Idescat. Projeccions de població en edat escolar. 2003 ... · La base de dades de municipis i comarques del web de l’Idescat ofereix els resultats de les piràmides projectades

Generalitat de CatalunyaInstitut d’Estadísticade Catalunya

Projeccions de poblacióen edat escolar.

2003-2015

Document metodològic

Estadística demogràfica

2 Institut d’Estadística de Catalunya-Projeccions de població en edat escolar. 2003-2015

© Generalitat de CatalunyaInstitut d’Estadística de CatalunyaVia Laietana, 5808003 Barcelonahttp://www.idescat.net1a. edició: Barcelona, juliol 2006Dipòsit legal: B-26.308-2006

Institut d’Estadística de Catalunya-Projeccions de població en edat escolar. 2003-2015 3

Índex

1. Objectius del treball ................................................................................................................................ 5

2. Fonts d’informació sobre la població en edat escolar ........................................................................... 5

3. Ajustament de les estimacions postcensals 2004 a les projeccions de població.Avaluació dels resultats comarcals en les edats escolars ......................................................................... 7

3.1 Població de 0 a 2 anys ......................................................................................................................... 7

3.2 Població de 3 a 5 anys ......................................................................................................................... 7

3.3 Població de 6 a 11 anys ....................................................................................................................... 8

3.4 Població de 12 a 15 anys ..................................................................................................................... 8

3.5 Població de 16 a 17 anys ..................................................................................................................... 8

4. Anàlisi de les taxes d’escolaritat. Cursos 2002-2003, 2003-2004 i 2004-2005 .................................... 9

4.1 Taxes d’escolaritat de la població de 6 a 15 anys ............................................................................... 9

4.2 Taxes d’escolaritat de la població de 6 a 11 anys ............................................................................. 10

4.3 Taxes d’escolaritat de la població de 12 a 15 anys ........................................................................... 10

5. Mètode de determinació de l’escenari de població en edat escolar ................................................... 10

5.1 Selecció de l’escenari de referència per a les generacions futures .................................................. 11

5.2 Selecció de l’escenari de referència per a la població actualment en edat escolar ......................... 11

5.3 Control dels resultats a partir de les taxes d’escolaritat ................................................................... 11

5.4 Correcció de l’escenari de referència per a les generacions futures ................................................ 12

5.5 Construcció de l’escenari de població projectada en edat escolar .................................................. 12

5.6 Ajustament després del contrast amb taxes d’escolaritat ................................................................ 13

6. Resultats principals .............................................................................................................................. 14

7. Conclusions .......................................................................................................................................... 16



1. Objectius del treball

A partir de les dades demogràfiques més recents (cens de població, moviment natural i moviment migratori)i d’acord amb diferents hipòtesis, l’Idescat elabora una sèrie de productes estadístics que pertanyen a lacategoria de projeccions de població. Les projeccions de població tenen com a objectiu descriure lapossible evolució futura de la població, tant els seus efectius totals com la classificació d’aquests segonsdiferents variables: sexe i edat, lloc de residència, composició de la llar i relació amb l’activitat. L’Idescatincorpora una nova dada a aquesta llista: les projeccions de població en edat escolar.

Les actuals Projeccions de població de Catalunya (base 2002) per sexe, edat i lloc de residència tenen coma població de partida les Estimacions Postcensals 2002 (basades en el Cens de població 2001). Lesprojeccions de població proporcionen informació sobre l’evolució futura de la població per sexe i edatsegons quatre escenaris per a Catalunya, els àmbits del Pla territorial, les comarques i el municipi deBarcelona fins a l’horitzó 2015 i per a Catalunya fins al 2030.

En aquest treball es fa una avaluació dels resultats de les projeccions de població de l’Idescat en els tramsd’edat escolar i s’estudia quin és l’escenari, entre els quatre disponibles, que reflecteix millor l’evoluciódemogràfica recent de la població en edat escolar en cadascun dels territoris per als quals es proporcionenprojeccions de població (comarques i el municipi de Barcelona). S’ofereix com a resultat, per a cadaterritori, un escenari únic de població en edat escolar.

L’horitzó temporal de la projecció en edat escolar és l’any 2015 i es dóna informació detallada per a totsels anys del període 2003-2015. La data de referència de la informació és el 31 de desembre de cada any.Les modalitats que pren la variable lloc de residència són el municipi de Barcelona, les 41 comarques i els7 àmbits del Pla territorial.

Tot i que les edats de l’ensenyament obligatori són entre els 6 i els 11 anys (ensenyament primari) i entreels 12 i 15 anys (ensenyament secundari obligatori), la pràctica totalitat de la població està escolaritzadaentre els 3 i els 15 anys. El tram d’edats que comprenen les projeccions de població en edat escolar és de0 a 17 anys. No s’ha considerat el sexe com a variable d’estudi i, per tant, no s’inclou en les projeccionsde població en edat escolar. De fet, el tractament conjunt de nens i nenes permet obtenir resultats méssòlids, especialment en les comarques menys poblades.

Les presents projeccions presenten les xifres de població en edat escolar, però no les xifres d’alumnes.L’aplicació, en cada grup d’edat, de les taxes d’escolaritat corresponents permetrà fer una aproximacióa les xifres futures d’alumnes. També s’ha de precisar que el concepte de població correspon al de lapoblació resident, és a dir, es comptabilitza segons el lloc de residència i no segons el lloc d’escolarització.Per assegurar la coherència, les dades d’alumnes que s’han fet servir en aquest estudi corresponen alsalumnes classificats d’acord amb el lloc de residència.

2. Fonts d’informació sobre la població en edat escolar

Entre les fonts d’informació referides a la població de 0 a 17 anys, trobem dues fonts estadístiques (lesestimacions i les projeccions de població) i dues fonts que són el resultat de l’explotació de registresadministratius: el padró municipal d’habitants i la població escolar (alumnes). Les fonts estadístiques hanestat les utilitzades per elaborar la projecció de població en edat escolar, mentre que la informació sobre elsalumnes s’ha emprat com a variable auxiliar i de control dels resultats. La informació derivada del padród’habitants no s’ha fet servir, encara que es presenta en un gràfic al final de l’estudi, que permet valorar comse situen els resultats de les projeccions i de les estimacions en relació amb les dades padronals (gràfic 2).

Les estimacions postcensals de població tenen com a finalitat proporcionar una estimació estadísticaacurada dels efectius de població quan no es disposa de dades censals. Les estimacions postcensals depoblació es calculen a partir del darrer cens disponible i del moviment demogràfic de l’any corresponent.La informació que ofereixen permet conèixer anualment els nivells del creixement demogràfic i l’evolucióde la piràmide de població.

La referència temporal de les estimacions postcensals de població correspon a l’1 de juliol i al 31 dedesembre. Les estimacions es calculen per al conjunt de Catalunya, les 41 comarques, els 7 àmbits del Platerritorial, els 24 municipis de més de 45.000 habitants i les 4 demarcacions provincials.


La informació es difon anualment en el llibre Estimacions de població. Dades postcensals (tambédisponible per descarregar en PDF). En aquesta publicació es presenten la metodologia i els resultats del’últim any i, a més, s’aporta la sèrie temporal dels principals indicadors demogràfics per als diferents àmbitsterritorials. Els resultats també es difonen al Banc d’estadístiques de municipis i comarques del web del’Idescat, on es poden consultar les sèries temporals i la població per sexe i edat.

Les Projeccions de població de Catalunya (base 2002) s’han elaborat amb el mètode dels components.Aquest mètode consisteix a afegir anualment a la piràmide de partida els components del creixementdemogràfic (naixements, defuncions, immigracions i emigracions). La piràmide de partida de les projeccionsactuals és la població estimada a 31 de desembre del 2002, calculada a partir de la informació del Censde 2001. La data de referència de les poblacions projectades és el 31 de desembre de cada any. Ladesagregació territorial està constituïda per Catalunya, els àmbits del Pla territorial, les comarques i elmunicipi de Barcelona. L’horitzó temporal de les projeccions de Catalunya és el 2030, mentre que per ales projeccions territorials és el 2015. Es considera que els resultats s’han de valorar sobretot pel que faa mitjà termini (horitzó 2015), atès que l’evolució futura dels components del creixement, i en particular dela migració, és molt incerta.

S’han definit quatre escenaris (o combinació d’hipòtesis): baix, mitjà baix, mitjà alt i alt. L’escenari mitjà altsuposa una combinació de fecunditat mitjana, una esperança de vida alta i una migració alta (mitjana ambl’estranger i alta amb la resta d’Espanya). Aquest escenari pretén reflectir l’evolució del creixement il’estructura demogràfica a Catalunya que es considera més probable, d’acord amb les dades recents.

La base de dades de municipis i comarques del web de l’Idescat ofereix els resultats de les piràmidesprojectades per sexe i edat simple de Catalunya (període 2003-2030) i dels àmbits del Pla territorial, lescomarques i el municipi de Barcelona (període 2003-2015). També es disposa al web de l’Idescat (ApartatPublicacions. Catàleg. Documents estadístics) d’aquest document que presenta una visió global de leshipòtesis i els resultats principals de les projeccions.

El padró municipal és un registre administratiu la formació del qual, així com el manteniment i la gestió,correspon a cada ajuntament. Les seves dades constitueixen una prova de la residència i el domicili a totsels efectes administratius. El padró municipal d’habitants és, des del 1996, un registre actualitzat de manerapermanent. La llei estableix l’obligació que els ajuntaments gestionin el padró informàticament i que cadames enviïn a l’INE les dades dels seus padrons respectius, a fi de poder coordinar i detectar, entre altres,les duplicitats existents, amb la qual cosa les xifres deduïdes del padró a 1 de gener es poden declararoficials cada any.

La informació de la població distribuïda segons el sexe i l’edat i altres variables, com ara el lloc de naixementi la nacionalitat, és disponible al web de l’Idescat per a tots els municipis de Catalunya, amb data dereferència de l’1 de gener de cada any durant el període 1998-2005.

Tot i que la informació demogràfica del padró pot tenir una bona qualitat potencial, la seva finalitatadministrativa i la gestió descentralitzada comprometen la qualitat i l’homogeneïtat territorial de lainformació estadística; el principal problema en aquest sentit és la dificultat d’incorporar les baixes. Laconseqüència més rellevant és que el padró proporciona unes xifres de població sobreestimades (gràfic1). A més, una part dels naixements i les defuncions s’incorporen al padró amb un cert retard, fet que suposala subcobertura de la població de 0 i 1 anys d’edat i la sobreestimació de la població de més edat. Per al’elaboració de les projeccions en edat escolar no s’ha utilitzat en cap cas la població padronal. Lesestimacions de població, que són de base censal, constitueixen la piràmide de partida per a les projeccionsde població en edat escolar, i la població de referència és el denominador per calcular les taxesd’escolarització.

El Servei d’Informació i Estudis del Departament d’Educació elabora l’Estadística de l’Ensenyament, queproporciona la informació sobre alumnes matriculats en les diferents etapes educatives. Les dades esrefereixen únicament a alumnes que segueixen el sistema educatiu català. Al web del Departamentd’Educació es troben disponibles les dades anuals dels cursos 1998-1999 a 2004-2005 (taules detallades),així com sèries estadístiques des del curs 1986-1987. També hi ha disponible la publicació Estadística del’ensenyament. Tota aquesta informació està tabulada segons el lloc d’escolarització.

El municipi de residència dels alumnes no sempre coincideix amb el municipi on estan escolaritzats, ja queuna part de la població escolar es desplaça fora del municipi per raons d’estudi. Les dades dels alumnesmatriculats segons l’edat i el lloc de residència han estat proporcionades a l’Idescat pel Departamentd’Educació i abasten cinc cursos acadèmics, des del curs 2000-2001 fins al curs 2004-2005. En les edats


d’escolarització obligatòria, de 6 a 15 anys, la xifra total d’alumnes de Catalunya classificats segons llocde residència i lloc d’inscripció és pràcticament la mateixa. Les diferències més importants corresponenal tram de 3 a 5 anys d’edat, perquè no es disposa d’informació sobre el domicili de residència dels alumnesde segon cicle d’Educació Infantil que s’escolaritzen en llars d’infants. Territorialment, la major inexahaustivitatde la informació sobre residència referida als alumnes de 3 a 5 anys correspon a la ciutat de Barcelona.

