Guia Docent3

7/23/2019 Guia Docent3

1/6

Universitat de les

Illes Balears

Guia docent

Any acadmic 2012-13

Assignatura 20903 - Histria de les Idees

Esttiques

Grup Grup 1, 2S, GFIL

Guia docent A

Idioma Catal

1 / 6

Data de publicaci: 14/06/2012Abans d'imprimir aquest document, pensau b si s necessari fer-ho. El medi ambient s cosa de tothom.2012 Universitat de les Illes Balears. Cra. de Valldemossa, km 7.5. Palma (Illes Balears). Tel: (+34) 971 173 000. E-07122. CIF: Q0718001A

Identificaci de l'assignatura

Assignatura 20903 - Histria de les Idees EsttiquesCrdits 2.4 presencials (60 hores) 3.6 no presencials (90 hores) 6 totals (150 hores).Grup Grup 1, 2S, GFIL(Campus Extens)Perode d'impartici Segon semestreIdioma d'impartici Catal

Professors

Horari d'atenci alumnat

ProfessorsHora d'inici Hora de fi Dia Data d'inici Data de fi Despatx

Mateu Cabot Ramis

[email protected]

10:00h 13:00h Dimarts 01/12/2012 31/07/2013 Ramon

Llull, BB14

Titulacions on s'imparteix l'assignatura

Titulaci Carcter Curs Estudis

Grau de Filosofia Formaci Bsica Primer curs Grau

Contextualitzaci

s un curs introductori en la disciplina filosfica anomenada Esttica. El curs tractar el desenvolupament,al llarg de la histria i, fonamentalment, en Europa, de les idees envers la bellesa, l'art i altres qestionsrelacionades. Desprs d'una introducci metodolgica, el curs es divideix en set (7) temes, en els ques'analitzaran i estudiaran les grans fites en la histria de les idees esttiques. El curs combinar l'exposicidel programa per part del professor i les taules rodones en que els alumnes hauran de preparar un tema. Hiha material bibliogrfic per seguir el programa en el nivell del curs.

Requisits

Aquesta assignatura no presuposa habilitats i/o coneixements especfics, ms enll de les comptetncies oralsi escrites que es poden presuposar en alumnes que han cursat i superat el Batxillerat.

Recomanables

Exigeix, com a habituds especialment recomanables, capacitat de lectura analtica i crtica (de textos escritsi textos visuals) i capacitat de formular hiptesis interpretatives.

Competncies


2/6

Universitat de les

Illes Balears

Guia docent

Any acadmic 2012-13


Esttiques


Guia docent A

Idioma Catal

2 / 6


Les competncies sn les recollides en el programa de la titulaci de grau en Filosofia actualment vigentper a l'assignatura.

Especfiques

1. Coneixement de les teories i les tcniques de la filosofia en relaci a les qestions prctiques iaplicades, particularment en els mbits de l'tica, la vida poltica, les arts i la tecnocincia..

2. Coneixement de la terminologia filosfica especialitzada i de la bibliografia essencial en filosofia..3. Capacitat de relacionar les formulacions filosfiques de diverses poques en el seu context histric..

Genriques

1. Capacitat de sntesi i d'anlisi lgic..2. Habilitats de recerca i aprenentatge autnom i de transmissi dels coneixements tan al pblic

especialitzat com al no especialitzat..

Continguts

El curs tractar el desenvolupament, al llarg de la histria i, fonamentalment, en Europa, de les idees enversla bellesa, l'art i altres qestions relacionades. Desprs d'una introducci metodolgica, el curs es divideixen altres sis temes, en els que s'analitzaran i estudiaran les grans fites en la histria de les idees esttiques.

Continguts temtics

Tema 1. La histria de les idees esttiques.El problema de les definicions i la idea d'una esttica. El concepte de experinciaesttica.Qu significa estetitzaci generalitzada? Esttica i teoria de l'art.

Tema 2. La constituci de la esttica.Idees esttiqueas de Plat i Aristtil. Evoluci del gust del s. XIII al s. XVIII. La filosofa dela sensaci i la filosofa de l'art. Les esttques empiristes del XVIII.

Tema 3. La teoria esttica de Kant.Trets generals de la filosofa de la Illustraci. La crtica del judici. Anlisi del bell i del sublim.La dialctica del judici esttic.

Tema 4. Hegel i el Romanticisme.El movimien romntic. Schiller i el gir antropolgic de l' esttica. Les llions d'esttica de

Hegel. Carcter histric de l'art i la tesi de la mort de l'art.

Tema 5. La esttica en el largo siglo XIX.La metafsica esttica de Schelling. La sociologa de l'art. Consolidaci i esgotament del modelclssic. Les ides esttiques de Nietzsche.

