dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

29 de novembre de 2020 Diumenge I d'Advent

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.690

full5

Lectura del llibre d’Isaïes (63,16b-17.19b.64,2b-7)

Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós? Recon-cilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes! Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres ca-mins. Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel·lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més que la roba tacada d’impureses. Ens marcim tots nosaltres com la fu-lla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es re-colzi en vós en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans.

Salm responsorial [79,2ac.3bc.15-16.18.19 (R.:4)]

Pastor d’Israel, escolteu-nos.Vós que teniu querubins per carrossa,desvetlleu el vostre poder,veniu a salvar-nos.

R. Déu de l’univers, renoveu-nos,feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats.

Déu de l’univers,gireu des del cel els vostres ulls,veniu i visiteu aquesta vinyaque la vostra mà havia plantati havia fet robusta i forta. R.

Que la vostra mà reposi sobre l’home que serà el vostre braç dret,el fill de l’home a qui vós doneu la força.No ens apartarem mai més de vós;guardeu-nos vós la vidaperquè invoquem el vostre nom. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1,3-9)

Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula

i de coneixement. El testimoniatge que doneu de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irre-prensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (13,33-37)

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps deci-siu. L’home que se’n va a terres llun-yanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vet-llar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu.»

L'ESPERA

Vetllem

En aquest primer diumenge d'Advent, el Senyor ens fa porters, ens fa criats, ens passa el relleu, ens fa vetlladors de la missió que ens ha deixat, de la seva Església i de cadascuna de les nostres comunitats en les quals treballem i celebrem la fe. El Senyor no ens vol trobar adormits quan Ell torni, sinó actius, treballant pel Regne. No vol un grup de gent que espe-ra que torni l'amo perquè els guiï; vol gent activa, compromesa i donant la vida pels altres. No vol que apartem la mirada de les necessitats del món actual, sinó que ens vol desperts a cada moment, a cada instant, vetllant pels que arribin.

Així, doncs, que aquest temps de preparació cap al Nadal ens ajudi a estar atents i a vetllar per aquesta gran comesa que el Senyor ens ha deixat a les nostres mans. Ens hi comprometem?

‘ ningú no espera un esdeveniment joiós amb apatia i desgana, seria una contradiccióEnfoca el codi QR

i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Diumenge I d'Advent

Aquest diumenge iniciem un nou any litúrgic. Malgrat la pandèmia, procurarem que noves corones d’Advent il·lu-minin les nostres esglésies i, a poc a poc, anar creant i retro-bant l’ambient joiós del Nadal. Aquestes quatre setmanes ens parlen d’una actitud fonamental, a vegades poc conreada, que és l’espera. I és que així com en la Quaresma subratllem una preparació penitent de cara a la conversió, en l’Advent la preparació s’assembla més a una antesala de la gran festa de Nadal. Esperem el naixement del Senyor, però no l’esperem passivament, sense posar-hi res de la nostra part. L’antesala on ens han convidat a romandre no és la sala d’espera avorrida i monòtona on perdre el temps, sinó l’espai on poder conrear i aprofundir, tant personalment com comunitàriament, una sèrie de virtuts.

Un primer camp a conrear és la paciència, una virtut cada ve-gada més escassa en el nostre món occidental, més aviat do-minat per la urgència, la immediatesa i les presses. En la nos-tra ment actual, esperar té quasi una connotació negativa, de desaprofitament. I, en canvi, a ningú se li escapa que les coses realment importants de la vida necessiten un temps de gesta-ció absolutament imprescindible per a possibilitar-ne la madu-resa i la plenitud.

Disposar d’un temps fort per arribar al Nadal significa que l’Es-glésia ens convida a no perdre’ns en superficialitats i lleuge-reses, sinó a donar el valor just que es mereix la solemnitat eclesial de l’Encarnació del Fill de Déu. És per això que l’Advent necessita la pregària pausada i la reflexió serena i assossegada. Només així ens podrem aturar a contemplar aquest misteri ja abans que el celebrem, i obrirem el nostre interior per a cap-tar amb profunditat la gran sorpresa i el gran regal de Déu. D’una manera especial, doncs, aquests dies recordem i revivim l’oportunitat constant de trobar-nos amb el Senyor que ve, que segueix venint cada dia i a cada temps. I és des d’aquí que l’espera s’emparenta amb l’actitud de vetlla.

És evident que qui es troba esperant per entrar a una festa no s’adorm. A la gran sorpresa de l’Encarnació del Fill de Déu hi

ha de correspondre la nostra llibertat responsable, perquè el Senyor vol atreure’ns amb el seu amor i ens convida a formar part d’una nova humanitat. Però cal que cadascun de nosaltres escolti la seva veu i s’aixequi voluntàriament a obrir-li la porta, com aquelles noies prudents de l’Evangeli que estaven amb les torxes enceses.

L’espera té encara un altre valor fonamental, que és fer créixer el desig. Ningú no espera un esdeveniment joiós amb apatia i desgana. Seria una contradicció, fruit del desconeixement d’allò que realment espera. L’home i la dona bíblics expres-sen el desig de Déu. Esperar-lo, anhelar-lo, cercar-lo, plorar-lo, festejar-lo són a la base de la seva espiritualitat. El Salm 62, que cantem cada diumenge i cada festa en el rés de Laudes, n’és un exemple diàfan: «Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua.» El desig de Déu és el motor per engendrar el món nou que ens porta el Nadal. Aleshores, el nostre entusiasme esdevindrà un testimoniatge autèntic per la joia de viure’l.

Ben vostre,

Mirada endins per Ramón Pérez, laic de la parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus

Vetlla diocesana de la Immaculada «Tindrà un fill i li posarà Emmanuel perquè Déu és amb nosaltres» (Is 7, 14)

El sí de la Mare de Déu a l’Anunciació ha estat sempre un model de vocació. Conscients del seu exemple, de la seva maternitat i de la seva intercessió, la Delegació diocesana de Vocacions ha volgut recuperar la Vetlla diocesana de la Imma-culada, una eucaristia en la que es pregarà per les vocacions en bé de l’Església. La Vetlla, presidida per l’arquebisbe Joan, tindrà lloc el proper dia 7 de desembre, a les 19.30 hores, a la Capella Major del Seminari Pontifici de Tarragona (c/ de sant Pau, 4).

Donades les circumstàncies actuals l’aforament serà limitat. Tanmateix la Vetlla es podrà seguir en directe a través del web de l’Arquebisbat (www.arqtgn.cat) i del seu canal de Youtube.

Com a preparació d’aquesta Vetlla, a partir d'avui diumenge dia 29, a través de l’Instagram de la Delega-ció diocesana de Vocacions (@vocacionstarragona) es podrà seguir la Novena.

proposta

NOMENAMENTEl Sr. Arquebisbe, Dr. Joan Planellas i Barnosell, va signar, amb data de 17 de novembre de 2020, el següent nomenament:

— Mn. Joan Magí i Ferré, capellà administrador de l'ermita de Sant Magí de Tarragona

en un minut

—Distinció. La Comissió Informativa de Presidència de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar per unanimitat, el passat dia 12 de novembre, portar al proper Consell Plenari l’atorgament de diverses distincions en l’àmbit cultural i cívic de la ciutat. Han estat dotze noms els escollits, set d’ells cor-responents a dones amb una trajectòria destacada a la ciu-tat en el món de la cultura, la ciència i el coneixement. Amb aquesta distinció es vol donar visibilitat al treball tan desta-cat en l’àmbit cultural i cívic de tarragonines i tarragonins.

