GD Fem musica 1 OK 3/9/02 09:00 Página 1 de la tècnica del musicograma per arribar al coneixement de diversos aspectes musicals. 19. Síntesi, individualment o en grup, de la informació

GD Fem musica 1 OK 3/9/02 09:00 Página 1

índexPresentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5

Elements per elaborar la programació d’aula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6

Continguts per cicle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

Orientacions didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

Temporització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

Solucionari del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30

Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31

Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33

Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38

Unitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42

Unitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56

Unitat 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .64

Unitat 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .65

Recursos didàctics per a l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72

Avaluació formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72

Avaluació sumativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .75

Solucionari de l’avaluació sumativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .84

3



Fem música és un projecte global per aplicar a l’educació secundària obligatòria. S’ha agrupat aquestmaterial en dos llibres adreçats a l’alumnat, un per a cada cicle. S’ha fet d’aquesta manera perquè s’haconsiderat que és més pràctic a l’hora d’organitzar els continguts i treballar les activitats. També s’ha edi-tat un CD per al professorat, que recull els enregistraments de les diferents audicions. En el llibre de l’a-lumnat s’ha indicat amb aquest símbol:

S’ha dividit el material de l’alumnat en tres blocs de treball –llenguatge musical, audició i interpretació,que inclou la part vocal i l’aprenentatge d’instruments–, sota els títols «Un llenguatge molt especial»,«Com estem d’oïda?», i «Fem-ho sonar», respectivament. El fet de presentar en el llibre de l’alumnat elstres blocs de treball l’un darrere l’altre, no implica un ordre rigorós d’aprenentatge, sinó que, contrà-riament, aquest criteri obeeix al fet que el professorat tingui més llibertat a l’hora de decidir, d’unabanda, el temps d’explotació de cada bloc de treball i la selecció dels continguts, i, de l’altra, l’alternançai la interconnexió d’aquests, per adaptar-los a les necessitats educatives de cada grup i de cada alumne oalumna.

Paral·lelament, cada llibre va acompanyat d’una guia didàctica. Aquesta guia que teniu a les mans corres-pon al primer cicle i està orientada a facilitar la tasca educativa; així doncs, s’hi inclouen: els continguts,els objectius, les orientacions didàctiques tant pel que fa a les activitats d’aprenentatge com als criterisd’avaluació i, finalment, el solucionari.

La diversitat de coneixements de l’alumnat de secundària és present en totes les àrees, però en el cas del’àrea de música és especialment notòria, ja que en determinats moments ens trobem amb tres tipologiesd’alumnat diferent: l’alumnat que ha treballat les prescripcions del currículum de Música de l’Etapad’Educació Primària; l’alumnat que té una forta mancança, ja que no ha treballat al complet aquestesprescripcions a l’escola de procedència, i l’alumnat que assisteix a centres especialitzats de música i, pertant, té un nivell de coneixements superior, en alguns aspectes, al que es demana en finalitzar aquestaetapa d’Educació Secundària Obligatòria. Pensant en aquesta diversitat d’alumnat, presentem activitatsd’aprenentatge de quatre menes, les quals s’expliquen en les orientacions didàctiques d’aquesta mateixaguia.

Les autores

5

presentació


El conte del Tsar Saltan: «El vol del borinot» [N. Rimskij-Korsakov] pàg. 90En un mercat persa [A. Ketelbey] pàg. 94 i 189El carnaval dels animals: «El cigne», «L’elefant» [C. Saint-Saëns] pàg. 96La ritirata di Madrid: «Dansa dels cecs» [L. Boccherini] pàg. 100Petit llibre de clavecí per a Anna Magdalena Bach: «Minuet» [J. S. Bach] pàg. 103El carnaval dels animals: «L’elefant» [C. Saint-Savëns] pàg. 108Els ocells: «Preludi» [O. Respighi] pàg. 110Te deum: «Preludi» [M. A. Charpentier] pàg. 113Àlbum per a la joventut: «Pobre orfe» [R.Schumann] pàg. 116Joana d’Arc [Orchestral Manoeuvres In The Dark] pàg. 119Marxa Radetzky [J. Strauss] pàg. 121Danses hongareses: «Dansa hongaresa núm. 5» [J. Brahms] pàg. 124Gayaneh: «Dansa del sabre» [A. Khachaturian] pàg. 127The Typewriter [L . Anderson] pàg. 129Brothers in Arms: «Walk of life» [M. Knopfler] pàg. 133 i 222Synchronicity: «Every Breath You Take» [Sting] pàg. 135 i 252Hey Jude [P. McCartney] pàg. 137 i 260Els contes de Hoffmann: «Barcarola» [J. Offenbach] pàg. 140Setena simfonia, op. 92: «Allegretto» [L. van Beethoven] pàg. 144La història del soldat: «Marxa del soldat» [I. Stravinskij] pàg. 148Quintet de corda amb piano La Truita, op. 114: «Andantino» [F. Schubert] pàg. 154Ibèria: «Corpus Christi a Sevilla» [I. Albéniz] pàg. 158Tirant lo Blanc [A. Ros Marbà] pàg. 167La flauta màgica [W. A. Mozart] pàg. 174Ticket To Ride [J. Lennon - P. McCartney] pàg. 187Help! [J. Lennon - P. McCartney] pàg. 193A Hard Day’s Nigth [J. Lennon - P. McCartney] pàg. 197Tarragona m’esborrona [L. Gavaldà - R. Vidal] pàg. 199Yellow Submarine [J. Lennon - P. McCartney] pàg. 201Ob-La-Di, Ob-La-Da [J. Lennon - P. McCartney] pàg. 205Novena simfonia, op. 125: «Quart moviment» [L. van Beethoven] pàg. 212Blowin’ in the Wind [B. Dylan] pàg. 216Old Texas [popular dels EUA] pàg. 220Pel desert [popular palestina] pàg. 229Blue Moon [R. Rodgers] pàg. 234Islands [M. Oldfield] pàg. 236Red River Valley [espiritual negre] pàg. 247It’s A Heartache [S. Wolfe] pàg. 250

6

elements per elaborar la programació d’aula

Obres i autors/es

Continguts per cicle


7

presentacióProcediments

1. Utilització de diferents tècniques per a una millor emissió de veu: respiració, vocalització,articulació i ressonància.

2. Improvisació de petits suports rítmics i/o melòdics, tot utilitzant l’instrument adequat, enfunció del contingut de la cançó.

3. Interpretació de cançons.4. Anàlisi i interpretació de les qualitats del so i dels elements constitutius de la composició

musical a partir d’una cançó, una audició o emprant la interpretació.5. Localització d’exemples musicals que s’articulin, principalment, basant-se en les modifi-

cacions d’un o més elements constitutius de la composició.6. Anàlisi dels diferents timbres d’instruments, famílies d’instruments i conjunts instrumen-

tals emprant diferents recursos.7. Identificació mitjançant l’audició dels instruments més importants.8. Identificació visual dels instruments treballats en l’audició. 9. Identificació de la forma i de l’estructura interna en determinats temps de l’obra musi-

cal.10. Identificació de les agrupacions instrumentals més representatives. 11. Localització de fragments musicals que permetin reconèixer auditivament aspectes tre-

ballats a través de l’audició: instruments, formes, etc. 12. Aplicació del conceptes frase, pregunta-resposta, variació, cadència conclusiva i suspensi-

va, com a via d’anàlisi.13. Anàlisi de la teoria i la nomenclatura musical.14. Anàlisi formal i organològica.15. Relació entre música i llenguatge.16. Creació i interpretació de petites cèl·lules rítmiques, individualment i col·lectivament, a

partir d’una pauta donada.17. Interpretació de melodies monòdiques o polifòniques amb acompanyaments polirítmics

d’instruments de percussió de so determinat i indeterminat.18. Utilització de la tècnica del musicograma per arribar al coneixement de diversos aspectes

musicals.19. Síntesi, individualment o en grup, de la informació donada.

1. Descobriment de les qualitats del so2. Com es representa gràficament el so3. La durada del so i del silenci

La pulsacióLes figures musicals regularsEl puntetLa lligaduraEl calderóEl contratempsLa síncope

El treset4. L’altura del so

El pentagramaLes claus: sol i fa en quartaLes notesLínies addicionalsLa tessituraL’escala musicalL’intervalLes alteracions

Fets, conceptes i sistemes conceptuals


8

presentació 5. La intensitat del so

Els matisosEls reguladors

6. El timbre del soEls instruments en les partitu-resEls instruments en les audicions

7. La classificació sistemàtica dels instru-ments musicals

Els instruments cordòfonsEls instruments aeròfonsEls instruments membranòfonsEls instruments idiòfonsEls instruments electròfonsLes veus humanes

8. Com s’agrupen els instruments musicalsL’orquestra: les seves famílies ila seva distribució espacialL’orquestra de cambraLes agrupacions de cambraAltres agrupacions: El quartetde rockLes agrupacions vocals més sig-nificatives: El cor

9. El ritmeL’accentuació binàriaL’accentuació ternàriaL’accentuació quaternàriaL’indicador de compàs: el sim-ple i el compostLes barres de compàs

10. La melodiaEls signes de repeticióL’abreviaturaEl glissando

11. L’harmoniaL’acord

12. La dinàmica13. La instrumentació14. La música descriptiva

El tempsL’orquestra folklòrica russaL’interludi L’orquestra simfònica

15. La forma binàriaLa música de cambra

El minuetLa introduccióLa codaLa fraseLa semifraseLa cadència

16. La forma ternàriaEl preludiEl crescendoL’accelerando

17. La forma rondóEl començament melòdic: tètic,acefàlic, anacrúsicLa cadència suspensiva. La ca-dència conclusivaLa marxa

18. La forma lliure per seccionsEl rubato

19. L’obstinatLa baladaLa barcarolaEl trinatEl pizzicatoLa simfoniaL’abreviatura op.L’allegretoL’allegroEl movimentLa suite

20. El tema amb variacionsL’andantinoEl liedLa saetaEl triangleEl tema musical

21. La música vocalLa cantataL’àriaL’òperaLes peces concertantsLa flauta de Pan

22. La flauta de becCaracterístiques i digitacions dela flauta soprano barroca i ale-manya (del do3, al re4, i el sib3)Digitacions de les flautes con-


9

presentació

1. Valoració de la música com un llenguatge no verbal, el coneixement de la qual enriqueixla persona.

2. Acceptació de diverses tècniques, estratègies i recursos com a mitjà d’aprendre música.3. Valoració del coneixement d’un repertori com una via d’apropament a una parcel·la con-

creta de la cultura.4. Conscienciació de les ocasions de la vida quotidiana que són acompanyades de música.5. Respecte a qualsevol fet musical.6. Valoració de la capacitat que té la música per descriure i produir sensacions i emocions.7. Consciència de l’aportació d’aquest llenguatge pel que fa a l’adquisició de la memòria

auditiva i de l’afinació.8. Valoració de la interpretació musical (cançó, instrument) com a vehicle d’expressió

comunitària, de cultura i tradició.9. Establiment de la relació entre la música –com a producció artística– i el gaudi de l’oïdor,

el creador i l’intèrpret. 10. Actitud de silenci i respecte davant l’audició musical i la interpretació en directe. 11. Predisposició a reconèixer, a través de l’audició atenta, els elements que intervenen en

una composició determinada.12. Consciència de la importància pel que fa a l’expressió verbal i escrita de treballs que es

proposin o que sorgeixin amb motiu de les audicions.13. Hàbit de consultar diferents fonts escrites en aquesta ampliació de coneixements14. Predisposició envers canvis d’impressions i comentaris com a resultat de l’observació audi-

tiva i la reflexió posterior.15. Respecte i cura pels materials de què es disposa per fer música: discos, cintes, aparells, par-

titures, instruments musicals, etc. 16. Respecte per les consignes preestablertes en el text musical i en la interpretació.17. Acceptació del fet que els resultats globals estan en consonància amb el treball individual

que prèviament ha fet cadascú.18. Col·laboració conjunta per trobar la interpretació musical adient, pel que fa als elements

expressius: moviment, dinàmica, accentuacions, etc.19. Valoració de la tasca i el sentit de la feina del director en tots els seus aspectes.20. Valoració de la partitura com a guió i pauta per a la interpretació.