Les xifres d’alumnes (taula 1.1) es poden comparar amb les corresponents a les estimacions i lesprojeccions de població (taula 1.2), i a les dades del padró (taula 1.3). En les edats d’escolaritzacióobligatòria el nombre d’alumnes és molt semblant a la xifra de població estimada i també a la xifra depoblació projectada. En canvi, hi ha força diferència amb la població padronal, que és més alta. Latendència temporal apunta cap a un ajustament superior de les xifres d’alumnes i de les xifres de poblacióestimada en edat escolar. En efecte, la taxa d’escolaritat, calculada segons les estimacions i les projeccionsde població (taula 1.4), se situa en valors entorn del 100% entre els 6 i els 15 anys. En les edats d’educacióno obligatòria la taxa d’escolaritat se situa en el 95% (de 3 a 5 anys) i en el 80% (entre els 16 i 17 anys).

3. Ajustament de les estimacions postcensals 2004 a les projeccions de població. Avaluació delsresultats comarcals en les edats escolars.

S’han avaluat els resultats de les projeccions de població (base 2002) d’acord amb les estimacionspostcensals a 31 de desembre del 2004. Cal tenir en compte que, tot i tractar-se d’una estadística de basecensal, les estimacions postcensals s’elaboren a partir d’una estimació indirecta de les migracionsexternes i de la informació de les estadístiques de variacions residencials (EVR). Cal fer esment que les EVRtendeixen a sobreestimar les sortides internes, des dels grans nuclis urbans cap a la resta del territori.

La població en edat escolar té dos components principals en la seva evolució: els naixements i lesmigracions. En el conjunt de Catalunya els naixements s’han situat en la banda baixa de les projeccions,en l’escenari mitjà baix, mentre que la migració s’ha situat en la banda alta. En particular, el saldo migratorien les edats escolars ha estat clarament positiu, principalment a causa dels alts nivells que el saldo externha assolit els darrers anys. També són molt rellevants en el creixement de les poblacions comarcals lesmigracions internes amb origen i destinació els municipis de Catalunya.

S’han comparat per separat les poblacions comarcals en cinc trams d’edat: de 0 a 2 anys, de 3 a 5 anys,de 6 a 11 anys, de 12 a 15 anys, i de 16 a 17 anys.

3.1 Població de 0 a 2 anys

L’escenari mitjà baix és el que millor ha captat la xifra de població de Catalunya entre els 0 i els 2 anys.L’àmbit Metropolità i l’Alt Pirineu i Aran se situen en l’escenari mitjà baix i les Terres de l’Ebre en l’escenaribaix. A l’interior de l’àmbit Metropolità la població estimada de 0 a 2 anys de la ciutat de Barcelonacorrespon a l’escenari baix, mentre que tant la resta del Barcelonès com la resta de l’àmbit Metropolità sesituen en l’escenari mitjà baix. La xifra de població de 0 a 2 anys s’ha situat en l’escenari mitjà alt en elsàmbits de les Comarques Gironines, el Camp de Tarragona, l’àmbit de Ponent i les Comarques Centrals.

L’escenari alt és la millor aproximació a la població postcensal de 0 a 2 anys en set comarques. Es tractade l’Alt Empordà, Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Penedès, Berguedà i Ripollès (mapa 1). Des de l’òpticaespacial, gairebé totes aquestes comarques són contigües. L’escenari mitjà baix dóna la millor aproximacióen 14 comarques, l’escenari mitjà alt en 13 comarques i l’escenari baix en 7. Per tant, es pot concloure quela població a la base de la piràmide està més ben aproximada pels escenaris baixos que no pels escenarisalts, a diferència dels resultats per als altres grups d’edat escolar.

3.2. Població de 3 a 5 anys

En el conjunt de la població catalana, l’escenari mitjà baix és el que millor ha aproximat la població de 3a 5 anys. Apareix per àmbits una diferència clara: d’una banda l’àmbit Metropolità, que se situa a l’escenaribaix i, de l’altra, les Comarques Centrals, l’àmbit de Ponent, el Camp de Tarragona i les ComarquesGironines que se situen en l’escenari alt. La població de 3 a 5 anys de l’Alt Pirineu i Aran ha estat més benaproximada per l’escenari mitjà baix i, a les Terres de l’Ebre, per l’escenari mitjà alt. La població de 3 a 5


anys de la ciutat de Barcelona i de la resta del Barcelonès són més ben aproximades per l’escenari baix,mentre que l’escenari mitjà baix és la millor aproximació de la població de 3 a 5 de la resta de comarquesmetropolitanes.

Per comarques, l’escenari alt és el que ajusta millor la població de 3 a 5 anys en 18 comarques, l’escenarimitjà alt en 11 comarques, l’escenari mitjà baix en 5 comarques i l’escenari baix en 7 comarques (mapa 2).


En el conjunt de la població catalana l’escenari mitjà baix és el que millor ha aproximat la població de 6a 11 anys. L’escenari alt dóna la millor aproximació a la població en edat de cursar l’ensenyament primarien tots els àmbits, excepte a l’àmbit Metropolità, territori on l’escenari mitjà baix dóna la milloraproximació a la població de 6 a 11 anys. En l’interior de l’àmbit Metropolità, l’escenari baix dóna la milloraproximació a la població de Barcelona ciutat, l’escenari mitjà alt a la població de la resta del Barcelonèsmentre que l’escenari mitjà baix és la millor aproximació per a la població de 6 a 11 anys de la resta del’àmbit Metropolità.

L’escenari alt és la millor aproximació a la població en edat de cursar primària en la majoria de comarques(27). L’escenari mitjà alt és la millor aproximació a la població de 9 comarques (Pallars Sobirà, Urgell,Conca de Barberà, Garraf, Vallès Occidental, Maresme, Osona, Baix Empordà i Pla de l’Estany). Hi ha 3comarques (Garrigues, Montsià i Vallès Oriental) que estan més ben aproximades per l’escenari mitja baix.L’escenari baix es la millor aproximació en 2 territoris: Barcelonès i Baix Llobregat (mapa 3).


L’escenari mitjà alt és el que millor ha captat la xifra de població de Catalunya entre els 12 i els 15 anys.La xifra de població de 12 a 15 anys s’ha situat en l’escenari alt en els àmbits de les Comarques Gironines,el Camp de Tarragona, l’àmbit de Ponent, les Comarques Centrals i l’Alt Pirineu i Aran. L’escenari mitjà baixha donat el millor ajustament a la població metropolitana en edat de cursar l’ESO. Dins d’aquest àmbit, lapoblació de la ciutat de Barcelona s’ha situat en l’escenari baix, mentre que la resta del Barcelonès s’hasituat en l’escenari mitjà alt i la població de les altres comarques metropolitanes en l’escenari mitjà baix.

L’escenari alt és la millor aproximació a la població postcensal de 12 a 15 anys en 28 comarques. L’escenarimitjà alt és el que millor ha captat la població de 12 a 15 anys en 7 comarques, l’escenari baix en 5comarques (Baix Llobregat, Barcelonès, Conca de Barberà, Ribera d’Ebre i Segarra). La població delPallars Sobirà ha estat captada millor per l’escenari mitjà baix (mapa 4).


En el conjunt de la població catalana l’escenari mitjà alt és el que millor ha aproximat la població de 16i 17 anys. L’escenari alt dóna la millor aproximació a la població de 16 i 17 anys en tots els àmbits, exceptea l’àmbit Metropolità, on l’escenari mitjà baix dóna la millor aproximació, i l’Alt Pirineu i Aran, on la poblacióestimada s’ha aproximat més a l’escenari mitjà alt. En l’interior de l’àmbit Metropolità, l’escenari baix dónala millor aproximació a la població de Barcelona ciutat, l’escenari alt a la població de la resta del Barcelonèsi l’escenari mitjà baix és la millor aproximació per a la població de 16 a 17 anys de la resta de l’àmbitMetropolità.

L’escenari alt és la millor aproximació a la població de 16 i 17 anys en 25 comarques. L’escenari mitjàalt és la millor aproximació a la població de 8 comarques, l’escenari mitjà baix en 5 comarques. L’escenaribaix és la millor aproximació en 3 comarques: Alt Urgell, Baix Llobregat i Cerdanya (mapa 5).


4. Anàlisi de les taxes d’escolaritat. Cursos 2002-2003, 2003-2004 i 2004-2005.

Les dades d’alumnes per trams d’edat a Catalunya dels cursos 2002-2003, 2003-2004 i 2004-2005 constena la taula 2. Com que el municipi de residència dels alumnes no sempre coincideix amb el municipi on estanescolaritzats, ja que una part de la població escolar es desplaça fora del municipi per raons d’estudis, lainformació territorial apareix doblement classificada, primer segons el lloc d’inscripció (o d’estudi) delsalumnes, i segonament, segons el lloc de residència dels alumnes.

Les diferències comarcals entre les xifres d’alumnes residents i d’alumnes inscrits (o escolaritzats en lacomarca) són molt significatives en algunes comarques i reflecteixen una part de la mobilitat intercomarcalper motiu d’estudi. Destaca la importància del saldo net positiu entre alumnes inscrits i alumnes residentsal municipi de Barcelona i a les comarques que inclouen les altres capitals provincials que, com Barcelona,concentren grans equipaments educatius. En d’altres comarques, en canvi, el saldo entre alumnes inscritsi alumnes residents és negatiu, com per exemple a les comarques metropolitanes circumdants alBarcelonès.

Les taxes d’escolaritat es poden calcular basant-nos en les xifres d’alumnes classificades segons un delsdos criteris: el lloc d’escolarització (o inscripció) i el lloc de residència. Atesa la importància de la mobilitatescolar, els valors de les dues taxes són força diferents. Per exemple, la taxa segons el lloc d’inscripció mésalta en el tram de 6 a 11 anys correspon al Gironès: 109,4, mentre que el Tarragonès té una taxa d’escolaritatde 106,4, el Segrià de 105,5 i el Barcelonès de 103,5. En calcular les taxes d’escolaritat segons el lloc deresidència, aquests valors disminueixen però continuen sent superiors a 100 (Gironès 101,9, Tarragonès104,9, Segrià 104,3 i Barcelonès 100,5).

Com que en les estimacions i les projeccions de població de l’Idescat la variable territorial correspon alconcepte de residència, s’ha optat per calcular les taxes d’escolaritat amb les xifres d’alumnes classificatssegons el lloc de residència. S’han utilitzat conjuntament les dades de tres cursos (2002-03, 2003-04 i2004-2005) per tal d’obtenir resultats més sòlids. La població de referència per calcular les taxes correspona l’estimació postcensal a 31 de desembre del 2004. S’han calculat també els intervals de confiança al 95%associats a les taxes.

4.1 Taxes d’escolaritat de la població de 6 a 15 anys

L’Idescat elabora les presents projeccions de població en edat escolar sobre la base del lloc de residència,fent servir dades proporcionades pel Departament d’Educació per als cursos 2002-2003, 2003-2004 i2004-2005. Segons aquestes dades, la població de Catalunya entre els 6 i els 15 anys està completamentescolaritzada, amb taxes d’escolaritat lleugerament superiors al 100%. S’han calculat les taxes d’escolaritatsegons el lloc de residència amb un interval de confiança del 95%. Pel que fa als àmbits del Pla territorial,les Comarcals Centrals és l’únic que presenta taxes no significativament diferents de 1001 . A l’àmbitMetropolità la situació no és homogènia: la taxa de Barcelona i de la resta del Barcelonès és superior a 100,i a la resta metropolitana és inferior a 100. A l’Alt Pirineu i Aran la taxa és significativament inferior a 100i a la resta d’àmbits (Comarques Gironines, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i àmbit de Ponent) la taxaés significativament superior a 100 (taula 3.1).

