Arquebisbat de Tarragona Diumenge II d’Advent Any LXII - IV Època - Número 3221

4 de

des

embr

e de

201

1

La setmana que tenim per davant conté el pont festiu que enllaça la Constitució i la Puríssima: pont per als qui treballen i poden fer-ho, perquè alguns no podran i, el més penós, alguns no en tindran ocasió pel simple fet de no tenir feina.

D’alguna manera podríem contemplar les dues columnes d’aquest pont com l’Estat i l’Església, columnes que actuen en paral·lel i que sostenen la societat. La separació entre les realitats temporals i espirituals no sempre ha estat ben entesa, però va ser Crist mateix qui la va aclarir quan va resoldre una pregunta dient que cal donar «a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar».

Al llarg de la història, en diversos llocs, s’ha interpretat que una realitat havia d’estar sotmesa a l’altra, de manera que hi hagués una religió d’Estat en què els líders religiosos marquessin la política del país, o, al revés, amb una fórmula d’Estat absolutista que pretengués imposar el bé comú marcat pel govern de torn sobre les creences i llibertats de les persones singulars.

Ambdues fórmules són errònies. Les persones som alhora ciutadans i fidels, sense que una condició anul·li l’altra o hi hagi oposició entre ambdues. Sant Pau mateix va reivindicar la seva condició de «ciutadà romà» amb orgull, alhora que mostrava amb la seva vida que Déu era l’amor i guia en tots els seus actes. El cristià està cridat a ser el millor ciutadà.

Tornant a l’inici: la Constitució és una llei civil que ens hem donat i que garanteix una sèrie de drets i deures de cada persona i de la societat en conjunt. I la Puríssima és una festivitat religiosa en honor de la Mare de Déu, la persona més elevada que ha existit sobre la terra, mare i mestra dels cristians.

Davant l’acceptació d’aquestes realitats com-plementàries, com dos plans en què es mou l’ésser humà —el natural i l’espiritual—, hi ha actualment els qui pensen que per a la vida de la societat l’únic que ha de comptar, per exemple a l’hora de governar i fer lleis, és la regla de la majoria, pròpia de qualsevol de-

EL MILLOR CIUTADÀ

mocràcia. Això, portat a l’extrem, ens retornaria a la memòria d’aquelles votacions que, més per incultura que per mala fe, es van fer en alguns ajuntaments sobre si hi ha Déu o no.

Les lleis les ha de fer el Parlament, però no es pot reinventar l’home, sinó que s’ha de tenir en compte el que hi ha inscrit en la naturalesa humana mateixa, es digui dret natural o com se’l vulgui anomenar.

Hi ha en cada persona —va comentar Jacques Maritain a Cristianisme i democrà cia— drets univer-sals i temporals que no es poden transgredir. En ells podem coincidir tots, cristians i no cristians. Deia el pensador francès: «Els qui no creuen en Déu o no professen el cristianisme, però sí que creuen en la dignitat de la persona humana, en la justícia, en la lli-bertat i en l’amor al proïsme, també poden cooperar en la realització de la societat i el bé comú, encara que no sàpiguen remuntar-se fins als primers princi-pis de les seves conviccions pràctiques.»

DIUMENGE II D’ADVENT

PARAULA ENDINS

II DIUMENGE D’ADVENTLlegim avui l’inici de l’evangeli de sant Marc, on

aquest II diumenge d’Advent queda reflectit el que sabem: Déu confia en els homes. Tot l’evangeli, en parlar-nos de Jesús i del seu Misteri de mort i resurrecció, va desgranant una descripció acurada dels qui ho vivien de més a prop, especialment dels deixebles. Avui, en introduir-nos en la vida pública de Jesús, el segon evangelista ens parla del missatger, de Joan Baptista, d’aquell que va «al davant del Senyor a preparar els seus camins», tal com ho va profetitzar Zacaries, el seu pare.

El missatger, Joan Baptista, que precedeix el Senyor, segurament no l’ha vist mai, però experimenta en el seu interior una alegria tan gran que li traspua per la pell. Encara que no hagi parlat mai amb ell pot transmetre fidelment les seves intencions més profundes; no sap què dirà Jesús, però ho creu tan important que demana als qui el rebran una preparació acurada, que queda

significada en el baptisme de conversió després de confessar els pecats.

