Parlem de diners

1. Tothom en sap, de números !

2. Del “quant tenim i en què gastem”, al “què tenim i

què en fem”?

3. Una prèvia sobre el pressupost municipal

14 de desembre de 2014

3. Una prèvia sobre el pressupost municipal

4. Ser transparent

5. Anem per capítols…

6. Punt Mort

7. Inversió

8. Què li dec ?

1. Tothom en sap, de números !

• L’economia és “un estat d’ànim”, no té res de ciència• O, més ben dit, un estat psicològic ciclotímic i de vegades patològic:

• Eufòries: la casa és gran, gastem• Depressions: no gastis per si un cas• Depressions: no gastis per si un cas

La gestió d’una empresa, d’una casa, un ajuntament o una botiga són més semblants del que puguem pensar

Per tant, TOTS EN SABEM DE NÚMEROS

2. Del “quant tenim i en què gastem”

al “què tenim i què en fem”?(1/2)

En un ajuntament, podem enfocar el tema econòmic com : “a veure quants diners tenim, i en què ens els gastarem”;aleshores pot ser que ho fem bé (vol dir legal, eficient) o que ho fem malament (ja n’hem parlat abans)

A CASTELL+ NO VOLEM PARLAR DE “GASTAR DINERS”. Volem parlar d’OPTIMITZAR* RECURSOSI per gestionar bé els recursos:

•Primer, cal saber quins recursos tenim• Després cal planificar-los•I després fer-ne la gestió

* OPTIMITZAR: Dissenyar o modificar un sistema per tal d’obtenir-ne

la màxima eficiència.

Mapa de recursos d’un municipi:•Equipaments educació, sanitat, cultura..•Recursos urbanístics (edificis, places, carrers, parcs..)•Recursos naturals (boscos, camins, fonts, masies..)• Agricultura i ramaderia, indústria, comerç, turisme

2. Del “quant tenim i en què gastem”al “què tenim i què en fem”?(2/2)

• Agricultura i ramaderia, indústria, comerç, turisme(tota la cadena de valor econòmica)•Etc.

I sobretot, Recursos HUMANS

•I ara què en fem? • Pensar, • Planificar: prioritzar, etc.

3. Una prèvia sobre el Pressupost MunicipalAquest quadre representa la riquesa d’un poble, TOTA la riquesa d’un poble.I la podem classificar de moltes maneres, una de les més usades és la següent:

SECTOR PÚBLIC SECTOR PRIVAT

Recursos NO MONETARIS

gestionats públicament

Recursos gestionats

privadament: NO

MONETARIS I MONETARISRecursos MONETARIS MONETARIS I MONETARISRecursos MONETARIS

gestionats públicament:

Pressupost Municipal

Malgrat que el PRESSUPOST MUNICIPAL és només una (petita) part de la riquesa d’un poble, la seva bona o mala gestió condiciona la resta, i el poble pot esdevenir més pròsper, més just..... o pot quedar hipotecat.

Per això ,conèixer, controlar i influir en el pressupost municipal és fonamental per assegurar el bon funcionament i per construir el futur de qualsevol poble.

• Nivell 1: NO ensenyo res •no m’ho demanen, o ho oculto, falsejo xifres, o d’algunes no me’n vull recordar.

S’ha fet durant massa temps i és fonamental deixar de fer-ho! No ens agrada ser transparents perquè aleshores ens avaluaran.

4. Ser transparent

• Nivell 2: Sóc transparent !• Perquè m’ho exigeixen, Planto uns quants pdf i quadres il·legibles en un Web

Això NO és ser transparent !

• Nivell 3: Explico als Srs. propietaris del poble què he fet dels seus diners, del seu patrimoni passat, present i què podem fer en el futur. I de pas, sobre alguns temes, els pregunto la opinió

Les xifres d’un municipi s’organitzen de diverses maneres, però totes va a parar al mateix lloc

5. Anem per capítols… (1/6)

5. Anem per capítols… (2/6)

5. Anem per capítols… (3/6)

-Impostos directes: IBI, Impostos sobre vehicles, Impost sobre plusvàlues, Impost sobre

activitats Econòmiques.

-Impostos indirectes: Impost sobre construccions.

-Taxes i altres ingressos: Taxa de retirada de vehicles, de la brossa, multes i sancions, les

llicencies d'obertura, les llicencies urbanístiques, guals, etc.

-Transferències corrents: Són els diners que es reben de l'Estat, Generalitat, Diputació i -Transferències corrents: Són els diners que es reben de l'Estat, Generalitat, Diputació i

d'altres ens

-Ingressos Patrimonials: Són els diners que ingressa l'Ajuntament per la venda de patrimoni

municipal.

-Alienació d'inversions: Són els ingressos per vendes de terrenys o inversions materials.

-Transferències de capital: Són totes les subvencions que s'esperen.

-Actius financers. Són el reintegrament de préstecs, diposits i fiances.

