Primera edició: març del 2012

Edita: Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 - 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57

cossetania@cossetania.comwww.cossetania.com

© dels textos: Josep Olivé Saperas@ de les fotografies: Chopo (Javier García-Die Sánchez-Guardamino)

© de l’edició: Cossetània Edicions

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Formes Gràfiques Valls

ISBN: 978-84-15456-17-9

Dipòsit legal: T-41-2012

5

Índex

2. Estació internacionalde Portbou.............. 20

1. Pont sobre elFrancolí a la Plana ... 18

6. Estacióde Manresa.............. 28

3. Ponts sobrel’Anoia a Gelida ...... 22

4. Carregador agrícolaa Calaf .................... 24

5. Pontdel Centenari.......... 26

7. Pont de Marganello dels Catalans .......30

8. Ponts a SantVicenç de Castellet..32

9. Túnelde l’Argentera .........34

10. Viaductesde Duesaigües.........36

11. Estacióde Reus ...................38

12. Pont sobre l’Ebre de Tortosa...............40

13. Viaducted’Amposta...............42

14. Estació deMartorell Central ...44

15. Estació de Molinsde Rei......................46

66

33. Torre d’enclavamentsde Móra la Nova......... 82

32. Pont sobrel’Ebre a Garcia ...........80

31. Estació de Vic......78

28. Pont sobre el Teri estació de Flaçà........72

29. Pontde Santa Linya...........74

30. Baixadorde Santa Susanna.......76

23. Pont de Ferro....... 62

27. Rotonda deVilanova i la Geltrú ...70

22. Estació deVallvidrera-Superior....60

24. Estacióde la Molina ..............64

25. Estació internacional de Puigcerdà..............66

26. El pas del Garraf ..................68

21. Ramaldel Poblenou .............58

18. Estacióde França ...................52

19. Estacióde Mundet .................54

20. Estaciódel Nord ....................56

16. Estació d’Olesa Nord .............48

17. Viaductedel Boixadell ..............50

7

34. Baixador d’Aigüesde Ribes .....................84

35. Túnel del Calvaride Ripoll ....................86

36. Ponts a la Fargade Bebié .....................88

37. Estacióde Ribes-Vila .............90

38. Estació unificadorade Ripoll ....................92

40. Viaductede Toses.....................96

41. Estacióde Lleida-Pirineus......98

42. Estació de Caldesde Malavella ............100

43. Pontde Riberola ..............102

44. Pont de l’AVEa Llinars ....................104

45. Estacióde Palautordera........ 10639. Túnel de Toses ....94

46. Viaductede Sant Jordi............ 108

48. Estacióde les Planes ............112

49. Pont sobre el Ripolla Montcada..............114

50. Estacióde Rubí .................... 116

47. Estacionsde Bellaterra............. 110

20

2

AltEmpordà

L’estació de Portbou és el resultat de la conjunció d’un com-plex d’inferioritat i d’una debilitat per la grandiositat.

El complex d’inferioritat era dels espanyols envers els francesos, bastant justificat, quan es va construir l’estació, per cert. Per dissi-mular-ho, l’estació que donava la benvinguda als estrangers havia de fer-los pensar que arribaven a un país ric i avançat tècnicament —encara que les explicacions de l’època ho devien plantejar d’una altra manera. Això mateix s’havia fet a Canfrac dos anys abans.

La grandiositat venia de part dels màxims directius de la com-panyia MZA, una actitud que, personalment, considero positiva si és autèntica, com ho era la de MZA, que no va bastir només aquesta estació sinó tota una sèrie d’edificacions amb el mateix esperit i qualitat en tota la seva xarxa.

A Portbou, el resultat és una immensa estació en un “no lloc”. Els llargs i inacabables edificis i la gran estructura metàl·lica de la marquesina —que tant recorda a la de l’estació de Barcelona—

Estacióinternacional

de Portbou SITUACIÓ

Carrer Claudi Planas. Portbou.Estació propera: Portbou, línia Ca-2. Renfe.Línia: Barcelona-Portbou-Cervera de la Marenda. Renfe-SNCF.

