Hospitalet 06

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

línial’hospitaletPeriòdic gratuït mensual · 28 d’Octubre de 2013 · núm 06

Ciutat pàg 04L’Hospitalet destina1,2 milions d’euros abeques menjador

Homenatge pàg 13La ciutat recordala figura del presidentLluís Companys

“El tema sobiranistas’està convertint en un run-run que comença a cansar molta gent”Entrevista a l’alcaldessaNúria Marín

pàgs 8,9 i 10

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2

28 Octubre 2013línial’hospitalet

3 | En Portada línial’hospitalet28 Octubre 2013

Des de l’inici de la crisi econòmi-ca, els índexs de pobresa i d’atura Catalunya s’han disparat consi-derablement any rere any, afec-tant els sectors més vulnerables dela població. Les entitats socials esveuen desbordades per l’augmentde demanda d’ajuts per part de lespersones que pateixen les conse-qüències d’aquesta situació.

“Ha augmentat l’ajuda i lespersones que hi recorren”, expli-ca en declaracions a Línia l’Hos-pitalet Rai Barba, responsable decomunicació de la Taula d’Entitatsdel Tercer Sector Social de Cata-lunya. A més, afegeix Barba, “hi hamoltes entitats amb problemes de

finançament i les institucions pu-bliques els deuen molts diners”.

El que més preocupa les enti-tats socials és que cada vegada hiha més famílies que no poden co-brir les seves necessitats bàsi-ques. “Sempre havíem treballat enl’àmbit de la pobresa, però anavasempre darrere de la gent gran.Arran de la crisi, han augmentatels programes de pobresa”, explicaen declaracions a Línia l’Hospi-taletel director d’Intervenció So-cial de la Creu Roja, Òscar Bar-bero. “Tenim nous projectes ali-mentaris, sobretot en l’àmbit fa-miliar, i el 2013 s’han disparat finsals 48.000 beneficiaris a Cata-lunya”, detalla Barbero.

Ara la prioritat de la majoriad’entitats socials és que els sectorsmés pobres de la població tinguinaccés a una alimentació bàsica.“Busquem, sobretot, que els be-

neficiaris tinguin una ració equili-brada. També ens estem estenentals supermercats i a la província deBarcelona ja hem arribat als qua-tre-cents establiments. I, a escalalocal, tenim el projecte Xarxa so-lidària de barrisdes de fa dos anys,ja que creiem que a petita escala sesensibilitza més i la solidaritatajuda a fer barri”, argumenta tam-bé a Línia l’Hospitalet Jordi Peix,fundador del Banc dels Aliments.

“Estem promovent l’agrupa-ció d’entitats i organitzant xerra-des comunes per treballar en lamateixa direcció”, afegeix Peix, elqual explica que “ja estem pre-parant el Gran Recapte del 29 i 30de novembre”, en què es busquen15.000 voluntaris per més de1.300 punts de recapte a Cata-lunya. “L’única cosa positiva de lacrisi és que ha fet augmentar la so-lidaritat ciutadana”, conclou.

Plantant cara a la crisi» Les entitats socials resisteixen l’allau de demandes prioritzant els programes d’ajut alimentari

» Jordi Peix, del Banc dels Aliments, celebra que actualment “ha augmentat la solidaritat ciutadana”

Neus MàrmolL’HOSPITALET

REDACCIÓ4Els pròxims dies29 i 30 de novembre s’instal·la-ran a la ciutat 25 punts de re-collida del Banc dels Alimentsamb motiu del Gran Recapte.

Per tal de dur a terme aques-ta tasca solidària satisfactòria-ment, el Banc dels Aliments hafet una crida als hospitalencs ihospitalenques perquè participincom a voluntaris del recapte.En total, l’entitat solidària ne-cessita al voltant de 500 perso-nes. Tothom que vulgui hi potcol·laborar inscrivint-se al webgranrecapte.com. Els menors de16 anys podran participar acom-panyats d’un adult.

L’Hospitalet, compromesaamb el Gran Recapte

Recapte d’aliments en un supermercat. Foto: Arxiu

| 4


La ciutat destina 1,2 milions a les beques menjador

» El municipi avançarà aquest import per segon any consecutiu» L’objectiu és assegurar un àpat diari als nens i nenes de la ciutat

Gran seguiment de la vagad’educació a l’Hospitalet

EDUCACIÓ4Centenars de veïnsde l’Hospitalet van participar elpassat dijous 24 en les diferentsconvocatòries de vaga i mani-festacions que s’han produït alllarg del país en contra de la lleiWert.

Pel que fa a les dades de laconvocatòria a la ciutat, RicardRaquer, president de l’Associa-ció d’Estudiants de l’Hospitalet,va afirmar als mitjans locals dela ciutat que el seguiment de laconvocatòria a la ciutat va ser del85%, arribant al 100% a escolescom la Patufet-Sant Jordi.

La protesta es focalitzavacontra la LOMCE, la nova lleid’educació que, segons els con-vocants de la vaga i les manifes-tacions, agreuja la situació queviuen els estudiants universita-ris amb l’encariment de taxes itampoc posa les coses fàcils a l’e-tapa d’institut, amb la tornada ala revàlida els diferents canvis enl’etapa d’educació secundària.

L’Associació d’Estudiants deL’Hospitalet (AELH) va convo-car els manifestants a l’Avingu-

da Carrilet amb Rambla Marinaper “anar junts cap a Barcelona”a participar en la manifestacióprincipal de Barcelona. L’AELHreclama una “educació pública,laica i de qualitat”. Amb aquestobjectiu, animaven a l’adhesió ala vaga d’educació d’aquell ma-teix dia.

EL PSC, TAMBÉEls socialistes de l’Hospitalettambé van participar en les pro-testes contra la nova llei d’edu-cació. En una nota de premsa, elPSC local donava suport als di-ferents actes en contra de laLOMCE. No només criticava laposició en política educativa delPartit Popular, sinó també aCiU, la qual, segons els socialis-tes, “està executant un canvi demodel educatiu”.

El PSC acusa a ambdós par-tits de frenar i endarrerir “elsavenços que en matèria educa-tiva hem aconseguit en els da-rrers 30 anys”. Qualifiquen laLOMCE com la “més retrògradade la democràcia”.

Miguel García alerta sobre el retorn de Terra Lliure

POLÍTICA4Miguel García, pre-sident del Centre d’Esportsl’Hospitalet, ha estat protago-nista aquests dies per unes po-lèmiques declaracions.

En un acte de Ciutadans,en el qual Miguel García vaanunciar la seva afiliació alpartit, va advertir que una partdel moviment nacionalista frus-trat pot acabar construint unanova Terra Lliure. En concret,va comentar als assistents al’acte que quan Espanya “diguique no” a les pretensions cata-lanistes, “aquests tornaran amb

tal frustració que potser al-guns no es conformin i passina majors. Ja hi va haver un mo-viment com Terra Lliure”.

DEL PSC A CIUTADANSL’etern president del club defutbol de la ciutat havia estat unreconegut membre socialistade la ciutat, però la seva relacióamb el PSC va acabar el 2012,quan va passar a les llistes deCiutadans. García també és fa-mós per les seves aparicions adiversos programes de televisócom a president de l’Hospi.

L’Estat pagarà al 2014 elsdanys ocasionats per l’AVE

ECONOMIA4L’Ajuntament deL’Hospitalet està satisfet deveure com s’inclouen 3 milionsd’euros destinats al pagamentpendent del conveni AERI, sig-nat el 2008 entre l’Ajuntamentde L’Hospitalet i l’aleshoresanomenat Ministeri de l’Habi-tatge.

L’AERI (Àrea Especial deRehabilitació Integral) con-templava la inversió de 17 mi-lions d’euros per rehabilitar

els barris del Gornal, Bellvitge,Sant Josep, les Planes, Torras-sa i Santa Eulàlia, totes ellesafectades per les obres del trend’alta velociat.

L’alcaldessa de L’Hospitaletha declarat que “és una moltbona noticia per a la ciutat, queresol un deute pendent amb elsveïns i les veïnes de L’Hospita-let que havien fet obres de re-habilitació a casa seva i encara nohan rebut les subvencions”.

Per segon any consecutiu, l’A-juntament avançarà els dinersde les beques menjadors a les fa-mílies més necessitades de laciutat. En concret, el consistoridestinarà 1,2 milions d’euros aaquest objectiu. En concret, elPle del municipi ha aprovat larenovació del conveni amb elConsell Comarcal del Barcelonèscorresponent a aquestes ajudesper als menjadors.

El consistori finançarà aques-tes beques a les famílies abans derebre els diners corresponents dela mateixa manera que ja va ferl’any passat. Es pot entendreaquest fet en el context de la cri-si econòmica que està patintCatalunya. En aquest sentit, s’haconegut que gairebé 18.000veïns de l’Hospitalet han dema-

nat ajuda als serveis socials de laciutat, sent l’alimentació l’ajudamés sol·licitada.

CAP NEN SENSE UN PLATAquesta política amb les be-ques de menjador és una prio-ritat per a l’Ajuntament de la ciu-tat. Segons l’alcaldessa, NúriaMarín, “és necessari garantirque el col·lectiu més vulnerable,

els nens, tinguin assegurat unàpat diari i que les empreses quetreballen en el sector cobrinpuntualment”.

Per aconseguir aquests dosobjectius, el consistori es plan-teja avançar els diners corres-ponents per mitjà del ConsellComarcal però també comple-mentar aquest ingrés prioritaria nivell de ciutat.

Imatge d’un menjador escolar. Foto: AMPA Vinyet

Condolències | Mor Antonio BernalL’hospitalenc Antonio Bernal va morir el passat 28 de setembre als 89 anys. Bernal

era un dels il·lustradors més reconeguts a l’estat espanyol. Va elaborar portadesper als famosos còmics de Jabato o El corsario de hierro. Bernal va publicar, fins i

tot, arreu d’Europa i Estats Units. L’Ajuntament ja ha mostrat el seu condol.

RedaccióL’HOSPITALET

L’Hospitalet

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 28 Octubre 2013 línial’hospitalet

| 6Opiniólínial’hospitalet 28 Octubre 2013

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

línial’hospitaletLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.12321-2013

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@solidaritatcat: La LOMCE del ministreWert representa l'agressió més forta contrala llengua catalana a l'ensenyament des dela dictadura.

@ EnriqueMillanC: Ikea repartiendolápices ha hecho más por la educación enEspaña que el ministro José Ignacio Wert.#NOalaLomce.

@carmenmonforte: Els únics brots verdsque veig es diuen Fagor, Pescanova, Roca,Panrico, Huesitos i tants i tants EROs que esvan succeint darrerament.

En un diari es pregunta a unajove emprenedora: Creu queuna Catalunya independent ani-ria millor? Amb tota la cruesacontesta: “No ho crec. Crec enun món global”. Preguntes: Quèés el món global? On vius i tensla teva activitat professional, elsamics, la família i l’oci? De veri-tat algú pot ser global? Ens par-larà en l’idioma global? En quinidioma penses? La llet que vasmamar era global o de la tevamare? A quina escola vas anar?En quin idioma vas aprendre lesprimeres lletres? Quins costumstens i on els has adquirit? Si lihaguessin preguntat sobre la in-dependència, per exemple, deDinamarca, hauria contestat elmateix?

