History of Typography

abcdefghcatalogotipograficopuvwxyz

humanistes

catcacatcatcatatcatcatacatatccatcatacaaata ààleàleàleàleàleàleàleààleààlààààà g tg tg tg tg tg ttg tg tg tggg tgg tipipipopipoipooipopoipoipopoipoipoipoipopoopoopopopopppooopoooopoop gràgràgrgrgràgràggràràgràgrgrràràrààrràrààrààrràààràààg àggrrràgg ààg ààààfi cficficfi cficficcficficficficfi cfi cfifififificfifi cficfi ficficficfifififificfi ccc

4venecianes

rom

anes

ant

igue

s

venecianes

El Renaixement és un nom que s’aplica a

l’època artística, i per extensió cultural, que

dóna començament a l’Edat Moderna i en

què es refl ecteixen els ideals del moviment

humanista que va desenvolupar-se a Euro-

pa el segle XVI. El terme procedeix de l’obra de Giorgio

Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos,

publicada el 1570, però fi ns al segle XIX aquest concep-

te no rep una àmplia interpretació històrico-artística. El

nom “renaixement” es va utilitzar perquè aquest corrent

reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme

simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés

després de segles de predomini d’un tipus de mentali-

tat dogmàtica establerta en l’Europa de l’Edat Mitjana.

Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veu-

re el món i l’ésser humà, l’interès per les arts, la política

i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substi-

tuint-lo per un cert antropocentrisme.

Una revolució com aquesta, en la que es va voler que

tothom adquiris i es divulgués culturalment cal desta-

car la importància de la impremta amb tipus mòbibles

impulsada per Guttenberg on molts d’aquells impressors

que van apendre l’ofi ci a Magúncia es van desplaçar cap

a Itàlia on el Renaixement va agafar més importància,

es allà on aquests impressors agafen tota la tècnica de

la impremta alemana però descarten la utilització de la

lletra germànica anomenada “Textura” i començen a uti-

litzar una lletra descendent de la Carolingia, molt més

agradable i lleugera a la vista, arrodonida, basada en els

manuscrits de la época. I és així com neixen les primeres

lletres anomenadas venecianes o humanistes.

canvi en la forma itàlica no tenen un canvi important

5 catàleg tipogràfi c

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿

centaur

Tipografi a dissenyada per Bruce Rogers per a al Metropolitan Museum el 1914

i publicada per Monotype el 1929. Està basada en les lletres tallades pel ti-

pògraf del segle XV Nicolas Jenson. La versió itàlica va ser creada el 1925 per

Frederic Warde que originalment va anomenar Arrighi i va ser treta del tipus

Itàlica realitzat per Lluís degli Arrighi, un escrivà del segle XVI. Les majúscules

van ser creades més lliurement. Aquesta bella i elegant tipografi a, molt bona

per a llibres, també pot ser utilitzada en textos més curts i titulars.

característiques de la lletra forma bàsica

30º

fi let de la e inclinatpoc contrast

serifs robustos

modulació oblicua

30º


rom

anes

ant

igue

sro

man

es a

ntig

ues

6venecianes

ABdefgoABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿

catull

Dissenyada pel tipògraf alemany Gustav Jaeger el 1982 per a la fosa Berthold, es

va fer molt popular per ser la tipografi a utilitzada per Google per al seu logotip a

partir de 1999. Per a la seva realització es va basar en alguns dissenys que Frederic

Goudy realitzar per Monotype Corporation. La seva forta infl uència cal.ligràfi ca amb

un gran contrast entre els gruixos dels traços juntament amb els peculiars serifs, fa

que tingui una aparença molt singular i que sigui fàcilment reconeguda. Gràcies a la

gran alçada de la “x” és apropiada tant per a text com per exhibició.


rom

anes

ant

igue

s

descendentsllargues


He triat aquesta marca perquè per mi

es de les més represntatives. Que vui

dir amb això? Doncs si ens fi xem bé la

marca podria pasar perfectament per

una dura i robusta mecana.

Demostra mecanització, tal com es

fa la cervesa, una sensació de popular,

de classe obrera, una perfecta simula-

ció del que sería un producte assequible

per a tothom.

La pregunta és: Després de tot el

esmentat Perquè esta aquesta classi-

fi cada com a humanista? La resposta

es simple i clara. No només mostra el

seu caràcter caligràfi c en el fi let de la e,

o certs remats manuscrits en la n, sinó

també en el seu signifi cat, una cervesa

de producció manual, cuidada i elabora-

da artesalment amb aquest gust humà

que degut a la digitalització de casi tots

els processos s’ha perdut.

Tot i aixi aquesta marca podria i de

fet deuria estar classifi cada com una lle-

tra mecanitzada, però tot i aixi la meva

excusa es trova en el sentit, és el hibrid

perfecte que genera aquesta marca,

agafa tota el sentit robust i de confi -

ança amb la potència de la mecana, en

canvi, s’humanitza gràcies a l’estil ma-

nuscrit que tan caracteritza a les lletres

venecianes.

“cuando diseño no considero el aspecto técnico y comercial, si no

que en los sueños y los deseos de la gente para quien esta enfocado el

proyecto u objeto.”

8venecianes

rom

anes

ant

igue

s

Bona marca i bona utilització

de la lletra, els traços manus-

crits humanitzen la marca i

fan que la música que despren

sigui més propera, gràcies tam-

bé a les petites lligadures que

es generen.

Una marca dedicada a produc-

tes especialment destinats a

la montanya i alpinisme. Que

millor que composar-la amb

una veneciana per demostrar

aquesta força humana que es

requereix.

Manualitat, puresa i dedicació

es el que despren aquesta

marca gràcies a la humanitza-

ció de la marca composada en

una “antique”


Es increible com amb una

tipografía ben utiltzada una

portada de un llibre pot donar

a entendre el seu contingut.

La tipografi a ens genera un

estil antic clàssic dels primers

tipus mòbils, fet que fa que

aquesta textura i contorn de la

forma distorsionat guanyi força

història i contingut, és un avis

que ens esta dient en el nostre

subconscient: “Eh! que aquí hi

ha molt de viscut.

10venecianes

rom

anes

ant

igue

s

No se el perquè de l’autora dels llibres,

però si que se el meu.

Helen Dunmore utilitza en tots els

seus llibres diferents tipografi es per el

títol de la obra editada, des de llibres

infantils, passant per poesia i com es

aquest cas, per novel·la, en canvi per el

seu nom sempre conserva una huma-

nista que reforça donant-li a la lletra

aquest estil “antique” tan característic

dels primers tipus movibles.

