`fYllll►^MODA I] DIN IIYY !)!V I111 1711111111111]IIYY(M!Preu: 30 cèntims - Ronda de Sant Pere, 3 Telèfon 24647 : Subscripció: 3150 pessetes trimestre

Lucien Lévy-Bruhl, per Roger Wild

Seria una gran presumpció per part delsintellectuals la d'atribuir-se ells sols la tascade formar l'europeu de demà. Es probableque en aquesta formació haurien d'interve-nir una quantitat d'elements. De totes ma-neres, els intellectuals tenen el dret de pen-sar que els escau una part en la transfor-mació social que es prepara, o, per dir-homillor, que s'acompleix davant els nostresulls. Tant de bo que tinguin una visió netade llur paper, i la voluntat ferma d'exer-cir-lo de la millor manera ! Pagant amb llurpersona per les causes que hauran recone-gut .justes, lluny de »(trair», seran simple-ment fidels fins al capdavall a llur missió.No hi ha hagut, en els temps moderns,clerc més clerc que Spinoza. Aquest savis'apassionà pel triomf de la justicia. Totfeble de cos com era, calgué un dia, diu lallegenda, impedir-li de . baixar al carrer,menyspreant un gran perill.

L. LEVY-BRUHL

(Copyright Opera Mundí)

(*) Vegi's MIRADOR, números 356 a 362,366 i 372. — El mal és que encara ens haurem de refiar de les esquerres!

Any VIII. Núm. 375-Barcelona, dijous 23 d'abril, 1936

Aviat:

II SALÓ MIRADORdedicat a la pintura gòtica catalana

'011~~~i~1

Es pot esperar que un esperit europeu —a falta de res millor tot esperant la desapa-rició dels prejudicis de raça i de color —acosti nacions que avui es llancen miradesde malfiança irritada? La història ens enmostra exemples en el passat. La cristian-dat a l'Edat mitjana, havia creat tot el quealeshores constituia l'Europa. Al segle xviiies pot parlar també d'un esperit europeu :hi hagué aleshores, en tots els països d'Eu-ropa, maneres comunes de pen-sar i de sentir. En particular,els filòsofs, els escriptors, els ar-tistes trobaven tot seguit un pú-blic europeu al qual dirigir-se idisposat a seguir-los. Potser en-cara hi fóra avui, si no el fes-sin recular i el reduïssin al si-lenci els clamors dels naciona-lismes exasperats.

D'on ve aquesta explosió depassions nacionalistes, que estradueix de tan diverses mane-res? Es fàcil de reconèixer-hiuna seqüela de la Gran Guerra.Sens dubte no és ella l'únicaresponsable. Si més no, n'hafet les manifestacions impa-cients, arrogants, i terriblementperilloses.

* * *

Assistim, en aquest moment,a grans moviments de masses, ¡aquestes agitacions de multi-tuds, com sempre, fan aparèi-xer fenòmens socials elementalsben coneguts. En tals circums-tàncies, és natural que uns mi-tes sorgeixin i despleguin de ve-gades una extraordinària pui-xança, més o menys durable se-gons el curs mateix dels esdeveniments. Esparla sovint dels «mites» que hi ha en el fonsde tal o tal altre gran moviment nacional.

Per la meva banda, he hagut de pregun-tar-me que era, originàriament, el mite. No,és clar, en les primeres societats humanes,de les quals no sabem res o a penes res,sinó en les que anomenem «primitives», ambun nom no gaire feliç, car, per bé que llursinstitucions i llurs creences siguin diferentsde les nostres, els homes que hi viuen nosón en realitat més primitius que nosaltres.

En les societats primitives, els mites nosón abans que res, com a Grecia i a Romaen el període clàssic, una materia treballadaper l'art i la poesia. Hi tenen un lloc forçamés important, hi juguen un paper moltdiferent i absolutament indispensable. Enuna paraula, sense els mites, aquestes so-cietats no podrien pas viure. Preneu, perexemple, una d'aqueixes tribus australianesque han estat tan ben estudiades. Certs ho-mes — no tots, sinó solament els adults quehan passat per totes les proves de la inicia-ció, que són casats, que tenen fills — hi sónels dipositaris dels mites secrets i sagrats.Aquests mites contenen la història dels an-cestres de la tribu — ancestres que, en ge-neral, eren a la vegada humans i animals,o humans i vegetals. En conten les trans-formacions, les aventures, els alts fets. Encertes dates, es celebren cerimònies queconsisteixen essencialment en una represen-tació dramàtica dels mites. Si aquestes ceri-mònies no tinguessin lloc, l'acció místicad'aquests ancestres no es prolongaria. Lesespecies animals i vegetals de que viu latribu, cessarien de reproduir-se. Fins lesdones de la tribu no tindrien més criatures.

Em sorprèn de veure — he tingut, d'altrabanda, l'ocasió de dir-ho fa poc a Niça, enel Congrés on es discutia de la formacióde l'home modero — que bastant sovint,avui, malgrat tot el que ens separa d'aques-tes societats primitives, es tendeix a reco-nèixer al mite una funció que no deixa detenir analogia amb la dels mites primitius.Hom se'l representa corn una deu de força,com un principi de vida. Quan es parla ambcomplaença — em veig obligat a acudir aexemples actuals—del mite de la raça, s'usauna expressió singularment suggestiva. Esuna convicció científica el que ha determinatl'aparició d'aquest mite de la raça? Crecque seria difícil d'establir-ho. Es la teoriacientífica, per paradoxal que això sigui, laque ha nascut del mite de la raça. En lasocietat actual, e l mite pot ésser doncs,encara, un objecte de fe, una creença ar-dent, i entusiasta, on els individus, els grups,la nació, tenen el sentiment de poar llurforça vital.

La raó en queda reduïda a baixar velesdavant els mites? Li convé de mirar passar,en un silenci desdenyós, l'onada tumultuosa

Si es tracta de combatre les formes mí-tiques de la passió nacionalista — i a aixòs'ha d'anar si es vol, arribar a un esperiteuropeu —, els intellectuals tenen un papera exercir, o, més exactament, un deure acomplir. Els pertoca de donar l'exemple.Primerament, si mereixen llur nom, llurprimer esforç ha d'esser ajudar a «com-pendre», és a dir a descobrir les causes delmal de què pateixen les nostres societats,i, si és possible, els remeis. A més a més,llurs interessos més cars són directamentoposats a l'instint orb de la passió nacio-nalista. El producte de llur activitat no co-neix ni fronteres, ni duanes, ni contingents.Parlar de ciència francesa o alemanya, orussa, o anglesa, és inexacte i ridícul. No-més hi ha — truismes que gairebé fa ver-gonya d'enunciar, però que cal recordaravui dia — una física, una geometria...

Els industrials, o tals altres productors,poden pensar que per tal de no ésser derro-tats ells, els cal derrotar els seus iguals del'altre cantó de les fronteres, i que llur sal-vació és a canvi d'això. En la qual cosa,d'altra banda, cada dia és més probable ques'equivoquen. Quan seran capaços de veure-hi de més enlaire, s'adonaran que a les difi-cultats com més va més creixents amb quétopen, és impossible d'escapar si hom no esresol a una organització internacional. Peròen aquest moment la necessitat els empenyi es poden creure obligats a lluitar, sensemirar prim en els mitjans, contra uns com-petidors estrangers que àdhuc amenacen llurexistència.

Res de semblant pel que fa als intellec-tuals. La ciencia no condueix pas a l'anta-gonisme entre els països civilitzats, sinó ala collaboració. Els intellectuals i els artis-tes, dones, han de donar l'exemple, i provarde desenrotllar tant com poden la simpatiai la comprensió mútues, que farien supor-table, i feliç i tot, la vida de les genera-cions que pugen. Em sembla que, sobreaquesta qüestió, hauríem de fer una mena(l'examen de consciencia i preguntar-nos si,sota la influencia d'un cert nombre de cau-ses, que seria massa llarg de recercar ací,la societat no ha sofert una mena de de-pressió, una mena de pèrdua de fe en elvalor i la dignitat de la intelligència. Li fa-ríem un gran servei si reeixíssim a convèn-cer-la que cal adherir-se a aquesta fe i que,potser, en depèn la salvació de la nostracivilització.

* * *

Els DijousBlancs

FORMESQuan, lassa de rodar inútilment per totes

les cotillaires, Gertrudis s'assegué en unbanc del passeig, reconegué que l'apellatiu«senyoreta» amb el qual la desvetllava laminyona cada matí, tenia ja un punt de ri-dícul. Gertrudis s'havia traslladat a ciutatper tal d'adquirir a l'acte una cotilla ambbarnilles, estil Caterina de Mèdicis, a fi demodelar el seu cossatge pletòric, però arreuli respongueren que l'hi havien de fer ex-pressa, perquè actualment gairebé només esportava la faixa o un cenyidor sumari, d'a-lada coqueteria, com el que lloà Homer enel cos de Venus, degut a què la cuirassa tor-turadora, del segle XVI comprimeix la partinferior de la caixa toràcica i immobilitzales darreres costelles tot disminuint l'ampli-tud dels moviments respiratoris, ultra pro-vocar un descens de les vísceres i afavorirl'enteroptosi, la torsió del fetge i l'arriamentde l'estómac.

Les noies que transitaven lluint els pri-mers crespons de la temporada li demostra-ven ben clarament que les cotillaires no sel'havien volgut pas treure de sobre i que, adesgrat de les prèdiques moralitzadores queabocava amb inflamat fervor, totes les vet-lles, prop del seu medi, com a ressò del con-siliari de l'associació vetlladora dels bonscostums, el ritón tirava vers les simplifica-cions de les formes, o sigui, per la veritat.Es clar que les dones que la casualitat lioferia com a models eren, en la seva granmajoria, més aviat esprimatxades, a còpiade sotmetre's a un regim rigorós, és a dir,que la veritat d'aquelles formes era una ve-ritat trucada, i per això Gertrudis pensàque, en el fons, no es tractava d'altra cosaque anar contra els principi de l'eugenèsiaque propugnen l'existència de matrones bencapaces de deslliurar una dotzena de fillssense cap mena d'entrebanc.

—Tu creus — etzibà Gertrudis a la sevaacompanyanta—, que aquests pals vestitspoden arribar mai a ésser mares?

—Com que jo no m'hi he trobat, fa demal dir!

—Poden anar escrivint sobre la minva dela natalitat, si una de les seves principalscauses és la Preocu ació de no dol, ^ i

—avui ara, els esporti han trastatsat to-tes les normes i, si r.,,it • convé, aquestesnoies que critiques porten les seves dues ho-res de tennis o d'equitació que els Iran eli-minat tots els sacsons possibles.

—Corn idealitzes! Amb prou feines deuentenir temps de rentar-se la cara i agafar eltramvia per anar al taller o al despatx.

—Però que no saps que es dutxen amb lamateixa facilitat que tu mulles la tovallola,quan no prenen un bany diari?

—Quina manca de pudor! El que encaraentenc menys és la quantitat de gent que hiha al bar automàtic a les vuit tocades. Aradigues-me si una persona que es menja unsandvitx a aquella hora pot fer un bonsopar! Ni bo, ni dolent: es fiquen al llitamb el ventre prim, veliaqui!

—No sé què me'n pensi de les teves dè-ries, però el que veig és que no han fet mésque agreujar la situació demogràfica, per-què, si no haguessis descurat tant la línia,estic segura que més de quatre pretendentsse t'haurien disputat i ara ja fores al sisèplançó. Ovidi, recorda't de la preceptiva, jadigué que les dones grasses i amples de cin-tura són antítesi de l'amor.

Gertrudis, presa de terror, emmudí desobte i, com que al cap i a la fi, no era mésque hostessa de l'altra, acabà donant-li laraó, però aquella nit, tant pel canvi de llitcom per la brutalitat de les paraules de l'a-miga, teixí, políglota, un somni abracada-brant amb fils de mots que, fet i fet, veniena dir el mateix : cotilla, corset, cástula, ma-nillare, taena, stroplium, amictorium, pec-tus constringere...

S.

PostissosEn la inauguració del monument a Pi

i Margall, l'ex-ministre senyor Franchy Rocapronuncià un discurs que venia a ésser unarecopilació del setmanari federal El NuevoRégimen.

—Aquest senyor porta la dentadura pos-tissa — digué un que era a prop seu, a latribuna.

—I també hi porta el cervell — completàel seu veí.

Qüestió de calçatQuan s'iniciaren les gestions per a la

constitució del Front Popular, hom sap queel senyor Sánchez Román no hi estigué con-forme. Temia que la victòria portés un des-bordament de masses d'extrema esquerra.I digué a un personatge republicà :

—Eso seria una República con alparga-tas, don Manuel.

—Es posible — li replicà l'altre —. Peroy» le digo a usted, don Felipe, que prefie-ro una República con alpargatas a una Re-pública con botas.

Reivindicació d'un dretUna tarda, Gaziel va demanar al llavors

secretari de redacció de La Vanguardia,Martínez Tomás, una lletra contestada feiadies. En Martínez Tomás començà a cercarla lletra i la còpia de la resposta i no lestrobà.

—Esto no puede ser, Martínez... — diuGaziel —. Las cosas han de estar ordena-das... Las cartas archivadas se han de en-contrar siempre...

En Martínez Tomás es revoltà :—¡ Ah, no ! — exclamé —, ¡ Siempre, no!

¡ Reivindico el derecho a perder, por lo me-nos, una carta cada cinco años!

La pulcritud de GazielEs que Gaziel és un dels homes més or-

denats i pulcres de Catalunya : pulcre en]'escriure, no tan sols des del punt de vistaliterari, sinó material, ja que les seves quar-tilles són d'una impecabilitat calligràficaque fan les delí( elisai s 42. qIi `ps ásPIIE°sde la seva persona i de la seva vida...

Una vegada, era a La Vanguardia i i¡van telefonar. L'home es posa a l'aparell :

—Sí... Sóc jo... Ah, sí 1 Es vostè? Digui...I continua la conversa. Sobtadament, riu

al seu comunicant :—Vol esperar-se un moment?Hi ha una curta pausa, després de la

qual, Gaziel reprèn la comunicació. I, sa-ben vostès per qué l'havia interrompuda?Doncs per recollir un paper que havia vista terra i llançar-lo a la paperera...

Oferiment inusitatDarrerament, es va dar un banquet a un

alt funcionari d'un centre oficial. Els seussubordinats hi varen anar tots, no per ser-vilisme, sinó per simpatia, perquè és unhome que s'ho mereix.

A l'hora del xampany, i després del tra-dicional oferiment, tothom demanà que par-lés l'homenatjat. Aquest, però, s'hi negava.

—Senyor Y... — digué llavors un delsseus subordinats —, si parla, li prometo quedemà arribaré a la oficina a dos quarts dedeu en punt.

Llavors l'homenatjat, entre les rialles dela concurrència, es posà en peu i començàdient :

—Davant d'un oferiment tan inusitat, ésnatural que jo em decideixi a parlar...

AclarimentAl cinema Capitol diumenge passat al

matí es procedí al resultat final del concursde Shirley Temple. Una de les primores

criatures eliminades pel jurat fou la Shirleyalacantina, i ja que no cal dir com els paresde la criatura se'n sentiren ofesos.

—Le han robado el titulo !— feia la mare,amb gestos de dramàtica consternació.

—Però, que li passa a aquella senyora? —es preguntava la gent dels darrers rengles.

L'oportunista hi va trobar un acudit dig-ne d'esment :

—Es veu que n'hi han fet una com untemple.

Pluja de ShírleysA la sortida del Capitol, tots els pares

de família confessaven amb parcialitat bendisculpable :

—La menuda de casa té moltes coses dela Shirley.

—La nostra és ben bé la mateixa estam-pa — afirmava una senyora amb aire con-vençut.

—Doncs si vostè veia la de la meva rrnyada!...—afegia una altra espectadorad'aquest comentat concurs.

Un dels organitzadors de la festa, davantd'aquesta abundància de futures Shirley, nosabé estar-se d'exclamar :

—Una altra vegada caldrà donar el pre-mi a la que no s'hi assembli.

Balança comercialDarrerament, arribaren d'Espanya a Issy-

les-Moulineaux, setze toros per a les cursesdel Palais des Sports, de París. Els diarisfrancesos de dreta, que tant s'esmercen apintar la situació d'Espanya amb tons fos-cos, fan grans bocades de les «corridas», deles «piazzas» i dels «toriles», per bé que jasubratllen que les «corridas» es celebren«sans mise à morta.

—Vetaquí un bon débouché per a l'ex-portació espanyola!—remarcava En Ta-llada, en comentar la notícia a la Lliga, alvolt de la taula dels diaris.

—Sí — puntualitzà En Coll i Rodés —però abans caldria fer-ho precedir d'unacampanya d'En Bertran i Musitu!

«Les taureaux sont lá!»a V110-- N` voacgw cm 1 alaaua —

que, de totes maneres, no els manca entu-siasme propi : «Les taureaux sent la! Ilsseront travaillés par les fameux «toreado-res» Rodríguez, José Cerdá et Pouly III,du cartel de Madrid. Pouly III, belluairefranfais, travaillera en Caballero de Plaza.»

—L'únic que em sap greu — replicà EnColi i Rodés —, és que això anirà com l'a-nell al dit als que han incorporat les «corri-das de toros» als programes oficials de lesfestes barcelonines!

No és de creureL'ex-marquesa de S., en saber, tot sopant

a la Cala, que l'ex-rei d'Espanya havia en-trat sol i trist entre la comitiva nupcial deles esposalles del seu nebot Alfons de Borbóamb Alícia de Borbó-Caserta, que tinguerenlloc als Menorets de Viena, arrençà en unplany agullonador:

—Si el buen Miguel volviera, se moriríaen el acto, sin necesidad de pasar la fron-tera!

Cua de pallaRamiro de Maeztu denuncia en un article

la campanya revisionista dels valors intel-lectuals d'iEspanya que ha emprés Claridadi fa un gran plat que les primeres víctimessiguin Unamuno i Azorín.

En una penya de l'Ateneu, es volia treureimportància a la qüestió, però En Solervi-cens saltà, amatent :

—Bé, bé ; a veure si a mi no em passatres quartos del mateix amb la premsa es-querrana!

UNA ENQUESTA (*)

Els ioteI'Iectuals 1 Europa

MIRADOR INDISCRET

A la pàg. 3 :

Cartes d'Amèrica. LA PRIMAVERA A NOVA

Y ORK, por J. Terrasa.

Al marge de l'actualitat. L'ESCLAVATGE A

ABISSINIA, per Gonçal de Reparat (fill).

A la pàg. 6:

Ha . mort un catalanòfil hongarès. EL P.

ALBIN KÓR0si, per F. Oliver Brachfeld.

