Impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat del ... · continuat que la Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere duu a terme al municipi des de

III Informe semestral, 2013

Impacte de la violència contra les

dones a Sant Cugat del Vallès

Comparativa anual: 2011 i 2012

Novembre de 2013

2

III Informe semestral, 2013 Impacte de la violència contra les dones de Sant Cugat

Índex

1. PRESENTACIÓ .............................................................................. 3

2. NOTA METODOLÒGICA ................................................................. 6

3. ANÀLISI DE LES DADES ............................................................... 7

3.1 Servei municipal d’atenció a les dones – DonaInformació .... 7

a) El Servei municipal DonaInformació ............................................. 7

b) Servei d’Assessoria Jurídica per a Dones (PADI) ........................... 14

c) Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de gènere ...... 17

d) Servei d’atenció a infants i adolescents víctimes de la violència de

gènere i familiar – Far de colors ..................................................... 18

e) Teleassistència mòbil (TAM) ....................................................... 21

3.2 Serveis Socials d’Atenció Primària ..................................... 22

a) Serveis Socials d’Atenció Primària .............................................. 22

b) Punt de trobada familiar ............................................................ 27

3.3 Policia Local de Sant Cugat ................................................ 28

3.4 Oficina d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra

(OAVCSC) ................................................................................. 31

3.5 Centres d’Atenció Sanitària ................................................ 35

4. INDICADORS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE ................................... 40

4.1 Taula resum dels indicadors ............................................... 41

5. VALORACIÓ PER PART DE PROFESSIONALS DE LA XARXA DE

LLUITA CONTRA EL MALTRACTAMENT I LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE 44

6. CONCLUSIONS ........................................................................... 46

7. RECOMANACIONS ...................................................................... 52

8. ANNEXES ................................................................................... 54

8.1. PROGRAMA D’ACTIVITATS 25N, DIA INTERNACIONAL CONTRA LA

VIOLÈNCIA DE GÈNERE ................................................................................................. 54

8.2 NOTA DE PREMSA DE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT ........................... 56

3


1. PRESENTACIÓ

El III Informe semestral 2013, Impacte de la violència contra les dones de

Sant Cugat, és fruit del compromís institucional de l’Ajuntament de Sant Cugat en

la lluita contra la violència vers les dones.

L’Ajuntament Sant Cugat té com objectiu de govern “Maldar per l'eradicació de la

violència domèstica”. Aquest objectiu és present al Pla d'Alineació i

Competitivitat Estratègica (polític-tècnic 2012-2015), PACTE. Com a senyal del

compromís vers les polítiques d’eradicació de la violència de gènere, el Ple de

l’Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat recentment una moció institucional

en la qual s’expressa el rebuig rotund a la violència contra les dones i es

compromet a seguir treballant de manera conjunta i coordinada per construir

una nova cultura on les relacions es basin en la igualtat i el respecte fins assolir una

societat més igualitària, formada per dones i homes lliures.1

Des de la creació del Servei DonaInformació, s’ha fet un esforç per destinar

recursos, humans i econòmics a treballar en aquesta línia. Així es disposa d’un

pressupost assignat que es dedica a tot el programa de violència de gènere des

d’una visió de servei integral, que inclou la vessant de la prevenció i sensibilització,

la detecció de la violència de gènere, l’atenció directa i finalment, la recuperació,

que, tot i ser llarga i costosa és la garantia d’una bona prevenció. De manera

detallada:

1. Prevenció: intervencions amb joves de l’IES de la ciutat, intervencions en les

escoles de primària de la ciutat – tallers d’igualtat, elaboració de materials, i

informar i assessorar a les dones. Projecte de coeducació, actes de sensibilització,

etc.

2. Detecció: elaboració i difusió de materials divulgatius, organització de cursos de

formació a la Xarxa, redacció de Guies, etc..

3. Atenció: especialitzada tant de caire individual com en grup a dones;

4. Recuperació: atenció individual i en grup. Creació del Far de Colors, servei per

a infants i adolescents víctimes de violència de gènere.

1 A l’Annex es documenta aquesta moció en base a la nota de premsa de l’Ajuntament del 18 de novembre de 2013

4


Aquest III Informe semestral 2013 s’afegeix, al seu torn, al conjunt d’actes del

Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones, de 25

de novembre, organitzats des del Servei DonaInformació, que pertany a la

Tinència d'alcaldia de Serveis a la Ciutadania.2

El present document manté una estructura comparativa de continuïtat d’anàlisi,

tendència i recomanacions endegada fa tres anys. En aquesta edició, s’hi inclou la

comparativa dels anys 2011, 2012 amb la voluntat de mantenir un històric de

dades recollides i treballades amb anterioritat.

És precís assenyalar que aquest III Informe semestral se suma, així, al treball

continuat que la Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere duu

a terme al municipi des de l’any 2003. Al llarg d’aquesta dècada s’ha construït un

històric de dades, coneixements i reflexions que permeten situar i dimensionalitzar

el fenomen de la violència contra les dones a la ciutat de Sant Cugat.

Cal recordar que les dades i les anàlisis recollides en el present informe són les que

han estat facilitades per professionals de la Xarxa i, que, per tant, han de ser

interpretades amb prudència en la mesura que no descriuen la totalitat del

fenomen. Els casos recollits fan referència a aquelles dones que han acudit a algun

dels serveis de la Xarxa, però la realitat de la violència de gènere és més àmplia i

complexa.

Aquesta necessària prudència en la interpretació de les dades, no desmereix de cap

de les maneres la importància de la tasca realitzada per la Xarxa i la necessitat de

continuar treballant en la recollida sistemàtica i acurada d’informació. És a través

d’aquesta tasca que es pot marcar una tendència i donar coneixement d’unes dones

i unes famílies que s’han atrevit a donar passos per trencar amb el cercle de la

violència de gènere.

En aquest punt cal també agrair la feina feta pels i les professionals de la Xarxa de

lluita contra el maltractament i la violència de gènere per recopilar i facilitar les

dades i per haver mantingut diverses reunions per tal de complementar aquestes

dades amb les seves percepcions i anàlisis com a professionals implicats/des.

2 El conjunt d’actes organitzats per commemorar el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones de l’any 2013 es pot trobar a l’annex.

5


Un denominador comú de les diverses reunions amb els i les professionals ha estat

la creixent preocupació per la detecció de casos de violència de gènere entre el

jovent. Actituds de control i manipulació, mites associats a l’amor romàntic i idees

sexistes entre el jovent són elements que susciten preocupació entre les persones

que tenen contacte directe amb els i les joves. Al llarg de l’informe es contrastarà

aquesta idea amb les dades dels diferents serveis així com amb l’anàlisi dels i les

professionals implicades.

En aquest sentit, el III Informe semestral, 2013 sobre l’Impacte de la violència

contra les dones a Sant Cugat s’estructura en 5 apartats

1. El primer aclareix, a través d’una nota metodològica, com s’han treballat

les dades i la informació proporcionada pels i les professionals de la Xarxa.

2. El segon recull una anàlisi comparativa de les dades de violència contra

les dones dels diferents serveis municipals implicats. L’anàlisi inclou les

darreres dades disponibles, les referents al 1r semestre del 2013, així com

una comparativa amb els dos darrers anys (2011 i 2012). Aquestes dades es

presenten de manera comparada organitzades en dos tipologies

d’informació: la referent al perfil de les dones ateses i la relacionada amb la

situació de violència que han patit.

