70

Fortuna, sort i destí a Mongòlia*

Un Any Nou

Les festes de l’Any Nou lunar del febrer del 2000van ser un moment decisiu per a les tres famíliesde xamans de Bayandun, al districte mongol deBuryat, Mongòlia nord-occidental. Aquestes fes-tes duraven uns quants dies i incloïen visites a lafamília extensa i als amics del districte per inter-canviar regals i banquets. Quan les festes acaba-ven, un xaman local (böö) que es deia Yaruu es vaposar malalt sobtadament; la seva família i elsxamans amics seus van atribuir la malaltia a unamaledicció (kharaal).Al novembre de 1999 m’havia instal·lat a casa

de Yaruu. Yaruu era el mestre xamànic i col·legade Galanjav, de la seva dona Chimegee i de Duul-chin, uns xamans que vivien en dues cases més dela localitat. Els membres d’aquestes cases tenienmolt tracte a causa de les seves relacions mestre-deixeble i s’anaven a veure mútuament cada dia.Durant les seves visites es dedicaven a endevinarper detectar i desviar les fonts de malalties i difi-cultats en els seus assumptes. Fins a les celebra-cions d’Any Nou, el Yaruu i els seus col·leguesxamans atribuïen els seus problemes més greus ala ira dels esperits, als quals haurien ofès perquèhavien trencat tabús i no els havien fet prou ofre-nes. Però les endevinacions empreses l’endemà demalaltia de Yaruu van revelar que tres altres casesde xamans del districte havien maleït Yaruu i elsseus col·legues xamans. El grup de Yaruu atribuïala maledicció a la rivalitat entre xamans.Un cop el grup de Yaruu va haver detectat la

maledicció, van començar a reunir-se diàriamentper fer sessions d’endevinació per intentar saberqui els havia maleït i com ho podien fer per des-viar els símptomes de la maledicció. Com havienendevinat, les víctimes de la maledicció relaciona-ven l’empitjorament de la seva fortuna amb epi-sodis nous de maledicció. Van provar de determi-nar com havien estat maleïts en el passat i si hihavia malediccions que estiguessin actives en elpresent, de manera que poguessin decidir un plaper millorar la seva fortuna. El grup de Yaruu voliaarreglar la seva fortuna, que havia empitjorat demanera gairebé instantània; era una pretensióambiciosa, ja que els mongols diuen que la fortu-

Katherine SwancuttUniversitat d’Oxford

Sovint es consideraque el temps és menysinfluent a l’horad’organitzar accióhumana que l’espai.Així i tot, l’etnografiamongola, demostra queles persones organitzenles seves accions alvoltant de conceptesespecífics de temps.Comparant les nocionsmongoles de fortuna,sort i destí, aquest articlesosté que els conceptesflexibles de tempspermeten que lespersones percebin,i fins i tot controlin,provoquin iaconsegueixin. L’articleexposa un estudi sobrela manera com elsxamans mongols mirende detectar i desviar lesmalediccions que vanprovocar que la sevafortuna empitjorés.Adoptant una visióflexible del ritme a quèmillora i empitjora lafortuna, aquests xamansvan poder bloquejarmalediccions que sónd’efectes immediats.

*Aquest article es basa en un treball de camp dut a termeentre l’any 1999 i el 2000 a Bayandun, al districte mongol deBuryat, província de Dornod, Mongòlia i a Baruun Sum, a EvenkKhushuu, Mongòlia Interior, Xina. Al llarg de l’article es fanservir pseudònims a causa de la confidencialitat del material.

Time is often considered lessinfluential in organisinghuman action than is space.Mongolian ethnography,however, shows that peopleorganise their actions aroundspecific concepts of time.In comparing the Mongoliannotions of fortune, luck andfate, this article argues thatflexible concepts of time allowpeople to perceive, and evencontrol, cause and effect.The article gives a case studyabout Mongolian shamans’efforts to detect and deflectcurses which caused theirfortunes to fall. By adoptinga flexible view of the timingby which fortune improvesand declines, these shamanswere able to block curseswhich strike with immediateeffect.

Traducció: Servei Lingüístic de la Universitat de Vic

71

na no canvia de manera immediata sinó només hofa de forma gradual, després de fer-se esperar untemps. De fet, els mongols diuen que, per millorarla fortuna, sovint ha de passar la mateixa quan-titat de temps que ha transcorregut perquè lafortuna empitjorés, i mentrestant la gent esperaaplicant els remeis (zasal) que els aconsellen elsespecialistes religiosos. Però ningú no vol esperarfins que la seva fortuna es vagi recuperant a poc apoc. Per això, els mongols que saben que la sevafortuna ha empitjorat solen emprendre una cursacontra rellotge, i adopten així un punt de vista pocconvencional de la cadència per la qual es regeixl’ascens i el descens de les fortunes. D’acord ambaixò, els mongols també utilitzen tractaments permillorar les seves fortunes més de pressa del quela teoria mongola de fortuna permetria.

Conceptes mongols de temps

Aquest article introdueix els conceptes mongolsde sort (az zavshaan; tokhiol), fortuna (khiimor’) idestí (khuv zaya; khuv zokhiol; töörög), i sosté queaquests són conceptes del temps en el qual elsmongols experimenten esdeveniments extraordi-naris (vegeu figura 1). El propòsit de l’article ésdemostrar que perquè uns esdeveniments extraor-dinaris, com ara unes malediccions, ens afectin,abans hem de situar conceptualment aquests esde-veniments en el temps. Situar esdeveniments enel temps exigeix que es faci correspondre els símp-tomes d’un esdeveniment (per exemple: proble-mes que sorgeixen d’un episodi de maledicció dellarga durada) amb un concepte de temps que pot

adaptar-se a aquell esdeveniment (per exemple: lafortuna, una estructura durativa que respon ainfluències externes gradualment). Tan bon puntuna persona ha situat un esdeveniment en eltemps, pot fer plans per treballar sobre les restric-cions que aquell esdeveniment li imposa (perexemple: ideant la manera d’evitar que les male-diccions el perjudiquin en el futur).Gell sosté que les persones experimenten contí-

