Gramàtica llatina

Gramàtica llatina Introducció

Ramon Boixader Curs 2010-2011

Nom:_____________________ Grup:_____

Gramàtica llatina

2

Gramàtica llatina

3

Gramàtica llatinaGramàtica llatinaGramàtica llatinaGramàtica llatina IntroduccióIntroduccióIntroduccióIntroducció

La llengua llatina és la llengua de la civilització romana. És una llengua que ja no es parla, però que té per a nosaltres una extraordinària importància perquè és la llengua mare del català. Estudiar llatí suposa estudiar la nostra història. Moltes persones del llarg de la història han parlat llatí. Nosaltres estudiarem la gramàtica i la pronunciació del llatí clàssic, el llatí dels grans personatges de la cultura romana: Cèsar, Ciceró, Virgili, August...

La pronunciació del llatí clàssicLa pronunciació del llatí clàssicLa pronunciació del llatí clàssicLa pronunciació del llatí clàssic

És semblant a la llengua castellana amb aquestes diferències: � la c es pronuncia sempre com una k : Cicero > Kíkero � la u després de q o de g es pronuncia sempre: que > qüe � la g es pronuncia sempre com a gat: gero > guero � la ll es pronuncia sempre com a l·l: bellum > bel·lum � la v s’ha de pronunciar com una u: vivere: uiuere

Quant a l’accentuació només cal que recordeu que en llatí no hi ha paraules agudes: totes són planes: Caésar, o esdrúixules (Tàrraco)

Les paraulesLes paraulesLes paraulesLes paraules

Totes les paraules llatines es divideixen en dos grups: paraules variables i paraules invariables. Aquesta divisió està feta a partir del concepte d’arrel i de terminacions. Hi ha paraules, també en català, que tenen aquesta mateixa característica: casa/cases: l’arrel és cas- i la terminació és –a o –es; aquestes paraules són les paraules variables. També tenim paraules que no tenen mai cap terminació, com per exemple, avui o perquè; aquestes són les invariables.

Paraules variablesParaules variablesParaules variablesParaules variables

Noms: rosa,-ae (f): rosa, urbs,-is (f): ciutat, os,-oris (n): boca Adjectius: altus,-a,-um: alt, omnis,-e: tot, sapiens, -entis : savi Pronoms: ego, tu,- : jo, tu..., is, ea, id: ell, ella... Verbs: amo, amavi, amatum (1): estimar,

rego, rexi, rectum (3): governar

Gramàtica llatina

4

Paraules invariablesParaules invariablesParaules invariablesParaules invariables

Adverbis: nunc: ara, ubi: on Preposicions: ex: de, cum: amb Conjuncions: et: i, sed: però Interjeccions: ecce: vet aquí

En llatí no hi ha articles: això suposarà que tots els noms llatins es poden traduir de tres maneres diferents: per exemple, el nom rosa es pot traduir per la rosa, una rosa o rosa

Els nomsEls nomsEls nomsEls noms

Coneixem que un nom és un nom gràcies al diccionari. La manera que té un nom de presentar-se al diccionari s’anomena enunciat. L’enunciat d’un nom és una com segueix a continuació:

rosa, rosae (f): rosa dominus, domini (m): senyor

L’enunciat d’un nomL’enunciat d’un nomL’enunciat d’un nomL’enunciat d’un nom

L’enunciat d’un nom sempre està format per dues paraules (a vegades, per raons d’espai, la segona va abreujada – rosa,-ae (f), dominus,-i (m) - ): la primera és el seu nominatiu singular (després explicarem què és això) i la segona és el seu genitiu singular (id.). Si apleguéssim tots els noms llatins junts ens n’adonaríem que n’hi ha de cinc classes diferents: cada classe o grup s’anomenarà declinació. Són les següents:

� Noms que tenen el seu enunciat acabat en –a,-ae: primera declinació

puella, puellae (f): noia regina, reginae (f): reina

� Noms que tenen el seu enunciat acabat en –us/-er/um-i: segona declinació

equus, equi (m): cavall puer, pueri (m): nen templum, templi (n): temple

� Noms que tenen el seu enunciat acabat en Ø,-is: tercera declinació miles, militis (m): soldat

Gramàtica llatina

5

os, oris (n): boca urbs, urbis (f): ciutat

� Noms que tenen el seu enunciat acabat en –us/-u,- us: quarta

declinació fructus, fructus (f): fruita genu, genus (n): genoll exercitus, exercitus (m): exèrcit

� Noms que tenen el seu enunciat acabat en –es,-ei: cinquena declinació

dies, diei (f): dia res, rei (f): cosa facies, faciei (f): cara

Particularitats dels noms llatinsParticularitats dels noms llatinsParticularitats dels noms llatinsParticularitats dels noms llatins

Els noms són mots variables. La seva variació depèn de tres accidents gramaticals, gènere, nombre i cas.

El gènereEl gènereEl gènereEl gènere

Pot ser masculí, femení o neutre. El diccionari ens n’informa

El nombreEl nombreEl nombreEl nombre

En la majoria de noms pot ser singular i plural. Hi ha, però, uns quants noms llatins que només tenen plural: s’anomenen pluralia tantum (només plurals) i la seva dificultat es troba en què el seu enunciat és també plural, de manera que ens trobarem:

� Noms acabats en –ae,-arum: primera declinació Atenae,-arum (f): Atenes

� Noms acabats en –i/a,-orum: segona declinació arma,-orum (n): armes

� Noms acabats en –es/a/ia,-um: tercera declinació aedes, aedium (f): palaus

Gramàtica llatina

6

El casEl casEl casEl cas

És la novetat principal dels noms llatins respecte els nostres noms. El cas és cadascuna de les terminacions que un nom agafa per indicar quina funció sintàctica fa aquell nom en la seva oració. És, per tant, una terminació que ens informa de qüestions sintàctiques. En llatí hi ha sis casos, que ens indicaran sis funcions i que haurem d’intentar traduir segons els següent quadre:

Cas Funció Traducció Nominatiu Subjecte/Atribut la cadira Vocatiu Vocatiu ei, cadira! Acusatiu CD v + la cadira Genitiu CN de la cadira Datiu CI a/per a la cadira Ablatiu CC amb/en la cadira

De manera que cada nom llatí tindrà 1 gènere x 2 nombres x 6 casos = 12 variacions. La suma de totes les variacions d’un nom s’anomena declinació. Intentarem escriure a continuació la declinació del nom català cadira:

singular plural

Nominatiu la cadira les cadires Vocatiu ei, cadira ei, cadires Acusatiu v + la cadira v + les cadires Genitiu de la cadira de les cadires Datiu a/per a la cadira a/per a les cadires Ablatiu amb/en la cadira amb/en les cadires

Els noms de la primera declinacióEls noms de la primera declinacióEls noms de la primera declinacióEls noms de la primera declinació

Són de la primera declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en –a,-ae. Per trobar l’arrel d’un nom de la primera declinació només cal treure la terminació –ae de la segona part de l’enunciat: dea, deae (f): deessa; arrel de- A aquesta arrel li afegirem aquestes dotze terminacions:

singular plural

Nominatiu -a -ae Vocatiu -a -ae Acusatiu -am -as Genitiu -ae -arum Datiu -ae -is Ablatiu -a -is

Gramàtica llatina

7

Els nomEls nomEls nomEls noms de la segona declinaciós de la segona declinaciós de la segona declinaciós de la segona declinació

Hi ha tres classes de noms de la segona declinació:

• Els que acaben en –us,-i, com populus, populi (m) poble • Els que acaben en –er,-i, com magister, magistri (m):

mestre • Els que acaben en ,-um,i , com oppidum, oppidi (n): ciutat

Els dos primers tipus (us,-i o –er,-i) sempre són masculins, per tant parlarem de noms de la segona declinació masculina Els tercers (-um,-i) sempre són neutres, per tant parlarem de noms de la segona declinació neutra Per trobar l’arrel d’un nom de la segona declinació només cal treure la terminació –i de la segona part de l’enunciat: populus populi (m): poble; arrel popul-

Terminacions dels noms acabats en Terminacions dels noms acabats en Terminacions dels noms acabats en Terminacions dels noms acabats en ––––us,us,us,us,----iiii

singular plural

Nominatiu -us -i Vocatiu -e -i Acusatiu -um -os Genitiu -i -orum Datiu -o -is Ablatiu -o -is

Terminacions dels noms acabats en Terminacions dels noms acabats en Terminacions dels noms acabats en Terminacions dels noms acabats en ––––er,er,er,er,----iiii

singular plural

Nominatiu -er -i Vocatiu -er -i Acusatiu -um -os Genitiu -i -orum Datiu -o -is Ablatiu -o -is

Gramàtica llatina

8

Terminacions dels noms acabats en Terminacions dels noms acabats en Terminacions dels noms acabats en Terminacions dels noms acabats en ––––um,um,um,um,----iiii

singular plural

Nominatiu -um -a Vocatiu -um -a Acusatiu -um -a Genitiu -i -orum Datiu -o -is Ablatiu -o -is

Llei dels noms neutresLlei dels noms neutresLlei dels noms neutresLlei dels noms neutres

Tots els noms neutres, de totes les declinacions, tenen els tres darrers casos iguals que els de la declinació masculina o femenina i els tres primers casos iguals entre sí.

