Arquebisbat de Tarragona Diumenge XXIII de durant l’any Any LXIII - IV Època - Número 3261

9 de

set

embr

e de

201

2

L’any 1660 Murillo va pintar el quadre «El naixement de la Mare de Déu», amb destinació a una capella de la Catedral de Sevilla. La invasió napoleònica va fer que l’obra viatgés a París i avui s’exhibeix al Louvre. Representa la nena acabada de néixer, atesa per unes quantes dones i per alguns àngels que no s’han volgut perdre el moment. En segon pla, fora del focus de la llum, apareix santa Anna, incorporada sobre un llit, amb sant Joaquim al seu costat.

La imaginació de l’artista ha embellit una escena de la qual en realitat no sabem detalls, ja que només els evangelis apòcrifs donen compte dels qui van ser els pares de la Mare de Déu. Però el quadre ens resulta útil, en arribar aquesta data de la Nativitat de la Mare de Déu, que l’Església celebra cada 8 de setembre, per fixar-nos en la nostra Mare i conrear la devoció cap als qui van ser els seus pares. De fet, a la nostra arxidiòcesi hi ha ermites amb una història secular dedicades a santa Anna.

Joaquim i Anna són avui invocats com a exemple per als avis, als quals el nostre temps reserva tantes vegades la missió d’educadors en la fe, completant aquesta funció principal dels pares. Com devia ser la vida en família a la casa on va néixer aquella nena a qui la Santíssima Trinitat reservava un paper inigualable en la història de la salvació?

Grans havien de ser els cors d’Anna i de Joaquim quan Déu els va escollir per a alimentar i educar la mare de Jesucrist. Si tots els pares queden admirats en contemplar els seus fills, quina no devia ser l’admiració d’aquell matrimoni jueu davant aquella Nena plena de gràcia, «beneïda entre totes les dones»? Sens dubte es devien meravellar una i mil vegades, i es devien sorprendre. Com ho devia fer més tard Maria davant les lliçons del seu Fill, també ells «guardarien en el seu cor» les circumstàncies que van viure.

EL NAIXEMENT DE LA MARE DE DÉU

La nativitat de la Mare de Déu ens situa davant l’inici d’una vida i una vocació d’incomparable santedat de la qual tenim, però, poques notícies. Podem imaginar els goigs i els dolors d’aquella que va infantar el Fill de Déu i que el va acompanyar, amb humil discreció, fins al peu de la creu, on va ser constituïda mare de l’Església.

Alguns teòlegs van tenir certa objecció a exaltar Maria tement que fes ombra al culte a l’únic Mitjancer. Però s’equivocaven. La mare sempre condueix al fill. En el quadre de Murillo la llum es projecta sobre Maria, perquè el que es representa és el naixement de la Mare de Déu, però a la cova de Betlem, i sempre, és Jesús la Llum del món. Maria és el camí que ens assenyala la presència de Déu i és la gran intercessora. Quin fill es mostraria insensible davant el prec de qualsevol persona que vingui avalat per la petició de la seva mare?

DIUMENGE XXIII DE DURANT L’ANY

PARAULA ENDINS

Lectura del llibre d’Isaïes(Is 35,4-7a)

Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua

del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d’aigua.

Salm responsorial [145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)]

El Senyor es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos.

R. Lloa el Senyor, ànima meva.

El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts, el Senyor estima els justos, el Senyor guarda els forasters. R.

Manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre; és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

OBRE’TJesús, a la regió pagana de la Decàpolis,

guareix un malalt, i la persona guarida, segons la manera de pensar d’aquell temps, estava exclosa de la salvació o, si més no, ho estaria en un segon moment: primer per part dels jueus, després per la dels pagans. L’evangeli ens vol fer adonar que «primer» i «després» pertanyen a l’estretor de mires de l’home, no a l’amor de Déu.

«Jesús […] aixecà els ulls al cel.» Jesús, amb aquest gest, ens ensenya que la salvació és un pur do de la gràcia de Déu: un do que cal demanar, no exigir.

En l’evangelista Marc la prohibició de fer propaganda, d’esbombar els miracles —tant el

beneficiari com els qui ho presencien— és una característica força habitual. Amb la prohibició de fer propaganda, l’evangelista ens ensenya dues coses: que el temps messiànic ha arribat i que per entendre correctament el sentit veritable de la messianitat de Crist no n’hi ha prou amb els miracles, és necessari tenir sempre present la seva passió i la seva santa creu, per la qual ha redimit el món.

Els Senyor ens diu a cadascun de nosaltres: «Obre’t.» És una invitació a obrir-nos interiorment, a una disponibilitat sempre més generosa i a una fe sempre més lluminosa.

P. Pere Cardona, caputxí

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 2,1-5)

Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d’or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda’t dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen?

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (7,31-37)

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre’t». A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.»

