GUIA DESCONCERTANT il lustrat CORREGIT

Guia didàctica UN CONCERT DESCONCERTANT 1

UUNN CCOONNCCEERRTT DDEESSCCOONNCCEERRTTAANNTT

Guia didàctica per a totes les edats

Imatge de l'enregistrament del disc a l'Auditori, gener de 2002

Marta Rodoreda


ÍNDEX

1. L’obra : com va néixer.

1.1. L’encàrrec................................................................................. 3 1.2. L’argument ............................................................................... 4 1.3. Què és el SCIC......................................................................... 4

2. Els autors

2.1. Miquel Desclot............................................................................... 7 2.2. Antoni Ros-Marbà ......................................................................... 8

3. Els intèrprets

3.1. L'OBC .............................................................................................. 8

3.2. El cor del SCIC .............................................................................. 9 3.3. Els narradors i els solistes ........................................................... 10

4. Treballem Un Concert Desconcertant :

4.1. Possibilitats didàctiques................................................................. 11 4.2. La narració .................................................................................... 14 4.3. Els instruments.............................................................................. 15 4.4. Altres activitats relacionades: Paraules perdudes........................ 31

5. Guia de l’audició (pistes...)

5.1. Índex de pistes del CD................................................................... 37

5.2. Fitxa Tècnica................................................................................. 38

6. La gravació d’un CD ................................................................................................... 39

7. Materials. 7.1. Pàgines Web ................................................................................ 40 7.2. Cantates ....................................................................................... 43 7.3. Llibres ........................................................................................... 45 7.4. Discs.............................................................................................. 46

8. Agraïments. ............................................................................................................... 46


1. L’OBRA

La present Guia Didàctica vol oferir eines per treballar als centres educatius a partir de l’audició de la cantata UN CONCERT DESCONCERTANT.

Trobareu apartats explicatius (com va néixer l’obra, els intèrprets...) i apartats pensats per a donar idees i materials a l’aula, sobretot musicals, ja que l’obra que sentireu és una extraordinària guia d’orquestra per a nens i nenes amb una gran dosi d’humor i ironia.

1.1. L’ENCÀRREC

Cada cinc anys el SCIC (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya) estrena una cantata omplint el Palau Sant Jordi de Barcelona per celebrar els aniversaris múltiples de cinc. L’any 1987, per celebrar el seu vintè aniversari, es va pensar en Miquel Desclot, un jove poeta relacionat amb el món musical, per idear un fil argumental que inclogués els instruments de l’orquestra simfònica i a la vegada fos amè i interessant per a un ampli ventall de públic. El resultat fou: Un concert desconcertant. Paral·lelament es buscà un compositor . Deu anys abans s’havia treballat amb l’Antoni Ros–Marbà amb el Tirant lo Blanc amb resultats sorprenents. Com que fins feia poc el mestre havia dirigit l’Orquestra Ciutat de Barcelona (durant més de deu anys) se li encomanà a ell, ja que va semblar que podia treure el millor partit del text d’en Miquel Desclot... i així fou. En paraules del mestre Ros-Marbà , aprendre la cantata no havia de resultar avorrit per als cantaires; sobre aquest aspecte comenta que els poemes d’en Miquel Desclot el van ajudar moltíssim a composar aquesta “broma” musical anomenada Un Concert Desconcertant. També es va tenir en compte aquesta finalitat lúdica per a composar la part vocal, molt tonal i assequible per als cantaires de les corals del SCIC. Abans d’escriure una cantata, però, la part més artística ha de casar amb una part tècnica molt complexa i exigent, tant per al poeta com per al músic. Cal tenir present :

● Les veus de quatre mil cantaires marquen molt el camí del compositor. ● La dificultat de la peça no pot ser més alta de la què els cors poden aprendre durant un

curs. ● La diversitat d’edats. Hi ha d’haver alguns números de menys dificultat per als més joves o

de més exigència per als més grans. ● En aquest cas cal tenir en compte que és una composició on també hi intervenen tots els

instruments de l’orquestra. Altres aspectes tècnics:

● El pressupost de la Trobada General ha de permetre no tenir ni pèrdues ni beneficis a l’entitat organitzadora. Això podia retallar la infraestructura de sonorització i de membres a l’orquestra.

● L’altre factor és el lloc . L’any 1987 el Palau Sant Jordi no existia (De quan és? Olimpíades

del 92...) i el Palau d’Esports de Barcelona feia les funcions del moment. Aquest palau no estava pensat per fer-hi música (Quines activitats s’hi feien?) i això dificultava temes com la distribució dels cors i l’orquestra i la seva sonorització (tothom s’ha de poder escoltar i ser escoltat).

● És molt important la gestió prèvia a l’hora d’aconseguir subvencions de l’administració o d’empreses i entitats privades perquè cap punt dels esmentats no se’n ressenti.


1.2. L'ARGUMENT

Text de presentació en el programa de l’estrena al Palau d'Esports, l’any 1987 : “ La cantata Un Concert Desconcertant és un divertiment carnavalesc amb els instruments de l’orquestra, ballant sense fre a la pista de l’alegria primaveral, cadascun amb la seva cançó i amb el seu petit paper a l’auca. Un Concert Desconcertant és tota una orquestra disfressada a les ordres del Pare Carnestoltes, fent música sense màscara. El desconcert comença amb el descuit del gran director Albert Font Caragran, que al moment d’agafar la batuta de mudar de dins el paraigüer de casa seva es confon, distret amb les seves músiques celestials, i agafa la vareta màgica de la seva dona, la famosa fada Morgana. El desconcert continua quan, tot just començar l’estrena de l’obra El pa i la gana, de Boris Borinot, la vareta es dedica sense contemplacions a convertir els instruments de l’orquestra en tot un repertori de menjars fantàstics i enllaminadors, que de seguida desperten la salivera del públic i dels músics. Com ha d’acabar tot aquest desconcert sinó amb un àpat pantagruèlic on cadascun dels instruments desfili cap a la panxa buida dels músics i els espectadors? Ah, però el més desconcertant de tot plegat és que precisament aquell dia hi ha la televisió a la sala, i ho grava tot. Tot? ” Miquel Desclot

1.3. QUÈ ÉS EL SCIC? El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) és una federació de corals infantils que té com a finalitat coordinar les activitats de les corals que en formen part, fomentar la pràctica del cant coral, vetllar per la seva qualitat i ajudar a que la música sigui un element fonamental en la formació dels infants. El SCIC es va fundar l’any 1967, per un petit grup de vuit corals que ja funcionaven independentment, però que tenien molts punts en comú. En aquella època, una de les idees fonamentals era donar als nens allò que l’escola no els donava, és a dir, la possibilitat de conèixer la música per mitjà del cant coral, basant-se en les cançons populars catalanes o d’altres indrets (traduïdes al català), el fet de treballar junts nens i nenes (la coeducació estava prohibida), el coneixement de la llengua i el sentit de país. Les persones que van fundar l’SCIC, i també les que l’integren ara, creuen que el cant coral és un mitjà que contribueix, en gran mesura, a l’educació dels infants i dels joves, per les immenses possibilitats que té de formar-los en diferents aspectes: el gust per les coses ben fetes; introducció al món de la música; el domini d’ un mitjà d’expressió com és la veu; l’amor a la llengua; la convivència i l’amistat junt amb la disciplina lliurement acceptada; el treball d’equip i de conjunt; i, finalment, el gust de col·laborar amb altres infants, de vegades del mateix entorn, però també de llocs més llunyans, fins i tot d’altres països i nacionalitats. D’acord amb els seus “punts bàsics”, les corals que integren l’SCIC són mixtes i voluntàries. Són obertes a qualsevol infant entre cinc i setze anys , canten a veus blanques i, primordialment, en català. Actualment estan federades a l’SCIC unes 120 corals , repartides per tot el territori català, en vuit demarcacions (agrupacions de comarques). També n’hi ha alguna de les Illes Balears i del País Valencià. En realitat, però, aquests aspectes quantitatius i de localització poden variar més o menys d’un curs a un altre. El total de cantaires és d’uns 6.000, d’entre cinc i setze anys. En general estan dividits en tres grups : de cinc i sis anys (petits); de set, vuit i nou anys (mitjans) i de deu a setze anys. Actualment en formen part moltes corals escolars. D’una forma general, podríem dir que l’SCIC coordina les activitats de les corals que en són


membres per mitjà d’un Consell sorgit d’entre els directors de les corals que l’integren. Les principals tasques d’aquest equip són:

● Difondre el repertori tradicional català entre els infants i adaptar les cançons estrangeres que es considerin prou interessants. L’SCIC prepara cada curs un repertori comú per a totes les corals, que facilita el contacte entre elles i els concerts conjunts. Això no vol dir que cada coral no pugui tenir, a més a més, el seu propi repertori.

● Impulsar la creació de repertori nou, especialment de cantates, i també de cançons noves i harmonitzacions de populars. L’SCIC n’ha encarregades moltes vegades a diversos compositors catalans i les ha estrenades a les seves trobades. D’aquesta manera s’ha creat un arxiu de repertori, que és a la disposició de les corals i directors (federats o no) i que constitueix un fons molt valuós.

● Una altra activitat no menys important de la federació és la promoció de l’edició : ✔ Tot el material recopilat en els Programes Comuns de cada curs és revisat per

l’Equip Tècnic i publicat en cançoners.

✔ S’encarreguen harmonitzacions del cançoner tradicional a músics del país amb variats lemes (8 cada any) dins la col·lecció Patrimoni Coral XXI, feta en la col·laboració amb el CPCPTC de la Generalitat de Catalunya.

✔ Cantates d’encàrrec o bé adaptacions de cantates estrangeres al català.

✔ I com a cohesió de tota la federació (entitats, directors, cantaires, simpatitzants i el públic en general) s’edita una revista de periodicitat trimestral titulada La Circular de l’SCIC.

● Vetllar per a la millora del nivell musical de les corals, recomanant als seus directors l’assistència a cursets de direcció adequats i organitzant-ne.

● Organitzar dues vegades a l’any les Jornades de Treball per a directors i responsables, durant les quals es tracten temes d’organització i musicals, es facilita el contacte entre els directors i es revisen temes de música o pedagogia que interessin a tots. Durant aquestes jornades se celebra l’assemblea general ordinària.

● Col·laborar amb entitats que ho demanin, sempre que allò que s’organitza no es contradigui amb l’esperit i les finalitats de l’SCIC.

● Coordinar les trobades anuals de corals, de diferents tipus, que s’expliquen més endavant.

Les trobades són l’exponent màxim de la importància, la cohesió i la vitalitat de l’SCIC. Se’n fan de diversos tipus:


JUGUEM CANTANT

Està pensat per a cantaires de cinc a set anys. Són comarcals i duren un dia. Durant aquesta jornada els més menuts fan jocs i entreteniments que combinen aspectes lúdics i formatius musicals, un dinar comunitari i un concert durant el qual s’hi interpreta el Programa Comú. Cada curs es fan de vuit a deu “Juguem Cantant” i a cada un hi participen uns 200 nens i nenes. Per aquesta modalitat de trobada s’han encarregat diverses cantates: La Formigueta que anava a Jerusalem, La Rebel·lió a la cuina, El Follet valent, La Ciutat i la lluna...