Els noms de la tercera declinacióEls noms de la tercera declinacióEls noms de la tercera declinacióEls noms de la tercera declinació

Són de la tercera declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en Ø,-is. El signe Ø vol indicar aquí, qualsevol lletra. Aquest fet que pugui variar la primera paraula de l’enunciat dificultarà molt la recerca de la paraula al diccionari. Per trobar l’arrel d’un nom de la tercera declinació només cal treure la terminació –is de la segona part de l’enunciat: rex, regis (f): rei; arrel reg- La tercera declinació té noms masculins, femenins i neutres. Es declinen amb les següents terminacions:

Noms masculins o femeninsNoms masculins o femeninsNoms masculins o femeninsNoms masculins o femenins

singular plural

Nominatiu Ø -es Vocatiu Ø -es Acusatiu -em -es Genitiu -is -um (ium) Datiu -i -ibus Ablatiu -e (-i) -ibus

Noms neutresNoms neutresNoms neutresNoms neutres

singular plural

Nominatiu Ø -a (ia) Vocatiu Ø -a (ia) Acusatiu Ø -a (ia) Genitiu -is -um (ium) Datiu -i -ibus Ablatiu -e (-i) -ibus

Gramàtica llatina

9

Els noms parisil·làbicsEls noms parisil·làbicsEls noms parisil·làbicsEls noms parisil·làbics

Es consideren noms parisil·làbics tots aquells noms de la tercera declinació que tinguin el mateix nombre de síl·labes en el nominatiu que en el genitiu. Aquests noms agafen les terminacions indicades entre parèntesi en la seva declinació Són noms parisil·làbics: civis, civis (m): ciutadà, mare, maris (n): mar...

Gramàtica llatina

10

Els noms de la quarta declinacEls noms de la quarta declinacEls noms de la quarta declinacEls noms de la quarta declinacióióióió

Són de la quarta declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en –us,-us (quarta declinació masculina o femenina) o bé en –u,-us (quarta declinació neutra). Per trobar l’arrel d’un nom de la quarta declinació només cal treure la terminació –us de la segona part de l’enunciat genu, genus (n): genoll; arrel genu- Les terminacions són les següents:

Declinació masculina o femeninaDeclinació masculina o femeninaDeclinació masculina o femeninaDeclinació masculina o femenina

singular plural

Nominatiu -us -us Vocatiu -us -us Acusatiu -um -us Genitiu -us -uum Datiu -ui -ibus Ablatiu -u -ibus

Declinació neutraDeclinació neutraDeclinació neutraDeclinació neutra

singular plural

Nominatiu -u -ua Vocatiu -u -ua Acusatiu -u -ua Genitiu -us -uum Datiu -ui -ibus Ablatiu -u -ibus

Els noms de la cinquena declinacióEls noms de la cinquena declinacióEls noms de la cinquena declinacióEls noms de la cinquena declinació

Són de la cinquena declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en –es,-ei, com res, rei (f): cosa o dies, diei (f) dia. Per trobar l’arrel d’un nom de la quarta declinació només cal treure la terminació –ei de la segona part de l’enunciat res, rei (f): cosa; arrel r- Les terminacions són les següents:

singular plural

Nominatiu -es -es Vocatiu -es -es Acusatiu -m -es Genitiu -ei -erum Datiu -ei -ebus Ablatiu -e -ebus

Gramàtica llatina

11

Els adjectiusEls adjectiusEls adjectiusEls adjectius

Són mots molt semblants als noms pel què fa als seus accidents gramaticals. També tenen casos (6), nombres (2) i gèneres (3). La diferència amb el nom és que el nom només pot tenir un sol gènere, que ve determinat al diccionari, en canvi l’adjectiu sempre té tots tres gèneres, de manera que la declinació sencera d’un nom és de 12 possibilitats (6x2x1) mentre que en un adjectiu és de 36 possibilitats (6x2x3). L’enunciat d’un adjectiu sempre inclou tots els seus nominatius singulars (el masculí, el femení i el neutre)

La funció d’un adjectiuLa funció d’un adjectiuLa funció d’un adjectiuLa funció d’un adjectiu

L’adjectiu sempre té la mateixa funció del nom al qual acompanya: per tant, quan identifiquem un adjectiu, haurem de buscar el nom de la oració que concordi amb ell en gènere, nombre i cas. L’única funció que pot tenir un adjectiu per ell mateix és la d’atribut o la de predicatiu (i encara en aquest cas concorda també amb el subjecte). En alguns casos també podem trobar l’adjectiu sol quan se sobrentén el nom amb el qual concorda (per exemple, alti = els alts –s’entén els (homes) alts-)

Classes d’adjectiusClasses d’adjectiusClasses d’adjectiusClasses d’adjectius

Adjectius de tres terminacions: Adjectius de tres terminacions: Adjectius de tres terminacions: Adjectius de tres terminacions: altus,alta,altumaltus,alta,altumaltus,alta,altumaltus,alta,altum

Aquest adjectiu organitza el seu masculí amb la segona declinació masculina, el femení amb la primera declinació i el neutre amb la segona declinació neutra Les seves terminacions són les següents:

singular plural masculí femení neutre masculí femení neutre

Nominatiu -us -a -um -i -ae -a Vocatiu -e -a -um -i -ae -a Acusatiu -um -am -um -os -as -a Genitiu -i -ae -i -orum -arum -orum Datiu -o -ae -o -is -is -is Ablatiu -o -a -o -is -is -is

Gramàtica llatina

12

Adjectius de dues terminacions: Adjectius de dues terminacions: Adjectius de dues terminacions: Adjectius de dues terminacions: omnis, omneomnis, omneomnis, omneomnis, omne

Aquest adjectiu organitza el seu masculí i femení amb la tercera declinació masculina/femenina i el neutre amb la tercera declinació neutre. Sempre agafa les terminacions dels noms parisil·làbics. Les seves terminacions són les següents:

singular plural m/f neutre m/f neutre

Nominatiu -is -e -es -ia Vocatiu -is -e -es -ia Acusatiu -em -e -es -ia Genitiu -is -is -ium -ium Datiu -i -i -ibus -ibus Ablatiu -e -i -ibus -ibus Adjectius d’una terminació: Adjectius d’una terminació: Adjectius d’una terminació: Adjectius d’una terminació: sapiens sapientissapiens sapientissapiens sapientissapiens sapientis

Aquest adjectiu organitza el seu masculí i femení amb la tercera declinació masculina/femenina i el neutre amb la tercera declinació neutre. Sempre agafa les terminacions dels noms parisil·làbics. Només es diferencia de l’anterior en què el nominatiu sigular masculí és igual per a tots tres gèneres Les seves terminacions són les següents:


Nominatiu Ø Ø -es -ia Vocatiu Ø Ø -es -ia Acusatiu -em Ø -es -ia Genitiu -is -is -ium -ium Datiu -i -i -ibus -ibus Ablatiu -e -i -ibus -ibus

Els graus de l’adjectiuEls graus de l’adjectiuEls graus de l’adjectiuEls graus de l’adjectiu

L’adjectiu és una classe de paraula que pot intensificar la seva gradació, de manera que existeixen tres graus.

Grau positiuGrau positiuGrau positiuGrau positiu

És el grau normal de l’adjectiu. Si no diem res s’entén que un adjectiu es troba en grau positiu.

