4
Arquebisbat de Tarragona Diumenge III de durant l’any Any LXII - IV Època - Número 3176 23 de gener de 2011 Al febrer els rigors del clima no són propicis perquè floreixin les plantes, però Valls celebra la «Flor de febrer», l’antiquíssima devoció a la Mare de Déu de la Candela, que coincideix amb el 2 de febrer, dia en què l’Església commemora la festa de la Presentació del Senyor al temple de Jerusalem. Segons una tradició ininterrompuda, l’any 1348 els vallencs van clamar a Maria Verge que els lliurés d’una ferotge pesta que assolava la ciutat. Lliurats de la pesta, van donar gràcies a la Mare de Déu apropant-se a la seva capella, on es va fer costum cantar una salve tots els dissabtes de l’any. Aquesta devoció es va veure incrementada quan, el 1788, va morir Josep Parellada, beneficiat de la Comunitat de Preveres de la Parròquia de Sant Joan Baptista, i va deixar com a última voluntat la fundació d’unes «Festes decennals de la Mare de Déu de la Candela», en les quals es faria una solemne processó en honor de la Verge, que seria portada en processó significant el vot de fidelitat a Maria dels eclesiàstics i de tota la societat ciutadana. Cada deu anys s’ha repetit la tradició venerable que desborda l’àmbit eclesial i s’estén a nombroses manifestacions culturals, lúdiques i esportives. En un altre any acabat en 1, el 1911, es va esdevenir una altra fita en aquesta devoció mariana tan arrelada a la capital de l’Alt Camp: la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu. L’arquebisbe de Tarragona, acompanyat pels bisbes de Girona, de Lleida i d’Urgell, va prendre de les mans de l’alcalde les corones, i després de llegir l’acta per la qual el Papa autoritzava l’acte, va procedir a coronar la Mare de Déu i el Nen Jesús. Amb motiu del centenari d’aquesta coronació, Benet XVI va concedir un Any Jubilar que acaba el proper dia 6 de febrer. Recordo amb emoció quan el vaig inaugurar, el 24 de gener de 2010, ara fa un any, iniciant-lo a la Parròquia de la Mare de Déu del Lledó, l’altra gran devoció mariana vallenca. Vam portar llavors la llum del Jubileu pels carrers fins FLOR DE FEBRER A VALLS a la capella de la Mare de la Llum, que és Crist. Després de cantar la salve, com és preceptiu, es va procedir a l’obertura de la porta de Sant Joan, com corresponia a la inauguració de l’Any Jubilar. Llavors vaig demanar que aquest temps fos de conversió personal i d’abundants gràcies per a tots. Confio que així hagi estat i demano a la Mare de Déu de la Candela que ens ajudi a acabar molt bé aquest any de goig i que ens porti sempre de la mà en el futur. Que la clausura d’aquest temps de gràcia sigui pròleg de nous propòsits i de molts fruits espirituals, que sigui inspiració perquè trobem Déu en la vida personal i en l’àmbit familiar, i que en la vida social es manifesti aquesta florida de santedat que ha d’il·luminar el món.

Full dominical

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. (23-01-11)

Citation preview

Page 1: Full dominical

Arquebisbat de Tarragona Diumenge III de durant l’any Any LXII - IV Època - Número 3176

23 d

e ge

ner

de 2

011

Al febrer els rigors del clima no són propicis perquè floreixin les plantes, però Valls celebra la «Flor de febrer», l’antiquíssima devoció a la Mare de Déu de la Candela, que coincideix amb el 2 de febrer, dia en què l’Església commemora la festa de la Presentació del Senyor al temple de Jerusalem.

Segons una tradició ininterrompuda, l’any 1348 els vallencs van clamar a Maria Verge que els lliurés d’una ferotge pesta que assolava la ciutat. Lliurats de la pesta, van donar gràcies a la Mare de Déu apropant-se a la seva capella, on es va fer costum cantar una salve tots els dissabtes de l’any.

Aquesta devoció es va veure incrementada quan, el 1788, va morir Josep Parellada, beneficiat de la Comunitat de Preveres de la Parròquia de Sant Joan Baptista, i va deixar com a última voluntat la fundació d’unes «Festes decennals de la Mare de Déu de la Candela», en les quals es faria una solemne processó en honor de la Verge, que seria portada en processó significant el vot de fidelitat a Maria dels eclesiàstics i de tota la societat ciutadana. Cada deu anys s’ha repetit la tradició venerable que desborda l’àmbit eclesial i s’estén a nombroses manifestacions culturals, lúdiques i esportives.

