IIª República:

el Front Popular

(1936)

Cartells de

Cristóbal Arteche

Dos cartells de Cristóbal Arteche.

Cartell de

Cristóbal

Arteche

Cartell de Lluís Bagaria

http://www.historiasiglo20.org/HE/13a-3.htm

El resultat fou molt ajustat entre dretes i esquerres, però la llei electoral

afavorí fortament aquestes últimes, que disposaren d’una còmoda majoria

absoluta a les Corts.

Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA)

Partits republicans de centre

Partit Republicà Radical (PRR/PRD/UI)

Altres partits de dretes

Comunistes

Socialistes (PSOE)

Partits republicans d’esquerra

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)Partit Nacionalista Basc (PNB)

Majoria clara de les esquerres

Composició de les Corts després de les eleccions del 16 de febrer

(febrer – maig 1936)

Amnistia per als més de 30.000 presos polítics.

Restabliment de la Generalitat.

Reanudació de les reformes del bienni esquerrà.

Negociació dels Estatuts autonòmics basc i gallec.

Rumors colpistes: Franco enviat a Canàries; Mola, a Navarra; Goded, a Balears.

Destitució d’Alcalá Zamora com a president de la República.

President del Govern

“El Be Negre”, 20 febrer 1936

És interessant comparar la fotografia de l’esquerra (el cartell gegantí de Gil Robles a la Puerta del Sol) amb la il·lustració d’”El Be Negre” després de les

eleccions.

GIL ROBLES, abans i

després de la derrota electoral.

“El Be Negre”, 1 abril 1936

“El Be Negre”, 8 abril 1936GIL

ROBLES

GIL ROBLE

S

“El Be Negre”, 26 febrer 1936

La Lliga

Derrota de La Lliga i el Front Català

d’Ordre a Catalunya.

“L’Esquella de la Torratxa”, 28 febrer

1936

Amb el triomf de les esquerres, Catalunya recupera l’Autonomia. Companys torna a presidir

la Generalitat.

COMPANYS

“L’Esquella de la Torratxa”, 10 abril 1936

AZAÑA

COMPANYS

MARTÍNEZ BARRIO

A principis d’abril s’obren les noves Corts, presidides per Diego Martínez Barrio i

amb clara majoria de les esquerres. Una de les

primeres decisions que prenen és la destitució del

president de la República. La dreta, mentrestant, intenta coordinar totes les forces

contrarevolucionàries, alhora que es prepara per

“un aixecament que restableixi l’ordre a l’interior

i el prestigi internacional d’Espanya”. La República,

doncs, es troba en greu perill. D’aquí el sentit de la

il·lustració que ens presenta Azaña, Martínez Barrio i

Companys com els puntals de la República, mentre el

carrer és escenari de constants enfrontaments entre dretes i esquerres.

“El Be Negre”, 22 abril 1936

La violència torna al carrer en fomentar la Falange Española un clima de clar enfrontament civil (“la dialèctica dels punys

i les pistoles”, com deia José Antonio), que fou durament contestat per les esquerres radicals. José Antonio seria

empresonat en trobar-se armes a la seu de Falange, mentre aquesta era declarada il·legal.

“El Be Negre”, 6 maig 1936

Miquel Badia

Josep Badia

El 28 d’abril de 1936 uns pistolers de la FAI assassinen els germans Badia; un crim fosc. Tots dos eren membres d’Estat Català i havien

organitzat els famosos “escamots” amb en Dencàs. Miquel havia estat cap de la

policia de la Generalitat i el seu germà Josep era un actiu

separatista.

“L’Esquella de la Torratxa”, 8 maig 1936

Destituït Alcalá Zamora (abril) com a president de la República per haver tancat abans d’hora dues vegades les Corts (article 81 de la Constitució), és substituït en el càrrec

per Manuel AZAÑA (maig).

AZAÑA

Estendard presidencial de Manuel AZAÑA

Manuel AZAÑA serà el president de la República des de principis de maig de 1936 fins a les acaballes de la Guerra Civil (febrer 1939). La vacant que deixarà a la presidència del Govern serà

ocupada pel seu amic Santiago Casares Quiroga (fins al cop d’estat de juliol).

(maig – juliol 1936)

Tensíssim debat sobre ordre públic (16 de juny).

Assassinat del tinent de la Guàrdia d’Assalt José CASTILLO (12 de juliol).

Assassinat de José CALVO SOTELO (13 de juliol).

Cop d’estat al Marroc espanyol (17 de juliol).

Comença la Guerra Civil.

26 juny 1936

Il·lustració referent a la destitució, mesos abans, de

Niceto ALCALÁ ZAMORA com a president de la

República, d’acord amb l’article 81 de la

Constitució, en considerar les Corts (en mans de l’esquerra) que havia

clausurat dues vegades aquestes de manera

anticipada i innecessària sota la seva presidència.

10 juliol 1936

GIL ROBLE

S

CALVO SOTEL

O

Després del tens debat del 16 de juny sobre Ordre

Públic, en què es creuaren greus amenaces entre

dretes (Gil Robles i Calvo Sotelo) i esquerres

(Casares Quiroga i “la Passionària”), l’ambient d’uns i altres és de por i

venjança.

El 12 de juliol de 1936 es

produeix a Madrid, a mans

de quatre pistolers

falangistes, l’assassinat del

tinent de la Guàrdia d’Assalt José CASTILLO,

membre de l’UMRA.

Lloc escenari del crim.

Cadàver de José CALVO SOTELO, assassinat a Madrid el 13 de juliol de 1936 per amics del tinent José Castillo, en

venjança per l’assassinat d’aquest hores abans per pistolers falangistes.

Cartell de Fritz

Lewy.

En front dels Jocs Olímpics de Berlín (o Jocs Nazis) de 1936,

Barcelona organitzà una espècie de contraolimpíada o

Olimpíada Popular, que s’havia de celebrar del 19 al

26 de juliol de 1936. S’inscriviren uns 6.000

atletes d’arreu del món, però l’esclat de la Guerra Civil

n’impedí la celebració. Alguns dels atletes es quedaren a lluitar com a voluntaris a

favor de la República.

Membres de la delegació suïssa arribats a Barcelona per a participar en l’Olimpíada Popular de juliol de 1936.

“El Be Negre”, 8 juliol 1936

Amb un avió com aquest, “De Havilland – DRAGON RAPIDE”, Francisco Franco es traslladà

de Canàries al Marroc per posar-se al front del cop

d’estat que s’havia produït la tarde del divendres 17 de juliol. El pilotava el capità

anglès Bebb i l’havia contractat el periodista de

l’ABC Luís Bolín. Mirant l’itinerari es poden intuir les mesures de seguretat preses

pels conspiradors.

Recorregut de FRANCO, amb el “DRAGON RAPIDE”, de Las Palmas a Tetuan.

El cop militar, iniciat la tarda anterior al Marroc, s’estén per la Península. Santiago Casares

Quiroga dimiteix com a president del Govern. Azaña demana al president de les Corts, Diego Martínez Barrio, que encapçali el nou executiu, però aquest no arriba a prendre possessió del càrrec. Sí ho farà, el diumenge 19, José Giral.