Lidia Garca Heras Mireia Llcer Garca

3P Jessica Zaragoz Toms

GIMNSTICA RTMICA S DE XIQUETES I EL FUTBOL DE XIQUETS

Els estereotips en la societat, i en l'esport en general, sempre han estat presents.

Hui en dia, encara que creiem que hem avanat quant a aquests temes, seguim

condicionats pels estereotips de gnere i encara queda molt per fer. Per aix, en aquest

treball, nosaltres ens anem a centrar en aquest model d'estereotips, ja que abunden en el

mn de l'esport. Llavors, podem dir que els estereotips de gnere referits a l'esport sn

idees instaurades en la societat que classifiquen els esports en funci del gnere. Aix

doncs, es sol fer distinci entre esports masculins i esports femenins.

D'acord amb l'autora Dianne Hales, qui en el seu llibre anomenat An invitation to health

(Una invitaci a la salut) afirma que s cert que genticament els homes i les dones

tenim una srie de diferncies fisiolgiques. Sobre aquesta base, s'ha generat en la

societat una concepci sobre com han de ser fsicament l'home i la dona. Aix doncs,

segons el cnon de bellesa existent en la societat actual, els homes han de ser forts i

musculosos i les dones primes i estilitzades. En aquesta lnia, es sol pensar que les dones

estan predeterminades a realitzar un tipus de destreses diferents als homes, la qual cosa

repercuteix en l'elecci de les activitats fsiques a realitzar. No obstant aix, nosaltres

considerem que seria interessant i beneficis que tots dos gneres practicaren gran

varietat d'esports en la mateixa mesura per a, aix, desenvolupar i potenciar tot tipus

d'habilitats.

En aquesta lnia, ens agradaria centrar-nos en el sentiment general de rebuig existent en la

nostra societat referit a la prctica masculina de ballet i gimnstica rtmica. Des de fa molts

anys, aquests esports sn centre de polmica. Aix, la pellcula Billy Elliot (2000), basada

en fets reals, ens explica la histria d'un pare que s'avergonyeix de que el seu fill preferisca

aprendre ballet en lloc de boxeu. Trobem un cas semblant en el valenci Rubn Orihuela,

primer gimnasta rtmic federat a Espanya, qui en el diari 20 minutos comenta durant una

entrevista que va collaborar perqu la modalitat masculina poguera competir en el nostre

pas. Igualment, afirma que sempre ha rebut crtiques a causa de l'esport que practicava;

no obstant aix, les seues entrenadores sempre li han recolzat i les seues companyes mai li

han discriminat, malgrat que no entenien molt b la seua passi per la gimnstica, ja que

no era l'habitual en aquest entorn. A ms a ms, durant una altra entrevista de la revista

Intervi ens ha cridat l'atenci una de les afirmacions del gimnasta, qui comenta: Hem

demostrat que un gimnasta mascul pot tenir les mateixes qualitats i qualitat que les

xiques. En l'ltim campionat oficial mixt que he participat vaig quedar segon, noms per

darrere d'una xica. Igualment, afirma que, malgrat l'orgulls que est de si mateix per tot

l'assolit, ha tingut moments de feblesa a causa de certs comentaris derivats de la

discriminaci social cap a l'esport que practica. Nosaltres pensem que no solament es

tracta d'aconseguir l'xit, sin que les persones que realitzen aquest tipus d'esport puguen

gaudir d'aquest sense ser assenyalats de forma discriminatria.

Lidia Garca Heras Mireia Llcer Garca

3P Jessica Zaragoz Toms

Aix mateix, Jessica Zaragoz, una de les integrants del grup, ha practicat gimnstica

rtmica durant sis anys i ha pogut observar en primera persona aquest rebuig social cap al

gnere mascul dins d'aquesta modalitat esportiva. Hui en dia, treballa com a entrenadora

de gimnstica rtmica en un collegi concertat de Valncia que ofereix aquest esport com a

activitat extraescolar. En una ocasi, va observar el cas d'un xiquet que va voler matricular-

se en el curs i la mateixa escola li ho va impedir perqu afirmava que es tractava d'un

esport per a xiquetes.

Malgrat tot, actualment sembla ser que aquesta situaci est ms normalitzada i s'estan

eliminant aquests pensaments estereotipats. No obstant aix, encara ens queda molt cam

per fer i, per a canviar aquesta situaci, s molt important el paper del sistema educatiu.

Per, si els mateixos adults estan classificant un esport segons el gnere, com podem

inculcar als xiquets els diferents valors de l'esport sense importar ser xic o xica? Vivim en

una societat que intenta progressar en la igualtat sense voler obrir els ulls a una realitat

encara existent: ser home o dona encara s una excusa per a catalogar els gustos i les

activitats dels ssers humans, la qual cosa s ms visible durant la infncia, problemtica

que ens concerneix a nosaltres com a futurs docents.

Bibliografia y webgrafia

Arnanz, D. (2009). Ya es cosa de hombres. Recuperat el 13 de febrer de 2015, de

http://www.interviu.es/reportajes/articulos/ya-es-cosa-de-hombres

Hales, D. (2013). An invitation to health. Belmont: Wadsworth cengage learning.

Guirado, J. (2014). Conozcamos las diferencias atlticas entre hombres y

mujeres. Recuperat el 13 de febrer de 2015, de

http://sportadictos.com/2014/01/diferencias-hombres-mujeres#

Mendizbal, S. (2001). Fundamentos de la Gimnasia Rtmica: Mitos y Realidades.

Gradagymnos.

Torregrosa, M. (2009). Rubn Orihuela: Somos menos flexibles, pero tenemos

ms potencia de salto. Recuperat el 18 de febrer de 2015, de

http://www.20minutos.es/deportes/noticia/ruben-orihuela-gimnasia-449408/0/

http://www.interviu.es/reportajes/articulos/ya-es-cosa-de-hombreshttp://sportadictos.com/2014/01/diferencias-hombres-mujereshttp://www.20minutos.es/deportes/noticia/ruben-orihuela-gimnasia-449408/0/