Guia de l’exposició

«Cuida’t les dents»

xarxa de municipis

Exposició itinerant propietat de l’Àrea de Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona

1a edició: desembre de 2006Producció: Direcció de ComunicacióDL: B-54487-2006

L’exposició «Cuida’t les dents» fou creada l’any 2004 per la Diputacióde Barcelona, a partir d’un projecte que des de feia temps duien aterme alguns municipis, com Barberà del Vallès, Sabadell o el Prat deLlobregat, entre d’altres, amb la finalitat de poder fer arribar aquestaoferta a tots els municipis de la província.

El projecte tenia pendent l’elaboració d’una guia perquè els docentspuguin conduir l’exposició i treure’n el màxim profit, a més d’unasèrie de fitxes i activitats proposades per desenvolupar després al’aula.

L’exposició és adreçada a alumnes de primària, especialment decicles inicial i mitjà, i per aquesta raó el contingut teòric és molt bàsici senzill.

3

Contingut teòric previ a la visita

La boca

La boca és l’espai del nostre cos on es troben les dents, que sónl’objecte bàsic de l’exposició.

La boca ens permet relacionar-nos (parlar, cantar...), i també mostrarsentiments (besar, somriure...), però és sobretot un espai bàsic per ala realització d’una funció vital: menjar. A la boca masteguem els ali-ments mitjançant les dents, alhora que els assaborim gràcies al sen-tit del gust, que té els seus receptors en aquest espai.

A la boca hi ha, però, una gran quantitat de bacteris que hi viuenhabitualment i que poden utilitzar alguns elements dels aliments quemengem i convertir-los en perjudicials. Parlem especialment delssucres, que són utilitzats pels bacteris per produir uns metabòlitsàcids que poden danyar l’esmalt dentari i descalcificar les dents.Alhora, en aquest procés es produeix la placa bacteriana o placadental, que s’adhereix a les dents i impedeix així que la saliva ataquiels bacteris. D’aquesta manera afavoreix també la destrucció de lesdents. Per evitar aquest procés, cal:

1. Disminuir el consum de sucre.2. Rentar-se les dents correctament.3. Utilitzar fluor.

Per mostrar la importància del tema, s’ha preparat aquesta exposi-ció, i per al seu aprofitament òptim, cal saber:

Com és una dent?

La dent es pot dividir en tres parts:

a) La corona: és la part visible de la dent, que entra en contacteamb els aliments i la saliva.

5

b) L’arrel: es troba dins de l’os isubjecta la dent a la boca.

c) El coll: és la part d’unió entreles altres dues i es troba a lageniva.

Si es talla una dent de forma longitu-dinal també s’hi observen tres parts:

a) La capa externa, formada perl’esmalt, que és d’un materialdur.

b) La capa mitjana, que s’anomena dentina.c) Una cavitat interna o polpa dental, on es troben els vasos

sanguinis i els nervis.

Quina funció tenen les dents?

A les dents, se’ls poden assignar tres funcions bàsiques:

1. Mastegar els aliments perquè quan passin al tub digestiu espuguin digerir millor. Amb aquesta finalitat les incisives tallenel menjar, les canines l’esquincen, les premolars el trituren iles molars l’esclafen.

2. Ajudar a pronunciar les paraules correctament.3. Donar forma a la cara.

Hi ha dos tipus de dentadura:

n La dentició temporal o «dents de llet», que comença a aparèixeral voltant dels sis mesos i acaba als tres anys. És formada per untotal de vint peces: vuit dents (incisives), quatre ullals (canines) i vuitqueixals (molars).

n La dentició definitiva, que apareix entre els cinc i els vuit anys,quan comencen a caure les dents temporals i van sortint les definiti-ves. En total pot estar formada per fins a trenta-dues peces: vuit

6

corona/esmaltdentina

polpa dentalgeniva

os

arrel

dents (incisives), quatre ullals (canines), vuit queixals (premolars) idotze queixals (molars).

Quin és el problema més important que poden patir les dents?

La càries és una malaltia que afecta les dents i pot arribar a destruir-les. Es tracta d’una malaltia infecciosa multifactorial que destrueix elsteixits durs de les dents: els bacteris, amb el sucs àcids que produei-xen, desmineralitzen l’esmalt i creen una porta d’entrada perquèaltres bacteris s’hi introdueixin fins a arribar a destruir progressiva-ment tota la dent.