Pel que fa a les comarques, en les edats d’ensenyament obligatori (6 a 15 anys), hi ha un nombre importantde comarques (25) que tenen taxes significativament diferents de 100. Es partirà del supòsit que la poblacióde Catalunya està del tot escolaritzada en les edats d’educació obligatòria, de manera que les taxes quedifereixen de 100 significativament poden reflectir diversos efectes: una avaluació deficient de les dadesd’alumnes (numerador) i/o de les dades de població (denominador). Són onze les comarques que tenentaxes significativament inferiors a 100: 3 comarques metropolitanes (Baix Llobregat, Garraf, i Maresme),3 Comarques Pirinenques (Alta Ribagorça, Cerdanya i Val d’Aran), 2 Comarques Gironines (Garrotxa i Plade l’Estany), 1 Comarca Central (Berguedà), 1 Comarca de Ponent (Urgell) i la comarca del Baix Penedès(Camp de Tarragona). Les catorze comarques amb taxes significativament superiors a 100 són: 2comarques metropolitanes (Barcelonès i Vallès Occidental), 3 Comarques Gironines (Alt Empordà, Gironèsi Selva), 2 del Camp de Tarragona (Baix Camp, Tarragonès), 1 de les Comarques Centrals (Anoia), 1 de l’AltPirineu i Aran (Pallars Jussà), 3 de les Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre) i 2 de l’àmbit dePonent (Noguera i Segrià).

1 La taxa és significativament diferent de 100 quan el seu interval de confiança no inclou el valor 100.


En separar l’anàlisi de les taxes d’escolaritat segons trams d’edat (de 6 a 11 i de 12 a 15 anys), d’acord ambles etapes educatives, els intervals de confiança són més amplis, per efecte dels nombres, que són petits.Apareixen, però, uns resultats que persisteixen en les dues desagregacions per trams d’edat en les etapesobligatòries: primer, les taxes d’escolaritat significativament superiors a 100 en la comarca del Segrià;segon, el baix nivell de la taxa d’escolaritat al Baix Penedès i les comarques metropolitanes del BaixLlobregat, el Garraf i el Maresme, i finalment el millor ajustament entre alumnes i estimacions de poblacióque es dóna en les Comarques Centrals.


El conjunt de la població de 6 a 11 anys té una taxa d’escolaritat de 100,4, una taxa que no difereixsignificativament de 100 (taula 3.3). Quatre dels set àmbits del Pla territorial tenen una taxa d’escolaritatsignificativament diferent de 100. Es tracta de les Comarques Gironines, el Camp de Tarragona, les Terresde l’Ebre i l’àmbit de Ponent, que tenen un excés d’alumnes en relació amb la seva població. Només quatrecomarques tenen taxes d’escolaritat significativament més baixes de 100: el Baix Penedès i 3 comarquesmetropolitanes (Maresme, Baix Llobregat i Garraf). En vuit comarques s’han trobat taxes significativamentsuperiors a 100. Es tracta de les comarques de l’Alt Empordà, la Selva, el Baix Ebre, el Montsià, l’Anoia iel Vallès Occidental, i 2 comarques que inclouen les capitals provincials (Segrià i Tarragonès).


La taxa d’escolaritat de 12 a 15 anys és de 100,3 (taula 3.4). La majoria dels àmbits del Pla territorial tenentaxes no significativament diferents de 100, excepte l’Alt Pirineu i Aran, que té una taxa significativamentmés baixa. La ciutat de Barcelona té un excés d’alumnes, mentre que la resta de comarques metropolitanes(sense el Barcelonès) en té un dèficit. Per comarques, n’hi ha 9 amb taxes significativament més baixes de100 i 3 amb taxes significativament més altes de 100. Les comarques metropolitanes del Baix Llobregat,el Garraf i el Maresme apareixen amb un dèficit d’alumnes en relació amb la seva població estimada de 12a 15 anys. També tenen taxes significativament més baixes les comarques pirinenques de l’Alta Ribagorça,la Cerdanya i la Val d’Aran, així com l’Urgell, el Berguedà i el Baix Penedès. Les taxes significativament mésaltes corresponen al Barcelonès, el Pallars Jussà i el Segrià.

5. Mètode de determinació de l’escenari de població en edat escolar

En aquest apartat es presenta el mètode utilitzat per obtenir la millor aproximació de la població comarcalen edat escolar a partir dels resultats de les projeccions de població elaborades per l’Idescat.

El nombre futur de població en edat escolar depèn de dos factors principals: els nivells de la migració enla població en edat escolar i l’evolució del nombre de naixements. De cara a establir quina serà la futuraxifra de població, hi ha diferents graus d’incertesa entre les generacions que ja han nascut i les que hande néixer en el període de projecció. De les primeres ja se’n coneix la grandària i només cal fer supòsitssobre el nivell de migració i de mortalitat que tindran. De les generacions que han de néixer, òbviament nose’n sap res i cal, en primer lloc, projectar el seu nombre, és a dir, fer hipòtesis sobre el nivell de la fecunditatfemenina per determinar les xifres de naixements i, en segon lloc, projectar la migració i la mortalitat futurade les noves generacions.

Per tal de tenir en compte el diferent grau d’incertesa, s’ha fet un tractament diferent en el procediment deselecció de l’escenari òptim per a les generacions que han de néixer, les generacions 2005-2015, a partirdels resultats de l’ajustament amb els naixements recents (2003 i 2004). En les generacions que ja hannascut, i que són presents a la població postcensal de 2004, s’atribuirà l’escenari que millor s’ajusti alconjunt de la població en edat escolar.


5.1 Selecció de l’escenari de referència per a les generacions futures

Per tal d’avaluar la qualitat de l’ajustament territorial de la fecunditat projectada, s’han comparat elsnaixements projectats en els quatre escenaris amb els registrats efectivament els anys 2003 i 2004. Comque hi ha comarques en què les xifres de naixements són força petites, s’han calculat addicionalment elsintervals de confiança d’aquestes comparacions.

El mapa 6 presenta els resultats de l’ajustament dels escenaris als naixements dels anys 2003 i 2004.L’escenari mitjà baix és el que ajusta millor els naixements en 20 comarques. N’hi ha 11 que s’ajusten mésa l’escenari mitjà alt. En canvi, l’escenari baix és el que s’ajusta millor als naixements en 6 comarquesi l’escenari alt en 4 comarques.

5.2 Selecció de l’escenari de referència per a la població actualment en edat escolar

En l’epígraf 3 d’aquest document s’han avaluat els resultats de les projeccions de població comparant-losamb les poblacions postcensals 2004 segons els diferents trams d’edat per separat (de 0 a 2 anys, de 3a 5 anys, de 6 a 11 anys, de 12 a 15 anys, i de 16 a 17 anys). Per tal d’obtenir un indicador més sòlid sobrela qualitat de l’ajustament de la població dels diferents escenaris a les estimacions de població del 2004s’ha calculat un índex compost, l’error absolut mitjà ponderat, per als tres grups de població d’edatescolar que tenen una escolarització de pràcticament el 100%. És a dir, dels grups de 3 a 5 anys, de 6 a11 anys i de 12 a 15 anys. L’indicador s’ha construït de tal manera que els errors dels diferents subgrupsno s’anul·len entre si, perquè es pren el valor absolut de l’error en cada subgrup.

Si EP = estimació postcensal de població 2004, PPk = projecció de població 2004 en l’escenari k, x = edat,EAMk = error absolut mitjà de l’escenari k, aleshores

EAM wEP x PP x

EP xk ii k i

ii

==

( ) ( )

( )1

3

amb x1 = 3 a 5 anys, w1 =3/13

x2 = 6 a 11 anys, w2 = 6/13

x3 =12 a 15 anys, w3 =4/13

El mapa 7 mostra els resultats d’aquest ajustament. A la pràctica totalitat de comarques, els escenaris alti mitjà alt són la millor aproximació a la població en edat escolar. En 24 comarques, l’escenari que millors’ajusta a la població entre 3 i 15 anys és l’escenari alt. L’escenari mitjà alt és el que dóna el millorajustament a la població de 12 comarques. Només tres comarques s’ajusten millor a l’escenari mitjà baix(Pallars Sobirà, Garrigues i Montsià) i dues comarques a l’escenari baix (la ciutat de Barcelona i BaixLlobregat).

La taula 4 mostra l’ajustament creuat dels escenaris als naixements i a la població per a totes lescomarques.

5.3 Control dels resultats a partir de les taxes d’escolaritat.

En els casos que la població estimada se situa en els escenaris extrems (baix o alt), s’han tingut en compteels resultats de les taxes d’escolaritat de 6 a 15 anys segons la residència per als cursos 2002-2003, 2003-2004 i 2004-2005 en conjunt, per tal de descartar que la població estimada no s’hagi avaluat bé (per excéso per defecte). Suposant que tota la població està escolaritzada, una taxa inferior a 100 pot indicar unasobrevaloració de població en l’estimació, mentre que taxes de més de 100 poden reflectir unainfravaloració en la població estimada. Però també cal no oblidar que una taxa superior a 100 pot indicarque la xifra d’alumnes és massa alta. Així doncs, en les comarques que s’aproximen millor a l’escenari baix,es contrasta si el valor de la taxa d’escolaritat de 6 a 15 anys és significativament superior a 100. Si ho és,s’optarà per substituir l’escenari baix per un que tingui més població. Anàlogament, en les comarques ques’ajusten millor a l’escenari alt es contrasta si la taxa d’escolaritat és significativament inferior a 100, persubstituir la població per l’escenari mitjà alt.


L’escenari baix és el que millor ajusta la població estimada de 6 a 15 anys a la ciutat de Barcelona i al BaixLlobregat. La taxa d’escolaritat segons residència a la ciutat de Barcelona és significativament superior a100, fet que indicaria que la població de les estimacions és baixa. Per tant, en principi s’hauria d’atribuira Barcelona l’escenari mitjà baix. Tanmateix, cal analitzar amb més detall el cas de Barcelona. D’una banda,malgrat que la taxa d’escolaritat dels darrers tres anys és superior a 100, en el darrer curs, 2004-2005, hadisminuït i s’ajusta molt a 100. D’altra banda, les estimacions de població en les edats escolars semblenefectivament baixes, i se situen fins i tot per sota de l’escenari baix. Per tant, l’opció d’assignar a Barcelonal’escenari mitjà baix podria induir a una sobreestimació de població escolar. La decisió final ha estat atribuira Barcelona la població intermèdia entre els escenaris baix i mitjà baix. La taxa d’escolaritat al BaixLlobregat és significativament inferior a 100, fet que indicaria que la població està sobrevalorada i l’escenarique proporcionaria una taxa més propera a 100 és el baix. Tot i així, no es considera probable que leshipòtesis de migració de l’escenari baix es corresponguin amb el futur a mitjà termini i, per tant, s’ha optatper augmentar les xifres de població i s’ha atribuït també al Baix Llobregat la població intermèdia entre elsescenaris baix i mitjà baix. Aquesta opció proporciona unes xifres que enllacen a curt termini amb l’escenaribaix, mentre que a mitjà termini proporcionen xifres més properes als escenaris mitjans.

D’altra banda, s’ha comprovat si hi ha poblacions comarcals que s’han ajustat millor a l’escenari alt i, encanvi, tenen una taxa d’escolaritat significativament inferior a 100, fet que indicaria un excés de població.S’han trobat 5 comarques en aquesta situació: l’Alta Ribagorça, el Baix Penedès, el Berguedà, la Garrotxai la Val d’Aran. Per a aquestes comarques s’ha optat per prendre com a escenari de referència el mitjà alt.

5.4 Correcció de l’escenari de referència per a les generacions futures

Pel que fa les generacions que han de néixer en el període de projecció, s’ha considerat que s’havien decorregir els resultats de la projecció en aquelles comarques on els escenaris extrems eren els que millors’ajustaven als naixements dels anys 2003 i 2004.

En un primer pas s’han utilitzat els intervals de confiança al 95% de la ràtio entre naixements registrats inaixements esperats en els escenaris intermedis (mitjà alt i mitjà baix). En el cas que la ràtio no siguisignificativament diferent de 100 s’ha assignat la fecunditat que s’ajusta millor als escenaris extrems finsa l’escenari intermedi més proper. Aquest és el cas de la comarca de les Garrigues, la que més s’ajusta al’escenari baix, però que no té una diferència estadísticament significativa amb els naixements projectatsen l’escenari mitjà baix. Els naixements de les comarques de l’Alt Penedès, l’Alt Empordà, el Bages, elBerguedà i el Ripollès s’ajusten millor a l’escenari alt, però s’ha comprovat que no difereixen significativamentde l’escenari mitjà alt, raó per la qual se’ls ha atribuït aquest darrer escenari.

