Hospitalet 04

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

línial’hospitaletPeriòdic gratuït mensual · 29 de juliol de 2013 · núm 04

Un pla d’inserció laboral delsveïns ocupa a cent persones

El projecte sòciolaboral ha estat impulsat per l’associació de veïns de Collblanc-La Torrassa i una oenagé pàg 20

Santa Eulàlia pàg 15El Ple insta al Govern a reobrir el P3 de l’escolaFrederic Mistral

La CUP i els veïns defensen la gratuïtat del pàrquing del Duran

Pubilla Cases pàg 18Els veïns temen que el CAP es “desmantelli”

Esports pàg 08Suport als clubs investigatsper la Seguretat Social

Comerç pàg 12Les obres del Mercat de laFlorida s’iniciaran el 2013

Voluntariat per laLlengua: una dècada d’entregapel català pàg 22

El Ple veta la intervenció de la CUP i la trastallada al Consell de Districte pàg 16

Conferència a L’H pàg 21Mas-Colell: “mantenirl’Estat del Benestarés prioritari”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2

29 Juliol 2013línial’hospitalet

3 | Ciutat 29 Juliol 2013 línial’hospitalet

Les retallades s'emporten perdavant les festes majors. I ésque les finances municipals faanys que no quadren i la ma-joria d’ajuntaments es veuenamb l’obligació de retallar finsa més de la meitat el pressupostdestinat a les tradicionals festes.

Enguany, però, la crisi no haaturat la gran festa de l’Hospita-let de Llobregat: les seves Festes dePrimavera. Tot i que cada barricompta amb una festa major au-tònoma (el calendari de festess’enceta al maig), fa uns anys esva decidir formalitzar una fes-

ta que aplegués al total de laciutadania hospitalenca, unafesta que fés ciutat i que servíscom a celebració major del’Hospitalet durant la prima-vera.

IMPLICACIÓ CIUTADANAJa sigui per mitjà d’una entitato per la iniciativa d’un grup deveïns, cada any s’estrenen actesi s’amplia la programació.

Enguany la participació ciu-tadana ha estat òptima a lesFestes de Primavera de la ciu-tat, entre d’altres motius per lagran quantitat d’espectacles,actuacions i activitats progra-mades per al gaudi de la ciuta-dania.

El regidor delegat de cultu-ra, Jaume Graells, va destacaren finalitzar la celebració “l’èxitde participació ciutadana”, quefins i tot “ha portat gent defora la ciutat”.

FESTA MAJOR DE BELLVITGETot i la magnitud de les Festesde Primavera, que tenen lloc adiferents punts de la ciutat, lesfestes de barri són les més tra-dicionals i arrelades entre la po-

blació, i un bon exemple és lafesta major del barri de Bell-vitge.

Un punt peculiar de les fes-tes de Bellvitge és la seva datade celebració, al setembre. Sónnou dies de festes organitzadesper la Comissió de Festes deBellvitge i 40 entitats més delbarri.

“El hambre agudiza el in-genio”, afirma a Línia l’Hospi-talet Vicente Jorge, presidentde la comissió de festes del ba-

rri, en relació a la situació decrisi actual i la devallada de lessubvencions.

La Comissió pateix una de-mora de la subvenció de la Ge-neralitat, expliquen, d’un any.“Aquesta subvenció suposa un30% del total del pressupost”,assegura Jorge. Però malgrataixò, “no hem fet grans destra-lades a la festa”, prossegueix.

Enguany la festa tindrà elmateix nombre de xiringuitosde les entitats i els partits polí-

tics, i se seguiran celebrant elsactes més emblemàtics de lesfestes com la Nit Jove, la voltaciclista o la Mostra de TeatreAmateur, que enguany celebrala seva catorzena edició.

Com sol passar a altres llocs,els focs artificials és l’elementque més despesa suposa alsorganitzadors. “Hem hagut dereduir el piromusical a la mei-tat gairebé”, explica Jorge, toti que “seguirà tenint la mateixaessència”.

L’austeritat no atura la festa» Des de l’inici de la crisi econòmica, les festes majors dels barris han congelat els pressupostos

» Tot i els ajustos i l’austeritat, l’Hospitalet ha mantingut l’esperit festiu gràcies a la implicació ciutadana

Pressupostos retallats

N. Màrmol / F. J. RodríguezL’HOSPITALET

La Generalitat paga

tard la subvenció

per les festes

a Bellvitge

La festa de l’escuma és un dels moments més divertits i refrescants de les festes de Bellvitge. Foto: Comissió Festes

| 429 Juliol 2013línial’hospitalet Dret a decidir

El 28 de maig, Julio Gómez,Jordi Cases i jo, Neus Màrmol,vam agafar tres vols -per sepa-rat- en direcció a Nova York.Començava l’aventura.

Els tres formem part de l’as-sociació Dretadecidir.com queté per objectiu donar a conèixera nivell internacional la volun-tat de la majoria de catalans decelebrar un referèndum per adecidir el nostre futur: volem unEstat propi?.

Durant tres setmanes vamviatjar en cotxe pels Estats Unitsi vam entrevistar personalitatscatalanes residents al país i nor-damericans que coneixen la re-alitat de Catalunya.

Mary Ann Newman, que ésescriptora, traductora i va rebrela Creu de Sant Jordi l’any 1998-ha traduït obres de Quim Mon-zó i Eugeni d’Ors a l’anglès i hapresidit el Catalan Center deNova York- va ser la primeraentrevistada. Newman ens varebre a casa seva, al bell mig deManhattan, i ens va explicar perquè creu que els catalans hem

de celebrar el referèndum icom ha viscut els “atacs” a lallengua catalana.

Aquella mateixa tarda, Jau-me Soler, president del CatalanInstitute of America, ens vaconvidar a un Happy Hour decatalans a Brooklyn. Allà vamconèixer la Liz Castro, editora

de What’s up with Catalonia?,un llibre que explica, en anglès,les peculiaritats de Catalunya(als capitolis vam fer l’entregad’aquest llibre, de la declaracióde sobirania del Parlament id’una samarreta del Barça).

També vam conèixer JordiDosaiguas, un dels fundadorsde les assemblees als EstatsUnits. La Maria Rosa tampoc esva perdre el meeting. És unadona de 80 anys, molt enèrgi-

ca -els seus néts li diuen rockin’iaia- que viu als Estats Unitsdes de ben jove i que es va pre-sentar amb un mocador al collestampat amb les quatre barres.

Un dels personatges queens va sorprendre més va ser elRoger, un nordamericà total-ment enamorat de Catalunya,que viatjarà a Barcelona l’11de setembre per participar a lacadena humana i quedar-s’hi.

Nordamericans enamoratsde Catalunya, pensava. Ena-morats de la llengua, enamoratsde les nostres tradicions, elnostremenjar, i enamorats delsnostres paisatges. Això nostretan especial, vaig pensar, tam-bé és seu, dels nordamericanscom la Mary Ann, la Liz, el Ro-ger i la Meghan (professora dellengües romàniques que parlaperfectament el català i queens vam reunir a la Universitatde Georgia).

Catalunya té tot el que unpot demanar. I, si ho compar-tim, sense recel, sense pensarque només és nostre, sensecaure en el purisme en quèmoltes vegades caiem, segura-ment per inseguretat i per pora morir, aleshores construiremuna societat rica, que es rela-

cionarà d’igual a igual, sensecomplexes, amb la resta de so-cietats del món.

LEGITIMITAT DEMOCRÀTICATots els entrevistats coincidienen què la consulta s’ha de cele-brar. És imprescindible que hihagi una legitimitat democrà-tica i tenir en compte el parer detots els ciutadans.

D’això vam parlar amb l’E-duard Vallory, politòleg i pe-riodista (entre d’altres moltescoses) a Nova York. Vallory vafer una aportació que ningú nohavia esmentat i que considerocabdal: deia que s’ha de gene-rar un debat en què tothom pu-gui escoltar els arguments afavor i en contra d’un Estatpropi, ja que és l’única manerade poder escollir amb llibertat.I el referèndum és l’única opcióque ens legitima de cara als ob-servadors internacionals. Feruna declaració unilateral d’in-dependència és inviable demo-cràticament.

L’ÚNICA SOLUCIÓ: EL SÍMolts autonomistes ara creuenque l’única solució per a Cata-lunya és la independència. AllenBuchanan, professor de filoso-

fia a la Universitat de Duke i au-tor del llibre Secesión, feiaaquesta reflexió durant l’en-trevista que vam fer a casaseva, una llar preciosa enmigdel bosc als afores de Durham.

Exposava dos factors clauque, segons ell, expliquenaquest gir: la distribució dis-criminatòria dels recursos queperjudica a una regió determi-nada (Catalunya) i la negativacontinuada a negociar una for-ma d’autonomia intraestataladequada per part de l’Estat es-panyol.

Molts catalans, com jo, quefins ara no teníem una posturaclara envers l’Estat propi, ara latenim. Molts direm que sí al re-ferèndum, però no perquè vul-guem posar fronteres, no per-què no ens sentim part d’Es-panya i espanyols. Sino perquèhem dit prou. Perquè l’afanyd’homogeneïtzació de l’Estatespanyol està ofegant una partde la nostra identitat.

Impotència, tristor, buidor.Som menyspreats per la mare.Som fills no desitjats. I, en-front d’això, l’única alternativaés fugir del niu, refer la nostravida i independitzar-nos. Potserla distància curarà les ferides.