-Passius financers: Tots aquells diners que s'obtenen via préstecs bancaris

5. Anem per capítols… (4/6)

5. Anem per capítols… (5/6)

-Despeses de Personal: Sous i salaris de personal de plantilla, laboral, eventual i organs de

govern. Seguretat social i formació.

-Despeses corrents de béns i serveis: Tots els que s'assignen al funcionament general de

l'ajuntament: llum, aigua, gas, material d'oficina, neteja, telefons, etc.

-Despeses financeres : Són tots els interessos que es paguen per els préstecs

sol·licitats.

-Transferencies corrents: Són totes les subvencions a entitats i associacions.

-Fondo de contingència i altres imprevistos:

-Inversions reals: Són tots aquells diners que es gastaren en obres públiques.

-Transferencies de capital: Són subvencions a favor de tercers per financar inversions.

-Actius financers: Són les bestretes personal, els diposits i fiances.

-Passius financers: L'amortització anual dels préstecs bancaris

5. Anem per capítols… (6/6)

Font: MUNICAT

Ara faré trampa:

Punt Mort d’una empresa, o break-evenQuan tot el que ingresso m’ho gasto només per obrir la persiana. El que em costa en diners posar-me a treballarper NO guanyar res

6. Punt Mort … (1/6)

per NO guanyar res

Estic per sota el punt mort, és a dir, faré fallida segur quan tot el que ingresso m’ho gasto només per obrir la persiana i encara hi haig d’afegir diners

Els costos d’estructura massa elevats et fan entrar en el punt mort molt ràpidament quanet baixen els ingressos. Perquè són molt inflexibles

Punt mort d’un ajuntament?

Ingressos del propi ajuntament (impostos). El que genero jo solet

Despeses perquè el poble funcioni en els seus mínims:

6. Punt Mort … (2/6)

Despeses perquè el poble funcioni en els seus mínims: “obrir la persiana”

Fem un exercici per Castellterçol: Mirem quant som capaços de generar sols, i quina despesa SEGURA hem d’assumir (sous i salaris, despeses corrents i despeses financeres)

6. Punt Mort … (3/6)

Gastem més del que podem generar sols? Si no consideremles transferències corrents si

6. Punt Mort … (4/6)

2.500.000,00

3.000.000,00

3.500.000,00

0,00

500.000,00

1.000.000,00

1.500.000,00

2.000.000,00

2.500.000,00

2010 2011 2012 2013

Generem

Gastem segur

Si considerem les transferències corrents com a ingréshabitual, que ho ha de ser ja que està establert per llei

6. Punt Mort … (5/6)

… podem obrir la persiana sense problema, no tenim mésestructura de la que podem pagar des de 2012

5. Punt Mort … (6/6)

3.000.000,00

3.500.000,00

0,00

500.000,00

1.000.000,00

1.500.000,00

2.000.000,00

2.500.000,00

2010 2011 2012 2013

Generem

Gastem segur

Cobrir el cost d’estructura ens garanteix que sobrevivimPerò amb això no n’hi ha prou: s’ha d’invertir

Totes les cases, botigues, empreses i ajuntaments, han de tenir diners per invertir, ja que les infraestructures, els equipaments, les màquines, les instal·lacions, etc. es malmeten i cal renovar-les.

7. Inversió : com es paga (1/3)

En un ajuntament aquestes despeses s’han de pagar bàsicamentamb Transferències de Capital o amb Endeutament

INGRESSOS NO ORDINARIS 2010 2011 2012 2013 P- 2014Transferències de capital 634.911,64 340.846,11 4.293,25 120.406,39 263.948,44

Passius financers 839.340,00 0,00 311.911,03 0,00 0,00

1.474.251,64 340.846,11 316.204,28 120.406,39 263.948,44

DESPESES 2010 2011 2012 2013 P- 2014Inversions reals 685.439,36 589.758,93 0,00 49.393,41 0,00

Transferències de capital 1.598,00 474,00 31.575,26 621,52 360.985,35

687.037,36 590.232,93 31.575,26 50.014,93 360.985,35

No hi ha diners en la majoria d’administracions, però hi ha pobles del nostre voltant que pressuposten per captar mésdiners per inversió, i les ràtios d’ingressos per habitant sónmolt diferents. El pressupost és una declaració d’intencions, i mostra una actitud més o menys prudent o ambiciosa.

7. Inversió : captar els ingressos… (2/3)

Font: Ministerio Hacienda i Municat. Pressupostos

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

1.200,00

1.400,00

1.600,00

1.800,00

Transferencias de Capital

Moià

Castellterçol

Santa Maria d'Oló

Calders

Castellcir

Monistrol de Calders

Sant Quirze Safaja

Estany (L')

Collsuspina

Granera 0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

Total ingresos

Moià

Castellterçol

Santa Maria d'Oló

Calders

Castellcir

Monistrol de Calders

Sant Quirze Safaja

Estany (L')

Collsuspina

Granera

L’Estany va pressupostar captar 703.635 € el 2013, al final n’han captat 390.731. Per habitant, això vol dir de 1.712 previstos a 950 € finals. Tenia previst gastar 1.712 € per habitant i n’ha gstat 858.