A la pàg. 7:

LA INVESTIGACIÓ DE LA PINTURA GÓTICA A

CATALUNYA, per Josep Gudiol.

de les afirmacions enormes que els mitesaporten, sense amoïnar-se gens a provar-lesrealment? Fa millor d'esperar pacientmentque el deliri de l'entusiasme s'apaivagui,o hauria de reivindicar a l'acte, baldamentsense esperança d'èxit immediat, els dretsdel judici sà i de la reflexió crítica? Deixoque cadascú ho decideixi. Quant al meupropi pensament, em penso que és prouevident.

La piràmide esglaonada de Sakhara

Us sentiumalament?

us tornarà el benestar, jaque no solament calma els

dolors, sinó que reanima i aixecales forces, sense atacar el cor ni

els ronyons

La

I-a senyora de l'escultor Ferrant, Rafael Padïtla, l'Venceslau Soto i el colleccio-nista Alexandre Riera (1933)

MIRADOR 23-IV-36

AI peu de la piràmide de SakkaraL'arqueologia egípcia fa l'efecte del corn

de ]'abundància. Quan sembla que ha donatla seva millor mostra de l'art 1 de la vida

1en les èpoques Ilunyaníssimes, ens ofereixn altre descobriment pr6dig de sorpreses.Encara no són ben estudiats els objectes

que sortiren en profusió de la tomba delrei Tutank-Amon, i ja comença de fer-sellum a les cambres reunides entorn de lapiràmide de Sakkara, la més antiga d'a-questes construccions encara avui incone-gudes. Car les piràmides d'Egipte, malgrat

les excavacions i els . estudis incessants d'ho-mes eminents, resten avui com al temps deChampollion, embolcallades de misteri i ple-tòriques de significació no desflorada.

No és aquest el lloc d'escatir si les pirà-mides foren simples tombes, monuments re-ligiosos, instruments o monuments científics,etcètera, etc.,

Crec ben possible que moltes hipòtesis enpugna són ben conciliables i que el sentitI el motiu de les piràmides evolucionà, comllur figura i llur grandària.

La condició de monument científic escaua la piràmide de Gizé, i el caràcter exclu-siu de tomba resta a la de Sakkara, la pri-mera quant a l'antiguitat i quant a l'inte-rès arqueològic, així com per l'actualitatque ha pres gràcies a les descobertes actuals.

El doctor Reisheir ha descobert ara lesquaranta-dues cambres que formen o acom-panyen la tomba que va trobar l'any 1931i ha despullat de les seves faixes o bande-letes la momia del faraó o del personatgeque va tenir l'honor de construir-se la se-

Per als egipcis la Vida no era sinó l'a-vantsala de la Mort i, si estimaven intensa-ment totes les coses de la • Vida, les miravencom elements ordenats a la preparació dela gran Naixença, el traspàs d'aquesta Vidaa l'altra en què l'ànima i el cos adquirienllur forma definitiva.

L'ànima i el geni tutelar de l'home haviende tornar al cos. Per aquest motiu era con-venient preparar-los una bona figura i unarepresentació digna.

El cos devia ésser embalsamat i revestitd'ungüents i faixes per a evitar la corrupció ;l'ànima, representada en forma d'ocell ambcara de persona, trobava en aquell cos l 'e s-tatge definitiu, i el geni tutelar, el Ka; exi-gia una estàtua amb la figuració del mort,per residència apropiada.

I tots dos ànima — cos i geni tutelar —estàtua amb la fesomia del mort, necessi-taven un temple digne de llur immortalitat :la tomba.

Naturalment, com més categoria religiosa,social i política tenia la persona vivent,millor havia d'ésser la tomba que li erapreparada. I no cal dir que totes les mag-nificències eren poques en construir la tombadel rei, del faraó d'essència llegendària quees confonia amb el déu Rà, el Sol que totho presideix, tot ho fa moure, tot ho vivi-fica.

Entorn d'aquesta tomba reial, eren bas-tides les tombes de les persones més acos-tades al faraó : la seva muller, els prín-

CAMISERESPECIALISTA

EXIT EN LA MIDA

JAUME I, it

Telèfon 11655

ceps, els sacerdots, els nobles, els dignataris.Tots creien copsar quelcom de la divinitat

del rei si en l'estatge definitiu restaven propde les despulles del sobirà, vivificades ambmés esplendor que les dels altres homes.

Per això avui apareixen entorn de lessepultures reials veritables cementiris aris-tocràtics, com en les nostres abadies secu-lars, que guarden o haurien de guardar elscossos dels reis vora l'altar major i els delsgrans personatges a la Galileia, al claustreo bé a l'ombra de l'absis.

Les mastabes construïdes entorn de latomba reial arribaren a ésser fetes amb unpla regulador, corn els cementiris de les nos-tres ciutats.

En començar els esplendors que caracte-ritzen els regnats de les III i IV dinasties,les tombes adquireixen unes proporcionsmolt notables i s'omplen d'estàtues i d'ob-jectes de rara bellesa artística.

Primitivament la mastaba o tomba temiala forma d'un bloc rectangular, que cobriala cambra funerària i emergia en el silencide la planura delimitadora del desert i dela llengua de terra conreable formada i enri-

Lord Linlithgow, virrei de l'India, el pro-fessor Selim Hassan i sir Miles Lampson,governador general d'Egipte, en llar visita

a Sakkara.

unida per les avingudes del Nil. Aquest bloc,durant la primera i la segona Dinastia foude rajola i de fusta ; la pedra no fou adop-tada fins a la tercera Dinastia L'any 2850— o tres o quatre segles abans si homadopta la cronologia 11'at-ga — el faraó Zo-zer va voler donar mostres de la seva pui-xança i es preparà, una tomba digna de laseva divinitat totpoderosa.

L'arquitecte Imhoten concebé o almenysexecutà una projecció enlaire de la mastabaque resulta la primera i la més interessantde les piràmides egipcies.

El bloc de pedra que formava la tombafou repetit amb proporcions aminoradas, iaparegué la piràmide d'esglaons que restaa Sakkara, lloc situat a uns 18 quilòmetresal sud d'El Caire.

Aquests blocs colossals, construïts ambpedres no massa grosses, resulten sis ambel que conté la tomba.

Posats l'un damunt de l'altre formen lapiràmide anomenada de graons que té certarelació amb les piràmides maies, de Mèxic.

L'altura de la piràmide és de 6o metres,Io per cada bloc o esglaó.

Com que va agradar, aquesta figura detomba fou imitada reiteradament i donà ori-gen a la piràmide definitiva. NO calgué sinóomplir els queixals que restaven al peu decada grao i revestir la construcció amb llosesde pedra calcària perquè presentés una su-perfície llisa i blanca lins a la punta en quèconvergeixen les quatre cares, tot estre-nyent-se.

La piràmide de Sakkara era resseguidaper un mur com una fortalesa, el qual limi-tava una espècie de plataforma de 500 me-tres de llargada per 300 d'amplada.

Els arqueòlegs sentien l'atracció d'aquestapiràmide, però no es decidien a començarles excavacions, no sé per què. Limitant-sea obrir pous, com si sondegessin, aconse-guien ben poca cosa.

A la fi, l'any 1923 les obres començarensota la direcció de l'anglès Cecil Tirth, iprengueren proporcions que feren esperaruna bona collita.

A l'anglès Tirth s'ajuntaren altres arqueò-legs com el francès Lanar. Fou descobertal peu de la piràmide un conjunt de sepul-tures molt interessants, que resulten lesconstruccions de pedra més antigues delnión. Però no rudimentàries, sinó definiti-ves, car donen la curiosa columna formadadel material tou abocat a un revestimentde canyes com el nostre ciment armat i elrapitell que ja ha pres el riom de Sakkara.

El doctor Reisheir va descobrir la tombade les quaranta-dues cambres i ara ha des-pullat la mòmia, revelant un dels misterismilenaris més curiosos. Naturalment, aviatens assabentarà dels estudis a què donenlloc les seves excavacions i de les hipòtesisque explicaran algunes obscuritats de la his-tòria d'aquell temps que podem suposar re-culat de 54 segles.

Les investigacions són fetes per comptedel Servei d'Antiguitats del govern egipci idirigides o inspeccionades per Selim Hassan.

Hom creu que l'estat de conservació re-marcable en què han aparegut la mòmia iels objectes que la volten és degut, en part,a una inundació que va sobrevenir poc des-prés de l'enterrament i que recobrí la based e la piràmide, féu arribar les infiltracionsa les cambres i fins cobrí la mòmia d'unacapa de fang lleuger i fi.

El doctor Reisheir hagué d'esmerçar tren-ta-sis hores en la tasca de treure les faixeso bandeletes de la mòmia.

Aquestes excavacions adquireixen la mà-xima importància pel fet de referir-se a unaèpoca tan allunyada, car 5,40o anys resultenla data més reculada d'un edifici de mestre,com és la piràmide susdita. Per a ponderarla seva antiguitat, només cal dir que és an-terior de 2000 anys a la tomba de Tutank-Amon, la descoberta de la qual tant de ressòva trobar catorze anys enrera.

* MIQUEL CAPDEVILA

ELOGI FEBRE DEL FINANCER AMERICÀ—...I treballador tan infatigable, que no-

més s'alçà de la cadira de gerent per asseu-re's a la cadira elèctrica...

(Ric et Rac, París)

—Si no fas bondat, diumenge no aniràsa veure l'oncle Li-Tai-Pu com es fa hara-kiri !

(Ric et Rac, París)

—Teniu ràdio en aquest taxi?—Ja ho cree.!—Així, n'agafaré un altre.

(Ric et Rac, París)

Ara m'he compromès a escriure uns quantsepisodis de la vida i facècies d'aquest pin-tor malagueny que no ha mancat qui qua-lifiqués de Pep Ventura de la pintura cata-lana. Recordeu-vos que el gran compositorde sardanes era nat a Jaén. Rafael Padillaés, com Picasso, fill de Màlaga, però tanarrelat entre nosaltres que fins ha perdutl'accent andalús per adquirir el nostre i quanva al seu país li diuen el catalán!

Per la meva banda, recordo amb emocióels llargs anys que hem anat junts ambaquest artista que ara té oberta una mag-nífica exposició, però del'qual conec moltes

Ventosa, Costa (Picarol), Padilla i Bagaria

de les seves teles abans que fossin penjadesen cap galeria d'art.

No fa gaires dies, amb ell mateix recor-dàvem, tot prenent cervesa al Gambrinus,alguns dels episodis de temps llunyans. Ellloc ens feia pensar en aquell encàrrec que,durant la guerra, l'amo de l'establiment,germànic de cap a peus, va fer al pintor :un rètol anunciador de les especialitats dela casa. L'endemà compareixia amb un rè-tol en caràcters gòtics en negra i regruixdaurat ; deja ((JAMONNEN, LLANGONISSEN UND

BUTTIEFARREN». No cal dir que, tot admi-rant la calligrafia, l'amo no es va atrevir apenjar-lo.

Es que Padilla és, amb Bagaria, un espe-cialista de la paròdia germànica i autorsd'innombrables contes alemanys, sinó queBagaria els dibuixa i publica i Padilla no-Inés els explica per les tertúlies. D'aquestparell d'artistes nostres són una colla decontes estúpids, dels quals només citaré dos.L'un, aquell cante del herr Professor quetroba un antic deixeble i li diu :

—Qué cosa más extraña... Me has pare-cido tu hermano!

—Pero no sabe usted, herr Professor—fal'altre--, que no tengo ningún hermano?

—Por eso he dicho : qué cosa más extra-ña !—aclareix el (lacte tudesc.

L'altre, pitjor encara, fa•: «Un vaca setraga aan avispa y la avispa dise en el fondodel estómago del vaca : «Qué picotaso te voya dar!» Pero se encuentra tan confortabley calentita, que se duerma y cuando se des-pierta... ya se había ido el vaca.»

(EI bo del cas és que m'han asseguratque a Alemanya els cantes d'aquesta menasón ineludiblement atribuïts als txecs.)

* 2 *

Amb Padilla i Bagaria, tot bevent cervesa,no es troba mai l'hora d'anar al llit. Lanoctambúlia es converteix en matinambúliasense adonar-se'n.

Una llarga nit, quan la taula d'una cer-veseria madrilenya ja estava plena d'unmunt d'aquelles roclones de pelfa que hau-ria d'ésser la convencional moneda de lescerveseries, Bagaria, que per pocs dinershavia adquirit un taxi, invita Padilla aanar a Aranjuez, a fer-li companyia finsque arribés Santiago Rossinyol. Un dia,després de xerrar i beure unes hores, esvaren adonar que si aquell lloc era unparadís, s'hi trobava a faltar un himne.El pont sobre el Tajo els inspirà, i peraixò l'himne diu :

No hay en el inundopuente colgantemás eleganteque el de Aranjuez.Fué construidoel treinta y cuatro..1El treinta y cuatro?

El treinta y cuatroo el treinta y tres.

* * *

Rafael Padilla, el malagueny, és el des-cobridor de Port de la Selva, on ha fetanar-hi a tothom. Quan fèiem colla alsQuatre Gats amb Angel, Mateu i Wences-lau Soto, ja ens parlava d'aquell mar id'aquella garnatxa. Padilla es passa la vidacantant les excellències d'aquella contradai traslladant-les a les teles. I a la Selva deDalt, prop les vinyes, el pintor cria el seuvi. Un vi que Noè se'n Ilrparia els bigotis.

en el taller del carrer de Valldonzella (r 904)

Padilla ha estat antiquari, no fabricantd'antiguitats, entengui's bé. I això que sa-bria fer-ne. Les pintares romàniques de l'es-glésia del Poble Espanyol són una demos-tració de la seva habilitat i dels seus conei-xements. En una botiga d'anti guitats dePadilla, hi anava sovint el gran humoristaRamon Raventós—els escrits del qual en-cara esperem que siguin colleccionats — afumar la seva pipa. N'hi havia per llogar-hicadires.

Una tarda que plovia cançonerament i

que l'escriptor deia que allò era una tardaque tenia el brom, es parlava d'un cons-tructor de mobles xinesos. Segons Padilla,era una manufactura dolenta per a la salut ;la prova és que aquell home cada dia eramés groc, i, segons Raventós, quan algúesternudava, deja «Confuci!» i no «Jesús!»

Anys, més anys enrera encara, Padilla te-nia el taller, d'un pintoresc indescriptible,al carrer de Valldonzella. Per a poder pagaramb una relativa puntualitat les divuit pes-setes mensuals del lloguer, s'associà ambLluís Bagaria, e1 dibuixant Costa (Picarol)i l'escultor Ventosa. En aquest taller, on lacolleeció de fotografies s'anomenava retraloteca, Ramon Raventós escriví moltes deles seves millors pàgines, i en ell sentíremun dia corn Padilla aconsellava a l'escultorBorrell Nicolau, que sempre ha tingut afi-cions luxoses, que per al seu taller voltatde jardins del Torrent de l'011a, es fes cons-truir un piano de marbre.

Un dia el seu gran amic Bagaria va anara la presó. Havia publicat al setmanari Es-paña una caricatura que no agradà a un deisgoverns monàrquics. A la carta que Padillali escriví, Bagaria contesté :

«Tengo la celda número uno y mucho megusta ser el número uno en alguna parte.La cerveza me cuesta más barata que fuerade la cárcel. En este acreditado estableci-miento he leído un libro que se titula Caminopara llegar al cielo, es decir, una guía deferrocarriles para el cielo. Este es un libro.que ha influido mucho en mí.»

No sé si va .ésser en aquesta ocasió quea Bagaria se li va acudir una obra teatraldel tot arbitrària :

—Es tracta d'una obra de molt difícil ca-racterització. Figureu-vos que des del pri-mer acte al tercer, als cómics els va creixentelcap...

—No l'escriguis —li aconsellà Padilla—,que et diran que has plagiat Gigantes y Ca-bezudos...

* * *

Aixf és, fora del taller, Rafael Padilla,gran pintor, expert antiquari, antic delsamics i un bon company per anar a Mont-serrat i allà on sigui.

RAFAEL MORAGAS

a Abissíniamés li agradi, posat que el certificat d'alli-berament el colloca a l'abric de tota pre-potència.. Els esclaus alliberats que tinguinmés de set anys i menys de vint, estan au-toritzats a entrar a l'escola especial fundadapel govern amb aquesta finalitat a Addis-Abbeba. Els seu sustent queda a càrrec delgovern fins que acabin els seus estudis d'es-criptura i de lectura. Més endavant, segonsels seus mèrits, si l'individu dóna. provesd'intelligència, podrà arribar sense cap me-

Vista nocturna de Nova York

La divisió feixista u3 de gener» disposada a civilitzar Ambo Aladgi

a Nova Yorkla idea és original : el que passa en unhotel ple de gent en el moment d'esclatarla pròxima guerra. De revistes de granespectacle ja n'hi ha algunes, però tot ple-gat es tracta del mateix de sempre i homes demana si no caldria pensar en unarevisió del genere. L'espectacle més digneel dóna la gran actriu Catherine Cornellque ha muntat una Santa Joana de Shawexcellent des de tots els punts de vista. I elmés original, els actors negres de Harlem

Von Hoesch

Von Hoesch, l'ambaixador d'Alemanya aLondres que ha mort sobtadament, quanexercia el càrrec. a París mantenia les ini-liors relacions amb Briand. Quan aquestmorí, es remarcà molt que, durant l'oració

fúnebre pronunciada per Fernand Bouisson

a la Cambra, un ocupant de la tribuna di-plomàtica s'estigué dret tot el discurs, enuna impecable posició gairebé militar. Eraon Hoesch.En canvi, Poincaré no havia guanyat el

cor del diplomàtic alemany. El gran novel-lista Thomas Mann referia, ja fa vuit o nouanys, aquesta opinió de l'ambaixador sobrePoincaré :

—Un home cultivat, certament, molt culti-vat. Però figureu-vos un cap com un índexalfabètic. Quan Poincaré obre un dels seuscalaixos, no es pot sinó admirar l'ordre per-fecte amí què hi té classificats els dossiers.Però tots són plens, a punt de rebentar. Im-possible de fer-hi entrar la més petita cosanova!

L'exemple del Dr. Schacht

Els èxits italians

Són deguts al vi. Almenys així ho ve a.dir II Commercio Vinicola, de MMilà, del 7de març :

«Durant la recent grandiosa batalla d el'Endertà, en què les nostres magnifiquestropes han demostrat tota l'embranzida,l'heroisme i la disciplina de qué són capa-ços els italians de Mussolini, la Intendènciaha fet arribar als Cossos d'Exèrcit operantsmig milió de litres de vi.»

^i Una cullerada deCARNE LÍQUIDA

alimenta tant Tenim testimonis mèdicsa disposició del públic) com 250 grs,de carn fresca.

Si el menjar l'engreixa molt o és queno té gana, completi la seva alimenta-

, amb dues cullerades diàries de

E LI DIDACÁFRN Q

.y.