Gramàtica llatina

13

Grau comparatiuGrau comparatiuGrau comparatiuGrau comparatiu

En el grau comparatiu s’estableix una comparació entre dos termes sintàcticament iguals: normalment són els dos subjectes de l’oració (però pot establir-se una comparació entre dos elements diferents de l’oració, els complements directes, els complements indirectes, els atributs...) amb una estructura semblant a la següent:

element A = +/=/- adjectiu nexe element B en Marc és més/menys/tan alt que/com en Pere

Tenim, doncs, tres classes d’adjectius en grau comparatiu El comparatiu de superioritatEl comparatiu de superioritatEl comparatiu de superioritatEl comparatiu de superioritat

A és més adjectiu que B en aquest cas s’intensifica l’adjectiu amb un adverbi (magis o plus) i es fa servir el nexe quam:

Marcus magis altus quam Petrus est – En Marcus és més alt que en Petrus

Els dos noms que es comparen es posen en el mateix cas (en aquest cas nominatiu) perquè fan la mateixa funció sintàctica (subjecte) Hi ha, però, una altra manera de fer el comparatiu de superioritat: se substitueix l’adverbi magis per una terminació que s’afegeix a l’arrel dels adjectius i que passa a declinar-se per la tercera declinació:

• -ior,-ioris (per als adjectius de gènere masculí o femení) • -ius,-ioris (per als adjectius de gènere neutre)

Tot seguit en trobem un exemple: l’adjectiu altus,-a,-um (alt) té el significat de més alt si el declinem amb aquestes terminacions i quedaria declinat d’aquesta manera:


Nominatiu altior altius altiores altiora Vocatiu altior altius altiores altiora Acusatiu altiorem altius altiores altiora Genitiu altioris altioris altiorum altiorum Datiu altiori altiori altioribus altioribus Ablatiu altiore altiore altioribus altioribus

Gramàtica llatina

14

D’aquesta manera, la frase anterior

Marcus magis altus quam Petrus est En Marcus és més alt que en Petrus

també es podria fer de la següent manera:

Marcus altior quam Petrus est En Marcus és més alt que en Petrus

A més a més també podem treure el nexe quam. Si el treiem aleshores el segon element de la comparació, que morfològicament ha d’estar en el mateix cas que el primer, ha de posar-se forçosament en cas ablatiu:

Marcus altior Petro est– En Marcus és més alt que en Petrus

El comparatiu d’igualtatEl comparatiu d’igualtatEl comparatiu d’igualtatEl comparatiu d’igualtat

A és tan adjectiu com B Marcus tam altus quam Petrus est En Marcus és tan alt com en Petrus

El comparatiu d’inferioritatEl comparatiu d’inferioritatEl comparatiu d’inferioritatEl comparatiu d’inferioritat

A és menys adjectiu que B Marcus minus altus quam Petrus est En Marcus és menys alt que en Petrus

Grau superlatiuGrau superlatiuGrau superlatiuGrau superlatiu

El grau superlatiu és el grau més intens d’un adjectiu. Es construeix afegint a l’arrel de l’adjectiu la terminació –issimus, -issima, -issimum. Aleshores passa a declinar-se com un adjectiu de tres terminacions. La seva traducció pot ser

• -íssim: altíssim • molt+ adjectiu: molt alt

• el més + adjectiu: el més alt

altus,a,-um: alt - altissimus,-a,-um: el més alt Un cas especial el formen els adjectius que tenen el seu enunciat acabat en –er,-a,-um, com ara pulcher, pulchra, pulchrum (bonic). Aquests adjectius fan el superlatiu no amb la terminació –issimus,a,um, sinó amb la terminació –errimus,-a,-um

Gramàtica llatina

15

pulcher,-a,-um: bonic > pulcherrimus,-a,-um: el més bonic El superlatiu pot ser absolut quan no s’indica el grup d’entre els quals s’és el més, per exemple

Socrates sapientissimus est – Sòcrates és el més savi o bé pot ser un superlatiu relatiu quan s’indica el grup entre els quals s’és el més, per exemple

Socrates sapientissimus ex omnibus hominibus est – Sòcrates és el més savi de tots els homes Aquest grup, en llatí es pot fer de tres maneres diferents:

ex+ablatiu: ex omnibus hominibus – de tots els homes inter+acusatiu: inter omnes homines – entre tots els homes genitiu plural – omnium hominum – de tots els homes

Gramàtica llatina

16

Els pronomsEls pronomsEls pronomsEls pronoms

Els pronoms són paraules variables que tenen variació de gènere, nombre i cas. No segueixen cap declinació concreta i s’han d’estudiar de memòria. Cal tenir en compte que molts pronoms són també adjectius (determinants), de manera que quan els trobem caldrà valorar pel context si funcionen com a pronoms (i per tant van sols fent una funció segons el seu cas) o si funcionen com a adjectiu i per tant acompanyen un nom. Per exemple:

ille ad provinciam venit – aquell va venir a la província : exemple de pronom subjecte illo tempore Caesar ad provinciam venit – en aquell temps, Cèsar va venir a la província: exemple d’adjectiu que concorda amb tempore i fa la funció amb ell de CCtemps

Pronom personal: Pronom personal: Pronom personal: Pronom personal: ego,tuego,tuego,tuego,tu,,,,----: jo, tu...: jo, tu...: jo, tu...: jo, tu...

singular plural 1a pers. 2a pers. 3a pers. 1a pers. 2a pers. 3a pers.

Nominatiu ego tu nos vos Vocatiu Acusatiu me te se nos vos se Genitiu mei tui sui nostrum vestrum sui Datiu mihi tibi sibi nobis vobis sibi Ablatiu me,

mecum te, tecum se,secum nobis,

nobiscum vobis, vobiscum

se, secum

Pronom personal de tercera personaPronom personal de tercera personaPronom personal de tercera personaPronom personal de tercera persona: is, ea, id: is, ea, id: is, ea, id: is, ea, id; ell, ; ell, ; ell, ; ell, ella...ella...ella...ella...

singular plural masc fem. neutre masc. fem. neutre

Nominatiu is ea id ei, ii eae ea Vocatiu Acusatiu eum eam id eos eas ea Genitiu eius eius eius eorum earum eorum Datiu ei ei ei eis, iis eis, iis eis, iis Ablatiu eo ea eo eis, iis eis, iis eis, iis

Gramàtica llatina

17

Pronom/adjectiu Pronom/adjectiu Pronom/adjectiu Pronom/adjectiu idem, eadem, idemidem, eadem, idemidem, eadem, idemidem, eadem, idem: el mateix, la : el mateix, la : el mateix, la : el mateix, la mateixa mateixa mateixa mateixa (es construeix amb el pronom anterior més la partícula –dem al darrera)

singular plural masc. fem. neutre masc. fem. neutre

Nominatiu idem eadem idem eidem, iidem

eaedem eadem

Vocatiu Acusatiu eundem eandem eundem eosdem easdem eadem Genitiu eiusdem eiusdem eiusdem eorundem earundem eorundem Datiu eidem eidem eidem eisdem,

iisdem eisdem, iisdem

eisdem, iisdem

Ablatiu eodem eadem eodem eisdem, iisdem

eisdem, iisdem

eisdem, iisdem

Pronom relatiuPronom relatiuPronom relatiuPronom relatiu: qui, quae, quod: qui, quae, quod: qui, quae, quod: qui, quae, quod: que, el qual...: que, el qual...: que, el qual...: que, el qual...

singular plural masc fem. neutre masc. fem. neutre

Nominatiu

qui quae quod qui quae quae

Vocatiu Acusatiu que

m quam

quod quos quas quae

Genitiu cuius cuius

cuius quorum quarum quorum

Datiu cui cui cui quibus quibus quibus Ablatiu quo qua quo quibus quibus quibus

Pronom/adjectiu demostratiu: Pronom/adjectiu demostratiu: Pronom/adjectiu demostratiu: Pronom/adjectiu demostratiu: hhhhic, haec, hocic, haec, hocic, haec, hocic, haec, hoc: aquest, : aquest, : aquest, : aquest, aquesta...aquesta...aquesta...aquesta...


Nominatiu hic haec hoc hi hae haec Vocatiu Acusatiu hunc hanc hoc hos has haec Genitiu huius huius huius horum harum horum Datiu huic huic huic his his his Ablatiu hoc hac hoc his his his

Gramàtica llatina

18

Pronom/adjectiu demostratiu: Pronom/adjectiu demostratiu: Pronom/adjectiu demostratiu: Pronom/adjectiu demostratiu: iste, ista, istudiste, ista, istudiste, ista, istudiste, ista, istud: aquest, : aquest, : aquest, : aquest, aquesta...aquesta...aquesta...aquesta...