De sempre he tingut pre-sent el personatge d’en JoanMiró, que per mi era un pagèsque pintava molt bé, i des de laseva particularitat de l’Hortade Sant Joan va anar a la “glo-balitat del món mundial”, comes diu col·loquialment. Delparticular al tot. Encara ésl’hora de conèixer algú que dela globalitat vagi al particular.Els pensadors i filòsofs mo-derns, del centre d’Europa es-pecialment, han estat una refe-rència a tot el món, però des dela seva pròpia essència centreeuropea. Fugir d’estudi i no en-frontar-se amb la realitat queens toca viure és fer trampa iaixò, per no caure en el pa-rany, ens obliga a anar desen-volupant un univers propi deconeixements que abasteixi lavisió i també la comprensiómés gran possible del nostreentorn social.

4Pilotes fora

Per Jordi Lleal Per Josep M. Loste

4Un Václav Havel espanyol

Hi ha dues sensibilitats dinsdel modern independentisme:la més “centrista”, que va del’autonomisme al sobiranismei està a l’expectativa d’un re-sultat a curt termini, i la “his-tòrica”, més esquerranista, quepercep el procés actual comuna “oportunitat pedagògicaimpagable” (d’una forma sem-blant a l’antic esquema “acció-reacció-acció” o a aquella fraserussa de “com pitjor, millor”).Jo crec que ambdós grups cata-lanistes reaccionem de formadiferent en funció de com ensposen de barata o de cara la in-dependència, i també de compot ser d’agressiu tot el procés.

Quan he plantejat als meusamics del primer dels grupsque he esmentat (convergentsi republicans) la possibilitat dela suspensió de l’autonomiacatalana, s’han posat les mansal cap, escagarrinats. Jo crecque no n'hi ha per tant! Calque siguem conscients de comla pedagogia de l’independen-tisme, damunt d'aquest 50%de catalans d’origen espanyol,deriva del fet que bulli l’olla.Els burgesos catalans, encanvi, només han reaccionathistòricament envers Espanyaquan ja no han pogut resistirmés a tant d’atracament a màarmada i, alhora, el poble tre-ballador bullia d’indignació.

El Memorial de Greuges(“La Memoria en defensa delos intereses morales y mate-riales de Cataluña", que fouadreçada a Alfons XII l’any1885, a l’estil dels greuges deles antigues Corts catalanes)va suposar la represa del cata-lanisme 170 anys després de lanostra derrota militar. Actual-ment veiem els esforços deDuran i Lleida advertint delsperjudicis que podrien deri-var-se de la reacció catalana ala catalanofòbia espanyola im-perant. Aquests advertiments,com abans el Memorial deGreuges, només aconseguei-xen generar més catalanofòbiai de retruc permeten augmen-tar l’independentisme.

Si al final Espanya ha d’a-cabar suspenent l’autonomiacatalana, que ho faci! Catalu-nya no és Euskadi, aquí tenimmenys a perdre i molta indig-nació per guanyar. Tot plegates tradueix en pedagogia i,per tant, en més possibilitatsde reaccionar envers Espa-nya. I si al final ens posenmolt alt el preu de la inde-pendència (amb la sortida dela Unió Europea), Catalunyasempre podrà ser una Suïssaal marge de la UE. Espanyasense Catalunya, en canvi, di-fícilment podrà ser altra cosaque un pària d’Europa.

Per Manel Fantasin

4Que bulli l'olla

Fa unes setmanes, una cin-quantena de catedràtics i pro-fessors de diverses especialitatsdel dret –del conjunt de les di-verses universitats catalanes–van crear, van constituir l'a-nomenat Col·lectiu Praga.

La raó principal d'aquestgrup és la defensa del dret a de-cidir en l'àmbit acadèmic. Elnom de Praga és en homenat-ge a la ciutat txeca que va re-presentar, el segle XX, el sím-bol del dret a l'autodetermi-nació dels pobles –portat aterme d'una manera pactada iexquisidament democràticaamb motiu del “divorci mutu”entre Txèquia i Eslovàquia– itot plegat encapçalat per unpersonatge públic exemplarcom va ser Václav Havel. Tantde bo que avui en dia, més en-llà de l'Ebre, existís un dirigentpolític que es pogués assemblaruna mica a l'insigne estadistai intel·lectual txec.

De fet, el Col·lectiu Praga espodria dir que representa unacurat contrapès (democràtici jurídic) als intents del governespanyol de recentralitzar ac-celeradament uns contingutspolítics que la mateixa Cons-titució espanyola (CE) posaen dubte. Perquè, per exemple,la CE no prohibeix el dret a de-cidir. En aquest sentit, és cert

que l'article 2 posa traves a laconsulta –és un article moltdogmàtic i restrictiu–, peròentra en contradicció amb al-tres articles de la carta magna(el 20, el 23 i el 92), que enspermetrien votar amb norma-litat. D'altra banda, el concep-te de pluralisme polític, presenten l'article 1 de la CE, està perdamunt del concepte de la in-dissoluble unitat de la pàtria del'article 2.

Cal esmentar que el Col·lec-tiu Praga té una sintonia es-pecial i es troba plenamentidentificat amb el Consell As-sessor per a la Transició Na-cional, organisme cabdal del'entramat jurídic del procéssobiranista. Una idea clau queel Col·lectiu Praga pretén de-fensar i irradiar sobre el con-junt de la societat catalana ésque, si no disposem d'unesbones relacions internacio-nals, podríem fer un salt albuit, ja que el dret arriba finson arriba, i la resta ja depèn dela política. En aquest aspecte,és primordial que tinguemmolt present que, en el supò-sit d'haver d'arribar a una si-tuació de desobediència civil,hem de poder disposar alme-nys d'un blindatge protector através de la comunitat inter-nacional que ens envolta.

#TotsSomEscola #TalanteEspanol #Wertgonya

7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] línial’hospitalet28 Octubre 2013

@martuniki: Montoro diu que ja estemfora del túnel. Els 6 milions d’aturats noho veiem i la prestació se’ns acaba. De quèmenjarem?

@jcsanglas: No vaig votar (ni ho faré mai)Artur Mas, però el #PresidentMas és el meupresident. Quan es veta el president es vetatot un país.

@jmterricabras: El president de Catalunyaha de poder saludar els que vénen aCatalunya. Si li cal permís per fer-ho és quesom tractats com una colònia.

Un diari obert

Llits per a gossos, sabatilles per estarper casa, draps de cuina, ulleres de sol,pastissos, calçat esportiu, un 600, vins,fires itinerants, fundes per a mòbils, ca-ganers, cascs de moto, calçat esportiu,penjolls, tangues o coixins aromatitzatsamb plantes que representen Catalu-nya. Sembla que en l’últim any, qual-sevol objecte pot ser portador d’una es-telada i això per algú com jo, que es de-dica a analitzar el comportament delsconsumidors, és molt interessant.

El posicionament polític que supo-sa mostrar aquest símbol és com un glo-bus, que en molt poc temps s’ha anat in-flant per la pressió ambiental i no sa-bem fins a on poden aguantar les sevesfines parets. Aquest sentiment reinflatha fet que molta gent “sortís de l’armariideològic” i, en cosa d’un any, no li im-portés mostrar un símbol que pocs anysenrere era relegat com a emblema ex-tremista i relativament minoritari, compodria ser dur un casc de moto deco-rat amb una “A” d’anarquia, o la falç iel martell comunistes.

Aquesta enorme popularització esfa patent explorant a l’hemeroteca,comparant anteriors 11 de Setembre iveure com han canviat en pocs anys.Hem passat de Diades que acabavenamb enfrontaments violents a festesinter-generacionals, on les senyeress’han canviat per estelades, que s’hanacabat esgotant a molts comerços.Potser la imatge més clara d’aquestamassificació eren els venedors ambu-lants xinesos i paquistanesos, venent-ne durant la Via Catalana als carrersde Barcelona.

Per poder entendre la magnitud i re-corregut d’aquest fenomen, enumera-ré alguns factors provinents del món delmàrqueting, que expliquen què ne-cessita un producte per triomfar: no-vetat, satisfer una necessitat, que s’a-

dapti als canvis de l’entorn i quue siguiacceptat per una bona part de la po-blació. I l’estelada compleix aquests re-quisits. És un símbol amb més de 100anys, però la forma com es viu el sen-timent independentista és nova; com-pleix nombroses necessitats com laidentitat o es percep com la panacea amolts problemes; és fruit dels canvis del’entorn i cada cop arriba a més capesde la població de Catalunya.

A més, pel fet de simbolitzar unaidea, té una cosa que moltes marquescerquen i només algunes com HarleyDavidson aconsegueixen plenament: serun objecte de consum simbòlic. Lesgrans marques en els últims anys de-diquen la major part del seu pressupostpublicitari en aconseguir que els con-sumidors les relacionem amb uns valorsi atributs concrets, oblidant-se de la pu-blicitat que parla únicament dels seusproductes. Recordeu algun anunci deNike en els últims anys que anunciés unxandall o un calçat en concret? Jo no.

Pot ser que el fenomen es banalit-zi i es converteixi en un souvenir més,exposat al costat del malaurat barretmexicà. Pot ocórrer quelcom similar alquè ha passat amb la icoimatge del ChéGuevara, tal com es va mostrar a l’ex-posició itinerant, 'Ché!. Revolución yMercado', basada en la mercantilitza-ció de la icònica imatge del guerrillerpresa per Alberto Korda l'any 1960, queva acabar convertint-se en la fotogra-fia més reproduïda de la història.

Aquest fenomen, com a generadord’activitat comercial, evidentment ani-rà lligat als esdeveniments polítics.Per tant, és difícil calcular la seva du-ració, però tot sembla que si segueix lapressió existent que manté encesa laflama, pot durar molt més temps, ge-nerant una major mercantilització,que pot arribar a ser esperpèntica.

Els ‘tuits’ del dia

Per Marc Domènech

4El boom de l'esteladaPer Albert Vinyals (ESCODI)

4Tram 412, l’Hospitalet

Ha passat un mes des de la Via Ca-talana. Jo hi vaig assistir, concreta-ment al tram número 412, que eradels pocs que passava per la mevaciutat, l’Hospitalet de Llobregat. Unsímptoma que les coses estan can-viant és que fa molts anys haguésestat una utopia que molts hospita-lencs participessin en un acte així, ipuc ben assegurar que hi vaig veuremolts veïns que el seu idioma ma-tern és el castellà. Però no nomésestan canviant per actes així.

Les estelades i senyeres pengennit i dia, hivern i estiu. Només s’hade donar un volt per places i carrersi escoltar converses. Moltes fetesentre persones en la llengua deLorca o Picasso, que defensen elsdrets històrics de Catalunya persimple lògica humana després demitja vida aquí i d'haver vist queaquest país els ha acollit. Normali-tat europea. Què ha fet canviar aaquesta gent? Els més malpensatsdirien que són uns panxacontents iinteressats, i els més maliciosos di-rien que els pitjors nacionalistessón els anomenats “xarnegos”, quevolen aparentar més catalanismeque els propis catalans per fer-seperdonar la seva condició de serfills dels que tenen cognoms aca-bats amb –ez.

