- 1 -

ANEMPREPARATS 2015RECOMANACIONS I NORMATIVES PER ORGANITZAR ACTIVITATS DEDUCACI EN EL LLEURE AMB MENORS DE 18 ANYS

- 2 -

Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar Social i Famlia

Edici: actualitzat el 2 de febrer de 2015Disseny i maquetaci: Unitat dAutoedici i Disseny de la Direcci General de JoventutFotografies: Sandra Gonzlez i Noem EliasDipsit Legal: B 5241-2015

- 3 -

La Direcci General de Joventut edita aquesta pu-blicaci per tal doferir-vos les informacions i les re-comanacions necessries per garantir un bon nivell qualitatiu en totes les activitats deducaci en el lleu-re i per vetllar tant per la seguretat i la integritat f-sica de les persones participants com pel respecte al medi natural que les acull.

No obstant aix, el seu contingut no pot substituir, en cap moment, les orientacions en qestions de sa-lut i de seguretat que facin directament les persones degudament acreditades ni es pot considerar, en cap cas, un text normatiu.

En els casos demergncia feu sempre cas de les in-dicacions dels agents rurals, dels mossos desquadra, dels agents de protecci civil, del personal sanitari, dels bombers o daltres agents de lautoritat.

- 4 -

14. Installacions juvenils destinades a activitats educatives amb infants i joves

15. Ordenaci de la prctica de lacampada lliure

16. Tabac i begudes alcohliques

16. Manipulaci daliments

16 Mesures de prevenci dincendis forestals

17. Conveni collectiu de treball per al sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya

19. Els drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia

19. Drets dimatge

Regulaci de les activitats deducaci en el lleure en les quals participen menors de divuit anys

NDEX

6-7NORMATIVA

14-15ALTRES NORMATIVES QUE HEU DE CONIXER

- 5 -

Indicacions i aspectes que cal tenir en compte per organitzar activitats en el medi ambient natural i rural

20-21PREVENCI, SALUT I SEGURETAT

40-41PROTECCI DEL MEDI AMBIENT

41. Espais naturals

41. Aigua

42. Eliminaci de deixalles

42. Piles elctriques

42. Prevenci dincendis forestals

42. Eliminaci dexcrements en el medi natural

43. Prevenci contra les plagues de mosquits

44-45TELFONS I ADRECES DINTERS

Telfons i adreces de la Generalitat de Catalunya, i de la xarxa dhospitals dutilitzaci pblica

45. Telfon demergncies de la Generalitat

46. Sanitat respon

46. Emergncies mdiques

46. Atenci ciutadana

46. Adreces de la Direcci General de Joventut

46. Adreces dInternet sobre educaci en el lleure

46. Adreces dInternet sobre consells de prevenci i autoprotecci i de sanitat

47. Adrea i telfon dhospitals comarcals i gene-rals dutilitzaci pblica

Recull de normes i consells per al desenvolupament de les activitats amb les necessries condicions sanitries i dhigiene i de seguretat davant dels riscos que poden portar a situacions demergncia

21. Conceptes i consells previs

22. Pla demergncia de les installacions juvenils

22. Ubicaci dels llocs dacampada

23. Gui orientatiu per a lelaboraci del Pla demergncia en cas dacampades

25. Consells en cas dincendis forestals

26. Planificaci dexcursions i sortides a la muntanya

30. Activitats puntuals de carcter extraordinari dins lentorn natural o rural

30. Prevenci i actuaci en cas de tempesta

32. Consum daigua superficial i de font natural

32. Normes per caminar per carretera

33. Protecci contra el sol

33. Onades i cops de calor

33. Tractament de les mossegades descur

33. Picades dinsectes

34. Picades de mosques i mosquits

34. Picades de medusa

35. Indisposici o malaltia

36. Comportament general en el cas de primers auxilis per accident o traumatisme

36. Farmaciola i medicaci

36. Normes bsiques per a la manipulaci i el consum daliments

37. Consells referents a les estufes de gas but i llars de foc

38. Piscines i altres llocs de bany

- 6 -

- 7 -

El Decret 137/2003, de 10 de juny, regula les acampades juvenils, els camps de treball, els casals de vacances, les colnies, les rutes i qualsevol altra activitat assimilable que habi-tualment fan les associacions educatives juve-nils, en les quals participin persones menors de divuit anys, sempre que les activitats no tinguin carcter familiar i que es desenvolu-pin a Catalunya amb una finalitat educativa, cultural, formativa o social.

Aquesta normativa regula, entre altres:

1. La notificaci de l'activitat a la Direcci General de Joventut, com a mnim 20 dies abans de l'inici, quan l'activitat tingui una durada de tres o ms nits consecutives o de quatre dies consecutius en el cas dels casals de vacances, emprant el portal de la Direcci General de Joventut, ms con-cretament des de http://jove.cat/notificaci-ons. Tamb podeu notificar-ho per mitj de limprs que hi trobareu.

Regulaci de les activitats deducaci en el lleure en les quals participen menors de divuit anys

El seu text sencer el trobareu dins el nostre web http://jove.cat/decret137

NORMATIVA

2. La constituci mnima de lequip de di-rigents de lactivitat que va en propor-ci al nombre de participants menors de 18 anys, els requisits per a la persona responsable de lactivitat i els diplomes deducador/a en el lleure infantil i juvenil que aquest equip ha de posseir durant la realitzaci de lactivitat. A lapartat Com-provants dels diplomes o titulaci dels membres de lequip dirigent de la pgina 12, trobareu el detall de quins diplomes o titulacions saccepten.

A continuaci us facilitem un quadre resum que recull, segons el nombre de menors participants, el nombre de dirigents m-nim i, daquests dirigents, quants han de tenir els diplomes deducador en el lleure que determina el Decret 137/2003; a ms sinclou una distribuci daquests diplomes segons correspongui a la persona respon-sable i a la resta de dirigents.

- 8 -

PARTICIPANTS DISTRIBUCI DELS DIPLOMES

DIRIGENTS DIPLOMATS

MEMBRES DE LEQUIP DIRIGENT

7 10 Responsable: diploma MResta equip: -

11

11 20 Responsable: diploma MResta equip: -

12

21 - 24 Responsable: diploma MResta equip: 1 diploma

23

25 - 30 Responsable: diploma DResta equip: 1 diploma

23

31 - 40 Responsable: diploma DResta equip: 1 diploma

24

41 - 50 Responsable: diploma DResta equip: 1 diplomes

25

51 - 60 Responsable: diploma DResta equip: 2 diplomes

36

61 - 70 Responsable: diploma DResta equip: 2 diplomes

37

71 - 80 Responsable: diploma DResta equip: 3 diplomes

48

81 - 90 Responsable: diploma DResta equip: 3 diplomes

49

91 - 100 Responsable: diploma DResta equip: 3 diplomes

410

Per a activitats superiors a 100 participants heu de sumar, a les quantitats indicades a les colum-nes Membres de lequip dirigent i Dirigents diplomats corresponents a 91-100, les quantitats indicades en aquestes mateixes columnes que corresponen al nombre de participants que resulta de restar 100 al total de participants. En aquests casos amb un nombre de participants superior a 100, tingueu en compte que sols ha dhaver-hi una persona responsable de lactivitat amb ttol de director i que aquest compta dins del 40% de diplomats necessaris.

- 9 -

3. La contractaci de les assegurances daccidents, amb uns capitals mnims de 3.005,06 euros en cas de mort i de 6.010,12 euros en cas dinvalidesa, i de responsabilitat civil, amb uns lmits m-nims de 150.253,03 euros per vctima i 601.012,10 euros per sinistre.

4. Els requisits mnims per a la ubicaci d'una acampada juvenil fora de qualsevol installaci autoritzada a aquest efecte i la documentaci especfica necessria, entre la qual hi ha dhaver un pla demer-gncia elaborat per lentitat (pgina 23, Gui orientatiu per a lelaboraci del Pla demergncia en cas dacampades).

5. L'allotjament en installacions autoritza-des per un organisme competent, excep-te quan la pernoctaci es fa al ras o en tendes de campanya o quan s un camp de treball.

6. Les obligacions de la persona responsa-ble de lactivitat.

7. Els documents que cal tenir durant la rea-litzaci de lactivitat i que acrediten la seva correcta preparaci. Aquests sn:

7.1 Programa detallat de l'activitat amb indicaci dels objectius i dels horaris.

El programa us facilita la consecuci dels objectius previstos i s important que re-culli les diferents variacions de les activi-tats en funci de ledat. Programeu acti-vitats alternatives substitutries per fer en casos imprevistos i els suficients temps de descans, tant per a les persones partici-pants com per a les persones que formen lequip de dirigents. Lhorari us ajuda a regular els diversos moments del dia, tant els destinats a les activitats programades com a les que formen part del quotidi. s important per al ritme de les activitats i el biolgic de totes les persones assistents

que respecteu al mxim els moments con-siderats com a inamovibles: lhora de llevar-se, les hores dels pats i la danar a dormir.

7.2 Autoritzaci de participaci, signada per qui tingui la ptria potestat, de tots els participants menors dedat.

Us aconsellem que aquesta autoritzaci genrica de participaci palesi el conei-xement del programa dactivitats per part de qui la signa i inclogui qualsevol autoritzaci especfica que considereu ne-cessria com, per exemple, per a:

Intervenir quirrgicament o prendre qualsevol altra decisi mdica per part del corresponent equip mdic, en cas durgncia.

Realitzar activitats especials de risc o fisicoesportives.

Banyar-se en piscines pbliques o priva-des, rius, pantans, basses, llacs o al mar.

Usar un vehicle privat per al desplaa-ment no urgent ni especialitzat, en el cas de necessitar atenci mdica.

Rebre petites cures i medicaments com analgsics, antipirtics i antiinfla-matoris, de formulaci infantil i que es lliuren sense recepta, per part dels dirigents.

En el cas dactivitats que es realitzin fora dEspanya, cal disposar duna autoritzaci oficial emesa pels mossos desquadra. Per fer-la, cal que els pares o tutors es presentin a una comissaria de lesmen-tat cos de seguretat aportant el llibre de famlia i els DNI del pare, mare o persona tutora i del menor, si en t. Consulteu les adreces de les comissaries a www.gencat.cat/mossos.