TROBADES

Són per als cantaires de vuit a setze anys. Fins ara se n’han fet de cinc modalitats:

● Intercanvis entre dues corals , en els quals cada coral va a passar un cap de setmana a casa de l’altra coral. Els visitants s’allotgen a les cases dels cantaires locals. Aquests intercanvis acaben amb un concert en el qual canten, a part del programa de cada coral, el repertori comú. ● Trobades parcials , comarcals o intercomarcals, d’un sol dia, en les quals participen entre 500 i 1.000 cantaires de diverses corals. En les trobades d’aquest tipus s’hi acostuma a interpretar alguna cantata o peça important, a més del repertori comú. ● Trobades - taller , en les quals es reuneixen diverses corals que durant tot un dia, i sota la direcció d’un director convidat, treballen diverses cançons del Programa Comú que prèviament han treballat en les corals respectives. Aquesta trobada pot acabar en un concert en el qual es presenta la feina feta en els diferents tallers. A més es dediquen algunes hores a alguna activitat lúdica (musical o no) per facilitar la convivència entre els cantaires. ● Cap de setmana cantant : dues o tres corals es troben en una casa de colònies on es treballen obres del Programa Comú i altre repertori. Els cantaires conviuen durant un cap de setmana. Aquestes trobades poden acabar en un concert obert al públic. Trobades generals , per a tots els cantaires a partir de vuit anys de les corals que integren el SCIC. Les trobades d’aquest tipus apleguen fins a 5.000 cantaires i duren, normalment, un cap de setmana, durant el qual es fan dos assaig i un concert. S’hi estrena una cantata encarregada especialment per a l’ocasió, sempre amb acompanyament instrumental. Fins ara se n’han encarregat 8: L’ocell Daurat, El Bruel de l’estany, Tirant lo Blanc, Un Concert Desconcertant, Cantijoc, El Timbaler del Bruc i Transatlàntida. Per la propera, el 2007, la nova cantata I l’Espantaocells va ser ocell ja està pràcticament enllestida, amb text d’Albert Roig i música de Carles Santos.

L’ultima trobada d’aquest tipus, que va coincidir amb el 35è aniversari del SCIC es va celebrar el maig de 2002 i va aplegar 4.000 cantaires i, entre aquests i el públic, hi havia un total de 13.000 persones al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Totes les tasques organitzatives es fan de forma totalment voluntària i gratuïta. Les despeses de funcionament es cobreixen, en part, amb les aportacions de les corals.

El SCIC té contactes amb les altres federacions corals del país (FCEC, Corals Juvenils, Cors de Clavé), per a estudiar formes de col·laboració, i també amb les federacions corals del País Basc i amb la COACE, de l’Estat Espanyol.

Des del novembre del 1995, el SCIC és federació fundadora del Moviment Coral Català. Forma part també de la Federació Internacional per a la Música Coral i de la federació Europa Cantat.


2. ELS AUTORS

2.1. MIQUEL DESCLOT

Biografia per als més menuts de l’escola: En Miquel Desclot és un poeta que (com el seu “pseudònim” diu ) va néixer al barri del Clot de Barcelona el mes de març de l’any 1952. De petit volia ser científic i feia invents a casa seva, però també li agradava molt escoltar els contes que li explicava la seva àvia Maria. Com més creixia més li agradava això de llegir i escriure, tant contes i llegendes com poemes o endevinalles... Al final es va decidir per ser escriptor i poeta, i també per ensenyar a altres escriptors com ho feia ell per escriure. Li agrada molt escriure poemes i contes per nens i nenes (sobretot per als seus fills, l’Eloi i la Clara), que podem llegir en els seus llibres i reculls, i que també estan plens de dibuixos... També li agrada molt la música, no només la que escolta dels instruments, si no també la que fan les paraules quan escoltem poemes... Ha escrit contes per ser cantats, com la Cantata del mussol en sol, Un Concert Desconcertant, Transatlàntida, La cançó més bonica del món o El virolet de Gràcia. Ara segueix escrivint poemes per petits i grans i traduïnt poemes d’altres idiomes, perquè els puguem entendre nosaltres en català. Pagines web amb informació sobre l’autor: http://cultura.gencat.net/ilc/itineraris/docs/desclot.doc. http://www.escriptors.cat/autors/desclotm/index.php


2.2. ANTONI ROS-MARBÀ

Biografia per als més menuts de l’escola: Antoni Ros-Marbà va néixer a l'Hospitalet de Llobregat l'any 1937. De ben petit, al Parvulari, la mestra de música ja deia: “Sembla que aquest nen té oïda...” I quan va anar creixent el van animar per estudiar música al Conservatori de Barcelona. Al seu avi li agradava molt la música i el duia a concerts, sobretot de sarsuela i a òperes de Wagner, i de més gran no es perdia els concerts de diumenge al matí al Palau de la Música Catalana. El seu primer concert com a pianista va ser a la Festa Major de Sants, en un ball de nit, on li van pagar cinquanta pessetes... Va estudiar direcció i va començar a fer concerts: de pianista, de director, amb la cobla... Viatges cap aquí, cap allà... El que més ha fet és de director d'orquestra, ensenyar direcció, va dirigir més de deu anys l’Orquestra Ciutat de Barcelona entre moltes d’altres i ara dirigeix l’Orquestra Filarmonia de Galícia. Continua dirigint diferents orquestres i també composant: va escriure per al SCIC dues cantates Tirant lo Blanc i Un Concert Desconcertant, totes dues perquè les cantin els nens i nenes. També va compondre la Història de Catalunya en cançons. Està casat i té dues filles, la Natacha i la Norma a més de dos néts. Llocs web amb informació sobre l’autor: http://www.goldbergweb.com/es/interpreters/conductors/19145.php http://www.igaem.xunta.es/igaem/curriculo.php?txt=curr_eaem&lg=gal

3. ELS INTÈRPRETS

3.1. L'OBC

L’OBC : Orquestra Simfònica de Barcelona i Naciona l de Catalunya El 1944 es va fundar la primera orquestra estable de Catalunya, l’Orquestra Municipal de Barcelona, creada per l’Ajuntament de la ciutat i promoguda pel director d’orquestra i compositor català Eduard Toldrà. L’impuls de la personalitat d’Eduard Toldrà al capdavant de l’Orquestra va fer que la presència d’aquesta formació musical es consolidés ben aviat en la vida cultural de la ciutat. Barcelona va disposar des de llavors d’un cicle regular de concerts simfònics amb la col.laboració dels principals intèrprets nacionals i estrangers, i amb el propòsit de fer arribar la música clàssica al gran públic i de difondre especialment l’obra dels compositors catalans. Després de la mort d’Eduard Toldrà, el 1962, Rafael Ferrer va prendre el relleu en la direcció de l’orquestra fins el 1967, any que va ser succeït per Antoni Ros-Marbà. A partir d’aquest moment, rep el nom d’Orquestra Ciutat de Barcelona fins a la constitució del Consorci integrat per a la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, la temporada 1994/95, fet que li va donar el nom actual d’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.


A més d’Antoni Ros-Marbà, director titular fins el 1978 i durant el període 1981-1986, l’Orquestra ha comptat també com a titulars amb Salvador Mas (1978-1981), Franz-Paul Decker (1986-1991) i García Navarro (1991-1993). El 1994 Franz-Paul Decker va ser anomenat Principal Director Invitat i des del 1996, Lawrence Foster va ser el director titular fins el 2002, en què va assumir el càrrec Ernest Martínez Izquierdo. A partir d’aquest any el director titular és Eiji Que. En els més de 50 anys de trajectòria, l’OBC ha programat nombroses estrenes i ha realitzat diversos enregistraments discogràfics amb Decca, EMI, Auvidis, Koch, Claves, Naxos entre d’altres, amb obres de Montsalvatge, Gerhard, Falla, D’Albert, Albéniz, Donhány o Bartók i amb intèrprets destacats del panorama internacional. D’altra banda, l’OBC ha mantingut una activitat artística continuada a l’estranger, amb gires per Alemanya, França, Suïssa, Àustria, Repúbliques de Txèquia i Eslovàquia , Corea, Japó, Romania i Puerto Rico. El 2002 va fer una gira als Estats Units, que va culminar al Carnegie Hall de Nova York, i a l'estiu del mateix any una altra a Alemanya, al Concertgebouw d'Amsterdam i als BBC Proms de Londres. Des de l’abril del 1999, l’Orquestra té com a nova seu pròpia de la seva activitat musical el nou auditori de Barcelona, l’Auditori. La seva temporada estable aplega més de 10.000 abonaments, 75 concerts i 145.000 espectadors. Enllaç a la pàgina web sobre l’OBC: http://www.auditori.org/pub/obc/

3.2. EL COR DEL SCIC

El terme Cor del SCIC es refereix al conjunt de corals infantils que juntes han treballat un projecte musical concret encarregat pel SCIC. En el cas de l’enregistrament d’Un Concert Desconcertant el Cor del SCIC el formaven set corals de la federació (vegeu la Fitxa Tècnica). Quan el SCIC va començar a enregistrar el seu material (any 1978) es cregué oportú que la coral de nois i noies que s’havia d’encarregar de l’enregistrament havia de ser representativa de l’esperit del SCIC. En aquest cas la tria de cantaires es va fer segons aquests criteris:

● segons el nivell del cor (és a dir, si podien cantar a tres veus, seguint la dificultat de la

cantata, i no pas triar els cantaires un a un) ● hi havia de participar tot el cor, no només uns quants cantaires. Això facilitava que en el

moment d’ajuntar-se fos més fàcil que semblés un sol cor. ● segons la procedència (es volia un ampli ventall de pronuncia del català, no només el

català central i molt menys el barceloní) El fet d’ajuntar corals diferents requereix que hi hagi uns assaigs previs per preparar el Cor resultant. En aquesta producció les corals van treballar la cantata als seus assajos i posteriorment se’ls va convocar a dos assaigs: un dia sencer el primer i tot un cap de setmana el segon. Aquest assaig no és per aprendre cap número de la cantata sinó per allò que en termes de corals se’n diu “empastar”, que vol dir fer que aquell mosaic de maneres de cantar es converteixin en un de sol, a l’hora que tots els dubtes que havien pogut sortir s’esvaeixin i tot quedi a punt per enregistrar. Aquests assaigs se solen fer amb pianista que toca una reducció de la partitura general i fa d’orquestra. Altres Cor del SCIC han representat a la federació en concerts o esdeveniments molt importants


com actes, inauguracions o participacions a festivals europeus. Fins ara els Cor del SCIC que s’han organitzat han estat:

✔ 1978 Tirant lo Blanc en vinil ✔ 1992 Catalunya Canta 1ª Trobada del Moviment Coral Català. ✔ 1993 El bruel de l’estany i l’Ocell daurat CD Fora de catàleg (però adquiribles al SCIC). ✔ 1994 Participació a la Trobada de Cors Joves Europeus (ACEM). ✔ 2000 El follet valent i la Rebel·lió a la cuina en CD Acuitacantar1 ✔ 2002 Transatlàntida en CD Acuitacantar2 ✔ 2002 Tirant lo blanc i Un concert desconcertant en CD Acuitacantar4 ✔ 2002 Concert a l’Europa Cantat Júnior 3 a Namur (Bèlgica) amb la Transatlàntida ✔ 2003 La formigueta que anava a Jerusalem i La ciutat i la lluna en CD Acuitacantar3 ✔ 2003 Inauguració del festival Europa Cantat XV a Barcelona amb la Transatlàntida ✔ 2003 Clausura del mateix festival amb l’Atlàntida de J.Verdaguer i Manuel de Falla ✔ 2003 Presentació del 3r Volum del Patrimoni Coral XXI – Nadal - Granollers ✔ 2004 Acte Pre-Forum Internacional de les cultures a Badalona al febrer Cants de Pau ✔ 2004 Inauguració oficial Forum Internacional de les cultures a Barcelona al juny . ✔ 2005 Inauguració festival Europa Cantat Júnior4 Vic (Catalunya) amb la suite Mar i

muntanya, amb cançons tradicionals.

3.3. ELS NARRADORS i ELS SOLISTES

A l’hora d’escollir els narradors es va pensar, per sobre de tot, en professionals que tinguessin bones qualitats interpretatives i comunicatives i, alhora, que també tinguessin un punt de mediàtics per donar més publicitat al llançament del disc. A la vegada, com que el disc pertany a la col·lecció Acuitacantar (amb la coproducció de TVCDisc, Catalunya Cultura i Catalunya Música), tant Lloll Bertran com Antoni Bassas en aquell moment eren empleats de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i com que, de fet, el Concert Desconcertant és una retransmissió, tot quedava ben rodó. Els solistes van ser triats directament pel director i productor artístic amb un resultat final de molta alta qualitat tal i com correspon al nivell dels cantants. Van ser Rosa Mateu (soprano) al paper de l’arpa, Núria Rial(soprano) al de viola i Joan Pons (baríton) al de contrabaix. Arpa Viola Contrabaix


4. TREBALLEM UN CONCERT DESCONCERTANT

4.1. POSSIBILITATS DIDÀCTIQUES

4.1.1. En relació a les edats i els materials de la Guia. 4.1.2. En relació a la Música – Activitats dins l’àrea d’Educació Musical. 4.1.3. En relació a la narració i els poemes. - Activitats dins l’àrea de Llengua . 4.1.4 Més possibilitats – Activitats dins altres àrees .