Un dels mals endèmics del cata-lanisme i l'independentisme és que,fins ara, el seu públic, el seu consu-midor, era l’universitari de barriobrer de Barcelona o els habitantsd’una ciutat mitjana o poble de la

Catalunya “profunda” que anava aveure un concert de Sau o Els Pets.Fa anys aquesta denominació deCatalunya “profunda” era empradapels de “l’altra” Catalunya per sepa-rar els que escoltaven Els Pets delsque escoltaven Estopa. Però llavorsel que ha fet l’associació Súmate,amb base a l’Hospitalet i promo-vent el Dret a Decidir i defensant laindependència parlant en castellà iacceptant i estimant els seus orí-gens espanyols, què és? Fins i tot al’Hospitalet ha nascut la primerapenya blaugrana directament inde-pendentista.

Les coses estan canviant, i noperquè el poble català en massahagi agafat un líder i ens hagi rentatel cervell a tots, sinó perquè el pasdel temps i totes les coses que estanpassant estan destapant els ulls demolta gent. Si volem avançar cap ala consecució d’un Estat lliure, hemd’abandonar vells clixés classistesdel passat i acceptar que el que favint anys eren les “dues Catalu-nyes” ara n'ha de ser una de solaque lluiti per uns objectius comuns.La unió fa la força, i això és el quedirien els unionistes partidaris decontinuar amb Espanya. Però l’au-tèntica unió i força l’estic veientcada dia quan observo la meva ciu-tat i veig persones de la meva classeque, parlant en català o castellà,estan obrint els ulls sense queningú els hagi rentat el cervell i, a laseva manera, volen el millor per alnostre país, Catalunya.

| 8Entrevistalínial’hospitalet 28 Octubre 2013

Podem dir que, al dia d’avui,l’Hospitalet ha assolit un nivelld’identitat pròpia que anys en-rere hagués estat impensable.Ho comparteix?Aquesta era una ciutat avocadaa ser un suburbi, a l’ombra deBarcelona. Gràcies al fruit deltreball col·lectiu hem generat lanostra pròpia identitat. Avui elsciutadans de l’Hospitalet se sen-ten orgullosos de viure i treba-llar al municipi. Com a ciutathem fet un esforç important enaquest sentit, i hem de conti-nuar fent-lo en aquests mo-ments complicats perquè laciutat marqui el seu perfil propii el seu rol dins de la realitat me-tropolitana i del país. Aquest ésel camí a seguir, sens dubte.

En aquest sentit, què suposariaper a la ciutat de l’Hospitalet lareforma local del PP que s’estàdebatent al Congrés?Aquesta llei no va en contra delsalcaldes i les alcaldesses només,sinó que va en contra dels ciuta-dans i les ciutadanes del municipii del país. Aquesta llei és l’atemp-tat més gran que s’ha produït endemocràcia envers els ciutadans.És un atemptat contra els serveisque es presten des de la proximi-tat. És una llei que va en contrade totes les normes que s’estan ti-rant endavant a escala europea,ja que Europa està buscant apro-par els serveis al ciutadà, i aquestallei vol allunyar els serveis delsciutadans.

Un d’ells és la gestió urbanística.Són adients els polígons indus-trials com a lloc per instal·lar-hicentres de culte religiosos?L’Hospitalet és una ciutat moltcompacta on hem de conviure-

hi tots. Nosaltres hem de procu-rar que el ciutadà visqui de laforma més tranquil·la possible,i això comporta que es regulindeterminats usos que poden ge-nerar determinades molèsties.Bars musicals, discoteques i engeneral centres on es concentrauna gran quantitat de gent enun moment determinat. El quenosaltres hem acordat en el Pleés ubicar els centres de culte enespais que no estiguin al costatdels habitatges. Aquesta és unaciutat on els polígons industrialsestan envoltats de ciutat, noestan als afores. Creiem que ésla millor solució perquè es pu-guin dur a terme aquestes acti-vitats sense causar molèsties alsciutadans.

El passat 10 d’octubre, el Gerentde l’Ajuntament, Juan Echániz,presentava la seva dimissió des-prés d’haver estat imputat pelcas Catalunya Caixa. Un càrrec

creat ara fa un parell d’anys alqual li pertocava un sou de mésde 100.000 euros l’any. Quinesvan ser les raons exposades perEchániz a l’hora de dimitir?Aquesta és una decisió molt per-sonal. Ell ha fet la seva tasca degerent de manera satisfactòria ila seva figura era necessària dinsde l’estructura de la ciutat. Ell hapreferit defensar la seva inno-cència des de la tranquil·litat deno estar exposat en un càrrecpúblic.

Canviant de tema, la innovaciótecnològica i la cultura són els dospilars de les conclusions del pro-cés participatiu L’H on, presenta-des fa ben poc. Quin balanç fad’aquesta experiència?En faig un balanç molt positiu.La ciutat, com sempre, ha estata l’altura d’un procés de debat ireflexió, obert i sincer, en el qualhan participat 1.200 ciutadans iciutadanes de l’Hospitalet de di-

ferents àmbits. Volíem escoltarrealment el ciutadà, saber laseva visió de present i de futur.Ha estat un èxit de participació,de propostes i d’idees. D’aquestprocés n’ha sortit un documentque recull el camí per on la ciu-tat ha de caminar en el futur.Aquest document ens aportamolt valor, ens ve donat des debaix. A partir d’ara hem d’inten-tar que aquest document nosigui ni del Consell de Ciutat, nide l’alcaldessa ni de l’equip degovern, sinó que sigui un pla es-tratègic dels ciutadans i ciutada-nes.

En l’àmbit de la política comer-cial, els petits botiguers ens hanfet arribar les seves queixes en-vers la pressió fiscal de l’Ajun-tament, la qual diuen que ésmillorable. Què en pensa?Els comerciants de la ciutat tri-buten el que ve marcat i esta-blert per les normes. En aquesta

Núria Marín

“El tema sobiranistas’està convertint en un run-run que comença a cansar molta gent”

Alcaldessa de l’Hospitalet

Text: F.J. Rodríguez / A. NadeuFotografia: Neus Màrmol

9 | Entrevista línial’hospitalet28 Octubre 2013

ciutat, més enllà de l’IBI, quepaguen els que són propietaris,els comerciants no paguen ab-solutament res més. No entenca què es refereixen. Només en elcas que siguin comerciants quepuguin facturar més d’1 miliód’euros, tenen com a conse-qüència el pagament de l’Im-post d’Activitats Econòmiques,que té en consideració algunesmodificacions i millores d’a-quest tribut si són capaços decontractat personal en aquellexercici.

El consistori subvenciona el50% de l’enllumenat nadalencque es col·loca a la plaça de l’A-

juntament i a la Rambla, peròen canvi a la resta de zones elpaguen totalment els comer-ciants. No suposa això un greugecomparatiu?El que no podem fer, tot i queens agradaria, és finançar l’en-llumenat nadalenc de tots elscarrers de l’Hospitalet. Treba-llem de la mà amb els eixos ivolem potenciar les associacionscomercials. Entenem que el co-merç és un dels actius més im-portant de la ciutat, que generallocs de treball i fa ciutat. Estemal costat del comerciant i de l’as-sociacionisme, que és ampli, iestem disposats a parlar sobrecarrers concrets i temes con-

crets, però és evident que la ciu-tat no pot tenir engalanats totsels seus carrers. Seria moltbonic, però insostenible des d’unpunt de vista econòmic.

Parlant de queixes, els veïns la-menten l’estat de brutícia d’al-guns carrers, mentre que lasensació d’inseguretat als barrisdel nord augmenta. Quines sónles seves polítiques pel que fa aaquests dos àmbits?En matèria de neteja hem de ferun esforç per millorar. És certque en aquests últims temps al-guns comportaments incívicsfan que aquest esforç de netejaque realitza la ciutat sigui insu-

ficient per mantenir els carrerscom ens agradaria. En aquestsentit estem treballant des dediferents àrees per milloraraquest servei, igual que en eltema de la inseguretat. No somprecisament una ciutat queocupa les primeres places delrànquing pel que fa a delictes ifaltes a l’Àrea Metropolitana.Malgrat això, és evident quequalsevol acció que pugui millo-rar aquesta sensació de segure-tat és positiva. Per exemple,hem instal·lat càmeres en se-gons quins punts amb moltaconfluència de públic i a dife-rents barris de la ciutat que enshan d’ajudar a generar aquestasensació de millora de la vigi-lància i la seguretat.

Ja per acabar el bloc de políticamunicipal, molts apunten quel’històric militant socialista del’Hospitalet, Miguel Garcia, araa Ciutadans, pot ser un elementque faci perdre vots al PSC deNúria Marín...Darrerament estan apareixentformacions que no formen partde la història tradicional del queés l’espectre polític passat. Noen tinc coneixement, però si elsenyor Garcia acaba sent el capde llista, tindrà l’oportunitat detenir la representació que elsciutadans i les ciutadanes del’Hospitalet vulguin. Respectotots els candidats que es presen-tin. Seran els ciutadans, amb elsseus vots, els qui decideixin elfutur polític de la ciutat.

En aquest sentit, és fluïda la re-lació que mantenen l’equip degovern i l’oposició en el si delconsistori?Sempre hi ha camp per millo-rar. Si dic que estic plenamentsatisfeta, potser no estaria dientla veritat. És una relació cor-recta, fluïda, però encara hi hacamí per recórrer en una ciutatque necessita que en determi-nats temes i qüestions els partitssumem. Les formacions que re-presentem els ciutadans hau-ríem d’intentar arribar méssovint a acords en benefici delciutadà, més enllà de posar enrelleu els desacords.

Fan una oposició responsable?No es pot posar tothom en unmateix cistell. Cada una d’aques-tes formacions té una història,un recorregut i unes personali-tats que són molt diferents. Desdel meu punt de vista, no hi ha lamateixa fluïdesa amb unes queamb altres.

Creu que Ciutadans o Plata-forma per Catalunya podrantenir un arrelament sòlid a laciutat a les pròximes eleccions?El que passarà en l’àmbit políticd’aquí a un any i mig és molt di-fícil de preveure. En aquests mo-ments, en política estem parlanta curt i mig termini, no parlemd’aquí a un any i escaig. El di-buix amb el qual ens presenta-rem a les eleccions municipalsdependrà del panorama que enstrobem. No és un tema que empreocupi, jo ara estic pensant enla ciutat i la seva gestió del dia adia. En ajudar la gent que avuiho està passant malament.

Repetirà com a candidata delPSC a l’alcaldia?Ho he comunicat al meu partit,però això té uns procedimentsespecials. Si el meu partit emdóna el suport, doncs sí que seréla candidata.

Descarten primàries a la ciutat?Si hi ha alguna persona que s’hivulgui presentar en faríem. Enaquests moments no semblaque hi hagi aquesta possibilitat,però no és descartable. Encarahi ha temps, i per tant parlaravui de si hi haurà o no un altrecandidat és precipitat. Ja s’aniràveient, ara no és el moment deparlar-ne.

És conscient que vostè és el càr-rec socialista amb més pes enaquests moments en el mapapolític català?Sóc l’alcaldessa de la segona ciu-tat de Catalunya. Això m’atorgauna responsabilitat. Intentaremque a les pròximes eleccions pu-guem tornar a governar la capitalde Catalunya, que és una plaçaprou important tant pels ciuta-dans de Barcelona com del país.

