Embed Size (px)
Citation preview
dominicalArquebisbat de Tarragona
Segueix-nos a través les xarxes socials:
27 de desembre de 2020 Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep
www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona
Carta Dominical
www.arqtgn.cat n. 3.694
full5
Lectura del llibre del Gènesi (15,1-6.21,1-3)
En aquells dies, el Senyor va fer sentir la seva paraula a Abram en una visió i li digué: «No tinguis por, Abram: jo sóc el teu protector. La teva recompensa serà molt gran.» Abram li respongué: «Senyor, Déu meu, què em donareu? Jo me’n vaig sense fills, i l’hereu de casa haurà de ser Elièzer de Damasc.» Abram afegí: «No m’heu donat descen-dència i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors.» Llavors el Sen-yor li va fer sentir la seva paraula i li di-gué: «No serà pas aquest, el teu hereu: serà el fill que naixerà de tu.» Després el Senyor el va fer sortir a fora i li va dir: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs, així serà la teva descendència.» Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. El Senyor visità Sara tal com havia dit, i va complir en ella allò que havia promès. Sara va conce-bre i va donar un fill a Abraham a les seves velleses, just al temps que Déu li havia predit. Abraham va posar el nom d’Isahac al fill que li havia nascut, que Sara li havia infantat.
Salm responsorial [104,1-2.3-4.5-6.8-9 (R.: 7a.8a)]
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.Dediqueu-li càntics, acompanyeu-los amb cítares,feu l’elogi de les seves meravelles.
R. El Senyor, el nostre Déurecorda sempre l’aliança.
Glorieu-vos del seu nom sagrat,alegreu-vos els qui busqueu el Senyor.Penseu en el Senyor i en el seu poder,busqueu sempre la seva presència. R.
Recordeu les meravelles que ell obrà,els seus prodigis i les seves decisions.Descendents d’Abraham, el seu servent,fills de Jacob, el seu elegit. R.
Recorda sempre l’aliança,la promesa feta per milers de generacions,l’aliança pactada amb Abraham,el jurament fet a Isahac. R.
Lectura de la carta als cristians hebreus (11,8.11-12.17-19)
Germans, gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d’anar-se’n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abra-ham obtingué la capacitat de fundar
un llinatge, tot i la seva edat avança-da; i és que va creure en la fidelitat de Déu que li ho havia promès. Per això d’un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar. Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, oferí el seu fill Isahac. I era el seu fill únic que oferia, el que havia rebut les pro-meses. Déu havia dit d’ell: Per Isahac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per res-suscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d'aques-ta veritat.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (2,22-40) Versió breu
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jeru-salem per presentar-lo al Senyor [...].I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tor-naren a Galilea, al seu poble de Nat-zaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.
SER COM ELS INFANTS
Anem a trobar-lo
Quina relació hi ha entre la lectura del Gènesi i l’Evangeli d’avui! En primer lloc, Abraham, angoixat, prega al Senyor i ell li respon: «Jo soc el teu protector». De què s’ha de preocupar? A més, el Senyor li dona una descendència.
A l’Evangeli escoltem la presentació de Jesús al temple, on Simeó i Anna es troben cara a cara amb el Salvador, fet que Déu va prometre a Simeó. Jesús, el Salvador, és descendent d’Abraham, en el qui creiem i vivim. Nosaltres, però, l’hem vist? Ens hem deixat trobar pel Salvador del món? Cerquem el moment per trobar-lo? Creiem que durant la celebració dominical és el mateix Senyor que ens parla i es fa present? El trobem en els ancians, en els malalts, en els pobres i en els abandonats? Tant de bo que en el final de les nostres vides puguem repetir les paraules de Simeó: «Deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau», perquè realment l’haurem vist.
‘ EL QUE PER A LA SOCIETAT ÉS PETIT ÉS GRAN PER A DÉU
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo
de la Carta dominical
† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat
lectuRes Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep
L’Evangeli esdevé sorprenent en moltes ocasions, com suc-ceeix, per exemple, amb l’al·lusió als infants, posats en boca
de Jesús en més d’una ocasió. Cal tenir present que, al segle I, l’infant pertany a un grau inferior: és aquell que encara no ha esdevingut home. Se’l considera, per tant, mancat de dignitat humana plena i, de fet, se’l descura fins al punt que la seva opi-nió no interessa per a res, ni se’l té absolutament en compte de cara al desenvolupament de la societat.
Quan Jesús demana als seus deixebles que no impedeixin als nens d’apropar-se-li, i, més encara, quan els beneeix i els acull als seus braços, està dignificant l’ésser humà en tots els seus estadis. Anant contracorrent, doncs, i seguint la seva línia de pensament, Jesús s’erigeix com a defensor d’aquells que estan en inferioritat de condicions i que solen ser menyspreats en la seva pobra humanitat.
Lamentablement, després de vint segles, no és que hàgim mi-llorat gaire. Massa vegades hem de sentir a parlar de nens fal-sament madurats com a soldats; o lamentablement prostituïts, víctimes d’abusos de totes menes; o treballant en condicions infrahumanes. Nens que no han pogut viure la seva infantesa, obligats a entrar dins la misèria del comerç, de l’odi, de la des-esperació. L’escena de Jesús, doncs, esdevé exigència ètica que ens empeny a construir un món més just per a tothom.
Amb tot, sembla que el Mestre no en té prou d’usar els infants com a demanda d’acolliment i de justícia, sinó que, en les seves paraules, aquests menysvalorats s’erigeixen com a protagonis-tes prioritaris en el món nou que s’instaura. Per a mostrar-ho d’una manera clara i simbòlica, Jesús crida un infant i el posa enmig d’ell i els seus deixebles. El gest profètic no passa des-apercebut. Aquell infant està prenent el lloc que correspon al mestre, a l’home important, a l’autoritat. De nou, les coorde-nades evangèliques s’expressen a través d’una antítesi: el que per a la societat és petit és gran per a Déu.
Tampoc no passa desapercebut el context d’aquesta escena. Els deixebles han preguntat a Jesús qui és el més important
en el Regne. Es nota aquí la gran distància entre el pensament humà, tothora àvid de grandesa i de prestigi, i el pensament diví, que s’expressa en termes de senzillesa i d’humilitat. La ca-tequesi de Jesús és clara: «Si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel» (Mt 18,3). Evidentment que Jesús no ens invita aquí a un infantilisme ingenu i irresponsable. Per contra, hem de ser com un infant, és a dir, esdevenir —lliu-rement i com un acte de donació—, més senzills i humils, tot vivint la netedat del cor, a semblança d’aquells petits i menys-preats que no tenen més qualitat que la de ser escollits per la seva pròpia petitesa.
Saber-se estimat per Déu, no per les pròpies qualitats sinó per la seva gran misericòrdia, és signe d’haver copsat el gran do de l’Evangeli. Qui viu així mai més no podrà sentir-se decebut, perquè sap que la seva felicitat rau en la confiança plena: la del fill que se sent estimat pel Pare del cel. Aquesta llibertat d’esperit és la millor preparació per entrar en el misteri d’Amor que celebrem durant aquest temps de Nadal.
Ben vostre,
l'entRevista
«Un dels principals objectius del Secretariat és potenciar La Ruta dels primers cristians de Tàrraco»
Míriam Ramon Mas i Jordi Folch Ras, directors del Secretariat diocesà per a la religiositat popular i el turisme:
Mirada endins per Ramón Pérez, laic de la parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus
Un nou Secretariat fruit del nou organigrama diocesà ha es-tat el de la religiositat popular i el turisme, un encàrrec
que s’ha demanat a la Sra. Míriam Ramon i al Sr. Jordi Folch, un matrimoni de Tarragona implicat personalment i professi-onalment en aquest àmbit. Ells vetllaran perquè hi hagi una bona entesa i relació entre l’Església i les institucions civils a l’arxidiòcesi pel que fa al turisme. Amb ells conversem sobre els nous projectes i missió d’aquest nou Secretariat.
—Com afronten aquesta nova responsabilitat?