La consulta viatja als Estats Units» Una expedició formada per una periodista de Línia l’Hospitalet recorre 25 estats per explicar el dret a decidir

Diversos moments de la ruta que ha fet Dretadecidir.com durant tres setmanes als Estats Units. Fotos: Julio Gómez

Per Neus MàrmolHOSPITALET

Referèndum 2014

Tots els entrevistats

coincideixen en què

la consulta s’ha de

celebrar

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 29 Juliol 2013 línial’hospitalet

| 6Opinió29 Juliol 2013línial’hospitalet

Actualitat a la xarxa

Un diari obert Un diari plural

#platja #festesmajors #vacances

El PSC i el PSOE han pactat, aGranada, una nova reforma dela Constitució, i dic nova perquèl’any 2011 ja en van pactar unaamb el PP on, per cert, ni rastrede federalisme.

Dir-li reforma potser ésmolt agosarat, ja que l’única di-ferència amb la de 1978 és elprincipi d’ordinalitat, un prin-cipi que millora, sobre el paper,el finançament per a Catalunya.Per cert, l’article 206.5 de l’Es-tatut de Catalunya ja l’anun-ciava, tot i que el TC, ensentència 31/2010, el diluïa entota la seva extensió.

El principal error dels so-cialistes continua sent que pen-sen que la independència passaper una millora de finança-ment: res més lluny de la reali-tat, el pacte fiscal com a tal estàmés que oblidat.

Com deia Ovidi Montllor,“ja no ens alimenten les molles,ara volem el pa sencer”. I és quedesprés dels atacs a la nostrallengua, a les nostres institu-cions, als nostres símbols, a lahistòria del nostre país, al nostremarc competencial, la constantresidualització i ridiculització,ja no ens conformem amb rebresimplement els diners que enstoca per haver estat produïts aCatalunya. El que volem és un

Estat independent dins la UnióEuropea.

L’acord tancat entre les di-reccions de PSOE i PSC l’ano-menaria “ni-ni”, m’explico.

Aquest pacte no reconeix niles nacions històriques ni elDret a decidir. Equipara la na-turalitat de Catalunya a l’artifi-cialitat de les que varenaconseguir l’autonomia per lavia lenta o, el que és el mateix,per l’article 143 de la Constitu-ció.

A banda de la ridiculitzacióde Catalunya, el projecte fede-ral que els socialistes catalanshan pactat amb els socialistesespanyols tampoc inclou el Dreta decidir. Un Dret essencial pera tots aquells que creuen en lallibertat i en poder expressar-semés d’ una vegada cada 4 anys ique, per cert, portaven en el seudarrer programa electoral. I elfinançament… qui es creu, a diad’avui, uns pactes signats onuna de les parts és Espanya?Ens creurem a qui ha enganyat,estafat, manipulat i incomplertreiteradament? Ens creurem aqui, cap a Catalunya, té unamor de caixer automàtic? Algúes creurà un federalisme queneix com a antídot a l’indepen-dentisme, que a hores d'ara jaés imparable?

4La Constitució federal,retorn al 1977

@Vicent Flor: Agradi o no, hi ha una pro-posta destacada d’independència a Catalunya.Però el CIS no ho pregunta. Sociologia com-promesa amb el poder.

@Joan Vea: Mentre milers de jovespateixen l’exili econòmic, el rei d’Espanyadiu que els té enveja. I si l’ajudem a exiliar-se? #porquenotecallas.

@Jordi Riera: Quin estudiant voldràtornar aquí cobrant 2 i 3 vegades menysper la mateixa feina un cop hagi marxat?La fuga de cervells és un drama!

La corrupció comença a afectar lacredibilitat de tot el sistema de-mocràtic, però mo es pot tolerarl’intent, per part de certs mitjansirresponsables i poders ocultsmolt potents, d’obrir el ventila-dor i generalitzar-ho tot. S’ha d’a-nar a l’arrel del problema; és adir, a perseguir els casos de cor-ruptes concrets, i també caldriasaber qui són els corruptors i ex-plicar, amb pèls i senyals, la con-nivència dels lobbys, prepotensinsensibles, amb tot el que s’es-tan succeint a casa nostre. Peraturar la corrupció cal transpa-rència i contundència, però maino es pot fer servir el simplismei la generalització. Recordem elcas d’Itàlia: el gran corruptorBerlusconi va passar a fer de po-lític, la corrupció va continuar i esvan aplicar receptes molt antiso-cials. Avui està condemnat apresó.

4La xacra de la corrupció

Per Oriol Rosés/ BellvitgePer Josep M. Li Romero. / Centre

L'espiral de patiment dels ciu-tadans no es transforma enrebel·lia en la mesura que hohauria de fer. Em sorprèn ladesfermada alegria popularper l'empresonament de Bár-cenas. Aquest personatge hau-ria d'estar entre reixes des defa temps. Un tipus amb 43 mi-lions a Suïssa, que donava so-bresous als dirigents del PP ique gestionava comissionsd'obres públiques hauria deser fa molt temps inquilí de lapresó, igual que dotzenes decol·laboradors seus. Ens con-formem amb ben poc.

La ciutadania espanyolamai no ha patit una rapinyade drets i serveis tan dura endemocràcia. Un funcionariem justificava el perquè no hiha una resposta social con-tundent a aquests abusos: "Sillegissin cada dia el BOE ianalitzessin els efectes de cen-tenars de disposicions que espubliquen diàriament, s'orga-nitzaria una revolta popular.

Per bé o per mal, la gent nos'assabenta". Construeixen unnou ordre de desigualtats entots els aspectes de la vidaquotidiana, des de la sanitat ala justícia, l'educació, el mediambient ... Al contrari del queprediu Mariano Rajoy, al finalde legislatura Espanya seràun país molt diferent; moltpitjor, s'entén. I potser irre-versible, precisament per laquasi segura contribució d'enBárcenas, que ja està desta-pant la caixa dels trons.

La contestació del carrer noestà a l'altura de la gravetatdels fets i es deixa enlluernaramb quincalla com Bárcenas.Un acudit de l'escola surrea-lista espanyola compta quealgú va donant-se cops de mar-tell al cap. En ser interrogat perla seva estranya acció respon:"És que, quan ho deixo de fer,em dóna un gust ...". Mala-ment anem. Per això a Catalu-nya l'independentisme creixcada dia a passes agegantades.

Per Martí Jonàs i Aitort / L’Hospitalet

4El patiment dels ciutadans

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

línial’hospitaletLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.12321-2013

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]


L’Hospitalet| 8


El Ple de l’Ajuntament ha apro-vat una moció en suport de lesentitats esportives i clubs cata-lans davant les actuacions de laInspecció de Treball de la Se-guretat Social, que ha generatinquietud i preocupació en elconjunt del sector.

La moció ha estat presenta-da per les formacions PSC, CiUi ICV-EUiA, amb el vot parcialdel PP i el suport de PxC.

El text demana al Ministerid’Ocupació i Seguretat Social lasuspensió temporal de les actua-cions inspectores a les entitatsesportives per regularitzar i defi-nir el marc jurídic de les relacionsde treball, col·laboracions i vo-luntariat als clubs i entitats es-portives.

Durant els últims mesos fe-deracions i clubs esportius ca-talans han viscut inspeccionsper part de la Seguretat Social,i segons Ivan Tibau, secretarigeneral de l’esport, “aquestesinspeccions a clubs base noméss’estan fent a Catalunya”.

LLEI D’EMPRENEDORIAUn dels resultats d’aquestesinspeccions de Treball és ques’insta als clubs a donar d’altaa tots els entrenadors i volun-taris que fan diferents tasquesa clubs amateurs.

Mitjançant la nova llei del’emprenedoria, que es debatara al Congrès, es volen intro-duir esmenes per a que lesquantitats de diners que rebenaquests monitors, entrenadorsi àrbitres no professionals pu-guin ser considerades quanti-tats no salarials i, per tant, nosotmeses a l’obligació de cotit-

zar al règim de la SeguretatSocial.

Els clubs afectats, víctimesde la situació econòmica actuali que no reben els diners ne-cessaris per a desenvolupar laseva tasca, tiren endavant moltsovint amb l’ajut desinteressatdel voluntariat.

El text de la moció del Pletambé demana a la Conselleriad’Empresa i Treball de la Ge-neralitat la creació d’una taulade treball amb la Secretaria del’Esport, la Unió de Consells Es-portius de Catalunya i la Unióde Federacions Esportives deCatalunya (UFEC), per cercafòrmules que regulin el volun-tariat esportiu i que recone-guin la figura del voluntari.

D’altra banda, la moció tam-bé demana al Congrès l’adopciód’un sistema exempt de cotit-zació per als clubs i entitats es-portives amateurs.

El esquips de 2B i Tercera han patit més les investigacions. Foto: CE L’H

L’H recolza als clubs esportiusinvestigats per la Seguretat Social» La moció va ser presentada al darrer Ple per PSC, CiU i ICV-EUiA» Les inspeccions de treball a clubs han estat constants a Catalunya

Neix el Pacte democràtic del’Hospitalet pel dret a decidir

AGENDA NACIONAL4Sota ellema Som una nació: nosaltresdecidim, el passat 18 de juliol esva presentar el Pacte demo-cràtic de l’Hospitalet pel dret adecidir, un manifest signat perentitats i partits polítics de laciutat a favor de la consulta.

A l’acte van acudir repre-sentants de les 18 entitats i 6partits polítics signants. Òm-nium, l’ANC, CC.OO-L’H, elCentre d’Estudis de l’Hospita-let i la FAPAC (Federació AM-PAs) van ser algunes de les en-titats signants, tot i que el pro-

cés per a entrar al pacte restaobert a tota entitat interessadaa fer-ho.