[continua a la pàgina 10]

“La reforma local del PP és l’atemptat més gran que s’ha

produït en democràciaenvers els ciutadans”

| 10Entrevistalínial’hospitalet 28 Octubre 2013

És partidària de mantenir unacoalició de govern el 2015?A l’Hospitalet estem governantles esquerres en coalició des de fauns quants anys, quan no hihavia la necessitat numèrica perfer una coalició perquè hi haviauna majoria absoluta del PSC.L’experiència ha estat molt posi-tiva perquè ens ajuda a reflexio-nar abans de prendre algunadecisió. Aquesta cultura del pactei de l’acord ja forma part de lanostra manera de fer en aquestsmoments i aquest és un camí acontinuar. Veuria amb bons ullsseguir així.

Deixant de banda la políticamunicipal i centrant-nos ara enl’agenda nacional, vostè va apa-rèixer fa mesos a tots els mit-jans amb la seva campanya encontra de la independència,una campanya que s’assem-blava molt, per exemple, a lesd’Alicia Sánchez Camacho...No té res a veure. Aquesta cam-panya es va produir per la cimeradel dret a decidir que va convo-car el president Artur Mas. Allàvaig plantejar personalment icom a alcaldessa de l’Hospitalet i

representant del PSC que havíemde parlar del dret a decidir peròtambé d’altres qüestions. La res-posta davant d’això era que eldret a decidir ho solucionaria tot.I per això des del PSC de l’Hospi-talet vam sortir al carrer, comfem habitualment, per dir unacosa molt clara i senzilla: nosal-tres estem d’acord amb el dret adecidir però volem també ques’abordin altres temes. I quan hihagi una consulta, la meva posi-ció, la del PSC de l’Hospitalet i ladel PSC de Catalunya serà no a laindependència.

Vostè sempre diu que vol que esparli dels problemes reals de lagent: de l’atur, de la sanitat, dela dependència, de les beques…Tot això no està relacionat ambla situació de greuge econòmicque pateix Catalunya dins del’estat espanyol?Jo no discuteixo la necessitatd’un finançament diferent. Hiestic d’acord i en això a mi m’hitrobaran. També estic d’acordque els ajuntaments tinguem unfinançament adequat. Hem demillorar el finançament de Ca-talunya i dels municipis cata-lans, però això no treu que elsgoverns governin. I governarsignifica prioritzar. I prioritzarvol dir posar les coses ordena-

dament. De la mateixa maneraque l’Ajuntament de l’Hospita-let prioritza els serveis socials,les ajudes a famílies i deixa defer altres coses, el que jo li de-mano a la Generalitat de Cata-lunya és que també prioritziaquest tipus de serveis.

Compartirà, però, que és com-patible el debat social amb eldebat nacional...Sí, evidentment que el tema na-cional s’ha d’abordar des de lesinstitucions, des de les forma-cions polítiques, i que hem detirar endavant. Dit això, el queno es pot traslladar a la societatés que l’únic problema i l’únictema d’aquest país és aquest. Hiha un monotema i jo crec quehem d’abordar, com a mínim enparal·lel, l’agenda social i els as-pectes que afecten cada dia elsciutadans. Jo quan surto al car-rer, quan parlo amb la gent, elque em trobo és que em dema-nen treball, ajuda, em parlen desanitat, del que passa a l’escola,de dependència, de les opera-cions, de les llistes d’espera…

Però suposo que l’11 de setem-bre, els milers de veïns de laseva ciutat que van sumar-se ala Via Catalana al seu pas per laciutat també devien parlar-li deltema nacional…Sí, és clar. Jo no dic en absolutque només s’hagi de parlar de l’a-genda social. El que repeteixo ésque per a mi aquest és un temamolt importat i prioritari. Estàmolt bé que la gent es pugui ma-nifestar, però sembla que enaquest país l’únic tema impor-tant sigui aquest. Jo no vull aixe-car la bandera territorial, sinó labandera de reivindicar la neces-sitat que els governs també enspreocupem i ocupem del que elsciutadans requereixen.

Vostès han donat suport recent-ment el manifest “Som unanació, nosaltres decidim” i diuenque estan a favor de votar peròsempre que l’Estat ho permeti.Però si com fins ara no ho fa,quina solució proposen?Personalment crec que hem d’ex-plorar aquesta via. És el momentde parlar i d’intentar convèncer.És el moment de la política, del’art del diàleg i del debat. Jo crecque en aquest camí no hem arri-bat al final. Hem de fer entendrea algunes formacions polítiquesque es van negar en rotund a par-lar de bon principi que aquest ésel camí, que hem de dialogar, quehem de parlar, i que això ho hande fer també els governs i els diri-gents polítics.

Però li tornem a preguntar: si elgovern català es troba amb unmur com fins ara, què hauremde fer?Hem d’intentar arribar a acords.Jo no veig una altra via. Hemd’arribar a una votació i el poblede Catalunya ha de decidir ambel seu vot què vol ser. Però hohem de fer amb consens. Jo crec

que ara, en aquests moments,plantejar-se una altra via no tin-dria un efecte positiu. L’únicavia és el diàleg, el consens, in-tentar sumar.

Aquesta argumentació recordaa la que Soraya Sáenz de Santa-maria fa des de la Moncloa…Doncs és el que penso. En totcas és la meva opinió. Jo crecque no hi ha cap alternativa queel diàleg i el consens. Són moltrespectables altres vies, altrespropostes, però no hi estic d’a-cord. Jo crec que ni el trenca-ment ni les posicions immòbilsens porten a res positiu. No sé sicoincideix amb aquesta senyorao no, però és el que penso. I nonomés jo, sinó el que pensamolta gent. Molta més de la quepodem intuir.

Recentment s’ha presentat aBellvitge una plataforma delBaix Llobregat i de l’Hospitalet,Súmate, que engloba castella-noparlants favorables a la inde-pendència. L’ha sorprès aquestmoviment? Se l’esperava?Ni me l’esperava ni m’ha sor-près. És fruit del que està pas-sant, del que estem parlant. Quehi hagi persones a l’Hospitalet ial Baix Llobregat que defensinla independència i parlin en cas-tellà és normal. No m’ha sor-près ni tampoc m’ho esperava.

Creu que pot anar a més aquestmoviment a la ciutat?És un fet que ha passat a l’Hos-pitalet, com moltes altres quepassen a la ciutat. Però és untema que ha succeït, des delpunt de vista de ciutat, bastantdesapercebut. Crec que aquesttema s’està convertint en unrun-run que comença a cansarmolta gent, que només es faciressò d’aquesta qüestió i que noes parli del que a ells realmentels afecta.

Vostè és membre de l’executivadel PSC. Creu que hi ha unacerta sensació que el missatgesocialista no està quallant? Hanperdut centralitat?No, tot el contrari. Jo crec que elsciutadans de l’Hospitalet, majo-ritàriament, se senten tan cata-lans com espanyols. I aquesta ésla centralitat de l’Hospitalet.

Hi ha qui diu que és federalistade cap però independentista decor. Vostè com s’identifica?Jo sóc federalista de cap i de cor,no en tinguin cap dubte.

“Quan hi hagi una

consulta, la meva

posició i la del PSC

de L’H i del país

serà no a la

independència”

“He comunicat al meupartit que vull repetir com a candidata. Si em dóna suport,ho tornaré a ser”

“Vull aixecar la

bandera que

reivindiqui que ens

preocupem d’allò

que els ciutadans

requereixen”


Comerç| 12


L’Ajuntament ha presentat unasèrie d’actuacions en el contextd’una campanya per incentivar elconsum als mercats municipals.Els dos objectius principals sóntransmetre la importància delproducte fresc i apropar el mer-cat municipal entre els consu-midors més joves.

L’alcaldessa de la ciutat, Nú-ria Marín, que va participar a untaller de cuina programat a lacampanya, va assegurar que “elcomerç local ha de seguir gene-rant estratègies que li permetinser competitiu i satisfer les de-mandes de la ciutadania”.

En quant al comerç del mer-cat, s’incentiva el consum delsproductes frescos, oferts a les pa-rades d’alimentació, però tambées vol apropar el consum a les pa-

rades exteriors, especialitzades enels estris de cuina, el parament dela llar i el tèxtil.

Marín també ha explicat que“l’Ajuntament està fent una in-versió estratègica en la renovaciódels mercats per tal d’impulsar el

comerç”. En aquest sentit, s’ini-ciaran aviat les obres de cons-trucció del nou Mercat de la Flo-rida. La campanya estarà activadurant els mesos vinents i s’ani-rà establint en dates diferents pertots els mercats.

Nens de visita a un mercat municipal. Foto: Mestre Pla

Campanya municipal perincentivar el consum al mercat» L’Ajuntament presenta una campanya basada en el producte fresc

» Núria Marín: “el comerç local ha de seguir sent competitiu”

Tallers de cuina per al jovent de la ciutat

MERCATS4L’Ajuntament haprogramat per aquesta tardordiferents cursets de cuina per alsjoves d’entre 20 i 40 anys de laciutat. En el context de la cam-panya d’impuls als mercats mu-nicipals, el Consistori ha deciditpresentar aquests cursets que esbasen en una cuina de receptessanes i senzilles. Això sí, amb pro-ductes de qualitat dels mercatsmunicipals, tal com expliquen elsmateixos organitzadors del taller.La idea és apropar la cuina però,

sobretot, el consum als mercatsal públic jove.

Enguany, els tallers que s’en-marquen en aquesta campanyatindran el pollastre com a prota-gonista de les tres receptes queconsten: crema de pollastre ambblat de moro torrat, delicies depollastre arrebossades amb ce-reals i mandonguilles de pollas-tre amb calamars. Els tallers es-tan disponibles des del 18 d’oc-tubre fins al 16 de novembre enels diferents mercats.

COMERÇ4Aquesta tardor l’As-sociació de Comerciants de Pu-billa Cases celebra el seu primeraniversari. Ho fa celebrant l’è-xit de la iniciativa, que en no-més 12 mesos ha aconseguitque 78 comerços del barris’hagin adherit a l’Associació.

La mateixa entitat és la quefa una valoració positiva delsseus primers mesos de vida, as-segurant que és una tasca moltútil per promocionar el comerçdel barri i donar vida al sector

comercial de Pubilla Cases.Precisament, la darrera ediciódel Comerç al carrer ha estat undels esdeveniments que mésèxit ha tingut des de la creacióde l’Associació. S’han duplicatel nombre de carpes utilitzadesper botiguers, fins arribar ales 130.

L’Associació de Comer-ciants de Pubilla Cases, presi-dida per Marisa Pozo, vol di-namitzar el comerç al barri pertal d’aconseguir tornar a si-

tuar Pubilla Cases entre els re-ferents comercials de la ciutatde L’Hospitalet, com ara fa 20anys.

L’Associació de Comer-ciants de Pubilla Cases va nèi-xer per tal de recuperar l’en-llumenat nadalenc al barri.Amb l’èxit de la iniciativa, elsveïns i comerciants varen ado-nar-se de la necessitat de l’As-sociació. Per aquestes dates, jaes preparen altre cop per ges-tionar la campanya de Nadal.

