DRAMES RURALS

Idil·li xorc

Índex

Justificació del títol Estructura del capítol Punt de vista narratiu Personatges Espai Anàlisi del temps Lèxic Estil

Justificació de títol Idil·li segons el diccionari és: “Gènere poètic que descriu la vida

rústica, els amors dels pastors, en una perspectiva de felicitat ideal”.

Xorc és sinònim d’estèril. Idil·li xorc en referència amb el conte és la història amorosa entre

els dos protagonistes, en Tit i la Laia, que té un final tràgic, ja que en Tit mor després d’haver-se casat i relació acaba en aquell instant, per això es diu que l' idil·li és xorc

Estructura del capítol Plantejament: Tot comença quan els captaires baixen cap a la vila tot

cantant i ballant. Durant aquest període s’anomenen molts dels pidolaires. I el plantejament finalitza quan tot aquest grup troba a en Tit i la Laia i els envolten fent gresca.

Nus: El nus va des de que la Laia i en Tit es troben al matí i jeuen a parlar sobre la seva vida (retrospecció), la Laia invita a en Tit a esmorzar fins que després decideixen que tots dos junts casats estarien millor que per separat.

Desenllaç: La Laia va a demanar al rector que els casi i aquest primerament s’hi nega, però al cap dels dies accedeix a fer-ho. Així doncs, quan arriba el dia contrauen matrimoni cerimònia en la qual només hi havia com a invitats els testimonis.

El capítol acaba amb la mort d’en Tit després d’haver estat apedregat al sortir de l’església.

Punt de vista narratiu El narrador és omniscient, és a dir, narra els fets en tercera

persona, així com en la resta de contes.

Exemple: “ Així que el senyor rector se ficà a la sagristia, la comitiva s’encaminà cap a l’aigua beneita, ella satisfeta i presumida com un gall[...]”

Personatges

Principals: En Tit (Josep): Era un home de seixanta anys. Petitó,

rabassut amb un cap gros. Tenia un nas boterut ple de pèls i un morro fluix i penjant que li queia sempre.

Caminava amb dos bastons, ja que aquests l’ajudaven.

La Laia: Era una dona de cinquanta tres anys. Era alta primeta i enrampada, estava malalta de càncer i era molt presumida. Solia anar descalça.

Vivia sola i tenia conills.

Personatges

Secundaris: Els captaires: la Gonya, la Xica Llosca, en Queló, el Nen del bec, el

cec de Pla de Juli, en Jaumet, la Llúcia, la Conilla, la Farriola, la Marfuga, en Gravat, en Jesuset.

El Rector, el Campaner i l’Escolà (en Benet i en Miquel).

Espais On se situen els fets? Es situen a la rampa de la carretera per on baixen els captaires cap a

la vila, després a la vila on està situada la casa de la Laia i la plaça del poble, i per últim a l’església.

Són espais reals o ficticis? Són tots espais reals, espais rurals, tot i que no es refereix a cap poble

en concret ja que no nombra el nom d’aquest poble en qüestió. El lloc té una funció especial en el conte? Sí que la té, perquè en cada lloc succeeix una acció important per al

desenvolupament de la història. Per exemple, al principi, a la rampa de la carretera és on es descriuen tots els captaires i el moment en el que es troben la Laia i en Tit. A la vila és el lloc on es van coneixent els dos personatges i per últim l’església és el lloc on es casen i on mor en Tit.

Anàlisi del temps Quant dura l’acció narrada? El conte passa a la tardor. No especifica el nombre de dies que

dura l’acció, però podem deduir que des de que baixen per la rampa fins que li van a demanar al rector que els casi passa un dia.

Des de que la Laia li torna a proposar al rector fins que contrauen matrimoni no es sap els dies que passen.

El final de la història comença el matí en el que es casen i acaba quan en Tit mor.

Anàlisi del temps Hi ha retrospeccions o anticipacions? Retrospeccions: Des de que els captaires baixen fins que la Laia i el

Tit es troben no es presenta cap restrospecció; una vegada els troben els captaires comença la retrospecció, que és quan els dos protagonistes parlen de les seves vides i de com es van trobar a la vila.

Anticipacions: l’única anticipació que es dona al llarg de tota la història és quan els captaires troben a la Laia i en Tit i parlen sobre el seu futur casament quan encara ningú sabia res.

Lèxic Dialectismes

“Déu vos ho pac!” “Vés-te’n, mellor, que sempre m’envesteixes!” “Jaquiu-los estar.” “I dòs l’hi xerraré tot” Sa persona.

Vulgarismes “Caracu, borrango! ¿I no vos escaliveu?” “La bacona de la jove només pensa en arreplegar-me els quartos.” “Ja els floscaré jo, en aquells reconsagrats!” “Reconxo si m’agradeu, Laia!” “Verros, més que verros!”

Lèxic Col·loquialismes:

-I bueno? “Ets una trapassera que goites tot lo que menjo“ “Los trebais són pel darrera, que no hi abasto”. “Ei, vosatros!”

Estil “Els tumors freds arrapats a sa persona com òsties a la roca, se la

menjaven viva”. “Feia un dia d’àngels”. “Com brossa inútil de la vida.” “Un bum-bum.” “Bé en trobaríeu prou, si vós volguéssiu!”