1

També cal que els organismes que hi par-ticipin utilitzin aplicacions comunes per al’accés de les dades. Tot això sota direc-trius i objectius comuns.

Els tres elements clau d’una IDE són:les tecnologies de la informació, les polí-tiques i els col·lectius; tots ells necessa-ris per a promoure i potenciar l’úscompartit de la informació geospacialen la nostra societat.

“UNA IDE ÉSCONFIGURADAPER: METADADES,ESTÀNDARDS, APLICACIONS I LAIMPLICACIÓ DEL SECTOR PÚBLIC I PRIVAT”

Cal que totes les metadades que des-criuen la informació territorial compartei-xin una organització i una classificacióestandarditzada per a facilitar la cerca.

FULL INFORMATIU DE L’INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. DESEMBRE 2001. NÚMERO 14

SUMARIInfraestructura de dades espacials de Catalunya (IDEC)

Premi ICA/ACI 2001

Base i mapa topogràfic 1:100 000 de la República Argentina

Renovació del cadastre de rústica de Catalunya

True Ortho

Els primers mapes impresos de Catalunya

III Reunió anual dels centres de predicció d’allaus dels Pirineus

Visita de DIGSA

Jornades de portes obertes

9a Conferència Anual de la IMTA

FULL INFORMATIUI N S T I T U T C A R T O G R À F I C D E C ATA L U N YA

A N Y 6 ■ D E S E M B R E 2 0 0 1 ■ N Ú M E R O 1 4

Generalitat de CatalunyaInstitut Cartogràficde Catalunya

Aquest full és una publicació gratuïta disponible en català, castellà i anglès.

Any 6 – Desembre 2001 – Número 14 – ISSN: 1137-2362Dipòsit Legal: B. 40 192-1996

Els dies 6-10 d’agost de 2001 es va cele-brar a Pequín (Xina) la 20a Conferèn-

cia Cartogràfica Internacional (ICA/ACI).Igual que en les celebracions anteriors,

la participació de l’ICC va ser força impor-tant. D’una banda, el Comitè Oficial del’Associació Cartogràfica Internacional vaatorgar un premi al Mapa excursionistadels Pirineus 1:50 000, full Gavarnie-Ordesa, en la categoria de Mapes Turísticsi d’Orientació i, d’una altra, es va pre-

sentar la ponència “Eines per a la gene-ralització automàtica de la toponímiautilitzades a l’Institut Cartogràfic deCatalunya” en el seminari “Progressosen generalització automàtica”, organit-zat per la Comissió de GeneralitzacióCartogràfica de la ICA.

Recordem que ja són cinc congressosconsecutius en què els membres de laICA/ACI guardonen els nostres produc-tes cartogràfics.

PREMI ICA/ACI 2001

El dia 26 d’octubre de 2001 es va cele-brar a la seu de l’ICC la Jornada

Tècnica “Creació d’infraestructures per ala societat de la informació: La informaciógeogràfica”, organitzada per la Secretariaper a la Societat de la Informació i l’InstitutCartogràfic de Catalunya amb la col·labo-ració de la Secció Catalana de l’AsociaciónEspañola de Sistemas de InformaciónGeográfica.

El tema central de la jornada va ser la presentació d’un projecte pilot per a laimplantació de la infraestructura de dadesespacials de Catalunya (IDEC).

“LA IDEC HA DE FACILITAR LA CERCA I L’ACCÉS A DADES

GEOREFERENCIADES DISPONIBLES EN DIFERENTS ORGANISMES

VIA INTERNET”

IDEC Nodes

Departaments

Direccionsgenerals

Universitats

Altres

Registre de nodes

Web ServerPortal IDEC

INTERNET

Petició

Resultats(Metadades)Usuari

ICC

INFRAESTRUCTURA DE DADESESPACIALS DE CATALUNYA (IDEC)

2FULL INFORMATIU DE L’INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. DESEMBRE 2001. NÚMERO 14

L’any 2000 l’ICC va iniciar un nou pro-jecte de cartografia topogràfica a esca-

la 1:100 000 per a l’Instituto GeográficoMilitar (IGM) de la República Argentina,de quatre anys de duració (2000-2003),que comprèn el recobriment del 40% delterritori de la República (1 000 000 km2

aproximadament), inclosa una gran partde les àrees andines (vegeu el Full infor-matiu de l’ICC, núm. 8).