En un altre any acabat en 1, el 1911, es va esdevenir una altra fita en aquesta devoció mariana tan arrelada a la capital de l’Alt Camp: la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu. L’arquebisbe de Tarragona, acompanyat pels bisbes de Girona, de Lleida i d’Urgell, va prendre de les mans de l’alcalde les corones, i després de llegir l’acta per la qual el Papa autoritzava l’acte, va procedir a coronar la Mare de Déu i el Nen Jesús.

Amb motiu del centenari d’aquesta coronació, Benet XVI va concedir un Any Jubilar que acaba el proper dia 6 de febrer. Recordo amb emoció quan el vaig inaugurar, el 24 de gener de 2010, ara fa un any, iniciant-lo a la Parròquia de la Mare de Déu del Lledó, l’altra gran devoció mariana vallenca. Vam portar llavors la llum del Jubileu pels carrers fins

FLOR DE FEBRER A VALLS

a la capella de la Mare de la Llum, que és Crist. Després de cantar la salve, com és preceptiu, es va procedir a l’obertura de la porta de Sant Joan, com corresponia a la inauguració de l’Any Jubilar. Llavors vaig demanar que aquest temps fos de conversió personal i d’abundants gràcies per a tots. Confio que així hagi estat i demano a la Mare de Déu de la Candela que ens ajudi a acabar molt bé aquest any de goig i que ens porti sempre de la mà en el futur.

Que la clausura d’aquest temps de gràcia sigui pròleg de nous propòsits i de molts fruits espirituals, que sigui inspiració perquè trobem Déu en la vida personal i en l’àmbit familiar, i que en la vida social es manifesti aquesta florida de santedat que ha d’il·luminar el món.

Page 2: Full dominical

DIUMENGE III DE DURANT L’ANYLectura del llibre d’Isaïes (Is 8,23b-9,3)En temps passat, el Senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí, però a la fi dels temps enaltirà el camí del Mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans. El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.

Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa; s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian.

Salm responsorial [26,1.4.13-14 (R.: 1a)]El Senyor m’il·lumina i em salva, qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida, qui em pot esfereir?R. El Senyor m’il·lumina i em salva.

Una cosa he demanat al Senyor, i la desitjo amb tota l’ànima: poder viure a la casa del Senyor i vetllar pel seu temple. R.

N’estic cert, fruiré en la vida eterna de la bondat que em té el Senyor. Espera en el Senyor! Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor! R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,10-13.17)Germans, pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor, us demano que aneu d’acord i que no hi hagi divisions

entre vosaltres; estigueu ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer. Perquè alguns de la casa de Cloa m’han parlat de les desavinences que hi ha entre vosaltres. Vull dir que cadascú de vosaltres afirma: «Jo sóc partidari de Pau», «Doncs jo, d’Apol·ló», «Jo, de Quefes», «Jo, de Crist». Com és això? El Crist està dividit? És que Pau ha estat crucificat per vosaltres o heu estat batejats en el nom de Pau? Crist no m’ha enviat a batejar, sinó a anunciar l’evangeli, i a fer-ho sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi el seu valor.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 4,12-23)Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.» Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.»Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.» Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Més enllà veié altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb ell. I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.

PARAULA ENDINSEra l’esperat

Era l’esperat. L’anunciat. Les profecies, els an-tics, els llibres, els profetes en parlaven. Era Ell, el qui esperaven els israelites. I en Ell hi veien una gran llum. En Ell s’acompleixen els anncis antics. Sí. L’Escriptura en parla, d’Ell, i Mateu se’n fa ressò. Ben palesament.

Però és Ell, qui ens mou a nosaltres avui a viu-re esperançada i obertament. Qui convida a atre-vir-nos a canviar. A començar, ja ara, a viure tal com somniem i desitgem. I Jesús convoca al seu voltant una comunitat. La comunitat del Regne. La comu-nitat de la fraternitat. Cap “figura”. Cap “crack”.Pescadors del llac. La comunitat que participa de la missió de Jesús. Veniu amb mi. Hi ha Regne a construir i extendre.