1. Analitzar informació en forma iconogràfica i extreure’n conclusions.2. Memoritzar els conceptes bàsics treballats.3. Llegir i escriure els elements treballats del llenguatge musical, i conèixer-ne la teoria que

els regeix i la nomenclatura.4. Aplicar les lleis de la teoria musical per fer les pròpies creacions.5. Analitzar partitures diferents des del punt de vista dels elements de la música.6. Conèixer el concepte de contaminació acústica. 7. Identificar i aplicar les qualitats del so.

Actituds, valors i normes

Objectius


8. Relacionar les qualitats del so amb els diferents elements de la composició musical.9. Identificar tímbricament i visualment els instruments musicals.

10. Classificar els instruments d’acord amb els criteris de classificació sistemàtica.11. Identificar, reconèixer i definir les diferents agrupacions instrumentals treballades.12. Interpretar la informació sobre el compositor i les obres escoltades, i memoritzar-ne els

trets més importants.13. Reconèixer, identificar, relacionar i analitzar els elements bàsics de la música.14. Reconèixer i definir la forma binària, la forma ternària, la forma lliure per seccions, l’obs-

tinat i el tema amb variacions. 15. Adquirir l’hàbit d’escoltar. 16. Respectar tot fet musical, acceptant-ne els estils diferents. 17. Participar activament en les tasques. 18. Adquirir els hàbits del debat i de la posada en comú.19. Valorar la intenció descriptiva del compositor.20. Valorar la música com a pur joc sonor sense intenció descriptiva.21. Reconèixer l’orquestra, el cor i classificar les diferents tessitures.22. Opinar i comentar temàtiques suggerides pels textos de les cançons.23. Reconèixer les agrupacions vocals treballades.24. Interpretar amb l’instrument i amb la veu peces musicals de forma correcta, tant des del

punt de vista tècnic com expressiu.25. Adaptar-se a les interpretacions en grup.26. Respectar les consignes preestablertes en el gest del professor o la professora.27. Respectar l’ambient de concentració en la interpretació.28. Valorar la interpretació i la recepció de música en directe.29. Tenir cura dels materials de què es disposa per fer música.30. Interpretar i escoltar la música de forma solidària.

Al principi de cada unitat s’han escrit els aspectes específics que l’alumnat ha de conèixer iaprendre. És important, doncs, indicar-ho a l’alumnat ja que en definitiva són les capacitatsque ha d’aconseguir i el que s’ha d’avaluar.

Pel que fa a les activitats d’aprenentatge que es proposen, s’han experimentat amb nois i noiesd’aquesta etapa. Creiem que és molt important que en cada sessió de classe es treballin aspec-tes dels tres blocs (llenguatge musical, audició i interpretació) i que s’interrelacionin, perquèl’alumnat assoleixi una visió més globalitzadora de l’àrea.

No ens proposem formar tècnics; creiem que el coneixement del llenguatge musical no és tanimportant en si mateix en aquesta etapa educativa, sinó que és necessari per poder compren-dre millor l’audició musical i participar activament en la interpretació tant vocal com instru-mental.

10

presentació

Activitats d’ensenyament-aprenentatge

Orientacions didàctiques


En aquest llibre les activitats d’aprenentatge es recullen sota diversos epígrafs, cadascun delsquals és exponent de la metodologia que hi ha darrere:Investiguem i Descobrim i Escoltem i Descobrim proposen activitats en les quals el coneixe-ment s’infereix de la pròpia activitat, siguin de llenguatge musical o d’audició.Interpretem i Descobrim agrupa les activitats d’interpretació.Una mica més recull les activitats de reforç i d’ampliació. Les de reforç tenen una corxera ambla plica cap avall, i les d’ampliació, cap amunt.Recorda serveix per subratllar els conceptes més importants.

Quan en el text apareix un concepte nou que no s’explica en aquell moment, s’indica amb unasterisc que remet a l’Aprèn.

Les activitats d’avaluació ens han de permetre recollir informació i prendre decisions respec-te als progressos o les dificultats del procés d’aprenentatge de l’alumnat. Aquest procés d’apre-nentatge s’ha de relacionar amb els tres tipus o moments de l’avaluació –la inicial, la formati-va i la sumativa– i ha de determinar fins a quin punt s’han complert els objectius formulats.

Dins del bloc de llenguatge musical, la unitat 1 (El so és...) es planteja tota com a avaluació ini-cial. A més, l’epígraf Et sona? recull activitats que es poden fer servir com a avaluació inicial d’al-guns aspectes concrets. En trobarem en tot aquest primer bloc.

Cal dir també que la gran majoria d’activitats d’aprenentatge es poden utilitzar com a activi-tats d’avaluació, especialment d’avaluació formativa. Només cal recollir-ne els resultats. És enaquesta fase que seria bo aplicar tant l’autoavaluació com la coavaluació en les activitats quemés convingui, per tal que l’alumnat vagi adquirint criteris valoratius del seu propi procés d’a-prenentatge.

El model d’avaluació sumativa que es proposa al final del primer cicle suggereix diferentsmaneres d’explotar el 4t moviment de la Novena simfonia, Coral, de L. van Beethoven, i l’hemanomenat Anem de concert.

En aquesta activitat avaluarem el nivell obtingut per cada alumne en relació amb ell mateix;per tant, es tindrà en compte la seva situació inicial, les seves possibilitats, l’esforç que ha rea-litzat i els resultats que ha obtingut en funció dels objectius generals de l’àrea de música. Laconcreció d’aquests objectius en el primer cicle és la següent:I. Demostrar coneixement dels recursos bàsics del llenguatge musical, aplicar-los i expressar-

se musicalment a partir dels coneixements adquirits.II. Analitzar el fet musical, aplicant-hi un procés de raonament lògic i sistemàtic.III. Valorar la relació existent entre la música i la resta d’àrees del coneixement.IV. Observar l’objecte musical i obtenir i tractar informació referida al seu context, de forma

participativa.

11

presentació

Activitats i criteris d’avaluació


Per dur a terme aquesta activitat caldrà tenir en compte:• Que la durada pot ser d’unes tres hores.• Que a l’aula hi cal la bibliografia necessària.• Que la interpretació no es podrà avaluar individualment, per tant es valoraran més que res

les actituds, els valors i les normes. Per poder donar una nota individual caldrà utilitzar elsregistres de l’avaluació formativa.

Temporització

12

presentació

CRÈDIT 1 CRÈDIT 2Un llenguatge molt especial

Distribució dels continguts per crèdits

Unitat 1: El so és... (2 hores)1. Descobriment de les qualitats del so

Unitat 2: La música s’escriu (5 hores)1. Com es representa gràficament el so?2. La durada del so i del silenci

El puntetLa lligaduraEl calderó

3. L’altura del so

4. La intensitat del so5. El timbre del so

Unitat 3: La música sona (4 hores)1. La classificació sistemàtica dels instru-

ments musicals2. Com s’agrupen els instruments?

Unitat 4: La música es fa (4 hores)1. Com fem la música?2. El ritme3. La melodia

5. La dinàmica

Unitat 2: La música s’escriu (2 hores)

3. L’altura del soL’escala musicalLes alteracions

Unitat 3: La música sona (3 hores)

2. Com s’agrupen els instruments?Agrupacions de cambraAltres agrupacionsAgrupacions vocals més significa-tives

Unitat 4: La música es fa (4 hores)

4. L’harmoniaCom s’escriu l’harmonia?

6. La instrumentació


13

presentació

CRÈDIT 1 CRÈDIT 2Com estem d’oïda?


Unitat 5: Què és la música descriptiva? (3 hores)Audicions

El vol del borinotEn un mercat persaEl carnaval dels animals

Unitat 6: La forma binària (2 hores)Audicions

Dansa dels cecsMinuet (Bach)

Unitat 7: La forma ternària (2 hores)Audicions

L’elelfantPreludi

Unitat 8: La forma rondó (4 hores)Audicions

Te deumPobre orfeJoana d’ArcMarxa Radetzky

Unitat 9: La forma lliure per seccions (3 hores)Audicions

Dansa hongaresa núm. 5Dansa del sabreThe Typewriter

Unitat 10: L’obstinat (6 hores)Audicions

Walk of LifeEvery Breath You TakeHey JudeBarcarolaAllegrettoMarxa del soldat

Unitat 11: El tema amb variacions (2 hores)Audicions

AndantinoCorpus Christi a Sevilla


14

presentació

CRÈDIT 1 CRÈDIT 2Com estem d’oïda?

Fem-ho sonar


Unitat 12: La música vocal (1 hora)Audicions

Tirant lo Blanc

Unitat 13: La interpretació (8 hores)Audicions

Ticket to RideEn un mercat persaHelp!A Hard Day’s NightTarragona m’esborronaYellow SubmarineOb-la-di, Ob-la-daLa novena simfonia

Unitat 12: La música vocal (1 hora)Audicions

La flauta màgica

Unitat 13: La interpretació (8 hores)Audicions

Blowin’in the WindOld TexasWalk of LifePel desertBlue MoonIslandsRed River ValleyIt’s a Heartache Every Breath You TakeHey Jude


15

presentació

Bibliografia

BAS, Julio. Tratado de la forma musical. Buenos Aires: Ricordi.

CANDÉ, Roland De. Historia universal de la música. Madrid: Aguilar, 1981. 2 vol.

COPLAND, Aaron. Cómo escuchar la música. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1981.

FORDHAM, John. Jazz. Guipúzcoa: Raíces, 1994.

JAY GROUT, Donald. Historia de la música occidental. Madrid: Alianza, 1988. 2 vol. (Alianza Música).

MAIDEU, Joaquim. Instruments musicals. Barcelona: Eumo, 1995.

MICHELS, Ulrich. Atlas de música. Marid: Alianza, 1994. 2 vol. (Alianza Atlas).

ROBERTSON A.; STEVENS D. Historial general de la música. Madrid: ISTMO, 1968. 4 vol.

RUE, Jan La. Análisis del estilo musical. Barcelona: Labor, 1989.

SCHOLES, Percy A. Diccionario Oxford de la música. Barcelona: Hermes/Edhasa, 1994. 2 vol.

SIERRA, Jordi. Historia de la música rock. Barcelona: Edicomunicación, 1986. 4 vol.


16

presentació

unitat

EL SO ÉS…Investiguem i descobrim

1. Es tracta de valorar les característiques de les dues vibracions representades icònicament i relacionar-les amb el so, el soroll i el silenci.a) Ona 1: regular i ordenadaOna 2: irregular i desordenadab) Ona 1c) Ona 2d) Lògicament, el silenci no és una vibració, per tant no es podria representar com el so o el soroll.

Descobriment de les qualitats del so. Et sona?

Nota: Tots els exercicis d’aquesta activitat es poden presentar com a avaluació inicial del tema de les quali-tats del so.

1. Es tracta de produir quatre parelles de sons, ja sigui amb una flauta o bé amb un altre instrument(teclat...), en les quals cada cop variï una qualitat, mentre que les altres es mantenen iguals. Per exem-ple:1 i 2 (do3 / do4, amb la mateixa intensitat, durada i timbre). En aquest cas varia l’altura del so.3 i 4 (sol3 / sol3, amb la mateixa intensitat i timbre, però un el doble de llarg que l’altre). En aquestcas la diferència és de durada.5 i 6 (mi3 amb flauta / mi3 amb teclat, amb la mateixa intensitat i durada). Aquí la diferència és detimbre.7 i 8 (re3 / re3 amb un xilòfon, un percudit fort i l’altre piano, i amb la mateixa durada). En aquestcas, la variació és d’intensitat.Nota: Depenent de la capacitat de l’alumnat, es poden fer variar només una o més qualitats.

