PROPERA TERTÚLIADIMECRES 4 DE JUNY 18:30H

En aquesta novel∙la fascinant i seductora, Doris Lessing s'encara directament

amb els temes que han inspirat gran part de la seva escriptura prèvia: com s'ho

fan els homes i les dones, dos éssers semblants i alhora completament

diferents, per viure frec a frec en el món, i com les enutjoses particularitats del

gènere afecten tots els aspectes de la nostra vida. Un vell senador romà a

l'última etapa de la vida s'embranca en el que probablement serà la seva última

temptativa: contar de nou la història de la creació de la humanitat. Explica la

història de Les Clivelles, una antiga comunitat de dones que viuen en un

paratge marí, agrest i paradisíac, en els confins d'una vall al peu d'una

muntanya imponent. Les Clivelles no tenen ni necessitat ni coneixement dels

homes ­controlen la natalitat, com les marees que els llepen els peus, amb els

cicles de la lluna, i només pareixen nadons femella. Però amb el naixement

inesperat d'una criatura estranya ­un nen­, l'harmonia d'aquesta comunitat

asexual, tot d'un plegat, es veu amenaçada.

Doris Lessing (Bakhtaran, Iran 1919- Londres, 2013)

Nascuda Doris May Tayler, es traslladà d’infant amb la seva família a Rhodèsia

del Sud (actual Zimbàbue), on, després d’un primer matrimoni (1939) del qual

tingué dos fills, el 1943 es casà amb el militant comunista Gottfried Lessing, del

qual adoptà el cognom. Activa militant del Partit

Comunista, el 1949 es divorcià del seu segon marit i es

traslladà a Londres amb el seu fill nascut d'aquest segon

matrimoni, i publicà la seva primera novel∙la, The Grass

is Singing, que obtingué una bona acollida. El 1952 inicià

el cicle de cinc novel∙les que titulà Children of Violence, i

que comprèn Martha Quest (1952), A Proper Marriage

(1954), A Ripple From the Storm (1958), Landlocked

(1965) i The Four­Gated City (1969), en les quals, partint

d’elements molt autobiogràfics, compongué una narració

sobre el destí de l’home contemporani.

Enmig de l’elaboració d’aquest cicle, publicà la novel∙la The Golden Notebook

(1962), considerada una de les fites de la literatura en anglès del segle XX, obra

que compendia en una clara projecció autobiogràfica les seves preocupacions:

entre d’altres, la política, amb una forta condemna de l’estalinisme i

l'omnipresència de la violència; la contestació a l’ordre establert, especialment pel

que fa al racisme i al paper subordinat de la dona (tot i que, a diferència de molts

crítics, negà sempre que fos una obra feminista); l’alliberament sexual; la tensió

entre ètica personal, creació artística i compromís polític, i el paper del daltabaix

psíquic com a catarsi.

Posteriorment féu incursions en el gènere de la ciència­ficció de caràcter filosòfic,

amb les novel∙les The Memoirs of a Survivor (1974), i, sobretot, el cicle de cinc

novel∙les Canopus in Argos (1979­83), de les quals destaca la primera, Re:

Colonized Planet 5: Shikasta (1979), obres en les quals és notable l’acusat interès

pel sufisme i que obtingueren una recepció desigual. El compositor Philip Glass

compongué el 1988 l’òpera The Making of the Representative for Planet 8, el

llibret de la qual fou escrit per Lessing basant­se en aquest cicle, (1979­83). La

resta de la seva nombrosa producció inclou, entre d’altres, les novel∙les Briefing

for a Descent into Hell (1971), The Good Terrorist (1985), The Fifth Child

(1988), Love, Again (1996), Ben in the World (2000), Mara and Dann (1999),

The Sweetest Dream (2001), The Cleft (2007) i Alfred & Emily (2008); les

narracions de Nine African Stories (1968), Through the Tunnel (1990), Spies I

Have known (1995) i The Grandmothers (2003). Publicà també les memòries

Going Home (1957) i African Laughter: Four Visits to Zimbabwe (1992), i dos

volums autobiogràfics (Under My Skin, 1994; Walking in the Shade, 1997). És

autora d’una desena de volums d’assaigs, entre els quals destaquen Prisons We

Choose to Live Inside (1987). D’opinions sovint polèmiques, li foren concedits

nombrosos premis, entre d’altres, el Premi Internacional de Catalunya (1999), el

Príncipe de Asturias (2001) i el Nobel de literatura (2007).

© www.enciclopedia.cat/

© Frases de Doris Lessing

"A una biblioteca ets lliure, no estàs influït pel clima polític del moment. Labiblioteca és la més democràtica de les institucions perquè absolutament ningúno pot dir­nos què llegir, quan i com."

"Quan ets jove penses que navegaràs en un bell llac de calma i pau. És totalmentfals. Sí, la vellesa és un avorriment, però la vida no és avorrida. Tot m’interessa.En algú moment de l’edat adulta, la majoria de la gent s'adona que un segle noés més que el doble dels seus anys. Què pots fer? La mort està allà, arribarà, ésinevitable."

"Escriure et fa més humà. El talent és un cosa bastant corrent. No escasseja laintel∙ligència, sinó la constància. No hi ha lleis per escriure una novel∙la. Main'hi va haver i mai n’hi haurà. Jo només tinc una de les qualitats menysimportant, però necessàries, per escriure: la curiositat."

"He guanyat tots els premis d’Europa, cadascun amb sang, així que estic

encantada de guanyar­los tots. És una escala real."

T E R TÚL I E S L I T E R À R I E S 2 0 1 3

TERTÚLIES ANTERIORS

2013HELEN GARNER, LA HABITACIÓN DE INVITADOS; VÍCTOR DEL ÁRBOL, LA

TRISTEZA DEL SAMURAI; MONTSE BANEGAS, DOBLES PARELLES; TRUMAN

CAPOTE, A SANG FREDA. DAVID SEDARIS, MI VIDA EN ROSE. JORDI PUNTÍ,MALETES PERDUDES. MILAN KUNDERA, LA IGNORÀNCIA; JOAN SALES, INCERTA

GLÒRIA; BALTASAR PORCEL, CAVALLS CAP A LA FOSCA; SÍLVIA ALCÀNTARA,OLOR DE COLÒNIA; MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN, O CÉSAR O NADA

2014JOHN IRVING, UNA DONA DIFÍCIL; CARLOS ZANÓN, NO LLAMES A CASA; EMILY

BRONTË, CUMBRES BORRASCOSAS; CHRISTOPHER ISHERWOOD, ADÉU A

BERLÍN; GEORGIO BASSANI, EL JARDÍ DELS FINZI­CONTINI

BIBLIOTECA JORDI RUBIÓ IBALAGUER

Baldiri Aleu, 6­808830 Sant Boi de LlobregatTelèfon: 936 309 760Fax: 936 309 758b.st.boillo.jrb@diba.catwww.biblioteques­santboi.orgwww.culturasantboi.cat

HORARIDilluns, de 15 a 21h

De dimarts a divendres, de 9 a 21hDissabtes, d'11 a 19h

Horari d'estiuDe dilluns a dijous de 14 a 21h

Divendres de 9 a 16h

Tancat: diumenges i festius,Setmana Santa de Dijous Sant a

Dilluns de Pasqua,desembre del 24 al 31

Horari de mati de 9 a 16h23 de juny i 5 de gener