Encoratjats per l’encàrrec que el Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas, ens ha encomanat, afrontem la direcció del Secre-tariat amb molta il·lusió i responsabilitat. Conscients del ric patrimoni cultural que existeix a la nostra arxidiòcesi, el volem fer visible i accessible a tots aquells que el vulguin conèixer i, en definitiva, evangelitzar a través del nostre patrimoni arque-ològic i artístic cristià.
—Quina és la missió o tasca d’aquest Secretariat?
El Secretariat, sota la Vicaria de la Pastoral, amb Mn. Joan Àguila al capdavant, neix amb la voluntat de ser un punt de contacte per canalitzar tots els temes relacionats amb el tu-risme i la religiositat popular de l’arxidiòcesi de Tarragona. La nostra tasca serà fer d’enllaç entre Església i institucions civils, especialment amb el Patronat Municipal de Turisme de l’Ajun-tament de Tarragona, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i altres entitats dedicades al turisme al territori de la nostra arxidiòcesi.
Un dels principals objectius és potenciar La Ruta dels primers cristians de Tàrraco, una ruta promoguda pel Patronat Muni-cipal de Turisme i per diferents entitats i museus de la ciutat de Tarragona, entre els que es troben entitats diocesanes com el Museu Bíblic Tarraconense, el Centre Tarraconense El Se-minari i el Museu Diocesà de Tarragona. El llibre La Tàrraco dels primers cristians, d’Andreu Muñoz Melgar, fa una síntesi d’aquest magnífic patrimoni seguint les arrels dels nostres sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi. Una guia perfecta per poder fer aquest itinerari.
—En quins projectes estan treballant?
Actualment estem treballant en l’edició d’un llibret turístic que sintetitza el patrimoni de l’arxidiòcesi. La idea és que quan un turista arribi a una de les nostres parròquies, hotels o oficines de turisme, trobi aquesta informació al seu abast. Una guia
on apareguin els conjunts culturals més importants de cada arxiprestat, al mateix temps que s’ofereixin una sèrie de ru-tes culturals i itineraris centrats en el turisme religiós. Aquest llibret s’editarà en quatre idiomes —català, castellà, anglès i francès— i estarà ja en funcionament a partir d’aquest estiu.
—Sovint relacionem el concepte «turisme» amb fer quilò-metres i descobrir món. Creuen que la situació actual pot contribuir al «descobriment» del patrimoni de casa nostra?
Certament. Quan sortim de viatge moltes vegades ens preocu-pem molt de visitar els monuments o centres culturals i quan som a casa sovint no pensem que existeixen multitud d’espais que podem gaudir a diari i que, encara que ja els haguem vi-sitat, sempre hi podem tornar per redescobrir-los. Durant el confinament es va posar en marxa des de l’Arquebisbat l’en-viament diari de les visites espirituals a la Mare de Déu. Vam ser molts els que quan ens ho enviaven, ens adonàvem que no havíem visitat mai aquell lloc precís. Per tant clarament ten-dim a desconèixer el nostre entorn. Des del Secretariat volem ajudar a redescobrir el nostre patrimoni religiós més proper.
> Per a contactar amb aquest Secretariat: [email protected]
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: [email protected] · Directora: Anna Robert
Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01
2 3 4
Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana ISetmana dins l'Octava de Nadal
Diumenge 27: Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep (F) [Gn 15,1-6; 21,1-3; Salm 104,1b-2.3-4.5-6.8-9; He 11,8.11-12.17-19; Lc 2,22-40 o bé més breu: 2,22.39-40 (LE/LH pròpies)] Sant Joan, apòstol i evangelista
Dilluns 28: Sants Innocents, màrtirs (F) [1Jn 1,5-2,2; Salm 123,2-3.4-5.7b-8; Mt 2,13-18 (LE/LH pròpies)]
Dimarts 29: [1Jn 2,3-11; Salm 95,1-2a.2b-3.5b-6; c 2,22-35] Sant Tomàs Becket, bisbe i màrtir (Comm.)
Dimecres 30: [1Jn 2,12-17; Salm 95,7-8a.8b-9.10; Lc 2,36-40]
Dijous 31: [1Jn 2,18-21; Salm 95,1-2.11-12.13; Jn 1,1-18] Sant Silvestre I, papa (Comm.). I Vespres de la solemnitat de Santa Maria
Divendres 1 de gener: Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu (Sol) [Nm 6,22-27; Salm 66,2-3.5.6 i 8; Ga 4,4-7; Lc 2,16-21 (LE/LH pròpies)]
Dissabte 2 de gener: Sants Basili el Gran i Gregori Na-zianzè, bisbes i doctors de l’Església (MO) [1Jn 2,22-28; Salm 97,1.2-3ab.3cd-4; Jn 1,19-28]
Diumenge 3 de gener: Diumenge II després de Nadal [Sir 24,1-2.8-12; Salm 147,12-13.14-15,19-20; Ef 1,3-6.15-18; Jn 1,1-18 o bé més breu: 1,1-5.9-14 (LE/LH pròpies)]
LITÚRGIA DE LA SETMANA
LECTURES / 1 de gener
Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu
NOMENAMENT
RECURS
Lectura del llibre dels Nombres (6,22-27)
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré.»
Salm responsorial [66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a)]
Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,que ens faci veure la claror de la seva mirada.La terra coneixerà els vostres designis,i tots els pobles veuran la salvació.
R. Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi.
Que s’alegrin els pobles i cridin de goig.Vós regiu el món amb justícia,regiu les nacions amb rectitudi guieu els pobles de la terra. R.
Que us lloïn les nacions, Déu nostre,que us lloïn tots els pobles alhora.Que Déu ens beneeixi,i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (4,4-7)
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (2,16-21)
En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-
ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
en un minut
—Vetlla diocesana de la Immaculada. Després de diversos anys sense celebrar-se enguany la Delegació diocesana de Vocacions ha reprès la celebració de la Vetlla diocesana de la Immaculada. Presidi-da per l’arquebisbe Joan va tenir lloc a la capella major del Seminari Pontifici i va ser retransmesa en directe pel web i les xarxes socials de l’Arquebisbat. Enguany, coincidint amb aquesta solemnitat també s’ha celebrat el Dia del Seminari que es va posposar a causa de la pan-dèmia. «Si Maria va omplir l’ideal de Déu, també pot omplir l’ideal dels homes. Si Maria va viure plena de gràcia, esforcem-nos nosaltres en ser fills de Déu», va expressar el Sr. Arquebisbe, en l’homilia. I va afegir: «Tan sols en l’experiència d’una vida santa en podran brollar les vocacions a la vida laïcal o matrimonial, a la vida consagrada, o les vocacions sacerdotals necessàries».
—Cloenda del 50è aniversari de la parròquia de Sant Salvador de Tarragona. Aquesta parròquia va celebrar a finals del mes passat la cloenda dels actes organitzats amb motiu del seu cinquantè ani-versari. Ho van fer amb la celebració d’una missa d’acció de gràcies presidida per l’arquebisbe Joan Planellas i concelebrada pels rectors in solidum de la parròquia Mn. Joan Miquel Bravo, Mn. Jordi Díaz, Mn. Agustí Ayats i Mn. Clemente Lucena, entre d’altres preveres vinculats amb la parròquia. En l’acte, que va comptar amb la projecció d’un vídeo sobre el recorregut d’aquests cinquanta anys de vida parroquial i uns testimonis d’agraïment amb motiu d’aquesta efemèride, es va compartir el testimoni escrit de Mn. Joan Miracle, primer rector de la parròquia, en l’escaiença del 25è aniversari de la mateixa.
Tot i la manca de recursos i d’infraestructures, gràcies a la col·labora-ció i ajut de moltes persones, el dia 19 de març de 1975, l’arquebisbe Josep Pont i Gol beneïa la nova Església parroquial.