Suposadament per a mi l’autora

no només utilitza una veneciana per

el seu nom sino que també la segueix

utilitzant des de el primer llibre que

va editar. Una escritora que agafa el

paper per començar a escriure, una

escritora propera, una escritora de la

vella escola que si pogués pasaría els

seus escrits directament al lector per fer

aquests més propers. I a mesura que

aquests llibres van sortint adquireixen

més aquests sentit, ya que en tots ells

els composa amb la mateixa humanista,

donant a entendre que ella no canvia,

manté el seu estil, vol transmitir que

potser és el últim que treura potser no,

però que de totes formes en aquest es

manté tot el que ja savia més el que

ha aprés.

garaldas

S que van conviure moltón aquelles lletres q

naixement juntamentde temps en el Re

s. A diferència de lesamb les Veneciane

més cuidades i són unaesmentades estàn m

allunyant-se cada copmica més tècniques

manuscrites. El seu nommés de les formes caligràfi ques o m

entre altres coses— dederiva dels dos grans tipògrafs —e

Manucio. la época Claude Garamond i Aldo

t i es poden considerarTenen una mica més de contrast

orma a moltes futuresles primeres lletres que duran fo

famílies tipogràfi ques.

face” o d’estil antic.També se las anomena “Old

evolució del temps queAquestes trovaran una linia en la e

terra.comença a Itàlia i s’acaba a Inglat

12geraldes

rom

anes

ant

igue

s



warnock

Aquesta tipografi a dissenyada per Robert Slimbach el 2000 per a Adobe va

ser creada en honor a John Warnock, cofundador d’Adobe Systems amb

un esperit visionari que va aconseguir els majors avenços tecnològics en els

sistemes de publicació i programari de disseny. La família està completament

equipada amb capitulars i caràcters cirílicos i grecs, amb una impressionant

varietat de pesos i mides òptics. Es tracta d’una família clàssica molt fl exible

i funcional que també li aporta una especial elegància al text gràcies a les

seves traços d’origen cal.ligràfi c.



ABdefgocontrast mig fi let de la e recte

14garaldes


granjon

Dissenyada el 1928 per George William Jones, es va usar de base un tipus tallat

per Claude Garamond utilitzat en un llibre imprès per la Parisian Jean Poupy el

1592. Com en aquell temps hi havia moltes altres Garamond en el mercat, Jones va

decidir cridar al seu tipus Granjon, tret de l’impressor i tipògraf francès del segle XVI

Robert Granjon, famós sobretot per la bellesa dels seus tipografi es itàliques, moltes

vegades combinades amb les romans de Garamond. El resultat és una tipografi a per

text fi na i clàssica, amb delicats traços que la fan molt agradable a diferents mides.



rom

anes

ant

igue

s

contrast mig

modulació obliqua

fi let de la e recte

ascendents no coincideixen

amb caixa alta30º

serifs cuidats 30º

descendentsmés curtes


Que millor que la marca Schweppes per

representar a les garaldas. ës una marca

que té molta història, nascuda el s.xviii

si no recordo malament.

Realment agafa tota la historicitat de

les garaldes —recordem que aquestes

provenen de les venecianes— i adqui-

reix un important respecte i experiència

gràcies a aquesta.

La lletra té uns remats molt lleugers,

casi podría passar per una novedosa in-

cisa, però te les insinuacions justes per

passar per una geralda.

De fet crec que és el seu sentit his-

tòric que ens fa deduir una preciosa

garalda ben modulada.

Trenca la monotonia amb una linia

base en diagonal que puja ascendent-

ment, cosa que reforça la seva força,

energicitat i dinamisme.

Fins i tot podem observar com lleu-

gerament genera una prespectiva crei-

xent tractada de tal forma que sembla

que auqesta hagi de sortir de la com-

posició.

Cal analitzar també que esta compo-

sada en una forma obliqua (no itàlica),

reforçant aixi la tensió i el dinamisme.

“el diseño es un lenguaje y lo principal es cómo usas ese lenguaje”.

16garaldes

rom

anes

ant

igue

s

Història, proper i fi abilitaat des-

prèn la marca, contrasta molt

gràcies a la utilització abbstracte

de la marca amb el logottip.

A un país petit com Andorra

una garalda li proporciona

tradició, respecte i calidesa.


Utilitzant una garalda sempre

ens aportarà un gran sentit

històric i de respecte, com si

de una persona anciana es

tractés.

Clàssicisme, antiguitat i sobre-

tot historicitat desprén aquesta

coverta que podria provenir de

1944.Respecte, adult, seriositat,

sempre trovarem garaldas on

es vol oferir un caràcter de

superioritat però humana.

En aquesta cas s’ha utilitzat

per generar un cert respecte i

tradició, fi ns i tot potser de-

mostrar una cara democràtica

més conservadora, però que

trenca en pintar “representati-

ve” en diferents colors.

18garaldes

rom

anes

ant

igue

s

Qui millor exemple per representar el

caràcter històric.

“Temps” que complementa més a la

història? O dit d’una altre forma, que

complementa més a història que el

temps. La portada sempre il·lustra els

Títols, subtítols i gran part amb una ga-

ralda molt elegant, molt semblant a la

Times New Roman, com totes les “old

face” (sobretot amb les garaldes i les

de transició) de vegades costa trovar

una classifi cació única i concreta, però

centrant-nos en aquest dubte, la lletra

defi nitivament no és una transicional.

El perquè, és molt simple, la revista

no vol mostrar aquest apartat de no-

blesa, més tècnic, destinant a un públic

concret. Jo crec que vol representar la

història com un poder assequible a tot-

hom i que de fet hauria de desplaçar-se

per la ment de tota la societat.

Així que fi nalment la revista acaba

adquirint una “història popular” desti-

nada a la cultura i l’entreteniment de la

societat com en temps passats.

catcatcatcatcatcacataatatcatcatcatcatcatcattcacacatacatcattatccatcatttcatttatatattcattttaatatcattttatatcatttcacc ttattttcatttattttccatccacacatttttccatcatcatattttaaatatttttttatatccaaaatattttttcccaaatattttttttccccacaatatttttttcatcattcatcccccaaaatattttttttccccataaaaaaaattttttttccaaaaaaatttààààààààlààààààlàlàààlààààààlàleàleàààlààààààààleàleleeàààààààààààlleleleeààààààààààààlàleàààààààààlllllllleààààààààllllllààààllàlllllàààààlàleààààllllàààlàlàleàààllllàlleeeààààleààlàlààààlllàlleleàleeeeàààààlààllàlàllllellelleeeàààààleààleààààlàlàlàlllelllleeàààààààllàlllleeeeeààleààààààààllleeeàààààààààllllleeàààààààlelelleeeàààààleeààleàààààààààllleleeàààààlellllleeeààllelllllegggggggggg tttttg ttttg tt ttg tggg tg tttgg tttgg ttttttg tttgg ttgg ttg ttgggg ttggg tgggg tg tttttggggg gg ipoipoippopoipoipopoppoopopopoppoipoppoipoipoippooippoopooipooiii oooiippoppopopppppooipppiipipopooiippoipooi ggggggrgrrrgrràràràràràràràràrààràààggggrrààààààgrràràrààààààààgggggrrràààààààààààààgggrràràààààààààààgggrrrràààààààààrrrrrràràààrààààààggrrràààààààgrrrrààààààggrrrrrràààààààààggggrrrràrààààààààrrrrrrààààrrrrrrrààààààààggrrrrrrrrrrààààààgrrrrrrààààààààggrrrààààààgrrràààààgrrrrrrrrràààgggrrrrrrrààààààààààggrrrrrrrrrrrààààààààggggrrrrrrrrrrààààààààfififificficficficccficccfifi fificficcccccfifificfifififififificccccfififififififificcccfififificficfififificccccccfifififificfificfificccficccfifi fififififificcfififififififififificcccccccfifififififififififificficccccccccccfififififififififififificcccccccfifififififificcccccfifififificccccccfififificcccccfififififififififificcccccccfififififi fifificcccccccfififififi fificcccccfifi ficcccccccccfififififificcccccccc

20transcicionals

rom

anes

mod

erne

s

trancicionals

Lletres amb una elegància i noblesa increibles.