2. a) No, n’hi ha de curts i de llargs.b) A una blanca.c) Perquè duren el doble.

3. Piano: fragment de Corpus Christi, d’I. Albéniz.Trompa: fragment del «Nocturn, op. 61», d’El somni d’una nit d’estiu, de F. Mendelssohn.Fagot: fragment instrumental de l’ària «Una furtiva làccrima», de L’elisir d’amore, de G. Donizetti.Violí: fragment del Concert per a violí i orquestra en mi menor, op. 64, de F. Mendelssohn. Allegro moltoappassionato.Clarinet: fragment de Rhapsody in Blue, de G. Gershwin.Guitarra elèctrica: fragment de The Healer, de John Lee Hooker i Carlos Santana.Timbales: fragment de La marche des timbales, de C. Philidor.Címbals: fragment de la «Dansa hongaresa núm. 5», de Danses hongareses, de J. Brahms.

1

solucionari del llibre de l’alumne


17

presentacióTenor: fragment d’«Una furtiva làccrima», de L’elisir d’amore, de G. Donizetti.Violoncel: fragment del 3r moviment de Concert per a piano núm. 2, de J. Brahms.Aquests fragments musicals estan desordenats en el CD per tal que l’alumnat arribi a la solució dona-da més amunt.

4. En aquest cas l’activitat consisteix a produir sons que cada vegada siguin més semblants en altura pertal de fer afinar l’oïda als nois i les noies.1 i 2 (per exemple, interval d’octava: do3 - do4)3 i 4 (per exemple, una quinta: do3 - sol3)5 i 6 (una tercera major: la3 - fa3)7 i 8 (una segona major: re3 - mi3)Nota: Com en el cas de l’exercici 1, seria bo adaptar les dificultats a les capacitats de l’alumnat. Audició: Quadres 1 a 9 d’En un mercat persa, de Katelbey.

5. Quan comença, la música sona molt fluix, com per explicar-nos que els protagonistes són molt lluny.A poc a poc es va fent més forta, i ens imaginem que s’estan acostant. Cap al final, la música és moltforta, la qual cosa ens indica que ja han arribat.En aquest cas, comença sonant molt forta, i progressivament va sonant cada cop més fluix, per indi-car-nos que s’estan allunyant. Acaba molt fluix.

6. L’altura és la qualitat que ens permet distingir si un so és agut o si és greu.La durada és la qualitat que ens permet distingir si un so és llarg o curt.La intensitat és la qualitat que ens permet saber si un so és fort o fluix.I el timbre és la qualitat que ens permet distingir qui produeix la vibració.

Descobriment de les qualitats del so. Una mica més

1. Aquesta activitat depèn dels sorolls que cadascú visqui al matí a casa seva. Cal comentar als alumnesque comparin els valors expressats amb els sorolls que afegeixin a la llista, perquè facin un càlculaproximat dels decibels d’aquests sorolls.

2. Per calcular la mitjana aritmètica, han de sumar tots els valors escollits i dividir el resultat pel nom-bre de valors que hagin triat.

3. a) En aquesta activitat els resultats també poden ser molt diferents. Tot i així, cal fer-los reflexionarsobre la contaminació acústica, present en molts ambients de la nostra societat.b) Resposta oberta.c) Danys irreparables a l’orella

Canvis de pressió sanguíniaEstrèsVòmits, zumzeigs, marejosEls sorolls bruscos poden afectar temporalment la vista.

4. Generalment, les mesures que els alumnes proposen tenen molt a veure amb el trànsit i la seva limi-tació, tant de velocitat com d’espais. En general, és interessant veure com se senten motivats per pro-posar idees que millorin la qualitat de vida.


18

presentació

unitat

LA MÚSICA S’ESCRIU

La durada del so i el silenci. Investiguem i descobrim

1.

2. corxera, negra, blanca, rodona, fusa, semicorxera, semifusa

3. rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa, semifusa

4. 1 h = 2 q = 4 e = 8 �1 w = 2 h = 4 q = 8 e = 16 �

5. Les solucions poden ser diverses. Això no obstant, se’n dóna un exemple:

1 w = 4 q; 8 e = 2 h; 32 � = 4 q

2 h = 1 w; 16 � = 4 q; 1 w = 8 e

6. 1 w = 2 ∑— =4 q = 8 e =16 � = 32 �2 q = 4 ‰= 8 �= 16 � = 32 �1 e = 2 � = 4 � = 8 �

El puntet. Investiguem i descobrim

1. 1 w = 2 ∑— = 4 q = 8 e = 16 � = 32 �

2

1 w �— 1

2h

∑— 2

4q

Œ 4

8e

‰8

16 � � 16

32 � � 32

64 � � 64

so silenci


19

presentació1 h•= 3 Œ = 6 e = 12 � = 24 �1 w•= 3 ∑— = 6 q = 12 e = 24 � = 48 �

2. Les solucions poden ser diverses. Això no obstant, se’n dóna un exemple:

3 q = 1 h•; 12 e = 1 w•

32 � = 8 e; 1 q = 16 �64 � = 1 w; 16 � = 4 q

La lligadura. Investiguem i descobrim

La primera nota lligada s’allarga dues pulsacions i mitja. La segona nota lligada s’allarga quatre pulsacions.La tercera nota lligada s’allarga una pulsació. La quarta i cinquena notes lligades s’allarguen dues pulsa-cions i mitja.

L’altura del so. Investiguem i descobrim

1. a) la trompetab) la tubac) per la seva mida

4. a) violí, viola, violoncel i contrabaixb i c) El mateix ordre que la resposta anterior.

5. a) violíb) contrabaixc) violoncel i violíd) contrabaix

6. b) clau de fa en quartac) clau de sold) clau de do en tercera

7. a) sol la si do re mi fa sol lab) fa sol la si do re mi fa sol

L’escala musical. Escoltem i descobrim

1. Pista 13: Àsia (raga hindú)Pista 14: Europa (dansa celta)Pista 15: Amèrica (jazz, swing)Pista 16: Àfrica (música del Senegal)


20

presentació L’escala musical. Investiguem i descobrim

1.

2. a) dotzeb) Que hi ha dotze sons diferents.c)

d) do-re; re-mi; fa-sol; sol-la; la-sie) mi-fa; si-dof) to-to-semitò-to-to-to-semitò

Les alteracions. Investiguem i descobrim

1. #; n; #; n ; b;...

2. És important que el professorat interpreti amb un instrument aquests dos sons perquè l’alumnat hoconstati auditivament.

3. a)

b) do do sostingut re re sostingut mi fac) El professorat ha d’interpretar amb un instrument el resultat anterior.

4. El professorat ha d’interpretar amb un instrument aquests dos sons perquè l’alumnat ho constatiauditivament.

5. a)

b) si si bemoll la la bemollc) El professorat ha d’interpretar amb un instrument el resultat anterior.

7. a) un sostingutb) més agutc) amb el seu so natural

8.

&

w ¿w ¿

ww ¿

w ¿w ¿

ww

&

w w#w w#

ww w#

w w#w w#

ww

do dosostingut

re resostingut

mi fa fasostingut

sol solsostingut

la lasostingut

si do

& w#wb

wb

&w wb

w wbw wb

ww wb

w wbw

si sibemoll

la labemoll

sol sol fabemoll

mi mibemoll

re rebemoll

do

&

ww

ww

ww

ww


21

presentació

La intensitat del so

La mesura científica de la intensitat del so és el decibel (dB). L’aparell de mesura s’anomena sonò-metre.

Investiguem i descobrim

2. Es comença el tercer compàs fluix, seguit d’un creixent i acabant el cinquè compàs mig fort. El sisècompàs comença fort i acaba decreixent. El setè compàs comença molt fluix, i segueix un creixentsuau que acaba al vuitè compàs amb fluix. El novè compàs comença mig fort, seguit d’un decreixentque acaba fluix.

3. a4; b1; c2; d5; e3

La intensitat del so. Una mica més

1.

Pista 17

Pista 18

Feu adonar l’alumnat que, en aquest fragment, el signe que surt escrit damunt de determinadesnotes en forma de petit angle horitzontal (>) no indica, concretament, canvi d’intensitat, sinó que lanota s’ha d’interpretar amb força, i disminuir-ne immediatament la sonoritat.

Pista 19

NOTA: Per dificultat en enregistrar de forma exacta aquest fragment, s’escoltaran un grupet de notesabans i després de l’exemple.

2. L’alumnat ha de fer una descripció de cadascun dels fragments.

&

?

#

#

#

#

#

#

#

#

#

#

#

#

Œ Œ

˙

˙

-

Œ

°

Œ

&

˙

˙

-

ppppp et glissant sur les notes.

ppppp ma sonoro

w

˙

˙

-

˙

˙

-

?

˙

˙

-

˙

˙

-

w

œ

œ

.

.

J

œ

œ≈ Œ Œ

?

senza

œ

œ .

.

j

œ

œ

≈

œ

senza

.

J

œ

°

≈

?

dolce.

˙

∑

˙˙n

w

w

w

n

n

.˙n

-

œn

a chaque note

w

w

n

n

°

&

Pesante

&

&

#

#

#

#

#

#

#

#

#

#

#

#

œ

œ

>

œœ

œ

œ

œ

n

>

œœ

œ

Î

J

œ

œ

n

>

°

‰

rit

J

œ>

‰

œ

œ

>

œœ

œ

œ

œ

n

>

œœ

œ

J

œ

œ

n

>

°

‰ J

œ>

‰

œ

œ

>

œ

œ

œ

n

œ

œ

œ

>

œ

œ

œœ

Î

Î

œ

œ

n

>

°

œ.

rit

œ

œ

> œ.

œ

œ

>

œ

œ

œ

n

œ

œ

œ

>

œn

œ

œœn

>

œn

Î

œ

œ

n

> œ.

rit

œ

œn

>

°

œ.

?

&

?

#

#

#

#

#

#

#

#

#

#

#

#

œœn

œw

∏

Œ Œ

œ

œ

œ

œ

-

œ

œ

œ

œ

-

œœn

œw

˙ œ

°

.

J

œ

≈

Œ Œ

œ

œ

œ

-

œ

œ

œ

-

Œ

.œ

j

œœ

œ

Ø

sempre dolce

w

w

w

w

n

Œ .œ

j

œœ

œ

w

w

w

n

n

œœ

œw

w

w

w

w

n

Œ Œ

œ

œ

œ

œ

-œ

œ

œ

œ

n

-

œœ

œw

w

w

w

Œ Œ

œ

œ

œ

n

n

°

- œ

œ

œ

n-

Œ

.œn

j

œœ

œn

w

w

w

w

n

n

Œ .œn

j

œœ

œn

w

w

w

n

n

n


22

presentació 3. Segons com s’hagi contestat l’exercici núm. 2.

4. ffff: el màxim de fort: pppp: el màxim de fluix

El timbre del so. Investiguem i descobrim

1. Instrument violí violoncelDe què està fet? fusta i cordes fusta i cordesCom es fa sonar? fregant o polsant les cordes fregant o polsant les cordesMida petita granForma de pera de peraInstrument flauta guitarraDe què està fet? metall fusta i cordesCom es fa sonar? bufant polsant les cordesMida petit gran Forma tub cilíndric de vuit

a) La segona parella. Perquè estan fets de materials diferents, es fan sonar diferent, i tenen mida iforma diferents.b) En el material, la manera de fer-los sonar i la forma.

El timbre del so. Una mica més

Diferències: Material de construcció (fusta i metall, el clarinet, i metall, el saxofon). Forma del tub (doble-gat en el cas del saxofon, tenor i recte en el del clarinet).Semblances: La producció del so i el fet que tots dos són de llengüeta senzilla.