Nominatiu iste ista istud isti istae ista Vocatiu Acusatiu istum istam istud istos istas ista Genitiu istius istius istius istorum istarum istorum Datiu isti isti isti istis istis istis Ablatiu isto ista isto istis istis istis

Pronom/adjectiu demostratiuPronom/adjectiu demostratiuPronom/adjectiu demostratiuPronom/adjectiu demostratiu: ille, illa, illud: ille, illa, illud: ille, illa, illud: ille, illa, illud: aquell, : aquell, : aquell, : aquell, aquella...aquella...aquella...aquella...


Nominatiu ille illa illud illi illae illa Vocatiu Acusatiu illum illam illud illos illas illa Genitiu illius illius illius illorum illarum illorum Datiu illi illi illi illis illis illis Ablatiu illo illa illo illis illis illis

Pronom/adjectiu Pronom/adjectiu Pronom/adjectiu Pronom/adjectiu ipse,ipsa,ipsumipse,ipsa,ipsumipse,ipsa,ipsumipse,ipsa,ipsum: ell mateix, ella : ell mateix, ella : ell mateix, ella : ell mateix, ella mateixa...mateixa...mateixa...mateixa...


Nominatiu ipse ipsa ipsum ipsi ipsae ipsa Vocatiu Acusatiu ipsum ipsam ipsum ipsos ipsas ipsa Genitiu ipsius ipsius ipsius ipsorum ipsarum ipsorum Datiu ipsi ipsi ipsi ipsis ipsis ipsis Ablatiu ipso ipsa ipso ipsis ipsis ipsis

Gramàtica llatina

19

Pronom/adjectiu interrogatiu o indefinit: Pronom/adjectiu interrogatiu o indefinit: Pronom/adjectiu interrogatiu o indefinit: Pronom/adjectiu interrogatiu o indefinit: quis, quae, quis, quae, quis, quae, quis, quae, quidquidquidquid: qui?, quina?... o un, una... : qui?, quina?... o un, una... : qui?, quina?... o un, una... : qui?, quina?... o un, una...

(solen estar sovint en singular només)


Nominatiu quis quae quid qui quae quae Vocatiu Acusatiu quem quam quid quos quas quae Genitiu cuius cuius cuius quorum quarum quorum Datiu cui cui cui quibus quibus quibus Ablatiu quo qua quo quibus quibus quibus

Hi ha alguns pronoms indefinits que es declinen, amb algun petit canvi, com aquest pronom anterior amb alguna partícula afegida al darrera o al davant, com per exemple:

• quidam, quaedam, quidam: algun, un cert... • quisque, quaeque, quodque: cada • aliquis, aliquis, aliquid: algú

Pronoms/adjectius numerals cardinals (un, dos, tres...)Pronoms/adjectius numerals cardinals (un, dos, tres...)Pronoms/adjectius numerals cardinals (un, dos, tres...)Pronoms/adjectius numerals cardinals (un, dos, tres...)

Els pronoms o adjectius numerals només es declinen en els tres primers números, tots els altres són indeclinables (quattuor – quatre, septem – set...) Els pronoms o adjectius numerals ordinals (primer, segon, tercer...) es declinen com els adjectius de tres terminacions (primus, -a, -um – primer, secundus, -a, -um –segon...)

Pronom/adjectiu numeral Pronom/adjectiu numeral Pronom/adjectiu numeral Pronom/adjectiu numeral unus, una, unumunus, una, unumunus, una, unumunus, una, unum: u, un, una... : u, un, una... : u, un, una... : u, un, una... (òbviament només en singular)

masculí femení neutre Nominatiu unus una unum Vocatiu Acusatiu unum unam unum Genitiu unius unius unius Datiu uni unae uni Ablatiu uno una uno

Gramàtica llatina

20

Pronom/adjectiu numeralPronom/adjectiu numeralPronom/adjectiu numeralPronom/adjectiu numeral duo duo duo duo, , , , duae, duoduae, duoduae, duoduae, duo: dos, dues : dos, dues : dos, dues : dos, dues (òbviament només en plural)

masculí femení neutre Nominatiu duo duae duo Vocatiu Acusatiu duos duas duo Genitiu duorum duarum duorum Datiu duobus duabus duobus Ablatiu duobus duabus duobus

Pronom/adjectiu numeral Pronom/adjectiu numeral Pronom/adjectiu numeral Pronom/adjectiu numeral tres, triatres, triatres, triatres, tria: tres : tres : tres : tres

(òbviament només en plural)

masc/fem neutre Nominatiu tres tria Vocatiu Acusatiu tres tria Genitiu trium trium Datiu tribus tribus Ablatiu tribus tribus

Gramàtica llatina

21

Els verbsEls verbsEls verbsEls verbs L’enunciat d’un verbL’enunciat d’un verbL’enunciat d’un verbL’enunciat d’un verb

Al diccionari trobarem un verb com un grup de paraules que normalment està format per tres elements: el primer és la primera persona del singular del present d’indicatiu i ens mostra l’arrel de present o arrel 1, que servirà per formar els temps simples (traient la lletra –o); el segon és la primera persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu i ens mostra l’arrel de passat o arrel 2, que servirà per formar els temps compostos (traient la lletra –i); la tercera forma és l’anomenat supí, que servirà per formar algunes formes verbals no personals (traient -um). Al final de l’enunciat trobarem un número (entre 1 i 4) que ens indicarà la conjugació a la qual pertany el verb. Vegem-ne alguns exemples: narro, narravi, narratum (1): explicar

• narr- és l’arrel 1 • narrav- és l’arrel 2 • narrat- és l’arrel 3

fero, tuli, latum (3): portar

• fer- és l’arrel 1 • tul- és l’arrel 2 • lat- és l’arrel 3

En cas que el diccionari només ens doni la primera de les tres paraules, caldrà saber desenvolupar tot l’enunciat seguint aquest esquena:

• Si el verb és de la primera, afegirem a l’arrel 1 –o,-avi,-atum • amo (1) serà: amo, amavi, amatum • Si el verb és de la segona, afegirem a l’arrel 1 –o,-evi,-etum • deleo (2) serà: deleo, delevi, deletum • Si el verb és de la quarta, afegirem a l’arrel 1 –o,-ivi,-itum • audio (4) serà: audio, audivi, auditum

Accidents gramaticals que afecten Accidents gramaticals que afecten Accidents gramaticals que afecten Accidents gramaticals que afecten el verbel verbel verbel verb

El verb és la classe de paraula amb més variacions de la llengua llatina, perquè està afectat per sis accidents gramaticals: a) persona:

• 1a persona: la que parla: jo o nosaltres • 2a persona: la que escolta: tu o vosaltres • 3a persona: de qui es parla: ell, ella, ells o elles (o qualsevol

grup amb nom o pronom en nominatiu)

Gramàtica llatina

22

b) nombre • singular • plural

aquests primers dos accidents gramaticals es combinen formant les sis persones de cada temps verbal c) temps

• present • passat (o pretèrit) • futur

d) aspecte • acabat (o perfet) • inacabat (o imperfet)

e) mode • indicatiu: mostra la realitat de manera objectiva • subjuntiu: mostra el desig o la possibilitat • imperatiu: ordena

f) veu • activa: el subjecte realitza l’acció del verb • passiva: el subjecte pateix l’acció del verb

En llatí, a part d’algunes formes aïllades, només hi ha un verb irregular (i encara només ho és en els seus temps simples), és el verb sum, fui,-: ser, estar o haver-hi (en aquest darrer cas només es pot traduir si està en tercera persona)

La conjugLa conjugLa conjugLa conjugació d’un verbació d’un verbació d’un verbació d’un verb

Molt semblant al català. Segueix aquest quadre: (aprofitem per recordar la traducció en 3a persona del singular del verb model pintar)

activa passiva indicatiu subjuntiu imperatiu indicatiu subjuntiu

present pinta pinti pinta! és pintat sigui pintat

pret. imperfet pintava pintés era pintat fos pintat

futur imperfet

pintarà serà pintat

pret. perfet va pintar/ha pintat

hagi pintat va ser pintat/ha estat pintat

hagi estat pintat

pretèrit plusq.

havia pintat hagués pintat

havia estat pintat hagués estat pintat

futur perfet haurà pintat haurà estat pintat

Gramàtica llatina

23

Les parts d’una forma verbalLes parts d’una forma verbalLes parts d’una forma verbalLes parts d’una forma verbal