Són les primeres que van ser dissenyades a

partir de retícules i quadricules, aixi que no

fa falta dir la tècnica que s’havia de utilitzar

per crearles.

La primera lletra, la “Roman du Roi” va ser creada per

el fonedor-grabador Philippe Grandjean a partir d’un en-

càrrec del famós rei Lluis xvi.

La seva complexitat és elevada, amb uns serifs fi ns,

una modulació casi inexistent i un alt contrast entre as-

tes. Són les primeres lletres considerades neoclàssiques.

Normalment es clàssiciquen com a romanes modernes,

tot i que molts les posen dins de les romanes antigues o

fi ns i tot ni en un grup ni en un altre sino en un propi. El

seu nom reforça aquesta personalitat, ja que son lletres

que contenen característiques de les antigues com de

les modernes.


ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ

abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz

1234567890!@#$%^&*()¡¿

life

Tipografi a dissenyada per Francesco Simoncini el 1965 que barreja elements

de les tipografi es antigues i transicionals. Va ser pensada per a usar en su-

ports on la qualitat d’impressió és baixa com a diaris. Aquest estil innovador i

versàtil substituir les tipografi es utilitzades en aquest moment pels diaris. Els

seus caràcters estan inspirats en la Times New Roman de Stanley Morrison,

producte d’una època de canvi i experimentació.



alt contrast fi let de la e recte

gotes

serifs més estilitzats

22transicionals


bell

Tipografi a dissenyada per Richard Austin el 1788 quan treballava per a la John Bell’s

British Type Foundry. Està inspirada en les tipografi es modernes d’aquella època com

la Didot francesa, accentuant les seves formes verticals i el contrast dels pals fi ns i

gruixuts. Es va usar per imprimir el diari publicat per Bell “The Oracle”. Stanley Morison

la va considerar com la primera tipografi a moderna anglesa i en 1931 es la va recomanar a

Monotype per realitzar una reconstrucció. Per aquest facsímil es va utilitzar com a base

les matrius que tenia en poder seu la fosa Stephenson Blake & Co La versió digital va ser

desenvolupada sota la supervisió de Robin Nicholas.



modulació quasi vertical

recte o casi recte

rom

anes

mod

erne

s


“el diseño es el método de juntar la forma y el contenido. El diseño es simple, por eso es tan complicado.”

Real com ella mateixa, la marca alemana

en contes de continuar amb la tradició

geomètrica manté la seva tipogràfi ca

neoclàssica.

De fet el antic logotipic atribuit a

les SS, ja que aquest realitzava els uni-

formes Nazis, estava composat per una

lletra geomètrica. Així que es podría dir

que per desvincular-se d’aquesta idea

nacionalista es va redissenyar la marca

amb una tipografía que es desvinculés

totalment del sentit anterior.

Sorprenentment canvia una fi gura

més moderna per una més clàssica,

doncs vol donar a entendre que la mar-

ca te una certa cualitat, perdent potser

una mica el caracter humà que tindria

una geralda, però obtenint-ne una mica

d’aquesta d’humanitat que li mancava

gràcies a que avans estava realitzada

amb una freda geomètrica.

24transicionals

La marca real de electro-

domèstics, una marca que ue

desprèn elegància com els seus els seus

productes. No volen humani-

tat ja que el que fabriquen és

purament robòtica.

Qualitat de la informació, rei

de la informació i fredor amb

el medi on s’imparteix.

Wikipedia no obtindria tanta

seriositat i credibilitat si no

estigués composada amb una

lletra Real. Cal destacar que

esta feta amb una tipografi a

de lliure disposició creada per

el sistema operatiu Ubunturo

man

es m

oder

nes


El món, la hitòria i la cualitat

es generen amb lletres reals.

Potser és per el seu nom

“Real” que es per el que estat

composat aquest llibre, no no-

més vol mostrar seriosistat sino

també la part “Real” del món

amb aquest doble sentit.

S’utilitza una real per monotit-

zar tota la composició com si

fos un imprès en tipografía de

la época, es a dir, tan sols es

una recreació de una impres-

sió tipogràfi ca per parlar de

història.

Trenca aquesta monotonia

amb els esclops i el doble

sentit, clum signifi ca manaces

o “torpe”

Esta utilitzant una real per de-

mostrar la història en el temps

amb un signifi cat més fred i

per fer perdre el caràcter humà

26transcicionals

La pregunta és: Perquè National Geo-

graphiccno utilitza una geralda?

El cas de National Geographic és

especial, no només vol un caràcter

històric, també vol un producte real i

elegant des de una perspectiva fi ns i

tot menys humana, com si l’home en

aquell instant no hi fos, de fet sempre

hi és, vol fer entendre que darrera de

les precioses instantanies que fan els

seus magnífi cs fotografs i equips tèc-

nics, no estan, són ausents, de fet es el

que busquen la majoria de especialis-

tes documentals, s’amaguen, esperen

hores, utilitzen artefactes de tal forma

que ni ells mateixos es puguin trobar-

fi ns que per fi surt aquell animaló tan

buscat.

Això volen representar també amb

les seves cobertes composades amb

una Real. També volen representar que

la seva qualitat no es assequible a tot-

hom sino que requereix un aspecte tèc-

nic que no pot assolir qualsevol.

rom

anes

mod

erne

s

didones

Lletres creades a principis del s.

xviii. El seu nom es deu als seus

dos grans impulsadors Giambttista

Bodoni a Itàlia i Firmin Didot

a França.

Són atribuides sobretot a l’estat francés.

Com acostuma i acostumava a passar van

ser molt utilitzidades per el Primer Imperi Fran-

ces, ja que les reals s’atribuien a la realesa i l’estat

absolutista heredat per lluis XIV. Son lletres que

sorgeixen igual que el primer imperi després

de la Revolució Francesa de 1789.

Son lletres molt estilitzades i el contrast

entre les seves astes és màxim, de

fet a cossos molts

petits els traços

prims són quasi

impercep-

tibles.

