Identificació i selecció del model de disseny tecnopedagògic

PAC2. Identificaci i selecci del model de disseny tecnopedaggic Assignatura: Fonaments del disseny tecnopedaggic (UOC) 2014-2015

Alumne Salvador Matas Borrut

Professora coordinadora de lassignatura Lourdes Gurdia Ortiz Consultor Manel Fandos

31 de mar de 2015

2

1. CONTEXT

A. La situaci o context daprenentatge

Es tracta dampliar les competncies dels professors dun centre que habitualment realitza formaci inicial i contnua adreada a professionals de leducaci per tal que puguin impartir aquesta mateixa formaci en un entorn virtual daprenentatge. Per a fer-ho, necessiten tenir unes noves competncies a travs dun curs de formaci avanada en metodologies, estratgies didctiques i domini dels entorns virtuals daprenentatge per a desenvolupar cursos en entorns virtuals de formaci.

Tamb caldria que el centre fes un plantejament com a centre de quin s el model pedaggic que escull en aquest nou entorn que aventuri indicis de qualitat.

Cal que el professorat que seguir el curs obtingui un coneixement dels diferents models pedaggics i que aconsegueixi unes habilitats i competncies en formaci on-line en un EVA concret adequat al seu tipus doferta.

B. El grup destinatari / incidncia

Professors del centre que imparteixen actualment cursos de formaci presencial per a professionals de leducaci, tant de formaci inicial com contnua, per tal que puguin ser competents en la formaci a travs d entorns virtuals de formaci.

Es tracta de rebre una formaci individual que possibiliti que el centre enceti una nova etapa ampliant la seva oferta formativa a un entorn on-line. Els cursos que soferien fins ara de manera presencial, desprs daquest curs (i se suposa que duna feina com a centre que es far desprs) soferiran de forma virtual. Cada professor t una feina a fer de manera individual amb els seus propis materials i el seu mdul formatiu per tamb hi ha dhaver unes directrius i un plantejament com a centre.

Es pot suposar tamb que, amb independncia de quins siguin els professors que segueixin el curs de Formadors on-line, el centre escollir finalment uns determinats professors que seran els que sencarregaran de posar en marxa la formaci on-line. s a dir, hi hauria dhaver un procs de selecci dels professors que tinguin ms capacitaci per a poder fer la nova formaci.

C. La descripci de la formaci a desenvolupar (hores, crrega lectiva, temporalitzaci, etc)

Es tracta de realitzar un curs de formaci de formadors en lnia, en suport digital

exclusivament, dentre 4 i 8 setmanes de durada.

Simpartir a travs dun EVA, amb espais de comunicaci que afavoriran la interacci entre els alumnes.

3

Una avaluaci sumatria final acreditar lassoliment de competncies en formaci on-line.

Orientativament, el marge que tenim -si llegim lenunciat del cas- aniria entre 3 h/dia per 4 setmanes fins 6h/dia per 8 setmanes. De 60 a 240 h. Dependria de lencrrec final que ens fes el centre: entre daltres factors, lpoca de lany en qu es realitzs (al llarg del curs en les hores lliures dels professors; reservant unes hores de lhorari dels professors per a fer el curs; al final del curs o en el mes de juliol en qu se solen realitzar habitualment accions formatives, ...).

Nosaltres agafarem un terme mig i parlarem dun curs de 120 hores.

Lestructura bsica seria:

1. Bloc introductori al curs 2. Introducci a un LMS: Moodle. 3. Introducci a le-learning i al DTP. Teories aprenentatge, models de

processos de disseny tecnopedaggic. 4. Projecte de curs on-line.

La primera part ser introductria sobre el funcionament general del curs, inclosa la guia daprenentatge, que serviria per a qu els alumnes tinguessin clars els objectius, calendari, recursos, continguts, i sistema de funcionament de lentorn virtual.

La segona part tractaria del funcionament concret dun EVA. Seria un mdul optatiu que es podrien saltar aquells professors que ja dominen aquest entorn, que en un centre dFP catal s probable que en fossin uns quants. En canvi, aquells professors que no el dominen -i fins i tot aquells que ja han pogut fer alguna formaci en aquest entorn-, es recomana que el segueixin perqu del qu es tracta s de dominar a fons les funcions, recursos i entorn, etc, que ens ofereix a lhora de gestionar uns oferta formativa on-line en tant que formador. En quant a quin entorn virtual daprenentatge farem servir, nosaltres hem triat Moodle, donat que en el nostre mbit de Catalunya i de centres pblics dFP s potser el ms utilitzat i segurament alguns dels professors lhan fet servir i ja el coneixen.

El tercer mdul tractar del concepte de le-learning i del DTP. Aquest mdul ha de subministrar a lalumne el marc conceptual de le-learning per tamb del DTP, donant-li pistes concretes de com haur dencarar la gesti de la formaci on-line en tant que formador.

El quart mdul ser la cloenda del curs i laplicaci del qu els alumnes han aprs. Es tractar de realitzar un prototip de curs on-line, el ms semblant possible al qu farien com a formadors on-line escollint un mdul de la seva matria (dall que fan fins ara com a formaci per a professionals docents, contnua i inicial) i creant un curs concret en lentorn moodle, fent s de totes les seves funcionalitats. Aquest projecte es far en grups reduts, per exemple els professors duna mateixa matria sagrupen per a fer-lo.