—Beat Mn. Andreu Prats Barrufet. L’arquebisbe Joan va beneir el dissabte dia 5 de desembre la nova imatge del màrtir i beat Mn. Andreu Prats Barrufet el qual va ser rector d’aquesta parròquia des de l’any 1931 al 1936, quan va esclatar la persecució religiosa. La celebració va ser presidida per l’arquebisbe Joan i concelebrada pel rector i vicari de la parròquia, Mn. Joan Cañas i Mn. Magí Mejías, respectivament. La imatge, obra de Beatriz De Colmenares, ha estat un obsequi de la família de Mn. Prats per tal que pugui ser venerada.
En l’homilia, l’arquebisbe Joan va recordar els darrers dies de la vida de Mn. Andreu Prats, al qual va definir com «un apòstol infatigable en la predicació, en la pregària, en el confessionari, en la cate-quesi, en la visita als malalts o parlant amb la gent». «El testimoniatge del martiri del nostre beat An-dreu Prats, beatificat a Tarragona el dia 13 d’octubre de 2013, ens és per a tots nosaltres un testimoni fefaent de vivència de l’Evangeli», va manifestar.
—Comunitat ortodoxa romanesa a Tarragona. El passat diumenge dia 6 de desembre, festa de Sant Nicolau de Bari, l’arquebisbe Joan va participar en la celebració de la Divina Litúrgia que la comunitat ortodoxa romanesa celebra a Tarragona. Un dia ben significatiu per aquesta comunitat ja que Sant Nicolau és el patró dels infants en el culte ortodox romanès. «Que el seu testimoni de santedat ens ajudi a donar un bon exemple als nostres infants», va expressar el Sr. Arque-bisbe. Com a mostra d’agraïment, el rector de la parròquia ortodoxa romanesa dels Sants Calínic i Fructuós de Tarragona, el P. Vasile Balta-retu, va lliurar-li una icona de Sant Nicolau i una creu pectoral ortodo-xa que és la creu que porten els sacerdots ortodoxos romanesos arreu de Catalunya.
Nou web sobre la darrera encíclica del papa Francesc Fratelli tutti
El Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral de la Santa Seu amb la col·laboració del Dicasteri per a la
Comunicació han creat un lloc web monogràfic dedicat a l'úl-tima encíclica del papa Francesc Fratelli tutti, ‘Germans tots’.
Aquest projecte té com a objectiu difondre el missatge de fra-ternitat i amistat social de l'encíclica Fratelli tutti de manera ca-pil·lar, aprofundint i donant a conèixer tots els aspectes propis del text i del Magisteri del Sant Pare en aquest sentit.
Es tracta d'un web intuïtiu i de fàcil consulta que ha estat desenvolupada en tres idiomes: espanyol, anglès i italià, però que conté a més nombrosos recursos en altres idiomes com el francès, el portuguès, l’àrab o el xinès. Des del web es pot descarregar el text en els idiomes disponibles i el vídeo i intervencions de la conferència de presentació de l’encíclica; a més de comentaris i anàlisis a càrrec del Depar-tament per al Servei de Desenvolupament Humà Integral, de representants de les Esglésies locals, organitzacions internaci-onals, xarxes, entitats religioses i no religioses, així com experts internacionals; i notícies i recursos amb una sèrie d'infografies i d’altres materials per al seu estudi i reflexió.
Així mateix, cal destacar la posada en marxa d’un espai d’inicia-tives amb els textos i les contribucions que es rebin per part de les esglésies locals, organitzacions, associacions i comunitats, religioses i no religioses, destinades a posar en pràctica el mis-satge de la Fratelli tutti.
—Josep Valls Cendrós i Mariona Dolcet Arnau, directors del Secretariat diocesà per a la pas-toral familiar, per a un termini de tres anys.
El Sr. Arquebisbe, Dr. Joan Planellas i Barnosell, ha signat darrerament el següent nomenament:
31 de desembre
—Vigília de cap d’any a l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís de Tarragona, a les 19.30 h. Organitza el Consell arxidio-cesà de l’adoració nocturna espanyola de Tarragona.
Fins al 9 de gener
—Exposició 10x10 (deu diorames per deu figuristes) al pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona. Enguany, per garantir les mesures de seguretat, la mostra que cada any es feia a la cripta de l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona es trasllada a la plaça de la Font. Les visites es poden fer durant els matins, de dilluns a dissabte. Els diumenges i festius l’exposició restarà tancada. Organitza l’Associació pessebrista de Tarragona.
agenda
publicació
TABOREl Déu amagat en l’experiència
Otón, Josep. Ed. Claret, 2020. 178 p. PVP: 12,00 euros.
En una societat que reclama vivències, l’espi-ritualitat torna a recuperar el seu protago-
nisme. Aquest nou context obliga a repensar la pastoral.
L’astorament davant l’ordre del món, la pre-gària viscuda des del fons del cor, les celebra-cions comunitàries, la travessa dels deserts existencials, la solidaritat del bon samarità
o el diàleg fratern són moments que acullen aquesta trobada entre Déu i l’ésser humà. Una relació misteriosa, que palesa el contrast entre la infinitud divina i la limitació humana. Tabor, la muntanya on Jesús es transfigura, on mostra la seva autèntica identitat, serveix de marc per analitzar el sentit de l’experiència espiritual, la seva necessitat i les seves exigències, la seva opor-tunitat i els seus riscos.
La fe sense experiència es marceix. L’experiència sense reflexió i sense compromís es corromp. Tot un repte per a la pastoral en plena postmodernitat.
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: [email protected] · Directora: Anna Robert
Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01
2 3 4
Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana ISetmana dins l'Octava de Nadal
Diumenge 27: Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep (F) [Gn 15,1-6; 21,1-3; Salm 104,1b-2.3-4.5-6.8-9; He 11,8.11-12.17-19; Lc 2,22-40 o bé més breu: 2,22.39-40 (LE/LH pròpies)] Sant Joan, apòstol i evangelista
Dilluns 28: Sants Innocents, màrtirs (F) [1Jn 1,5-2,2; Salm 123,2-3.4-5.7b-8; Mt 2,13-18 (LE/LH pròpies)]
Dimarts 29: [1Jn 2,3-11; Salm 95,1-2a.2b-3.5b-6; c 2,22-35] Sant Tomàs Becket, bisbe i màrtir (Comm.)
Dimecres 30: [1Jn 2,12-17; Salm 95,7-8a.8b-9.10; Lc 2,36-40]
Dijous 31: [1Jn 2,18-21; Salm 95,1-2.11-12.13; Jn 1,1-18] Sant Silvestre I, papa (Comm.). I Vespres de la solemnitat de Santa Maria
Divendres 1 de gener: Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu (Sol) [Nm 6,22-27; Salm 66,2-3.5.6 i 8; Ga 4,4-7; Lc 2,16-21 (LE/LH pròpies)]
Dissabte 2 de gener: Sants Basili el Gran i Gregori Na-zianzè, bisbes i doctors de l’Església (MO) [1Jn 2,22-28; Salm 97,1.2-3ab.3cd-4; Jn 1,19-28]
Diumenge 3 de gener: Diumenge II després de Nadal [Sir 24,1-2.8-12; Salm 147,12-13.14-15,19-20; Ef 1,3-6.15-18; Jn 1,1-18 o bé més breu: 1,1-5.9-14 (LE/LH pròpies)]
LITÚRGIA DE LA SETMANA
LECTURES / 1 de gener
Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu
NOMENAMENT
RECURS
Lectura del llibre dels Nombres (6,22-27)
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré.»
Salm responsorial [66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a)]
Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,que ens faci veure la claror de la seva mirada.La terra coneixerà els vostres designis,i tots els pobles veuran la salvació.
R. Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi.
Que s’alegrin els pobles i cridin de goig.Vós regiu el món amb justícia,regiu les nacions amb rectitudi guieu els pobles de la terra. R.