1. EDATS I MATERIALS

La cantata Un Concert Desconcertant es pot treballar com a audició en tots els nivells educatius, des de la Llar d’infants fins a finals d’ESO, com passa amb la majoria d’obres quan són bones. Les propostes didàctiques que trobareu a la Guia Didàctica són diverses: algunes poden ser adaptades a totes les edats i d’altres són més adreçades a una edat concreta. La majoria d'activitats són sense fitxa, i podeu usar suports visuals de molts tipus, us poden servir els que ja tingueu a l’aula per treballar normalment els instruments i l’orquestra, o les que podeu trobar a les pàgines web de referència. A la Guia trobareu diferents propostes i materials: ● En el present apartat de Possibilitats Didàctiques (4.1.) hi ha un seguit d’idees i propostes

per treballar en diferents àrees del currículum, des de l’àrea de música fins la d’educació física, passant per llengua , plàstica ... (Tant de conceptes com procediments o actituds)

● En La narració (4.2.) trobareu preguntes per treballar tots els elements musicals que apareixen a la narració.

● En l’apartat d’ Els instruments (4.3.) hi ha un guió de cada instrument amb : ✔ el poema escrit i possibles elements del text per treballar. ✔ el treball d’audició que podem fer ✔ què podem treballar de cada instrument .

● El joc Paraules perdudes (4.4.), fitxes amb els poemes de les cançons amb algunes paraules per descobrir durant l’audició.

Trobareu també l’índex de les pistes i la fitxa tècnica del CD (5.), l’explicació de tot el procés de l’enregistrament del CD Acuitacantar 4 (6.) i un seguit de material i pàgines web amb activitats i informacions relacionades (7.) .

2. EDUCACIÓ MUSICAL 2.1. Conèixer algunes obres instrumentals i vocals: El cant dels ocells, 5ª Simfonia de Beethoven, Cavalcada de les Walquíries … 2.2. Conèixer algunes formes musicals : cànon, vals, havanera ... 2.3. Conèixer autors i intèrprets de la història de la música: Beethoven, Pau Casals, Karajan.. 2.4. Conèixer instruments de l’orquestra i les seves possibilitats i classificacions, així com fer comparacions entre famílies: el més greu de cada família, el més petit... 2.5. Conèixer les veus i les seves possibilitats: veus blanques, baix, soprano... (comparació de les quatre que surten a la cantata) 2.6. Comparar caràcters, tempos i dinàmiques d’interpretació musical: fort, fluix, allegro, moderato... (els termes italians...) 2.7. Descobrir la mètrica i l’estructura d’algun número: binari, ternari... i/o el mode : Major, menor. 2.8. Les diferents formacions : orquestra, banda, coral ... (qui les integra, disposició dels músics, estil i tipus de música...)


2.9. El paper del director . 2.10. El compositor i els intèrprets: qui són, procés de treball, l’ofici... 2.11. Un concert : rituals, estrenes... 2.12. Interpretar una cantata a l’escola o institut: escollir-la o crear-la, assajar-la, buscar músics (de dins o fora l’escola), decorats, narradors, programa de mà... 2.13. Conèixer el procés de producció d’un Disc Compacte. 2.14. Aprendre balls : vals, samba... 2.15. Crear coreografies simples o escenificacions pels diferents instruments, aprofitant els tipus de ball que surten: vals, havanera, samba... 2.16. Confecció d’un paquet d’activitats CLIC per treballar els elements que ens interessin més. 2.17. Al Parvulari i Cicle Inicial podem trobar i mantenir la pulsació dels diferents números. Plantejament : Podem plantejar l’audició de diferents maneres: - a partir de l’explicació del conte (del TOT a les parts) - a partir d’anar escoltant diferents instruments i posar-hi el conte al final (de les parts al TOT).

Tot dependrà del grup que tinguem a davant, si quan ja saben el final d’un conte no volen saber res més o si al contrari, necessiten saber el final per escoltar els diferents números de la cantata.

3. LLENGUA: 3.1 Els poemes : rima, missatge, ironia, personificacions, jocs de paraules, onomatopeies, quina música hi posa el compositor, descobrir l’instrument amb les paraules amagades... 3.2 La narració : el to, els narradors, la història... 3.3 El vocabulari musical: tant en els poemes com en la narració hi ha molt vocabulari referent a qüestions musicals. Ús del diccionari. 3.4 Fer comparacions (semblances i diferencies) entre els instruments i els aliments en què es transformen: mida, color, ús... 3.5 El poeta: qui és, l’ofici...

3.6 Escriure nous poemes per aquests o altres instruments. 3.7 Intercanvis de poemes amb altres escoles. 3.8 Crear un programa de ràdio a l’institut o l’escola.

4. ALTRES ÀREES:

PLÀSTICA – Representació dels instruments , dels aliments o del moment de les transformacions

d’instrument a aliment: representació plana, amb volum, fent collage, fotografia, manipulació amb programes informàtics de tractament d’imatges...

Violí Viola Violoncel Contrabaix Arpa

Barra de pa i ganiveta Penca de bacallà Pernil de porc ibèric Cuixa de bou dissecada

Manat d’espaguetis

Flauta Oboè Fagot Clarinet Timbals

Neula de Nadal Botifarra dolça de Girona

Braç de gitano de nata i crema

Llonganissa de Vic Formatges

Xil.lòfon Bombo Trompa Trompeta Trombó Tuba

Rastellera de Mona de Ensaïmada Ampolla de vi Coca ensucrada Cava de Sant Sadurní


xocolatins Pasqua d’Alella d’Anoia

- Creació de nous instruments que es transformen en altres aliments... L’orquestra de les verdures, la banda de les fruites en almívar, la coral dels refrescos... - Construcció de diferents tipus d’instruments. - Manipulació d’aliments per als treballs anteriors: tinys amb cafè, plantilles amb patata, construccions amb pasta... - Dibuix dels instrumentistes (diferents posicions corporals ) - El·laboració d’un programa de mà , vestuari o decorats per a la interpretació d’una cantata a l’escola. - Exposició oberta amb els treballs realitzats.

CONEIXEMENT DEL MEDI

- Confecció d’un menú equilibrat amb els aliments de la cantata (o altres), càlcul de proteïnes, calories..., cocció dels aliments... - Trobada gastronòmica amb altres classes de l’escola o amb altres escoles o instituts. - Situar geogràficament les ciutats que anomena la cantata : Vic, Girona, Sant Sadurní d’Anoia, Alella, Sant Petersburg. - Les denominacions d’origen. - Història : personatges històrics del text de la trompeta. - Els aliments : ús, abús, manca. Els problemes de la malnutrició. L’anorèxia.

EDUCACIÓ FÍSICA

- Representar les posicions en què toquen els diferents instrumentistes i endevinar quines són. - Analitzar quines parts del cos i músculs treballa més cada instrumentista. - Crear coreografies simples o escenificacions pels diferents instruments, aprofitant els tipus de ball que surten: vals, havanera, samba...

LLENGUATGE MATEMÀTIC

- Numeració: quantes vegades sentim ...? / Contem compassos - Mesura: mides dels instruments, capacitats dels recipients a l’hora de cuinar... - Geometria: construcció o dibuix dels instruments amb figures geomètriques. - Càlcul: en la confecció del menú, en les estructures musicals...

LLENGÜES ESTRANGERES

- Buscar la traducció dels noms dels instruments o dels aliments. - Explicar a una altra escola de l’estranger l’argument de la cantata (carta, correu electrònic) - Fer la retransmissió del programa de ràdio per un altre país (el mateix programa o un altre). - Redactar o explicar les descripcions dels instruments .

ACTITUDS, VALORS I NORMES

- Respecte durant l’audició a classe. - Despertar l'interès pel coneixement d’obres noves, instruments i compositors. - Valorar el silenci per poder fer una bona audició. - Crear l’hàbit d’escoltar música a casa. - Les emocions , la música i nosaltres.


4.2. LA NARRACIÓ

Normalment en una cantata la narració de la història és com en molts contes: es fa en tercera persona i usa les conegudes i estimades fórmules per començar: Hi havia una vegada... / Vet aquí que ... En Un Concert Desconcertant es tracta de la retransmissió en directe del concert d’aniversari de l'Orquestra Filharmònica de la ciutat, i es dirigeix , doncs, directament als oients, començant amb un: “Bona nit i bona hora . “ De cantates que parlin de música n’hi ha, però que siguin alhora tan enginyoses i didàctiques com aquesta ben poques en trobarem. Els textos de les cançons són petites perles que parlen sobre instruments de l’orquestra simfònica, i la narració la fan els locutors de ràdio Xauxa, que van retransmetent el concert i les seves “sorpreses”, intervenint també en el final “participatiu” de la història. En ser una història “musical” tenim la sort de poder aprofitar també tot el vocabulari, expressions i referents de tot tipus al món musical, sobretot al món de l'Orquestra i dels concerts. El treball a l’aula sobre la narració o els poemes podem relacionar-lo amb l’àrea de llengua, fent-lo l’especialista de música o les pròpies tutores. TEXT INTRODUCTORI: Elements musicals que podem tr eballar a l'aula

1. Ràdio “Xauxa” : Quines emissores coneixeu? Són només de música? D’algun estil en concret? S'hi fan retransmissions en directe?

2. Orquestra Filharmònica : quines orquestres coneixeu? De quin tipus són? Què vol dir Filharmònica?

3. Mestre “Albert Font Caragran”: D'on dirieu que és aquest nom? I el de Herbert von Karajan? És director o ... mestre? Surt a l’escenari amb els músics o més tard? Què fa el públic? (aplaudiments)

4. Estrena mundial d’una obra: Què és una estrena? N’heu vist alguna? En podríem fer alguna a l’escola? Quina obra estrenen?

5. Compositor “Boris Borinot”: Quina feina fa un compositor? D'on és en Boris Borinot? On és Sant Petersburg? Què és un borinot? Què feia als cinc i als vuit anys? Era un nen prodigi? Quants anys tindria actualment?

6. Sonata Apassionata de Beethoven: Existeix realment? Coneixeu alguna obra de Beethoven? D'on era?

7. L'obra estrenada, El pa i la gana : Qui l’ha encarregat? S’encarreguen sempre les composicions? Què vol dir el títol segons el compositor...? Perquè serveix el programa de mà?

8. Afinació: què fan els músics de l’orquestra mentre parlen els locutors? Com ho fan? Per què?

9. El públic: Què ha de fer en Font Caragran abans de començar? Què fa el públic? 10. Tutti: Què significa començar l’obra amb un gran tutti? 11. Inici del concert: Què fa l’orquestra? Quines particelles tenen ? (5ª Simfonia de

Beethoven, Cavalcada de les Walquíries de Wagner ...) Qui parla? (En realitat és la veu d’en Ros-Marbà, compositor i director de la cantata)


4.3. ELS INSTRUMENTS

CANT D'ENTRADA QUÈ PODEM TREBALLAR?

1. Text de la cançó:

CANT D’ENTRADA

Som som som els instruments de l’orquestra, de la pila! Tenim ganes de barrila i d’alçar-vos dels seients. Som l’orquestra! Som la pila! Som la flor dels instruments!

1.1 Presentació dels instruments de l’orquestra en primera persona del plural: personificació. 1.2 Missatge: Predisposició de passar-ho bé. 1.3. Rima del text: ABBA BA

2. Audició:

2.1. A la Introducció de l’orquestra podem escoltar els següents elements: fuet , redoble de timbales , obstinat rítmic dels metalls... 2.2. Escoltar quan entra el Tutti orquestral. 2.3. El cor: fa veus imitatives . Podem fer dos grups a l’aula per escoltar les imitacions i donar una resposta corporal. 2.4. Compàs binari :2/4 (analitzar la mètrica i trobar el compàs) / Tonalitat: Do Major / Tempo: Allegro pomposo e ridicolo (Quin tempo li posarieu? Amb algun adjectiu...?) 2.5. Altres possibles instruments a escoltar: plats.