A partir de la proposta formativa inicial, de 120h (repartida en 5h-20h-40h-55h respectivament en cada bloc o mdul), els alumnes podran demanar canvis,

4

ampliacions, ... de formaci en funci de les necessitats que es vagin detectant conforme avancin en el curs, per a personalitzar-lo.

Per a seguir el curs sestableixen un seguit de requisits mnims de competncia digital. Aquests requisits serien: Domini de lentorn Windows; utilitzaci dun navegador web; s del correu electrnic; coneixements dalgun processador de text i coneixements dalgun full de clcul.

D. Modalitat daprenentatge i suport digital

Passem a definir quin enfocament pedaggic volem donar-li al nostre curs.

Ens basarem en una filosofia constructivista, que s la que es basa en la participaci activa de lestudiant en la resoluci de problemes i el pensament crtic respecte duna activitat daprenentatge que considera rellevant i atractiva. Lestudiant construeix el seu propi coneixement en provar idees i enfocaments basats en el seu coneixement i experincia anteriors, aplicant-los a una nova situaci i integrant el nou coneixement adquirit amb constructes intellectuals preexistents. [...]. El professor s un facilitador o un entrenador que guia lestudiant, estimulant i provocant el pensament crtic, lanlisi i la sntesi daquest estudiant al llarg del procs daprenentatge. El professor s tamb un coalumne. (Rowland Gallop (2002)1

El constructivisme ens ofereix unes dimensions que sadapten millor que daltres a les caracterstiques dels alumnes del nostre curs. Les podrem resumir en:

Els alumnes construeixen la seva prpia comprensi.

El nou aprenentatge depn de la comprensi actual.

Laprenentatge es facilita per la interacci social.

Laprenentatge significatiu t lloc dins de tasques daprenentatge autntiques (Kauchak i Eggen, 1998, p. 185).

Tal i com diuen Stephenson, J. & Sangr, A. (Models pedaggics i e-learning, mdul didctic UOC): En primer lloc, un bon model pedaggic per a le-learning shaur dadaptar a les necessitats i a les possibilitats de lestudiant. Lhaur dacompanyar perqu se senti recolzat, perqu spiga com avana i cap on, de manera que tingui conscincia que el que aprn s til, tant els conceptes terics com les seves aplicacions prctiques, en un entorn i amb uns docents que ajudin a crear un sentiment de pertinena a una comunitat; en definitiva, ha de ser una formaci basada en una planificaci i un context ms que no pas en materials dispersos.

1 Extret de: Stephenson, J & Sangr, A . Modelos pedaggicos y e-learning,

(Mdul didctic UOC), pg. 20

5

Lobjectiu s constituir una comunitat de prctica, on tothom pugui ensenyar i aprendre alhora. Tenim al nostre favor que, en el nostre cas, ja hi ha un sentiment de pertinena a la comunitat del centre. El curs ha dajudar a reforar aquest sentiment i a qu es plasmi en ladquisici dunes competncies compartides.

Volem incidir en aconseguir molta interacci entre els alumnes en tant en quant ja formen part dun grup que es coneix donat que treballen plegats en el dia a dia. Mitjanant la interacci volem aconseguir que sajudin mtuament i que els diferents coneixements que puguin tenir es comparteixin per ajudar-los a avanar.

Hi ha una part dels continguts que seran el punt de partida per a partir daqu els alumnes tindran el control sobre els continguts addicionals i sobre el procs. Finalment arribarem al projecte que hauran de realitzar: el disseny duna unitat formativa de la matria docent de cada professor.

Entenem que hem de fer jugar als alumnes un rol molt actiu en la definici de com ha de ser aquest ensenyament on-line pel qual ara els estem preparant.

Farem servir tamb un enfocament postindustrial i centrat en lalumne.

El curs respon a unes necessitats concretes i per tant ens ofereix dentrada un aprenentatge situat i autntic, on lalumne est aprenent en un context concret i per un objectiu absolutament real.

Es tracta duna formaci feta a mida de les necessitats daquest centre i del seu professorat, prenent en consideraci les seves competncies prvies i analitzant quin diferencial hi ha per adquirir les noves competncies.

Els Principis de daprenentatge dadults de Malcom Knowles es poden aplicar perfectament en el nostre cas. Aquest investigador (Knowles, 1971) va suggerir que laprenentatge dels adults es diferencia de laprenentatge dels nens en 5 principis:

Aprenentatge autodirigit

Base experimental rica

Centrament en els problemes

Tasques de desenvolupament

Aplicaci immediata En el nostre cas, estem parlant de persones amb una experincia

docent important, que no volen perdre el temps i que demanen un aprenentatge que els sigui til i transferible a la seva feina.

La Quadrcula de Paradigmes Pedaggics de Coomey i Stephenson (2001) s una bona eina per a situar els diferents models pedaggics de manera entenedora. En el nostre curs ens situarem en la quadrcula de dues maneres:

Els mduls II i III se situarien en el quadrant NE perqu es permet que el procs sigui controlat per lalumne, mentre els continguts venen establerts pel professor.

El mdul IV se situaria en el quadrant SE perqu tant els continguts i tasques com el procs queden en mans dels alumnes.