nuament un procés inconscient de cognició deltemps per mitjà del qual perceben el seu entorn, illavors inclouen aquestes percepcions en mapes«mentals», que són unes plantilles cognitives de lamanera com funciona el temps (1996: 236-41).Tenim l’esperança que els esdeveniments futursrespondran a la manera com hem organitzat lespercepcions del món en aquests mapes del temps.Inspirant-me en la idea de Gell que el temps és unprincipi organitzador central de l’activitat huma-na, proposo que la gent inicialment situa els esde-veniments extraordinaris en el temps o bé buscantprecedents passats per a aquells esdeveniments (perexemple, fent preguntes concretes com: «Qui m’hamaleït i quan?») o bé ignorant del tot els esdeve-niments passats i centrant-se en el present en elmoment que es desenvolupa (per exemple, fentpreguntes generals com: «Tinc alguna complicacióa la meva vida actualment?»).Haig d’aclarir que les nocions mongoles de temps

no es limiten a les idees de sort, fortuna i destí, sinóque inclouen els modes corrents del temps (perexemple: l’estació de l’any per fer una feina pas-toral determinada, el temps exigit per a unes for-mes concretes d’artesania) de què no parlaré aquí.

Més enllà de les creences religiosesd’ampli abast esteses entrela població mongola, moltsmongols utilitzen altres recursosper millorar la seva vida,especialment a partir de conceptescom la sort, la fortuna o el destí.Lames en el monestir de Choijin(Mongòlia).

72

Els conceptes mongols de temps no són sempremútuament exclusius, sinó que poden actuarsimultàniament en la vida d’una persona. Perexemple: els mongols sostenen que els seus des-tins inclouen la suma total d’esdeveniments de lesseves vides, que avancen a través d’una sèrie devides, de reencarnacions.1 Els esdeveniments queconfiguren el destí d’una persona poden estar vin-culats simultàniament a la sort o la fortuna d’a-quella persona, segons quins siguin els canvis enaquells esdeveniments serà la vida de la persona(la sort està associada amb canvis momentanis itrivials, mentre que la fortuna va lligada a canvisgraduals i importants). Així i tot, els mongols solenatribuir els esdeveniments extraordinaris a una solaestructura temporal, de la qual en fan el principiorganitzador de la seva manera de percebre el móni que els permet millorar les seves circumstàncies.Amb això no pretenc pas que la sort, la fortuna iel destí siguin conceptes o categories de temps uni-versals; el que suggereixo és que no són solamentels mongols, sinó persones de tot arreu les que per-ceben i manegen els esdeveniments extraordina-ris amb relació a conceptes de temps. Les estruc-

tures temporals limiten la gamma d’opcions quetenim per enfocar els problemes, de manera quela gent molt sovint organitza les seves accions alvoltant de nocions flexibles i duratives de temps.En les seccions següents, introdueixo les nocions

mongoles de sort, fortuna i destí, respectivament.Un cop fet això, presento un episodi etnogràfic enel qual Yaruu i els seus col·legues xamans vandeterminar que els seus problemes eren deguts nosolament a no haver ofert prou sacrificis als espe-rits dels avantpassats, sinó que també eren provo-cats per unes malediccions enviades per rivalshumans veïns seus. Per mitjà d’aquest episodidemostro que tan bon punt Yaruu i el seu grup vanidentificar la maledicció, es van haver de resituarells mateixos en el temps i d’esforçar-se per des-viar les malediccions. Això va comportar que du-rant quatre mesos el grup de Yaruu va reunir-sediàriament en sessions d’endevinació per veure sipodien vincular noves evolucions de la malediccióamb la seva fortuna. Quan van detectar un empit-jorament constant en la seva fortuna, les víctimesde maledicció es van esforçar per millorar-la mésde pressa del que és possible segons la teoria mon-

En la concepció temporal dels mongols tenenun pes significativament important conceptescom sort, fortuna i destí a més d’altresque inclouen la suma total dels esdevenimentsde la seva vida. Interior del museu delmonestir lama de Choijin.

73

gola sobre la pujada i la baixada gradual de la for-tuna. Finalment, acabo ocupant-me de com, veientles estructures del temps de maneres poc conven-cionals, les persones poden treballar sobre les res-triccions que el temps normalment els imposa.

Sort

Els mongols defineixen la sort com un fet ines-perat i avantatjós. La paraula amb què la designenés composta, la sort és separable en dos compo-nents: sort (az) i oportunitat (zavshaan); però elmés corrent és veure-la com un tot. La considerencom una cosa agradable, accidental i de vegadesdesitjada i no se la prenen amb gaire serietat. Elsmongols consideren que la gent només té sortdurant un temps. Així, encara que hi pugui haveruns quants cops de sort que es donen en succes-sió, no es tracta pas d’una sèrie d’esdevenimentsconnectats entre ells. Els mongols consideren queaquests cops de sort repetits són meres manifesta-cions de coincidència (tokhiol). La característica mésdestacada de la sort és que no es pot preveure. Apa-reix com un tret a les fosques. De vegades, quanes pregunta als mongols què és aquesta sort-opor-tunitat, de primer responen: «És la fortuna» (Azzavshaan… khiimor), o bé: «És el destí» (khuv zayabaina). Però el més corrent és que espontàniamentqualifiquin de seguida això com a inexacte i recal-quin que d’aquestes tres coses, la fortuna és la més

preciosa (erdenetei). De la sort només en vénencoses bones, de manera que una persona o està desort o no ho està. Els mongols no tenen la idea con-trària, la de mala sort.2 Els exemples de tenir sortque posen els mongols il·lustren que es tracta d’unfenomen de naturalesa transitòria:3

«La sort es presenta quan la feina que has de fersurt bé per una coincidència imprevista.»

«La sort té lloc per casualitat, com trobar algu-na cosa a la carretera com ara alegria, felicitat oor... la sort és igual que l’oportunitat.»

«L’oportunitat és bona. Un oportunista (zavs-haanch) no és bo. Si has d’anar a la capital de laprovíncia i s’escau que un cotxe que hi va passaper casa teva de manera que hi pots pujar i anar-hi, això és una oportunitat. Quan treballes per feralguna cosa que és difícil i arriba algú que sap fer-la i la fa per tu, de manera que no cal que t’amoï-nis per res, això és una oportunitat.»

«L’oportunitat és útil i beneficiosa només per uncostat. Diuen que el seu costat dolent és agafaralguna cosa d’algú. Per exemple: si demanes dinersa una persona, al final els hi has de tornar.»

