Els grecs del s. V a.C. vivien d’una agricultura pobra de secà i d’un important comerç d’importació i d’exportació que realitzaven per tot el Mediterrani.

La gran colonització grega va tenir lloc entre els segles VIII i VI a.C. Eren grups pocs nombrosos que carregaven els bens i els estris i navegaven cap a zones llunyanes on, segons deien les llegendes, habitaven monstres terribles.

Al segle V a.C. gairebé tots els grecs eren camperols, conreaven blat, ordi, vi i oliveres. Altres es dedicaven al comerç. Seguint l’exemple dels fenicis, van començar a navegar pel Mediterrani. Carregaven productes acabats i es dirigien a terres gregues llunyanes on vivien i compraven: metalls a la Península Ibérica, blat a Sicília, fusta a Àsia, ... Al principi es feia intercanvi, però a partir del s. VI a.C. ja feien servir la moneda.

Els grecs que exportaven productes manufacturats necessitaven reduir al màxim els costos de fabricació. Per això utilitzaven, sempre que podien, mà d’obra esclava. L’esclau era propietari de l’amo del taller i per tant, treballaven de franc.

El grecs s’organitzaven en polis, que eren petites comunitats que no passaven de 100.000 persones. Cada poli era independent i ningú de fora podia imposar cap llei, ni obligar a pagar cap tribut, ni entrar en guerra contra la seva voluntat.

L’exèrcit grec el formaven tots els homes entre 16 i 60 anys. Lluitaven a peu, ben armats i protegits, cadascú havia de pagar-se les armes que duia a la guerra. S’anomenaven Hoplita.

Cada polis solia estar en mans de grups de ciutadans que actuaven en assemblees i consells i discutien tot el referent al govern. Normalment, eren gent rica que podia dedicar-se a la política (aquesta no estava remunerada).

Al s.V a.C. els atenesos s’inventen un sistema de govern anomenat democràcia. Era un sistema de govern en que participaven activament tots els ciutadans de la polis. 3 o 4 cops al mes, es reunien en assemblea tots els ciutadans. S’hi discutia i votava tots els afers relatius al govern de la polis. Tots els ciutadans tenien dret a demanar la paraula i defensar els seus punts de vista. El que es decidia i acordava en assemblea, era dut a terme pels magistrats.

El consell dels cinc-cents, eren els que preparaven els temes dels que tractaria l’assemblea. Estava dividida en 10 seccions de 50 membres cadascuna i es reunien tots els dies. Els ciutadans atenesos havien de complir de franc totes aquestes obligacions polítiques.

Al s. V a.C. Atenes i Esparta van lluitar contra els perses en el pas de les Termopiles, on els espartans es van deixar morir per enrederir l’entrada dels perses i així els atenesos, derrotar-los a l’abadia de Salamina. Això se l’anomenà, la guerra de les Termopiles.

Les guerres del Peloponès van durar 30 anys del 431 a.C. al 401 a.C. Es van enfrontar els Espartans contra els Atenesos. Aquests últims, en veure tota la destrucció dels seus bens, es van donar per vençuts.

Alexandre el gran, va voler unificar totes les polis i conquerir l’imperi persa, ho va aconseguir entre el 334 i el 324 a.C. però quan intentava organitzar tot l’imperi, va morir. Després de la seva mort van succeir tot de guerres entre les polis i els territoris conquerits, fins que l’any 1 a.C. tots els territoris van ser conquerits i dominats pels romans.

Els dos grans poetes Homer i Hesíode, van recollir en les seves obres les històries en que els grecs explicaven el que sabien sobre els seus deus. Aquests relats formen la mitologia grega.

Els grecs creien que calia de mantenir una bona relació amb els déus, per això calia fer actes de culte que eren una colla d’activitats i cerimònies, que cada polis s’encarregava de fer en nom de tots els ciutadans.

El temple grec era la casa del déu a venerar i per tant, on es guardava la seva imatge. Els més importants: Partenó d’Atenes, Temple a Zeus a Olímpia i el Temple a Apol·lo a Delfos.

Un cop a l’any celebraven la festa de les Panatenees que se celebrava en honor a Atena. Un cop cada 4 anys, es celebraven les Grans panatenees, duraven 9 dies, l’últim dia es pujava al Temple en processó i se li feien ofrenes i sacrificis a la deessa, com un mantell fet per les noies de la polis i també se celebraven jocs atlètics.

El primer pensador més important que es coneix, va ser Sòcrates, assistia i participava molt a les assemblees i ajudava a pensar als joves, això li oferí molta popularitat i l’anomenaven “mestre”. Però van haver ciutadans que el varen denunciar al Tribunal, per infundar idees subversives. El varen condemnar a mort i ell mateix es va treure la vida.

Els deixebles més importants de Sòcrates van ser Plató i Aristòtil. Van viure llargues estades a Atenes i van fundar escoles: l’Acadèmia de Plató i el Liceu d’Aristòtil.

L’arquitectura grega és molt austera, l’edificació més important és el temple, i el més característic d’aquest són les columnes, que n’hi ha de 3 tipus: - El dòric, que és una columna simple. - El jònic, que presenta una decoració amb dues

volutes. - El corinti, que està adornat amb tres fileres de

fulles d’acant.

Les escultures són les obres més importants de l’art grec que han arribat fins avui. Gairebé sempre representen temes de la mitologia grega.