6

Les raons creiem que sn clares: en els dos primers mduls hi ha un seguit de continguts que lalumne necessita conixer perqu sn els qui li han de permetre assolir les habilitats per a poder impartir formaci on-line i, per tant, venen proposats pel professor per s desitjable que la manera de treballar-los quedi en mans dels alumnes i es pugui crear una comunitat daprenentatge que els permeti fer-se seus aquests continguts terics.

Per contra, en el darrer mdul, en el qual es tracta de posar en prctica els coneixements terics dels mduls anteriors construint un projecte formatiu on-line, del qual tant els continguts com el procs hauran destar en mans de lalumne. I haur de ser ell qui busqui o demani lajut dels experts i marqui les directrius de com ha de ser el seu projecte.

Es tracta d aplicar lenfocament de learning by doing i un model collaboratiu de treball en grup entre iguals.

El rol del docent del curs s el de dinamitzador/facilitador, que aportar els materials, facilitar orientacions precises respecte a all que cal fer i estar disponible per donar suport i aclariments quan sigui necessari i/o se li demani.

Pel que fa al model de Robin Mason, farem servir el model envoltant i el model integrat. (R. Mason (1998, octubre). Models of online courses. A ALN Magazine, 2

Si hagussim de tenir en compte els primers principis dinstrucci de David Merrill (2000), podrem veure com en aquest curs els tindrem en compte.

o Learning is promoted when learners are engaged in solving real-world problems.

o (b) Learning is promoted when existing knowledge is activated as a foundation for new knowledge.

o (c) Learning is promoted when new knowledge is demonstrated to the learner.

o (d) Learning is promoted when new knowledge is applied by the learner. o (e) Learning is promoted when new knowledge is integrated into the

learners world. El curs parteix de la realitat dels professors i del seu centre i aborda com resoldre un problema que tindran properament com s el de posar en marxa cursos on-line. Es parteix del seus propis coneixements, s a dir, de la seva prctica docent, que s el punt de partida per a transferir-los a una nova plataforma. El nou coneixement s demostrat davant dels ulls dels alumnes, en tant en quant s tracta de fer cursos on-line i es posen mltiples models davant seu, fins i tot es fan estudis de cas. El mdul final en qu lalumne realitza un projecte s una manera molt clara daplicar i transferir els coneixements explicats en el curs. I finalment es produeix la integraci en el mn de lalumne, duna banda amb els seus collegues de feina i daltra banda perqu ho haur de fer servir en el futur.

7

En determinades activitats o debats , es faran grups reduts per afinitats o per matria docent per a facilitar el debat i afavorir la participaci de cada alumne.

El curs tindr 4 parts ben diferenciades:

1. Bloc introductori al curs 2. Introducci a un LMS: Moodle. 3. Introducci a le-learning i al DTP. Teories aprenentatge, models

de processos de disseny tecnopedaggic. 4. Projecte de curs on-line.

E. Recursos de laula presencial / entorn daprenentatge

Per a poder seguir el curs de Formaci de Formadors on-line, necessitarem una aula dordinadors equipada amb connexi a internet per als professors del centre, que tindran la possibilitat tamb de seguir el curs des de casa.

Caldr saber si el centre ja disposa dun servidor propi en el qual poder allotjar el LMS o b es recorre a un hosting. Es una decisi que sha de parlar prviament amb la direcci del centre que s a qui pertoca aquesta decisi. En qualsevol cas, una possibilitat seria utilitzar lopci que el centre hagi decidit pel futur, quan es posi en marxa loferta de cursos on-line que es t pensat dimplementar. En cas que no sigui aix, (que seria lescenari ms probable), caldr implementar una soluci provisional pel curs i aleshores caldr saber si es disposa dun servidor propi on allotjar el LMS o si cal recrrer a un hosting, ja sigui gratut o de pagament.

En el cas que es tri utilitzar un servidor propi, els requeriments serien aquests (per a Moodle):

Disk space: 160MB free (min) plus as much as you need to store your materials. 5GB is probably a realistic minimum.

Processor: 1GHz (min), 2GHz dual core recommended. These settings may vary according to the resources used.

Backups: at least the same again (at a remote location preferably) as above to keep backups of your site. Memory: 256MB (min), 1GB or more is strongly recommended. The general rule

of thumb is that Moodle can support 10 to 20 concurrent users for every 1GB of RAM, but this will vary depending on your specific hardware and software combination and the type of use. 'Concurrent' really means web server processes in memory at the same time (i.e. users interacting with the system within a window of a few seconds). It does NOT mean people 'logged in'.

8

2. DISSENY DEL CURS : ACTIVITATS,

METODOLOGIA I MODEL DE DISSENY

TECNOPEDAGGIC

A. MODEL DE DISSENY TECNOPEDAGGIC I JUSTIFICACI.

Com a model de disseny instruccional hem escollit lADDIE, perqu s un model

genric molt utilitzat. A banda les raons personals sn que ja el coneixia i que el considero ms complert i operatiu que els altres.

B. CARACTERSTIQUES PRINCIPALS DAQUEST MODEL I FASES A SEGUIR.

Illustraci 1.Model de disseny tecnopedaggic ADDIE. Extret de Williams, P., Schrum, L., Sangr, A., &

Gurdia, L.(Mdul didctic UOC) Models de disseny tecnopedaggic.