En resposta a: «Si trobo 100 tögrög4 a terra, esticde sort?»«Depèn. Els diners de terra poden ser bruts. Hi

ha excrement de gossos a terra, així que potserrenunciaràs a agafar diners. Una persona quenecessita diners i els troba està de sort. Si una per-sona necessitada troba una bona cosa, està de sort.»

1. Els xamans mongols de Buryat són en certa manera unaexcepció a aquesta norma, ja que quan es moren no esreencarnen sinó que entren en un món del més enllà onresideixen els xamans morts. Ara bé, el destí d’un xamanpot incloure moltes vides, ja que els xamans sovint es reen-carnen en persones corrents diverses vegades abans de tenirl’oportunitat de reencarnar-se en un xaman.2. Així i tot, els mongols sí que tenen la noció de mala for-tuna i de mal destí, de què ens ocupem més avall.3. Llevat de la sisena citació, que prové de Chimegee,aquests passatges sobre la sort els han proporcionat mes-tres d’escola, funcionaris de l’estat o estudiants universi-taris que són a casa de vacances. Els sis primers són deBayadun, els tres últims de Baruun Sum.4. Al canvi actual, 1,465 Mongolian tögrög equivalen a uneuro.

Els mongols atribueixen els esdevenimentsextraordinaris, en bona mesura,a una sola estructura temporal, la qualesdevé el principi organitzador dela seva concepció del món.Fotografia: dona treballant enel parc nacional de Gorkhi-Terelj (2005).

74

«Hi ha dues persones [implicades] en l’oportu-nitat. [Per exemple:] hi ets i hi sóc jo. Som a lamateixa escola. Sé alguna cosa bé. Llavors, quanla fortuna o l’ànima d’una persona es debilita i estroba amb un amic que té bona fortuna –quan lapersona de bona fortuna (per exemple: jo mateix)ajuda aquell la fortuna del qual es debilita (perexemple: tu)–, aquell que rep ajuda té una opor-tunitat. [En l’oportunitat] hi ha competència.»

«Diuen que la sort encerta la diana (taarana). Enaixò s’assembla a la coincidència (tokhioldol).»

«La sort és una cosa concreta. El que passa persort és una cosa que no pots preveure (sanaangüiyüm). De cop i volta, apareix de casualitat. La sortet troba.»

«La sort és una cosa real. És una cosa autèntica(shishizaizai). Pot tenir una causa. Els xinesos endiuen topar amb la sort (pengpengyunqi). Per exem-ple: tothom ven butlletes de loteria. Ara els venena dos tögrög. [El valor del número guanyador, de]vint tögrög està escrit [en una butlleta]. [Però lesbutlletes de loteria] sempre [es venen només per]dos tögrög. Alguns dies són de sort (aztai; youyunqi)i [en aquests dies] una persona està de sort.»Quan els mongols topen amb sort, improvisen

les seves accions a partir d’aquí. Els mongols queestan de sort la manegen de manera oportunistaper treure’n el màxim. Així i tot, troben que tam-poc no poden mantenir la sort ni fer-li fer el queells volen, ja que la sort és fugaç i imprevisible. Elsmongols no poden relacionar els esdevenimentsque tenen lloc per sort amb una base causal i efec-

tiva; així, la noció mongola de sort està tan des-connectada dels esdeveniments de l’altra vida quesembla una fantasia.En resposta a la meva pregunta: «Què és la

sort?», un home de 25 anys va posar l’exemple quesi ell fos a casa, a Bayandun, i hagués d’anar a lacapital de la província i no tingués manera d’anar-hi, si de cop i volta un amic seu aparegués en uncotxe i li preguntés si vol que el porti, això seriaun cop de sort. Vaig seguir aquest fil portant mésenllà aquesta hipòtesi i li vaig preguntar que si,després d’anar en cotxe a la capital, s’hi trobavaun vell conegut, això seria un segon cop de sort.Vaig explicar-li que aquesta trobada podria provo-car un tercer cop de sort, en què tindria l’ocasió departicipar en un negoci. Després, en un quart copde sort, aquell tracte acabat de trobar li proporcio-naria força diners. Però el meu informador va dirque aquests serien cops de sort independents, quees manifesten esporàdicament. La seva mare vaafirmar que, mentre que ella veia una relació entreels esdeveniments addicionals que jo havia citat iel seu fill havia esmentat primer, els mongols noestablirien relacions causals entre ells.Com que la sort sorgeix en moments d’atzar i

sovint demana l’ajut d’altra gent (en forma d’o-portunitat) per produir resultats favorables, entreels cops de sort no s’hi poden establir relacions cau-sals. Els mongols accepten que veuen com altragent (és a dir, no mongols) estableixen relacionsentre diferents cops de sort. Així i tot, els mongolsmai no preveurien que estan de sort o que hi esta-ven (per exemple: quan es miren retrospectiva-

La interrelació entre elsdiversos elements que componen

la cosmovisió dels mongols–creences, temporalitat,

economia…– es fa palesa, perexemple, en els túmuls de pedres

que indiquen els viatgersque són en terra d’esperits:aquests han de fer ofrenes(aliments, diners, tabac…)en senyal d’acció de gràcies.Túmul sagrat a principis

del segle XX a la regió nordde Mongòlia.

75

ment uns esdeveniments afortunats). No pronos-tiquen, doncs, com seria el seu futur en termes decops de sort passats i presents (Schutz 1971:284-293). Els mongols no consideren que la sort és unaestructura temporal durativa i per això no la invo-quen durant les endevinacions, i en la vida quoti-diana ni parlen de la sort ni del fet d’haver-la per-dut. En canvi, els mongols atribueixen elsesdeveniments desfavorables a la mala fortuna.