Qualsevol verb és una paraula que té tres parts bàsiques: • L’arrel (que trobarem gràcies al diccionari) (A) • La característica temporal (que ens informarà de quin

temps és) (CT) • La terminació (que ens dirà quina persona està actuant) T

De manera que qualsevol verb tindrà aquesta estructura:

A+CT+T Per exemple: amavissemus té una arrel (en aquest cas l’arrel 2 amav)+una característica temporal (en aquest cas –isse- que ens diu que és pretèrit plusquamperfet de subjuntiu) i una terminació (en aquest cas –mus que ens diu que és primera persona del plural)

Les terminacions dels verbsLes terminacions dels verbsLes terminacions dels verbsLes terminacions dels verbs

Tots els verbs llatins tenen les mateixes terminacions en veu activa. Són les següents

-o/-m -s -t -mus -tis -nt

El present d’indicatiu agafa la terminació –o per a la primera persona del singular, tots els altres temps agafen la terminació –m Les terminacions especials: el pretèrit perfet d’indicatiu L’únic temps verbal que no agafa les terminacions anteriors és el pretèrit perfet d’indicatiu, que té aquestes terminacions:

-i -isti -it -imus -istis -erunt

Gramàtica llatina

24

La conjugació verbal llatinaLa conjugació verbal llatinaLa conjugació verbal llatinaLa conjugació verbal llatina

Les característiques temporals de tota la conjugació verbal llatina (veu activa) les trobem en la taula següent:

activa indicatiu subjuntiu imperatiu

present

A1+ (VT)+T1 A1+A+T2

A1+-a,-ate (1) A1+-e-ete (2) A1+-e,-ite (3) A1+-i,-ite (4)

pret. imperfet A1+ABA/EBA+T3

A1+ARE+T (1) A1+ERE+T (2,3) A1+IRE+T (4)

futur imperfet

A1+BI+T4 (1/2) A1+E+T5 (3/4)

pret. perfet A2+T6 A2+ERI+T pretèrit plusq.

A2+ERA+T A2+ISSE+T

futur perfet A2+ERI+T7

1. VT vol dir vocal temàtica: és una vocal que es posa només quan és necessari. La vocal temàtica només és necessària en els verbs de la 1a conjugació (A) i en els verbs de la tercera conjugació (I) – compte: la tercera persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la tercera conjugació canvia aquesta –I- per una –U-. També compte amb la tercera persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la quarta conjugació, perquè afegeixen una –u- entre l’arrel i la terminació tot i que no la necessitaria.

2. El present de subjuntiu canvia la –A- per una –E- en els verbs de la primera conjugació

3. En el pretèrit imperfet d’indicatiu es fa servir –ABA- per als verbs de la primera conjugació i fa servir –EBA- per als altres

4. En el futur imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera i segona conjugació la primera persona del singular és acabada en –BO i la tercera persona del plural en –BUNT

5. En el futur imperfet d’indicatiu dels verbs de la tercera i quarta conjugacions es fa servir la –E- en la primera persona del singular, en lloc de la –A-

6. Recordeu: terminacions especials: -i,-isti,-it,-imus,-istis,-erunt 7. La primera persona del singular és -ERO

Gramàtica llatina

25

El verb El verb El verb El verb sumsumsumsum

El verb sum és irregular en els temps simples. Cal estudiar la seva conjugació seguint aquesta taula:

activa indicatiu subjuntiu imperatiu

present sum es est sumus estis sunt

sim sis sit simus sitis sint

es esto

pret. imperfet eram eras erat eramus eratis erant

essem esses esset essemus essetis essent

futur imperfet

ero eris erit erimus eritis erunt

Gramàtica llatina

26

Les formes verbals no personalsLes formes verbals no personalsLes formes verbals no personalsLes formes verbals no personals

Són l’infinitiu i el participi. El participiEl participiEl participiEl participi DefinicióDefinicióDefinicióDefinició

És un adjectiu verbal. Per tant té coses relatives als adjectius (es declinarà com un adjectiu; té cas, gènere i nombre com ells i concertarà amb un nom) i als verbs (es forma a partir d’un verb i pot tenir complements verbals)

FormesFormesFormesFormes

En llatí hi ha quatre participis. Es formen seguint la següent taula:

Actiu Passiu Present A1+-ANS,-ANTIS (1)

A1+-ENS,-ENTIS (2,3,4) Que estima/que estimava estimant

Passat A3+-US,-A,-UM estimat *havent estimat (si el verb és deponent)

Futur A3+-URUS,-A,-UM que estimarà havent d’estimar

A1+-ANDUS,-A,-UM (1) A1+-ENDUS,-A,-UM(2,3,4) que serà estimat havent de ser estimat

FuncionsFuncionsFuncionsFuncions

Podem trobar els participis en tres àmbits sintàctics diferents: Participi concertatParticipi concertatParticipi concertatParticipi concertat

És el que fa la funció d’un adjectiu: complementa un nom, amb qui concorda en cas, gènere i nombre i darrera del qual traduirem els participis tal com hem descrit en la taula de dalt. És, per tant, equivalent a un adjectiu. Atenció, però, als possibles complements que aquest participi pugui portar.

Gramàtica llatina

27

Participi absolut o Ablatiu absolParticipi absolut o Ablatiu absolParticipi absolut o Ablatiu absolParticipi absolut o Ablatiu absolutututut

Aquesta construcció no és possible trobar-la amb els participis de futur i la majoria de vegades la trobarem amb el participi de passat passiu. Es tracta d’una construcció formada per un participi en cas ablatiu i un nom (o un nom i adjectiu) que també trobem en el mateix cas. Sovint aquesta construcció està entre comes per manifestar que es tracta d’una construcció aïllada de la frase a la qual pertany. En aquestes construccions, el participi fa la funció de verb i el nom fa la funció de subjecte. La seva traducció ha de ser “un cop” + el participi+ el nom

Participi formador de verbs passius compostosParticipi formador de verbs passius compostosParticipi formador de verbs passius compostosParticipi formador de verbs passius compostos

Vegeu la veu passiva composta, més avall. En aquest cas el participi no fa cap funció sintàctica, simplement és, juntament amb el verb auxiliar sum, el verb principal de la frase.

Gramàtica llatina

28

L’infinitiuL’infinitiuL’infinitiuL’infinitiu DefinicióDefinicióDefinicióDefinició

És un substantiu verbal. Per tant té coses relatives als substantius (pot fer la mateixa funció sintàctica que un substantiu) i als verbs (es forma a partir d’un verb i pot tenir complements verbals)

FormesFormesFormesFormes

En llatí hi ha sis infinitius. Es formen seguint la següent taula: Verbs models:

• amo, amavi, amatum (1): estimar • deleo, delevi, deletum (2): esborrar • rego, rexi, rectum (3): governar

• audio, audivi, auditum (4): escoltar Actiu Passiu

Fórmula Forma Traducció Fórmula Forma Traducció

Present

A1+ARE (1a) A1+ERE (2a) A1+ERE (3a) A1+IRE (4a)

amare delere regere audire

estimar esborrar governar escoltar

A1+ARI (1a) A1+ERI (2a) A1+I (3a) A1+IRI (4a)

amari deleri regi audiri

ser estimat ser esborrat ser governat ser escoltat

Passat A2+ISSE

amavisse delevisse rexisse audivisse

haver estimat haver esborrat haver governat haver escoltat

ppp (en acusatiu singular o plural) + ESSE

amatum esse deletum esse rectum esse auditum esse

haver estat estimat haver estat esborrat haver estat governat haver estat escoltat

Futur

pfa (en acusatiu singular o plural) + ESSE

amaturum esse deleturum esse recturum esse auditurum esse

haver d’ estimar haver d’esborrar haver de governar haver d’escoltar

pfp (en acusatiu singular o plural) + ESSE

amandum esse delendum esse regendum esse audiendum esse

haver de ser estimat haver de ser esborrat haver de ser governat haver de ser escoltat

FuncionsFuncionsFuncionsFuncions

L’infinitiu té dues grans funcions: de nom I de verb L’infinitiuL’infinitiuL’infinitiuL’infinitiu----nom: l’infnom: l’infnom: l’infnom: l’infinitiu concertatinitiu concertatinitiu concertatinitiu concertat

Anomenem infinitiu concertat aquell que fa la funció d’un nom. És el més proper a la sintaxi catalana, de manera que el considerem més “nostre”. En aquest cas es parla d’infinitiu concertat perquè l’infinitiu i el verb principal de l’oració (l’infinitiu com a forma verbal no personal no té categoria suficient per fer de verb d’una oració) comparteixen, concerten en, el mateix subjecte. Aquest infinitiu