El missatger i el missatge, Joan i les seves paraules, esdevenen una sola cosa: la veu de Joan que anuncia el qui és la Paraula del Pare; l’aigua del Jordà pel baptisme i la conversió que demana, i el vestit auster que significa la senzillesa de l’evangeli que ens porta aquell, Jesucrist, que sant Joan Baptista prediu vora el Jordà.

Per a preparar-nos a rebre el Messies ens caldrà, a imatge del poble d’Israel a l’Antic Testament, el desert. Això és, un temps d’aturada, de reflexió i de serenor interior. El creient haurà de viure l’actitud interior de sentir-se confiat a la presència de Déu, perquè en el desert poblat i sorollós de la nostra vida i atapeït de tantes coses inútils i supèrflues avui en pot sorgir la Vida: un Infant naixerà i ens portarà la pau de cor.

Jordi Figueras i Jové, pvre.

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 40,1-5.9-11)«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, que ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.» Escolteu una

veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.» Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

Salm responsorial [84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 8)]Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,i la seva glòria habitarà al nostre país.

R. Senyor, feu-nos veure el vostre amori doneu-nos la vostra salvació.

El Senyor donarà la pluja,i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant,i la pau li seguirà les petjades. R.

Lectura de la segona carta de sant Pere (2Pe 3,8-14)Estimats, una cosa hi ha que no heu de perdre mai de vista: Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia. No és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen alguns; és que el Senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se. Però el dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements, abrandats, es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi han fet. Tenint present, doncs, que tot això es desintegrarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia del Senyor, i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els element, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,1-8)Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»

Diumenge 4 de desembre: II diumenge d’Advent: [Is 40,1-5.9-11; Sal 84; 2Pe, 8-14; Mc 1,1-8 (LE / LH pròpies)]. Dilluns 5 de desembre: [Is 35,1-10; Sal 84; Lc 5,17-26]. Dimarts 6 de desembre: S. Nicolau de Bari, (MLl) [Is 40,1-11; Sal 95; Mt 18,12-14]. Dimecres 7 de desembre: S. Ambròs, (MO) [Is 40,25-31; Sal 102; Mt 11,28-30]. Dijous 8 de desembre: Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, [Gn 3,9-15.20; Sal 97; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1, 26-38]. Divendres 9 de desembre: S. Juan Diego Cuauhtlantoratrin, (ML) [Is 48,17-19; Sal 1; Mt 11,16-19]. Dissabte 10 de desembre: Sta Eulàlia de Mèrida, (ML) [Si 48,1-4.9-11; Sal 79; Mt 17, 10-13]. Diumenge 11 de desembre: III diumenge d’Advent. [Is 61,1-2a. 10-11; Sal Lc 1,46-54; 1 Tes 5,16-24; Jn 1,6-8.19-28 (LE / LH pròpies)]

Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la II setmana

LITÚRGIA DE LA SETMANA

TRES PREGUNTES A…Mn. Simó Gras Solé,director del Secretariat Diocesà de Vocacions

Un any més, l’arxidiòcesi de Tarragona s’ha su-mat a la Cadena de pregària per les vocacions (els dies 1, 11 i 21 de novembre) que realitza juntament amb tots els bisbats amb seu a Catalunya. Diversos preveres diocesans van concloure la cadena de pre-gària a la capella del Seminari Menor de les 11 a les 12 de la nit del dia 21 de novembre.

- Quin és l’objectiu de la Cadena de pregària per les vocacions?

No és altre que posar tota l’Església amb actitud de súplica humil i confiada en el Senyor. El Senyor, no en dubtem, continua cridant. La Cadena de pregària vol esperonar tota l’Església catalana a mantenir viva l‘esperança i a refermar el seu compromís de ser sal i llum dels homes i dones d’aquesta terra. Alhora, la Cadena de pregària vol posar de relleu que la pastoral vocacional és una pastoral que requereix la suma i la complicitat de tots: grans, joves, famílies, preveres, parròquies, escoles i comunitats.