El projecte consisteix en la compilació il’elaboració de la base cartogràfica numè-rica a escala de referència 1:100 000 i enla generació de 715 mapes a aquesta matei-xa escala. També inclou la transferència tec-nològica al personal especialitzat de l’IGMper tal que pugui completar la producciód’aquesta cartografia al seu territori.

Fases del projecte

1. Processos fotogramètrics:– Adquisició d’imatges de satèl·lit de les

càmeres russes KFA-1000 i TK-350 pera la seva restitució, i d’imatges del sen-

sor TM del satèl·lit LANDSAT-7 per altreball de gabinet.

– Recolzament GPS, triangulació i resti-tució de l’altimetria i de la planimetria.

– Creació del model digital del terreny.– Generació d’ortoimatges LANDSAT

mitjançant rectificació d’imatges i pro-cessos radiomètrics.

2. Obtenció de la base:– Actualització de les dades restituï-

des mitjançant treball de camp i degabinet.

– Verificació topològica i de codis.– Càrrega de les dades a la base.

3. Obtenció del mapa topogràfic:– Selecció i generalització dels elements

de la base.– Simbolització i edició cartogràfica.– Incorporació de la toponímia– Generació de la caràtula.

BASE I MAPA TOPOGRÀFIC 1:100 000DE LA REPÚBLICA ARGENTINA L’any 2000 es va signar un conveni de

col·laboració entre la Direcció General delCadastre i l’ICC per a la renovació del cadastrede rústica de Catalunya.

El projecte, que finalitzarà l’any 2003, com-prèn la renovació de 158 municipis de Catalunya(680 314 hectàrees) i inclou el bolcat d’infor-mació del cadastre antic, la investigació de titu-laritats jurídiques i de conreus i aprofitaments, ladigitalització d’aquestes dades, l’exposició públi-ca i l’aprovació del nou cadastre de rústica.

“A DESEMBRE DE 2001 S’HA FINALITZAT LA RENOVACIÓ

DEL CADASTRE DE RÚSTICA DE 24 MUNICIPIS DE CATALUNYA”

L’objectiu final, a més de l’actualització delcadastre de rústica de Catalunya, és disposard’eines àgils d’actualització amb vista a futuresrenovacions.

En un futur proper, la base de dades obtin-guda es podrà consultar per Internet, amb accés

L’ortoimatge digital és un producte car-togràfic àmpliament utilitzat, tant com

a element complementari de la cartogra-fia tradicional, quan aquesta no està sufi-cientment actualitzada, com per a permetreextreure informació diferent a la que ésusual trobar en un mapa topogràfic.

“LA PRECISIÓ GEOMÈTRICA D’UNA ORTOIMATGE DEPÈN DE LA QUALITAT DEL MODEL

DIGITAL DEL TERRENY I DE L’ALGORISME

DE CORRECCIÓ UTILITZAT”S’ha comprovat que els resultats obtin-

guts treballant a alta resolució sobreterrenys complexos, com és el cas de leszones urbanes, amb els procedimentsestàndards són inapropiats. En primer lloc,els models digitals del terreny (MDT) nor-malment utilitzats deriven de la cartogra-fia existent, que representa el terreny anivell del sòl sense reflectir les estructuresexistents sobre ell (arbres, edificis). Ensegon lloc, els edificis produiran normal-ment zones ocultes, és a dir, àrees que hau-rien de ser presents en una projeccióortogonal del terreny però que es trobentapats per un edifici en la fotografia a corre-gir. En tercer lloc, també ens trobem ambuna estructura regular d’emmagatzemat-ge de dades (grid) amb separació fixa demalla (suficient per a resoldre amb preci-sió el cas estàndard).

Per aquestes raons, a l’hora de produiruna ortoimatge estricta, se suggereix una

RENOVACIÓ DEL CAD

TRUE ORTHO

RECERCA I DESE

Fotografies rectificades amb eliminació de partsocultes.

Elaboració de la base

Elaboració del mapa

Mosaic a partir de les imatges anteriors.És una True Ortho.