Economía | Marín anima a sumar esforçosL’alcaldessa de l’Hospitalet, Nuria Marín, sembla decidida a donar un

impuls a l’economia municipal. Fa pocs dies va demanar l’esforç de tothom per tal d’impulsar el teixit empresarial i la coesió social. Amb aquest

objectiu, es va comprometre a la creació d’una Agència Econòmica.


Delicies de pollastre. Foto: Blog de las recetas de Inma

Aniversari d’èxit a Pubilla

Comerç al carrer a Pubilla Cases. Foto: Ass. Comerciants Pubilla Cases

13 |

Centre28 Octubre 2013línial’hospitalet

Durant el passat diumenge dia 20,el centre de l’Hospitalet es vaconvertir en l’epicentre festiu i rei-vindicatiu de la ciutat. Una recre-ació històrica, un gran aplec de sar-danes i una diada castellera vantreure al carrer una gran quanti-tat d’hospitalencs i hospitalen-ques que no van voler quedar-seal marge de la festa.

Uns metres més enllà, la Co-lla Jove de l’Hospitalet celebravael seu 13è aniversari amb unatrobada castellera al parc de Llu-ís Companys. Les colles de Cas-telldefels i els Carallots de Sant Vi-cenç dels Horts van ser els convi-dats d’honor a la festa d’aniversaridels riberencs, que van muntar idesmuntar un 3 de 6 i un 4 de 6.

APLEC SARDANISTA El passat diumenge 20 va tenir lloca la ciutat la 39a edició de l’Aplecde la sardana Ciutat de l’Hospita-let. A partir de dos quarts de dot-ze del matí, els participants van ferla rotllana i van començar a ballaral ritme d’una cobla que no para-va de tocar peces per al gaudi delssardanistes. No importava l’edatni l’estil a l’hora de ballar, i ràpi-dament es van anar formant di-ferents rotllanes, algunes de moltgrans i professionals, i d’altres demés petites i voluntarioses.

Un cop finalitzat el ball, els aus-tracistes van ocupar la plaça. Elsjardins de Can Sumarro es vanconvertir, de nou, en un dels es-cenaris de la signatura del Convenide l’Hospitalet de 1713. Aleshores,

les forces aliades pactaven la sevaevacuació de Catalunya amb l’e-nemic borbònic, i la ciutat del’Hospitalet va ser, segons els his-toriadors de manera fortuïta, l’es-cenari d’aquest acord que deixa-va els catalans abandonats davantl’amenaça dels felipistes.

En el marc de la commemo-ració del 300 aniversari d’aquesthistòric tractat, el Museu de la ciu-tat va organitzar aquesta jornadade recreació històrica on van par-ticipar la Coronela de Barcelona,els Miquelets de Catalunya, laColla d’en Jaume Duran i TRO.

Durant unes hores el centrehistòric de la ciutat va estar ocu-

pat per trabucaires i forces regu-lars catalanes, que feien tremolaramb els seus trets de fusell, les se-ves casaques i el seu tricorni.

EXPOSICIÓ POLÈMICAPer la seva banda, el grup muni-cipal de CiU al consistori va criti-car el pamflet que l’Ajuntament hapublicat per donar informació so-bre els actes del tricentenari. Se-gons Meritxell Borràs, portaveu deCiU al consistori,, “en cap moments’expliquen els motius del des-contentament dels hospitalencs nies fa esment de les conseqüènciesmés dures que va tenir per a Ca-talunya la Guerra de Successió”.

Història, tradició i cultura esdonen cita al barri del Centre

» La ciutat recorda el Conveni de l’Hospitalet en el seu 300 aniversari» La Colla Jove de l’Hospitalet celebra els seus tretze anys de vida

La ciutat recorda la figura del president Companys

HISTÒRIA4El passat 15 d’oc-tubre va fer 73 anys de l’afuse-llament del president de la Ge-neralitat, Lluís Companys, amans dels feixistes, i la ciutat del’Hospitalet va organitzar di-versos actes d’homenatge a lafigura de l’ex president al llargdel dia.

El Centre d’Estudis del’Hospitalet va organitzar a lasala d’actes de la Regidoria delDistricte I a la Rambla unaconferència sobre l’exili catalàdurant la guerra civil espanyo-la, on es va parlar també de l’ex-

president de la Generalitat,Lluís Companys. La xerradava anar a càrrec del periodistalocal Enric Gil Meseguer.

Seguidament a la xerrada,com ja és tradicional, es va fer latradicional ofrena floral al parcde Lluís Companys del barri delCentre, on van assistir-hi dife-rents associacions culturals, en-titats i partits polítics de la ciu-tat. Toni Garcia, president d’ERCa l’Hospitalet, va tornar a rei-vindicar l’anul·lació del judici aCompanys, un fet que demostrala “feblesa de la democràcia”.

El Gerent de l’Ajuntamentdimiteix per estar imputat

POLÍTICA4El gerent de l’Ajun-tament, Juan Echániz, va pre-sentar la seva dimissió a inicis demes després de conèixer la sevaimputació en el cas Catalunya-Caixa, entitat de la qual formapart com a membre del conselld’administració. Segons infor-ma el consistori, Echániz va pre-sentar la seva renúncia “per mo-tius personals”.

Juan Echániz va convertir-seen gerent municipal l’any 2011,quan va ser creat aquest càrrec enel Ple municipal. El sou d’aques-ta figura de nova creació era de

més de 100.000 euros l’any.Aquesta retribució va ser revisa-da a la baixa en la sessió plenà-ria de dimarts passat, després del’acord de totes les forces políti-ques, llevat el PSC, que va votaren contra.

Les forces de l’oposició al con-sistori venien criticant la figura delgerent des de feia un temps. El PPtitlla de “despesa desproporcio-nada” la d’aquest càrrec en tempsde crisi. L’acord al qual van arri-bar al darrer ple municipal ésque en cap cas el sou del gerentpodrà superar el de l’alcaldessa.

Aniversari | Casino del CentreDurant el darrer cap de setmana de setembre, el Casino del Centre va celebrar elsseus 140 anys d’història amb una actuació musical de la Vizzentina Big Band, un

sopar de germanor entre els socis i l’acte d’homenatge Tots som Casino. La comme-moració també inclou una visita a l’Occitània per conèixer la història dels càtars.

F. Javier RodríguezCENTRE

Jornada de recreació històrica a la ciutat. Foto: Línia l’Hospitalet

Santa Eulàlia| 14

23 Setembre 2013línial’hospitalet

El CEIP Bernat Desclot s’uneix alprojecte Cultura Emprenedora» La iniciativa vol inculcar els valors de l’emprenedoria entre el jovent» La Diputació l’impulsa i hi participen tres escoles de la ciutat

Les famílies de l’escola PacoCandel demanen els mòdulsEDUCACIÓ4Sembla que alspares i mares dels alumnes del’escola Paco Candel se’ls esgo-ta la paciència. Reiteren que vo-len per a aquest curs els mòdulsnous perquè els nens puguin ferclasse amb total normalitat.L’Associació de Famílies d’A-lumnes de l’escola Paco Candeldemana el compliment de la re-solució del Parlament que, re-centment, ha instat al govern dela Generalitat a construiraquests nous mòduls.

Segons declara als mitjanslocals Santi Béjar, vocal d’a-questa Associació, “ja no somun grup de pares i mares de-manant un espai digne pelsnostres fills. Som un Ajunta-ment i un Parlament exigint laconstrucció dels nous mòduls”,fent referència a la resolució delParlament i el suport per partdel consistori municipal.

La resolució, presentada pelgrup d’ICV al Parlament, és unpas endavant, tot i que les fa-mílies volen que aquests mò-duls es construeixin el més

aviat possible i, si pot ser, coin-cidint amb les vacances de Na-dal, en un parell de mesos.

Les famílies recorden la ne-cessitat de la construcció delsmòduls per poder acollir tots elsalumnes de P3 que s’han in-corporat a l’escola. Davant lanegativa de construcció que hiva donar la Generalitat, es vnahaver de reorganitzar els espaisa l’escola Paco Candel, supri-mint-se la biblioteca i la sala depsicomotricitat per poder trans-formar-les en aules.

L’Ajuntament, en un intentde pal·liar la situació, va facili-tar un espai a prop del centreper habilitar la sala de psico-motricitat, però implica des-plaçar els alumnes i que elsprofessors hagin de muntar idesmuntar l’aula cada cop quel’utilitzen.

El mateix tinent d’alcalde dela ciutat, Lluís Esteve, s’ha pro-nunciat sobre el tema, afir-mant que “els nous mòduls sónnecessaris per poder oferir unespai digne i de qualitat”.

La ciutat inaugura la plaça de la Reconciliació

CARRERS4L’Ajuntament hadecidit, amb l’assessoramentdel Centre d’Estudis de L’Hos-pitalet, aprovar canvis en elnomenclàtor local. El més im-portant és el de la Plaça de laReconciliació que es troba a lapart nord-oest de la Casa de laReconciliació. Per aquest mo-tiu, el Centre d’Estudis ha re-comanat canviar el nom d’a-quest espai a plaça de la Casade la Reconciliació.

La Comissió del Nomen-clàtor també ha proposat in-cloure el nom de “Jardins del

Bisbe Joan Carrera” per desig-nar les zones verdes i per via-nants que trobem entre els edi-ficis de la parròquia de Sant Isi-dre i els dels jutjats de l’Hos-pitalet i la Ciutat de la Justíciaa l’Avinguda Carrilet i carrer del’Aprestadora.

El projecte de nomenclà-tor de la ciutat de l’Hospitaletporta en mans del Centre d’Es-tudis de l’Hospitalet i la Co-missió del Nomenclàtor des defa uns anys, a l’espera de serpresentat en un curt espai detemps.

Enderrocada l’Escola d’adults a l’espera del nou CAP

SALUT4L’Ajuntament ha en-derrocat l’Escola d’adults si-tuada al carrer de l’Alhambra.Aquest ha de ser el primer pasper a la construcció del nouCentre d’Atenció Primaria. LaGeneralitat posava dificultats ala seva construcció si el solar,on abans estava l’antiga Esco-la d’adults, no quedava buit.Ara, amb aquest enderroc, lainiciativa la porta el CatSalut,que és òrgan de la Generalitat

i qui ha de decidir la construc-ció d’aquest nou centre de salut.

Els veïns de la zona portenanys reclamant aquest nou cen-tre mèdic. Per a molts d’ells, éstotalment necessari. Argu-menten que la població de San-ta Eulàlia ha crescut en els da-rrers anys i que es necessita uncentre més a prop. D’altra ban-da, els veïns comenten que elCAP de Jacint Verdaguer haquedat petit i desfasat.

L’Ajuntament, amb la col·la-boració de l’Àrea de PromocióEconòmica de la ciutat, posa enmarxa aquest curs 2013-2014 latercera edició a la ciutat de lainiciativa Cultura emprenedo-ra a l’escola. Es tracta d’una ideaper fomentar idees d’empre-nedoria entre el jovent, aixícom els valors i els hàbits ques’associen a les persones ambiniciativa emprenedora.