1. Anlisi.

En aquest apartat ens interessa poder fer una anlisi de necessitats per a fer un

bon disseny de lacci formativa. Ja sabem en bona mesura quin s el context, per ens cal tenir ms informaci sobre el professorat i el centre. El nivell de coneixement de les TIC i de le-learning entre el professorat s el ms rellevant. Suposem que la realitat que ens trobarem ser un coneixement desigual de les eines i un s tamb desigual de les mateixes. Alguns professors sens dubte ja han fet servir lentorn moodle seguint algun curs o fins i tot a les seves classes, (com a blended learning), mentre daltres sacostaran a aquest entorn per primera vegada. Cal donar noves eines a aquells que ja en coneixen algunes i ajudar a fer els primers passos a aquells que no. En aquest sentit caldr preveure tot un catleg de recursos formatius adequats a cada cas a disposici de qui ho pugui necessitar.

Sobre lelecci de lEVA ms adequat, caldr esbrinar si el centre ja t previst ls dun entorn determinat, per a utilitzar-lo en el nostre curs: ser la millor manera dajudar als professors del centre a conixer i utilitzar la nova eina.

9

Daltra banda, abans de la posada en marxa del nou entorn on-line el centre haur dhaver escollit un model pedaggic. Si ja ho ha fet, shaur daprofitar el curs de Formaci de Formadors on-line per explicar les seves caracterstiques i facilitar la seva aplicaci en el projecte que realitzaran al final del curs.

Si no s aix, caldr donar alternatives al llarg del curs que ajudin a triar un model pedaggic determinat dentre els que sexpliquin en el curs.

Caldr saber tamb quines sn les expectatives del professorat en relaci al curs i per quines metodologies se sent ms inclinat, per tal dajustar el disseny del curs.

Cal indagar el grau de suport a la implantaci del nou sistema on-line per part del professorat i esbrinar possibles resistncies al canvi, que es poden produir en un collectiu divers com s el claustre dun centre dFP.

s de suposar que la motivaci i la persistncia daquests professors en general sigui alta, donat que el fet daprofitar aquest curs pot ser la millor manera de preparar lxit de la futura acci formativa. Per segur que ens trobarem professors que no tindran aquesta motivaci ni aquesta persistncia.

Possibles preguntes als professors i a lequip directiu podrien ser, entre daltres:

Has seguit cursos on-line?

Fas servir un EVA/ LMS a classe?

Domines les TIC? Quines?

Quina metodologia fas servir a classe?

Com esperes que siguin els cursos on-line?

Quins aspectes tagradaria trobar en el curs?

Quines consideres que sn les rees de la formaci on-line on necessites ms suport?

Quins suports trobes ms adequats per laprenentatge on-line: PDF, vdeos, podcasts, pgines web, ...?

Passem ara a analitzar qestions ms concretes:

a) Quina s la naturalesa del problema? Facilitar ladquisici de competncies per la formaci on-line a professors en actiu per que noms han fet ensenyament presencial.

b) Quin s el pblic? Membres dun claustre de professors duna escola d FP.

c) Quins sn els modes daprenentatge preferits? No ho sabem. Per suposem que, donat que el centre vol fer el pas a lensenyament on-line, el professorat del centre deu tenir una certa motivaci per a fer el curs. Es pot suposar tamb que al costat de professors amb un cert domini de les TIC i que segurament ja han realitzat cursos on-line o fins i tot ho apliquen a les seves classes en major o menor mesura, trobarem daltres professors que no dominen les TIC. Per aix caldr preveure que el primer mdul serveixi com a introducci.

10

d) Quina s la motivaci per a la participaci? La motivaci principal s poder adquirir les habilitats mnimes per a impartir els futurs cursos on-line en condicions de qualitat.

e) Quines situacions de la vida podrien afectar la participaci? El principal problema que podria afectar la participaci continuada en el curs pot venir de situacions de baixa laboral que impedeixin que una part del professorat segueixi el curs de formaci en el perode de temps en qu el curs es realitza. O que un sector del professorat tingui excessives dificultats en seguir-lo i es desanimi.

f) Quines sn les metes daprenentatge? El coneixement del qu s lE-learning i el disseny tecno-pedaggic, el domini de les eines utilitzades en le-learning, i assolir un saber fer mnim que els permeti un funcionament autnom.

g) De quina tecnologia disposa el pblic? Amplada de banda? Ordinadors? Quines habilitats tenen respecte de la tecnologia relacionada? Ja nhem parlat: cal conixer quina s la situaci del centre pel que fa als equipaments informtics. Hem de suposar que disposa dordinadors suficients per a cada professor i duna amplada de banda suficient. Tot i que alguns professors poden seguir el curs des de casa seva, s necessari preveure el cas que no sigui aix, i el professor necessiti pel que sigui utilitzar els ordinadors del centre.

h) De quins recursos tecnolgics disposa la instituci/organitzaci? Previsiblement la instituci ha de disposar dun mnim dordinadors que poden ser utilitzats pels professors que ho demanin o necessitin. Caldr preveure ls dun servidor per allotjar lLMS o alternativament fer el lloguer dun hosting.