Es pot prevenir, la càries?

És clar que sí! Només cal prendre les mesures adequades:

1. Una alimentació adequada, amb aliments rics en calci, com la lleti els seus derivats, que són bons per enfortir les dents. També hosón les fruites i les verdures, que ens aporten minerals i vitamines.

7

dentició temporal dentició definitiva

incisives�

canines

molars

2 mesos

1 mesos

1 mesos

8 2 mesos

6-8 mesos

incisives�

canines

molars

premolars

16-40 anys

10-14 anys

5-8 anys

10-14 anys9-12 anys9-13 anys

7-9 anys

6-8 anys

dentició temporal dentició definitiva

incisives�

canines

molars

20-30 mesos

12-24 mesos

16-24 mesos

8-12 mesos

6-8 mesos

incisives�

canines

molars

premolars

16-40 anys

10-14 anys

5-8 anys

10-14 anys9-12 anys9-13 anys

7-9 anys

6-8 anys

Així mateix, és important mastegar aliments que tinguin unatextura dura, com ara les pomes; això ens ajudarà a enfortir lesgenives.

Ara bé, hi ha aliments amb un alt contingut de sucre, com elsdolços, els caramels, les begudes ensucrades o els sucs enva-sats, que s’han de prendre amb mesura. Especialment els quees mantenen molt de temps enganxats a les dents, que s’hau-rien d’evitar.

2. Una bona neteja. Si es raspallen les dents després dels àpatsimportants, s’arrosseguen els aliments que hi han quedatenganxats i s’evita així que els bacteris els puguin utilitzar permalmetre-les.

Per això cal utilitzar un raspall adequat, de filaments no massadurs, que arribin a totes les cares de les dents. El raspall s’hade canviar quan els filaments es desestructuren (aproximada-ment cada trimestre), i en utilitzar-lo cal tenir mesura amb lapasta de dents (la quantitat necessària és aproximadament la mida d’un pèsol). Les dents es raspallen amb movimentssuaus de dalt a baix i de baix a dalt, i circulars, sobre totes lescares de les dents.

Es pot utilitzar com a complement el fil de seda, que ens aju-darà a eliminar els aliments que queden atrapats en els espaisinterdentals i que el raspall no ha pogut arrossegar.

Per finalitzar amb la higiene, es pot glopejar aigua o un col-lutori, que cal passar per tota la boca.

3. Glopeig d’aigua fluorada. És un mètode molt eficaç per prote-gir les dents, ja que el fluor s’incorpora a l’esmalt i fa les dentsmés resistents. Moltes pastes dentals són fluorades, però elglopeig, que està inclòs en força programes escolars, és unelement molt eficient.

4. Visitar el dentista un cop a l’any.

8

Tots aquests continguts s’han intentat recollir en els panells i en elselements manipulables que conformen l’exposició. Tot seguit s’ani-ran analitzant per determinar quina part de l’explicació correspon acadascun.

9

Panells dels elementsde l’exposició

Panell 1

Maqueta de la dent desmuntable

En l’exposició més àmplia és un panell, i en la més manejable, unamaqueta de mig cos o una maqueta de peu.

S’explicarà l’anatomia de la dent, tant l’externa com la interna, quanaquesta es desmunti.

13

Anatomia externa:

Corona

Coll

Arrel

Elements d’ancorratge de la dent

Geniva

Os

Anatomia interna:

Capa exterior: esmalt

Dentina

Polpa que conté elsnervis i els vasos sanguinis

Panell 2

Classes de dents que hi ha i funcions que tenen

Cal remarcar que les dents tenen diferents formes i funcions:

Les incisives tallen.

Les canines esquincen.

Les premolars trituren.

Les molars esclafen.

Una conclusió que hemd’extreure d’aquest panell ésque aquestes funcions de lesdents ho són pel que fa almenjar, però que no s’hand’utilitzar per obrir taps, tallarobjectes que no siguin ali-ments, etc.

14

Panell 3

Maqueta amb encaixos d’una boca

En aquest punt, observarem tot jugant quin lloc ocupa a la bocacadascuna de les dents que s’han esmentat i definit anteriorment.

Aquest és un panell interac-tiu (en la versió completa) ouna maqueta de mig cos (enla versió més manipulable).Hi trobem, doncs, unesestructures encaixables, lesquals anirem col·locant en lageniva dibuixada, que té enel lloc que correspon a cadadent la matriu que admetl’encaixable, segons la sevafunció.

