DÉUS GRECSTema 11Ciències Socials

Déus principals Els Olímpics fou el grup de dotze grans 

déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.

Aquests eren Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Hermes, Ares, Afrodita i Hefest.

Zeus En la mitologia grega Zeus és el déu suprem de

l'Olimp. Fill de Cronos (Saturn en la mitologia romana) i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter i en l'hindú Indra. Va lluitar contra el seu pare amb el suport de la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp.

Els seus atributs són el llamp, l'àliga, el toro, i el roure. Se'l sol representar o bé de peu amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat majestàtic.

Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb d'altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganimedes. Una de les seves dones era Mnemòsine, deesa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato. Alguna de les seves conquestes femenines són Alcmena, una mortal anomenada Leda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, o Europa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons.

Hera En la mitologia grega, Hera era una deessa de

l'Olimp, segona esposa de Zeus i mare amb aquest d'Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fúria i l'ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit. Li està consagrat el paó, perquè en les seves plomes porta els cent ulls d'Argos, fidel servidor de la deessa. Els ulls del paó, tanmateix, també representaven els ulls que havia de tenir Hera per vigilar que el seu marit Zeus no li fos infidel

Posidó En la mitologia grega, Posidó (en grec Ποσειδών) era

el déu dels oceans. Solia moure's amb una quàdriga impulsada per dofins. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Neptú. Els seus atributs són el cavall i el trident. També se l'anomenava Asfali.

Estava casat amb Amfitrite. La història d'amor entre Posidó i Amfitrite va començar quan Posidó va veure a la Nereida Amfitrite ballar a l'illa de Naxos. Posidó es va enamorar d'ella i li va demanar matrimoni però aquesta li va respondre que no. Amfitrite es va amagar a la serralada de l'Atles però un dofí la va trobar i la va convèncer perquè es casés amb Posidó. Posidó, agraït, va crear la constel·lació del Dofí.

Deméter En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en grec

 Δημήτηρ o Δήμητρα, «deessa mare» o potser «mare distribuïdora», de l'indo-europeu*dheghom *mater ) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada. Se la venera com la portadora de les estacions en un himne homèric, un subtil signe que demostra que era adorada molt abans de l'arribada dels Olímpics. Juntament amb la seva filla Persèfone, era també la figura central dels misteris i il·lusions que van precedir al panteó olímpic. És fàcil confondre a Demèter amb Gea, amb Rea o amb Cibeles, amb el sobrenom Antea. Els epítets de la deessa revelen l'amplitud de les seves funcions en la vida grega.

Hèstia Hestia era la deessa de la llar en la mitologia grega;

en la mitologia romana fou anomenada Vesta. Era la filla gran dels titans Cronos i Rea, i per tant, va ser la primera en ser devorada pel seu pare Cronos. Tot i ser desitjada per altres déus com Posidó o Apol·lo, Hèstia va jurar el seu vot de castedat per Zeus. Segons la tradició grega, Hèstia va ser la inventora de la construcció de cases i la protectora dels sentiments més íntims i profunds, i a més a més d'ella depenia que hi hagués harmonia tant en el matrimoni, com en les cases i les ciutats. Al cap dels anys va acabar portant l'harmonia arreu de l'univers.

Atena En la mitologia grega, Atena (en grec antic

 Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα) és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra, però de la seva vessant estratègica, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.

Apol·loApol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn),

o Apol·ló[1] és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera).

Artemis En la mitologia grega, Àrtemis era la deessa de la 

caça i el regne animal. En identificar-se amb Hècate ho és també de la Lluna. Filla del déu Zeus i de Latona i germana bessona d'Apol·lo. Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove. Era cruel i se li atribuïen les morts sobtades. Se la representa amb túnica llarga i cabellera solta; o amb túnica curta, arc i sagetes i amb un cérvol o uns gossos. A Efes, la representació era molt diferent: com a deessa de la fecunditat apareix amb diadema i moltes mamelles.

En el seu honor s'han batejat dos cràters de Venus, un de la Lluna i un petit planeta

Hermes En la mitologia grega, Hermes era el 

missatger dels déus. Fill de Zeus i de Maia i pare d'Eudor.

Hermes Trismegist, filòsof grec, comparant les religions grega i egípcia, identificava el déu Hermes amb l'egipci Thoth. També deia que el coneixement derivava d'Hermes.