CAMISERESPECIALISTA

EZIT EN LA MIDA

JAUME I, ttTelèfon (1655

23-IV-36 MIRADOR 3

AL MARGE DE L'ACTUALITATCARTES D'AMERICA

que fan un Macbeth ben a llur faisó : l'es-cena, per motius de raça, passa d'Escòciaa una mena d'Haití ; l'època, a principisdel xix, i ja podeu comptar amb quin es-clat d'uniformes ; les bruixes i altres detallssón posats d'acord amb el folklore negre.El conjunt, entre que els actors són deci-didament bons i Shakespeare és Shakes-peare, és verament impressionant.

Cap al carrer 5q hi floreix l'art, en pri-mavera i en tot temps. Encara dirigeixToscanini a Carnegie Hall. Qui no ha sen-tit mai una orquestra dirigida per aquestsenyor, no sap el que és bo. Ell sap donara cada obra la interpretació absolutamentj usta. La que passa pel mig entre tots elsextrems. La que dóna simplicitat a l'obrasense robar-li cap mutis. En Pau Casals hofa amb el violoncel. Toscanini amb l'orques-tra simfbnica. Va dirigir l'altre dia unaSetena. Simfonia que fou una veritable reve-lació.

Quanta arts plàstiques, el més sortintés una exposició que ve' d'Europa. Hi hapintors americans molt interessants, peròno es pot dir que estiguin exhibint ara lesseves millors produccions. El que més cridal'atenció és una exposició, a les GaleriesBignou, de tapissos francesos, de Beauvaisi cl'Aubusson, executats a base de cartonsd'artistes moderns, incloent-hi Picassü'i tot.Hi ha un Dufy inefable. iEl ,conjunt de-mostra les enormes possibilitats;! d'aquestart que semblava relegat als tòpics, i modese to classicista.Un altre triomf de França el trobeu, uns

quants carrers més amunt, en el restaurantMascotte, on, a base d'una cuina francesamolt refinada, els esnobs de Nova Yorkpaguen sumes exorbitants per un dinar our, sopar. Té un cert aire de boite, s'haposat de moda, i cada vespre hi ha em-pentes. Demà seran a una- altra banda.

Els noctàmbuls se les empesquen totesi a fe que a Nova York tenen camp percórrer. Però hi ha un lloc que sempre tindràun atractiu ben extraordinari. Al capda-munt d'un dels gratacels més alts, el deRadio City, hi ha el Raimbow Room, on,tot sopant, o tot ballant, podeu contemplar,a través dels altíssims finestrals, tota laciutat plena de lluminàries, estesa als vos-tres peus. El públic hi és selecte i tothomva de rigorosa etiqueta. Es una de les cosesmés sensacionals que es poden veure.

Cap a Wall Street tot sembla també quevagi vent en popa. Fa vora (l'un any quela Borsa no fa més que pujar. La crisi ili penúria económica comencen a ésser mi-rades com a cosa del passat. Els homes — iels pobles — joves obliden fàcilment. Tot-hom està optimista, els agents de borsa cadadia usen més telèfons i els industrials hande pidolar menys per a obtenir crèdits. Faun parell o tres d'anys tot eren bons pro-pòsits : «Cal apendre la lliçó d'aquesta crisi.Cal escarmentar i esmenar-se perquè no esrepeteixi». De tot això, qui se'n recorda ja?També els negocis estan tocats d'un alètic primavera. Tot brota, fins les flors enels traus d'aquests oficinistes eufórics quees fiquen en l'ascensor exprés d'un buil-ding, per a ésser projectats, brunzents, versllur treball quotidià.

Aixb és la primavera a Nova York, i eldia de Pasqua, la Cinquena Avinguda haestat una vegada més testimoni de l'Eas-ter Parade, la parada pasqual. Entre lesempentes més prenisants tothom qui s'es-tima hi acut amb el vestit de les festes.Les (lones amb robes (le colors variats il'imprescindible capell nou, els homes dejaqué i capell de copa alta. La sortida demissa de la Catedral de Sant Patrici marcal'hora del començament de la desfilada.Malgrat que Nova York ja no és la petitaciutat dels temps en qué es va iniciar aques-ta tradició, el vell costum perdura i la ger-nació hi és més espessa que mai. Tant sifa fred com calor, la primavera està en elscors i bé cal manifestar-ho.

Les pròximes eleccions presidencials?El nombre endèmicament enorme dels

sense treball?La reforma de la Constitució?Els greus problemes dels agricultors:...

De tot això Nova York no se'n preocupapas ultramesura. Es una ciutat massa au-tènticament cosmopolita per rebaixar-se aésser ben americana. Té tot el país a po-nent, com Barcelona, i, per a mirar el mar,li ha de girar l'esquena. Durant la curtaprimavera, certament ho fa.

J. TERRASA

Miranta fora

Tot sovint es reuneixen a Basilea, al B.I. P. — Banc Internacional de Pagaments— (o B. R. I., Banque de Règlements In-ternationaux), els governadors dels bancsd'emissió, a discutir els greus problemes

financers del món i de l'hora. Aquestes re-

unions tenen lloc al voltant d'una taula moltben servida, de pagar la qual té cura, per

rigorós torn, cada un dels governadors.Aquest mes, el paper d'amfitrió esqueia

al Dr. Schacht, ell qual, contràriament a latradició, no invità els seus collegues a Ba-silea, sinó en un restaurant de Badenweil-ler, a la Selva Negra, prop d'una propietatdel malabarista de les finances del Reich.

Per què Schacht havia triat una poblaciód'aquella Renània reocupada militarmentamb tant de soroll? No era una falta detacte, sobretot havent-hi entre els invitats elgovernador del 'Banc de França?

El Dr. Schacht s'explicà:—En virtut d'una llei inspirada per mi,

tot alemany té prohibit sortir del país ambmés de deu mares a la butxaca. Jo sóc elmenys indicat per a infringir aquesta llei.Però, d'altra banda, no podia pas convidar-vos amb deu marcs...

El sucessor de Schacht

Persones que cal tenir per ben informadesasseguren que el doctor Schacht no duraràgaire com a president del Reichsbank i dic-tador económic d'Alemanya.

Adhuc s'afegeix que el seu successor esticdesia'nat, des de ja fit forca temps, en lapersona del professor '', ,Jag'cnaann, directordel Konjúnhturforschung Institut de Ber-lín, defensor de la inflació oberta i home deConfiança del trust de la indústria feixuga'del Ruhr.

El programa de Wagemann comporta ladesaparició total de l'atur forçós intensifi-cant la construcció de carreteres i la reduc-ció de la jornada de treball a set hores.

Sembla també que Schacht no serà posata l'ombra de cop i volta, sinó per etapes,com von Papen.

vers prenen un blau amable, els quatre ar-bres de Central Park estiren les branquespresentant un grapat de fulles verdes, i les,mecanògrafes, posades secretament d'acord,fan una exhibició general de braços de colorde rosa. La primavera s'ha installat a NovaYork i cal aprofitar-se'n perquè és per pocsdies. Un parell de setmanes i tot seguitserà expulsada per aquella calor humidaque fa suar als buiidings regalims de ci-ment.

He trobat Nova York més animat quemai. Es gairebé inútil donar-ne detalls.A Nova York l'animació es computa perles empentes. He estat a una festa, uncocktail party a casa d'uns amics. L'anypassat m'invitaren a una festa similar i enles quatre habitacions de què consta el seuapartament (barri elegant, 30o dblars permes) hi encabiren unes cent cinquanta per-sones i tres diguem-ne músics. A base decridar molt es podia sostenir una conver-sació. Sense un esforç desmesurat hom po-dia portar la copa als llavis. Amb xicde sort era possible donar alguns passosde dansa. Aquest any la cosa fou diferent.El lloguer del pis habia augmentat (35o db-lars per mes). El nombre dels invitats as-cendia a més de dos-cents. Hi havia sola-ment dos «músics» : piano i saxofon. Ballarera equivalent a intentar lleugeres contu-sions sur place. Tota resta de çonversacióhavia desaparegut. Una cridbria inarticula-da la substituta. Assajar de beure era ex-posar-se greument a vessar el cocktail sobreun mateix i sobre els veïns...

Sempre havia cregut que l'aglomeraciódel metro de Nova York havia arribat al'últim extrem. M'equivocava. Aquest anyés pitjor que abans. Arriba el tren — u n treninterminable—brunzent a l'estació. Com perart d'encantament es para cada porta en-front mateix de les barreres corresponentsde l'andana. En cada vagó hi han atapeïdesles gents com llumins. Per cada un que ensurt n'hi ha quatre que s'esperen per aentrar. Quan els empleats obren les bar-reres, la falca humana força el seu pas capa l'interior del vagó. Resistencia, cruixi-ments, forceig. Sona la campana i els em-pleats de l'andana, homes alts i cepats, hidonen amb mans i espatlles l'empenta final.Les portes es tanquen i la brutal empentainicial del tren aconsegueix a penes sacsejarla massa amorfa que omple els carruatges.

Una visita a un dels grans magatzemsés quelcom que sempre val la pena. Macy'sés probablement el més gran del món. Sóncatorze o quinze pisos d'edificació sobre unespai gairebé tan gran com dues illes delnostre Eixampla. Es una veritable ciutaton hom pot trobar, en un immens assortit,tot el que es pugui desitjar. Mai no ho hevist tan ple com ara. Fa un parell d'anyshi vaig estar pels voltants de Nadal, l'èpocade més intensitat. No hi havia pas les em-pentes d'aquests dies. Sembla que a la gentels hagi entrat la bogeria de comprar. Elstaulells estan rodejats per un espès eixamde compradors i els innombrables venedorsa penes poden donar l'abast. En la seccióde capells de (lona, per exemple, la cosapren un to còmic. A les empentes usualss'afegeix la lluita per tal o tal altre modelo per tal o tal altra mesura. Els agença-ments virolats, coberts de flors, de vels deli-cats, de llaços coquetons, són arrabassatsd'una mà a l'altra, emprovats amb pressa,estirats i modificats. La compostura anglo-saxona es fon : es senten frases airades,riures sarcàstics. Alguna noieta ploriqueja.Mai no havia vist tantes empentes a Macy's.

El Broadway a l'altura de Times Squaresembla, de nit, una gruta màgica. El nom-bre de bombetes elèctriques en els anuncislluminosos sempre sembla que no es puguisobrepassar, però cada dia — diríeu que acada instant — augmenta i augmenta. Percontra, aquesta temporada el nivell dels es-pectacles és fluix. Les obres millors que esrepresenten en els teatres s'hi arrosseguendes de fa més d'un any. Tres homes a daltd'un cavall fou estrenada fa qui sap-lotemps. L'hora dels infants, també. De lesobres noves, Boy nreets giri és la més di-vertida. Es una sàtira, un pèl gruixuda, delsprocediments emprats a Hollywood per aentabanar el públic. Una excellent ameri-canada. Idiot's Delight també queda bé i

La guerra és cara...

Es diu que quan arribà a Londres la no-tícia que les tropes italianes arribaren al llacTana (hi ha atlas que diuen Tsana), un

financer de la City exclama:—Que Mussolini s'afanyi a pujar al Ca-

pitoli. La Roca Tarpeia és a prop!Es referia a l'exhauriment de les reserves

monetàries italianes, sagnades a grans dollsper l'aventura africana.

Fet i fet, però, els apreciadors no coinci-deixen en l'estimació dels stocks italians.Hi ha qui diu que encara no ha estat es-merçat l'or recollit amb tanta d'escenogra-fia, ni tampoc els havers italians requisats

a l'estranger. Ambdues partides representa-rien cinc mil milions. Si els balanços delBanc d'Itàlia són autèntics, encara té tresmil milions disponibles.

Tot plegat, per a fer durar la guerra unsdeu mesos, diuen.

Però, i després?

Teléf. de MIRADOR: 24647

A Abissínia també el blanc va a alliberarels indígenes. Aquests vivien, segons es pre-tén, en paorós esclavatge. Ara tindran la lli-bertat... La llibertat d'anar a fer-se matarper centenars de milers, enregimentats alsexèrcits de la nació conquistadora, en lesfutures Lluites que li doni la gana d'em-pendre contra altres països el dia de demà.Val la pena de comparar aquesta gran lli-bertat amb la situació anterior dels abissi-nis, que al cap i a la fi era la que els haviasemblat bé d'installar a casa seva sense in-tervenció de cap mena d'estranger...

La documentació de què ens servirem pera exposar al lector la qüestió de l'esclavatgea Abissínia prové de les enquestes que hiha fet la Societat de les Nacions fa pocsanys.

Amb el desig de combatre a fons l'es-clavatge, apareixia l'any 1923 un decret im-perial pel qual, un cop més, quedava orde-nada la supressió del tràfec d'esclaus. Greuspones - fins a la de mort — serien aplica-des als qui es dediquessin a la cacera d'es-claus o trafiquessin amb ells. Pocs mesosdesprés es publicà un altre decret reglamen-tant l'alliberació dels esclaus i llurs condi-cions de vida. Tenint en compte el grannombre d'ells i que un alliberament en mas-sa, per una banda, hauria deixat el paíssense braços i que per l'altra els esclaus,inaptes encara per a guanyar-se la vida lliu-rement, no sabrien on acudir ni com buscartreball, es disposà no procedir a l'allibera-ment més que en una sèrie de casos, elsprincipals dels quals són : mals tractes ,perpart dels seus amos, conversió al cristia-nisme, instrucció suficient per a poder arri-bar a sacerdot, diaca o oficial, unió ambl'amo o els fills de l'amo, seguida o no denaixement, i molts altres més.

Jutges anomenats expressament pel go-vern quedaren encarregats de realitzar lesinvestigacions per tal d'esbrinar quins erenels esclaus que tenien dret a ésser alliberats,i els qui es trobessin en aquest cas havien(l'ésser lliurats al governador de la provín-cia, el qual té l'obligació de fer repatriarl'alliberat o de tornar-lo a la seva família oa la seva tribu. De retorn a la seva pàtrial'esclau alliberat queda exempt de contribu-cions durant set anys per tal d'habituar-sea la nova vida i de bastar-se a si mateix;si no vol tornar al seu país d'origen, l'es-clau alliberat podrà viure a la provincia que

La primaveraA aquest cantó de l'Atlàntic l'aparició de

la primavera és quelcom que sempre uspren per sorpresa. Ve sense previ anunci.Sense contemplacions de cap mena. L'hi-vern en va fent de les seves, ignorant elcalendari, fins ben entrat l'abril : fred gla-cial, núvols atapeïts a mig aire dels grata-cels, i aquell vent traïdor que us atraca, lapistola als dits, en tombar la cantonada.Tot d'una, però, l'endemà d'un dia rúfol,les llenques (le cel que ressegueixen els car-

L'esclavatgeSort tenen els africans que l'europeu vagi

a civilitzar-los ! Qué seria si no d'ells?...Un cop l'europeu installat a les ternes ne-gres, desapareix la barbàrie de l'esclavatgeancestral davant dels suaus costums de l'eu-ropeu civilitzador. Per a acostumar-los ales dolçors de la civilització europea, elsuns enregimenten els negres per centenarsde milers (d'això no se'n diu esclavatge :se'n diu servei militar obligatori) per a en-viar-los com a carn de canó a combatre als

camps europeus o a ocupar i'sotsmetre elspobles bàrbars de la Renània o de Síria ; elsaltres destrueixen, esmicolen, liquiden lestribus en el treball obligatori o en les minesde Nigèria i del Katanga ; finalment, en al-tres contrades hom estableix la civilitzadoraColour Bar (Barrera de Color)...

Que què és aquesta barrera civilitzadora?Doncs molt senzill : una llei dictada pelssupercivilitzats anglesos i holandesos de laConfederació Sudafricana, a la qual ja fa al-guns anys vàrem fer referència en aquestesmateixes columnes. Gràcies a ella els vuitmilions de negres, habitants des de tempsimmemorials d'aquelles contrades, es trobenreduïts a la situació de pàries sense capmena de dret davant els dos milions escas-sos de blancs que han anat a civilitzar-los.Allà, al seu propi país, en una dependèn-cia del . supercivilitzat Imperi Britànic, elsnegres poden ésser metges, advocats, engi-nyers, tècnics, o senzillament contramestres,hàbils obrers especialitzats, tot el que vul-guin! Però no podran després, gràcies alColour Bar, que reserva tot treball qualifi-cat als blanes, fer cap feina que no siguide peonatge. I. així gràcies a aquesta lleifederal de la Confederació Sudafricana, elsnegres no poden ésser més que bèsties decàrrega en llur propi país, sota l'égida ci-vilitzadora dels blancs !

na de trava a ocupar empleus governamen-tals.

Com veiem, la legislació de la bàrbaraAbissínia està en aquest terreny quelcomper sobre de la dels supercivilitzats blancsde l'Africa del Sud...

* * *

Val la pena de reproduir les següents con-sideracions que fa Marcel Griaule en publi-car la seva enquesta sobre el treball a Abis-sínia en la Revue Internationale du Travailde la Societat de les Nacions : «Si bé aques-ta exposició és purament objectiva, i per tald'evitar interpretacions tendencioses, bo seràposar de relleu ací la ferma voluntat del Reidels Reis Hailé Selassié de destruir aquestainstitució. Aquesta sola tasca, si hom pensaen l'estat de la civilització enmig de la qualla porta a cap, bastaria per absorbir total'activitat d'un govern fort. Ara bé, el Reidels Reis ho té davant seu tot per fer al seupaís, i només està rodejat d'uns pocs col-laboradors. A més té en contra d'ell les mol-tes dificultats que cal vencer en tota refor-ma... A les seves terres personals el Reidels Reis ha suprimit l'esclavatge...»

Serà tan dura la condició dels esclaus aAbissínia com es podria creure? Un cone-gut autor que ha passat molts anys a Abis-c tn a i ci .l arroramnnt 1,- C... 4-una conversió que li fa dir el contrari delque deia fins ara — «poderoso caballero esDon Dinero...» —, havia estat anteriormentun fi observador de la vida etiòpica, diu elsegüent en una de les seves obres:

aI així són tres o quatre milions els es-claus... Qué voleu fer amb ells? Fer-los de-portar perquè rebentin en tina illa desertacom els gossos de Constantinoblc? Es laparaula la que ha fet tot el mal, posat queés la mateixa que servia per a designar elsdesgraciats captius, animals de càrrega quehom importava encara a Amèrica fins mit-jans del segle passat. Aquests ploraven unapàtria perduda, la matança d'una família,somniaven amb recuperar la seva llibertat.Aquests, però; en 'què se'ls assemblen? Desdels temps més llunyans la venda del quenosaltres anomenem per no tenir altra pa-raula esclaus es troba reglamentada amb unprurit d'humanitat i de moral cristiana moltclar. Pertanyen a una família, dintre d'ellasón considerats i respectats per la llei, comho són entre nosaltres els fills menors, queels agents de policia faran tornar per forçaa casa si pretenen passejar-se sense permís.Però en aquella família són a casa i elsseus fills viuran en ella com ells mateixoshan viscut... Un cop més no comparem.Tracteu de menjar berberi o tripes de boucrues amb llur salsa natural, i no podreufer-ho, mentre que ells se'n lleparan els dits.Prou sé que aquesta qüestió de l'esclavatgeés el gran argument per a eliminar Etiopiade la Societat de les Nacions. Ningú no ig-nora que l'estat de coses a qué es fa allusióamb aquesta paraula de doble sentit, l'es-clavatge, no pot canviar de fet, en l'estatactual, sense provocar la destrucció de totaEtiopía. Es una d'aquelles hipocresies polí-tiques tantes vegades registrades per la his-tòria...» Fins ací Henri de Monfreid.

