I la Recollida Selectiva de - diba.cat · marc d’estudi serà la FORM present als residus municipals. La Llei 10/1998 de residus (Estat espanyol, 1998) estableix que els residus

Implantació de la Recollida Selectiva deMatèria Orgànica

Gener 2003

El document “Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica”, ha estat elaborat a iniciativa del Grup de Treball de Fluxos metabòlics de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat amb l’objectiu d’aportar un text de referència per a la gestió dels residus municipals. El document ha estat revisat i consensuat per tots el municipis membres del grup treball, a més d’altres entitats acreditades, als quals agraïm la seva col·laboració. Volem agrair especialment el treball realitzat pels autors del document, senyor Xavier Gabarrell i Durany, senyor David Gabriel Buguña i senyor Ernest Marco Urrea del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona. També volem agrair la participació dels ajuntaments de : Balenyà, Santa Coloma de Cervelló, Tiana, Pallejà, Riudecanyes, Consorci per a la Gestió dels Residus Urbans de la Segarra, i Mancomunitat la Plana, així com la col·laboració de les entitats següents: Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i Centre de Documentació i Educació Ambiental de Terrassa (CDEA)

Coordinació: Sec retaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Barcelona, gener 2003.

Implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica

1. ÍNDEX

Acrònims i definicions.................................................................................................3

1. La matèria orgànica dels residus municipals...............................................................5

1.1. El cicle de la matèria orgànica.....................................................................6

1.2. La normativa referent a la FORM..................................................................8

1.2.1. Normativa europea..............................................................................8

1.2.2. Normativa estatal....................... ......................................................10

1.2.3. Normativa catalana............................................................................12

1.3. Situació actual dels residus a Catalunya i Europa..........................................12

1.4. La caracterització dels residus municipals a Catalunya...................................15

1.5. Tractament de la FORM.............................................................................17

1.6. Els beneficis d'implantar la recollida selectiva de la FORM.............................21

1.6.1. Millora del medi ambient....................................................................21

1.6.2. Obtenció del compost: un material beneficiós per al medi ambient...........23

1.6.3. Compliment de la normativa vigent......................................................26

1.6.4. Reducció de la quantitat de residus destinada a tractament finalista.........26

2. Models i sistemes de recollida que incorporen la recollida selectiva de la FORM............ 27

2.1. Models de referència............................................................................... 28

2.1.1. El model Valor i el model Residu Mínim................................................ 28

2.1.2. Altres experiències a Catalunya.............................. ............................. 34

2.2. Avantatges i inconvenients de la recollida en contenidors i porta a porta de la

FORM........................................................................................................... 35

2.3. Valoració dels models i sistemes de recollida.................. ............................. 41

2.3.1. Nivell de recollida de FORM i nivell d'impropis....................................... 41

2.3.2. Nivells de les altres recollides selectives (paper, vidre, envasos lleugers)..44

2.3.3. Quant a la percepció de la població..................................................... 49

2.3.4. Costos econòmics............................................................................. 51

2.3.5. Les característiques pròpies del municipi............................................. 55

3. Materia l necessari per a la recollida selectiva de la FORM.......................................... 59

3.1. El contenidor.......................................................................................... 59

3.1.1. Tipus de contenidors.......................................................................... 59

3.1.2. Valoració.......................................................................................... 62


3.2. El cubell domiciliari.................................................................................. 64

3.2.1. Tipus de cubell.................................................................................. 64

3.2.2. Valoració.......................................................................................... 66

3.3. Les bosses.............................................................................................. 66

3.3.1. Les bosses compostables de midó i de paper......................................... 67

3.3.2. El cas de la bossa taronja................................................................... 68

3.3.3. Valoració.......................................................................................... 69

3.4. El camió de recollida................................................................................ 72

3.5. Altres materials de la campanya................................................................ 74

4. Implantació de la recollida selectiva de la FORM....................................... .......... 75

4.1. Fase prèvia............................................................................................. 77

4.1.1. Anàlisi de la gestió actual de la recollida dels residus municipals............... 77

4.1.2. Aspectes a considerar abans de la implantació de la recollida

de la FORM................................................................................................ 83

4.2. Fase d'informació i educació ambiental......................................................... 85

4.2.1. Aspectes previs a considerar................................................................. 86

4.2.2. Posada en marxa de la campanya.......................................................... 89

4.3. Fase de seguiment i retorn de la informació.................................................... 99

4.4. Grans generadors...................................................................................... 102

4.4.1. Proposta d'intervenció bàsica als grans generadors.................................. 104

4.4.2. El cas dels bars i restaurants i mercats municipals................................... 106

4.5. Educació ambiental a les escoles................................................................. 108

4.6. Compostatge casolà.................................................................................. 110

5. Bibliografia................................................................................................... 115

6. Annexos....................................................................................................... 119

A1. Llistat de recursos dirigits a l'educació ambiental a les escoles sobre residus...... 121

A2. Ordenança municipal dels residus de Pallejà.................................................. 125


3

ACRÒNIMS I DEFINICIONS

- ACV: Anàlisi del cicle de vida

- AMB: Àrea Metropolitana de Barcelona

- CEPA: Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius

- EDAR: Estació depuradora d'aigües residuals

- EMSHTR: Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractaments de Residus

- FIRM: Fracció inorgànica dels residus municipals

- FORM: Fracció orgànica dels residus municipals

- LERE: Llei d'envasos i residus d'envasos

- MIR: Materials inorgànics reciclables

- PGRMC: Programa de Gestió dels Residus Municipals de Catalunya

- PNRU: Plan Nacional de Residuos Urbanos

- SIG: Sistemes Integrats de Gestió

- Abocador: instal·lació de disposició del rebuig dels residus que s'utilitza per al dipòsit

controlat d'aquest en la superfície o sota terra.

- A doll: residus dipositats sense bossa dins el contenidor.

- Bossa compostable: bosses de midó o de paper on es poden dipositar els residus

orgànics domiciliaris i que no impliquen cap problema en el procés de compostatge

posterior.

- Brossa tot u: brosses d’escombraries on no s’ha fet cap tipus de recollida selectiva

prèvia al domicili (tota la brossa hi està barrejada).

- Campanya: s'entendrà per campanya de recollida selectiva de la matèria orgànica tot

el procés d'implantació d'aquesta recollida, que inclou la fase de planificació, la fase

d'informació, l’educació ambiental i la implantació i, per últim, la fase de seguiment i

retorn.

- Compostatge: procés biològic natural aeròbic (en presència d'oxigen) en el transcurs

del qual els microorganismes presents en el residu ataquen i degraden la matèria


4

orgànica, alliberen energia per l'activitat metabòlica i, gràcies a una sèrie de reaccions

bioquímiques, aigua, anhídrid carboni, sals minerals i, després d'uns mesos de

transformació, s'obté una matèria orgànica estabilitzada anomenada compost.

- Grans generadors: aquelles activitats econòmiques productores de gran quantitat de

residus, en el nostre cas i especialment, matèria orgànica (per exemple, fruiteries,

mercats, restaurants, etc.).

- Impropis: materials inorgànics (vidres, plàstics, etc.) que poden passar en petites

concentracions al compost, principalment a causa d’una mala separació de la FORM al

domicili.

- Incineradora: instal·lació on té lloc un procés de combustió controlada dels residus,

els quals són transformats en cendres, escòries i gasos.

- Punt de recollida: agrupació de contenidors o punts d'aturada del camió per recollir

residus en l'itinerari de recollida.

- Rebuig: residus o fraccions no valoritzables.

- Restes: residus que no són recollits selectivament en cap contenidor específic, però

que poden tenir un procés de recuperació posterior.


5

1. LA MATÈRIA ORGÀNICA DELS RESIDUS MUNICIPALS

En els darrers anys, l'increment en la producció de residus municipals i els canvis en la

seva composició qualitativa ha esdevingut un dels problemes ambientals més

importants de la nostra societat. Al nostre país, els principals problemes causats pels

residus municipals es posen de manifest amb més intensitat a les àrees més poblades,

on s'ha produït un increment de la generació de residus superior al 50% en les

darreres dècades (Generalitat de Catalunya, 1999).

Al nostre país es genera una gran quantitat de residus orgànics provinents de fonts tan

diverses com la ramaderia (fems i purins), la indústria (per exemple, l’alimentària), els

llots d’EDAR, els residus vegetals, etc. Part d'aquests residus tenen uns sistemes de

gestió i una normativa pròpia que no tractarem en aquest manual, atès que el nostre

marc d’estudi serà la FORM present als residus municipals.

La Llei 10/1998 de residus (Estat espanyol, 1998) estableix que els residus municipals

són aquells generats als domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, així com tots

aquells que no siguin perillosos i que per la seva naturalesa i composició es poden

assimilar als produïts als llocs o activitats esmentats. A més, la norma diu que es

consideren residus urbans els residus procedents de la neteja de vies públiques, zones

verdes, platges, animals domèstics morts, així com mobles, vehic les abandonats i runa

d’obres de reparació domiciliària.

A la normativa catalana, la Llei 6/1993 reguladora dels residus (Generalitat de

Catalunya, 1993), es defineix els residus municipals com “els residus domèstics i

també els de comerços i d’oficines i serveis i d’altres residus que, per llur naturalesa o

composició, poden assimilar-se als residus domèstics”.

Quant a la classificació d'aquests residus municipals, el PGRMC (1995-2000)

(Generalitat de Catalunya, 1995) feia una distinció tipològica diferenciant:

- Residus municipals ordinaris. Aquells que són objecte de recollida ordinària

d'escombraries. Serà la matèria orgànica d'aquests residus la que es

recollirà selectivament i es tractarà posteriorment per fer compost.


6

- Residus municipals voluminosos. Els que per la seva grandària no poden ser

evacuats a través dels mitjans convencionals utilitzats pels residus

municipals ordinaris (per exemple, electrodomèstics, mobles, matalassos,

somiers, portes, etc.).

- Residus municipals especials. Aquells que pel caràcter perillós de la seva

composició tampoc no poden ser evacuats com els residus municipals

ordinaris (per exemple, pintures, coles, medicaments, bateries de cotxe,

etc.).

En el PGRMC (2001-2006) (Generalitat de Catalunya, 2001) s’afegeix una nova

classificació complementària a l’anterior, distingint entre:

- residus municipals comercials (residus procedents de comerços, oficines i

serveis), i

- residus municipals domiciliaris.

Aquesta nova classificació es realitza tenint en compte l'origen del residu. En ambdós

casos es genera matèria orgànica. En el primer cas, en aquelles activitats econòmiques

on es venen productes frescs (carns, fruites, verdures, etc.) i elaborats (bars,

restaurants, etc.) i en el cas dels domicilis sobretot en l'elaboració dels àpats. Així

doncs, caldrà tenir en compte aquestes dues fonts generadores de matèria orgànica a

l'hora de dissenyar i portar a terme la campanya per a la recollida selectiva d'aquesta

fracció.

1.1. EL CICLE DE LA MATÈRIA ORGÀNICA La matèria orgànica està formada majoritàriament per molècules de carboni (C),

nitrogen (N), hidrogen (H), oxigen (O), sofre (S) i fòsfor (P). Als ecosistemes naturals

on no intervenen els éssers humans (i sempre que hi hagi presència d'aigua, llum i

nutrients) els vegetals i els organismes autòtrofs creixen i es multipliquen. Els

herbívors s'alimenten dels vegetals i els carnívors, alhora, d'aquests. Quan els éssers

vius moren, excreten o muden, les restes passen al sòl, on experimenten un procés de

descomposició al final del qual es transformaran de nou en nutrients. D'aquesta

manera, es tanca el cicle de nutrients i es garanteix la conservació natural del sòl. La

matèria orgànica, alhora, té moltes altres funcions a més d'aportar nutrients al sòl, ja


7

que afavoreix el desenvolupament d'altres microorganismes, subministra i regula l'aire

i l'aigua a les arrels, etc.

Amb els sistemes de producció agrícoles actuals no es respecten els cicles de nutrients

del sòl, a excepció d'aquells que consideren tot un seguit de qüestions ambientals i

socials i que són coneguts com a "biològics" o "orgànics". En general, es donen

prioritat als guanys econòmics a curt termini i el sòl és considerat un simple

sustentador dels vegetals que hi creixen i no pas un sistema dinàmic i viu. Així, els

vegetals que hi creixen són extrets i comercialitzats de manera que no hi ha cap

aportació orgànica al sòl, que se supleix amb l'aportació de fertilitzants químics, que

tenen conseqüències negatives per al medi, com ara la contaminació d'aqüífers o

l'extracció de matèries primeres per a la seva formulació, i no tenen els avantatges

addicionals de la matèria orgànica. Alhora, les restes vegetals consumides a les cases

esdevenen un residu que fins fa poc tenia un tractament finalista a l'abocador o a la

incineradora amb importants impactes sobre la salut humana i l'ambient.

Amb la recollida selectiva de FORM es pretén reinvertir aquest cicle de la matèria

orgànica i transformar en compost la FORM generada als domicilis, que es podrà

aplicar de nou al sòl com a adob i millorador en les tasques agrícoles i de jardineria

(vegeu Figura 1.1).

Figura 1.1. Cicle trencat de la matèria orgànica i el seu tancament aprofitant els residus orgànics recollits

selectivament al domicili

SÒL

PRODUCTES VEGETALS

RESIDU

COMPOST

MNERALS DEL SÒLABOCADOR

INCINERADORA

CONSUM

PLANTA DE COMPOSTATGE

COMPOSTATGE CASOLÀ

FERTILITZANTS INORGÀNICS

TRACTAMENT FINALISTA

RECICLATGE

SÒL

PRODUCTES VEGETALS

RESIDU

COMPOST

MNERALS DEL SÒLABOCADOR

INCINERADORA

CONSUM

PLANTA DE COMPOSTATGE

COMPOSTATGE CASOLÀ

FERTILITZANTS INORGÀNICS


RECICLATGE


8

1.2. LA NORMATIVA REFERENT A LA FORM

A continuació, es descriu el marc legal que regula la gestió dels residus municipals en

els diversos nivells competencials, amb especial èmfasi en aquelles normatives que

tenen una rellevància especial en la gestió de la FORM i el seu grau d'aplicació.

1.2.1. Normativa europea

• Directiva 91/156/CEE del Consell de 18 de març de 1991 per la qual es modifica la

Directiva 75/442/CEE relativa als residus. Aquesta Directiva estableix que per

protegir de manera eficaç el medi ambient no n’hi ha prou de garantir l'eliminació

responsable dels residus, sinó que també s'han de reduir en origen o recuperar-los

i reciclar-los, promocionar els productes reciclables i afavorir les seves possiblitats

de comercialització.

• Resolució del Consell de 24 de febrer de 1997 sobre una estratègia comunitària de

gestió de residus. La Comissió reitera la necessitat d'aplicar en la Comunitat una

política global de gestió de residus orientada a aconseguir un elevat nivell de

protecció del medi. Estableix el mateix ordre de prioritat en les operacions de

gestió dels residus: prevenció, reutilització, compostatge, recuperació d'energia i,

finalment, eliminació.

• Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d'abril de 1999, relativa a l'abocament de

residus. En aquesta Directiva s'obliga els estats membres a elaborar una

estratègia nacional dirigida a reduir els residus biodegradables destinats a

l'abocador. És interessant destacar-ne les consideracions següents:1

(16) Considerando que deberían tomarse medidas para reducir la producción de

gas metano de vertederos, entre otras cosas, con objeto de reducir el

calentamiento global mediante la limitación del vertido de residuos

biodegradables y el establecimiento de requisitos sobre control de gases de

vertedero.

1 Les cites són una transcripció de les consideracions que incorpora la Directiva 1999/31/CE


9

(17) Considerando que las medidas adoptadas para reducir el vertido de

residuos biodegradables también deberían tener por objeto impulsar la recogida

selectiva de residuos biodegradables, la separación en general, la valorización y

el reciclado.

L'article 5 de la Directiva estableix els objectius de reducció de residus

biodegradables municipals destinats a l'abocador, segons:

Ø Any 2006: reducció de fins al 75% en pes del total de residus municipals

biodegradables destinats a l'abocador (respecte als residus produïts l'any

1995). Això vol dir que, com a mínim, el 25% dels residus municipals

biodegradables (prenent per base l'any 1995) no podran destinar-se a

l'abocador l'any 2006.



1995).



1995).

Figura 1.2. Evolució de la quantitat màxima de residus biodegradables que podran

ser destinats a l’abocador segons la Directiva 1999/31.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

% m

àxim

de

mat

eria

ls b

iode

grad

able

s de

stin

ats

a ab

ocad

or

1995 2006 2009 2016

any

• Working document. Biological Treatment of Biowaste 2nd Draft. Aquest és un

document de treball elaborat per la Direcció General de Medi Ambient de la


10

Comissió Europea i que, per tant, no té rang normatiu. Tanmateix, volíem fer-hi

referència perquè actualment es troba en fase de discussió i perquè pot tenir un

pes important en la redacció de les futures directives que s'aprovin. En l'apartat

de princ ipis generals del document, es prioritza el compostatge o la digestió

anaeròbia dels residus biodegradables separats selectivament per sobre dels

tractaments mecanicobiològics o d'altres tractaments de recuperació energètica.

També s’hi fixen terminis per implantar de manera obligada la recollida selectiva

de la matèria orgànica a casa i als grans generadors en municipis de més de dos

mil habitants. En el document es fa un esforç per integrar tot tipus de residu

orgànic (no només la FORM), amb la intenció d'ordenar tècnicament i jurídica el

tractament biològic dels residus biodegradables, i es classifiquen en susceptibles

de rebre algun tipus de tractament biològic i aplicables directament al sòl. Segons

aquest ordenament, el terme compost només es podria aplicar al producte

resultant del procés de compostatge dels residus biodegradables que procedeixin

d'una recollida selectiva en origen. En cas contrari, el producte resultant seria

anomenat residu biodegradable estabilitzat i tindria restringit l'àmbit d'aplicació.

En ambdós casos, es defineixen diferents categories de qualitat segons les seves

característiques.

1.2.2. Normativa estatal

• Llei 10/1998, de 21 d'abril, de residus. És la transposició al dret intern de la

Directiva 91/156/CEE i constitueix la norma bàsica de caràcter més general

aprovada sobre residus a l’Estat espanyol.

L’article 4.3 atribueix als ens locals l'obligatorietat de la recollida, transport i

l'eliminació dels residus urbans, mentre que abans d’aquesta Llei només hi

estaven obligats els municipis de més de cinc mil habitants.

L’article 20.3 especifica que tots els municipis amb una població superior a cinc

mil habitants estan obligats, abans de l'1 de gener del 2001, a implantar

sistemes de recollida selectiva de residus urbans que en possibilitin el

reciclatge i altres formes de valorització. S'entén per recollida selectiva el


11

sistema de recollida diferenciada de materials orgànics fermentables i de

materials reciclables.

Alhora, la Llei preveu l'elaboració de plans nacionals de residus, que són el

resultat de la integració dels respectius plans autonòmics de gestió (dels quals

les comunitats autònomes són responsables) i admet la possibilitat que els ens

locals puguin elaborar els seus propis plans de gestió de residus urbans.

• Pla Nacional de Residus Urbans (2000-2006). Programa Nacional de

Compostatge. El Pla Nacional de Residus Urbans (PNRU), aprovat el gener de

2000, determina que, a més dels municipis de cinc mil habitants, els municipis

de més de mil habitants també hauran d'establir sistemes de recollida selectiva

abans de l'any 2006. El PNRU preveu promoure el reciclatge orgànic dels

residus municipals mitjançant el Programa Nacional de Compostatge. En

aquest programa s'inclou com a objectiu el compostatge del 40% de la FORM

per a final de l'any 2001 i el 50% per a final del 2006 i la biometanització

(valorització energètica mitjançant digestió anaeròbia) del 2% per a final 2001

i del 5% per a final del 2006.

• Ordre del 28 de maig de 1998 sobre fertilitzants i afins. Ofereix un llistat dels

fertilitzants i afins que poden utilitzar-se en agricultura, entre els quals hi ha el

compost, i estableix continguts màxims i mínims de metalls pesants que poden

contenir i de les característiques de la seva composició.

• Nova normativa sobre el compost i altres actuacions. Actualment, el Ministeri

de Medi Ambient està elaborant una nova normativa per completar la

normativa existent (Ordre de fertilitzants i afins de 1998) i adaptar-la a les

exigències ambientals actuals tenint en compte el futur marc normatiu. Les

directrius amb què s'està treballant són millorar la definició de compost, aclarir

quines són les matèries primeres que poden compostar-se, augmentar el

contingut de matèria orgànica exigit al compost i incloure-hi paràmetres per

definir la seva estabilitat, limitar la quantitat d'impureses, establir diferents

categories de compost i informar sobre les seves característiques

agronòmiques. Alhora, també s’hi volen incloure una sèrie d'actuacions per

garantir-ne la producció i utilització, com per exemple instruccions per a


12

l’aplicació, activitats de formació de tècnics de compostatge i l'establiment d'un

centre o xarxa de centres per a l'assessorament i el control de qualitat.

1.2.3. Normativa catalana

• Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. És la llei marc que regula

els principis d'actuació en la gestió de tots els seus residus inclosos en el seu

àmbit d'aplicació i delimita les competències dels diferents ens a Catalunya.

D'acord amb l'article 47, tots els municipis de més de cinc mil habitants han

d'implantar amb caràcter obligatori la recollida selectiva de la FORM. La resta

de municipis, amb una població inferior, tot i no estar-hi obligats, poden fer-ho

de manera voluntària, ja sigui de manera independent o mancomunant-se amb

altres municipis.

• Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (2001-2006). Els

objectius fixats en l’anterior PGRMC durant el període 1995-2000 preveia com a

objectiu per a l’any 2000 la recollida del 50% de la FORM generada. Tanmateix,

l’any 2000 només se n’havia assolit el 2,6%. En el PGRMC (2001-06) els

objectius globals de valorització de la FORM a Catalunya són del 40% per a

l’any 2003 i del 55% l’any 2006. També es fixen diferents objectius específics,

com ara aconseguir que la recollida selectiva en origen es realitzi no només a

casa sinó també als grans generadors de matèria orgànica i reduir la quantitat

de matèria orgànica destinada a deposició.

1.3. SITUACIÓ ACTUAL DELS RESIDUS A CATALUNYA I EUROPA La generació de residus ha estat un dels problemes més greus amb què s’han topat les

societats actuals, que observen com no paren de créixer en pes, volum, toxicitat i

diversitat de composició provocant greus problemes socials i ambientals.

És per aquest motiu que les directrius fixades en la política ambiental de la UE es

basen en la precaució i en la prevenció de la quantitat i toxicitat dels residus, entesos

aquests com un valuós recurs que cal aprofitar i no pas com a material irrecuperable.


13

Pel que fa a Europa, les quantitats de residus generades difereixen molt segons

l'activitat econòmica predominant i el país de què es tracti. L'activitat econòmica que

més residus genera a Europa occidental és l'agricultura, seguida de la construcció i la

indústria manufacturera. Els residus domèstics formen més del 65% del total dels

residus municipals; per tant, una important part d'aquests s’origina a casa.

Durant els darrers anys en què s'han elaborat informes, s'ha posat de manifest que les

quantitats de residus municipals tendeixen a augmentar. S'estima que el total de

residus municipals generats a Europa occidental va ser aproximadament de 190

milions de tones a mitjan anys noranta, el que representa una mitjana de 575 kg per

càpita. Dinamarca, Alemanya, França, els Països Baixos i Àustria tenen nivells de

generació de residus municipals superiors a 500 kg per càpita, mentre que Grècia,

l'Estat espanyol, Portugal i Suècia tenen nivells inferiors a 400 kg per càpita.

Malgrat que l'objectiu de la gestió dels residus segons la no rmativa europea passa per

reduir-ne (i a continuació vénen el reciclatge, el compostatge, la incineració i

l’abocador), a la majoria de països continua predominant l'abocador, que en molts

casos es presenta com l'opció més barata. La incineració, per la seva part, es manté

estable en la majoria de països i a l'alça en altres, com són Dinamarca, Suècia i Suïssa.

Pel que fa al reciclatge i al compostatge, les dades mostren un fort increment, sobretot

en països com Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Luxemburg, els Països Baixos i Noruega,

on el percentatge de recuperació assolia uns nivells del 30-50% en el període 1996-97

(De Medina-Rosales, M.).

A Catalunya, tot i l’augment en la presa de consciència de la ciutadania, la quantitat de

residus no ha deixat d’augmentar en els darrers deu anys (vegeu Figura 1.3). En el

període 1992-2001, la quantitat de residus municipals va augmentar el 28,8% en pes.

Aquest augment no s’ha esdevingut per un augment tan elevat de la població durant

aquest període (només un 4,5%), sinó més aviat per un augment de la utilització de

béns materials de ràpid envelliment i d’envasos sense retorn. Aquesta darrera qüestió

mostra, en part, el fracàs dels sistemes integrats de gestió (SIG) implantats per la

LERE a l’hora de reduir la quantitat de materials d’envasos destinats a tractament

finalista.


14

Figura 1.3. Evolució de la generació dels residus municipals a Catalunya

en el període 1995-200. Font: PGRMC (2001-2006)

25002600270028002900300031003200330034003500

1995 1996 1997 1998 1999 2000

Any

mile

rs d

e T

ones

1

1.1

1.2

1.3

1.4

1.5

1.6

Kg/

hab

i di

a

Tones

Kg/hab/dia

Des de l’any 1992 fins al 2001 hi ha hagut un augment important del reciclatge, que

ha passat del 0,7% en pes al 17% dels residus generats. Tanmateix, aquests nivells de

reciclatge es troben per sota dels objectius fixats en el PGRMC (1995-2000) tal com es

pot observar a la Taula 1.1. Tot i que quantitativament les fraccions destinades a

compostatge i reciclatge es mantenen estables o augmenten lleugerament,

percentualment queden diluïdes en l’increment de la generació de residus anual.

Taula 1.1. Objectius de reciclatge l'any 2000 fixats al PGRMC (1995-2000) i dades reciclatge l'any 2000.

Objectius recuperació 2000 Recollida 2000

(Tn) % (Tn) %

Vidre 101.561 40 76.138 29,1

Paper i cartró 328.485 46 155.370 21,1

Envasos

lleugers

- - 20.395 8,9

Matèria

orgànica

637.802 50 32.303 2,6

Quant als envasos lleugers, els objectius de valorització establerts per la Llei 11/97

d'Envasos i Residus d'Envasos (Estat espanyol, 1997), que s'havien de complir abans

del juny del 2001, es troben força lluny dels resultats obtinguts l'any 2000,2 tal com es

2 Les dades sobre la recollida d'envasos lleugers del 2001 encara no s'han fet públiques en la data d'elaboració d'aquest manual.


15

pot observar a la Taula 1.1. Aquests objectius, fixats per la Directiva 94/62/CE, eren la

valorització del 50% com a mínim i el 65% com a màxim (en pes) de la totalitat dels

residus d'envasos generats i el reciclatge del 25% com a mínim i 45% com a màxim

(en pes) de la totalitat dels materials que formen part de tots els residus d'envasos

generats (amb un mínim del 15% per a cada material).