- 10 -

7.3 Fitxa de salut de totes les persones par-ticipants menors d'edat.

Signada per qui ha signat el full dautoritza-ci corresponent i, en forma de declaraci o de fitxa, cal que reculli qualsevol infor-maci de salut que considereu necessria: els possibles impediments fsics o psquics per a la realitzaci de les activitats, les ma-lalties habituals o crniques, les medicaci-ons i/o els aliments als quals es t allrgia, la informaci sobre les vacunes rebudes, la medicaci o el possible rgim que escaigui mantenir durant lactivitat, amb indicaci dhoraris i quantitat, entre altres. s impor-tant que en aquesta fitxa hi consti la data del dia que es lliura.

7.4 Llista alfabtica dadreces i telfons. En cas demergncies o altres necessitats de-

rivades de la realitzaci de lactivitat, la llista us permet accedir cmodament i rpida-ment, sobretot, als telfons particulars, fixos i/o mbils dels familiars dels infants, joves, membres de lequip de dirigents i personal de suport que assisteixen a lactivitat.

7.5 Targeta magntica didentificaci sani-tria o qualsevol altre document acreditatiu de cadascuna de les persones assistents.

Actualment, i dacord amb les normes de lInstitut Catal de la Salut (ICS), aquesta targeta coneguda tamb com a targeta sanitria individual (TSI) s obligatria per accedir a qualsevol de les prestacions m-diques, farmacutiques o quirrgiques de la sanitat pblica i lha de posseir tothom, tingui ledat que tingui.

- 11 -

Malgrat que la normativa dactivitats amb menors de 18 anys permet que, durant lactivitat, es posseeixi enlloc de la TSI un altre document acreditatiu del dret a la prestaci de la sanitat pblica o de l'asse-gurana mdica privada, us recomanem disposar de la targeta sanitria per a qual-sevol desplaament amb pernoctaci co-lnies i acampades i, per extensi, per a qualsevol altra activitat.

En el cas de voler fer una activitat en un pas de la Uni Europea, s aconsellable que totes les persones assistents dispo-sin de la corresponent targeta sanitria europea.

7.6 Comprovants de la contractaci de les assegurances.

Les cobertures de les assegurances dac-cidents personals i de responsabilitat civil tenen una durada anual, llevat que es tracti de plisses temporals contractades noms per al perode de durada de lactivitat. Comproveu sempre que el perode de rea-litzaci de la vostra activitat queda dins de les dates defecte de les plisses.

Tanmateix, s important que hi consti el valor dels capitals contractats, que han de ser els que consten regulats en larticle 5 del vigent Decret dactivitats amb menors de 18 anys.

Aquests comprovants poden ser els origi-nals i/o les cpies de:

Les plisses i les condicions particulars,

Els rebuts conforme sha pagat la pri-ma corresponent a aquell any,

El butllet dadhesi corresponent a aquell any, si es tracta de plisses collectives contractades per grans en-titats per als seus grups i entitats adhe-rides o federades.

7.7 Quan l'activitat t una durada igual o superior a tres nits consecutives, i en el cas dels casals de vacances un mnim de quatre dies consecutius, els documents segents:

1. Cpia registrada de limprs de la notifica-ci de l'activitat. Quan una activitat ha estat modificada, s important que disposeu del document original o inicial i del document corresponent a lltima modificaci.

Si la presentaci de la notificaci lheu feta a Internet, heu de tenir el comprovant de la notificaci de lactivitat.

- 12 -

2. Comprovants dels diplomes o titulaci dels membres de lequip dirigent. Aquests com-provants poden ser els originals o les fo-tocpies dels diplomes o dels carnets de monitor/a o de director/a dactivitats de lleure infantil i juvenil i, tamb, del ttol de tcnic/a superior en animaci sociocultu-ral amb crdits cursats relacionats amb el lleure infantil i/o juvenil, el qual s assimi-lable al diploma de monitor/a. Saccepten tamb com a comprovants, nicament a lefecte del compliment daquest decret:

Les certificacions emeses durant lany en curs per les escoles deducadors en el lleure de Catalunya conforme una per-sona ha estat aprovada i t el diploma pendent dexpedici per la Generali-tat de Catalunya, o b est pendent de constar en la proposta de titulaci que es presenti en la propera convocatria.

Els originals o les fotocpies dels diplo-mes o dels carnets de monitor/a o de director/a dactivitats de lleure infan-til i juvenil ja expedits per les escoles deducaci en el lleure reconegudes o homologades per la resta de comuni-tats autnomes.

Els originals o les fotocpies de titula-cions en leducaci en el lleure infantil i/o juvenil de pasos de la UE, sempre que es pugui contrastar suficientment la seva equivalncia amb les expedi-des a Catalunya.

Els documents fefaents que demostrin la possessi de la qualificaci professi-onal o del certificat de professionalitat de Dinamitzaci dactivitats dedu-caci en el lleure infantil i juvenil o de Direcci i coordinaci dactivitats deducaci en el lleure infantil i juve-nil expedits, respectivament, pel De-partament dEnsenyament o el Servei dOcupaci de Catalunya.

Tots aquests comprovants compten per al compliment de la proporci que determi-na larticle 4.4 daquest decret.

3. Si l'activitat, a ms a ms, s una acam-

pada juvenil que es realitza fora duna installaci o lloc dacampada degudament autoritzat per un organisme competent, cal posseir els documents segents:

a) Perms escrit de la persona propietria del lloc on es fa l'acampada. Aquest perms el pot fer expressament la persona propie-tria o pot ser un perms lliurat per lentitat administradora o per una altra persona au-toritzada. Tamb saccepta el perms que tcitament queda implcit en qualsevol fac-tura de pagament o contracte de lloguer referit al lloc on sacampa.

b) Cpia de l'escrit comunicant la realitza-ci de l'activitat als ens locals. Aquest escrit sha de fer amb la suficient antelaci per tal que l'ajuntament o el consell comar-cal, si escau, o el Conselh Generau d'Aran corresponent al lloc on es porta a terme lacampada shi pugui oposar, us ofereixi un altre lloc o us doni la seva conformitat.

Fer-ho, tot i que disposeu del perms per acampar de la persona propietria del lloc on acampeu, s una manera de preveure possibles actuacions municipals o comar-cals no desitjades durant la realitzaci de lactivitat i una garantia davant de possi-bles situacions demergncia.

c) Pla d'emergncia. Elaborat per vosal-tres en funci del lloc, els dies destada i el nombre de persones assistents. Aquest pla s leina de qu disposeu per autoprotegir-vos i veure a priori i amb perspectiva les actuacions que us caldria fer davant dun foc forestal o de fenmens meteorolgics imprevistos (pgina 23, Gui orientatiu per a lelaboraci del Pla demergncia en cas dacampades).

- 13 -

- 14 -

Installacions juvenils destinades a activitats educatives amb infants i joves

La Llei 38/1991, de 30 de desembre, i els seus reglaments, el Decret 140/2003, de 10 de juny, per a les installacions juvenils ubicades en edificis i el Decret 203/2013, de 30 de ju-liol, per als campaments juvenils, determinen les condicions tcniques mnimes que han de tenir aquestes installacions a Catalunya per tal de fer la seva funci amb les degudes ga-ranties sanitries i de seguretat per a les per-sones ocupants i per a la preservaci del medi natural. A ms determinen que a disposici dels grups o persones usuries de la instal-laci hi ha dhaver, entre altres:

1. Lautoritzaci de funcionament lliurada per lorganisme competent o, en el cas dels campaments juvenils, la comunicaci prvia presentada a ladministraci pblica competent i el document acreditatiu de la seva inscripci al Registre corresponent.

2. Els documents que acreditin la potabilitat de laigua destinada al consum hum.

3. Linforme de lany en curs, lliurat per orga-nisme competent, que acrediti les correc-tes condicions higiniques i sanitries de la installaci.

ALTRES NORMATIVES QUE HEU DE CONIXER

- 15 -

4. El Reglament de rgim interior, llevat el cas dels campaments juvenils.

A ms, tingueu en compte de:

Fer les reclamacions que es considerin oportunes a la persona titular o al perso-nal de la installaci, si s el cas, durant el transcurs de lactivitat.

Usar les installacions dacord amb el Re-glament de rgim interior.

Observar les normes lgiques de bona convivncia.

Comunicar a les persones responsables de la installaci qualsevol desperfecte cau-sat pel grup i els casos de malaltia febril o contagiosa.

A fi de programar i planificar les vostres ac-tivitats amb un coneixement real del lloc on aneu, s convenient que visiteu la installaci abans de contractar-la, fent especial esment en els aspectes de seguretat i de salut de les persones usuries.

Ordenaci de la prctica de l'acampada lliure

Amb la publicaci del Decret 183/2010, de 23 de novembre, destabliments dallotjaments turstics, es va derogar el Decret 55/1982 en establir una nova regulaci dels establiments de cmping i no determinar cap supsit de regulaci de lacampada lliure per part de la Direcci General de Turisme del Departament dEmpresa i Ocupaci.

Per aquest fet, lacampada lliure ha quedat sotmesa totalment a lmbit de competncies dels ajuntaments, cosa que en el decret dero-gat ja es reconeixia la facultat daquests ens per fixar normes per a lacampada lliure.

- 16 -

Tabac i begudes alcohliques

El consum de tabac ha estat regulat darrera-ment per la llei 42/2010, de 30 de desem-bre, que modifica la llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el sub-ministrament, el consum i la publicitat dels productes de tabac. A Catalunya, a ms, te-nim la llei 20/1985, de 25 de juliol, de pre-venci i assistncia en matria de substncies que poden generar dependncia, parcialment modificada per la llei 10/1991, de 10 de maig, mitjanant les quals queda prohibida la ven-da i el consum de substncies com el tabac i lalcohol en els centres densenyament i, es-pecficament, en els casals i els esplais.

Per tot aix, i per extensi les activitats en general, i en concret totes les regulades en el Decret 137/2003, de 10 de juny, els destina-taris de les quals siguin menors de 18 anys, s prohibit el consum daquestes substncies durant la realitzaci de les activitats i la venda en els espais pblics on aquestes es puguin realitzar.

Les persones majors dedat que siguin diri-gents de les activitats han devitar-ne el con-sum davant dels menors.