Tema 6. La crisi de 1900 i els moviments d'avantguarda artstica.Cambios sociales i tcnicos en el cambio de siglo. Los movimientos de vanguardia histrica.Ideas estticas de Walter Benjamin. La revolucin de la modernidad esttica.

Tema 7. Cultura de masses del segle XX.


3/6

Universitat de les

Illes Balears

Guia docent

Any acadmic 2012-13


Esttiques


Guia docent A

Idioma Catal

3 / 6


Naixement de la industria cultural. Imatges en moviment globalment i a la carta. Els medis decomunicaci de masses. Teora crtica de la cultura de masses.

Metodologia docent

Les classes seran terico-prctiques, aix vol dir:

1 Cada sessi t un tema (figura a l'apartat de continguts temtics).2 Cada tema t unes lectures obligatries (es detallen a l'apartat de bibliografia especfica).3 El professor no explica les lectures, sin el tema.4 El professor presenta en la sessi materials addicionals, resol els dubtes i incomprensions, i realitza

exercicis sobre el tema (fonamentalment comentaris de textos escrits o icnics).5 El professor presenta una bibliografia seleccionada (2/3 ttols) per aprofondir en el tema.

Activitats de treball presencial

Modalitat Nom Tip. agr. Descripci

Classes teriques Classes teriques Grup gran (G) Sessions en qu el professor i els alumnes exposaran els continguts tericsde l'assignatura.

Classes prctiques Classes prctiques Grup gran (G) En les sessions prctiques es treballar mitjanant l'aplicaci a casosconcrets de les eines conceptuals i metodolgiques explicats en les classes

teriques i adquirits en el treball autnom individual.

Tutories ECTS Grup petit (P) En les sessions de tutoria el professor resoldr els dubtes que puguinsorgir en el decurs de la preparaci de les diferents proves avaluables del'assignatura. S'aniran programant en funci del calendari d'avaluaci.

Avaluaci Examen Grup gran (G) Es far un examen corresponent a la convocatria oficial.

Activitats de treball no presencial

Modalitat Nom Descripci

Estudi i treballautnom individual

Informes Al llarg del curs l 'alumne haur d'elaborar individualment informes de les classesteriques i prctiques que haur de lliurar en un termini pre-establert i seguint unespautes que s'explicaran en la primera sessi del curs.


Tutories electrniques Al llarg de tot el curs, els alumens podran dirigir-se al professor mitjanant el correuelectronic.


Els alumnes hauran de decicar les hores d'estudi autnom de l'assignatura a comprendreels continguts terics explicats a classe, a partir de la bibliografia recomenada i de laproporcionada en els materials de l'assignatura.

Estudi i treballautnom en grup

Es recomana la realitzaci de treballs d'anlisi de les classes prctiques en petits grups.


4/6

Universitat de les

Illes Balears

Guia docent

Any acadmic 2012-13


Esttiques


Guia docent A

Idioma Catal

4 / 6


Riscs especifics i mesures de protecci

Les activitats d'aprenentatge d'aquesta assignatura no comporten riscs especfics per a la seguretat i salut del'alumnat i, per tant, no cal adoptar mesures de protecci especials.

Estimaci del volum de treball

Modalitat Nom Hores ECTS %

Activitats de treball presencial 60 2.4 40

Classes teriques Classes teriques 34.5 1.38 23

Classes prctiques Classes prctiques 15 0.6 10

Tutories ECTS 7.5 0.3 5

Avaluaci Examen 3 0.12 2

Activitats de treball no presencial 90 3.6 60

Estudi i treball autnom individual Informes 12 0.48 8

Estudi i treball autnom individual Tutories electrniques 3 0.12 2

Estudi i treball autnom individual 70 2.8 46.67

Estudi i treball autnom en grup 5 0.2 3.33Total 150 6 100

A comenament del semestre hi haur a disposici dels estudiants el cronograma de l'assignatura a travs de laplataforma UIBdigital. Aquest cronograma inclour almenys les dates en qu es faran les proves d'avaluacicontnua i les dates de lliurament dels treballs. A ms, el professor o la professora informar els estudiantssi el pla de treball de l'assignatura es dur a terme a travs del cronograma o per una altra via, inclosa la

plataforma Campus Extens.

Avaluaci de l'aprenentatge dels estudiants

Part important de l'avaluaci de l'assignatura es realitza en el treball al llarg del curs i sols un 40 % depnde l'exament al final.

Classes teriques

Modalitat Classes teriques

Tcnica Proves objectives(No recuperable)

Descripci Sessions en qu el professor i els alumnes exposaran els continguts terics de l'assignatura.