Ares En la mitologia grega, Ares (Αρης) és el déu de la guerra

. Fill de Zeus i de Hera. Els romans el van identificar amb Mart.

El seu origen no és hel·lè sinó que prové de la salvatge regió de Tràcia. Els grecs ja tenien altres déus guerrers, com Atena, però Ares és diferent. Ares és temperamental, brutal i sanguinari. Per això els grecs, que veneraven l'equilibri i la intel·ligència, mai no li van donar massa importància. En tots els combats que lliura amb Atena, o fins i tot amb mortals com Heracles o Diomedes, sempre en surt derrotat. Això mostra com els grecs preferien una combinació de força i intel·ligència a la força bruta d'Ares.

Afrodita En la mitologia grega, Afrodita (αφροδιτα

Αφροδιτη) era la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l'anomenaren Venus. És probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costes fenícies. Ericina fou un sobrenom d'Afrodita, venerada en un santuari del mont Èrix, a Sicília.[1] Urània ("la celestial") fou el sobrenom d'Afrodita com a representant de l'amor pur.

Hefest En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És

el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana. Encara que algunes notícies sostenen que era fill de

només Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena. Algunes llegendes sostenen que la seva mare Hera el va expulsar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llançar a causa d'una conspiració d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo. Sigui d'una manera o d'una altra, el seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetisi Eurínome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos fins que va créixer.

Altres déus Hades: germà de Zeus, déu del món dels morts

(identificat amb el romà Dis Pater). Persèfone: filla de Zeus, esposa d'Hades

(anomenada Prosèrpina pels romans). Eros: déu de l'amor (anomenat Cupido pels

romans). Hèlios: déu del Sol. Selene: deessa de la Lluna. Eos: deessa de l'aurora.

Pan: déu dels pastors. (Anomenat Faune pels romans).

Hècate: deessa de la bruixeria. Príap: déu dels jardins i de la fertilitat. Hebe: deessa de la joventut. Il·lítia: deessa dels parts.

Les càrites: deesses de la bellesa. Les hores:, que vigilaven les portes de l' olimp i

representen el curs regular de la naturalesa i la successió que hi ha a la natura.

Les Nimfes:divinitats menors que apareix sovintal voltant de Dionís i representen de forma capriciosa l' activitat de la natura,, defugien la presencia dels éssers humans i es refugien la presencia dels essers humans i es fugien en la soletat del bosc.

Les Nàiades Els Sàtir o faunes encarnen la presencia masculina de

les ninfes

Hèracles: déu dels herois i protectors dels homes.

Orfeu: déu de la música i inventor de la cítara.

Les nou muses canòniques Cal·líope (Καλλιόπη, ‘la del bell esguard, agradable a la

vista’). Musa de la poesia èpica. Atributs: una tauleta de cera per escriure

Clio (Κλειώ, ‘aquella que els fa famosos’); Musa de la història. Atributs: un volum enrotllat.

Èrato (Ἐρατώ, ‘la que provoca desig’). Musa de lapoesia lírica. Atributs: normalment una lira, però en la imatge adjunta, la mà en un pedestal.

Euterpe (Ευτέρπη, ‘la molt agradable, la d'agradable geni o La de bon ànim’). Musa de lamúsica. Atributs: una flauta

Melpòmene (Μελπομένη, ‘La melodiosa,la cantant, la poetessa’). Musa de la tragèdia. Atributs: una màscara tràgica i coturns (sabates altes).

Polímnia (Πολυμνία, ‘la dels molts himnes’). Musa dels himnes i la geometria. Atributs: els colzes recolzats en un pedestal i el mentó a la mà

Talia (θάλλεω, ‘la que floreix, la festívola’). Musa de la comèdia. Atributs: una màscara còmica.

Terpsícore (Τερψιχόρη, ‘delit de la dansa’). Musa de la dansa. Atributs: una cítara per acompanyar els dansaires amb la música.

Urània (Ουρανία, ‘celestial’). Musa de l'astronomia. Atributs: una esfera.

Déus Titans Els Titans, que eren sota el control de 

Cronos. Entre aquests déus hi havia: Ceo, Clímene, Crio, Euríbia, Febe, Hiperió, Jàpet, Mnemòsine, Oceà, Rea, Tetisi Tia.

FÍVeure més al llibre i Weeras