Així mateix, entre d’altres dones, s’atorgarà el mèrit cultural a la Dra. Sofia Mata de la Cruz, professora associada a la URV i actualment directora del Museu Diocesà de Tarragona. També rebrà el diploma al mèrit cívic de la ciutat de Tarra-gona el Sr. Cristòfol Conesa, responsable del grup de campa-ners de la Catedral de Tarragona durant més de trenta anys.

—Presentació dels infants a la Mare de Déu del Claustre. Cada any, el dissabte després de la festa de la Mare de Déu del Claustre que se celebra el segon diumenge de novembre, té lloc la presentació i benedicció dels infants a la Mare de Déu del Claustre de la Catedral de Tarragona, una devoció molt arrelada a la ciutat. Enguany, la celebració va tenir lloc el dis-sabte dia 14 de novembre i, a causa de la pandèmia, es va fer telemàticament sumant-s’hi prop de cinc-centes persones.

També la celebració de la Novena i la mateixa Festa van te-nir un bon seguiment telemàtic arribant a les dues-centes persones.

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge 29: Diumenge I d’Advent [Is 63,16b-17.19b.64,2b-7; Salm 79,2ac i 3bc.15-16.18-19; 1Co 1,3-9; Mc 13,33-37 (LE/LH pròpies)]

Dilluns 30: Sant Andreu, apòstol (F) [Rm 10,9-18; Salm 18,2-3.4.5; Mt 4,18-22]

Dimarts 1 de desembre: [Is 11,1-10; Salm 71,1-1.7-8.12-13.17; Lc 10,21-24]

Dimecres 2 de desembre: [Is 25,6-10a; Salm 22,1-3.4.5.6; Mt 15,29-37]

Dijous 3 de desembre: Sant Francesc Xavier, prevere (MO) [Is 26,1-6; Salm 117,1.8-9.19-21.25-27a; Mt 7,21.24-27]

Divendres 4 de desembre: [Is 29,17-24; Salm 26, 1.4.13-14; Mt 9,27-31] Sant Joan Damascè, prevere i doctor de l’Església (ML)

Dissabte 5 de desembre: [Is 30,19-21.23-26; Salm 146,1-2.3-4.5-6; Mt 9,35-10,1.6-8]

Diumenge 6 de desembre: Diumenge II d’Advent [Is 40,1-5.9-11; Salm 84,9ab-10.11-12.13-14; 2Pe 3,8-14; Mc 1,1-8 (LE/LH pròpies)]

LITÚRGIA DE LA SETMANA

formació litúrgia

En els inicis del tercer mil·lenni el coneixement de la Bíblia continua sent indispensable per a totes les persones que desitgin penetrar en l’espiritualitat i la cultura de la nostra ci-vilització. Com es pot entendre sinó el significat final del sar-còfag de Iunius Bassus, del pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel·la, dels frescos de la Capella Sixtina o el simbolisme integral de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona? Com es pot apreciar en plenitud el sentit del cant gregorià, del Mes-sies de Händel, del Rèquiem de Mozart, del Nabucco de Verdi o qualsevol tema de Gospel? Com es pot interpretar sinó l'es-sència d'obres literàries com la Divina Comèdia de Dante, les de la mística espanyola o valorar la controvertida obra de José Saramago L'Evangeli segons Jesucrist? Fins i tot obres literàri-es juvenils com Les cròniques de Nàrnia de C.S. Lewis beu de les fonts bíbliques per projectar valors cristians. En la mateixa línia El Senyor dels anells de J.R.R. Tolkien. Una bona part de la història universal del pensament no pot ser analitzada sense cultura bíblica. Des de la filosofia d'Agustí d’Hipona a la de Fri-edrich Nietzsche o Paul Ricoeur les coordenades bíbliques són essencials per comprendre els postulats d’aquests autors i de tants altres.

Més enllà de la condició de creients o no creients, la Bíblia s’obre davant el coneixement com un patrimoni universal que necessita ser valorat i conegut en profunditat. Les seves claus permeten descodificar el nucli essencial de molts dels llenguat-ges que transcriuen el més profund de l’activitat humana.

Associacions o institucions en el nostre territori com l’Associa-ció Bíblica de Catalunya, el Museu Bíblic Tarraconense o l’Ins-titut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós» (INSAF) propicien la difusió i la recerca en el camp dels estudis bíblics. Activitats, cursos i materials se succeeixen amb l’objectiu de facilitar l’acostament de la societat a la cultura bíblica.

Recentment, ha estat reeditada la segona edició ampliada del llibre «La Història de la Salvació a través dels personatges bí-blics». És una iniciativa de l’Associació Bíblica de Catalunya, el Museu Bíblic Tarraconense i el Departament de Comunicació i Publicacions de l’Arquebisbat de Tarragona. El llibre el formen 86 pàgines a color il·lustrades a partir de la col·lecció de diora-mes que s’exposen al Museu Bíblic. Així, es presenten 40 perso-

natges bíblics explicats per un elenc d’experts biblistes catalans que incideixen en la biografia d’aquests personatges i la seva significació en el marc de la Història Sagrada. És un material concebut com a instrument de formació per a professors, cate-quistes i estudiants de secundària i universitat i per a tot aquell que desitgi introduir-se en la Història Bíblica d’una manera ri-gorosa a partir d’un llenguatge clar. La col·laboració desinteres-sada dels biblistes que hi han participat permet que el preu de la publicació sigui de 5 euros amb l’objectiu que pugui arribar a qui ho desitgi. Un capítol del llibre també està dedicat als continguts del Museu Bíblic que serveix alhora per traçar un discurs diacrònic del context històric de la Bíblia a través de la cultura material. Pot ser adquirit a la llibreria de l’Arquebisbat o al Museu Bíblic. També pot ser sol·licitat al telèfon 977 25 18 88 o per correu electrònic a: museu.biblic@arqtgn.cat.

La Bíblia és una sòlida carta de navegació per als cristians. Sant Jeroni, traductor i estudiós de les Sagrades Escriptures —del qual enguany commemorem el 1.600 aniversari de la seva mort a Betlem— apuntava que «ignorar les Escriptures és igno-rar Crist». Però també són innombrables els intel·lectuals que clamen amb urgència a potenciar el coneixement de la Bíblia com a exigència per al desenvolupament integral de tot indivi-du i com a bé cultural de la societat.

Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Bíblic i de l’INSAF

La cultura bíblica, patrimoni universal

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

L’any 1992, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va instaurar que cada 3 de desembre, festa de sant Francesc Xavier, se celebrés mundialment el Dia Inter-nacional de les Persones amb Discapacitat. L’objectiu d’aquest dia és sensibilitzar l'opinió pública sobre els te-mes relacionats amb la discapacitat i promoure la presa de consciència pel que fa als beneficis que generaria la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.

El Sr. Arquebisbe se sumarà a la sensibilització d’aquest Dia dedicant-hi la Carta dominical del proper diumenge dia 13 de desembre.

l'apunt

Recordem la importància decisiva del silenci durant la cele-bració de la Litúrgia, de la qual la Sacrosanctum concilium ja en remarcava la necessitat amb vistes a la participació ac-tiva dels fidels (cf. SC 30). En les celebracions que fem ara, en el temps del Covid-19, percebo una necessitat més gran que tenen els fidels del silenci del cor. Decididament, els cal més temps per a la pregària.