Tal és en realitat la qüestió. I no oblidemque el problema de l'esclavatge depèn del'estat cultural dels pobles : Anglaterra iFrança tenen milers i milers d'esclaus allurs colònies i ningú no s'horroritza.

Seran doncs els països que fan dels ad-versaris polítics pitjor que esclaus i que en-regimenten tot un poble ert ramats militarit-zats, els qui pedran utilitzar l'excusa infan-til de l'esclavatge per a destruir una nacióindependent des de fa tres millenis?...

GONÇAL DE REPARAZ (fill)

LA NIT DE NOCESDEL CONFERENCIANT

—Seré breu...(Il. Travaso delle Idee, Roma)

del Dr. Valdés García de Montevideo

4

1—T'havia demanat un cotxe i m'has re-

galat un diamant!—Però, escolta : has vist mai autos d'imi-

tació?

^fy tlio"4144....

La fragata «Bounty» de «Rebellió a bord»

Gary Cooper i Marlene Dietrich en «Desig»

MRAPDR23-IV-36

EL CINEMAPOESIA I VERITAT

«Desig», film divertitUNA MARLENE NOVAh?

Qo

En els annals de la navegació, difícilmenttrobaríem un episodi més apassionant, mésric en esdeveniments d'una forta suggestióèpica, com el del motí a bord de la fragataBounty que l'any 1789 corregué les aigüesdel Pacífic en una expedició organitzada pelgovern anglés.

Tots els esdeveniments que tingueren llocarran i com a conseqüència d'aquesta revol-ta, tenen un caire tan meravellós, que més

que fets ocorreguts de bo de bo, semblenfantasies d'un poeta genial. Aquesta fouuna història que apassionà durant moltsanys el poble angles, que avui ja resta perla majoria oblidada, però que ara ens havingut a recordar el magistral film de FrankLloyd, Rebellió a bord, que aviat s'estrenaràa Barcelona.

El Bounty, nau de la marina mercant an-glesa, emprengué aquella expedició que te-nia un caràcter científic i comercial ensems,sota el comandament del capità Bligh, diri-gint-se a Tahití, on calia proveir-se de deter-

^^ anr nia tes au , hom pretenia cul tivaren algunes illes de les Antilles.La història no guarda pas un record mas-

sa agradable del capità Bligh, car semblaque unia a un sentit exagerat de la disci-plina, un esperit de crueltat del tot estérilper a la bona conducció de l'expedició. Des-prés d'una travessia en la qual la tripulaciósuportà estoicament les dureses d'un treballi d'un règim excessivament feixucs, l'arri-bada a Tahití fou per tots aquells homescom la descoberta d'una auténtica terra depromissió.

Penseu amb quina mala gana aquells ho-mes, després d'haver lligat grans afectesamb el país i amb els indígenes, repren-gueren la travessia, abandonant sense espe-rances de tornar-hi la magnífica terra onhavien descobert que la vida era fàcil i lallei no existia.

Les males condicions de la travessia, eldesig de tornar enrera, potser també lesvexacions sofertes de la part del capità, totcontribuí a fer prosperar el motí que dirigíel segon de bord, Fletcher Christian, i eldirigí amb tant d'èxit, que els desertorsaconseguiren fer-se amos del vaixell, es des-empallegaren 'de Bligh i dels seus addictes,deixant-los en alta mar en una fràgil embar-cació que semblava que havia de naufragara la primera envestida de les ones.

I aleshores comença una doble epopeiasense parió en la història del mar. El capitàBligh, triomfant en una empresa que sem-blava irrealitzable, aconsegueix arribar a portdesprés d'una travessia que va des de Ton-garabu fins a l'illa Timor, o sigui recórrerquasi la meitat del Pacífic. D'allí, el tenacmariner embarcà cap a Anglaterra, des d'onorganitzà la persecució dels desertors, no-liejant la fragata Pandora, que sortí a larecerca dels revoltats.

Mentrestant, els desertors s'havien dividit.

—Ja veieu que és una goma de bonaqualitat la que l'Administració posa alssegells!

(Everybody's, Londres)

Alguns s'havien installat a Tahití, perd d'al-

jtres, conduïts pel cap de la revolta, opinantustament que un dia o altre els captivariena Tahití, lloc de pas de les línies marines,s'installaren a l'illa Pitcairn, no sense abanshaver segrestat algunes tahitianes, indispen-sables a la vida a perpetuïtat que pensavenmenar en aquella illa deserta.

El film, que és d'una gran fidelitat histò-rica — què voleu canviar en una història

en qué la veritat és la millor poesia? — nodiu res del que s'esdevingué a l'illa Pitcairn,on aquells mariners, girant-se per sempred'esquena a la civilització i a la llei, varencomençar un capítol inèdit de la història delmón. I tanmateix, les coses que allí succeï-ren donarien matèria per a tot un altrefilm, més apassionant que cap dels quepugui idear un escriptor americà de scena-rios. Potser per això mateix, Frank Lloyd,que ha conservat fins a tretze bobines, noh.r volgut embrancar-se a seguir les vicissi-tuds dels pitcairnians, trobant amb raó queel film ja tenia sense ells prou riquesa.

r rank Lioya — el nom ael qual, com re-cordareu, va associat a ]'èxit de Cavalcada—,amb Rebellió a bord ha realitzat un delsfilms més ambiciosos que hagin pogut sor-tir dels studios de Hollywood.

No cal dir com el tema ofereix extraordi-nàries possibilitats fotogèniques. Aquest ésel que se'n diu un tema brillant. FrankLloyd n'ha tret un rendiment difícilmentsuperable. Hi ha moments, com el de lapartida del Bounty i el de l'arribada a Ta-hití, que són fragments de forta emociócinematogràfica.

Com és habitual en aquests casos en quèels americans s'embranquen en un film degran ambició, l'aspecte tècnic del film haestat cuidat a la perfecció. En aquest sen-tit, Rebellió a bord significa una excellentmise-au-point de la técnica i possibilitats dela producció americana.

Això sí, Frank Lloyd ha fet un film típi-cament comercial. Un film de públic, unfilm de multituds. Els de gust difícil po-dran notar, ací i allà, alguns punts flacs,com també una excessiva tendencia al cultede la vedette, però aquestes lleugeres falleses perden en la visió de conjunt d'un filmque s'imposa per l'alenada realment épicaque l'anima.

Seria interessant de situar aquest filmdintre la història del cinema. Retreure ante-cedents... L'espai ens manca per fer-ho.Hem caigut víctimes de la temptació decontar a grans trets l'assumpte i ara ousmanca lloc per parlar del film, que és elque hauríem hagut de fer.

La nostra excusa és la suggestió formi-dable d'aquesta aventura extraordinària, tanfdtogenica que fins i tot és estrany que finsara no hagi temptat als productors cinema-togràfics.

JOSEP PALAU

RAPTE

—No tinguis por, Elisa, ja aguanto l'es-cala.

--No tinc pas por... El papà l'aguantaper l'altre cap.

(The Humorist, Londres)

PANORAMA«Immortalitat sense garantía»

Amb aquest títol, Paul Leni illustra ambmolts exemples pràctics la tesi que en lahistòria del cinema només ha trobat moltspedestals dels quals havien caigut les es-tàtues, i es pregunta : existeix la immor-tlaitat en el cinema?

Una de les figures que surten més benparades, és la d'Elisabeth Bergner, la pro-tagonista insuperable de No em deixis :

«Elisabeth Bergner va «sortir» en 1935.Té moltes probabilitats d'adquirir una glb-ria durable. Té Shakespeare per aliat, i siCom us plaurà satisfà el públic, semprehipercrític per a aquesta mena de films, laBergner pot tenir a la pantalla un nomque sobreviurà quan s'haurà perdut el re-cord d'ella com actriu d'escena. Reinhardtfallà l'ocasió d'aprofitar-la en. El somnid'una nit d'estiu. L'escena no pot donarimmortalitat ni a l'actor ni al productor.Els joves crítics, com els vells, parlen dela Terry, la Duse, la Sarah Bernhardt : noles han vistes mai, i qué han deixat aques-tes famoses actrius a la nostra generació?Res. La Bergner ens pot deixar una sor-prenent interpretació d'una obra immortaltant de temps com duri el celluloide.»

Els pells rogess' amerícaníitzen

Els pells roges són cada dia més difícilsde trobar per rodar un film a Hollywood.

Diuen que ha costat d'arreplegar els ca-torze que calien per al Dancing Pirata (Pi--rata dansant), un nou film tecnicolor rea-litzat per Lloyd Corrigan. (Sembla que,tractant-se d'un film en colors naturals, noreïx substituir els indis per blancs maqui-llats.)

Al cap d'una estona que Corrigan haviacomençat a rodar, el realitzador exclamà,al bell mig d'una escena :

Talleu!Qué havia passat?— A veure cridà Corrigan — si els pells

roges poden parar de mastegar chewinggum!

Cinema escolarEl London County Council acaba d'adop-

tar un acord important. Durant vuit setma-nes, seran projectats quatre programes defilms seleccionats davant els infants de les es-cales de !Londres. Els programes 'çompen-dran films de la vida camperola anglesa, deles grans indústries i documentals en gene-ral. Segons els resultats que s'obtinguin del'experiència, aquest mètode d'educació rebràuna extensió considerable.

No se sap que pensaran d'aquesta inicia-tiva els infants, que fins ara només tenienel cinema per una diversió.

(Frankfurter Illustrierte)

:IIIIIIIIIIIIIIIII111II11IIIIIIIII1111IIIII1111111111111111G

ME

Mill_

^ ■

:

ME

Passeig de Gràcia, 57. - Telèfon 79681

Sessió contínua d'll matí a 1 matinada

SEIENT, UNA PESSt.T.1

CURIOSITATS MUNDIALS

Una ' illy Symphony" de Wa11 Duney

Desig, amb Marlene Dietrich i Gary Coo-per, sota la direcció de Frank Borzage i lasupervisió d'Ernst Lubitsch, ha estat pre-sentat a Barcelona amb tota la solemnitatcinematogràfica que ací s'acostuma : volemdir amb desfilada de maniquins. Completa-ren la solemnitat el mestre Demon, sensepor de dirigir la seva orquestra després d'unfilm de jazz americà, i unadansa mora de..

la Brazalema, una mossa que fa molt goig(ja ho sabíem de temps).

La festa es feia per Marlene Dietrich. Pelnostre gust, però, la primera figura del filmno és ella, sinó Gary Cooper, aquest ex-cowboy que en Desig ha fet el paper mésmatisat i afinat de la seva carrera. Però, ésdar, des del punt de vista de la propaganda,el nom de Marlene té molt més «ganxo» pera la majoria del públic. I això que Marlenehavia fet tots els possibles per a defraudarl'entusiasme que féu néixer quan, descobertaper Sternberg, es revelà en L'Angel Blau.Cada vegada més, semblava que la conjun-ció d'aquests dos noms era nociva a cadaun d'ells. El magnífic talent de Sternbergdonava fruits cada vegada més escarransits,que ni semblaven del mateix director queens havia engrescat en temps del cinemamut i també — malgrat certs «germanis-mes» — en L'Angel Blau, Quant Marlene,cada dia era més amanerada, cada vegadasemblava més confinada en un sol paper,monocorde i monòton. Començàvem a estarcansats de les seves plomes, de les sevescames, de la seva veu de cafè-concert demariners de Hamburg. A l'anunci que anavaa fer un film dirigit per Mamoulian, respi-ràrem, porqué fos major la desillusió des-prés. En afecte, El Càntic dels Càntics re-sultà un film indigne del maliciós directorarmeni.

Qué passarà ara que dirigeixen el film

—I quan et sembla que s'acabarà aquestacursa als armaments?

—Per mi, yuan cada país tindrà un exer-cit doble fort que el del veí.

(Il Sette Bello, Roma)

Borzage i Lubitsch?, ens preguntàvem abansde l'estrena de Desig. La conjunció de nomsté una aparença, cal dir-ho, un xic extrava-gant. D'una banda, una actriu d'una reputa-ció potser surf aite, però reputació al fi, i benguanyada ; de l'altra, uns directors que handemostrat moltes vegades la seva traça, comLubitsch, o el seu profund sentit de la poe-sia cinematogràfica, com Borzage.

Doncs bé ; passa una cosamolt divertida, una pila de co-ses divertides. Desig és un bonfilm i que fa passar deliciosa-ment l'estona. Més que a lamanera de Borzage, semblapertànyer a la manera del Lu-bitsch d'Un lladre a l'alcova.

Marlene no hi és tràgica, niexcessivament fatal, ni ense-nya les cames, ni fuma massa,ni es guanya en cap momentla vida a la voravia d'un car-rer sinistre. Amb totes les apa-rences de gran senyora que ca-len per a l'ofici, és una lladrede joies que «fa» un collaretde més de dos milions defrancs.

Es un film d'embolic, il'embolic comença ja en lamagistral escena entre el joieri el psiquiatra, l'un per a l'al-tre marits de l'audaç lladre.La fugida cap a Espanya, laconeixença amb Gary Cooper,els incidents de la duana i lesperipécies del collaret que ellaha amagat a la butxaca d'ellper a sostreure'l a l'atenciódels carrabiners, tot plegat dó-na lloc a una serie de gags degran humor, tractats amb unaLleugeresa de tacte insupera-ble.

La moral, però, en Desig—com no ocorrria en Un lladrea l'alcova — triomfa al final.Marlene abandona l'ofici i elsparents o pseudo-parents quel'hi dediquen, i es casa ambGary Cooper. Els testimonissón precisament el joier i el

psiquiatra, les dues víctimes del magistralrobatori que Marlene ha comes a París.

A propòsit d'aquest film, es suscita unaqüestió que només insinuarem, tot oferint-laals crítics cinematogràfics. El film s'anun-cia, i trobem plenament justificat aquest puntde vista de la propaganda, corn un film deMarlene, o sigui un film de vedette. Però anosaltres ens fa la impressió que aquestano és la característica principal del film. Mar-lene no hi és la Marlene del motlle quesempre hem conegut ; però tampoc hi és capMarlene sensacionalment nova. D'altres in-nombrables actrius se'n sortirien igualment.

Es que, encara que tant Gary Cooper comtots els altres intèrprets principals treballinamb una justesa sorprenent, fa l'efecte queDesig és, sobretot, un film de directors, iaquests han cohibit la Marlene de sempre,precisament perqué no quedés rastre de l'a-manerament en qué havia caigut. Gràciesa això, els més antimarlenistes han pogutfruir de veres en Desig, pellícula dirigidaamb mà de mestre i interpretada amb jus-tesa, coses que en fan un dels millors filmsd'aquesta temporada.

Tant de bo, doncs, aquest film marquésuna nova etapa en l'actuació cinematogrà-fica de Marlene, en la qual aquesta deixésel paper de vamp freda i asexuada (sí, noho sembla, per() és això), per a ésser unaactriu i una dona de debò.

C.

—Que no portes una corda?—En aquest poble són uns lladres ! Me

n'han demanat un preu exorbitant!

(Moustique, Charleroi)

• Interessants reportatges U. F A. ejclussu

C LA GALLINA SAVIA, Segona semana

E NOTICIARIS D'ACTUALI1A7▪ MUNDIAL segons visió PARAMOUNT

i ECLAIR IOURNAL exclusiu.

• LA HISTORIA DEL CINEMA(Segona jornada)

Recordant les primeres pel'Ilcules de Mabel, MaryP,skforr, Douglas F,,benks, Job', Gilhert, RenéAdorée, Dolors Cosfello, Rodolf Velen(ino, Ramon

°sarro, Mas Mourray, etc. E ME

mIII I I IIII I II I I IIIIIIIi1lIII II III III I I II IIIIII II I I I III IIII'

Un cri4 d'aler ta a

PrÖxìmameot

la joven4u4l LOS CABALLEROS NACEN Franchof ToneJeaa A1uir

Ann DvorakMargaref Líndsay

DE L'ESTADI A L'ESCENARI

Ladoumègue al music-hall

Lolita Raez

unes Cançons de bressol eslovaques, de V 'S-clór Kápral, cantades per la soprano Jar-mila Vavrdová i acompanyades d'orquestradirigirla per Karel Ancerl, i finalment unConcertino per a saxofon, contralt i orques-tra da camera de Jacques Ibert, dirigit perl'autor, amb Sigurd M. Rascher com a so-lista.

De totes aquestes obres la que assolí ma-jor èxit fou la darrera, composta d'acordamb els principis de la moderna escola fran-

resa, sense preocupacions metafísiques,però amb veritable musicalitat. Les Can-fons de bressol de Kápral i els Psalnrs deBlum, que més o menys són fundats en te-mes folklòrics o almenys de colorit forta-ment nacional, obtingueren també bon aco-lliment. Però el Quartet de Brunswik, i en-cara més la Sonata de Zenk resultaren unxic desconcertants per al públic.

J. PETIT

Subscriviu=vos a MIRADORRonda de Sant Pere, 3 = Telèfon 24647 = Barcelona

t

BIITLLETI DE SIIBSCRIPCIO

Ei SI.

que vía a

carrer n.° es subscriu a MIRADOR

pel preu fixat de 3'50 píes. trimestre.

de _.__— _de 193__...s+gn° ft,°

La Parade du Monde s'ha aguantat so-bre Ladoumègue i Raquel Meller.

No es pot pas dir que París no apreciïRaquel Meller. Indubtablement és forçamés popular que a casa nostra. Però, alcostat de Ladoumègue és una estrellas2 llum.

***

Penso que dec haver estat inoportuníssimquan en ple interviu amb Raquel Meller al

sen-

ves dels diaris reialistes i comunistes. Aques-ta unanimitat d'opinió pública és l'únic quepot privar de dir que el cas Ladoumègue ésuna mena d'afer Dreyfus de l'esport.

***

23-IV-36 MIRAWR5

EL TEATRE I LA MLISICAEl XIV Festival de la

S. I. M. C.A l'hora que escrivim aquest article — di-

marts al matí — hem arribat ja a mitjanFestival. Fins ací, n'hem sentit tres con-certs : el de la Banda, diumenge al matí, iels primers d'orquestra i de música de cam-bra, diumenge a la tarda i dilluns a la nitrespectivament. Abans d'entrar en detalls,creiem que s'imposa una constatació. En totsaquests concerts han intervingut elements decasa nostra : el primer, anà tot a càrrec dela Banda Municipal, i en els altres dos hi col-laboraren, en ple o en part, els elements del'Oquestra Pau Casals. Això vol dir queaquests professors s'han hagut de dedicar clu-rant aquests dies a un treball extraordinari :no solament els ha calgut assimilar-se enpocs assaigs obres totalment desconegudes,sinó que, sobretot els components de l'Or-questra Pau Casals, han hagut de sotmetre'sa directors que no coneixien. Perquè aquestesforç tan considerable hagi reeixit — i el re-sultat no podia ésser més satisfactori — hanhagut de posar a prova, dones, a més detota llur capacitat técnica, que ja ningú noels regateja, un sentit de responsabilitat i dedisciplina que mereix tots els elogis. Es peraixò que volem que constin en primer termeels nostres més sincers.