i) Com ser la formaci? Guiada pel formador o individual? Al ritme del grup o al ritme individual? Sncrona o asncrona? La formaci comenar sent guiada pel formador en els mduls II i III. Preferiblement caldria marcar un ritme de grup per a crear ja un funcionament en comunitat daprenentatge en qu aquells que ja coneixen la matria puguin ajudar a aquells que comencen. Hi haur activitats a realitzar de manera sncrona per els fils de debat s preferible que siguin asncrons per a permetre que cadasc es marqui el seu propi ritme i les aportacions siguin de major qualitat.

j) Quin s el contingut? Quin tipus daprenentatge saplica? Com sorganitza? Quins recursos daprenentatge hi ha disponibles? El curs t quatre parts ben diferenciades. Un bloc introductori al funcionament del curs; Una introducci a MOODLE; una introducci a lE-learning i al disseny tecnopedaggic i un projecte final. Es vol aplicar un enfocament constructivista, centrat en lalumne i amb comunitats daprenentatge. Sorganitza amb objectius diferenciats en cada part: primer conixer i dominar lEVA; desprs conixer i apropiar-se del concepte i la prctica de le-learning i del DTP; i finalment demostrar competncia per a implementar un curs virtual. Els recursos que es posaran a disposici dels alumnes seran: materials diversos sobre el funcionament dun EVA, que vindran suportats per diverses activitats exploratries de lentorn i del

11

seu funcionament; materials variats sobre teories daprenentatge, concepte de-learning i del DTP acompanyats de debats en grup i de resposta a preguntes del formador; sabordar tamb lestudi de casos, per a valorar la seva idonetat; i per acabar la realitzaci del projecte en grups reduts junt amb comentaris sobre els projectes dels altres, en forma de punts forts i punts febles.

k) Qu faran els alumnes per demostrar la seva competncia? Es realitzar un projecte en grup que consistir en la realitzaci dun mdul formatiu on-line de la seva matria docent. Aquest projecte sincardinar en la futura formaci on-line del centre.

l) Quines opcions hi ha per a fer arribar la formaci als alumnes? s Internet la millor manera? Hi ha algun altre sistema ms senzill per a fer arribar la formaci? En el nostre cas, ens trobem amb la restricci de qu lencrrec rebut consisteix precisament en un curs de formadors en lnia. Daltra banda t lgica que es vulgui fer servir precisament lentorn on-line per a fer aquest curs, donat que el centre fa laposta duna oferta on-line en el futur i sembla per tant la millor manera de fer-ho.

m) Quines limitacions hi ha? Ens podem trobar limitacions pressupostries en algun element dinfraestructura. Hi pot haver manca de motivaci o manca de competncies digitals mnimes en algun professor/a. Hi pot haver manca de continutat en el seguiment del curs. Caldr saber quin s el nombre final dalumnes que sinscriuen en el curs i el pressupost disponible. Seria ptim establir un mxim de 15-20 alumnes per tutor. Cal saber si es podr mantenir aquesta rtio.

n) Quin s el pressupost? No ho sabem per s lgic pensar que el centre t recursos disponibles si ha fet laposta dembarcar-se en la formaci on-line: ja sigui una subvenci del Departament dEnsenyament o de la UE, per ex. O que disposi de recursos propis. Tinguem en compte que es tracta dun centre de FP que solen tenir (o poden generar) ms recursos que els centres de Primria, ESO i BAT.

o) De quins recursos humans es disposa (dissenyadors grfics, programadors de pgines web, gestors de projectes, correctors, especialistes en les matries, dissenyadors tecnopedaggics)? Creiem que s imprescindible constituir un equip interdisciplinari si es vol realitzar un curs amb les garanties suficients. En aquest sentit hi hauria dhaver un gestor de projectes, un especialista en la matria de lE-learning, un dissenyador tecnopedaggic, i un programador de pgines web que serien el nucli bsic. Aquest nucli shauria de coordinar regularment i comptar amb el suport dun dissenyador grfic i un corrector lingstic. Un aspecte fonamental s el de tenir un enfocament com a lhora de dissenyar el curs, que sabordi entre tot lequip des de quin enfocament pedaggic i tecnopedaggic es vol treballar per evitar desajustos en el desenvolupament del curs i que sarribi a uns acords consensuats.

p) Quina s la data lmit del projecte? Es parla dun mnim de 4 setmanes i dun mxim de 8. Degut a qu s un tema complex i a qu lobjectiu s fer un curs que sigui til als professors per enfrontar-se amb garanties al

12

repte de posar en marxa una formaci on-line, apostem per les 8 setmanes. Creiem que sn necessries si es vol abordar els diferents temes amb un mnim de profunditat.

2. Disseny

Tenint en compte les habilitats cognitives requerides per als objectius plantejats

en el curs hem escollit MOODLE com lEVA del nostre curs. T lavantatge de qu s ds habitual a Catalunya, en molts centres i per part de molts professors. Es cert que nhi ha daltres per pensem que per ser un entorn open source i perqu ha estat considerat en diverses comparacions realitzades (PRENDES ESPINOSA, M. P. (Dir.) ( 2009 ) : "Plataformas de campus virtual de software libre : Anlisis comparativo de la situacin actual en las universidades espaolas " . Informe del Proyecto EA-2008-0257 de la Secretara de estado de Universidades e Investigacin . Disponible en http://www.um.es/campusvirtuales/informe.html ) com a bastant complert en quant als seus recursos i funcions, s plenament adequat.