Criteris d'avaluaci Quantitat i qualitat de les intervencions de l'alumne a les sessions teriques i prctiques.

Percentatge de la qualificaci final: % per l'itinerari A


5/6

Universitat de les

Illes Balears

Guia docent

Any acadmic 2012-13


Esttiques


Guia docent A

Idioma Catal

5 / 6


Examen

Modalitat Avaluaci

Tcnica Proves objectives(Recuperable)

Descripci Es far un examen corresponent a la convocatria oficial.

Criteris d'avaluaci Capacitat de raonament crtic i grau de competncia a l'hora d'aplicar els conceptes bsics terics explicats

a classe a l'anlisi de casos concrets. Grau de competncia a l'hora de redactar per escrit un text coherent,

cohesionat i adient al que es demana.


Informes

Modalitat Estudi i treball autnom individual

Tcnica Informes o memries de prctiques(Recuperable)

Descripci Al llarg del curs l'alumne haur d'elaborar individualment informes de les classes teriques i prctiques que

haur de lliurar en un termini pre-establert i seguint unes pautes que s'explicaran en la primera sessi del

curs.

Criteris d'avaluaci Capacitat d'aplicar els conceptes terics al comentari de text. Capacitat de localitzar i manejar informaci

adient en la bibliografia i les bases de dades.


Recursos, bibliografia i documentaci complementria

Es divideixen en bsics i complementaris.

Els bsics sn els de lectura obligatria, ja que cobreixen tot el programa de l'assignatura segons lacorrespondncia que es detalla a sota.

Els complementaris afeixegen material per qestions o punts concrets del programa.

Bibliografia bsica

* Cabot, M. (2002), Imatges i conceptes. Introducci en l'esttica, Palma: Edicions UIB.* Cabot, M. (2007), Ms que palabras. Esttica en tiempos de cultura audiovisual, Murcia: Ediciones del

Centro de Arte Contemporneo.* Givone, S. (1990), Historia de la esttica, Madrid: Tecnos.* Marchn, S. (1987), La esttica en la cultura moderna. De la Ilustracin a la crisis del Estructuralismo,

Madrid: 2000, Alianza Ed.* Molinuevo, J.L. (1999), La experiencia esttica moderna, Madrid: Sntesis.

Bibliografia complementria

* Aumont, J.: La esttica hoy, Ctedra, Madrid 2001.* Azua, F.: Diccionario de las artes, Planeta, Barcelona 1996.* Bayer, R.: Historia de la esttica, FCE., Madrid 1993.* Bodei, R.: La forma de lo bello, Visor, Madrid 1999.* Bozal, V. (ed.): Historia de las ideas estticas y de las teoras artsticas contemporneas, 2 vols., Visor,

Madrid 1996.* Carroll, N.: Una filosofa del arte de masas, Visor, Madrid 2002.

* De Paz, A.: La revolucin romntica. Poticas, estticas, ideologas, Tecnos, Madrid 1986.* Eagleton, T.: La esttica como ideologa, Trotta, Madrid 2006.


6/6

Universitat de les

Illes Balears

Guia docent

Any acadmic 2012-13


Esttiques


Guia docent A

Idioma Catal

6 / 6


* Garca Leal, J.: Filosofa del arte, Sintesis, Madrid 2002.* Henckmann, W.; Lotter, K. (eds.): Diccionario de esttica, Crtica, Barcelona 1998.* Jimnez, J. : Teora del arte, Alianza-Tecnos, Madrid 2002.* Jimnez, J.: Imgenes del hombre. Fundamentos de esttica, Tecnos, Madrid 1992.* Jimenez, M.: Qu es la esttica', Idea Books, Barcelona 2000.* Lynch, E.: La belleza, Anaya, Madrid 1999.* Mar, A.: El entusiasmo y la quietud. Antologa del romanticismo alemn, Tusquets, Barcelona 1998

[Segona edici].* Rubert de Vents, X.: El arte ensimismado, Pennsula, Barcelona 1993.* Schaeffer, J.-M.: Adis a la esttica, Visor, Madrid 2005.* Souriau, E.: Diccionario de esttica, Akal, Madrid 1998.* Valverde, J.M.: Breve Historia y antologa de la esttica, Ariel, Barcelona 1987.

* Vilar, G.: El desorden esttico, Idea Books, Barcelona 2000.* Xirau, R.; Sobrevilla, D.: Esttica, Trotta, Madrid 2003 (Enciclopedia Iberoamericana de Filosofa, vol. 25)* Zecchi, S.: La belleza, Tecnos, Madrid 1994.

Altres recursos

Documents

Guia Docent3