A Castellterçol:

7. Inversió : realitzar la despesa… (3/3)

A Castellterçol: Ingrés: El 2013 se’n van pressupostar 89.297 € i se’n van captar finalment 120.406 € que és un ràtio de 37 a 50 € per habitant.Despesa: es va pressupostar gastar 52 € i finalment s’hangastat 20 € per habitant !

2013 Pressupost Liquidació Pressup/hab. Liquid/hab.

INGRÉS - Transferències de capital 89.297,29 120.406,39 37,18 € 50,13 €DESPESA - Inversions reals 126.730,22 49.393,41 52,76 € 20,56 €

Habitants 2402

Endeutament actual:

•X diners•Es deuen a Y bancs•S’han de tornar fins a 20??•La quota mensual és de XXXX•El tipus d’interès és de ??%

8. Què li dec ?? (1/4)

•El tipus d’interès és de ??%Per tant, la previsió de saldar el deute públic és de fer-ho en X anys. No tenim les dades per omplir els interrogants de daltSi que sabem que s’ha retornat molt deute. Accelerar el retorn del deute redueix el pes de la motxilla del poble, encorrent funció de si aquest deute està a un tipus favorable i de la situació del poble: •Pot ser convenient amortitzar anticipadament•Pot ser convenient demanar refinançament

Estructura del deute (simulació, no dades oficials):

8. Què li dec ?? (2/4)

Entitat Deute total Tipus interès Quota mensual

BBVA 500.000 € 5,00% 10.417 €

La Caixa 250.000 € 4,50% 4.167 €

Sabadell 250.000 € 7,50% 2.604 €

Santander 500.000 € 6,00% 4.167 €

1.500.000 € 21.354 €

Retorn del deute (simulació):

2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 TOTAL

125.000 € 125.000 € 125.000 € 125.000 € 500.000 €

50.000 € 50.000 € 50.000 € 50.000 € 50.000 € 250.000 €

35.714 € 35.714 € 35.714 € 35.714 € 35.714 € 35.714 € 35.714 € 250.000 €

55.556 € 55.556 € 55.556 € 55.556 € 55.556 € 55.556 € 55.556 € 55.556 € 55.556 € 500.000 €

266.270 € 266.270 € 266.270 € 266.270 € 141.270 € 91.270 € 91.270 € 55.556 € 55.556 € 1.500.000 €

El retorn del deute s’accelera i disminueix de forma molt important (dades del Municat)

8. Què li dec ?? (3/4)

Deute Municipal - xifres no oficials

Any Deute / Pressupost Municipal

2010 114%

2011 106%

2012 97%

Font: Municat i Ministerio de Economía y hacienda 2013

2012 97%

2013 78%

2014 - previsió 63%

0%

50%

100%

150%

2010 2011 2012 2013 2014 - previsió

Deute / Pressupost Municipal

Deute / Pressupost Municipal

Amb el pressupost estabilitzat, paguem, cada any, molts diners del deute que tenim acumulat d’anys anteriors (1 de cada 4 euros gastats previsió per 2014)

8. Què li dec ?? (4/4)

2010 2011 2012 2013 P- 2014Pagament deute 343.252,83 550.249,16 582.589,60 570.827,15 890.338,64

Pressupost total 3.430.019,81 3.497.315,53 2.677.224,79 2.662.496,553.471.633,92

Font: Municat i Ministerio de Economía y hacienda 2013

Pressupost total 3.430.019,81 3.497.315,53 2.677.224,79 2.662.496,553.471.633,92

Percentatge 10,01% 15,73% 21,76% 21,44% 25,65%

0,00

1.000.000,00

2.000.000,00

3.000.000,00

4.000.000,00

2010 2011 2012 2013 P- 2014

Pagament deute Pressupost total

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

Pasivos financieros

Moià

Castellterçol

Santa Maria d'Oló

Calders

Castellcir

Monistrol de Calders

Sant Quirze Safaja

Estany (L')

Collsuspina

Granera

Engany de la bombolla: ingressos extraordinaris ens vam voler creureque serien per sempre

Es van crear estructures que després no s’han pogut mantenir:-Massa personal-Massa equipaments, pagats massa cars i amb elevats costos de manteniment

Com és que hem arribat aquí ?

manteniment-Endeutament (ja ho pagarem amb el que guanyarem l’any que ve, que serà ENCARA MÉS…)

Les crisis no es poden preveure sempre, però quan esclaten s’han de prendre mesures de forma inmediata. Com més es trigui pitjor. I per això cal tenir clar quines són les prioritats d’un poble.

És en els moments de bonança que s’han de crear les estructures eficients per quan vinguin les crisis. Per això cal PLANIFICAR.