Finalment queda la ciutat de Barcelona i les comarques del Montsià, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i elPriorat, amb naixements registrats que són significativament més baixos que els projectats en els escenarisintermedis. Com que s’ha considerat que els valors corresponents a aquests nivells de fecunditat són moltextrems i no és plausible que es mantinguin de forma persistent en aquests nivells tan baixos, s’ha corregitla projecció de naixements en aquestes comarques i s’han situat en un nivell intermedi entre l’escenari baixi el mitjà baix.

El Baix Llobregat és un cas que convé tractar especialment. D’acord amb la metodologia exposada se liassignaria la població intermèdia entre l’escenari baix i el mitjà baix, i els naixements de l’escenari mitjà baix.És a dir, tindria una fecunditat superior a la que li correspon per població projectada. Per evitar aquestasituació se li ha assignat, com s’ha fet a les comarques anteriors, uns naixements en un nivell intermedi entrel’escenari baix i el mitjà baix.

5.5 Construcció de l’escenari de població projectada en edat escolar

En els apartats anteriors s’ha justificat la conveniència de diferenciar, en la població projectada, lesgeneracions ja presents en la població de partida i les que han de néixer durant el període de projecció.Igualment, s’ha explicat com establir un escenari de referència per a cada una d’aquestes duessubpoblacions. El pas final és la construcció per a cada comarca de l’escenari de població projectada enedat escolar, procedint de la manera següent: s’estableix com a escenari de població projectada en edatescolar l’escenari de referència de les generacions ja presents en la població de partida (2002 i anteriors).


En el cas que aquest escenari no coincideixi amb l’escenari de referència dels naixements a la comarca,es corregirà cada generació per l’excés de naixements2 que presenti. En el diagrama 1 es presenta demanera gràfica el procediment que s’ha aplicat.

A continuació es detalla la fórmula per al càlcul. Si:

k1 = escenari de referència per a les generacions 2002 i anteriors

k2 = escenari de referència per a les generacions 2003 i posteriors

g = generació

t = any de projecció

c = comarca

PP = població projectada

D = excés de naixements de l’escenari k1 respecte l’escenari k2.

(Fem notar que per als naixements t = g)

PPE = població projectada en edat escolar

PPE(c,t,g) = PPk1(c,t,g) si g = 2002 o anterior

PPE(c,t,g) = PPk1(c,t,g) – D(c,g) si g = 2003 o posterior, amb

D(c,g) = PPk1(c,g,g) – PPk2(c,g,g)

5.6 Ajustament després del contrast amb taxes d’escolaritat

La taula 5 mostra els ajustaments creuats de naixements i població per a totes les comarques, després delscontrols i les correccions explicades en els dos epígrafs anteriors.

La comarca del Baix Llobregat i el municipi de Barcelona tenen com a escenari de referència el puntintermedi entre l’escenari baix i l’escenari mitjà baix, tant per a les generacions actuals com per a lesgeneracions futures.

L’escenari mitjà baix és l’escenari de referència per a la població escolar a les comarques de les Garriguesi el Pallars Sobirà (casella “mitjà baix / mitjà baix”). Aquestes comarques tenen un mateix escenari per lesgeneracions futures i per a les generacions actuals i, per tant, no s’ha fet cap correcció als escenarisoriginals de l’Idescat. La comarca del Montsià té el mateix escenari per a les poblacions actuals (mitjà baix),però per a les generacions futures s’ha calculat un escenari corregit, que correspon a un nivell intermedientre l’escenari baix i el mitjà baix.

A la casella “mitjà alt / mitjà alt” consten les comarques per a les quals l’escenari mitjà alt és l’escenari escolarde referència, tant per a les generacions actuals com per a les generacions futures. Es tracta de les comarquesdel Baix Empordà, el Baix Penedès, el Berguedà, el Pallars Jussà i l’Urgell. En aquestes cinc comarquesl’escenari escolar de referència correspon a l’escenari mitjà alt original de l’Idescat.

El conjunt de comarques definit per la casella “mitjà alt / mitjà baix” té com escenari de referència per a lespoblacions actuals l’escenari mitjà alt, mentre que l’escenari de referència per a les generacions que hande néixer és l’escenari mitjà baix. Inclou 5 comarques metropolitanes (Vallès Oriental, Vallès Occidental,Maresme, Garraf, i resta del Barcelonès) i les comarques de l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, la Garrotxa,l’Osona, el Pla de l’Estany, la Ribera d’Ebre i la Val d’Aran. La Conca de Barberà té el mateix escenari dereferència per a la població actual (el mitjà at), però el nivell de fecunditat és més baix, amb un valorintermedi entre l’escenari mitjà baix i l’escenari baix.

La casella “alt / mitjà baix” defineix les comarques que en les poblacions actuals s’ajusten més a l’escenarialt, i en les generacions que han de néixer a l’escenari mitjà baix. Es tracta de 2 comarques de les Terresde l’Ebre (Baix Ebre i Terra Alta), 2 comarques de l’àmbit de Ponent (Pla d’Urgell i Segarra) i les comarquesdel Baix Camp, la Selva i el Solsonès. Són properes a aquest grup les comarques de l’Alt Camp i el Priorat,

2 S’ha comprovat que, quan no coincideixen els dos escenaris de referència, l’escenari de les generacions ja presents en la po-blació de partida té més fecunditat que no l’escenari de referència de les generacions que encara han de néixer. Per això es parlad’excés de naixements.


que tenen un ajustament millor en l’escenari alt per a les poblacions actuals, però en les quals les xifres denaixements s’han ajustat a la baixa, en un nivell intermedi entre l’escenari baix i el mitjà baix.

La casella “alt / mitjà alt” defineix un conjunt de comarques per a les quals l’escenari de referència per ales poblacions actuals és l’escenari alt, mentre que l’escenari de referència per a les generacions que hande néixer és l’escenari mitjà alt. Es tracta de 3 Comarques Gironines (Alt Empordà, Gironès i Ripollès), 2Comarques Centrals (Anoia i Bages) i 2 comarques de Ponent (Segrià i Noguera). En aquest grup noméshi ha una comarca metropolitana (Alt Penedès), una del Camp de Tarragona (Tarragonès) i una comarcapirinenca (Alt Urgell).

6. Resultats principals

L’any 2004 s’estima que resideixen a Catalunya una xifra d’1,16 milions d’habitants en edat escolar, infantsi joves de menys de 18 anys. En classificar la població per franges d’edat, d’acord amb les edats de cursarles diferents etapes educatives, el grup més nombrós són els que tenen entre 6 i 11 anys, 363.752 habitants:el 31% de la població en edat escolar. La població entre 12 i 15 anys, 244.032 habitants, representa el 21%del total. El nombre d’habitants de 0 a 2 anys, és de 225.419 (el 19%), mentre que s’estima una poblacióde 204.753 habitants de 3 a 5 anys d’edat (el 18%). El grup menys nombrós correspon als joves de 16 i 17anys, un nombre de 125.979 habitants, que representen l’11% de la població de menys de 18 anys.

D’acord amb els resultats de la projecció de població en edat escolar, a curt i mitjà terminis s’espera uncreixement sostingut del nombre d’habitants d’edat escolar que podria atènyer la xifra d’1,4 milions l’any2010, i d’1,5 milions l’any 2015. Aquests creixements suposen, en termes relatius, un augment del 20% enl’horitzó 2010 i del 31% en l’horitzó 2015 (taula 6). S’espera una mitjana de creixement anual de 38.078habitants en edat escolar (0 a 17 anys) entre el 2004 i el 2010, o bé de 31.505 habitants si es consideranomés la població de 3 a 17 anys (taula 7).

El gràfic 2 mostra per a Catalunya i els àmbits del Pla territorial la piràmide de la població escolar projectadal’any 2010 i la comparació amb les generacions que ja han nascut el 2004 segons dues fonts, el padród’habitants i les estimacions postcensals.

6.1 La població en edat escolar l’any 2010

En l’horitzó 2010 el creixement més important en valors absoluts correspondrà a la població quecursa les etapes d’ensenyament infantil i primari. Es preveu que la població entre 6 i 11 anys, podriaassolir la xifra de 465.883 habitants, un creixement relatiu del 28% i un creixement mitjà de 17.022 infantsper any. El creixement més important, en termes relatius, correspondrà al grup de 3 a 5 anys, per al quals’espera una xifra de 267.629 habitants l’any 2010, fet que suposa un augment del 31% en relació amb ladada del 2004 i un augment mitjà anual de 10.479 habitants de 3 a 5 anys d’edat en l’horitzó 2010. Lapoblació de 0 a 2 anys podria arribar l’any 2010 a la xifra de 264.856 infants, un creixement relatiu del 17%i un augment mitjà de 6.573 habitants per any.

Els creixements en les franges d’edat que corresponen a l’ensenyament secundari seran més moderatsque els creixements de les poblacions en edat de cursar les etapes d’ensenyament infantil i primari.L’explicació és que transitaran per les edats de cursar secundària les generacions buides nascudes a mitjandels anys noranta. Es preveu en l’horitzó 2010 una xifra de 265.563 habitants de 12 a 15 anys, que suposaun increment relatiu del 9% i un augment anual mitjà de 3.589 habitants entre el 2004 i el 2010. La poblacióde 16 i 17 anys d’edat podria assolir la xifra de 128.472 habitants l’any 2010, un creixement de només el2% en relació amb la xifra de l’any 2004. Es preveu per a aquest tram d’edat un augment anual de només416 habitants a curt termini, entre el 2004 i el 2010.

Actualment la distribució territorial de la població en edat escolar és molt desigual, amb una granconcentració en l’àmbit Metropolità, que comprèn més de dues terceres parts de la població en edatescolar, exactament el 67,9% de la població de menys de 18 anys. Una sola comarca, el Barcelonès,concentra un 27,8% de la població de 0 a 17 anys, mentre que la resta de comarques metropolitanes enconcentren el 40,1%. Les Comarques Gironines comprenen el 9,6% de la població en edat escolar, elCamp de Tarragona el 7,9%, les Comarques Centrals el 6,8%, l’àmbit de Ponent el 4,6%, les Terres del’Ebre el 2,3% i l’Alt Pirineu i Aran el 0,9% de la població en edat escolar que resideix a Catalunya.


A curt termini s’espera que es produeixi una certa desconcentració de la població en edat escolar, demanera que la població resident al Barcelonès tindrà un creixement sensiblement més baix que la mitjanade Catalunya (taula 6).

En l’horitzó 2010 es preveu que el creixement més important de la població en edat escolar corresponguial Camp de Tarragona, on s’espera un augment del 28% de la població de menys de 18 anys. L’augmenten termes relatius de la població en edats escolars serà molt semblant a les Comarques Gironines i lesComarques Centrals, territoris on es preveu que l’efectiu de població en edats escolar augmenti una quartapart en relació amb les xifres del 2004. L’augment relatiu a curt termini també és força important, un 22%,en la resta de comarques de l’àmbit Metropolità (sense el Barcelonès) i en l’àmbit de Ponent. Els augmentsrelatius més baixos corresponen a l’Alt Pirineu i Aran, on hi ha previst un augment del 17%; a les Terres del’Ebre, amb un augment del 18%; i al conjunt de l’àmbit Metropolità, amb un augment del 17%, quereflecteix un creixement alt a la resta de comarques metropolitanes (del 22%) però un augment relatiu mésbaix a la comarca del Barcelonès, de l’11%.

En valors absoluts, el territori metropolità generarà el creixement més important, de població en edatescolar: d’acord amb la taula 7, del creixement anual total de la població en edat escolar en l’horitzó 2010(una mitjana anual de 38.078), més de la meitat, 22.958, correspon a l’àmbit Metropolità (5.995 a la comarcadel Barcelonès i 16.964 a la resta de les comarques metropolitanes). El creixement mitjà anual previst a lesComarques Gironines i al Camp de Tarragona és molt semblant (respectivament, 4.566 i 4.270 noushabitants en edat escolar cada any). El creixement previst per a les Comarques Centrals és de 3.255 l’any,i per a l’àmbit de Ponent de 1.937. Els creixements més baixos corresponen a les Terres de l’Ebre i a l’AltPirineu i Aran, territoris per als quals es preveuen, respectivament, 808 i 285 nous habitants anuals en edatescolar entre els anys 2004 i 2010.