Davant d'aquesta situació cal prioritzar, implantar i promoure les polítiques destinades

a la reducció, reutilització i, finalment, reciclatge dels residus. En aquest darrer terme,

la recollida selectiva domiciliària de la matèria orgànica i el seu posterior compostatge

es planteja com a única alternativa real per aconseguir una reducció notable de la

quantitat de residus destinada a l'abocador, al mateix temps que s'obté un producte

beneficiós per al medi: el compost.

1.4. LA CARACTERITZACIÓ DELS RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA Un aspecte clau a l'hora de dissenyar qualsevol sistema de gestió de residus

municipals és conèixe r la quantitat de residus generats i la seva caracterització, és a

dir, la composició mitjana de les fraccions que formen els residus que volem tractar.

Segons el PNRU (2000-2006), la quantitat de residus produïts a Catalunya el 1996

representava el 16,5% del total de l’Estat espanyol. Pel que fa a la quantitat de residus

que es generen a Catalunya, segons el PGRMC (2001-2006), l'any 2000 la generació

va ser d’1,54 kg/habitant i dia considerant la població del cens del 1996 i d’1,39

Kg/habitant i dia considerant la població estacional.

L'estudi de la generació de residus obliga a tenir en compte el territori i l'activitat

econòmica principal de cada àrea. A la Taula 1.2 s'observa que a les comarques

considerades rurals el coeficient de generació segons el cens és el més elevat mentre

que si considerem la població estacional passa a ser la més baixa de totes. De fet, la

major part d'aquestes comarques rurals són zones agràries de tipus tradicional i

comparativament tenen uns nivells de generació més baixos per la seva escassa

activitat industrial, les diferents pautes de consum i de comportament i la capacitat

d'aprofitament de certs tipus de residus de les deixalles. Alhora, moltes són zones

turístiques i de segona residència, i els seus augments poblacionals fan que tinguin uns

nivells de generació de residus per habitant resident més elevats que la mitjana. Quan

es considera la població estacional, és a dir, la mobilitat de la població per motius de

treball, estudi o lleure, els coeficients de generació es moderen substancialment. Pel


16

que fa a les comarques considerades urbanes, la seva generació és més elevada a

causa de les seves pautes de consum (per exemple, més productes envasats) i perquè

les conductes no permeten l'aprofitament i reciclatge de molts materials que en

poblacions agràries sí que serien aprofitats.

Taula 1.2. Distribució de la generació de residus per tipus de comarca l'any 2000. Font: PGRMC(2001-2006)

Tipus de comarca

Comarca

kg/habitant i dia

(segons cens 1996)

kg/habitant i dia (segons població estacional)

RURAL

Alt Camp, Alt Empordà, Alt Penedès, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Baix Penedès, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l'Estany, Pla d'Urgell, Priorat, Ribera d'Ebre, Ripollès, Segarra, Selva, Terra Alta, Urgell, Val d'Aran

1,87 1,25

URBANA -RURAL

Anoia, Bages, Baix Ebre, Baix Llobregat, Garraf, Gironès, Maresme, Montsià, Osona, Solsonès, Vallès Oriental

1,74 1,44

URBANA EMSHTR, Baix Camp, Segrià, Tarragonès, Vallès Occidental

1,40 1,41

Quant a la tipologia dels residus, l’obra Estudio de caracterización y composición de los

residuos sólidos urbanos en España, publicada al 1999 i encarregada pel Ministeri de

Medi Ambient (DGCEA, 1999), ofereix una fotografia de la composició mitjana dels

residus municipals a Catalunya. Segons es mostra a la Figura 1.4, elaborada a partir

de les dades de l'estudi anterior, la FORM, el paper i cartró, els plàstics i el vidre són,

respectivament, les fraccions més importants al nostre país.

Figura 1.4. Composició mitjana dels residus municipals a Catalunya (% en pes).

FORM38%

paper i cartró21%

vidre8%

metalls5%

tèxtils4% Diversos

8%

plàstics16%


17

Aquestes dades són una composició mitjana per a tot Catalunya i cada àmbit territorial

presentarà variacions respecte a aquest valor mitjà. En aquest sentit, a nivell

provincial, Barcelona és la que conté menys quantitat de FORM, amb el 36,3%, mentre

que Tarragona és la que presenta un valor més alt, amb el 47,6%.

De la mateixa manera que en la generació de residus municipals, els municipis

considerats rurals tenen un tret diferencial i s'associen generalment a uns nivells de

generació de FORM més elevats que els dels urbans, on la generació d'envasos lleugers

és més elevada.

1.5. TRACTAMENT DE LA FORM

Aquest manual va dirigit a aquells municipis on es vol implantar la recollida selectiva

domiciliària de la FORM per obtenir compost. Si l’objectiu és obtenir un compost de

qualitat, el tractament de la matèria orgànica sense una recollida selectiva prèvia, ja

sigui amb una tria anterior o posterior al compostatge, es desaconsella. Per tant, els

veïns/es hauran de separar els residus orgànics de la resta, els hauran de dipositar en

el cubell de la FORM, que es recollirà (ja sigui en contenidors o porta a porta) i es

tractarà per fer-ne, finalment, compost.

A Catalunya tenim l’experiència de plantes de compostatge, com les de Vilafranca del

Penedès, Gavà i Mataró (també anomenades plantes de primera generació), on els

residus municipals arribaven tots barrejats i es tractaven després de fer una separació

a la mateixa planta. Posteriorment, amb l’entrada de la Llei 6/1993 i de les normatives

europees que indicaven la necessitat de realitzar la recollida de FORM en origen,

sorgiren les plantes de compostatge de segona generació, on es treballava amb

matèria orgànica separada als domicilis. Segons els resultats obtinguts des de l’any

1985 pel Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i l’Escola Superior

d’Agricultura de Barcelona en ambdós tipus de planta, es conclou que per obtenir un

compost de qualitat (amb baix contingut en metalls pesants, més estabilitat, més

contingut de nutrients, etc.) és indispensable que aquest provingui de FORM recollida

selectivament (Soliva M et al, 2000).


18

Així doncs, el següent pas és conèixer quins materials orgànics hem de separar a casa.

La definició de FORM varia segons la zona on ens trobem. D'aquesta manera, quan

parlem de FORM a Catalunya, de la mateixa manera que al nord d'Itàlia, ens referim al

conjunt de materials que provenen d'organismes vius, ja siguin animals o vegetals.

Aquest concepte és molt més ampli en comparació amb altres països europeus, com

ara Holanda, la regió de Flandes a Bèlgica i alguns territoris d'Alemanya i Àustria, on

s'usa la definició de VJF (verdures, jardí i fruita), que és una barreja de restes de jardí

i restes orgàniques d’abans de cuinar. A la Taula 1.3 es presenten els materials que es

consideren aptes per a la recollida selectiva de la matèria orgànica a Catalunya. Com

hem vist a l'apartat 1.4, aquesta fracció constitueix el major percentatge en pes de les

nostres deixalles.

Taula 1.3. FORM que pot ser recollida selectivament per compostar

materials compostables

restes de menjar (verdura, fruita, pasta, arròs bullit...)

restes de carn i de peix

ossos

closques de fruits secs, de marisc, de mol·luscs i d'ous

paper de cuina brut i tovallons

marro del cafè i bosses d'infusió

restes de plantes i del jardí

taps de suro

serradures

rossegons de pa

excrements d'animals domèstics

Figura 1.6. Planta de compostatge de

Torrelles de Llobregat (segona generació). Vista parcial

de les piles, voltejadora i cabina de selecció manual

Figura 1.5. Planta de compostatge de Mataró

(primera generació). Vista parcial de les cintes i del

garbellador.


19

Un cop recollida selectivament la FORM, es pot tractar per dues vies:

a) El compostatge: originalment és un procés biològic natural aeròbic (en

presència d'oxigen) en el transcurs del qual els microorganismes que hi ha al residu

ataquen i degraden la matèria orgànica, alliberen energia per l'activitat metabòlica i,

gràcies a una sèrie de reaccions bioquímiques, aigua, anhídrid carboni i sals minerals i,

després d'uns mesos de transformació, matèria orgànica estabilitzada anomenada

compost (Soliva, M 2001). Les instal·lacions on es porta a terme aquest procés

s'anomenen plantes de compostatge.

b) La digestió anaeròbia: consisteix en la descomposició microbiològica en medi

anaerobi (en absència d'oxigen) de compostos orgànics en condicions controlades,

amb producció final d'un gas combustib le (biogàs) (Flotats, X. 2000). Amb aquest

tractament s'aconsegueix una reducció important del volum d'entrada. Les

instal·lacions dissenyades per optimitzar aquest procés s'anomenen digestors de

metà, plantes de biogàs o simplement reactors anaerobis.

Aquests dos tractaments no són contraposats, ja que en un primer episodi la FORM pot

passar per un procés anaeròbic amb el qual s'obté biogàs, un combustible amb una

concentració en metà superior al 60%. Tanmateix, amb aquest tractament no

s'aconsegueix l'estabilització total de la matèria orgànica del residu tractat, i per tant el

procés de compostatge es configura com a sistema més adequat per a la seva aplicació

posterior al sòl.

La utilització del tractament anaerobi per als residus recollits en massa (sense recollida

selectiva domiciliària prèvia) per obtenir biogàs i reduir el volum de les deixalles es

desaconsella. D'aquesta manera no es resol el problema dels residus, ja que el

material resultant va directament a l'abocador o a la incineradora, ni aprofitem el

contingut dels nutrients presents en la FORM.

Tenint en compte que el context en què ens trobem és de tendència a tancar cicles, els

processos de recuperació de nutrients s'han de prioritzar per sobre dels d'eliminació.

Així, el producte resultant del tractament de la recollida selectiva de la FORM haurà de

ser el compost. Aquest es defineix com la matèria orgànica que ha estat estabilitzada

fins a transformar-se en un producte semblant a les substàncies húmiques del sòl, que


20

es troba lliure de patògens i de llavors de males herbes, que no atreu insectes o

vectors, que pot ser manipulada i emmagatzemada sense ocasionar molèsties i que es

beneficiosa per al sòl i per al creixement de les plantes (Haug, R.T 1993).

A Catalunya, la recollida selectiva de la FORM es va iniciar a final de novembre del

1996 als municipis de Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, en el marc del projecte

Residu Mínim. Des de llavors, s'han incrementat de mica en mica tant el nombre de

municipis que l'han implantat com el nombre de plantes de compostatge. L'any 2001

(dades de 31-XII-2000), el nombre de municipis que realitzaven la recollida selectiva

domiciliària de la matèria orgànica a Catalunya era de setanta-tres, amb una població

de 600.280 habitants. Actualment (dades de setembre del 2002), hi ha tretze plantes

de compostatge en funcionament i dues en construcció (vegeu Taula 1.4). En el cas de

l'ECOPARC I i II, les dues instal.lacions incorporen també un sistema de digestió

aneròbia amb una capacitat de tractament de setanta-cinc tones anuals.

Taula 1.4. Plantes de tractament de compostatge de la FORM a Catalunya. Font: web de la Junta de

Residus, de Giró, F (2000) i consulta telefònica a l’Ajuntament de Manresa i Ecoparc-I.

Planta de

compostatge i

digestió

anaeròbia

Comarca

Capacitat de

tractament

(tones/any)

Data d’inici

d’activitat

EN SERVEI

Torrelles de

Llobregat

Baix

Llobregat 3.000 XII-1-1996

Botarell Baix Camp 20.000 VII-1997

Castelldefels Baix

Llobregat 10.000 I-1998

Santa Coloma

de Farners La Selva 11.600 III-1998

Jorba L’Anoia 3.300 IV-1998

Granollers Vallès

Oriental 25.000 IV-1999

Montoliu de

Lleida Segrià 18.000 I-2000

Sant Cugat del

Vallès

Vallès

Occidental 12.000 III-2000

Sant Pere de

Ribes Garraf 20.000 V-2000

Mas de

Barberans Montsià 5.000 II-2001


21

Seu d’Urgell Alt Urgell 3.670 II-2001

Barcelona

(Ecoparc I) Barcelonès 50.000 IX-2001

Manresa Bages 16.300 I-2002

EN CONSTRUCCIÓ

Terrassa Vallès

Occidental 15.000 -

Montcada i

Reixac (Ecoparc-

II)

Vallès

Occidental

50.000

-

A aquestes plant es de tractament de la FORM a Catalunya, cal sumar-hi les quatre

plantes de compostatge per al tractament dels fangs de depuradora procedent de les

EDAR (Manresa, Vila Seca-Salou, Blanes i Teià), que depenen de l’Agència Catalana de

l’Aigua, i les dotze plantes de compostatge privades de tractament de dejeccions

ramaderes (Compost Segrià SA, Adovil II SL, Josep Padròs Solanich, Fervosa Burés

SA, Prodeasa, Inferín SL, Planta de compostatge Fumanyà SL, Feresp SL, Prodeasa

(Castelló d’Empuries i a Vilablareix), Grupo Sanchez SL i Abonos orgánicos Boix SL).

1.6. ELS BENEFICIS D'IMPLANTAR LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM

1.6.1. Millora del medi ambient

Possiblement, els residus són una de les qüestions que més costa de visualitzar com a

problema ambiental per la ciutadania. Ens desprenem dels nostres residus en un

contenidor, i l’endemà torna a estar buit i ningú no sap on han anat a parar.

Tanmateix, els residus, sobretot la FORM, tenen unes conseqüències ambientals i

socials prou greus quan reben un tractament finalista, és a dir, quan van a parar a

l'abocador o a la incineradora.

En un estudi realitzat per l'Ajuntament de Barcelona3 sobre les fonts d'emissió de

gasos d'efecte hivernacle a la ciutat, es posava de manifest que l'abocador del Garraf

era la primera font d'emissions, per davant del trànsit rodat i la indústria, amb un

26% del total. Aquest elevat percentatge s'origina per la descomposició de la matèria

3 Dades extretes de la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona:

http://www.bcn.es/publicacions/b_mm/bmm57/bmm57_14.htm


22

orgànica continguda en la gran quantitat de residus abocats diàriament en aquest

abocador (una trentena de municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, però més

de la meitat de les escombraries que s'hi aboquen provenen de Barcelona). En aquest

estudi també es posava de manifest la important contribució de la incineració de

residus en les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle. En total, una tercera part

de les emissions d'efecte hivernacle a Barcelona provenen dels residus (abocador i

incineradora). Com hem vist anteriorment, la Directiva 1999/31 té per objectiu la

disminució progressiva de residus biodegradables als abocadors, ateses les greus

conseqüències que originen com a factors que afavoreixen el canvi climàtic.

Figura 1.7. Panoràmica parcial de l'abocador del Garraf

Tanmateix, la solució no passa per la recuperació in situ del biogàs emès als

abocadors, ja que les tecnologies actuals aconsegueixen un percentatge de recuperació

de biogàs molt reduït en relació amb el total generat. La implantació de la recollida

selectiva en origen de la FORM i el seu correcte tractament, ja sigui en forma de

compostatge o digestió anaeròbica (amb compostatge posterior) es plantegen com les

alternatives més raonables per a una gestió més sostenible d'aquesta fracció dels

residus. Les possibles olors que poden relacionar-se amb les plantes de compostatge

no s'han d'atribuir al procés sinó a una incorrecta gestió de la planta, ja que es tracta

d'un procés aerobi en el qual no s'han de produir fermentacions sense oxigen ni

tampoc, per tant, pudors.


23

Un altre greu problema associat a la FORM en els abocadors són els lixiviats, que es

produeixen durant la seva descomposició i que contenen una elevada concentració de

metalls pesants, organoclorats i altres productes nocius que poden contaminar les

aigües subterrànies. Part d'aquests lixiviats poden ser recollits i posteriorment tractats

en una planta de tractament d'aigües amb processos terciaris específics que, a la

vegada, generen uns llots que han de ser tractats novament i finalment dipositats en

abocadors per a residus industrials.

Alhora, cremar els residus amb la incineració comporta destruir uns recursos o uns

materials, en aquest cas la matèria orgànica, amb un elevat contingut de nutrients i

amb potencialitats d'ús al nostre país, per raó dels baixos nivells de carboni dels

nostres sòls.

Per tant, i tal com diu el PGRMC (2001-06), és convenient un canvi de la mentalitat.

Si ha predominat fins avui la visió del residu com a tal, cal introduir una visió basada

en la utilitat d’aquestes matèries primeres com a recurs. Tal com es mostra a la

Figura 1.8, encara queda molt camí per fer.

Figura 1.8. Gestió dels residus municipals a Catalunya l’any 2.000. Font: PGRMC (2001-06)

Incineració20%

Recollida selectiva

14%

Abocador66%

1.6.2. Obtenció del compost: un material beneficiós per al medi ambient

El contingut de matèria orgànica és un factor essencial en la capacitat del sòl a l'hora

de resistir l'erosió i mantenir la fertilitat. Un cop estès sobre el sòl, el compost es

descompon i allibera gradualment els nutrients que conté.


24

D'uns anys ençà, existeix una preocupació creixent per la degradació del sòl en zones

importants del sud d'Europa. Segons estudis efectuats per la Comissió Europea, el

74% dels sòls del sud d'Europa contenen un baix (3,4%) o molt baix (1,7%) contingut

de matèria orgànica al sòl, tal com es pot observar a la Figura 1.9 (Comissió Europea,

2001). Els agrònoms consideren que els sòls amb un contingut inferior a l’1,7% es

troben en un estat de predesertificació.

Alhora, les conseqüències de l'erosió del sòl a Europa fan que en més d'una tercera

part de la conca mediterrània les pèrdues anuals de sòl s'aproximin a les 15 tones per

hectàrea.

Donada aquesta situació, l'ús generalitzat de compost com a esmena orgànica del sòl

pot tenir una gran transcendència ecològica. Els seus efectes beneficiosos a nivell físic,

químic i biològic sobre les propietats del sòl fa que aquest material tingui grans

potencialitats d'ús en el sector agrícola, a la jardineria, la construcció i que sigui una

excel·lent esmena per a la rehabilitació de sòls degradats.

Figura 1.9. Contingut de carboni orgànic als sòls del sud d'Europa. Font: European Soil Bureau

A continuació, es fa un recull de les seves propietats en el sòl:

Ø A nivell físic, l'addició de compost provoca una millora de les propietats

estructurals del sòl, que es reflecteix en un augment de la seva porositat total.


25

S'observa un augment notable del nombre de porus de reserva i de transport

a costa d'una disminució de les fissures. Això afavoreix la infiltració i retenció

d'aigua per al creixement de les plantes i l'activitat microbiana, actuant contra

l'enfangament, i afavoreix l'intercanvi gasós. L'estabilitat dels seus agregats és

un factor favorable respecte a l'acció destructiva de l'aigua, de manera que

així es redueix l'erosió.

Ø Pel que fa a les propietats químiques, l'addició de compost provoca un

augment de matèria orgànica en el sòl que millora la seva capacitat

d'intercanvi catiònic. Això facilita la retenció dels nutrients i n’evita la pèrdua

per escolament.

Ø Hi ha molts autors que han establert una re lació directa entre aportació de

compost i un augment del rendiment de diferents cultius com a resultat de la

disponibilitat de nitrogen per part de la planta. Els increments de

macroelements com el nitrogen, fòsfor i potassi depenen tant del contingut

d'aquests elements en el compost com de la dosi aplicada.

Ø A causa del valor lleugerament bàsic del compost, la seva aplicació corregeix

els problemes provocats per l'acidesa dels sòls (manca de calci, excés

d'alumini...). A més, aquest valor de pH el situa en la zona on es fa màxima la

disponibilitat de nutrients per part de la planta.

Ø Des del punt de vista biològic, l'aplicació de compost al sòl afavoreix la

proliferació de microorganismes deguda a l'aportació de carboni, nitrogen i a

altres elements essencials per al seu creixement. Amb l'addició de matèria

orgànica augmenta considerablement la quantitat de fauna en el sòl (cucs de

terra i altres organismes) que tenen un efecte favorable en la seva estructura

perquè hi afavoreixen la circulació d'aire i aigua.

Ø També s'ha apuntat el possible efecte de biocontrol del compost en la millora

de la resistència dels sòls davant plagues o malalties provocades per

microorganismes patògens, així doncs, s’ha presentat com una alternativa als

plaguicides (García, C 2001).

Cal dir que aquestes propietats positives del compost poden transformar-se en

desfavorables si les aportacions són desmesurades, sobretot si el compost és poc

madur. Per tot això, abans de fer les aplicacions, és recomanable fer una avaluació de

les característiques del sòl receptor i dels requeriments del cultiu. D'altra banda, caldrà


26

assegurar-se que el compost estigui prou estabilitzat i que els nivells de metalls

pesants, patògens i impropis siguin correctes.

El compost, a més de poder ser emprat en tasques agrícoles i en jardineria, també

s'utilitza com a part dels projectes d'obra pública de les administracions en la

regeneració de talussos o pedreres, en la clausura d'abocadors, etc.

1.6.3. Compliment de la normativa vigent

Com hem vist anteriorment, totes les normatives, des de l'àmbit europeu fins a

l'autonòmic, preveuen i incorporen o bé la reducció de residus biodegradables als

abocadors o bé la recollida selectiva de la matèria orgànica a casa. Entre aquestes, a

Catalunya la Llei 6/93 reguladora dels residus i a l'Estat la Llei 10/98 fixen la obligació

de la implantació de la recollida selectiva de la FORM en aquells municipis de més de

cinc mil habitants on encara no s'hagi realitzat. La Directiva 1999/31/CE introdueix

els objectius de reducció dels residus biodegradables municipals destinats als

abocadors i de compliment en els anys 2006, 2009 i 2016. Aquesta Directiva, tot i

que no defineix de quina manera s'han d'assolir aquestes reduccions, dóna

indicacions clares que aquests residus biodegradables s'haurien de tractar

preferentment amb tractaments biològics com ara el compostatge i la digestió

anaeròbia.

1.6.4. Reducció de la quantitat de residus destinada a tractament finalista

Hi ha una jerarquia per a la correcta gestió dels residus que ha adoptat el nom de la

llei de les tres erres, és a dir Reduir, Reutilitzar i Reciclar, i que s'estableixen a la

Directiva 91/156/EEC.

La matèria orgànica, com hem vist anteriorment, constitueix gairebé la meitat dels

residus municipals en pes. Així doncs, tota política de residus que tingui com a objectiu

assolir uns nivells màxims de recuperació dels seus materials i reduir la quantitat de

residus que van a tractament final (abocador o incineradora) passa inevitablement per

implantar la recollida selectiva de la FORM.


27

2. MODELS I SISTEMES DE RECOLLIDA QUE INCORPOREN LA

RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM

El PGRMC (2001-2006) estableix un model genèric de recollida i tractament dels

residus municipals que les entitats locals amb competències sobre la gestió dels

residus municipals han de desenvolupar i adaptar a les característiques pròpies de

cada municipi o agrupació municipal (vegeu Figura 2.1).

Figura 2.1. Model de recollida i tractament dels residus municipals segons el PGRMC (2001-2006)

Per dur a terme les diferents recollides selectives, s'estableixen quatre nivells diferents

de recollida:

- A la vorera. Els contenidors per a la recollida selectiva estan ubicats al carrer,

molt a prop de l'usuari, per facilitar al màxim la col·laboració ciutadana. Un

recorregut inferior a cinquanta metres és un bon indicador d'aquest nivell de

recollida. El PGRMC estableix un càlcul òptim per a zones urbanes equivalent a

un contenidor per cada vuitanta habitants.

- Àrea d’aportació. Amb l'objectiu d'abaratir els costos de gestió, la densitat

d'aquests contenidors situats al carrer és inferior als de vorera. El sistema es

basa en la disposició del ciutadà a recórrer una certa distància per llençar els

seus residus. Segons el PGRMC es considera una norma de disseny adequada

limitar en tres-cents metres la distància màxima de l'usuari fins a una àrea

d'aportació. Tanmateix, i atesa la major densitat de població, en zones urbanes

aquesta distància hauria de ser inferior.


28

- Porta a porta. Aquesta opció s'utilitza per recollir aquelles fraccions en què es

volen aconseguir elevats percentatges de recuperació. S'està utilitzant amb

èxit en les diferents recollides selectives domiciliàries i també es realitza

puntualment en els grans generadors (la més estesa és, en aquest cas, la de

paper i cartró).

- Deixalleria. És un centre de recepció i emmagatzematge selectiu de residus

municipals que no són objecte de recollida domiciliària, tot i que també permet

l'aportació de materials que ja són objecte d'altres sistemes de recollida.

L'annex III de la Llei 6/93 reguladora dels residus de Catalunya especifica

quins són els residus d'obligada admissió en aquests centres. A la llista

destaquen, entre d'altres, tot un conjunt de residus municipals especials

(fluorescents, bateries, pneumàtics, vernissos, etc.). Els usuaris de les

deixalleries són els particulars, els comerços i oficines i les activitats de petits

professionals. La distància que han de recórrer els ciutadans per arribar a

aquest tipus d'instal·lacions és més elevada que en els casos anteriors.

Els diferents models de recollida de residus existents a Catalunya recullen els residus

domiciliaris mitjançant alguns dels sistemes anteriors. La diferència rau principalment

en el tipus de residu que es recull a cada nivell de recollida.

2.1. MODELS DE REFERÈNCIA

A Catalunya destaquem dos models que incorporen la recollida selectiva de la FORM:

el model Valor i el model Residu Mínim. Tanmateix, en alguns municipis podem trobar

variants d’aquests models que se’n diferencien perquè hi ha una recollida addicional o

bé perquè varien els sistemes de recollida. Cada model i sistema de recollida té

associats uns nivells de recuperació de materials i uns costos econòmics diferents,

factors decisius a l’hora de decidir el model més adient.

2.1.1. El model VALOR i el model RESIDU MÍNIM

El model Valor, també anomenat Mixt, va ser proposat per la Fundación Plásticos y

Medio Ambiente (creada per les empreses del sector del plàstic a l’Estat espanyol) i

l’Institut Cerdà en el Projecte Valor.


29

Aquest model és el que s’ha estès amb més força a Catalunya. Incorpora la recollida a

la vorera de les restes (fraccions no valoritzables o no segregades) i la FORM, i una

xarxa d'àrees d'aportació on es proposen tres contenidors: un per al paper i cartró, un

altre per al vidre i un altre per als envasos lleugers.

A les Figures 2.2 i 2.3 s’observa la disposició dels contenidors en municipis on s’està

aplicant aquest model.

Figura 2.2. Contenidor de matèria Figura 2.3. Àrea d’aportació de paper i

orgànica i restes a la vorera cartró, vidre i envasos lleugers a Tiana

El model Residu Mínim l’ha impulsat el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA)

amb el suport de diversos ajuntaments, l’EMSHTR i la Junta de Residus. S’està

aplicant als municipis de Molins de Rei, Torrelles de Llobregat, Sant Cugat, la

Mancomunitat de Municipis Penedès-Garraf, Montcada i Reixac, el Papiol, Castellbisbal

i Rubí.