FULL INFORMATIU DE L’INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. DESEMBRE 2001. NÚMERO 14

3

ELS PRIMERSMAPES IMPRESOSDE CATALUNYA

NOVETAT

Els mapes del territori de Catalunyadurant dos-cents anys, 1600-1800Institut Cartogràfic de Catalunya1a edició: Barcelona, juliol de 200136,06 euros IVA inclòs (6 000 ptes.)

restringit, mitjançant un servidor de mapes.Aquest accés permetrà fer consultes interacti-ves i visualitzar la informació sobre la cartogra-fia ortofotogràfica de l’ICC.

aproximació diferent a l’estàndard, queutilitza un model tridimensional de lesestructures existents, i es procedeix a ladeterminació de les parts ocultes en cadafotograma. Atès que s’espera que qualse-vol punt de l’ortoimatge sigui vist des de,com a mínim, una de les imatges capta-des, el mosaic del conjunt d’imatges d’unmateix lloc adquirides des de diversospunts d’observació proporciona un pro-ducte lliure d’ocultacions (True Ortho).

“PER A GENERAR ORTOIMATGES ESTRICTES CAL UNA MODELITZACIÓ

DEL TERRENY MOLT PRECISA I UN TRACTAMENT ESPECÍFIC

PER A ELIMINAR LES PARTS OCULTES”

Dues propietats d’emmagatzematge dela informació del relleu necessàries per ala correcta generació d’ortoimatges estric-tes són: densitat adaptativa de la infor-mació, i captació i emmagatzematgevectorial. Els models TIN (malla irregularde triangles –vegeu el Full informatiu del’ICC, núm. 9 i 11) respecten ambduespropietats.

Durant el procés de mosaic cal resol-dre una sèrie de problemes: igualacióradiomètrica del conjunt d’imatges, efec-tes deguts a les imperfeccions dels MDT,objectes no modelitzats (petites estructu-res: arbres, mobiliari urbà, etc.) i objectesen moviment. La solució actual a aquestsproblemes exigeix un treball manual perun operador expert i la utilització d’un con-junt d’imatges amb gran solapament trans-versal i longitudinal.

DASTRE DE RÚSTICA DE CATALUNYA

ENVOLUPAMENT

El passat mes de setembre, amb motiude l’exposició “Els mapes del territori

de Catalunya durant dos-cents anys, 1600-1800” (vegeu el Full informatiu de l’ICC,núm. 13), l’Institut va publicar un catàleg,sota el mateix nom, que recull els antece-dents, les notícies i els comentaris dels 64mapes que es van exposar.

Les peces exhibides i, per tant, recolli-des en aquest catàleg, corresponen a laprimera edició que es coneix dels mapesde la planta de Catalunya impresos alssegles XVII i XVIII.

El catàleg, que conté la reproducció detots els mapes exposats acompanyatsd’una abundant informació cartobiblio-gràfica que permet identificar i justificarles formes diverses que han tingut al llargdel temps, es completa amb uns estudisintroductoris dedicats al tema central del’exposició. Al final, hi ha una sèrie d’ín-dexs que faciliten la consulta ràpida, i unapèndix que dóna la correspondència entrela numeració establerta en aquest catàlegi les cartobibliografies de mapes deCatalunya de Mn. Colomer i de l’exposi-ció IMCOS de l’any 1986 (també orga-nitzada per l’ICC).

En definitiva, es tracta d’una guia pràc-tica, que sistematitza la informació dispersaen les obres de referència més conegudes,destinada o bé als bibliotecaris com a einad’ajut per a descriure els documents quees troben en les seves col·leccions, o bé ales persones interessades en el tema coma eina bàsica per a obtenir una primeraaproximació als documents o per a trobarpistes per a iniciar un estudi més detallatdel mapes.

Municipis Hectàrees

2001 24 109 1942002 58 290 0112003 76 281 109

Total 158 680 314

Projecte de renovació del cadastre de rústica

Municipis Hectàrees

Demarcació de Barcelona 14 26 271Demarcació de Girona 6 35 730Demarcació de Lleida 3 26 314Demarcació de Tarragona 1 20 879

Total 24 109 194

Distribució dels municipis renovats fins el 2001

4FULL INFORMATIU DE L’INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. DESEMBRE 2001. NÚMERO 14

BREUS

Adreces de contacte de l’ICC

Parc de Montjuïc – E-08038 Barcelona – Telèfon 34-93 567 15 00 – Telefax 93 567 15 67 – E-mail: estherm@icc.esBalmes, 209-211 – E-08006 Barcelona – Telèfon 34-93 218 87 58 – Telefax 93 218 89 59Emili Grahit, 10 A – E-17002 Girona – Telèfon 34-972 20 04 93 – Telefax 972 20 04 93

© Institut Cartogràfic de Catalunya http://www.icc.es

PAPER ECOLÒGIC

VISITA DE DIGSA

El dia 28 de setembre de 2001 l’ICC varebre la visita dels directors d’instituts geogrà-fics de Sud-amèrica, Espanya i Portugal, acteinclòs dins de la XVIII trobada de DIGSA aMadrid.