Que us lloïn les nacions, Déu nostre,que us lloïn tots els pobles alhora.Que Déu ens beneeixi,i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (4,4-7)
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (2,16-21)
En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-
ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
en un minut
—Vetlla diocesana de la Immaculada. Després de diversos anys sense celebrar-se enguany la Delegació diocesana de Vocacions ha reprès la celebració de la Vetlla diocesana de la Immaculada. Presidi-da per l’arquebisbe Joan va tenir lloc a la capella major del Seminari Pontifici i va ser retransmesa en directe pel web i les xarxes socials de l’Arquebisbat. Enguany, coincidint amb aquesta solemnitat també s’ha celebrat el Dia del Seminari que es va posposar a causa de la pan-dèmia. «Si Maria va omplir l’ideal de Déu, també pot omplir l’ideal dels homes. Si Maria va viure plena de gràcia, esforcem-nos nosaltres en ser fills de Déu», va expressar el Sr. Arquebisbe, en l’homilia. I va afegir: «Tan sols en l’experiència d’una vida santa en podran brollar les vocacions a la vida laïcal o matrimonial, a la vida consagrada, o les vocacions sacerdotals necessàries».
—Cloenda del 50è aniversari de la parròquia de Sant Salvador de Tarragona. Aquesta parròquia va celebrar a finals del mes passat la cloenda dels actes organitzats amb motiu del seu cinquantè ani-versari. Ho van fer amb la celebració d’una missa d’acció de gràcies presidida per l’arquebisbe Joan Planellas i concelebrada pels rectors in solidum de la parròquia Mn. Joan Miquel Bravo, Mn. Jordi Díaz, Mn. Agustí Ayats i Mn. Clemente Lucena, entre d’altres preveres vinculats amb la parròquia. En l’acte, que va comptar amb la projecció d’un vídeo sobre el recorregut d’aquests cinquanta anys de vida parroquial i uns testimonis d’agraïment amb motiu d’aquesta efemèride, es va compartir el testimoni escrit de Mn. Joan Miracle, primer rector de la parròquia, en l’escaiença del 25è aniversari de la mateixa.
Tot i la manca de recursos i d’infraestructures, gràcies a la col·labora-ció i ajut de moltes persones, el dia 19 de març de 1975, l’arquebisbe Josep Pont i Gol beneïa la nova Església parroquial.
—Beat Mn. Andreu Prats Barrufet. L’arquebisbe Joan va beneir el dissabte dia 5 de desembre la nova imatge del màrtir i beat Mn. Andreu Prats Barrufet el qual va ser rector d’aquesta parròquia des de l’any 1931 al 1936, quan va esclatar la persecució religiosa. La celebració va ser presidida per l’arquebisbe Joan i concelebrada pel rector i vicari de la parròquia, Mn. Joan Cañas i Mn. Magí Mejías, respectivament. La imatge, obra de Beatriz De Colmenares, ha estat un obsequi de la família de Mn. Prats per tal que pugui ser venerada.
En l’homilia, l’arquebisbe Joan va recordar els darrers dies de la vida de Mn. Andreu Prats, al qual va definir com «un apòstol infatigable en la predicació, en la pregària, en el confessionari, en la cate-quesi, en la visita als malalts o parlant amb la gent». «El testimoniatge del martiri del nostre beat An-dreu Prats, beatificat a Tarragona el dia 13 d’octubre de 2013, ens és per a tots nosaltres un testimoni fefaent de vivència de l’Evangeli», va manifestar.
—Comunitat ortodoxa romanesa a Tarragona. El passat diumenge dia 6 de desembre, festa de Sant Nicolau de Bari, l’arquebisbe Joan va participar en la celebració de la Divina Litúrgia que la comunitat ortodoxa romanesa celebra a Tarragona. Un dia ben significatiu per aquesta comunitat ja que Sant Nicolau és el patró dels infants en el culte ortodox romanès. «Que el seu testimoni de santedat ens ajudi a donar un bon exemple als nostres infants», va expressar el Sr. Arque-bisbe. Com a mostra d’agraïment, el rector de la parròquia ortodoxa romanesa dels Sants Calínic i Fructuós de Tarragona, el P. Vasile Balta-retu, va lliurar-li una icona de Sant Nicolau i una creu pectoral ortodo-xa que és la creu que porten els sacerdots ortodoxos romanesos arreu de Catalunya.
Nou web sobre la darrera encíclica del papa Francesc Fratelli tutti
El Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral de la Santa Seu amb la col·laboració del Dicasteri per a la
Comunicació han creat un lloc web monogràfic dedicat a l'úl-tima encíclica del papa Francesc Fratelli tutti, ‘Germans tots’.
Aquest projecte té com a objectiu difondre el missatge de fra-ternitat i amistat social de l'encíclica Fratelli tutti de manera ca-pil·lar, aprofundint i donant a conèixer tots els aspectes propis del text i del Magisteri del Sant Pare en aquest sentit.
Es tracta d'un web intuïtiu i de fàcil consulta que ha estat desenvolupada en tres idiomes: espanyol, anglès i italià, però que conté a més nombrosos recursos en altres idiomes com el francès, el portuguès, l’àrab o el xinès. Des del web es pot descarregar el text en els idiomes disponibles i el vídeo i intervencions de la conferència de presentació de l’encíclica; a més de comentaris i anàlisis a càrrec del Depar-tament per al Servei de Desenvolupament Humà Integral, de representants de les Esglésies locals, organitzacions internaci-onals, xarxes, entitats religioses i no religioses, així com experts internacionals; i notícies i recursos amb una sèrie d'infografies i d’altres materials per al seu estudi i reflexió.
Així mateix, cal destacar la posada en marxa d’un espai d’inicia-tives amb els textos i les contribucions que es rebin per part de les esglésies locals, organitzacions, associacions i comunitats, religioses i no religioses, destinades a posar en pràctica el mis-satge de la Fratelli tutti.
—Josep Valls Cendrós i Mariona Dolcet Arnau, directors del Secretariat diocesà per a la pas-toral familiar, per a un termini de tres anys.
El Sr. Arquebisbe, Dr. Joan Planellas i Barnosell, ha signat darrerament el següent nomenament:
31 de desembre
—Vigília de cap d’any a l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís de Tarragona, a les 19.30 h. Organitza el Consell arxidio-cesà de l’adoració nocturna espanyola de Tarragona.
Fins al 9 de gener
—Exposició 10x10 (deu diorames per deu figuristes) al pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona. Enguany, per garantir les mesures de seguretat, la mostra que cada any es feia a la cripta de l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona es trasllada a la plaça de la Font. Les visites es poden fer durant els matins, de dilluns a dissabte. Els diumenges i festius l’exposició restarà tancada. Organitza l’Associació pessebrista de Tarragona.
agenda
publicació
TABOREl Déu amagat en l’experiència
Otón, Josep. Ed. Claret, 2020. 178 p. PVP: 12,00 euros.
En una societat que reclama vivències, l’espi-ritualitat torna a recuperar el seu protago-
nisme. Aquest nou context obliga a repensar la pastoral.
L’astorament davant l’ordre del món, la pre-gària viscuda des del fons del cor, les celebra-cions comunitàries, la travessa dels deserts existencials, la solidaritat del bon samarità
o el diàleg fratern són moments que acullen aquesta trobada entre Déu i l’ésser humà. Una relació misteriosa, que palesa el contrast entre la infinitud divina i la limitació humana. Tabor, la muntanya on Jesús es transfigura, on mostra la seva autèntica identitat, serveix de marc per analitzar el sentit de l’experiència espiritual, la seva necessitat i les seves exigències, la seva opor-tunitat i els seus riscos.
La fe sense experiència es marceix. L’experiència sense reflexió i sense compromís es corromp. Tot un repte per a la pastoral en plena postmodernitat.
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: [email protected] · Directora: Anna Robert
Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01
2 3 4
Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana ISetmana dins l'Octava de Nadal
Diumenge 27: Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep (F) [Gn 15,1-6; 21,1-3; Salm 104,1b-2.3-4.5-6.8-9; He 11,8.11-12.17-19; Lc 2,22-40 o bé més breu: 2,22.39-40 (LE/LH pròpies)] Sant Joan, apòstol i evangelista
Dilluns 28: Sants Innocents, màrtirs (F) [1Jn 1,5-2,2; Salm 123,2-3.4-5.7b-8; Mt 2,13-18 (LE/LH pròpies)]
Dimarts 29: [1Jn 2,3-11; Salm 95,1-2a.2b-3.5b-6; c 2,22-35] Sant Tomàs Becket, bisbe i màrtir (Comm.)
