Hermes amb Dionís infantAutor: Praxíteles (309-330 aC) Dimensions: 2,13 m d’altCronologia: 343 aC Material: marbreLocalització original: Temple d’Hera (Olímpia) Tècnica: TallaLocalització actual: Museu Arqueològic (Olímpia) Formes: exemptaEstil: Grec clàssic Tipologia: grup Cromatisme: monocroma

Escultura grega

Període clàssic ple (S. IV a C)Característiques de l’obra de Praxíteles:

-S’aparta de la duresa de les escultures anteriors. -Major suavitat i harmonia en el tractament del cos humà-Corba praxiteliana (figura arquejada formant una S suau)-Major expressivitat (més atenció als sentiments i les emocions, també dels déus)-Les figures de Praxíteles són més dolces i delicades (andrògines)-Més realisme (com plecs túnica)-Sentiments i realisme sense perdre ideals clàssics (encara cànon)-Praxíteles introduí el nu femení (només per Afrodita) -Retrat més individualitzat-Principals escultors: Praxíteles, Escopes i Lisip.-Anticipen l’etapa hel·lenística.

Afrodites atribuïes a Praxíteles

Breu biografia de Praxíteles

Va néixer a Atenes el 400 aC. Es formà amb el seu pare, Cefisòdot el Vell, i desenvolupà la seva màxima activitat entre els anys 370 i 340 aC. Treballà a Atenes, on hi tenia un taller. Friné, (Phrynea) una famosa hetaira (cortesana) li feu de model i també fou la seva amant. En ella s’inspirà per crear les seves famoses Afrodites. Fou popular entre el poble i va tenir força èxit.

El viatger i geògraf Pausànies esmenta un escultor anomenat Praxíteles, que alguns pensen que podria tractar-se d’una altra persona. Se li atribueixen una seixantena d’obres, algunes per fonts antigues, altres per còpies, i també per referències indirectes, però no es conserva cap peça original que se li pugui atribuir amb tota seguretat.

Les imatges representades per Praxitel.les són els déus més populars de la mitologia grega, com Apol-lo, Hermes o Afrodita, en comptes de Zeus, Posidó… Són representats sota un aspecte humà. Per les seves Afrodites sembla que va fer servir de model a Phryné, com hem dit, una cèlebre cortesana, amant seva. També recordeu que fou el primer en utilitzar el nu femení com a model escultòric, donant-li una imatge eròtica i femenina, i les seves escultures masculines són lànguides i afeminades. Utilitzà preferentment el marbre.

Apol.lo

Altres escultors del segle IV:

Escopes: modelat dur, amb gran força expressiva

Lisip: cànon més esvelt (8 caps)

Ménade furiosa, d’EscopesTensió i moviment

Apoxiomeno, de Lisip(cànon estilitzat, realisme,escena intranscendent)

Anàlisi formal

Descripció:

Què hi ha representat i com?

Noi jove dempeus, sense part del braç dret, el qual manté alçat, recolzant-se amb l’esquerra sobre el tronc d’un arbre cobert per una túnica i sostenint un nen petit, al qual es mira, i sembla mostrar-li alguna cosa. Entre tronc i figura hi ha un suport transversal, necessari per a sostenir-la.

Atenció als sentiments i a

les emocions.

Fou trobada l’any 1877 en unes excavacions prop del

temple d’Hera, a Olímpia.

Tendresa en la mirada

Corba praxiteliana(equilibri moviment-repós)

Humanització dels déus

(jove atleta)

Sfumato

Rectilini suport (tronc

d’arbre cobert amb una

túnica)

2,13m d’alt

Gran expressivitat

Naturalisme i delicadesa

en el tractament

anatòmic

Possible

original de

marbre

La composició busca centrar l’atenció en el rostre d’Hermes, que apareix concentrat en els seus pensaments. Presenta un contrapposto (volums compensats) i esquema en S amb una postura lànguida i natural: el braç dret està en tensió, amb l’espatlla una mica desplaçada, mentre que l’esquerra es recolza en un suport. El maluc dret està més elevat i la cama esquerra, lliure de pes es flexiona i toca el terra amb la punta del peu. La cama dreta aguanta el pes del cos, remarcant la línia del maluc i formant una S suau, és la corba praxiteliana. L’esquema es completa amb la lleugera inclinació del cap. La sinuositat es veu reforçada pel treball delicat dels contorns de la figura.

Ideal jove de bellesa (clàssic)

- Contrast entre sinuositat figura Hermes i verticalitat Dionís i túnica (sobre arbre per suportar l’escultura. Caiguda natural dels plecs)

- Llum uniforme sobre la superfície del cos d’Hermes, creant-hi modulacions i subtils matisos, menys als plecs del mantell i als cabells (zones clarobscur)

InterpretacióTema de la mitologia grega

Contingut i significació

Els protagonistes d’aquest grup escultòric són dos déus de l’Olimp grec. Cal conèixer la història de tots dos i la seva relació. És important el moment concret d’aquesta història que representa l’escultura.

Dionís, fill de Zeus i Sèleme....

El geògraf grec Pausanies en la seva Descripció de Grècia, comenta que va veure una estàtua semblant al temple d’Hera, a Olímpia, i l’atribuí a Praxíteles. El 1877 es trobà l'estàtua que ens ocupa, en unes excavacions a Olímpia, a les ruïnes del temple on la va veure Pausanies. Tenia les cames tallades i li faltava el braç amb el qual segurament Hermes ensenyava un gotim de raïm a Dionís. No hi ha però acord en la datació, i alguns opinen que és una copia posterior de l’original de Praxíteles. Es dubta fins i tot de l’autoria d’aquest.

FuncióS’ha interpretat com una commemoració de l’aliança i la pau entre Arcàdia i Elis, de les quals eren els patrons Hermes i Dionís respectivament.

Models i influències

Praxíteles seguí els cànons clàssics de bellesa (Policlet). Malgrat això, la seva obra es considerada la precursora del nou llenguatge hel·lenístic, en el qual els déus s’humanitzen i reflecteixen per primer cop emocions i sentiments.

La seva influència es notà en l’obra de Lisip i Scopes. Posteriorment, en el Renaixement... La seva corba praxiteliana fou molt imitada com a model d’equilibri. “DAVID” de Donatello i M. Àngel.