I hi van anar. Sense calcular massa. I sense sa-ber massa a què, ni on, ni de quina manera... Dei-xant tot el que els lligava. Tot, Habilitats, seguretats, lligams... Se’n van anar amb Ell. Perquè era Ell. I és

Ell. Seguir Jesús, avui, és escoltar la seva crida. La seva crida a convertir-se, a aplegar-se en comuni-tat, a sortir d’un mateix, a fer Regne.

Fer família humana. Començar a viure, ja, com Ell. Treballant per la justícia i per la pau. Per la vida per a tothom. Pel respecte i atenció als més febles. Com Ell ho feia. I com Ell ho fa, avui. Des de la mi-sericòrdia acollidora de Déu Pare. Perquè el Pare és així. I Ell ha somniat el Regne, la vida. Per a tothom. Perque és possible. I real. Amb Ell. Cal decidir-nos a sortir. A deixar tot allò que ens fa nosa. Tot allò que no és Regne. A deixar tot el que ens enfarfega i ens intoxica. Tot el que ens lliga i no ens deixa ser. Com els nostres avantpassats. Els nostres pares eren uns pescadors del llac. Que ho van deixar tot per anar i viure com Ell.

Tornem a començar.El Regne de Déu és a prop.

J. Miquel, pvre.

Page 3: Full dominical

Diumenge 23 de gener: Diumenge III de durant l’any: Jornada de la Infància missionera [Is 9,1-4 o bé Heb 8,23b-9,3; Sl 26; 1Co 1,10-13.17; Mt 4,12-23 (LE/LH pròpies)]. Dilluns 24: Sant Francesc de Sales, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Heb 9,15.24-28; Sl 97; Mc 3, 22-30]. Dimarts 25: A l’Arxidiòcesi, Solemnitat de la conversió de Sant Pau. Finalitza l’Octavari de pregària per a l’unitat dels cristians [Ac 22,3-16 o bé Ac 9, 1-22; Sl 116; Mc 16,15-18 (LE/LH pròpies)]. Dimecres 26: Sant Timoteu i sant Titus, bisbes (MO) [2Tim 1,1-8; Sl 95; Mc 4,1-20]. Dijous 27: Sant Enric d’Ossó, prevere (MLl) [Heb 10,19-25; Sl 23; Mc 4,21-25]. Divendres 28: Sant Tomàs d’Aquino, prevere i doctor de l’Església (MO) [Heb 10,32-39; Sl 36; Mc 4,26-34]. Dissabte 29: Memòria de Santa Maria [Heb 11,1-2.8-19; Sl Lc 1,69-75; Mc 4,35-41]. Diumenge 30: Diumenge IV de durant l’any: [So 2,3.3,12-13; Sl 145; 1Co 1,26-31; Mt 5,1-12a (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle A. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la III setmana.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

UN LLoc DE PREGàRIA A cASA (1)Mira i respon-me, Senyor, Déu meu!

Omple’m els ulls de claror. (Sl 13, 4)

Un dia vaig entrar a l’ha-bitació d’un bon company quedant impressionat del gran ordre que hi havia. El vaig felicitar per ser tan orde-nat i ell, com si sentís plou-re, em va dir: “veus aquesta cadira?”. Jo la vaig veure i... res d’especial. Ell em digué: “asseu-te a la cadira i ja em diràs que hi veus?”. Jo m’hi vaig asseure i... davant meu, damunt d’una tauleta, hi vaig veure una icona de la Mare de Déu i de Jesús posades damunt d’un drap verd i en-tre les dues icones un petit

ram de flors seques i una llàntia apagada. Vaig entendre que aquella cadira era el lloc on

aquest noi pregava i que aquella tauleta era el seu racó de pregària, el seu petit i personal “oratori”.

Aquest noi em comentà que cada nit encén la llàntia abans de començar a pregar i que li agrada estar-se una estona contemplant aquelles icones, centrant la mirada en elles, tot demanant al Se-nyor que l’ajudi a saber descobrir en el fragment de l’Evangeli que es disposa a llegir (aquest noi resa cada dia llegint l’Evangeli de la missa del dia) la voluntat de Déu en la seva vida. Després llegia l’Evangeli amb actitud d’escoltar allò que Déu li volia dir a través d’aquell text.