Els Serveis que han facilitat les dades són:

Servei municipal d’atenció a les dones – DonaInformació

Servei d’Assessorament Jurídic per a dones (PADI)

Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de gènere

Servei d’atenció als infants i adolescents víctimes de la violència de

gènere i familiar

Teleassistència mòbil (TAM)

Serveis Socials d’Atenció Primària

Punt de trobada familiar

Policia Local de Sant Cugat

Oficina d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra (OAVCSC)

Centres d’atenció sanitària

3. El tercer apartat consta d’un sistema d’indicadors que analitza la

tendència general de la violència de gènere a la ciutat.

4. El quart fa referència específicament a les reflexions i anàlisis de les

persones professionals de la Xarxa entrevistades que contribueixen a

complementar i contextualitzar les dades analitzades a l’apartat anterior.

5. Per últim, s’han elaborat unes conclusions i recomanacions finals.

6


2. NOTA METODOLÒGICA

El III Informe semestral 2013 de l’Impacte de la Violència contra les Dones

de Sant Cugat dóna continuïtat al canvi metodològic iniciat fa dos anys i presenta

les dades semestrals que han de permetre tenir un històric de dades en un format

anual (1 de gener – 31 de desembre) equiparable al de la majoria d’institucions que

recullen informació estadística sobre la violència de gènere.

Es tracta del tercer informe realitzat amb aquesta metodologia i, per tant, ja

permet elaborar una comparativa de dos anys naturals sencers (2011 i 2012) així

com del primer semestre del 2013. Aquest és, per tant, el primer informe que

estableix comparacions anuals i possibilita observar amb major claredat les

diferents tendències respecte a la violència de gènere a la ciutat.

L’equip tècnic valora els esforços que els i les professionals de la Xarxa de lluita

contra el maltractament i la violència de gènere han destinat a la millora en la

recollida i presentació de les dades en els darrers anys. No obstant això, s’insta a

continuar treballant per introduir més variables comunes i assolir una recopilació de

dades totalment sistematitzada. És a partir d’una informació complerta i sistemàtica

que es podrà dimensionalitzar i caracteritzar realment la problemàtica de la

violència de gènere i es podran dissenyar accions polítiques òptimes.

En el present III Informe semestral, 2013 es faciliten indicadors referents al

còmput dels casos totals detectats alhora que es presenten les dades de cadascun

dels serveis per separat. Aquesta estructura respon a la voluntat de donar retorn de

les dades a tots els serveis de la Xarxa de lluita contra el maltractament i la

violència gènere així com donar una panoràmica més complerta del fenomen al

conjunt de la ciutat.

Cal insistir, però, en què les dades presentades fan referència a la informació

facilitada per uns determinats serveis i, per tant, no abasten la totalitat del

fenomen. Es tracta d’una caracterització de la violència de gènere referent a

aquelles dones que han acudit a un servei públic i, per tant, cal que s’analitzin i

s’interpretin sempre amb prudència.

En aquest informe, a més, s’ha elaborat una anàlisi qualitativa que complementa

les dades dels diferents serveis analitzades. A través de diverses entrevistes

mantingudes amb professionals implicats a la lluita contra la violència de gènere a

Sant Cugat, s’han interpretat més acuradament les dades alhora que s’han recollit

diferents visions de com la violència de gènere està evolucionant a la ciutat.

7


3. ANÀLISI DE LES DADES

3.1 Servei municipal d’atenció a les dones – DonaInformació

El Servei municipal d’atenció i informació per a dones – DonaInformació

està integrat pels següents serveis:

1. Acollida i atenció psicològica del servei de la dona

2. Assessoria jurídica – PADI

3. Atenció a dones víctimes de violència en grup

4. Atenció a infants i adolescents víctimes de violència de gènere

5. Teleassistència mòbil- TAM

És un Servei integrador que, com s’ha avançat a la introducció, treballa tots els

estadis del cercle de la violència, és a dir, des de la prevenció i sensibilització, tant

de les dones com de la ciutadania, la detecció de la violència de gènere, l’atenció

directa i finalment, la recuperació. Aquesta darrera etapa resulta cabdal per superar

l’impacte que implica la violència de gènere.

a) El Servei municipal DonaInformació

El primer semestre de 2013, el Servei municipal DonaInformació ha atès 19

dones víctimes de violència de gènere. En relació a l’històric de dades, al llarg

de tot l’any 2011 es varen atendre un total de 29 dones. Mentre que aquesta xifra

va disminuir el 2012, el primer semestre de 2013 mostra un repunt de les dones

ateses en la mesura que, només en el primer semestre, ja s’han detectat 19 casos,

equivalent al total de les dones ateses durant l’any passat.

Cal esmentar que aquestes xifres fan referència a les dones que són ateses per

primera vegada pel servei de DonaInformació, és a dir, les deteccions que aquest

realitza anual i semestralment. A banda, es continuen atenent dones d’anys

anteriors les quals presenten seqüeles del procés de violència de gènere viscut.

8


Gràfic 1. Nombre de casos atesos pel servei DonaInformació

Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel Servei DonaInformació

Les dones ateses pel servei DonaInformació durant el darrer període analitzat, el

primer semestre de 2013, es caracteritzen per ser de nacionalitat espanyola en 7

de cada 10 casos, amb treball remunerat (63,2%) i amb fills o filles (63,2%),

majoritàriament 2 o més menors de 15 anys. El fet que una elevada proporció de

les dones tinguin al càrrec fills/es menors de 15 anys concorda amb l’edat de les

dones: un 36,8% tenen entre 25 i 44 anys i un altre 36,8% són a la forquilla

d’entre els 45 i els 64 anys. És important esmentar, també, que un 26,3% de les

dones ateses en aquest darrer semestre tenien menys de 25 anys. És per aquesta

major presència de dones joves que, en aquest semestre, tenen un elevat pes les

dones amb estudis secundaris (42,1%) i estudis superiors (42,1%), tal i com ha

vingut succeint en anys anteriors.

És reafirma la idea que la violència de gènere afecta a dones no només de

totes les edats i nacionalitats sinó també de tots els nivells formatius i

econòmics.

Disposar de les dades dels dos darrers anys (2011 i 2012) conjuntament amb les

del primer semestre de 2013 permet traçar una anàlisi seqüencial i esbossar

algunes tendències:

Tendència creixent de casos detectats entre dones joves: si bé en

informes anteriors ja es va posar l’accent en aquest augment, les dades

complertes dels dos darrers anys i el primer semestre de 2013 posen de

manifest que aquesta tendència s’emfatitza en la mesura que la proporció de

dones ateses d’entre 17 i 24 anys ha passat d’un 10,3% el 2011 a un

15,8% el 2012 i un 26,3% aquest darrer semestre. Val a dir que mentre el

2011 i 2012, en nombres absoluts es van atendre 3 dones d’aquesta edat,

17

10

19

12

9

29

19

2011 2012 2013

2n semestre

1r semestre

Total

Anual Anual Semestral

9


en la meitat d’aquest any ja se n’han atès 5. Destaca, a més, el fet que

alguns d’aquests casos es detecten a través de les mares i familiars. Al final

del present informe s’inclouen diverses reflexions entorn aquesta tendència

fent especial èmfasi en un augment de casos detectats entre el jovent i

també una major conscienciació i detecció de la violència de gènere en

estadis més primerencs de les relacions de parella. Esdevé important

assenyalar que els i les joves son víctimes també, i no tenen consciència de

què els pot passar a ells i elles també. És a dir, malgrat la informació que

tenen, no són capaços de detectar els primers símptomes de violència de

gènere.