Moodle sadequa al nostre enfocament constructivista, on la interacci entre alumnes s la base de la construcci de coneixement. Moodle fue creado por Martin Dougiamas, quien fue administrador de WebCT en la Universidad Tecnolgica de Curtin. Bas su diseo en las ideas del constructivismo en pedagoga que afirman que el conocimiento se construye en la mente del estudiante en lugar de ser transmitido sin cambios a partir de libros o enseanzas, y en el aprendizaje cooperativo. Un profesor que opera desde este punto de vista crea un ambiente centrado en el estudiante que le ayuda a construir ese conocimiento con base en sus habilidades y conocimientos propios en lugar de simplemente publicar y transmitir la informacin que se considera que los estudiantes deben conocer.

(Extret de: http://es.wikipedia.org/wiki/Moodle)

Lesquema del nostre curs seria el segent: - Bloc Introductori al curs en general. - Mdul opcional introductori al funcionament dun EVA (moodle) - Mdul dIntroducci a leLearning i al DTP. Teories aprenentatge, models de

processos de disseny tecnopedaggic. - Mdul final: Projecte de curs on-line.

A continuaci donem els detalls de cada mdul:

13

Bloc Introductori al curs en general.

Apartats Descripci

Explicaci dels objectius del curs

Adquirir competncies per a impartici de cursos on-line

Objectius del curs Domini dun EVA; concepte de-learning i DTP; Projecte dun curs on-line

Calendari 120h, 8 setmanes

Requisits Domini entorn Windows; utilitzaci dun navegador web; s del correu electrnic; coneixements processador de text; coneixements de full de clcul;

Modes de comunicaci

Frum, xat, correu electrnic, skype

Tasques Presentaci de cada estudiant i explicaci de les seves expectatives en relaci al curs (en el frum).

Explicaci de les eines pel treball en grup

Donar a conixer les eines de moodle que possibiliten el treball en grup

Guia daprenentatge Facilitar a lalumne una eina de consulta rpida

Avaluaci inicial Coneixements previs de lalumne i les seves expectatives

14

Bloc dIntroducci al funcionament dun EVA (moodle)

Ttol del mdul

contingut objectius activitats interacci avaluaci Tipus daprenentatge

Gagn

Benvinguda a moodle

Presa de contacte amb moodle. Realitzaci dalgunes activitats

Primer contacte amb el nou entorn

Participaci en el frum: presentaci, experincies anteriors i primeres impressions

Alumne/alumne Alumne/contingut

Participaci al frum

Informaci verbal. Estratgies cognitives

Publicaci de recursos

Creaci i configuraci dun curs. Afegir continguts i estructurar el curs

Com crear un curs i estructurar-lo

Creaci dun curs. Comentari al respecte al frum

Alumne/contingut

Creaci del curs. Avaluaci formativa. Qestionari autocorrectiu

Informaci verbal. Habilitats intellectuals

Activitats Afegir tasques i avaluar-les. s de qestionaris, tasques i frums.

Domini de les tasques, qestionaris i frums

Creaci de qestionaris, tasques i frums

Alumne/contingut

Avaluaci formativa. Qestionari autocorrectiu


Mduls avanats

Eines pel treball collaboratiu amb alumes: Wikis i glossaris. s dels paquets SCORM i IMS.

Domini de les eines collaboratives i recursos avanats

Creaci en grup de Wikis i glossaris. Creaci en grup de paquets SCORM i IMS

Alumne/alumne Realitzaci de les tasques encomanades. Qestionari autocorrectiu


Administraci del curs

Gesti dusuaris. Com fer un back-up del curs i recuperar-lo.

Domini de la gesti dusuaris

Gestionar diversos usuaris. Fer un back-up del curs

Alumne/contingut

Avaluaci formativa. Realitzaci de les tasques encomanades


Acci tutorial Tasques de tutoritzaci i seguiment dels estudiants

Domi de la gesti dels estudiants

Fer s dels informes i del qualificador

Alumne/contingut

Avaluaci formativa. Realitzaci de les tasques encomanades


Avaluaci del mdul

Alumne/contingut Alumne/alumne

Qestionari autocorrectiu. Avaluaci formativa.

Estratgies cognitives. Habilitats intellectuals.

15

Bloc dIntroducci a leLearning i al DTP. Teories aprenentatge, models de processos de disseny tecnopedaggic.

Ttol del mdul

contingut objectius activitats interacci avaluaci Tipus daprenentat

ge. Gagn

Fonaments de le-learning

Concepte de-learning, models pedaggics i instruccionals

Conixer concepte e-learning i models instruccionals

Elaboraci collaborativa duna wiki sobre teories daprenentatge, fonaments del DTP, models de DTP, i dun glossari sobre conceptes explicats. Treball en grups dentre 4-6 alumnes. Valoraci dun curs concret.

Alumne/ alumne i alumne/ contingut

Auto-Avaluaci de grup: Qestionari on es puntua cada alumne en uns tems i savaluen els punts forts i els punts febles del funcionament del grup. Punts forts i febles dun curs virtual elegit pels alumnes.