Dimecres 30: [1Jn 2,12-17; Salm 95,7-8a.8b-9.10; Lc 2,36-40]
Dijous 31: [1Jn 2,18-21; Salm 95,1-2.11-12.13; Jn 1,1-18] Sant Silvestre I, papa (Comm.). I Vespres de la solemnitat de Santa Maria
Divendres 1 de gener: Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu (Sol) [Nm 6,22-27; Salm 66,2-3.5.6 i 8; Ga 4,4-7; Lc 2,16-21 (LE/LH pròpies)]
Dissabte 2 de gener: Sants Basili el Gran i Gregori Na-zianzè, bisbes i doctors de l’Església (MO) [1Jn 2,22-28; Salm 97,1.2-3ab.3cd-4; Jn 1,19-28]
Diumenge 3 de gener: Diumenge II després de Nadal [Sir 24,1-2.8-12; Salm 147,12-13.14-15,19-20; Ef 1,3-6.15-18; Jn 1,1-18 o bé més breu: 1,1-5.9-14 (LE/LH pròpies)]
LITÚRGIA DE LA SETMANA
LECTURES / 1 de gener
Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu
NOMENAMENT
RECURS
Lectura del llibre dels Nombres (6,22-27)
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré.»
Salm responsorial [66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a)]
Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,que ens faci veure la claror de la seva mirada.La terra coneixerà els vostres designis,i tots els pobles veuran la salvació.
R. Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi.
Que s’alegrin els pobles i cridin de goig.Vós regiu el món amb justícia,regiu les nacions amb rectitudi guieu els pobles de la terra. R.
Que us lloïn les nacions, Déu nostre,que us lloïn tots els pobles alhora.Que Déu ens beneeixi,i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R.
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (4,4-7)
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (2,16-21)
En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-
ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
en un minut
—Vetlla diocesana de la Immaculada. Després de diversos anys sense celebrar-se enguany la Delegació diocesana de Vocacions ha reprès la celebració de la Vetlla diocesana de la Immaculada. Presidi-da per l’arquebisbe Joan va tenir lloc a la capella major del Seminari Pontifici i va ser retransmesa en directe pel web i les xarxes socials de l’Arquebisbat. Enguany, coincidint amb aquesta solemnitat també s’ha celebrat el Dia del Seminari que es va posposar a causa de la pan-dèmia. «Si Maria va omplir l’ideal de Déu, també pot omplir l’ideal dels homes. Si Maria va viure plena de gràcia, esforcem-nos nosaltres en ser fills de Déu», va expressar el Sr. Arquebisbe, en l’homilia. I va afegir: «Tan sols en l’experiència d’una vida santa en podran brollar les vocacions a la vida laïcal o matrimonial, a la vida consagrada, o les vocacions sacerdotals necessàries».
—Cloenda del 50è aniversari de la parròquia de Sant Salvador de Tarragona. Aquesta parròquia va celebrar a finals del mes passat la cloenda dels actes organitzats amb motiu del seu cinquantè ani-versari. Ho van fer amb la celebració d’una missa d’acció de gràcies presidida per l’arquebisbe Joan Planellas i concelebrada pels rectors in solidum de la parròquia Mn. Joan Miquel Bravo, Mn. Jordi Díaz, Mn. Agustí Ayats i Mn. Clemente Lucena, entre d’altres preveres vinculats amb la parròquia. En l’acte, que va comptar amb la projecció d’un vídeo sobre el recorregut d’aquests cinquanta anys de vida parroquial i uns testimonis d’agraïment amb motiu d’aquesta efemèride, es va compartir el testimoni escrit de Mn. Joan Miracle, primer rector de la parròquia, en l’escaiença del 25è aniversari de la mateixa.
Tot i la manca de recursos i d’infraestructures, gràcies a la col·labora-ció i ajut de moltes persones, el dia 19 de març de 1975, l’arquebisbe Josep Pont i Gol beneïa la nova Església parroquial.
—Beat Mn. Andreu Prats Barrufet. L’arquebisbe Joan va beneir el dissabte dia 5 de desembre la nova imatge del màrtir i beat Mn. Andreu Prats Barrufet el qual va ser rector d’aquesta parròquia des de l’any 1931 al 1936, quan va esclatar la persecució religiosa. La celebració va ser presidida per l’arquebisbe Joan i concelebrada pel rector i vicari de la parròquia, Mn. Joan Cañas i Mn. Magí Mejías, respectivament. La imatge, obra de Beatriz De Colmenares, ha estat un obsequi de la família de Mn. Prats per tal que pugui ser venerada.
En l’homilia, l’arquebisbe Joan va recordar els darrers dies de la vida de Mn. Andreu Prats, al qual va definir com «un apòstol infatigable en la predicació, en la pregària, en el confessionari, en la cate-quesi, en la visita als malalts o parlant amb la gent». «El testimoniatge del martiri del nostre beat An-dreu Prats, beatificat a Tarragona el dia 13 d’octubre de 2013, ens és per a tots nosaltres un testimoni fefaent de vivència de l’Evangeli», va manifestar.
—Comunitat ortodoxa romanesa a Tarragona. El passat diumenge dia 6 de desembre, festa de Sant Nicolau de Bari, l’arquebisbe Joan va participar en la celebració de la Divina Litúrgia que la comunitat ortodoxa romanesa celebra a Tarragona. Un dia ben significatiu per aquesta comunitat ja que Sant Nicolau és el patró dels infants en el culte ortodox romanès. «Que el seu testimoni de santedat ens ajudi a donar un bon exemple als nostres infants», va expressar el Sr. Arque-bisbe. Com a mostra d’agraïment, el rector de la parròquia ortodoxa romanesa dels Sants Calínic i Fructuós de Tarragona, el P. Vasile Balta-retu, va lliurar-li una icona de Sant Nicolau i una creu pectoral ortodo-xa que és la creu que porten els sacerdots ortodoxos romanesos arreu de Catalunya.
Nou web sobre la darrera encíclica del papa Francesc Fratelli tutti
El Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral de la Santa Seu amb la col·laboració del Dicasteri per a la
Comunicació han creat un lloc web monogràfic dedicat a l'úl-tima encíclica del papa Francesc Fratelli tutti, ‘Germans tots’.
Aquest projecte té com a objectiu difondre el missatge de fra-ternitat i amistat social de l'encíclica Fratelli tutti de manera ca-pil·lar, aprofundint i donant a conèixer tots els aspectes propis del text i del Magisteri del Sant Pare en aquest sentit.
Es tracta d'un web intuïtiu i de fàcil consulta que ha estat desenvolupada en tres idiomes: espanyol, anglès i italià, però que conté a més nombrosos recursos en altres idiomes com el francès, el portuguès, l’àrab o el xinès. Des del web es pot descarregar el text en els idiomes disponibles i el vídeo i intervencions de la conferència de presentació de l’encíclica; a més de comentaris i anàlisis a càrrec del Depar-tament per al Servei de Desenvolupament Humà Integral, de representants de les Esglésies locals, organitzacions internaci-onals, xarxes, entitats religioses i no religioses, així com experts internacionals; i notícies i recursos amb una sèrie d'infografies i d’altres materials per al seu estudi i reflexió.
Així mateix, cal destacar la posada en marxa d’un espai d’inicia-tives amb els textos i les contribucions que es rebin per part de les esglésies locals, organitzacions, associacions i comunitats, religioses i no religioses, destinades a posar en pràctica el mis-satge de la Fratelli tutti.
—Josep Valls Cendrós i Mariona Dolcet Arnau, directors del Secretariat diocesà per a la pas-toral familiar, per a un termini de tres anys.