3. L’orquestra:

3.1. Observació d’una orquestra: col·locació, nombre d’instruments... 3.2. El director o directora: quina feina fa, quins estudis té... 3.3. Orquestres conegudes: l'OBC, la JONC,l'Orquestra Simfònica del Vallès, l'Orquestra Filharmònica de Berlín... Buscar com es creen, com s’organitzen... 3.4 Famílies d’instruments: Classificació. 3.5 La feina del músic professional. 3.6 Organitzar una orquestra a l’aula: amb instruments fabricats, per a una rua, per acompanyar el concert de Nadal...

EL VIOLÍ QUÈ PODEM TREBALLAR?


VIOLÍ

1)A mi no em ve d’aquí tocar demà o ahir, jo sóc un violí que sona perquè sí,

en si. Gonyí-gonyí-gonyí.

2)Aquest que em grata així es creu un serafí,


però és un assassí que em fa, per treure un mi, sofrir. Gonyí-gonyí-gonyí.

3)Deixeu-me anar a dormir o beure un got de vi. Tinc mandra i tot de dir que això no fa per mi ni un bri. Gonyí-gonyí-gonyí

4)De vespre o de matí, el que m’agrada mi, en lloc de tant gonyí, es practicar l’esquí marí. Gonyí-gonyí-gonyí

1.1 Onomatopeia del so del violí: nyigo (al revés gonyí). Sentit de l’humor. 1.2 Comentari sobre el violinista (és el que grata) 1.3 El violí té unes preferències, hi ha un missatge: Personificació de l'instrument. 1.4 Referència a notes musicals: sona perquè sí, en “si”, per treure un “mi”. (Vocabulari). 1.5 Conversió de l'instrument durant la narració : una barra de pa de quilo. 1.6 Rima consonant sempre: aquí, ahir, violí, si...

2. Audició:

2.1. Introducció del violí: escoltar el timbre de l’instrument. Solo : què és? 2.2. Diferents tècniques i possibilitats de l'instrument que se senten: dobles cordes, pizzicatto , glissandos, vibrato, solo-tutti , trinos , virtuosisme (rapidesa, notes agudes...) 2.3. El cor i les veus: escoltar les parts a uníson (paràgraf 1,2), a dues, tres o quatre veus (paràgraf 3 i 4), i les parts parlades (final). 2.4. Compàs ternari (3/8): analitzar la mètrica i trobar el compàs. / Tonalitat: Sol Major / Caràcter: allegretto vivace. (Hauríeu triat aquest adjectiu de tempo?) 2.5. Altres possibles instruments a escoltar: fuet final.

3. El violí:

3.1 Observació violí i violinista: material, forma, com s’agafa... 3.2 Parts del violí: barbeta, efes, pont, cordal, arquet... 3.3 Violinistes coneguts: S. Grapelli, I. Stern, Yehudi Menuhin, D. Oistrach, Enescu... 3.4 Efectes de so: vibrato, pizzicatto, harmònics, dobles cordes... 3.5 Família de la corda fregada. Producció del so.


LA FLAUTA QUÈ PODEM TREBALLAR?


FLAUTA

M’ofego: aire, aire!, que no me n’entra gaire, que no me n’entra, no. L’hi tiro o no l’hi tiro? Em diuen flautejaire, però no flauto gaire, però no flauto, no. L’hi tiro, doncs, l’hi tiro!

1.1 Onomatopeia del so de la flauta: tirolí (amb text: l'hi tiro ). Podríem imaginar les onomatopeies de més instruments... 1.2 Problema de la flauta: li falta aire! (se li ha d'afegir). Personificació de l'instrument. 1.3 Conversió de l'instrument durant la narració: una neula de Nadal. 1.4 Rima sempre consonant (-aire).

2. Audició:

2.1. Breu introducció de la flauta: timbre de l’instrument. Solo . 2.2. Diferents tècniques i possibilitats de l'instrument que se senten: trinos 2.3. El cor: fa cant a dues veus, i un petit cor... 2.4. A l’ inici de les frases cantades: silenci a la primera corxera (sensació de falta d’aire) 2.5. Compàs binari (2/4): analitzar la mètrica i trobar el compàs. / Tonalitat: Re Major / Tempo: vivace. 2.6. Altres possibles instruments a escoltar: carilló, flautí

3. La flauta:

3.1.Observació flauta i flautista: material, forma, com s’agafa... 3.2 Parts de la flauta: bisell, tub, claus... 3.3 Flautistes coneguts: James Galway, Jean Pierre Rampal, C. Arimany... 3.4 Efectes de so: trinos, frulatto... 3.5 Família del vent. Producció del so. Diferents classificacions, segons embocadura (bisell) o segons material (fusta originàriament). 3.6 Diferenciació de la flauta travessera i la flauta de bec. 3.7. El flautí (piccolo)


LA VIOLA QUÈ PODEM TREBALLAR? 1. Text de la cançó:

VIOLA

Hola, em dic Viola, i no sóc la silvestre flor de bosc, la viola: jo estudio per mestra d’escola.

Sola, o en carambola

faré tot el trimestre música i xerinola. Seré la millor mestra

d’escola.

1.1 Voluntat de la viola: ser mestra d’escola. Personificació de l'instrument. 1.2 Diferenciació amb la flor, paraules polisèmiques . 1.3 Conversió de l'instrument durant la narració : penca de bacallà. 1.4 Rima del text (-ola / -estra ): AABABA

2. Audició:

2.1. Introducció de la viola: timbre de l’instrument. Solo. 2.2. Diferenciació amb el timbre del violí i el del violoncel. 2.3. Solistes: veu de dona (soprano ) i veu blanca. Comparació dels dos colors. 2.4. El cor: sentir l’efecte d’eco (tres grups per fer els diferents “-ola”) 2.5. Compàs binari (4/4): trobar la mètrica / Tempo: Moderato. 2.6. Altres possibles instruments a escoltar: arpa

3. La viola:

3.1. Observació viola i violista: material, forma, com s’agafa... 3.2 Parts de la viola: barbeta, efes, pont, cordal, arquet... 3.3 Violistes coneguts: Allan Pettersson, P. Hindemith, B. Britten… 3.4 Efectes de so: vibrato , pizzicatto, harmònics, dobles cordes... 3.5 Família de la corda fregada. Producció del so. 3.6 Comparació de la mida i el timbre de la viola i el violí.

4. La veu:

4.1. Identificació de la veu de dona (soprano) i la veu infantil. 4.2 Classificació de les veus: soprano, mezzo, contralto, tenor, baríton, baix, contratenor. 4.3 Cantar aquest número a classe, amb un solista i tres grups que fan l’eco. 4.4 El canvi de veu a l’adolescència. 4.5 Malalties i higiene de la veu. 4.6 L’ofici de cantant


L'OBOÈ QUÈ PODEM TREBALLAR?


OBOÈ

1) Jo sóc el caganiu, si no m’enganya la memòria, i sempre estic cloc-piu de la via esternutatòria. Boè-boè, no sóc un be Boè-boè, sóc l’oboè. 2) M’agrada el biberó

ben carregat de vi amb gasosa i, si algú em diu bufó, bramar-li una cançó enfadosa Boè-boè, no sóc un be Boè-boè, sóc l’oboè.

3) Quan creixi i sigui gran i em carbassegin les xicotes,

les guanyaré plorant amb un ruixat de falses notes.

Boè-boè, no sóc un be Boè-boè, sóc l’oboè.

1.1 Estat físic: està cloc-piu de la via esternutatòria (So nasal) Personificació de l'instrument. 1.2 Diferents adjectius que se li podrien adjudicar: panxacontent , milhomes (tot i que encara ha de créixer) . 1.3 Conversió de l'instrument durant la narració: botifarra dolça de Girona. 1.4 Rima del text : ABAB 1.5 Onomatopeia de l’oboè: juga amb la mateixa paraula: boè-boè, no sóc un bè, sóc l'oboè.

2. Audició:

2.1. Introducció de l’oboè: solo. Escoltar el timbre de l'oboè. 2.2. Dinàmiques que podem sentir: sforzandos (boè, boè), picat i fluix (no sóc un bè) 2.3. Canvis de mode : major- menor. 2.4. Compàs: binari (2/4) / Mi Major / Tempo: allegro moderato. 2.5. Cor: canta frases a uníson i d’altres a tres veus./ Caràcter alegre (com el caganiu ...) 2.6. Cànon: un cop cantades les tres estrofes es torna a repetir la primera fent cànon al principi. 2.7. Direccionalitat : als “boè, boè” assenyalar si l’interval és ascendent o descendent.

3. L’oboè:

3.1. Observació oboè i oboïsta: material, forma, com s’agafa... 3.2 Parts de l’oboè: canyes, claus, cos ... 3.3 Oboïstes coneguts: Leon Gossens, H. Holliger. 3.4 Efectes de so. 3.5 Família del vent. Producció del so. Diferents classificacions, segons embocadura (doble canya) o segons material (fusta). 3.6 Diferenciació amb el so i la canya del clarinet. 3.7 Família: oboè d’amor, corn anglès...


EL VIOLONCEL QUÈ PODEM TREBALLAR?


VIOLONCEL

Com que em queia la panxa i feia cul van posar-me a dieta de verdura. Però guardar la línia és tal tortura que jo l’he de guardar dins el bagul.

Una fulla de col com a plat fort i un suquet de tomàquet per tot beure no és pas menjar de reis, ho podeu creure: estic per dir que menja més un mort!

El dia que m’aprimi com un tel i la violoncel·la que m’agrada reconegui que em troba una “monada” ja podreu dir-me el “violó-en-el-cel”.

1.1 El violoncel té un problema de pes: Personificació de l'instrument. 1.2 Els règims i les dietes: per què ? 1.3 Conversió de l'instrument durant la narració: pernil de porc. 1.4 Rima del text: ABBA 1.5 Joc de paraules: violoncel – “violó en el cel”.

2. Audició:

2.1 Introducció: solo. Inici temàtic d'El cant dels ocells (i coda final). 2.2 Timbre del violoncel. Diferenciació amb el del violí. 2.3 El cor: escoltar els inicis a uníson i les posteriors entrades a veus (aire imitatiu). 2.4 Caràcter: legato, indicació a la partitura : “de veu ample, amb caràcter trascendental i de profund lament”. Sensació de densitat . 2.5 Compàs binari (4/4): trobar la mètrica / Tempo: Moderato. 2.6 Dictat rítmic dels primers compassos del cor.

3. El violoncel:

3.1 Observació violoncel i violoncel·lista: material, forma, com s’agafa... 3.2 Parts del violoncel: peu, efes, pont, cordal, arquet ... 3.3 Violoncel·listes coneguts: Pau Casals , M. Rostropovich , Yo-Yo Ma, Claret... 3.4 Efectes de so: vibrato, pizzicatto, harmònics, dobles cordes... 3.5 Família de la corda fregada. Producció del so.

4. El cant dels ocells:

4.1 Aprendre a cantar la cançó (o si més no, l'inici) 4.2 Què diu la cançó? És una cançó tradicional, de Nadal, amb moltes estrofes... 4.3 Gravació Pau Casals a la Casa Blanca : discurs sobre la pau davant les Nacions Unides.(Es pot trobar en DVD)


EL CLARINET QUÈ PODEM TREBALLAR?


CLARINET

Com que sóc un clarí net de la boca a l’esquelet m’ensabono cada dia la lluent anatomia: no voldria que un barrut pogués dir-me “claribrut”!