6.2 La població en edat escolar l’any 2015

En l’horitzó 2015 augmenta la incertesa, però en qualsevol cas és segur que l’augment de població actualen edat de cursar l’ensenyament infantil i les primeres etapes de l’ensenyament primari es traslladarà capa les edats que corresponen al cicle superior de l’ensenyament primari i a l’ensenyament secundari,obligatori i postobligatori.

En canvi, és previsible que s’esgoti el cicle expansiu de la xifra de naixements que es va iniciar al final delsanys noranta i per al qual s’espera un màxim que segurament es registrarà abans del 2010. Es preveu queel declivi de les xifres de naixements es traduirà en una xifra de població de menys de 6 anys més baixael 2015 que no el 2010. Per tant, no s’ha de perdre de vista la perspectiva a mitjà termini de l’evolució dela piràmide demogràfica, que serà forçosament molt sotragada a causa de factors estructurals que tenenmolta inèrcia, com ara la intensitat de la davallada de naixements entre els anys setanta i mitjan anysnoranta, que comportarà que l’any 2015 les generacions en edat reproductiva siguin molt menors que lesactuals.


7. Conclusions

Després d’uns anys de descens continuat, la població en edat escolar té, i tindrà en els propers anys, uncreixement molt important. El creixement demogràfic generarà demandes addicionals de serveis iequipaments adreçats a la infància i a la joventut en una tendència contrària a la registrada en els dos darrersdecennis del segle XX.

Els resultats que ofereixen les projeccions de població en edat escolar són molt sòlids a curt termini, perquèla majoria de generacions que l’any 2010 constituiran la població de 0 a 17 anys ja són presents en lapoblació actual. Malgrat que les poblacions projectades puguin no coincidir amb les que es registrin en elfutur, les tendències estan assegurades. En horitzons més allunyats els resultats són molt més incerts, perla qual cosa és molt important actualitzar les projeccions a mesura que es disposi de nova informació.

L’augment del nombre de naixements i de la immigració són els motors d’aquest creixement de la poblacióen edat escolar. Actualment el creixement és més intens en les edats més joves, les corresponents al’educació infantil i el primer cicle de primària. És previsible que, en la segona dècada del segle XXI, elcreixement de la població en edat escolar s’intensifiqui en les etapes d’educació secundària, obligatòriai postobligatòria, mentre que la població en edat de cursar educació infantil i primària podria registrar unadisminució neta, reflex de la tendència de disminució dels naixements. Tot i que es preveu que el cicleexpansiu de naixements iniciat l’any 1996 tindrà un màxim a l’entorn de l’any 2010 i donarà pas a unatendència a la disminució, també cal esperar que els naixements continuïn tenint valors força superiors alsregistrats els anys vuitanta i noranta del segle passat, que varen ser insòlitament baixos.

La inestabilitat en l’evolució de les xifres de naixements és un repte afegit a la dificultat de preveureequipaments i serveis adreçats a la petita infància. El component migratori és, tanmateix, el factor queaporta més incertesa a l’hora de predir el nombre futur d’habitants en edat escolar, atès que en edatsinfantils la migració és un factor de creixement molt important. En els propers anys s’espera continuarregistrant un flux de migració neta de signe positiu en les edats escolars, procedent principalment del’estranger. Pel que fa als fluxos de migració amb origen i destinació als municipis de Catalunya, s’esperauna continuació de les sortides netes del nucli central metropolità cap a la resta de comarques de l’àmbitMetropolità, i del conjunt de l’àmbit Metropolità cap a les comarques no metropolitanes. El Camp deTarragona, les Comarques Gironines i les Comarques Centrals seran els àmbits territorials per als quals espreveu un creixement relatiu superior de la població en edat escolar. En nombres absoluts, però, l’àmbitMetropolità és el territori que generarà més creixement de població de 0 a 17 anys d’edat.


Índex de gràfics, taules i mapes

Gràfic 1. Població de Catalunya. 1981-2005. .......................................................................................... 18

Taula 1.1 Alumnes segons residència. Catalunya. 2000-2004. ............................................................... 19

Taula 1.2 Població estadística en edat escolar. Catalunya. 2000-2004. ................................................. 19

Taula 1.3 Població padronal en edat escolar. Catalunya. 2001-2005. .................................................... 19

Taula 1.4 Taxes d’escolaritat. Catalunya. 2000-2004. ............................................................................. 19

Mapa 1. Comparació entre les estimacions postcensals i les projeccions de població a 31/12/2004.De 0 a 2 anys. ........................................................................................................................................... 20

Mapa 2. Comparació entre les estimacions postcensals i les projeccions de població a 31/12/2004.De 3 a 5 anys. ........................................................................................................................................... 21

Mapa 3. Comparació entre les estimacions postcensals i les projeccions de població a 31/12/2004.De 6 a 11 anys. ......................................................................................................................................... 22

Mapa 4. Comparació entre les estimacions postcensals i les projeccions de població a 31/12/2004.De 12 a 15 anys. ....................................................................................................................................... 23

Mapa 5. Comparació entre les estimacions postcensals i les projeccions de població a 31/12/2004.De 16 a 17 anys. ....................................................................................................................................... 24

Taula 2.1 Alumnes segons lloc d’inscripció i lloc de residència. Curs 2002-2003. ................................ 25



Taula 3.1 Alumnes de 6 a 15 anys segons residència. Taxa d’escolaritat.Curs 2002-03, 2003-04 i 2004-05. ........................................................................................................... 28





Mapa 6. Comparació entre naixements registrats i projectats. 2003-2004. ........................................... 33

Mapa 7. Escenari de les projeccions de població que millor s’aproxima a la població en edat escolar.2004. ......................................................................................................................................................... 34

Taula 4. Ajustament dels escenaris a la població i els naixements. ........................................................ 35

Taula 5. Ajustament després del contrast amb les taxes d’escolaritat segons residència. ................... 35

Diagrama 1. Determinació de les projeccions en edat escolara partir de les projeccions de població de l’Idescat. ............................................................................... 36

Taula 6. Població en edat escolar segons grups d’edat. 2004, 2010 i 2015.Comarques i àmbits del Pla. .................................................................................................................... 37

Taula 7. Creixement mitjà anual de la població en edat escolar. 2004-2010.Comarques i àmbits del Pla. .................................................................................................................... 42

Taula 8.1 Població en edat escolar. 2002-2015. Catalunya. ................................................................... 43

Taula 8.2 Creixement anual de la població en edat escolar. 2002-2015. Catalunya. .................................

Gràfic 2. Població en edat escolar. Valors registrats 2004 i projecció a l’horitzó 2010.Catalunya i Àmbits del Pla. ....................................................................................................................... 44


Gràfic 1. Població de Catalunya. 1981-2005.

Font: Idescat, Estimacions de població; INE, 1981-1996, Padró municipal d’habitants i 1998-2005, Padró continu.

5,8

6,0

6,2

6,4

6,6

6,8

7,0

1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Any

Padró Estimacions

Mili

ons

d’ha

bita

nts


Taula 1.1 Alumnes segons residència. Catalunya. 2000-2004.

Edats

3-5 6-11 12-15 16-17 Total

31 desembre 2000 162.610 341.714 243.459 104.575 852.35831 desembre 2001 168.448 343.649 240.294 101.501 853.89231 desembre 2002 176.956 349.300 240.640 101.692 868.58831 desembre 2003 186.608 357.735 242.976 100.917 888.23631 desembre 2004 195.621 362.016 244.779 101.947 904.363

Taula 1.2 Població estadística en edat escolar. Catalunya. 2000-2004.

Edats

3-5 6-11 12-15 16-17 Total

31 desembre 2000 167.421 335.774 242.664 136.133 881.99231 desembre 2001 173.681 337.972 238.118 132.476 882.24731 desembre 2002 183.123 345.542 239.340 129.768 897.77331 desembre 2003 193.114 354.835 240.914 126.416 915.27831 desembre 2004 204.752 363.749 244.031 125.978 938.509

Nota: 2000-2002, estimacions postcensals i 2003-2004, projeccions de població en edat escolar

Taula 1.3 Població padronal en edat escolar. Catalunya. 2001-2005.

Edats

3-5 6-11 12-15 16-17 Total

1 gener 2001 167.797 344.009 247.986 138.547 898.3391 gener 2002 173.696 348.532 245.062 135.781 903.0711 gener 2003 183.851 357.110 247.520 133.525 922.0061 gener 2004 193.659 365.099 249.518 130.401 938.6771 gener 2005 205.144 373.331 253.396 131.016 962.887

Taula 1.4 Taxes d’escolaritat. Catalunya. 2000-2004.

Edats

3-5 6-11 12-15 16-17 Total

31 desembre 2000 97,1 101,8 100,3 76,8 96,631 desembre 2001 97,0 101,7 100,9 76,6 96,831 desembre 2002 96,6 101,1 100,5 78,4 96,731 desembre 2003 96,6 100,8 100,9 79,8 97,031 desembre 2004 95,5 99,5 100,3 80,9 96,4

Nota: 2000-2002, estimacions postcensals i 2003-2004, projeccions de població en edat escolar


Baix Penedés

AltPenedés

Anoia

Conca de Barberà

Riberad'Ebre

OsonaGironésSolsonés

Alt UrgellAlt EmpordàRipollés

Berguedà

BarcelonésBaix Llobregat

Bages

Selva

Vallés Oriental

Vallés Occidental

Urgell

Tarragonés

AltCamp

Baix Camp

Terra Alta

Priorat

Pla de l'Estany

Baix Empordà

Plad'Urgell

Pallars Jussà

Alta Ribagorça

Pallars Sobirà

Val d'Aran

Baix Ebre

Cerdanya

Garraf

Garrigues

Garrotxa

Maresme

Montsià

Noguera

Segarra

Segrià

Escenari més proper: 0 a 2 anys

baixmitjà baixmitjà altalt

Mapa 1. Comparació entre les estimacions postcensals i les projeccions de població a 31/12/2004.De 0 a 2 anys.



Selva

Gironés

AltCamp

Conca de Barberà

Ripollés

Priorat

Plad'Urgell

Segarra

Solsonés

Segrià

Noguera

Baix Penedés

AltPenedés

Anoia

Riberad'Ebre

Osona

Alt UrgellAlt Empordà

Berguedà


Bages

Vallés Oriental

Vallés Occidental

Urgell

TarragonésBaix Camp

Terra Alta

Pla de l'Estany

Baix Empordà

Pallars Jussà

Alta Ribagorça

Pallars Sobirà

Val d'Aran

Baix Ebre

Cerdanya

Garraf

Garrigues

Garrotxa

Maresme

Montsià






Riberad'Ebre

Terra Alta

Baix Ebre

Garrotxa

Ripollés

Cerdanya

Alt Urgell

Pallars Jussà

Conca de Barberà

Selva

AltCamp

Segarra

Noguera

Baix Penedés

AltPenedés

Anoia

Osona


Bages

Vallés Oriental

Vallés Occidental

Urgell

Gironés

Priorat

Plad'Urgell

Solsonés

Segrià

Alt Empordà

Berguedà Pla de l'Estany

Baix Empordà

Val d'Aran

Alta Ribagorça

Pallars Sobirà

Garraf

Garrigues

Maresme

Montsià





Baix Empordà

Pla de l'Estany

UrgellPlad'Urgell

Garrigues

Priorat

Riberad'Ebre

Segarra

Cerdanya


Conca de Barberà

Selva

AltCamp

Noguera

Baix Penedés

AltPenedés

Anoia

Osona


Bages

Vallés Oriental

Vallés Occidental

Terra Alta

Baix Ebre

Garrotxa

RipollésAlt Urgell

Pallars Jussà

GironésSolsonés

Segrià

Alt Empordà

Berguedà

Val d'Aran

Alta Ribagorça

Pallars Sobirà

Garraf

Maresme

Montsià





Segarra

Pla de l'Estany

Baix Empordà

Garrigues

Baix Penedés

AltPenedés

Alt Urgell

Priorat


Conca de Barberà

Selva

AltCamp

Noguera

Anoia

Osona


Bages

Vallés Oriental

Vallés Occidental

Urgell

Riberad'Ebre

Cerdanya

Terra Alta

Baix Ebre

Garrotxa

Ripollés

Pallars Jussà

Gironés

Plad'Urgell

Solsonés

Segrià

Alt Empordà

Berguedà

Pallars Sobirà

Val d'Aran

Alta Ribagorça

Garraf

Maresme

Montsià




Taula 2.1 Alumnes segons lloc d’inscripció i lloc de residència. Curs 2002-2003.