28diddidd oneoneon sss

rom

anes

mod

erne

s

ABdefgo


ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ

abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz


abcdeefghijff klmnñopqrstuvwxyzx

1234567890!@#$%^&*()¡¿

filosofia

Dissenyada per Zuzana Licko i publicada per la fundició Emigri el 1996, la seva

primera aparició va ser en el cartell que Massimo Vignelli va crear per a la

promoció d’aquesta tipografi a. En aquest cartell apareixia en lletres grans la

frase “It’s Their Bodoni” (És la seva Bodoni). El seu origen part de l’admiració

que Zuzana Licko tenia a la tipografi a Bodoni, amb les seves línies netes i for-

mes geomètriques. Tot i això, sovint no la podia utilitzar, per raons pràctiques

a causa del seu fort contrast que la feia poc llegible en mides petits.



contrast exagerat

modulació vertical

alçada de x gran


30didones

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdeefghijff klmnñopqrstuvwxyzxx1234567890!@#$%^&*()¡¿

walbaum

Tipografi a tallada originàriament per Justus Erich Walbaum a Weimar, allà per l’any

1800. Era la versió alemanya de les grans tipografi es modernes europees com la

Bodoni o la Didot, i comparteix moltes característiques amb elles com la tensió

vertical, el gran contrast dels gruixos dels pals o les fi nes i rectes serifas. També

posseeix caràcters molt diferents com l’absència de serif a la part baixa de la “b” o

la curiosa cua asimètrica de la “Q”. Una de les més exclusives tipografi es modernes,

compta amb una gran bellesa i fl exibilitat.



contrast exagerat

gotes

hortizontal o lleu-gerament inclinats

modulació vertical

alçada de x gran

serifs fi liformes o lleu-gerament curvats

rom

anes

mod

erne

s


Kingston, marca de tecnologia, pione-

ra en el mercat, utilitza una versió que

acaba sent certament hibrida, però que

deriva d’una Didona.

Conté una modulació recta, traços i

astes molt contrastades.

Una marca que ens sorpren amb una

DIdona humanitzada, agafant un caràc-

ter una mica manuscrit, moda tecnolò-

gica, exclusivitat de producte i glamour

en el món informàtic. Una marca que

desprèn respecte i història en la recent

evolució tecnològica.

El contrast de la marca em sembla

genial, el cap; quadrat, línies rectes,

simple, podríem deduir la tecnologia,

la robustesa, la fi abilitat, en canvi la ti-

pografi a aporta; exclusivitat, evolució

històrica dins del mercat i a la vegada

una certa classe.

No deu ser per que si que aques-

ta marca ha pujat com la espuma en

un sector on l’evolució i la rapidesa de

producte són constantment presents.

“si un diseño no se siente bien en el corazón, lo que dice el cerebro no importa.”

32didones

Coches freds, tècnics i reals,

també contenen i desprenen

molta elegància amb classe.

Mercedes ha utilitzat una

Didona per demostrar aques-

ta qualitat i exclusivitat,

no tothom pot gaudir d’un

Mercedes, segurament la seva

composició del símbol amb el

logotip ens genera aquesta

sensació, distanciament i fi ns

i tot d’una aura divina genera

la marca excloent a tot “simle

humà” dels seus productes.

Les Didones, molt relacioandes

amb la moda, sino penseu en

milers de marques de glamour i

prestigi que n’utilitzen.

En aquest cas Zara per no

trencara amb la tradició utilitza

una Didona també per aportar

aquest glamour tan demanat

en la moda, tot i que no es

una marca exclusiva i inalcan-

sable, tot i aixi han aconseguit

generar aquest cert respecte

de marca de moda.

rom

anes

mod

erne

s


Com ja hem esmentat, sempre

van relacionades tan amb les

marques de la moda i en tots

els productes que la rodejen.

VOGUE, en caixa alta, ens

reforça aquest caràcter de

exclusivitat i glamour, de esti-

lització. Es pot dir que trenca

composant tots els destacats

amb una lletra geomètrica, per

donar-li un cert caràcter de

popularitat però sense acabar

de fer-les properes o “per a

tothom” sinó que van destina-

des a un públic concret.

Un altre cop, no és una revista

de moda o si, no ho sabem

però ens genera aquesta

sensació de exclusivitat, per

comprar aquesta revista has de

tenir una certa cultura i que

hauras de vestirte de gala per

llegir-la.

34didones

Realment adoro com aqui s’utilitza una

elegant didona per compsar la majoria

de les paraules en la composició, de

fet s’utilitza en una i més important

“World”.

El Món és, formada amb aquesta pa-

raula, contrasta així amb laboratori, una

aspecte més nou. S’utilitza el contrast

entre les dues tipografíes per generar

aquests dos aspectes, una cosa respec-

tuosa, amb molta història i clàssic a la

vegada amb una especialitat amb pocs

anys de vida comparada amb la experi-

ència que té el planeta blau.

La composició en caixa alta forma un

estat encara més incòmode al ull humà,

ja que produeix un efecte del que po-

driem considerar inalcansable, d’allò

que no podem tocar ni palpar, rebai-

xant-nos a simples humans i deixan les

tasques divines per a altres col·lectius.

rom

anes

mod

erne

s

catcatcatatatattcatataatattattatttatcatatcattàààlàààleàleleàleeàlleàleàlààleàààààààlààleleleàlleàà g tg tg tg tg tg tg tttg ttgg ttgg ipoipipoooipoipooppoopopoipoipoipopoopopoppppppopp gràgràgràgrgrgrgrgrgrrààgràgràgràgrgràrgràgràgràgràgràgràgrààggrggg fi cfi cfi cficcficfi cficficfificfifificfificfifi

36mecanes o egípcies

mec

anes

o e

gípc

ies

mecanes

Aquestes lletres són creades en gran part

durant la Revolució Industrial que va

tindre lloc en el segle xix. El seu nom

es deu precisament a aquest fet, son

lletres molt mecanitzades, molt dures

visualment i criden molt l’atenció. També se les anomena

egipcies ja que van sorgir durant els grans descobriments

de l’antiga civilització.

El conjunt i totes les revolucions socials i evolutives van

fer que apareguessin aquestes lletres, tot i que en gran

part va ser el naixement de la publicitat.

Ja no interessava gaire que las lletres tinguessin una

bona lectura, o simplement molt estilitzades i cuidades,

, el que interessava era que cridessin l’atenció en aquells

cartells del s.xix, que la gent es fi xes amb ells.

Les primeres lletres que consten d’aquest estil neixen

a Anglaterra i es pot dir que gràcies a la seva forma tren-

cadora del model antic es pot apreciar la evolució que

va tindre la humanitat compresa en aquest segle. En un

futur donaran lletres de pal sec.

ABdefgo



serifa

Dissenyada el 1967 per Adrian Frutiger per a la Fundició Bauer, aquesta

tipografi a està basada en la Univers, creada pel mateix Frutiger el 1954. Per

aquesta raó la Serif és una de les tipografi es egípcies més llegibles en tenir

traços humanístics i una qualitat òptica fora de tot dubte que permet fi ns i

tot usar-la en text de longitud mitjana. El seu caràcter harmoniós i robust

la fa molt apropiada per a títols, subtítols o logotips. La tipografi a Glypha,

dissenyada uns anys més tard és una versió condensada d’aquesta.