Cal, certament, que cantem, aclamem, escoltem, etcètera, però cal també que callem. El missal ja marca els moments possibles del silenci d’oració. El silenci que cal per viure inte-riorment la pregària litúrgica, també el silenci orant per posar Déu al centre de les nostres vides. El primer llenguatge de Déu és el silenci i cal aprendre a ser silenciosos per percebre la seva Paraula, pronunciada des del silenci infinit del seu Amor.

Els silencis de la celebració han de ser significatius, les breus pauses més aviat posen nerviós. No és un silenci perquè sí (un callar per callar). És un «silenci sagrat» que vol dir que pertany a Déu. Respectar el silenci orant dels fidels és respectar l’obra de Déu en ells. El silenci íntim de cadascú en l’assemblea no tendeix a una visió individualista, ans al contrari, entrem junts dins de la intimitat de l’Església, com Esposa amb el seu Se-nyor. Quan els monjos després dels salms fan silenci, no és un parèntesi, en aquell moment la seva pregària és més que mai unísona. El silenci manifesta un sol cor i una sola ànima pel Senyor de la seva vida.

El silenci més significatiu és el de després de la comunió, no tant com a acció de gràcies, sinó com endinsar-se en el diàleg amorós amb el Senyor. Allí la Paraula i el Sagrament germinen, allí l’Esperit Sant fa sentir els desigs inefables. El fruit de la pregària és la pau, el goig íntim de la fe i la serenitat. En la pregària el Senyor sedueix el cor i el fa seu. Li hem de deixar temps. El celebrant breument pot convidar a pregar i ell ma-teix posar-se a pregar.

Els fidels que participen de la celebració venen d’un món on hi ha el soroll permanent, de paraules banals i superficials. Un món que té por d’escoltar males notícies i que viu unes

hores inquietants. El recolliment és un silenci en Déu. Per això el silenci ha de ser significativament llarg, però amb mesura. La pregària dels uns ajuda la pregària dels altres. El mateix ce-lebrant s’ha de submergir en la pregària personal, ell és també un cristià que necessita de la pregària. No hi ha res de més bell que un prevere pregui amb els germans, amb ells i per a ells. La pregària ardent de la litúrgia bizantina acaba sempre amb aquesta expressió: Encomanem-nos cadascú a si mateix i els uns als altres i confiem tota la vida a Crist Déu nostre. Per altra banda, si algú ens pot ajudar en el temps de la pandèmia, on tants sofreixen, és Déu nostre Senyor. Bé ho hem de creure! Si no aprenem el llenguatge del silenci en les nostres celebra-cions alguna cosa no va bé! Només si han pregat, els fidels surten de la celebració amb ànim renovat.

La tradició litúrgica ens ensenya que la litúrgia se celebra en el silenci orant, allí el Senyor pot fer sentir la seva Paraula. Si aquesta col·laboració no fos breu, podríem posar milers de textos dels Pares i dels autors espirituals que es refereixen al silenci del cor per celebrar la litúrgia, la qual ha de començar sempre amb un silenci expectant i acabar amb un silenci sor-près i agraït per la presència del Senyor glorificat. La gràcia de la Paraula i del Sagrament és una gràcia donada a cadascú que reverteix, en la missió, el testimoni i l’amor als pobres, en bé de tots.

Rafael Serra, pvre.

El silenci en la litúrgia

publicació

Lectio Divina per als temps forts. Any B

Roca i Alsina, Josep. Ed. Claret, 2020. 364 p. PVP: 17,50 euros.

La Lectio Divina és un mètode –experimentat per la Tradició de l'Església– per apropar-se a la Paraula de Déu i traduir-la a la vida amb accions concretes. Un ajut per a llegir, reflexionar, pregar i alimentar la nostra fe i la nostra vida cristiana. Com a novetat, aquest any el llibre recull en una única publicació els quatre temps forts de l’Any litúrgic: l’Advent, Nadal, Quaresma i Pasqua.

Es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat (llibreria@arqtgn.cat / tel. 977 23 34 12 ext. 225)

PER A REFLEXIONAR

Un professor va demanar als seus alumnes que preparessin una llista amb les set meravelles del món. Malgrat alguns desacords, la majoria va estar d’acord en incloure al llistat les piràmides d’Egipte, el Taj Mahal, el Colós de Rodes, els Jardins Penjants de Babilònia, el Coliseu de Roma i la Muralla Xinesa.

El professor cercava el consens sobre la setena meravella quan s'adonà que una de les estudiants encara no havia compartit la seva llista, així que li va preguntar si tenia problemes per a fer la seva elecció. La va animar a llegir el que havia escrit. La noia dubtava, però finalment va llegir: crec que les set meravelles del món són poder pensar, poder parlar, poder actuar, poder escol-tar, poder servir, poder pregar i, sobretot, poder estimar.

Després d’escoltar això, la classe va quedar en silenci. Tenim davant de nosaltres l’oportunitat de descobrir les set meravelles del món que Déu creador va posar al nostre abast sense sortir de casa! Per quina comencem?

Adaptació de Blanca Serres Marco

Les set meravelles del món

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge 29: Diumenge I d’Advent [Is 63,16b-17.19b.64,2b-7; Salm 79,2ac i 3bc.15-16.18-19; 1Co 1,3-9; Mc 13,33-37 (LE/LH pròpies)]

Dilluns 30: Sant Andreu, apòstol (F) [Rm 10,9-18; Salm 18,2-3.4.5; Mt 4,18-22]

Dimarts 1 de desembre: [Is 11,1-10; Salm 71,1-1.7-8.12-13.17; Lc 10,21-24]

Dimecres 2 de desembre: [Is 25,6-10a; Salm 22,1-3.4.5.6; Mt 15,29-37]

Dijous 3 de desembre: Sant Francesc Xavier, prevere (MO) [Is 26,1-6; Salm 117,1.8-9.19-21.25-27a; Mt 7,21.24-27]

Divendres 4 de desembre: [Is 29,17-24; Salm 26, 1.4.13-14; Mt 9,27-31] Sant Joan Damascè, prevere i doctor de l’Església (ML)

Dissabte 5 de desembre: [Is 30,19-21.23-26; Salm 146,1-2.3-4.5-6; Mt 9,35-10,1.6-8]

Diumenge 6 de desembre: Diumenge II d’Advent [Is 40,1-5.9-11; Salm 84,9ab-10.11-12.13-14; 2Pe 3,8-14; Mc 1,1-8 (LE/LH pròpies)]

LITÚRGIA DE LA SETMANA

formació litúrgia

En els inicis del tercer mil·lenni el coneixement de la Bíblia continua sent indispensable per a totes les persones que desitgin penetrar en l’espiritualitat i la cultura de la nostra ci-vilització. Com es pot entendre sinó el significat final del sar-còfag de Iunius Bassus, del pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel·la, dels frescos de la Capella Sixtina o el simbolisme integral de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona? Com es pot apreciar en plenitud el sentit del cant gregorià, del Mes-sies de Händel, del Rèquiem de Mozart, del Nabucco de Verdi o qualsevol tema de Gospel? Com es pot interpretar sinó l'es-sència d'obres literàries com la Divina Comèdia de Dante, les de la mística espanyola o valorar la controvertida obra de José Saramago L'Evangeli segons Jesucrist? Fins i tot obres literàri-es juvenils com Les cròniques de Nàrnia de C.S. Lewis beu de les fonts bíbliques per projectar valors cristians. En la mateixa línia El Senyor dels anells de J.R.R. Tolkien. Una bona part de la història universal del pensament no pot ser analitzada sense cultura bíblica. Des de la filosofia d'Agustí d’Hipona a la de Fri-edrich Nietzsche o Paul Ricoeur les coordenades bíbliques són essencials per comprendre els postulats d’aquests autors i de tants altres.