El Sr. Arquebisbe, Dr. Joan Planellas i Barnosell, ha signat darrerament el següent nomenament:
31 de desembre
—Vigília de cap d’any a l’església parroquial de Sant Francesc d’Assís de Tarragona, a les 19.30 h. Organitza el Consell arxidio-cesà de l’adoració nocturna espanyola de Tarragona.
Fins al 9 de gener
—Exposició 10x10 (deu diorames per deu figuristes) al pati Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona. Enguany, per garantir les mesures de seguretat, la mostra que cada any es feia a la cripta de l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona es trasllada a la plaça de la Font. Les visites es poden fer durant els matins, de dilluns a dissabte. Els diumenges i festius l’exposició restarà tancada. Organitza l’Associació pessebrista de Tarragona.
agenda
publicació
TABOREl Déu amagat en l’experiència
Otón, Josep. Ed. Claret, 2020. 178 p. PVP: 12,00 euros.
En una societat que reclama vivències, l’espi-ritualitat torna a recuperar el seu protago-
nisme. Aquest nou context obliga a repensar la pastoral.
L’astorament davant l’ordre del món, la pre-gària viscuda des del fons del cor, les celebra-cions comunitàries, la travessa dels deserts existencials, la solidaritat del bon samarità
o el diàleg fratern són moments que acullen aquesta trobada entre Déu i l’ésser humà. Una relació misteriosa, que palesa el contrast entre la infinitud divina i la limitació humana. Tabor, la muntanya on Jesús es transfigura, on mostra la seva autèntica identitat, serveix de marc per analitzar el sentit de l’experiència espiritual, la seva necessitat i les seves exigències, la seva opor-tunitat i els seus riscos.
La fe sense experiència es marceix. L’experiència sense reflexió i sense compromís es corromp. Tot un repte per a la pastoral en plena postmodernitat.
dominicalArquebisbat de Tarragona
Segueix-nos a través les xarxes socials:
27 de desembre de 2020 Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep
www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona
Carta Dominical
www.arqtgn.cat n. 3.694
full5
Lectura del llibre del Gènesi (15,1-6.21,1-3)
En aquells dies, el Senyor va fer sentir la seva paraula a Abram en una visió i li digué: «No tinguis por, Abram: jo sóc el teu protector. La teva recompensa serà molt gran.» Abram li respongué: «Senyor, Déu meu, què em donareu? Jo me’n vaig sense fills, i l’hereu de casa haurà de ser Elièzer de Damasc.» Abram afegí: «No m’heu donat descen-dència i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors.» Llavors el Sen-yor li va fer sentir la seva paraula i li di-gué: «No serà pas aquest, el teu hereu: serà el fill que naixerà de tu.» Després el Senyor el va fer sortir a fora i li va dir: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs, així serà la teva descendència.» Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. El Senyor visità Sara tal com havia dit, i va complir en ella allò que havia promès. Sara va conce-bre i va donar un fill a Abraham a les seves velleses, just al temps que Déu li havia predit. Abraham va posar el nom d’Isahac al fill que li havia nascut, que Sara li havia infantat.
Salm responsorial [104,1-2.3-4.5-6.8-9 (R.: 7a.8a)]
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.Dediqueu-li càntics, acompanyeu-los amb cítares,feu l’elogi de les seves meravelles.
R. El Senyor, el nostre Déurecorda sempre l’aliança.
Glorieu-vos del seu nom sagrat,alegreu-vos els qui busqueu el Senyor.Penseu en el Senyor i en el seu poder,busqueu sempre la seva presència. R.
Recordeu les meravelles que ell obrà,els seus prodigis i les seves decisions.Descendents d’Abraham, el seu servent,fills de Jacob, el seu elegit. R.
Recorda sempre l’aliança,la promesa feta per milers de generacions,l’aliança pactada amb Abraham,el jurament fet a Isahac. R.
Lectura de la carta als cristians hebreus (11,8.11-12.17-19)
Germans, gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d’anar-se’n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abra-ham obtingué la capacitat de fundar
un llinatge, tot i la seva edat avança-da; i és que va creure en la fidelitat de Déu que li ho havia promès. Per això d’un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar. Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, oferí el seu fill Isahac. I era el seu fill únic que oferia, el que havia rebut les pro-meses. Déu havia dit d’ell: Per Isahac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per res-suscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d'aques-ta veritat.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (2,22-40) Versió breu
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jeru-salem per presentar-lo al Senyor [...].I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tor-naren a Galilea, al seu poble de Nat-zaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.
SER COM ELS INFANTS
Anem a trobar-lo
Quina relació hi ha entre la lectura del Gènesi i l’Evangeli d’avui! En primer lloc, Abraham, angoixat, prega al Senyor i ell li respon: «Jo soc el teu protector». De què s’ha de preocupar? A més, el Senyor li dona una descendència.
A l’Evangeli escoltem la presentació de Jesús al temple, on Simeó i Anna es troben cara a cara amb el Salvador, fet que Déu va prometre a Simeó. Jesús, el Salvador, és descendent d’Abraham, en el qui creiem i vivim. Nosaltres, però, l’hem vist? Ens hem deixat trobar pel Salvador del món? Cerquem el moment per trobar-lo? Creiem que durant la celebració dominical és el mateix Senyor que ens parla i es fa present? El trobem en els ancians, en els malalts, en els pobres i en els abandonats? Tant de bo que en el final de les nostres vides puguem repetir les paraules de Simeó: «Deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau», perquè realment l’haurem vist.
‘ EL QUE PER A LA SOCIETAT ÉS PETIT ÉS GRAN PER A DÉU
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo
de la Carta dominical
† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat
lectuRes Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep
L’Evangeli esdevé sorprenent en moltes ocasions, com suc-ceeix, per exemple, amb l’al·lusió als infants, posats en boca
de Jesús en més d’una ocasió. Cal tenir present que, al segle I, l’infant pertany a un grau inferior: és aquell que encara no ha esdevingut home. Se’l considera, per tant, mancat de dignitat humana plena i, de fet, se’l descura fins al punt que la seva opi-nió no interessa per a res, ni se’l té absolutament en compte de cara al desenvolupament de la societat.
Quan Jesús demana als seus deixebles que no impedeixin als nens d’apropar-se-li, i, més encara, quan els beneeix i els acull als seus braços, està dignificant l’ésser humà en tots els seus estadis. Anant contracorrent, doncs, i seguint la seva línia de pensament, Jesús s’erigeix com a defensor d’aquells que estan en inferioritat de condicions i que solen ser menyspreats en la seva pobra humanitat.
Lamentablement, després de vint segles, no és que hàgim mi-llorat gaire. Massa vegades hem de sentir a parlar de nens fal-sament madurats com a soldats; o lamentablement prostituïts, víctimes d’abusos de totes menes; o treballant en condicions infrahumanes. Nens que no han pogut viure la seva infantesa, obligats a entrar dins la misèria del comerç, de l’odi, de la des-esperació. L’escena de Jesús, doncs, esdevé exigència ètica que ens empeny a construir un món més just per a tothom.
Amb tot, sembla que el Mestre no en té prou d’usar els infants com a demanda d’acolliment i de justícia, sinó que, en les seves paraules, aquests menysvalorats s’erigeixen com a protagonis-tes prioritaris en el món nou que s’instaura. Per a mostrar-ho d’una manera clara i simbòlica, Jesús crida un infant i el posa enmig d’ell i els seus deixebles. El gest profètic no passa des-apercebut. Aquell infant està prenent el lloc que correspon al mestre, a l’home important, a l’autoritat. De nou, les coorde-nades evangèliques s’expressen a través d’una antítesi: el que per a la societat és petit és gran per a Déu.