El manifest va ser llegit perIreneu Castillo i Pilar Massana,dos dels impulsors, entre moltsaltres, de la iniciativa.

EL PSC NO PARTICIPATot i les reunions entre els im-pulsors i membres del PSC, alfinal la federació local no va vo-ler adherir-s’hi al manifest,malgrat que les negociacionsentre les parts van estar ober-tes fins a última hora.

Campuzano: “el sistema depensions català és viable “

COL·LOQUI4El diputat de CiUal Congrès dels Diputats, Car-les Campuzano, va participar elpassat 9 de juliol en una xe-rrada sobre el Present i Futurde les pensions a l’Auditori Ba-rradas.

El col·loqui va ser organit-zat per la federació nacionalis-ta de l’Hospitalet.

El diputat nacionalista vaassegurar, en relació al procéssobiranista, que “el sistema depensions de Catalunya és to-talment viable”, perquè segonsva dir “serien els treballadors

els qui paguessin les pensionsdels jubilats”. En aquest sentitel congressista va voler donarun missatge de “total tran-quil·litat”.

REFORMA DE LES PENSIONSCampuzano també va dir que“el sistema de pensions és un béque cal preservar”, i que “CiUno serà partidària de cap re-forma que comporti un empo-briment dels pensionistes”, enrelació a les propostes que elgovern central vol implementaren les pensions.

Primàries ERC-L’H | Antoni GarciaL’Assemblea local d’Esquerra Republicana de l’Hospitalet ha escollit l’actual

president, Antoni Garcia, com a cap de llista de cara a les eleccions municipals de2015. El procés de primàries va començar el passat 13 de maig i ha estat obert a la

militància i als simpatitzants republicans de la ciutat

RedaccióL’HOSPITALET


Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 10


11 | 29 Juliol 2013 línial’hospitaletL’Hospitalet

Baixa l’atur al juny amb 698 desocupats menys

OCUPACIÓ4L’Hospitalet de Llo-bregat va acabar el mes passatamb 23.543 aturats (12.609 sónhomes i 10.934, dones), dades querepresenten una taxa d’atur del20,04%. Respecte el trimestreanterior, la taxa d’atur ha dismi-nuït en un 0,81%.

MÉS FEINA A L’ESTIUAl mes de maig, l’atur registratera de 24.241 persones sensefeina. Per tant, al juny hi ha ha-gut 698 persones que han tro-bat feina a l’Hospitalet, coin-cidint amb l’arribada de latemporada d’estiu.

Arrenca la campanya per la gent gran ‘Segurs de tu’

SEGURETAT4Ja ha arrencat lacampanya Segurs de tu quehan engegat conjuntament laGuàrdia Urbana, els Mossosd’Esquadra i la Creu Roja.

La iniciativa consisteix endiverses xerrades adreçades a lagent gran de la ciutat, en quès’aconsellarà en matèria de se-guretat.

Els col·loquis tenen lloc alsdiversos casals d’avis de l’Hos-pitalet de Llobregat. El primer

centre on es va donar el tret desortida de la campanya va ser elCasal Sant Fèlix, de PubillaCases.

DISPOSITIU ‘ESTIU SEGUR’Aquesta iniciativa es fa en elmarc del dispositiu Estiu segur,que té com a finalitat millorarla seguretat a l’espai públic ivetllar perquè se’n faci un ús cí-vic, en una època en què la po-blació surt més al carrer.

Els regidors de l’actual equip degovern de l’Hospitalet de Llo-bregat van gastar l’any 201212.606,36 euros en telefoniamòbil. Aquesta xifra represen-ta el 0,0006 % del pressupostmunicipal.

Les crítiques a aquesta des-pesa no van tardar en arribar.El grup municipal del PartitPopular creu que aquesta des-pesa és “desorbitada”. Davantd’això, l’equip de govern con-sidera que la despesa és l’ade-quada al servei i nega que hihagi descontrol.

Segons l’Ajuntament, es vanposar un seguit de mesures percontrolar i limitar la despesa te-lefònica, en funció de les res-ponsabilitats de cada regidorque, de mitjana, han gastat 75euros al mes.

Aquesta despesa en telefo-nia mòbil, segons l’ens muni-cipal, es troba també dins de lamitjana del consum d’altres

portaveus de grups municipalsdel consistori.

A més, els contractes tele-fònics de l’equip de govern in-cloïen una sèrie de descomptes

per part de la companyia que,segons el consistori, el PartitPopular no ha tingut en comp-te en el moment de presentarles dades.

Els regidors van gastar l’anypassat dotze mil euros en mòbil


» Cada regidor ha gastat, de mitjana, 75 euros al mes en mòbil» El Partit Popular creu que la despesa “és desorbitada”

Comerç| 12


Està previst que les obres deconstrucció del nou Mercat de laFlorida comencin a finals d’a-quest any i s’acabin al 2016, des-prés que la Junta de Govern Lo-cal hagi aprovat recentment la po-sada en marxa del procedimentper a la licitació del contracte deles obres.

A l’abril es va aprovar elprojecte executiu per part del’Àrea Metropolitana de Barce-lona, amb un pressupost totalde 18.313.861,88 euros.

Segons ha informat l’Ajun-tament, aquesta quantitat serà

aportada per l’operador queobtingui la concessió del su-permercat i de l’aparcament,pels paradistes i per l’Ajunta-ment de l’Hospitalet.

L’alcaldessa de l’Hospitaletde Llobregat, Núria Marín, vadestacar que “la construcciódel nou Mercat de la Florida ésuna inversió estratègica per al’impuls del petit comerç del ba-rri”. Des del 2008, els comer-ciants es troben en un recinteprovisional a l’avinguda Pri-mavera.

EL NOU EDIFICIEl nou Mercat s’aixecarà al ma-teix solar de l’antic edifici i tin-drà una superfície d’uns 18.000metres quadrats distribuïts en

cinc plantes. D’aquests cinc ni-vells, dues plantes estaran des-tinades a l’aparcament sote-rrani (amb unes 120 places d’a-parcament per donar servei al’edifici) i a serveis del mateixMercat. Hi haurà la planta ambun supermercat i en un altre ni-vell es construirà el Mercat,amb parades d’alimentació id’altres. Una darrera planta es-tarà destinada a equipamentmunicipal.

TRÀMITS DE CONCESSIÓLa Junta de Govern Local ja haaprovat començar els tràmitsper a la concessió de l’explota-ció del supermercat i de l’apar-cament que hi haurà al nouedifici.

Les obres del Mercat de la Floridacomençaran a finals d’any

» S’han iniciat els tràmits per a la concessió de l’aparcament » El pressupost del nou edifici és de més de 18 milions d’euros

El Mes del Comerç tanca ambgran participació i dinamisme

ECONOMIA4El Mes del Co-merç ha tancat amb 531 es-tands al carrer. Aquestes jor-nades comercials que han du-rat tota la primavera i que vanacabar a principis de mes, hantingut lloc a diversos barris dela ciutat on han participat es-tabliments comercials, entitatsdels barris i artesans.

Aquest any se celebrava lacinquena edició del Mes del

Comerç, que és una iniciativade l’Ajuntament de l’Hospitalet,a través de l’Àrea de PromocióEconòmica i Ocupació.

L’objectiu, és dinamitzar elcomerç de la ciutat, que té moltd’arrelament i tradició i repre-senta el 22,69 % de l’ocupacióde la ciutat. El comerç del’Hospitalet disposa, percen-tualment, d’un 32,58 % d’em-preses.

La campanya ‘Un comerç decine’ rep un dels premis Laus CAMPANYA4La campanya Uncomerç de cine, realitzada perl’equip del Servei d’Imatge Cor-porativa i Relacions Externes,ha estat premiada a la catego-ria Entitats als premis Laus. Elsguardonats van rebre el bron-ze en aquest prestigiós acteque encapçala el Foment deles Arts i del Disseny (FAD).Un comerç de cine és la cam-

panya de promoció del comerçlocal que es va fer durant les da-rreres festes de Nadal, ambl’objectiu de despertar la cu-riositat i incentivar les vendes.

BOTIGUERS DE PEL·LÍCULALa iniciativa consistia en mos-trar les imatges dels diferentsbotiguers, des dels represen-tants de l’alimentació i la modafins a la floristeria, caracterit-zats com a artistes de Holly-wood de cinema negre.

L’oferta consistia en què elcomerç local oferia una entra-da de cinema per a cada com-pra mínima que es feia a l’es-tabliment.

L’empresa Filmax va apor-tar 30.000 entrades per als ci-nemes que té a L’Hospitalet.

Mercat del Torrent Gornal | Concurs de tapesEl Mercat del Torrent Gornal ha celebrat recentment el Concurs de tapes enquè diferents establiments competien amb les seves receptes de petits tasts

gastronòmics. Van participar onze tapes en la primera edició del concurs. Eljurat estava format, entre d’altres, per l’entitat Hospitalet Gastro.


13 | Comerç 29 Juliol 2013 línial’hospitalet

Els comerciants de l’Hospitaletfan un balanç més bé negatiudel mes de rebaixes d’estiu.Molts d’ells coincideixen en ex-plicar la poca afluència de gentals seus comerços; d’altres, op-ten per fer ofertes puntuals oajustar els preus durant l’any ino fer mes de rebaixes.

“Sempre solen començarbé, però a mesura que passal’eufòria la gent fa una compramés selectiva”, explica a Línial’HospitaletVicenç Ibáñez, pre-sident de la Unió de Botiguersde l’Hospitalet.