Predomini de dones ateses de nacionalitat espanyola, en una

tendència estable: una major part de les dones ateses pel servei

DonaInformació són de nacionalitat espanyola (entorn 7 de cada 10). Val a

dir, però que les estrangeres a Sant Cugat representen un 14% del total de

dones (segons dades del padró de 2012). El diferencial entre aquest 14% i

el 33% de dones víctimes de nacionalitat estrangera ens indica la

sobrerrepresentació d’aquest col·lectiu, que talment és divers.

Canvis en les nacionalitats. Si bé en els anys 2011 i 2012 hi van

predominar les dones d’Amèrica del Sud, específicament Bolívia, Argentina i

Equador, les darreres xifres mostren dones de nacionalitats de països

europeus com França, Noruega, els Països Baixos i Grècia.

Disminució de la proporció de dones ateses amb estudis primaris i

lleuger augment de dones amb estudis superiors i secundaris: mentre

les dones amb estudis primaris han passat d’un 10,3% (2011) a un 5,3%

(primer semestre de 2013), les dones amb estudis superiors i secundaris

han passat d’un 37,9% a un 42,1%.

La majoria de les dones ateses pel servei DonaInformació tenen

treball remunerat: amb una tendència estable, aproximadament 6 de cada

10 dones ateses pel servei durant els 5 darrers períodes analitzats tenien

treball remunerat.

Predominen les dones amb fills i filles, però s’observa un cert augment de

les dones ateses sense descendència: mentre el 2011 representaven un

20,7%, el 2012 van augmentar fins el 26,3% i el primer semestre de 2013

se situen en un 36,8%. Cal relacionar aquesta, especialment la del primer

semestre de 2013 amb l’augment de dones joves ateses. És important

10


esmentar, també, que entre les dones que tenen fills/es, han augmentat

aquelles que en tenen dos o més de dos: d’un 13,8% a un 31,6%.

A banda del perfil de les dones ateses en el servei DonaInformació, també és

rellevant analitzar la informació respecte a la situació i les característiques de la

violència que les dones han patit. Les darreres dades recollides del primer semestre

de 2013 mostren que la totalitat de les dones ateses han patit violència psicològica

i que 4 de cada 10, a més, han sofert agressions físiques. La major part d’aquestes

violències (52,7%) han estat perpetrades per la parella (amb vincle matrimonial o

no), tot i que en un 42,1% apareix l’ex parella com a agressor. Prop del 80% dels

agressors són de nacionalitat espanyola (78,9%), en una proporció similar a la

nacionalitat de les dones ateses.

En relació a la interposició de denúncies, es detecta que en aquest darrer semestre

el 31,6% de les dones van denunciar la situació. Val a dir que la major part

d’aquestes denúncies (un 60%) i les que afectaven a les dones més joves, menors

de 25 anys, han acabat en una Ordre de Protecció. Algunes de les dones ateses, a

més, han participat en el Grup terapèutic per a dones que han patit violència de

gènere que organitza el Servei així com en el Grup d’infància i adolescència.

Si es comparen aquests resultats amb els dos darrers anys, es poden observar les

següents tendències:

La major part de les agressions patides per les dones han estat

exercides per la parella i en segon terme l’ex parella, en proporcions

similars.

Lleuger augment de la proporció d’agressors de nacionalitat

espanyola: si bé el 2011 els agressors espanyols representaven el 72,4%,

el primer semestre de 2013 han significat un 78,9%.

La proporció de casos de violència física ha augmentat mentre que la

violència psicològica s’ha mantingut estable i és generalitzada en

totes les dones ateses: si el 2011 i el 2012 es van detectar 7 casos de

violència física (que representaven un 24,1% i un 36,8% respectivament),

només en el primer semestre de 2013 ja se n’han detectat 8, el que equival

a un 42,1% dels casos atesos.

La proporció de denúncies va augmentar el 2012, però la tendència

el 2013 s’albira decreixent: el 2011 la proporció de denúncies era d’un

37,9% i el 2012 va passar a gairebé la meitat (47,4%); el primer semestre

11


de 2013, en canvi, se situa força per sota, en un 31,6%. La proporció de

casos que no es denuncien continua sent elevat de manera que aquest pas

esdevé un aspecte clau d’anàlisi per continuar treballant.

Per últim, de l’anàlisi de les anteriors dades i de l’experiència de la professional de

referència, se’n desprenen 3 conclusions reflexives finals:

a. L’assistència jurídica acaba essent una de les queixes més recurrents en

les dones que assisteixen a aquest Servei. A la queixa de no haver tingut

suficient assessorament en el moment de la denúncia o només cinc minuts

abans d’entrar en el Jutjat, s’hi afegeix la doble o triple victimització de les

dones. En altres paraules, no només han de ratificar sinó demostrar que és

cert el què han denunciat, han de demostrar que no tenen altres intencions

en el moment de denunciar i fins i tot, és té una impressió generalitzada

què, per tal que les concedeixin l’ordre d’allunyament, cal que prèviament

mostrin unes seqüeles de violència física. Una altra consideració a tenir

present, és que els testimonis són claus i que cal una major implicació per

part del conjunt de la ciutadania, des de veïnatge fins a companys/es de

feina, comerços, etc.

b. En els casos de dones joves, s’observa que les parelles eren nuvis, amb els

quals havien passat períodes en els que havien conviscut dins de l’àmbit

familiar. Una altra característica que mostren és les agressions venen

protagonitzades per nois també amb baixa tolerància a la frustració, on

sovint les noies volen trencar amb la relació de parella, i els nois no

accepten un no per resposta.

c. És vol posar de manifest que la crisi socioeconòmica actual afecta de ple

el col·lectiu de dones maltractades i els seus infants a càrrec: sense

oportunitats laborals difícilment podran trencar moltes dones el silenci en el

què viuen o ser independents del maltractador. Les dones que trenquen

aquestes situacions han de tenir oportunitats laborals per elles i per llurs

fills/es. De manera relacionada, el tema de l'habitatge és importantíssim per

poder recuperar-se i donar el pas de dona víctima de violència de gènere a

dona supervivent.

12


RADIOGRAFIA DEL PERFIL DE LES DONES ATESES AL

SERVEI DONAINFORMACIÓ

Edat

Trams d’edats 2011 2012 1r semestre 2013

17-24 anys 10,3% 15,8% 26,3%

25-44 anys 41,4% 47,4% 36,8%

45-64 anys 41,4% 31,6% 36,8%

Més 65 anys 6,9% 5,3% 0,0%

Mitjana 40,9 39,9 37

Nacionalitat

Nacionalitat 2011 2012 1r semestre 2013

Nivell d’estudis

Nivell d’estudis 2011 2012 1r semestre 2013

Primaris 10,3% 26,3% 5,3%

Secundaris 37,9% 26,3% 42,1%

Formació Professional 13,8% 21,1% 10,5%

Superiors 37,9% 26,3% 42,1%

Situació laboral

Treball remunerat 2011 2012 1r semestre 2013

Amb treball remunerat

58,6% 57,9% 63,2%

Sense treball remunerat

34,5% 42,1% 36,8%

No consta 6,9% - -

Tinença de fills/es

Fills/es 2011 2012 1r semestre 2013

No té fills/es 20,7% 26,3% 36,8%

Té fills/es 79,3% 73,7% 63,2%

1 fill/a menor de 15 41,4% 15,8% 10,5% 2 fills/es menors de 15 13,8% 21,1% 15,8%

Més de 2 fills/es menors de 15 0,0% 5,3% 15,8%

76,5%

23,5%Espanyola

Estrangera 72,4%

27,6%

73,7%

26,3%

1 2

73,7%

26,3%

1 2

13


Relació amb l’agressor

2011 2012 1r semestre 2013

Marit 55,2% 42,1% 21,1%

Parella 0,0% 5,3% 31,6%

Ex parella / Ex marit 41,4% 52,6% 42,1%

Altres 3,4% 0,0% 5,3%

Nacionalitat de l’agressor


Tipus de violències

Tipus 2011 2012 1r semestre 2013

Física 7 (24,1%) 7 (36,8%) 8 (42,1%)