El projecte Residu Mínim és un model de recollida selectiva integral de deixalles en

origen que té pretén recuperar fins al 75% dels materials de la brossa. Aquest sistema

de gestió dels residus parteix de quatre premisses bàsiques:

• Potenciar la reducció dels residus com a opció prioritària; a continuació, la

reutilització; i finalment, el reciclatge. Així es desmitifica el concepte de

reciclatge com la millor i única solució ambiental per als residus.

• La simplicitat tecnològica en les instal·lacions de tractament.


30

• Recollir selectivament el 100% de la brossa per assegurar que es recupera el

màxim percentatge de materials.

• Separar en origen la brossa orgànica per obtenir un compost de qualitat i lliure

de tòxics.

Aquest model proposa la recollida a la vorera de les fraccions “inorgànica i envasos” i

la de matèria orgànica (vegeu Figura 2.4), i dos contenidors a l’àrea d’aportació: el de

paper i el de vidre.

Figura 2.4. Contenidor de matèria orgànica i d’"inorgànica i envasos" a la vorera a Molins de Rei

A les Figures 2.5 i 2.6 es poden observar els diagrames de flux per a cada model. La

diferència substancial entre els dos models se centra en el contenidor groc d’envasos

lleugers. En el model Residu Mínim, aquest contenidor s’elimina i els envasos lleugers

passen al contenidor de la fracció inorgànica i envasos, els quals són recuperats

posteriorment en una planta de tria.


32

Figura 2.5. Diagrama de flux de la recollida segons el model Valor.

VORERA

Contenidor

FORM

Contenidor

restes

ÀREA D’APORTACIÓ

Contenidor Envasos lleugers

Contenidor Paper i cartró

Contenidor

vidre

PORTA A PORTA

Generadors singulars

PORTA A PORTA


PLANTA COMPOSTATGE


CICLE PRODUCTIU

PLANTA DE TRIATGE

RECUPERADORS

Rebuig

RebuigRebuig

COMPOST

VORERA

Contenidor

FORM

Contenidor

restes


Contenidor Envasos lleugers


Contenidor

vidre

PORTA A PORTA


PORTA A PORTA


PORTA A PORTA


PORTA A PORTA


PLANTA COMPOSTATGE


CICLE PRODUCTIU

PLANTA DE TRIATGE

RECUPERADORS

Rebuig

RebuigRebuig

COMPOST


33

2. Figura 2.6. Diagrama de flux de la recollida segons el model Residu Mínim

VORERA

Contenidor

FORM

Contenidormatèria

iorgànica i envasos



Contenidor

vidre

PORTA A PORTA


PORTA A PORTA


PLANTA COMPOSTATGE

COMPOST

PLANTA DE TRIATGE

CICLE PRODUCTIU


RECUPERADORS

RebuigRebuig

Rebuig

VORERA

Contenidor

FORM

Contenidormatèria

iorgànica i envasos



Contenidor

vidre



Contenidor

vidre

PORTA A PORTA


PORTA A PORTA


PORTA A PORTA


PORTA A PORTA


PLANTA COMPOSTATGE

COMPOST

PLANTA COMPOSTATGE

COMPOST

PLANTA DE TRIATGE

CICLE PRODUCTIU


RECUPERADORS

RebuigRebuig

Rebuig


34

2.1.2. Altres experiències a Catalunya

Com ja s’ha dit anteriorment, alguns ajuntaments han incorporat aquests models

amb algunes modificacions que es recullen a continuació.

- El mètode HSR3. Aquest model, anomenat humit-sec-resta, utilitza tres

contenidors a la vorera per recollir-hi la FORM, les restes i els envasos lleugers, i

una àrea d’aportació amb dos contenidors per al paper i cartró i el vidre. Una de

les experiències dutes a terme a Catalunya en aquest sentit és la de Terrassa, tot i

que la FORM encara està en procés d'implantació. En aquest municipi el contenidor

utilitzat per als envasos lleugers és de 1.100 litres, amb un orifici a la tapa que

dificulta l’error de col·locació de brosses tot u. D’aquesta manera augmenta la

proximitat del contenidor d’envasos als veïns/es i s’incrementa notablement el

volum recollit. Els envasos es recullen en contenidors de càrrega posterior i es

compacten, ja que s’ha demostrat que això no crea cap problema en el procés de

tria posterior. A més, així s’aplega més volum d’envasos per servei de recollida que

no pas amb el sistema anterior d’àrea d’aportació. A la Figura 2.7 es presenta

l'evolució dels índexs de recollida d'aquest material en aquest municipi. Els

contenidors d'envasos lleugers a la vorera es van començar a instal·lar a mitjan

any 2000 i actualment (XI/2002) s'està col·locant, també a la vorera, un

contenidor per a la recollida selectiva de paper i cartró.

Figura 2.7. Evolució de la recollida d'envasos lleugers i nombre de contenidors al carrer a Terrassa

(Font: pàgina web d'Eco-Equip S.A.M.)

0

100

200

300

400

500

600

1997 1998 1999 2000 2001

Any

To

nes

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

nº

con

ten

ido

rs

tones

Contenidors


35

Figura 2.8. Contenidor de les restes i d'envasos lleugers a la vorera a Terrassa

- Model Valor amb recollida porta a porta de FORM i restes. A Catalunya el cas més

emblemàtic és el de Tiana. Aquest municipi pertany a la comarca del Maresme i té

una població de 6.002 habitants. La tipologia constructiva d’aquest municipi es

basa en una estructura urbana horitzontal, majoritàriament habitatges unifamiliars

aïllats o adossats. Des del juny del 2000 es recullen porta a porta la FORM i les

restes, i en àrea d’aportació el paper i cartró, el vidre i els envasos lleugers.

Aquestes àrees d’aportació han augmentat des de l’inici de la recollida porta a

porta fins a assolir una ràtio de gairebé 1/100 habitants.

L’Ajuntament dóna a cada habitatge un cubell de 10 litres per facilitar la separació

domiciliària de la brossa orgànica. Als habitatges on visquin més de quatre

persones se’ls en dóna un de 25. Pel que fa als edificis verticals (pisos), es dóna un

contenidor de 120 litres de color beige-marró amb tapa i rodes, que els veïns

hauran de col·locar en un espai comunitari i que ells mateixos hauran de treure de

l’immoble en la franja horària estipulada prèvia a la recollida. Per al rebuig, es

donarà a cada immoble un altre contenidor de 120 litres, però de color verd.

L'opció del repartiment del contenidor de 120 litres en els edificis verticals obeeix a

una qüestió de como ditat dels veïns i perquè, quan a l'edifici hi ha molts veïns/es,

els cubells ocupen menys espai a la vorera.

En el cas que els veïns no puguin esperar la recollida porta a porta, s’han instal·lat

uns contenidors d’emergència al carrer per a la matèria orgànica (de 240 litres) i

per al rebuig (de 660 litres).

- Recollida porta a porta de FORM, FIRM i restes, recollida en àrea d’aportació de

vidre. Aquest és el model de recollida selectiva integral dels residus que s’ha


36

implantat progressivament als municipis de la Mancomunitat la Plana, el Consell

Comarcal la Segarra i Riudecanyes. En aquest model es recullen porta a porta tres

fraccions: FORM, restes i FIRM (formada per paper i cartró i envasos lleugers),

mentre que a l’àrea d’aportació es recull només el vidre. Tot i que en alguns

d’aquests municipis s’està estudiant la possibilitat de recollir porta a porta el vidre,

fins ara s’ha mantingut la recollida en àrea d’aportació perquè està prou

consolidada, pel soroll que podria comportar aquesta recollida i pel perill en cas

que es trenquin.

2.2. AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LA RECOLLIDA EN CONTENIDORS

I PORTA A PORTA DE LA FORM

En els darrers anys, a Catalunya hi ha hagut un augment considerable dels

municipis que han decidit recollir la FORM, juntament amb altres fraccions dels

seus residus, amb un sistema de recollida porta a porta. S'entén per recollida porta

a porta el sistema de recollida en el qual els posseïdors dels residus, ja siguin

ciutadans o activitats econòmiques, efectuen la segregació de les diverses

fraccions dels seus residus en origen, però en comptes de dipositar-les en uns

contenidors permanents situats a la via pública, són recollides directament en el

punt de generació d'acord amb un calendari preestablert.4

4 A partir de la definició donada als Estatuts de l'Associació Muncipis Catalans per la Recollida Selectiva Porta a Porta.

Figura 2.9. Recollida porta a porta de la FORM a Tona. Fotografia: Mancomunitat la Pana

Figura. 2.10. Càrrega del cubell de la FORM al camió en la recollida porta a porta.

Fotografia: Mancomunitat la Pana


37

Aquesta expansió ha estat possible gràcies a l’experiència satisfactòria d’aquest

sistema en països com Itàlia, que ha servit de model de referència per a molts

municipis de Catalunya, i per l’elevada eficiència quant als nivells de recollides

selectives que presenta aquest sistema respecte al de contenidors.

A Itàlia l’any 1997 es va aprovar el decret Ronchi, en al·lusió al ministre de Medi

Ambient que el va aprovar, i que regulava la gestió dels residus. Aquest decret va

ser fruit de situacions com la de Milà l’any 1996, on a causa del tancament de

l’abocador on portaven els residus, aquests es van acumular durant dies a les

cases i al carrer. Els objectius establerts en aquest decret per ordre de prioritat

eren: reduir, recuperar, reutilitzar, reciclar, valoritzar i abocar. S’adoptava un nou

sistema tarifari binomial per a la gestió dels residus municipals, amb una part fixa

destinada a pagar el cost del servei de recollida i una part variable proporcional als

residus generats, al servei donat i al cost de gestió. Un dels punts clau era que

només podien destinar-se a dipòsit controlat aquells residus pretractats i que el

seu cost d’abocament augmentaria perquè en el preu també s’inclouria el

manteniment després de la clausura i el nivell de recollida selectiva. Això va fer

que molts municipis implantessin les recollides selectives (també de la FORM) no

tant per qüestions de sostenibilitat sinó per altres de purament econòmiques. Així

les coses, l’any 1998 uns sis-cents municipis italians, d’un total de vuit mil, havien

iniciat programes de recollida selectiva que incorporaven la FORM. Aquest índex no

ha deixat d’augmentar. En alguns d’aquests municipis, com ara Monza (119.000

habitants) o Cupello (4.200 habitants), s’ha implantat el sistema de recollida porta

a porta amb força èxit.

A Catalunya, els municipis de Tiana, Tona, Riudecanyes i de la Mancomunitat La

Plana van crear l'any 2002 una associació anomenada Municipis Catalans per a la

Recollida Selectiva Porta a Porta. Aquesta entitat neix amb la voluntat de promoure

i donar informació sobre aquest sistema de recollida a qualsevol persona

interessada, intercanviar experiències entre els municipis que l'han implantat,

organitzar trobades tècniques, difondre els resultats d'estudis i experiències

vinculades al porta a porta, efectuar compres conjuntes entre els associats i

coordinar la sol·licitud de subvencions i ajuts per finançar les seves activitats i

campanyes. Així doncs, aquesta entitat passa a ser el referent més proper que es

té a Catalunya a l'hora de conèixer de més a prop aquest sistema de recollida.


38

A la Taula 2.1 es presenten els municipis catalans que actualment utilitzen el porta

a porta per a la recollida dels seus residus.5

Taula 2.1. Municipis catalans que recullen la FORM porta a porta (VIII-2002)

Municipi Data inici recollida porta

a porta

Fraccions recollides porta

a porta

Fraccions

recollides en

contenidors

Cervera març 2002

Guissona maig 2002

Torà juny 2002

Sant Guim

de Freixenet juny 2002

Riudecanyes octubre 2000

FORM, rebuig, envasos

lleugers i paper i cartró

Tona

octubre 2000 (primera

fase) i febrer 2001 (tot

municipi)

Balenyà maig 2001

Taradell

novembre 2001 (grans

productors) i maig 2001

(barris)

Calldetenes gener 2002

Viladrau abril 2002

Folgueroles maig 2002

FORM, rebuig i material

inorgànic reciclable

(envasos lleugers i paper

i cartró)

vidre

Tiana juny 2000 FORM i rebuig

envasos

lleugers,

paper i

cartró i vidre

Amb la implantació del sistema porta a porta desapareixen els contenidors al

carrer, de manera que es recuperen aparcaments i no hi ha sobreeiximents de

residus ni males olors. La neteja dels contenidors, que és un cost afegit a la

recollida d’escombraries, desapareix. Amb aquest sistema de recollida es fa

obligatòria la recollida selectiva, ja que tothom hi participa i se’n responsabilitza

perquè és més fàcil separar que no fer-ho. De fet, l’operari que recull les fraccions

porta a porta pot establir uns mínims de qualitat a l’hora de recollir les bosses de

FORM o altres recollides selectives, de manera que si troba bosses sense una

selecció prèvia al domicili, pot no recollir el residu (vegeu Figura 2.11).

5 Considerarem municipis que tenen implantat la recollida porta a porta als que efectuïn, com a mínim, la


39

Figura 2.11. Targeta de la Mancomunitat la Plana on s'especifiquen els motius

pels quals no s'han recollit els residus dipositats a la vorera

D’aquesta manera, en aquells municipis on s’ha implantat el porta a porta es recull

més quantitat de FORM per persona i amb menys quantitat d’impropis i, per tant,

la planta de compostatge on va dirigida no cal que tingui una tecnologia complexa

per fer disminuir els materials no biodegradables de la FORM d’entrada. A la llarga,

si el sistema porta a porta de la FORM i les restes dóna bons resultats, es podrà

estendre també a altres recollides selectives, com el paper, el vidre i els envasos

lleugers. Com a inconvenients podem assenyalar que com que els veïns/es han de

guardar la FORM a casa seva fins al dia de la recollida, cal que hi habilitin un espai

que no ha de ser necessàriament més gran que amb el sistema de contenidors (un

cubell de 10 litres o 25 litres). A més, els veïns/es s’han d’ajustar a un horari més

estricte per dipositar els residus, tot i que es pot estudiar la possibilitat d’instal·lar

contenidors d’emergència per a aquells que no siguin a casa en la franja horària de

la recollida. Per a la recollida porta a porta cal donar molta importància a les

campanyes de sensibilització i conscienciació. Pel que fa als costos econòmics, a

priori i segons l’experiència de Tiana, la implantació del porta a porta en termes de

cost real encareix el pressupost només el 4,5% respecte a la recollida en

contenidors que es realitzava anteriorment. Quant a la grandària del municipi, la

recollida porta a porta s’ha implantat a municipis de mides molt diferents, com

demostra el cas de Monza a Itàlia, amb una població de més de 100.000 habitants.

D’altra banda, el sistema de recollida en contenidors es presenta com l’opció més

còmoda per al ciutadà, ja que el veí/na es desentén de les seves deixalles. La

presència de contenidors al carrer provoca que a qualsevol hora del dia hi hagi

bosses d’escombraries a dins, fins i tot cinc minuts després de la recollida, si bé

també en aquest cas existeix una franja horària que caldria respectar. Això pot

generar males olors i desbordaments que molestin els veïns més propers. Les

recollida selectiva porta a porta de la FORM i de les restes.


40

empreses adjudicatàries del servei de recollida, en general, tenen més experiència

en aquest sistema de recollida que no pas en el porta a porta. Un altre factor

favorable és que la recollida es pot realitzar en municipis amb una estructura

urbanística vertical (pisos) mentre que els porta a porta, a priori, s’adeqüen millor

a estructures més horitzontals. Té l‘inconvenient que no hi ha tant de control sobre

la producció de FORM, per l’anonimat que implica l’acció de dipositar les deixalles

al contenidor, i que duu a problemes d’ubicació dels contenidors. El fet que la

recollida selectiva sigui voluntària fa que no hi col·labori tothom: només separa qui

vol i qui n’està conscienciat.

Una eina que pot ser útil per avaluar els avantatges i inconvenients d'ambdós

sistemes de recollida des d'una perspectiva ambiental és l'Anàlisi de Cicle de Vida

(ACV). Amb l'ACV es poden avaluar les càrregues ambientals associades a un

producte, procés o activitat. Es divideix en quatre etapes fonamentals:

- Definició dels objectius, dels límits del sistema i de la unitat funcional a

què es refereixen tots els impactes. D'aquesta manera, l'objectiu podria ser

avaluar diferents escenaris de recollida porta a porta i en contenidors amb

diferents nivells de freqüència de recollida. La unitat funcional podria ser la

quantitat de matèria orgànica i restes recollides durant un any en un

municipi determinat. Els límits del sistema poden incloure tant la recollida

dels residus al municipi com el tractament posterior.

- Inventari. Consisteix bàsicament en un procés tècnic de recollida de dades

per quantificar les entrades i sortides del sistema.

- Avaluació dels impactes. S'identifiquen i es caracteritzen els efectes sobre

el medi definit anteriorment com a objecte d'estudi utilitzant les dades

obtingudes en la fase d'inventari. Per a aquest tipus d'estudi es podrien

definir tres indicadors d'impacte (consum de matèries primeres, consum

d'energia i producció de residus sòlids) i vuit categories d'impacte (potencial

d'escalfament global, potencial d'acidificació, potencial de destrucció de la

capa d'ozó, potencial de toxicitat humana, potencial d'ecotoxicitat, potencial

d'eutrofització i potencial de formació d'oxidants fotoquímics).

- Interpretació i conclusions. Es presenten els resultats de manera sintètica i

s'identifiquen les opcions per reduir els impactes ambientals del sistema.


41

A l'hora d'avaluar els resultats obtinguts en l'ACV cal tenir present els indicadors

escollits i els límits del sistema, ja que és arriscat extrapolar-ne els resultats sense

considerar els criteris definits anteriorment.

2.3. VALORACIÓ DELS MODELS I SISTEMES DE RECOLLIDA

A continuació, avaluarem els dos models de referència (Residu Mínim i Valor)

conjuntament amb els sistemes de recollida porta a porta i en contenidor, tenint en

compte els paràmetres següents:

- nivell de recollida de FORM i nivell d’impropis,

- nivells de recollida selectiva de paper, vidre i envasos lleugers,

- costos econòmics, i

- percepció de la població.

Per últim, considerarem les característiques particulars del municipi en relació amb

els diferents models i sistemes de recollida proposats. És evident que no sempre és

possible una translació d’un model que es presenta com a efectiu d’un municipi a

un altre, ja que hi ha condicionants que hi intervenen, com poden ser:

- l’estructura urbana,

- les pautes de consum,

- la generació de residus, i

- el clima

2.3.1. Nivell de recollida de FORM i nivell d’impropis

En aquest apartat considerarem tant la quantitat de FORM recollida en cada model

com el nivell d’impropis, ja que un aspecte important per produir compost és que

la FORM recollida tingui la mínima quantitat possible de materials no

biodegradables per evitar la contaminació creuada.

A la Taula 2.2 s’observa que en els municipis on es realitza la recollida de la FORM

porta a porta s’arreplega molta més quantitat de matèria orgànica que en altres

municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Les dades de Castelldefels no són

del tot fiables, ja que l’indicador està calculat sobre una població servida que no

correspon a la realitat, tot i que és un dels municipis capdavanters en aquest tipus

de recollida. S’observa, en general, que els municipis on s’aplica el model Residu


42

Mínim tenen uns nivells de recollida més elevats que on s’aplica el model Valor. En

el cas de Sant Cugat, el valor no és representatiu, ja que en aquest període la

recollida de la FORM només es realitzava en una part molt petita del territori.

Aquests dos municipis no es comptabilitzen, doncs, en el càlcul de les mitjanes que

es presenten en aquesta Taula.

Taula 2.2. Indicador de recollida dels municipis de l’AMB. (Mitjana octubre 1999-octubre 2000. Font:

Coll, E. a partir de dades de l’AMB, *Dades facilitades per la Mancomunitat la Segarra, ** Dades

facilitades pel Consorci per a la Gestió dels Residus Urbans a la Segarra)

Municipi amb model

Residu Mínim amb

contenidor

g/hab·dia

FORM

Municipi amb

model VALOR

amb contenidor

g/hab·dia

FORM

Municipi amb recollida

porta a porta de FORM

g/hab·dia

FORM

TORRELLES 147,52 RIPOLLET 79,22 TIANA 282,07

CASTELLBISBAL 171,70 SANT ADRIÀ 76,49 *TONA (febrer-desembre

2001)

303

EL PAPIOL 152,48 BARBERÀ 88,66 *BALENYÀ (maig 2001-

maig 2002)

312

MOLINS 140,96 ST.BOI 64,24 *CALLDETENES (5

setmanes inici)

263

SANT CUGAT 36,49 SANT JUST 128,01 *VILADRAU (maig 2002) 182

MONTCADA 108,81 GAVÀ 112,74 *TARADELL (maig 2002) 564

CASTELLDEFEL

S 319,66

*FOLGUEROLES 388

VILADECANS 90,01 ** CERVERA (abril 2002) 417

CERDANYOLA 95,58 ** COMARCA LA SEGARRA 419

CORNELLÀ 130,85

MITJANA 144.3 MITJANA 96.2 MITJANA 347.8

En el cas dels impropis, a la Taula 2.3 es presenten els percentatges de materials

no biodegradables presents a la FORM a diferents municipis de Catalunya. La

representativitat d'aquestes dades i el seu nivell de fiabilitat poden variar molt d'un

municipi a l’altre i pot dependre en gran mesura dels criteris i mètodes de

mostreig.


43

Taula 2.3. Percentatge d’impropis segons model i sistema de recollida selectiva de la FORM

(Font: a partir de dades facilitades pel Consell Comarcal del Baix Camp, CEPA, Junta de Residus i

EMSHTR)

MUNICIPI DATA O NOMBRE DE

REPETICIONS

% IMPROPIS

Residu Mínim amb contenidors

Vilafranca 3/01 4.17

Molins de Rei mitjana 1997 i 2000 1.7

Torrelles de Llobregat mitjana 1997 i 2000 1.47

Sant Cugat del Vallès 5/00-6/01 (8 proves) i 4/00 (1

prova)

3.3

Castellbisbal mitjana 2000 i 1999 (16

proves)

2.3

MITJANA 2.6

Valor amb contenidor

Baix Camp 2000 5.2

Igualada 2000 3.8

Castelldefels 2000 7.2

Gavà 2000 4.7

Borges-Alflorja-Riudecols mitjana 2n i 3r trimestre 5.6

Montbrió-Botarell mitjana 2n i 3r trimestre 5.31

Castellvell-Castellmoster mitjana 2n i 3r trimestre 5.5

Riudoms-Vinyols mitjana 2001 3.2

Cambrils mitjana 2001 13.2

Tarragona mitjana 2001 21.5

Salou mitjana 2001 14.1

Vilaseca mitjana 2001 9.9

Valls mitjana 2001 8.1

Vandellòs-l’Hospitalet mitjana 2001 3

Vendrell mitjana 2001 12.8

Montblanc mitjana 2001 7.6

Reus mitjana 2001 11.72

Viladecans mitjana 2000 3.2

Barcelona (barri Congrés) 2001 (mitjana 12 proves) 25.5

Barcelona (Gran de Gràcia) 2000 18.7

MITJANA 9.5

Porta a porta

Tona 10/00 0.9

Tiana 6/00, 8/00 i 9/00 3.6

Riudecanyes mitjana 2001 2.95

MITJANA 2.5

El nivell d’impropis obtingut en les recollides porta a porta és més baix que el de

les recollides amb contenidors, ja que en aquest model el que es dificulta és la no


44

participació dels ciutadans i, a més, pot haver-hi una selecció prèvia per part de

l’operari que recull la FORM.

Una possible raó que explicaria per què el model Residu Mínim té un percentatge

d’impropis menor i una major quantitat de FORM recollida per habitant i dia

comparat amb el model Valor en contenidors és la prioritat atorgada a la recollida

selectiva de la FORM. En aquest sentit, el missatge als veïns/es és molt clar: a

casa només cal fer dues separacions bàsiques: orgànic i inorgànic (a més de les

importants i complementàries del paper, vidre i els especials). Amb el model Valor,

en canvi, al ciutadà se li diu que la separació de la FORM, la d’envasos lleugers, la

de paper i la de vidre i d’altres tenen el mateix nivell de prioritat, cosa que pot

incrementar la confusió.

2.3.2. Nivells de les altres recollides selectives (paper, vidre, envasos

lleugers)

La diferència entre el model Valor i el model Residu Mínim és l’eliminació del

contenidor groc d’envasos lleugers. Aquest criteri respon a diferents motius:6

Ø D’aquesta manera s’aconsegueix un model integral, de manera que no hi ha

cap fracció dels residus que vagi directament a tractament finalista

(abocador o incineradora). El 100% dels envasos passen per una línia de

tria i són susceptibles de ser recuperats. Amb el model Residu Mínim es

recupera un mínim del 50% del total d’envasos de plàstic, metalls i brics,

mentre que amb la resta de models només entre el 15 i el 20%, segons les

previsions més optimistes, passa per la línia de tria (dels quals es recupera

el 75% aproximadament).

Ø El model Residu Mínim és un sistema socialment més just, ja que situa la

responsabilitat de la recuperació dels envasos en el terreny de la gestió de

les empreses que els posen al mercat. La taxa que paguen els envasadors

pel Punt Verd, que posteriorment anirà al fons creat per Ecoembes i que

servirà per finançar als ens locals la recollida d’aquests materials, recau en

un increment de preu que paga el consumidor, el qual alhora ha de fer

l’esforç de separar-los a casa (ocupen molt volum) i de desplaçar-se fins a

les àrees d’aportació, sovint molt lluny de casa seva. Cal tenir en compte

6 A partir de CEPA: "Comparació entre el model de gestió Residu Mínim i el model Contenidor Groc" i altres documents presents a la seva pàgina web www.pangea.org/cepa.


45

que amb el sistema de contenidor d’envasos en àrea d’aportació, a la

pràctica, la majoria d’envasos se’n va a rebuig i per tant el cost de recollida

el paga l’ajuntament (és a dir, els ciutadans en conjunt i sense tenir en

compte el consum d’envasos que fa cadascú). Amb el model Residu Mínim

Ecoembes, segons la LERE, hauria de pagar la recollida de la fracció

inorgànica equivalent a envasos (la major part, si més no en volum, ho és).

Ø Amb el model Residu Mínim es poden recuperar altres materials que van a

parar al contenidor d’inorgànic i que no són envasos de plàstic, de metalls o

brics. Com a exemple, a la planta de tria de Molins de Rei es recuperen

també envasos de vidre, paper i cartró i ferralla voluminosa, entre d’altres

fraccions. Amb el model Valor només es recuperen aquells envasos que se

separen, i si es vol recuperar un nou material, s’ha de fer una nova

campanya d’informació.