Fortuna

La fortuna és una noció durativa de temps querespon gradualment a les influències externes. Comque els mongols només poden detectar canvis defortuna passat un cert temps, sostenen que la gentno pot saber de seguida si les seves fortunes hanmillorat o si han empitjorat. Els especialistes reli-giosos, com els endevinadors, detecten canvis enla fortuna d’una persona quan l’examinen retros-pectivament. Els canvis de fortuna sempre afectenla qualitat de vida de la persona i són provocats peruna sèrie d’influències externes, que poden estarrelacionades causalment. Per això, els mongolsestableixen lligams entre els esdeveniments quefan que canviï la fortuna i la cadència que la modu-la. Se sap que la fortuna ha canviat quan unaextensió del temps passat, evidentment marcat perocasions bones o dolentes, provoca circumstànciesextraordinàries.De vegades els mongols diuen que els canvis

indesitjables de fortuna poden desaparèixer espon-tàniament.5 D’altra banda, per fer millorar la for-tuna s’utilitzen els remeis d’especialistes religiosos.Encara que la fortuna afecta la vida d’una perso-na, sol anar a un pas moderat. De tant en tant lafortuna experimenta fluctuacions sobtades, durantel lapse de més d’un dia, però després torna a laseva naturalesa durativa. A diferència de la sort, lafortuna conserva una qualitat bona o dolentadurant un cert període de temps. A més a més, elsmongols poden preveure que la seva fortuna can-viarà en el futur o detecten que ha canviat en elpassat, quan l’examinen retrospectivament. Val lapena assenyalar que, tot i que els mongols podenpronosticar si la seva fortuna serà bona o dolenta,també considerin que la fortuna és una cosa que

no es pot conèixer per totes bandes (khiisveriin), ésa dir, que és una entitat no empírica.6 La fortuna,llavors, es caracteritza com:7

«La fortuna és una cosa gran (tom), mentre quela sort canvia d’un moment a l’altre. Tenen lesseves pròpies capacitats (öör khemjee). La fortunaés valuosa, noble (nandin) i implica la pròpia ment(setgel). Si a algú li passen coses dolentes, llavors lafortuna se li pot debilitar i la gent el robarà, comen-çarà a beure, a fumar, etc.»

«Quan la feina d’una persona és bona, la [seva]fortuna hi és implícita (dald). La sort és una altracosa... La fortuna és la fortuna d’una persona queestà de sort [la fortuna inclou la sort]. La fortunaés un concepte gran (oilgolgt). Si una persona téfortuna la seva feina li anirà bé.»

En la resposta a: «Quina és la diferència entrefortuna i sort?»«La sort comporta ocasió, oportunitat, coinci-

dència (tokhioltoi). La fortuna és més gran que lasort. Si la feina d’algú està bé, llavors és que la sevafortuna és bona; si no, és que és dolenta.»

«Si tens una bona vida, ets ric, et va bé la feinai tens bons pensaments, llavors la teva fortunapujarà (deerdene). Si no et va bé a la vida, no etsric, la teva feina és dolenta i tens pensamentsdolents, llavors és que la teva fortuna ha declinat(doroitono)... Si la fortuna [d’una persona] és bona,[està] de sort; si la [seva] fortuna és dolenta, noestà de sort.»

5. No he trobat aquesta idea a Mongòlia, però és moltcorrent a Baruun Sum, Xina6. Això fa que certs individus no creguin en la fortuna.Durant un parell de mesos d’investigació (juliol-setembredel 2000) a Baruun Sum, Mongòlia Interior, Xina, la gentem va explicar que hi ha força persones al seu districte quecreuen que la fortuna és irreal (khiisveriin). Així i tot, elsinformadors deien que aquella gent que normalment nocreia en la fortuna, en moments de crisi excepcionals,creien que la seva fortuna havia decaigut i hi buscavenremei.7. L’última citació sobre la fortuna prové de Galanjav, peròtotes les altres provenen de mestres i de funcionaris de l’es-tat. La cinquena citació és de Baruun Sum, les altres sónde Bayandun.

76

«Si la fortuna és dolenta, és que ho ha estatdurant un període llarg de temps (nileed khugatsaa).Si ha estat dolenta durant un any o durant un mes,fas que un lama et llegeixi llibres de pregàries. Siha estat dolenta per un període llarg de temps, unapersona morirà. Hi haurà moltes malalties i la tevafeina anirà malament... Quan la feina d’una per-sona va malament, beu alcohol i la [seva] fortunaempitjora. És per la feina que va malament queempitjora la teva fortuna.»

«La fortuna s’hereta (zalgamjladag) i ve de laterra natal. Un rep la fortuna de la seva terra natal,del pare i la mare. Si un pare i una mare tenen for-tuna a la vida (khiimortoi yavsan baival), els seus fillstambé en tindran.»

El dels lames budistes representen gràficamentles puges i baixes de la fortuna de les persones(especialment la manera com la fortuna canviacada any) o obtenen aquestes puges i baixes delscalendaris astrològics.8 Els mongols poden pro-nosticar l’èxit d’empreses futures per la maneracom de moment els va la fortuna. Un cop fet això,els mongols poden manipular les seves fortunesamb remeis, i intenten que la fortuna o el destí can-viï al pas que la sort o el destí canviaria corrent-ment. És significatiu que als accidents sobtats denaturalesa tràgica –com la mort per accident decotxe– s’expliquin com la conseqüència de la malafortuna. L’efecte que els accidents sobtats tenensobre les vides de les persones fa que no pugui trac-tar-se senzillament de falta de sort o de la marxadel destí.9 Així, la fortuna és una idea flexible, quedura en el temps i que s’adapta a les classes mésextremes d’incertesa.

Destí

Els mongols sostenen que el destí abraça tot elcurs de la vida d’una persona, encara que en teo-ria s’origina abans que la persona neixi i continuadesprés de la seva mort, i s’adapta a les experièn-cies per les quals passa la persona. Com que elsmongols consideren que ens reencarnem, tambétenen a la idea que els destins de les persones estansubjectes a repercussions kàrmiques. Així, perexemple, al lloc on un lladre va ser atrapat robant

hi tindrà mala reputació i no hi trobarà feina, peròel seu destí desgraciat pot ser que no s’acabi quanes mori i que passi a la seva vida següent, com lareacció de càstig kàrmic. Així i tot, els esdeveni-ments fatalistes no cal que es repeteixin, ja queemprenent accions meritòries (buyan), una perso-na pot canviar el seu destí.9 Els mongols caracte-ritzen el destí com:

«El destí és un camí que posen els déus. Una per-sona no el veu (Khuv zaya burkhan tavsan zam. Kha-rakhgüi).»

«El destí és allò pel que una persona està pre-destinada [que es realitza al] naixement (törsön töö-rög).»