Més enllà de la condició de creients o no creients, la Bíblia s’obre davant el coneixement com un patrimoni universal que necessita ser valorat i conegut en profunditat. Les seves claus permeten descodificar el nucli essencial de molts dels llenguat-ges que transcriuen el més profund de l’activitat humana.

Associacions o institucions en el nostre territori com l’Associa-ció Bíblica de Catalunya, el Museu Bíblic Tarraconense o l’Ins-titut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós» (INSAF) propicien la difusió i la recerca en el camp dels estudis bíblics. Activitats, cursos i materials se succeeixen amb l’objectiu de facilitar l’acostament de la societat a la cultura bíblica.

Recentment, ha estat reeditada la segona edició ampliada del llibre «La Història de la Salvació a través dels personatges bí-blics». És una iniciativa de l’Associació Bíblica de Catalunya, el Museu Bíblic Tarraconense i el Departament de Comunicació i Publicacions de l’Arquebisbat de Tarragona. El llibre el formen 86 pàgines a color il·lustrades a partir de la col·lecció de diora-mes que s’exposen al Museu Bíblic. Així, es presenten 40 perso-

natges bíblics explicats per un elenc d’experts biblistes catalans que incideixen en la biografia d’aquests personatges i la seva significació en el marc de la Història Sagrada. És un material concebut com a instrument de formació per a professors, cate-quistes i estudiants de secundària i universitat i per a tot aquell que desitgi introduir-se en la Història Bíblica d’una manera ri-gorosa a partir d’un llenguatge clar. La col·laboració desinteres-sada dels biblistes que hi han participat permet que el preu de la publicació sigui de 5 euros amb l’objectiu que pugui arribar a qui ho desitgi. Un capítol del llibre també està dedicat als continguts del Museu Bíblic que serveix alhora per traçar un discurs diacrònic del context històric de la Bíblia a través de la cultura material. Pot ser adquirit a la llibreria de l’Arquebisbat o al Museu Bíblic. També pot ser sol·licitat al telèfon 977 25 18 88 o per correu electrònic a: museu.biblic@arqtgn.cat.

La Bíblia és una sòlida carta de navegació per als cristians. Sant Jeroni, traductor i estudiós de les Sagrades Escriptures —del qual enguany commemorem el 1.600 aniversari de la seva mort a Betlem— apuntava que «ignorar les Escriptures és igno-rar Crist». Però també són innombrables els intel·lectuals que clamen amb urgència a potenciar el coneixement de la Bíblia com a exigència per al desenvolupament integral de tot indivi-du i com a bé cultural de la societat.

Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Bíblic i de l’INSAF

La cultura bíblica, patrimoni universal

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

L’any 1992, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va instaurar que cada 3 de desembre, festa de sant Francesc Xavier, se celebrés mundialment el Dia Inter-nacional de les Persones amb Discapacitat. L’objectiu d’aquest dia és sensibilitzar l'opinió pública sobre els te-mes relacionats amb la discapacitat i promoure la presa de consciència pel que fa als beneficis que generaria la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.

El Sr. Arquebisbe se sumarà a la sensibilització d’aquest Dia dedicant-hi la Carta dominical del proper diumenge dia 13 de desembre.

l'apunt

Recordem la importància decisiva del silenci durant la cele-bració de la Litúrgia, de la qual la Sacrosanctum concilium ja en remarcava la necessitat amb vistes a la participació ac-tiva dels fidels (cf. SC 30). En les celebracions que fem ara, en el temps del Covid-19, percebo una necessitat més gran que tenen els fidels del silenci del cor. Decididament, els cal més temps per a la pregària.

Cal, certament, que cantem, aclamem, escoltem, etcètera, però cal també que callem. El missal ja marca els moments possibles del silenci d’oració. El silenci que cal per viure inte-riorment la pregària litúrgica, també el silenci orant per posar Déu al centre de les nostres vides. El primer llenguatge de Déu és el silenci i cal aprendre a ser silenciosos per percebre la seva Paraula, pronunciada des del silenci infinit del seu Amor.

Els silencis de la celebració han de ser significatius, les breus pauses més aviat posen nerviós. No és un silenci perquè sí (un callar per callar). És un «silenci sagrat» que vol dir que pertany a Déu. Respectar el silenci orant dels fidels és respectar l’obra de Déu en ells. El silenci íntim de cadascú en l’assemblea no tendeix a una visió individualista, ans al contrari, entrem junts dins de la intimitat de l’Església, com Esposa amb el seu Se-nyor. Quan els monjos després dels salms fan silenci, no és un parèntesi, en aquell moment la seva pregària és més que mai unísona. El silenci manifesta un sol cor i una sola ànima pel Senyor de la seva vida.

El silenci més significatiu és el de després de la comunió, no tant com a acció de gràcies, sinó com endinsar-se en el diàleg amorós amb el Senyor. Allí la Paraula i el Sagrament germinen, allí l’Esperit Sant fa sentir els desigs inefables. El fruit de la pregària és la pau, el goig íntim de la fe i la serenitat. En la pregària el Senyor sedueix el cor i el fa seu. Li hem de deixar temps. El celebrant breument pot convidar a pregar i ell ma-teix posar-se a pregar.

Els fidels que participen de la celebració venen d’un món on hi ha el soroll permanent, de paraules banals i superficials. Un món que té por d’escoltar males notícies i que viu unes

hores inquietants. El recolliment és un silenci en Déu. Per això el silenci ha de ser significativament llarg, però amb mesura. La pregària dels uns ajuda la pregària dels altres. El mateix ce-lebrant s’ha de submergir en la pregària personal, ell és també un cristià que necessita de la pregària. No hi ha res de més bell que un prevere pregui amb els germans, amb ells i per a ells. La pregària ardent de la litúrgia bizantina acaba sempre amb aquesta expressió: Encomanem-nos cadascú a si mateix i els uns als altres i confiem tota la vida a Crist Déu nostre. Per altra banda, si algú ens pot ajudar en el temps de la pandèmia, on tants sofreixen, és Déu nostre Senyor. Bé ho hem de creure! Si no aprenem el llenguatge del silenci en les nostres celebra-cions alguna cosa no va bé! Només si han pregat, els fidels surten de la celebració amb ànim renovat.

La tradició litúrgica ens ensenya que la litúrgia se celebra en el silenci orant, allí el Senyor pot fer sentir la seva Paraula. Si aquesta col·laboració no fos breu, podríem posar milers de textos dels Pares i dels autors espirituals que es refereixen al silenci del cor per celebrar la litúrgia, la qual ha de començar sempre amb un silenci expectant i acabar amb un silenci sor-près i agraït per la presència del Senyor glorificat. La gràcia de la Paraula i del Sagrament és una gràcia donada a cadascú que reverteix, en la missió, el testimoni i l’amor als pobres, en bé de tots.

Rafael Serra, pvre.

El silenci en la litúrgia

publicació

Lectio Divina per als temps forts. Any B

Roca i Alsina, Josep. Ed. Claret, 2020. 364 p. PVP: 17,50 euros.

La Lectio Divina és un mètode –experimentat per la Tradició de l'Església– per apropar-se a la Paraula de Déu i traduir-la a la vida amb accions concretes. Un ajut per a llegir, reflexionar, pregar i alimentar la nostra fe i la nostra vida cristiana. Com a novetat, aquest any el llibre recull en una única publicació els quatre temps forts de l’Any litúrgic: l’Advent, Nadal, Quaresma i Pasqua.