Quant als concerts, llur valor ha estatbastant diferent. El més important va ésserel d'Orquestra. Hi havia al programa unaobra catalana : Ariel, música per a ballet,de Robert Gerhard, una d'alemanya, el Pre-ludi i Fuga d'Edmund von Borck, i tresd'austríaques, més o menys íntimament em-parentades amb l'escola de Schünberg : unsfragments de l'òpera Karl V d'Ernst Kre-nek, i el Concert de violi i uns fragments del'òpera Wozzeck, d'Alban Berg.

Diguem tot seguit que el més importantforen aquestes dues darreres obres. Bergpertanyia a l'escola schónbergiana, però laseva inspiració, principalment en l'òpera,sobresurt de tots els motllos i assoleix unindiscu tible valor humà. Sens dubte, elsfragments del Wozzeck obtingueren majorèxit que el concert de violí, però això ésdegut, més que al valor musical intrínsec,a llur intens patetisme. Voldríem que elWozzeck pogués ésser representat íntegra-ment a Barcelona, i estem segurs que ob-tindria l'excellent rebuda que es mereix,però encara ens interessaria més, des delpunt de vista estrictament musical, una se-gona audició del Concert de Violí. Es tandifícil de copsar, en una sola vegada, totel valor d'una obra tan complexa( Al co-mençament, sobretot, sobta l'exposició deles dotze notes que han de servir de basea l'obra, exposició confiada gairebé exclusi-vament al violí. Però després que començael desenrotllament, tota preocupació d'or-dre tècnic desapareix i hom es lliura com-pletament al goig — i a l'afany — d'escol-tar. D'altra banda la interpretació de to-tes dues obres fou excellent : la part deMaria, del Wozzeck, fou cantada amb moltaexpressió i bella veu per la senyora Leono-re Meyer, i el solista del Concert fou pre-cisament Louis Krasner, el violinista per aqui l'obra havia estat expressamnt scrita.La direcció del Concert de Violi —i nodiem «la batuta» perquè no n'usa — la du-gué el mestre Hermann Echercher, i ladels fragments del Wozzeck el mestre An-sermet ; l'un i l'altre van demostrar ungran domini de llurs partitures i una ex-cellent tècnica de director.

El Preludi i Fuga. de Borck és una obrainteressant principalment per la seva seve-ra estructura contrapuntística i la seva ex-cellent orquestració : el nom de Borck queda,dones, com un nom a retenir. L'Ariel deGerhard és concebut com una obra de ca-ràcter simfònic, dividida en quatre movi-ments de forma distinta, però seguint unasola línia de composició, i està destinada aservir d'acompanyament a un ballet sobrel'episodi de l'alliberament d'Ariel per Pros-pero en la Tempesta de Shakespeare. Ger-hard ha reeixit completament en la sevaempresa, i el públic ho va saber apreciartambé així. Esperem que no passarà molttemps sense que puguem tornar a sentiraquesta obra, tan ben construïda i tan beninstrumentada.

Pel que fa al Carles V de Krenek, ens vasemblar una obra un xic massa intellectual,i sobretot no estem d'acord amb la ideahistòrica que la presideix. Amb tot, té mo-ments de veritable musicalitat, com el pri-mer fragment, Extremadura, i el final.

El concert de banda ens oferia tres no-vetats : uns Moviments Simfònics, de Jo-sep M. a Ruera, Devise de Vladimir Vogel,i Joan de l'Os, de Ricard Lamote de Gri-gnon.

Els moviments simfònics de Ruera sónbasats en temes grecs i es titulen : Pastoral,Dansa, i Nupcial. Revelen una extensacultura musical i una real preocupació perl'originalitat, però potser resulten excessi-vament difícils de concepció en relació ambel resultat. El segon, per exemple, malgratles cites d'Homer que l'encapçalen, resultaésser una sardana.

Devise, del compositor rus Vl. Vogel, ésuna obra per a instruments de metall ex-clusivament. Té un caràcter combatiu i bri-llant, pero ens va semblar excessivamentmonocroma.

Per últim, el Joan de l'Os de Lamote(fill), és una obra de gran en v ergadura, amborquestra de vent, solistes, i cor, seguintla llegenda de Josep Maria de Sagarra. Laseva principal qualitat és que no hi ha dis-sonàncies desagradables i que va seguint fi-delment el text, amb totes les alternati-ves d'emoció d'aquest ; i el seu principaldefecte és que resulta excessivament ex-tensa.

Al concert de Música de Cambra de di-lluns hi vam sentir una sonata per a pianode Ludwig Zenk, molt ben executada perRobert Georg, però bastant difícil de com-pendre, 4 Psalms per a soprano i petita or-questra, de Rohast Blum, interpretats perAlice Frey i el mestre Ansermet ; dos mo-viments de Quartet de corda, de MarkBrunswik, a càrrec del Quartet Galimir,

De Betty Boop a D. Antonio Chac6n

farien quedar bé a tot arreu. Si descobrimaquests tresors, els que ens dediquem aaquestes coses les fem conèixer al públic.Però aquests elogis en lloc d'estimular-lesles omplen d'orgull. Les fan creure que jahan arribat i que ja no necessiten estudiar.Fórem dels primers a parlar de CarmenAmaya i de Blanca Negri. L'altre dia par-làvem de la petita Lolita Raez, un veritablefenomen. Una ballarina sensacional. I avuino ens sap gens de greu insistir. Tempera-ment incontrolat, tumult dels sentits, ardorce llibertat, bateria rabiosa dels talons isinglots espasmòdics, frenesí de línies tren-cades i de gestos sincopats, volcà en acció,la dansa atrau i consumeix com una passióinsaciable aquest ésser de catorze anys de-vorat per la flama interior. Amb Lolita Raezactua la seva cosineta Maravilla. Una altranena precoç. Una malaguenya prodigiosa.Si aquella és la força, aquesta és la gràcia.La gràcia fresca i espontània dels quinzeanys. La gràcia andalusa perfumada dellimó, de canyella, d'olivera, de taronger enflor... I una veu que, com ha dit un críticde la veu de la María de la O creada per laLadrón de Guevara, sona a vi dolent, amatinada andalusa, a tarda calenta de to-ros... I un braceig d'una naturalitat i d'unaprecisió fantàstiques... I l'alegria exteriorque és incapaç de dissimular una tristesasuau, la nostàlgia dels horitzons meridio-nals... Ja en sentireu parlar d'aquestes duesnoietes. Ara les podeu veure per quatre xa-vos. Però d'ací uns quants anys, si no s'es-patllen, us garantim que caldrà pagar moltsdiners per a aplaudir-les.

Tornant a Celeste Grijó, aquesta excén-trica va actuar darrerament al Novetats.

Quan escrivim aquestes ratlles treballa alCinc Barcelonès. Sempre en uns Espectaclesd'Art 1936 dels quals forma part també LolaCabello. Aquesta senyora, a desgrat de laseva popularitat, dels seus èxits apoteòsics,dels seus recitals per ràdio, a desgrat d'és-ser aplaudida feroçment pels mateixos anda-lusos, és una flamenca de les més aigua-lides.

Aquells bons temps de l'època d'or de l'artjondo! Quan l'immens Chacón, que encarano era Don Antonio, oferia el miracle delseu art als clients del cafè sevillà de Sil-verio. Quan Fosforito electritzava les mul-tituds sota els arcs de gas del tablado delBurrero. I quan Juan Breva, el rei del canteclàssic malagueny, alternava les nits delcafè de l'Imparcial amb les actuacions alPalau Reial de Madrid... Ha plogut moltd'aleshores ençà. De l'art jondo veritat jano se'n canta ni gall ni gallina. Els fan-

i per aquella ornamentació tropical, ensu-crada i endormiscada, de les guajiras, vida-litas, milongas i colombianas. Es a dir elmés corromput de l'art flamenc. Tots aquestsdivos de la milonga, vestits de smoking,s'han dedicat a l'opera flamenca, primer.A la sarsuela i al film, ara.

Lola Cabello és un dels espècimens méstípics de la degeneració actual. Com que acap festival flamenc no la volien, s'ha posata cultivar un gènere híbrid sense tradició,art ni sabor. Canta cuplets pseudo-fl amencsamb orquestra. I, acompanyada per la gui-tarra, Mari-Cruz, María Magdalena i al trescosetes dels Quiroga and Company. Però noper bulerías, com tots els niños que correnper aquests mons de Déu, sinó sense apar-tar-se gens ni mica de la partitura. Si laGrijó és una artista hot, la Cabello ésstraight, perquè canta just, dret, sense apar-tar-se del text musical escrit pel compo-sitor. Això no és flamenc ni és res. Si DonAntonio Chacón ho sentís ! Com a cuple-tista, Lola Cabello és molt superior a totesles cultivadores del flamenc fabricat en lesacadèmies del carrer Nou. Naturalment.Però, aturada i sense expressió, és molt in-ferior a una Pastora Imperio o a una Con-chita Piquer, Naturalment.

SEBASTIA GASCH

seu camerino, li he demanat què pensava deLadoumègue.

—Ladoumègue? Ni tan sols el conec...—Però, fent quinze dies que treballen

juntS...—I això què hi fa? Jo faig el meu núme-

ro i prou...Arribant ací, la conversa s'ha glaçat. S'ha

fet un suene> que xaquei na aprofitat peranar-se cobrint de vernís el seu rostre.

—I de la Conxita Supervia, què m'endiu?

—Supervia?bia que teniamort, no?

—No ho ha llegit?—Sí... més o menys.La senyora Barlow, professora de cant de

totes les aspirants a estrelles, entra pidolantun retrat amb dedicatòria.

Raquel deixa l'ampolleta de colònia pera escriure parsimoniosament la seva eternadedicatòria : «la española más española deEspaña».

L'escenari del Casino és tot ple de corre-dors pels quals és fàcil despistar-se. Si noes va molt decidit i amb cara de preocupa-ció, hom arrisca d'ésser foragitat per doshomes que no tenen altra missió en tota lanit que treure els intrusos.

Una ajudanta de camerino d'aquestes quevan amb una bata blanca, m'ha portat finsuna porta :

—Voild.Això vol dir que ja puc donar propina.Jules Ladoumègue té una acollida franca,

d'esportiu. Encara no té les maneres estu-( iades de les vedettes. Segurament no lesadquirirà mai... Està ajegut en una chaise-longue amb L'Auto a les mans.

—Seieu, seieu, i pregunteu el que vulgueu.Em fa gràcia que sigueu de l'altre cantó delPireneu. Perquè jo també sóc pirenenc, nosé si ho sabeu. Sóc fill de les muntanyes delBéarn. Des de dalt mateix de la meva fi-nestra cada matí veia les muntanyes delterritori espanyol. Però només una sola ve-gada hi he estat. Cap alls l'any 5926 vaiganar a córrer a Tolosa de Bascònia. Bonicpaís !

No és gaire enraonador. Això obliga a fermarxar la conversa a base de fer preguntescontínuament. En aquest cas el sistema ésparticularment perillós. Hom s'exposava apalesar que no coneixia prou bé l'odisseaesportiva de Ladoumègue. I, això, ací aFrança, seria tant com demostrar que s'ésanalfabet.

Quan l'altre dia vaig preguntar si podiaarribar a afirmar que a França, Ladoumè-gue és més popular que el mateix MauriceChevalier, el meu interlocutor es posà a riu-riure i afegí : «El que pagaria el mateixpresident de la República per tenir la seva

corrent a través dels Camps Elisis acompa- pís rouiant. Naturalment, no es mou delnyat d'autos plens dels asos del ciclisme, dela boxa, del cinema, de la premsa i dels es-cenaris, es calcula que 400.000 persones espremsaren materialment per veure'l passar.

Però Ladoumègue, com les grans figuresdel cinema, l'han fet superpopular els dia-ris. Mai ningú com Ladoumègue no ha tin-gut a França tan bona premsa. No erenúnicament els diaris populars que el llan-çaven a tota pàgina. Els diaris polítics idoctrinaris també opinaven sobre el seu cas.

1 En pro de Ladoumègue giraven les rotati-

popularitat !„ 1 segueix sense que li rodi el cap. De vegadesLa manifestació popular del passat febrer sembla que s'hagi d'escapar per dalt i t'hagi

fou una de les concentracions polítiques més j de caure al damunt. Tot el cor de boys i deconsiderables que han vist mai els carrers girls, ajeguts a terra com gossos, aixequende París. ioo.000 persones anaren de la tom-ba de Jaurès fins a la Plaça de la Nació.

Però el dia del novembre passat en quès'organitzà la manifestació de protesta con-tra la Federació que havia ratificat la des-qualificació de Ladoumègue i aquest anà ¡ mègue corre en direcció contrària a un ta-

No l'he coneguda mai. Sa-bona veu... Diuen que s'ha

* *

Intentaré reduir l'afer Ladoumègue enunes guantes ratlles. Cap al començamentde 1932, en virtut d'una denúncia acompa-nyada d'un rebut signat pel recordmanmundial i que provava que havia cobrat per

anar a fer unes exhibicions, laFederació d'Atletisme, a des-pit de la proximitat, alesho-res, com ara, de les Olimpía-des, l'exclou i el declara pro-fessional. Gran indignació pú-blica. França, sense ell, no esveu amb cor de guanyar capprova d'atletisme a les Olim-píades. La Federació aguantaferma : «Ladoumègue no ani-rà a les Olimpíades !» Però hiva. L'Intransigeant i Matchl'envien com a repòrter. La-doumègue firma cròniques.Alguns diuen que no són d'ell,però la qüestió és que hi hala seva signatura. El lector jaen té prou amb això.

Torna a França i demanaque almenys el deixin entre-nar als estadis. Prohibició.Aleshores es crea el Club Ju-les Ladoumègue, en possessiód'un petit estadi. Sempre om-plen, mentre que a les re-unions oficials que organitzala Federació no hi va ningú.

Un dia actua a Buffalo encompetició amb l'escandinauPirze. Per veure'l a ell sol elBuffalo s'omple com mai.Després corre al Havre ; desde París per anar-lo a veures'organitzen més de deu trensespecials.

A Rússia el contracten. De-buta a l'Estadi Dynamo deMoscú corrent ell tot sol.520.000 espectadors el van a

rebre. Una performança inigualada. A Rús-sia no parlen de res més. Es l'hoste núme-r ) 1. Més tard li ofereixen la plaça de«monitor» d'atletes, perú no accepta. Tornaa París i l'any següent torna un altre copa Leningrad.

Mentre és a París, allá on vagi ha decnrtir a eahvlar Ci 6e o ++r '^^d°°+ i,., d`

pujar a l'escenari ; si és a un matx de boxa,ha de pujar al ring ; si va al cabaret, liprojecten els focus. La gent sembla boja.A París, tant si ell hi és present com no,mai no començaven cap reunió esportivasense que el públic hagués entonat el «La-dou-mè-gue..., La-dou-mè-gue...e A Parísaquest crit venia a ésser com una mena de«Du-ce, Du-ce, Du-ce» d'Itàlia.

Arriba l'apoteosi : pel novembre passat,.Ladoumègue, el màrtir, fa una proposició ala Federació. Es aquesta ; traspassarà a laCaixa de l'entitat tots els diners que hagiguanyant exhibint-se a França a condicióque el tornin a admetre. Els diaris s'hoprenen com una qüestió de vida o mort. Lagent espera amb ànsia la decisió. Però laFederació és tossuda... Ve aleshores la ma-nifestació dels 400.000 homes al carrer. TotFrança es commou. França perd un puntmolt important per poder ben lluir a Berlín.Ladoumègue havia de fer voleiar moltes ve-gades la bandera francesa dalt del palolímpic installat a casa l'ocupador de la Re-nània...

Perú Ladoumègue cada dia guanya mésmoneda. El contracten al Casino. El pri-mer dia se'l va a veure de smoking. Elssegüents se'l va a veure pagant una quan-titat molt considerable de francs.

—I ara què fareu?—Oh ! per ara penso dedicar-me de ple

al music-hall. He d'anar a Brusselles i aLondres. Encara no sé si primer aniré a unlloc o a l'altre... Qui sap si un dia ens veu-rem per casa vostra !... Una fotografia vo-leu? Ai ! que potser no me'n restarà cap.Totes aquestes mosses me'n demanen.

Arriba un tipus amb jersei que entra in-flant el pit. Es l'entrenador :

—Jules, apa que ja et toèa.—Si em voleu veure de prop, baixeu als

traspunts — em diu tot treient-se la bata.Entre cordes, fent nosa als tramoistes

que sempre que passen i traspassen m'etzi-ben una empenta, contemplo el número. Sino fos tan tronat tindria alguna cosa deballet. Ladoumègue surt amb pantalonetsi samarreta de seda. Com s'ha de veure l'es-portiu!... Sort encara que no va maquillatcom el núvol de boys que juntament ambles giris interpreten una dansa que vol ferpensar en les Olimpíades gregues ! Al migde l'ample escenari hi installen una pistaperaltada de fusta que ve a ésser una menade miniatura de velòdrom. Ladoumègue,cada vegada corrent més de pressa, la res-

el braç quan el corredor passa pel seu cos-tat. Cada volta s'assenyala amb un xiuletcom els dels àrbi tres de futbol.

Després canvien el quadro. Mentre boys igiris adopten posicions estàtiques, Ladou-

lloc. Hom pot apreciar bé l'estil. Un darrercop de xiulet i tot s'acaba. El seu manàgeri un altre galifardeu amb el barnús preparatel tomen en el précis moment de caure el'teló. Se l'emporten embolcallat de tovallolesamnab

dó. la mateixa cura i amor que si fos un

Tot plegat només un quart d'hora!...Qualsevol corri Marathons per aquests es.

talis !...CARLES SENTI`:

París, abril.

* * *

Celeste Grijó hauria de fer-se càrrec queja és massa gran per a fer el ximple da-munt els escenaris. Aquestes ximpleries fanrebentar de riure tots aquells espectadorsque no miren prim i que es diverteixen devalent quan Nanín, Topete, Chelmy i altresintermediaris sinistres es disfressen de ma-marratxo de dimarts de Carnaval i cantenMaría de la O. Però no fan cap gràcia a unpúblic intelligent i cultivat.