- Quina resposta ha tingut en-guany la Cadena de pregària? Qui s’hi ha sumat?Com cada any, almenys des que sóc responsable del Secretariat, ha estat bona, molt bona. És cert que enguany ha costat omplir al-gunes hores, sobretot a la nit, però crec que els objectius han quedat més que assolits. S’entén, és clar, els objectius relatius a l’organitza-ció; el que són els fruits ja és cosa d’algú altre!- Com funciona la dinàmica de la Cadena? Els bisbats de Catalunya ens distribuim els dies del mes de novembre i cada bisbat treballa la dinàmica lliurement. Nosaltres distribuim una graella horària per a motivar que s’hi apuntin les persones a les parròquies, oferim un model de pregària per a fer individualment o en grup, i anem actualitzant recursos i informacions a través del lloc web.

Anna R.

COP D’ULL JUSTÍCIA, NO PAS VENJANÇA

Es habitual que en les execucions dels condemnats a mort a Estats Units hi assisteixin, entre d’altres, familiars de les víctimes. Pel que es veu, la seva presència té com a finalitat satisfer el sentiment de venjança d’aquells familiars. Si ja resulta lamentable “gaudir” d’una situació com aquesta, més lamentable és encara confondre la justícia amb la venjança. I és que aplicar la sentència del “ull per ull, dent per dent”, mai ens premetrà desenvolupar-nos com éssers humans. Perquè ser justos no és desitjar el mal que ens puguin fer, sinó tenir la capacitat per a analitzar i comprendre les causes que originen comportaments antisocials. Això significa treballar per una convivència que tingui com a base la solidaritat i la reinserció. Per això, només amb una actitud de reconciliació i de perdó es podrà trobar la veritable pau a la que tots hi aspirem.

Luis J. Baixauli

RESTAURACIO D’UNA TALLA POLICROMADA DEL SEGLE

XVII A NALECGrácies a l’interès de Mn. Manel Borges, rector

de Nalec, d’Urgell-Garrigues, i a la qualificada perícia dels restauradors Jesús Mendiola i Emma Zahonero, s’ha recuperat una obra d’art a l’església parroquial de Nalec. Es una talla policromada del segle XVII, d’estil barroc classicista, que ha estat recuperada en tota la seva esplendidesa. Es tracta d’un Crist crucificat, profanat i malmès l’any 1939, que ha retornat, de bell nou, a la seva parròquia de Sant Jaume de Nalec per tal de ser venerat, lloat i impetrat. A l’acte de presentació de la restauració hi van assistir Mn. Antoni Martínez Subías, Delegat per al Patrimoni Artístic i Documental i l’Art Sacre, Mn. Manel Borges, rector de Nalec, i l’alcaldessa d’aquesta població la Sra. Laura Piera.

L’ASSOCIACIO LA SALLE INAUGURA LA SEVA NOVA SEU

SOCIAL A TARRAGONAL’Associació La Salle de Tarragona ha inaugurat la

seva nova seu social situada a les dues plantes superiors del Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor, al carrer Méndez Núñez, on hi ha la única obra d’Antoni Gaudí existent a les comarques de Tarragona. Amb aquestes noves dependències situades al centre de la ciutat, l’entitat inicia una nova etapa al servei de la societat tarragonina. El primer col.legi dels Germans de La Salle a Tarragona es va instal.lar fa 105 anys. Des d’aleshores, han estat moltes les generacions que han passat per les aules del col.legi. D’altra banda, l’Associació La Salle de Tarragona, creada l’any 1918, acull els antics alumnes i totes aquelles persones vinculades a la vocació docent de la comunitat lasaliana. El president de l’Associació, Joaquim Julià, ha explicat que, amb aquesta nova etapa, l’entitat vol potenciar, des de la vessant cristiana, les activitats culturals i socials. A més, es compta amb la col.laboració de Mn. Antoni Martínez Subías, rector del Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor, per a les celebracions litúrgiques o culturals. Les noves dependències de l’Associació compten amb una sala de conferències, un petit museu i un local on la banda de música de La Salle podrà assajar les seves actuacions, especialment durant la Setmana Santa.