Manipulaci daliments

Actualment diverses normatives europees, estatals i autonmiques regulen els aspectes de la higiene alimentria relacionats amb el consum final dels aliments i la seva elabora-ci. Atenent a la seva relativa complexitat, us aconsellem que us dirigiu al Departament de Salut per tal de rebre informaci fefaent sobre la manipulaci dels aliments i lobtenci dels coneixements necessaris i la seva correspo-nent acreditaci. Prviament, us podeu con-nectar a www.gencat.cat/salut > mbits dac-

tuaci > Empreses i establiments > Empreses i professionals de lmbit alimentari > Manipula-dors daliments > Preguntes freqents.

Mesures de prevencid'incendis forestals

Amb la publicaci del Decret 64/1995, de 7 de mar, pel qual sestableixen mesures de pre-venci dincendis forestals, des del 15 de mar fins al 15 doctubre queda prohibit encendre qualsevol mena de foc, sigui quina sigui la seva finalitat, en tots els terrenys forestals de Catalu-nya, siguin o no poblats despcies arbries, i a la franja de 500 metres que els envolta, encara que es tingui el perms del propietari del ter-reny per encendre foc. Aquesta prohibici no regeix per a la utilitzaci de fogons de gas but en les rees recreatives i dacampada establer-tes especficament.

Tot i la prohibici i lexcepci anteriors, es permet ls de fogons de but per a lelabora-ci dels menjars, noms en el cas de les acam-pades juvenils i les rutes regulades pel Decret 137/2003, de 10 de juny. Per fer-ho, cal que demaneu una autoritzaci expressa emple-nant la corresponent Sollicitud per activitats amb risc dincendi forestal (activitat den-cendre fog de gas) a les oficines comarcals de la Direcci General del Medi Natural i Bi-odiversitat o a lAjuntament corresponent al lloc on fareu lacampada. Aquesta autoritzaci noms s vlida quan es compleixin les condi-cions per a ls dels fogons de but que esta-bleixi lesmentada Direcci General en funci de les caracterstiques del lloc de realitzaci i el tipus dactivitat, la qual us ninformar en el moment de lliurar-vos lautoritzaci.

El Decret 64/1995 determina tamb els ter-mes municipals de Catalunya qualificats com a zones dalt risc dincendi. s necessari que sapigueu quina classificaci t el municipi on fareu lactivitat.

- 17 -

Quan les circumstncies meteorolgiques si-guin dun risc extrem, i sobretot entre el 15 de juny i el 15 de setembre, es podran preveure mesures extraordinries que seran daplicaci durant els perodes i en les zones que establei-xi el Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural. Dacord amb larticle 18.3 de lesmentat decret, en aquests dies i zones estar prohibit, entre daltres:

Fer qualsevol tipus dactivitat relacionada amb foc, com pot ser ls de fogons de gas per cuinar o similars i fumar.

Lacampada lliure.

La circulaci de persones i vehicles no vin-culats a la zona.

Tamb es preveu, dacord amb larticle 18.4, la suspensi de totes les autoritzacions prvia-ment atorgades.

Cada dia consulteu el nivell de Pla Alfa corres-ponent a la zona on esteu, el qual sactualitza diriament, mitjanant el web www.gencat.cat/medinatural/incendis/plaalfa, o puntualment, si cal, a travs del telfon de lAjuntament on us trobeu o el telfon datenci ciutadana (012). Tamb podeu enllaar amb http://jove.cat/ris-cos on, a ms, podreu consultar el mapa de risc dincendi forestal.

Conveni collectiu de treball per al sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya

El conveni regula les relacions laborals en les empreses i/o entitats privades que tenen com a activitat principal la prestaci de serveis de lleure educatiu i sociocultural consistents en activitats complementries a leducaci for-mal, els quals, amb lobjectiu de desenvolupar hbits i habilitats socials com a forma dedu-car integralment la persona, comprenen:

a) Lactivitat deducaci en el lleure dins o fora del marc escolar.

b) Lorganitzaci i gesti de serveis sociocul-turals, tant dequipaments com de programes socials i culturals, com ara els adreats a cen-tres cvics i culturals, casals infantils, cases de colnies i albergs infantils i juvenils, activitats i programes deducaci mediambiental, tallers socioculturals i casals de vacances, entre dal-tres, i, en general, qualsevol tipus de gesti dequipaments, programes i esdeveniments dacci sociocultural i deducaci en el lleure i per a totes les edats.

Dacord amb les especials caracterstiques daquest sector, destaquem la regulaci que el conveni fa dels aspectes segents:

Mobilitat funcional.

Classificaci del personal, llevat lalta direc-ci: gesti, atenci educativa i de lleure, administraci i serveis generals.

Tipus de contractes.

Estructura salarial i retribucions.

Jornada laboral setmanal de 37,5 hores.

Hores de treball directes i indirectes.

Jornada irregular i hores extraordinries.

Descans setmanal i vacances.

Jornada especial per a cases de colnies.

Dietes i desplaaments.

Consulteu el text del conveni, la taula salarial corresponent i altres documents complemen-taris a: http://jove.cat/convenilleure.

- 18 -

- 19 -

Els drets i les oportunitatsen la infncia i ladolescncia

Les activitats deducaci en el lleure sn mo-ments dextraordinria intensitat educati-va, en les quals cal garantir el desenvolupa-ment fsic, mental, espiritual, moral i social dels infants i dels adolescents duna manera lliure, integral i harmnica, potenciant en tot moment les seves capacitats educatives i daprenentatge i procurant-los el benestar fsic, psicolgic i social. Per tot aix calen ac-tuacions formatives per prevenir-los de les situacions que els sn perjudicials per al seu desenvolupament integral i en les quals els nois i les noies es relacionin i expressin els seus sentiments a partir del respecte mutu, lautonomia i la llibertat. Dacord amb la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les opor-tunitats en la infncia i ladolescncia, durant la preparaci i la realitzaci de les activitats de lleure s molt important vetllar pel respecte dels drets dels menors participants, evitant-los especialment:

Qualsevol forma dexclusi o discriminaci per ra de raa, sexe, idioma, religi, opini, origen, posici econmica, estat de salut...

Qualsevol forma de maltractament o cstig fsic.

Qualsevol forma de maltractament psico-lgic, tracte indigne o cstig denigrant.

La inducci o la coacci a participar en qualsevol activitat sexual illegal.

La participaci en qualsevol tasca que pu-gui sser perillosa, perjudicar-ne la salut o entorpir-ne leducaci, la formaci o el desenvolupament integral.

Qualsevol forma de negligncia en latenci fsica, sanitria o educativa.

El consum de drogues.

Les condicions de treball perilloses i en es-pecial les recollides en la normativa espe-cfica de prevenci de riscos laborals i de protecci del treball dels infants i els ado-lescents.

Drets dimatge

El dret a la prpia imatge s un dret fonamen-tal reconegut per la Constituci i regulat per la Llei 1/1982, de 5 de maig, sobre el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar.

Durant la realitzaci de les activitats s habi-tual fer fotografies o vdeos, en els quals els menors dedat poden ser clarament identifi-cables. Dacord amb aquest dret fonamental s necessari que en el cas de voler publicar imatges o projectar vdeos de manera pbli-ca, amb diverses finalitats, disposeu del co-rresponent consentiment per escrit dels pares o tutors legals per fer-ho.

- 20 -

- 21 -

Conceptes i consells previs

Tipologies demergncies

Podem establir tres grans tipologies de risc que poden portar a situacions demergncia:

Riscos naturals; el seu desencadenament no est directament provocat per la pre-sncia o lactivitat de lhome i sn, gene-ralment, derivats de situacions meteorol-giques: pluges, nevades, sismes, incendis forestals, calor...

Riscos tecnolgics; tots els que poden derivar de laplicaci i s significatiu de tecnologies: accidents amb matries pe-rilloses (en installacions o en transport), radiolgics i nuclears.

Altres riscos; sorgeixen de la interacci de lhome amb elements naturals o mani-pulats: seguretat en platges, piscines, rius i llacs; grans concentracions de persones, revetlles, desorientacions en zones de muntanya...

Recull de normes i consells per al desenvolupament de les activitats amb les necessries condicions sanitries i dhigiene i de seguretat davant dels riscos que poden portar a situacions demergncia.

PREVENCI, SALUT I SEGURETAT

Mesures preventives i accions davant de situacions demergncia

Evacuaci: Conjunt daccions encaminades a abandonar o fer desallotjar la poblaci de les zones de risc. Es pot diferenciar una evacuaci espontnia i una programada:

Una evacuaci espontnia s aquella que es du a terme de forma impulsiva i natural per part de les persones que perceben es-tar en perill. Cal evitar-la i controlar-la en la mesura que sigui possible per en cas de produir-se cal comunicar-la a Protecci Civil.

Una evacuaci programada s aquella en qu alguna autoritat nha ordenat levacu-aci desprs de valorar que es compleixen les garanties de seguretat per a les perso-nes i que, per tant, es pot procedir a la seva evacuaci de manera segura.

Tenint en compte el temps necessari per una evacuaci segura i la quantitat de mitjans que shan dimplicar, nicament s recomana-ble procedir a levacuaci de la poblaci en aquells casos en qu el confinament no si-gui efica.

Confinament: El confinament s una mesura de protecci de les persones, que consisteix en qu la poblaci romangui tancada en un local totalment allat de lexterior, preferent-ment sense finestres o en habitacions interi-ors, obturant les aportacions daire exterior i tancant els sistemes de climatitzaci i ventila-ci. El confinament es mantindr fins que les condicions a lexterior siguin segures.

Allunyament: Una altra opci s lallunya-ment, en qu la poblaci abandona de ma-nera preventiva, amb els seus propis mitjans, la zona de risc per situar-se en llocs segurs, normalment poc distants i per poc temps, com podria ser allunyar-se de les proximitats de les lleres dels rius o guals en el cas que es tingui coneixement de pluges intenses i/o increments de cabals de rius i rieres.

- 22 -

Una altra mesura de seguretat possible s la restricci a la mobilitat, que s una mesura de protecci de les persones que consisteix en qu la poblaci resti dins duna rea determi-nada que es considera segura (per exemple, dins del nucli de poblaci). No es necessari romandre dins dels edificis.

Consells

Descarregueu-vos laplicaci gratuta gencat.mobi per a iphone i sistemes android per re-bre avisos geolocalitzats de protecci civil en funci del lloc on us trobeu.

Feu-vos seguidors del twitter i del facebook demergncies per estar informats en cas que ho necessiteu: @emergenciescat i www.facebo-ok.com/emergenciescat.