Es van organitzar visites guiades a l’ICC i al’exposició “Els mapes del territori deCatalunya durant dos-cents anys, 1600-1800”,i es van presentar tres ponències: “Càmeresdigitals: Estat de l’art i desenvolupament al’ICC”, “Sistemes de producció: Visual FactorySuite” i “Sistemes de visualització avançada:Geoshow”.

La visita va ser clausurada pel conseller dePolítica Territorial i Obres Públiques, Hble. Sr. Pere Macias i Arau.

JORNADES DE PORTES OBERTES

El mes d’octubre de 2001 l’ICC va orga-nitzar dues jornades de portes obertes diri-gides a la Direcció General del Cadastre i alDepartament de Política Territorial i ObresPúbliques.

L’objectiu comú d’aquestes jornades eradonar a conèixer les activitats, els serveis iels productes de l’ICC.

Es van descriure les diferents eines de posi-cionament geodèsic operatives a l’ICC; es vanpresentar les bases cartogràfiques de l’ICC,en concret la BCN-50M v.1 i la BCN-5M v.2;també es van presentar les especificacionstècniques generals de la cartografia munici-pal a gran escala, les noves tècniques d’or-torectificació d’imatges a partir de models desuperfície, les actuacions que es realitzen enel camp de l’estudi i la prevenció de riscosnaturals i, finalment, es va informar dels aspec-tes relacionats amb la difusió dels productesi serveis de l’ICC.

Les sessions es van cloure amb un fòrumde debat.

9a CONFERÈNCIA ANUAL DE LA IMTA

Els dies 22-23 de febrer de 2002 se cele-brarà a Barcelona la 9a Conferència Anualde la International Map Trade Association(IMTA). En l’organització hi participen l’ICC,ESRI Europe, Altair, Lovell Johns i Nilsson &Lamm.

En el transcurs de la conferència se cele-braran seminaris, una exposició tècnica, esvisitarà la seu de l’ICC i d’ESRI, i s’atorgaràun premi al millor mapa publicat durant el2001 pels membres de la IMTA d’Europa,Àfrica i l’Orient Mitjà.

Per a més informació: imtaeurope@compuserve.com

El maig de 2001 es va celebrar a Tolosade Llenguadoc la reunió anual dels

centres de predicció d’allaus dels Pirineusper a planificar les actuacions destinadesa donar servei públic sobre la predicció delperill d’allaus per a la temporada 2001-2002. Hi van assistir els membres dels cen-tres de predicció d’allaus de Catalunya,Aragó, Andorra i França, essent Catalunyarepresentada pel Centre de predicció deperill d’allaus de l’ICC.

Amb l’objectiu d’augmentar la qualitati la precisió de les prediccions, i d’unificari coordinar la informació per fer-la mésaccessible als practicants d’esports d’altamuntanya, en el transcurs de la reunió esva acordar l’accés i la utilització conjuntade les dades nivometeorològiques obtin-gudes per les xarxes d’estacions automà-tiques i observadors nivometeorològics decada centre.

Amb aquest acord, aquest l’hivern 2001-2002 els usuaris disposen d’una sèrie defacilitats per a consultar el perill d’allaus detotes les zones dels Pirineus.

Per Internet. La web de cada centre dis-posa de dos mapes elaborats per l’ICC:un primer d’enllaç entre la zona d’a-llaus i la web del centre que la gestio-na (amb la qual cosa l’usuari no cal queconegui l’accés digital de cada centreper a obtenir la informació que preci-

sa), i un segon mapa amb les dadesnivometeorològiques associades a cadaestació automàtica.

En format paper. L’ICC ha publicat,conjuntament amb l’Instituto Nacionalde Meteorología, el Govern d’Andorrai Météo-France, un full divulgatiu encatalà, castellà i francès sobre la pre-dicció d’allaus de tot els Pirineus i sobreels consells de seguretat que cal teniren compte a l’hora de practicar l’es-quí de muntanya, l’esquí de fora pista,o qualsevol modalitat esportiva enzones de neu verge (a peu, amb raque-tes o surf). Aquest fulletó ha estat dis-tribuït a l’inici de la temporada hivernal2001-2002.

III REUNIÓ ANUAL DELS CENTRES DE PREDICCIÓ

D’ALLAUS DELS PIRINEUS