Celeste Grijó hauria d'aspirar a més. Per-què té do per donar i per vendre. Es lamillor excèntrica que ha sortit després de

la Blanca Negri. Joveneta, menuda, gracio-sa, intencionada, ben vestida, barreja picantde picardia i ingenuïtat, es fica el públic ala butxaca així que es colloca davant lesllums de la bateria. Omple l'escenari ambel seu moviment continu. Diverteix amb elsseus acudits, amb els seus estirabots, ambla seva veu molt simpàtica de la qual extreúefectes cómics inesperats. Canta en camelouns cuplets anglesos tan inintelligibles com danguillos l'han assassinat miserablement.la cançó de Chaplin en Temps moderns, per()L'han convertit en '.a ine.cantilrsme i enque fan molta gràcia. Fa una paròdia de mínim esforç. Polo, soleá, seguiriya... Tot

això ha estat reemplaçat pels fandanguillosBetty Boop que és una pura delicia... Ce-leste Grijó és una artista hot. Perquè cantai balla amb calor, amb cor. Perquè és ins-pirada. I perquè, en possessió d'una follafantasia, improvisa constantment. Amb ellano veurem ni sentirem mai un ball o unacançó dues vegades exactament iguals.

Però tot això és a l'estat brut. Poc for-mat. Massa exagerat. Mancat de tacte i demesura. El repertori de gestos i de movi-ments de la Grijó és limitadíssim. Dueso tres coses que repeteix monòtonament.Aquesta noia té gust. Té intuïció. Copsa elque és bo i el que és dolent. Però lliuradaal seu capritxo no farà mai res de bo. Ne-cessita com el pa que menja un tutor quel'orienti intelligentment. Que poleixi el seuart. Que l'alleugereixi del llast de coses in-útils. Necessita disciplina. Però aquest motno existeix en el diccionari de les artistesespanyoles. Perquè no es volen sotmetre auna regla que corregeixi el seu tempera-ment, s'espatllen de seguida. Una Argen-tina, per exemple, que ha atès temps haLi plenitud de la seva forma, moltes altresartistes a l'apogeu de llur talent, s'entrenencada dia. Estudien contínuament. Totesaquestes noietes, no !

I és llàstima. Porqué aquí hi ha matòriaprimera en abundància. Cada dia neixencriatures dotades que, ben encarrilades, ens

HA MORT UN CATALANOFIL HONGARES

El P. Albín KórósíUN GRAN CRITIC QUE ENS DEIXA

Albert Thíbaudet

Avui dijous, dia 23

^ DIA DEL LLIBRE10 per cent de descompte

No deixex de visitar la LLIBRERIA CATALONIA.Posarà a la venda entre altres els llibres següents:

Caries Soldevila. Moment MusicalPrudenci Bertrana. ImpromptusValentí Castanys. Fira de Ninots 6Eugeni d'Ors. La Ben Plantada (Ed. Noces d'Argent) 20Joan Merlí. L'amor és una altra cosa 2Claude Anet. Ariana (Una noia russa) 5Jacinto Verdaguer. Càntic dels Càntics 6La nostra llibreria, ultra el 10 per cent de descompte, per cada

compra de 5 ptes. lliurarà als compradors, 5 númerosque podran optar a valuosos premis en llibres.

LLIBRERIA CATALONIA3, RONDA DE SANT PERE, 3

5 ptes.

5 »

u

»

>1

DIA DEL LLIBRE

Quatre novetats literàries d'alta qualitat

D D A D EL L>=LD o G°3CI(VIOO dG0E3GNJ d e l'I0s(itaP 0cá) CSataIlafnlÓg, gihGlna p 6eni';aGli&P0a

LLIBG3ERIA MEIR oDAGMEG°3RlaMDLA LEL CENTG2Go

Dia dei Llibrevisiteu l'exposició

de la

LLIBRERIAPALAU

PELA1, 34

LECTOR:;EDICIONS PROA

crida la teva atenció sobre els seus darrers èxits:

Una dona s'atura en el camí. E. Martínez FerrandoPREMI CREXELLS 1935

Camins de nit . . . S. Juan-ArbóPREMI DELS NOVEL'LISTES 1935

L'estudiant de Cervera Alfons MaserasSuburbi Xavier Benguerel

Ramon XurigueraDesordre VALS Francesc TrabalLa Farsa i la Quimera J. Puig í Ferreter

que amb les altres obres de la seva ja famosa

BIBLIOTECA A TOT VENTconstitueixen la millor antologia de la nnveliística catalana i universal

ADQUIREIX-LES!!

_IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII11111111111111111111111111111111111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIiIIIIIIIIIIIIIIIIIII_

Per la nostra grandesa espiritualPer la nostra prosperitat econòmicaPer la nostra sobirania política

La convivència nacional és un imperatiu categòricHeus ací una obra orgànica i disciplinada

BIBLIOTECA SOCIOLOGICA CONTEMPORANIADirector: F. FORNER

CENS DE COL-LABORADORSSalvador Albert, Joan Alsamora, Leandre Amigó, Lisard Arlandis, EduardBuil, Ferran Cañameras, Joan Castells i Ruiz, Felip Cortiella, Josep Cussidó,Josep Dalmau, A. Esclasans, Josep M. Francès, F. Grau i Ros, FrancescHostench, Juli Just, F. Liron i Fontanals, Pere Llobera, Feliu Maten i Llopis,Andreu Nin, J. Palau-Fabra, Joan Pardellans, Nicolau Primitiu i Gomis,J. M. Prous i Vila, F. Pujol i Algueró, J, Riquer Palau, A. Rovira i Virgili,Nicolau M. a Rubió i Tudurí, Manuel Sanchis i Guarner, Dr. Jaume SerraHunter, Josep Sol, Dr. J. Soler i Damians, Enric Soler i Godas, Josep M. deSucre, A. Tarín i Sales, Rafael Tasis i Marca, Pere Vergés i Plàcid Vidal

ACABEN DE PUBLICAR-SEA. ROVIRA I VIRGILI : Pi i Margall i Proudhon .DR. J. SALER I DAMIANS : Assaig d'un Pla General d'Edu-

cació Física F. PUJOL I ALGUERO : Tècnica de l'Excursionisme.R. W. EMERSON : La confiança en un mateix .PERE LLOBERA : Pensaments i Articles.PLACID VIDAL : La necessitat d'escriure. (Edició home-

natge, celebrant la Festa del Llibre) =

iI11111111111111iIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIiIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIiIIIIIIIIIIIIIIIIli

2'— pessetes

3'5oI'25 llI'— a2'—

6 MIRAQE3R

LES LLETRESEls amics catalans del P. Albin Kórósi,

catalanòfil hongarès, s'assabentaran adolo-rits de la mort del traductor de La històriade la filla del rei d'Hongria. El dia 8 delmes que som, a dos quarts de tres de latarda, havent estat malalt d'una pulmoniadurant uns pocs dies, l'amic estranger mésdesinteressat de Catalunya ha deixat d'e-xistir.

El P. Kórósi era originari del nord d'Hon-gria. Nat a Selmec-Bànya, ciutat minaire,l'any 186o, als setze anys ingressà en l'ordredels escolapis. L'any 1883 acabà els seusestudis universitaris i fou nomenat catedrà-tic d'institut primer a la petita ciutat trans-danubiana de Veszprém, on ensenyà durantcinc, i a Temesvar (l'actual Timisoara, Ro-mania), on es dedicà a la seva tasca d'ense-nyar geografia i història natural durant tresanys. L'any següent, fou nomenat catedrà-tic del Collegi dels Escolapis, el millor imés gran de Budapest.

Ja des de la seva primera joventut, el.P. Kórósi dominava tots els idiomes romà-nics. Ben aviat s'especialitzà en les llengüeshispàniques, i dominava no sols el castellà,el català i el portuguès, sinó àdhuc el basc.«Em deien a Espanya que l'hongarès erauna de les llengües més endiablades delmón, i el base l'altra (ens digué el profes-sor Kórósi més d'una vegada). Com queja en sabia l'una, no vaig quedar tranquilabans de no saber també l'altra : la basca...»

Les obres més importants del P. Kórósisón unes traduccions en vers de diferentspoesies de l'espanyol i del català. L'any 1893publicà el seu volum Poetes espanyols delsegle XIX, dedicat a Quintana i Zorrilla,amb profuses mostres de llur poesia. Dosanys més tard veieren la llum Les perles dela poesia espanyola, llibre en el qual es tro-ben també molts poemes catalans correcta-ment vertits a l'hongarès. L'any 1912 publi-cà un volum de poesies i contes de Bécquer,i dos anys més endavant la traducció de laja esmentada narració catalana, amb ungran estudi preliminar. Va publicar unallarga sèrie d'estudis de poetes espanyols ihispano-americans, tant al seu país com al'estranger. Però encara més important quela seva labor de publicista fou la saya tascacom a professor. Durant tot un quart desegle ensenyà el castellà a la Universitatde Budapest, i a alguns dels seus deixeblesmés estimats els inicià també en els secretsdel pus bell catalanesc. Ja vam dir en certaocasió als lectors de MIRADOR els deutes quecentíam envers d'aquell home eminentmentbo i al qual convé que donem les gràcies siavui dia ens podem expressar en català.

L'any 1912 aportà el nomenament delP. Kórósi com a professor a la Universitatde Budapest ; deu anys més tard, la Univer-sitat de Ciències Econòmiques de la mateixaciutat el nomenà igualment professor d'es-panyol. Vèiem molt sovint el bon P. Kórósi,

els freds dies d'hivern, sortir de la monu-mental casa que a la vora del Danubi pos-seeixen els pares escolapis, el cap cobertper un barret petit i rodó de pell d'ovella,i caminar cap a una de les dues Universi-tats. Hi havia dies que jo em trobava totsol a classe ; altres dies, quan jo hi arri-bava, ell ja hi era. Però he de confessar quehi havia dies en els quals no hi vaig anarni jo mateix, preferint a la classe tan freda

El P. Albin Rór6si

i mai calentada, 'per motius d'economia, ferun poc d'esport patinant al llac del Parc dela Ciutat... Les classes del P. Kórósi noeren gaire populars, perquè l'espanyol inte-ressava llavors encara menys que avui. Peraquest motiu, el nostre professor ens reuniatots plegats, alumnes seus dels dos centresdocents, al seu domicili : dues cambres benclares de l'edifici Piarista (així els diuen alsEscolapis a Budapest), les finestres de lesquals donaven sobre el Danubi. Allí teniamolts llibres espanyols i àdhuc catalans l'ú-nica persona que sapigués enraonar en ca-talà a Budapest, i conversava amb nosal-tres molt més enllà de les lliçons oficials.

L'any 1921, quan vingué per darrera ve-gada a Espanya, com a delegat oficial delseu país per tal de demanar la caritat — sí,així era — per als nens hongaresos famèlics,ja no xona Duna pul-1 dels seus amic Q'exban,de la guerra. «Els íneus amics ja són alcel», escriví alguna vegada al fill del seuamic Joan Oliva : l'impressor Víctor Olivade Vilanova, amb el qual mantenia corres..pondència.

F. OLIVER BRACHFF,LD(Segueix a la pàgina 8)

Albert PieraJove encara, i quan les seves converses i

el seu optimisme feien creure que la sevasalut precària havia millorat i ]i permetiauna activitat literària com la que ell som-niava, Albert Piera ha mort. El Premi Ig-nasi Iglésies de 1 933, erl llorejar la seva co-mèdia Els Homes Forts, llançava a la noto-rietat, de sobte, el seu nom. Damunt d'a-questes pàgines de MIRADOR jo mateix vaigpresentar-lo als lectors, arran del veredictedel Jurat del Premi. I posteriorment, alllarg d'una amistat cordial, havia pogut se-guir els projectes i les realitzacions d'AlbertPiera, qui assajava, fora del camp de lesseves preferències, el teatre, altres gèneresliteraris, com la novella i la poesia. AlbertPiera era an esperit selecte, molt cultivat,enamorat dels poetes romàntics francesos,del teatre de Bernstein i de Bataille, i quetenia unes idees molt enraonades sobre allòque hauria d'ésser el teatre català, i asse-nyaladament el teatre pepular en el sentitautèntic de la paraula. De vegades jo haviapensat si les condicions d'autor dramàticd'Albert Piera, que en Els Homes Forts esmanifestaven en tota llur plenitud de vir-tuts i defectes, no haurien servit perfecta-ment les exigències d'un públic ingenu iapassionat que ara s'ha d'acontentar ambles innobles bajanades d'un Màntua, unRoure o un Bonavia. Piera ha deixat inè-dites unes comèdies que jo crec que hauriend'estrenar-se, i en l'èxit popular de les qualsconfio, perquè estan escrites amb dignitat,amb traça teatral i amb sinceritat, a laqual el gran públic difícilment es resisteix.

Jurat per dret propi del Premi Iglésies,exercí aquests darrers anys amb escrupolosaatenció la seva tasca i deixà després, en ar-ticles concisos, la seva opinió crítica de lesobres presentades a concurs. També haviaescrit breus assaigs sobre temes literaris ialguns contes intencionats i correctes, delsquals recordo El jaqué, publicat recentmenta La Publicitat. Albert Piera ha deixat únanovella inèdita, Triomfar!, en la qual, en-llaçat amb un argument desigual hi haviapàgines d'una gran força descriptiva i per-sonatges molt suggestius. ,Per a les lletrescatalanes, per al teatre català sobretot, queno està pas gaire sobrat d'escriptors cor-rectes i normals, amb vocació i facultats, lapèrdua d'Albert Piera haurà estat ben sen-sible. Per la seva simpatia personal i la sevavivacitat d'expressió, aquesta pèrdua seràencara més dolorosa per als seus amics.

R. T. M.

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlIIIIII!.

wIE

:IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIia

L'EXIT DE L'ANY

Més de mil exemplars venuts en un mes

QUATRE GOTES DE SANG(DIETARI D'UN CATALÀ AL MARROC)

Per J. M. PROUS I VILA

I1:1::o:o:o:o:o:,:o:o:I:R13:1;1:1;1:'4

D 'í'

¡1 23 d'Abril PW

Gr icia Llibreria e

¡i¡ Astúries, 8 - Telèfon 81468

1•

i; DIA DEL LLIBRE 'I rar

/: i: /:«/; 1:1:1:1:1:1:1:1:1:1:1:1:1:1:1; 1:1, 1:1:1:1,.4 1

PAPYRUSRevista de Bibliofilia

Publicada per JOSEP PORTERMontesion, 3, bis • Telèfon 16792

Dijous, dia 23, Diada del Llibre, aparei-xerà el primer número, contenint 64 pàgi-nes de text i gravats, segons el següen tsumari :

Presentació i crida ; Rocamora (Manuel) :Les targetes de visita espanyoles; Cotarelo(Emilio) : Sobre un tomo antiguo de entre-meses desconocido ; Sacs (Joan) : El llibreillustrat català ; Toda (Eduard) : Retorn aPoblet de la Biblioteca de D. Pere Antond'Aragó ; Ibarra y López de Calle (José Luisde) : Ordenanzas del Chacolí ; Peeters Fon

-tainas (J.) : Une édition perdue de «La Ce-lestina», Anvers, 1558 ; Rodríguez Perrero(Claudio) Autógrafos y manuscritos ; Sa-garra (Ferran de) : Un cas de bibliofilia ex-tremada. -- Pàgina poètica, Pàgina humo-rística. Noticiari. Bibliografia. Borsa del Lli-bre. Qüestionari.

Sortirà cada tres mesos.Tiratge popular : 2 ptes. número. 8 ptes.

any."tiratge de luxe, limitat : 20 ptes. any.Tiratge limitadíssim en paper japó impe-

rial : roo Ates any.

«Sóc abans que res un geògrafa, haviaescrit Albert Thibaudet a un altre crític,André Thérive. Per a qui conegui l'obra delgran crític que acaba de morir, trobarà jus-ta i explicativa la frase. Era un crític quees decantava més a classificar les obres quea jutjar-les. Explicava les obres literàriesamb un esperit de gebgraf modero, descri-via el món dels llibres com un geògraf hefa amb un país, des 'de la geologia a la

Albert Thibaudet

meteorologia, passant per la flora, la faunai l'ètnica. Comprenia els esperits els - unspels altres, i ningú com ell no excellia, enles seves classificacions, a copsar relacions,a constituir grups d'esperit per afinitatsd'idees, d'estil deustos.g

En els Princes lorrains hi ha, sense dirque ho sigui, un autoretrat seu : «li man.cava — reconeix aquella part del gustque és la netedat en la tria, aquell voler quejutja, decideix, exclou».

Borgonyó, en les seves crítiques li agra-dava sovint de fer comparacions gastronò-miques i vinícoles. En un temps que es-treny cada vegada més les barrares de l'es-pecialitzaçió, Thibaudet era un humanistacapaç de ficar-se en tots els dominis i trobar-s'hi bé, ,veure'ls totalment i relligar-los elsuns als altres. El servien magníficamentuna memòria infallible i un saber segur,peró sobretot una intelligència que sabia

Claescollir els fets demostratius i exposar-los

rament. Era, ha dit algú, una deu d'ideesfresques fluint en un torrent d'imatges.

Havia nascut a • ournus en 1874. Alhorauniversitari i de la N. R. F., havia pro-fessat, a més a més d'alguns liceus fran-cesos, a York i a Upsala. Des de 1925, eratitular de la càtedra de literatura francesade la Facultat de Lletres de Ginebra. Pas-

saya la vida entre la ciutat suïssa, la sevavila natal i París, amb les butxaques plenesde llibres, llegint i anotant, a la terrassad'un cafè dels bulevards o pels vagons delP.-L.-IM. Igualment segur es sentia en unabiblioteca com entre els ceps de Borgonya ;amb la mateixa autoritat parlava d'ideesque de la poda dels arbres.

• Però aquest pagès, borlonyó, gran con-versador r contador ,èl'anecdotes, que finsconservava l'accent dél terrer natal, era ungran europeu, un dels pocs- dignes d'aquestnom, que havia treballat molt per a crearun esperit internacional, i era liberal, undels pocs, també.

Per bé que universitari, conservava unavivacitat d'esperit, un desencarcarament,una sensibilitat que no solen ésser patri-moni professoral. Era sensible a les be-lleses naturals i al còmic de les persones.Per això amb tota la seva erudició no eramai pedant, i perquè la seva curiositat infa-tigable l'havia dut a les exploracions mésvariades, podia parlar de les coses més di-verses i parlar-ne amb profunditat i origi-n alitat.

Ningú no ho diria, havia publicat en1897 un mite dramàtic en tres actes, unpròleg i un epíleg, Le Cygne rouge ; peròno deu ésser pas això res que compti grancosa en la seva obra variada i immensa :La pensée de Stéphane Mallarmé, Les heu-res de l'Acropole, Trente ans de vie fran-çaise (I, Les idées de Charles Maurras ; II,La vie de Maurice Barrès ; I I I, Le bergso-nisme), Paul Valéry, Le liseur de romans,Intérjeurs (estudis sobre Baudelaire, Feo-mentin i Amiel) ; Les princes lorrains, LaRépublique des professeurs, Amiel ou lapart du réve, Mistral ou la République duSoleil, Stendhal, Cluny, Physiologie de lacritique, L'Acropole, Flaubert (reeditat, con-siddrablement refet i ampliat, fa pocs me-sos), i innombrables articles i estudis ennombrosos diaris i revistes (la malaguanya-da Revue de Genève, Nouvelle Revue Fran-çaise, London Mercury, Dagens Nyheter,d'Estocolm, etc.)...