Enguany, el barri de SantaEulàlia comptarà amb una es-cola adherida a aquest projec-te. Es tracta del CEIP BernatDesclot, que es troba al carrerAprestadora 35. Les activitatsd’aquesta iniciativa se centrenen els nens de 5è i 6è de pri-mària, que realitzen totes lestasques pròpies d’una activitat

emprenedora, focalitzada, aixòsí, en els valors de gestió d’unacooperativa, que s’entén com elmodel de negoci més demo-cràtic i participatiu. Els nens inenes participaran a trobar laidea inicial de negoci, el repar-timent de les tasques, la creacióde la cooperativa i, fins i tot, lavenda dels productes creats.

El professorat del CEIP Ber-nat Desclot que hi participin re-

bran, com als altres centres, unaformació especial per contribuirque els alumnes desenvolupinla tasca emprenedora en lesmillors condicions.

TRES ESCOLES A L’HOSPITALETEl CEIP Bernat Desclot s’uneixa les escoles Pompeu Fabra iMilagros Consarnau al ser latercera escola de L’Hospitaleten engegar la iniciativa.

Imatge del CEIP Bernat Desclot. Foto: Arxiu

Aniversari | 10 anys dels Mossos a l’HospitaletAquest més d’octubre el cos de seguretat dels Mossos d’Esquadra compleix 10anys de desplegament a l’Hospitalet. Va ser el 3 d’octubre de 2003 quan es va

inaugurar la primera comissaria del carrer Teide. Per celebrar l’aniversari esva organitzar una jornada de portes obertes amb xocolatada inclosa.

RedaccióSANTA EULÀLIA

15 |

Bellvitge28 Octubre 2013línial’hospitalet

Fins a l’Hospitalet han arribat elsmembres de Súmate, l’associacióque ha cridat l’atenció d’algunsmitjans de comunicació. Es vapresentar a principis de mes ipresenta la característica de seruna associació en favor de la in-dependència de Catalunya peròformada, en la seva majoria, perpersones de cultura i entorn so-cial castellanoparlant. Per moltsd’ells, “no és incompatible” gau-dir veient la selecció espanyola defutbol i estar d’acord amb la in-dependència de Catalunya, talcom afirma Manolo Ortega, vice-president de Súmate i de paresnascuts a Andalusia.

Davant la incomprensió d’al-guns per la seva postura, des deSúmate asseguren que si for-men part de l’associació, és per-

què estan decebuts amb els suc-cessius governs espanyols. Ortegamanifesta a la pàgina web de l’or-ganització que la independènciacatalana no arreglarà tots elsproblemes però que “si les coseses fan amb sentit comú, acabensortint bé”. Al seu manifest de

creació, asseguren que busquenobrir un debat que inclogui tam-bé tots els catalans “de fora” i pre-tén ser part activa de la realitatsocial per la qual travessa el país.A la seva web ja es poden comp-tar per desenes les adhesions deciutadans particulars.

Presentació de Súmate. Foto. Fundació Catalunya-Estat

L’independentismetambé parla en castellà

» Súmate està formada per sobiranistes castellanoparlants» Es va presentar a Bellvitge el passat dia 3 d’octubre

S’inaugura el nou aulari del Campus de Bellvitge

EQUIPAMENTS4El Campus deCiències de la Salut de Bellvitgeja compta amb un nou aulari. Vaser inaugurat el passat 16 d’oc-tubre per l’alcaldessa Núria Ma-rín, el rector de la Universitat deBarcelona (UB), Dídac Ramírez,i el delegat del Campus de Bell-vitge, Miquel Viñas.

El nou edifici té una superfí-cie de 6.000 metres quadrats i“ofereix unes millors condicionsal professorat i l’alumnat”, talcom a afirmat Marín. A més,

l’alcaldessa destaca la “necessitatde sumar esforços per aconseguirprojectes com aquest aulari”, totafirmant que “és el camí” per em-pendre aquest tipus de projectes.

Durant l’acte també s’ha pre-sentat l’obra Memorial als do-nants, realitzada en homenatgeals donants de cos per al Campusde Ciències de la Salut de Bell-vitge i que han realitzat alumnesde belles arts de la Universitat deBarcelona, a la qual pertany elCampus.

SANITAT4Tres investigadoresde l’Institut d’Investigació Bio-mèdica de Bellvitge (IDIBELL)han fet un descobriment perfrenar el creixement de tu-mors. L’estudi, dirigit per Ma-riona Graupera, conclou que lainhibició de la proteïnap110alfa en ratolins provocauna reducció en el creixementtumoral associat a un defecteen la formació de vasos san-guinis. La molècula en qüestióés una variant de la proteïna

PI3K, que es relaciona amb el30% dels tumors.

Aquestes investigadores ha-vien esbrinat cert paper de lamolècula en la formació de va-sos sanguinis però, en aquestdescobriment, es van proposardeterminar el paper que teniaen un context de tumor. Hantrobat la relació amb l’angio-gènesi, que és un procés clau enel creixement, proliferació imigració dels tumors. Això par-la de la importància d’aquest

gran descobriment de l’IDI-BELL.

Per arribar a aquestes con-clusions, els investigadors vaninhibir la molècula p110alfaper mitjà de dos mètodes: elsfàrmacs i els ratolins modificatsgenèticament. En ambdós ca-sos, segons Graupera, es pro-voca “una ralentització del crei-xement tumoral, associat a laformació dels vasos sanguinisi als tumors no els arriba l’oxi-gen”, afirma la investigadora.

Homenatge | Avis longeus El passat 1 d’octubre, l’Ajuntament i la Generalitat van homenatjar vuitveïns de L’Hospitalet nascuts l’any 1913 i, per tant, que enguany han fet

o faran 100 anys. A l’homenatge van ser-hi presents l’alcaldessa NúriaMarín així com altres avis centenaris i altres autoritats.

RedaccióBELLVITGE

Imatge de l’espai on conviuen l’Hospital i el Campus. Foto: UB

Descobriment contra el càncer

Imatge d’una presentació de l’IDIBELL Foto:GenCat

| 16


Tots els escriptors i aficionatsde novel·la negra estan d’en-horabona. Ja es coneixen les ba-ses per al Premi L’H Confiden-cial, el premi internacional denovel·la negra de L’Hospitaletper al 2014.

Enguany, la convocatòriadel premi recorda que des del’Ajuntament es fa una apostaper la literatura de gènere ambla creació de la Biblioteca de LaBòbila, capdavantera a Espan-ya com a biblioteca del gènerenegre. La Biblioteca i Roca Edi-torial són els convocants delpremi per al 2014 en la línia d’a-postar per aquest gènere de laliteratura, que tan present està

a la Biblioteca i al catàleg de l’e-ditorial.

Al premi hi pot optar qual-sevol persona, sigui espanyolao estrangera, sempre que pre-senti una novel·la del gènere ne-gre i estigui escrita en castellào català. Aquestes hauran d’es-tar excloses de conflictes dedrets d’autor i no hauran d’ha-ver rebut cap premi amb ante-rioritat.

CONDICIONS DEL CONCURSLes obres han de tenir una ex-tensió d’entre 200 i 300 pàgi-nes i s’han d’entregar, signadessota pseudònim, a l’EditorialRoca. El premi, òbviament,s’entregarà a aquella novel·laque sigui escollida per la majo-ria dels vots del jurat de l’ediciód’enguany. Entre les novel·lesguanyadores en anys anteriors

trobem El asesinato de losmarqueses de Urbina, de Ma-riano Sánchez Soler, o La lla-mada de un extraño, de RafaelAlcalde, entre d’altres.

D’altra banda, i relacionatamb el premi de novel·la, la Bi-blioteca La Bòbila ha renovat elseu bloc d’Internet dedicat aaquest gènere literari. El quemés destaca del canvi és la fa-cilitat en la recerca de contin-guts. Val a dir que hi ha prop de80 títols d’aquest gènere a la Bi-blioteca i que ara estan tots in-formatitzats en aquest nou bloc.

A més, el bloc dóna l’opor-tunitat als usuaris d’apuntar-sea una llista d’espera per formarpart del Club de lectura de la Bi-blioteca, que té una capacitatmàxima de 20 persones i aramateix es troba amb totes lesplaces cobertes.

Centre Cultural La Bòbila. Foto: Arxiu

L’Hospitalet Confidencialescalfa motors per al 2014» L’edició de l’any vinent ja ha rebut les obres participants» La Bòbila renova el bloc dedicat a la novel·la negra

Dos milions d’euros per a lamillora dels carrers del barri

URBANISME4En la primerareunió del Consell del Distric-te V, que agrupa els barris dePubilla Cases i Can Serra, cele-brada a finals del mes passat, esvan aprovar millores a diversoscarrers i equipaments del barride Pubilla Cases.

Per exemple, el consistori vaprogramar l’eliminació de lesescales del carrer de Simancas,que el fan molt difícilment ac-cessible. També es duran a ter-me actuacions a l’equipamentesportiu de L’Hospitalet Nord.En concret es vol reduir la pro-

funditat de la piscina exteriorper poder practicar l’aquagym,una activitat esportiva que cadadia pren més importància. Amés, està previst que es canviïel terra de la pista d’atletisme,en males condicions, ja que laFederació no autoritza com-peticions si el terra no està encondicions.

Altres actuacions que es du-ran a terme a tot el barri afec-ten l’asfalt d’alguns carrers, laretirada de quioscos tancats i lainstal·lació d’aparells d’esportals parcs.

El tancament dels casalsd’avis provoca indignació

SOCIETAT4Els usuaris habi-tuals dels casals d’avis de Cai-xa Penedès de Pubilla Cases es-tan molt indignats des del tan-cament d’ambdós centres. Elsproblemes econòmics de CaixaPenedès són la principal expli-cació d’aquest tancament. L’en-titat Mare Nostrum, que ara éspropietaria dels actius de Cai-xa Penedès, va decidir al junyque, per motius econòmics, eranecessari vendre aquests casals.

A la ciutat de L’Hospitalet,gairebé 1.000 persones erenpotencials usuaries dels casals,

ja que totes elles tenien els es-talvis o la pensió domiciliada enaquesta entitat.

ÚS D’ALTRES ESPAISL’Ajuntament ha identificat unproblema en la pèrdua d’a-quests dos casals. Des del con-sistori s’ha insistit en què elsusuaris dels casals tindran reu-bicades les activitats que s’hi re-alitzaven.

Segons la regidoria de Be-nestar, el que no pot fer l’A-juntament és fer-se càrrec d’a-quests casals.

Pubilla Cases Conversa en anglès | La BòbilaHello Bòbila és el nom del grup de converses en anglès que s’ha organitzat els dijous

d’octubre per ajudar tots els que estiguin interessat a millorar el nivell de conversa enanglès. Aquestes sessions, d’hora i mitja de duració, tenen lloc a la Biblioteca La

Bòbila totes les tardes de dijous. Una bona oportunitat per al currículum.

Adrián CaballeroPUBILLA CASES

Pista d’atletisme de l’Hospitalet Nord. Foto: Hospitalet Nord


Sant Josep| 18


La Fundació Arranz-Bravo pre-senta una exposició retrospec-tiva amb l’obra de l’autor, cen-trada en l’escultura. En concret,seran 70 escultures les que espodran veure a l’exposició ano-menada Arranz-Bravo. Escul-tura.

En aquesta exposició es po-drà fer un repàs a les diferentsetapes professionals d’Arranz-Bravo. Destaquen les maquetesde L’acollidora i El pont de lallibertat. Aques mostra és la pri-mera exposició retrospectivaque fa l’artista.