Es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat (llibreria@arqtgn.cat / tel. 977 23 34 12 ext. 225)

PER A REFLEXIONAR

Un professor va demanar als seus alumnes que preparessin una llista amb les set meravelles del món. Malgrat alguns desacords, la majoria va estar d’acord en incloure al llistat les piràmides d’Egipte, el Taj Mahal, el Colós de Rodes, els Jardins Penjants de Babilònia, el Coliseu de Roma i la Muralla Xinesa.

El professor cercava el consens sobre la setena meravella quan s'adonà que una de les estudiants encara no havia compartit la seva llista, així que li va preguntar si tenia problemes per a fer la seva elecció. La va animar a llegir el que havia escrit. La noia dubtava, però finalment va llegir: crec que les set meravelles del món són poder pensar, poder parlar, poder actuar, poder escol-tar, poder servir, poder pregar i, sobretot, poder estimar.

Després d’escoltar això, la classe va quedar en silenci. Tenim davant de nosaltres l’oportunitat de descobrir les set meravelles del món que Déu creador va posar al nostre abast sense sortir de casa! Per quina comencem?

Adaptació de Blanca Serres Marco

Les set meravelles del món

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge 29: Diumenge I d’Advent [Is 63,16b-17.19b.64,2b-7; Salm 79,2ac i 3bc.15-16.18-19; 1Co 1,3-9; Mc 13,33-37 (LE/LH pròpies)]

Dilluns 30: Sant Andreu, apòstol (F) [Rm 10,9-18; Salm 18,2-3.4.5; Mt 4,18-22]

Dimarts 1 de desembre: [Is 11,1-10; Salm 71,1-1.7-8.12-13.17; Lc 10,21-24]

Dimecres 2 de desembre: [Is 25,6-10a; Salm 22,1-3.4.5.6; Mt 15,29-37]

Dijous 3 de desembre: Sant Francesc Xavier, prevere (MO) [Is 26,1-6; Salm 117,1.8-9.19-21.25-27a; Mt 7,21.24-27]

Divendres 4 de desembre: [Is 29,17-24; Salm 26, 1.4.13-14; Mt 9,27-31] Sant Joan Damascè, prevere i doctor de l’Església (ML)

Dissabte 5 de desembre: [Is 30,19-21.23-26; Salm 146,1-2.3-4.5-6; Mt 9,35-10,1.6-8]

Diumenge 6 de desembre: Diumenge II d’Advent [Is 40,1-5.9-11; Salm 84,9ab-10.11-12.13-14; 2Pe 3,8-14; Mc 1,1-8 (LE/LH pròpies)]

LITÚRGIA DE LA SETMANA

formació litúrgia

En els inicis del tercer mil·lenni el coneixement de la Bíblia continua sent indispensable per a totes les persones que desitgin penetrar en l’espiritualitat i la cultura de la nostra ci-vilització. Com es pot entendre sinó el significat final del sar-còfag de Iunius Bassus, del pòrtic de la Glòria de Santiago de Compostel·la, dels frescos de la Capella Sixtina o el simbolisme integral de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona? Com es pot apreciar en plenitud el sentit del cant gregorià, del Mes-sies de Händel, del Rèquiem de Mozart, del Nabucco de Verdi o qualsevol tema de Gospel? Com es pot interpretar sinó l'es-sència d'obres literàries com la Divina Comèdia de Dante, les de la mística espanyola o valorar la controvertida obra de José Saramago L'Evangeli segons Jesucrist? Fins i tot obres literàri-es juvenils com Les cròniques de Nàrnia de C.S. Lewis beu de les fonts bíbliques per projectar valors cristians. En la mateixa línia El Senyor dels anells de J.R.R. Tolkien. Una bona part de la història universal del pensament no pot ser analitzada sense cultura bíblica. Des de la filosofia d'Agustí d’Hipona a la de Fri-edrich Nietzsche o Paul Ricoeur les coordenades bíbliques són essencials per comprendre els postulats d’aquests autors i de tants altres.

Més enllà de la condició de creients o no creients, la Bíblia s’obre davant el coneixement com un patrimoni universal que necessita ser valorat i conegut en profunditat. Les seves claus permeten descodificar el nucli essencial de molts dels llenguat-ges que transcriuen el més profund de l’activitat humana.

Associacions o institucions en el nostre territori com l’Associa-ció Bíblica de Catalunya, el Museu Bíblic Tarraconense o l’Ins-titut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós» (INSAF) propicien la difusió i la recerca en el camp dels estudis bíblics. Activitats, cursos i materials se succeeixen amb l’objectiu de facilitar l’acostament de la societat a la cultura bíblica.

Recentment, ha estat reeditada la segona edició ampliada del llibre «La Història de la Salvació a través dels personatges bí-blics». És una iniciativa de l’Associació Bíblica de Catalunya, el Museu Bíblic Tarraconense i el Departament de Comunicació i Publicacions de l’Arquebisbat de Tarragona. El llibre el formen 86 pàgines a color il·lustrades a partir de la col·lecció de diora-mes que s’exposen al Museu Bíblic. Així, es presenten 40 perso-

natges bíblics explicats per un elenc d’experts biblistes catalans que incideixen en la biografia d’aquests personatges i la seva significació en el marc de la Història Sagrada. És un material concebut com a instrument de formació per a professors, cate-quistes i estudiants de secundària i universitat i per a tot aquell que desitgi introduir-se en la Història Bíblica d’una manera ri-gorosa a partir d’un llenguatge clar. La col·laboració desinteres-sada dels biblistes que hi han participat permet que el preu de la publicació sigui de 5 euros amb l’objectiu que pugui arribar a qui ho desitgi. Un capítol del llibre també està dedicat als continguts del Museu Bíblic que serveix alhora per traçar un discurs diacrònic del context històric de la Bíblia a través de la cultura material. Pot ser adquirit a la llibreria de l’Arquebisbat o al Museu Bíblic. També pot ser sol·licitat al telèfon 977 25 18 88 o per correu electrònic a: museu.biblic@arqtgn.cat.

La Bíblia és una sòlida carta de navegació per als cristians. Sant Jeroni, traductor i estudiós de les Sagrades Escriptures —del qual enguany commemorem el 1.600 aniversari de la seva mort a Betlem— apuntava que «ignorar les Escriptures és igno-rar Crist». Però també són innombrables els intel·lectuals que clamen amb urgència a potenciar el coneixement de la Bíblia com a exigència per al desenvolupament integral de tot indivi-du i com a bé cultural de la societat.

Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Bíblic i de l’INSAF

La cultura bíblica, patrimoni universal

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

L’any 1992, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va instaurar que cada 3 de desembre, festa de sant Francesc Xavier, se celebrés mundialment el Dia Inter-nacional de les Persones amb Discapacitat. L’objectiu d’aquest dia és sensibilitzar l'opinió pública sobre els te-mes relacionats amb la discapacitat i promoure la presa de consciència pel que fa als beneficis que generaria la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.

El Sr. Arquebisbe se sumarà a la sensibilització d’aquest Dia dedicant-hi la Carta dominical del proper diumenge dia 13 de desembre.

l'apunt

Recordem la importància decisiva del silenci durant la cele-bració de la Litúrgia, de la qual la Sacrosanctum concilium ja en remarcava la necessitat amb vistes a la participació ac-tiva dels fidels (cf. SC 30). En les celebracions que fem ara, en el temps del Covid-19, percebo una necessitat més gran que tenen els fidels del silenci del cor. Decididament, els cal més temps per a la pregària.