Quan tinguem tots els encaixables col·locats, veurem la distribucióde les diferents funcions dins de l’estructura.

15

Panell 4

S’explicarà als nens i nenes com van sortint les dents. En la versiómés àmplia de l’exposició, amb un retolador, podem dibuixar quan-tes dents observem segons l’edat del personatge que hi ha al da-munt. En la versió reduïda, les dents ja vénen dibuixades.

A sis mesos: quatre incisi-ves centrals (dues a dalt idues a baix).

A un any: vuit incisives (qua-tre a dalt i quatre a baix).

A tres anys: les vint pecesde la dentició temporal o«dentició de llet» (vuit inci-sives, quatre canines i vuitmolars).

A sis anys: ja podem dibui-xar-hi vint-i-quatre peces.Apareix el primer molar de ladentició definitiva, però po-dem deixar-hi alguns buitscorresponents a les pecescaigudes de les incisives cen-trals. És en aquesta edat quan

comença el canvi de les peces, que sol finalitzar a dotze anys,moment en què els vuit molars de la dentició de llet han esdevingutpremolars (vuit incisives, quatre canines, vuit molars de llet i quatremolars definitius).

A dotze anys es pot tenir ja vint-i-vuit peces, que solen ser de la den-tició definitiva, ja que normalment ha acabat el canvi de la dentició

16

temporal. Pot haver aparegut el segon molar de la dentició definitiva–que consta de quatre peces en total–, però hi ha casos en què finsa catorze anys no apareix aquest molar (vuit incisives, quatre cani-nes, vuit premolars, vuit molars).

A vint anys podem trobar ja una dentició completa i definitiva ambtrenta-dues peces (vuit incisives, quatre canines, vuit premolars idotze molars). No obstant això, hi ha casos en què el tercer molarsurt més tard (de vegades fins i tot cap a quaranta anys) o casos enquè no arriben a sortir mai.

17

Panell 5

En aquest punt s’explica com, al llarg de la nostra vida, les dents vancanviant.

En néixer no tenim dents, ino és fins que tenim aproxi-madament sis mesos quecomencen a sortir. A l’edatde tres anys ja tenim unaboca que podríem anome-nar completa, i a sis anys lesdents comencen a caure,però tot seguit ens en surtenunes altres que les substi-tueixen, de tal manera que adotze anys tornem a teniruna dentadura completa. Elproblema és que quan ensfem vells les dents podentornar a caure, i ja no enstornaran a sortir.

Així doncs, la fase de sis adotze anys es pot assimilaral cicle vital dels arbres de

fulla caduca, que a l’estiu tenen fulles, les perden durant la tardor perquedar-se sense a l’hivern, però amb l’arribada de la primavera lesrecuperen.

18

(Aquest panell només està disponible en la versió més àmplia de l’ex-posició.)

Panell 6

Utilitat de les dents

La utilitat més important de les dents és mastegar els aliments que,amb l’ajuda de la saliva, arribaran a l’estómac ben triturats i prepa-rats per poder-ne extreure els nutrients.

Les dents també serveixen,però, per pronunciar bé lesparaules. Això es pot com-provar amb qualsevol delsnens i nenes que visitin l’ex-posició i al qual manqui algu-na peça, especialment de lesincisives.

Observarem que en la pro-núncia es produeix una fuitad’aire per la zona buida, quefa que les paraules s’acom-panyin de xiulets i, per tant,d’una pitjor dicció.

Una altra funció de les dentsés donar forma a la cara.Això es pot observar mésclarament en aquelles perso-nes grans que no tenen cap

peça dental i, a conseqüència d’això, tenen les galtes xuclades.

19

Panell 7

Aliments que es masteguen i aliments que no

Aquest és un panell interactiu, on trobarem una sèrie de quadratsimantats que representen diferents aliments, i els haurem de distribuirsegons si cal que els masteguem o no abans d’empassar-los.

És important remarcar quetant els aliments d’un tipuscom els de l’altre poden serperjudicials per a la salut den-tal, segons el contingut ensucre que tinguin. No s’ha decaure en el parany de pensarque perquè un aliment no esmastegui (i sembli que d’a-questa manera entra menysen contacte amb les dents) jano donarà problemes, ja queno és així. El flam, les begu-des ensucrades, els sucs defruita envasats, etc., tot i queno es masteguin, poden mal-metre les nostres dents, si noen tenim cura després d’ha-ver-los ingerit.