Psicològica 28 (96,6%) 18 (94,7%) 18 (94,7%)

Sexual 1 (3,4%) - -

Econòmica - 1 (5,3%) 3 (15,8%)

Social - - 1 (5,3%)

No consta - - 1 (5,3%)

Existència de denúncia

Denúncia 2011 2012 1r semestre 2013

76,5%

23,5%Espanyola

Estrangera

72,4%

27,6%

73,7%

26,3%

78,9%

21,1%

35,3%

64,7%

Sí

No

NC

37,9%

58,6%

3,4%

47,4%

21,1%

31,6% 31,6%

57,9%

10,5%

14


b) Servei d’Assessoria Jurídica per a Dones (PADI)

El Servei d’Assessoria Jurídica per a Dones (PADI) és un servei municipal que

assessora a les dones en tots els àmbits legals. També recull dades, per tant, de

situacions de violència de gènere.

Els casos atesos pel PADI han augmentat notablement des del 2011 fins a

l’actualitat: el 2011 es van atendre un total de 15 casos de violència de gènere, el

2012 la xifra es va més que duplicar fins a 37 i només durant el primer semestre de

2012 ja s’han atès 30 casos. Val a dir, però, que part d’aquests casos ja havien

estat atesos en períodes anteriors.

Gràfic 2. Casos atesos pel Servei d'Assessoria Jurídica per a Dones (PADI)

Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel PADI

Tot i que no és possible establir un perfil de les dones ateses per violència de

gènere en el Servei d’Assessoria Jurídica per a Dones (PADI), sí que es pot dibuixar

el perfil del total de dones ateses per aquest servei. Cal ser conscients, per tant,

que aquest perfil fa referència a totes les dones que han estat ateses pel PADI per

diverses temàtiques (divorcis, separacions, dret laboral, etc.) i no només per


11

20

30 4

17

15

37

2011 2012 2013

2n semestre

1r semestre

Total


15


D’aquestes dades se’n desprèn:

La majoria de dones ateses pel PADI tenen entre 31 i 40 anys, tot i

que en el primer semestre de 2013 han disminuït proporcionalment i a favor

de les dones majors de 40 anys.

Més d’un 80% de les dones ateses són de nacionalitat espanyola.

Entre les estrangeres destaquen les de nacionalitat de països del Centre i

Sud d’Amèrica.

Hi ha una elevada i creixent proporció de dones amb treball

remunerat: 64,5% el segon semestre de 2012 i 83% el primer semestre de

2013.

Tot i que predominen les dones casades, el percentatge ha disminuït

d’un 56,5% a un 40,9%.

La major part de les dones ateses en aquests períodes ja havien estat

ateses en períodes anteriors. De les noves atencions, destaquen les

derivacions per part de DonaInformació i les dones que acudeixen a

través d’una amiga o veïna.

16


PERFIL DE LES DONES ATESES PEL PADI

Edat

Tipus 2n semestre 2012 1r semestre 2013

Menors de 20 0,0% 1,1%

Entre 20 i 30 1,6% 8,0%

Entre 31 i 40 58,1% 44,3%

Entre 41 i 50 30,6% 34,1%

Entre 51 i 60 3,2% 11,4%

Entre 61 i 70 6,5% 2,3%

Nacionalitat


Situació laboral


Amb treball remunerat 64,5% 84,1%

Mestresses de casa 17,7% 11,4%

A l'atur 12,9% 3,4%

Pensionistes/jubilades 4,8% 1,1%

Estat civil


Soltera 19,4% 20,5%

Casada 56,5% 40,9%

Separada/divorciada 24,2% 38,6%

Servei d’origen


Serveis Socials 16,1% 20,5%

DonaInformació 22,6% 22,7%

Ajuntament 4,8% 1,1%

Amiga/veïna 16,1% 25,0%

Mossos d'Esquadra 0,0% 2,3%

Anteriors visites 40,3% 26,1%

76,5%

23,5%Espanyola

Estrangera83,9%

16,1%

83,0%

17,0%

17


c) Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de

gènere

El Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de gènere s’inscriu

en el Servei d’Atenció a les Dones i s’inicià l’any 2008 com a resultat del treball

previ realitzat amb algunes famílies monoparentals. Aquest grup de dones té per

objectiu donar suport i proporcionar estratègies d’autoconfiança, de recuperació de

l’autoestima i de reconeixement de les relacions d’igualtat a dones que pateixen o

han patit violència en l’àmbit de la parella o ex-parella.

La idea que sustenta aquest Grup terapèutic és que el treball conjunt permet a les

dones donar respostes efectives i eines útils a la situació real en la que es troben

mitjançant un treball de recuperació de l’autoestima i del control de les seves vides.

Cal tenir en compte que, generalment, les dones s’incorporen al Grup quan tot just

estan reconeixent que han estat víctimes de la violència i presenten una autoestima

molt baixa i un fort temor i indefensió davant de l’ex parella, alhora que

experimenten una sensació de culpa. Es tracta d’un recurs centralitzat per

DonaInformació que rep derivacions des de diferents serveis.

El Grup terapèutic per a dones víctimes de la violència de gènere va treballar, el

2011, amb 10 dones. El primer semestre de 2012 el total de dones que hi van

assistir va ser de 14, mentre que el segon semestre va ser de 9 dones així com 3

infants (1 nen i 2 nenes). Durant el primer semestre de 2013, el grup ha atès a 12

dones acompanyades de 6 infants (3 nens i 3 nenes).

Gràfic 3. Dones ateses al Grup terapèutic per a dones víctimes de la

violència de gènere

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel servei DonaInformació

Malgrat conèixer per les anàlisis d’anys anteriors que el perfil de les dones que

assisteixen al grup és força divers, tant pel que fa a l’edat i la nacionalitat com a la

situació socioeconòmica, malauradament no es disposa de dades referents al darrer

semestre.

10

14 12

9

2011 2012 2013

1r semestre

2n semestre


18


d) Servei d’atenció a infants i adolescents víctimes de la

violència de gènere i familiar – Far de colors El Servei d’atenció al infants i adolescents víctimes de la violència de

gènere i familiar, Far de colors, és un programa del Servei Municipal d’Atenció a

la Dona dins de la línia de violència de gènere. Té l’objectiu d’atendre a la infància i

l’adolescència i tractar i prevenir les conseqüències que pateixen pel fet de ser

víctimes directes o indirectes de la violència dels seus pares/mares i/o altres

familiars. El programa, emmarcat dins la Xarxa Municipal d’Atenció a les Dones, es

coordina amb tots els serveis que l’integren.

Aquest servei s’inicià el maig del 2012, i durant el segon semestre d’aquest any i el

primer semestre del 2013 s’han atès un total de 15 casos, 6 dels quals són antics i

9 nous. D’aquests, un 40% es consideren tancats en aquest període, mentre que un

60% continuen actius.