Pla demergnciade les installacions juvenils

Totes les installacions juvenils autoritzades dacord amb la Llei 38/1991, de 30 de desem-bre, i qualsevol altra installaci autoritzada per un organisme competent per tal doferir allotja-ment, disposen del corresponent Pla demergn-cies i devacuaci adequat a les seves caracters-tiques; aquest Pla ha de ser conegut i assumit per lequip dirigent de lactivitat, el qual lha de complementar amb les actuacions que cregui oportunes dirigides a lavs i a la localitzaci de les persones participants, a lorganitzaci de la seva evacuaci i al seu control posterior.

Les acampades juvenils realitzades fora dinstallacions autoritzades per organisme competent tamb han de disposar dun Pla demergncia, dacord amb larticle 7.2 c) del Decret 137/2003.

Us recomanem que llegiu el punt Pla devacu-aci a lapartat Gui orientatiu per a lelabo-raci del Pla demergncia en cas dacampa-des, que trobareu a la pgina segent.

Ubicaci dels llocs dacampada

Considerant les caracterstiques de latmosfe-ra a partir de certes altures i la durada i els requeriments fsics de les acampades quant al descans de lorganisme hum, cal plantejar la seva ubicaci en funci de ledat dels partici-pants i lalada en metres des del lloc on hom viu, dacord amb el quadre segent:

Tamb, larticle 7 del Decret 137/2003, de 10 de juny, determina unes limitacions aplicables a les acampades fora duna installaci o lloc dacampada degudament autoritzat per lor-ganisme competent; a ms daquestes, tots els llocs dacampada haurien destar situats fora de la zona de policia de les lleres de qualse-vol tipus de corrent daigua i ser accessibles per dos camins diferents. A ms, cal que:

Procureu no acampar mai al mig del bosc. Si ho feu, que sigui en clarianes molt grans lleugerament inclinades i/o prominents, lluny de les fondalades i a prop de rius o ca-mins que facilitin laccs rpid a una zona no arbrada.

Tingueu en compte la distncia al poble habitat ms proper i que el cam per acce-dir-hi sigui utilitzable per a vehicles.

Vigileu els llocs de pas de ramats i de bos-ses de processionria a les pinedes.

De 6 a 7 anysDe 8 a 9 anys*De 10 a 11 anysDe 12 a 13 anysDe 14 a 15 anysDe 16 a 17 anys

Edats delsparticipants

Alada mxima des don es viu

Desaconsellable500 metres1.000 metres1.500 metres2.000 metres2.500 metres

* Per aquestes edats s ms aconsellable fer una estada en una installaci autoritzada per organisme competent per oferir allotjament, sempre que no es superin els 1000 m dalada respecte al lloc on habitualment viuen.

- 23 -

Preveieu el subministrament de laigua per beure, cuinar, rentar i netejar els estris.

Heu de conixer lexistncia de llocs po-tencialment perillosos tal com pous, espa-dats, arbres morts, runes, coves o avencs, abocadors, conduccions elctriques, cor-rals de bestiar, ruscs dabelles, bosses de processionria...

Esbrineu, en cas que porteu telfons m-bils, els llocs del camp on teniu cobertura.

Assegureu-vos de lexistncia de zones ombrvoles on poder estar i fer activitats en les hores de ms sol, entre les 12 i les 16 hores.

Us aconsellem que visiteu el lloc on acampa-reu, amb anterioritat a linici de lactivitat.

Gui orientatiu per a lelaboraci del Pla demergncia en cas dacampades

A lestiu ens podem trobar, principalment, en dues situacions de risc: els focs forestals i els fenmens meteorolgics imprevistos. En aquests casos, al menor indici de foc forestal o davant dun fenomen meteorolgic impre-vist, no heu desperar que aquestes situacions es facin ms greus o les instruccions o actua-cions de les autoritats competents; us heu dautoprotegir marxant del lloc on acampeu i anant a un lloc segur o a la poblaci habi-tada ms propera. Penseu que, en general, lautoprotecci s lactuaci ms senzilla i se-gura per al grup i facilita les actuacions de les forces dextinci i de seguretat.

- 24 -

La vigent normativa de regulaci dactivitats deducaci en el lleure en les quals participen menors de 18 anys determina que, quan es desenvolupin les acampades juvenils fora dinstallacions autoritzades o de llocs auto-ritzats per un organisme competent en les quals es poden incloure les acampades deri-vades de la pernoctaci en el cas de les rutes, cal disposar dun Pla demergncies elaborat per lentitat que fa lactivitat, en el qual han de constar uns requisits mnims. Per aix, us faci-litem una pauta per a lelaboraci de lesmen-tat Pla demergncia, que no s exhaustiva ni vol recollir totes les casustiques possibles, ja que depn del coneixement que tingueu de les caracterstiques fsiques del lloc i del nom-bre de persones assistents.

Obtenci dinformaci. Determineu quina persona de lequip de dirigents sencarrega-r dobtenir la informaci sobre lestat del temps, les previsions meteorolgiques, la informaci sobre el risc dincendi i la seva prevenci o evoluci i, a ms, la periodicitat daquesta informaci.

Especifiqueu el sistema per obtenir aquesta informaci i, si escau, els nmeros dels tel-fons que emprareu.

Actualment, la Direcci General de Protecci Ci-vil us ofereix dues eines per obtenir informaci:

1. Consultar de forma gratuta les notcies re-latives a emergncies i consells dautopro-tecci per mitj de laplicaci gencat.mobi o per mitj del navegador web del mbil teclejant ladrea gencat.mobi/pcivil.

2. Subscriures a una plataforma de missatge-ria, disponible per a mbils iPhone i Android, que permet rebre els avisos demergnci-es i les instruccions en el cas que sigui neces-sari. En el moment de configurar-vos aquest servei, podreu triar rebre informaci relativa a les emergncies que es donin just en el lloc on esteu, per mitj de la geolocalitzaci,

o en una comarca o municipi que sigui del vostre inters. La forma de subscriure-us a aquesta plataforma s descarregar laplica-ci gencat.mobi, obrir la icona Gencat i, des de configuraci, escollir emergncies i all optar per geolocalitzaci o ubicaci segons preferiu. En qualsevol moment es pot canviar la vostra elecci.

Atesa la importncia de lautoprotecci en les activitats regulades pel Decret 137/2003, de 10 de juny, us aconsellem emprar aquestes eines durant la realitzaci de les vostres acti-vitats actuals i futures, ja que us permet estar informats i ser avisats abans de les tempestes o onades de calor.

Sistema davs. Hi pot haver tres situacions, que han destar previstes:

Avisar els/les participants de la situaci de risc i de la possibilitat dhaver devacuar.

Avisar les autoritats competents de qual-sevol situaci de risc que us pugui afectar (consulteu lapartat de telfons i adreces dinters a la pgina 45).

Avisar els familiars, si escau.

Pla devacuaci. Per a lelaboraci, us heu de plantejar diverses qestions:

Lloc on us dirigireu. Nom de la poblaci i equipament o servei que us acollir.

Cam per on caldr marxar i existncia de cam alternatiu.

Organitzaci dels grups per a levacuaci i nom del dirigent major dedat que tindr cura de cada grup.

Estris mnims que caldr recollir.

Mitj de transport que emprareu per a levacuaci del grup.

- 25 -

Persones responsables de mantenir infor-mats els familiars durant levacuaci.

Finalitzaci de lemergncia:

Retorn al lloc on es feia lactivitat. Com assegurar el retorn. Agents de lautoritat a qui cal consultar. Persones que decidiran el retorn.

En el cas de no poder retornar a aquell lloc, qu fareu?

Us aconsellem que, si s possible, disposeu sempre de dos telfons mbils, els nmeros dels quals haurien de constar a la notificaci corresponent de lactivitat, en lapartat desti-nat a aquest efecte.

Consells en cas dincendis forestals

Davant del primer indici dincendi forestal, sense esperar que es faci ms gran, truqueu al telfon 112 per demanar informaci. En cas de no poder-hi contactar, desplaceu-vos a un lloc segur o a la poblaci habitada ms propera, sense esperar les instruccions del cap de bombers ni de qualsevol altra autoritat competent.

No obstant aix, si us trobeu a camp obert i veieu una columna de fum o si el foc us agafa desprevinguts...

Com heu dactuar?

Mantingueu sempre la serenitat.

Informeu el 112 de la vostra posici i dels vostres possibles moviments, sempre amb un missatge clar i concret per tal de no sa-turar les lnies.

Com us heu de protegir?

Mai dins de tendes de campanya, ja que sn inflamables, ni a linterior de pous o coves, ja que loxigen es pot acabar rpi-dament.

Encara que faci molta calor, cobriu-vos to-tes les parts del cos amb roba de fibres no artificials. Abaixeu-vos les mnigues de la camisa, poseu-vos un barret i tapeu-vos la cara i les orelles amb un mocador.

Protegiu-vos de la radiaci del foc darrere duna roca, dins duna rasa o cobriu-vos amb terra.

Procureu beure lquids sovint per evitar deshidratacions i espereu que passi el foc per fugir.

Si us trobeu envoltats pel foc o propers, estireu-vos de bocaterrosa en una clariana o en un cam i, si pot ser, tapeu-vos amb terra, respireu lenta i poc profundament laire ms fresc de sota i, si podeu, mulleu el mocador que us tapa la cara.

Com heu de fugir?

Allunyant-vos del front del foc pels costats i en la direcci oposada a laven del front de foc i de fum.

No fugiu mai a favor del vent, ni aneu mai muntanya amunt, llevat que no hi hagi vegetaci per cremar (tarteres, camps de conreu llaurats, prats, etctera).

Eviteu les valls estretes, els ports de mun-tanya, els congostos, els barrancs i, en ge-neral, les zones amb pendent, ja que laire calent tendeix a pujar amunt.

No deixeu mai els camins. Si el foc talla el cam i no podeu recular, no labandoneu mai. Actueu com si estigussiu envoltats pel foc.

- 26 -

Entreu a la zona que est cremada al ms aviat possible.

Planificaci dexcursions i sortidesa la muntanya

En cas dacampades, colnies o rutes inclo-ses dins duna altra activitat notificada i, en general, en el cas dexcursions i sortides a la muntanya, s important que comuniqueu on aneu i per quant de temps a les persones responsables de la installaci que ocupeu i, sempre, els ajuntaments que en puguin estar afectats i a qualsevol altre organisme o persona competent. De la realitzaci daques-tes activitats i els seus detalls tamb nhauria destar-ne assabentada la persona responsa-ble de la vostra entitat.