Els descomptes d’enguanyoscil·len entre el 20 i el 50%, toti les grans rebaixes de fins el70% anunciades en algunesgrans superfícies.

“Les grans superfícies par-teixen d’un preu superior, i elproducte no és el mateix”, pros-segueix Ibáñez a l’hora d’expli-car per què les grans superfíciesfan ofertes tan grans.

Maite Campos, presidentadel Grup de Botigues Centre iSant Josep, explica a Línial’Hospitalet que són les botigues

de roba les que solen fer rebai-xes, tot i que no és una cosa ex-clusiva del món tèxtil.

UN MISSATGE NEGATIU La botiga de roba Nardi portaoberta 15 anys al Centre del’Hospitalet. “És el pitjor anydels darrers 15”, assegura a Lí-nia l’Hospitalet la Nardi, lapropietària de l’establiment.

Nardi explica que la gentbusca una cosa molt específicai que és més selectiva, i que “nosempre això és possible”.

“El missatge que envia la te-

levisió i els mitjans és negatiu”,prossegueix Nardi, que destacaque “aquesta actitud no bene-ficia el petit comerç”, atès que“la gent ve amb la idea que nopot gastar perquè tot està ma-lament”.

La María Santos ens rep aModas Santos de l’Hospitalet.“Doncs ja ho veus, amb els bra-ços plegats”, ens respon la Ma-ría en preguntar-li sobre comvan les rebaixes. “Esperem quea partir de la setmana vinent lagent cobri i s’animi una micaaixò”, afirma.

Els comerciants no fan un bon balanç de les rebaixes

DEGUSTACIÓ4En el marc de lacampanya Revetlles d’estiu ambmusclos i cava, el Mercat deSanta Eulàlia va oferir a finalsde juny un tast popularde mus-clo de Delta de l’Ebre i cava ca-talà.

La campanya va néixer alGremi de Majoristes del Peix deMercabarna, la Federació deProductors de Mol·luscs delDelta de l’Ebre i el Gremi dePeixaters de Catalunya, i elMercat de Santa Eulàlia s’hiha adherit.

Al mercat s’hi van servir almatí prop de 100 quilograms demusclos preparats de maneratradicional amb la salseta deSant Joan, que van donar per500 racions regades amb cava.

Amb aquesta iniciativa esvol recuperar una tradició gras-tronòmica molt mediterràniacom és la celebració de mus-clades durant l’estiu, el mo-ment de maduresa del mol·lusccatalà, entre el maig i el se-tembre.

El de Santa Eulàlia no ésl’únic mercat que participa a lainiciativa, atès que el Mercat deSants i el Mercat de la Concep-ció, tots dos situats a Barcelo-na, també va participar a lainiciativa.

Tast de mol·luscsal Mercat deSanta Eulàlia

S’entreguen els premis dePubilla de Tapes

GASTRONOMIA4La primeraedició de la ruta gastronòmicaPubilla de Tapes ja té guanya-dors. El concurs va ser celebraten el marc de les festes majorsdel barri durant el juny.

El Bar Córdoba ha estat elguanyador en la categoria detapa més saborosa, amb elsseus nius de beixamel amb per-nil; l’O’Pote ha aconseguit elguardó de la tapa més creativa,per la minibroqueta de filetibèric amb aroma de vermut;per la seva banda, la CafeteriaTasti ha estat premiada en la ca-tegoria de tapa i servei de qua-litat.

El regidor dels districtes IVi V, José Castro, juntamentamb el tinent d’alcalde de Pro-moció Econòmica, Jose M. Gar-cía Mompel, van ser els enca-rregats de lliurar els guardons.

F. Javier RodríguezL’HOSPITALET

Centre| 14


Esquerra Republicana va cele-brar el cap de setmana del 6 i 7de juliol la Conferència Nacio-nal per la República Catalana,un espai de debat sobre el pro-cés cap a la independència, a LaFarga de l’Hospitalet.

“L’Hospitalet és la segonaciutat del país, i estem con-vençuts que aquí també es de-cideix bona part del futur delnostre país”, va explicar en de-claracions a Línia l’HospitaletOriol Junqueras, presidentd’ERC.

L’acte va comptar amb lapresència de tota la cúpula delpartit i d’una representaciód’altres formacions catalanes,gallegues i basques.

La conferència va servir pera aprovar la ponència políticadel partit, un ample documentque configura un full de ruta delprocés cap a l’estat propi. El do-cument presenta diferents hi-pòtesis o situacions de cara a laconsulta, una d’elles la via ko-sovar d’independència unila-teral, en el cas que ni l’Estat nila UE recolzessin la consulta.

Va obrir foc Antoni Garcia,president d’ERC a l’Hospitalet,amb un discurs de benvingudarecordant la importància de LaFarga, símbol de lluites obreresi veïnals. Amb els fulletonsanti-consulta del PSC local en-cara flotant per les consciènciesdels presents, Garcia va afirmarque “sentim vergonya de lanostra alcaldessa”, a l’hora que

li emplaçava a “rectificar per aque estigui amb la democràciai el dret a decidir”.

Seguidament va ser el tornde la presentació dels estudisprevis a la ponència políticade la formació. Personatgescom Núria Bosch o Ferran Re-quejo van presentar les sevesconclusions sobre l’economia,les infraestructures i les insti-tucions en una futurible Cata-lunya independent.

MISSATGE AL PSCL’encarregat de presentar laponència formalment, l’ex con-seller i coordinador de la ma-teixa, Joan Manuel Tresserras,es va preguntar al seu discurs“quina esquerra és aquesta quese situa al marge dels movi-ments democràtics?”, en claraal•lusió al PSC, tot assegurantque “aquesta no és esquerra”.

La ponència va ser aprova-da amb 677 vots a favor i només2 en contra. L’esmena presen-

tada sobre la no necessitat detenir un exèrcit va ser rebutja-da en el debat.

La resta del cap de setmanaes va dedicar a la celebració detaules rodones amb personali-tats catalanes i estrangeres,com Muriel Casals, Carme For-cadell, Josep Maria Vila d’A-badal i representants de na-cions estrangeres immerses enprocessos independentistes si-milars al català, que juntamentamb el periodista Martí An-glada van debatre sobre elsprocessos secessionistes queviuen o van viure aquestes na-cions en els últims anys.

Oriol Junqueras va cloure laconferència amb un discurs pled’al·lusions a “la unió de forces”de tothom per “salvar el vai-xell”. Sobre la consulta, noméses va limitar a dir que vol “unadata propera i una pregunta cla-ra”. El Cant dels Segadors po-sava fi després a una conferèn-cia plàcida per la direcció.

Oriol Junqueras durant el discurs de cloenda. Foto: Línia l’Hospitalet

Esquerra posa les bases del’Estat català a La Farga

» La Conferència Nacional per la República Catalana se celebra a L’H» Els republicans són els primers a aprovar un full de ruta sobiranista

El Ple aprova una mociócontra la llei Wert

MOCIONS4El Ple municipalva aprovar en la sessió de junyuna moció en contra la LleiOrgànica per la Millora de laQualitat Educativa (LOMCE),més coneguda com a llei Wert,i va exigir la dimissió del mi-nistre.

La moció va ser presentadapel grup municipal d’ICV-EUiA,i va rebre el suport de PSC iCiU, mentre que el PP va votaren contra. PxC va decidir abs-tenir-se.

Seguint amb l’educació,també va ser aprovada una mo-

ció que insta la Generalitat atornar a obrir el grup de P3 del’Escola Frederic Mistral deSanta Eulàlia i a dotar la ciutatde places necessàries als centrespúblics.

CONTRA L’HOMOFÒBIA L’Hospitalet es converteix tam-bé en la primera gran ciutat del’estat en declarar-se “munici-pi actiu contra l’homofòbia i latransfòbia, una moció presen-tada pel PSC, recolzada perICV-EUiA, CiU i PP parcial-ment, i el vot negatiu de PxC.

ICV celebra una xerradasobre les clàusules abusives

HIPOTEQUES4El 2 de juliolva tenir lloc una xerrada infor-mativa al local d’Iniciativa delcarrer Barcelona sobre les clàu-sules abusives dels bancs.

La xerrada va comptar ambla presència de representantsde la PAH local i l’advocada dela plataforma a la ciutat, MaríaBretón.

Els conferenciants van ex-plicar de què es tracten lesclàusules abusives dels bancs,clàusules contractuals no pac-tades i imposades per una deles parts.

L’advocat Manel Roig, tam-bé present a la xerrada, va ex-plicar que és millor primer in-tentar solucionar el problema albanc, però si no “l’única via quequeda és la judicial”.

María Bretón va destacar la“falta de transparència delsbancs”, i la “insuficiència” de laLlei 1/2013, que no resol elsproblemes hipotecaris.

Juan Aparicio, de la PAH del’Hospitalet, va explicar que“necessitem la força dels advo-cats i els jutges”, i ells mateixos“es defensen els uns als altres”.

Arcadi Oliveres | ICV-EUiAL’economista Arcadi Oliveres va visitar el local d’ICV-EUiA a l’Hospitalet el 16 de juliol,on va parlar sobre l’economia social i la situació de crisi actual. Oliveres va destacar que

“no tots els polítics són iguals”, a més d’assegurar que “les respostes a la situació bancàriaactual són la banca pública i la banca ètica”, i criticar les empreses que més defrauden.