38


museo slab

És una tipografía dissenyada per Jos Buivenga per la Fundició exljbris, creada per ell

mateix. Una tipografía única i novedosa, últimament s’utilitza molt en fi ns diversos i

ha guanyat molta popularitat desde que aquesta va ser creada l’any 2008. Doncs no

fa falta dir que serà una font que probablement de aqui no gaire se’n parlarà en ells

llibres de tipografi a.



sense contrast o casi inexistent

modulació vertical


vertical

ascendents no coincideixen

amb caixa alta

serifs quadrangulars

descendentsmolt curtes

descendent de la g molt curta

alçada de x gran

mecanes o egípcies

mec

anes

o e

gípc

ies


M’encanta aquessta marca per poder-la

comentar més extensament. Rolex la

marca de excelència i elegància utilit-

za... Una lletra Mecana?

Doncs si, el perquè es molt clar uti-

litza una lletra mecana per fer entendre

la seva solidesa, solvència en els seus

mecànics rellotges.

Fiabilitat es demostra amb aquests

remats quadrangulars que fan la seva

contundència guanyi importància.

Una solidesa que tracta molt be re-

fi nant totes les seves astes, creant una-

espècie també de hibrid entre una real

o didona. Conté alguna característica

d’aquestes aumentant la diferència en-

tre les seves astes, es pot apreciar molt

bé en la “x” de caixa alta.

Aixi que tot aquest conjunt esmen-

tat més el simbol de la corona aporta la

realesa i qualitat de la marca.

Es podria dir que es una espècie de

un cavaller traslladat a la noblesa del

segle xviii

“piensa más, diseña menos. “

40

Són tipografíes molt relaciona-

des al automòbil, ja que donen

certa resistència i robustesa.

En aquest cas genera molta

pesadesa visual i al estar una

mica axafada augmenta la

solidesa de la marca

No només fabrica coxes i au-

tomòbils, genera molt més una

part molt important, motors.

Una egípcia li proporciona una

tecnicitat i solidesa innates,

La gent sembla que ja no se’n

recordi, però IBM, era la marca

per exelència de equips infor-

màtics. Va competir amb Apple

durant molt de temps, aixi que

no cal destacar la fi abilitat i

perfeccionament de la marca,

fet que la du a utilitzar una

lletra mecana. També genera

una certa accesibilitat, que no

generaría si estigués compo-

sada amb una didona. La caixa

alta genera contundència i

resistència.

mecanes o egípcies

mec

anes

o e

gípc

ies


Quina contundència visual! la

imatge combina perfectament

amb la contundecia i fi ns i tot

la proximitat de la composició,

com genere aquest sentiment

de que la mort ens arriva a

tots siguem com siguem, rics,

pobres, alts o baixos.

També generen molt caràcter

americà del segle xix. És curiós com Playboy utilitza

per la seva capçalera una me-

cana, crida l’atenció i la fa més

popular, un altre cop genera

un sentiment americà.

Automòbil i egípcia, com hem

esmentat, sempre combinen

i funcionen bé, sobretot en

estructures robustes, en quest

cas: un bús.

42

Bofetada a la cara, o per lo menys es

com em sento jo despres de llegir el

impactant “REMAKING THE WORLD”.

Composat en caixa alta, si, però

la mecana acava de donar-li aquesta

potència visual, el sentiment de que

realment vam canviar el mon, el vam

referer.

Dues estructures metàl·liques, una

nòria i els edifi cis basants en el movi-

ment que sorgeix juntament amb les

mecanes, anomenada Arquitectura del

Ferro.

Mecànica, enginyeria i producció

son paraules que despres aquest llibre

sense ser esmentades. Condicions que

es van reunir el l’espectacular evolució

de la societat del s.xix

mecanes o egípcies

mec

anes

o e

gípc

ies

catcatcatcatcatcatccatcatcatcatcatcatcatcatcatcatcacatccatcacatcatccatatcacatatattattcatatcccac tc tàleàleàleàleàleàleàleleàleàleàleààlleàleàleàleàleàleàlàlàleàleàleleàleàleàleeàleàlllelàllllà g tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg tg g ttgg tg tg tg tggg tgggg tgg g ttg tipoipoipoipoipoipoipopoipoppoipopoppoipoipoppipoipoipoppopoppopopoipopoipopoipoipopoipoopopoopooi oogràgràgràgràgrààgràgràràgràgràgràgràgràgràgràgràrààgràgràggràgràggràgràgràggràgràgrgràggràgrgràgràgràgg àààfi cfi cfi cfi cficfi cficficficficficfi cfi cficcfi cfi cficcficficcficficfi cfifificcfifificficfififififififi

44grotesques

pal

sec

grotesques

Sorgeixen durant el s.xix i comparteixen

un gran periode amb les mecanes. Prin-

cipalemtn el únic tret característic es que

aquestes estan formades a partir de meca-

nes, l’única cosa que se’ls hi fa es extreu-

re’n els robustes serifes.

De aqui prové el seu nom, ja que es deia que era la

forma bàsica de la lletra i semblava que siguessin lletres

nues, lletres despullades.

En el segle xx es tornen a recuperar per les grans es-

coles suisses que fan d’aquestes versions més tècniques

i cuidades visualment, anomenades neo-grotesques.

Aquestes fi ns avui en dia han estat utilitzades de mil

formes i en milions de dissenys.



vectora

Per a aquest disseny, Adrian Frutiger es va inspirar en les tipografi es sense serifs americanes

de principis del segle XX, especialment la Franklin Gothic i la News Gothic, ambdues de Morris

Fuller Benton. Aquesta modernització de l’estil neogrotesc creat per a la fosa Linotype consis-

teix en una tipografi a elegant, monòtona i visualment equilibrada, amb una gran llegibilitat a

mides molt reduïts gràcies a la gran alçada de la “x”. Les seves proporcions estretes economit-

zen molt l’espai i la consistència del seu disseny estenent per tots els pesos i variants, donant

com a resultat una tipografi a harmoniosa i funcional. Per això es converteix en una fantàstica

opció tant per a textos llargs com en aplicacions més d’exhibició.



molt poc contrast

modulació vertical


modulació en traços corbs

obliquo

sense serifs alçada de x gran

46grotesques

ABdefgoABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqff rstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿

grotesque

Les tipografi es sense serifs que es van fer al segle XIX eren conegudes com grotes-

ques (Grotesque a Anglaterra i Grotesk a Alemanya) a causa de que es feien molt

rares i inusuals a molts lectors. Les seves línies senzilles i netes la fan molt favorable

per text i les versions condensades i esteses són més útils per a textos curts com

publicitat o titulars.



pal

sec


Una marca totalemnt neutre, de puresa,

era de esperar que acabés utilitzant una

lletra grotesca. El color blau l’acompa-

nya amb aquest fi de busqueda per la

pau i la tranquilitat.

“Unicef” només vol dir, donar a

entendre no vol imposar, segurament

sense el símbol atribuiriem aquest sen-

timent de neutralitat però no aquest

sentiment de pau que proporciona el

símbol.

Pots dir “Unicef” i en el cap no et ve

tan sols cap imatge, es com un senti-

ment de dir però sense afectar, i justa-

ment es aquest sentiment que fa que

la marca guanyi una certa importància.