Aneu sempre en grup, amb un mnim de dos membres de lequip dirigent que obrin i tanquin la marxa, estigueu ben assabentats de les condicions del lloc i de les previsions meteorolgiques i eviteu perdre el contacte visual entre la primera persona i lltima.

Cal no deixar mai els camins excepte que si-gui necessari i nestigueu segurs; acostumeu-vos a girar de tant en tant per tal de veure i memoritzar laspecte del cam i lentorn, sobretot en els encreuaments de camins, per si heu de tornar endarrere; empreu els ma-pes per saber en tot moment on sou, dacord amb litinerari previst. A ms, respecteu les propietats privades i torneu a lloc totes les portes o tanques que trobeu.

Utilitzeu un equip adequat, sobretot pel que fa al calat i a la roba per a la pluja, i asse-gureu-vos que cada participant porti la can-timplora plena i aliments energtics, i totes les coses necessries dins la seva motxilla; cal tenir els braos lliures.

La millor garantia per evitar accidents s un bon nivell dentrenament de totes les perso-

nes participants i lexperincia dels monitors i/o monitores. En qualsevol cas, cal excloure la idea de competici, en el sentit de posar a prova lesfor i la resistncia fsica per tal dobtenir una victria o assolir una fita; mol-tes vegades cal saber renunciar a continuar lexcursi, per poder tornar-hi en bones con-dicions un altre dia.

La utilitzaci de cordes per a rpels o tiroli-nes o daltre material descalada requereix uns coneixements especfics. Assessoreu-vos a lEscola Catalana dAlta Muntanya (ECAM) o a la Federaci dEntitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Les excursions i les altres activitats a laire lliu-re han de ser suspeses o limitades en funci de la pluja o la presncia de la boira. Amb in-fants, caldr limitar-se a zones de poca altura, preveure el retorn abans que es faci fosc i, en general, evitar caminar per tarteres, pendents molt forts amb herba i camins massa prop de cingles, esquerdes, barrancs profunds i talus-sos. Eviteu el pes excessiu a les motxilles dels infants.

Els bivacs no haurien de fer-se a lhivern. A lestiu es poden fer a partir dels 12 anys amb el material i les condicions tcniques adequades a cada lloc, alada i circumstncia i amb la par-ticipaci de persones adultes, llevat dactivitats especfiques que tinguin loportuna autoritzaci paterna.

Eviteu caminar pel mig de ramats o per tan-cats on hi hagi animals i per les pinedes on hi hagi les caracterstiques bosses de processio-nria a dalt dels arbres, sobretot en dies de vent, i no us acosteu ni toqueu les erugues quan fan les processons denterrament.

En general, est prohibit ls de fogons mbils de but durant les rutes, excursions o sorti-des, fora de les rees recreatives i dacampada previstes especficament, per la qual cosa cal portar aliments que es puguin menjar sense

haver-los descalfar, en carmanyola o entrep. No obstant aix, noms en el cas de les rutes acollides al compliment del Decret 137/2003, es podr permetre el seu s si es disposa de loportuna autoritzaci emesa per la Direcci General de Medi Natural i Biodiversitat.

Per tal dajudar-vos a planificar correctament les vostres excursions, us adjuntem diverses taules, que us poden ajudar perqu no sig-nifiquin cansaments excessius o esforos que desprs influeixin en actituds negatives envers aquestes activitats.

- 28 -

De 6 a 7 anys 3 quilosDe 8 a 9 anys 4 quilosDe 10 a 11 anys 6 quilosDe 12 a 13 anys 8 quilosDe 14 a 15 anys 10 quilosDe 16 a 17 anys 12 quilos

Edats dels participants Pes mxim indicatiu que es recomana transportar

De 6 a 7 anys 500 metresDe 8 a 9 anys 1.000 metresDe 10 a 11 anys 1.500 metresDe 12 a 13 anys 2.000 metresDe 14 a 15 anys 2.500 metresDe 16 a 17 anys 3.000 metres

Edats dels participants Metres per sobre del lloc on es viu

De 6 a 7 anys 300 metresDe 8 a 9 anys 500 metresDe 10 a 11 anys 700 metresDe 12 a 13 anys 800 metresDe 14 a 15 anys 1.000 metresDe 16 a 17 anys 1.300 metres

Edats dels participants Desnivell mxim

De 6 a 7 anys Menys de 2 horesDe 8 a 9 anys 2 hores 30 minutsDe 10 a 11 anys 3 hores 30 minutsDe 12 a 13 anys 4 hores 30 minutsDe 14 a 15 anys 5 hores 30 minutsDe 16 a 17 anys 7 hores

Edats dels participants Durada mxima de la caminada

Si els/les menors participants caminen sense la companyia dadults, haurien danar en grups mnims de tres persones. El recorregut hauria destar senyalitzat i lequip dirigent haver-lo fet abans, de manera que en cas de problemes sels puguin localitzar i actuar rpidament.

Tot i que amb lentrenament aix pot variar, per a les edats de 14 a 17 anys cal restar, del corresponent desnivell mxim, de 200 a 400 metres, segons si el pes de la motxilla es pot considerar lleuger o pesat.

Lalada s lelevaci dels accidents geogrfics amb relaci al nivell del mar. Lal-ada mxima a qu pot ascendir una persona queda indicada a la taula segent, tot i que est estretament relacionada amb lalada del lloc on es viu o es resideix temporalment.

Com que el desenvolupament fsic no s parallel al cronolgic, ni la fora i resistncia dels participants s equivalent a llur aparena corporal, s molt difcil establir una norma general per al pes a transportar a dins de les motxilles; vegeu els pesos mxims indicatius que es poden portar:

Sentn per desnivell la diferncia dalada que hom pot ascendir a peu en un dia, sense motxilla. Observeu la taula segent:

CAMINAR

DESNIVELLS

ALADES

PESOS

- 29 -- 29 -

Activitats puntuals de carcter extraordinari dins lentornnatural o rural

Quan el programa duna activitat regulada en el Decret 137 inclou la realitzaci daccions, actuacions o activitats puntuals dins lentorn natural o rural que per les seves caractersti-ques ultrapassen les condicions de risc nor-mals i requereixen ms preparaci, atenci i seguretat, com ara activitats fisicoesportives, jocs dorientaci, de pistes i de nit, raids, des-cobertes del medi..., heu de complir all que el decret estableix genricament en els seus articles 6, 7.2 c), 11.1.5, 11.1.6 i 11.1.9. Amb aquesta finalitat, us aconsellem, a ms:

Tenir en compte ledat dels participants en el moment de plantejar lactivitat.

No fer les activitats sense lautoritzaci ex-pressa dels pares o tutors.

Tenir en compte lorografia, la hidrografia i la climatologia del lloc on esteu. Consul-teu a http://www.meteo.cat/ la previsi dels fenmens meteorolgics de perill. Si les previsions quant a lestat del temps sn dolentes, renuncieu a realitzar-la.

Emprar material adequat, tant personal com comunitari.

Respectar el dia a dia i els horaris dels ha-bitants i dels serveis de la zona.

Pactar amb les persones potencialment afectades la realitzaci de lactivitat.

Fer cas dels coneixements dels habitants de la zona i de les autoritats locals.

A ms a ms, cal que eviteu:

Fer lactivitat si les condicions de lentorn no sn favorables.

Les sortides dels participants, sols o en grup, sense la presncia dalgun dirigent o la constant vigilncia i control de lacti-vitat que permeti conixer en tot moment la situaci geogrfica dels participants i el desenvolupament daquesta.

La realitzaci dactivitats fisicoesportives sense la preparaci i formaci tcnica ade-quada dels adults responsables.

Fer activitats que en circumstncies nor-mals i davant de qualsevol incidncia lequip de dirigents de lactivitat no pugui resoldre per ell mateix.

Fer sortides, excursions o raids de supervi-

vncia on els participants no tenen coses a fer ni a oferir i/o no porten el seu menjar corresponent.

Els actes o accions vandliques contra les propietats, els animals i les plantes que existeixen en el medi natural i rural.

Les molsties a les persones que viuen i en viuen del medi natural.

Qualsevol activitat amb foc.

Prevenci i actuaci en casde tempesta

Prevenci

Per tal devitar els efectes negatius duna tem-pesta la millor actuaci s la prevenci, la qual dependr del tipus dactivitat que es realitza. En general estigueu atents als smptomes que anuncien o precedeixen una tempesta*:

* Podeu calcular la distncia en metres que us separa de la tempesta multiplicant 330 (velocitat del so en m/s) pel temps (en segons) transcorregut entre que veieu el llamp i sentiu el tro).

- 30 -

Aparici i creixement de nvols del tipus cumulonimbus.

Sentir un so ambiental semblant al brunzit dabelles.

Tenir els cabells eriats.

Percebre sensaci dinquietud.

Vent fort i a ratxes.

Baixada rpida i sobtada del barmetre o laltmetre.

I, en el cas de les acampades, a ms:

Tingueu les tendes plantades en terrenys amples, no inundables i lleugerament pro-minents i/o inclinats i amb la porta orienta-da a favor dels vents dominants de la zona i/o de la inclinaci del terreny.

Protegiu els pals metllics de les tendes amb elements rodons o especfics.

Tingueu sempre les tendes tancades per evitar lentrada sobtada de laigua.

Resguardeu-vos sota coberts installats expressament o, si ho heu de fer dins les tendes, eviteu entrar i sortir mentre dura la tempesta, tocar els sostres de les tendes i tenir les portes obertes.

Mantingueu en tot moment lordre dins les tendes per tal devitar, en el cas dhaver de resguardar-vos de cop, embrutar i mu-llar la roba.

Els sacs de dormir un cop ventilats al mat cal que es guardin, plegats, a les tendes.

Actuaci

A. Si la tempesta us agafa en el lloc on realit-zeu lactivitat, installaci fixa o campament:

No sortiu a lexterior.

Tanqueu portes i finestres per evitar cor-rents daire.

No us poseu prop de les llars de foc.

No us acosteu a objectes o elements metl-lics que puguin atraure llamps.

- 31 -

Eviteu els terres mullats.

B. Si us agafa fent una excursi:

Poseu-vos les capelines immediatament i busqueu un refugi segur. Si s al principi valoreu la convenincia de tornar al lloc de partena o si s al final aneu a lacabament sense dilacions.