«[El destí s’origina] en el passat, abans de vida(amdralin öngörsön), en el temps anterior al naixe-ment (törsön ekhleed khugatsaa). Al temps del nai-xement, a la vida i a la mort, aquest temps és l’e-xistència del destí (Törsön, amdraltai, nas barnakhugatsaa - ter khugatsaa amdraliin khuv zaya).»«El destí no comporta coincidència (Khuv zayand

tokhioldol baikhgüi).»

La idea de destí dels mongols s’esténmés enllà de la vida de la persona.Monument sagrat amb presentscom a senyal de gràcies.Monestir de Manzshir (Khiid).

77

«El destí no canviarà a causa de la mala fortuna(Khuv zaya muu khiimoroos öörchlökhgüi).»

«El destí és un concepte gran. A dins hi ha la for-tuna [el destí inclou la fortuna].»

«Quan el destí és dolent de vegades la fortunad’una persona és bona. [Però] a una persona defortuna la guia el seu destí. El destí d’una personaque no té fortuna és mediocre.»

«El destí canvia amb un període llarg de temps.La fortuna en realitat pot canviar d’un dia per unaltre. De vegades la fortuna és la mateixa durantun període llarg. Però normalment canvia.»

«El destí acompanya una persona durant tota lavida (törshid khünii nas khuv zaya n khamt yavna).Hi ha dies que una persona no té fortuna. Perexemple: durant uns quants dies, mesos o anys, lafortuna decau perquè una influència exterior faque la persona s’enfonsi... La fortuna no prové deldestí. Durant un període de temps (un mes, un anyo un dia) si el destí [d’algú] és dolent, la fortunatambé pot ser bona. Quan el destí és bo però la for-tuna és dolenta, durant un mes, un any o un dia,la meva feina i la meva fortuna –tots dos– empit-joraran.»

En la resposta a: «La fortuna influeix en el des-tí?»

«Quan hi ha competència [entre la fortuna i eldestí], aquell dia tindré fortuna. Però el meu des-tí és dolent; sóc pobre. Així quan faig [que aquestsdos] es barallin (temtsee tülüülekhed) tinc fortuna,però el meu destí continua sent dolent. Això pas-sa perquè la meva vida encara és dolenta. Encarasóc pobre.»

Donat com a exemple de destí contraposat a for-tuna:«Si una persona roba, en aquell mateix període

les coses aniran bé. Serà ric. El dia que no hi haningú més per allà i el lladre roba fàcilment algu-na cosa d’un lloc, aquell dia té fortuna. Però desd’aquell moment el lladre no pot fer res. Des d’a-quell moment concret en endavant, el seu destí norespondrà a cap cosa bona que faci si continuarobant. Per mitjà de treball ell pot [millorar el seudestí fent actes meritoris i] viure bé.»«Pel que fa al destí, no pot ser que el teu camí

l’arregli un especialista religiós. Si la teva fortuna

és bona, t’aniran bé les coses; si és dolenta, no t’hianiran. Es pot fer endevinació per veure quin és elproblema pel que fa a fortuna i remeiar-lo. Es potfer endevinació tant per a la fortuna com per aldestí, però només es poden aplicar remeis a la for-tuna.»

«El destí és una cosa que es fa per mitjà d’unadisposició pròpia de la persona (Khuv zaya ööriin-khöö setgel sanaagaar amdrakhiin yüm).»

A diferència de la sort, el destí no està associatamb l’oportunitat. En canvi, el destí sempre estàen marxa i és totalment causal, amb cada esdeve-niment el destí promou el següent. Així, si una per-sona comet actes pecaminosos (nügel khilents), com

8. Els lames no calculen cicles anuals de fortuna en res-posta a l’experiència real de la vida, sinó que fan diagra-mes que els representen basats en abstraccions numèri-ques.9. La primera, la segona, la quarta i la cinquena citacionssobre el destí són d’un fill de Duulchin, mentre que la ter-cera és de Chimegee’s. Un funcionari de l’estat va propor-cionar la sisena, vuitena, novena, desena i onzena cita-cions, mentre que un home educat del districte vaproporcionar la setena i la tretzena. Una dona jove mon-gola khalkha que està casada en una família de Buryat emva proporcionar la dotzena citació.

Les nocions de sort, fortuna i destí sónusades pels mongols per tal d’esdevenirinstruments per a la creació de diferentsestratègies per a la seva vida.Dansa tsam amb màscara.

78

el robatori, immediatament té dificultats amb elseu destí. La idea mongola que el destí s’estén mésenllà de la vida de la persona, que millora o queempitjora amb cada renaixement d’acord amb elmèrit que una persona acumula, fa del destí unaentitat molt abstracta. De fet, els mongols no podenexperimentar mai el seu destí en la seva totalitat.Només imaginant-se’l pot una persona concebrela totalitat del seu destí de manera que, igual quepassa amb la sort, la imperceptibilitat del destí faque s’acosti a la fantasia. Irònicament, doncs, men-tre que el ritme de la sort (fugaç i inesperat) ésexactament el contrari del ritme del destí (pro-gressiu i constant), aquests dos conceptes de tempssón similars, ja que els mongols no poden establirlligams causals ni entre esdeveniments que sóndeguts a la sort ni entre els que són deguts al des-tí. Tant en la sort com en el destí, les conseqüèn-cies futures no es preveuen mai sobre la base delsesdeveniments passats o presents. Com que les per-sones sempre tenen un destí o altre, només podenpreocupar-se per si és bo o dolent en un momentdonat.