Ø Amb el model Residu Mínim hi ha un major rendiment en el conjunt de

recollides i s’ocupa menys espai al carrer. A les Figures 2.12, 2.13, 2.14 i

2.15 es poden observar els nivells de recuperació de les diferents fraccions

dels residus als municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i en aquells

on es porta a terme el model Residu Mínim (RM). Els percentatges indiquen

el tant per cent de material recuperat sobre el total generat aplicant per a

tots els municipis una composició de la brossa domiciliària estàndard. La

gràfica de l'índex de recuperació total fa referència a la recuperació de totes

les fraccions (paper i cartró, vidre, envasos lleugers i FORM) sobre el total

de residus generats.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

vidre triatge

àrees d'aportació

Figura 2.12. Índexs de recuperació de vidre. Font: CEPA a partir de dades de la Memòria de 2001 de l'EMSHTR.


46

Figura 2.13. Índexs de recuperació de paper i cartró.

Font: CEPA a partir de dades de la Memòria de 2001 de l'EMSHTR.

Figura 2.14. Índexs de recuperació d'envasos lleugers.

Font: CEPA a partir de dades de la Memòria de 2001 de l'EMSHTR.

0.00%

10.00%

20.00%

30.00%

40.00%

50.00%

60.00%

triatge

àrees d'aportació

0.00%

5.00%

10.00%

15.00%

20.00%

25.00%

30.00%

35.00%

40.00%

triatge RM

àrees d'aportació


47

Quant al sistema porta a porta, es presenta com el sistema de recollida amb què

s'assoleix un major percentatge de recuperació de materials reciclables, en alguns

municipis arriba gairebé fins al 85%. En el cas de Tiana, a les figures anteriors

s'observa que és el municipi on s'assoleixen uns nivells de recuperació de materials

més elevats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A la Taula 2.4 es presenten les

dades de recuperació dels municipis on es realitza la recollida porta a porta de

totes les fraccions dels residus.

0

0.1

0.2

0.3

0.4

0.5

0.6

0.7

0.8

Residu Mínim

Altres models

Figura 2.15. Índexs de recuperació total Font: CEPA a partir de dades de la Memòria de 2001 de

l'EMSHTR.


48

Taula 2.4. Nivells de recuperació dels residus en els municipis on es realitza la recollida porta a porta.

Font: Mancomunitat la Plana, Consorci de la Segarra i Ajuntament de Riudecanyes.

Municipi grams

FORM/habita

nt

grams materials

inorgànics recollits

selectivament/habit

ant

grams

rebuig/habita

nt

%

recuperac

ió total

Tona

(febrer-

desembre

2001)

303 225 409 56.35

Balenyà

(maig

2001-

maig

2002)

312 261 139 80.48

Calldetene

s (2002)

263 192 160 73.98

Viladrau

(maig

2002)

182 104 100 74.09

Taradell

(maig

2002)

564 240 142 84.99

Folguerole

s

388 137 101 83.87

Riudecany

es

(octubre

2000-

agost

2002)*

53.2% 32.5% 18.7% 84.2

Consorci

per a la

Gestió

dels

Residus

Urbans a

la Segarra

(juny

2002)*

20% 21.6% 58.4% 41.6

* Les dades disponibles s’expressen en kg totals recollits. Atès que la seva població estacional és molt

elevada, es creu més convenient expressar aquestes dades en % del total recollit.

D'aquests resultats es pot concloure que el sistema de recollida que es presenta

com a més recuperador és el porta a porta, que arriba a uns nivells mitjans de

recuperació al voltant del 73% sobre el total. En segon lloc hi ha els municipis que


49

realitzen la recollida dels residus en contenidor i que adopten el model Residu

Mínim. En l'àmbit metropolità, tal com s'ha pogut observar a les gràfiques

anteriors, els cinc primers municipis que encapçalen les recollides d'envasos

lleugers, vidre, paper i cartró són Tiana i alguns dels municipis on s'ha implantat el

Residu Mínim (Castellbisbal, Molins de Rei, Torrelles de Llobregat i el Papiol).

Aquestes dades reforcen la idea que és important transmetre als ciutadans el

missatge que cal separar dues fraccions importants (orgànica i inorgànica) i que

d'aquesta manera s'assoleixen nivells de recollida selectiva més elevats, perquè les

altres fraccions se separen automàticament. Els municipis on es porta a terme el

model Residu Mínim ho fan així: separen a casa principalment la matèria orgànica i

la d'envasos i inorgànica. En el cas dels porta a porta, la matèria orgànica té un

paper important perquè es recull tres dies a la setmana, un dia per a les restes no

reciclables i tres dies per als materials inorgànics (vidre, envasos lleugers i paper).

El model Valor en contenidor, en canvi, posa a un mateix nivell totes les recollides i

no prioritza les tasques que ha de dur a terme el veí/na.

2.3.3. Quant a la percepció de la població

En aquest apartat es fa una aproximació de la percepció que tenen els veïns/es

dels models de recollida proposats i de la recollida selectiva de la FORM. Les

enquestes a què es fa referència s'han realitzat al municipi de Tiana (Coll, E 2001).

Ø Sobre la recollida selectiva de la FORM. En una enquesta prèvia (90% de

fiabilitat) abans d’implantar la recollida selectiva de la FORM es posava de

manifest que la major part de la població (95% dels enquestats) estava

predisposada a separar les deixalles en origen. Del total d’enquestats, el

70% manifestava que els costaria poc o gens separar les restes de menjar

en un cubell regalat per l’Ajuntament. Durant la prova pilot realitzada en

aquest municipi (només 25 famílies) els resultats del qüestionari posaren de

manifest que, per terme general, es produïa una reticència inicial en el nucli

familiar a adoptar aquest nou hàbit. Un dels factors limitants és la dificultat

de destinar un espai a la cuina per al nou cubell, tot i que aquest factor

respon més a una percepció subjectiva que no a la realitat, ja que el cubell

de 10 litres convencional s’adapta adequadament a tot tipus de cuina pel


50

volum reduït que té. Segons el mateix qüestionari, la separació domiciliària

de la FORM provoca un canvi d’hàbits que requereix un període d’adaptació

d’una setmana. En una enquesta posterior a la implantació de la recollida

selectiva de la FORM (93% fiabilitat), el 51% dels enquestats manifestaven

haver tingut algun dels problemes següents: males olors (no sempre, sinó

en situacions puntuals i sobretot a l’estiu) i en menor grau problemes

d’espai a casa i amb les bosses biodegradables.

Ø Sobre el sistema de recollida porta a porta i en contenidors. Segons

l’Enquesta sobre actitud en recollida selectiva, les respostes relatives a la

valoració de la recollida porta a porta de la FORM aporten uns resultats molt

positius entre la població. Cal tenir en compte que Tiana recollia els residus

amb contenidor abans d’implantar el sistema porta a porta. Puntuant el

servei de recollida en una escala de l’1 al 5, s’assolia una puntuació de

3,93. El 64% valorava amb un 4 o un 5 la recollida porta a porta de la

FORM (positivament o molt positivament) i només el 8% la valorava

negativament o molt negativament. En el cas de Riudecanyes, varen ser els

mateixos veïns/es els que mitjançant un seguit de trobades sectorials i un

procés participatiu força intens optaren pel sistema de recollida porta a

porta.

Ø Sobre el contenidor groc d’envasos. Com s'ha esmentat anteriorment, la

diferència bàsica entre el model Valor i Residu Mínim és l’eliminació del

contenidor groc d’envasos lleugers. L’eliminació d’aquest contenidor i el

posterior triatge del contenidor d’inorgànica i envasos a la planta

corresponent presenta una sèrie d’avantatges per als ciutadans/es. En

primer lloc és més còmode, ja que no han de fer l’esforç de separar al

domicili aquesta fracció dels residus, que és, precisament, la més

voluminosa de totes. D’aquesta manera es prioritza la separació domiciliària

de la FORM, molt més important en pes. A més, les àrees d’aportació molt

sovint són lluny dels domicilis, cosa que obliga els veïns a desplaçar-se

bastants metres. Un altre aspecte a considerar és que a molts municipis, i a

causa de l’elevat volum d’aquesta fracció, els contenidors es troben molt

sovint sobreeixits, de manera que desincentiva els veïns/es que fan la

separació.


51

2.3.4. Costos econòmics

Fins ara, tot i les bondats associades al reciclatge, és cert que aquesta opció

s’ha presentat amb força inconvenients a causa del baix preu de les matèries

primeres i dels tractaments finalistes (abocadors i incineradores). A Catalunya,

a diferència d'altres països europeus, aquest desavantatge econòmic en el cost

del tractament dels residus no ha afavorit la implantació de la recollida

selectiva de la FORM (vegeu Taula 2.5).

Taula 2.5. Comparativa del cost econòmic del tractament de residus municipals de Catalunya amb

alguns països europeus. Font: Giró, F. 2000.

Cost econòmic de tractament

Catalunya Alemanya

Nord d’Itàlia

Sud d’Itàlia

PTA / t

€ / t

€ / t € / t € / t

mínim 910

5 - - -

màxim 6.000

36

- - - abocador

mitjana ponderada 3.465

21

150 110 45

mínim 1.965

12

- - -

màxim 11.000

66

- - - compostatge


24

85 55 25

mínim 3.000

18

- - -

màxim 8.500

51

- - - incineració


29

180 125 -

Vist que el mercat no interioritza negativament en el seu càlcul els costos

socials i ambientals que comporten els tractaments finalistes dels residus ni

tampoc positivament (més aviat al contrari) els beneficis ambientals del

reciclatge, es dóna la paradoxa que una gestió eficient i ambientalment

correcta dels residus es presenta sovint com una opció ineficient des d’una

perspectiva econòmica. Probablement, amb l'entrada en vigor de la Directiva

1999/31 relativa a l'abocament de residus es penalitzarà econòmicament la

seva deposició i es potenciaran els sistemes de tractament biològic.


52

Tot i això, el tractament que rep el residu representa només una part del cost

associat a la recollida dels residus municipals, la qual té unes despeses i uns

ingressos que cal tenir en compte i que exposem resumits a la Taula 2.6.

Taula 2.6. Despeses i ingressos associats a la recollida dels residus municipals.

CONCEPTE COMENTARI

DESPESES

Etapa de

planificació

Planificació de la campanya d'implantació, estudis del territori, estudis de

caracterització dels residus, etc.

Campanyes

d’informació i

d’educació

ambiental

Edició de materials, educadors ambientals, etc.

Lliurament de

materials

Fa referència a aquells materials que l’Administració assumeix a l’hora

d’incorporar una nova recollida per facilitar la recollida selectiva als

domicilis (cubells, bosses compostables, etc.).

Infraestructura

Inclou conceptes com:

- La compra i el manteniment de contenidors (neteja)

- Vehicles de recollida i despeses associades (assegurances,

manteniment, etc.)

- Transport: combustible utilitzat durant la realització de les

recollides i durant el transport a les plantes de tractament.

- Personal: sous, vestuaris, formació, etc.

Tractaments

posteriors dels

residus

Despeses derivades del tractament dels residus

INGRESSOS

Materials

recuperats

Els ingressos percebuts per la venda dels materials recuperats. Aquests

poden provenir dels SIG per la recollida d’envasos lleugers i vidre, per

recuperadors privats o bé per la venda directa d’aquests materials, com

en el cas del compost, en les plantes de compostatge.

Materials no

remunerats en el

mercat

Fa referència a aquells beneficis ambientals que no es troben

interioritzats en les recollides selectives, com l’estalvi de matèries

primeres, la conservació dels recursos naturals o l’estalvi d’evitar que

aquests residus tinguin un tractament finalista (abocador/incineradora)

amb els impactes ambientals corresponents.

La introducció de la recollida de la FORM implica una reorganització de tot el

sistema de recollida que, fins ara, es realitzava en el municipi. Si fem

referència a la taula anterior, la recollida de la matèria orgànica influeix en els

aspectes econòmics següents:


53

Ø Campanyes d’informació i educació ambiental. Aquesta és bàsica quan

es vol introduir la recollida selectiva de la FORM si es volen obtenir uns

bons resultats i baixos nivells d’impropis. No només s’ha de realitzar en

el moment previ a la implantació de la recollida, sinó que s’ha d’allargar

en el temps.

Ø Lliurament de materials als domicilis. Amb la introducció de la FORM

apareixen uns nous elements als domicilis, que els veïns/es hauran

d’utilitzar, com són les bosses compostables o els cubells. En el cas del

cubell, és molt necessari (gairebé imprescindible) que l’Ajuntament el

faciliti gratuïtament com a factor incentivador. En el cas de les bosses,

es presenten diferents possibilitats que es detallen al capítol 3. Aquesta

despesa també és considera independent del tipus de model i sistema

de recollida escollit.

Ø Infrastructura. En aquest cas, les despeses varien tant per la introducció

de la recollida de la FORM com pel model o sistema de recollida que es

vulgui implantar:

a) Compra de contenidors i manteniment. Si s’opta per la recollida de la

FORM en contenidors, se n’ha d’assumir el cost, el manteniment

(equips de neteja) i la reposició, si es fan malbé. En el cas de la

recollida porta a porta aquest cost és nul.

b) Vehicles de recollida i despeses associades. La recollida de la FORM,

per les seves característiques, no és recomanable compactar-la, ja

que la seva densitat és prou elevada i doncs provocaria problemes

de generació de lixiviats. Per tant, aquest és un factor que cal tenir

en compte i veure si els vehicles que actualment estan en

funcionament poden adaptar-se a aquestes característiques. De fet,

els camions de càrrega tenen un preu més reduït que els

compactadors.

c) Combustible del transport. La recollida diària de les dues fraccions

(FORM i restes) es considera un excés de servei, ja que la FORM

només representa el 13% del volum de la brossa i la seva recollida

es pot espaiar més en el temps en els contenidors estàndards.

D’aquesta manera, es poden establir freqüències de recollida de les

diferents fraccions que no provoquin un increment tan elevat en el

pressupost final de recollida. En la recollida de les dues fraccions, la


54

que presenta més problemes és la fracció inorgànica, ja que la baixa

densitat del seus materials pot fer que s’hagin d’instal·lar més

contenidors si s’espaia la recollida en el temps. Una possibilitat és

instal·lar més contenidors en els punts de recollida ja establerts i no

posar-ne de nous, ja que el desplaçament pot encarir més la

recollida. La freqüència de recollida de la FORM, d’altra banda,

també respon a un patró estacional i acostuma a ser més freqüent

als mesos calorosos que als freds. A l'apartat 4.1.2 es detallen les

diferents freqüències que habitualment s’estableixen a Catalunya.

d) Personal. En general, i a mode d’aproximació, en aquells municipis

que es realitza la recollida del contenidor de rebuig amb càrrega

posterior són necessaris un conductor i dos treballadors per vehicle.

En el cas de la recollida de la FORM en contenidors, es considera

suficient un conductor i un operari, ja que les dimensions del

contenidor de la FORM és molt inferior a l’anterior. En el cas que la

recollida es realitzi porta a porta, acostumen a emprar-se un

conductor i dos operaris per vehicle, pel major esforç que comporta

recollir els cubells de la porta de cada casa.

e) Tractament posterior dels residus. En introduir-se la recollida de la

FORM, i si els resultats són satisfactoris, disminueix

considerablement el pes de les deixalles que van a l’abocador o

incineradora i per tant el preu a pagar pel seu tractament nociu. La

FORM, d’altra banda, caldrà tractar-la a la planta de compostatge,

que també té un cost associat i que dependrà del règim d’explotació

que tingui aquest municipi.

Pel que fa als ingressos, la venda del compost depèn tant de la quantitat

recuperada com dels preus de mercat i de la seva qualitat. Cal fer èmfasi en

aquest darrer aspecte, ja que en un context de generalització de la recollida de

FORM a Catalunya, tindrà més mercat potencial aquell compost amb uns nivells

d’impureses més reduït. Per tant, cal incidir en les campanyes de sensibilització

i educació ambiental destinades als veïns. Fins ara no hi ha hagut cap problema

per distribuir el compost produït a les plantes de compostatge, ja que, un cop

superades les primeres reticències i després d’establir una estratègia comercial

prudent, la demanda ha superat l’oferta. L’any 2000 es va comercialitzar un

total de 6.800 tones de compost, destinades principalment a l’agricultura, la

jardineria i la restauració d’abocadors (Giró F, 2000).


55

2.3.5. Les característiques pròpies del municipi

Fins ara hem pogut observar les diferències més significatives entre els models i

sistemes de recollida més comuns a Catalunya. Tanmateix, aquests sistemes no es

poden estudiar de manera aïllada del municipi on es volen implantar, ja que

aquests presenten unes característiques que en poden condicionar o potenciar la

posada en marxa. A continuació, es detallen aquells aspectes que cal tenir en

compte a l’hora de dissenyar un sistema de gestió dels residus municipals, amb

especial referència a la FORM.

Ø L’estructura urbana. En un mateix municipi podem trobar diferents

tipologies urbanístiques que poden condicionar el sistema de recollida i el

tipus de recollida selectiva que s’hi vulgui implantar. Així, els nuclis antics

de les ciutats es caracteritzen per uns carrers estrets i una elevada activitat

comercial, sovint concentrada en pocs carrers. En aquestes zones és

important organitzar sistemes de recollida específics per als comerços

perquè aquests no provoquin interferències amb les recollides dels veïns/es

(per exemple, sobreeiximents, olors, etc.). El fet d’haver-hi gran quantitat

de comerços en poc espai permet identificar quins són aquells que generen

més residus i conèixer-ne la tipologia, i afavoreix la recuperació d’una gran

quantitat de materials en poc temps. En aquestes zones és on es presenten

els conflictes en la instal·lació dels contenidors a la via pública, ja sigui per

una qüestió física (no hi caben) o visual (sobretot si es tracten d’espais

turístics). En aquestes circumstàncies, la recollida porta a porta o la

instal·lació de contenidors soterrats es plantegen com a possibles

alternatives.

En el cas dels barris residencials i les urbanitzacions, aquestes es

caracteritzen per unes construccions horitzontals (és a dir, alta ocupació del

territori i baixa densitat de població). En aquestes zones no acostuma a

haver-hi gaires activitats comercials, però hi podem trobar una elevada

generació d’altres residus que no són comuns a la resta del municipi, com

l’esporga i restes d’herbes provinents dels jardins. Atès que la majoria

d’aquests habitatges disposen de jardins o terrenys, és un lloc ideal per

introduir l’autocompostatge. Una altra característica d’aquest tipus de

construccions és la baixa relació habitants/contenidor, que fa que els

contenidors quedin molt allunyats del domicili. Aquest fet pot solucionar-se

disminuint la freqüència de recollida (fixar una freqüència per al tram urbà i

una altra per a les urbanitzacions) o bé estudiant la possibilitat d’implantar


56

la recollida porta a porta. De fet, els municipis que han implantat

majoritàriament aquest sistema de recollida tenen una estructura urbana

bàsicament horitzontal.

Ø La generació de residus i les pautes de consum. Aquest és un indicador

important a l’hora de dissenyar la recollida dels residus municipals. Com

s’ha vist anteriorment a l'apartat 1.4 la producció de residus a Catalunya es

troba al voltant d’1,5 kg per habitant i dia. La quantitat generada és, en

general, més elevada a les zones urbanes que no a les rurals. Tanmateix, si

estem parlant de zones on hi ha importants oscil·lacions de població (ja

sigui per l’atractiu turístic, segones residències, activitats com l’esquí, etc.),

caldrà sobredimensionar la quantitat de residus generats en el municipi,

com també el nombre de contenidors en alguns punts de recollida. En

moltes zones rurals podem trobar circuits gairebé tancats de generació de

residus: part dels aliments es produeixen al camp o a l’horta, les bosses de

plàstic es reutilitzen per portar els aliments fins a casa i part de les restes

orgàniques passen a ser adob per a les plantes o bé aliment per al bestiar.

També la tipologia dels residus varia d’un indret a l’altre: a les zones més

rurals la quantitat de FORM és, en general, més elevada que a les urbanes,

on el consum d’embalatges, envasos i altres productes de plàstic d’un sol ús

és més elevat. També hi ha altres factors que poden passar desapercebuts i

que es tradueixen en una generació més gran d’un cert tipus de residu, com

per exemple que la qualitat de l’aigua de l’aixeta no sigui prou bona i hi

hagi una major producció d’envasos de plàstic de beguda.

Un altre tret característic és la producció estacional dels residus. En general,

durant els mesos d’estiu n’hi ha un augment (vacances i major consum de

certs productes refrescants); després disminueix fins a arribar a final del

mes de desembre i començament de gener, on acostuma a tornar a

augmentar (festes de Nadal). Tanmateix, cada municipi pot tenir associat

un patró de generació de residus determinat segons les característiques

pròpies (dates de les seves festes patronals, dates de recol·lecció de fruita

en els municipis que són agrícoles, etc.).

Ø El clima. És un altre aspecte que influeix en el tipus de residu generat. Així,

en indrets més càlids el consum de productes de refresc (envasos) i el de

fruites i verdures (per exemple, a l’estiu) és més elevat. En aquells

municipis on es detecta un elevat consum d’envasos de plàstic cal estudiar


57

la possibilitat de garantir que els consumidors/es tinguin la possibilitat

d’utilitzar envasos retornables a les botigues o supermercats habituals.


58


59

3. MATERIAL NECESSARI PER A LA RECOLLIDA SELECTIVA

DE LA FORM

Distingim quatre elements clau a l'hora d'implantar la recollida selectiva de la

FORM en un municipi: els contenidors del carrer, el cubell domiciliari, la bossa

i el camió emprat per fer el servei. En aquest apartat es descriuen aquests

elements i els seus avantatges i inconvenients. També se'n consideren

d'altres, com ara els tríptics, els plafons informatius o els adhesius i imants,

elements necessaris durant la implantació de la campanya.

3. 3.1. EL CONTENIDOR

El contenidor el poden utilitzar, en major o menor mesura, tant els models

que opten per la recollida de la FORM en contenidors com els que opten pel

servei de porta en porta. Als municipis que han adoptat el segon model, el

contenidor es pot utilitzar per recollir la FORM dels veïns que viuen en edificis

verticals (blocs de pisos), cosa que dificulta deixar el cubell a la vorera, o dels

grans generadors que tinguin prou espai a l'interior i generin gran quantitat

de FORM.

És recomanable introduir contenidors ben diferents dels existents, tant de

mida com de color, i especificar en un dels seus laterals si admeten residus

compostables o no. A Catalunya, el color del contenidor de la FORM és de

color beix i tapa marró, excepte en alguns barris de Barcelona o Ripollet, on

s'utilitza el contenidor bicompartimentat amb tapa taronja i cos gris.

La ubicació del contenidor al carrer o a l'interior dels grans generadors o

edificis es tracta a l'apartat 4.1.2. Aquí només el descriurem com a element

específic.

3.1.1. Tipus de contenidor

Destaquem tres tipus de contenidor per recollir la FORM:

Ø El contenidor de 240 litres. Aquest contenidor és el més habitual a

Catalunya. Com que la FORM es caracteritza per una densitat elevada,

aquest contenidor és adequat perquè té un volum reduït –per tant,

ocupa poc espai públic– i garanteix una major flexibilitat a l'hora de


60

col·locar-lo (vegeu la figura 3.1). El contenidor de 660 litres (figura

3.2) és adequat en zones on hi ha una major densitat de població.

A l’hora d’implantar la recollida de la FORM a Molins de Rei, el CEPA va

incorporar a aquests contenidors algunes especificacions tècniques per

comprovar si donaven resultats satisfactoris, i en aquest cas

extrapolar-les a altres tipus de contenidors. Van ser les següents: fer

petites perforacions als contenidors per evitar els processos

anaeròbics, un disseny irregular de les parets interiors per no

compactar el fons i permetre la circulació d'aire, instal·lar una reixeta

al fons del contenidor per acumular els lixiviats o bé reduir l'obertura

del contenidor per evitar les possibilitats d'error a l’hora d’introduir-hi

la bossa (CEPA, 1999). Després d'avaluar-les, es va considerar que els

resultats no eren prou satisfactoris per implantar-les i es va optar per

utilitzar els contenidors estàndards que hi ha al mercat i que segueixen

les normes DIN.

Per als grans productors, es pot estudiar la possibilitat de col·locar

contenidors de 240 litres al carrer d’ús exclusiu.

Ø El contenidor bicompartimentat. Aquest contenidor té una capacitat

total de 1700 litres i es divideix en dues parts: una per a la matèria

orgànica, de color taronja i amb una capacitat de 600 litres, i l'altra per

a les restes, de color gris i amb una capacitat de 1100 litres (vegeu la

figura 3.3).

Figura 3.2. Contenidor de 660 litres de

matèria orgànica Figura 3.1. Contenidor de

240 litres


61

Figura 3.3. Contenidor bicompartimentat al barri del Congrés de Barcelona

Ø Els contenidors soterrats. Aquesta alternativa sorgeix de la

preocupació per l’ocupació d'espai a la via pública. La FORM es llença a

través d’unes bústies instal·lades a la part superior dels contenidors i

ubicades a les voreres. El buidatge es pot efectuar extraient el

contenidor del forat, amb un sistema hidràulic o amb una ploma

(vegeu la figura 4.4), o bé per aspiració en el sistema de recollida

pneumàtica (vegeu la figura 5.5).

En el primer cas, cada equip està format per una fossa, una plataforma

elevadora i un contenidor. El conjunt es tanca amb una tapa que no

permet l’entrada d’aigua ni la sortida de les olors, i al damunt

d’aquesta tapa hi ha la bústia, a través de la qual s’introdueixen les

bosses de brossa. Mitjançant un comandament a distància situat al

camió, el conductor acciona un mecanisme que va obrint la tapa i

elevant la plataforma amb el contenidor (vegeu la figura 5.6). Un cop

a la superfície, els braços del camió el recull i el descarrega.

En el cas de la recollida pneumàtica, els residus es transporten a

través d’una xarxa de canonades subterrànies mitjançant l’acció de

corrents d’aire fins a una central de recollida, on són dipositats en

grans contenidors i transportats fins al lloc de tractament. La recollida

es pot fer segons un horari programat, o bé per nivell; en aquest cas el

sistema s’acciona quan detecta un cert grau d’ompliment. Aquest tipus

de recollida s’ha anat desenvolupat des de fa quaranta anys a països


62

com Suècia i els Estats Units; en canvi, les instal·lacions que hi ha a

l’Estat espanyol s’han construït a partir dels anys noranta.

Figura 3.6. Contenidor soterrat hidràulic a Viladecans (Font: http://www.aj-viladecans.es)

3.1.2. Valoració

• Contenidor de 240 litres. Com ja s'ha comentat, la majoria dels municipis

que recullen la FORM amb contenidor utilitzen el de 240 litres, ja que es

presenta com l'opció més senzilla i còmoda. És recomanable estudiar la

possibilitat d'incorporar-hi pedals, perquè és més higiènic i permet a

Figura 3.4. Contenidor soterrat amb

recollida pneumàtica al carrer Gran de

Gràcia de Barcelona

Figura 3.5. Contenidors soterrats amb ploma a Castellbisbal


63

l’usuari obrir-lo més fàcilment, sobretot a la gent gran o amb problemes

de mobilitat. Aquest accessori és imprescindible si al costat hi ha un

contenidor de càrrega lateral.