El timbre del so. Investiguem i descobrim

2. a) cinc grupsb) grup 1: flautí, flauta, oboè, corn anglès, clarinet soprano, clarinet baix, fagotgrup 2: trompagrup 3: timbales, xilofon i tamborgrup 4: arpagrup 5: violins primers, violins segons, violes, violoncels i contrabaixos.c) Clau de sol: flautí, flauta, oboè, corn anglès, clarinet, trompa, xilofon, violins primers i segonsClau de fa: clarinet baix, fagot, timbales, arpa, violoncel i contrabaixClau de do: violesd) El tambor. Perquè és un instrument de percussió de so indeterminat o un instrument només rít-mic.e) Timbales, arpa, violoncels i contrabaixos. Això no obstant, el tambor, el violí I, el violí II i la violacomencen a la segona part de la primera pulsació. f) silencig) corn anglès, clarinet baix, fagot, timbales, tambor, arpa, violí I, violí II, viola, violoncel i contrabaixh) flautí, flauta, oboè, clarinet soprano, trompa i xilofon

3. a) un


23

presentaciób) La flauta de bec o qualsevol altre instrument melòdic.c) Que només apareix un pentagrama.

El timbre del so. Una mica més

1. Sopa de lletres

I A R U D A G I L L ON M P F U S A V A S CT I M B R E N E G R AE R T L A U P V S O LN D W A D X A Y Z L DS O A N A R U T L A EI B N C C D S E F G RT H I A J F A K L M OA N O M I S I T R O FT E T N U P O P Q R S

so, intensitat, altura, durada, timbre, puntet, lligadura, calderó, blanca, fusa, negra, pausa, piano, do,re, mi, fa, sol, la, si, fort

2. El resultat d’aquest exercici es troba al llibre de l’alumne/a pàgina 41.

unitat

LA MÚSICA SONAEt sona?

1. soprano 5 caixa xinesa 3 cor infantil 6 guitarra 1baix elèctric 7 tambors 4 plats 2 trompeta 8 clarinet 9

2. En aquesta activitat l’alumnat ha d’identificar la part de l’instrument que produeix el so.

3. xilòfon, guitarra, trompeta, guitarra elèctrica

4. 1: xilòfon corda2: guitarra vent3: trompeta elèctric4: guitarra elèctrica percussió

La classificació sistemàtica dels instruments musicals. Investiguem i descobrim

1. a) L’ordre de les il·lustracions dels instruments és: clarinet, saxofon, baix, violoncel, viola, arpa, cari-lló, sintetitzador, guitarra elèctrica, xilòfon.

3


24

presentació b) Es poden donar diverses respostes vàlides, però es pretén que els alumnes relacionin les imat-ges amb les característiques més importants dels instruments proposats, i que dedueixin unaclassificació coherent a partir d’aquestes característiques. Seria lògic que s’usessin els criteris declassificació sistemàtics, però és possible que els alumnes en decideixin d’altres de prou interes-sants.

2. celesta: Instrument de percussió amb teclat, les tecles del qual actuen per mitjà de martellets sobrelàmines metàl·liques. campanes tubulars: Conjunt de tubs suspesos en un suport metàl·lic o de fusta. Cada tub té una lon-gitud diferent i dóna el so d’una nota. Es toquen mitjançant uns martellets de fusta amb un costatrecobert de feltre. güiro: Instrument idiòfon típic de Cuba i molt probablement originari de l’Àfrica, consistent en unacarabassa buida, una fusta o una canya amb estries, que es rasquen amb una vara de metall. Aquestinstrument és difícil de trobar tot sol en una audició, però es pot tenir a l’aula i pot ser que els alum-nes l’hagin escoltat i, fins i tot, tocat.llaüt: Antic instrument de cordes pinçades, molt important en la música instrumental dels segles xvii xvii. Deriva d’un instrument persa o àrab, emparentat amb l’antiga guitarra moresca. La seva caixaté forma de mitja pera i el dors és convex.

La classificació sistemàtica dels instruments musicals. Una mica més

1. a) L’aire que vibra en els diferents tubs.b) Depenent del tub, es produeix pel bisell de manera similar a la flauta de bec, que trenca el correntde l’aire. O també per la vibració d’una llengüeta que hi ha a l’interior del tub.c) Que mitjançant els diferents tubs (de fusta, metall, quadrats, rodons, amb llengüeta o sense...) espoden produir molts timbres diferents.d) Els orgues electrònics i els sintetitzadors.

Com s’agrupen els instruments? Investiguem i descobrim

1. a) cordòfons, idiòfons, membranòfons i aeròfonsb) electròfonsc) És el director de l’orquestra. Té la funció de dirigir l’orquestra, de fer que soni com un conjuntordenat i homogeni. La tracta com si fos el seu instrument. Batutad) Perquè fa de solista.

Com s’agrupen els instruments? Investiguem i descobrim

1. corda: violí, contrabaix, violoncel, violapercussió: caixa xinesa, timbales, bombo, triangle, caixa clara, plats, gongvent-fusta: flauta, clarinet, oboè, fagotvent-metall: tuba, trombó, trompa, trompetano habituals a l’orquestra: piano i arpa

Com s’agrupen els instruments? Escoltem i descobrim

1. Cal canviar l’ordre de les audicions.


25

presentacióCom s’agrupen els instruments? Una mica més

1. Sopa de lletres: flauta, oboè, contrabaix, fagot, tuba, clarinet, violoncel, timbales, violí, trombó,bombo i trompa.

2. La veu es pot classificar en diferents tessitures, segons la quantitat de notes que pot abastar. Per això,tenim la més aguda, anomenada soprano, després la de contralt, el tenor, el baríton i la més greu, queés la del baix. Enmig de la soprano i la contralt trobem la mezzosoprano. Si les posem en ordre degreu a agut seria: baix, baríton, tenor, contralt, mezzosoprano i soprano.La veu blanca és la veu d’un cor infantil.La disposició de les veus en un cor sol ser d’esquerra a dreta, i d’agut a greu, així: soprano, contralt,tenor, baríton, baix.Les veus de dona són la soprano, la mezzosoprano i la contralt. Les d’home són el tenor, el baríton iel baix. La col·locació de les diferents agrupacions i solistes en una obra de molta envergadura és la següent:els solistes davant de tot, al mig l’orquestra, el cor darrere, en una posició més elevada.

unitat

LA MÚSICA ES FACom fem la música? Et sona?

1. Aquesta activitat consisteix a relacionar tres aspectes de la música:- La música pròpiament dita, a través de l’audició.- La partitura, a través de la visió.- L’element de la música més destacat en cada cas, per relacionar amb els aspectes anteriors.La gran porta de Kiev es relaciona amb la partitura 4.La suite Ibèria es relaciona amb la partitura 1.Gayaneh es relaciona amb la partitura 5.Walk of Life es relaciona amb la partitura 2.El so rítmic es relaciona amb la partitura 3.L’element de la música que destaca especialment en cada partitura és:1. dinàmica: partitura 12. ritme: partitura 33. instrumentació: partitura 54. melodia: partitura 25. harmonia: partitura 4

El ritme. Investiguem i descobrim

2. En aquesta activitat és essencial que el professor o la professora doni indicacions d’unitat de pulsaciói de velocitat.

3. Unitat de pulsació: La figura que prenem com a referència.Velocitat de la pulsació: La rapidesa o la lentitud amb què interpretarem cada pulsació.

4


26

presentació 4 i 5. a) Hi ha una nota marcada cada quatre pulsacions.

b) En aquest cas sempre és així.

6. indicador 4. Accentuació quaternària. Unitat de pulsació: negra (partitura 1)indicador 2. Accentuació binària. Unitat de pulsació: blanca. (partitura 2)indicador 6. Accentuació binària (malgrat el 6). Unitat de pulsació: corxera. (partitura 3)

7. Les línies que els separen s’anomenen barres de compàs o bé línies divisòries i indiquen quina és la pri-mera pulsació accentuada de cada compàs.

9.

La melodia. Investiguem i descobrim

1. a) Cal que l’alumnat segueixi els caps de les notes. Donarà una línia molt suau.b) perfil suau, seguida, amb fragments repetits, horitzontal, amb estructura, organitzada

La melodia. Escoltem i descobrim

1. a) El fragment «El matí», de la suite Peer Gynt, d’Edvard Grieg, és molt melòdic, potser la melodian’és l’element més destacat.b) Ionisation, d’Edgar Varèse, és no melòdic, i el ritme i la instrumentació en són els elements mésdestacats.

L’harmonia. Investiguem i descobrim

1. a) Que tots poden produir simultàniament més d’un so.b) Que només poden produir un so cada vegada.c) El primer.d) Instruments monofònics. L’alumnat no ho sap, però ho ha de deduir per oposició.e) Instruments rítmics.f) Instruments monofònics: trombó, flauta travessera i fagot.

Instrument polifònics: carilló, piano, sintetitzador i contrabaix.Instrument rítmics: gong, tam-tam i bateria.

Com s’escriu l’harmonia? Investiguem i descobrim

1. Són fragments del Corpus Christi a Sevilla, d’Isaac Albéniz. El primer és la melodia «La Tarara», usadacom a tema, i el segon, un fragment d’una de les variacions. a) En el primer cas: melodia.En el segon: harmonia.

&

4

Œ ŒÌ

œ

œ˙ œ œ ˙

œœ

j

œ .œŒ Œ

œ

œ˙

œœ

˙œ

œwŒ Œ


27

presentació

b) Harmonia. Melodiad) Acord.

La dinàmica

Les activitats d’aquest apartat es desenvolupen en diferents moments del bloc d’audició musical, concreta-ment n’hi ha en El conte del Tsar Saltan, En un mercat persa i La ritirata di Madrid. També es treballa en el blocde la interpretació amb l’adaptació d’En un mercat persa.

La instrumentació

Es tracta del timbre del so.

La instrumentació. Investiguem i descobrim

1. Forma part de l’obra Pompa i circumstància, «Marxa Militar núm. 1», que va escriure el compositoranglès Edward Elgar (1857- 1934).a) És possible que l’alumnat no conegui alguns dels instruments. Si és el cas, convindria explicar-los-en les característiques o bé mostrar-los en fotografia o dibuix.b) Aeròfons de bisell, groc: flautí i flautaAeròfons de doble llengüeta, taronja: oboè, fagot i contrafagotAeròfons de llengüeta senzilla, vermell: clarinet i clarinet baix Aeròfons de broquet, rosa: trompa, trompeta, corneta, trombó i tubaCordòfons fregats amb arquet, verd: violí I, violí II, viola, violoncel i contrabaixCordòfons pinçats amb els dits, blau: arpa I i arpa IIAeròfons amb teclat, lila: orgueMembranòfons, marró: timbales, bombo i caixa clara (Atenció que aquí el bombo i el plat compar-teixen pentagrama.)Idiòfons moguts, gris: cascavellsIdiòfons percudits amb baqueta: plat i triangleAeròfons: l’element vibrant és l’aire contingut dins l’instrument; en el cas del bisell, posat envibració pel xoc de l’aire insuflat contra el bisell; en el cas de les llengüetes, per la vibració que estransmet en bufar les llengüetes, i en el cas del broquet, per la vibració dels llavis de l’instru-mentista. Cordòfons: l’element vibrant són les cordes, posades en vibració pel fregament amb l’arquet o bé pelpinçament amb els dits.Membranòfons: l’element vibrant és la o les membranes, posades en vibració per percussió amb ba-quetes.Idiòfons: l’element vibrant és tot l’instrument, posat en vibració per percussió o per xoc produït pelmoviment.c) Agrupar els instruments que tenen un timbre similar. Dins de cada grup, cal ordenar-los de mésagut a més greu.d) Al segle XVIII. Per expressar millor les idees musicals dels compositors o les compositores i evitaraixí que cada intèrpret decidís individualment els canvis dinàmics d’una obra musical.e) Comença fortíssim, i continua tot el fragment molt fort excepte la caixa clara, que té marcat undiminuendo i un piano al final del fragment.f) La caixa clara.