És gràcies aquesta tipografía, si no

m’equivoco una “Helvetica” fa que la

marca fi nalitzi sent bona i que quan la

vegis simplement et provoqui aquest

sentiment de “Unicef”.

“El diseño debe seducir, educar y, quizás lo más importante, provocar una respuesta emocional. “

48grotesques

Electrodomèstics Japonesos,

freds, directes i estables.

Trenca certa part de la com-

posició amb les potens linies

diagonals i la versió en obliqua

per generar més dinamisme.

És una marca italiana, molt

recent. Segurament va voler

mostrar aquesta claredat a

partir del seu logotip.

Cal recordar que la marca es

famosa per els seus texans, i

que són els texans, una cosa

neutre per home i dones,

sense pretensió i el que és mes

important, funcionalitat.

També es coneguda pe les

seves campañes de publicitat.

En aquest cas la marca alema-

na utilitza una lletra grottesca

per aportar certa polivalèència,

ens esta dient que no noomés

es dedica a un sector conncret

en el mercat. No només es

una marca domèstica, així que

demostra aquesta neutralitat

amb el logotip.

pal

sec


El llibre i el seu conjunt, ens

volen donar un missatge clar i

concís, sense donar a entendre

dobles sentits o mals entessos.

Una composició totalment mo-

notona que acaba trecant-se

utilitzant la pilota del món com

a punt ortogràfi c.

Un altre cop, s’utilitza una

grotesca per arribar directe on

vol anar la tipografi a, vol pe-

netrar en la lectura del lector

d’una forma clara i concisa, i la

potència la guanya amb la lle-

tra en negreta i lleugerament

condensada.

50grotesques

“OH FUCK”, sense més, sense ninguna

pretensió, sense buscar una penetració

en el teu subconscient per fer canvi-

ar les teves idees, simplement “OH

FUCK”. Això es el que vol aconseguir

la revista The Economist.

Ja no sabem que més dir, què més

fer, com i·lustrar-ho, com generar d’una

vegada el sentiment de... Simplement

volem dir això, d’una forma clara i

neutral, fi ns i tot poder freda amb un

sentiment de despreocupació fi ns i tot,

donant a entendre que “Nosaltres ja

vam avisar”.

Probablement veient aquesta por-

tada en el teu quiosc penses: Té raó,

tota la raó, segurament perquè es tan la

informació que vol generar un canvi en

la teva mentalitat que un cop et troves

amb una informació purament funcio-

nal i directe sense ninguna pretensió

,consideres que si, tens raó.

“Quien avisa no es traidor”

pal

sec

52geomètriques

geomètriques

La forma, el color, la textura la

nova búsqueda de totes aques-

tes originen les lletres geomè-

triques. Son lletres —la majo-

ria—purament experimentals,

com les avanguardes del s.xx, són lletres

basades en les formes bàsiques (quadrat,

trinagle i cercle).

La majoria d’aquestes lletres

neixen a la escola més experimen-

tal i impulsora d’avanguardes de la

época , la Bauhaus, on s’arriven a fer

autèntiques barbaritats fi ns que pro-

bablement no es fi ns el 1928 que Paul

Renner diseña la famos Futura.

És aquest últim fet el que propor-

ciona una esperança per les lletres

geomètriques ben dissenyades.

pal

sec

ABdefgode og


ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿

chalet

Finalment va resultar que tota la història d’Albert René Chalet és un engany,

fet per Andy Cruz i Ken Barber (els veritables autors de la Casa). Ken es va

inspirar en totes les fonts de pal sec clàssiques i Chalet va néixer. Una font

que reuneix diferents estils de lletres de pal sec. Creada el 1996 a Estats Units

per aquests creadors de House Industries.



trau obertformes geomètriques

modulació vertical

alçada de x gran

54geomètriques

ABdefgoABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿

insignia

Realitzada pel famós dissenyador gràfi c britànic Neville Brody, va ser creada originalment

per a la capçalera de la revista Arena el 1986 i publicada per Linotype el 1989. Les seves

formes geomètriques denoten una certa infl uència de la Nova Tipografi a de la Bauhaus

dels anys 30. Es tracta d’una lletra fàcilment reconeixible gràcies a l’alternança de formes

arrodonides amb altres rectes i agudes, posseint uns rematades creuats en la “E”, “B”,

“P”, “R”, “H” o “K” i un serif horitzontal a la part superior de la “A”. La seva aparença

suggereix tecnologia i progrés amb un cert aire retro. Té una versió alternativa amb mo-

difi cacions d’algunes lletres com la “E”, “F”, “J”, “P”, “R”, etc. Molt útil per a aplicacions

d’exhibició com a titulars i publicitat.



pal

sec


Una marca més, alemana, que utilitza

una lletra geomètrica, així com les li-

neals humanes s’utilitzen i tenen molta

importància a Anglaterra, aquestes te-

nen molta importància en el pais ger-

mànic.

Aporten molta fredor a la marca però

alhora funcionalitat i perfeccionament.

Són tècniques i racionals com la mar-

ca, també són molt actuals i que mi-

llor que una marca relativament nova

utilitzi unes formes geomètriques per

la seva marca. Cal destacar també que

al ser roba esportiva potser vol gene-

rar aquesta mena de perfeccionament

de la forma i la tècnica amb una certa

distància humana, de fet, qui adquireixi

la resistència de qualsevol corredor de

marató o la força de un llançador de

pes? normalment el que fan es bastant

inhumà.

Estàn molt relacionades en les avan-

guardes, així que adidas indirectament

ens esta dient el seu orígen i el seu fi .

Tot en caixa baixa, que juntament

amb les dues “a” i les dues “d” fan que

la geomètria acabi de reseltar la marca.

56geomètriques

Una altre marca alemana que

utilitza una lletra geomètrica

per complir amb la tradició.

Siginifi ca “de color blanc com

la neu”, potser també vol

destacar aquesta fredor de la

neu combinant amb el blau i

el blanc que dona sensací de

puresa.

Hi ha una certa cultura a Suïs-

sa per utilitzar lletres geomè-

triques igual que a Alemanya,triques igual que a Alemanya

sobretot en rellotgería.

Torna a demostrar aquest sen-

timent de moda i luxe com les

didones, però amb una certa

novetat, potser no demostra

tanta història tot i tindre-la.

Vol demostrar aquesta tecnici-

tat i perfeccionament com les

formes geomètriques com els

seus rellotges.

pal

sec


Relacionat en esports i modes

modernes, i si a sobre li afegim

aquest sentit fred propi de la

neu la utilització d’aquesta, en

aquest cas, era molt probable

que fos una lineal geomètrica.

En aquest cas es podria defi nir

com; fred, tècnic, esportiu

i fi ns i tot un cert nivell de

prestigi. Cal destacar que les

formes geomètriques comple-

menten perfectament amb la

naturalitat de les muntanyes.

Cercle cromàtic, molt estudiat

en les avanguardes i també a

la famosa Bauhaus.

Segurament s’ha utilitzat per

donar un caràcter de moderni-

tat, de evolució.