1.1 Personificació de l'instrument: és molt net. 1.2 Joc de paraules : clarí net – clarinet - “claribrut”. 1.3 Conversió de l'instrument durant la narració: llonganissa de Vic . 1.4 Rima del text: AA BB CC

2. Audició:

2.1. Introducció orquestral:caràcter i ritmes d’havanera que es mantenen tot el número. 2.2. Timbre del clarinet– Escoltar les notes ràpides de la introducció. 2.3. El cor: cant al uníson tot el número. 2.4. Compàs: binari (2/4) / Tonalitat: Si bem. Major/ Temps d’havanera. 2.5. Efectes musicals: ritardandos (“no voldria que un barrut...”), a tempo, accents molt marcats... 2.6. Altres instruments a escoltar: pandereta, resposta dels violins (“pogués dir-me...”) 2.7. Picar l’obstinat rítmic (ritme d’havanera): corxera amb punt – semicorxera + dues corxeres. 2.8. Fixar-se en el contrast dels tuttis de l’orquestra (forte) i els solos i duos de clarinet. 2.9. Part final del cor: dictat rítmic (a la partitura són semicorxeres, però ho podem sentir com a corxeres, que segons a quin curs serà més fàcil), i si ens atrevim, melòdic.

3. El clarinet:

3.1. Observació clarinet i clarinetista: material, forma, com s’agafa... 3.2 Parts del clarinet: cos, barrilet, embocadura, claus... 3.3 Clarinetistes coneguts: Artie Shaw, Benny Goodman... 3.4 Efectes de so 3.5 Família del vent. Producció del so. Diferents classificacions, segons embocadura (canya simple) o segons material (fusta). 3.6 El clarinet en el món del jazz. 3.7 La família: requinto, corno di bassetto... A l’orquestra : el clarinet en Si bemol.

4. Les havaneres.

4.1. Audició d’havaneres: com és la música, què diuen les lletres... 4.2. Història i entorn: el mar, el cremat... 4.3.Instruments més usats per fer havaneres : guitarra, veu, acordió, contrabaix...


EL CONTRABAIX QUÈ PODEM TREBALLAR?


CONTRABAIX

1)Quan entro jo hi ha un daltabaix com si arribés la fi. Tothom em mira de biaix (a mi que sóc tan fi!) com si els enlluernés un flaix. 2)Estimo la contralt de baix, la filla del veí, però no em vol tan gros de baix i se'm casava ahir amb un que sembla un llangardaix. 3)És clar que canto banyabaix, si el meu amarg destí em va fer néixer contrabaix en lloc de figurí, i em va endreçar al calaix de baix.

1.1 Problemàtica d’amor no correspost a causa de la figura. Personificació de l'instrument. 1.2 Joc de paraules: Contrabaix enamorat de la contralt. 1.3 Conversió de l'instrument durant la narració : cuixa de bou dissecada. 1.4 Rima del text : ABABA, A rima amb “contrabaix”

2. Audició:

2.1 Introducció del contrabaix: solo (està enfadat?). Altres instruments van afegint-s’hi, creant tensió... 2.2 Timbre del contrabaix: és el més greu dels de corda fregada, com la veu masculina de baix (comparació) 2.3 Atenció a l’entrada del tutti orquestral: temps de vals (sentir l’accent al primer temps i els dos temps dèbils) 2.4 Solista: veu d’home. Un baix que canta el paper del contrabaix. (de fet en Joan Pons és baríton, però aquí fa el paper de Baix). 2.5 El cor: fa diferents papers, canta a tres veus, fa un petit cor... (veure l’estructura) 2.6 Compàs ternari (¾): analitzar la mètrica i trobar el compàs / Tonalitat: Re Major – Fa major / Temps de vals. 2.7 Efectes musicals audibles: ritardandos, calderons, silencis dins les paraules... 2.8 Onomatopeies d’acompanyament: sam, sam / narararara / plim plim.

2.9. ESTRUCTURA:

TEXT ESTRUCTURA TÍMBRICA

1 Estrofa 1 solista + última frase del cor.

2 Estrofa 2 solista + última frase del cor + repetició solista.

3 Estrofa 3 cor (en 3ª persona) a tres veus.


4 Estrofa 3 solista (en 1ª persona) + cor fent acompanyament d’onomatopeies (ajuden a sentir el fraseig) + cor i solista (canvi de tempo i intensitat)

5 Estrofa 1 cor (en 3ª persona) a dues veus. Forte

6 Estrofa 2 cor (en 3ª persona) a tres veus, imitatiu. Mezzoforte

7 Estrofa 3 solista + cor fent acompanyament d'onomatopeies + coda final.

3. El contrabaix:

3.1. Observació contrabaix i contrabaixista: material, forma, com s’agafa... 3.2 Parts del contrabaix: peu, efes, pont, cordal, arquet... 3.3 Contrabaixistes coneguts: Charles Mingus , D.Dragonetti... 3.4 Efectes de so: vibrato, pizzicatto, harmònics, dobles cordes... 3.5 Família de la corda fregada. Comparacions de mida, de timbre, altura... 3.6 El contrabaix en el món del jazz. 3.7 Cobla: Tot i que normalment té quatre cordes, a la cobla es toquen contrabaixos de tres cordes de tripa. En aquest cas s’acostuma a anomenar-lo "verra".

4. La veu:

4.1. Identificació de la veu greu d’home: baix. 4.2. Classificació de les veus: soprano, mezzo, contralto, tenor, baríton, baix, contratenor. 4.3. Cantar aquest número a classe, imitant el timbre de veu greu i “fosc”. 4.4. El canvi de veu a l’adolescència. 4.5. Malalties i higiene de la veu. 4.6. L’ofici de cantant.

5. El vals:

5.1. Característica principal: dansa de compàs ternari (casi sempre ¾ ). 5.2. Com es balla? On es ballava al S. XIX? (ball “de saló”) 5.3. Escoltar valsos de la família Strauss (vals vienès)

EL FAGOT QUÈ PODEM TREBALLAR?


FAGOT

Els meus companys em donen fama de tabalot però jo els dic: - Amb una cama quin mal es pot? Passa que em bufa pels darreres un carallot, que em trenca fuses i corxeres (quin paperot!). Però no sóc una desgràcia ni un mal fagot. Vejam, digueu, no tinc més gràcia que un esquellot?


1.1 Personificació de l'instrument: té una sola cama, no vol quedar malament... 1.2 Vocabulari musical: fuses, corxeres, esquellot... 1.3 Conversió de l'instrument durant la narració: braç de gitano de nata i crema. 1.4 Rima del text: ABAB

2. Audició:

2.1 Introducció del fagot: solo. 2.2 Timbre del fagot: el més greu de la família de vent fusta. (Quin era el més greu de la família de la corda?) 2.3 El cor: cant a l’uníson tot el número. 2.4 Compàs binari (2/4): escoltar la mètrica i treure el compàs / Tempo: allegretto. 2.5 Dibuix melòdic del principi: fixar-se en la repetició de la mateixa nota en tota la frase musical menys en l’accent de la frase: _ _ _ _ _ _ _ Î _ 2.6 Dictat rítmic de la primera frase (a CS) 2.7 Similituds amb la 5ª Simfonia de Beethoven: final del clarinet, ritmes... 2.8 Acompanyament a la primera estrofa: cromatismes descendents dels vents.

3. El fagot:

3.1 Observació fagot i fagotista: material, forma, com s’agafa... 3.2 Parts del fagot: tudell, tub, llengüeta... corretja per penjar... 3.3 Fagotistes coneguts: Klaus Thunemann, Désiré-Hippolyte Dihau (retratat en el quadre de Degás L’Orchestre de l’Opéra ) 3.4 Efectes de so de l’instrument 3.5 Família del vent. Producció del so. Diferents classificacions, segons embocadura (doble canya) o segons material (fusta). 3.6 El contrafagot.

LA PERCUSSIÓ QUÈ PODEM TREBALLAR?


ELS DE PERCUSSIÓ

El cul ens piquen i el carpó amb la baqueta i el bastó.

El cap ens tusten i el clatell amb la maceta i el martell. I tots nosaltres, bons minyons, dels mastegots en fem cançons. Però la mosca ens puja al nas i la farem com un cabàs.

No negareu que hem avisat: el nostre cop serà sonat!

1.1 Família de percussió: en no ser un sol instrument es fa ús del plural. 1.2 Personificació: “ens piquen el cul...el cap...”, “nosaltres en fem cançons” 1.3 Intenció de “venjar-se “... què faran? 1.4 Conversió dels instruments durant la narració: timbals-formatges , xilofon-rastellera de


xocolatins, bombo-mona de Pasqua 1.5 Vocabulari musical: baqueta, maceta, martell... 1.6 Rima del text (-ola / -estra ) AA BB CC...

2. Audició:

2.1 Introducció de la percussió: sentim timbales, xilòfon, plats, campanes i caixa. Podem picar el ritme d’algun d’ells. Notar el crescendo progressiu. 2.2 El cor: dues parts. A: a tres veus homofòniques. B: a dues veus imitatives.

Atenció als cromatismes descendents . 2.3 Caràcter: indicació a la partitura: “com un lament i sempre ben marcat ”. Perquè estan enfadats? 2.4 Compàs: binari (2/4) / Tonalitat: la menor / Tempo: allegro molt moderato. 2.5 Cançó de l’arpa entremig i represa de la “Percussió.”

3. La família de la Percussió:

3.1 Observació de diferents instruments de percussió de l’orquestra i manera de tocar-los. 3.2 Classificació de la percussió (determinada-indeterminada / idiòfons...), producció del so i material. 3.3 Les baquetes: diferents tipus. 3.4 Percussionistes coneguts: Ray Barretto, 3.5 Efectes de so: redobles, glissandos... 3.6 Instruments de percussió fora de l’orquestra (percussió Orff / bateria / ètnics o populars...) 3.7 La percussió fora de l’orquestra: en el jazz, el flamenc, el claqué, música folk, percussió corporal...

L' ARPA QUÈ PODEM TREBALLAR?


ARPA

Jo sóc una princesa de cabellera d’or que espera l’escomesa d’un mal drac sense cor.

I he fet una promesa que si me’n salva algú m’hi caso amb rapidesa, mal que sigui zulú. Ai quina bestiesa!, me’n salva aquest timbal sense ombra de noblesa, que m’eixorda: animal!

1.1 Personificació de l’arpa: és una princesa. 1.2 Comparació amb la llegenda de St Jordi, però a ella qui la salva? 1.3 Conversió de l'instrument durant la narració : un manat d’espaguetis. 1.4 Rima del text: ABAB ACAC ADAD

2. Audició: 2.1 Instrument dins la cançó de la Percussió. 2.2 Timbre de l’arpa, arpegiats ...


2.3 Paper de solista : veu de dona (mezzo ). 2.4 El cor. Dinàmiques de l’ultima frase: accelerando i crescendo per enllaçar amb la “Percussió”. 2.5 Compàs binari (2/4): analitzar la mètrica i trobar el compàs. / Tempo: Moderato. 2.6 Altres possibles instruments a escoltar: oboè .

3. L’arpa:

3.1 Observació arpa i arpista: material, forma, com s’agafa... 3.2 Parts de l’arpa: cordes, pedals... 3.3 Arpistes coneguts: Rosa Balcells, Arianna Savall, N. Zabaleta... 3.4 Efectes de so: arpegiats... 3.5 Família de la corda pinçada. Producció del so. 3.6 Comparació amb cítares, salteris o arpes andines.

4. La veu:

4.1 Identificació de la veu de dona. 4.2 Classificació de les veus: soprano, mezzo, contralto, tenor, baríton, baix, contratenor. 4.3 Cantar aquest número a classe, imitant el timbre de veu d'una princesa... 4.4 El canvi de veu a l’adolescència. 4.5 Malalties i higiene de la veu. 4.6 L’ofici de cantant.

VENT METALL QUÈ PODEM TREBALLAR?


TROMPA

Jo serveixo per caçar la guineu i el cervatell. Només m’heu d’arreplegar i tirar-me al seu clatell .

TROMPETA

Ja en els temps del Faraó jo engegava la batalla. Feia treure, amb un pregó, al rei Jaume la navalla, al rei Sol el gran canó, al rei moro la mortalla i al nap-buf Napoleó la grossíssima medalla de daurada requincalla per guardar-se de la por .

Jo prou canto en so de pau, però el foc em ve al darrere i organitza el marramau. Però, alerta, la fal·lera que m’agrada i que m’escau i em fa perdre la bufera a la plaça i al palau


és cantar “La Masovera” o “La Bella molinera”, i, en ser vespre, anar a sarau.

TUBA

M’he casat amb el tub tub tub de la pasta de dents: sóc la tuba d’un grup grup grup d’aprenents estridents que fem rock en un club club club de la Costa dels Vents. Sóc la dona dels tub tub tub de la pasta de dents.