Gramàtica llatina

29

farà la mateixa funció que un nom (subjecte, atribut, CD, CI...), tot i que habitualment el trobem com a CD de la frase. Alerta perquè tot i tenir la funció d’un nom, no deixa de ser un verb i pot portar complements de verb (CD, CI, Atribut...) Vegem-ne uns exemples en català Exemple d’infinitiu CD: Nosaltres volíem llegirllegirllegirllegir uns llibres – en aquest cas l’infinitiu llegir fa la funció de CD del verb volíem, però també porta un CD (uns llibres) Exemple d’infinitiu S PassarPassarPassarPassar l’estona m’agrada – en aquest cas l’infinitiu passar fa la funció de subjecte i porta un CD (l’estona)

L’infinitiuL’infinitiuL’infinitiuL’infinitiu----verb: l’inverb: l’inverb: l’inverb: l’infinitiu nofinitiu nofinitiu nofinitiu no----concertat. L’oració subordinada d’infinitiu (OSI)concertat. L’oració subordinada d’infinitiu (OSI)concertat. L’oració subordinada d’infinitiu (OSI)concertat. L’oració subordinada d’infinitiu (OSI)

Quan parlem d’infinitiu no-concertat ens trobem davant d’una frase subordinada completiva que anomenem oració subordinada d’infinitiu (OSI). En aquest cas l’infinitiu actua com a verb d’aquesta frase i deixa de traduir-se com un infinitiu. En aquest cas ens trobem amb tres particularitats especials:

- l’infinitiu té un subjecte propi diferent al subjecte del verb principal (per això és diu no-concertat) que es posa en cas acusatiu. D’aquesta manera tenim una nova funció anomenada subjecte en acusatiu

- la frase subordinada no té nexe i en la nostra traducció iniciarem aquestes oracions amb el nexe QUE

- la traducció de l’infinitiu es fa en forma personal (d’acord al subjecte en acusatiu que tingui), respectant la veu de l’infinitiu i d’acord a la següent taula:

Infinitiu de present present o pretèrit imperfet Infinitius de passat pretèrit perfet o plusquamperfet Infinitiu de futur futur o condicional

Exemples d’infinitius no concertats: ego uolo te librum legere - jo vull que tu llegeixis un llibre Cesar milites profecisse dixit Cèsar va dir que els soldats havien sortit

Gramàtica llatina

30

La veu passivaLa veu passivaLa veu passivaLa veu passiva

Considerarem que una frase és passiva quan tingui un verb passiu. Hi ha, en llatí una classe de verbs peculiar que tenen aparença passiva però no ho són: són els anomenats verbs deponents

Els verbs deponentsEls verbs deponentsEls verbs deponentsEls verbs deponents

Són verbs formalment passius. Fins i tot el seu enunciat està format per formes passives:

• hortor, hortatus sum (1): dep: animar • egredior, egressus sum (3): sortir

Aquests verbs no són passius ni formes cap frase passiva, tot i que per analitzar-los cal tenir en compte la mecànica de formació dels verbs en veu passiva. Són verbs que semblen passius però es tradueixen per actius

Conjugació verbal de laConjugació verbal de laConjugació verbal de laConjugació verbal de la veu passiva veu passiva veu passiva veu passiva

La conjugació verbal passiva es fa de dues maneres, depenent de si el temps verbal és simple o compost.

Conjugació verbal dels temps simples en veu passivaConjugació verbal dels temps simples en veu passivaConjugació verbal dels temps simples en veu passivaConjugació verbal dels temps simples en veu passiva

Es marca la veu passiva en els temps simples (present d’indicatiu i de subjuntiu, pretèrit imperfet d’indicatiu i de subjuntiu i futur imperfet d’indicatiu) només canviant les terminacions verbals per unes de noves. Són les següents

Terminacions actives Terminacions passives

-o/-m -or/r -s -ris/-re -t -tur -mus -mur -tis -mini -nt -ntur

Per la resta un verb passiu té les mateixes característiques de temps, mode i aspecte que la veu activa en els temps simples.

Gramàtica llatina

31

Conjugació verbal dels temps compostos en veu passivaConjugació verbal dels temps compostos en veu passivaConjugació verbal dels temps compostos en veu passivaConjugació verbal dels temps compostos en veu passiva

La construcció dels temps compostos de la veu passiva (pretèrit perfet d’indicatiu i de subjuntiu, pretèrit plusquamperfet d’indicatiu i de subjuntiu i futur perfet d’indicatiu) es fa a partir del següent esquema:

participi de passat passiu en nominatiu + verb sum per tant estem davant d’un verb compost format per dues paraules, una que és el participi que ens indica el significat del verb i el gènere del subjecte pacient (una cosa que els verbs mai no havien indicat) i un verb auxiliar, el verb sum, que ens indica la persona, el nombre, el temps i el mode. La veu passiva composta es conjuga a partir d’aquest quadre (verb model amo, amavi, amatum (1): estimar)

Indicatiu Subjuntiu

Pretèrit perfet

amatus,-a,-um sum amatus,-a,-um es amatus,-a,-um est amati,-ae,-a sumus amati,-ae,-a estis amati,-ae,-a sunt

amatus,-a,-um sim amatus,-a,-um sis amatus,-a,-um sit amati,-ae,-a simus amati,-ae,-a sitis amati,-ae,-a sint

Pretèrit plusquamperfet

amatus,-a,-um eram amatus,-a,-um eras amatus,-a,-um erat amati,-ae,-a eramus amati,-ae,-a eratis amati,-ae,-a erant

amatus,-a,-um essem amatus,-a,-um esses amatus,-a,-um esset amati,-ae,-a essemus amati,-ae,-a essetis amati,-ae,-a essent

Futur perfet

amatus,-a,-um ero amatus,-a,-um eris amatus,-a,-um erit amati,-ae,-a erimus amati,-ae,-a eritis amati,-ae,-a erunt

Gramàtica llatina

32

Les Les Les Les preposicionspreposicionspreposicionspreposicions

La preposició, com el seu nom indica es col·loca davant d’un nom, per exemple

in Italiam: cap a Itàlia

Aquest nom ha d’estar en un cas determinat que la preposició li exigeix (podrà ser acusatiu o ablatiu). Quan un nom està precedit per una preposició perd la seva funció sintàctica i sempre passarà a desenvolupar, juntament amb la preposició mateixa, la funció de CC En llatí hi ha dos tipus de preposicions: les d’acusatiu i les d’ablatiu. El diccionari ens n’informarà

Principals preposiciPrincipals preposiciPrincipals preposiciPrincipals preposicionsonsonsons

• a/ab: prep. d’ablatiu: de, des de (alerta si és veu passiva es traduirà per per – C Agent)

• e/ex: prep. d’ablatiu: de, des de • in: prep d’acusatiu: a, cap a

• prep d’ablatiu: a, en

• ad: prep d’acusatiu: a, cap a

• cum: prep d’ablatiu: amb • inter: prep d’acusatiu: entre • per: prep. d’acusatiu: per, a través de

Els adverbisEls adverbisEls adverbisEls adverbis

Els adverbis són mots invariables que sempre desenvolupen la funció de CC. Tot i que ocasionalment poden acompanyar altres paraules –alguns adjectius- sempre els analitzarem sols. Alguns exemples d’adverbis

• hodie: avui • bene: bé • breviter: breument • non: no

Gramàtica llatina

33

Les conjuncionsLes conjuncionsLes conjuncionsLes conjuncions

Les conjuncions són mots invariables que uneixen (o separen) diversos elements de la frase (noms, adjectius, adverbis, pronoms o verbs). La seva funció és de nexe. Són les paraules que necessitem quan en una oració trobem més d’un verb. En aquest cas parlarem de nexes coordinants i de nexes subordinants.

Principals nexes coordinantsPrincipals nexes coordinantsPrincipals nexes coordinantsPrincipals nexes coordinants

• et • -que • nec / neque • atque • ac • sed • et... et... • non solum... sed etiam... • non solum... verum etiam... • aut • vel... vel...