F. Javier RodríguezCENTRE

15 |

Santa Eulàlia29 Juliol 2013línial’hospitalet

El Ple de l’Ajuntament ha ins-tat recentment al Govern de laGeneralitat a tornar a obrir elgrup de P3 eliminat a l’EscolaFrederic Mistral de Santa Eu-làlia. A més, els regidors han re-clamat dotar la ciutat de les pla-ces necessàries als centres pú-blics per cobrir la demanda deles famílies.

En aquest Ple també s’haacordat declarar l’Hospitaletde Llobregat activament contral’homofòbia i la transfòbia, es-sent així al primera ciutat del’Estat espanyol que ho fa.

La moció del PSC per de-clarar la ciutat contra l’homo-fòbia i transfòbia va comptaramb el suport d’ICV-EUiA, elvot parcial de PP i CiU i el votnegatiu de PxC.

47 FAMÍLIES SENSE PÚBLICALa proposta d’aquestes instàn-cies les van fer els grups muni-cipals del PSC i d’ICV-EUiA enla sessió ordinària del mes dejuny i va comptar amb el suportdel PP i PxC, mentre que CiU vavotar en contra.

La moció presentada respona la situació que s’ha donataquest any a la ciutat durant lapreinscripció escolar, en quèmoltes famílies no van poderobtenir una plaça a l’escola pú-

blica d’aquest barri de l’Hospi-talet.

El tinent d’alcalde d’Educa-ció (ICV-EUiA), Lluís Esteve,deia que “47 famílies que haviendemanat plaça a una escolapública han estat assignats auna escola concertada religiosa.Unes 30 famílies han reclamatdavant la Generalitat, altreshan optat per marxar a escolesfora de la ciutat i altres ho hanacceptat”. Esteve fa afegir quedels 47 casos que s’han regis-trat, 24 encara no han forma-litzat la matrícula per al propercurs escolar (2013-2014).

Per la seva banda, CiU es-pera que finalitzi en positiu lanegociació oberta amb el De-partament d’Ensenyament.

El Ple insta a la Generalitat areobrir el P3 del Frederic Mistral» També reclama més places escolars per respondre a la demanda » El municipi es declara ciutat contra l'homofòbia i la transfòbia

El parc de l’Alhambra de suma a la campanya ‘Tai-txi al parc ‘

ACTIVITATS4El parc de l’Al-hambra s’ha sumat a les acti-vitats d’estiu de Tai-txi ques’han fet durant aquest mes.Han estat gratuïtes i s’han duta terme en horaris de matí i detarda.

La iniciativa Tai-txi al parcés del departament de Joventuti Esports de l’Ajuntament. Estracta d’un nou programa d’ac-tivitat física i salut adreçat a totala ciutadania, amb l’objectiu

de donar a conèixer els benefi-cis que aquesta pràctica orien-tal mil·lenària aporta a la salutde les persones.

Els parcs de Can Buxeres,Bellvitge i la Torrassa tambés’han sumat a la campanya sa-ludable. I és que el tai-txi és unatècnica xinesa que combina lament, la respiració i el cos. Lapràctica regular de tai-txi con-tribueix a millorar la salut i laqualitat de vida de les persones.

El centre eduactiu Escorçaobre una aula multisensorial

EDUCACIÓ4El Centre d’Edu-cació Especial Escorça de San-ta Eulàlia ha obert recentmentuna aula multisensorial. L’ob-jectiu d’aquesta sala és el de mi-llorar la qualitat de vida de lespersones amb discapacitat psí-quica a través del treball esti-mulatiu.

En aquesta nova sala hi haespais visuals, olfactius i inter-actius, que permeten estimularo relaxar els alumnes segons lesseves necessitats. A través d’in-centibvar els sentits es podenassolir millores molt rellevants.

Obres | Col·lector d’AprestadoraRecentment s’ha restablert el recorregut i les parades habituals de les línies LH1 i

LH2 dels autobusos urbans. Les obres del desviament del col·lector entre els carrersde Narcís Monturiol i de l’Aprestadora es troben ja finalitzades. El nou col·lector fa

4 x 2,5 metres i discorre pel mateix traçat que el carrer de Can Tries.

RedaccióSANTA EULÀLIA

Bellvitge| 16


Segons ha informat en un co-municat la CUP, l’alcaldessade l’Ajuntament de l’Hospitalet,Núria Marín (PSC), “va denegarla petició de paraula al Plesol·licitada el passat mes dejuny per la Candidatura d’Uni-tat Popular (CUP) de l’Hospi-talet”.

El grup municipal està duenta terme una campanya en defen-sa de la gratuïtat de l’aparcamentde l’Institut Català d’Oncologia(Bellvitge) amb el recolzamentdels veïns que han signat un ma-nifest. El partit, que no té repre-sentació al Ple municipal, volia ex-posar en una intervenció al ple del’Ajuntament aquesta problemà-tica i, no ho van poder fer.

Per una altra banda, el con-sistori insisteix en què no podenactuar a nivell municipal enaquest àmbit. Segons han de-clarat fonts de l’Ajuntament aLínia L’Hospitalet, “la gratuïtato pagament de l’aparcamentde l’Institut Català d’Oncologiano és competència del consis-tori, sino de l’Institut Català dela Salut”.

CONSELLS DE DISTRICTEL’Ajuntament ha informat dequè recentment s’han creat elsConsells de Districte i que quanes va presentar la petició d’in-tervenció de la CUP, “es vatraslladar al Consell de Dis-tricte i es va incorporar a l’or-dre del dia, ja que no és un as-sumpte de competència muni-cipal i depèn de la Generalitat”.

En aquest cas, ha explicat elconsistori a Línia L’Hospitalet, “es tracta del Districte VI, quecorrespon als barris de Bellvit-ge i el Gornal”.

“Ara s’han creat i constituïtels Consell de Districte, però laprimera reunió no es farà fins alsetembre. Està previst que lestrobades se celebrin cada tresmesos”, ha informat l’Ajunta-ment.

LA RESPOSTA DE LA CUP“Des de la CUP volem expres-sar el nostre desacord ambaquest veto que és contrari a lallibertat d’expressió i lesionagreument el dret a la partici-pació ciutadana en assumptesque afecten al conjunt de ciu-tadans/es del nostre municipi.En aquest sentit consideremmolt poc democràtica la decisióde l’equip de govern de l’Ajun-tament”, resa el comunicat del’ens polític.

La CUP també ha explicat lacampanya que està fent amb elsveïns: “La CUP cap al mes demaig inicià una campanya dedifusió i protesta per la posadaen marxa del sistema de paga-ment a l’aparcament de l’Insti-tut Català d’Oncologia (ICO) dela ciutat, amb diversos actes in-formatius amb entitats de laciutat i una recollida de signa-tures a diversos CAPs i al pro-pi ICO”.

La CUP lamenta que es trac-ta d’un “repagament més de laSanitat Pública que es vol fer re-caure novament en els usuaris”.A més, el grup municipal creuque és un afer que té una “afec-tació general” que afecta a la to-talitat de veïns i veïnes, ja queés l’hospital de referència de laciutat.

Per aquest motiu, la CUP vadecidir realitzar una petició deparaula per intervenir en el PleMunicipal del mes de juny.

Veïns i CUP no volen que elpàrquing sigui de pagament

» Des del 18 de març, el pàrquing de l’ICO és privat i s’ha de pagar» L’Ajuntament va vetar la intervenció de la CUP al Ple municipal

Es lliuren els premis del concursde joves emprenedors

JOVENTUT4El Centre CulturalBellvitge-el Gornal ha estat l’es-cenari de l’entrega de premisdel Concurs L’H Emprenedorsi Emprenedores de ProjectesEmpresarials 2013, en què hanparticipat alumnes de nou cen-tres de la ciutat. En total, s’hanpresentat 46 projectes empre-sarials a la novena edició delcertàmen.

L’objectiu de la convocatò-

ria era fomentar l’esperit em-prenedor i empresarial entre elsestudiants dels cicles superiorsdels centres educatius de laciutat.

L’alcaldessa, Núria Marín,va ser l’encarregada de lliurarels guardons durant l’acte, enquè també va assistir, entred’altres, el tinent d’alcalde dePromoció Econòmica i Ocupa-ció, Josep M. Garcia Mompel.

L’Ajuntament remodelaràdiferents espais públics

URBANISME4La renovació del’avinguda d’Europa, la cons-trucció d’una zona esportivad’ús lliure a l’antiga escola SantRoc i la pavimentació dels qua-tre espais d’aparcament entreblocs són els treballs que pre-veu realitzar l’Ajuntament pro-perament.

Aquestes actuacions tenenl’objectiu de millorar l’accessi-bilitat i dotar aquests espais denous usos per a la ciutadania.

L’alcaldessa, Núria Marín,ha dit que “l’Ajuntament téprevist renovar aquest any di-

ferents espais públics del barride Bellvitge per fer-los més ac-cessibles a tothom, fer-los mésamables i promoure també elcomerç del barri. Les actua-cions a la via pública són del totprioritàries, ja que contribuei-xen a crear espais urbans mésamables i estructurats”.

RENOVACIÓ DE VORERESEls treballs inclouen la reno-vació de les voreres d’un delscostats de l’avinguda d’Europa,deteriorades per les arrels del’arbrat.

Urbanisme | Paviment nouL’Ajuntament ha informat que renovarà el paviment de quatre illes d’estacionament per a vehicles situades entre blocs d’habitatges del

barri de Bellvitge. Es tracta d’una millora dels espais coneguts com a ‘pipes’,conegudes així per la seva forma, als carrers del Prat i de l’Ermita.