Temperant el temps i reorientant l’espai

Abans he dit que els mongols, i gent de tot arreu,fan servir els conceptes de temps per organitzar lesseves reaccions als esdeveniments extraordinaris.Els factors decisius per determinar, en els mongols,si es tracta principalment de sort, fortuna o destísón: les qualitats d’aquestes categories de temps(momentani, duratiu o sempre en marxa, respec-tivament) i la possibilitat de pronosticar esdeveni-ments o identificar relacions causals per mitjà d’a-quests conceptes de temps. Com que la fortuna ésuna estructura durativa que permet que els mon-gols pronostiquin els esdeveniments i estableixinrelacions causals entre ells, els mongols li atri-bueixen la varietat més àmplia d’experiènciesextraordinàries.El primer pas que fan els mongols per millorar

la seva fortuna és recórrer a l’endevinació, per veu-re quins fets del passat han provocat que la fortu-na els empitjori. Els mongols utilitzen l’endevina-ció per determinar les seves relacions amb elsesdeveniments extraordinaris a temps. Per exem-

ple: atribuint l’empitjorament de la seva fortuna auna maledicció, els mongols connecten la cadèn-cia amb la qual les malediccions colpegen (imme-diata) amb la manera com ells, servint-se de l’en-devinació, reconeixen un empitjorament en la sevafortuna (gradualment, al cap d’un període detemps), a causa de la qualitat durativa de fortunamateixa. L’endevinació, doncs, suscita estratègiesper assignar remeis apropiats a problemes com elde la mala fortuna. L’elecció dels remeis depèn dela quantitat de temps que cal per reparar el dany.En el cas d’una fortuna que ha empitjorat, pot serque calguin repetides sèries de remeis per impedirque les influències externes perjudiquin la fortu-na durant el període gradual de temps que cal per-què la fortuna torni a recuperar-se. Un cop hanideat aquestes estratègies en les endevinacions, elsmongols les apliquen al seu entorn social, i aixícanvien les relacions entre ells mateixos i les for-ces (per exemple: rivals humans o esperits) queestan perjudicant les seves fortunes.Els intents inicials de desenvolupar aquestes

estratègies endevinatòries es fan quan els mongolsnoten que alguna cosa els ha sortit malament i potser la seva fortuna hagi declinat. Els mongols sos-tenen que cap persona està en posició de saber,sense recórrer a l’endevinació, què és el que haprovocat la sèrie de problemes que han culminatl’empitjorament de la fortuna. Per això, examinenamb els especialistes religiosos la successió dels fetsque han causat que la fortuna empitjori. Per millo-rar la seva fortuna, els mongols fan servir l’ende-vinació, que determina el lapse de temps en el qualla fortuna va empitjorar i per idear plans per rea-nimar-la.Tornem ara a l’episodi de la maledicció que va

tenir lloc a Bayandun (descobert el febrer del 2000,però que el grup de Yaruu afirmava que va estaractiva des del desembre de 1999 fins al juny de2000). La malaltia de Yaruu per l’Any Nou va ferque la seva família, juntament amb la de Galanjavi la de Duulchin, es posés a investigar la maledic-ció per mitjà de nombroses endevinacions amb car-tes, grans de rosari i miralls de xaman (dels qualss’ocupa en profunditat Swancutt 2006, vegeu tam-bé Swancutt de pròxima publicació). El grup maleïttambé va celebrar nombroses cerimònies xamàni-

79

ques en què els membres superiors de les sevescases demanaven als esperits dels avantpassats quèpodien fer amb la maledicció. Durant les endevi-nacions i les cerimònies xamàniques, en les qualsYaruu actuava com a mèdium, el grup maleït vasaber que Sansar (un xaman), Selidma (unaxaman) i Shogch (un que tant feia de lama budis-ta com de xaman), tot ells xamans rivals de Bayan-dun, els havien estat maleint.El descobriment de la maledicció no sorgia del

no-res, ja que el grup de Yaruu havia plantat cararepetidament a les desgràcies entre desembre de1999 i les celebracions d’Any Nou de febrer del2000. Durant aquest temps, el grup de Yaruu cadavegada estava més insegur de per què tenien pro-blemes persistentment i ja començava a dubtar queels problemes poguessin explicar-se per la ira delsesperits i prou. Per això, després de la malaltia deYaruu durant l’Any Nou, el grup maleït feia servirl’endevinació i les cerimònies xamàniques per can-viar la incertesa sobre les seves desgràcies per unaentitat coneguda, o sigui, malediccions, que erenuna cosa que podrien combatre. Assignant la res-

ponsabilitat de la seva mala fortuna als seus rivals,les víctimes citaven tres casos en què ells havienestat testimonis de la maledicció.Chimegee va dir: «Vaig veure amb els meus pro-

pis ulls com Selidma escopia malediccions al davantde casa seva.» (Abaixava el seu cap i escopia male-diccions cap a una banda).La germana de Yaruu va explicar: «La nit que la

meva germana es va posar malalta, aquella perso-na [Shogch] va venir a casa nostra fent veure quevenia de visita d’Any Nou. Va agafar unes llami-nadures de la plata de la taula, va murmurar unesparaules per sobre dels dolços i els va escamparsobre el terra de la cuina abans d’anar-se’n. Aixòvaig veure com passava, em vaig espantar i quanell va haver marxat, vaig recollir totes les llamina-dures esteses per terra i les vaig llençar fora de casanostra.»Galanjav, Chimegee i la mare de Yaruu van con-

firmar-ho: «Quan faltava poc per les festes d’AnyNou, vam veure que els tres autors de la maledic-ció sortien junts en una furgoneta blanca cap a lacapital de la província. En aquella època, conspi-raven sobre quina mena d’actes malignes podienpromoure.»Amb el suport d’aquests testimonis presencials,

les víctimes de maledicció van començar a visitarl’una a l’altra diàriament per mantenir sessionsd’endevinació i celebrar cerimònies xamàniquesper detectar i desviar les malediccions. Sempre queles víctimes detectaven una maledicció nova, n’in-formaven les altres víctimes, de manera quepoguessin desviar col·lectivament aquella male-dicció. L’estratègia anterior, apaivagar els esperitsamb ofrenes noves, quedava doncs en gran partdescartada a favor de seguir el ritme dels xamansrivals de la localitat i desviar les malediccions tanbon punt es detectessin. Era una estratègia ambi-

10. El déu de la naturalesa (lus), guardià de la terra i de lesseves aigües, devia ser introduït en la cosmologia mongo-la al segle XVI, amb la popularització del budisme. Els mon-gols sostenen que fer servir els materials del déu o entraren els seus territoris sense el seu permís pot despertar laira del déu i provocar les seves ànsies de venjança.11. Els miralls dels xamans són de metall i sovint es por-ten al coll per protegir-se de les forces sobrenaturals.

Segons els estudis etnogràfics a Mongòlia,es pot dir que la noció de “temps” esdevé unabase conceptual per organitzar les accionsque organitzen el món. Fotografia: al costat d’unmonument sagrat a la regió nord de Mongòlia.