Un encaix perfecte entre una

lletra geomètrica i la pròpia

geometria del cercle amb l’es-

tudi de les avantguardes.

Segur que no t’esperes un

llibre sobre el Renaixement.

58geomètriques

Una perspectiva d’evolució? Una crí-

tica avantguardista? És el que podem

deduir en una composició com aquesta .

“Supercapitalism” Composat amb

una lletra geomètrica que proporciona

sentiment avantguardista, sentiment de

crítica fi ns i tot inconformista. Verita-

blement canvia el sentiment de fredor

en aquest cas, de fet es el contrari, ens

proporciona fi ns i tot una invitació per

unir-nos en aquesta gran revolució que

proporcionarà el contingut d’aquest lli-

bre.

Reforça un sentiment de racionalitat

que sempre acompanya a les lletres ge-

omètriques, una tecnologia sofi sticada.

De fet pot donar una espècie de revo-

lució que pot acabar com una perfecta

forma geomètrica bàsica.

A més de serietat es una aportació

de actualitat, de un sentiment que està

avui en dia, al carrer, al autobús o al

metro, es un sentiment de carrer que

se sent al carrer.

pal

sec

catàleg tipogràfi c

60humanistes

humanistes

A aquest estil devans de comentar a

que les últimeslletres cal destacar

s aquesta terce-dos esmentades mes

men el grup dera, son les que form

n originaries delles pal sec, totes són

això, són lletres passat el xx, que vui dir amb asegle p

que cada una té tes comparteixen segle aixi qque tote

n un pais o un mportància enim

ple les que co-tre; per exemalt

n molta presèn-entarem tenenm

ra mentres quea a Anglaterrcia

es tenen molta s Geomètriqules

els paisos ger-mportància en im

emanya amb laànics com Alem

eo-Grotesques,auhaus, les NBa

s a Suissa, etc...olt importantsm

ue es basen enSón lletres qu

es però agafantmanes antiguro

de pal sec, es aforma de les la

rast entre astes,conserven cert grau de contrconserven certdir que c

bretot on es potaligràfi cs, traus en la “g” i sobtraços ca

sió en cursiva, ja na clara diferència es en la versveure un

itzades a Itàlica,basa en les antigues itàliques utilque es ba

pal

sec


ABdefgoABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyzABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnñopqrstuvwxyz1234567890!@#$%^&*()¡¿

myriad

Aquesta tipografi a va ser dissenyada per Robert Slimbach i Carol Twombly juntament amb Freed Brady,

Christopher syle i el personal de disseny d’Adobe l’any 1992. Posseeix una llegibilitat, calidesa i comodi-

tat propis de les tipografi es sense serifs humanistes però combinades amb subtils formes geomètriques

i un color monòton. El seu ajust precís, extensos parells de kerning i les formes clares i netes la conver-

teixen en una opció excel lent per a text. A fi nals dels anys 90 es va ampliar la família creant la Myriad

Pro Se li van afegir caràcters grecs, cirílicos i centreeuropeus, fi gures Old Style i diversos pesos i amples

que li proporcionen una àmplia gamma de colors per al disseny més exigent.



62humanistes


fontin sans

Aquesta tipografi a dissenyada per Jos Buivenga és una versió sense serifs de la

Fontina, també desenvolupada per ell i que compta amb petits serifs a la part su-

perior i una aparença més caligráfi ca. La Fontina Sans té unes proporcions clàssi-

ques que la fa molt càlida, amigable i tremendament llegible. A més té una extensa

família, amb versions en Bold, Itàlia, Bold Itàlia i capitulars, a més d’un complet joc

de lligams. Es pot descarregar gratuïtament des del seu web, podent fer servir tant

per a fi ns personals com comercials.



traços modulats

traços modulats

petits remats engruixits

rectes

g amb descendent i normalment trau

pal

sec


Quantes persones actualment tenen

facebook? De fet la pregunta sería una

altre: Quantes persones ha registrat fa-

cebook l’últm any?

No es pot posar en dubte que fa-

cebook és actualment una gran marca,

però a que s’ha degut aquest fet? In-

tentem composar aquesta marca amb

una, per exemple, freda geomètrica o

amb una nutre grotesca. De ben segur

que no hagués funcionat tan bé.

Aquesta lletra l’humanitza, no

nomñes vol dir “Facebook” de una for-

ma de pau, sinó vol fer entendre que

som una empresa humana, i no només

nosaltres, sinó també tota la gent que

hi ha al darrera, no són simples robots

o gent desconeguda, no, són humans

com tú i com jo, com tot el món.

Hi pots trovar els teus amics, ene-

mics, familiar, persones de totes classes

formes i mides, però al fi i al cap són

això; persones.

Es increible la humanitat que agafa

els traços corbs de la “a” i la “b” que

acaben de fer més propera una marca

lleugerament controlada i benefi ciada.

Qui sap, si facebook hagués estat

composada amb una “Helvetica” el

éxit que podría haver adquirit, i no clal

esmentar si estigués composada amb

una didona en caixa alta

64humanistes

Molt relacionada amb com-

panyies aèries i transports

públics, ja que generen aques-

ta proximitat i confi ança en

una lletra que produeix alhora

modernitat.

No te solament un caràcter

popular, sino que també últi-

mament s’utilitza en productes

de alta qualitat.

És una possible forma de

fer entendre que per poder

accedir-hi no fa falta ser un

multimilionari, tot i que aixi

sigui.

Està molt relacionat amb

empreses i organitzacions

originaries a Anglaterra,

ja que va tindre molta

importància aquest éstil de

lletra, com la Gill Sans d’en

Eric Gill.pa

l se

c


Últimament està molt de

moda, de fet s’ha començat a

popularitzar en els últims anys

de disseny gràfi c.

Tenen molt bona lectura,

ofereixen un caràcter no tan

geomètric i funcional com les

dues altres i ademés, ofereixen

a la lectura un aspecte molt

agradable.

Segurament la revista utilitza

en la seva capçalera aquesta

humanista per oferir moderni-

tat propera

Com ja hem esmentat abans,

són lletres molt relacionades i

utilitzades a nivell britànic.

Tot allò relacionat o que

guardi relació amb la capital

anglesa te molts punts per

anar composat amb una lineal

humanista.

London més Design, i afegint

que és una edició de 2010; són

factors que fan que en la co-

berta s’hagi utilitzat una lletra

d’aquest estil.

66humanistes

Mike Magnuson és un músic, ciclista i

escriptor, que de fet segons ell només

es dedica a fer música.

No se si ell sap perquè el seu disse-

nyador utilitza una lletra humana, però

el seu dissenyador segur que ho sap.

Proporciona una visió encara més

humana tan a per la imatge com per

la lletra. Destacar també que les dues

es complementen perfectament, diríem

que ninguna de les dos es “molesta” o

intenta destacar sobre l’altre, la porta-

da harmonitza i iguala tot el contingut

formant una sintonia perfecte.

La “S” de caixa alta acaba rematant

un feina perfecte de tota la tipografi a,

ja que genera un cert aspecte de mo-

bilitat semblant a la de una bicicleta.