DIFERENTS ETAPESAquesta exposició, que es vainaugurar el dia 24 d’aquestmes al Centre Cultural Metro-polità Tecla Sala, repassa la vidade l’artista nascut a Barcelonal’any 1941. Hi han documenta-des més de 200 escultures de

l’artista i en aquesta exposició hipodem veure 70. Les seves pri-meres obres, dels anys 60 i 70estan representades a la retros-pectiva amb un retrat de RafaelBartolozzi i l’obra The Noiseless,que era la màquina d’escriurepolicromada del poeta FrancesParcerisas. Altres obres impor-tants són les sèries en bronze

que va començar a treballar pera les Galeries Gaspar. A més, s’hipoden trobar obres pictòriquescom la sèrie Abraçades i l’E-nigma de la llum.

La retrospectiva és unaaproximació a la vida d’EduardArranz-Bravo pels seus qua-ranta anys de treball en l’es-cultura.

Eduard Arranz-Bravo. Foto: Arxiu

La Fundació Arranz-Bravopresenta una retrospectiva

CINEMA4El Consolat dels Es-tats Units a Barcelona ha suspèsel cicle de cinema americà de laBiblioteca Tecla Sala sobre Leseleccions presidencials alsEUA. En un principi, ningúhauria pensat que el shutdown,el tancament de pagaments queha patit durant unes setmanesal govern dels EUA, hauria d’a-fectar d’alguna manera l’Hos-pitalet. Però resulta que aquesttancament de la caixa va obligarel govern de Barack Obama asuspendre totes les despesesno imprescindibles a dins i afora de les seves fronteres.

El shutdown és el nom tèc-nic que defineix el mecanismeque utilitzen als Estats Unitsper evitar entrar en fallida coma país. En concret, en el casd’enguany, es tracta d’un me-canisme activat en no apro-var-se al final de l’any fiscalamb un increment del límit dedeute. La clau és la reforma sa-nitària als Estats Units, defen-sada pel seu president BarackObama.

Cancel·lat el ciclede cinema americàde la Tecla Sala

Una tardor plena d’activitatsa Sant Josep

CULTURA4Aquesta tardor elCentre Civic de Sant Josep haprogramat moltes activitats,des de cursos fins mostres deciència. És una aposta pròpiadel Centre Civic, el qual impul-sa des de fa temps tot tipus detallers, fins i tot un d’elaboracióde cervesa artesanal, que tindràlloc aquesta tardor.

Altres tallers destacats són elde clown i el curs de comèdiad’art. També hi haurà cursets decuina, com el de cuina vegeta-riana a l’Índia. Però, sens dub-te, els cursets amb més èxitsón aquells relacionats amb lainformàtica i Internet.

Història | Fundació Arranz-BravoLa Fundació Arranz-Bravo va ser inagurada el setembre de 2009 com a un

espai d’art contemporani de l’Hospitalet amb un doble objectiu: difondrel’obra d’Eduard Arranz-Bravo i promocionar la creació jove. La Fundació

compta amb més de 300 obres de l’artista barceloní.

RedaccióSANT JOSEP

19 |


La iniciativa de Càritas Diocesa-na de Barcelona per ajudar en lapobresa infantil a l’Hospitaletestà sent tot un èxit. El Projected’Atenció Integral i Integradade la Pobresa Infantil (més co-negut com el Projecte Paidós) téun centre obert a la zona deCollblanc i ja atén 16 famíliesamb infants de 0 a 6 anys ambrisc d’exclusió social. En total,Paidós atén a l’Hospitalet 57persones, de les quals 28 sónnens i joves.

El Projecte és integral, el quevol dir que ajuda les famílies en di-ferents aspectes. Un d’ells és la in-serció laboral dels pares. Amb lacreació d’itineraris d’inserció, esvol acabar amb la dificultat de tro-bar feina dels progenitors que, alcap i a la fi, és el que porta a les fa-

mílies senceres a la pobresa. Amés, s’ajuda a aquests pares imares a trobar un habitatge dig-ne, ja que quan es tracta d’infants,no només parlem d’unes condi-cions econòmiques mínimes, sinótambé de vida. En una visita re-

cent al centre, l’alcaldessa del’Hospitalet, Núria Marín, va va-lorar la iniciativa com a molt po-sitiva i va reconèixer que l’Ajun-tament ja parla amb Càritas perpoder obrir un segon centre al ba-rri de La Florida.

Moment de la presentació, amb Núria Marín a l’esquerra. Foto. Generalitat

El Projecte Paidós atén 28 nensi joves en risc d’exclusió social

» Aquesta iniciativa ofereix un servei integral a 16 famílies amb infants» L’Ajuntament estudia amb Càritas obrir un segon centre a la Florida

El Teatre Joventut presenta la nova temporada

ESPECTACLES4Amb l’arribadade la tardor és moment d’encetaruna nova temporada cultural.En el cas del Teatre Joventut noera menys i a inicis d’octubre vaser presentada la temporada detardor a una gala en la qual no hiva faltar gairebé res.

Amenitzada pel grup Patatesamb suc, va ser un acte obert a laciutadania en què es van exposarles propostes de programació,que van des del teatre fins a lamúsica, passant per l’humor.

Lorca eran todos, basat en untext de Pepe Rubianes, i Se de unlugar, premi Butaca 2012, van in-augurar la temporada de teatre el19 i 20 d’octubre, tot i que de caraa finals de novembre esperengrans obres i actors, com el dia 24,quan Joan Pera i Carles Canutprotagonitzaran sobre l’escenaril’adaptació de la sèrie de televisióSí, ministre.

Finalment es destaca el mo-nòleg de l’hospitalenca AmparoMoreno.

CULTURA4Fa poques setma-nes va presentar-se el llibre Ados tintas. Josep Janés, editory poeta (Debate, 2013), escritper Josep Mengual. D’aquestamanera surt a la llum el llibresobre aquest poeta nascut aCollblanc i que per alguns, coml’analista de Cultura Manel Fo-raster, ha estat “un dels editors,poetes i home de lletres mésimportant que ha donat aquestpaís en molt temps”. Aquestil·lustre hospitalenc ha tingut la

seva importància en el móncultural, ja que en una de lespresentacions, celebrades a lallibreria Sagrada Família deBarcelona, es va obrir un col·lo-qui molt interessant on expertsen literatura i altres autors vanelogiar l’obra de Janés.

El Premi Nacional de Críti-ca, Antoni Marí, va parlar de laqualitat de la poesia de Janés iva defensar el poeta de les crí-tiques que va rebre en el seumoment, tot dient que “la poe-

sia no s’ha d’entendre sinó queen tot cas s’ha de compendre”.

Cal destacar d’aquest poetala seva precocitat, ja que segonsinforma l’autor del llibre, als 13anys Josep Janés ja es va iniciaren el teatre i va començar tam-bé de molt jove a fundar diver-ses revistes.

El que va aconseguir Janés enl’àmbit porfessional va ser moltrellevant, i és més gran si tenimen compte que va morir en un ac-cident quan només tenia 46 anys.

Collblanc-Torrassa Solidaritat | Espai de CiutadaniaLa Coordinadora d’Entitats de Collblanc-Torrassa s’ha adherit a l’Espai

de Ciutadania, el que suposa un pas per implicar els veïns del barri deCollblanc-Torrassa dins la dinàmica d’aquest programa, nascut aquest

octubre i que aplega les entitats socials d’àmbit local de l’Hospitalet.

Adrián CaballeroCOLLBLANC-TORRASSA

Vista general del Teatre Joventut. Foto: Albert Sanjuan

Un homenatge a Josep Janés

Escola Josep Janés. Foto: Arxiu

Ciutat| 20


L’Hospitalet vol ser el segonmotor de Catalunya

a» Innovació tecnològica i cultura, bases de l’economia» L’H On és el projecte que ha d’ajudar a ser aquest motor

Les càmeres de seguretatajuden a detenir un atracadorSEGURETAT4Les càmeres devigilància instal·lades per l’A-juntament a la via pública vancontribuir a la detenció d’unatracador que presumptamenthauria comès 16 robatoris en es-tabliments de diferents pobla-cions de Barcelona i Tarragona.

En el termini de tres mesos,el detingut, amb nombrososantecedents, hauria comès elsatracaments en drogueries ifarmàcies de Vilafranca del Pe-nedès, Sant Sadurní d'Anoia,Santa Margarida i els Monjos,L’Hospitalet, Sant Feliu de Llo-bregat, Cervelló, Barcelona,Cornellà, Sant Joan Despí il’Arboç. Per efectuar els roba-toris, que feia acompanyat d’unaltre home, també va robar tresmotocicletes, que utilitzava perfugir.

Gràcies a les imatges de lescàmeres de videovigilància i lesd’alguns dels comerços atra-cats, els Mossos van poder iden-tificar el detingut, un home de26 anys i veí del Vendrell (Ta-rragona).

El tinent d’alcalde de Segu-retat Ciutadana, Alfons Bonals,explica que “les càmeres tenenuna funció dissuasòria per vet-llar per la seguretat, la convi-vència i el civisme i, en aquestcas, han permès la identificaciód’una persona com a presump-te autor de diversos delictes, laqual cosa reforça la seva ido-neïtat”. Bonals recorda que elsistema de videovigilància de laciutat, d’altra banda, “garanteixel dret a la privacitat, la intimi-tat i la imatge dels ciutadans”.

La ciutat compta amb 37 cà-meres distribuïdes en deu punts.Les càmeres s’han instal·lat d’a-cord amb les entitats veïnals enzones de difícil accés o amb unaimportant concentració comer-cial i d’oci.

La Junta de Seguretat de laciutat va ser l’òrgan que va acor-dar la idoneïtat d’instal·lar cà-meres de videovigilància. Lesimatges que registren les càme-res es visionen al Centre Integralde Gestió de la Mobilitat de laGuàrdia Urbana.

La Comunitat Islàmica ja té nau per a la seva mesquita

RELIGIÓ4La Comunitat Islà-mica de L’Hospitalet ha anun-ciat que ja disposa d’una nauindustrial per ubicar de formadefinitiva la seva mesquita.Aquesta nau es troba a l’àrea in-dustrial entre l’Avinguda Vila-nova i el carrer Narcís Montu-riol. Actualment, aquesta Co-munitat es troba de forma pro-visional en una carpa situada alcarrer Fortuna, al barri delGornal. Aquest emplaçament estroba afectat per un pla urba-nístic i, per tant, la ComunitatIslàmica sap que ha de traslla-

dar-se. És una nova llei de cul-te la que permet aquest trasllata la nau com a emplaçamentdefinitiu.

OBRES D’ADEQUACIÓTot i tenir ja decidit que la naude l’Aviguda Vilanova serà l’em-plaçament definitiu de la mes-quita, la Comunitat Islàmica re-coneix que encara s’han de fer-hi obres d’adequació. A més,aquest trasllat es pot demoraralgun temps fins que la Comu-nitat no acabi de pagar el llo-guer de la nau.

El Saló Internacional de laPiscina, gairebé estranger

FIRA4El Saló Internacional dela Piscina, celebrat a la FiraL’Hospitalet entre el 15 i 18d’octubre, va convocar moltsprotagonistes del mercat, so-bretot estrangers. Més del 60%dels stands ocupats ho estavenper empreses estrangeres, se-gons informen fonts munici-pals.