Gràfic 4. Casos atesos en el Servei d'atenció al infants i adolescents

víctimes de la violència de gènere i familiar durant el 2n semestre de 2012

i el 1r semestre de 2013

Font: Elaboració pròpia a partir de la memòria 2012-2013 del Servei d’atenció als infants i adolescents

víctimes de la violència de gènere i familiar

En relació al perfil de les persones ateses, destaca:

L’edat dels infants i adolescents oscil·la entre els 5 i els 18 anys, essent la

franja dels 9 als 12 anys la més comú (en un 40% dels casos).

Una gran majoria de la infància i l’adolescència atesa (86,7%) són persones

nascudes a Espanya i només un 13,3% són nascuts a l’estranger. En el cas

dels pares i les mares, hi ha una major proporció de persones nascudes fora

d’Espanya: un 40% en el cas de les mares i un 46,7% en el cas dels pares.

Pel que fa a les formes de convivència, destaca que la major part de les

famílies ateses són monomarentals (53,3%), seguides de famílies nuclears

(20%), és a dir, on el pare i la mare encara mantenen la convivència

malgrat els problemes de violència que han pogut existir o existeixen a

l’actualitat. La resta, es distribueix entre famílies reconstituïdes (13,3%), on

9

6

Casos antics

Casos nous

15 13

9

2

Infants /adolescents

Mares Pares Altresfamiliars

15 casos

totals

19


un o ambdós membres de la parella tenen fills de parelles anteriors, i

custòdies compartides (13,3%).

Per últim i en relació a aquest Servei, val la pena destacar alguns aspectes sobre

les situacions de violència viscudes pels infants i adolescents:

Dels 9 casos detectats en el darrer període, 5 han arribat derivats del Servei

Municipal d’Atenció a les Dona i la resta per part dels Serveis Socials. Així,

normalment s’identifica i s’atén en primera instància a la mare i, una vegada

iniciat el circuit d’atenció i recuperació de la dona, es deriven els fills/es

d’aquesta a altres recursos.

En general tots els infants i adolescents atesos han patit violència

psicològica en la mesura en què han conviscut en famílies amb situacions

relacionals complexes on la violència física i/o psicoemocional forma o ha

format part de les dinàmiques familiars.

Val a dir que en molts casos la violència segueix estan present ja que,

malgrat les parelles no es trobin convivint en la major part dels casos,

situacions com els incompliments econòmics, les amenaces, les ruptures de

les ordres d'allunyament, els règims de visites, etc. sovint provoquen que la

violència es cronifiqui. Situacions, a més, com les triangulacions dels fills i

de les filles, on se’ls utilitza i se’ls fa partíceps dels conflictes, les

manipulacions, els xantatges emocionals, els conflictes de parella encoberts i

múltiples situacions problemàtiques també tenen una afectació negativa en

els infants i adolescents.

20


PERFIL DELS CASOS ATESOS PEL SERVEI D’ATENCIÓ ALS INFANTS I

ADOLESCENTS VÍCTIMES DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I FAMILIAR

Edat dels infants

2n semestre 2012 + 1r semestre 2013

Trams d’edats N %

5 a 8 5 33,3%

9 a 12 6 40%

13 a 18 4 26,7%

Total 15 100%

Lloc de naixement dels infants i adolescents les mares i pares


Nacionalitat Infants Mares Pares

Nivell de convivència


Trams d’edats Núm. %

Fam. Nuclear 3 20%

Fam. Monoparental 8 53,3%

Custòdia compartida

2 13,3%

Fam. Reconstituïda 2 13,3%

TOTAL 15 100%

76,5%

23,5%Espanyola

Estrangera 86,7%

13,3%

60,0%

40,0%53,3%46,7%

21


e) Teleassistència mòbil (TAM) El TAM és un servei de teleassistència mòbil disponible per a les víctimes de

violència de gènere per tal de proporcionar-los una ràpida atenció en cas de donar-

se una situació d’emergència.

Taula 1. Nombre de noves TAM activades i total TAM actives

Nombre TAM

2011 2012 1r semestre

2013

Noves TAM activades 3 3 2

Total TAM actives 13

Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel servei DonaInformació

La tendència dels darrers anys en relació a aquest servei és d’estabilització: amb

poques TAM activades de nou en els dos darrers anys i mig (3 el 2011, 3 més el

2012 i 2 durant el primer semestre del 2013), el total de TAM actives se situa en 13

a la ciutat de Sant Cugat.

22


3.2 Serveis Socials d’Atenció Primària

a) Serveis Socials d’Atenció Primària

Els Serveis Socials d’Atenció Primària de Sant Cugat estan organitzats

territorialment en 6 punts d’atenció diferenciats: el Centre Socio-Sanitari de La

Floresta, el Casal de les Planes, l’EMD Valldoreix, l’equipament municipal de la Plaça

d’en Coll, el CAP Turó de Can Mates i l’equipament municipal de la Casa Mònaco.

Essent el servei municipal d’atenció social més proper a la ciutadania, detecta i atén

a dones que pateixen o han patit violència de gènere.

El 2011 els Serveis Socials d’Atenció Primària varen atendre un total de 21 casos de

violència de gènere; el 2012, aquesta xifra es va reduir a 14 i el primer semestre

de 2013 indica que la xifra es mantindrà o disminuirà lleugerament ja que, en

aquests sis primers mesos de l’any, s’han atès 8 casos.

Gràfic 5. Nombre de casos atesos pels Serveis Socials d'Atenció Primària

Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pels Serveis Socials d’Atenció Primària

El perfil de les dones ateses pels Serveis Socials en el darrer període disponible

indica unes característiques sensiblement diferents a les observades en el servei

DonaInformació. Entre les dones ateses per Serveis Socials hi predominen les de

nacionalitat estrangera (62,5%), la franja d’edat més nombrosa és la de 45 a 64

anys (50%) seguida de la de 25 a 44 (37,5%). Majoritàriament es tracta de dones

sense treball remunerat (75%) i amb fills/es (62,5%). S’observa doncs, una major

proporció de dones estrangeres, menys dones amb treball remunerat i una

mitjana d’edat més elevada. Val a dir, però, que per tal d’extreure conclusions

més robustes cal considerar la tendència dels darrers anys ja que la fotografia

actual està basada en únicament 8 casos.

Tenint en compte aquesta tendència, destaca:

Un increment de la proporció de dones majors de 45 anys en

detriment de les menors d’aquesta edat. La franja dels 25 a 44 anys,

majoritària els anys 2011 (66,7%) i 2012 (64,3%), passa a representar el

13 10

8

8

4

21

14

2011 2012 2013

2n semestre

1r semestre

Total


23


37,5%, mentre que la dels 45 a 64 anys augmenta d’un 19% el 2011 a un

50% el primer semestre de 2013. Alhora, les majors de 65 anys augmenten

d’un 4,8% el 2011 a un 12,5% el primer semestre de 2013. Tal com s’ha

esmentat, el fet de tractar-se de pocs casos, variacions molt petites fan

variar àmpliament els percentatges.

Augment sostingut de la proporció de dones de nacionalitat

estrangera: el 2011 varen representar un 23,8%, el 2012 un 50% i

esdevenen majoria el primer semestre de 2013 amb un 62,5% del total.

Heterogeneïtat en les nacionalitats: si bé en anys anteriors destacaven

les dones amb nacionalitat de països de Sud Amèrica, les darreres dades

analitzades mostren força heterogeneïtat (Macedònia, Anglaterra, Holanda,

Pakistan, Bolívia).