Cal, certament, que cantem, aclamem, escoltem, etcètera, però cal també que callem. El missal ja marca els moments possibles del silenci d’oració. El silenci que cal per viure inte-riorment la pregària litúrgica, també el silenci orant per posar Déu al centre de les nostres vides. El primer llenguatge de Déu és el silenci i cal aprendre a ser silenciosos per percebre la seva Paraula, pronunciada des del silenci infinit del seu Amor.

Els silencis de la celebració han de ser significatius, les breus pauses més aviat posen nerviós. No és un silenci perquè sí (un callar per callar). És un «silenci sagrat» que vol dir que pertany a Déu. Respectar el silenci orant dels fidels és respectar l’obra de Déu en ells. El silenci íntim de cadascú en l’assemblea no tendeix a una visió individualista, ans al contrari, entrem junts dins de la intimitat de l’Església, com Esposa amb el seu Se-nyor. Quan els monjos després dels salms fan silenci, no és un parèntesi, en aquell moment la seva pregària és més que mai unísona. El silenci manifesta un sol cor i una sola ànima pel Senyor de la seva vida.

El silenci més significatiu és el de després de la comunió, no tant com a acció de gràcies, sinó com endinsar-se en el diàleg amorós amb el Senyor. Allí la Paraula i el Sagrament germinen, allí l’Esperit Sant fa sentir els desigs inefables. El fruit de la pregària és la pau, el goig íntim de la fe i la serenitat. En la pregària el Senyor sedueix el cor i el fa seu. Li hem de deixar temps. El celebrant breument pot convidar a pregar i ell ma-teix posar-se a pregar.

Els fidels que participen de la celebració venen d’un món on hi ha el soroll permanent, de paraules banals i superficials. Un món que té por d’escoltar males notícies i que viu unes

hores inquietants. El recolliment és un silenci en Déu. Per això el silenci ha de ser significativament llarg, però amb mesura. La pregària dels uns ajuda la pregària dels altres. El mateix ce-lebrant s’ha de submergir en la pregària personal, ell és també un cristià que necessita de la pregària. No hi ha res de més bell que un prevere pregui amb els germans, amb ells i per a ells. La pregària ardent de la litúrgia bizantina acaba sempre amb aquesta expressió: Encomanem-nos cadascú a si mateix i els uns als altres i confiem tota la vida a Crist Déu nostre. Per altra banda, si algú ens pot ajudar en el temps de la pandèmia, on tants sofreixen, és Déu nostre Senyor. Bé ho hem de creure! Si no aprenem el llenguatge del silenci en les nostres celebra-cions alguna cosa no va bé! Només si han pregat, els fidels surten de la celebració amb ànim renovat.

La tradició litúrgica ens ensenya que la litúrgia se celebra en el silenci orant, allí el Senyor pot fer sentir la seva Paraula. Si aquesta col·laboració no fos breu, podríem posar milers de textos dels Pares i dels autors espirituals que es refereixen al silenci del cor per celebrar la litúrgia, la qual ha de començar sempre amb un silenci expectant i acabar amb un silenci sor-près i agraït per la presència del Senyor glorificat. La gràcia de la Paraula i del Sagrament és una gràcia donada a cadascú que reverteix, en la missió, el testimoni i l’amor als pobres, en bé de tots.

Rafael Serra, pvre.

El silenci en la litúrgia

publicació

Lectio Divina per als temps forts. Any B

Roca i Alsina, Josep. Ed. Claret, 2020. 364 p. PVP: 17,50 euros.

La Lectio Divina és un mètode –experimentat per la Tradició de l'Església– per apropar-se a la Paraula de Déu i traduir-la a la vida amb accions concretes. Un ajut per a llegir, reflexionar, pregar i alimentar la nostra fe i la nostra vida cristiana. Com a novetat, aquest any el llibre recull en una única publicació els quatre temps forts de l’Any litúrgic: l’Advent, Nadal, Quaresma i Pasqua.

Es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat (llibreria@arqtgn.cat / tel. 977 23 34 12 ext. 225)

PER A REFLEXIONAR

Un professor va demanar als seus alumnes que preparessin una llista amb les set meravelles del món. Malgrat alguns desacords, la majoria va estar d’acord en incloure al llistat les piràmides d’Egipte, el Taj Mahal, el Colós de Rodes, els Jardins Penjants de Babilònia, el Coliseu de Roma i la Muralla Xinesa.

El professor cercava el consens sobre la setena meravella quan s'adonà que una de les estudiants encara no havia compartit la seva llista, així que li va preguntar si tenia problemes per a fer la seva elecció. La va animar a llegir el que havia escrit. La noia dubtava, però finalment va llegir: crec que les set meravelles del món són poder pensar, poder parlar, poder actuar, poder escol-tar, poder servir, poder pregar i, sobretot, poder estimar.

Després d’escoltar això, la classe va quedar en silenci. Tenim davant de nosaltres l’oportunitat de descobrir les set meravelles del món que Déu creador va posar al nostre abast sense sortir de casa! Per quina comencem?

Adaptació de Blanca Serres Marco

Les set meravelles del món

dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

29 de novembre de 2020 Diumenge I d'Advent

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.690

full5

Lectura del llibre d’Isaïes (63,16b-17.19b.64,2b-7)

Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós? Recon-cilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes! Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres ca-mins. Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel·lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més que la roba tacada d’impureses. Ens marcim tots nosaltres com la fu-lla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es re-colzi en vós en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans.

Salm responsorial [79,2ac.3bc.15-16.18.19 (R.:4)]

Pastor d’Israel, escolteu-nos.Vós que teniu querubins per carrossa,desvetlleu el vostre poder,veniu a salvar-nos.

R. Déu de l’univers, renoveu-nos,feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats.

Déu de l’univers,gireu des del cel els vostres ulls,veniu i visiteu aquesta vinyaque la vostra mà havia plantati havia fet robusta i forta. R.

Que la vostra mà reposi sobre l’home que serà el vostre braç dret,el fill de l’home a qui vós doneu la força.No ens apartarem mai més de vós;guardeu-nos vós la vidaperquè invoquem el vostre nom. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1,3-9)

Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula

i de coneixement. El testimoniatge que doneu de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irre-prensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (13,33-37)

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps deci-siu. L’home que se’n va a terres llun-yanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vet-llar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu.»

L'ESPERA

Vetllem

En aquest primer diumenge d'Advent, el Senyor ens fa porters, ens fa criats, ens passa el relleu, ens fa vetlladors de la missió que ens ha deixat, de la seva Església i de cadascuna de les nostres comunitats en les quals treballem i celebrem la fe. El Senyor no ens vol trobar adormits quan Ell torni, sinó actius, treballant pel Regne. No vol un grup de gent que espe-ra que torni l'amo perquè els guiï; vol gent activa, compromesa i donant la vida pels altres. No vol que apartem la mirada de les necessitats del món actual, sinó que ens vol desperts a cada moment, a cada instant, vetllant pels que arribin.

Així, doncs, que aquest temps de preparació cap al Nadal ens ajudi a estar atents i a vetllar per aquesta gran comesa que el Senyor ens ha deixat a les nostres mans. Ens hi comprometem?