De 3 a 5 anys De 6 a 11 anys De 12 a 15 anys De 16 a 17 anys De 6 a 15 anys

Inscripció Residència Inscripció Residència Inscripció Residència Inscripció Residència Inscripció Residència

Alt Camp 1.023 1.019 2.009 2.027 1.446 1.458 512 584 3.455 3.485Alt Empordà 3.115 2.987 6.232 6.342 4.009 4.112 1.369 1.508 10.241 10.454Alt Penedès 2.499 2.444 4.741 4.662 3.012 3.140 1.140 1.313 7.753 7.802Alt Urgell 468 463 969 965 732 684 342 283 1.701 1.649Alta Ribagorça 88 84 175 163 140 98 70 45 315 261

Anoia 2.818 2.862 5.589 5.724 3.964 3.980 1.515 1.502 9.553 9.704Bages 4.298 4.205 8.089 8.087 5.710 5.680 2.359 2.304 13.799 13.767Baix Camp 4.659 4.365 9.060 9.008 6.294 6.309 2.380 2.451 15.354 15.317Baix Ebre 1.815 1.810 3.591 3.621 2.698 2.611 1.198 1.229 6.289 6.232Baix Empordà 3.114 2.937 6.140 6.205 4.099 4.216 1.369 1.511 10.239 10.421

Baix Llobregat 20.619 21.039 37.894 39.306 25.535 26.900 9.541 11.439 63.429 66.206Baix Penedès 1.939 1.940 3.701 3.705 2.666 2.522 847 834 6.367 6.227Barcelonès 51.712 47.792 101.503 98.897 71.680 69.072 34.038 31.501 173.183 167.969Berguedà 804 817 1.678 1.708 1.284 1.276 510 581 2.962 2.984Cerdanya 410 418 660 667 406 455 138 174 1.066 1.122

Conca de Barberà 459 459 960 948 679 689 205 296 1.639 1.637Garraf 3.233 3.247 5.914 5.917 3.946 3.963 1.501 1.581 9.860 9.880Garrigues 400 400 814 830 601 634 199 311 1.415 1.464Garrotxa 1.231 1.214 2.454 2.479 1.578 1.654 662 688 4.032 4.133Gironès 5.031 4.740 9.684 9.007 6.713 5.973 2.881 2.391 16.397 14.980

Maresme 11.034 11.113 20.702 20.842 14.075 14.359 5.366 5.952 34.777 35.201Montsià 1.591 1.576 3.120 3.065 2.257 2.242 890 934 5.377 5.307Noguera 846 842 1.714 1.761 1.289 1.232 493 523 3.003 2.993Osona 3.984 4.036 7.548 7.591 5.453 5.263 2.000 1.942 13.001 12.854Pallars Jussà 272 274 528 552 354 403 165 206 882 955

Pallars Sobirà 156 157 267 272 187 194 65 85 454 466Pla d’Urgell 837 841 1.553 1.578 938 1.110 379 480 2.491 2.688Pla de l’Estany 784 812 1.564 1.626 953 996 412 449 2.517 2.622Priorat 180 184 373 376 295 285 63 99 668 661Ribera d’Ebre 543 540 1.094 1.101 778 817 351 417 1.872 1.918

Ripollès 493 448 1.074 1.071 774 783 302 360 1.848 1.854Segarra 532 481 1.026 1.047 603 692 218 273 1.629 1.739Segrià 4.821 4.750 9.825 9.689 6.969 6.761 3.250 2.961 16.794 16.450Selva 3.661 3.604 6.986 7.396 4.700 5.132 1.521 1.841 11.686 12.528Solsonès 319 317 582 591 449 459 166 151 1.031 1.050

Tarragonès 5.698 5.697 11.500 11.347 7.775 7.743 3.596 3.352 19.275 19.090Terra Alta 257 263 526 548 355 382 127 173 881 930Urgell 847 833 1.666 1.624 1.234 1.135 480 460 2.900 2.759Val d’Aran 255 247 479 475 290 289 123 115 769 764Vallès Occidental 23.987 23.949 45.394 45.553 30.682 30.805 11.780 12.706 76.076 76.358Vallès Oriental 10.565 10.614 19.857 19.868 13.095 13.321 4.923 5.284 32.952 33.189Sense comarca - 136 - 1.059 - 811 - 403 - 1.870

Catalunya 181.397 176.956 349.235 349.300 240.697 240.640 99.446 101.692 589.932 589.940

Àmbit Metropolità 123.649 120.198 236.005 235.045 162.025 161.560 68.289 69.776 521.679 516.803Barcelona 36.929 33.015 72.400 70.057 50.606 47.951 26.014 22.755 159.935 151.023resta Barcelonès 14.783 14.777 29.103 28.840 21.074 21.121 8.024 8.746 64.960 16.946resta Metropolità 71.937 72.406 134.502 136.148 90.345 92.488 34.251 38.275 296.784 301.042

Comarques Gironines 17.429 16.742 34.134 34.126 22.826 22.866 8.516 8.748 74.389 73.734Camp de Tarragona 13.958 13.664 27.603 27.411 19.155 19.006 7.603 7.616 60.716 60.081Terres de l’Ebre 4.206 4.189 8.331 8.335 6.088 6.052 2.566 2.753 18.625 18.576Àmbit de Ponent 8.283 8.147 16.598 16.529 11.634 11.564 5.019 5.008 36.515 36.240Comarques Centrals 12.223 12.237 23.486 23.701 16.860 16.658 6.550 6.480 52.569 52.596Alt Pirineu i Aran 1.649 1.643 3.078 3.094 2.109 2.123 903 908 6.836 6.860

Font: Departament d’Educació





Alt Camp 1.139 1.144 2.078 2.111 1.444 1.453 563 631 3.522 3.564Alt Empordà 3.319 3.275 6.484 6.627 4.181 4.290 1.344 1.457 10.665 10.917Alt Penedès 2.681 2.674 4.969 4.962 3.118 3.263 1.077 1.255 8.087 8.225Alt Urgell 500 498 1.008 999 724 690 352 296 1.732 1.689Alta Ribagorça 94 88 176 171 139 100 60 36 315 271





Pallars Sobirà 158 161 294 301 201 207 69 83 495 508Pla d’Urgell 888 890 1.625 1.660 932 1.111 372 471 2.557 2.771Pla de l’Estany 832 922 1.593 1.692 1.011 1.035 419 443 2.604 2.727Priorat 198 196 378 382 295 282 83 102 673 664Ribera d’Ebre 539 534 1.104 1.115 784 827 313 393 1.888 1.942


Tarragonès 6.184 6.110 11.799 11.645 7.806 7.740 3.523 3.301 19.605 19.385Terra Alta 263 270 531 558 355 372 153 196 886 930Urgell 889 880 1.717 1.688 1.258 1.146 439 460 2.975 2.834Val d’Aran 269 266 479 476 302 299 125 130 781 775Vallès Occidental 25.449 25.489 46.682 46.949 30.946 31.072 11.486 12.470 77.628 78.021Vallès Oriental 11.316 11.364 20.595 20.675 13.287 13.525 4.982 5.353 33.882 34.200Sense comarca - 142 - 758 - 634 - 418 - 1.392

Catalunya 190.990 186.608 357.524 357.735 242.987 242.976 97.952 100.917 600.511 600.711








Alt Camp 1.172 1.171 2.120 2.141 1.455 1.470 626 691 3.575 3.611Alt Empordà 3.545 3.535 6.527 6.659 4.292 4.409 1.456 1.550 10.819 11.068Alt Penedès 2.839 2.863 5.157 5.139 3.216 3.373 1.080 1.265 8.373 8.512Alt Urgell 492 488 1.045 1.035 728 698 354 288 1.773 1.733Alta Ribagorça 97 90 181 175 151 110 51 40 332 285





Pallars Sobirà 161 172 287 298 206 218 74 82 493 516Pla d’Urgell 921 927 1.672 1.698 937 1.139 445 504 2.609 2.837Pla de l’Estany 838 870 1.626 1.685 1.031 1.062 417 451 2.657 2.747Priorat 208 210 388 398 308 293 81 105 696 691Ribera d’Ebre 523 521 1.127 1.136 723 756 330 413 1.850 1.892


Tarragonès 6.479 6.504 12.134 11.945 8.013 7.940 3.646 3.435 20.147 19.885Terra Alta 262 267 527 554 370 389 162 196 897 943Urgell 982 974 1.764 1.733 1.234 1.136 453 480 2.998 2.869Val d’Aran 248 248 481 486 308 309 106 112 789 795Vallès Occidental 26.635 26.841 47.342 47.652 31.155 31.319 11.693 12.669 78.497 78.971Vallès Oriental 12.032 12.114 20.894 20.980 13.634 13.861 5.074 5.422 34.528 34.841Sense comarca - 121 - 488 - 555 - 391 - 1.043

Catalunya 198.705 195.621 362.304 362.016 244.890 244.779 99.446 101.947 607.194 606.795





Taula 3.1 Alumnes de 6 a 15 anys segons residència. Taxa d’escolaritat. Curs 2002-03, 2003-04 i 2004-05.

Taxa d’escolaritat Interval de confiança al 95%

límit inferior límit superior

Alt Camp 101,5 99,6 103,5Alt Empordà 102,9 101,8 104,0Alt Penedès 99,3 98,1 100,6Alt Urgell 101,8 99,0 104,7Alta Ribagorça 89,2 83,1 95,3

Anoia 102,9 101,7 104,0Bages 100,4 99,4 101,3Baix Camp 101,4 100,5 102,3Baix Ebre 103,4 102,0 104,9Baix Empordà 99,4 98,3 100,5

Baix Llobregat 98,4 98,0 98,8Baix Penedès 95,6 94,3 96,9Barcelonès 101,3 101,0 101,6Berguedà 96,5 94,5 98,5Cerdanya 91,1 88,1 94,1

Conca de Barberà 100,5 97,7 103,4Garraf 92,5 91,5 93,6Garrigues 97,2 94,3 100,0Garrotxa 98,0 96,3 99,7Gironès 101,8 100,8 102,7

Maresme 97,5 96,9 98,1Montsià 102,7 101,1 104,3Noguera 102,8 100,7 104,9Osona 99,5 98,5 100,5Pallars Jussà 108,5 104,5 112,4

Pallars Sobirà 97,6 92,6 102,5Pla d’Urgell 100,5 98,4 102,7Pla de l’Estany 97,8 95,6 99,9Priorat 98,9 94,6 103,2Ribera d’Ebre 104,3 101,6 107,0

Ripollès 97,6 95,1 100,2Segarra 99,2 96,5 101,8Segrià 103,7 102,8 104,6Selva 102,5 101,5 103,5Solsonès 100,1 96,6 103,5

Tarragonès 103,4 102,5 104,2Terra Alta 101,0 97,3 104,7Urgell 97,7 95,7 99,8Val d’Aran 94,5 90,7 98,4Vallès Occidental 100,8 100,4 101,2Vallès Oriental 99,6 99,0 100,2

Catalunya 100,8 100,3 101,3

Àmbit Metropolità 100,8 100,3 101,3Barcelona 101,5 101,2 101,8resta Barcelonès 100,8 100,3 101,3resta Metropolità 99,0 98,7 99,2

Comarques Gironines 101,1 100,6 101,6Camp de Tarragona 101,3 100,8 101,8Terres de l’Ebre 103,1 102,2 104,1Àmbit de Ponent 102,0 101,4 102,7Comarques Centrals 100,4 99,8 100,9Alt Pirineu i Aran 98,2 96,7 99,7













Catalunya 96,6 96,3 96,8















Catalunya 100,4 100,0 100,7















Catalunya 100,3 100,0 100,6















Catalunya 79,3 79,1 79,5




Mapa 6. Comparació entre naixements registrats i projectats. 2003-2004.

Alt Empordà

Anoia

Baix Penedés

AltPenedés

Conca de Barberà

Osona


Bages

Selva

Vallés Oriental

Vallés Occidental

Urgell

Tarragonés

AltCamp

Baix Camp

Riberad'Ebre

GironésSolsonés

Alt UrgellRipollés

Berguedà

Terra Alta

Priorat

Pla de l'Estany

Baix Empordà

Plad'Urgell

Pallars Jussà

Alta Ribagorça

Pallars Sobirà

Val d'Aran

Baix Ebre

Cerdanya

Garraf

Garrigues

Garrotxa

Maresme

Montsià

Noguera

Segarra

Segrià

Escenari més proper



Mapa 7. Escenari de les projeccions de població que millor s’aproxima a la població en edat escolar.2004.