ES FA SABER4 DE DESEMbREA l’arxiprestat del Priorat recés d’Advent a càrrec del biblista i vicari general de Tortosa, Mn. Josep Lluís Arín Roig. Tema: «Aplanem-li el camí al Senyor». A la parròquia de Santa Maria de Cornudella de Montsant, a les 17h.

7 DE DESEMbREVetlla de pregària de la Immaculada. A la Capella Major del Seminari, a les 22h. Organitza el Seminari Menor i hi col·labora la Delegació de Joventut i Secretariat diocesà de Vocacions.

10 DE DESEMbREEscola de litúrgia al Santuari de Mare de Déu de la Serra de Montblanc, a les 17h. Tema: Parts de la missa (II). Or-ganitza el Seminari Laïcal Diocesà.

11 DE DESEMbREMón Tabor, una eucaristia mensual per a joves universi-taris a la Capella Major del Seminari de Tarragona (c/ de Sant Pau, 4), a les 19h. A les 17h, Tabormatx, una estona esportiva als patis del Col·legi de St. Pau de Tarragona. Organitza: Delegació de Joventut de l’Arquebisbat de Tar-ragona i hi col·labora el Secretariat diocesà de Vocacions.

MN. JOAN ANTON CEDÓ REP LA MEDALLA DE SANT LLORENÇ

El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona va guardonar, divendres passat, 18 de novembre, amb la tradicional medalla de Sant Llorenç, a Mn. Joan Anton Cedó. És Canonge, rector de la Parròquia de Sant Pau Apòstol de Tarragona i arxiprest El Gremi valora positivament la implicació de Mn. Joan Anton Cedó en la vida social de l’associació i l’assistència religiosa lliurada a prop de 700 socis de l’entitat durant els anys 2009-2010, sent vicari

episcopal de Tarragona. Mn. Joan Anton va agrair aquest reconeixement i el va fer extensiu a tota l’Església de Tarragona.

L’acte va estar presidit per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; pel delegat del Departament d’Agricultura de la Generalitat, Anton Bellvé; pel vicari episcopal de Tarragona, Mn. Jordi Figueras, i pel president del Gremi, el Sr. Raül Font.

FELICITEM-LOSAquesta setmana celebren l’aniversari de la seva orde-nació sacerdotal els següents preveres:8 de desembre: Mn. Ernest Walravens Gilbert (1951) 10 de desembre: Mn. Joan Miracle boronat (1966)

A tots ells, ad multos annos!

CONCERT A TORREDEMBARRA EN BENEFICI D’UNICEF

Cantants i intèrprets musicals de totes les edats es van aplegar dissabte passat, dia 19 de novembre, a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Torredembarra en el tradicional concert de Santa Cecília, patrona dels músics. La finalitat del concert ha tingut, com altres anys, un caire solidari: la recaptació obtinguda es destinarà a UNICEF, l’agència de Nacions Unides que vetlla pels drets de la infància.

Petits i grans van anar interpretant un repertori variat d’obres musicals davant d’un nombrós públic —més que en anteriors ocasions— que va omplir l’església. Hi van participar l’Escola Municipal de Música de Torredembarra, la Coral Infantil Xaloc i la Coral Santa Rosalia, amb interpretacions principalment de la cançó tradicional catalana. Com a novetat d’enguany, el concert es va iniciar amb la interpretació d’una peça a l’orgue barroc de l’església per part de l’organista torrenca Montserrat Miracle.

PRESENTACIÓ DE L’AUCA DE LA MARE DE DéU DEL CLAUSTRE

Dijous passat, dia 17 de novembre, a la casa dels Concilis de Tarragona, va tenir lloc la presentació de l’auca de la Mare de Déu del Claustre. La presentació va anar a càrrec dels autors de la mateixa auca: el cronista oficial de Tarragona, Sr. Josep Maria Sabaté Bosch, autor dels textos, i el dibuixant, Sr. Joaquim Carró. En acabar la presentació, gairebé una seixantena d’assistents van adquirir l’Auca. L’acte s’insereix en el marc de les celebracions del Centenari de la Coronació Canònica de la M.D. del Claustre de Tarragona.