80

ciosa, ja que els mongols sostenen que les male-diccions colpegen amb efecte immediat. Malgrataixò, reunint-se tan sovint per endevinar i celebrarcerimònies xamàniques, el grup maleït acceleravael seu temps de reacció a les malediccions. De fet,els seus esforços redoblats els van permetre millo-rar les seves fortunes més de pressa del que ho per-met la noció mongola tradicional de fortuna,segons la qual la fortuna només millora desprésd’un cert temps. Per veure com interpretava el grupde Yaruu les seves desgràcies en relació amb lacadència amb què ataquen les malediccions iempitjora la fortuna, considerarem com van ree-xaminar les víctimes de la maledicció la mort deMalchin, que era el fill de 25 anys de Duulchin.Les sessions d’endevinació que van tenir lloc al

desembre del 1999, just abans que Malchin tin-gués una recaiguda en la seva malaltia crònica, vanrevelar que Malchin havia fet enfadar el déu de lanaturalesa, el de les aigües i la terra (lus), i que eldéu l’havia castigat provocant-li una malaltia afe-blidora.10 Posteriors sessions d’endevinació vanindicar que si Malchin ofenia gaire més el déu, eldéu li provocaria la seva mort. Per això es va acon-sellar a Malchin que no toqués, o més precisamentno ataqués, la terra en absolut, com a mínimdurant sis mesos. Però, durant aquest període, Mal-chin no va fer cas de les restriccions que li havienposat i va ajudar els seus germans a cavar una latri-na fonda. La infracció de Malchin era massa gran,així que l’esperit el van enverinar (lusin khorlol) iaixò li va ocasionar la mort immediatament. Finsque van començar les malediccions de la famíliarival, aquesta explicació no era qüestionada. Peròamb la descoberta de les malediccions, al febrer de2000, el grup de Yaruu va corregir aquesta expli-cació i va manifestar que Sansar havia llançat unamaledicció que havia fallat el seu objectiu. Fetaamb la intenció de ferir Duulchin, la malediccióhavia rebotat en el seu mirall protector xamànic11

i havia tocat Malchin, a qui havia causat la mort.Tan bon punt el grup maleït es va adonar que eraaixò el que havia passat, van poder explicar con-vincentment les incoherències que hi havia entrela seva explicació original, del càstig dels esperits ila seva explicació secundària, la de la rivalitathumana. Adoptant una línia nova, el grup de

Yaruu ara deia que Malchin durant molts anyshavia patit d’una malaltia recurrent12 i que tambél’havia debilitat l’enverinament de l’esperit de lanaturalesa, que ocasionava pèrdua d’ànima, empit-jorament de la fortuna i la mort. Així i tot, el grupde Yaruu assenyalava que Malchin s’hauria recu-perat d’aquest enverinament si la maledicció deSansar no l’hagués tocat precisament quan es tro-bava en aquest estat vulnerable.13 Així, només unsdies després de les celebracions d’Any Nou, les víc-times van transferir la responsabilitat principal perles seves desgràcies de la ira dels esperits a la riva-litat humana (o sigui, a les malediccions). En total,el grup de Yaruu presentava les explicacions corre-gides següents:1. La mort de Malchin, originalment atribuïda

només a la maledicció del déu de la naturalesa, aras’atribuïa també a una maledicció del xaman rival,

Els xamans mongols van ser un elementde primer ordre en la concepció il’organització social del poble mongol.Fotografia: dona xaman a la regió d’Altaïra principis del segle xx.

81

Sansar. Encara que l’atac del déu de la naturalesava revifar una malaltia recurrent, aquesta noméses va convertir en incurable quan es va associaramb la maledicció de Sansar.

2. La nena més petita de la família de Galanjavva patir mal d’estómac durant com a mínim tresmesos. Al principi, en la seva línia xamànica, el vanatribuir a la ira d’un esperit, que s’havia ofès per-què no li oferien prou sacrificis. Més endavant,Galanjav i la seva dona es van adonar que, mal-grat totes les ofrenes per conciliar-se amb l’esperitque havien ofert, la seva filla continuava malaltaperquè els xamans rivals del districte els estavenmaleint.

3. La tendència del marit de Yaruu a beure enexcés havia augmentat tant amb la maledicció queva deixar de treballar del tot. A més a més, la fillade Yaruu va agafar una malaltia contagiosa que lifeia sortir unes marques grosses per tot el cos. Mal-grat tota l’ajuda mèdica i religiosa, el mal de la noiafeia tres mesos que durava, de manera que tant elsestudis com la seva col·laboració en les feinesdomèstiques se’n ressentien.Al llarg dels quatre mesos següents (fins al juny

del 2000), el grup de Yaruu va parlar als seus amicsde confiança de la maledicció i així va malmetreles reputacions dels seus rivals. Les víctimes tam-bé utilitzaven les seves habilitats xamàniques perretornar malediccions als seus rivals. Finalment, elgrup de Yaruu va saber que hi havia un procedi-ment màgic innovador per bloquejar malediccionsen una cerimònia xamànica (Swancutt 2006). Nodescriuré aquí aquesta innovació, sinó que acaba-ré ocupant-me de com el grup de Yaruu va inten-tar conciliar la discrepància que hi ha entre la ideaque la fortuna només respon gradualment a lesmalediccions, però que les malediccions tenen efec-tes immediats.