Hem llegit en una necrologia ginebrina,publicada ara amb motiu de la mort recentd'aquesta gran figura, que deixa senseen-llestir una història de la literatura francesaque preparava d'uns quants anys ençà. Siels rumors que ens arribaren —fia sis o setanys — són exactes, l'encàrrec d'una obraaixí li havia fet una casa editorial de Bar-celona, que entre moltes altres obres serio-ses ha publicat centenars de números d'unaexcellent ctllecció de manuals.

xxx

Dones bé ; aquest home sense recórrer alqual no es podria escriure la història de lesidees ; que era una veritable consciència delseu temps ; que amb aires de voluptuós dela,intelligència i de diletant del pensamentha fet una feina immensa, no era de l'Aca-dèmia. I, a casa nostra, no érem pas tantsels que el seguíem i apreciàvem, com els quees creuen que amb el sofista Jacques Bain-ville va morir un historiador!

J• C.

nsilL ° s E

era secaPorcar — R

PorcarEl pintor Porcar ha tingut el gran encert

de venir a Barcelona amb un notable con-

junt de teles sense donarprticipparticipació al cap

altre tema que paisatge.dirque per primera vegada pot veure's la per-

a travésd'aquella producció t quearespon acd un verita-

lbje guió artístic i que culmina en una espe-cie paisatgística molt remarcable.

Amb la supressió dels temes a què ens

ren l'època. Aquest és l'aspecte de reminis-cència més important en el pintor. Romàn-tic a la seva manera, Serrano es deixa vèn-cer per la gràcia i per l'anècdota a flor depell, i aquest és potser l'únic retret que potfer-se-li.

La serietat, el valor de la seva pinturafons defons, 1 arribar al oi sexigeixen l'atac a

l'afer i no valer-se de fórmules que ja com-portin una simpatia de primera mà, infal-lible pel que fa als resultats de la contem-plació.

Serrano — Flors

Galeríes d'Ari

SYRAPRESENTS D'ART 1 QUALITAT

BODES, FESTES ONOMÁTIQUES, BATEIGS, ETC

MONSERRAT FARGAS (dibuixos)

JOSEP SERRANO (pinfura)

X, ALEXAlYDRlferros i metalls

fins al L es de maig

Dipufació, 262 Telèfon 18710

BUSQUETS

MOBLESOBIECTES D'ART 1 DE FANTASIA

JOAN SOLER PUIG(pintura)

PERE BUSINYE(pintara)

SALA PARES

Societat Espanyola de Carburs Metal' licsCorreus: Apartat 190 BARCELONA

Teleg : "Carburos" Mallorca, 232Telèfon 73013

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) í Cor-cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 °, lo DE PURESA, Fàbriques

a Barcelona, Va l ència i Còrdova : : ACETILEN DISSOLT,Fàbrici les a Barcelona, Madrid, Palència i Còrdova : : FERROMANGANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMA T i SECATde fila i peces de seda, cotó i altres teixits : : CALEFACCIOINDUSTRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS,

BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportaci ó per la

SOLDADURA AUTOGENAt

PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES I ASSAIGSP:GRAT1S

EL II SALO «MIRADOR»

investigació de la pinturaLa

23.1V-36MIRABflR

LES ARTS I ELS ARTISTES

gòtica a Catalunyame Cirera, Pere Huguet, Miquel Nadal,Pere Garcia de Benabarre, Joan i Pere Gas-có ; la darrera incògnita revelada és JaumeFerrer, autor del formidable retaule que, peruna incúria inexplicable, s'està podrint en

tal'església de la Sang, a Alcover, juntamentamb un altre retaule del segle xiv, unes pin-tures murals i un enteixinat gòtic.

Però queden encara més dedos-cents pintors, evidentmentmolts d'ells poc importants,dels quals coneixem el nomperò no llurs obres : quedenmés de quatre-cents retaulessense paternitat coneguda.Chandler Post i altres histo-riadors han resolt en part elproblema amb la creació d'unasèrie de mestres sota el nomdels quals s'agrupen les obresde tècnica similar. D'aquestamanera s'ha disminuït consi-derablement el nombre d'anò-

• nims, fent possible la quasitotal classificació. de la pinturagòtica catalana. Els més im-portants entre els mestrescreats són : el Mestre de SantMarc, Mestre de Cardona,Mestre d'Albatàrrec, Mestrede Solsona, Mestre de SantJordi, Mestre de les figuresanèmiques, Mestre de la Pa-heria, Mestre de Girona, Mes-tre d'Ainsa i altres.

ciendo de pintor alguno de nota que fuesen Man•precursor siquiera de una escuela» -( J a

rrés : Historia de la Pintura). Es molt pos-sible que l'esperit reflectit en aquesta frase,que tancava de cop els estudis de pinturamedieval, fou la causa que la ciutat de Bar-celona tardés tant a apreciar la bellesa delsretaules i a començar un Museu d'Art Ca-talà, quan Vic i altres pobles catalans pos-seïen ja museus formidables.

En 1902, malgrat ]a magnífica colleccióde pintura gòtica que figurà en l'Exposiciód'Art Antic, on s'exhibiren els millors retau-les del Museu de Vic, En Casellas parlaen uns articles de les «flors boscanes» de lanostra pintura, establint la idea que «el pri-mer gran exemple d'independència artísticade la histbria de la pintura catalana la de-vem a l'insigne Dalmau, el pintor de lafamosa taula de la Mare de Déu dels Con-sellers». Omplí infinites galerades teoritzantsobre la influència teutònica i altres in fluèn-cies, sense atrevir-se n encetar el gran pro-blema que l'Exposició d'Art Antic posavasobre la taula.

I llavors sortí En Sanpere amb els seusCuatrocentistas Catalanes. En començar elllibre, les úniques pintures amb paternitatconeguda eren la taula dels Consellers i laDegollació de Sant Cugat, obra del MestreAlfonso. Tota la resta eren infinites taulesanònimes sense connexió amb els documentspublicats per En Puiggarí. Però mossèn Gu-diol trobà en l'Arxiu de Vic un rebut enel qual el pintor Lluís Borrassà es conside-rava pagat per l'obra del retaule del Museu

dedicat a Santa Clara. En Sanpere

No és general en Serrano aquest proce-dir. Són moltes les teles produides pensantúnicament en pintor ; són per les quals ensinclinem i les que manifestament exposen lavàlua de l'artista. Els rams de flors, unavista del port, el retrat inacabat de PuigGairalt, l'arlequí, la composició d'un bode-gó en un jardí, formen un bloc consistenti responsable de la personalitat que Serranoté la obligació de seguir defensant i incre-mentant a peu i a cavall.

Montserrat FargasA les mateixes galeries on exposa Sorra-

no, Montserrat Fargas hi dóna a conèixerun aplec de dibuixos acolorits i a la plomaque segueixen la tradició de l'autora.

Tel. 15677

de Vicamb aquesta obra documentada començà lareconstrucció de l'escola : establí parallelis-mes i, si bé cometé el gran error d'atribuira Borrassà tota l'obra de l'escola dels ger-mans Serra, classificà bé una sèrie d'obresimportants. En el mateix llibre donà a co-nèixer Jaume Huguet, autor del retaule delsSants Abdon i Senén de Terrassa, i els Ver-gós a través del gran retaule de Granollers ;però es perdé en la discussió del problemaHuguet-Vergós, atribuint a Vergós la millorpart de l'obra del gran Jaume Huguet.A més, estudià Bartomeu Bermejo, Fran-cesc Solives i Gabriel Guàrdia. Uns anysmés tard publicà el primer volum dels Tres -

centistes, revelant la personalitat de FerrerBassa i la dels germans Serra. El descobri-ment dels Serra despullà quasi totalmentl'obra bastida a l'entorn del nom de LluísBorrassà. Aquest, que amb la publicaciódels Quatrecentistes havia pujat a la mésalta categoria en la història de la pinturacatalana, caigué del pedestal i quedà cobertd'un cert desprestigi, però la crítica moder-na, amb el descobriment de nous retaules, harehabilitat completament el seu nom. L'es-cola Vergós ha seguit un procés semblanten la seva resurrecció. Amb la inclusió dela majoria d'obres d'Huguet, En Sanperela posà a un nivell exagerat. La troballa delcontracte que dóna a Huguet el retaule delConestable arrossegà cap a la seva escolagran part de les obres atribuides al tallerdels Vergós ; no obstant, aquesta família,encara no ben estudiada, tingué un pintorde gran magnitud, Pau Vergós.

En els darrers vint anys han estat identi-ficats els següents pintors : el Mestre Joande Tarragona, Bernat de Montflorit, MateuOrtoneda, Grau Janer, Jaume Cabrera, Jau-

Sala .estevaGIORGIO

DI CHIRICO

referim, Porcar ha aparegut més intens iamb l'ajust d'unes teles de gros tamany, enles quals el seu programa queda a basta-ment explicat, ha esdevingut aquell pintorque desitjàvem de veure, lliurat a la irra-diació del seu concepte del paisatge.

Aquest és accentuadament personal. Jugaels horitzons baixos i els panorames ambelements desperdigats amb una eficàcia pic-tòricament notabilíssima. Porcar té una es-pecial condició de comentarista sucós, dedetallista poètic, de minuciós de la céllulaviva de les coses, que amanida amb la ubèr-rima matèria que posseeix, el fa quedar ex-traordinàriament bé amb les seves carrete-res, estacions de tren i altres escenes, decomposició anàrquica i minsa, que com potsuposar-se, són totes elles escenes d'una in-gratitud i dificultat considerables. Però exis-teix aquell conjunt condicional que sapagrupar emocions i presentar-les amb lamagnificència que reclama cada cas particu-lar. Amb el ben entès que això no és enPorcar accidental, sinó completament volguti adquirit.

Són a remarcar, en aquesta exposició deLa Pinacoteca, les obres Albes, Riera seca,Crestes del Trihsic i Desferres, enquadradesentre el millors fruits donats per aquestaplanta de la sensibilitat freda de Porcar.

Lola AngladaLola Anglada, absolutament identificada

amb l'ambient de selecció i amabilitat de lapetita Sala Renard, exposa una bona col-lecció dels dibuixos que han anat illustrantde bon gust les imaginacions infantils decasa nostra. Són trenta obretes planeres quesota la seva aparent intranscendència tenenel mèrit d'ésser les úniques que han om-plert un tros del camp de la illustració tanoblidada a Cataluya.

Josep SerranoAquest jove expositor de les Galeries Syra

és un temperament original sorgit d'entreles darreres emanacions diabòliques de l'abs-tracció i la resta de malures que arribaren

infectar l'organisme de la pintura.Un temperament original, assentat sobre

un esperit de pintor, que d'aquell campi quipugui, n'ha vist les conseqüències justes quese'n podion treure i que s'ha complagut aimportar, a purificar i a manifestar.

Serrano, es, doncs, una força inquieta, ex-tremadament dinàmica i àvida de curiositati recerca, que des d'aquesta exposició co-mença a perfilar amb el pòsit de regularitatque les seves disposicions i criteri li decla-ren necessari.

La prolixa font generadora de la pinturade Serrano està induïda per la brillantesamàgica dels arlequins, dels toreros i de lesballarines. Un petit món ressuscitat pelstrapelles de l'art i que ha anat quedant in-còlume enmig de les caigudes sensacionalsdels adminicles i personalitats que informa-

PROJECTORI Saló d'Artistes decoradors

Aquesta exposició collectiva que el Fo-ment de les Arts Decoratives porta a capinaugurant el seu nou estatge en la cúpuladel Coliseum, ha hagut d'ajornar la datade celebració, anteriorment fixada per al2 de maig, a causa de la darrera vaga me-tallúrgica, que ha retardat l'enllestiment de-finitiu de la installació.

assenyalada erLa inauguració ha quedat per dia 14 del mateix mes de maig.

L'art í la viniculturaEl proper 15 de maig s'inaugurarà a Pa-

rís, al Museu de les Arts Decoratives, unaexposició retrospectiva sota el següent enun-ciat : La vinya i el vi en l'art, destinada areforçar una campanya racional en favord'aquest producte.

Aquesta exposició recollirà obres de totsels països compreses entre els segles xlval xtx i en les següents espècies : escultu-ra, tapisseria, pintura, miniatura, dibuixosi gravats.

El jurat ha decidit que tenen dret d'en-! trada a l'exposició totes aquelles mani-

festacions que comptin només amb una sim-ple fulla ple cep.

Ens complaem a fer-ho a saber als artis-tes de casa nostra, esperant, que almenysla condició de país vinicultor els permetràfigurar-hi en pla eminentíssim.

EXPOSICI01 VENDAD' ANTIGUITATS

P. DOMINGO(pintura)

VICENC SOLER (ORBA(pintura)

SALA GASPARConsell de Cent, 323

(eMm Rambla de Catalunya ! Balmcs)

MARCS • GRAVATS • MIRALLS I MOTLLURES

RAFAEL ESTRANY(aquarel.les)

N. I. P. U.dibuixos d'humor

La classificació dels retau-les gòtics és una tasca lenta idifícil. Els elements de treballindispensables són els docu-ments i les fotografies. Foto-grafies de conjunts i detallsque permetin estudiar ambtota precisió les característi-

ques tècniques de cada mestre i de cadataller. Amb l'estudi directe dels retauless'obté urna idea del color i de la persona-litat de cada artista. Aquesta personalitat,que a vegades es presenta molt acusadai sovint deformada per l'evolució de l'artdel mestre o per l'alteració produïda amb lacollaboració dels deixebles, és una fitxa men-tal que tot investigador ha de tenir ben gra-vada. Amb ella s'obté la primera classifica-ció quasi automàtica de la pintura a estu-diar. La fixació exacta de les particularitatsd'un retaule no és possible fer-la sense tenir

les. La fotografia reprodueix clarament elspetits vicis de construcció, la forma de lespinzellades, el dibuix dels gofrats de l'ori altres detalls que serveixen per la compro-vació definitiva de paternitats. A més, enun moment determinat és possible posar alcostat de l'obra incògnita totes les pinturesque donin la impressió de parentiu. D'a-questa manera la investigació és una feinaquasi de laboratori, un procés d'anàlisi enel qual juguen un gran paper la retencióindividual i la intuïció de triar bé els reac-tius de prova. Aquest mètode ha donat resul-tats formidables : amb un retaule ben docu-mentat ha estat possible identificar tota unaescola.

Per a estudiar bé l'escola catalana sónnecessàries, almenys, vint-i-cinc mil provesfotogràfiques. Si En Sanpere i mossèn Gu-diol haguessin disposat d'aquest material,potser que el Corpus definitiu de la nostrapintura seria ja un fet. El secret de la per-

fecció de l'obra que el Dr. Post, el Dr. Cooki altres realitzen des dels Estats Units ésel fet que disposen d'unes colleccions completíssimes de fotografies perfectament orde-nades. El dia que l'Institut d'Estudis Cata-lans, la nostra Universitat, els Museus i 3i-blioteques descobreixin la utilitat de les sè-ries fotogràfiques, serà possible la formaciód'un cos d'investigadors i la reconstrucciócompleta de la Història de l'Art Català.

JOSEP GUDIOL

un cangur que em deu haver presmare!

(Ne o York American)

111

A començos del segle actual era text ofi-

cial de la classe d'Història de l'Art de la

Universitat de Barcelona un llibre que, par-

lant de pintura en la Península Ibèrica, deja

entre altres coses : «antes de 1450 no hubomás que la llamada manera gótica, care-

En les obres en què el color hi pren parts'hi observa una major desimboltura i con-sistència, com si s'haguessin acrescut lesvirtuts de pintora en Montserrat Fargas.

Xavier AlexandríDe la quinzena de peces que Alexandri

ha deixat exposades a les Syra se'n desprénque es tracta d'un excellent tècnic no massa;afortunat en la part formal. Sobretot impe-ra en aquesta un desequilibri.

Es llàstima, perquè si l'artífex quedés de-limitat en alguna de les tendències que mar-ca, l'exposició guanyaria extraordinària-ment.

Hem d'assenyalar la nostra preferènciaper allò que explica volums sencers, tot ique creiem que si Alexandri comptés ambmodels bons en l'altre aspecte, superaria elsprimers,

ENRIC F. GUAL

i

La PinacotecaMARCS 1 GRAVATS

V. GARCIA SIMON

Passeig de Gràcia, 19,

SALA BARCINOV. GARCÍA SIMÓN

MARCS, GRAVATS, MOTLLURES

CORCAR(pintura)

Passeig de Gràcia, 34

( pintura)

Detall del retaule d'Alcover, obra de Jaume Ferrer

(Foto A. D. A. C.)

rotugrnfica d'en i de tot<a leo „breo parallo-

—Esper sa

PER

alltatqu

ER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI , MARTI+yr

AVINYO, 19,, pral.

ropldesa

: Telèfon 17047 : BARCELONA

Máxima

i^

1° `^RE55EIVpu

INFB! âYIJrS P(EFe.Saw'FS

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts GràfiquesNèpols, 215 • Telèfon 55723

BARCELONA

8MIRABDR

23-IV-36

MIRADOR SET M ANAL...de política catalana vern; de poc li valgué, car el comunistaTI_

elements, que volien impedir el retraspàsde l'ordre públic, i havien convençut elministre de la Governació que adaptés elsex-agents de policia de la Generalitat alcos de vigilància i seguretat. Aquesta set-mana que 'comencem ha d'ésser definitiva,per aquest retraspàs, pel qual sembla ques'ha arbitrat una fórmula acceptada perambdues parts. No fóra estrany que el se-

z, que ultra ésser marxista és andalús,el va amenaçar no menys amb què nomoriria al llit. El senyor Ventosa tambés'oferí en tot i per tot.

Llústima de conllevancia! L'endemà detantes belles paraules, els fets venien a de-mostrar la seva ineficàcia.

Calvo Sotelo parla en la sessió nocturna

No ha passat res, però el govern de laGeneralitat féu els possibles perquè fos així.Els consellers de Governació i Treball, co-neguts els desordres de Madrid, actuarenprevisorament, per evitar que repercutissinací els esdeveniments de Madrid. Potser enaquest mateix sentit, encara que amb altrespropòsits, es reuniren alguns militars a laConselleria de Governació, en conèixer cer-tes reunions d'alguns elements, no precisa-ment civils.

sI

e

ñr

d

s

fi

Eaqgeqah

Pfota

usesenrequr

retr

avbé

vela

fédiund'

Camquviomemo

Fora d'això, gairebé no hi ha hagut acti-vitat política. Els senyors Vàchier i Dencàssembla que fan discursos. Perd com queels fan en els Centres d'Estat Català ningúno se n'assabenta. Potser l'ex-conseller deGovernació començarà a actuar, parlamen-tàriament, en la reobertura del Parlamentcatalà, fixada per a després de l'elecció decompromissaris.