28

presentació La instrumentació. Una mica més

qualitats del so elements de la músicanom definició representació nom definicióaltura Qualitat que ens Mitjançant el pentagrama melodia Successió de sons

indica si el so i la clau. La posició d’altures diferents quegreu o agut. determina el nom. conformen una idea

musical.harmonia Simultaneïtat sonora.

durada Si un so és llarg Figures rítmiques. ritme Ordenament de les dura-o curt. des del so i el silenci.

intensitat Si un so és fort Matisos i reguladors. dinàmica Canvis d’intensitat en una o fluix obra musical per fer-la

més expressiva.timbre Que produeix el so. El nom de l’instrument, instrumentació Repartició dels sons que

a l’esquerra de la partitura. formen una obra musicalentre els instrumentsque l’han d’interpretar.

La instrumentació. Una mica més

1. L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumnat arribi a entendre que la partitura només és una repre-sentació gràfica de la música. Que una cosa és el llenguatge musical, o sigui, un codi gràfic, i l’altraés la música, o sigui, un art, un mitjà d’expressió de sentiments i idees.

2. Les respostes són força obertes, però podrien coincidir una mica amb aquestes:a) Respecte de l’accentuació, diríem d’entrada que és binària perquè així ens ho indica l’indicadorde compàs. La unitat de pulsació és la negra, ja que hi ha un 4 al denominador. Les figures rítmiquessón majoritàriament corxeres i negres, malgrat que comença amb un silenci de corxera amb punteti una semicorxera. S’usen força puntets, cosa que farà que hi hagi irregularitats rítmiques, o més ri-quesa rítmica.b) Que ens trobem amb un grup de set instruments, o sigui, un septet de cambra, compost per unclarinet, un fagot, una corneta, un trombó, una bateria formada de tambor i bombo (de moment),un violí i un contrabaix. Hi ha instruments de totes les famílies de l’orquestra.c) Sembla que se n’encarreguen la corneta i el trombó, és força seguida, amb un perfil suau, excep-te els salts que fa el trombó.d) Tot el fragment és fort (f), tots els instruments que sonen tenen el mateix matís excepte el con-trabaix, que després de la primera nota té un piano.e) Recollint totes les anàlisi anteriors, podríem redactar algunes frases i podríem afegir que tímbri-cament serà rica, començaran els instruments de vent-metall amb una petita introducció, després s’i-niciarà un obstinat del contrabaix i continuarà amb una frase de nou a càrrec del metall. Ni el clari-net ni el fagot ni la bateria ni el violí tenen gaire funció en aquest fragment.

3. a), b), c), d) Resposta oberta.Aquí és important que siguin els alumnes els qui arribin a detectar les diferències entre música i llen-guatge visual.


29

presentacióunitat

QUÈ ÉS LA MÚSICA DESCRIPTIVA?El conte del Tsar Saltan. Escoltem i descobrim

1. El conte del Tsar Saltan.

2. Als canvis d’intensitat que es produeixen en una obra musical.

3. L’insecte vola allunyant-se i apropant-se de la seva presa, la vella Babarikha, i al final la pica.

En un mercat persa. Escoltem i descobrim

1. – Arriben lentament els camellers.– Els captaires demanen almoina.– Arriba la princesa.– Els acròbates en el mercat.– Es presenten els encantadors de serps.– El califa passa pel mercat.– Es tornen a escoltar les veus dels captaires.– La princesa se’n va.– Els camellers continuen el seu camí.– El mercat resta solitari.

2. a) La dinàmica.b)

c) La veu humana.d) La família de corda fregada.e) El perquè d’aquesta pregunta s’ha de deixar obert a la imaginació de l’alumnat.f) La família vent-metall, ja que la percussió té un paper més secundari.g) La dinàmica.h)

3. Hi ha sis temes diferents. Els reguladors més greus són b) i h).

El carnaval dels animals. Escoltem i descobrim

1. Nota: Abans de començar l’audició, es recomana que l’alumnat, de forma conjunta, expressi quinescaracterístiques envolten cada un dels títols que configuren l’obra; exemple: les tortugues són lentes,l’elefant és gros i feixuc, etc. Amb aquest raonament tan senzill, es pretén buscar relacions amb elque s’ha dit d’aquesta composició en l’apartat Trets de l’obra i els títols de les peces musicals. A més,l’ajudarà a associar la música de les cinc peces que ha de numerar.

5


30

presentació En principi, l’alumnat només escoltarà aquestes cinc peces i de forma desordenada, tal com es pre-senten en el CD. Ara bé, el número d’ordre que ha d’escriure a cadascuna d’aquestes peces és en fun-ció d’on estigui ubicada (7 aquàrium, 8 personatges de llargues orelles, 9 cucut al fons del bosc, 12 esquelets, 13 cigne). Una vegada fet aquest joc associatiu, i segons la capacitat del grup, seria bofer tota l’audició de la suite.

2. a) Dos.b) Amb el piano i el violoncel.c) El violoncel, el cigne, i el piano, l’aigua.d) El violoncel.e) No.f) Per la mida.g) Petita, gran.h) A.i) Altura.

unitat

LA FORMA BINÀRIALa ritirata di Madrid. Escoltem i descobrim

3. Imita el redoblar de tambors de la guàrdia per anunciar el tancament de les portes de la ciutat.

4. a) Sí, sí.b) 16 compassosc) 16 compassos

5. a) Sí.b) La dinàmica.c)

d) Que la ciutat es va quedant ensilenci.

6


31

presentacióPetit llibre de clavecí per a Anna Magdalena Bach. Escoltem i descobrim

2. El professor o la professora inicia l’entonació del principi del minuet i la manté durant dos compas-sos. Tot seguit el grup classe en fa la imitació. Correspon al C.Els signes gràfics d’aquest dibuix recullen els sons llargs i curts d’aquests dos compassos, així coml’alçada de les notes. Els segments corresponen als sons llargs, i els puntets, als sons curts.

3. a)

5. És diferent, ja que la segona semifrase no és igual a la primera. Sí, també es repeteix.

6. A-A-B-B

unitat

LA FORMA TERNÀRIAEl carnaval dels animals. Escoltem i descobrim

2. Pel que fa a l’orquestració d’aquesta obra musical, volem matisar que està interpretada pels instru-ments que indiquem i dos pianos. En aquest exercici es pot aprofitar per recordar o introduir –segonsel moment del coneixement en què es troba l’alumnat– la classificació sistemàtica dels instruments

7

– – – –....

A

– . . . . –

– –

B

– –

– –

C

....


32

presentació que es treballa en l’apartat Llenguatge musical. En aquest cas, els instruments que presentem es clas-sifiquen en aeròfons, cordòfons i idiòfons.

3. a) Piano i contrabaix.b) Contrabaix.c) Resposta oberta.

4. Aquesta secció A, s’ha d’escoltar diverses vegades per assimilar-la.

6. No

7. Les seccions A són més rítmiques, i la B és més melòdica.

8. Model b). A partir d’aquesta peça musical es comença a treballar la tècnica del musicograma, aixídoncs, s’ha d’explicar a l’alumnat que el ratllat de la secció A’ indica que, musicalment, el final no ésel mateix que el de la secció A.

9. Entre A i B hi ha pauses i entre B i A’, no.

10. Cadència.

«L’elefant»


33

presentació

Els ocells. Escoltem i descobrim

2. Per controlar aquesta capacitat, simultàniament a l’audició es preguntarà a l’alumnat de forma saltejada.

unitat

LA FORMA RONDÓTe deum. Escoltem i descobrim

2. c) A tall d’exemple:Anacrúsic: Yellow SubmarineTètic: Ticket To RideAcèfal: A Hard Day’s Nigth

3. b) A A B A C A A

4. Rondó encadenat.

8


34

presentació GD Fem musica 1 OK 3/9/02 09:00 Página 34

35

presentacióGD Fem musica 1 OK 3/9/02 09:00 Página 35

36


37

presentacióÀlbum per a la joventut. Escoltem i descobrim

1. Piano. Cordòfon de corda percudida amb martellets accionats a través d’un teclat.

2. a) Anacrúsic.b) En el si del quart compàs. Perquè dóna sensació de repòs i torna a començar igual.

4. b) A B A B A

5. Rondó clàssic.Observació: S’ha passat la partitura a compàs de 2 perquè sigui més fàcil per a l’alumnat de seguir ino s’espanti en veure-la.


38

presentació

Joana d’Arc. Escoltem i descobrim

2. La tornada és solament instrumental i les estrofes són cantades.

3. groc vermell verd vermellnegre vermell vermell taronja

4. Rondó encadenat.

Marxa Radetzky. Escoltem i descobrim

2 i 4.fluix fort fluix fort fluix fort fort

3. Els instruments de percussió i de metall.

5. Francès.

unitat

LA FORMA LLIURE PER SECCIONSDanses hongareses. Escoltem i descobrim

2. L’estructura de la dansa és: A-A-B-B-C-C-D-D-A-B-B i la coda, representada per tres acords.

4. En aquest exercici l’alumnat s’ha de posar d’acord en la selecció dels colors per obtenir un resultatunificat i així serà més fàcil de corregir.

5. Els signes gràfics són de lliureelecció.

9

ARAAICAABAAI


39


40


41

presentació

Gayaneh. Escoltem i descobrim

2. a) El ritme.b) La melodia.c) Les timbales.d) Són tot negres. q q q q

3.GROC VERMELL VERMELL VERMELL

VERMELL VERD VERD

MARRÓ VERMELL VERMELL VERMELL

NEGRE

Feu observar a l’alumnat que la línia ondulada que s’ha situat al mig de determinats temes correspon a lasoldadura, concepte que serveix de farcit perquè no es produeixi cap buit, musicalment parlant.

C D

AAAC

BBA

AAAI


42

presentació

The Typewriter. Trets de l’obra

Nota: Començarem a treballar aquesta audició primerament per l’apartat Escoltem i descobrim, en concretper l’exercici 2, per mirar de generar una certa expectativa entre l’alumnat. Una vegada acabats tots els exer-cicis que proposem, s’haurà de completar l’apartat dedicat a Trets de l’obra i s’acabarà amb el DNI de l’autor.

L’obra que comentarem, titulada The Typewriter i que podríem traduir per La màquina d’escriure, és d’unagran imaginació. Sorprèn com Leroy Anderson combina els instruments de l’orquestra amb el so perfec-tament sincronitzat d’una màquina d’escriure.

The Typewriter. Escoltem i descobrim

1. La informació bàsica es troba en la Gran enciclopèdia catalana, volum 16, pàg. 228.

2. Una màquina d’escriure.

3 i 4. Resposta oberta. Aquests exercicis estan plantejats per fer raonar l’alumnat.

5. a) Parts o seccions.b) Hem escrit parcialment l’estructura de la peça musical per crear un punt de referència auditiu. Apartir d’aquí l’alumnat pot desenvolupar amb facilitat aquesta anàlisi. Ara bé, perquè es puguin esta-blir relacions entre el que està escrit, els quadrats buits i l’audició, haurem d’escriure aquesta estruc-tura a la pissarra i anar-la indicant.c) i d) Els resultats d’aquests exercicis s’indiquen tot seguit. Com que no disposem de la partitura percontrastar aquest resultat, però sí del disc compacte, incloem el cronometratge de cada una de lesparts perquè ens faciliti trobar aquell element que volem destacar.

0,08 0,23 0,30 0,36 0,50 1,03 1,16 1,19 1,36 1,40

6. Forma lliure per seccions.

unitat

L’OBSTINATL’obstinat consisteix en la repetició constant d’un ritme o d’una melodia.

Pel que fa a l’exemple de la fotografia seriada de la Marilyn Monroe, sí que hi ha un obstinat. Els elementsque el fan variar són el color, i dins el blanc i negre, les variacions en el gris.