Corrent contra rellotge

Els mongols es posen ells mateixos en desavan-tatge amb la seva noció de fortuna, que afirma quela gent no pot detectar immediatament els símp-tomes de l’empitjorament fortuna, ja que aquestsnomés es fan perceptibles gradualment, passat uncert temps. Però com que ningú no vol esperar que

la seva fortuna es recuperi, els mongols intentenreanimar de manera immediata les seves fortunesdecaigudes amb uns remeis prescrits per especia-listes religiosos. El grup de Yaruu va adoptar aques-ta tàctica quan va descobrir la maledicció.En les sessions d’endevinació i en les cerimònies

xamàniques posteriors a les celebracions d’AnyNou, el grup de Yaruu inicialment va fer pregun-tes més generals (per exemple: «Estem maleïts?»,i: «Quan ens han maleït?») per mirar de determi-nar els orígens de la maledicció de manera quepoguessin idear un pla per vèncer-la. Aquestes pre-guntes generals va provocar respostes generals (perexemple: «Sí, esteu maleïts», i: «La maledicció vacomençar fa dos mesos, quan Malchin va morir»)que donaven suport a la idea que la malediccióhavia fet que la fortuna de les víctimes empitjorésimmediatament, però que el grup de Yaruu nohavia estat en condicions de detectar de seguidaels símptomes de la seva mala fortuna. Llavors elgrup de Yaruu es trobava amb una maledicció ques’havia produït dos mesos enrere, i havia d’em-prendre remeis que ajudessin perquè la seva for-tuna comencés el procés gradual de recuperació.Les víctimes van dir que la recuperació tardaria,com a mínim, un parell de mesos, que era la matei-xa quantitat de temps que havia passat des que vacomençar la maledicció i les seves fortunes vancomençar a empitjorar.

12. Sembla que es tractava de pòlio.13. L’explicació corregida de la mort de Malchin no coin-cideix del tot amb la noció d’Evans-Pritchard’s (1976) decausació additiva, segons la qual la gent assigna causes prin-cipals i causes secundàries als esdeveninemts. En la sevaobra sobre la bruixeria azande, Evans-Pritchard ho il·lus-tra recorrent a una metàfora dels azandes mateixos, la dela «segona llança» de la caça; es diu que la primera llançaque es tira a un animal li infligeix una ferida mortal, peròque és la segona llança la que fa que l’animal sucumbeixia la primera ferida (1976:25-8). Per als azandes, les cau-ses principals estan basades en proves empíriques (perexemple, els azandes veuen que la «primera llança» tocal’animal), mentre que les causes secundàries estan basa-des en pressuposicions no empíriques, és a dir que la sego-na llança és necessària per acabar de matar l’animal. Elsmongols, en canvi, poden tenir idees de causació additivaen què no hi ha cap pressuposició empíricament observa-ble (l’enverinament de l’esperit de la naturalesa o les male-diccions dels xamans).

82

Així i tot, durant les primeres dues setmanesd’endevinació, el grup de Yaruu va adoptar la tàc-tica de fer més preguntes més concretes (per exem-ple: «ens estan maleint ara?» I: «si provem aquestremei concret, ens recuperarem més de pressa?»).A aquestes preguntes, el grup de Yaruu rebia res-postes concretes (per exemple: «sí, en aquestmoment us estan maleint?» I: «sí, utilitzant aquestremei concret us podeu recuperar de la maledic-ció»), cosa que indicava que podien treballar al vol-tant de la manera tradicional d’entendre la cadèn-cia amb què la fortuna puja i baixa.Recordem que la fortuna és una estructura tem-

poral durativa, de manera que els canvis de fortu-na solen tenir lloc dins d’un període de temps pro-longat, gradual. Amb tot, el concepte de fortunatambé s’utilitza per explicar esdeveniments sobtatsd’una natura tràgica (per exemple: accidents decotxes o malediccions inesperades) que no cabenen la noció de sort, que és momentània i avantat-josa, ni en la de destí, que és allò sempre està enmarxa. Els del grup de Yaruu veien la maledicciócom una tragèdia sobtada i, per això, feien pre-guntes concretes en les sessions d’endevinació i dexamanisme per adoptar una manera original d’en-focar el caràcter duratiu de la fortuna. Segonsaquest enfocament original, la fortuna podria tenirpuges i baixes ràpides, a un ritme similar al de lesmalediccions. D’acord amb això, el grup de Yaruutambé adoptava mitjans originals de millorar lesseves fortunes, utilitzant remeis innovadors quebloquejarien les malediccions per complet i porta-rien una millora ràpida. Fent preguntes concretesen les sessions d’endevinació i en les cerimòniesxamàniques que dirigien malediccions, el grup deYaruu considerava que podia influir ràpidamenten la fortuna, entesa com a concepte de temps i,alhora, com a aspecte de les seves pròpies perso-nes. Veient la fortuna d’aquesta manera, el grupde Yaruu va generar un mapa cognitiu del mónque els va permetre dirigir les malediccions tanràpidament com ells volguessin (Gell 1996:238-41). Finalment, això va permetre que el grup deYaruu tingués la força per idear un mitjà de blo-catge de les malediccions i, així, invalidar la sevaestratègia dels rivals de fer-los mal repetidamentamb malediccions freqüents.

Al començament d’aquest article, he sostingutque la sort, la fortuna i el destí són conceptes detemps que presenten propietats clares del temps ique els mongols poden sostenir que més d’un d’a-quests conceptes governi la seva experiència delsesdeveniments extraordinaris (per exemple: potser que una persona atribueixi la seva riquesarecent a la bona fortuna, mentre que, simultània-ment, atribueixi la seva pobresa de molt temps,deguda al fet que estava pagant uns deutes, al seumal destí). Però normalment els mongols es refe-reixen a només un concepte de temps, i sol trac-tar-se de la fortuna. Redefinint els conceptes detemps d’una manera original, les persones podenmodelar el seu sentit del ritme temporal, de mane-ra que faciliti les seves estratègies per canviar elseu entorn social. Les nocions mongoles de sort,fortuna i destí no són en absolut universals. Peròpodem sostenir que l’etnografia mongola propor-ciona indicis per a una estratègia general que facidel temps la base conceptual per a les accions queorganitzen el món.

Referències bibliogràfiques

EVANS-PRITCHARD, E.E. (1976) [resum de la versió del1937].Witchcraft, oracles and magic among the Azande. Oxford:Clarendon Press.

GELL, A. (1996) The anthropology of time: cultural cons-tructions of temporal maps and images. Oxford: Berg.

SCHUTZ, A. (1971) Collected Papers II: Studies in Social The-ory. Brodersen, Arvid. (ed.). The Hague, Netherlands: Mar-tinus Nijhoff.

SWANCUTT, K. (2006) «Representational vs. conjecturaldivination: innovating out of nothing in Mongolia», Jour-nal of the Royal Anthropological Institute. En premsa. Juny.Vol. 12(2).

SWANCUTT, K. (de pròxima publicació) Magic works: divi-nation, causation and witchcraft in northeast Mongolia and Chi-na. Oxford: Berghahn.