Gironés

Garrotxa

Selva

Segarra

Solsonés

Alt Urgell

Noguera

Tarragonés

AltCamp

Baix Camp

Priorat

Segrià

Terra Alta

Baix Ebre

Baix Penedés

AltPenedés

Anoia

Conca de Barberà

Osona


Bages

Vallés Oriental

Vallés Occidental

Urgell

Riberad'Ebre

Alt EmpordàRipollés

Berguedà Pla de l'Estany

Baix Empordà

Plad'Urgell

Pallars Jussà

Val d'Aran

Alta Ribagorça

Pallars Sobirà

Cerdanya

Garraf

Garrigues

Maresme

Montsià




Taula 4. Ajustament dels escenaris de les projeccions a la població i els naixements.

Estimacions postcensals 2004 (3-15 anys)N

aixe

men

ts 2

003-

04

baix

mitjà baix

mitjà alt

alt

baix

Barcelona

Baix Llobregat

mitjà baix

Garrigues, Montsià

Pallars Sobirà

mitjà alt

Conca de Barberà

Cerdanya, Garraf,Maresme, Osona, Plade l’Estany, RiberaEbre, VallèsOccidental, VallèsOriental, restaBarcelonès

Baix Empordà,Pallars Jussà, Urgell

alt

Alt Camp, Priorat

Alta Ribagorça, BaixCamp, Baix Ebre,Garrotxa, Plad’Urgell, Segarra,Selva, Solsonès,Terra Alta, Vald’Aran

Alt Empordà, AltUrgell, Anoia, BaixPenedès, Gironès,Noguera, Segrià,Tarragonès

Alt Penedès, Bages,Berguedà, Ripollès

Taula 5. Ajustament després del contrast amb les taxes d’escolaritat segons residència.

Estimacions postcensals 2004 (3-15 anys)

Nai

xem

ents

200

3-04

baix

mitjà baix

mitjà alt

alt

altmitjà altmitjà baixbaix

Barcelona,Baix Llobregat

Montsià

Garrigues,Pallars Sobirà

Conca de Barberà

Alta Ribagorça,Cerdanya, Garraf,Garrotxa, Maresme,Osona, Pla del’Estany, Ribera Ebre,Vallès Occidental,Vallès Oriental, Vald’Aran, restaBarcelonès

Baix Empordà, BaixPenedès, Berguedà,Pallars Jussà, Urgell

Alt Camp, Priorat

Baix Camp, BaixEbre, Pla d’Urgell,Segarra, Selva,Solsonès, Terra Alta,

Alt Empordà, AltPenedès, Alt Urgell,Anoia, Bages,Gironès, Noguera,Ripollès, Segrià,Tarragonès


Diagrama 1. Determinació de les projeccions en edat escolar a partir de les projeccions de poblacióde l’Idescat

Per a cada comarca

generacions nascudes el 2003i posteriors

contrast dels naixementsregistrats el 2003-2004 ambels naixements dels 4escenaris

selecció de l’escenari quemillor aproxima

moderació dels casos extrems(escenari baix i escenari alt)

escenari per als naixements

generacions nascudes el 2002i anteriors

contrast de les estimacionspostcensals 2004 amb els 4escenaris

selecció de l’escenari quemillor aproxima

en els casos extrems (escenaribaix i escenari alt) contrastamb les taxes d’escolaritat de6 a 15 anys

escenari de referència

comparació dels escenaris:si no coincideixen, en l’escenaride referència es corregeixl’excés de naixements


Taula 6. Població en edat escolar segons grups d’edat. 2004, 2010 i 2015. Comarques i àmbits del Pla (1/5)

Any 2004 Grup d’edat

0-2 3-5 6-11 12-15 16-17 Total

Alt Camp 1.272 1.181 2.071 1.431 807 6.762Alt Empordà 3.572 3.435 6.417 4.369 2.194 19.987Alt Penedès 3.347 2.974 5.176 3.378 1.715 16.590Alt Urgell 410 478 995 677 341 2.901Alta Ribagorça 89 83 171 131 52 526

Anoia 3.646 3.351 5.798 4.006 2.083 18.884Bages 5.162 4.751 8.470 5.786 3.006 27.175Baix Camp 5.941 5.248 9.424 6.470 3.345 30.428Baix Ebre 2.116 1.936 3.775 2.593 1.375 11.795Baix Empordà 3.757 3.438 6.455 4.408 2.206 20.264

Baix Llobregat 27.181 24.639 41.830 27.429 14.294 135.373Baix Penedès 2.559 2.193 4.019 2.791 1.388 12.950Barcelonès 62.478 56.166 101.679 68.025 35.254 323.602Berguedà 889 866 1.742 1.237 708 5.442Cerdanya 497 482 806 501 297 2.583

Conca de Barberà 580 527 971 677 373 3.128Garraf 4.498 4.149 6.981 4.615 2.233 22.476Garrigues 474 417 854 644 350 2.739Garrotxa 1.407 1.376 2.527 1.827 861 7.998Gironès 6.066 5.295 9.590 6.208 3.125 30.284

Maresme 13.844 13.030 22.660 14.995 7.791 72.320Montsià 1.853 1.754 3.107 2.209 1.210 10.133Noguera 986 950 1.778 1.223 686 5.623Osona 4.789 4.423 8.117 5.447 2.798 25.574Pallars Jussà 278 248 538 361 189 1.614

Pallars Sobirà 180 184 299 222 99 984Pla d’Urgell 1.000 909 1.686 1.128 620 5.343Pla de l’Estany 1.016 911 1.712 1.102 532 5.273Priorat 188 211 378 299 150 1.226Ribera d’Ebre 450 508 1.071 749 427 3.205

Ripollès 540 561 1.068 845 409 3.423Segarra 632 618 1.156 748 376 3.530Segrià 5.814 5.375 9.554 6.789 3.400 30.932Selva 4.591 4.231 7.614 5.313 2.705 24.454Solsonès 379 385 632 449 230 2.075

Tarragonès 7.400 6.559 11.530 7.854 4.184 37.527Terra Alta 270 263 514 397 217 1.661Urgell 1.032 962 1.736 1.183 637 5.550Val d’Aran 266 247 483 343 169 1.508Vallès Occidental 30.337 27.104 47.207 31.326 16.121 152.095Vallès Oriental 13.633 12.335 21.161 13.847 7.022 67.998

Catalunya 225.419 204.753 363.752 244.032 125.979 1.163.935

Àmbit Metropolità 155.318 140.397 246.694 163.615 84.430 790.454Barcelona 43.999 39.763 72.441 47.158 24.093 227.454resta Barcelonès 18.479 16.403 29.238 20.867 11.161 96.148resta Metropolità 92.840 84.231 145.015 95.590 49.176 466.852

Comarques Gironines 20.949 19.247 35.383 24.072 12.032 111.683Camp de Tarragona 17.940 15.919 28.393 19.522 10.247 92.021Terres de l’Ebre 4.689 4.461 8.467 5.948 3.229 26.794Àmbit de Ponent 9.938 9.231 16.764 11.715 6.069 53.717Comarques Centrals 14.865 13.776 24.759 16.925 8.825 79.150Alt Pirineu i Aran 1.720 1.722 3.292 2.235 1.147 10.116




0-2 3-5 6-11 12-15 16-17 Total

Alt Camp 1.503 1.557 2.832 1.575 800 8.267Alt Empordà 4.568 4.623 8.199 4.840 2.484 24.714Alt Penedès 4.288 4.344 7.445 4.078 1.968 22.123Alt Urgell 505 553 1.093 730 400 3.281Alta Ribagorça 95 104 192 123 60 574


Baix Llobregat 29.597 30.251 53.736 29.472 14.225 157.281Baix Penedès 3.431 3.347 5.444 3.043 1.490 16.755Barcelonès 66.213 67.781 120.504 70.959 34.113 359.570Berguedà 1.092 1.089 1.934 1.196 660 5.971Cerdanya 618 628 1.103 605 302 3.256

Conca de Barberà 656 670 1.251 716 358 3.651Garraf 5.518 5.602 9.794 5.360 2.518 28.792Garrigues 589 577 975 611 301 3.053Garrotxa 1.764 1.766 3.091 1.828 917 9.366Gironès 7.749 7.623 12.713 7.292 3.453 38.830

Maresme 17.190 17.239 29.735 16.758 8.074 88.996Montsià 2.188 2.192 3.968 2.302 1.094 11.744Noguera 1.240 1.254 2.234 1.329 681 6.738Osona 6.120 6.000 10.257 6.020 2.890 31.287Pallars Jussà 315 321 579 384 184 1.783

Pallars Sobirà 213 222 400 217 107 1.159Pla d’Urgell 1.241 1.261 2.233 1.318 625 6.678Pla de l’Estany 1.322 1.268 2.076 1.221 609 6.496Priorat 227 248 499 307 144 1.425Ribera d’Ebre 575 568 1.062 742 386 3.333

Ripollès 668 706 1.335 831 405 3.945Segarra 790 812 1.479 898 434 4.413Segrià 7.137 7.203 12.562 7.186 3.521 37.609Selva 5.708 5.891 10.471 5.963 2.923 30.956Solsonès 482 487 862 489 223 2.543

Tarragonès 9.527 9.555 16.251 8.981 4.395 48.709Terra Alta 336 345 625 400 183 1.889Urgell 1.359 1.323 2.239 1.271 657 6.849Val d’Aran 316 330 591 344 190 1.771Vallès Occidental 36.575 36.642 62.052 34.454 16.502 186.225Vallès Oriental 16.657 16.714 28.598 15.753 7.494 85.216

Catalunya 264.856 267.629 465.883 265.563 128.472 1.392.403






0-2 3-5 6-11 12-15 16-17 Total

Alt Camp 1.355 1.555 3.366 2.056 920 9.252Alt Empordà 4.271 4.776 9.981 5.850 2.709 27.587Alt Penedès 3.987 4.504 9.433 5.400 2.382 25.706Alt Urgell 468 565 1.276 819 411 3.539Alta Ribagorça 89 102 224 134 68 617


Baix Llobregat 25.383 28.603 61.045 36.628 16.064 167.723Baix Penedès 3.296 3.581 7.147 3.855 1.733 19.612Barcelonès 53.940 61.360 132.918 80.070 36.988 365.276Berguedà 1.020 1.136 2.332 1.347 661 6.496Cerdanya 555 634 1.339 784 351 3.663

Conca de Barberà 601 686 1.456 916 397 4.056Garraf 5.110 5.706 11.941 6.945 3.071 32.773Garrigues 544 601 1.210 682 311 3.348Garrotxa 1.631 1.825 3.771 2.215 1.001 10.443Gironès 7.054 7.788 15.934 8.956 4.014 43.746

Maresme 15.839 17.577 36.329 20.832 9.318 99.895Montsià 1.971 2.202 4.566 2.769 1.223 12.731Noguera 1.154 1.298 2.716 1.610 744 7.522Osona 5.661 6.221 12.613 7.160 3.290 34.945Pallars Jussà 288 327 686 408 207 1.916

Pallars Sobirà 195 218 470 280 129 1.292Pla d’Urgell 1.132 1.288 2.733 1.610 761 7.524Pla de l’Estany 1.208 1.309 2.606 1.429 641 7.193Priorat 200 248 573 383 172 1.576Ribera d’Ebre 545 605 1.228 744 395 3.517

Ripollès 614 729 1.602 1.012 454 4.411Segarra 726 825 1.763 1.076 492 4.882Segrià 6.500 7.275 15.265 8.923 4.005 41.968Selva 5.292 6.006 12.848 7.594 3.418 35.158Solsonès 435 492 1.036 619 283 2.865

Tarragonès 8.904 9.967 20.666 11.767 5.193 56.497Terra Alta 307 357 758 460 218 2.100Urgell 1.302 1.412 2.811 1.582 692 7.799Val d’Aran 286 332 721 415 212 1.966Vallès Occidental 33.126 36.767 76.225 43.260 19.051 208.429Vallès Oriental 15.173 16.918 35.100 20.009 8.764 95.964