Brothers in Arms. Escoltem i descobrim

1. Aquesta anàlisi parteix del fet que l’alumnat ha treballat la cançó amb l’instrument. Si no és així, s’hade fer escoltar la melodia (A), mitjançant l’audició, per crear un punt de referència auditiu.

10

CODAA’ICCAB’BAI


43

presentació

2 i 3.4 comp. 8 8 8 8 24

8 24 8 8 24

L’última vegada que se sent A, la melodia es va diluint.

8 8 8 8

4. a) Sí.b) La bateria.c) Œ

q

Œ

q

d) No. Comença just en el quart compàs.

Synchronicity. Escoltem i descobrim

1. Aquesta anàlisi parteix del fet que l’alumnat ja ha treballat la cançó amb l’instrument. Si no és així,les dues frases (A-B) s’han de fer escoltar, mitjançant l’audició, per crear un punt de referència audi-tiu.

2.BateriaŒ

q

Œ

q

Baix

La línia ondulada indica la soldadura o enllaç.

3. a) Sí, dos alhora.b) La bateria i el baix.c) Obstinat rítmic i baix obstinat.d) L’obstinat de la bateria i el baix es mantenen tota l’estona.e) No. Aquesta pregunta està plantejada per fer reflexionar l’alumnat, ja que a la part C –i només enaquest moment– s’hi afegeix el plat fent corxeres.

Hey Jude. Escoltem i descobrim

2. Aquesta pregunta parteix del supòsit que l’alumnat ha treballat aquesta cançó amb l’instrument. Si noés així, s’ha de fer escoltar aquesta frase A mitjançant l’audició, per crear un punt de referència auditiu.A la cadència suspensiva s’escriurà a1, i a la conclusiva, a2.

CDA’BIC

ABAAI

CODAAAAA

BAABA

BAAAAI


44

presentació

3. a) pandereta plat

Œ

\

Œ

q

Œ

q \

pandereta plat pandereta

Œ

\ \ \

Œ

\

b) 17 vegades aproximadament, segons les versions. Recorda un obstinat.c) El ritme del plat es manté per a les repeticions de la frase B. La coda va acompanyada amb elmateix ritme de la pandereta de la frase A. La línia ondulada indica la soldadura o enllaç.

4. a) Pandereta i plat.b) Obstinat rítmic.c) El resultat s’ha escrit a la resposta de l’exercici 3.

Els contes de Hoffmann. Escoltem i descobrim

2. Sí. És important que l’alumnat faci atenció auditiva, en principi només a la introducció. Tot seguitoferim el tros de la partitura en què se sent l’obstinat.

CODA

ABBA

BBAA


3. a) Cada dues pulsacions.b) Binària.

5. a) Pinçant-les amb els dits.Obstinat melòdic.

6. Només es farà escoltar a partir de la A’.b) El contrabaix.c) Baix obstinat.

45

presentació


46

presentació


Els contes de Hoffmann. Una mica més

1.q

‰ Œ•

2.

47

presentació

Arpa

Corda

&

&

#

#

#

#

6

E

J

œ

‰J

œ

J

œ

‰J

œ

6

E

∑

J

œ

‰J

œ

J

œ

‰J

œ

∑

J

œ

‰J

œ

J

œ

‰J

œ

œ

j

œ œ

j

œ

J

œ

‰J

œ

J

œ

‰J

œ

œœ

j

œ œ

j

œ

Arpa

Corda

&

&

#

#

#

#

«

œœ

j

œ œ

j

œ

J

œ

‰J

œ

J

œ

‰J

œ

.œ œ

‰

J

œ

‰J

œ

J

œ

‰J

œ

œ

j

œ œ

j

œ

J

œ

‰J

œ

J

œ

‰J

œ

œœ

j

œ œ

j

œ

Arpa

Corda

&

&

#

#

#

#

«

œœ

j

œ œ

j

œ

J

œ

‰J

œ

J

œ

‰J

œ

.˙


Setena simfonia. Escoltem i descobrim

1. En les composicions que consisteixen en diverses formes contrastades, reunides i constituint unamateixa obra, cadascuna d’aquestes formes s’anomena moviment pel fet que l’element principal delcontrast és la velocitat.

3. Les dues primeres vegades va del minut 0,00 al 1,54.

4. Tema A A corda (violí) A corda (violí) A ventcorda (viola) B corda (violes, violoncels) B corda (violí) B corda (violí)

B ventA corda (contrabaix)

5.

48

presentació


49


50

presentació


51

presentació


52

presentació


53

presentació


6.q q

�q La part de la casella verda va del minut 3,54 al 5,38.

7. El contrabaix.

54

presentació


55

presentació

7 i 8.

La història del soldat. Escoltem i descobrim

1. Una marxa és una peça musical escrita en compàs binari i de ritme força accentuat.L’obra pertany al tipus de música descriptiva.

2. Pels dos acords finals de l’orquestra, que representen el final de la caminada i el merescut descans.

3. Marcial. A la resposta de l’alumnat, el professorat ha d’afegir que això és produït per l’accentuacióde la pulsació, que es representa gràficament mitjançant el compàs binari i que totes les marxes estanescrites en aquest compàs.

6. a) La corneta.b) El contrabaix.c) El clarinet, el fagot, el trombó, la percussió i el violí.d) El contrabaix. Per la repetició constant del ritme

q q \ q q. Hem de donar per vàlida aquesta respos-

ta, malgrat que en coneguem l’autèntica.e) Aquest tipus d’obstinat rep el nom de baix obstinat. Feu un cop d’ull al començament de la parti-tura d’aquesta obra, que teniu tot seguit, per comprovar la resposta d’aquesta pregunta.

> >


56

presentació f) clarinet corneta violí

fagot trompeta contrabaix

7. a) Si teniu interès a fer-lo escoltar tot, us recomanen l’enregistrament següent: Holiday Classics. AllAboard! CD London 444612-2.b) És un obstinat mantingut per un timbre de corda amb una sonoritat molt metàl·lica.Si teniu interès a fer-la escotar sencera o voleu aprofundir musicalment en el coneixement d’aquestcompositor, us recomanem el dics compacte Kitaro. Ten Years.– Observació: En l’apartat Aprèn s’explica a l’alumnat que la suite és una successió de dansestemàticament ben diferents, però que tenen la mateixa tonalitat.El concepte de tonalitat no es treballa en aquest primer cicle, per tant, recomanem al profes-sorat que l’introdueixi de la manera que cregui més convenient.

unitat

EL TEMA AMB VARIACIONSLas Meninas o La família de Felip IV va ser pintat per Velázquez l’any 1656. A part de ser una autografia, aquestquadre és considerat el més famós d’aquest pintor.

L’escena se situa al taller que Velázquez tenia a Madrid: una habitació ampla, amb finestres a la paret de ladreta, només de dues de les quals entra llum exterior, i enmig hi ha quadres penjats. Al fons hi ha una portaentreoberta, que dóna a una escala molt lluminosa on destaca la silueta d’un home, José Nieto Velázquez,vestit de negre, amb capa i un barret en una mà, mentre l’altra sembla que vulgui apartar una cortina(aquest personatge no té cap parentesc amb el pintor). Al costat de la porta es pot veure un mirall que re-flecteix la reina Mariana i el rei Felip IV. És impossible afirmar que aquest reflex sigui autèntic. El centred’aquest escenari l’ocupa la infanta Margarita, nascuda l’any 1651. A ambdós costats hi ha les seves donze-lles d’honor, anomenades meninas, que han donat el nom actual al quadre. Com que apareix per primeravegada titulat així l’any 1843, podem afirmar que es tracta d’un nom modern. A l’esquerra de la infanta hiha María Agustina Sarmiento, agenollada servint-li un aliment. Al costat contrari, lleugerament inclinadaper mostrar-li el seu respecte, veiem l’altra menina Isabel de Velasco. A la seva esquerra trobem un nan, Ma-ribárbola, i al seu costat un altre nan, Nicolás de Portosanto, però tan ben proporcionat que més aviat sem-bla un nen, amb el peu esquerre recolzat sobre un gos tranquil. Darrere d’aquests personatges veiem unhome vestit de negre, el guardadonzelles, amb el qual parla Marcela de Ulloa, que ocupava el lloc de guar-da menor de dames.

Les variacions que Pablo Picasso va fer sobre el mateix quadre són de l’any 1957.

quadre 1 quadre 2

a) Personatges que es repeteixen: a) Personatges que es repeteixen:1. Velázquez 5. José Nieto Velázquez5. José Nieto Velázquez 8. Infanta Margarita8. Infanta Margarita 9. María Agustina Sarmiento9. María Agustina Sarmiento 10. Isabel de Velasco

11


57

presentació

quadre 1 quadre 2

10. Isabel de Velasco 11. Maribárbola11. Maribárbola 12. Nicolás de Portosanto12. Nicolás de Portosanto 14. Guardadonzelles14. Guardadonzelles 15. Marcela de Ulloa15. Marcela de Ulloa

b) Elements escenogràfics que es repeteixen: b) Elements escenogràfics que es repeteixen:2. quadre 2. quadre3. finestres 4. quadres laterals4. quadres laterals 6. mirall (Felip IV i la reina Mariana)6. mirall (Felip IV i la reina Mariana) 7. quadres laterals

13. gos 13. gos

Quintet de corda amb piano. La truita, op. 114. Escoltem i descobrim

2. a) A Bb) A A B. És una forma ternària.Observació: Tenint en compte la diversitat de coneixements de l’alumnat, es pot aprofundir el temaanalitzant-lo. La part A consta d’una frase de vuit compassos. A la part B, els vuit compassos primersels analitzem com una frase, i els quatre últims, com una coda.c) Anacrúsic

3. tema 1a variació 2a variació 3a variació

4a variació 5a variació 6a variació


58

presentació

Ibèria. Escoltem i descobrim

Com comprovareu, el coneixement d’aquesta obra musical alterna entre la interpretació per a piano i lainterpretació per a orquestra. A part de ser enriquidor per a l’alumnat el fet d’escoltar en diferents colorstímbrics un mateix tema musical, en aquest cas concret la variació queda més clara interpretada per piano.En canvi, pel que fa a la coda, ens ha semblat més atractiu i ric treballar-la sota la interpretació de l’or-questra.

1. Entenem per música popular la música que la tradició popular ha conservat a través de les genera-cions. Pertany al tipus de música descriptiva.

2. Perquè l’alumnat s’aproximi al coneixement d’aquest audició, en principi només es farà escoltar lamelodia popular, o sigui, el tema interpretat per piano sense entrar en cap variació.

3. Fer solfejar la melodia o bé taral·lejar-la pot anar bé per dur a terme aquesta petita anàlisi.

4. Se sent sencera dues vegades.


59

presentació


60

presentació


6. a) Per la corxera.b) Tres.c)

7. b) Se sent dues vegades, malgrat que a la segona hi ha algunes notes interpretades en un registre mésgreu.

8. En aquest exercici s’aplicarà la coavaluació i després es farà una posada en comú.a) El fagot interpreta el solo. Potser caldrà advertir l’alumnat de l’entrada d’aquest instrument. b) L’indicador és de 4/4.c) Aquest acompanyament s’haurà d’escriure a la pissarra i el professor o la professora l’anirà indi-cant simultàniament a l’audició. Això facilitarà que l’alumnat relacioni l’instrument amb l’acompa-nyament corresponent amb menys dificultat.Tot seguit teniu la partitura orquestrada que correspon a la coda.