TROMBÓ

Com m’engresquen els safaris per les terres dels bantús, entre mones i canaris lleopards i marabús! Jo volia fer carrera d’elefant de dos ullals, amb la trompa riallera eixordant els esquimals. Però vaig fallar l’examen, i un negríssim professor va llançar-me aquest dictamen:

- Si de cas, tu, per trombó.

Personificació de tots els instruments: 1.1 Trompa :

– Conversió de l'instrument durant la narració: ensaïmada. – Quin és l’ús que se’n fa per anar de cacera? Encara es fa? On? – Rima: AB AB

1.2 Trompeta : - Quin ús se n’ha fet? Què li agrada a ella?

– Referències històriques a diferents reis, batalles... – Referència a altres obres musicals, les podem escoltar: La Bella Molinera o La

Masovera. – Conversió de l'instrument: ampolla de vi d'Alella. – Rima: ABABABABBA.

1.3 Tuba : - Joc de paraules : tub – tuba (masculí – femení). S'ha casat amb el tub. - Quin estil de música toca? En sap molt? - Conversió de l'instrument: s’omple de cava de Sant Sadurní d’Anoia. Denominacions d’origen.

- Rima: AB AB...


1.4 Trombó : - Semblances amb l’elefant. Què volia fer el trombó?

- Vocabulari sobre safaris i animals. - Què va passar a l’examen? - Conversió de l'instrument: coca ensucrada . - Rima: ABAB CDCD...

2. Audició:

2.1 Quatre instruments en un sol número: es fa la presentació de cada un per separat, i després s’ajunten les diferents melodies per cantar-les alhora, com en un QUODLIBET . Podem cantar algun Quodlibet senzill a la classe. 2.2 GUIA de l'audició:

TEMPS Possibles elements a treballar-hi 0,25” TROMPA Introducció: trompes solistes. Aires de cacera. Timbre de la trompa. El cor: escoltar i marcar les entrades a cànon Llenguatge musical: intervals dels primers quatre cc (4ª, 5ª, 8ª) Compàs: ternari (¾) / Tonalitat: Fa Major 0,55” TROMPETA trompetes solistes: timbre. Altres instruments: acompanyament de redobles de caixa. Llenguatge musical: Dictat rítmic i/o melòdic dels vuit primers compassos El cor: cant al uníson. Staccatto tota l’estona Compàs: binari (2/4 ) / Tonalitat: Do Major Caràcter marcial (Primera part del poema) 1,28” TUBA Introducció: tuba solista. Timbre de la tuba Caràcter de dansa, de vals El cor: cant a l' uníson . Compàs: ternari (¾) / Tonalitat: Fa Major.

Monosíl·labs tub / grup / club : escoltar el dibuix melòdic : ascendent o descendent?

1,56” TUBA +

TROMPA Escoltar la frase de la trompa amb el final de la tuba, sonen simultàniament .

Els dos instruments tenen compassos ternaris. 2,04” TROMPETA Inici en el final de la trompa i la tuba Compàs: binari (Resta del poema que faltava) 2,37” TROMBÓ Introducció: trombó solista. Timbre del trombó Canvi de formació instrumental: Combo Canvi d’estil: salsa El cor: cant al uníson. Manera de cantar més desimbolta... Compàs: binari (4/4) / Tonalitat: re menor Altres possibles instruments a escoltar: piano, bateria 3,09” TUTTI Simultaneïtat de tots els metalls i compassos.


Resposta corporal a les diferents entrades dels instruments (en petits grups, amb targes de colors, amb gestos, musicogrames.

Quodlibet : què és, cantar-ne algun i / o composar-ne uns quants Text final

3. Els instruments de metall:

3.1 Observació de cada un i de l'instrumentista: material, forma, com s’agafa... 3.2 Parts dels instruments: embocadura, pistons (trompeta), bares (trombó), sordines... 3.3 Instrumentistes coneguts: Louis Amstrong, Dizzy Gillespie, Miles Davis... 3.4 Efectes de so de cada un. 3.5 Família del vent metall. Producció del so. Observar el material / Embocadura de broquet / Manera de bufar, intensitat del so... 3.6 Els metalls en altres formacions musicals:

grups de jazz, bandes... 4. La salsa:

4.1 Audició d’algunes obres: com és la música, hi ha lletra ...?

4.2 Història i entorn: 4.3 Instruments més usats en la salsa. 4.4 Com es balla?

CANT DELS MENJAIRES QUÈ PODEM TREBALLAR?


CANT DELS MENJAIRES

Fa mesos que ens morim de fam i ja no ens ve d’un pam, de veure tant de plateram la boca ens fa nyam nyam. Què hi fa que fos una guitarra, si ens fa ballar la barra i té aquest gust de botifarra, que ens fa enfilar a la parra. Ai caram quin plateram


trunc-que-te-te-ra La boca ens fa nyam, nyam, nyam, nyam. Suits i concerts i simfonies, són fines llepolies que, sense gaires calories, ens omplen d’alegries, No és pas el vi que ens fa contents sinó aquests instruments, que ens fan barrila, somrients, darrera de les dents.

1.1 Qui està parlant? Comiat de tothom. 1.2 Subtítol a la partitura : “Tafelmusik ”. El terme “Tafel” en alemany significa “taula”, sabent això podem demanar als nens i nenes què deu voler dir “Tafelmusik”...

“Tafelmusik”: terme alemany que es refereix a un tipus de Música de cambra que es tocava en els grans banquets de l'època del Classicisme, sobretot amb instruments de vent (tot i que compositors barrocs com Telemann o Delalande també n'escrivien).

1.3 Vocabulari de formes musicals: suites, concerts, simfonies... Com són? En sabem d'altres? 1.4 Benefici de la música: “sense gaires calories, ens omplen d'alegries.” 1.5 Com serà la música? (havent llegit només el text): alegre, melancòlica, marcial, dansa... 1.6 Rima del text AAAA BBBB...

2. Audició:

2.1 Introducció de l'orquestra. 2.2 El cor: parts a l’unísson, dues, tres i quatre veus. 2.3 Diferents caràcters i textures :

- Part dels “nyam, nyam”: dues veus imitatives, caràcter marcat. - Part del “Què hi fa...”: continuen dues veus imitatives, però amb caràcter més legato. - Les altres parts a veus són més homofòniques.

2.4 “Que ens fa enfilar a la parra”: dibuix ascendent de la música. 2.5 Compàs binari (2/4 ) / Do Major – sol menor – Sol major – Do Major. / allegretto . 2.6 Joc auditiu amb els picats de mans: quants n’hi ha? (20) 2.7 “Nyam nyam” finals: quantes queixalades finals fan? (31) 2.8 Final : quin estil recorda? Com el definirieu? (Escoltar algunes simfonies ...) 2.9 Alguns instruments per escoltar: parts instrumentals amb solistes de vent, fàcilment identificables.

3. Una coral:

3.1 Qui l'integra?: nombre de cantaires, edats... Què s'hi fa? 3.2 Tipus: orfeó, cor, de veus mixtes, de veus blanques o veus d'home...

3.3 El paper del director. 3.4 La cura dels instruments: les veus.Sessions de tècnica vocal per iniciar l'assaig.

3.5 Col·locació dels cantaires per veus (sopranos, contraltos, tenors i baixos). 3.6 Repertori: què canten? Hi ha corals especialitzades? 3.7 Els festivals, intercanvis, concerts... 3.8 Les corals del barri: quines són? A qui van adreçades? On assagen? 3.9 Programar una visita a un assaig d'una coral.

3.10 Creació d'una coral estable a l'escola: d'alumnes, de mestres, de famílies...


4.4 MÉS ACTIVITATS: PARAULES PERDUDES...

BUSCA LES PARAULES PERDUDES: POEMES D'UN CONCERT DESCONCERTANT Miquel Desclot CANT D’ENTRADA

Som som som els _________ de l’orquestra, de la pila! Tenim ganes de __________ i d’alçar-vos dels __________. Som l' _________ ! Som la pila! Som la flor dels _____________!

VIOLÍ

A mi no em ve d’aquí tocar demà o ______, jo sóc un _________ que sona perquè sí,

en si. Gonyí-gonyí-gonyí.

Aquest que em _______ així es creu un serafí, però és un ___________ que em fa, per treure un mi,

sofrir. Gonyí-gonyí-gonyí.

Deixeu-me anar a dormir o beure un got de ____. Tinc mandra i tot de dir que això no fa per ____

ni un bri. Gonyí-gonyí-gonyí

De _______ o de matí, el que m’agrada mi, en lloc de tant ______, és practicar l’esquí

marí. Gonyí-gonyí-gonyí


FLAUTA

M’ofego: aire, _______!, que no me n’entra gaire, que no me n’entra, no. L’hi tiro o no ________ ? Em diuen flautejaire, però no flauto gaire, però no flauto, no. L’hi tiro, doncs, l’hi tiro!

VIOLA

Hola, em dic _________, i no sóc la _________ flor de bosc, la viola: jo estudio per _______

d’escola.

Sola, o en carambola

faré tot el _________ música i xerinola. Seré la millor mestra

__________.

OBOÈ

Jo sóc el caganiu, si no m’enganya la _________, i sempre estic cloc-piu de la via esternutatòria.

Boè-boè, no sóc un ____ Boè-boè, sóc l’_______. M’agrada el biberó ben carregat de vi amb _______ i, si algú em diu bufó, bramar-li una _______ enfadosa Boè-boè, no sóc un ____ Boè-boè, sóc l’______. Quan _______ i sigui gran i em carbassegin les xicotes, les guanyaré plorant amb un ruixat de falses notes.


Boè-boè, no sóc un _____ Boè-boè, sóc l’_______.

VIOLONCEL

Com que em queia la ______ i feia cul Van posar-me a dieta de _______. Però guardar la línia és tal tortura que jo l’he de guardar dins el ______.

Una fulla de _____ com a plat fort i un suquet de tomàquet per tot beure no és pas ___________ de reis, ho podeu creure: estic per dir que ________ més un mort!

El dia que _________ com un tel i la violoncel·la que __________ reconegui que em troba una “monada” ja podreu dir-me el “violó-en-el-______”.

CLARINET

Com que sóc un clarí net de la boca a l’_________ m’ensabono cada _____ la _______ anatomia:

no voldria que un barrut pogués dir-me “clari_____”!

CONTRABAIX

Quan entro ___ hi ha un dalta____ com si arribés la ____. _______ em mira de biaix (a mi que sóc tan ____!) com si els enlluernés un _____. Estimo la contralt de baix, la ______ del veí, però no em vol tan ______ de baix i se'm casava ahir amb un que sembla un ____________. És clar que _______ banyabaix, si el meu amarg _____


em va fer néixer _____________ en lloc de figurí, i em va endreçar al ________ de baix.

FAGOT

Els meus companys em donen ______ de tabalot però jo els dic: - Amb una _______ quin mal es pot? Passa que em bufa pels darreres un __________, que em trenca fuses i _________ (quin paperot!). Però no sóc una desgràcia ni un mal ________. Vejam, digueu, no tinc més gràcia que un ___________?

ELS DE PERCUSSIÓ

El ______ ens piquen i el carpó amb la baqueta i el _________.

El _____ ens tusten i el clatell amb la maceta i el _________. I tots nosaltres, bons minyons, dels mastegots en fem ________. Però la _______ ens puja al nas i la farem com un __________.

No negareu que hem ________: el nostre cop serà __________!

ARPA

Jo sóc una __________ de cabellera d’________ que espera l’escomesa d’un mal ______ sense cor. I he fet una promesa que si me’n ________ algú m’hi caso amb ___________, mal que sigui zulú.


Ai quina bestiesa!, me’n salva aquest _________ sense ombra de noblesa, que m’eixorda: animal!

TROMPA

Jo serveixo per _______ la ________ i el cervatell. Només m’heu d’arreplegar i tirar-me al seu clatell .

TROMPETA

Ja en els temps del Faraó jo engegava la _________. Feia treure, amb un pregó, al rei ________ la navalla, al rei Sol el gran canó, al rei moro la mortalla i al nap-buf _________ la ______________ medalla de daurada requincalla per ___________ de la por .