En relació al nivell d’estudis, es dóna una forta variabilitat i es

detecta un increment de la proporció de dones amb estudis

superiors. Si bé el 2011 i el 2012 predominen les dones amb estudis

primaris (33,3% i 50% respectivament), el primer semestre de 2013

destaquen les dones amb estudis superiors (37,5%).

Hi ha una elevada representació de dones sense treball remunerat

que, a més, s’ha incrementat fins el 75% durant el primer semestre

de 2013.

Les dones que tenen fills/es són majoria, però la proporció ha

disminuït i ha passat d’un 85,7% el 2011 a un 62,5% el primer semestre

de 2013.

Durant el primer semestre de 2013, la totalitat de les agressions que s’han atès des

dels Serveis Socials han estat exercides pel marit o la parella de les dones. En un

62,5% dels casos, aquest agressor és de nacionalitat estrangera, presentant una

proporció similar a la de les dones. Pel que fa al tipus de violència, totes les dones

han patit violència psicològica i hi ha una elevada proporció (62,5%) que han patit,

també, agressions físiques. De tots els casos, majoritàriament detectats pel propi

servei (62,5%) o pels Mossos d’Esquadra (25%), se n’ha denunciat 6 de cada 10.

Tenint en compte l’històric de dades dels dos darrers anys, destaca:

En la majoria de casos, la violència ha estat exercida per part de la

parella. Aquesta tendència, a més, s’ha accentuat en el darrer període

analitzat passant de quotes del 60% el 2011 al 100% dels casos el primer

semestre de 2013.

S’ha incrementat la proporció d’agressors de nacionalitat estrangera

en la mateixa proporció que ho han fet les dones: el percentatge ha

augmentat d’un 23,8% el 2011 i un 28,6% el 2012 a un 62,5% el primer

semestre de 2013.

24


Ha augmentat la proporció de casos de violència física: d’un 52,4% el

2011 a un 62,5% el primer semestre de 2013.

Es detecta una disminució de les dones que han interposat denúncia

davant la situació de violència: mentre el 2011 es varen denunciar un

61,9% dels casos, el primer semestre de 2013 només se n’han denunciat un

37,5%

Pel que fa al servei de detecció, destaquen els casos detectats pels

propis equips de Serveis Socials. També es produeixen derivacions des

dels Mossos d’Esquadra, DonaInformació, els Centres d’Atenció Primària, i la

Policia Local de Sant Cugat.

25


PERFIL DE LES DONES ATESES ALS SERVEIS SOCIALS D’ATENCIÓ

PRIMÀRIA DE SANT CUGAT

Edat


17-24 anys 9,5% 7,1% 0,0%

25-44 anys 66,7% 64,3% 37,5%

45-64 anys 19,0% 21,4% 50,0%

Més 65 anys 4,8% 0,0% 12,5%

No consta 7,1% -

Mitjana 38,3 39,2 49,2

Nacionalitat


Nivell d’estudis

Nivell d’estudis 2011 2012 1r semestre 2013

Primaris 33,3% 50,0% 25,0%

Secundaris 19,0% 21,4% 25,0%

Formació

Professional 14,3% 14,3% 0,0%

Superiors 19,0% 7,1% 37,5%

No consta 7,1% 12,5%

Situació laboral


Té treball remunerat

33,3% 57,1% 25,0%

No té treball remunerat

57,1% 42,9% 75,0%

No consta 9,5% - -



No té fills/es 14,3% 21,4% 37,5%

Té fills/es 85,7% 78,6% 62,5% 1 fill/a menor de 15 47,6% 35,7% 25,0% 2 fills/es menors 15 23,8% 21,4% 0,0%

Més de 2 fills menors de 15 - 7,1% 25,0%

76,5%

23,5%Espanyola

Estrangera76,2%

23,8%

50,0%50,0%37,5%

62,5%

26



Relació 2011 2012 1r semestre 2013

Marit 66,7% 64,3% 37,5%

Parella 0,0% 14,3% 62,5%

Ex parella 28,6% 14,3% 0,0%

No consta 4,8% 7,1% 0,0%





Física 11 (52,4%) 6 (42,9%) 5 (62,5%)

Psicològica 20 (95,2%) 8 (57,1%) 8 (100%)

Econòmic 0 0

Sexual 0 1 (12,5%)

Social 3 (21,4%) 4 (50%)

Familiar 1 (7,1%) 1 (12,5%)

No consta 1 (7,1%)



Servei de detecció

Servei 2011 2012 1r semestre 2013

Serveis Socials 57,1% 42,9% 62,5%

Mossos d'Esquadra 4,8% 21,4% 25,0%

DonaInformació 9,5% 7,1% 0,0%

CAP 9,5% 14,3% 0,0%

PADI 0,0% 0,0% 0,0%

Policia Local 0,0% 7,1% 0,0%

CMSA 0,0% 0,0% 12,5%

No consta 4,8% 0,0% 0,0%

Altres 14,3% 0,0% 0,0%

84,6%

15,4%

Espanya

Estranger

No consta66,7%

23,8%

9,5%

64,3%28,6%

7,1%

25,0%

62,5%

12,5%

69,2%23,1%

7,7%

Sí

No

No consta 61,9%33,3%

4,8%

35,7%

35,7%

28,6%37,5%

62,5%

27


b) Punt de trobada familiar El Punt de trobada familiar és un espai tutelat per professionals de l’àmbit social

que facilita la recollida i el lliurament de menors en casos que els pares i mares

tenen greus problemes per dur-ho a terme de forma normalitzada dins l’àmbit

privat.

Durant el primer semestre de 2013 s’han atès un total de 17 famílies i 20

menors. Aquestes xifres mostren una tendència d’estabilitat en relació als anys

2011 i 2012 pel que fa al nombre de famílies ateses. En el cas dels menors, es

detecta una tendència a la baixa: si bé el 2011 es van atendre 61 menors, el 2012

aquesta xifra va passar a 51 i, seguint la tendència del primer semestre, la xifra

serà probablement inferior el 2013.

Taula 1. Nombre de famílies i menors atesos en el Punt de Trobada familiar

Nombre de famíles i de menors atesos

1r semestre

2011 2n semestre

2011 1r semestre

2012 2n semestre

2012 1r semestre

2013

Famílies ateses

19 13 21 16 17

Total anual 31 casos 37 casos -

Menors atesos

31 30 32 19 20

Total anual 61 casos 51 casos -

Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel Punt de Trobada

En el darrer període recollit hi havia 8 famílies que tenien una ordre

d’allunyament entre els progenitors, el que equival a un 47,7% del total. Tal

com s’observa a la taula, el percentatge d’ordres de protecció i/o allunyament s’ha

incrementat ostensiblement tant el segon semestre de 2012 (50%) com el primer

semestre de 2013 (47,1%).

Des del 2011 no s’ha donat cap cas d’ordre d’allunyament envers els infants.

Taula 2. Ordres d’allunyament

Ordres d’allunyament/protecció

Servei 1r

semestre 2011

2n semestre

2011

1r semestre

2012

2n semestre

2012

1r semestre

2013

Ordres d’allunyament/

protecció en la parella

7

(36,8%) 4 (30,8%)

5

(23,8%)

8

(50%)

8

(47,1%)

Total 11 13

Ordres de protecció envers els infants

0 0 0 0 0

Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pel servei DonaInformació

28


3.3 Policia Local de Sant Cugat

Les dades facilitades per la Policia Local de Sant Cugat indiquen que aquest cos de

seguretat va atendre, al llarg del 2011, 13 casos de violència de gènere, durant el

2012 en va atendre 14, i en els sis primers mesos de l’any 2013 n’ha atès 3.