&

#

#

#

#

#

#3

E

œ

œœ

do do si

œnœ

œ

re do si

œœn

œ

si la sol

œœ

œn

do si la

&

#

#

#

#

#

#œ

œœ

sol la sol

œœn

œ

si la sol

œœn

œn

fa mi re

œ œ œ

dodo do

&

#

#

#

#

#

#

œ œœ

fa fa sol

œœn

œ

si la sol

œœn

œn

fa mi re

œ œ œ

do do do

&

#

#

#

#

#

#

œ œœ

fa fa sol

œœn

œ

si la sol

œœn

œn

fa mi re

œ

œ

œ

do sol do

61

presentació


62


Repassem i aprenem

63

presentació

repetició per seccions repetició per variacióforma estructura interna forma estructura interna

binària

ternària

rondó

forma lliure per seccions

A – B

A – B – A

A – B – A – C – A

A – B – C – D – A

tema que es repeteix diversesvegades, però cada cop varia unamica, sense perdre la identitat

recurs musical que consisteix enla repetició constant d’un ritme od’una melodia

tema amb varia-cions

obstinat


64

presentació

unitat

LA MÚSICA VOCALTirant lo Blanc. Escoltem i descobrim

1.

4. Resposta oberta.

La flauta màgica. Escoltem i descobrim

1. a) més greu que el tenor, i més agut que el baixb) La família de corda fregada, a més de la flauta de Pan.c) Una tornada i un petit interludi instrumental.d) Tres estrofes.e) Fa d’ocellaire i desitja tenir una dona molt dolça.f) El so de l’ocellaire.g) Aeròfon de bisell.

2. a) La família de corda fregada.b) A tres veus.c) Són tres sopranos, tot i que de vegades la 3a dama la interpreta una mezzosoprano.d) Pinçant les cordes amb els dits.e) Més aguda. Tenor.f) Dos grups (home i dona).

12

O

CE

ÀA

TL

ÀN

TI

C

M A R N E G R E

M

AR

CA

SP

I

M A R M E D I T E R R A N I

GRAN BRETANYA

TURQUIA

CONSTANTINOBLEVALÈNCIA

NORD D’ÀFRICA

GRÈCIA


65

presentació

3. a) Les timbales.b) Membranòfon percudit amb baquetes.c) Cor mixt amb quatre tessitures.d) S’han d’adaptar a la situació de l’escena.e) Introducció instrumental - fragment harmònic - fragment central. Es repeteix el primer frag-ment harmònic i també el fragment instrumental. Seria com una forma ternària amb introducció icoda.

4. a) Té veu de soprano.b) Amb sons molt aguts. c) Consisteix a cantar aquests sons tan aguts i, a més, moltes vegades.

5. a) Papageno i Papagena, baríton i soprano.b) L’amor que es professen els dos papagenos i els seus projectes.c) És una peça concertant, un duet, ja que les dues veus dialoguen en igualtat, són totes dues veussolistes i canten acompanyades pels instruments de l’orquestra.

La flauta màgica. Una mica més

Aquest és un treball de creació, que també pot ser útil per veure la gran quantitat de persones que inter-venen en una òpera.

unitat

FEM-HO SONARFem-ho sonar inclou la interpretació instrumental i també la vocal. La diversitat de nivells que ens podemtrobar no té perquè entorpir la dinàmica d’aprenentatge de l’instrument, tot el contrari, l’hem d’aprofi-tar perquè ens ajudi a dinamitzar-la i a enriquir-la. En cas de trobar-nos amb dos grups diferents de nivell,la metodologia més recomanable ens diu d’atendre primer els alumnes que s’inicien, i preveure l’adapta-ció dels espais. Altres possibilitats són, per exemple, treballar amb primeres i segones veus de diferent difi-cultat però tocant una mateixa peça tots junts al final, utilitzant flautes sopranos i contralts, i afegint altresinstruments a les interpretacions.

Cada cançó proposa un acompanyament rítmic. Per això en el llibre de l’alumnat hem dibuixat una bate-ria. El plat marca la pulsació; el bombo, els accents, i la caixa, el ritme. En cas de no disposar d’una bateria,us recordem que teniu la possibilitat del sintetitzador, i que es pot solucionar fent la selecció de percussió.De tota manera, aquesta proposta vol ser només un suggeriment, ja que tot dependrà de les disponibilitatsde cada centre educatiu i, per tant, haureu de fer les vostres pròpies adaptacions.

Continuant dins la interpretació instrumental i per tal de poder dur a terme una bona instrumentació, totesles cançons disposen, a més, d’un acompanyament harmònic especificat amb acords en la partitura, pensatsper a les guitarres i/o els teclats. Totes les cançons estan escrites per a flauta soprano fins a la núm. 7 (Ob-la-di, Ob-la-da, de The Beatles). A partir de la núm. 8 (Novena simfonia de Beethoven, fragment del 4t movi-ment), s’inclou la flauta tenor i la contralt.

13


66

presentació

En les activitats que anomenem Una mica més, i fent esment a la flauta contralt, cal dir que hi ha dos pen-tagrames que gairebé sempre són el segon i el tercer de cada sistema. D’aquests dos pentagrames, en elsegon les notes estan escrites en clau de sol, tal com ha de ser, i per tant, el poden fer servir tots aquellsalumnes que dominin amb facilitat la digitació normal per a aquesta flauta. El tercer pentagrama està escriten clau de do en segona, i té les notes transportades o preparades de manera que es llegeixi com si fos enclau de sol i com si es toqués amb la flauta soprano. Aquesta segona opció és només per al sector de la clas-se que presenti dificultats de lectura o digitació en la flauta contralt, o bé per enriquir la sonoritat. Les par-titures d’aquesta activitat també disposen d’un acompanyament harmònic pensat per a guitarres i/oteclats.

Per tal de facilitar la comprensió de l’alumnat pel que fa a la distribució de figures en un compàs, en comp-tes d’indicar-lo amb dos nombres, l’un sobre l’altre, s’ha posat només el de sobre, i a sota, la figura querepresenta la unitat de pulsació. Exemple: 2

Q

per 2/4.

Orientacions metodològiques en la interpretació de la flauta

Es poden enregistrar aquestes interpretacions com a mecanisme d’autoavaluació.

D’altra banda, caldrà tenir present, com a punt de referència auditiu per a l’alumnat, que escolti l’enregis-trament de cadascuna de les cançons proposades abans i després del material que interpretarà. A part delrepte lúdic que l’alumnat assoleix quan es disposa a interpretar tot seguit una melodia escoltada, també espot aplicar com a resum de pautes d’expressió dinàmica i rítmica.

De fet, l’objectiu final d’aquestes classes no serà altre que desenvolupar les aptituds de sensibilitat cap al fetmusical en l’alumnat, en aquest cas a través de la interpretació.

L’alumnat ha de saber tocar en grup des de la primera nota.

Abans de començar cada cançó, cal fer observar a l’alumnat la partitura.

Cal presentar les cançons en fragments curts o bé seguint el fraseig natural. L’alumnat respon per mime-tisme, fet que ens permetrà avaluar sempre cada resposta.

S’ha d’assenyalar amb precisió cada entrada i cada final de tots els exercicis.

Orientacions tècniques per al bon ús de la flauta

L’alumnat ha de saber que ha de seguir unes normes establertes i que, abans de començar a tocar la flauta,haurà de tenir sempre present la posició correcta del cos. Si toca assegut no pot oblidar mai que:

– L’esquena ha d’estar relaxada, mai ni rígida ni corbada.– Mai no s’han d’encreuar les cames.– El bec de la flauta ha de tocar els llavis, però mai les dents.– La posició de la flauta sempre ha de ser amb tendència perpendicular, mai horitzontal.– La flauta no es mira mai quan es toca. Els dits se situen al forat que els correspon guiant-se pel tacte.– La mà esquerra es col·loca a dalt tapant els forats més propers al bec, i la mà dreta, a baix. El dit petit dela mà esquerra no es fa servir. El dit gros de la mà dreta ajuda a fixar la flauta.


67

presentació

També és probable que l’alumnat presenti el defecte de tapar els forats de la flauta amb l’extrem dels ditso amb els dits de punta. Cal corregir aquesta posició recordant a l’alumnat que els dits han de tapar benplaners els forats per garantir així que cada forat està ben tapat.També s’ha de tenir una actitud inflexible davant de l’alumne/a partidari d’equivocats protagonismes, a quimassa sovint «xiula» la flauta de forma reiteradament sospitosa, ja que pot trencar el clima d’atenció i tre-ball.

Parlem ara de la interpretació vocal

Els textos de les cançons estan escrits en la versió original (gairebé sempre és l’anglès, a causa de la selec-ció que s’ha fet, per tal d’aproximar-se al màxim als interessos de l’alumnat), i hi figura una adaptació lliu-re al català per facilitar-ne la interpretació.

És cada professor o professora qui ha de trobar la manera més adient d’ensenyar una cançó determinada.Això dependrà, naturalment, de les dificultats rítmiques i melòdiques que hi pugui trobar, del text, i de l’ex-periència i el coneixement del grup.

De tota manera, els sistemes o les metodologies més corrents per ensenyar una cançó són:

1. L’alumnat aprèn per imitació a partir de l’audició directa, repetint els fragments d’un en un i ajuntant-los més tard.

2. Jocs rítmics, que comporten l’aprenentatge del text seguint l’accent prosòdic i sense entonació precisa;primer vocalment i després afegint-hi instruments de percussió, cadenes rítmiques, preguntes i respostesseguint el text. Finalment s’afegeix l’entonació melòdica.

Per aconseguir una bona emissió de veu no n’hi ha prou amb la vibració de les cordes vocals, sinó quecalen altres elements que hi tenen una estreta relació o que contribueixen de forma indispensable a unabona fonació. L’aparell respiratori és molt important i, per tant, caldrà aprendre a respirar o inspirar, ia fer servir correctament el diafragma. El crani, les mandíbules, la caixa toràcica, etc. actuaran com aressonadors, i si utilitzem de manera adequada els músculs facials i les cavitats bucals, obtindrem unabona articulació.

Tots aquests factors tan necessaris per aconseguir una bona emissió de veu s’han de treballar amb unsexercicis de tècnica vocal. Els exercicis que proposem s’han agrupat en quatre apartats diferents, per tre-ballar bàsicament el diafragma, la respiració (inspirar i expirar), la ressonància i l’articulació. S’ha fet aixíper tal de fer més entenedor quin tipus d’exercici és, però no perquè creiem que s’hagin de treballar perseparat; al contrari, en una mateixa sessió és molt convenient fer els quatre apartats, i per tant escollir-neuns quants de cada.

El fet d’incloure’ls aquí i no en el llibre de l’alumnat ha estat per donar més llibertat al professor o la pro-fessora, tant per decidir el moment que cregui més apropiat, com per escollir els exercicis que més s’hiescaiguin. Creiem, però, que de tècnica vocal se n’ha de fer sempre, si és possible, abans de començar acantar.

Abans de començar amb el treball de la tècnica vocal seria bo repassar amb l’alumnat l’estudi de l’apa-rell fonador, que de ben segur ja han treballat en l’etapa de l’ensenyament primari.


68

presentació

Els aspectes bàsics que es poden recordar poden ser: la funció de les cordes vocals, els pulmons i les cavi-tats del front, del paladar i del nas. L’estudi més acurat de l’aparell fonador, dins l’etapa de l’ensenya-ment secundari, es farà en el segon cicle juntament amb els fonaments físics del so, ja que d’aquestamanera se li dóna un nou sentit.

Com que sabem que la tècnica vocal pot resultar una mica pesada per a l’alumnat, les activitats que pro-posem són força significatives i gens abstractes, i per això creiem que aquest fet l’ajudarà a comprendremillor la seva funció. Per tal de facilitar-vos la tasca, hem enumerat cada activitat, i a més el redactat vadirigit a l’alumnat. Tot seguit us n’exposem alguns exemples:

Per treballar el diafragma

1. Tot el grup heu de riure al mateix temps, dient els mots «ha-ha-ha». Observa què passa amb el diafrag-ma si, mentre rius, et poses la mà a la panxa, més o menys sota l’estómac.