CONSTRUCCIÓ

Any d’inauguració: 1930.Companyia: MZA.Enginyers: E. Maristany, R. Coderch. Constructora: La Maquinista Terrestre y Marítima (volta me-tàl·lica).

FIT

XA

TÈC

NIC

A

foren durant anys com un decorat imponent que dominava les cases de Portbou. Una realitat sobreposada i aliena al petit poble, arraulit entre l’estació, la muntanya i el mar. Però vet aquí que el decorat es va anar omplint, amb l’emigració i el turisme primer, i després amb els viatges a l’exterior d’uns espanyols, sobretot els joves, que ja podien començar a perdre el complex d’inferioritat. I la gran estació va anar prenent sentit… fins que la reducció de les tarifes aèries, els tractats de la Unió Europea sobre fronteres i l’op-timització dels recursos humans en el manteniment dels trens han buidat de viatgers, funcionaris, policies i agents de duanes l’esta-ció i, de ferroviaris, els tallers i hangars. Un altre cop la solitud.

Els sostres d’escaiola, altíssims, el terra de marbre, els mobles de fusta noble i la gran volta vidrada que protegeix les andanes són, però, una herència ben real que no es pot desaprofitar gaire temps més. La nau dels antics tallers podria ser un magnífic po-liesportiu per al poble, per exemple; els dormitoris d’agents, ara abandonats, podrien esdevenir habitatges socials, o un alberg, o un hotel, des d’on es podria visitar el Parc Natural de l’Albera. I l’estació, que fou remodelada bastant respectuosament amb motiu de les Olimpíades del 92 i es conserva bé, però, evidentment, amb espai sobrer, podria albergar algun tipus de centre de memòria de les voluntats que la van construir i de les històries de tots els viat-gers que, en aquests vuitanta anys, hi han anat passant.

L’arquitectura de l’estació conserva encara part de la majestuositat que li van voler imprimir els directius de MZA.

18-77 50 elements arq.indd 20 14/1/12 16:08:55

21

18-77 50 elements arq.indd 21 14/1/12 16:08:56

26

5Bages

Després d’un parèntesi de 48 anys, el juny del 2003, el tren cremallera va tornar a pujar a Montserrat des de Monistrol. La companyia que ha fet possible la nova infraestructura, però, ha canviat. I això n’ha fet canviar també el traçat, almenys en el tram més baix, ja que, en bona lògica, FGC ha volgut que els seus trens cremallera poguessin enllaçar amb la xarxa ferroviària prò-pia, que ja tenia parada a Monistrol. Un únic problema: l’estació de Monistrol dels FGC és a la banda oposada del Llobregat i la seva cota d’altura se situa molt per sobre de la majoria de cases del poble, que s’estenen per ambdós costats del riu, que aquí passa per un congost, profund però bastant ample.

Amb la mateixa valentia tècnica que va permetre fer pujar de nou el cremallera al monestir, els enginyers van plantejar un pont de 480 m de llarg que uneix les estacions de Monistrol i Monistrol-Vila i passa a més de 100 m per sobre del llit del riu. Atesa la gran llum per sobrepassar i el poc pes per suportar, es va projectar un pont amb tauler metàl·lic format per una lleugera biga tridimensional triangulada, d’elements tubulars, suporta-

da per uns esveltíssims pilars cilíndrics de formigó armat, amb capitell cònic invertit, que permeten tenir una base més àmplia per ancorar els suports de l’estructura d’acer. A la dificultat de muntar la part horitzontal a tanta alçària s’hi afegeix, en el darrer tram, la dificultat d’encaixar els diferents elements en què es divi-deix el pont, tenint en compte la planta circular, ja que el traçat del pont es desenvolupa en línia corba per anar a trobar l’estació de Monistrol-Vila. Només l’ajuda de l’ordinador en el disseny i la fabricació de les peces ho fa possible. El resultat és un pont tan esvelt i lleuger que sembla que, no ja les riuades, sinó les venta-des se’l puguin emportar, cosa que no es pas certa.