RedaccióBELLVITGE

17 | 29 Juliol 2013 línial’hospitaletSant Josep

El projecte busca impulsar la innovació a la ciutat. Foto: Ajuntament de L’H

La ciutat fomenta la culturainnovadora entre les empreses

CULTURA4La primera ediciódel Premi d’Arts Visuals EduardArranz-Bravo ja té un guanyador.El guardonat ha estat Sergi Mesa,un hospitalenc que estudia a la Fa-cultat de Belles Arts de Barcelo-na.

La direcció i els membres dela Fundació Arranz-Bravo hanreconegut la qualitat de l’obrade Mesa, que podrà veure-laexposada entre els mesos dejuny i setembre de 2014.

El jurat del concurs tambéva destacar l’obra de l’artistaDaniel Toca, un argentí resi-dent a l’Hospitalet i finalista delPremi Miquel Casablancas2013, que també podrà exposarla seva obra a la Fundació a fi-nals de 2014.

Sergi Mesaguanya el Premid’Arts Visuals

ESTIU4Els Jardins del CentreCultural Tecla Sala han acollitdurant el mes de juliol La Ca-ravana, un espai lúdic i culturalamb actuacions musicals, tea-tre, circ i tasts gastronòmics.

El mes lúdic finalitza demàdia 30 de juliol, i durant aquestsdies ha ofert als hospitalencs ihospitalenques un espai fresc iample per a gaudir d’actua-cions musicals com A Contra-voz, un trio experimentat dejazz, tallers de cervesa artesanai de vi i els jocs malabars d’ElButifarra, que han delectat elsvespres dels veïns de dimecresa dissabte del mes de juliol.

La Caravanaporta música a la Tecla Sala

L’H Innova ja ha donat el tretde sortida. El passat 2 de juliolva tenir lloc la primera de les ac-tivitats previstes del projecteque pretén fomentar la cultu-ra innovadora de les empreses.

El Centre Tecla Sala va serl’escenari de la posada en mar-xa de L’H Innova, amb la pre-sència de l’alcaldessa, NúriaMarín, i el tinent d’alcalde del’àrea de promoció econòmica,José María García Mompel.

La jornada va servir per aque les empreses, a partir de di-ferents perspectives, expli-quessin les seves experiències iles claus per abordar la inno-vació a les PYME.

ESTIMULAR EL CREIXEMENTL’H Innova és un projecte po-sat en marxa per l’Ajuntament,amb la col·laboració del Serveid’Ocupació de Catalunya (SOC)i del Fons Social Europeu, queté com a objectiu estimular elcreixement econòmic i l’ocu-pació a la ciutat.

Per arribar a aquestes metes,el projecte L’H Innova aposta

per la cultura de la innovació enles empreses i el desenvolupa-ment d’àrees d’innovació vincu-lades a sectors emergents de laciutat.

Aquest projecte s’adreça aempreses que vulguin fer uncanvi cap a els sectors emer-gents, la nova creació i aquellsque vulguin millorar la sevaformació en el sector de lesciutats intel·ligents.

A la intervenció inaugural,Núria Marín va assegurar queen situacions de crisi com l’ac-tual, “cal estar atents i estudiarles estratègies que ens perme-tin donar noves oportunitats”.

RedaccióSANT JOSEP

Publilla Cases| 18


Membres de l’Assemblea Can-vi-Pubilla del 15M i veïns de Pu-billa Cases estan duent a termeuna sèrie de protestes durantjuliol en contra de les retalladesen el CAP del barri.

En concret, la protesta secentra en la supressió d’un met-ge del centre i de mig torn d’unaltre. També existeix el rumor,encara que no confirmat, que elservei de rehabilitació serà su-primit i portat al CAP de Bell-vitge.

El passat 3 de juliol al vol-tant d’una vuitantena de veïnsvan “abraçar” el centre de salut,en protesta per les retallades.Una setmana més tard van dura terme una protesta similar, toti que en aquesta vegada van sercartells a favor del restabli-

ment del metge i en contra deles retallades del govern.

Membres de l’AssembleaCanvI-Pubilla van assegurar aLínia l’Hospitalet que en acabarla protesta del dia 3 de juliol, ungrup de mossos d’esquadra vanamenaçar els assistents quanaquests informaven els veïns.

Els impulsors de la protes-ta han creat una comissió queha demanat explicacions i una

reunió amb el coordinador delscentres de salut de Pubilla i LaFlorida, però encara no hanrebut resposta.

“RES OFICIAL”Des de la direcció dels serveisde rehabilitació de la zona hanassegurat a Línia l’Hospitaletque “no hi ha res oficial” i que“no consta cap rumor d’aquestcanvi”.

Cartells de protesta davant el mateix CAP. Foto: Línia l’Hospitalet

Els veïns de Pubilla Cases temenel desmantellament del CAP

» Els veïns protesten per la supressió d’un metge i mig torn d’altre» Es tem que la rehabilitació marxi cap a l’ambulatori de Bellvitge

Torna el Premi Internacional deNovel·la Negra de l’HospitaletLITERATURA4El Premi Inter-nacional de Novel·la Negra del’Hospitalet arriba enguany a laseva vuitena edició amb la pu-blicació de les bases del con-curs.

Els escrits originals es po-dran enviar fins el 30 de se-tembre a la direcció de l’Edito-rial Roca, que juntament ambl’Ajuntament de l’Hospitalet i laBiblioteca La Bòbila, promoueni impulsen aquest certament li-terari internacional.

Segons les bases, es pot pre-sentar qualsevol persona de

qualsevol nacionalitat i origenque enviï a l’editorial un origi-nal de la seva novel·la inèdita encatalà o castellà, del voltantdeles 200 pàgines.

VEREDICTEEl veredicte del concurs es co-neixerà al gener de 2014. El ju-rat, format per representantsmunicipals, membres de l’edi-torial i lectors del Club de Lec-tura de novel·la negra de La Bò-bila, que és capdavantera al’Estat en la formació i mante-niment d’un fons del gènere.

El Taller Pubilla Kasas celebra el seu 35è aniversari

ART4El Taller Pubilla Kasascelebra el seu 35 aniversariamb una exposició col•lectivasota el nom de Tot esperant Go-dot, i un mercat d’art.

El TPK Art i PensamentContemporani és un projecteque busca l’excel•lència artís-tica dels alumnes i el suport i ladifusió de l’art emergent.

L’any 1977 naixia aquestcentre cultural amb l’objectiud’apropar l’art contemporanials ciutadans, tant com a es-pectadors com a difusors d’art.

Durant aquests anys més de

7.000 alumnes han passat pelTPK, i actualment uns 140alumnes de totes les edats esformen al centre.

Enguany se celebren els 35anys de vida del centre, i peraquest motiu s’ha organitzatuna exposició, Tot esperantGodot, una mostra recopilatò-ria dels treballs elaborats du-rant l’existència del centre.

El dia de l’aniversari, l’al-caldessa, Núria Marín, va anun-ciar que l’any vinent el Centred’Art Tecla Sala acollirà unagran exposició del TPK.

El barri surt en massa al carrer per festa major

FESTES4El barri de PubillaCases va agafar el testimoni deles festes majors a finals dejuny. Entre les activitats mésdestacades va estar el L’Hospi-talet té talent, un talent showon van participar artistes detota la ciutat.

La festa va iniciar-se ambl’elecció de l’hereu i la pubilla,que enguany van ser el David,de 19 anys, i la Tània, de 16.L’any vinent, la Tània i el David

seran els encarregats d’escollirels nous hereus i pubilles de lesfestes, tal com mana la tradició.

El festival de talents va tenirlloc a l’Avinguda Severo Ochoa,i va comptar amb la presènciad’un grup de Gospel, un mag iun grup de hip-hop.

L’altre gran novetat va ser laposada en llarg de la nova as-sociació de comerciants del ba-rri amb les botigues al carrer dePubilla.

Horaris d’estiu | L’Hospitalet NordEl Complex Esportiu Municipal de l’Hospitalet Nord romandrà obert aquest

estiu a la ciutadania. De dilluns a divendres, de 10 a 13 hores i de 17 a 22 hores,i tancant els caps de setmana i el dia 15 d’agost, el complex obrirà les seves

portes i oferirà un servei de piscina descoberta que finalitzarà a les 19 hores.

F. Javier RodríguezPUBILLA CASES


Collblanc-Torrassa| 20


L’Associació de Veïns de Coll-blanc-La Torrassa i l’ONG Be-nestar i Desenvolupament hanposat en marxa un programad’inserció sòciolaboral que enpoc més d’un any ja ha inserital mercat al 30% dels seususuaris.

Dona immigrant entre 35 i55 anys, amb permís de resi-dència i amb càrregues fami-liars és el perfil majoritari delsusuaris del programa L’H acull,que paral·lelament cjuda a evi-tar que les persones a l’atur nocaiguin en la pobresa.

En un any el projecte haaconseguit inserir a 106 perso-nes al mercat laboral.

D’aquesta manera els usua-ris poden dedicar-se de mane-ra íntegra a la recerca de feina.

SERVEIS PARAL·LELSEls altres serveis que ofereix elprograma L’H acull són una bo-tiga solidària, que durant 2012va repartir 17 tones d’alimentsi tona i mitja de productesd’higiene, un rober solidari i unfons solidari que ja ha prestatmés de 3.500 euros a les famí-lies.

Es tracta de prèstecs a fa-mílies sense recursos per a ne-

cessitats urgents com la comprade medecines, llibres de text, tí-tols de transport i formació.