• El contenidor soterrat. Es presenta com una alternativa adequada quan es

vol prioritzar la integració estètica del contenidor en l'entorn, a més de

reduir l'espai ocupat a la via pública. El principal inconvenient que té és

l’elevat cost d’inversió, i també que l'obertura de la bústia acostuma a ser

petita i no permet dipositar-hi materials de volums més grans o bosses

industrials.

En el cas concret de la recollida amb ploma, es necessita més temps per

efectuar la recollida en relació a la dels contenidors habituals.

En el cas dels contenidors pneumàtics, es poden originar problemes si el

sistema de recollida es realitza segons un horari i entre les dues hores

programades es diposita més volum del previst, cosa que provoca

sobreeiximents i residus a la via pública. Aquest problema es pot

solucionar duplicant o triplicant el nombre de bústies, augmentant el

nombre de recollides o bé organitzant recollides manuals. Si el mecanisme

d’absorció és únic per a totes les fraccions, la recollida selectiva només es

pot portar a terme fixant uns dies de recollida diferents per a cada fracció,

i això complica la participació ciutadana perquè resulta força incòmode. Un

dels avantatges de la recollida pneumàtica és que s'eviten els sorolls

nocturns dels camions de recollida i les interferències en el tràfic.

• Contenidor bicompartimentat. Té l'avantatge que permet recollir les dues

fraccions alhora (matèria orgànica i les restes), ja que els camions també

disposen d'un mecanisme mitjançant el qual les dues fraccions se separen

a l’interior, i que no cal ocupar més espai al carrer amb un altre

contenidor. També s’estalvien costos, perquè no cal realitzar una recollida

posterior per a la FORM. En canvi, té l'inconvenient d’induir a error a l’hora

de dipositar la bossa al contenidor, tot i que les dues fraccions es

diferencien pel color taronja de la tapa. A més, quan la part destinada a

les restes (part grisa) és plena o bé el residu que el veí vol dipositar-hi no

hi cap, la tendència és llençar-la a la del costat (FORM). Aquests dos

inconvenients han fet que els barris o municipis que han utilitzat aquest

contenidor arribin a uns nivells d'impropis molt elevats, tot i les


64

importants campanyes d'educació ambiental que s'han portat a terme o

els elements addicionals que s'han incorporat al contenidor per tal de

diferenciar-ne els dos compartiments. Per aquest motiu, no és gaire

recomanable quan l'objectiu és obtenir un compost de qualitat. Aquest

problema no es presenta amb el contenidor de 240 litres, ja que el fet de

diferenciar-se del contenidor de les restes l’identifica més bé i millora la

correcta classificació dels residus.

A la taula 2.3 es poden observar els nivells d’impropis obtinguts als municipis

que utilitzen contenidor bicompartimentat (barri del Congrés de Barcelona),

soterrat (Castellbisbal i Gran de Gràcia) i contenidors de 240 litres (la resta).

En el cas de Castellbisbal, els contenidors soterrats només es troben en una

part del municipi i a la resta hi ha contenidors de 240 litres. D’aquestes dades

podem extreure que la variable «tipus de contenidor» és clau a l’hora

d’interpretar el nivell d’impropis de cada municipi. Fins i tot, en indrets amb

contenidors de 240 litres on la campanya d’educació ambiental ha estat poc

intensa, els resultats són més favorables que als llocs on s’ha utilitzat

contenidor bicompartimentat i les campanyes han estat molt importants.

3.2. EL CUBELL DOMICILIARI

La introducció de la recollida de la FORM als habitatges representa tenir un

altre cubell a la cuina. Per tal de motivar la participació dels veïns, és

necessari distribuir gratuïtament aquests cubells si es volen obtenir uns bons

resultats en els nivells de recollida.

En el cas dels grans generadors, per tal de separar la matèria orgànica a

l'interior dels establiments, el volum del cubell dependrà de la quantitat de

FORM que generin i de l'espai de què disposin. L'opció bàsica per als que que

en produeixen poca és el cubell de 10 litres estàndard domiciliari, i per als que

en produeixin més, es pot estudiar la possibilitat d'implantar el cubell de 25

litres o bé contenidors de 90 o 120 litres.

3.2.1. Tipus de cubell

En destaquem tres models, que són els més utilitzats a Catalunya:


65

Ø El cubell de 10 litres. Aquesta és l’opció més simple conceptualment.

Es tracta d'un cubell de 10 litres amb tapa i nansa que s'utilitza per a

la FORM, i per a les restes (tot allò que no es pot reciclar) es conserva

el cubell actual que té cada habitatge.

Ø El cubell bicompartimentat. És un cubell doble amb una separació que

recull les dues fraccions: orgànica i restes.

Ø El cubell de 25 litres. Es tracta d'un cubell marró de 25 litres de

capacitat amb nansa.

Figura 3.8. Cubell bicompartimentat amb tapa a

la FORM

Figura 3.7. Cubell bicompartimentat

amb tapa a les dues fraccions

Figura 3.9. Cubell de 10 i 25 litres (Fotografia: Ajuntament de Tiana)


66

3.2.2. Valoració

El cubell que presenta més bones prestacions és el de 10 litres, ja que no

ocupa gaire espai, s'adapta fàcilment a qualsevol lloc i és el model més

econòmic del mercat. Aquest cubell només presenta problemes de capacitat al

cap de dos dies d’emmagatzematge a les cases on hi ha més de 5 persones

amb una dieta rica en fruites i verdures.

El cubell bicompartimentat, en canvi, presenta un problema d'espai respecte

al cubell anterior: ocupa més volum i en cuines petites és difícil d’encabir-lo.

Tot i la comoditat que a priori presenta el fet de tenir en un mateix cubell les

dues fraccions, alguns models que actualment hi ha al mercat presenten certs

problemes: la col·locació de la bossa als dos departaments (de vegades cau i

d'altres es trenca) i el cost, superior al del model de 10 litres. Hi ha un

problema afegit d'olors en els models que no tenen tapa a la part de brossa

inorgànica, sobretot si a l'habitatge es llencen bolquers o es fuma.

El cubell de 25 litres s'ha distribuït entre els habitatges de municipis com

Tiana, on la FORM es recull de porta en porta cada dos o tres dies. En

aquestes circumstàncies, i quan les famílies són de més de tres membres o es

té el costum de menjar molta verdura, el municipi considera que és el més

idoni. Es recomana col·locar aquest cubell al pati, a la terrassa o al balcó, per

exemple, i anant-hi dipositant les bosses amb FORM que es van omplint a la

cuina.

3.3. LES BOSSES

És un dels factors clau que cal definir abans d'iniciar la recollida de la FORM,

ja que es presenten diferents alternatives, tant en el tipus de bossa que es

pot utilitzar com en els mecanismes de distribució, que han estat la causa que

en molts municipis s'hagi produït una disminució de la participació o un

contingut d'impropis elevat a la FORM.

Les bosses de plàstic són un problema a resoldre en el moment que decidim

recollir la FORM per fer compost, ja que provoca una disminució de la seva

qualitat. Tot i que la majoria de plantes de compostatge disposen de

garbelladors per eliminar les bosses de plàstic a l'entrada, una petita part


67

sempre passa al compost. Tenint en compte aquesta situació, hi ha diferents

possibilitats:

Ø Demanar als ciutadans que al seu domicili dipositin la FORM en bosses

de plàstic (com fins ara) i, un cop al carrer, n’aboquin el contingut al

contenidor de la FORM i llencin la bossa de plàstic al contenidor de les

restes que hi hauria d’haver al costat del cubell.

Ø Abocar directament la FORM del cubell –sense cap bossa de plàstic – al

contenidor.

Ø Utilitzar bosses compostables.

Els problemes que presenten les dues primeres possibilitats són l'obligació de

baixar les deixalles amb cubell, que xoca amb els hàbits adoptats per la

majoria de veïns, i la necessitat de netejar més sovint els contenidors, ja que

és probable que la mala olor i la presència de mosques augmentin.

Tanmateix, aquestes alternatives suposen un estalvi econòmic per a les

famílies, ja que no han de comprar bosses per a la FORM. A més, es pot

demanar que els residus orgànics que tinguin més contingut d'humitat (per

exemple, restes de peix, carn, etc.) s'emboliquin amb paper de diari, per

exemple, per disminuir la quantitat de lixiviats. El paper de diari, en baixes

quantitats, no suposa un problema en el procés de compostatge i d'aquesta

manera es redueixen els problemes d'olors i neteja que s'han esmentat amb

anterioritat. Aquest sistema es permet a municipis com Rubí, Molins de Rei,

Montcada i Reixac, Pallejà, el Papiol, Torrelles de Llobregat i alguns municipis

del Penedès-Garraf.

Una altra possibilitat és recollir la FORM amb bosses de plàstic. Això comporta

una major complexitat en el tractament de la matèria orgànica que entra a la

planta de compostatge i pot traduir-se en una disminució de la qualitat del

compost, per la qual cosa aquesta opció no és gaire recomanable. Tanmateix

aquest no ha de ser un impediment, si es planteja en aquests termes, per

poder participar en la recollida: és preferible que es faci d'aquesta manera

que no pas que no es faci.

3.3.1. Les bosses compostables de midó i de paper

Les bosses de midó estan fetes d'àcid teraftàlic i midó, i ofereixen prestacions

similars a les bosses de plàstic. Actualment, trobem diferents marques


68

comercials al mercat, que bàsicament ofereixen dos tipus de grandària: 44 x

44 cm i 35 x 42 cm. La mida de bossa familiar més utilitzada és la primera,

dissenyada per a la FORM generada per una família de cinc persones durant

dos dies. La segona està dissenyada per a parelles joves amb un baix consum

de matèria orgànica. Segons la marca, les bosses es comercialitzen en

paquets de 5, 10, 15 i 20 unitats. També segons la marca, hi ha la possibilitat

d'escollir el gramatge de la bossa i imprimir-hi logotips. Els preus d'aquestes

bosses varien segons el nombre de comandes realitzades, el termini de

pagament, el gramatge i les característiques d'impressió.

Les bosses de paper acostumen a ser de 90 grams i tenen un

impermeabilitzant resistent al líquid i al greix. Durant el procés de

compostatge aporten carboni i absorbeixen humitat. D’altra banda, però, no

tenen gaire resistència i es trenquen sovint. Per aquest motiu, les bosses de

midó es presenten com la millor alternativa i, de fet, a Catalunya són més

utilitzades que no pas les bosses de paper.

3.3.2. El cas de la bossa taronja

A Barcelona s'està adoptant un sistema diferent per recollir de manera

selectiva la matèria orgànica mitjançant una bossa de color taronja. Aquesta

bossa, a diferència de la de midó i paper, no és compostable i s'utilitza per

identificar a la planta de tractament la bossa que conté FORM mitjançant un

lector òptic.

Aquest sistema presenta l'avantatge que la recollida de la FORM es pot

realitzar en massa i no cal establir un circuit de recollida específic per als

contenidors de matèria orgànica, ja que posteriorment les bosses taronges se

separen dels de la resta a la planta de tractament.

Tanmateix, aquest sistema presenta certes qüestions que caldria resoldre o

millorar. La primera és que, per obtenir un compost de qualitat, cal, en la

mesura que sigui possible, donar prioritat a l'ús de la bossa compostable. Tot i

que mitjançant garbelladors la bossa de plàstic es pot extreure del circuit

d'entrada a la planta de compostatge, sempre n’hi ha un percentatge que va a

parar al compost. Si l’ús de la bossa de plàstic es generalitza, la qualitat final

del compost se’n pot veure perjudicada.


69

Una altra qüestió és la compra de la bossa de plàstic. De fet, s'obliga els

ciutadans que volen participar en aquesta recollida a comprar-la quan la

majoria utilitzen sovint la bossa de plàstic de les botigues pel seu «cost

zero». Si ja és difícil convèncer la població que compri bosses

compostables, sembla una aparent contradicció fer que en comprin de

polietilè, que, a la llarga, haurà de ser eliminat del procés de

compostatge, la qual cosa implica una inversió en tecnologia.

Un darrer aspecte és l'eficiència dels lectors òptics ja que, durant el

procés de càrrega i descàrrega del contenidor i la possible

compactació dels residus al camió, les bosses acostumen a trencar-se

i el seu contingut acaba sovint fora de la bossa.

Per aquests motius, es dóna preferència a l'ús de les bosses

compostables per dipositar els residus orgànics domiciliaris. Es tracta

d'evitar la contaminació creuada de les bosses de polietilè i recuperar

al màxim la FORM dipositada al contenidor corresponent.

3.3.3. Valoració

Tant les bosses de paper com les de midó destinades a la recollida

selectiva de la FORM han de contenir el Distintiu de Garantia de

Qualitat Ambiental atorgat pel Departament de Medi Ambient de la

Generalitat de Catalunya (vegeu la figura 3.10). L'atorgament

d'aquest distintiu el fixa la Resolució de 8 d'octubre de 2001, en la

qual s'estableixen els criteris mediambientals que han d'acomplir les

bosses d'escombraries. Perquè la bossa sigui compostable, al distintiu

hi ha de figurar la llegenda «Compostable» o «Reciclat i

compostable». La llegenda «Reciclat» sola fa referència a bosses

d'escombraries de plàstic reciclat, en cap cas compostables, que

poden portar a confusió als consumidors.


70

Figura 3.10. Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental

Els principals problemes d'aquestes bosses són el preu i les

prestacions. I és que el preu de la bossa compostable és lleugerament

superior al de la bossa d'escombraries convencional. Això fa que molts

veïns les vegin com una despesa addicional que no estan disposats a

assumir, i menys encara quan tenen la percepció que el cost de la

bossa és «zero», perquè utilitzen les de supermercats i botigues

d'alimentació. Tanmateix, cal tenir en compte que el preu de les

bosses de midó encara no s'ha normalitzat, i que d'ençà que es van

llançar al mercat la tendència ha estat a la baixa.

L'altra qüestió és que són productes que encara no tenen unes

característiques tècniques prou satisfactòries. Per això, no és

recomanable tenir més de dos dies la FORM en aquestes bosses,

perquè s'humitegen i es trenquen. Aquests problemes s'agreugen a

l'estiu, amb el major consum de matèria orgànica i la calor. En

aquests casos, s’ha de posar paper de diari a sota, baixar la FORM fins

al contenidor en el cubell, etc. En termes generals, les bosses de midó

són més resistents que les de paper.

Com que la bossa és un element molt important a l'hora de consolidar

el sistema de recollida i la participació dels ciutadans, és interessant

veure quines són les diferents alternatives que es presenten a l’hora

de distribuir-les. Considerem quatre mecanismes de distribució de les

bosses de midó, amb els avantatges i inconvenients corresponents:

1) L'Ajuntament n’assumeix el cost en els seus pressupostos i

l’integra en el cost del servei i, si escau, en les taxes d'escombraries.

Una altra possibilitat en aquesta mateixa línia és la realitzada pel

Consell Comarcal del Baix Camp i Castellbisbal, que van arribar a un

acord amb l'empresa productora (reducció del preu de la bossa) i van


71

buscar patrocinadors que subvencionaven una part de la bossa a

canvi de serigrafiar-hi la seva marca. Així, es reduïa en gran mesura

la part de la bossa que havia de pagar l'Ajuntament i se’n garantia el

subministrament gratuït a la població. La distribució es pot fer des de

punts municipals, porta per porta periòdicament o bé des de sectors

comercials col·laboradors. Els avantatges d'aquesta alternativa són

que l'Ajuntament pot fer una comanda conjunta que permet reduir

significativament el preu de la bossa, que tothom en té gratuïtament i

que el seu ús pot arribar a declarar-se obligatori. Com a exemple, a

l'annex 3 s'adjunta l'ordenança municipal de residus de Pallejà, on es

considera obligatori l'ús de bosses compostables (article 27.2) per

separar la FORM. Com a inconvenients, trobem que el ciutadà no té

percepció del cost i que possiblement la taxa d'escombraries

augmentaria.

2) L'Ajuntament paga una part del cost de les bosses, de manera que

tinguin un preu equivalent al de les bosses de plàstic, i es

distribueixen a través de comerços a un preu subvencionat. A

Catalunya trobem l'experiència de Vilanova, on l'Ajuntament ha

establert un conveni amb el gremi de forners perquè distribueixin les

bosses compostables als seus establiments; d’aquesta manera es

facilita la compra de la bossa (amb més punts de distribució) i és més

barata. També la Mancomunitat la Plana, integrada per 11 municipis,

subvenciona la meitat del preu de la bossa compostable i la distribueix

per diferents comerços. En aquests municipis la utilització de la bossa

compostable és obligatòria per recollir la FORM. El factor favorable és

que el preu és equivalent al de les bosses d'escombraries

convencionals, però, com que no tothom en compra, és de preveure

que tampoc no comprin les bosses compostables.

3) La distribució es fa segons el mercat i segons l'estructuració del

mercat de bosses. L'Ajuntament només s’ha de preocupar que

estiguin a l'abast en els establiments del municipi. Tanmateix,

l'adquisició d'aquesta bossa es pot arribar a considerar un «luxe» pel

cost tan elevat.

4) L'Ajuntament arriba a un acord amb els supermercats per tal que

substitueixin les bosses de nanses per bosses compostables.


72

D'aquesta manera es poden reutilitzar per recollir la FORM a casa.

Aquesta alternativa està en la línia que fixa el PGRMC (2001-06) per

fomentar alternatives a la utilització de bosses d’un sol ús als

comerços que incentivin l’ús de bosses compostables, de paper,

reutilitzables, etc. El PGRMC també recull impulsar a nivell estatal la

implantació d’una taxa per bosses d’un sol ús.

La qüestió de les bosses compostables ha de quedar ben resolta,

perquè és un aspecte recurrent quan es realitzen enquestes

telefòniques, ja que els veïns el perceben com un problema, ja sigui

pel preu, perquè es trenquen o bé perquè es troben en pocs

establiments.

3.4. EL CAMIÓ DE RECOLLIDA

El vehicle ha d’encaixar amb el sistema de contenidors i de recollida

escollits. La recollida de brossa en massa acostuma a tenir un volum

elevat i una densitat baixa; per tal de disminuir el nombre de serveis

s'utilitzen els camions amb compactador, que poden reduir el volum

de la brossa a una cinquena part o més segons el model. Aquests

vehicles poden ser de recollida lateral o posterior, segons el punt per

on es carrega la brossa. Amb la recollida lateral els contenidors poden

tenir més capacitat i es requereixen menys operaris.

Quan parlem de la recollida de la FORM, hem de pensar en les

característiques d'aquest residu. La FORM té una densitat prou

elevada perquè no calgui compactar-la i, a més, té un contingut

d'aigua molt elevat que provoca la generació de lixiviats si es

compacta. Davant d'aquest fet, es presenten diferents possibilitats:

Ø En el cas que s'opti pel contenidor bicompartimentat, cal utilitzar

un camió específic per recollir-ne el contingut. La cambra de recepció

del vehicle també té dos compartiments, i amb una sola operació de

càrrega-descàrrega s’hi dipositen les dues fraccions. Aproximadament

una tercera part de la seva capacitat està destinada a la FORM i la

resta, al rebuig.

Ø En el cas que s'opti pel contenidor estàndard de 240 litres, es pot

utilitzar un camió recol·lector de càrrega posterior amb uns braços


73

adaptats a aquest tipus de contenidor. Una altra possibilitat és recollir

les dues fraccions alhora (FORM i rebuig) amb un camió de doble

caixa que permet buidar els dos contenidors al mateix camió.

Ø En el cas que la recollida es faci de porta en porta, el vehicle més

adequat és un camió de càrrega convencional sense compactador.

L'operari recull els cubells deixats a la vorera i els descarrega

manualment a la caixa del camió.

Figura 3.12. Camió de

càrrega lateral

Figura 3.11. Camió de càrrega

posterior

Figura 3.13. Camió de doble caixa

(Font:

http://www.aytolacoruna.es/medioambiente

/sectores/residuos/RecogidaRsu) Figura 3.14. Camió

bicompartimentat abocant per

realitzar tasques de mostreig


74

3.5. ALTRES MATERIALS DE LA CAMPANYA

Hi ha tot un seguit de material d'educació ambiental que s’edita com a

reforç de la campanya d’informació i que es distribueix i/o es mostra

als veïns. Es tracta de tríptics, imants, adhesius o plafons informatius.

Els tres primers formen part, juntament amb les bosses

compostables, del material que es distribueix gratuïtament als

ciutadans.

Ø Els tríptics. Han de contenir la informació bàsica que permeti

als veïns que els rebin efectuar correctament la separació de la brossa

a casa. Per tant, com a mínim, han d’incloure una llista dels materials

orgànics i dels que no ho són, i han d’explicar la mecànica de

separació, la deposició del contenidor al carrer i el perquè cal

realitzar-la. Es recomana que siguin concisos, clars i visuals per fer

amena la lectura. Si la recollida es fa de porta en porta, cal

especificar els dies de recollida de cada fracció.

Ø Els adhesius i els imants. Serveixen com a recordatori dels

materials orgànics que s’han de separar i dels que no. Com que el

cubell de l’orgànica es troba gairebé sempre a la cuina, l’imant està

destinat a la nevera; l’adhesiu està pensat per a la tapadora del cubell

o també per a la nevera.

Ø Plafons informatius. Poden instal·lar-se, com es veurà més

endavant, a les reunions o als punts informatius. Contenen

informacions bàsiques de la campanya: explicació del cicle de la

matèria orgànica, explicació pas per pas de com i on se separa la

FORM al domicili, una llista dels materials compostables i dels que no

ho són, on s’han de dipositar els materials que es recullen

selectivament, etc.


75

4. IMPLANTACIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FORM

En els apartats anteriors s’han descrit les potencialitats i els desavantatges dels

diferents models i sistemes que incorporen la recollida selectiva de la FORM a

Catalunya. També s’han definit els materials que cal introduir amb la nova recollida

selectiva i les diferents possibilitats que presenten. D’altra banda, també hem vist que

les diferents directives, normatives i programes que fan referència a la gestió dels

residus, com a mínim, obliguen a implantar la recollida de la FORM en els municipis

de més de cinc mil habitants. Tanmateix, aquesta obligatorietat no és arbitrària sinó

que s’ha establert a causa dels greus problemes ambientals i socials que ocasiona la

FORM en els tractaments finalistes.

El darrer pas, potser el més difícil, és el nivell de convenciment polític i suport

institucional a l’hora d’iniciar aquesta nova recollida selectiva. En la majoria de

municipis on s’ha implantat, els resultats han estat força positius. Tanmateix,

sovint hi ha una actitud poc favorable per part dels tècnics i polítics municipals

justificada per les dificultats d’ordre administratiu i econòmic que es creu que

implica la seva implantació. La ciutadania, per la seva part, ha demostrat que quan

es realitzen campanyes on s’informa correctament, respon activament i participa

tant en la recollida selectiva com en el procés d’implantació d’aquesta en les

diferents tasques d’informació i sensibilització. En molts casos, les mateixes

associacions de veïns/es i altres entitats, com la Plataforma Cívica per a la

Reducció de Residus, han estat les que han aconseguit que finalment la separació

de la FORM al seu barri o ciutat fos una realitat.

En aquest apartat es descriuen les diferents fases d’implantació de la recollida

selectiva de la FORM en un municipi. Cal tenir clar que no hi ha cap recepta per

dissenyar aquest tipus de campanyes i que cada municipi té unes peculiaritats

pròpies que haurà de potenciar o millorar, segons sigui, per tal d’obtenir bons

resultats. El que a continuació es recull és fruit de l'experiència d’altres campanyes

que s’han fet a Catalunya i que poden servir com a pautes a l’hora d’implantar-se a

la realitat de cada municipi.

Hem dividit aquest capítol en tres apartats, segons l'ordre cronològic de la

implantació: planificació; fase d’informació i educació ambiental i d'implantació; i,

per últim, la fase de seguiment i retorn de la informació. A la Figura 4.1 hi ha un

diagrama del desenvolupament de cada apartat. Posteriorment, s'estudien el casos

específics dels grans generadors, els centres educatius i l'autocompostatge.


76

Figura 4.1. Diagrama del desenvolupament de la campanya d'implantació de la recollida selectiva de la FORM en un municipi

1. FASE DE PLANIFICACIÓ

2. FASE D’INFORMACIÓ I EDUCACIÓ AMBIENTAL I D’IMPLANTACIÓ

3. FASE DE SEGUIMENT I RETORN DE LA INFORMACIÓ

ASPECTES PREVIS A CONSIDERAR ABANS DE LA IMPLANTACIÓ DE LA FORM

ANÀLISI DE LA GESTIÓ ACTUAL DE LA RECOLLIDA DELS RESIDUS MUNICIPALS

- Punts de recollida i nombre de contenidors - C onsolidació de les altres recollides selectives - Recollides específiques als grans generadors - Punts de risc - Estacionalitat en la producció de residus. El cas de l’esporga - Composició dels residus al municipi

- Elecció del sistema i del model de recollida més adient - Establiment de les freqüències de recollida de la FORM - Establiment dels punts de recollida i nombre de contenidors

- Elecció dels materials més adients - Creació de l’equip d’educadors - Divisió del municipi en zones - Elecció de la p rimera zona per iniciar la campanya - El teixit associatiu municipal - Realització d’enquestes prèvies - Informació al personal de l’Ajuntament - Garantir la presència de bosses compostables als comerços

ASPECTES PREVIS A CONSIDERAR

POSADA EN MARXA DE

- Presentació de l’inici de la campanya als mitjans de comunicació locals i presència continua als mitjans - Enviament de la convocatòria a la reunió de veïns/es - Trucades telefòniques de recordatori de les reunions - Instal.lació de cartells informatius de les reunions i altres activitats de reforç - Reunions informatives - Punts d’informació i de recollida del cubell - La “repesca” - Porta a porta - Festa d’inici de la separació - Instal.lació de contenidors al carrer

- Seguiment de contenidors - Estudis d’impropis - Reunions de valoració - Realització d’enquestes


77

4.1. FASE PRÈVIA

4.1.1. Anàlisi de la gestió actual de la recollida dels residus

municipals

A l'hora d'implantar la recollida de la FORM s'ha de fer referència al sistema

de recollida vigent al municipi com a factor condicionador del nou disseny de

recollida. La recollida de la FORM, per les característiques que té, no s'ha de

prendre com una recollida selectiva més. La seva implantació demana una

avaluació prèvia perquè no hi hagi interferències posteriors i així garantir una

bona participació dels veïns/es.

A continuació, detallem alguns dels paràmetres previs que cal revisar en el

sistema actual de gestió dels residus municipals abans de la implantació de la

FORM.

Ø Els punts de recollida i el nombre de contenidors. A l'hora de fer una

primera aproximació al dimensionament del servei de recollida dels

residus al municipi, serà interessant conèixer tant el nombre total de

contenidors que ja hi ha en funcionament com el nombre de punts de

recollida. Per punt de recollida s'entén l'agrupació de contenidors o

punts d'aturada del camió en l'itinerari de recollida. Així doncs, un

punt de recollida pot estar format per un cert nombre de contenidors.

A partir d'aquests paràmetres podem establir les ràtios següents:

habitant/contenidor, litres/habitant i habitant/punts de recollida.