No us poseu mai sota un arbre.

Eviteu crrer, ja que el buit que es deixa darrere nostre pot atraure els llamps.

Aparteu-vos del ramats.

Traieu-vos els objectes metllics que por-teu damunt.

No us quedeu a la boca duna cova o bal-ma ni toqueu les parets humides.

Allunyeu-vos de carenes, crestes i llocs ae-ris i/o molt oberts.

Marxeu dels llocs on el terra estigui moll.

Allunyeu-vos de les torres de conducci elctrica.

Consum daigua superficiali de font natural

Mai no sha de beure cap tipus daigua su-perficial ni de font natural llevat que es tingui la certesa, en el cas de la font, que est controla-da. Tampoc no shi han de rentar fruites i verdu-res ni se nha dutilitzar laigua per fer glaons ni refrescos. Lajuntament us pot informar de la potabilitat de les fonts del seu terme municipal. No consumiu aigua duna font on hi hagi la indicaci daigua no potable i, en general, desconfieu de qualsevol font natural, ja que molts comportaments incvics en fan desapari-xer les indicacions; en cas de dubte, val ms no

arriscar-se. En qualsevol sortida a la muntanya, porteu sempre suficient aigua potable.

Si passeu uns dies dacampada prop duna font, tingueu la precauci de desinfectar lai-gua. Aquesta desinfecci es pot aconseguir:

Bullint laigua de manera turbulenta com a mnim durant 10 minuts; posteriorment, shaur de remoure un cop shagi refredat, a fi doxigenar-la.

Afegint-hi unes gotes dun desinfectant es-pecial apte per a la desinfecci de laigua per beure. Es ven a les farmcies i heu de seguir les indicacions ds.

Afegint-hi unes gotes de lleixiu comerci-al, sempre que letiquetatge indiqui que el lleixiu s APTE PER A LA DESINFECCI DE LAIGUA PER BEURE, i seguint les instruc-cions de dosificaci indicades a letiqueta. Com que la dosificaci generalment est expressada en gotes, heu de considerar que 20 gotes sn un millilitre. Perqu la desinfecci sigui efectiva cal que espereu un temps de contacte de mitja hora abans de consumir-la.

Normes per caminar per carretera

s prohibit caminar per autopistes i autovies i cal evitar caminar per qualsevol altre tipus de carretera. Si aix no s possible:

Camineu sempre per lesquerra i pel voral, si nhi ha.

Si aneu en grup, camineu una persona darrere laltra. Com a mnim, una persona dirigent anir al davant i un altre dirigent al darrere.

Si a ms camineu de nit, utilitzeu armilles reflectants homologades, o roba de colors clars amb elements reflectors i/o llanter-

- 32 -

nes, sobretot el primer llanterna blanca i lltim llanterna vermella per tal de fer-vos visibles als conductors.

A lhora de travessar la carretera, feu-ho pels llocs on la visibilitat sigui mxima, mai en revolts i canvis de rasant.

Manteniu-vos al voral en els revolts tan-cats i els canvis de rasant.

Protecci contra el sol

Empreu crema fotoprotectora dndex 30, com a mnim, a les hores de ms sol i desprs del bany.

No aneu innecessriament amb el tors nu i poseu-vos un barret al cap i ulleres de sol.

Onades i cops de calor

Les temperatures molt extremes i lexcs de calor produeixen una prdua de lquids i sals minerals (clor, potassi, sodi, etc.) necessaris per a lorganisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crnica o provocar deshidrataci i es-gotament. Si lexposici a temperatures tan ele-vades es perllonga, es pot patir un cop de calor, que s una situaci que pot acabar sent greu.

Hi ha alguns smptomes que ens poden alertar que alg est patint un cop de calor: tempera-tura molt alta, mal de cap, nusees, set intensa, convulsions, somnolncia o prdua del conei-xement. Davant daquests smptomes, traslla-deu la persona afectada a un lloc fresc, doneu-li aigua, mulleu-la, feu-li aire i aviseu immediata-ment el 112 o el 061 dels serveis sanitaris.

Com a mesures de prevenci, considereu:

La protecci del sol i la calor. Heu destar a les zones ms ombrvoles, fresques i ven-tilades; eviteu el sol directe, limiteu lactivi-

tat fsica en les hores de ms calor, utilitzeu roba lleugera de colors clars i ampla, cami-neu per les ombres i, si podeu, mulleu-vos de tant en tant la cara i la roba.

La beguda i lalimentaci. Beveu aigua i sucs tant com pugueu, fins i tot sense tenir set; no prengueu begudes alcohliques i eviteu el menjar calent i de moltes calories.

Tractament de les mossegadesdescur

Manteniu la persona afectada en el reps ms absolut.

Renteu la ferida amb aigua i sab i apli-queu-hi un antisptic sense coloraci.

Cobriu la ferida amb una gasa estril i do-neu-li un analgsic per calmar el dolor.

Traslladeu-la a lhospital tot mantenint lextremitat afectada en un nivell ms baix que el cos i aplicant-hi, mentrestant, bos-ses daigua freda separades de la pell per una tovallola; no poseu mai gel directa-ment sobre la ferida.

No feu res ms; qualsevol altra cosa pot produir complicacions.

Picades dinsectes

Si ha picat un insecte verins, a ms del dolor, la zona estar inflamada i enverme-llida; apliqueu-hi al damunt un drap amb un xic de gel embolicat o mullat amb ai-gua freda. No hi poseu alcohol o amonac ni empreu remeis casolans.

Si hi ha vries picades per tot el cos i hi apareixen vescules vermelles, fa molta pi-cor, malestar general i/o provoca vmits, porteu la persona afectada a urgncies.

- 33 -

Si era una abella, haur deixat clavat a la pell lagull amb una petita bossa de ver; traieu-lo amb lajuda duna agulla o pin-ces. Si la picada s a la boca, va b que la persona afectada llepi un gelat o un gla mentre aneu a urgncies.

Les picades descorp i descolopendra han de ser vistes per personal mdic.

Picades de mosques i mosquits

Eviteu els llocs humits, calorosos i amb aiges estancades i procureu que a les obertures hi hagin cortines o reixes de tela mosquitera.

Protegiu-vos amb roba de mniga llarga, pantalons llargs i mitjons i/o amb repel-lents adequats.

Si us piquen, renteu la zona afectada amb aigua i sab i desinfecteu-la.

Si continuen les molsties, consulteu el ms aviat possible el/la metge/ssa.

Picades de medusa

Procureu no contactar amb les meduses i els seus tentacles, evitant els bancs i les zones on trenquen les onades. Per impedir el contac-te amb la pell, cal posar-hi barreres: cremes solars amb efecte repellent de meduses, ba-nyadors que cobreixin el mxim de superfcie corporal... i altres robes com les samarretes. Les reaccions cutnies que produeixen varien amb ledat de la persona afectada, lestat de salut, la sensibilitat a les allrgies, la superf-cie i el tipus de pell i si anteriorment ha estat picada per medusa.

Si s possible, intenteu identificar o fer una descripci de lespcie de medusa que ha pro-dut laccident. Aix pot facilitar el tractament

en el cas que shagi dhospitalitzar la persona picada per la medusa. Penseu que, a ms, una persona que ja ha estat picada anteriorment pot tenir reaccions molt ms severes.

Produda la picada, i un cop fora de laigua, rpidament qu heu de fer?

No fregueu mai la zona afectada amb to-valloles o altres peces, ni amb sorra.

Traieu de la pell les restes que estiguin en-ganxades, amb pinces o guants.

Netegeu la zona afectada amb aigua sala-da; no utilitzeu mai aigua dola.

Apliqueu fred sobre la zona afectada du-rant uns 5 minuts fent servir una bossa de plstic on hi hagi gel; no el poseu mai direc-tament damunt la pell. Si el dolor continua, cal aplicar altre cop gel durant 5 minuts.

Apliqueu-hi 3 o 4 cops al dia un antisptic, per evitar la infecci de la ferida.

Porteu la persona afectada immediata-ment a lhospital ms proper si les mols-ties continuen i el seu estat empitjora pro-gressivament desprs dhaver-hi aplicat gel i comencen tremolors, marejos, dolor intens i alteracions respiratries o cardaques.

Indisposici o malaltia

Davant de smptomes com tos persistent, es-ternuts, febre alta, tremolors i/o malestar ge-neral, aviseu el/la metge/ssa o porteu la perso-na afectada al centre sanitari ms proper, tan aviat com sigui possible. Mentrestant:

Alleu-la de la resta del grup, en un lloc tranquil i ventilat.

Feu-li beure lquids en abundncia (aigua, sucs, infusions...).

- 34 -

Doneu-li analgsics tipus paracetamol. Evi-teu demprar aspirina.

Comportament generalen el cas de primers auxilisper accident o traumatisme

En aquests casos, entre altres smptomes ex-terns i evidents, poden haver-hi fractures dos internes o obertes amb arestes afilades, he-morrgies internes i/o traumatismes en els r-gans, acompanyats, generalment, dun estat de xoc. Per tot aix:

No heu de substituir mai el personal sa-nitari competent, sin protegir tan sols la persona accidentada fins que lassistncia sanitria sigui possible. Tingueu serenitat i feu el que sigui necessari, per res ms.

No mogueu la persona afectada ni cap part lesionada fins al moment de traslla-dar-la amb ambulncia a lhospital, llevat que sigui totalment imprescindible.

Si el trasllat lheu de fer vosaltres i existeix una fractura en alguna extremitat, abans de moure-la, haureu de posar-li una frula al voltant de la part trencada, la qual con-sistir a lligar-hi un element rgid conveni-entment protegit amb materials tous, de manera que les articulacions situades per sobre i per sota de la fractura quedin im-mobilitzades.

Alleu-la, procurant que no hi hagi gent al voltant, i situeu-la de manera que estigui cmoda.

No toqueu les ferides innecessriament ni estrenyeu gaire els embenatges.

Faciliteu-li la respiraci al mxim, aflui-xant-li la roba del pit, la cintura i el coll.

- 35 -

Abrigueu-la i procureu que estigui sempre en posici horitzontal. Si est inconscient, poseu-la en posici lateral de seguretat.

Animeu i tranquillitzeu la persona acci-dentada.

No li doneu mai begudes alcohliques.

Eviteu que saixequi i que camini, sobretot en el cas daccidents greus.

No li heu de treure mai la roba ni les res-tes de roba, en cas de cremades.