Diumenge, 9: Diumenge XXIII de durant l’any [ Is 35, 4-7a ; Salm 145, 6c-7.8-9a. 9bc-10; Jm 2, 1-5; Mc 7, 31-37 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 10: [ 1C 5, 1-8; Salm 5, 5-6. 7-12; Lc 6, 6-11]. Dimarts, 11: Beat Bonaventura Gran, religiós (MO) [ 1C 6, 1-11; Salm 149, 1-2. 3-4. 5-6 a i 9b; Lc 6, 12-19]. Dimecres, 12: Santíssim Nom de Maria (ML) [ 1C 7, 25-31; Salm 44, 11-12. 14-15. 16-17; Lc 6, 20-26]. Dijous, 13: St. Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l’Església (MO) [1C 8, 1b-7.11-13; Salm 138, 1-3. 13-14ab.23-24; Lc 6, 27-38]. Divendres, 14: L’Exaltació de la Sta. Creu (F) [ Nm 21, 4b-9, o bé Fl 2, 6-11; Salm 77, 1-2. 34-35. 36-37. 38; Jo 3, 13-17 (LE/LH pròpies)]. Dissabte, 15: La Mare de Déu dels Dolors (MO) [ He 5, 7-9; Salm 30, 2-3 a. 3bc- 4. 5-6. 15-16.20; Jo 19, 25-27, o bé Lc 2, 33-35 té seqüència pròpia]. Diumenge, 16: Diumenge XXIV de durant l’any [Is 50, 5-9 a; Salm 114, 1-2. 3-4. 5-6. 8-9; Jm 2, 14-18; Mc 8, 27-35 (LE/LH pròpies)].

Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana III.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

OLIMPíADA cRISTIANA

TRES PREGUNTES A…MIQUEL MARIMON, NOU DIAcA PERMANENTA partir d’avui, diumenge, l’arxidiòcesi compta amb un nou diaca. De la parròquia de Crist Rei de Reus, Miquel Marimon, pare de família, serà ordenat diaca pel Sr. Arquebisbe a l’església parroquial de l’Assumpció d’Alcover, on actualment, juntament amb set parròquies més de l’arxiprestat de l’Alt Camp, col·labora pastoralment.

Com va sorgir la crida a aquest ministeri?

Sempre hi ha un instant concret que serveix de desencadenant. És a dir, hi ha un acte de crida de Déu que se serveix de situacions, persones i llocs. Pots estar tota la vida en organitzacions, moviments o parròquies… i mai no t’ho has plantejat. Però hi ha un moment clau. En el meu cas, algú em va fer la pregunta oportuna en el moment precís: «No t’has plantejat mai ser diaca?» I ara, quatre anys després d’aquella pregunta, seré diaca de l’Església de Tarragona.

Què suposa per a vostè rebre aquest orde?

Uf! Certament responsabilitat, treball, servei… però això ho intentem fer tots sempre, amb menys o més encert. Ara, espero que l’orde diaconal su-posi un aprofundiment en l’exercici del ministeri i que d’aquest aprofundiment sorgeixi una acció més

propera a les perso-nes, amarada de sa-cramentalitat i acom-panyament i allunyada d’estereotips. Avui, la tasca pastoral ha d’ajudar a retrobar les arrels i els valors cris-tians que la societat occidental ha anat per-dent.

Com es concretarà aquesta tasca pastoral a les parròquies?

En els vuit mesos que porto a les vuit parrò-quies, he anat prenent el pols a cada comuni-tat i participant de mica en mica en les seves rea-litats pastorals. La catequesi, l’atenció als pares i mares que porten els seus fills a batejar i el servei litúrgic seran, a partir d’ara, els principals camps de la meva acció pastoral, a més d’estar sempre atent a les situacions de necessitat i a allò que pugui sor-gir de nou.

Durant el mes d’agost va arribar a les meves mans el butlletí mensual d’una parròquia del Pirineu català amb un escrit que portava un títol força suggerent: Olimpíada cristiana. Em va cridar força l’atenció, en part perquè ens trobàvem de ple en el gran esdeveniment esportiu celebrat aquest estiu a Londres. L’escrit establia un paral·lelisme entre la vida cristiana i la mística que es desprèn dels Jocs Olímpics. «Per a ser uns homes i dones de fe, catòlics autèntics», deia, «ens hem d’esforçar per viure i testimoniar coherentment allò que creiem enmig del món. Per això és necessari competir

en una mena d’Olimpíada cristiana, on ja estem inscrits pel baptisme, i on calen atletes valerosos, convençuts de la bellesa i la transcendència de la fe.» Aquests atletes no s’han d’esforçar únicament per aconseguir medalles i seguir uns compliments sinó que han d’apostar per un seguiment a Crist amb tot el que comporta i a través d’un joc net. Com deia sant Pau: «L’atleta s’absté de moltes coses, i tot per guanyar-se una corona que es marceix, mentre que nosaltres n’hem de guanyar una que mai no es marcirà» (1Co 9,25).

Anna Robert

Edita: Arquebisbat de Tarragona Director: Didac Bertran · Subdirector: Josep Sabaté

Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Jiménez, Anna Robert, Montserrat Sabaté i Luis José Baixauli · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 TarragonaTelèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · e-mail: mcs@arquebisbattarragona.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

FELIcITEM-LOSAquesta setmana celebren l’aniversari de la seva ordenació sacerdotal els següents preveres:09 de setembre: Joan Llort Badies (1962)11 de setembre: Simó Gras Solé (2005) Lluís Simón Pascual (2005)13 de setembre: Josep M. Ferré Castelló (1959) Vicenç Morera Bori (1959) Josep Ollé Gibert (1959) Joan M. Padrell Benet (1998)

Ad multos annos!