Sorprèn veure passar els petits trens verds i lluents molt amunt, per sobre de les teulades fosques i envellides de les an-tigues naus fabrils properes al riu. No cal dir que també resulta espectacular pujar fins al monestir amb el cremallera i aprofitar el viatge per visitar, en l’antic edifici de l’estació de Monistrol del cremallera, a tocar de la de Monistrol-Vila, el petit museu que FGC ha muntat, dedicat a aquest mitjà de transport.

Pont del Centenari

SITUACIÓ

Carretera BP-1121, km 4. Monistrol de Montserrat.Estació propera: Monistrol, línia R-5. FGC.Línia: Cremallera de Montserrat. FGC.

CONSTRUCCIÓ

Any d’inauguració: 2003.Companyia: FGC.Enginyer: Javier Manterola i Miguel Ángel Gil (Carlos Fernán-

dez Casado, SL). Joan Comellas (direcció d’obra).Constructora: UTE de FCC, COPISA i COMSA.

FIT

XA

TÈC

NIC

A

El cremallera passa per sobre les teulades de les fàbriques, a la riba esquerra del Llobregat. A la pàgina següent, el pont comença el camí de pujada fins al monestir, que s’entrelluca al fons.

18-77 50 elements arq.indd 26 14/1/12 16:10:10

27

18-77 50 elements arq.indd 27 14/1/12 16:10:12

90

37Ripollès

Les quatre estacions del cremallera de Núria s’assemblen molt formalment i segueixen un patró que les diferencia de les dels altres ferrocarrils i les fa fàcilment recognoscibles. Són totes pe-tites, tocades i posades, amb les seves vidrieres, la pedra de les parets, tan ben col·locada, les jardineres amb flors als balcons a l’estiu… Semblen cases de nines més que estacions. De fet, tot el ferrocarril sembla de joguina: les petites dimensions de màqui-nes i vagons, les vies estretes i de radis de curvatura minúsculs, i els tallers i les instal·lacions, concentrats en un espai reduït, entre el poble i la muntanya. Una estètica domèstica i “suau”, segurament influenciada pel seu origen suís, però enganyosa, ja que és el ferrocarril sotmès a les condicions climàtiques més se-veres i extremes de la península Ibèrica i del qual depenen tots els establiments de la vall de Núria. Sense el seu furgó frigorífic i el seu vagó rebost no es podrien oferir gaires serveis a dalt del santuari.

Deia al principi que les construccions semblen de joguina en aquest ferrocarril. La que ho sembla menys és l’estació de Núria, la més alta de tot l’Estat, a 1.964 m sobre el nivell del mar. L’en-torn natural d’alta muntanya imposa una espècie de serietat que s’encomana a les persones i als edificis. La que ho sembla més és la de Ribes-Vila, que disposa fins i tot d’una terrassa al primer pis, com una petita lògia gòtica, de la qual gaudia la família del cap d’estació fins que, fa uns quants anys, l’habitatge va passar a ser un espai d’informació turística de la vall de Núria i el balcó s’ha tancat amb un vidre. L’edifici manté, però, un aire de ma-queta gegant.

A tocar de l’estació, és accessible al públic una de les naus dels tallers on es guarden cotxes històrics de la companyia. Els vehicles hi accedeixen per un petit pont transbordador, ja que no hi ha lloc per a canvis d’agulles ni desviaments.

La línia acaba a l’estació de Ribes-Enllaç, molt propera a la de la Renfe. Era, fins fa poc, petita i coqueta, com les altres. Ara, la nova nau de metall i plàstic, que fa de marquesina de les andanes i, a més a més, de captador d’energia solar per produir corrent elèctric, n‘ha canviat radicalment l’aspecte.

Estacióde Ribes-Vila

SITUACIÓ

Plaça de l’estació. Ribes de Freser.Estació propera: Ribes-Vila, cremallera de Núria. FGC.Línia: Cremallera de Núria. FGC.

CONSTRUCCIÓ

Any d’inauguració: 1931.Companyia: FMGP.Enginyer/arquitecte: sense dades.Constructora: sense dades.

FIT

XA

TÈC

NIC

A

L’estació de Ribes de Freser-Vila, com totes les de la línia, es manté en un estat de conservació excel·lent

78-120 50 elements arq.indd 90 14/1/12 16:40:01

78-120 50 elements arq.indd 91 14/1/12 16:40:04