Xavier Roig, pvre.

TRES PREGUNTES A…

MN. JoAN AGUILA, RESPoNSABLE DEL GRUP

cANTA LA TEVA FEAmb motiu de les festes

decennals de la Candela de Valls, s’ha editat un disc que, sota el títol de la ciutat Estel, vol apropar als joves la imatge de la Verge. És una experiència pionera a l’arxidiòcesi perquè és la primera vegada que s’edita un disc de música folk. Mn. Joan Aguila, responsable del grup Canta la teva fe, explica la finalitat del disc.

—L’objectiu d’aquest CD és aprofundir en el misteri de Maria mitjançant un llenguatge actual, és a dir, propi dels joves, que convidi a entrar en els evangelis a través de la Verge.

—Qui forma el grup Canta la teva fe?

—Som vuit joves que ja vam fer una acció semblant amb motiu de la celebració de l’Aplec de l’Esperit, fa tres anys. Ara, hem représ aquest treball evangelitzador. El títol del disc és el lema adoptat pels organitzadors de les Festes Decennals de Valls. Es tracta d’una part del Virolai de la Mare de Déu de la Candela que es canta a Valls i constitueix una expressió popular molt viva. Maria és la llum que ens guia a tots.

—Fins a quin punt la música permet connectar amb els joves?

—La música acompanya els joves tot el dia. Si som capaços de introduir el missatge evangèlic en la seva vida mitjançant un llenguatge actual, aconseguirem que entenguin el misteri de Déu fet home.

El disc s’ha posat a la venda a la Llibreria de l’Arquebisbat a Tarragona i a la parròquia de Sant Joan Baptista de Valls.

Josep S.

FELIcITEM-LoSAquesta setmana celebren l’aniversari de la seva ordenació els següents preveres:

24 de gener: Mn. Antoni Rosario Jové (2010) i Mn. Joan M. Ferrer Calvo (2010).

30 de gener: Mn. Vicenç Ribas Canals (1983).

Page 4: Full dominical

A LA cASA DEL PAREHA MoRT MN. JoSEP M.

SERRA cAVALLéEl passat 19 de desembre de 2010 va finar

a Tarragona, al Centre Sociosanitari de Lle-vant, després d’una curta malaltia, Mn. Josep Maria Serra Cavallé.

Mn. Josep Maria havia nascut el dia 1 d’abril de 1929 a la població de l’Aleixar, on

va ser batejat una setmana després a la parròquia de Sant Martí. Ben aviat va manifestar la seva vocació pres-biteral i, quan va tornar a funcionar el nostre Seminari Pontifici, després de la guerra civil de 1936-1939, el jove Josep Maria hi va ingressar. Allí va cursar els estudis eclesiàstics, deixant entre els qui el van conèixer la imat-ge que l’acompanyaria la resta de la seva vida: la d’un home bonàs i de tarannà tranquil.

Mn. Josep Maria va rebre l’ordenació sacerdotal de mans de l’Arquebisbe Mons. Benjamín de Arriba y Cas-tro, creat cardenal un temps després, el dia 1 de novem-bre de 1951 a la capella major del Seminari Pontifici. La primera destinació parroquial del jove prevere va ser la Parròquia de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats, on va arribar just al cap d’un mes de la seva ordenació presbi-teral. El dia de Nadal d’aquell mateix 1951 va començar el seu ministeri com a col·laborador de la Parròquia de Santa Maria de Montblanc. El 19 de març de 1953 va ser l’encarregat de les parròquies de Sant Andreu de la Selva del Camp i de Sant Miquel d’Almoster. D’allí passaria a ser ecònom de Santa Maria de Querol i encarregat de Sant Jaume d’Esblada, càrrec on romandria un parell d’anys.

La parròquia de Sant Salvador de Rocafort de Vall-bona va conéixer del seu treball pastoral com a rector, essent també encarregat de la Parròquia del Dolç Nom de Maria del Vilet. Allí, hi passaria quatre anys. El 22 de gener de 1959 tornaria com a rector a la seva antiga parròquia de Sant Miquel d’Almoster. La seva estada va ser breu: poc més d’un any, per passar a ser l’ecònom de Santa Maria de Conesa, àmbit de sis anys de fecund ministeri. El seu caràcter amable li va guanyar moltes simpaties entre els seus parroquians.