Aquests índexs seran d'utilitat per dimensionar la recollida de la FORM

i ens proporcionaran una primera informació del temps que es dedica

a la recollida dels residus.

Ø Les altres recollides selectives. Cal consolidar prèviament les altres

recollides selectives dels residus i completar la xarxa d'àrees

d'aportació, en cas que es faci d'aquesta manera. Un bon indicador és

l'índex de recuperació dels residus anuals per habitant, que ens

donarà informació sobre el grau de participació dels veïns/es en cada

recollida i, si es fa de manera sectorial per barris, ens permetrà

detectar els punts del municipi on la participació és baixa. Aquestes

dades poden posar de manifest alguns trets socioeconòmics d'aquests

barris.


78

Cal donar importància al criteri de proximitat, és a dir, garantir que els

veïns/es tinguin un fàcil accés a aquestes recollides. Això es pot

aconseguir augmentant progressivament la ràtio nombre d'àrees

d'aportació/habitants. Està comprovat que una major accessibilitat a

aquests contenidors es reflecteix directament en un augment de la

quantitat de materials recuperats.

Ø Recollides específiques als grans generadors. Considerem grans

generadors aquelles activitats econòmiques que generen una elevada

quantitat de residus. A molts municipis són l'origen dels problemes de

sobreeiximent que es presenten en alguns contenidors. L'objectiu

d'aquesta actuació és reduir l'excessiva presència de residus

provinents d'activitats econòmiques als contenidors del carrer

destinats als veïns/es, de manera que s’afavoreixi una major

recuperació de materials i una posterior reducció de la freqüència de

recollida durant la implantació de la FORM. La recollida específica de

residus als grans generadors té l'avantatge que el material produït és

molt homogeni quant a tipologia, que es genera en gran quantitat i

que es pot recollir en poc temps. Les recollides que es recomanen

organitzar de manera prioritària són la del paper i cartró, el vidre i la

FORM. En el cas del paper i cartró, normalment l'ajuntament estableix

un dia setmanal i una franja horària de recollida en què els

establiments deixen els seus materials a la porta, plegats i, si és

possible, lligats. En el cas del vidre dels bars i restaurants, es pot

organitzar una recollida pels establiments, distribuir un contenidor per

a l'interior de l'establiment o estudiar la col·locació d'un contenidor

d'iglú de vidre a prop. A l'apartat 4.4 s’abordarà específicament el cas

dels grans generadors de matèria orgànica.

Ø Els punts de risc. Entenem per punts de risc aquells punts de recollida

on es detecten conflictes en forma de sobreeiximents, pudors o mala

col·locació dels contenidors. Aquests punts de risc es poden detectar

gràcies a les observacions dels treballadors que s'encarreguen de fer

la recollida, o bé mitjançant les enquestes prèvies a la població;

també es poden preveure a l'hora d'establir les ràtios que s'han definit

en el punt anterior.


79

Figura 4.2. Exemple de punt de risc: sobreeiximent dels iglús de les

àrees d'aportació i presència de residus voluminosos.

Amb tot, i amb l'objectiu de tenir una font directa d'informació, és

molt recomanable realitzar observacions visuals prèvies en diferents

dies pels contenidors de la zona on es pretén iniciar la campanya. En

aquestes observacions visuals cal fer una fitxa per a cada contenidor

on consti:

- el nombre de contenidors o punts de recollida,

- la localització precisa (per exemple, en coordenades UTM),

- el grau d'emplenament que presenta cada contenidor,

- la presència de residus provinents d'activitats econòmiques (es pot

saber fàcilment obrint qualsevol bossa de les deixalles),

- els problemes amb els residus municipals (alta presència de

materials potencialment recuperables, com ara envasos, vidre, cartró,

etc.), i

- altres observacions, com ara sobreeiximents o altres problemes, com

pudors, gran presència de materials potencialment reciclables, etc.

Els sobreeiximents als contenidors els poden provocar les activitats

econòmiques del barri o bé els mateixos veïns/es. En el primer cas, es

poden tractar de petites indústries, comerços o altres serveis que

generen una elevada quantitat de residus que aboquen als contenidors

de recollida domiciliària, impossibilitant així la deposició posterior dels

residus del veïns/es i provocant la presència de residus a la vorera. És

important conèixer la composició d'aquests residus, ja que en alguns

casos podran ser residus que requereixin un tractament especial i en

d'altres es podran recollir selectivament per l'ajuntament. En el cas


80

que estiguin provocats pels veïns/es, és probable que el càlcul erroni

del nombre de contenidors o bé la mala col·locació d'alguns sigui el

factor que provoqui que uns estiguin molt buits i altres sobreeixits

(dificultat per accedir al contenidor, etc.).

Ø Estacionalitat en la producció de residus i el cas de l'esporga. Aquest

paràmetre és d'especial importància en el cas de municipis amb una

important presència de segones residències o d'afluència turística, ja

que condicionarà el sistema de recollida i el dimensionament del

nombre de contenidors. També és important considerar l'estacionalitat

en aquelles zones on els habitatges disposen de jardí o hort, ja que en

els mesos que es realitza la poda es genera molta més quantitat

d'esporga. En el cas de l'esporga produïda pels veïns/es, es consideren

dues possibilitats per integrar-la dins del sistema de recollida de la

FORM. Una seria demanar als veïns/es que la deixessin al costat del

contenidor els dies de recollida. Aquest sistema pot generar problemes

a les voreres pel gran volum que ocupa i provocar molèsties si és una

zona molt transitada. L'altra possibilitat seria organitzar un circuit de

recollida específic, ja sigui amb contenidors fixos (banyeres),

contractant un sac com el de la runa o bé creant punts de recollida

específics de poda. Aquesta opció es recomana només en aquelles

zones de gran producció d'esporga. En el cas de les banyeres hi ha un

risc associat i és que acabi convertint-se en un punt d'abocament de

tota mena de residus. La darrera opció, l'òptima però també la més

incòmoda per als veïns/es, és canalitzar aquests residus cap a la

deixalleria, que així es transforma, doncs, en l’únic circuit de recollida

d'aquest material.

Ø La composició dels residus al municipi. Generalment, la majoria de

municipis no disposen de dades referents a la tipologia i la quantitat

dels seus residus. Sovint s'utilitzen dades extretes de la bibliografia

que s'extrapolen a la realitat de cada municipi. És interessant conèixer

aquestes dades, ja que ens proporcionen informació sobre les

possibles fluctuacions anuals en la generació de residus i ens

permeten establir els índexs de recuperació de cada material sobre el

total generat, la qual cosa permet fixar uns objectius més reals de

recuperació o intensificar-los en alguna fracció concreta.


81

Les dades sobre la quantitat de residus generats es poden extreure

fàcilment pesant els camions que en recullen després d'haver finalitzat

els diferents circuits de recollida. A aquesta quantitat de residus

municipals, cal sumar-hi la quantitat de les recollides selectives, com

el paper i cartró, vidre i envasos lleugers.

Quant a la tipologia, cal fer una caracterització dels residus municipals.

Una variable que cal introduir en aquest tipus d'estudi són les

variacions estacionals en la composició dels residus. D'aquesta

manera, es poden fer caracteritzacions per a les quatre estacions de

l'any o bé realitzar-ne una en dues de les quatre estacions, per

exemple, hivern i estiu.

Tot i que l'estudi sobre la caracterització dels residus es basa en un

raonament estadístic, els resultats són estimacions. Tanmateix, es pot

elaborar un estudi per aconseguir un nivell de confiança amb el qual

les dades obtingudes puguin fluctuar entre el 5-10% de la mitjana real

per a totes les mostres preses. L'ATSM (American Society for Testing

and Materials) proposa una equació basant-se en la t-Student (Cerrato

1996).

Prèviament al mostreig, caldrà establir el criteri de selecció dels

contenidors dels residus que volem caracteritzar. Es poden escollir

aleatòriament els vehicles destinats al mostreig, o bé es poden

preseleccionar amb l'objectiu de proporcionar una barreja de residus

representativa dels diversos estrats socioeconòmics de la regió que

hem considerat.

Les mostres s'obtenen dels vehicles que han realitzat la recollida dels

residus. De la càrrega total, se’n separa una mostra representativa del

conjunt. Per obtenir la mostra final hi ha diferents procediments

possibles. El més habitual és descarregar els residus del vehicle sobre

una superfície neta on no es puguin filtrar els lixiviats. Llavors, amb

una pala frontal s’homogeneïtzen i s’anivellen en una pila contínua.

Posteriorment, es divideix aquesta pila en quatre parts del mateix

volum aproximadament, se n’extreu una (que se separa de la resta) i

es torna a subdividir fins a obtenir una quarta part que pesi, si fa no

fa, entre 90 i 140 kg.


82

Els residus municipals es divideixen en components de residus,

formats per materials amb propietats físiques i composicions

químiques similars i que seran objecte de la separació. Habitualment,

aquestes categories són: paper i cartró, vidre, plàstic d'envasos,

plàstic film, metalls, envasos mixtos, matèria orgànica, fusta, tèxtil,

runa, especials i altres (aquells que no es poden classificar en cap de

les anteriors). Aquests components se seleccionen manualment de la

mostra i es pesen en els diferents contenidors que hauran estat

prèviament tarats. Posteriorment, es calcula la composició mitjana

dels residus a partir del percentatge en pes que té cada component

respecte al total dels residus caracteritzats.

Ens pot interessar fer una anàlisi de les propietats físiques i químiques

d'alguna d'aquestes fraccions. Així, per exemple, de la fracció orgànica

es pot analitzar la MOT (matèria orgànica total) o la seva relació C/N.

Per minimitzar els riscs associats a la selecció dels residus, s’ha

d’elaborar un pla de seguretat per als treballs de camp que inclogui,

com a mínim:

- La normalització dels procediments, on es descriurà què es fa i com i

s’assenyalaran a cada pas les precaucions que cal prendre.

- La identificació dels equips de protecció individual, que generalment

són guants, ulleres, calçat adequat i mascareta.

- Procediment de primers auxilis previstos.

- Procediment respecte als residus perillosos.

- Procediment en cas d'emergència.

Per realitzar aquests mostrejos, normalment són necessaris tres o

quatre treballadors. El temps estimat és d'unes quatre hores, incloent-

hi la barreja de la mostra inicial i la caracterització posterior.


83

4.1.2. Aspectes previs a considerar abans de la implantació de la

FORM

En aquest apartat es recull un seguit d'aspectes tècnics que cal tenir en

compte i que fan referència de manera específica a la recollida de la fracció

orgànica.

Ø Elecció del sistema i del model de recollida més adient. En els apartats

anteriors s'han definit els avantatges i inconvenients dels diferents

sistemes i models de recollida i la seva influència en relació amb

diferents paràmetres. En aquest sentit, caldrà considerar si la gestió

actual dels residus al municipi compleix satisfactòriament les

expectatives i objectius fixats per les normatives i si un canvi de

model o sistema de recollida ajudaria a assolir-lo. Caldrà avaluar per a

cada cas els equips necessaris per a la recollida, l'adequació a les

característiques socials i urbanístiques del municipi al nou model o

sistema plantejat, l'organització dels itineraris de recollida, l'existència

de circuits específics per a grans generadors, les variables ambientals,

socials i econòmiques, etc. També cal decidir si el sistema de recollida

es vol homogeni en tot el municipi o bé si es vol adaptar a les

diferents zones urbanístiques (diferent freqüència de recollida en

alguns indrets, zones sense instal·lar-hi contenidors, etc.).

Ø Establiment de les freqüències de recollida de la FORM. En aquest

sentit, cal diferenciar entre els municipis que realitzen la recollida

porta a porta i els que la realitzen mitjançant contenidors.

Segons l'Associació de Municipis Catalans per la Recollida Selectiva

Porta a Porta, per a la majoria de municipis es considera força adequat

un calendari de freqüències de recollida com el següent: rebuig (un o

dos cops per setmana), FORM (tres o quatre cops per setmana), vidre

(un cop per setmana), paper i cartró (un cop per setmana) i envasos

(un o dos cops per setmana). En el cas concret dels municipis que

l'han implantada, tant a Tiana com als municipis de la Mancomunitat la

Plana i el Consorci per a la Gestió dels Residus Urbans de la Segarra

realitzen la recollida de la FORM tres dies per setmana. Aquesta

freqüència es manté durant tot l'any i es considera suficient per cobrir

les necessitats de la població. A Tiana, les restes es recullen dos dies,


84

mentre que a la resta de municipis on es realitzen porta a porta també

les altres recollides selectives, excepte el vidre, les restes es recullen

només un dia per setmana i els envasos lleugers i paper dos dies per

setmana. A la Taula 4.1 es representen els diferents dies de recollida

de les fraccions en aquests municipis.

Taula 4.1. Resum de les freqüències de recollida de les diferents fraccions a Tiana i als

municipis del Consorci per a la Gestió dels Residus Urbans de la Segarra (CS) i de la

Mancomunitat la Plana (MP). Font: Consulta als municipis

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

Tiana:

res

Tiana:

Rebuig Tiana: res

MP: M.I.R. MP: MIR

MATÈRIA

ORGÀNICA

REBUIG MATÈRIA

ORGÀNICA CS i MP:

MIR

MATÈRIA

ORGÀNICA

CS: res CS:

Envasos

A la Taula anterior, MIR fa referència als envasos lleugers (llaunes i

metalls, bosses i envasos de plàstic, brics i paper d'alumini) i al paper i

cartró. A la Mancomunitat la Plana, aquesta fracció es recull en el mateix

cubell i posteriorment se’n fa una tria, mentre que a la Segarra es recull

separadament el paper i cartró i els envasos lleugers. Per aquest motiu,

quan els dijous es recullen aquestes dues fraccions al Consorci de la

Segarra, a la Taula es classifica com a MIR, però en aquest cas la recollida

es fa de manera separada.

En el cas de la recollida en contenidors, la major densitat de la FORM

permet espaiar-ne la recollida de manera que tampoc no cal realitzar-la

diàriament. En aquest cas, sí que sovint es presenten certes modificacions

en les freqüències de recollida segons l'estació de l'any, les

característiques del municipi i les ràtios establertes de contenidors per

habitant. Així, a Molins de Rei la FORM es recull tres dies la setmana

durant el període d'octubre a maig, quatre dies de juny a setembre i els

mesos d'estiu cinc o sis dies setmanals per estalviar problemes, com ara

possibles males olors per les elevades temperatures. Altres municipis com


85

Santa Coloma decideixen disminuir aquesta freqüència de recollida i ho

fan dues vegades a l'hivern i tres a l'estiu. Sigui com sigui, la recollida

diària d'aquesta fracció es considera un excés de servei.

La freqüència de rentat dels contenidors de la FORM també presenta

certa estacionalitat. Durant els mesos més calorosos es pot mantenir una

freqüència d'un cop per setmana i en els més freds, cada quinze dies. En

aquelles setmanes on la calor és més extrema, es pot arribar a ampliar a

dues vegades per setmana.

Ø Establiment dels punts de recollida i nombre de contenidors. EL

PGRMC 1995-2000 incorpora el contenidor de la recollida selectiva de

la FORM a la vorera. De manera aproximada, es considera un bon

indicador per a aquest nivell de recollida un recorregut inferior a

cinquanta metres. El CEPA i la Junta de Residus adopten com a criteri

inicial situar un contenidor de FORM per a cada punt de recollida

(agrupació de contenidors o punts d'aturada del camió en l'itinerari de

recollida) i anar-ne augmentat el nombre a mesura que augmenti

també la quantitat recollida.

4.2. FASE D'INFORMACIÓ I EDUCACIÓ AMBIENTAL I D’IMPLANTACIÓ

Un cop decidides les qüestions tècniques (dimensionament del model, elecció

dels sistema de recollida, etc.) i el material necessari que s'utilitzarà a la

campanya i en la recollida selectiva de la FORM, el següent pas és

desenvolupar i planificar la posada en marxa al municipi.

Per fer-ho, cal tenir en compte que l'èxit en la implantació de la recollida de

la FORM passa inevitablement per la participació ciutadana i aquesta només

es pot obtenir garantint una informació acurada del com i el perquè cal fer-

ho. S'ha d'informar de la globalitat del problema, la solució del qual passa, en

part, per la seva col·laboració.

El grup diana a què ens dirigim és tota la població i per tant caldrà combinar

missatges generals adreçats a la població global amb d'altres de més

específics dirigits a sectors i col·lectius socials determinats. En aquests

missatges és important establir el grau de responsabilitat de cada agent


86

social o econòmic que hi intervé, ja que els ciutadans/es no són els únics

responsables dels problemes ambientals.

Alhora, cal establir els mecanismes necessaris perquè els veïns/es tinguin

garantida la capacitat d'influir en la política ambiental que es duu a terme al

municipi. Les diferents experiències de recollida selectiva dutes a terme

demostren que quan se n'informa adequadament els veïns/es i quan els

canvis proposats s'entenen com a una millora, la seva participació està

garantida.

Com s'ha dit anteriorment, els criteris que s'exposen són molt variables

segons les característiques de cada municipi. Per aquest motiu cal

interpretar-los com a orientació i no pas tant com a mètode d'actuació.

4.2.1. Aspectes previs a considerar

Ø Elecció del material més adient. En el capítol 3 s'ha definit el material

bàsic per a la implantació de la FORM. Ja s'ha comentat la necessitat

de repartir gratuïtament els cubells als veïns/es per garantir una bona

participació, i la importància de no utilitzar les bosses de plàstic i les

diferents alternatives que es presenten en aquest cas.

El material per a la separació domiciliària de la FORM es distribuirà als

veïns/es per tres vies: l'assistència a les reunions informatives, als

punts informatius o mitjançant els porta a porta. Es recomana que

aquest material estigui format per:

- cubell domiciliari,

- paquets de bosses compostables,

- tríptic explicatiu de la mecànica de la recollida de la FORM, i

- adhesiu i/o imant per col·locar-lo a la tapa del cubell o a la nevera,

respectivament, on constin els materials que es consideren FORM i els

que no.

Ø Creació de l'equip d'educadors. Es recomanable mantenir un grup de

persones fixes que s’encarreguin de planificar i dur a terme la

campanya al municipi. Elles seran les encarregades d'implantar-la des

de l'inici fins al final, realitzaran les entrevistes telefòniques, faran la

tramesa de cartes, prepararan i tindran les reunions veïnals, els punts


87

informatius, faran els porta a porta i les activitats de seguiment dels

contenidors i els estudis d'impropis, etc. Prèviament, caldrà que

assisteixin a un curs de formació, si no provenen d'alguna empresa o

entitat dedicada als serveis ambientals.

Ø Divisió del municipi en zones. A l'hora d'implantar la campanya al

municipi, és recomanable dividir-lo en diferents àrees que permetin

establir uns inicis i finals de campanya i que la permetin estructurar

amb facilitat.

El CEPA utilitza en aquests casos els conceptes de salt i de zona. Es

defineix el salt com aquella àrea del municipi en la qual, al llarg d'un

període de temps fixat, es desenvoluparà la campanya d'informació i

implantació de la nova recollida fins que s'instal·lin els contenidors de

la FORM al carrer. El nombre d'habitatges que es recomana per a cada

salt oscil·la entre mil i mil cinc-cents. Cada salt està dividit en zones,

que són àrees amb un nombre d'habitatges més petit per garantir una

bona qualitat d'intervenció. Es recomana que les zones estiguin

formades per uns tres-cents habitatges aproximadament i s'utilitzaran

com a unitats d'intervenció a l'hora de convocar les reunions de veïns,

fer els porta a porta, etc.

Ø Elecció de la primera zona per iniciar la campanya. Definir una zona o

barri del municipi per iniciar la recuperació de la FORM permet posar

en pràctica la mecànica de recollida (dimensionament dels

contenidors, adequació dels mitjans de l'empresa concessionària,

etc.), avaluar la resposta dels veïns/es als missatges d'educació

ambiental i detectar i corregir els problemes que puguin sorgir de

cara als barris següents per on s'expandirà la campanya. A més, això

crea un referent propi al municipi i permet que la resta de veïns/es

comprovin la viabilitat de la recuperació de la FORM en el seu propi

municipi. Així, a partir d'aquesta fita, la recollida selectiva es pot

analitzar i interpretar en clau local.

La primera zona on es duu a terme la recollida, doncs, té un caràcter

de validació de la manera de planificar la campanya que s'estendrà a

la resta del municipi. Per tant, és recomanable que sigui una zona

ben definida geogràficament per tal d'evitar interferències amb la

resta de la població on encara no s'haurà desenvolupat la campanya.

En el cas que això no pugui ser, es poden descartar els contenidors


88

on coincideix la població de referència i la població que no. També és

preferible que no hi hagi gaire comerç, perquè ocasionen bastants

interferències, sobretot si no es troben ben dimensionades les

recollides selectives. Un altre aspecte interessant és que sigui una

zona amb un teixit associatiu actiu que doni embranzida a l’engegada

del nou sistema de recollida.

Ø El teixit associatiu municipal. Abans d'iniciar la campanya, és

important conèixer les associacions i les entitats veïnals de la zona. En

una zona on l'antiguitat del barri es tradueixi en un teixit associatiu

consolidat i on la gent es conegui, serà més probable obtenir uns

nivells de participació més elevats que en zones amb poques

associacions o on els veïns/es de la majoria d'habitatges hi vagin

només a dormir. És recomanable convocar alguna reunió amb

aquestes entitats on els puguem detallar quin és l'objectiu de la

implantació de la recollida de la FORM i les diferents fases en què es

durà a terme. El fet que coneguin de ben a prop la realitat de la zona

ens pot proporcionar molta informació d'utilitat. També poden disposar

de locals que seran d'utilitat durant la campanya, ja sigui per fer-hi les

reunions veïnals, o bé com a magatzem o punt de recollida del

material (bosses i cubells) per als veïns/es que encara no en tinguin.

També poden implicar-se en diferents tasques i activitats, com per

exemple la festa d'inici de la recollida de la FORM, o col·laborar en el

repartiment dels cubells porta a porta o en la difusió d'informació als

veïns/es, etc.

Ø Realització d'enquestes prèvies. La realització d'aquestes enquestes

permet identificar aquells problemes o demandes que la població

considera importants i actuar abans d'iniciar la campanya.

Normalment, es fan telefònicament, no han de ser gaire llargues i cal

establir un criteri estadístic perquè siguin prou representatives de tot

el municipi. En aquestes entrevistes és interessant calibrar el grau de

coneixement de la població respecte al problema dels residus, el grau

de coneixement i participació en la resta de recollides selectives que hi

ha al municipi (i els motius pels quals no hi participen), el

coneixement d'altres serveis de recollida de residus que estan

funcionant (per exemple, voluminosos, la deixalleria, etc.), si

l’enquestat té prou informació ambiental sobre el seu municipi, la


89

valoració que li mereix la introducció de la nova recollida selectiva de

la FORM i la predisposició que té de participar-hi.

Ø Informació al personal de l'ajuntament. És interessant facilitar una

informació elemental sobre la nova recollida selectiva als

treballadors/es de l'ajuntament que estiguin en atenció al públic. Un

mecanisme podria ser l'elaboració d'un dossier informatiu sobre tot

allò que han de saber de la campanya: la mecànica de la recollida

(ubicació dels contenidors, freqüències de recollida, rentat dels

contenidors, destinació de la FORM, etc.), on es poden trobar les

bosses compostables, el cas dels grans generadors (els cubells que els

repartiran, etc.), fases d'ampliació de la campanya, material que es

repartirà als veïns, etc. A més, totes les incidències en el servei de

recollida (queixes dels veïns/es per sobreeiximents, pudors, brossa no

recollida, desaparició del contenidor, etc.), és important canalitzar-les

ràpidament per resoldre-les i millorar el servei.

Aquesta activitat d'informació es pot estendre a altres col·lectius de

gent que, directament o indirecta, tenen una responsabilitat respecte

al nou sistema de recollida, per exemple, els treballadors municipals

amb responsabilitats en temes mediambientals, els treballadors de

l'empresa concessionària de la recollida, els educadors dels centres

educatius, etc.

Ø Garantir la presència de bosses compostables als comerços de la zona.

Abans de la instal·lació dels contenidors de FORM al carrer i de l'inici

de la separació domiciliària, cal assegurar-se que els veïns/es tinguin

accés a les bosses compostables (si és que no s’ha optat per una altra

alternativa). Així doncs, és important assabentar les principals

botigues i supermercats de la zona dels contactes de les principals

distribuïdores de bosses compostables amb la intenció que estiguin a

la venda abans de la posada en marxa de la recollida.

4.2.2. Posada en marxa de la campanya

Amb l’inici de la campanya comença tot el procés d’informació ambiental,

repartiment de material i implantació del nou sistema de recollida de la

FORM. Cal tenir present l’època de l’any escollida: és millor que no sigui a

l’estiu, ja que és una mala època per les pudors que es poden produir, ja que


90

les bosses compostables es trenquen amb més facilitat, i també per la manca

de participació, ja que molta gent se’n va de vacances, etc., amb la qual cosa

els recursos destinats no s’optimitzen.

Caldrà obtenir un llistat de la població resident en el salt on volem implantar

la recollida. Aquest cens s’utilitzarà per portar un control dels veïns/es que

han passat a recollir el materia l i els que no, i per fer les trucades

telefòniques abans de les reunions informatives. En aquests llistats haurem

d’anotar si els veïns/es han recollit el material a les reunions, als punts

informatius o als porta a porta.

Per iniciar la campanya és recomanable fer-ho de manera esglaonada en tot

el municipi i ampliar-la a mesura que es vagi consolidant en les diferents

zones. Com s’ha dit, és recomanable dividir el territori en salts i en acabat

subdividir-los en zones d’una grandària més reduïda que permetin treballar-hi

millor. Així doncs, si considerem un salt de mil cinc-cents habitatges, el

dividirem en cinc zones formades per uns tres-cents habitatges cadascuna. La

proposta d’activitats de la campanya que a continuació es detalla pren el salt

com a unitat.

L’eix d’aquestes campanyes acostumen a ser les reunions, que són els espais

d’informació del nou sistema de recollida i de repartiment de material.

Les reunions informatives es convoquen per a tota la població del salt, però

es recomana de fer-ne una per a cada zona en dies diferents. D’aquesta

manera, en la carta de convocatòria cada zona tindrà un dia diferent de

reunió, tot i que si algú assisteix en un dia que no li pertoca, no ha d’haver-hi

problema perquè se’n pren nota i s’actualitza després a la base de dades. Els

cartells anunciadors de les reunions informatives poden ser els mateixos, és a

dir, poden anunciar tots els dies de reunions perquè cada veí/na ja haurà

rebut la carta i ja sabrà quin és el dia que està convocat. El mateix passa

amb el punt informatiu i de repartiment de material, ja que s’hi convoca tota

la població del salt que no hagi passat a recollir el material després de les

reunions.