La responsable de L’H acull,Helena Sala, ha explicat queaquests són microcrèdits que esretornen en petites quotes sen-se interessos o bé amb temps,això és, que els beneficiariscol·laborin en la neteja del localo en l’organització de les festesdel barri.

Un pla d’inserció ajuda a trobarfeina a més de cent persones

» L’H acull ha estat impulsat per una associació de veïns i una ONG» El programa també busca minimitzar els efectes de la crisi

La Torrassa es vesteix de festamajor durant Sant Jaume

FESTA4El barri de la Torrassaha celebrat durant aquesta da-rrera setmana les festes de SantJaume, copatró de la seva pa-rròquia.

Entre el 20 i el 25 de juliolel barri de la Torrassa ha aco-llit festivals de dansa i de va-rietats, tallers pels infants, balli una cantada d’Havaneres.

Enguany el pregoner de lesfestes ha estat Jesús Gascón,president del Centro Aragonésde l’Hospitalet, lectural la quales va fer a l’Auditori del carrerSantiago Apóstol.

Antonio Carrión, presidentde la Comissió d’Actes CulturalsMare de Déu dels Desemparats,va explicar que “d’ara en enda-vant els pregoners seran elspresidents dels grups i enti-tats que han col·laborat du-rant aquests 22 anys en l’orga-nització de la festa”.

El dia de Sant Jaume va su-posar la fi de la festa major, ambla celebració d’una misa a les 12del matí en honor de mossènJaume Busquets, rector del barride la Torrassa entre els anys 1939i 1968.

L’antic cinema Romero acolliràun centre de lleure pel barri

EQUIPAMENTS4Les obres al’antic cinema Romero, que elconvertiran en un nou centre delleure per a infants i jovent delbarri, finalitzaran a finals d’any.

Així es va anunciar a finalsde juny, en una visita de l’al-caldessa, Núria Marín, a lesobres de rehabilitació del cen-tre.

Aquest nou equipament, si-tuat en la cruïlla dels carrersDoctor Martí i Julià, Mont-seny i Rosselló, tindrà tresplantes d’alçada i comptaràamb sales polivalents, aules i ta-

llers i un auditori amb capaci-tat per a 100 persones.

El futur centre tindrà com aobjectiu esdevenir punt de re-ferència per al jovent del barriamb els seus 1.150 m2.

El pressupost del projecteascendeix als 3.2 milions, unaquantitat assumida de maneraíntegra per l’Ajuntament, a l’es-pera que la Generalitat assu-meixi els compromisos de fi-nançament de la Llei de barris.

El centre de lleure està pre-vist que comenci a funcionar aprincipis de l’any vinent.

Adjudicats els 168 pisos de la Porta Nord

HABITATGE4Més de 2.300persones optaven als 168 pisosubicats a la Porta Nord quel’Obra Social de ‘la Caixa’ oferia,i des de mitjans de juliol ja es-tan adjudicats.

Els pisos estaven orientatscap a les famílies i estaran lles-tos per a ser habitats a partir defebrer de l’any vinent. Són pisosde tres habitacions amb una su-perfícies de gairebé 80 m2.

El preu d’aquests habitatges

serà de 540€ al més, i una ca-racterística que els fa especialsés el fet que compten amb sis-temes d’energia eficients.

Paral·lelament, la Junta deGovern Local ha aprovat l’ad-judicació de les obres comple-mentàries a l’empressa AssígniaInfraestructures S.A per la fi-nalització de la Porta Nord,que inclou treballs de pavi-mentació, enjardinament i ins-tal·lació d’enllumenat.

Ruta de Sant Jaume | La TorrassaEl passat diumenge 21 de juliol l’Associació d’Amics del Camí de l’Hospitalet

va realitzar el seu tradicional camí de Sant Jaume, tot sortint del barri de laTorrassa per arribar a la serra de la Collserola. Durant aquesta simulació del

camí, que ja té deu anys de vida, s’entregaran credencials als participants.

RedaccióCOLLBLANC-TORRASSA

21 |

Ciutat29 Juliol 2013línial’hospitalet

El conseller d’Economia i Conei-xement, Andreu Mas- Colell, enuna visita a l’Hospitalet, consideraque “és prioritari mantenir i ferprogressar l’Estat del Benestaràmbit que, actualment, tenimmolt tensionat”.

En una xerrada-col·loquicelebrada recentment a la seude CDC a l’Hospitalet es va de-batre la situació de Catalunya iel seu futur.

El conseller també va parlarsobre les necessitats que ac-tualment té Catalunya, equipa-rant-les a “les que tota societatpròspera europea necessita”.

Mas-Colell va dir que “desdel Govern s’estan fent tots elsesforços per mantenir-ho” iafegeix que “el centralisme del’Estat Espanyol impedeix man-tenir el nostre Estat de Benes-tar”.

“2014: ANY DE CREIXEMENT”Mas-Colell va explicar que el2013 ha estat un any difícil pera Catalunya des del punt de vis-ta econòmic.

El conseller considera, però,que les perspectives per al pro-

per any són molt millors. “Si noes torcen les variables del món,l’any vinent ha de ser un any decreixement econòmic. A Cata-lunya també ho serà, encaraque potser de forma modera-da”, va concloure.

Mas-Colell: “mantenir l’Estat del Benestar és prioritari”

» El conseller d’Economia va assistir a una xerrada a la seu de CDC» Durant el col·loqui, es va debatre sobre el futur de Catalunya

El parc de la Remunta obre les portes als ciutadans

SANFELIU4Els veïns i veïnesde l’Hospitalet ja poden gaudirdel nou parc de la Remunta,després d’haver finalitzat lesobres d’urbanització.

El barri del Sanfeliu jacompta amb aquest espai delleure que té una superfície de15.000 metres quadrats i cons-ta d’una zona de jocs infantilsi d’una àrea perquè la gentgran pugui fer exercici.

L’alcaldessa, Núria Marín,ha dit que “l’obertura del parc,coincidint amb la festa majordel barri del Sanfeliu, posa adisposició dels veïns i de les veï-nes un gran espai per al lleurei per a l’esbarjo”. Els terrenys del’antiga caserna, envoltats demurs, havien estat tancats albarri durant dècades. El nou es-pai s’obre a la ciutadania per-què el pugui gaudir”.

La Florida celebra la seva Festa Major amb novetats

LA FLORIDA4El barri de LaFlorida ha gaudit durant qua-tre dies de la seva Festa Major,que enguany ha coincidit ambel 30è aniversari de la Comis-sió de Festes.

Les principals novetats d’a-questes celebracions, que vantenir lloc del 4 al 7 de juliol, hanestat les Botigues al Carrer i laFlorida de Tapes. Aquestes ini-ciatives han ajudat a dinamit-zar el comerç i l’hostaleria delbarri amb l’objectiu d’impulsar-los, a més de crear un ambientfestiu entre els ciutadans.

Renovació escoles | BarrisL’Ajuntament de l’Hospitalet ha informat recentment que invertirà 75.000

euros en millorar els centres educatius de diversos barris de la ciutat. En total,són vuit escoles públiques i una escola bressol concertada. Les actuacions de

millora i manteniment es duran a terme durant les vacances d’estiu.


L’Arxiu Municipal exposa eldocument d’un divorci de 1837SANT JOSEP4L’Arxiu Muni-cipal ha proposat com a docu-ment del mes de juliol l’execu-ció d’un divorci de 1837.

Es tracta d’una carta enviadaa a l’alcaldia de l’Hospitaletpel Vicariat General de la Diò-cesi de Barcelona relacionadaamb el divorci d’uns cònjuges.Al document, la Diòcesi orde-nava l’alcalde el “segrest” de ladona per portar-la a casa d’un

parent que vivia a Cornellà deLlobregat.

La carta està datada del 13d’octubre de 1837 i és una quar-tilla escrita per les dues cares.El matrimoni afectat estavaformat per Francisco i MariaViñals.

En aquella època no existiala dissolució del matrimoni i eldivorci s’interpretava com unaseparació matrimonial.

| 2229 Juliol 2013línial’hospitalet

ENTREVISTA4Marcel Pellejà és el respon-sable del Voluntariat per la Llengua delCNL de Barcelona, que fa accions conjun-tes amb les seus del Barcelonès. Va co-mençar a peu de carrer i ara gestiona el pro-jecte. Hi creu fermament i en destaca elsavantatges, tant per als aprenents com perals catalanoparlants. Assegura que la so-cietat en general hi surt guanyant.

Es diu que el Voluntariat per la Llengua esva pensar per ajudar els aprenents a prac-ticar el català i ha acabat ajudant també elspropis catalanoparlants. Ho comparteix?Totalment. El projecte té molts avantatges.Els aprenents poden practicar la llengua ca-talana mentre que els voluntaris catala-noparlants s’adonen que no hi ha cap raóper no utilitzar-la, ja que se’ls entén. Aixòcanvia els hàbits del catalans, que quanveiem una persona de fora de Catalunyacanviem automàticament de llengua.

Per educació...Ens equivoquem. Durant tots aquests anysde Voluntariat per la Llengua he pogutcomprovar que els aprenents ens diuen elcontrari. “Cada vegada que canvieu dellengua, que l’amagueu, ens esteu fent unlleig”, asseguren. I això fa reflexionar els ca-talanoparlants i fa canviar els seus hàbits,perquè després ho apliquen al seu dia a dia.No podem pressuposar que no ens entenensi parlem en català, perquè sovint estem fentun lleig canviant de llengua. És per això queels voluntaris també hi surten guanyant.