Aquesta xifra sembla indicar que la tendència, estable en els dos darrers anys,

anirà a la baixa aquest 2013.

Cal assenyalar, a més, que els 3 casos atesos referents al primer semestre de 2013

han provocat la detenció de l’agressor. Referent ala 4 casos del segon semestre de

2012, es van produir 2 detencions.

Gràfic 6. Casos atesos per la Policia Local

Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada per la Policia Local

Els 3 casos atesos en primer semestre de 2013 no permeten establir un perfil

concret. Es tracta de dues dones estrangeres (66,7%) i una espanyola (33,3%); un

cas d’una dona jove de 23 anys i dos de dones de 40 i 45 anys. Totes les dones han

patit violència física per part de la seva parella o marit. Pel que fa a aquests, es

tracta de dos homes de nacionalitat espanyola i un de nacionalitat estrangera.

A través de les dades referents a anys anteriors, es poden extreure algunes

conclusions més:

La major part de les dones ateses per la Policia Local tenen entre 25

i 44 anys: un 61,5% el 2011, un 71,4% el 2012. Caldrà veure com

evoluciona aquesta tendència al llarg del 2013.

Han disminuït les dones ateses majors de 65 anys: passant d’un

15,4% el 2011 a un 0% el 2012 i el primer semestre de 2013.

La proporció de dones ateses de nacionalitat estrangera ha oscil·lat i

fa referència a dones de països de l’Amèrica Llatina. El 2011 la

proporció de dones estrangeres era d’un 38,5%, el 2012 va disminuir fins el

6

10

3

7

4

13 14

2011 2012 2013

2n semestre

1r semestre

Total


29


25% i el primer semestre de 2013 s’han atès 2 dones estrangeres en relació

als 3 casos totals (66,7%).

La major part de les agressions han estat perpetrades per la parella

(amb relació matrimonial o no): un 69,2% el 2011, un 64,2% el 2012 i el

100% de casos el primer semestre de 2013

S’ha incrementat la proporció d’agressors de nacionalitat espanyola:

mentre el 2011 era d’un 46,2%, el 2012 va augmentar fins un 71,4%. El

primer semestre de 2013 també sembla indicar un predomini dels homes de

nacionalitat espanyola (66,7%)

Hi ha un percentatge elevat i creixent de casos d’agressions físiques

en relació al total de dones ateses: el 2011 un 69,2% de les dones

ateses havien patit violència física, el 2012 aquest percentatge va

augmentar fins el 78,6% i durant el primer semestre de 2013 en tots els

casos atesos es detecta violència física. Cal recordar, però, que s’han atès 3

casos.

30


PERFIL DE LES DONES ATESES PER LA POLICIA LOCAL DE SANT CUGAT

Edat


17-24 anys 7,7% 7,1% 33,3%

25-44 anys 61,5% 71,4% 33,3%

45-64 anys 15,4% 21,4% 33,3%

Més 65 anys 15,4% 0,0% 0,0%

Mitjana - 38,7 36

Nacionalitat




Parella 0,0% 7,1% 33,3%

Marit 69,2% 57,1% 66,7%

Ex parella 23,1% 28,6%

Altres 7,7% 7,1%





Física 9 (69,2%) 11 (78,6%) 3 (100%)

Psicològica 6 (46,2%) 8 (57,1%) -

Familiar - 1 (7,1%) -

76,5%

23,5%Espanyola

Estrangera 61,5%

38,5%

75,0%

25,0%33,3%

66,7%

84,6%

15,4%

Espanya

Estranger

No consta

46,2%53,8%

71,4%

28,6%

66,7%

33,3%

31


3.4 Oficina d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra

(OAVCSC)

L’Oficina d’Atenció a la Víctima de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de

Sant Cugat (en endavant, OAVCSC) és un dels integrants de la Xarxa que més

casos de violència de gènere atén, amb una seixantena de casos anuals. Durant el

2011 van atendre un total de 59 casos, el 2012 va augmentar aquesta xifra fins a

68 dones i el primer semestre de 2013 indica un manteniment de la tendència.

Gràfic 7. Casos atesos per l'OAVCSC

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’OAVCSC

El perfil majoritari de les dones ateses per OAVCSC en el primer semestre de 2013

és el d’una dona de nacionalitat espanyola (66,7%) d’entre 25 i 44 anys (57,6%).

Destaca l’elevada proporció de dones sense treball remunerat (51,5%) i sense

fills/es menors al càrrec (54,5%).

Tenint en compte l’evolució en els dos darrers anys, destaca:

Elevada proporció de dones entre 25 i 44 anys i increment de les

dones majors de 65 anys ateses: si bé el 2012 es caracteritza per un

augment de la proporció de dones menors de 25 (s’incrementa d’un 11,9% a

un 17,6%), en el primer semestre de 2013 aquesta proporció ha tornat a

nivells de 2011 i s’ha situat en un 12,1%. Les dones majors de 65 anys, en

canvi, han passat d’un 1,7% i un 1,5% el 2011 i 2012, respectivament, a un

6,1% el darrer semestre analitzat.

Un pes relativament elevat però decreixent de dones de nacionalitat

estrangera: el 2011 i el 2012 representaven poc menys de la meitat de

casos i el primer semestre de 2013 signifiquen 1 de 3. Si bé en anys

anteriors, predominaven, entre les dones estrangeres, de nacionalitats de

països del Centre i el Sud d’Amèrica, les darreres dades del 2013 mostren

27 31 33

32

37

59

68

2011 2012 2013

2n semestre

1r semestre

Total


32


una major varietat de nacionalitats entre les dones estrangeres (Pakistan,

Marroc, Gran Bretanya i Macedònia)

Augment de la proporció de dones sense treball remunerat: d’un

23,7% el 2011 a un 51,5% el primer semestre de 2013

Relativa disminució de les dones ateses amb fills/es: mentre el 2011

representaven un 64,8%, el 2012 van passar a un 47,1% i el primer

semestre de 2013 a un 54,5%.

Les dades referents als sis primers mesos del 2013 reflecteixen que la majoria de

les agressions (57,6%) han estat perpetrades per la parella de les dones, la qual

majoritàriament és de nacionalitat espanyola (54,5%), tot i que amb una elevada

proporció d’homes de nacionalitat estrangera (45,5%).

La pràctica totalitat de les dones han patit violència psicològica i hi ha una elevada

proporció de dones que, a més, han patit agressions físiques (un 63,6%). Són, així,

els cossos policials els que atenen una major proporció de casos de violència física.

Mentre una majoria de les dones han sol·licitat Ordres de Protecció (66,7%), només

se n’han concedit poc més d’un terç de les sol·licitades.

Aquest és el segon any que l’OAVCSC recull dades sobre la relació amb els

agressors i el tipus de violència, fet que es valora positivament ja que això permet

equiparar la informació recollida amb la resta de serveis municipals i tenir un millor

coneixement de la realitat de la violència de gènere a la ciutat.

Si es consideren les dades referents a les situacions de violència dels dos darrers

anys, destaca:

Majoritàriament els agressors mantenien una relació de parella amb

la víctima tant l’any 2012 (64,2%) com el primer semestre de 2013

(57,6%)

Un pes relativament elevat però decreixent dels agressors de

nacionalitat estrangera en una tendència similar a la de les dones ateses i

al voltant d’un 50% en els períodes analitzats.