Aquest Saló aplega el mónde la piscina residencial amb elde les d’ús lúdic i esportiu. Nú-

ria Marín, que va ser present ala inauguració, va destacar que“certàmens com el del Saló dela Piscina generen ingressosen el comerç i els hotels delsvoltants”. L’alcaldessa va estaracompanyada pel consellerd’Empresa i Ocupació de laGeneralitat, Felip Puig.

L’empresa Basf Construc-tion Chemicals España, pre-sent al Saló, té una seu a la ciu-tat de l’Hospitalet.

La ciutat de L’Hospitalet és lasegona de Catalunya en nombred’habitants. Ara, a més, l’A-juntament es planteja crear unmodel econòmic que permetifer de L’Hospitalet el segonmotor de Catalunya, per darrerede Barcelona. Per aconseguir-ho, s’aposta perquè les bases si-guin la innovació tecnològica ila cultura.

Per ajudar a fer realitataquesta idea, l’Ajuntament, ambl’alcaldessa Núria Marín al cap-davant, demana la col·laboracióde tothom. Vol que aquest pro-jecte sigui col·lectiu. Per tal d’a-conseguir-ho vol impulsar laplataforma creada ja fa uns me-sos, L’Hospitalet ON. Aquestaplataforma permet el debat i laparticipació de tots els ciutadans

però també experts, com JosepRamoneda o Greg Clark. S’in-centiva la participació nomésamb un objectiu: fer de L’Hos-pitalet un lloc millor.

TECNOLOGIA I CULTURA Les idees exposades per ciuta-dans i Ajuntament a L’H ON gi-ren entorn de sis punts. El pri-mer és convertir la ciutat en elsegon motor econòmic, però

també es vol que l’Hospitalet si-gui una nova centralitat de l’à-rea metropolitana. Això tambéimplica la cultura, ja que l’A-juntament vol que la ciutat si-gui un dels centres culturals del’àrea metropolitana.

Núria Marín defineixL’Hospitalet ON com “un pro-jecte viu” i que permet la par-ticipació de tota la ciutadania enaquests objectius.

L’Hospitalet és una de les ciutats catalanes que més ha crescut. Foto: Arxiu

Beques L’Hospitalet 2013 | Silvia i Maritza, guanyadoresSilvia Gómez Bermejo i Maritza Buitrago Rave son les guanyadores de les Beques

L’Hospitalet 2013. Aquestes beques, dotades amb 3.000 euros cadasquna, estàn destinades a projectes locals. En aquest cas, Silvia investigarà sobre la imatge de la

ciutat i Maritza sobre la dimensió econòmica de la cultura de l’Hospitalet.



Esports| 22


Després de la dimissió del tècnicde l’Hospi, l’ex espanyolista Mar-tín Posse, després de l’empat a 1contra el Llevant ‘B’ a la vuitenajornada de lliga, el CE l’Hospi-talet va contractar Kiko Ramírezcom a nou entrenador.

La gran temporada comple-tada per l’Hospi l’any passat i elpèssim inici de l’actual, on no-més s’han aconseguit 6 punts de27 possibles fins la novena jor-nada, van precipitar la dimissióde Martín Posse com a tècnicdels hospitalencs. Ramírez, el seusubstitut, ha estat entrenador delNàstic de Tarragona i de la Po-bla de Mafumet.

El nou entrenador del CEl’Hospitalet, el 54è de la històriadel club, té el complicat repte derevertir la situació del seu equip,

immers en una profunda crisi dejoci de resultats.

Entre els èxits d’aquest ex fut-bolista destaquen dos anys es-pectaculars amb la Pobla, la

qual va dur a la fase d’ascens du-rant dos anys consecutius. Ra-mírez té, a més, una dilatada ex-periència entrenant equips basea Tarragona.

Kiko Ramírez havia estat entrenador del Nàstic. Foto: Blog CE l’Hospitalet

L’Hospi confia en Kiko Ramírezper remuntar el vol a la lliga

» El nou fitxatge riberenc ha estat entrenador del Nàstic i de la Pobla» Ramírez és l’entrenador número 54 de la història del club

Més de 30 esportistes sónpremiats a la Nit de l’Esport

GALA4Trenta-quatre esportis-tes de la ciutat de l’Hospitalet vanser guardonats durant la Nit del’Esport, celebrada el passat 6d’octubre al Teatre Joventut.

L’Ajuntament atorga aquestspremis cada any en reconeixe-ment als bons resultats esportiusobtinguts durant la temporadaanterior pels esportistes i elsequips de la ciutat. També eslliuraran les mencions especials apersonalitats o col·lectius vincu-

lats al món de l’esport local quehan estat escollides a través d’unjurat de persones vinculades almón esportiu de la ciutat. Enaquesta categoria s’ha premiat elClub Gimnàstica Artística del’Hospitalet, pels seus valors, o aMaría Barrera pel seu foment del’esport escolar. També es va lliu-rar una distinció a l’Escola Vergede Bellvitge per ser el centre edu-catiu amb una participació ex-traescolar més gran de la ciutat.

La ciutat es protegeix contrala mort sobtada a l’esport

EQUIPAMENTS4Amb l’objectiud’evitar les tristament famosesimatges d’esportistes patint co-briments i infarts als terrenys dejoc, l’Ajuntament ha col·locatdesfibril·ladors semiautomàticsexterns a les 23 instal·lacionsesportives de la ciutat.

L’objectiu d’aquesta acció éspoder oferir atenció precoç encas d’emergència als usuaris quepateixin una aturada cardíaca, jaque la majoria de les morts sob-tades cardíaques succeeixen forade l’àmbit sanitari i sovint durantla pràctica esportiva.

L’alcaldessa Marín destacala importància de la presènciad’aquests aparells en llocs com elsequipaments esportius, ja que“s’ha constatat que un percen-tatge de les aturades cardíaqueses produeixen durant la pràcticaesportiva i que l’atenció imme-diata d’aquestes persones amb undesfibril·lador s’ha demostrat vi-tal”, assegura Marín.

Aquesta iniciativa s’englobaen el programa L’Hospitalet,100 x 100 saludable, que pro-mociona estils de vida i alimen-tació sana.

Gran temporada del futbolsala Bellsport a Segona

FUTBOL SALA4Després de l’his-tòric ascens del Bellsport a la Se-gona Divisió del Futbol Sala es-panyol, la temporada que estanduent a terme els homes de XaviClosas a la nova categoria auguragrans resultats.

El Bellsport està ocupant elsprimers llocs de la classificaciógairebé des de l’inici de la lliga re-gular. Però els números sónmolt millors si parlem dels par-tits disputats a la seva pista, al

Poliesportiu Sergio Manzano deBellvitge, on no ha estat encaraderrotat, sent d’aquesta manerauna de les claus de l’èxit de l’e-quip de l’Hospitalet aquestatemporada.

L’equip de Xavi Closas no hapatit gaires canvis de cara aaquest nou curs esportiu, con-fiant d’aquesta manera en els ho-mes que van fer possible l’ascensde categoria la temporada pas-sada.

Waterpolo | El CN L’Hospitalet debuta a Divisió d’HonorLes noies de l’equip de waterpolo del CN L’Hospitalet van debutar dissabte

19 d’octubre contra La Latina de Madrid, a les piscines municipals de la ciutat. Tot i que perdre per 4 gols a 7, les hospitalenques es

prenen amb molta il·lusió aquesta temporada.


Foto de família de la Nit de l’Esport 2013: Foto: Ajuntament

23 | Agenda línial’hospitalet28 Octubre 2013

AGENDA E F E M È R I D E

[email protected]

25 D’OCTUBRE DE 1979Catalunya celebrava el referèndum en què resultaria aprovat el seu primer Estatut d’Autonomia, dit de Sau,després del restabliment de la democràcia i en plena transiciódesprés de la dictadura franquista.

DIMECRES 6 DE NOVEMBRE21:00 Paco Ibáñez. El cantautor dedica una vet-

llada musical als poetes latinoamericansamb cançons d’amor, de lluita i de resistèn-cia, a més de donar pas a una selecció de po-esia andalusa. / Teatre Joventut

DIMARTS 12 DE NOVEMBRE08:15 L’Ajuntament organitza amb tot un se-

guit d’entitats i organitzacions estatals i eu-ropees una jornada de participació i convi-vència a l’espai públic. / Auditori de la Ciutatde la Justícia

DEL 29 DE SETEMBRE AL 12 DE GENERMatí-Tarda 300 aniversari del Conveni de

l’Hospitalet. Una exposició repassa la histò-ria i context del Conveni de l’Hospitalet de1713, un dels punts culminants de la derro-ta catalana a la Guerra de Successió. / Espail’Harmonia, Museu de l’Hospitalet

DES DEL DIMARTS 29 D’OCTUBREMatí-TardaDani Torrent ofereix una exposició

de la seva diversa obra gràfica, un treball quebusca “la precisió i la sensualitat del dibuixi la recerca d’una certa ambigüitat”, segonsel propi autor / Centre Cultural la Bòbila

DISSABTE 16 DE NOVEMBRE12:00 Un conte de 1713. Santi Rovira esplicarà

un conte per rememorar el 300 aniversari dela signatura del Conveni de l’Hospitalet. / Bi-blioteca Josep Janés

DEL 5 D’OCTUBRE AL 28 DE DESEMBREDissabtes d’11:00-13:00 La Biblioteca de la

Florida convida a tota la família a gaudir d’unsdissabtes d’Scrabble, en una activitat dedues hores que durarà fins a final d’any.

DIUMENGE 3 DE NOVEMBRE16:30 Partit de bàsquet entre el sènior masculí

del Casino del Centre i el CB Castellbisbal B,on els locals lluitaran per mantenir el lideratgecontra un rival directe. / Casino del Centre

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSXERRADES

Sandra Rossi ofereix aquesta activitatinteractiva per als més petits de la casaa la Biblioteca de Santa Eulàlia. Hi haun somriure perdut que ha desapare-gut i ningú no sap on és.

L’hora del conte: somriure perdutDimecres 6 de novembre a les 18:00

El 2012 va veure néixer el primer treballdiscogràfic d’una artista que està re-volucionant Internet i les xarxes socials,amb més de 700.000 visites a Youtube.Aquest espectacle està traduït per unaintèrpret de llenguatge de signes per fer-lo accessible a les persones sordes.

PARTIT DE L’HOSPI

El CE l’Hospitalet rebrà a casa al Llei-da en la dotzena jornada del grup 3 deSegona divisió B, per intentar re-muntar el vol a la classificació i mirarals primers llocs de la taula . / Muni-cipal de la Feixa Llarga

Taller conferència a càrrec de Lícia Ver-de, doctora en física i professora de l’I-CREA de la Universitat de Barcelona,que ens explicarà els últims avenços encosmologia al Centre Cultura de SantJosep.

ConferènciaQuè és i on està el 96% de l’Univers?Dimecres 30 de setembre a les 19:30

Diumenge 3 de novembre a les12:00

RozalénCon derecho a...

Dissabte 9 de novembre a les 20:00

| 24Pròxima edició: 25 de novembre línial’hospitalet

Documents

Hospitalet 06