Principals nexes subordinantsPrincipals nexes subordinantsPrincipals nexes subordinantsPrincipals nexes subordinants

Oracions subordinades de relatiuOracions subordinades de relatiuOracions subordinades de relatiuOracions subordinades de relatiu

Una oració subordinada de relatiu sempre té com a nexe introductor un pronom relatiu (qui, quae, quod) que té un antecedent amb el qual concorda en gènere i nombre. Quan trobem, per tant, un pronom relatiu procedirem a marcar els límits de l’OSR (Oració Subordinada de Relatiu) tancant amb un parèntesi el tros comprès entre el pronom relatiu i el verb. Posteriorment marcarem l’antecedent, que ha de ser un substantiu del mateix gènere i nombre que el pronom relatiu i que ens indicarà quan hem de traduir l’OSR. Sempre cal situar la traducció de l’OSR després de l’antecedent.

La conjunció La conjunció La conjunció La conjunció utututut

La paraula ut és una de les paraules amb més possibilitats de traducció de tots els nexes llatins (la seva extraordinària importància en el món dels nexes llatins la veiem encara en l’expressió catalana “amb tots els ets i uts”). Els seus valors diferents els trobem situats en el següent quadre:

Gramàtica llatina

34

ut + verb en indicatiu: - OSTemporal – en aquest cas l’ut es tradueix per quan - OSModal – en aquest cas l’ut es tradueix per com ut + verb en subjuntiu: - OSCompletiva – en aquest cas l’ut es tradueix per que - OSFinal – en aquest cas l’ut es tradueix per per tal que - OSConsecutiva – en aquest cas l’ut es tradueix per que. Aquestes oracions solen tenir anteriorment un adverbi (sic, ita, adeo, tam) o un adjectiu (tantus, a, um)

La conjunció La conjunció La conjunció La conjunció cumcumcumcum

La paraula cum en llatí pot tenir dos grans valors:

• cum = preposició d’ablatiu. Quan el cum tingui in ablatiu al darrera serà preposició

• cum = conjunció. Quan no tingui un ablatiu al darrera. En

aquest cas actua de nexe introductor d’oració subordinada. El valor i la traducció d’aquesta oració subordinada es fa d’acord al següent quadre:

• cum + verb en indicatiu OS Temporal – en aquest cas el

cum es tradueix per quan

• cum + verb en subjuntiu. OS Temporal-Causal – Cum històric – en aquest cas el cum es tradueix per en i el verb de l’oració es tradueix per infinitiu simple (si el verb és simple) o compost (si el verb es compost)

Gramàtica llatina

35

Taules gramaticalsTaules gramaticalsTaules gramaticalsTaules gramaticals NomsNomsNomsNoms Primera declinació

singular plural Nominatiu -a -ae Vocatiu -a -ae Acusatiu -am -as Genitiu -ae -arum Datiu -ae -is Ablatiu -a -is

Segona declinació masculina (-us,-i) masculina (-er,-i) neutra

singular plural Nominatiu -us -i Vocatiu -e -i Acusatiu -um -os Genitiu -i -orum Datiu -o -is Ablatiu -o -is

singular plural Nominatiu -er -i Vocatiu -er -i Acusatiu -um -os Genitiu -i -orum Datiu -o -is Ablatiu -o -is

singular plural Nominatiu -um -a Vocatiu -um -a Acusatiu -um -a Genitiu -i -orum Datiu -o -is Ablatiu -o -is

Tercera declinació masculina o femenina neutra

singular plural Nominatiu Ø -es Vocatiu Ø -es Acusatiu -em -es Genitiu -is -um (ium) Datiu -i -ibus Ablatiu -e (-i) -ibus

singular plural Nominatiu Ø -a (ia) Vocatiu Ø -a (ia) Acusatiu Ø -a (ia) Genitiu -is -um (ium) Datiu -i -ibus Ablatiu -e (-i) -ibus

Quarta declinació masculina o femenina neutra

singular plural Nominatiu -us -us Vocatiu -us -us Acusatiu -um -us Genitiu -us -uum Datiu -ui -ibus Ablatiu -u -ibus

singular plural Nominatiu -u -ua Vocatiu -u -ua Acusatiu -u -ua Genitiu -us -uum Datiu -ui -ibus Ablatiu -u -ibus

Cinquena declinació

singular plural Nominatiu -es -es Vocatiu -es -es Acusatiu -m -es Genitiu -ei -erum Datiu -ei -ebus Ablatiu -e -ebus

Gramàtica llatina

36

AdjectiusAdjectiusAdjectiusAdjectius De tres terminacions

singular plural

masculí

femení

neutre masculí femení neutre

Nominatiu -us -a -um -i -ae -a

Vocatiu -e -a -um -i -ae -a

Acusatiu -um -am -um -os -as -a

Genitiu -i -ae -i -orum -arum -orum

Datiu -o -ae -o -is -is -is

Ablatiu -o -a -o -is -is -is De dues terminacions

singular plural

m/f neutre

m/f neutre

Nominatiu -is -e -es -ia

Vocatiu -is -e -es -ia

Acusatiu -em -e -es -ia

Genitiu -is -is -ium -ium

Datiu -i -i -ibus -ibus

Ablatiu -i -i -ibus -ibus D’una terminació

singular plural

m/f neutre m/f neutre

Nominatiu Ø Ø -es -ia

Vocatiu Ø Ø -es -ia

Acusatiu -em Ø -es -ia

Genitiu -is -is -ium -ium

Datiu -i -i -ibus -ibus

Ablatiu -e -i -ibus -ibus

Gramàtica llatina

37

PronomsPronomsPronomsPronoms Pronom personal: ego,tu,-: jo, tu...

singular plural 1a pers. 2a pers. 3a pers. 1a pers. 2a pers. 3a pers. Nominatiu ego tu nos vos Vocatiu Acusatiu me te se nos vos se Genitiu mei tui sui nostrum vestrum sui Datiu mihi tibi sibi nobis vobis sibi Ablatiu me, mecum te, tecum se,secum nobis,

nobiscum vobis, vobiscum

se, secum

Pronom personal de tercera persona: is, ea, id; ell, ella...

singular plural masc. fem. neutre masc. fem. neutre Nominatiu is ea id ei, ii eae ea Vocatiu Acusatiu eum eam id eos eas ea Genitiu eius eius eius eorum earum eorum Datiu ei ei ei eis, iis eis, iis eis, iis Ablatiu eo ea eo eis, iis eis, iis eis, iis

Pronom/adjectiu idem, eadem, idem: el mateix, la mateixa

singular plural masc. fem. neutre masc. fem. neutre Nominatiu idem eadem idem eidem, iidem eaedem eadem Vocatiu Acusatiu eundem eandem eundem eosdem easdem eadem Genitiu eiusdem eiusdem eiusdem eorundem earundem eorundem Datiu eidem eidem eidem eisdem,

iisdem eisdem, iisdem

eisdem, iisdem

Ablatiu eodem eadem eodem eisdem, iisdem

eisdem, iisdem

eisdem, iisdem

Pronom relatiu: qui, quae, quod: que, el qual...

singular plural masc. fem. neutre masc. fem. neutre Nominatiu qui quae quod qui quae quae Vocatiu Acusatiu quem quam quod quos quas quae Genitiu cuius cuius cuius quorum quarum quorum Datiu cui cui cui quibus quibus quibus Ablatiu quo qua quo quibus quibus quibus

Pronom/adjectiu demostratiu: hic, haec, hoc: aquest, aquesta...

singular plural masc. fem. neutre masc. fem. neutre Nominatiu hic haec hoc hi hae haec Vocatiu Acusatiu hunc hanc hoc hos has haec Genitiu huius huius huius horum harum horum Datiu huic huic huic his his his Ablatiu hoc hac hoc his his his

Pronom/adjectiu demostratiu: iste, ista, istud: aquest, aquesta...

singular plural masc. fem. neutre masc. fem. neutre Nominatiu iste ista istud isti istae ista Vocatiu Acusatiu istum istam istud istos istas ista Genitiu istius istius istius istorum istarum istorum Datiu isti isti isti istis istis istis Ablatiu isto ista isto istis istis istis

Gramàtica llatina

38

Pronom/adjectiu demostratiu: ille, illa, illud: aquell, aquella...

singular plural masc. fem. neutre masc. fem. neutre Nominatiu ille illa illud illi illae illa Vocatiu Acusatiu illum illam illud illos illas illa Genitiu illius illius illius illorum illarum illorum Datiu illi illi illi illis illis illis Ablatiu illo illa illo illis illis illis

Pronom/adjectiu ipse,ipsa,ipsum: ell mateix, ella mateixa...