Atureu les hemorrgies per mitj dels punts de compressi.

No doneu aliments o lquids a persones accidentades que hagin perdut el coneixe-ment o que tinguin lesions abdominals.

Si sha de traslladar una persona menor dedat a un hospital o centre sanitari, cal que lacompanyi sempre un/a dirigent, que ha de tenir la documentaci sanitria del/de la menor.

Farmaciola i medicaci

Els medicaments continguts en la nostra far-maciola no actuen igual en lorganisme dels menors de 14 anys que en el dels adolescents i adults per la qual cosa sha de tenir molta cura a lhora dadministrar-los. Amplieu informaci a: www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut

Normes bsiques per a la manipulaci i el consum daliments

Per a les persones que manipulen els aliments:

Manteniu la higiene personal i la de la roba que utilitzeu.

Tingueu cura de rentar-vos les mans amb aigua i sab o detergent tantes vegades com calgui, sobretot desprs danar al v-ter i de mocar-vos.

En cas dafectaci cutnia, cal protegir-la amb un embenatge impermeable, que sha de mantenir sempre net.

No fumeu ni mengeu xiclet, ni esternudeu o tossiu sobre els aliments.

No apliqueu insecticides sobre els aliments, els estris de cuina i altres materials que pu-guin estar en contacte amb els aliments.

Per a la preparaci i lemmagatzematge dels aliments:

Feu servir aigua potable. Si laigua no pro-v dun sistema de subministrament p-blic, desinfecteu-la abans dutilitzar-la.

Netegeu les superfcies de treball i els estris de cuina abans i desprs de fer-los servir, es-pecialment en el cas de manipular aliments crus.

Protegiu els aliments dels insectes, rose-gadors i daltres animals.

Absteniu-vos dutilitzar maionesa delabo-raci prpia.

El menjar que sobri confeccionat amb ou o llet sha de llenar.

Consumiu els aliments immediatament desprs de cuinar-los.

La llet ha de ser envasada i sha de llen-ar la que sobri. Es pot fer servir tamb llet condensada o en pols, utilitzant sempre aigua potable.

La carn i el peix shan de conservar sempre en fred.

- 36 -

el fred fa que les encenguem, el seu s no est exempt de perills. En general, la perillositat deriva de lacci directa del foc i les brases o de les superfcies calentes, i dun enemic molt ms subtil i invisible que s el monxid de carboni, que es produeix en les combustions poc riques en oxigen o quan el combustible no crema adequadament. Penseu que el mo-nxid de carboni no t olor ni color.

Com a norma general, no shaurien demprar aquestes estufes. No obstant aix, si es fa, cal que com a mnim sigui amb les precaucions segents:

Durant la combusti, cal garantir la reno-vaci constant de laire, per tal devitar el consum de loxigen ambiental i la combus-ti defectuosa.

A lhora de dormir, les llars de foc han des-tar correctament apagades i les estufes de but, i en general de qualsevol altre tipus, apagades o b fora de les habitacions, ga-rantint la renovaci de laire.

Piscines i altres llocs de bany

Una piscina pblica o privada amb ms de 200 m2 de lmina daigua ha de tenir un ser-vei de salvament i socorrisme. Si la piscina t menys de 200 m2, nicament s obligat-ria la presncia duna persona encarregada de la vigilncia dels/de les banyistes i del compliment de les normes de rgim intern; aquesta persona ha destar en possessi de les competncies que determina el Decret 165/2001, de 12 de juny, de modificaci del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual sestableixen les normes sanitries aplicables a les piscines ds pblic. Us aconsellem que en el primer cas aviseu de la vostra presncia a lesmentat servei i, en ambds casos, col-laboreu en la vigilncia dels vostres infants i joves i els feu fcilment identificables.

La carn i el peix congelats han destar completament descongelats abans de cui-nar-los. Cal comenar a descongelar-los el dia abans de la cocci, la qual ha de fer-se sempre al frigorfic a 4 C; si aix no fos possible, cal, com a mnim, fer-ho en un lloc fresc, ombrejat i protegit.

Les verdures congelades shan de coure sense descongelar.

La verdura i la fruita shan de rentar amb aigua potable abans del consum i, si shan de consumir crues, cal submergir-les en una soluci daigua amb lleixiu apte per a la desinfecci daigua per beure durant 5 minuts (per a cada litre daigua, 4 gotes de lleixiu, si s de 50 g/l). Finalment, shan desbandir b amb aigua potable.

Els aliments continguts en llaunes o en-vasos que estiguin rovellats, abonyegats o bombats o que en obrir-se desprenguin gas o mala olor shan de llenar. Cal vigilar les dates de caducitat.

No shan demmagatzemar els aliments en llocs que siguin molt calorosos, assolellats o excessivament humits.

Les truites dou sempre han destar ben cuites per tal devitar salmonellosi. A les-tiu no en feu si aquestes no han de ser con-sumides immediatament.

Amplieu aquesta informaci a www.gencat.cat/salut > mbits dactuaci > Empreses i es-tabliments > Empreses i professionals de lmbit alimentari > Manipuladors daliments.

Consells referents a les estufesde gas but i llars de foc

En algunes de les installacions que pugueu emprar, possiblement hi hagi estufes de gas but o llars de foc. Tot i que moltes vegades

- 37 -

En el cas de les piscines de menys de 200 m2 situades en allotjaments turstics o instal-lacions juvenils amb s exclusiu de les perso-nes allotjades, la persona encarregada de la vigilncia dels/de les banyistes i del compli-ment de les normes de rgim intern no cal que estigui en possessi de les competnci-es que determina el Decret 165/2001, llevat que shi organitzin activitats de nataci o jocs aqutics. Si sou usuaris daquests tipus de piscina, la direcci de lestabliment us pot demanar, de paraula o per escrit, que us feu responsables de la vigilncia del vostre grup; en aquest cas, qui ho faci, cal que sigui una persona diplomada com a monitor/a en el lleure infantil i juvenil.

Fora de les piscines pbliques o privades autoritzades, ls de qualsevol altre lloc per banyar-se (mar, riu, llac, pant o bassa) in-crementa, per diversos motius, el perill. En aquests casos, cal que disposeu de dirigents amb habilitats bsiques de nataci i socor-risme, que incrementeu la vigilncia i que delimiteu, previ reconeixement del lloc, la zona de bany.

La nataci i el bany sn activitats saludables i divertides, per cal prevenir les lesions per caigudes o relliscades i els ofegaments per submersi, per la qual cosa cal, per part dels adults responsables, la supervisi i la vigi-lncia contnua durant la seva realitzaci sense fer cap altra activitat que els distregui daquesta tasca com ara llegir, parlar per te-lfon, jugar a cartes... o consumir begudes alcohliques. Tamb, a vegades, una malal-tia prvia, la calor o altres circumstncies fan que el contacte brusc amb laigua desenca-deni una indisposici que fa difcil mantenir-shi flotant. A ms, assegureu-vos que:

Els infants que no saben nedar duguin posat un dispositiu (armilla, bombolle-ta, etctera) adaptat a cada edat, que afavoreixi la flotabilitat i ajudi a mantenir el cap fora de laigua. No confieu la se-

guretat dels infants a la flotabilitat de les joguines inflables.

Els infants i els adolescents respectin les normes de seguretat de les installacions i no juguin a donar-se empentes a la vora de laigua, a saltar lun per sobre de laltre, a enfonsar-se, a tirar-se en cadena pels to-bogans, etctera.

Ning no es banyi si hi ha bandera verme-lla i es faci cas dels socorristes.

No sentri de cop a laigua la primera vega-da que es banyin, desprs de menjar, dha-ver pres molt el sol o dhaver fet un exercici fsic intens.

Per qestions higiniques i de seguretat, por-teu sabatilles de bany per circular dins dels recintes de les piscines i de la zona de dutxes i, en el cas dels altres llocs de bany, porteu-les sempre posades per tal devitar accidents.

Ls de les piscines mbils o desmuntables, inflables o no, no est regulat de manera especfica, per es desaconsella totalment el seu s per a les edats de 0 a 6 anys dins dels espais on es fa lactivitat, atenent el que esta-bleix larticle 7.4 de lOrdre d11 de maig de 1983, que regula les condicions higienicosa-nitries i de seguretat de compliment obligat pels centres datenci assistencial per a in-fants de menys de sis anys, ja que el collectiu destinatari de ls s, bsicament, el mateix i no es poden garantir les ptimes condicions higiniques i de seguretat. Tampoc no s re-comanable emprar-les per a edats superiors a 6 anys.

- 38 -

- 39 -

Indicacions i aspectes que cal tenir en compte per organitzar activitats en el medi ambient natural i rural

Espais naturals

Els seus usuaris heu de garantir sempre:

La protecci del sl La netedat de les aiges continentals Leliminaci de sorolls innecessaris Lequilibri dels ecosistemes La protecci de la fauna salvatge Lharmonia del paisatge El manteniment de la diversitat vegetal La no-emissi de gasos de tot tipus a lam-

bient atmosfric Leducaci en el respecte a la natura i el

coneixement del medi natural.

PROTECCI DEL MEDI AMBIENT

Aigua

A lhora de la higiene personal i de rentar els plats i altres estris de cuina, no ho feu direc-tament al riu. Eviteu que lescuma vagi a pa-rar a laigua. No obstant aix, recordeu que podeu trobar una gran varietat de sabons bi-odegradables.

En tot cas, feu un clot per abocar-hi les aiges brutes descuma, oli, greixos... tenint cura de posar-hi un filtre fet amb branques darbust per tal de retenir-los. Desprs, llenceu el filtre a les escombraries.

- 40 -

En el cas dels olis de fregir, el millor s acumu-lar-los en un bidonet i portar-los a la deixalleria ms prxima o, en tot cas, a la benzinera ms prxima, on els passen a recollir.

Eliminaci de deixalles

No deixeu cap rastre descombraries al vos-tre pas. Cal llenar les deixalles als abocadors municipals.

En tot cas, feu un clot de deixalles, sufici-entment lluny per evitar olors i insectes, que us permeti abocar-hi la matria orgnica de fcil descomposici, per mai els pots de vi-dre, les llaunes, els tetrabrics, els plstics, els cartrons i els papers.

Piles elctriques

Recordeu que les piles elctriques han de llen-ar-se en una deixalleria o establiment que disposi dun servei de recollida de piles.