A continuació, es realitza una proposta de campanya aplicable a tot tipus de

municipi independentment de la seva grandària o trets urbanístics. Gran part

d'aquesta campanya proposada s'ha extret d'experiències fetes a diferents


91

municipis de Catalunya, especialment les que ha dut a terme el CEPA. En

alguns municipis s'han realitzat parcialment aquestes activitats, obviant parts

com els punts informatius i focalitzant els esforços en els porta a porta, per

exemple. D'altres, n'han afegit de noves d’acord amb les característiques

particulars del municipi. Cada municipi té una realitat concreta que haurà

d'integrar en les seves campanyes. La proposta següent té la intenció de

servir com a guia conceptual d’un possible plantejament. La proposta es

presenta per ordre cronològic a la seva implantació.

Ø Presentació de l'inici de campanya als mitjans de comunicació locals i

presència continua als medis. Abans de començar les activitats pròpies

de la campanya, és important que les persones que viuen al municipi

sàpiguen el que s'està plantejant. Per això, és important presentar la

campanya als mitjans de comunicació, detallar el calendari

d'implantació previst als barris del municipi, exposar el contingut de

les campanyes d'educació ambiental, explicar els objectius fixats amb

la nova recollida, dir per què és important realitzar-la, detallar les

infraestructures i els elements necessaris per a la separació i el

compostatge (la planta on es durà, els contenidors específics per a la

FORM, els elements que es distribuiran als veïns/es, etc.).

Durant la implantació de la campanya és important mantenir una

presència més o menys continuada als mitjans de comunicació per

recordar als veïns/es que la seva participació és important. Algunes de

les activitats que es poden fer en aquest sentit són:

- Articles a la premsa local o intervencions a la ràdio i televisió.

Al Baix Camp, per exemple, durant la campanya d'educació

ambiental es van fer uns concursos a la ràdio local, amb

preguntes sobre la campanya i la FORM on es regalaven

samarretes, gorres, etc., que van tenir força èxit participatiu. A

Molins de Rei, el CEPA té un espai fix a la ràdio local on informa

els veïns/es de les tasques que s'estan realitzant, els resultats

que n'obtenen, etc. Quan la Junta de Residus feia campanyes

d'implantació de la FORM, prèviament inseria anuncis als diaris

locals amb el missatge "D'aquí a pocs dies hi haurà canvis a la

teva cuina... i també al teu carrer". Una altra possibilitat és

recomanar als diaris locals que obrin una secció fixa dedicada al

medi ambient on podrien encabir-se les qüestions ambientals


92

locals. Alhora, també podria haver-hi una part dedicada a

respondre dubtes o queixes dels lectors, i seria un mitjà

d'acostament a la realitat del ciutadà i a les seves inquietuds.

- Xerrades i actes informatius.

- Participació a les festes dels barris, a les fires, etc.

Ø Enviament de la convocatòria a la reunió de veïns/es. Un cop s'han

establert els diferents salts i zones i s'ha presentat la campanya als

mitjans de comunicació, el següent pas és enviar la carta als veïns/es.

Aquesta carta ha d’anar signada per l'alcalde o el regidor de Medi

Ambient i ha de presentar breument l'inici de la campanya d'educació

ambiental, la importància de la nova recollida selectiva i de la

participació dels veïns/es. Es recomana que vagi dins d’un sobre amb

el nom del destinatari per evitar que es confongui amb publicitat i

acabi a la paperera. Un dels problemes que apareix en aquest punt és

la mobilitat dins de les ciutats. Hi haurà una part de la població que

molt possiblement no estarà censada i que, per tant, no rebrà la carta.

Per evitar-ho, una possibilitat és que les cartes no s'enviïn per correu

ordinari sinó que les reparteixi manualment l'equip d'educadors

ambientals. D'aquesta manera podrem detectar aquells veïns/es que

no tenen carta i prendrem nota del nom i l’adreça (que passarà

posteriorment a la base de dades de la campanya junt amb les altres)

i els podrem enviar una carta en blanc que l'educador tindrà amb

aquesta intenció.

Aquesta carta de presentació de la campanya pot anar acompanyada

de la targeta de convocatòria a les reunions. En aquesta targeta ha de

constar:

- el dia, l’hora i el lloc de la reunió a què està convocat el

veí/na,

- els dies, llocs i horari dels punts d'informació on pot passar a

buscar el material en cas de no poder assistir a la reunió,

- les dades del veí/na a qui va adreçada la targeta, i

- un recordatori de l’obligació de portar aquesta targeta per

bescanviar-la pel material a les reunions o als punts

informatius.

Un cop finalitzada la reunió o l'assistència al punt informatiu, aquesta

targeta servirà per bescanviar-la pel material necessari per a la

separació domiciliària de FORM (cubell, bosses, etc.). Per això és


93

important que hi constin les dades del destinatari per tenir un control

de les persones a qui distribuïm el material i actualitzar-les

posteriorment a la base de dades.

Ø Trucades telefòniques de recordatori de les reunions. És important que

el nivell d'assistència a les reunions informatives sigui alt. Cal tenir

present que la qualitat dels missatges que es donen en aquestes

reunions és molt més elevada que la que es pot donar als punts

informatius o als porta a porta. També comporten un estalvi d'esforços

i de temps per l'eficàcia de la relació intervenció-nombre de persones

de les reunions informatives, ja que en els altres casos caldrà una

intervenció individualitzada. Per això, dos dies abans de les reunions

és recomanable realitzar unes trucades per recordar als veïns/es que

hi estan convocats i, en cas que no hi poguessin anar, per informar-los

d'altres dies de reunions o dels punts informatius. Amb aquestes

trucades el nivell de participació a les reunions augmenta notablement

respecte a quan no en fem, de trucades. Els resultats cal anotar-los en

una nova base de dades per saber posteriorment la intensitat de la

campanya d'educació. Caldrà que prenguem nota del següent:

- el nombre d'habitatges als quals hem trucat (alguns habitatges no

tenen telèfon).

- si s’hi han posat, si no s’hi ha posat ningú o si hem deixat el

missatge al contestador.

- si el veí ha manifestat la seva intenció d'assistir a la reunió, al punt

informatiu o de no assistir-hi.

Abans de trucar serà interessant elaborar un guió que serveixi de

referència a l'educador que telefona perquè no oblidi cap dada

important durant la conversa.

Ø Col·locació de cartells informatius de les reunions i altres activitats de

reforç. Juntament amb la carta personalitzada i les trucades

telefòniques, la col·locació de cartells de les reunions completa les

activitats de recordatori de les reunions informatives. Aquests cartells

es poden col·locar a les escales dels domicilis, a les botigues del barri

o als peus dels fanals. Aquesta darrera opció és la que utilitza el CEPA

en les seves campanyes d'educació ambiental: es tracta d'uns


94

cavallets de cartró que s’instal·len al voltant dels arbres o fanals on es

grapen els cartells recordatoris. Aquests suports serveixen

posteriorment per col·locar-hi altres informacions de la campanya,

com per exemple el recordatori de l'inici de la recollida de la FORM o si

s'amplia el període de repartiment de cubells als punts informatius,

etc.

En aquest cartell ha de constar:

- els veïns/es a qui va dirigit el missatge (nom del barri o

zona),

- els dies, horari i lloc de les reunions informatives,

- el recordatori que es repartirà el material per separar la FORM

a casa, i

- els dies i horaris dels punts informatius, si no poguessin

assistir a la reunió.

També es poden utilitzar altres mitjans per fer extensiva la

convocatòria, com les ràdios municipals, els diaris locals o cotxes amb

megàfons.

Ø Reunions informatives. Un cop feta la difusió inicial, el següent pas és

la realització de les reunions amb els veïns/es. Aquestes reunions es

recomana que siguin a una hora en què la població acostumi a ser a

casa (per exemple, a les vuit del vespre). És important acost ar al

màxim la convocatòria allà on viuen els veïns/es per garantir-hi una

major assistència i, si era possible, respectar els seus espais habituals

de reunió (local de l'associació de veïns/es, centres cívics, etc.) o si

no, d'altres com ara escoles, casals d'avis, etc., que tinguin a prop.

Aquestes reunions es poden organitzar conjuntament amb les

associacions de veïns/es o les entitats més actives del barri per tal que

la convocatòria sigui més propera als veïns/es convocats. La durada

màxima recomanada d'aquestes reunions és d'una hora per no fer-la

massa llarga. Les reunions es poden dividir temporalment segons com

segueix:

- Una breu presentació inicial de la campanya a càrrec del regidor de

Medi Ambient o un tècnic d'aquesta àrea. És important la presència del

personal de l'Administració per donar resposta als dubtes que puguin

sorgir entre els veïns/es un cop finalitzada la reunió i que els

educadors ambientals no estan en condicions de respondre.


95

- Una explicació genèrica a càrrec de l'educador ambiental sobre els

problemes associats a la gestió dels residus actuals en la qual es pot

fer referència a la situació local i l’obligatorietat i la conveniència de

realitzar la separació de la FORM per tal de disminuir els efectes dels

tractaments finalistes.

- Un vídeo on s'expliqui la problemàtica dels residus, la introducció de

la recollida de la FORM com a primer pas per a la correcta gestió dels

residus, com cal fer aquesta separació i el material que s'obté al final

del procés de compostatge. Hi ha diversos vídeos que poden servir de

referència, com ara Tomàquets eixerits, editat per l'Àrea

Metropolitana. En altres casos, s’elaboren vídeos adaptats al municipi

on estem duent a terme la campanya, de manera que els veïns

s'identifiquin més amb el missatge, tal com fa el CEPA en aquells

municipi on realitza la campanya d'educació ambiental.

- Explicació de la mecànica de la separació de la FORM a casa. Aquesta

part la pot fer l'educador ambiental, i consisteix bàsicament en la

presentació del cubell domicilia ri, les bosses compostables (i on poden

trobar-se posteriorment i/o altres alternatives d’ús) i a quin contenidor

s'ha de dipositar posteriorment la FORM.

- Precs i preguntes. En aquesta part l'objectiu és resoldre aquells

dubtes que no hagin quedat prou clars en l'explicació.

- Repartiment del material als veïns. Un cop finalitzat l'acte, els

educadors ambientals bescanvien les targetes de la convocatòria de la

reunió pel material (cubells, bosses, etc.). És important tenir

disponible el llistat dels veïns/es convocats per anotar aquells que

s'hagin descuidat la targeta, no l'hagin rebuda o bé si recullen el

material a un altre veí/na que no hi ha pogut assistir.

És interessant deixar constància de totes les incidències i dades que

puguin sorgir durant l'acte. Així, es recomana l'elaboració d'una fitxa

on hi hagi els nombre de veïns convocats, la durada de la reunió,

l'assistència, la valoració i les preguntes o intervencions dels veïns/es.

Hi ha tot un seguit de materials que es poden utilitzar per fer més

entenedora l'explicació, per exemple, plafons informatius,

transparències, el cubell de la FORM i el cubell habitual de les

deixalles, les bosses compostables, una mostra de compost madur


96

perquè vegin el material que s'obté i fins i tot el nou contenidor de la

FORM que s'instal·larà al carrer.

Després d’aquestes reunions cal actualitzar la base de dades

introduint-hi aquells veïns/es que han recollit el material. Hi ha

veïns/es que no poden assistir a les reunions ni als punts informatius

(treballen, ma lalties...), en aquests casos els cubells els poden recollir

altres veïns/es, sempre que s'anoti el nom de la persona que se l'ha

endut.

Ø Punts d'informació i de recollida del cubell. Aquests punts d'informació

se situen en dos moments concrets al llarg de la campanya: un cop

acabades totes les reunions informatives del salt on es fa la

intervenció i durant la "repesca" (en els propers apartats es

desenvolupen amb més profunditat aquestes fases). Aquests punts

informatius s'instal·len al carrer o en algun local públic i transitat. Han

d'estar en llocs visibles i on la població de la zona hi passi sovint i

siguin fàcils de veure. Normalment, estan formats per una taula, uns

plafons informatius sobre la recollida de la FORM i els cubells amb el

material per repartir. En aquests punts, hi van aquells veïns/es que no

han assistit a les reunions informatives però que saben que s’han fet

perquè han rebut la carta personalitzada o perquè han vist cartells

informatius que s'han col·locat o enviat anteriorment. Un mecanisme

informal que també s'ha revelat molt efectiu és el boca a orella,

sobretot en els barris amb un teixit associatiu més gran. Aquests

punts són atesos pels educadors ambientals en un horari que

acostuma a ser de 10 a 14h i de 17 a 21h. Amb aquesta franja horària

es garanteix que la majoria de la gent que està mínimament

interessada pel tema no tingui problemes d’anar-hi, recollir el material

i informar-se’n.

Figura 4.3. Punt informatiu a Barcelona


97

En el punt informatiu l'educador ambiental, després d’introduir les

dades del veí a la base de dades, li fa una explicació detallada de la

nova mecànica que haurà de fer des de la separació domiciliària a casa

fins al dipòsit de la bossa al contenidor, introdueix la problemàtica

provocada per les deixalles i l’informa dels altres serveis del municipi

(recollides selectives i deixalleria).

En el punt informatiu cal disposar de les base de dades dels veïns/es

actualitzada de les reunions informatives, ja que es pot donar el fet

que un membre de la família hagi assistit a les reunions i hagi adquirit

el material i que un altre no se n'hagi assabentat i el torni a demanar

en el punt informatiu.

Ø La "repesca". Es realitza un cop finalitzades les reunions de veïns/es i

els punts informatius posteriors. Es tracta d’ampliar el termini de

repartiment del material als punts informatius amb l’objectiu de reduir

al màxim el nombre de veïns/es a qui els l’hagin de repartir porta a

porta. Aquesta vegada ens adrecem directament a aquests veïns/es,

convocant-los amb un cartell a l’escala als nous punts informatius. En

aquest cartell, hi ha de figurar:

- L’adreça i el número de l’edifici on enganxem el cartell.

- Els domicilis dels veïns/es que encara no hagin passat a recollir

el material.

- La ubicació i horaris dels punts informatius.

La durada de la repesca dependrà de la quantitat de material repartit

al llarg de la campanya i de la resposta de la població en els primers

dies. En aquells barris residencials on la població augmenta els caps

de setmana, la repesca caldrà realitzar-la aquests dies.

Ø Porta a porta. Aquesta fase és molt important per garantir que tota la

població disposi de la informació i del material necessari per participar en

l’inici de la nova recollida. Cal no estalviar-hi esforços. Aquesta activitat

garanteix el contacte directe amb el 100% de la població i permet arribar

a aquells veïns/es que encara no han passat a recollir el material. Cal

tenir en compte que la predisposició de la població és molt variable i per

aquest motiu la qualitat de la informació pot ser més dolenta que en les

altres intervencions. S’ha de tenir molt clara la informació mínima que cal

transmetre a cada ciutadà i la informació escrita que se li ha de lliurar. El


98

material que es reparteix és el bàsic que es distribueix a les reunions

informatives. S’hi pot afegir una breu explicació escrita de la mecànica de

la separació per a aquells veïns/es amb qui no puguem posar-nos en

contacte directament o que no estiguin gaire receptius durant la

intervenció.

El temps dedicat al porta a porta depèn tant del nombre d’habitatges com

de l’estructura urbanística de la zona. Si són edificacions horitzontals i

entre veïns hi ha força distància, es dedicarà un temps superior al de les

zones on la majoria de construccions són blocs de pisos. Quan un barri és

d’urbanisme vertical, hi ha la possibilitat de fer reunions d’escala i

convocar tots els veïns/es al vespre al replà. Això permet de fer una

reunió més detallada.

Durant els porta a porta podem trobar dues situacions:

- Els veïns/es són a casa: en aquest cas els fem l’explicació i els donem

el material.

- Al domicili no hi ha ningú: triem una d’aquestes tres solucions:

1) Demanem a un veí/na de l’escala que s’encarregui de lliurar el

material al veí que no hi és i d’explicar-li com funciona. En aquest

cas, sota la porta de l’habitatge buit deixem un avís explicant que

hi hem passat a repartir el material i que l’hem deixat al veí/na.

2) Si cap veí/na no se’n vol fer càrrec o tampoc no hi són, deixarem

un altre tipus d’avís sota la porta on hi digui on el pot adquirir,

aquest material (ja sigui a un edifici de l’ajuntament o a un centre

d’informació ambiental municipal, etc.).

3) En cas que es tracti d’una casa o un portal poc transitat, podem

deixar el material a la porta perquè els recullin quan tornin.

Durant la campanya és important no estendre entre la població aquesta

darrera opció, ja que pot provocar una disminució important de

l’assistència a les reunions i als punts informatius. A més, el repartiment

porta a porta demana més dedicació de temps i un gran esforç logístic per

al lliurament del material.

Per a les visites s’utilitzen uns llistats on surten els noms i les adreces

dels veïns/es a qui ens hem d’adreçar i una graella amb totes les

possibilitats anteriorment descrites, de manera que tota la informació hi

quedi recollida.


99

Ø Festa inici de la separació. Per finalitzar el conjunt d’actuacions

s’acostuma a fer una festa d’inauguració de la nova recollida uns dies

abans d’instal·lar els contenidors al carrer. L’objectiu de la festa és donar

ressò a la nova recollida i celebrar-ne l’inici. També serveix per reforçar

els continguts de la campanya d’una manera agradable i lúdica, i per

presentar la recollida selectiva com una millora positiva per al barri. Es

pot amenitzar amb espectacles d’animació, jocs educatius per als més

petits i un dinar o berenar on, un cop acabat, caldrà separar

adequadament les deixalles en el contenidor que hi pertoqui. En aquesta

festa és interessant que participin totes les entitats i associacions del barri

que hagin col·laborat durant la campanya.

Ø Instal·lació dels contenidors al carrer. És el darrer pas en el procés

d’implantació de la campanya al domicili i marca l’inici de la separació de

la FORM als domicilis. Es recomana que un parell de dies abans es

col·loquin cartells a la zona (al peu dels fanals o a les escales dels

domicilis) que recordin la proximitat de la data.

4.3. FASE DE SEGUIMENT I RETORN DE LA INFORMACIÓ

Un cop instal·lats els contenidors al carrer i iniciada la separació domiciliària

de la FORM, s’inicia també la fase de seguiment dels resultats i d’intervenció

en aquells aspectes on es detectin deficiències. Aquestes intervencions actuen

com a factors correctors i milloradors del sistema i són de gran importància

atesa la gran diversitat de variables que intervenen en la implantació i els

trets diferencials de cada zona on s’implanta la nova recollida. Podem definir

tres àrees d’intervenció quant a la fase de seguiment:

Ø Seguiment de contenidors. Durant les dues primeres setmanes de

separació serà interessant realitzar un seguiment dels contenidors de la

FORM i del rebuig hores abans de la recollida. Aquest seguiment ha

d’arribar a tots els contenidors que instal·lats a la zona. Per anotar-ne les

dades s’utilitza un model de fitxa on ha de constar el número de

contenidor a què ens referim i els diferents estats de cada contenidor. Per

al contenidor de la FORM és interessant conèixer-ne el grau

d’emplenament, l’estat en què es troba, si hi ha FORM amb bosses de

plàstic o a doll, si hi ha brossa barrejada o altres materials inorgànics, etc.


100

Per al contenidor de les restes, també és interessant conèixer-ne el grau

d’emplenament, si hi ha bosses amb FORM o a doll, si hi ha presència de

materials inorgànics o problemes amb residus d’activitats econòmiques.

Ø Estudis d’impropis. Els indicadors habituals per avaluar si els nivells de

recollida selectiva de la FORM són satisfactoris són la quantitat recollida

per habitant i el percentatge d’impropis. En el primer cas, es pot calcular

fàcilment pesant el camió que fa la recollida d’aquesta fracció i dividint

aquesta quantitat pels veïns/es que participen en aquesta recollida. En el

segon cas, caldrà fer un estudi d’impropis, és a dir, conèixer la quantitat

de materials no biodegradables que conté la FORM recollida. Per fer-ho,

cal procedir d’una manera semblant a l’estudi de caracterització dels

residus municipals (vegeu apartat 4.1.1.). Si la quantitat de FORM

recollida en el barri o zona no és elevada, es pot fer l’estudi d’impropi de

tota la zona. A més de conèixer la quantitat total de materials no

biodegradables, és interessant poder-ne realitzar una classificació en

diferents categories per saber si hi ha alguna fracció que presenti un

percentatge superior a les altres i així poder-hi intervenir.

Ø Reunions de valoració. Aquestes reunions tenen l'objectiu d'avaluar,

juntament amb els veïns/es del barri, les primeres setmanes de la

recollida de la FORM. Es poden dividir en tres parts diferenciades. Una

primera on es presentin les dades de les recollides selectives i els primers

resultats. A la segona, s'exposarien les dificultats, encerts i possible

solucions per als problemes detectats. Per acabar, una tercera part (la

més important de totes) amb un torn de paraules entre els assistents per

rebre’n les aportacions, crítiques, consells i valoracions. Amb aquestes

reunions s'engega un procés que repercuteix positivament tant en la

millora del servei com en el compromís dels veïns/es a l'hora d'intervenir

en les qüestions ambientals del municipi. D'altra banda, ha d'haver-hi el

compromís real de l'Administració d'estudiar i posar en marxa aquelles

iniciatives que puguin sorgir en aquestes trobades i que no es transformin

en un espai on la capacitat d'intervenció dels veïns/es en la política

ambiental del municipi sigui virtual.

Ø Realització d’enquestes. Tenen l’objectiu de conèixer la valoració dels

veïns/es sobre la nova recollida i incorporar al nou sistema aquells

aspectes que els ciutadans/es troben rellevants.


101

Els resultats obtinguts en aquestes quatre fases ens permetran:

- Detectar el grau de coneixement i participació de la població en la

nova recollida i saber quins són els materials susceptibles de ser

confosos per FORM per part de la població.

- Identificar si hi ha sectors de la població on no s’hagi entès

correctament el missatge i on calgui realitzar una intervenció

posterior.

- Integrar les percepcions, demandes i consells dels veïns/es que puguin

ajudar a millorar els resultats.

- Intervenir en aquells contenidors que presentin més problemes, ja

sigui sobreeiximents, presència de materials inorgànics (potser per

manca d’àrees d’aportació properes), presència de bosses amb residus

barrejats provinents dels domicilis o de les activitats econòmiques,

etc.

- Identificar aquelles activitats econòmiques que no hi participen i/o que

provoquen interferències amb els seus residus inorgànics a la FORM.

Les intervencions posteriors aniran destinades a resoldre els problemes

identificats: des de la col·locació de cartells a les tapes dels contenidors de

FORM informant que no s’hi pot abocar brossa barrejada, fins a visites

puntuals a aquelles activitats econòmiques on s’ha detectat que interfereixen

en els resultats, o fins i tot instal·lar més contenidors per a aquelles fraccions

que tinguin gran presència al contenidor de les restes, etc.

Les activitats d’educació ambiental, però, no han de finalitzar amb les

activitats de posada en funcionament de la recollida, sinó que han de ser

continuades i reforçar constantment el canvi de sistema. D’altra banda,

també s’ha de garantir un mecanisme de retorn dels resultats obtinguts per

reforçar la comprensió de tot el procés per part dels veïns/es. Això es pot

aconseguir mitjançant:

- L’ edició de butlletins informatius. Aquest pot ser un mitjà de

l’Ajuntament per informar sobre aquells aspectes referents a la gestió

dels residus, els resultats que s’obtenen i les novetats. En alguns

municipis també hi ha butlletins disponibles en format electrònic que

s’envien als veïns/es que en demanen.


102

- Col·laboració amb els mitjans de comunicació locals. Es poden crear

espais setmanals als rotatius locals d’informació i falques de ràdio a

les emissores locals sobre la recollida selectiva.

- Centres d’informació ambiental. Aquests espais poden ser els centres

de referència per a qualsevol aspecte relacionat amb la recollida

selectiva i el punt de trobada dels educadors durant la campanya. A

més, poden servir com a punt de suport en el repartiment de material

als domicilis, llocs a on els veïns/es es puguin adreçar per adquirir-ne

en cas que no n’hagin recollit a les reunions ni als punts informatius.

També s’ha de tenir en compte que en un municipi acostuma a haver-hi força

mobilitat de la població i que poden arribar nous veïns/es al barri que no

estiguin assabentats de la recollida selectiva ni sàpiguen com es fa. Així

doncs, és important establir un mecanisme per garantir que aquest sector de

la població no en quedi al marge. Una possibilitat és l’oficina del padró quan

aquestes noves persones s’hi donen d’alta.

4.4. GRANS GENERADORS

Fins ara hem fet referència a la recollida selectiva de la FORM dirigida als

ciutadans/es, però en la seva planificació cal incloure especialment les

activitats comercials que generen un volum important de matèria orgànica.

D’aquestes activitats econòmiques productores de gran quantitat de residus,

en el nostre cas de matèria orgànica, en diem grans generadors: bars,

restaurants, carnisseries, peixateries, fruiteries, floristeries, empreses de

càtering, forns, perruqueries, menjadors escolars, establiments d'alimentació,

serveis de manteniment dels parcs i jardins municipals, etc.

La seva integració en la recollida de la FORM és necessària per l'elevada

quantitat de material generat i per la seva qualitat, ja que sovint són sectors

que produeixen majoritàriament matèria orgànica.

Com en el cas dels veïns/es, la distribució gratuïta de material per a la

recollida actua com a factor afavoridor de la seva participació i es considera

molt necessària. També és important desenvolupar mecanismes de suport i

incentiu per a la separació de la FORM en aquests establiments:


103

- Mitjançant les ordenances municipals que estableixen l’obligatorietat

de la recollida selectiva de la FORM. D'aquesta manera es pot actuar

enèrgicament davant d'aquells establiments que no hi vulguin

participar. A l'annex 2 s'inclou com a exemple l'ordenança municipal

dels residus de Pallejà, que especifica que la recollida selectiva és de

caràcter obligatori per a les activitats econòmiques i serveis, i que

hauran d'organitzar la gestió interna dels seus residus a aquest efecte

(article 19).

- Mitjançant convenis de col·laboració amb els diferents gremis implicats

per impulsar la introducció de criteris ecològics en l'oferta i la

participació en les recollides selectives. Aquests convenis, sovint

acordats amb els gremis d'hostaleria, poden incloure una campanya

de promoció d'establiments "col·laboradors amb la recollida selectiva".

A aquells establiments que recuperin la FORM se'ls pot distribuir un

adhesiu que els identifiqui com a col·laboradors en aquesta tasca.

Alhora, el ciutadà/na percep aquest missatge com una acció positiva i

fàcil de realitzar. A la Figura 4.4 es pot observar el distintiu atorgat

per la Junta de Residus. N’hi ha tres més de semblants: per a les

escoles, per als mercats i per als jardins adobats amb compost

provinent de la recollida selectiva de la FORM.

Figura 4.4. Distintiu atorgat per la Junta de Residus a aquells

establiments que participen en la recollida selectiva de la FORM.


104

A priori, la FORM generada en aquests establiments es pot integrar en la

recollida selectiva realitzada als veïns/es abocant els residus orgànics al

contenidor apropiat, si la recollida es fa amb aquest mecanisme. En cas

d'establiments que generin una quantitat de FORM molt elevada, s’hi pot

instal·lar un contenidor específic (vegeu Figura 4.5).