Jo prou canto en so de _____, però el foc em ve al ________ i organitza el marramau. Però, alerta, la fal·lera que m’agrada i que ________ i em fa perdre la bufera a la plaça i al palau és ________ “La Masovera” o “La Bella molinera”, i, en ser vespre, anar a sarau.

TUBA

M’he casat amb el tub tub tub de la ________ de dents: sóc la tuba d’un grup grup grup d’aprenents ___________ que fem rock en un club club club de la Costa dels ________. Sóc la dona del tub tub tub de la pasta de _______.


TROMBÓ

Com m’engresquen els _________ per les terres dels bantús, entre mones i ________ lleopards i marabús! Jo volia fer ________ d’elefant de dos ullals, amb la _________ riallera eixordant els esquimals. Però vaig fallar l’_________, i un negríssim professor va llançar-me aquest dictamen:

- Si de cas, tu, per trombó.

CANT DELS MENJAIRES

Fa ________ que ens morim de ______ i ja no ens ve d’un pam, de veure tant de plateram la _____ ens fa nyam nyam. Què hi fa que fos una ___________, si ens fa ballar la barra i té aquest _______ de botifarra, que ens fa enfilar a la ________. Ai caram quin plateram trunc-que-te-te-ra La boca ens fa _______________ Suits i ________ i simfonies, són fines llepolies que, sense gaires calories, ens omplen d’___________, No és pas el vi que ens fa _________ sinó aquests ___________, que ens fan barrila, somrients, darrera de les ________.


5. FITXA I PISTES DEL CD

5.1 ÍNDEX DE LES PISTES

CANT Veus

13 3,37” Text: inici de la narració Narradors: N

14 1,12” CANT D'ENTRADA COR

15 2,19” VIOLÍ COR

16 1,09” FLAUTA COR

17 2,38”Narració N

VIOLA 0,18” Soprano + COR


OBOÈ 0,14” COR

19 2,52”VIOLONCEL COR

Narració 2.33” N

20 2,08” CLARINET COR

21 3,29” CONTRABAIX BAIX + COR


FAGOT 0,31” COR


PERCUSSIÓ 0,11” COR

24 1,40” ARPA + PERCUSSIÓ MEZZO + COR

25 5,32”METALL COR

Narració 0,0” N

Trompa 0,25” COR

Trompeta 0,55” COR

Tuba 1,28” COR

Trompa+ tuba 1,56” COR

Trompeta 2,04” COR

Trombó 2,37” COR

Tutti !! 3,10” COR

Narració final 3,47” N

26 3,07” CANT DELS MENJAIRES COR

Nº Pista CDAcuitacantar

4

TEMPS TOTAL de cada pista

TEM PS PARCIAL


5.2 FITXA TÈCNICA:

CD ACUITACANTAR 4: Enregistrat a la Sala Simfònica de l'Auditori de Barcelona el mes de gener de 2002, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció del mestre Antoni Ros-Marbà. Tirant lo Blanc Text: Núria Albó Música: Antoni Ros-Marbà (...) Un Concert Desconcertant Text : Miquel Desclot Música : Antoni Ros-Marbà Corals del COR DEL SCIC : L'Esquitx (Barcelona), Saba Nova (Girona), Els Matiners (L'Hospitalet de Llobregat), Xerinola ( St Vicenç dels Horts), Els Petits Martinencs ( Barcelona), Coloraines i Cor de Joves de l'Orfeó Gracienc (Barcelona) i Cor del Conservatori de Terrassa. Solistes : Rosa Mateu (arpa), Núria Rial (viola), Joan Pons (contrabaix). Narradors : Lloll Beltran i Antoni Bassas. Veus : Antoni Ros-Marbà i Pere Tàpies. Col·laboracions : Lluís Vidal Trio, Ricardo Casero (trombó) i Cristof Ran (contrabaix) Preparació dels cors: Abel Castilla i Martí Ferrer.

(Més informació en el CD)


6. ENREGISTRAMENT D’UN CD

Veure el procés d’enregistrament d’aquest CD pot servir-vos per entendre d’altres enregistrament diferents . El primer que se sabia era l’obra que es volia enregistrar: Un Concert Desconcertant junt amb una altra cantata d’en Ros-Marbà, Tirant lo Blanc. Una vegada escollida l’obra a enregistrar es decideix qui, quan i com . De fet la voluntat del mateix compositor en gravar la seva obra va ajudar molt a activar el procés. La coincidència de dates entre l’OBC i Ros-Marbà durant la primera setmana de gener de 2002 permeté que, com que els nois i noies de les corals estaven de vacances, es poguessin ajuntar les forces per enregistrar les dues cantates en quatre dies. Al juny anterior (2001), sabent la disponibilitat de l’orquestra i el director, es van convocar les corals del SCIC als projectes que es farien aquell any, i un era l’enregistrament de les dues cantates de Ros-Marbà. En el projecte s’especifica què es demana (nivell, assaigs dies d’enregistrament) i què s’ofereix (autocars, dietes, prestigi). Cada coral es va apuntar planejant el curs i aprofitant, si s’esqueia, programar altres concerts propis. Aquesta antel·lació en la programació és indispensable per a l’èxit de la producció.

Un cop triats els cors per a cada projecte se’ls va convocar a dos assaigs previs d’un dia sencer el primer i de tot un cap de setmana el segon. Aquest assaig no és per aprendre cap número de la cantata sinó per allò que en termes de corals se’n diu “empastar”, que vol dir fer que aquell mosaic de maneres de cantar es converteixin en un de sol, a l’hora que tots els dubtes que havien pogut sorgir s’esvaeïxin i tot quedi a punt per enregistrar. Aquests assaigs es van fer amb un pianista que tocava una reducció de la partitura general i feia d’orquestra. En el moment de l’enregistrament, qualsevol dubte o canvi pot comportar perdre un munt d’estona (que es converteix en molts diners perduts) i de concentració (que encara fa perdre més temps per poder tornar-se a posar a punt). Per això és important tenir preparat minut a minut el què passarà durant els dos dies. Un cop passats els dies d’enregistrament, la producció artística i el mateix compositor van tenir la feina de triar i polir. En aquest cas, en ser tot en directe i cor i orquestra simultàniament (fet poc habitual) gairebé res no es podia modificar per millorar un passatge o una intervenció. S’havia de seleccionar quina de les tres o quatre preses que tenien de cada número era la millor. Molts cops n’hi ha una que no és perfecta per alguna qüestió però en canvi té un tremp i una vivor excepcionals. Val a dir que només els solistes i els narradors van ser convocats un altre dia per fer les seves parts. Així s’aconsegueix el que se’n diu el màster. Aquesta paraula a mig camí de l’anglès i el llatí ve a ser el motlle des del qual es fan les còpies dels CDs per posar-los a la venda. Abans d’això es van escoltar el premàster el director i l’equip del SCIC que havia portat el projecte, a fi i efecte d’opinar sobre alguns detalls i si era possible millorar-los, amb la mediació del productor artístic. Paral·lelament es busca un dissenyador gràfic per editar el llibret que s’inclou dins de la càpsula del CD amb tot el text que hi ha d’anar. Un cop tothom ha pogut dir-hi la seva i s’ha arribat a conclusions es dóna el treball per bo i s’envia a fàbrica per fer les còpies.


7. MATERIALS

7.1. PÀGINES WEB

PAGINES WEB BIOGRÀFIQUES: Antoni Ros-Marbà:

1. http://www.goldbergweb.com/es/interpreters/conductors/19145.php 2. http://www.igaem.xunta.es/igaem/curriculo.php?txt=curr_eaem&lg=gal

Miquel Desclot : 3. http://cultura.gencat.net/ilc/itineraris/docs/desclot.doc 4. http://www.escriptors.cat/autors/desclotm/index.php PAGINES WEB SOBRE ORQUESTRES:

5. Pàgina sobre l’OBC: http://www.auditori.org/pub/obc/ 6. Portal de l’Orquestra Filharmònica de Nova York dedicat als infants. Hi trobareu

informació sobre els instruments de l’orquestra, diversos jocs i activitats: http://www.nyphilkids.org/

7. L'orquestra de la Xtec, amb explicacions i imatges de cada instrument: http://www.xtec.es/trobada/musica/index.htm ( jocs diversos)

8. Pàgina de The London Symphony Orchestra : http://www.lso.co.uk/home/ 9. Pàgina de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya : http://www.jonc.cat/ 10. Webquest sobre l’orquestra i els seus instruments :

http://www.webquestcat.org/~webquest/cursWQ/banda/orquestra.html 11. Pàgina de l’Orquestra Simfònica del Vallès : http://www.osvalles.com/ 12. Llista de webs d’orquestres i d’associacions vinculades amb orquestres :

http://www.cercat.com/lincaweb/recurscat/clasicorquestra.html 13. Web amb activitats sobre l'orquestra:http://www.playmusic.org/stage.html 14. Pàgina de la National Symphony Orchestra : http://www.kennedy-center.org/nso/ 15. Guia didàctica sobre Guia d'orquestra per a joves , de B. Britten (Servei Educatiu de L’Auditori):

http://www.auditori.org/pub/auditori/cat/serveieducatiu/dpedagogics/00guiadorquestra.pdf 16. Pàgina per baixar-se el paquet d'activitats clic sobre “Guia d’orquestra per a joves” :

http://clic.xtec.net/db/act_es.jsp?id=1375 17. Guia didàctica sobre “La màquina orquestral” (Servei Educatiu de L’Auditori):

http://www.auditori.org/pub/auditori/cat/serveieducatiu/dpedagogics/00maquinaorquestral.pdf

18. Guia didàctica dels “Assaigs de l'OBC” ( Servei Educatiu de L’Auditori): http://www.auditori.org/pub/auditori/cat/serveieducatiu/dpedagogics/11assaigsOBC.pdf

19. Pàgina web del Gran Teatre del Liceu : http://www.liceubarcelona.com/ 20. Pàgina per veure la distribució dels instruments dins l'orquestra, escoltant alguns exemples (

bastants d'elèctrics).En anglès: http://www.garritan.com/audition_hr/


PÀGINES WEB AMB INFORMACIÓ SOBRE INSTRUMENTS : INSTRUMENTS I CLASSIFICACIONS :

21. Pàgina personal on es presenten les diferents famílies d’instruments: http://campus.uab.es/~2121438/index.htm

22. Pàgina amb activitats sobre instruments i compositors: http://www.sphinxkids.org/index.html

23. Pàgina del Museu de la Música de Barcelona on trobareu imatges de diferents instruments, i classificacions de les famílies instrumentals segons els diversos sistemes: http://www.museumusica.bcn.es/04/i2.htm

24. Pàgina en castellà amb explicacions i imatges dels instruments: http://www.melomanos.com/academia/instrum/indexins.htm

25. Il·lustracions clares, exemples sonors i explicacions sobre els instruments, a més d'un croquis amb la col.locació de l'orquestra: http://www.xtec.es/~jmoneo/musica/instruments.htm

26. Visita virtual al Museu de la Cité de la Musique: http://www.cite-musique.fr/francais/musee/parcours/visite_virtuelle/pop_visite.htm

27. L'audició a l'aula, pàgina amb una secció d'instruments, a més d'una selecció de compositors, obres i activitats:http://www.xtec.net/%7Egufartes/index.htm

28. Banc d'imatges del MEC d'instruments musicals: http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes2/buscador/index.php?zona=col&nivel1=585

29. Banc de sons del MEC: http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes/sonidos/directorio.php 30. Pàgina amb un enllaç a imatges d'instruments en quadres de diferents períodes de la història:

http://www.xtec.es/~jgodoy/art/pintmus.htm

31. Museu d'Stockholm, amb imatges d'instruments: http://stockholm.music.museum/index.php?l=en&mmcss=l

32. Pàgina en anglès sobre els instruments: http://datadragon.com/education/instruments/

INSTRUMENTS DE VENT:

33. http://campus.uab.es/~2121438/vent_me.htm 34. http://www.xtec.es/~jmoneo/musica/vent.htm 35. Guia didàctica sobre “Els colors del metall ” (Servei Educatiu de L’Auditori):

http://www.auditori.org/pub/auditori/cat/serveieducatiu/dpedagogics/06colorsdelmetall.pdf 36. Guia didàctica sobre “Metàl.lics ” (Servei Educatiu de L’Auditori):

http://www.auditori.org/pub/auditori/cat/serveieducatiu/dpedagogics/05metalics.pdf 37. Guia didàctica sobre “La casa de vent i de fusta ” (Servei Educatiu de L’Auditori):

http://www.auditori.org/pub/auditori/cat/serveieducatiu/dpedagogics/09pobleventifusta.pdf 38. Pàgina web sobre la trompeta: http://www.trompetista.freeservers.com 39. Pàgina sobre boquilles i sordines per instruments de metall:

http://www.romerabrass.com/instrumentos_viento_metal.htm

INSTRUMENTS DE CORDA:

40. Guia didàctica sobre “So de corda ” (Servei Educatiu de L’Auditori): http://www.auditori.org/pub/auditori/cat/serveieducatiu/dpedagogics/04sodecorda.pdf

41. Guia didàctica sobre “Descorda el bagul ” (Servei Educatiu de L’Auditori): http://www.auditori.org/pub/auditori/cat/serveieducatiu/dpedagogics/00descordaelbagul.pdf

42. Fotografies: http://www.terra.es/personal/josepmb2/cord0000.htm 43. http://www.xtec.es/~jmoneo/musica/corda.htm 44. El violí i el jazz: http://www.kolumbus.fi/hilkka.rocosa/el%20violi%20i%20el%20jazz.htm


INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ:

45. Guia didàctica sobre “Percussions ” (Servei Educatiu de L’Auditori): http://www.auditori.org/pub/auditori/cat/serveieducatiu/dpedagogics/03percussions.pdf

46. Article enciclopèdic on hi ha una classificació detallada dels instruments de percussió així com també links a d’altres articles sobre instruments concrets: http://es.wikipedia.org/wiki/Instrumentos_de_percusi%C3%B3n

47. http://campus.uab.es/~2121438/percu.htm

PÀGINES WEB AMB DIFERENTS RECURSOS MUSICALS:

48. Recursos, amb llista d'orquestres: http://www.xtec.cat/entitats/rmcc/ 49. Vocabulari musical sonor: http://www.xtec.es/rtee/cat/teledmus/vocabulari/vocabulari.htm 50. Pàgina de la Web del PIE amb experiències i intercanvis relacionats amb l'educació musical. Recull

de cançons tradicionals catalanes. Vocabulari musical i base de dades de cançons europees: http://www.xtec.es/recursos/musica

51. Web de l'AEMCAT (Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya): http://www.aemcat.org/ 52. Llistat de llocs d'Internet relacionats amb la música: Worldwide Internet Music Resources

53. Pàgina personal amb molts recursos per l'aula, també amb imatges d'instruments: http://www.lapaginamusical.net/

54. Pàgina amb enllaços i activitats sobre música per a Primària: http://www.edu365.com/primaria/muds/musica/index.htm

55. La Caixa de Música:http://www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/index.htm

56. Per crear música aleatòria: http://www.grotrian.de/spiel/e/spiel_win.html

57. DIVERSITA'T. Cançons, danses... activitats i recursos per a la convivència en la diversitat : http://www.entrecultures.org/04_calidos/diversitat.htm

58. Pàgina de materials en anglès sobre diferents àrees. Direccionat a la de música: http://www.enchantedlearning.com/music/

PÀGINES WEB SOBRE LA VEU HUMANA:

59. Guia didàctica sobre “Wimoweh ” ( Servei Educatiu de L’Auditori): http://www.auditori.org/pub/auditori/cat/serveieducatiu/dpedagogics/02wimoweh.pdf

60. Pàgina sobre la veu humana: http://www.ehu.es/acustica/espanol/musica/vohues/vohues.html

61. Pàgina sobre les diferents veus humanes: http://www.melomanos.com/academia/instrum/v_voz.htm

62. Pàgina sobre La flauta màgica (W. A. Mozart). Hi ha diferents jocs i exemples vocals: http://www.edu365.com/primaria/muds/musica/mozart/index.htm

63. Pàgina de The Voice Foundation. http://www.voicefoundation.org/ 64. Pàgina provada sobre foniatria, amb un glossari: http://www.foniatriaonline.com/diccionario.htm

PÀGINES WEB AMB DIFERENTS RECURSOS:

65. Cercador d'informació: http://www.grec.net 66. Paquets d'activitats clic: http://clic.xtec.net/ca/act/index.htm


PÀGINES WEB SOBRE ALTRES INSTRUMENTS (no de l'orque stra):

67. Pàgina web de Les Luthiers, amb els seus instruments: http://www.leslu.net/index.htm

68. Pàgina amb imatges d'instruments (en gallec): http://contidos.edu.xunta.es/premios/p2004/c/instrumentos/WEB/index.html

69. Pàgina web sobre la corneta : http://www.corneta.cat/8/corneta/index.html

70. La pàgina del poble: amb un enllaç a una breu guia d'instruments autòctons:http://www.innova.es/musica/instruments.htm

71. Pàgina amb instruments tradicionals de la Península Ibèrica: http://www.tamborileros.com/tradiberia/nombres.htm

72. Pàgina sobre Pascal Comelade i els instruments de joguina: http://www.kolumbus.fi/hilkka.rocosa/pascal%20comelade%20amb%20frame.htm

73. Pàgina web sobre el sac de gemecs: http://etnocat.readysoft.es/carrutxa/sac/sac1.htm

74. Pàgina sobre instruments poc coneguts: http://www.kolumbus.fi/hilkka.rocosa/instruments%20antics%20poc%20coneguts.htm

75. Pàgina amb fotos d'instruments poc usuals: http://www.siegelproductions.ca/fiddlefarmers/unusualinstruments.html

76. Per tocar l'harmònica de vidre: http://www.fi.edu/franklin/musician/virtualarmonica.html

77. Web amb instruments ètnics. http://www.museomusicaetnica.com/

78. Instruments de l'Edat Mitjana: http://www.instrumentsmedievaux.org/pages/depart.html

79. Instruments curatius del Tibet: http://www.tibet.com.ar/Instrumentos.htm

EL MÓN CORAL:

80. Secretariat de Corals Infantils de Catalunya: http://www.scic.net/

81. Moviment Coral Català: http://www.xtec.cat/entitats/rmcc/

82. Corals Joves de Catalunya: http://www.coralsjoves.cat/

83. Federació Catalana d'Entitats Corals: http://www.fcec.info/

84. Proposta d'activitats sobre la cantata Tirant lo Blanc : http://www.xtec.cat/recursos/musica/ud_tirant.pdf

SOBRE POESIA :

85. http://www.viulapoesia.com/


7. MATERIALS

7.2. CANTATES

CANTATES PUBLICADES PEL SCIC

Les cantates són un material excel·lent per treballar la cançó a l’escola. Tot seguit us exposem el llistat de cantates coeditades pel SCIC que us poden ser d’utilitat al vostre centre per interpretar-les amb els vostres alumnes.

Les podeu trobar a la seu del SCIC o en diferents establiments de material pedagògic o musical.

CANTATES INFANTILS 1 En Pere sense por Text: Núria Albó Música: Ernest Cervera Per a narrador, veus infantils i conjunt inst. Inclou traduccions al castellà, francès, anglès i alemany.

CANTATES INFANTILS 2 L’ocell daurat Text: Núria Albó Música: Frederic Mompou Per a narrador, veus infantils i inst. Orff. Inclou traduccions al castellà, francès, anglès i alemany. CANTATES INFANTILS 4 La formigueta que anava a… Jerusalem Adaptació del conte: Maria Martorell Música: Josep Baucells Per a narrador, veus infantils (5 a 7 anys) i piano. Inclou traduccions al castellà, francès, anglès i alemany. CANTATES INFANTILS 6 Rebel.lió a la cuina Música i text: Antoni Miralpeix Per a narrador, veus infantils (5 a 7 anys), piano i estris de cuina. Inclou traduccions al castellà, francès, anglès i alemany. CANTATES INFANTILS 8 Transatlàntida Text: Miquel Desclot i Música: Baltasar Bibiloni Per a narrador, veus infantils (7 a 17 anys) i reducció d’orquestra per a piano. Inclou traduccions al castellà, francès, anglès i alemany.


CANTATES INFANTILS 10 La ciutat i la lluna Text: Rafel Simó i Música: Poire Vallvé Per a narrador, veus infantils (de 5 a 7 anys) i quartet de vent. Inclou traduccions al castellà, francès, anglès i alemany. CANTATES INFANTILS 11 Tirant lo Blanc Text: Núria Albó Música: Antoni Ros-Marbà Per a narrador, 3-4veus infantils i reducció de piano. Inclou adaptacions al castellà i anglès. CANTATES INFANTILS – SÈRIE B 1 Els set corbs Música i text: Franz Blaimschein Adaptació: Maria Martorell Per a narrador, veus infantils (5 a 7 anys), piano, flauta de bec i percussió (+ guitarra i xil.lòfon ad lib.). CANTATES INFANTILS – SÈRIE B 2 Till Eulenspiegel Música: Günther Krezschtmar Adaptació: Maria Martorell Per a narrador, veus infantils, piano, flautes de bec i percussió (Orff) o violins i cel.lo

7.3. LLIBRES D’UTILITAT

MÉS MÚSICA, MESTRE! Miquel Desclot i Fina Rifà LA GALERA. Grumets 124 Col·lecció ESCOLTA L’AUDITORI Editat per L’Auditori INSTRUMENTS MUSICALS Joaquim Maideu EUMO Editorial L’ORQUESTRA DELS SUPERMÚSICS Club Super3 QUIN RITME, LA MÚSICA!


José Luís Cortés i Ángel G.García-Capón CRUÏLLA - El Vaixell de Vapor- SABER CONTES DELS INSTRUMENTS DE LA MÚSICA Teresa Bonaventura i Joan Aliu Publicacions de l'Abadia de Montserrat – LA XARXA RECURSOS PER APRENDRE A ESCOLTAR MÚSICA Josep Mª Vilar Dossiers ROSA SENSAT GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA MÚSICA ENCICLOPÈDIA CATALANA

7.4. CD’s ACUITACANTAR

La col.lecció ACUITACANTAR de CD’s integra les següents cantates:

ACUITACANTAR 1 El follet valent i Rebel.lió a la cuina Primer CD de la sèrie Acuitacantar. Inclou les cantates El Follet Valent i Rebel.lió a la cuina. ACUITACANTAR 2 Transatlàntida Segon CD de la sèrie Acuitacantar. Inclou la cantata Transatlàntida, encàrrec del SCIC pel seu 35è aniversari. ACUITACANTAR 3 La ciutat i la lluna i La formigueta que anava a Jerusalem Tercer CD de la sèrie Acuitacantar. Inclou les cantates La ciutat i la lluna i La formigueta que anava a Jerusalem. Idònies per als més petits. ACUITACANTAR 4 Tirant lo Blanc i Un concert desconcertant Quart CD de la sèrie Acuitacantar. Inclou les cantates Tirant lo Blanc i Un concert desconcertant. Belles històries i bella música, tant per introduïr-se en la literatura de Joanot Martorell com per una guia d idàctica de l’orquestra.


CD CANTATES DEL SCIC L’Ocell Daurat i El Bruel de l’Estany Músiques de Frederic Mompou i Enric Ribó, dos compositors catalans del s. XX que, al costat de Núria Albó i Ma Àngels Anglada, van treballar pels infants

8. AGRAÏMENTS

A la Fina Rifà per les il.lustracions del llibre Música Mestre! i Més música, mestre!

A en Miquel Desclot per les correccions dels poemes, els ànims i el sentit de l'humor de l'obra.

A l'Antoni Ros-Marbà pels comentaris sobre l'obra, i sobretot per haver-la escrit.

A la Maria Martorell per la revisió de la guia i la confiança.

I a l'Abel Castilla per la redacció dels apartats 1.1, 1.3, 3.2 i 6 i l'ajuda constant.

Documents

GUIA DESCONCERTANT il lustrat CORREGIT