CONVERGÈNCIA:

ZONES DE SUBDUCCIÓ

La subducció és un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica sota una altra en un límit de plaques convergent, segons la teoria de la tectònica de plaques. Generalment, és la litosfera oceànica, de major pes específic, la que realitza el moviment de subducció sota la litosfera continental. Les zones de subducció són les vores destructives de les plaques on la litosfera oceànica penetra profundament en el mantell, on és absorbida. Les zones de subducció són àrees amb una intensa activitat volcànica i sísmica; els focus sísmics, alguns dels quals es troben a 700 km de profunditat, se situen sobre el pla de subducció, anomenat també pla de Benioff.

· Formació de fosses oceàniques: Una fossa oceànica o marina és una depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.Les fosses marines es troben, normalment, a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d'illes, sovint volcàniques. Representen les cavitats més profundes del fons marí. Formen part d'una zona particularment inestable de la superfície terrestre, amb una forta intensitat dels sismes i una gran activitat volcànica.

· Serralades volcàniques: Cadena de muntanyes de procedència volcànica.Serralada dels Andes

· Arcs d'illes: Filera d'illes que sovint voreja les fosses oceàniques i que habitualment es convexa vers l'oceà obert. Són serralades volcàniques que emergeixen del mar. Es compten entre les estructures geològiques més actives de la Terra.