ES FA SABER13 DE SETEMBRE• Inauguració de les obres de restauració de la

Catedral de Tarragona. A les 19.00h tindrà lloc la solemne Eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, i a les 20.00h hi haurà l’acte d’inauguració amb visita a la restauració.

14 DE SETEMBRE• Concert de la Sociedad Coral de Torrelavega a

l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Tarragona, a les 20.30h. Entrada lliure. Aportació voluntària per les obres majors de la parròquia.

15 DE SETEMBRE• Concert a càrrec del quintet de vent DaCap al

Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, a les 21.30h.

NOMENAMENTSEl Sr. Arquebisbe ha signat els següents nomena-ments:PARROqUIALSMn. Antoni Pérez de Mendiguren i Cros, admi-nistrador parroquial de les parròquies de Sant Pere Apòstol de Vilabella i de Santa Llúcia de Renau.Mn. Raimon Mateu i de la Casa, diaca adscrit a les parròquies de Sant Pere Apòstol de Vilabella i de Santa Llúcia de Renau.Mn. Jordi Pastor Muñoz, operari diocesà, vicari de la Parròquia de Santa Maria de Bonavista.Mn. Albert Fortuny Llaveria, diaca adscrit a la Parròquia de Sant Pau de Tarragona.Mn. Ramon Mercadé Masgoret, adscrit a la Par-ròquia de Sant Pau de Tarragona.Sra. Núria Pasqual Felip, renovació per a cinc anys com a laica amb missió pastoral de les parrò-quies de Sant Andreu de la Selva del Camp, Sant Miquel Arcàngel de l’Albiol i Sant Miquel Arcàngel d’Almoster.Sra. Dolors Jané Berga, renovació per a cinc anys com a laica amb missió pastoral de l’església de Sant Salvador de Mar del Vendrell.

ALTRES NOMENAMENTSMn. Josep Mateu i Guarro, capellà del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona.Mn. Albert Fortuny Llaveria, diaca adscrit a la ca-pellania del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarrago-na i formador del Seminari Menor.Mn. Joan Àguila Chavero, capellà de l’Escola Joan XXIII de Bonavista.Mn. Jordi Pastor Muñoz, operari diocesà, capellà de l’Escola Joan XXIII de Bonavista.Mn. Enric Mateu i Usach, capellà del Col·legi Sant Pau de Reus.Mn. Magí Mejías Sendra, capellà del Col·legi Mare de Déu de la Serra i del Centre d’Educació Especial Tilmar de Montblanc.Mn. Adam Safianczuk, capellà del Col·legi Mare de Déu de la Serra i del Centre d’Educació Especi-al Tilmar de Montblanc.Mn. Jaume Gené Nolla, capellà del Col·legi Sant Rafael de la Selva del Camp.

NOTA DELS BISBES DE cATALUNYA SOBRE LA cRISI EcONòMIcA

Els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya van publicar una nota conjunta sobre la crisi econòmica en el transcurs de la reunió n. 203 de la Conferència Episcopal Tarraconense. En ella constaten que la crisi global, lluny de minvar, ha anat prenent unes dimensions extraordinàries i agraeixen el treball que fan les institucions d’Església en col·laboració amb altres institucions, les Administracions i, especialment, la tasca de tants voluntaris, així com l’esforç de les famílies i de tantes persones. «Ens cal retornar als valors autèntics, als que no es marceixen, i a un estil de vida personal i familiar, institucional i eclesial, auster, generós i responsable, sense deixar la solidaritat envers els qui tenen menys o han de suportar més càrregues», afirmen.

Poden llegir el missatge sencer a la secció de notícies del web de l’Arquebisbat: www.arqtgn.cat

EXPOSIcIONS SOBRE SANTA TEcLAEl proper divendres 14 de setembre, a les 20.00 h, tin-drà lloc la inauguració de l’exposició «Vita Theclæ, una narració artística de Tarracoart», un recorregut narratiu a través de creacions artístiques que recolliran la vida de santa Tecla des de la lectura de les seves actes apòcri-fes del segle II. L’exposició romandrà oberta al Museu Bíblic Tarraconense (c/ de les Coques, 1c, Tarragona) del 14 al 30 de setembre, i es podrà visitar de dimarts a divendres de 17.00 h a 20.00 h i els dissabtes i diumen-ges de 10.00 h a 13.00 h. Una hora més tard, al Centre Tarraconense El Seminari (c/ de Sant Pau, 4, Tarrago-na), a les 21.00 h, s’inaugurarà la mostra «Les Mans de Santa Tecla», amb les fotografies de Tania Marcadella (Viena), a càrrec del comissari Pep Escoda. La mostra fotogràfica es podrà visitar al vestíbul del Centre Tarra-conense des del dia 14 de setembre fins al divendres dia 28 del mateix mes, de 9.30 h a 21.30 h.