Catalunya 234.780 263.369 553.841 323.166 145.469 1.520.625





Ratio 2010 / 2004 Grup d’edat

0-2 3-5 6-11 12-15 16-17 Total

Alt Camp 118 132 137 110 99 122Alt Empordà 128 135 128 111 113 124Alt Penedès 128 146 144 121 115 133Alt Urgell 123 116 110 108 117 113Alta Ribagorça 107 125 112 94 115 109

Anoia 131 143 141 112 108 130Bages 128 140 135 114 103 127Baix Camp 127 144 137 112 107 128Baix Ebre 129 143 128 113 104 124Baix Empordà 129 139 125 107 108 122

Baix Llobregat 109 123 128 107 100 116Baix Penedès 134 153 135 109 107 129Barcelonès 106 121 119 104 97 111Berguedà 123 126 111 97 93 110Cerdanya 124 130 137 121 102 126

Conca de Barberà 113 127 129 106 96 117Garraf 123 135 140 116 113 128Garrigues 124 138 114 95 86 111Garrotxa 125 128 122 100 107 117Gironès 128 144 133 117 110 128

Maresme 124 132 131 112 104 123Montsià 118 125 128 104 90 116Noguera 126 132 126 109 99 120Osona 128 136 126 111 103 122Pallars Jussà 113 129 108 106 97 110

Pallars Sobirà 118 121 134 98 108 118Pla d’Urgell 124 139 132 117 101 125Pla de l’Estany 130 139 121 111 114 123Priorat 121 118 132 103 96 116Ribera d’Ebre 128 112 99 99 90 104

Ripollès 124 126 125 98 99 115Segarra 125 131 128 120 115 125Segrià 123 134 131 106 104 122Selva 124 139 138 112 108 127Solsonès 127 126 136 109 97 123

Tarragonès 129 146 141 114 105 130Terra Alta 124 131 122 101 84 114Urgell 132 138 129 107 103 123Val d’Aran 119 134 122 100 112 117Vallès Occidental 121 135 131 110 102 122Vallès Oriental 122 136 135 114 107 125

Catalunya 117 131 128 109 102 120

Àmbit Metropolità 113 127 126 108 101 117Barcelona 103 118 117 107 99 110resta Barcelonès 112 127 123 98 92 113resta Metropolità 118 132 132 111 103 122

Comarques Gironines 127 138 130 111 109 125Camp de Tarragona 127 144 138 112 105 128Terres de l’Ebre 125 131 124 107 96 118Àmbit de Ponent 124 135 130 108 102 122Comarques Centrals 128 138 132 111 103 125Alt Pirineu i Aran 120 125 120 108 108 117



Ratio 2015 / 2004 Grup d’edat

0-2 3-5 6-11 12-15 16-17 Total

Alt Camp 107 132 163 144 114 137Alt Empordà 120 139 156 134 123 138Alt Penedès 119 151 182 160 139 155Alt Urgell 114 118 128 121 121 122Alta Ribagorça 100 123 131 102 131 117

Anoia 123 151 181 148 128 152Bages 118 145 170 142 125 145Baix Camp 117 149 172 144 123 146Baix Ebre 120 149 159 135 116 140Baix Empordà 121 145 155 128 117 137

Baix Llobregat 93 116 146 134 112 124Baix Penedès 129 163 178 138 125 151Barcelonès 86 109 131 118 105 113Berguedà 115 131 134 109 93 119Cerdanya 112 132 166 156 118 142

Conca de Barberà 104 130 150 135 106 130Garraf 114 138 171 150 138 146Garrigues 115 144 142 106 89 122Garrotxa 116 133 149 121 116 131Gironès 116 147 166 144 128 144

Maresme 114 135 160 139 120 138Montsià 106 126 147 125 101 126Noguera 117 137 153 132 108 134Osona 118 141 155 131 118 137Pallars Jussà 104 132 128 113 110 119

Pallars Sobirà 108 118 157 126 130 131Pla d’Urgell 113 142 162 143 123 141Pla de l’Estany 119 144 152 130 120 136Priorat 106 118 152 128 115 129Ribera d’Ebre 121 119 115 99 93 110

Ripollès 114 130 150 120 111 129Segarra 115 133 153 144 131 138Segrià 112 135 160 131 118 136Selva 115 142 169 143 126 144Solsonès 115 128 164 138 123 138

Tarragonès 120 152 179 150 124 151Terra Alta 114 136 147 116 100 126Urgell 126 147 162 134 109 141Val d’Aran 108 134 149 121 125 130Vallès Occidental 109 136 161 138 118 137Vallès Oriental 111 137 166 145 125 141

Catalunya 104 129 152 132 115 131

Àmbit Metropolità 98 122 147 130 113 126Barcelona 84 105 126 118 108 111resta Barcelonès 93 119 142 116 99 118resta Metropolità 106 131 159 139 119 135

Comarques Gironines 118 142 160 136 123 140Camp de Tarragona 119 150 174 145 122 147Terres de l’Ebre 114 135 148 126 106 130Àmbit de Ponent 114 138 158 132 115 136Comarques Centrals 119 144 165 137 121 142Alt Pirineu i Aran 109 126 143 127 120 128


Taula 7. Creixement mitjà anual de la població en edat escolar. 2004-2010. Comarques i àmbits del Pla.

Grup d’edat

0-2 3-5 6-11 12-15 16-17 Total 3-17 Total 0-17

Alt Camp 39 63 127 24 -1 212 251Alt Empordà 166 198 297 79 48 622 788Alt Penedès 157 228 378 117 42 765 922Alt Urgell 16 13 16 9 10 48 63Alta Ribagorça 1 4 4 -1 1 7 8

Anoia 188 243 401 77 27 748 936Bages 239 316 499 136 13 963 1.201Baix Camp 265 385 584 128 39 1.136 1.401Baix Ebre 104 137 173 57 8 376 480Baix Empordà 182 221 267 53 28 569 751

Baix Llobregat 403 935 1.984 341 -12 3.249 3.651Baix Penedès 145 192 238 42 17 489 634Barcelonès 623 1.936 3.138 489 -190 5.372 5.995Berguedà 34 37 32 -7 -8 54 88Cerdanya 20 24 50 17 1 92 112

Conca de Barberà 13 24 47 7 -3 75 87Garraf 170 242 469 124 48 883 1.053Garrigues 19 27 20 -6 -8 33 52Garrotxa 60 65 94 0 9 169 228Gironès 281 388 521 181 55 1.144 1.424

Maresme 558 702 1.179 294 47 2.222 2.779Montsià 56 73 144 16 -19 213 269Noguera 42 51 76 18 -1 144 186Osona 222 263 357 96 15 730 952Pallars Jussà 6 12 7 4 -1 22 28

Pallars Sobirà 6 6 17 -1 1 24 29Pla d’Urgell 40 59 91 32 1 182 223Pla de l’Estany 51 60 61 20 13 153 204Priorat 7 6 20 1 -1 27 33Ribera d’Ebre 21 10 -2 -1 -7 1 21

Ripollès 21 24 45 -2 -1 66 87Segarra 26 32 54 25 10 121 147Segrià 221 305 501 66 20 892 1.113Selva 186 277 476 108 36 898 1.084Solsonès 17 17 38 7 -1 61 78

Tarragonès 355 499 787 188 35 1.509 1.864Terra Alta 11 14 19 1 -6 27 38Urgell 55 60 84 15 3 162 217Val d’Aran 8 14 18 0 4 36 44Vallès Occidental 1.040 1.590 2.474 521 64 4.649 5.688Vallès Oriental 504 730 1.240 318 79 2.366 2.870

Catalunya 6.573 10.479 17.022 3.589 416 31.505 38.078

Àmbit Metropolità 3.453 6.363 10.862 2.203 77 19.505 22.958Barcelona 252 1.196 2.014 542 -37 3.716 3.968resta Barcelonès 370 740 1.123 -53 -153 1.657 2.027resta Metropolità 2.831 4.427 7.724 1.714 268 14.133 16.964

Comarques Gironines 947 1.232 1.760 438 189 3.619 4.566Camp de Tarragona 822 1.170 1.802 390 86 3.447 4.270Terres de l’Ebre 192 234 334 72 -24 616 808Àmbit de Ponent 403 533 826 150 25 1.534 1.937Comarques Centrals 699 875 1.327 308 46 2.556 3.255Alt Pirineu i Aran 57 73 111 28 16 228 285


Taula 8.1 Població en edat escolar. 2002-2015. Catalunya.

Grup d’edat

0-2 3-5 6-11 12-15 16-17 Total 3-17 Total 0-17

2002 202.213 183.123 345.542 239.340 129.768 897.773 1.099.9862003 212.747 193.115 354.836 240.916 126.417 915.284 1.128.0312004 225.419 204.753 363.752 244.032 125.979 938.516 1.163.9352005 239.380 215.280 377.006 246.404 126.335 965.025 1.204.4052006 251.007 225.406 393.541 248.660 126.517 994.124 1.245.131

2007 259.797 237.018 410.964 250.737 127.182 1.025.901 1.285.6982008 264.938 249.514 427.932 252.710 128.981 1.059.137 1.324.0752009 266.570 259.858 445.374 259.081 129.288 1.093.601 1.360.1712010 264.856 267.629 465.883 265.563 128.472 1.127.547 1.392.4032011 260.954 272.192 486.563 274.730 129.324 1.162.809 1.423.763

2012 255.427 273.613 505.508 286.580 131.612 1.197.313 1.452.7402013 248.823 272.047 524.258 297.311 136.952 1.230.568 1.479.3912014 241.789 268.469 541.422 309.498 141.319 1.260.708 1.502.4972015 234.780 263.369 553.841 323.166 145.469 1.285.845 1.520.625

Taula 8.2 Creixement anual de la població en edat escolar. 2002-2015. Catalunya.

Grup d’edat

0-2 3-5 6-11 12-15 16-17 Total 3-17 Total 0-17

2002 9.997 9.442 7.570 1.222 -2.708 15.526 25.5232003 10.534 9.992 9.294 1.576 -3.351 17.511 28.0452004 12.672 11.638 8.916 3.116 -438 23.232 35.9042005 13.961 10.527 13.254 2.372 356 26.509 40.4702006 11.627 10.126 16.535 2.256 182 29.099 40.726

2007 8.790 11.612 17.423 2.077 665 31.777 40.5672008 5.141 12.496 16.968 1.973 1.799 33.236 38.3772009 1.632 10.344 17.442 6.371 307 34.464 36.0962010 -1.714 7.771 20.509 6.482 -816 33.946 32.2322011 -3.902 4.563 20.680 9.167 852 35.262 31.360

2012 -5.527 1.421 18.945 11.850 2.288 34.504 28.9772013 -6.604 -1.566 18.750 10.731 5.340 33.255 26.6512014 -7.034 -3.578 17.164 12.187 4.367 30.140 23.1062015 -7.009 -5.100 12.419 13.668 4.150 25.137 18.128


Gràfic 2. Població en edat escolar. Valors registrats 2004 i projecció a l’horitzó 2010.Catalunya i Àmbits del Pla (1/3)

Catalunya

Àmbit Metropolità

Comarques Gironines

55.000

60.000

65.000

70.000

75.000

80.000

85.000

90.000

95.000

2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992

Generació

ProjeccióEstimacionsPadró

Nom

bre

d’h

abita

nts

35.000

40.000

45.000

50.000

55.000

60.000

65.000

2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992

Generació


Nom

bre

d’h

abita

nts

Nom

bre

d’h

abita

nts

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

8.500

9.000

9.500

2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992

Generació




Camp de Tarragona

Terres de l’Ebre

Àmbit de Ponent

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992

Generació


Nom

bre

d’h

abita

nts

1.300

1.400

1.500

1.600

1.700

1.800

1.900

2.000

2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992

Generació


Nom

bre

d’ha

bita

nts

2.600

2.800

3.000

3.200

3.400

3.600

3.800

4.000

4.200

4.400

2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992

Generació


Nom

bre

d’h

abita

nts



Comarques Centrals

Alt Pirineu i Aran

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992

Generació


3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992

Generació


Nom

bre

d’h

abita

nts

500

550

600

650

700

750

2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992

Generació


Nom

bre

d’h

abita

nts