Figura 4.5. Contenidors específics de recollida de FORM i restes d'un establiment a Barcelona

A continuació, es descriu una proposta de metodologia d'intervenció en grans

generadors; posteriorment, s'estudia amb més detall alguns casos concrets

que requereixen més atenció.

4.4.1. Proposta d'intervenció bàsica als grans generadors

Ø Identificació dels grans generadors. La primera tasca que cal realitzar

és identificar el nombre d'establiments que produeixen matèria

orgànica durant la seva activitat diària. Anteriorment s'ha fet

referència a tot un seguit d'activitats que a priori en produeixen i que

són susceptibles de ser integrades dins de la recollida selectiva de la

FORM.

Ø Tramesa de la carta de presentació de la campanya. S'envia una carta

a tots els grans generadors, signada per l'alcalde o el regidor de Medi

Ambient, on s'anuncia l'inici de la campanya i on s'explica que aviat

rebran la visita d'un educador ambiental que els explicarà els

mecanismes que els oferim per organitzar la separació de la FORM al

seu establiment.


105

Ø Primera visita. Aquesta primera visita, realitzada per l'educador

ambiental, té tres objectius principals.

- El primer es presentar la campanya i expressar la necessitat que hi

participin per la quantitat de matèria orgànica generada i perquè la

resta de veïns/es també es disposen a fer-ho. Amb aquesta explicació

es pot donar un tríptic explicatiu, que pot ser el mateix que es

reparteix a la resta de veïns/es del barri, però que també pot ser

específic i destinat a les activitats econòmiques.

- El segon és realitzar una enquesta per conèixer el grau de

participació de l'establiment en les actuals recollides selectives i així

quantificar de manera aproximada la matèria orgànica que genera.

Aquesta enquesta la podem realitzar amb una fitxa on s'especifiqui:

- El nom i l’adreça de l'establiment.

- Les recollides selectives actuals en què participa (vidre, paper

i cartró, envasos lleugers, oli, etc.) i per què.

- El tipus de brossa que genera habitualment i la quantitat de

FORM (es pot calcular fent una aproximació del nombre de

bosses d'escombraries que utilitza diàriament o a partir dels

dinars que fa diaris, en cas que sigui un bar o restaurant).

- El tipus i quantitat de cubells sol·licitats.

- El tercer és l'explicació del cubell que es pot utilitzar segons les

necessitats de l'establiment. Normalment els oferim tres tipus de

cubells: 10, 25 o 90 litres. L'elecció dependrà tant de la quantitat de

matèria orgànica generada com de l'espai disponible dins de

l'establiment.

Ø Segona visita. Els donarem els cubells sol·licitats en la primera visita i,

en cas que s'hagi considerat prèviament, l'adhesiu d'establiment

col·laborador de la recollida selectiva de la FORM.

Ø Tercera visita. És recomanable realitzar una darrera visita un cop

engegada la campanya a la zona per detectar si hi ha algun problema

en la posada en marxa de la separació de la FORM en l'establiment i

conèixer-ne el grau de participació.


106

4.4.2. El cas dels bars i restaurants i mercats municipals

Aquests centres són grans generadors de matèria orgànica. En aquest apartat

es tracten amb més detall ja que presenten unes característiques pròpies

interessants d'estudiar.

Ø Els bars i restaurants. La quantitat de FORM generada en aquests

establiments pot ser molt variable i dependrà tant del nombre d’àpats

que realitzin diàriament com del tipus de cuina que facin. El factor

limitant en aquests establiments és l'espai disponible per als cubells o

contenidors. Per aquest motiu s'ha d'intentar adaptar al màxim els

tipus de cubells que ofereix la campanya a les limitacions d'espai a

cada establiment fent totes les combinacions possibles. Als

establiments on no es fan àpats, tipus cafeteries o granges, n’hi sol

haver prou amb un cubell de 10 litres a la barra (per al marro del cafè,

les restes de menjar que es deixen al plat, etc.) i un altre a la cuina.

En cas que es produeixi més quantitat de residus orgànics, es pot

estudiar la possibilitat de repartir cubells de 25 litres. En aquests

casos, la mecànica de separació és equivalent a la de casa (ús de

bosses compostables, dipòsit al contenidor del carrer, etc.).

En cas que hi facin àpats i que la quantitat de FORM sigui elevada,

podem estudiar la possibilitat d'instal·lar contenidors de 90 litres amb

pedal (per adaptar-se a la normativa sanitària) a l'interior de la cuina.

L'ús d'aquests contenidors presenta la dificultat que utilitzen saques o

bosses compostables. Tot i que al mercat es comercialitzen saques

compostables de 90 i 120 litres, l'inconvenient és que no poden

aguantar aquest volum de matèria orgànica perquè es trenquen. El

preu, a més, és bastant elevat. La seva funció, en tot cas, és de

separador entre el contenidor i els residus orgànics. Una solució

transitòria fóra deixar que aquests grans generadors utilitzessin la

bossa de plàstic de sempre o bé que ho aboquessin a dojo al

contenidor del carrer. Els contenidors es poden instal·lar tant a dins

com a fóra de l'establiment i la seva recollida es pot integrar dins de la

domiciliària o bé realitzar-ne una d'específica. Això dependrà dels

criteris que defineixi l'ajuntament corresponent i de les necessitats

dels establiments.


107

Pot donar-se el cas que l'establiment no necessiti cap d'aquests cubells

i que amb els seus propis medis pugui adaptar-se sense gaires

problemes a la separació de la FORM.

Ø Els mercats municipals. Pel gran nombre d'establiments que en

formen part es consideren centres de gran generació de matèria

orgànica. Presenten l'avantatge que aquestes activitats, i per tant el

residu que generen, es troben molt ben localitzades i sovint es

concentren en certs sectors determinats del mercat. A més, aquests

residus són bastant homogenis, la qual cosa fa que classificar-los en

origen no comporti gaire esforç. A canvi s'obté una elevada quantitat

de matèria orgànica de qualitat.

Cal conèixer prèviament els mecanismes d'organització interna de

recollida dels residus del mercat i consensuar amb els venedors i

encarregats de la recollida el mecanisme que millor s'adaptaria a les

seves necessitats. En alguns, els residus els deixen davant de

l'establiment i els serveis de neteja del mercat els recullen

posteriorment. En aquest cas, o bé el contenidor o carretó receptor de

les deixalles és bicompartimentat (un per a la FORM i l'altra per als

materials inorgànics) o bé fan dos circuits de recollida, un per a cada

fracció. En altres mercats, la recollida es centralitza en els contenidors

que hi ha als passadissos. En aquest cas la solució és ben senzilla:

instal·lar per a cada punt de recollida un contenidor de matèria

orgànica.

Posteriorment, es dipositen els residus en els contenidors exteriors

que transportaran la fracció orgànica fins a la planta de compostatge.

Aquests contenidors poden ser els habituals de 1.100 litres o bé un

contenidor de banyera específic. Tanmateix, aquesta darrera opció no

és gaire recomanable perquè pot acabar esdevenint un punt

d'abocament de tot tipus de residus no orgànics. Alguns mercats

disposen de compactadores dels residus per disminuir-ne el volum. La

compactació de la matèria orgànica no és necessària ni recomanada:

ja té una densitat prou elevada (ocupen poc espai en relació al seu

pes) i el procés generaria gran quantitat de lixiviats que provocaria

olors.

Els cubells que es distribueixen als establiments són els habituals de

10, 25 i 90 litres, segons l'espai disponible, la quantitat de residus

generada i el sistema de recollida que s'hagi definit anteriorment.


108

4.5. EDUCACIÓ AMBIENTAL A LES ESCOLES

Les activitats d'educació ambiental a les escoles i instituts s'han d'integrar

dins de la campanya d'implantació de la recollida de la FORM. Els objectius

han de ser fer que les noves generacions prenguin consciència de la

problemàtica dels residus i motivar-les perquè participin en la separació de la

FORM a casa seva. És interessant que aquestes activitats es realitzin de

manera progressiva en aquells centres on s'estigui duent a terme la

campanya segons el calendari d'implantació.

A l'hora d’aplicar aquest tipus d'intervencions, es pot optar per dues

possibilitats. Una seria que l'Àrea de Medi Ambient de l’ajuntament oferís

aquests serveis als centres. L’altra, contractar alguna entitat o empresa

dedicada a l'educació ambiental. En tot cas, s'hauria de realitzar un programa

d'educació ambiental enfocat a la recollida selectiva de la matèria orgànica

que s'oferiria posteriorment als centres educatius. Els objectius bàsics

d'aquest programa haurien de ser els següents:

- Conèixer la problemàtica dels residus i les seves solucions.

- Introducció a la recollida selectiva de la FORM, tant des d'una perspectiva

teòrica, com pràctica i de mecànica de la seva recollida.

- Ser conscients de la importància de tractar els residus amb tecnologies no

agressives per al medi.

La metodologia de les intervencions a les escoles passaria per tres parts

diferenciades:

Ø Reunió amb el claustre de professors. L'objectiu és presentar la

campanya que s'està duent a terme al barri (potser hi ha mestres que

no són del municipi) i la proposta de programa d'educació ambiental

que s'ofereix al centre.

Ø Reunió amb els professors de cada cicle. En aquestes reunions es

detallarien amb més amplitud el contingut de cada proposta adreçada

a cada edat i se’n concretarien les dates en cas que hi estiguessin

interessats.

Ø Realització de les activitats. A banda de la realització de les activitats

que s’ofereixen, seria interessant poder facilitar referències on


109

poguessin adreçar-se els mestres en cas que volguessin ampliar

continguts.

Aquestes activitats es poden classificar segons l'objectiu que definim. Alhora,

caldrà adequar per a cada edat les possibilitats de realització. Les podem

classificar d’acord amb el tipus de coneixement que volen ampliar:

- El coneixement teòric. Serien aquelles activitats que aporten un

coneixement teòric del tractament dels residus i de la importància de

realitzar la recollida selectiva als domicilis. Propostes:

- Explicació del cicle de la matèria orgànica, des de l’origen fins

que retorna a la terra en forma d’adob.

- Cicles de vida dels diferents materials que se separen

selectivament.

- Fases del procés de compostatge i paràmetres importants

durant el procés.

- El coneixement pràctic. Aplicació i/o observació in situ dels continguts

teòrics anteriors. Propostes:

- Visitar la planta de compostatge.

- Visitar altres plantes de tractament de residus (planta de

triatge, abocador, etc.).

- Fer un taller d’elaboració de compost a l’escola.

- Conèixer i identificar els elements que intervenen en el cicle de

la matèria orgànica en un bosc.

- El coneixement de la mecànica de separació. Reforçar i consolidar els

hàbits de separació dels residus a casa. Propostes:

- Taller per identificar quins materials dels que es generen a casa

van a cada contenidor.

- Si a l’escola hi ha un menjador, és un bon lloc per classificar les

deixalles segons el cubell que pertoca.

A l'Annex 1 es detalla un llistat de bibliografia bàsica que pot ser útil a l'hora

de planificar o portar a terme activitats d’educació ambiental a les escoles on

es toqui el tema dels residus.


110

4.6. COMPOSTATGE CASOLÀ

L'autocompostatge o el compostatge casolà és la forma més ecològica de

reciclar els residus orgànics generats a casa i aplicar directament el compost

resultant. De fet, aquesta tècnica no és nova, ja que l'han utilitzada

ancestralment els pagesos en els femers. Ara cal trobar-hi un nou espai dins

l'àmbit urbà. Els habitatges on és més fàcil portar-la a terme són les

edificacions horitzontals que disposen de patí o jardí, ja que caldrà un petit

espai on poder fer el compostatge.

El foment del compostatge en origen es justifica tant des d'una perspectiva

ecològica com econòmica, atesa l'absència de transport i l'estalvi en els

costos d'inversió i explotació en la planta de compostatge. Alhora és

l'aportació més important que a nivell individual pot fer cada ciutadà per

gestionar correctament els seus residus domiciliaris. Per tal d'incentivar

aquesta pràctica, es poden preveure diverses possibilitats:

Ø Cursets de formació de compostatge casolà. Es poden oferir dins de la

campanya i amb l'objectiu de donar la informació necessària que

permeti als ciutadans portar-lo a la pràctica. En els municipis on s'han

realitzat han tingut força èxit d'assistència i, fins i tot, més endavant

se n'han fet d’altres d'aprofundiment per demanda dels assistents. En

algunes experiències s'ha optat per regalar compostadors comercials,

tot i que no cal perquè el compostatge es pot fer sense contenidor o

amb un de construcció pròpia.

Ø Reducció de la taxa d'escombraries en aquells habitatges on es

realitza aquesta pràctica. Aquesta rebaixa seria un estímul per a molts

veïns/es; al mateix temps, la taxació de residus tindria una relació

més directa amb el servei. Com a exemple, remetem de nou a l'Annex

2 de l'Ordenança municipal dels residus de Pallejà, on s'inclou la

possibilitat d'establir règims fiscals especials i ajudes econòmiques

(article 10) així com també un servei d'informació i assessorament

(article 29) per als veïns/es que realitzin autocompostatge.

A la Mancomunitat la Plana hi ha unes dues-centes famílies que practiquen el

compostatge casolà amb els seus residus orgànics. Des d'aquesta entitat se

subvenciona el material necessari (compostador, termòmetre, sac de poda,

guia del compostatge, curset, etc.) fins al 70% i al llarg de l'any hi ha un


111

seguiment a càrrec dels tècnics de la Mancomunitat. També s'organitzen

tallers i trobades de compostaires anualment per intercanviar experiències

(vegeu Figures 4.6 i 4.7).

Figures 4.6 i 4.7. Tallers i diferents models de compostadors a la Trobada

de compostaires de la Mancomunitat la Plana realitzada a Taradell (setembre

2002). Fotografies: Mancomunitat la Plana

El 1998, a partir d'uns cursos de compostatge casolà realitzats pel CEPA, va

sorgir una iniciativa prou engrescadora: la Xarxa d'Amics del Compostatge

Casolà. Aquesta xarxa té l’objectiu de posar en contacte persones que

practiquen l'autocompostatge i crear un espai d'informació, intercanvi d'idees

i experiències, consulta de dubtes, resolució de problemes i suport als que

comencen per part de persones més experimentades. Per a més informació

sobre aquesta iniciativa, es pot consultar la pàgina web:

http://www.pangea.org/cepa/xacc/.

Diferenciem dues possibilitats de reciclar els residus orgànics a casa:

Ø El compostatge. Es tracta de transformar la matèria orgànica, amb

addició de fracció vegetal, en compost. Requereix un espai adequat

per amuntegar 1 m3 de material com a mínim i un petit espai per

disposar de l'esporga. Cal tenir en compte paràmetres importants com

l'aire, aigua, la relació carboni-nitrogen i la temperatura adequada. El

compostatge es pot realitzar en piles, amuntegant els materials en un


112

mateix espai, o bé amb compostadors, que poden ser comercials o es

poden construir, sense gaires problemes, a casa.

Ø El vermicompostatge. La matèria orgànica, en aquest cas, es

transforma en compost principalment a través de l'acció d'un cuc de

terra anomenat cuc vermell o de femer (Elisea andrei i Elisea foetida)

juntament amb els altres microorganismes que participen en el procés

natural de compostatge. És la millor opció quan es disposa d'un espai

reduït. A diferència del procés de compostatge habitual, on no s'hi han

d'afegir microorganismes, en aquest cas sí que caldrà afegir-hi cucs,

que es poden recollir en un femer, en un sòl humit a l'horta o al bosc,

o bé en botigues on en comercialitzen. Un cop afegits, es reprodueixen

i es calcula que en dos o tres mesos se’n duplica la població, que es

regula en funció del menjar disponible. El vermicompostatge no

requereix esporga triturada per donar estructura al material i es pot

fer sense problemes als blocs de pisos (als balcons o a les terrasses,

per exemple) tot i que també hi ha vermicompostadors comercials. En

aquest sistema, la quantitat de material aportada és important, ja que

se n'ha d'anar afegint a mesura que els cucs la vagin transformant. El

compost obtingut es pot aplicar a les torretes o a petites zones

enjardinades.

Figura 4.8. Compostador casolà


113

Com a manuals entenedors i senzills on s'introdueix i s'explica la pràctica del

compostatge a casa, vegeu Ajuntament de Barcelona 1998 i CEPA 1999b.


114


115

5. BIBLIOGRAFIA

Ajuntament de Barcelona. Regidoria de Ciutat Sostenible. 1998. Guia de

compostatge. Primera edició. Març de 1998.

Ajuntament de Riudecanyes. Memòria de la recollida selectiva porta a porta al

nucli de Riudecanyes (Baix Camp). Premis de recollida selectiva 2001. Junta

de Residus. Maig de 2002.

Àrea Metropolitana de Barcelona. 2001. Agència Metropolitana de Residus.

Memòria 2001.

Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya. 2002. El medi ambient a

Catalunya. 10 anys després de Río.

CEPA. 1999a. Criteris per organitzar la recuperació de la brossa orgànica en

un municipi.

CEPA. 1999b. Manual de compostatge casolà. Com reciclar els residus

orgànics que produïm a casa. Editorial Icaria. Primera edició. Novembre de

1999.

CEPA. 2000. La recuperació de la brossa orgànica. Situació actual, anàlisis

dels factors limitadors i propostes de millora.

Cerrato, D. 1996. “Caracterización de los flujos de residuos”. Dins Manual Mc

Graw-Hill del reciclaje. Herbert F. Lund.

Còdol. Serveis educatius, ambientals i de disseny. Memòria de les actuacions

de sensibilització ambiental a Riudecanyes. Desembre de 2000.

Coll, Enric. 2001. Implantació al municipi de Tiana del model porta a porta de

recollida de residus municipals. Memòria del projecte de final de carrera de

Ciències Ambientals.

Comissió Europea. 2001. Direcció General de Medi Ambient. The soil

protection communication. 26 d'octubre de 2001.


116

Comissió Europea. 2001. Working document Biological Treatment of

Biowaste. Directorate General Environment. Brussel·les, 12 de febrer de

2001.

De Medina-Rosales, Marta. Febrer del 2000. “Eurostat publicará en breve

estadísticas sobre el tratamiento de residuos”. Revista Fuentes Estadísticas.

núm. 41.

Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental del Ministerio de Medio

Ambiente. 1999. Estudio de Caracterización y Composición de los Residuos

Sólidos Urbanos en España. Estudio nº 1. Comunidad Autónoma de Cataluña.

Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental del Ministerio de Medio

Ambiente. Plan Nacional de Residuos Urbanos (2000-2006). 2000.

Estat Espanyol. 1998. Ley 10/1998, de 21 de abril, de residuos. B.O.E. núm.

96, 22 d’abril 1998.

Estat Espanyol. 1997. Ley 11/1997, de 24 de abril, de envases y residuos de

envases. B.O.E. núm. 99, 25 d’abril 1997.

Flotats, Xavier. 2000. “La digestió anaeròbia com alternativa de tractament o

com procés previ al procés de compostatge”. Dins 4ª Jornada Tècnica sobre

la gestió de residus municipals: residus orgànics municipals i compostatge.

Barcelona, 19 de desembre de 2000.

García, Carlos. 2001. “Nuevos usos para el reciclado en el suelo de residuos

urbanos: biocontrol en agricultura sostenible y recuperación de suelos

degradados”. Dins I Encuentro Internacional Gestión de Residuos Orgánicos

en el ámbieto rural mediterráneo. Pamplona, 22-23 de febrer de 2001.

Generalitat de Catalunya. 1993. Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels

residus. D.O.G.C. núm. 1776, 28 de juliol 1993.

Generalitat de Catalunya. 1995. Departament de Medi Ambient. Junta de

Residus Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 1995-2001.


117

Generalitat de Catalunya. 1999. Departament de Medi Ambient. “Informe

sobre l'estat del medi ambient a Catalunya”. Documents dels “Quaderns del

medi ambient”. núm. 3. Febrer de 1999.

Generalitat de Catalunya. 2001. Departament de Medi Ambient. Junta de

Residus Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2001-2006.

Giró i Fontanals, Francesc. 2000. “El compostatge a Catalunya i marc

legislatiu”. Dins 4ª Jornada tècnica sobre la gestió de residus municipals. El

compostatge. Barcelona, 19 de desembre 2000.

Haug, R.T. 1993. The practical handbook of compost engineering. Lewis

Publishers, EUA.

Institut Cerdà. Projecte Valor. Conclusions i recomanacions.

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. 1998. Orden de 28 de mayo

de 1998 sobre fertilizantes y afines. BOE núm. 131, 2 Juny 1998

Soliva Montserrat i Paulet, Sònia. 2001. “Compostaje de residuos orgánicos y

aplicación agrícola” dins Aplicación agrícola de residuos orgánicos. Eds.

Jaume Boixadera i Mª Rosa Teira. 5è Curs d'Enginyeria Ambiental. Lleida, 23-

24-25 d'abril de 2001.

Soliva, M et al. 2000. “Qualitat del compost de residus municipals generat a

Catalunya en plantes de diferents característiques”. Article presentat al IV

Congrés de la ICEA. Tarragona. Octubre de 2000.

Unió Europea. 1999. Directiva 1999/31/CEE del Consell, de 26 d'abril,

relativa a l'abocament de residus. D.O.C.E. L 182, de 16 de juliol de 1999.

Unió Europea. 1997. Resolució del Consell de 24 de febrer de 1997 sobre una

estratègia comunitària de gestió de residus.

Unió Europea. 1991. Directiva 91/156/CEE del Consell de 18 de març de

1991.


118


119

Annexes


120


121

Annex 1. Llistat de recursos

dirigits a l'educació ambiental a

les escoles sobre residus


122

− Ajuntament de Cambrils

Recollida selectiva. Un tema que sona bé. Primera edició. Desembre

de 1999. Cicle superior.

(conte sobre la recollida selectiva)

− Govern de l’Aragó. Departament de Medi Ambient

La contaminación. Vivir sin contaminar. Unitat didàctica. Segon cicle

d'ESO.

(fitxes sobre diferents aspectes de la contaminació (residus,

atmosfera, canvi climàtic, pluja àcida...)

− Ajuntament de Barcelona

Hàbitat. Guia d'activitats per a l'educació ambiental. Col·lecció

materials 3. Primera edició en català. Institut d'Educació. 1998.

(diferents edats; activitats diverses sobre medi ambient)

− Govern Basc. Departament d’Ordenació del Territori, Habitatge i Medi

Ambient Tu casa, tu planeta. propuestas para un futuro común.

Desembre de 2000. (activitats diverses sobre el medi ambient)

− Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient

Les escombraries. 1992. 33 pàgines.

(cicle superior; teoria i activitats relacionades amb els residus)

− Capdevila, Roser

Les tres bessones i les tres erres. Icaria editorial. Intermón Oxfam.

Cromosoma. 2001.

(a partir de cicle inicial; llibre de text sobre el reciclatge dels residus)

− Dann Max

Prou brossa! Editorial Empúries. Barcelona. Primera edició. Març 2002.

70 pàgs.

(cicle mitjà; llibre de text sobre la brossa)

− Àrea Metropolitana de Barcelona. Entitat del Medi Ambient

El tractament dels residus. Col·lecció L'escola ens visita. Tercera

edició. Juny 1991. 50 pàgines.

(cicle superior; teoria i activitats didàctiques sobre els residus

municipals)

− Circulo de Lectores

La basura a la basura. Col·lecció Patrulla Verde. Edicions La Gaviota.

Madrid. 1997. 62 pàgines.

(cicle inicial; llibre de text sobre el reciclatge dels residus)

− Gordon, Jo


123

Enciclopedia de Ecología. Tom II. Edicions SM. 1996. 125 pàgines.

(cicle superior; llibre de text sobre problemes ambientals que inclou

l'efecte hivernacle, contaminació, aire, residus radioactius i el

reciclatge)

− Mc Harry, J.

La gran aventura de reciclar. Edicions SM Saber.

(cicle superior; llibre amb finestres, rodes i tires per descobrir com es

recicla el paper, metalls, plàstics, vidre i teixits)

− Nidasio, Grazia

Estefi i l'ecologia. Les deixalles. Edicions Junior. Grup Grijalbo-

Mondadori. 1992.

(cicle mitjà; còmic sobre les deixalles i el reciclatge)

− Pearce, Fred

El gran libro verde. Ediciones B. Grupo Z. Col·lecció Arco Iris. 29

pàgines.

(llibre de text sobre els problemes ambientals actuals)

− The Earthworks Group

50 cosas que los niños pueden hacer para reciclar. Emecé Editores.

1995. 156 pàgines.

(a partir de cicle superior; cinquanta propostes d'activitats sobre

residus)

− Bonar, Verónica

Alimentos. ¡Desechos! Editorial Edelvives. 1993. 29 pàgines.

(cicle mitjà; conte sobre el reciclatge de les restes del menjar;

aquesta col·lecció inclou el reciclatge d'altres residus com el vidre,

paper, plàstic, metall i fusta)

− La Vola

Deixalles i reciclatge. La matèria orgànica. Els plàstics. Els metalls.

Eumo Editorial. 1993. 166 pàgines.

(per a 14-16 anys; activitats sobre el reciclatge dels residus)

− La Vola

Deixalles i reciclatge. Residus i recursos. El paper. El vidre. Eumo

Editorial. 1993. 166 pàgines.

(per a 12-14 anys; activitats sobre el reciclatge dels residus)

− La Vola

Deixalles i reciclatge. Guia del professor. Eumo Editorial. 1993. 159

pàgs.

(per a 12-16 anys; guia didàctica per al professor)


124

− Velàzquez de Catro, F.

Educación ambiental. Orientaciones, actividades, experiencias y

materiales. Madrid. Narcea, S.A. 1995.

(12-16 anys; materials per a l'educació ambiental com a eix

transversal)

− Alaña, Josep M.

El medi ambient i els seus problemes. Crèdit d'Educació Ambiental.

Barcelona. Castellnou Edicions. 1996.

(crèdit sobre l'estat actual del medi ambient i els seus problemes)

− UNESCO-PNUMA

Col·lecció Programa Internacional de Educación Ambiental. Editorial

Los Libros de la Catarata.

(col·lecció formada per vint-i-vuit mòduls diferents relacionats amb

l'educació ambiental, des d'activitats proposades per a diferents edats

fins a aspectes pedagògics)

− Intermón

Setmana del Medi Ambient i el Desenvolupament. Vivim envoltats

d'escombraries. 1992.

(cicle mitjà; inclou un dossier informatiu i didàctic per al mestre i

fitxes per als alumnes)

− CEPA

www.pangea.org/cepa

(ampli ventall de material d’educació ambiental sobre els residus:

guies i dossiers, tallers, visites, vídeos, exposicions, jocs, activitats

escolars, etc., que podeu consultar en línia)

− Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient

http://www.gencat.es/mediamb/cedu_i.htm

(al web de la secció d'Educació Ambiental es poden consultar recursos

didàctics, enllaços d'interès, visites virtuals i projectes ambientals

dirigits a les escoles)


125

Annex 2. Ordenança municipal

dels residus de Pallejà


126