‘ ningú no espera un esdeveniment joiós amb apatia i desgana, seria una contradiccióEnfoca el codi QR

i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Diumenge I d'Advent

Aquest diumenge iniciem un nou any litúrgic. Malgrat la pandèmia, procurarem que noves corones d’Advent il·lu-minin les nostres esglésies i, a poc a poc, anar creant i retro-bant l’ambient joiós del Nadal. Aquestes quatre setmanes ens parlen d’una actitud fonamental, a vegades poc conreada, que és l’espera. I és que així com en la Quaresma subratllem una preparació penitent de cara a la conversió, en l’Advent la preparació s’assembla més a una antesala de la gran festa de Nadal. Esperem el naixement del Senyor, però no l’esperem passivament, sense posar-hi res de la nostra part. L’antesala on ens han convidat a romandre no és la sala d’espera avorrida i monòtona on perdre el temps, sinó l’espai on poder conrear i aprofundir, tant personalment com comunitàriament, una sèrie de virtuts.

Un primer camp a conrear és la paciència, una virtut cada ve-gada més escassa en el nostre món occidental, més aviat do-minat per la urgència, la immediatesa i les presses. En la nos-tra ment actual, esperar té quasi una connotació negativa, de desaprofitament. I, en canvi, a ningú se li escapa que les coses realment importants de la vida necessiten un temps de gesta-ció absolutament imprescindible per a possibilitar-ne la madu-resa i la plenitud.

Disposar d’un temps fort per arribar al Nadal significa que l’Es-glésia ens convida a no perdre’ns en superficialitats i lleuge-reses, sinó a donar el valor just que es mereix la solemnitat eclesial de l’Encarnació del Fill de Déu. És per això que l’Advent necessita la pregària pausada i la reflexió serena i assossegada. Només així ens podrem aturar a contemplar aquest misteri ja abans que el celebrem, i obrirem el nostre interior per a cap-tar amb profunditat la gran sorpresa i el gran regal de Déu. D’una manera especial, doncs, aquests dies recordem i revivim l’oportunitat constant de trobar-nos amb el Senyor que ve, que segueix venint cada dia i a cada temps. I és des d’aquí que l’espera s’emparenta amb l’actitud de vetlla.

És evident que qui es troba esperant per entrar a una festa no s’adorm. A la gran sorpresa de l’Encarnació del Fill de Déu hi

ha de correspondre la nostra llibertat responsable, perquè el Senyor vol atreure’ns amb el seu amor i ens convida a formar part d’una nova humanitat. Però cal que cadascun de nosaltres escolti la seva veu i s’aixequi voluntàriament a obrir-li la porta, com aquelles noies prudents de l’Evangeli que estaven amb les torxes enceses.

L’espera té encara un altre valor fonamental, que és fer créixer el desig. Ningú no espera un esdeveniment joiós amb apatia i desgana. Seria una contradicció, fruit del desconeixement d’allò que realment espera. L’home i la dona bíblics expres-sen el desig de Déu. Esperar-lo, anhelar-lo, cercar-lo, plorar-lo, festejar-lo són a la base de la seva espiritualitat. El Salm 62, que cantem cada diumenge i cada festa en el rés de Laudes, n’és un exemple diàfan: «Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua.» El desig de Déu és el motor per engendrar el món nou que ens porta el Nadal. Aleshores, el nostre entusiasme esdevindrà un testimoniatge autèntic per la joia de viure’l.

Ben vostre,

Mirada endins per Ramón Pérez, laic de la parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus

Vetlla diocesana de la Immaculada «Tindrà un fill i li posarà Emmanuel perquè Déu és amb nosaltres» (Is 7, 14)

El sí de la Mare de Déu a l’Anunciació ha estat sempre un model de vocació. Conscients del seu exemple, de la seva maternitat i de la seva intercessió, la Delegació diocesana de Vocacions ha volgut recuperar la Vetlla diocesana de la Imma-culada, una eucaristia en la que es pregarà per les vocacions en bé de l’Església. La Vetlla, presidida per l’arquebisbe Joan, tindrà lloc el proper dia 7 de desembre, a les 19.30 hores, a la Capella Major del Seminari Pontifici de Tarragona (c/ de sant Pau, 4).

Donades les circumstàncies actuals l’aforament serà limitat. Tanmateix la Vetlla es podrà seguir en directe a través del web de l’Arquebisbat (www.arqtgn.cat) i del seu canal de Youtube.

Com a preparació d’aquesta Vetlla, a partir d'avui diumenge dia 29, a través de l’Instagram de la Delega-ció diocesana de Vocacions (@vocacionstarragona) es podrà seguir la Novena.

proposta

NOMENAMENTEl Sr. Arquebisbe, Dr. Joan Planellas i Barnosell, va signar, amb data de 17 de novembre de 2020, el següent nomenament:

— Mn. Joan Magí i Ferré, capellà administrador de l'ermita de Sant Magí de Tarragona

en un minut

—Distinció. La Comissió Informativa de Presidència de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar per unanimitat, el passat dia 12 de novembre, portar al proper Consell Plenari l’atorgament de diverses distincions en l’àmbit cultural i cívic de la ciutat. Han estat dotze noms els escollits, set d’ells cor-responents a dones amb una trajectòria destacada a la ciu-tat en el món de la cultura, la ciència i el coneixement. Amb aquesta distinció es vol donar visibilitat al treball tan desta-cat en l’àmbit cultural i cívic de tarragonines i tarragonins.

Així mateix, entre d’altres dones, s’atorgarà el mèrit cultural a la Dra. Sofia Mata de la Cruz, professora associada a la URV i actualment directora del Museu Diocesà de Tarragona. També rebrà el diploma al mèrit cívic de la ciutat de Tarra-gona el Sr. Cristòfol Conesa, responsable del grup de campa-ners de la Catedral de Tarragona durant més de trenta anys.

—Presentació dels infants a la Mare de Déu del Claustre. Cada any, el dissabte després de la festa de la Mare de Déu del Claustre que se celebra el segon diumenge de novembre, té lloc la presentació i benedicció dels infants a la Mare de Déu del Claustre de la Catedral de Tarragona, una devoció molt arrelada a la ciutat. Enguany, la celebració va tenir lloc el dis-sabte dia 14 de novembre i, a causa de la pandèmia, es va fer telemàticament sumant-s’hi prop de cinc-centes persones.

També la celebració de la Novena i la mateixa Festa van te-nir un bon seguiment telemàtic arribant a les dues-centes persones.

dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

29 de novembre de 2020 Diumenge I d'Advent

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.690

full5

Lectura del llibre d’Isaïes (63,16b-17.19b.64,2b-7)

Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós? Recon-cilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes! Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres ca-mins. Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel·lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més que la roba tacada d’impureses. Ens marcim tots nosaltres com la fu-lla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es re-colzi en vós en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans.

Salm responsorial [79,2ac.3bc.15-16.18.19 (R.:4)]

Pastor d’Israel, escolteu-nos.Vós que teniu querubins per carrossa,desvetlleu el vostre poder,veniu a salvar-nos.

R. Déu de l’univers, renoveu-nos,feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats.

Déu de l’univers,gireu des del cel els vostres ulls,veniu i visiteu aquesta vinyaque la vostra mà havia plantati havia fet robusta i forta. R.

Que la vostra mà reposi sobre l’home que serà el vostre braç dret,el fill de l’home a qui vós doneu la força.No ens apartarem mai més de vós;guardeu-nos vós la vidaperquè invoquem el vostre nom. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1,3-9)

Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula

i de coneixement. El testimoniatge que doneu de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irre-prensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (13,33-37)

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps deci-siu. L’home que se’n va a terres llun-yanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vet-llar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu.»