singular plural masc. fem. neutre masc. fem. neutre Nominatiu ipse ipsa ipsum ipsi ipsae ipsa Vocatiu Acusatiu ipsum ipsam ipsum ipsos ipsas ipsa Genitiu ipsius ipsius ipsius ipsorum ipsarum ipsorum Datiu ipsi ipsi ipsi ipsis ipsis ipsis Ablatiu ipso ipsa ipso ipsis ipsis ipsis

Pronom/adjectiu interrogatiu o indefinit: quis, quae, quid: qui?, quina?... o un, una...

singular plural masc. fem. neutre masc. fem. neutre Nominatiu quis quae quid qui quae quae Vocatiu Acusatiu quem quam quid quos quas quae Genitiu cuius cuius cuius quorum quarum quorum Datiu cui cui cui quibus quibus quibus Ablatiu quo qua quo quibus quibus quibus

Pronom/adjectiu numeral unus, una, unum: u, un, una...

masculí femení neutre Nominatiu unus una unum Vocatiu Acusatiu unum unam unum Genitiu unius unius unius Datiu uni unae uni Ablatiu uno una uno

Pronom/adjectiu numeral duo, duae, duo: dos, dues

masculí femení neutre Nominatiu duo duae duo Vocatiu Acusatiu duos duas duo Genitiu duorum duarum duorum Datiu duobus duabus duobus Ablatiu duobus duabus duobus

Pronom/adjectiu numeral tres, tria: tres

masc/fem neutre Nominatiu tres tria Vocatiu Acusatiu tres tria Genitiu trium trium Datiu tribus tribus Ablatiu tribus tribus

Gramàtica llatina

39

VerbsVerbsVerbsVerbs Veu activaVeu activaVeu activaVeu activa verbs models: amo, amavi, amatum (1): estimar deleo, delevi, deletum (2): esborrar rego, rexi, rectum (3): governar audio, audivi, auditum (4): escoltar Indicatiu Subjuntiu Imperatiu

Present

A1+(VT)+T

1 2 3 4 amo deleo rego audio amas deles regis audis amat delet regit audit amamus delemus regimus audimus amatis deletis regitis auditis amant delent regunt audiunt

A1+A+T (2,3,4) A1+E+T (1)

1 2 3 4 amem deleam regam audiam ames deleas regas audias amet deleat regat audiat amemus deleamus regamus audiamus ametis deleatis regatis audiatis ament deleant regant audiant

A1+-a,-ate (1) A1+-e,-ete (2) A1+-e,-ite (3) A1+-i,-ite (4)

1 2 3 ama dele rege amate delete regite

Pretèrit imperfet

A1+ABA+T (1) A1+EBA+T (2,3,4)

1 2 3 4 amabam delebam regebam audiebam amabas delebas regebas audiebas amabat delebat regebat audiebat amabamus delebamus regebamus audiebamus amabatis delebatis regebatis audiebatis amabant delebant regebant audiebant


1 2 3 4 amarem delerem regerem audirem amares deleres regeres audires amaret deleret regeret audiret amaremus deleremus regeremus audiremus amaretis deleretis regeretis audiretis amarent delerent regerent audirent

Futur imperfet

A1+(VT)+BI+T (1,2) A1+E+T (3,4)

1 2 3 4 amabo delebo regam audiam amabis delebis reges audies amabit delebit reget audiet amabimus delebimus regemus audiemus amabitis delebitis regetis audietis amabunt delebunt regent audient

Pretèrit perfet

A2+T especials

1 2 3 4 amavi delevi rexi audivi amavisti delevisti rexisti audivisti amavit delevit rexit audivit amavimus delevimus reximus audivimus amavitis delevitis rexitis audivitis amaverunt deleverunt rexerunt audiverunt

A2+ERI+T

1 2 3 4 amaverim deleverim rexerim audiverim amaveris deleveris rexeris audiveris amaverit deleverit rexerit audiverit amaverimus deleverimus rexerimus audiverimus amaveritis deleveritis rexeritis audiveritis amaverint deleverint rexerint audiverint


A2+ERA+T

1 2 3 4 amaveram deleveram rexeram audiveram amaveras deleveras rexeras audiveras amaverat deleverat rexerat audiverat amaveramus deleveramus rexeramus audiveramus amaveratis deleveratis rexeratis audiveratis amaverant deleverant rexerant audiverant

A2+ISSE+T

1 2 3 4 amavissem delevissem rexissem audivissem amavisses delevisses rexisses audivisses amavisset delevisset rexisset audivisset amavissemus delevissemus rexissemus audivissemus amavissetis delevissetis rexissetis audivissetis amavissent delevissent rexissent audivissent

Futur perfet

A2+ERI+T

1 2 3 4 amavero delevero rexero audivero amaveris deleveris rexeris audiveris amaverit deleverit rexerit audiverit amaverimus deleverimus rexerimus audiverimus amaveritis deleveritis rexeritis audiveritis amaverint deleverint rexerint audiverint

Gramàtica llatina

40

VerbsVerbsVerbsVerbs Veu passivaVeu passivaVeu passivaVeu passiva verbs models: amo, amavi, amatum (1): estimar deleo, delevi, deletum (2): esborrar rego, rexi, rectum (3): governar audio, audivi, auditum (4): escoltar

Indicatiu Subjuntiu

Present

A1+(VT)+TP

1 2 3 4 amor deleor regor audior amaris deleris regiris audiris amatur deletur regitur auditur amamur delemur regimur audimur amamini delemini regimini audimini amantur delentur reguntur audiuntur

A1+A+TP (2,3,4) A1+E+TP (1)

1 2 3 4 amer delear regar audiar ameris delearis regaris audaris ametur deleatur regatur audiatur amemus deleamur regamur audiamur ametis deleamini regamini audiamini ament deleantur regantur audiantur

Pretèrit imperfet

A1+ABA+TP (1) A1+EBA+TP (2,3,4)

1 2 3 4 amabar delebar regebar audiebar amabaris delebaris regebaris audiebaris amabatur delebatur regebatur audiebatur amabamur delebamur regebamur audiebamur amabamini delebamini regebamini audiebamini amabantur delebantur regebantur audiebantur


1 2 3 4 amarer delerer regerer audirer amareris delereris regereris audireris amaretur deleretur regeretur audiretur amaremur deleremur regeremur audiremur amaremini deleremini regeremini audiremini amarentur delerentur regerentur audirentur

Futur imperfet

A1+(VT)+BI+T (1,2) A1+E+T (3,4)

1 2 3 4 amabor delebor regar audiar amabiris delebiris regeris audieris amabitur delebitur regetur audietur amabimur delebimur regemur audiemur amabimini delebimini regemini audiemini amabuntur delebuntur regentur audientur

Pretèrit perfet

ppp en nominatiu + present d’indicatiu de sum

1 2 3 4 amatus sum deletus sum rectus sum auditus sum amatus es deletus es rectus es auditus es amatus est deletus est rectus est auditus est amati sumus deleti sumus recti sumus auditi sumus amati estis deleti estis recti estis auditi estis amati sunt deleti sunt recti sunt auditi sunt

ppp en nominatiu + present de subjuntiu de sum

1 2 3 4 amatus sim deletus sim rectus sim auditus sim amatus sis deletus sis rectus sis auditus sis amatus sit deletus sit rectus sit auditus sit amati simus deleti simus recti simus auditi simus amati sitis deleti sitis recti sitis auditi sitis amati sint deleti sint recti sint auditi sint


ppp en nominatiu + imperfet d’indicatiu de sum

1 2 3 4 amatus eram deletus

eram rectus eram auditus eram

amatus eras deletus eras rectus eras auditus eras amatus erat deletus erat rectus erat auditus erat amati eramus deleti

eramus recti eramus auditi eramus

amati eratis deleti eratis recti eratis auditi eratis amati erant deleti erant recti erant auditi erant

ppp en nominatiu + imperfet de subjuntiu de sum

1 2 3 4 amatus essem deletus essem rectus essem auditus essem amatus esses deletus esses rectus esses auditus esses amatus esset deletus esset rectus esset auditus esset amati essemus

deleti essemus

recti essemus

auditi essemus

amati eratis deleti eratis recti eratis auditi eratis amati erant deleti erant recti erant auditi erant

Futur perfet

ppp en nominatiu + futus imperfet de sum

1 2 3 4 amatus ero deletus ero rectus ero auditus ero amatus eris deletus eris rectus eris auditus eris amatus erit deletus erit rectus erit auditus erit amati erimus deleti erimus recti erimus auditi erimus amati eritis deleti eritis recti eritis auditi eritis amati erint deleti erint recti erint auditi erint

Documents

Gramàtica llatina