Tampoc no passa desapercebut el context d’aquesta escena. Els deixebles han preguntat a Jesús qui és el més important
en el Regne. Es nota aquí la gran distància entre el pensament humà, tothora àvid de grandesa i de prestigi, i el pensament diví, que s’expressa en termes de senzillesa i d’humilitat. La ca-tequesi de Jesús és clara: «Si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel» (Mt 18,3). Evidentment que Jesús no ens invita aquí a un infantilisme ingenu i irresponsable. Per contra, hem de ser com un infant, és a dir, esdevenir —lliu-rement i com un acte de donació—, més senzills i humils, tot vivint la netedat del cor, a semblança d’aquells petits i menys-preats que no tenen més qualitat que la de ser escollits per la seva pròpia petitesa.
Saber-se estimat per Déu, no per les pròpies qualitats sinó per la seva gran misericòrdia, és signe d’haver copsat el gran do de l’Evangeli. Qui viu així mai més no podrà sentir-se decebut, perquè sap que la seva felicitat rau en la confiança plena: la del fill que se sent estimat pel Pare del cel. Aquesta llibertat d’esperit és la millor preparació per entrar en el misteri d’Amor que celebrem durant aquest temps de Nadal.
Ben vostre,
l'entRevista
«Un dels principals objectius del Secretariat és potenciar La Ruta dels primers cristians de Tàrraco»
Míriam Ramon Mas i Jordi Folch Ras, directors del Secretariat diocesà per a la religiositat popular i el turisme:
Mirada endins per Ramón Pérez, laic de la parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus
Un nou Secretariat fruit del nou organigrama diocesà ha es-tat el de la religiositat popular i el turisme, un encàrrec
que s’ha demanat a la Sra. Míriam Ramon i al Sr. Jordi Folch, un matrimoni de Tarragona implicat personalment i professi-onalment en aquest àmbit. Ells vetllaran perquè hi hagi una bona entesa i relació entre l’Església i les institucions civils a l’arxidiòcesi pel que fa al turisme. Amb ells conversem sobre els nous projectes i missió d’aquest nou Secretariat.
—Com afronten aquesta nova responsabilitat?
Encoratjats per l’encàrrec que el Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas, ens ha encomanat, afrontem la direcció del Secre-tariat amb molta il·lusió i responsabilitat. Conscients del ric patrimoni cultural que existeix a la nostra arxidiòcesi, el volem fer visible i accessible a tots aquells que el vulguin conèixer i, en definitiva, evangelitzar a través del nostre patrimoni arque-ològic i artístic cristià.
—Quina és la missió o tasca d’aquest Secretariat?
El Secretariat, sota la Vicaria de la Pastoral, amb Mn. Joan Àguila al capdavant, neix amb la voluntat de ser un punt de contacte per canalitzar tots els temes relacionats amb el tu-risme i la religiositat popular de l’arxidiòcesi de Tarragona. La nostra tasca serà fer d’enllaç entre Església i institucions civils, especialment amb el Patronat Municipal de Turisme de l’Ajun-tament de Tarragona, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i altres entitats dedicades al turisme al territori de la nostra arxidiòcesi.
Un dels principals objectius és potenciar La Ruta dels primers cristians de Tàrraco, una ruta promoguda pel Patronat Muni-cipal de Turisme i per diferents entitats i museus de la ciutat de Tarragona, entre els que es troben entitats diocesanes com el Museu Bíblic Tarraconense, el Centre Tarraconense El Se-minari i el Museu Diocesà de Tarragona. El llibre La Tàrraco dels primers cristians, d’Andreu Muñoz Melgar, fa una síntesi d’aquest magnífic patrimoni seguint les arrels dels nostres sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi. Una guia perfecta per poder fer aquest itinerari.
—En quins projectes estan treballant?
Actualment estem treballant en l’edició d’un llibret turístic que sintetitza el patrimoni de l’arxidiòcesi. La idea és que quan un turista arribi a una de les nostres parròquies, hotels o oficines de turisme, trobi aquesta informació al seu abast. Una guia
on apareguin els conjunts culturals més importants de cada arxiprestat, al mateix temps que s’ofereixin una sèrie de ru-tes culturals i itineraris centrats en el turisme religiós. Aquest llibret s’editarà en quatre idiomes —català, castellà, anglès i francès— i estarà ja en funcionament a partir d’aquest estiu.
—Sovint relacionem el concepte «turisme» amb fer quilò-metres i descobrir món. Creuen que la situació actual pot contribuir al «descobriment» del patrimoni de casa nostra?
Certament. Quan sortim de viatge moltes vegades ens preocu-pem molt de visitar els monuments o centres culturals i quan som a casa sovint no pensem que existeixen multitud d’espais que podem gaudir a diari i que, encara que ja els haguem vi-sitat, sempre hi podem tornar per redescobrir-los. Durant el confinament es va posar en marxa des de l’Arquebisbat l’en-viament diari de les visites espirituals a la Mare de Déu. Vam ser molts els que quan ens ho enviaven, ens adonàvem que no havíem visitat mai aquell lloc precís. Per tant clarament ten-dim a desconèixer el nostre entorn. Des del Secretariat volem ajudar a redescobrir el nostre patrimoni religiós més proper.
> Per a contactar amb aquest Secretariat: [email protected]
dominicalArquebisbat de Tarragona
Segueix-nos a través les xarxes socials:
27 de desembre de 2020 Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep
www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona
Carta Dominical
www.arqtgn.cat n. 3.694
full5
Lectura del llibre del Gènesi (15,1-6.21,1-3)
En aquells dies, el Senyor va fer sentir la seva paraula a Abram en una visió i li digué: «No tinguis por, Abram: jo sóc el teu protector. La teva recompensa serà molt gran.» Abram li respongué: «Senyor, Déu meu, què em donareu? Jo me’n vaig sense fills, i l’hereu de casa haurà de ser Elièzer de Damasc.» Abram afegí: «No m’heu donat descen-dència i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors.» Llavors el Sen-yor li va fer sentir la seva paraula i li di-gué: «No serà pas aquest, el teu hereu: serà el fill que naixerà de tu.» Després el Senyor el va fer sortir a fora i li va dir: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs, així serà la teva descendència.» Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. El Senyor visità Sara tal com havia dit, i va complir en ella allò que havia promès. Sara va conce-bre i va donar un fill a Abraham a les seves velleses, just al temps que Déu li havia predit. Abraham va posar el nom d’Isahac al fill que li havia nascut, que Sara li havia infantat.
Salm responsorial [104,1-2.3-4.5-6.8-9 (R.: 7a.8a)]
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.Dediqueu-li càntics, acompanyeu-los amb cítares,feu l’elogi de les seves meravelles.
R. El Senyor, el nostre Déurecorda sempre l’aliança.
Glorieu-vos del seu nom sagrat,alegreu-vos els qui busqueu el Senyor.Penseu en el Senyor i en el seu poder,busqueu sempre la seva presència. R.
Recordeu les meravelles que ell obrà,els seus prodigis i les seves decisions.Descendents d’Abraham, el seu servent,fills de Jacob, el seu elegit. R.
Recorda sempre l’aliança,la promesa feta per milers de generacions,l’aliança pactada amb Abraham,el jurament fet a Isahac. R.
Lectura de la carta als cristians hebreus (11,8.11-12.17-19)
Germans, gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d’anar-se’n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abra-ham obtingué la capacitat de fundar
un llinatge, tot i la seva edat avança-da; i és que va creure en la fidelitat de Déu que li ho havia promès. Per això d’un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar. Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, oferí el seu fill Isahac. I era el seu fill únic que oferia, el que havia rebut les pro-meses. Déu havia dit d’ell: Per Isahac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per res-suscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d'aques-ta veritat.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (2,22-40) Versió breu
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jeru-salem per presentar-lo al Senyor [...].I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tor-naren a Galilea, al seu poble de Nat-zaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.
SER COM ELS INFANTS
Anem a trobar-lo
Quina relació hi ha entre la lectura del Gènesi i l’Evangeli d’avui! En primer lloc, Abraham, angoixat, prega al Senyor i ell li respon: «Jo soc el teu protector». De què s’ha de preocupar? A més, el Senyor li dona una descendència.