Prevenci dincendis forestals

ELS BOSCOS SN NECESSARIS. Tingueu pre-sent que:

s important que informeu al 112 (emer-gncies), davant de qualsevol indici din-cendi forestal.

La millor prevenci s complir les normes vigents i no fer cap mena dactivitat amb foc, en cap lloc i en cap poca, sobretot en dies de vent.

No fumeu al bosc, en zones de pastures o conreus, o en zones amb matolls i bar-disses prxims; per si ho feu, no tireu llu-mins ni puntes de cigarretes enceses; asse-

gureu-vos que estiguin apagats i, si pot ser, enterreu-los en un petit clot.

No deixeu mai cap aparell de but encs.

Installeu els llums i els fogons de but lluny de la massa forestal i al centre dun cercle de 3,5 metres de dimetre, com a mnim, lliure darbres, de vegetaci baixa i arbustiva, dherba, de restes vegetals de qualsevol tipus o de qualsevol altre mate-rial susceptible de propagar un foc, i feu-ho de manera que no puguin tombar-se o caure quan els utilitzeu. Quan els utilitzeu, no deixeu de vigilar-los.

Les ampolles, els trossos de vidre i les llau-nes que per refracci puguin ser origen de foc shan de llenar als llocs adequats, mai no shan dabandonar. En darrer terme, feu un clot i enterreu-los.

No useu cap producte pirotcnic en les vostres activitats.

Eliminaci dexcrementsen el medi natural

Bsicament, cal evitar les olors i els insectes, per la qual cosa els excrements han de ser conve-nientment colgats si no es disposa de cap altre sistema deliminaci. El millor sistema s la la-trina, individual o collectiva, que ha de tenir, com a mnim, de 80 cm a 1 m de llarg per 40 cm damplada i 50 cm de fondria. Cada cop que es faci servir, shi ha de tirar al damunt una capa de terra per cobrir els excrements. Cal clausurar-la quan encara faltin uns 8 o 10 cm per arribar a dalt de tot, abocant-hi la terra que resta de la que shavia tret i piconant-la, procurant que visualment es noti tan poc com sigui possible. Situeu-la a una distncia pru-dencial de la zona dacampada.

- 41 -

Prevenci contra les plaguesde mosquits

Aquests insectes, en general, tenen un cicle vital que els permet, en uns 7 o 10 dies, pas-sar dou a individu adult, sempre que es de-senvolupin en un medi aqutic. Per tal que no afectin les persones, s important que a lestiu, que s lestaci ms favorable per al seu desenvolupament, tingueu la precauci deliminar qualsevol recipient, petit o mitj, natural o artificial, que pugui contenir o acu-mular aigua estancada prop vostre i, desprs de ploure, buidar o netejar qualsevol lloc o recipient que tingui aigua.

- 42 -

- 43 -

Telfons i adreces de la Genera-litat de Catalunya, i de la xarxa dhospitals dutilitzaci pblica

Telfon demergnciesde la Generalitat de Catalunya

El telfon 112, nic per a tot lmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del dia, centralitza totes les trucades durgncia a qualsevol organisme o servei.

Serveix perqu els ciutadans i ciutadanes pugueu sollicitar els serveis pblics dur-gncies sanitries o ambulncies, dextinci dincendis i salvaments i de seguretat ciuta-dana; s a dir, activar el sistema de protec-ci civil quan us trobeu davant duna situaci demergncia.

TELFONS I ADRECES DINTERS

112

A lhora de demanar socors o qualsevol altre ajut per telfon al 112 o a qualsevol entitat, servei o organisme, pblic o privat, cal donar les dades segents:

Nom complet de qui telefona Nmero de telfon des don es telefona Lloc de laccident i poblaci ms propera Tipus daccident Nombre daccidentats i edats Estat dels accidentats Condicions meteorolgiques Dificultats de rescat en el lloc de laccident.

- 44 -

Mentre arriba lajut sollicitat mantingueu la calma i estigueu atents a les indicacions dels serveis demergncia.

Telfon de la Generalitatde Catalunya: Sanitat respon

902 11 14 44Durant les 24 hores del dia podeu sollicitar informaci i efectuar consultes sanitries da-vant de qualsevol cas relacionat amb la salut dels assistents a les vostres activitats.

Telfon de la Generalitatde Catalunya: Emergncies mdiques

112Cal emprar-lo en cas durgncia mdica. Quan truqueu, professionals sanitaris us as-sessoraran sobre que cal fer a cada situaci.

Telfon datenci ciutadanade la Generalitat de Catalunya

012Podeu sollicitar informaci, entre altres, refe-rent a lestat de les carreteres, previsi mete-orolgica, xarxa dalbergs juvenils, transports pblics, defensa del consumidor

Adreces de la Direcci Generalde Joventut

SERVEIS CENTRALS

Calbria, 147. 08015 BARCELONATel. 93 483 83 83 / Fax 93 483 83 00joventut.bsf@gencat.cat

COORDINACIONS TERRITORIALS

Coordinaci Territorial a BarcelonaCalbria, 147. 08015 BARCELONATel. 93 483 84 44 / Fax 93 483 83 00joventut.barcelona.bsf@gencat.cat

Coordinaci Territorial a GironaPlaa de Pompeu Fabra, 1. 17002 GIRONATel. 872 975 000joventut.girona.bsf@gencat.cat

Coordinaci Territorial a LleidaRambla dArag, 8. 25002 LLEIDATel. 973 27 92 17 / Fax 973 27 92 01joventut.lleida.bsf@gencat.cat

Coordinaci Territorial a TarragonaSant Francesc, 3, 1a. 43003 TARRAGONATel. 977 92 01 77 / Fax 977 92 01 80joventut.tarragona.bsf@gencat.cat

Coordinaci Territorial a les Terres de lEbreMontcada, 23 (Palau Abria). 43500 TORTOSATel. 977 44 12 34 / Fax 977 51 05 30joventut.ebre.bsf@gencat.cat

Adreces dInternet sobreeducaci en el lleurehttp://jove.cat/notificacionshttp://jove.cat/notificarenliniahttp://jove.cat/decret137http://jove.cat./prevenciolleurehttp://jove.cat/triaelteuestiuhttp://jove.cat/formacihttp://jove.cat/instal

Adreces dInternet sobre consells de prevenci i autoprotecci i de sanitatwww.gencat.cat/emergencieswww.gencat.cat/mediambwww.gencat.cat/salutwww.meteocat.com

- 45 -

BARCELONAGermans Trias i Pujol, de Badalona Ctra. del Canyet, s/n 93 465 12 00Clnic i Provincial, de Barcelona Villarroel, 170 93 227 54 00Vall dHebron, de Barcelona Pg. Vall dHebron, 119-129 93 489 30 00Prnceps dEspanya, de lHospitalet Feixa Llarga, s/n 93 260 75 00de LlobregatSant Bernab, de Berga Ctra. de Ribes, s/n 93 824 34 00Hospital de Matar C. Prolongaci Cirera, s/n 93 741 77 00Sant Joan de Du, dEsplugues Llobregat Pg. de St. Joan de Du, 2 93 280 40 00General, de Granollers Av. Francesc Ribas, s/n 93 842 50 00Consorci Sanitari Parc Taul, de Sabadell Parc Taul, 1 93 723 10 10Hospital dIgualada Av. Catalunya, 11 93 807 55 00Hospital Sant Joan de Du de Manresa Dr. Joan Soler, 1-3 93 874 21 12Hospital Comarcal Sant Jaume, de Calella Sant Jaume, 209-217 93 769 02 01Consorci Sanitari de Terrassa Ctra. de Torrebonica, s/n 93 731 00 07General, de Vic Francesc Pla El Vigat, 1 93 889 11 11Comarcal, de Vilafranca Av. Espirall, s/n 93 818 04 40Comarcal, de Vilanova i la Geltr Sant Josep, 21-23 93 893 16 16

GIRONAComarcal de la Selva, de Blanes Ctra. Cala St. Francesc, 5 972 35 32 64Hospital de Campdevnol Ctra. de Gombrn, 20 972 73 00 13Hospital de Figueres Ronda Rector Arolas, s/n 972 50 14 00Doctor Josep Trueta, de Girona Av. de Frana, s/n 972 94 02 00Sant Jaume, dOlot C. Mulleras, 15 972 26 18 00Hospital de Palams C. Hospital, 36 972 60 01 60Hospital de Puigcerd Pl. de Santa Maria, 1-2 972 88 01 50Salus Infirmorum, de Banyoles Pg. Mn. Llus Constans, 130 972 57 02 08

LLEIDAArnau de Vilanova, de Lleida Av. Alcalde Rovira Roure, 80 973 70 52 00Fundaci Sant Hospital, Pg. de Joan Brudieu, 8 973 35 00 50de la Seu dUrgellComarcal del Pallars, Tremp C. Pau Casals, 5 973 65 22 55Espitau de la Val dAran, C. Espitau, 5 973 64 00 04Vielha e MijaranComarcal del Solsons, Solsona Pl. Guitart, 1 973 48 11 72Jaume dUrgell, Balaguer C. Urgell, 1 973 45 12 59

TARRAGONASant Joan, de Reus Av. Dr. Josep Laporte, 2 977 31 03 00Joan XXIII, de Tarragona Dr. Mallafr i Guasch, 4 977 29 58 00Pius Hospital, de Valls Pl. Sant Francesc, 1 977 61 33 00Hospital del Vendrell Ctra. de Barcelona, s/n 977 25 79 00

TERRES DE LEBREComarcal de Ribera dEbre, Mra dEbre C. Benet i Messeguer, s/n 977 40 18 63Mare de Du de la Cinta, de Tortosa C. Esplanetes, 14 977 51 91 00Comarcal del Montsi, Amposta C. Jacint Verdaguer, 11-13 977 70 00 50

ADREA I TELFON DHOSPITALS COMARCALS I GENERALS DUTILITZACI PBLICA

- 46 -

Mapes meteorolgics i previsi general del tempsMapa de risc dincendis forestals

Mapa actualitzat Pla ALFAButllet de Perill dAllaus

Els temps al mbil

PER A MS INFORMACII PER TENIR-LA

MS ACTUALITZADA:

jove.cat/riscos

- 48 -

RECORDEU...

Cal estar dret i immbil,de cara a lhelicpter i amb els braos estesos

EN CASDACCIDENT

DE MUNTANYA...

Necessito ajuda Tot va b

S NO