El 5 d’octubre de 1966 iniciaria el seu més llarg pe-ríode ministerial en una parròquia. Santa Eulàlia de Ba-nyeres del Penedès el tindria com a rector resident fins el 6 de juliol de 2009. Dir «el rector de Banyeres» era sinònim de Mn. Josep Maria. Mentre exercia la seva tas-ca pastoral li va ser encomanada la parròquia de Sant Miquel de Selma-Saifores (1981-1985). Per tot arreu va deixar record de la seva bonhomia.

Del 6 de juliol de 2009 fins la seva anada a la casa del Pare, va servir com a adscrit la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, capellà de la comunitat de Car-melites Missioneres Teresianes de Reus i atenia la Resi-dència de Sant Josep.

El 20 de desembre de 2010 el Senyor Arquebisbe va presidir a l’església parroquial de Sant Martí de l’Aleixar les exèquies de Mn. Josep Maria, concelebrades amb bona part dels seus companys de presbiteri, i amb l’es-glésia plena de gom a gom de fidels desitjosos de do-nar-li el darrer adéu. En acabar la celebració se li donà sepultura al cementiri del poble.

Mn. Josep Maria Serra Cavallé, reposi en la pau de Crist!

EL 24 DE GENER, coNFERèNcIA DE L’AMBAIxADoR DE TURqUIA SoBRE LLIBERTAT D’ExPRESSIó

I LLIBERTAT DE cREENcESAmb motiu de la diada de Sant Francesc de Sales,

patró dels periodistes, el Departament Diocesà de Mitjans de Comunicació Social de l’Arquebisbat de Tarragona us convida a tots els diocesans a la conferència que, demà, dilluns 24 de gener, pronunciarà l’Excm. Sr. Ender Arat, ambaixador de Turquia a Espanya, sobre el tema. “Turquía y Europa: libertad de expresión, libertad de creencias”.

L’acte —obert a tothom— tindrà lloc a la sala d’actes de CaixaForum (c/ Colom, 2) de Tarragona, a les 19.30 h.

ES FA SABER29 DE gEnER• Espai vocacional. Per a joves a partir de 16 anys.

Unes convivències vocacionals lúdiques per a aquells joves que de manera distesa es puguin plantejar la seva vocació. El format serà a través de rutes a peu, descobertes de realitats diocesanes... Més informació i inscripcions: www.delejot.cat/acompanyament

30 DE gEnER• III Trobada de qui porta el nom de Pau en la

celebració de la Conversió de l´Apòstol sant Pau (25 de gener). Dir-se Pau ens convida a identificar-nos amb l´apòstol sant Pau, la seva vida i el seu testimoni. Celebració de l´Eucaristia recordant que Pau és el nostre nom, a la Parròquia de Sant Pau i a les 12.30 h.

FESTES DEcENNALS A VALLSDISSABTE, 29 DE gEnERDia dels joves i pel millor futur de tots- A 2/4 de 8 del matí, a la capella de la Mare de Déu,

celebració de l’eucaristia.- A les 10, celebració de l’eucaristia de l’Any Jubilar,

presidida per Mn. Josep M. Font, rector de la parrò-quia de l’Assumpció del Pla de Santa Maria.

- A 2/4 de 7 de la tarda, repic de campanes anunciant l’inici de la novena.

- A les 7, solemne baixada de la imatge de la Mare de Déu de la Candela del seu cambril a l’església.

- A 2/4 de 8, comença la novena. Predica la novena i presideix la celebració de l’euca-

ristia Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barce-lona.

- A 2/4 d’11 de la nit, vetlla-concert per Mn. Joan Àgui-la, amb el grup Canta la teva fe. S’hi presentaran les cançons del seu nou CD De la ciutat Estel.

DIuMEngE, 30 DE gEnERDia dels nous batejats i dedicat a la iniciació cristiana- A les 12 del migdia, celebració de l’eucaristia. Presen-

tació dels infants batejats en els darrers sis anys a la Mare de Déu de la Candela.

- A 2/4 de 8 de la tarda, predicarà la novena i presidirà la celebració de l’eucaristia Mons. Agustí Cortés. bis-be de Sant Feliu de Llobregat.