20

Panell 8

Quins aliments s’enganxen a les dents?

Aquest és també un panell interactiu, on trobarem imatges de vint ali-ments.

Aquells que es queden en-ganxats a les dents quan esmenja també quedaran iman-tats en la imatge de les dentsque ocupa el centre delpanell.

Cal remarcar que els ali-ments que solen quedar en-ganxats són els ensucrats.

21

Panell 9

Què és la càries?

Aquest panell explica la conseqüència directa de l’anterior, en què esveia que hi ha una sèrie d’aliments que s’enganxen a les dents.

Així, la segona vinyeta mos-tra una dent amb una petitaplaca dental en un extrem,que en principi és conse-qüència de l’acumulació desucres, però alhora englobaalguns dels bacteris que hiha a la boca. D’aquesta ma-nera comença la digestió delssucres i la producció d’àcidsque, tal com es veu en lesvinyetes següents, va crei-xent fins que a la quarta vi-nyeta ja destrueix l’esmalt iva progressant fins a arribara la dentina, moment en quèja hi ha una càries establerta.

22

Panell 10

Es pot evitar la càries?

Aquest panell presenta les diferents tècniques per netejar les dents,que han de servir per eliminar la placa dental i evitar així la produccióde la càries.

La primera tècnica, i la mésimportant, és la raspalladade les dents. En panells pos-teriors quedarà ben explicatcom i quan s’ha de fer.

En segon lloc, es veu un nenque glopeja, en aquest casun col·lutori, però si es vol elglopeig es pot fer nomésamb aigua.

El tercer és la utilització de fildental o fil de seda, que ser-veix per arrossegar les restesd’aliments que queden entreles dents i que el raspall noha arrossegat.

23

Panell 11

Raspallada correcta de les dents

Aquest panell explica com ha de ser la raspallada correcta de lesdents, però també ensenya que cal dur-la a terme després de cadaàpat i durant uns tres minuts.

És important reforçar la in-formació d’aquest panell ambuna maqueta de la boca i unraspall, per fer una demostra-ció pràctica dels movimentscorrectes:

• De dalt a baix• De baix a dalt• Per la part de dins i per la

part de fora• Per sobre

A més, es pot aprofitar perparlar sobre el raspall. Així,cal que aquest tingui els fila-ments no massa durs, per-què puguin arribar a tots elsracons de les dents, i s’ha decanviar trimestralment pergarantir una bona estructura

d’aquests filaments. També cal remarcar que la pasta de dents s’had’utilitzar amb mesura: una quantitat de la mida d’un pèsol és sufi-cient per a una neteja adequada.

24

Panell 12

Quan s’han de rentar les dents?

Aquest panell vol reforçar el missatge que cal raspallar les dents des-prés de cada àpat.

Perquè quedi ben clar queels àpats bàsics són l’esmor-zar, el dinar, el berenar i elsopar, al costat de cadadibuix veiem el rellotge quemarca l’hora.

A més, en el panell podemtrobar el missatge que si esmengen aliments amb moltsucre entre àpats, també calrentar-se les dents.

25

Panell 13

El fluor, un element més per protegir les dents

El fluor es pot trobar, majoritàriament, en les pastes de dents i en elscol·lutoris, tal com anuncia el text del panell.

A vegades, però, el fluor querebem dels productes es-mentats no és suficient, peraixò des de molts serveis de salut municipals es pro-mouen plans de fluoraciómitjançant el glopeig siste-matitzat a l’escola, que és elque apareix en aquest pa-nell.

Els programes de fluoraciósuposen unes vint sessions,repartides en el mateix nom-bre de setmanes.

Després de rentar-se lesdents, els nens i nenes glo-pegen durant un parell deminuts la solució fluorada idesprés, durant una hora

com a mínim, s’ha d’intentar que no mengin res, per garantir que elproducte fa l’efecte desitjat.

El fluor és important en l’enfortiment de l’esmalt; per tant, és essen-cial per evitar la càries.

26

Panell 14

El somriure

Aquest panell vol reforçar elmissatge de l’anterior, sobrela utilització del fluor: mostraclarament la diferència decolor de l’esmalt (la blancor)si s’utilitza el fluor de manerasistematitzada o si no s’uti-litza.

27