Habilitats intellectuals. Informaci verbal. Estratgies cognitives. Aspectes

tcnics en le-learning

Components de le-learning , les plataformes, les metadades, eines 2.0

Conixer plataformes, metadades i eines 2.0

Creaci de cursos en lnia i estratgies densenyament en e-learning

Models de cursos virtuals. Fases de creaci de cursos virtuals. Estratgies i tcniques en lensenyament d e-learning. Models de DTP: ADDIE i ASSURE

Conixer fases creaci de cursos virtuals, models de DTP

Tipus dactivitats en e-learning

Principals activitats. Caracterstiques de les activitats

Conixer els principals tipus dactivitats

Debat asncron sobre activitats amb alumnes que els han funcionat com a docents


Qestionari autocorrectiu. Avaluaci formativa. Participaci en el frum

Habilitats intellectuals. Estratgies cognitives.

Eines dautor per le-learning

Algunes eines dautor per a desenvolupar continguts didctics

Conixer algunes eines dautor

Elaboraci en grup dentre 4-6 alumnes dun mapa conceptual sobre les eines dautor


Auto-Avaluaci de grup: Qestionari on es puntua cada alumne en uns tems i savaluen els punts forts i els punts febles del funcionament del grup


Plataformes de formaci: LMS

Presentaci de diversos EVA

Coneixement de diversos EVA

Debat asncron en el frum sobre avantatges i inconvenients de cada EVA




Gesti de tutories on-line

Tcniques de dinamitzaci. Comunicaci telemtica

Conixer eines de gesti de tutories

Debat asncron en el frum sobre la utilitat de les eines de tutoria virtuals


Qestionari autocorrectiu. Avaluaci formativa. Participaci en el frum.


Avaluaci de les accions formatives on-line

Planificaci de lavaluaci

Saber planificar lavaluaci

Debat asncron en el frum sobre la utilitat de planificar lavaluaci




16

Recursos disponibles per lalumne suports

Materials diversos sobre introducci a Moodle

contingut basat en web, recursos de biblioteca...

Guia daprenentatge PDF

Materials Teories pedaggiques contingut basat en web, recursos de biblioteca...

Materials sobre DTP contingut basat en web, recursos de biblioteca...

Estudi de casos: cursos on-line a visitar i analitzar

Cursos moodle disponibles a la web o altres

Suport del tutor Via correu electrnic, xat, o skype

Suport tcnic Via correu electrnic, xat, o skype

3. Desenvolupament

Obtingueu i/o creeu els mitjans i el contingut. Caldr valorar si cal crear els mitjans o podem utilitzar els OA que podem trobar en els repositoris a partir duna recerca de metadades. Aquesta possibilitat pot disminuir drsticament el cost del curs sense minvar la qualitat final.

Utilitzeu la capacitat dInternet per a presentar la informaci mitjanant diferents formats multimdia que puguin satisfer les preferncies dels alumnes. El nostre criteri s variar al mxim els suports dels recursos a disposici de lalumne: URL, grfics, Vdeo, udios, PDF, ...

Projecte final: realitzaci dun curs on-line

Activitats avaluaci Tipus daprenentatge (Gagn)

Realitzaci (en grup redut) dun curs on-line (moodle) de 10h de durada

Avaluaci sumatria

Habilitats intellectuals. Estratgies cognitives

Avaluaci dels altres projectes un cop acabats (2 projectes)

Punts forts i febles


Autoavaluaci del procs de realitzaci del curs, del resultat i autoavaluaci del grup

Auto-avaluaci individual i grupal


17

Determineu les interaccions adequades: creatives, innovadores, que fomentin la investigaci... Trobem fonamental al llarg del curs possibilitar la interacci entre els alumnes: duna banda aconseguirem aix crear comunitats daprenentatge que serveixin per a mantenir l inters i la motivaci en fer el curs i evitar que lalumne se senti sol i decideixi no continuar. Daltra banda, s de preveure que aquesta comunicaci sigui facilitada pel fet que el grau de coneixement entre ells s alt, degut a qu sn companys de feina. La interacci ser facilitada mitjanant les activitats a realitzar, que posibilitaran el treball en grup: lelaboraci de wikis, la participaci en frums com a estratgia de construcci collectiva de coneixement, lelaboraci de glossaris de manera conjunta, etc.

Planifiqueu les activitats de treball en grup per afavorir un entorn daprenentatge.

En el mdul introductori ja es fixaran les lnies generals del qu ha de ser el treball en grup, per tal que els alumnes prevegin espais de relaci i treball conjunt.

All sindicaran els espais en qu es produir aquest treball en grup, i el tipus dactivitats. En cada mdul es concretaran aquestes activitats.

En el projecte final, es treballar en grups reduts (2-3 alumes) en funci de grups dinters, i dacord amb lenfocament pedaggic de deixar en mans de lalumne tant els continguts i tasques com el procs daprenentatge.

sescriu el text del mdul didctic, lstoryboard, es grava el vdeo i es programen les pgines web i multimdia, dacord amb la manera de fer arribar la informaci escollida.

Es tracta dexecutar all que hem previst a lapartat de DISSENY en les corresponents taules.

treball amb els productors/programadors per desenvolupar els mitjans, Es tracta dexecutar all que hem previst a lapartat de DISSENY en les

corresponents taules.

desenvolupament dels materials del professor si conv,

desenvolupament del manual de lusuari i de la guia de lalumne si s necessari,

Donat que hem previst fer una Guia daprenentatge, hi inclourem la informaci que explicarem en el mdul introductori al curs per tal que lalumne pugui tenir tota la informaci del curs en un sol lloc, quan la necessiti.

desenvolupament de les activitats de lalumne,

Es tracta dexecutar all que hem previst a lapartat de DISSENY en les corresponents taules.

revisi i agrupaci (publicaci) del material existent.