El govern de la Generalitat ha pogut evi-tar que es portés a cap la intenció de certs

...de

EL PROGRAMA DEL GOVERN DE LA REPÚBLICA

Hi havia molt d'interès per conèixer eldiscurs que dimecres passat pronuncià elsenyor Azaña, en el qual féu la presentaciódel programa del govern. D'ençà que hemquedat que el cap del govern té fórmulesmiraculoses, que amb les seves paraulespugen els valors a la Borsa i l'ordre públic

MORT D'UN CATALANÒFIL HONGARÈS111••■•■

El P. Albin Kórósi(Ve de la página 6)

El seu darrer treball fou publicat fa dosanys, a Palma de Mallorca, pel Cercle d'Es-tudis que dirigeix el canonge major d'aque-lla catedral, mossèn Antoni Sancho. Aquesttreball és ben interessant, perquè intenta es-tablir les relacions que podien existir entreels Furs d'Aragó, la Magna Charta i laButlla Aureau d'Hongria. Tanmateix, esnota ja un cert cansanci de la ploma, i elseu castellà no és tan bell i fluid comabans.

L'any 1932, l'Acadèmia de Bones Lletres,de la qual era membre corresponent d'Hon-gria —L'únic d'aquell país —, li organitzàun petit homenatge, al qual s'associà tambéRamón Menéndez Pidal. Pertanyia a l'Asso-ciació d'Artistes • i Escriptors de Madrid, a]'Acadèmia Espanyola, a les Acadèmies deSevilla i Màlaga, i a una dotzena de corpo-racions científiques de tot arreu del món.L'any 1902, fou decorat amb la creu de co-manador de l'Ordre d'Alfons XII, i l'any1 935 pel mateix grau de l'Ordre de la Repú-blica. Era molt popular entre els elementsde la petita colònia hispano-americana deBudapest, el món diplomòtic, i les persona-litats espanyoles que anaven a Budapest nomancaven d'anar a saludar-lo. Només elsseus germans de l'ordre dels escolapis no litenien massa simpaties, cosa estranya, jaque era tan bo com el pa. Ell pretenia queaixò era degut a unes traduccions més béfacecioses del castellà que guardava en elseu calaix i no mostrava mai a ningú. «Sónpoesies d'amor, sabeu?, i els sap greu queles hagi traduït...» Però el que això escriusap que n'hi havia alguna que no era pasprecisament de traducció...

«Adéu-siau» : amb aquesta paraula soliaei pare Kdrósi tancar les seves lletres queem dirigia bastant sovint des de Budapest ;i ara nosaltres li hem de dir : adéu-siau, bonliternry gentleman que vàreu saber guardarun cor ben humà sota la sotana de capellà ;per a sempre, adéu-siau!

F. OLIVER BRACHFELD

CAMISER

ESPECIALISTAUIT EN LA MIDI

¡ARME I. liTelèfon 11655

s'endega, les paraules del senyor Azaña ad-quireixen un abast insòlit. Afortunadament,el cap del govern és un home modest, quefa els possibles per desmentir aquesta famade taumaturg.

El senyor Azaña va pronunciar un discursmolt ajustat, molt precís, exposant breu-ment quin era el programa de; govern quepresideix. Només al final es va permetrealliberar el seu lirisme, i aquesta part delseu discurs fou una peça mestra, en la quales canta, entusiastament, la renovació delpaís sota l'empenta de la República.

El programa del govern — va dir Azaña— és conegut de tothom. Es el programaamb què anà a les eleccions el Front Po-pular. Aquest programa té una part quepodríem dir-ne reparadora, per tal corn vo-lem reparar injustícies passades, que notenen fonament social, sinó polític.

El senyor Azaña va alludir, amb paraulesmolt breus, la restitució íntegra de l'Au-tonomia catalana. I passà tot seguit al pro-grama immediat del govern.

En el primer grup de mesures que esportaran al Parlament hi ha la reforma delistema electoral del Tribunal de Garanties,a reforma de la Llei electoral del president

del Tribunal Suprem.El govern es proposa reformar el regla-

ment de la Cambra, per tal de donar mésficàcia al parlamentarisme. El senyor Aza-a, en parlar d'aquesta reforma, va decla-ar : «Ningú no pot creure que la rapidesa,'energia i la competència d'un Estat mo-ern poden circumscriure's dintre la clás-ica tradició parlamentària.»El cap del govern es referí a la qüestió

nancera, que la gestió desastrosa dels an-eriors governs ha deixat molt malparada.1 govern s'ha trobat davant problemespremiants, com la qüestió de les divises,ue ha hagut de resoldre d'una manera ur-ent. El govern no veu la qüestió financeran funció de resolucions immediates, sinóue vol orientar-la i organitzar-la de cara1 futur. La manca d'una política concretaa fet que la majoria de les vegades laolítica financera i la política comercialssin completament divergents. Cal, pernt, reajustar les dues polítiques.El ministre de Finances presentarà, aviat,

ns quants projectes al Parlament, en aquestntit. El govern sap molt bé que les con-qüències dels desencerts en la política eco-

òmica tenen resultat : atur forçós. El granmei per aquest mal són les obres públi-

ues. Les obres públiques, però, han de tenir1 pla i no servir de beneficència.Les altres lleis que prepara el govern esfereixen a la Reforma Agrària ; el minis-e d'Agricultura presentarà una nova lleiarrendaments rústics. S'organitzarà beniat el crèdit agrícola. Es restabliran, tam-, les lleis socials.Quant a la política internacional, el go-rn es limitarà a seguir les directrius deS. de les N.

El senyor Azaña, en els comentaris queu a la presentació d'aquest programa, var : «Nosaltres no hem vingut a presidira guerra civil, sinó que tenim la intenció

evitar-la.»En el debat que va seguir, intervinguerenlvo Sotelo, Gil Robles i Ventosa. El pri-

er — disposat a endur-se'n els impacientse encara són de la Ceda — féu un discurslent que va provocar incidents de totana. El senyor Gil Robles es va mostrarderat, fent moltes ofertes al cap del go-

LA CRISI EUROPEA

La situació internacional roman estacio-nària, això és, incerta i confusa. Si semblaeliminat el perill imminent d'una guerra, lapau, en canvi, no sembla pas consolidada.La cursa dels arrrrarnents és l'única realitatde tot el caos internacional, i quan aquestshagin arribat al límit màxim que permetinles finances estatals, serà ben difícil d'evitarla guerra. A menys que no s'arribi a unacord, si no de limitar els armaments, dedeturar-ne la intensificació.

Si fa no fa es parlava de la mateixa

manera abans de 1914. Qui no recorda lainiciativa de limitació dels armaments ipau general, presa pel tsar Nicolau, i lesdues Conferències de La Haia? Cap paísno es refià de les platòniques conclusionsd'aquelles reunions internacionals, i tots se-guiren armant-se, fins que esclatà la guerra.La diferencia d'aleshores amb ara és queexisteix la S. de les N., basada en la segu-retat col-lectiva, per bé que, com s'ha vist,ningú no creu gaire en la seva aplicació, i

cuando el dolorle atenazadificultándolelos movimientos,es que los crista-les de ácido úri-co sin oxidar sehan incrustadoen sus tendones,músculos y articulaciones. Debe V. di-solverlos y eliminarlos tomando conregularidad el Urodonal que ol provo-car un enérgico drenaje de los ácidosde la sangre, destruye las acumulacio-nes de residuos tóxicos poniendo fin otodos los dolores y molestias de

origen reumot co

URODONALcura el reuma

porque disuelve el ácido ()rico

Una vaga pacífica, de vint-i-quatre hores.El govern actua ràpidament. Quatre co ro

-nels, dos tinents coronels i vuit oficials dela guàrdia civil són empresonats. Són detin-guts un gran nombre de militars, en totalun centenar. El govern declara que moltscaps i oficials de l'exèrcit, de la guàrdiacivil i cossos de vigilància i se-guretat no actuen amb l'ad-hesió i l'entusiasme que elsimposen l'uniforme i la signi-ficació del seu càrrec.

Les Corts, en una sessió ac-cidentada, aproven el dissabtela llei que presentava el go-vern d'acord amb la qual dei-xaran de beneficiar-se de laLlei Azaña els militars queatemptin contra la República.El discurs que pronuncia Aza-ña en defensa d'aquesta lleival un gran triomf al govern.El Front Popular s'aguanta,tot i les dificultats que entor-peixen, constantment, el camí.

L'ESTATUT BASC A LES CORTS

El dimecres els diputatsd'Alava, Guipúzcoa i Biscaiapresentaren l'Estatut del PaísBasc al Parlament. Immedia-tament va passar a Estudi dela Comissió d'Estatuts. El se-nyor Azaña va declarar laseva simpatia pel projecte aldiputat nacionalista senyor Pi-cavea.

L'ELECCIÓ DE COMPROMISSARIS

Diumenge es celebren leseleccions per compromissaris.El Front Popular presentacandidatures amb la mateixaproporcionalitat que en les an-teriors eleccions. No se sap en-cara, quina serà l'actitud deles dretes. Sembla que espe-ren l'opinió de les organitzacions regionalsper tal d'orientar-se.

Qui seran els candidats .a la Presidència?Continuen sonant noms, més o menys ver-semblants. Azaña? Martínez Barrio? Bes-teiro? Aquest, preguntat per un periodista,respongué : «El meu lloc és en els esconsdel Parlament.,, Serà veritat?

fins els anglesos, que en són ferms parti-daris, augmenten Ilurs exèrcits.

Baldwin, en l'important discurs pronun-ciat dissabte a Londres, ha reconegut quela seguretat col-lectiva encara es troba enel camp Teòric i troba greus dificultats pera entrar en el pràctic. No ha vacil-lat a afir-mar que la S. de les N. no pot actuar ambeficàcia, ja que tres grans nacions no enformen part : Estats Units, Japó i Alema-nya.

Cal reconèixer que si la seguretat collec-tiva no funciona, es deu en part principala la incertesa de la política britànica. Dala-

PROJECTIS 1 REALITATS

Decididament el nostre país estima la nor-malitat. Enmig de tots els incidents i alar-mes d'aquests dies, hem conservat una cal-ma ben envejable. El famós Angulo, d'ElDebate, comença a creure diu en unacrònica — que el senyor Companys té certspoders diabòlics.

nyor Companys aprofités la seva estadaa Madrid per fer gestions a favor del re-traspàs.

El govern català ha examinat, aquestasetmana, l'aplicació de la llei de Contractesde Conreu. Així mateix ha decidit presentarun projecte-llei al Parlament sobre divisióterritorial de Catalunya.

El conseller de Cultura ha donat comptede la seva tasca, que es caracteritza peruna amistosa collaboració amb el ministred'Instrucció Pública de la República. S'hancreat els Comitès executius mixtos regio-nals, de primera i segona ensenyança, is'ha creat l'Escola de Mineria, a Manresa.

La celebració del III Congrés Interna-cional de Musicologia a la nostra ciutat hatingut un gran relleu.

Finalment el president Companys assisti-ré a les Fires de Sevilla, en companyia deS. E. el president de la República. El viatgedel President ha constituït un gran òxit.

política de la República

INCIDENTS FEIXISTES. — VAGA GENERAL. —LA REACCIÓ DEL GOVERN

L'alferes de la guàrdia civil mort el 14d'abril, en la desfilada militar amb motiu

dijde l'aniversari de la República, fou enterrat

ous. Sembla que el govern havia fixatun itinerari a la Comitiva fúnebre, que no

jfou seguit. Això va donar lloc que el tra-ecte no fos degudament vigilat i potser

explica la facilitat amb què es produïrenels incidents.

De totes maneres cal convenir que elsincidents s'haguessin produït igualment.Abans de sortir la comitiva hi hagué algunsincidents que demostraren el malestar, elnerviosisme que existia. El general Pozashavia fet retirar algunes corones, les ins-cripcions de les quals no corresponien a unacte que ha d'ésser deslligat de tendènciespolítiques.

La comitiva fúnebre, en arribar al carrerMiguel Angel, fou tirotejada. Per qui? Nose sap. En arribar al carrer Lista, ho founovament. I en arribar a Recoletos, sorgirennous dispars. A la Plaça de la Indepen-dència un guàrdia civil obligà el jardinera treure's la gorra, que l'home conservavaposada.

Trets, agressions, desfilades. I altra ve-gada rumors. A la nit són detinguts més de170 afiliats a Falange Espanyola. El senyorCasares Quiroga, acompanyat del senyorAzaña i Franco, se'n va a Governació, onpassa tota la nit. L'endemà se sap que,finalment, el ministre de la Governacio se-nyor Amós Salvador ha dimitit i que el seulloc l'ocuparà Casares Quiroga.

Aquell mateix dia és ferit el president del'Audiència de Sevilla, senyor Eizaguirre.

Es viuen uns moments de confusió, querecorden, malauradament, tants altres mo-ments anàlegs viscuts anteriorment.

Una comissió de la U. G. T. s'entrevista,la nit del dijous al divendres, amb el capdel govern i amb el ministre de la Gover-nació. No hi haurà vaga, diuen en sortirde l'entrevista. Però el divendres hi ha vaga,imposada per la C. N. T. i els comunistes.

Madrid. — El moment de l'explosió dels petards durant la parada militar del14 d'abril

.. de política internacional

dier ha recordat aquests dies que en 1932,al comenr; de la Conferència del Desarma-ment, oferí una reducció dels efectius i ar-maments francesos mentre Anglaterra asse-gurés el seu ajut a França en cas d'unaagressió, però els anglesos respongueren queno podien assumir compromisos semblants,sinó que preferien sempre examinar les mo-dalitats de cada cas abans de pendre deci-sions definitives. Daladier diu que aleshorescomprengué que la seguretat collectiva eramolt lluny d'ésser assolida. El cap dels ra-dicals-socialistes francesos creu, contrària-ment a Baldwin, que la S. de les N. ha derenunciar a la seva universalitat per a ésser,amb més modèstia però amb més eficàcia,simplement europea.

Mentre tenen lloc aquestes discussions, laguerra d'Africa continua, la invasió italia-na avança i no és possible d'evitar la des-trucció d'un país membre de la S. de lesNacions. I això que avui s'esdevé per a'Etiopia, demà pot esdevenir-se per a unaaltra nació, baldament sigui europea. Elmateix Baldwin ho ha reconegut.

LES ELECCIONS FRANCESES

Diumenge vinent, dia 26, tindran lloc aFrança les eleccions polítiques generals. Elscandidats que es presenten són 4,587.

Com és sabut, el camp electoral està di-viclit en dues grans concentracions : FrontPopular i Front Nacional.

Segons les previsions més fonamentades,la nova Cambra no serà molt diferent dela que l'ha precedida. Sembla que els co-munistes guan yaran alguns llocs a expensesdels socialistes de la S. F. I. 0., i aquestsse'n refaran prenent-ne als radicals-socialis-

5i

tes, els quals en restaran a les dretes. Aixòvol dir que la nova Cambra tindrà una ten-dència més acusada cap a l'esquerra, i po-dria consentir la formació d'un govern pre-sidit per Daladier o per Herriot, que comp-taria amb el suport de tots els partitsd'esquerra No és probable, però, que Léon

Propaganda electoral francesa

Blum accepti de collaborar en el govern.De totes maneres, la política exterior de

França no sofriria cap modificació ; els dar-rers discursos de Daladier i d'Herriot hodeixen preveure fàcilment.

LA SITUACIÓ A ROMANIA

D'ençà que va tornar a la seva pàtria,entre el rei Carel i el seu poble no s'hanobservat mai sentiments de veritable sim-patia.

Carol tornà a.-Romania amb el propòsitd'implantar-hi una dictadura. Es clar quedesmentí aquests propòsits a un enviat deLa Stampa de Torí, però els esdevenimentsd'ara els confirmen. Passant per alt totauna sèrie de fets, ens limitarem a recordarl'assassinat del ministre Duca per la Guàr-dia de Ferro, organització de tipus feixis-ta i en estreta relació amb els nazis. Des-prés d'un període de greu pertorbació, elspolítics liberals i els pagesos nacionalisteshan pogut paralitzar l'obra del monarca,al qui Titulesco infligí algunes humiliacions,com la de llicenciar el secretari, un protegitde la Lupescu.

Mentrestant, era erigit un monument aDuca, el ministre assassinat, segons certesversions, en virtut d'ordres de Berlín alsfeixistes de Bucarest. El ro del corrent, elmonument era profanat, i això produïa unaagitació en tot el país, arribant fins a l'ex-trem que els pagesos nacionalistes dema-naven la dimissió del govern i l'allunya-ment del sobirà. El govern resisteix, mal-grat que Titulesco en voldria modificar lasituació, excloent-ne alguns homes d'un li-beralisme dubtós.

La crisi sembla agreujar-se cada dia més.Ara bé ; cal remarcar que la situació roma-nesa és conseqüència d'intrigues alemanyes.Berlín, després d'haver maniobrat, senseèxit, a Belgrad, ha concentrat els seus es-forços a Bucarest, on sap que pot comptararnb Carol per afeblir la Petita 'I Entesa.

Perd Titulesco està a l'aguait, sap quecompta amb l'opinió pública, i no fóra di-fícil que recorregués a mitjans molt enèr-gics per assegurar la tranquillitat del país

evitar que a Berlín es areguin que Ro-mania pugui desentendre's dels compromisosque la lliguen amb Praga i Belgrad.

LA UNIÓ PANARABICA

La feixuguesa de l'atmosfera europea fapassar inobservats esdeveniments importantsque un dia poden tenir greus conseqüències.

Un d'aquests és el reagrupament dels Es-tats de l'Aràbia i de l'Orient Mitjà. Durantla guerra de l'any passat entre Ibn Seud iYaya, es conclogueren acords entre l'Iraki i'Iran i entre ]'Iran i l'Afghanistan. Aras'han afegit nous anells a la cadena ambels acords entre l' lralc i l'Aràbia Seudiana,als quals aviat s'afegirà el Yemen. L'Egip-te, per la seva banda, segueix amb vivasimpatia aquesta unió dels germans de l'al-tra banda del Mar Roig.

Es d'assenyalar que aquests acords s'hanconclòs entre famílies regnants dividides perodis seculars, les quals els han oblidat deltot per a constituir una mena de «frontdels reis d'Orient),. Qui és que mena aquestmoviment d'estreta unió entre els païsosmedioorientals i àrabs? Es pot contestarsense vacillar : Anglaterra. No es pot saberfins a quin punt li pot ésser profitós undesvetllament de l'Asia ; però, de moment,serà una barrera a la influència italianaen les ribes del mar Roig. Després, ja noes pot dir a què conduirà el desvetllamentpanaràbic.

IMPRESOS COSTANOU DE LA RAMBLA, 45

BARCELONA