I la societat en el seu conjunt...Així és. L’aprenent té un espai on potpracticar el català i el voluntari creix per-sonalment i s’adona que no cal que ama-gui la seva llengua. El Voluntariat per laLlengua fa perdre aquests hàbits. Els ca-talanoparlants estan canviant les sevesconductes aquí i a la resta de la seva vidai això repercuteix en la societat. La gentcada cop parla en català amb més natura-litat. Si no se’ns entén ja canviarem de llen-gua, però fer-ho preventivament no cal.

El context polític està enfortint el sentimentnacional. Això es tradueix en un augmentde voluntaris per la llengua?No sé si hi ha pujades o baixades. A Cata-lunya es fan 10.000 parelles lingüístiquesa l’any. En termes polítics, potser sí que hiha participants que tenen aquest tipus demotivacions. Però nosaltres pensem queaixò és una manera simpàtica, relaxada idesenfadada de fer llengua i de fer cultu-ra. Volem fugir una mica de la política per-què aquí practiquem la llengua. I és que,malauradament, molts aprenents no ho po-den fer durant el seu dia a dia per culpa delsmals hàbits dels catalanoparlants.

Facilitar que persones catalano-parlants es trobin amb altres per-sones que volen aprendre catalài puguin conversar així en unambient real i distès. Això és el Vo-luntariat per la Llengua, un pro-grama que impulsa la DireccióGeneral de Política Lingüística ique enguany celebra els seus 10anys d’història.

Gestionat pel Consorci per a laNormalització Lingüística (CPNL)a través dels 22 Centres de Nor-malització Lingüística (CNL) d’a-rreu del territori, el programaserveix perquè les persones quevolen aprendre català adquireixinseguretat i perquè les que ja el par-len s’acostumin a no canviar dellengua innecessàriament.

Més de 70.000 parelles lin-güístiques s’han beneficiat delsavantatges del programa durant laseva dècada d’història. Durant unmínim de 10 hores, voluntaris iaprenents han conversat on hanvolgut, quan han volgut i del quehan volgut amb un objectiu com-partit: utilitzar el català.

El Voluntariat per la Llen-gua va néixer l’any 2002 a Cornellàamb 19 parelles participants. Sotael nom de Voluntaris per la llen-gua, el programa va sorgir com unrecurs més per facilitar l’aprenen-tatge de la llengua catalana delsalumnes dels cursos de català pera adults del CPNL. Paradoxal-ment, aquests es queixaven quequan sortien de l’aula no podienpracticar la llengua que estudiaven

per integrar-se a Catalunya perquèningú no els parlava en català.

Des d’aleshores, la iniciativa haexperimentat moments d’extensió,de reorientació i de consolidació.L’any 2007, i ja sota el nom de Vo-luntariat per la llengua, el pro-grama va rebre un impuls defini-tiu per part de la Generalitat, queva considerar prioritari augmen-tar-ne l’impacte i estendre’l a totCatalunya i a qualsevol persona in-teressada independentment deles classes de català.

La iniciativa també ha rebutel suport de la Comissió Europeaen forma de reconeixement, sentconsiderada una de les 50 millorspràctiques europees d’aprenen-tatge d’una llengua.

MÉS ENLLÀ DE LA LLENGUAA més de conversar en català du-rant una hora a la setmana en ellloc i l’horari que decideixen, les pa-relles lingüístiques poden partici-par en les activitats complemen-tàries de coneixement del territo-ri, la cultura i la societat catalanesque també impulsa el programa.Tots els participants disposen d’uncarnet que els permet gaudir d’a-vantatges arreu de Catalunya.

En aquest sentit, el Volunta-riat per la Llengua compta ambla col·laboració de moltes entitatsi establiments que transporten elprograma al teixit social i asso-ciatiu. Durant l’últim any, prop de700 entitats i més de 2.000 esta-bliments hi han donat suport.

Actualment, la iniciativa s’haintroduït a diversos àmbits secto-rials, com ara l’empresa, la sanitat,la justícia, l’esport o els Institutsd’Educació Secundària, on ha tin-gut també una molt bona acollida.

» Més de 70.000 parelles lingüístiques participen en el programa del Voluntariat per la Llengua» Prop de 700 entitats i més de 2.000 establiments col·laboren amb la iniciativa durant l’últim any

Arnau NadeuL’HOSPITALET

del Voluntariat per la Llengua

“Quan canviem de llengua pereducació ens equivoquem”

Una dècada d’entregadesinteressada pel català

Reportatge fotogràfic: Pamela Martínez

23 | 29 Juliol 2013 línial’hospitalet

La història de l’Adrián Murga il’Eulàlia Silvente va començar fanomés un mes amb un joc de tar-getes. “La primera trobada vaser a la Casa dels Entremesos onens van repartir uns papers ambun animal dibuixat i es tractava detrobar la nostra parella”, comen-ta l’aparellador toledà. La imat-ge d’un bou els va unir com a pa-rella lingüística i des d’aleshoreshan compartit més d’una canya ija han fet plans de futur com anara patinar, assistir a un concert demúsica clàssica o fins i tot ajudar-se a fer els forats per a penjar unaprestatgeria. I és que qualsevol ex-cusa és bona per practicar el ca-talà.

Per a aquesta voluntària “ésmolt positiu que algú vulguiaprendre català perquè moltagent aposta per estudiar anglès,francès o rus perquè amb el cas-tellà ja els entenen a tot arreu”. Defet, tal i com comenta l’Adrián, “hiha llocs, com les Rambles, on ésmés habitual trobar-te una per-sona que parli anglès que una queparli català”.

Asseguda a la terrassa d’unbar, la Pamela Campoverde, unaestudiant d’origen equatorià,manté una conversa amb la sevavoluntària, l’Isabel Baeza, sobrel’hàbit dels catalanoparlants decanviar de llengua davant d’un in-terlocutor estranger. “El que emfa sentir discriminada és que lagent em senti parlar en català i emcontesti en castellà”, comenta laPamela. Els aprenents que par-ticipen al Voluntariat per la Llen-gua coincideixen en destacar lesdificultats que tenen per poderconversar en aquest idioma.“Diuen que et parlen en castellàper ajudar-te però jo sempre dicque així no m’estan beneficiant”,destaca la futura dissenyadora.

Per la Isabel, filòloga, “costamolt no canviar de llengua perquètenim la idea que som poc res-pectuosos si no ho fem”. Es trac-ta d’un sentiment compartit en-tre els voluntaris, però la Pame-la hi fa un incís: “Jo sé que no sóccatalana però m’estimo aquestallengua i m’entristeix que els ca-

talans no defensin el seu idiomaperquè amb el temps es perdrà”.

La Pamela i l’Isabel noméss’han vist tres vegades però hanconnectat de meravella. “Estemcomençant però estic encantadaperquè la veig amb tantes ganesd’aprendre...”, comenta la vo-luntària.

Els que sembla que es coneguinde tota la vida són en Ferran Cas-tilla i la seva aprenent, la MariaIsabel Pereyra. Originària de l’Ar-gentina i periodista de professió,el seu primer contacte amb el ca-talà va ser precisament a Ciudadde La Plata. “Em vaig casar amben Jordi, que era de Catalunyaperò es considerava totalmentcastellanoparlant i no volia tenirres a veure amb el català. Un diavaig haver de fer un reportatge so-bre un casal català i m’hi vaacompanyar. Després de tresanys de resistència a l’idioma vaser escoltar ‘Bon dia’ i posar-se aplorar”. Per la Maria Isabel aquestva ser un punt d’inflexió perquè“vaig veure la part emocional dela llengua, com hi connectes, ivaig decidir posar-me a estu-diar”.

Un temps més tard, el destí lava fer creuar el Pacífic per venira Barcelona i després de dotzeanys a la ciutat va decidir inten-tar, per tercer i últim cop, treure’sel nivell C de català. Segons ex-plica la Maria Isabel, “tenia moltsproblemes de fluïdesa i vaig de-manar un voluntari molt estric-te i em van presentar el Ferran, elqual m’ha ajudat a treure’m el tí-tol”.

“Des del mes de gener hemanat al Palau de la Música, al Li-ceu i a l’Auditori, he conegut elMuseu d’Història i el MNAC im’ha explicat la història dels edi-ficis modernistes de Barcelona”,comenta la periodista.

En Ferran té clar els beneficisque ha extret d’aquest programa:“A part d’ajudar a aprendre i di-vulgar la llengua i la cultura ca-talana, el voluntariat ha estatmolt enriquidor perquè he cone-gut a una gran persona”. Enaquest sentit, els aprenents no esvolen perdre l’oportunitat de viu-re el Voluntariat per la Llenguades de l’altra banda i assegurenque “si arribem al nivell sufi-cient de català algun dia també fa-rem de voluntaris”.

Aina GaldufBARCELONÈS

“Em sento

discriminada quan

em contesten

en castellà”

“Hem anat al Palau

de la Música, al

Liceu, a l’Auditori i al

Museu d’Història”

“A les Rambles és més habitual trobar-te una persona que parli anglès que una que parli català”

Línia l’Hospitalet comparteix una jornada amb sis participants del Voluntariat per la Llengua

“Diuen que em parlen en castellà per ajudar-me peròjo sempre dic que així no m’estan beneficiant”

“A part d’ajudar a aprendre i divulgar la llengua i la culturacatalana, el voluntariat ha estat molt enriquidor”

Tres parelles, el mateix objectiu

del Voluntariat per la Llengua

| 24Propera edició 23 de Setembre línial’hospitalet

Documents

Hospitalet 04