Es tracta dexecutar all que hem previst a lapartat de DISSENY en les corresponents taules i de publicar-lo en el nostre entorn virtual daprenentatge.

18

4. Implementaci

En aquest apartat realitzarem les segents tasques :

Publicar tots els elements del curs en Internet. Installar el curs i mantenir-lo actualitzat amb totes les funcions

administratives necessries, incloent els processos dinscripci, avaluaci, etc. Proporcionar assistncia tcnica a estudiants i formadors. Formar els formadors, un cop sapiguem el nombre total dalumnes del curs,

podrem establir el nombre de formadors, dins de les possibilitats pressupostries. El nostre objectiu ser una rtio mxima de 15-20 alumnes/tutor. (Williams et al. (200).(Mdul didctic UOC) Models de disseny tecnopedaggic).

Proporcionar una orientaci a laprenentatge per Internet als alumnes si no estan habituats o si no es pot intuir com funciona el sistema per a fer arribar la informaci.

En aquest curs sestableixen uns requisits mnims de competncia digital que queden explicats. En cas que no es parteixi daquests mnims de competncia digital i malgrat els suports i explicacions que sestableixen, resultar difcil seguir lordre de les activitats dins del calendari establert i fins i tot obtenir lacreditaci final.

Estigueu preparats per si hi ha problemes tcnics i debateu amb els alumnes plans alternatius amb antelaci.

Com hem comentat abans, sestableix la possibilitat que els alumnes -que sn professors del centre dFP- puguin seguir el curs als ordinadors del centre habilitats a tal efecte.

5. Avaluaci:

Avaluaci final

Tipus davaluaci contingut finalitat

Avaluaci del curs General i de cada bloc Revisi i millora del curs

Avaluaci de tutor Valoraci del Suport rebut Revisi i millora per futures versions del curs

Avaluaci dels coneixements de cada alumne i del projecte realitzat en grups reduts.

Mitjanant valoraci del projecte i avaluacions dels mduls II i III

Emetre certificaci assoliment del curs

Autoavaluaci de lalumne Auto-avaluaci del treball realitzat

Ajudar al cicle daprenentatge de Kolb

Autoavaluaci del treball en grup

Autoavaluaci del treball realitzat en els diferents grups

Reflexi de la feina realitzada i contrast de les diferents avaluacions del mateix grup

Avaluaci del treball i actitud de la resta dalumnes

avaluaci dels altres projectes i del treball en grup

Reflexi sobre la feina realitzada

19

Bibliografia

Coomey, M. i Stephenson, J. (2001). Online learning: it is all about dialogue, involvement, support and control-according to research. A J. Stephenson (Ed.), Teaching and learning online: pedagogies for new technologies. Londres: Kogan Page.

Downes, S. (2001). Learning Objects: Resources for distance education worldwide. The International Review of Research in Open and Distance Learning (IRRODL).

Gagn, R. M. (1985). The conditions of learning (4a. ed.). Nova York: Holt, Rinehart and Winston

Gurdia, L& Maina, M. (2012). Conceptualitzaci del disseny tecnopedaggic.

(Mdul didctic UOC).

Kauchak, D. P. i Eggen, P. D. (1998). Learning and teaching: researched-based

methods. Boston: Allyn & Bacon.

Knowles, M. S. (1971). The modern practice of adult education: andragogy

versus pedagogy. Nova York: Association Press.

Kolb, D. A (1984). Experiential learning: experience as the source of learning and development. Englewood Cliffs, Nova Jersey: Prentice Hall.

Mason, R. (1998). Models of online courses. ALN Magazine, 2 (2).

Merril, M. David (2000). First principles of instruction . Utah University http://

mdavidmerrill.com/Papers/firstprinciplesbymerrill.pdf

PRENDES ESPINOSA, M. P. (Dir.) ( 2009 ) : "Plataformas de campus virtual de software libre : Anlisis comparativo de la situacin actual en las universidades espaolas " . Informe del Proyecto EA-2008-0257 de la Secretara de estado de Universidades e Investigacin . Disponible en http://www.um.es/campusvirtuales/informe.html)

Stephenson, J. & Sangr, A. (Mdul didctic UOC) Models pedaggics i e-learning.

20

.

Van Merrinboer, J. J. G. i Dijkstra, S. (1997). The four-component instructional design model for training complex cognitive skills. A R. D. ennyson, F. Schott, N. Seel i S. Dijkstra (Eds.), Instructional design: international perspectives. Vol. I: Theory, research,and models (pp. 427-445). Mahwah, Nova Jersey: Lawrence Erlbaum.

Williams, P., Schrum, L., Sangr, A., & Gurdia, L.(Mdul didctic UOC) Models de disseny tecnopedaggic.

-----------------------------

Enllaos utilitzats:

Web de Moodle: https://docs.moodle.org/28/en/Installing_Moodle

Curs de moodle a la web de la Generalitat Valenciana: http://cefire.edu.gva.es/course/view.php?id=10164

Wikipdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Moodle

Documents

Identificació i selecció del model de disseny tecnopedagògic