A l’Evangeli escoltem la presentació de Jesús al temple, on Simeó i Anna es troben cara a cara amb el Salvador, fet que Déu va prometre a Simeó. Jesús, el Salvador, és descendent d’Abraham, en el qui creiem i vivim. Nosaltres, però, l’hem vist? Ens hem deixat trobar pel Salvador del món? Cerquem el moment per trobar-lo? Creiem que durant la celebració dominical és el mateix Senyor que ens parla i es fa present? El trobem en els ancians, en els malalts, en els pobres i en els abandonats? Tant de bo que en el final de les nostres vides puguem repetir les paraules de Simeó: «Deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau», perquè realment l’haurem vist.
‘ EL QUE PER A LA SOCIETAT ÉS PETIT ÉS GRAN PER A DÉU
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo
de la Carta dominical
† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat
lectuRes Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep
L’Evangeli esdevé sorprenent en moltes ocasions, com suc-ceeix, per exemple, amb l’al·lusió als infants, posats en boca
de Jesús en més d’una ocasió. Cal tenir present que, al segle I, l’infant pertany a un grau inferior: és aquell que encara no ha esdevingut home. Se’l considera, per tant, mancat de dignitat humana plena i, de fet, se’l descura fins al punt que la seva opi-nió no interessa per a res, ni se’l té absolutament en compte de cara al desenvolupament de la societat.
Quan Jesús demana als seus deixebles que no impedeixin als nens d’apropar-se-li, i, més encara, quan els beneeix i els acull als seus braços, està dignificant l’ésser humà en tots els seus estadis. Anant contracorrent, doncs, i seguint la seva línia de pensament, Jesús s’erigeix com a defensor d’aquells que estan en inferioritat de condicions i que solen ser menyspreats en la seva pobra humanitat.
Lamentablement, després de vint segles, no és que hàgim mi-llorat gaire. Massa vegades hem de sentir a parlar de nens fal-sament madurats com a soldats; o lamentablement prostituïts, víctimes d’abusos de totes menes; o treballant en condicions infrahumanes. Nens que no han pogut viure la seva infantesa, obligats a entrar dins la misèria del comerç, de l’odi, de la des-esperació. L’escena de Jesús, doncs, esdevé exigència ètica que ens empeny a construir un món més just per a tothom.
Amb tot, sembla que el Mestre no en té prou d’usar els infants com a demanda d’acolliment i de justícia, sinó que, en les seves paraules, aquests menysvalorats s’erigeixen com a protagonis-tes prioritaris en el món nou que s’instaura. Per a mostrar-ho d’una manera clara i simbòlica, Jesús crida un infant i el posa enmig d’ell i els seus deixebles. El gest profètic no passa des-apercebut. Aquell infant està prenent el lloc que correspon al mestre, a l’home important, a l’autoritat. De nou, les coorde-nades evangèliques s’expressen a través d’una antítesi: el que per a la societat és petit és gran per a Déu.
Tampoc no passa desapercebut el context d’aquesta escena. Els deixebles han preguntat a Jesús qui és el més important
en el Regne. Es nota aquí la gran distància entre el pensament humà, tothora àvid de grandesa i de prestigi, i el pensament diví, que s’expressa en termes de senzillesa i d’humilitat. La ca-tequesi de Jesús és clara: «Si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel» (Mt 18,3). Evidentment que Jesús no ens invita aquí a un infantilisme ingenu i irresponsable. Per contra, hem de ser com un infant, és a dir, esdevenir —lliu-rement i com un acte de donació—, més senzills i humils, tot vivint la netedat del cor, a semblança d’aquells petits i menys-preats que no tenen més qualitat que la de ser escollits per la seva pròpia petitesa.
Saber-se estimat per Déu, no per les pròpies qualitats sinó per la seva gran misericòrdia, és signe d’haver copsat el gran do de l’Evangeli. Qui viu així mai més no podrà sentir-se decebut, perquè sap que la seva felicitat rau en la confiança plena: la del fill que se sent estimat pel Pare del cel. Aquesta llibertat d’esperit és la millor preparació per entrar en el misteri d’Amor que celebrem durant aquest temps de Nadal.
Ben vostre,
l'entRevista
«Un dels principals objectius del Secretariat és potenciar La Ruta dels primers cristians de Tàrraco»
Míriam Ramon Mas i Jordi Folch Ras, directors del Secretariat diocesà per a la religiositat popular i el turisme:
Mirada endins per Ramón Pérez, laic de la parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus
Un nou Secretariat fruit del nou organigrama diocesà ha es-tat el de la religiositat popular i el turisme, un encàrrec
que s’ha demanat a la Sra. Míriam Ramon i al Sr. Jordi Folch, un matrimoni de Tarragona implicat personalment i professi-onalment en aquest àmbit. Ells vetllaran perquè hi hagi una bona entesa i relació entre l’Església i les institucions civils a l’arxidiòcesi pel que fa al turisme. Amb ells conversem sobre els nous projectes i missió d’aquest nou Secretariat.
—Com afronten aquesta nova responsabilitat?
Encoratjats per l’encàrrec que el Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas, ens ha encomanat, afrontem la direcció del Secre-tariat amb molta il·lusió i responsabilitat. Conscients del ric patrimoni cultural que existeix a la nostra arxidiòcesi, el volem fer visible i accessible a tots aquells que el vulguin conèixer i, en definitiva, evangelitzar a través del nostre patrimoni arque-ològic i artístic cristià.
—Quina és la missió o tasca d’aquest Secretariat?
El Secretariat, sota la Vicaria de la Pastoral, amb Mn. Joan Àguila al capdavant, neix amb la voluntat de ser un punt de contacte per canalitzar tots els temes relacionats amb el tu-risme i la religiositat popular de l’arxidiòcesi de Tarragona. La nostra tasca serà fer d’enllaç entre Església i institucions civils, especialment amb el Patronat Municipal de Turisme de l’Ajun-tament de Tarragona, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i altres entitats dedicades al turisme al territori de la nostra arxidiòcesi.
Un dels principals objectius és potenciar La Ruta dels primers cristians de Tàrraco, una ruta promoguda pel Patronat Muni-cipal de Turisme i per diferents entitats i museus de la ciutat de Tarragona, entre els que es troben entitats diocesanes com el Museu Bíblic Tarraconense, el Centre Tarraconense El Se-minari i el Museu Diocesà de Tarragona. El llibre La Tàrraco dels primers cristians, d’Andreu Muñoz Melgar, fa una síntesi d’aquest magnífic patrimoni seguint les arrels dels nostres sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi. Una guia perfecta per poder fer aquest itinerari.
—En quins projectes estan treballant?
Actualment estem treballant en l’edició d’un llibret turístic que sintetitza el patrimoni de l’arxidiòcesi. La idea és que quan un turista arribi a una de les nostres parròquies, hotels o oficines de turisme, trobi aquesta informació al seu abast. Una guia
on apareguin els conjunts culturals més importants de cada arxiprestat, al mateix temps que s’ofereixin una sèrie de ru-tes culturals i itineraris centrats en el turisme religiós. Aquest llibret s’editarà en quatre idiomes —català, castellà, anglès i francès— i estarà ja en funcionament a partir d’aquest estiu.
—Sovint relacionem el concepte «turisme» amb fer quilò-metres i descobrir món. Creuen que la situació actual pot contribuir al «descobriment» del patrimoni de casa nostra?
Certament. Quan sortim de viatge moltes vegades ens preocu-pem molt de visitar els monuments o centres culturals i quan som a casa sovint no pensem que existeixen multitud d’espais que podem gaudir a diari i que, encara que ja els haguem vi-sitat, sempre hi podem tornar per redescobrir-los. Durant el confinament es va posar en marxa des de l’Arquebisbat l’en-viament diari de les visites espirituals a la Mare de Déu. Vam ser molts els que quan ens ho enviaven, ens adonàvem que no havíem visitat mai aquell lloc precís. Per tant clarament ten-dim a desconèixer el nostre entorn. Des del Secretariat volem ajudar a redescobrir el nostre patrimoni religiós més proper.
> Per a contactar amb aquest Secretariat: [email protected]