2. Tot el grup direu conjuntament les paraules que segueixen exagerant l’accentuació que els pertoca, tantquan siguin planes com quan siguin agudes: «Hò-la», «cà-lla», «sàl-ta», «bà-lla», «ca-ràm», «re-nòi», «Jo-àn», «Al-bèrt».Com abans, comprova què passa amb el diafragma. Ja saps com s’accentuen les paraules agudes i les pla-nes, i per tant deus haver observat que els accents que hem posat no són correctes; ho hem fet cons-cientment perquè t’adonis de la síl·laba en què has d’exagerar l’accentuació.

3. Busca altres paraules de dues síl·labes que tinguin les accentuacions anteriors i digues-les.

Per treballar la respiració

4. Amb tot el grup conjuntament, apaga d’una sola bufada totes les espelmes d’un pastís imaginari. Tinguesen compte que són difícils d’apagar i que per tant caldrà agafar força aire i deixar-lo anar a poc a poc,per tal que duri més temps.

5. Infla al màxim, al mateix temps que les teves companyes i els teus companys, un globus imaginari.

6. Imita el soroll que fa una manxa en inflar les rodes d’una bicicleta, al mateix temps que ho fan també elsteus companys.

7. Imagina’t el vent d’una tempesta. Quan comença, quan és al màxim de forta i quan la tempesta acaba.Intenta, amb tot el grup, imitar el vent d’aquesta tempesta.

8. Imagina’t que puges una muntanya molt alta i que et canses molt. Quan arribis a dalt segur que esbufe-garàs. Imita amb tot el grup aquests esbufecs.

9. Imagina’t que tens una flor que fa molta olor a les mans. Olora-la profundament diverses vegades.

10. La panxa pot semblar un globus que s’infla i es desinfla. Comprova-ho.

11. Fes callar la resta de companyes i companys utilitzant les diferents onomatopeies que et proposem:«tsst», «txt», «psst».


12. Imagina’t que tires un coet i que s’enfila enlaire fins que explota. Imita conjuntament amb els altrescompanys i companyes quan s’enlaira i quan explota:

s s s... t (bum)ss ss ss... t (bum)x x x... t (bum)f f f... t (bum)g g g... t (bum)

Per treballar la ressonància

13. Imita amb tot el grup els sorolls d’alguns animals: el mugit d’una vaca, el zumzeig d’una abella, el beld’una cabra, etc.

14. Imita conjuntament amb els teus companys i les teves companyes el soroll de diferents coses:

– Un cotxe de carreres.– Una sirena d’ambulància, de policia, d’una fàbrica.– Quan tens un pastís molt bo al davant (mmm...).

15. Tot el grup imitareu el so de diferents instruments musicals:

– Les timbales (bum-bum).– El contrabaix (drum-drum).– El triangle (cling).– La veu amb diferents direccions d’altura (d’agut a greu, de greu a agut).

oh oh

Alhora: oh ah

Per treballar l’articulació

16. Pronuncia de forma exagerada conjuntament amb les teves companyes i els teus companys, les paraulessegüents: no-sa, met-ge, men-ja, quin-ze, Xa-vi-er, ai-xe-ca’t.

17. Recita, amb els teus companys i les teves companyes, els embarbussaments següents:– Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat.– Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre està.Saps altres embarbussaments? Digues-los i ensenya’ls als teus companys i companyes.

18. – Simultàniament als altres companys i companyes, fes els exercicis següents per treballar el movimenti la posició de la llengua:

– El cruiximent d’una fusta: crec-crac-catacrec.– El soroll d’una serra: rrrist-rrrasts.– El galop d’un cavall: tà-ga-da, tà-ga-da.– El galop d’un cavall per l’herba: té-gue-de, té-gue-de.

69

presentació


70

presentació – El galop d’un cavall per la sorra: tí-gui-di, tí-gui-di.– El galop d’un cavall per un pont de fusta: tó-go-do, tó-go-do.– El galop d’un cavall per un túnel: tú-gu-du, tú-gu-du.

19. Per treballar l’articulació dels llavis, la llengua, la mandíbula i el vel del paladar, fes els exercicis següentsconjuntament amb les teves companyes i els teus companys:

– Digues exagerant molt «pa-ta-ca-da».– Imita a molta gent que parla alhora (bla, bla, bla).– Imita el soroll de diferents animals: ànec (quac-quac), gat (mèu-mèu), gos (bup-bup), cucut (cu-cut

cu-cut), etc.– Parla xiuxiuejant.

Per fer tots aquests exercicis cal que articulis molt exageradament els mots.


presentació


72

Alumne/a

Avaluació formativa. Full de seguiment

recursos didàctics per a l’avaluació


73

presentació

Observacions


Avaluació sumativa

GD Fem musica 1 OK final 3/9/02 09:02 Página 75

76

presentació

ANEM DE CONCERT

1. Imagina’t que decidiu anar tota la classe amb el professor o la professora de música al

Palau de la Música Catalana a escoltar en directe una obra de Beethoven. Has sentit a

parlar d’aquest lloc, però no tens gaire clar on és, a quin moviment artístic pertany ni

qui el va construir. Busca informació d’aquest edifici i del seu arquitecte.

Centre: Curs:

Nom de l’alumne/a: Data:


77

2. Així que arribeu al vestíbul us lliuren individualment el programa de mà on consten les

referències de l’obra de Beethoven que escoltareu.

3. Una vegada l’has llegit, segur que pots donar resposta als enunciats següents.

En primer lloc, pel que fa al compositor:

a) Quina és la nacionalitat de Beethoven?

Centre: Curs:


Palau de la Música Catalana

Temporada de primavera

LUDWIG VAN BEETHOVEN

Simfonia núm. 9, op. 125, Coral

«Quart moviment»: Presto

BERLINER PHILHARMONIKER(Filharmònica de Berlín)

HERBERT VON KARAJAN

�� ❧❧ ��

presentació


78

presentació

b) En quin segle el situaries?

c) Pots destacar els aspectes més rellevants de la vida d’aquest compositor?

Ara, pel que fa a l’obra:

a) Què és una simfonia?

b) Què vol dir l’abreviatura op.?

c) Per què aquesta simfonia s’anomena Coral?

d) El mot italià presto indica ‘molt de pressa’. Sabries completar aquests espais en blanc?

molt lent

lent

Andante moderat

de pressa

Presto molt de pressa

Finalment, sobre el director:

a) Karajan ha estat un dels directors més emblemàtics del segle XX. Busca quina és la

funció principal del director d’orquestra.

Centre: Curs:



79

presentació

4. Ara ja toca escoltar aquest quart moviment, malgrat que l’audició no es faci tota sence-

ra. Segur que coneixes la part que hem seleccionat per treballar-la auditivament, ja que

en l’apartat d’interpretació hi ha una adaptació de la mateixa per a flautes. Es tracta del

famós tema de l’Oda a l’alegria. Abans, però, digues què és una orquestra simfònica

5. La primera vegada que escoltis el tema, t’adonaràs que està interpretat a l’uníson per

dos instruments de cordes fregades. Podries dir quins són?

6. Les cordes continuen sent les protagonistes. Torna a escoltar el tema des del principi i

respon quins altres instruments de corda fregada el van repetint i quantes vegades.

I, finalment, intervé

7. Has sentit tota l’estona aquest tema amb la mateixa dinàmica?

Quin ha estat el moment de més intensitat del so?

8. Si tornes al començament i escoltes només la interpretació que la corda fa del tema,

amb quins signes gràfics indicaries els canvis dinàmics que en determinats moments fan

els instruments?

9. Escolta el fragment que segueix. Digues quantes i quines veus solistes l’interpreten, i

també quina agrupació vocal s’hi sent a més a més.

10. Torna a escoltar el fragment i elabora un musicograma que reculli cadascuna de les

entrades de les veus. Fixa’t que hi ha onze moments en què això passa. Pinta cada veu

amb un color diferent. Tingues en compte que la majoria de vegades les veus solistes se

senten simultàniament. Segueix les consignes següents per poder realitzar el musico-

grama:

cor: negre tenor: vermell

soprano: groc baríton: verd

contralt: blau

Centre: Curs:



80

presentació

1 2 3 4

5 6 7 8

9 10 11

11. Passem tot seguit a interpretar aquest altre fragment amb flautes, instruments de per-

cussió i veu.

Deus haver observat que aquesta partitura està formada per grups de tres pentagrames

cadascun.

a) En el primer pentagrama de cada grup hi ha les notes de la melodia que es poden

interpretar amb la flauta i amb els carillons i els metal·lòfons sopranos, així com el text

per cantar-la.

b) El segon pentagrama és per als xilòfons, i el tercer correspon als metal·lòfons con-

tralts i els baixos. Fixa’t que tant en el segon com en el tercer apareix escrit només el

començament i el final de la interpretació d’aquests instruments. Completa la partitura.

c) Observa que sota el tercer pentagrama de cada grup hi ha una ratlla. És perquè hi

escriguis un acompanyament. Per a quins instruments podràs escriure’n?

d) Interpreta el tema de l’Oda a l’alegria vocalment i instrumentalment, seguint les indi-

cacions del professor o la professora.

Centre: Curs:



81

presentacióCentre: Curs:



82

presentació

12. Fixa’t ara en aquesta altra partitura. Correspon a un fragment de la mateixa obra tal

com la va escriure Beethoven. Respon les qüestions:

Centre: Curs:



83

presentació

a) Per què les corxeres dels instruments de corda es troben separades en grups de tres?

b) Quin indicador de compàs és l’adequat a aquest fragment?

c) Posa el nom de les notes del fragment escrit en clau de fa.

d) Què creus que significa el fet que les veus (cor) estiguin escrites cada una en una clau

diferent?

e) Col·loca on correspongui el nom dels instruments que faltin a la partitura.

Centre: Curs:



84

solucionari de l’avaluació sumativa

1. L’audició d’aquest fragment es troba al final del CD. La informació bàsica sobre el Palau de la Músicaes troba a la Gran enciclopèdia catalana, volum 11, pàg. 202

3. La informació sobre el compositor es troba al llibre de l’alumnat, pàg. 145.La definició del concepte simfonia i de l’abreviatura op. es troba en el llibre de l’alumnat, pàg. 148. Aquesta simfonia s’anomena coral per la incorporació de la veu al quart moviment. Beethoven va deci-dir fer una mena d’aliança entre les veus i l’orquestra i així poder utilitzar l’Oda a l’alegria deFriedrich von Schiller (1759-1805), un gran escriptor, poeta i literat alemany.Resultat dels espais en blanc:• Largo molt lent• Adagio lent• Allegro de pressaLa funció principal del director d’orquestra és sincronitzar tots els músics i aconseguir amb la sevatasca que ningú no toqui de forma arbitrària.

4. La definició de orquestra simfònica es troba en el llibre de l’alumnat, pàg. 96.

5. Violoncel i contrabaix.

6. Viola, violoncel i violí. El repeteixen tres vegades en total. Finalment intervé l’orquestra.

8. La partitura orquestrada duu escrits els canvis dinàmics.

9. Les veus solistes són soprano, contralt, tenor i baríton. A més a més, s’hi sent el cor.

10. Resultat del musicograma:Cor: negreSoprano: grocContralt: blauTenor: vermellBaríton: verd

1 2 3 4verd verd verd verd negre

negre negre

5 6 7 8blau groc negre vermellvermell blau verdverd vermell

verd

9 10 11blau groc negrevermell blauverd vermell

verd


Cal destacar que les veus no sempre canten el tema; en alguns casos cada grup en fa només un frag-ment. A partir del núm. 8, i fins a l’11, és una variació. A continuació t’oferim els fragments inicialsde la partitura que corresponen als nombres del musicograma:

85

presentació


86

presentació


12. a) Perquè indica que les tres primeres corresponen a la primera pulsació, i les tres restants, a la sego-

na pulsació.

a) El 6.

d) Que tenen tessitures diferents.

e)

87

presentació


88

presentació


Documents

GD Fem musica 1 OK 3/9/02 09:00 Página 1 de la tècnica del musicograma per arribar al coneixement de diversos aspectes musicals. 19. Síntesi, individualment o en grup, de la informació