Composició centrada i línies horit-

zontals que harmonitzen la situació i

que tot i que l’humà podria estar pe-

dalejant veloçment, no acaba de donar

aquesta sensació, ja que produeix el

sentiment contrari, el de estaticitat.

pal

sec

catàleg tipogràfi c

68incises

inci

ses

incisas

Són lletres que es basen en les antigues

inscripcions. S’inspiren en lletres grava-

des a la pedra o a la fusta, normalment

no es basen en lletres manuscrites o fetes

amb ploma.

Es podria dir que són un entremig entre entre les roma-

nes i les de pal sec. Poden donar a entendre una espècie

de classicisme modern i transgressor.

Normalment al estar generades a partir de antigues

inscripcions només contenen caixa alta, tot i així hi ha

famílies que tenen diferents estils (negreta, cursiva,

etc...) i podem observar com un petit incís de serifa, un

pseudoserif.

No es poden datar en una época o estil concret, ja que

aquestes han estat creades durant tota la història i de fet

tenen orígens tan llunyans com propers.


ABdefgo


1234567890

bilbao

Dissenyada per Alberto Corazón en 2000 per l’ajuntament de Bilbao, suposa

un intent de normalització de l’anomenada “lletra basca”, sintetitzant en un

sol tipus de lletra totes les formes característiques d’aquest estilo.La lletra

basca es va començar a utilitzar de forma extensa i generalitzada en la reto-

lació comercial a mitjans del segle XX i per això la resposta de l’ajuntament,

creant aquesta tipografi a sòbria i elegant que assumeix la llarga tradició

popular del País Basc oferint a més de manera gratuïta i desinteressat.



70incises

ABdefgo


1234567890!$%&*()¡¿

felix titling

El pintor, compositor i cal.lígraf Felice Feliciano, nascut a Verona, Itàlia, el 1433

va ser el creador d’un notable alfabet caligràfi c d’estil romà en 1463 utilitzat en

el tractament de les seves inscripcions romans. Actualment les mostres originals

estan guardades a la biblioteca del Vaticà. La fosa Monotype i el dissenyador Phillip

Boydell van rescatar el 1934 aquesta tipografi a, mantenint les seves proporcions

clàssiques i formes geomètriques. Durant els anys 1991 a 1995 va ser digitalitzada per

l’equip de dissenyadors de Monotype. Està dissenyada per ser utilitzada a mides

grans on es puguin apreciar millor els seus traços i s’aconsegueix un millor efecte.



inci

ses


Crec que és una bona utilització de una

incisa. Nescafé es una marca que porta

molts anys en el mercat, però pensa-

la actualment amb una altre classe de

tipografi a.

Les incises aporten el mateix que

aporta aquesta marca; història però

que s’ha anat actualitzant a mesura que

aquesta ha anat transcorrent.

La lletra aporta un lleuger sentiment

d’història però també un sentiment ju-

venil,, a la vegada com passa amb totes

les incises genera una grau de misteri,

com els seus serifs, hi són o no hi són?

Doncs aqui pasa el mateix, els hi dona

un sentiment exòtic i misteriós.

Recorda una mica a la caligrafía fi ns

i tot Indú o Xinesa en aquest intent de

fi gures gravades en la pedra o fetes

amb un pinzell.

El misteri i l’aroma fan que aquesta

marca estigui composada amb una inci-

sa, el sentiment que proporciona es de

estar en mig d’un bosc i de sobte trovar

una antiga reliquia asteca.

72incises

Últimament es troven marques

de moda o de alta gama que

utiltzen aquest estil de lletra.

Segurament és degut a la

mitología que desprenen.

Són lletres que donen un cert

respecte i monumentalitat,

sense quedar massa històri-

ques, són fresques com el traç

del cisell contra la pedra.

La marca renovada de Renault

utiltza com no, una glifi ca.

L’antic logo estaba composat

amb una mecana, que li anava

com anell al dit. Però la reno-

vació d’aquesta és perfecte, ja

que es com si hagues refi nat

els seus seifs convertint-los en

petites incisions i evolocionat

cap a un resultat més modern

sense perdre el seu grau d’his-

tòria. És la evolució perfecte

per la marca.

inci

ses


Són lletres molt relacionades

amb el cinema, per què? doncs

per que si aneu pel carrer i

veieu un cartell de una nova

pel·lícula, fi xeu-vos amb la

lletra que utilitza.

Hi ha molta tradició (encara

no se el perquè) de utiltzar la

famosa font extreta

de la torre Trajana. He suposat

que s’utilitza en grans pro-

duccions per donar a entendre

i proporcionar aquesta visió

monumental i armonica de

l’Imperi Romà.

Una espècie de hibrid entre

lletra fantàstica d’estil deco i

una lleugera defi nició de incisa

demostren com

una capçalera pot mostrar tot

el seu potencial. La història

i importància del art deco a

Nova York

i radera, reforçant la seva his-

tòria es trova una fugaç incisa.

He volgut demostrar en aquest

exemple la utilització (que

cada cop està més extesa) de

les lletres hibrides.

En aquest cas funciona perfec-

tament

74incises

Tot allò que es divi, inalcansable, o

monumental, s’acava pensant en uti-

litzar una lletra glifi ca, tot i que al fi nal

aixi no ho sigui.

En aquest cas era molt factible la

utilització de una lletra incisa. La com-

binació entre divi i històric van fer la

tria fi nal en aquesta coberta.

Vol mostrar tota aquesta monu-

mentalitat sobre la història o l’origen

de Deu. Vol mostrar segurament un

sentiment critico-històric sobre aquest.

Mentres que probablement una romana

antiga o una romana moderna hagues-

sin produït una visió històrica respecte

a la seva época, igual que pasaría amb

una lletra de pal sec, en aquest cas se-

ria un refl exe, una englobació de tot el

poder de Deu durant segles de histò-

ria, el seu objectiu era no centrarse en

només un moment concret sino tot el

contrar, volia enfatitzar-ho tot, i quina

era la millor forma per fer-ho? Acabant

utilitzant una lletra glifi ca provinent de

la monumental columna Trajana.

inci

ses


bibliografi a:dutch type

la rebelion de los signos. el alma de la letra¿que és la tipografía?

the_fundamentals_of_typographyel abece tipografi a

the elements of typographic style

web:http://es.letrag.com/

http://www.imageandart.com/tutoriales/tipografi a/familias_estilisticas/index.htmhttp://en.wikipedia.org/wiki/vox-atypi_classifi cation

http://en.wikipedia.org/wiki/slab_serifhttp://www.seeklogo.com/

http://ca.wikipedia.org/wiki/jos_buivengahttp://www.josbuivenga.demon.nl/

http://www.fontspring.com/http://bookcoverarchive.com/

http://new.myfonts.com/http://www.identifont.com/

http://typedia.com/http://www.unostiposduros.com/

76

Treball realitzat per Eduard Fossas PastorEstudiant de 1er a

de Gràfi ca PublcitàriaEscola Superior de Disseny i Art Llotja

Documents

History of Typography