L'ESPERA

Vetllem

En aquest primer diumenge d'Advent, el Senyor ens fa porters, ens fa criats, ens passa el relleu, ens fa vetlladors de la missió que ens ha deixat, de la seva Església i de cadascuna de les nostres comunitats en les quals treballem i celebrem la fe. El Senyor no ens vol trobar adormits quan Ell torni, sinó actius, treballant pel Regne. No vol un grup de gent que espe-ra que torni l'amo perquè els guiï; vol gent activa, compromesa i donant la vida pels altres. No vol que apartem la mirada de les necessitats del món actual, sinó que ens vol desperts a cada moment, a cada instant, vetllant pels que arribin.

Així, doncs, que aquest temps de preparació cap al Nadal ens ajudi a estar atents i a vetllar per aquesta gran comesa que el Senyor ens ha deixat a les nostres mans. Ens hi comprometem?

‘ ningú no espera un esdeveniment joiós amb apatia i desgana, seria una contradiccióEnfoca el codi QR

i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Diumenge I d'Advent

Aquest diumenge iniciem un nou any litúrgic. Malgrat la pandèmia, procurarem que noves corones d’Advent il·lu-minin les nostres esglésies i, a poc a poc, anar creant i retro-bant l’ambient joiós del Nadal. Aquestes quatre setmanes ens parlen d’una actitud fonamental, a vegades poc conreada, que és l’espera. I és que així com en la Quaresma subratllem una preparació penitent de cara a la conversió, en l’Advent la preparació s’assembla més a una antesala de la gran festa de Nadal. Esperem el naixement del Senyor, però no l’esperem passivament, sense posar-hi res de la nostra part. L’antesala on ens han convidat a romandre no és la sala d’espera avorrida i monòtona on perdre el temps, sinó l’espai on poder conrear i aprofundir, tant personalment com comunitàriament, una sèrie de virtuts.

Un primer camp a conrear és la paciència, una virtut cada ve-gada més escassa en el nostre món occidental, més aviat do-minat per la urgència, la immediatesa i les presses. En la nos-tra ment actual, esperar té quasi una connotació negativa, de desaprofitament. I, en canvi, a ningú se li escapa que les coses realment importants de la vida necessiten un temps de gesta-ció absolutament imprescindible per a possibilitar-ne la madu-resa i la plenitud.

Disposar d’un temps fort per arribar al Nadal significa que l’Es-glésia ens convida a no perdre’ns en superficialitats i lleuge-reses, sinó a donar el valor just que es mereix la solemnitat eclesial de l’Encarnació del Fill de Déu. És per això que l’Advent necessita la pregària pausada i la reflexió serena i assossegada. Només així ens podrem aturar a contemplar aquest misteri ja abans que el celebrem, i obrirem el nostre interior per a cap-tar amb profunditat la gran sorpresa i el gran regal de Déu. D’una manera especial, doncs, aquests dies recordem i revivim l’oportunitat constant de trobar-nos amb el Senyor que ve, que segueix venint cada dia i a cada temps. I és des d’aquí que l’espera s’emparenta amb l’actitud de vetlla.

És evident que qui es troba esperant per entrar a una festa no s’adorm. A la gran sorpresa de l’Encarnació del Fill de Déu hi

ha de correspondre la nostra llibertat responsable, perquè el Senyor vol atreure’ns amb el seu amor i ens convida a formar part d’una nova humanitat. Però cal que cadascun de nosaltres escolti la seva veu i s’aixequi voluntàriament a obrir-li la porta, com aquelles noies prudents de l’Evangeli que estaven amb les torxes enceses.

L’espera té encara un altre valor fonamental, que és fer créixer el desig. Ningú no espera un esdeveniment joiós amb apatia i desgana. Seria una contradicció, fruit del desconeixement d’allò que realment espera. L’home i la dona bíblics expres-sen el desig de Déu. Esperar-lo, anhelar-lo, cercar-lo, plorar-lo, festejar-lo són a la base de la seva espiritualitat. El Salm 62, que cantem cada diumenge i cada festa en el rés de Laudes, n’és un exemple diàfan: «Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua.» El desig de Déu és el motor per engendrar el món nou que ens porta el Nadal. Aleshores, el nostre entusiasme esdevindrà un testimoniatge autèntic per la joia de viure’l.

Ben vostre,

Mirada endins per Ramón Pérez, laic de la parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus

Vetlla diocesana de la Immaculada «Tindrà un fill i li posarà Emmanuel perquè Déu és amb nosaltres» (Is 7, 14)

El sí de la Mare de Déu a l’Anunciació ha estat sempre un model de vocació. Conscients del seu exemple, de la seva maternitat i de la seva intercessió, la Delegació diocesana de Vocacions ha volgut recuperar la Vetlla diocesana de la Imma-culada, una eucaristia en la que es pregarà per les vocacions en bé de l’Església. La Vetlla, presidida per l’arquebisbe Joan, tindrà lloc el proper dia 7 de desembre, a les 19.30 hores, a la Capella Major del Seminari Pontifici de Tarragona (c/ de sant Pau, 4).

Donades les circumstàncies actuals l’aforament serà limitat. Tanmateix la Vetlla es podrà seguir en directe a través del web de l’Arquebisbat (www.arqtgn.cat) i del seu canal de Youtube.

Com a preparació d’aquesta Vetlla, a partir d'avui diumenge dia 29, a través de l’Instagram de la Delega-ció diocesana de Vocacions (@vocacionstarragona) es podrà seguir la Novena.

proposta

NOMENAMENTEl Sr. Arquebisbe, Dr. Joan Planellas i Barnosell, va signar, amb data de 17 de novembre de 2020, el següent nomenament:

— Mn. Joan Magí i Ferré, capellà administrador de l'ermita de Sant Magí de Tarragona

en un minut

—Distinció. La Comissió Informativa de Presidència de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar per unanimitat, el passat dia 12 de novembre, portar al proper Consell Plenari l’atorgament de diverses distincions en l’àmbit cultural i cívic de la ciutat. Han estat dotze noms els escollits, set d’ells cor-responents a dones amb una trajectòria destacada a la ciu-tat en el món de la cultura, la ciència i el coneixement. Amb aquesta distinció es vol donar visibilitat al treball tan desta-cat en l’àmbit cultural i cívic de tarragonines i tarragonins.

Així mateix, entre d’altres dones, s’atorgarà el mèrit cultural a la Dra. Sofia Mata de la Cruz, professora associada a la URV i actualment directora del Museu Diocesà de Tarragona. També rebrà el diploma al mèrit cívic de la ciutat de Tarra-gona el Sr. Cristòfol Conesa, responsable del grup de campa-ners de la Catedral de Tarragona durant més de trenta anys.

—Presentació dels infants a la Mare de Déu del Claustre. Cada any, el dissabte després de la festa de la Mare de Déu del Claustre que se celebra el segon diumenge de novembre, té lloc la presentació i benedicció dels infants a la Mare de Déu del Claustre de la Catedral de Tarragona, una devoció molt arrelada a la ciutat. Enguany, la celebració va tenir lloc el dis-sabte dia 14 de novembre i, a causa de la pandèmia, es va fer telemàticament sumant-s’hi prop de cinc-centes persones.

També la celebració de la Novena i la mateixa Festa van te-nir un bon seguiment telemàtic arribant a les dues-centes persones.

fd3690pag2fd3690pag3fd3690pag4fd3690pag5fd3690pag6