Elevada però decreixent taxa de violència física, un 98,5% durant el

2012 i un 63,6% en el primer semestre de 2013

La sol·licitud d’ordres de protecció s’ha mantingut més o menys

estable, al voltant d’un 60% dels casos.

Tot i que ha disminuït lleugerament la proporció d’ordres de

protecció concedides: d’un 45% el 2011 han passat a un 35,7% el 2012 i

a un 36,4% el primer semestre de 2013.

33


PERFIL DE LES DONES ATESES PELS MOSSOS D’ESQUADRA DE SANT CUGAT

Edat


17-24 anys 11,9% 17,6% 12,1%

25-44 anys 61,0% 61,8% 57,6%

45-64 anys 25,4% 19,1% 24,2%

Més 65 anys 1,7% 1,5% 6,1%

Mitjana 36,8 35,8 39,3

Nacionalitat


Situació laboral



59,3% 42,6% 48,5%


23,7% 26,5% 51,5%

No consta 16,9% 30,9%



Té fills/es 64,8% 47,1% 54,5%

No té fills/es 33,3% 51,5% 45,5%

No consta 1,9% 1,5% -

76,5%

23,5%Espanyola

Estrangera49,2%50,8% 48,5%51,5%

66,7%

33,3%

34




Marit o parella - 64,2% 57,6%

Ex parella - 35,8% 42,4%

Altres (conegut) -





Física - 67 (98,5%) 21 (63,6%)

Psicològica - 63 (92,6%) 31 (93,9%)

Sexual - 1 (1,5%) 1 (3,0%)

Econòmica -

Ordres de protecció


Sol·licitud ordre de protecció

67,8% 63,2% 66,7%

No sol·licitud ordre de protecció

32,2% 36,8% 33,3%

% de concessió de les ordres de protecció

76,5%

23,5%Espanyola

Estrangera49,2%50,8% 51,5%

48,5%54,5%

45,5%

29,4%

70,6%

Sí

No

45%55%

35,7%64,3%

36,4%63,6%

35


3.5 Centres d’Atenció Sanitària Els Centres d’Atenció Sanitària són un servei bàsic en la tasca de detecció de

casos de violència de gènere en la mesura que són un servei molt proper a la

ciutadania. Sant Cugat compta amb tres Centres d’Atenció Primària (CAP Sant

Cugat, CAP Valldoreix i CAP Turó de Can Mates) i dos consultoris (La Floresta i Les

Planes).

Es posa de manifest que en els darrers anys s’ha millorat la recollida de les dades,

de manera que s’ha recollit més i millor i no únicament els parts de lesions sinó

també les dades de seguiment dels casos de violència psicològica de gènere.

En els darrers anys, els CAPs s’han configurat com un espai essencial en la detecció

de casos de violència de gènere i així ho reflecteix l’elevat nombre de casos atesos

per aquest servei. Durant el 2011 es varen atendre un total de 91 casos, el 2012

se’n varen atendre 67 i el primer semestre de 2013 indica una tendència

d’estabilitat situant-se en 36 casos. L’elevat nombre de casos del 2011 es deu,

principalment, a un increment de casos detectats durant el segon semestre. Tot i

això sembla que la tendència s’ha estabilitzat durant el 2012 i el primer semestre

de 2013.

Gràfic 8. Casos atesos pels Centres d'Atenció Sanitària

Font: elaboració pròpia a partir de la informació proporcionada pels Serveis d’Atenció Sanitària

Entre les dones ateses pels CAPs de Sant Cugat durant el primer semestre de 2013

destaquen les dones de nacionalitat espanyola (66,7%) d’entre 24 i 44 anys

(44,4%) i amb fills (83,3%). També cal ressaltar l’elevada proporció de dones

sense treball remunerat, un 63,9%.

39 37 36

52

30

91

67

2011 2012 2013

2n semestre

1r semestre

Total


36


En relació amb les dades dels dos darrers anys, es detecta:

Elevada proporció de dones entre 25 i 44 anys en tots els períodes

analitzats i disminució del percentatge de dones menors de 25 anys:

mentre el 2011 representaven un 13,2%, el 1r semestre de 2013 són un

8,3%.

Increment de la proporció de dones de nacionalitat espanyola en

detriment de les de nacionalitat estrangera. Mentre el 2011 les dones

de nacionalitat espanyola significaven menys d’un 60%, el primer semestre

de 2013 se situen en un 66,7%.

Percentatge creixent de dones sense treball remunerat: el 2011 i el

2012, les dones amb treball remunerat eren gairebé la meitat de les dones

ateses (49,5% i 47,8%, respectivament); el primer semestre de 2013

només representen un 25% del total. Part de l’increment d’aquest darrer

semestre es deu a l’augment del nombre de dones pensionistes ateses.

La majoria de dones ateses en els darrers anys pels CAPs tenen

fills/es: un 83,5% el 2011, un 68,7% el 2012 i un 83,3% el primer

semestre de 2013.

Durant el primer semestre de 2013, la majoria de les dones ateses havien patit

agressions per part del seu marit (47,2%). En la meitat dels casos les dones han

patit violència física, però només 3 de cada 10 han acabat interposant una

denúncia. Destaca que gairebé un 40% dels casos són detectats per Salut Mental,

fet que situa aquest servei com un pilar important en la detecció de la violència de

gènere a la ciutat. També és ressenyable el 36,1% de casos que són detectats per

urgències.

Prenent com a referència les dades del 2011 i el 2012 conjuntament amb les

darreres dades analitzades, cal posar de manifest:

Elevada i creixent proporció de dones que han patit agressions per

part del seu marit: d’un 39,6% (2011) a un 47,2% (primer semestre de

2013).

El percentatge de dones que han patit agressions físiques és elevat

en tots els períodes, però ha decrescut. Mentre el 2011 i el 2012 la

proporció de dones que havien patit violència física era d’un 64,8% i un

74,6%, respectivament, el primer semestre de 2013 aquest percentatge se

situa en un 50%.

Ha augmentat la detecció de casos de violència psicològica: mentre el

2011 els casos de violència psicològica representaven un 9,9% i el 2012 un

3%, en el darrer període han augmentat fins un 25%. Cal relacionar aquest

37


augment amb l’increment de casos detectats per part de Salut Mental

(38,9%) i amb la millora de la detecció i seguiment d’aquests per part dels

CAPs.

Ha disminuït la proporció de dones que han interposat denúncia:

mentre del 2011 al 2012 hi va haver un augment de més de deu punts (d’un

33% a un 43,3%), el primer semestre de 2013 el percentatge ha tornat a

decréixer fins un 27,8%.

Increment de derivacions a Salut Mental, fet que concorda amb

l’augment de casos detectats de violència psicològica i amb un esforç major

en el seguiment de les dones.

38


PERFIL DE LES DONES ATESES PELS CENTRES D’ATENCIÓ SANITÀRIA DE

SANT CUGAT

Edat


17-24 anys 13,2% 11,9% 8,3%

25-44 anys 39,6% 56,7% 44,4%

45-64 anys 31,9% 25,4% 27,8%

Més 65 anys 15,4% 6,0% 19,4%

Nacionalitat


Situació laboral



49,5% 47,8% 25,0%


42,9% 40,3% 63,9%

No consta 7,7% 11,9% 11,1%



Té fills/es 83,5% 68,7% 83,3%

No té fills/es 8,8% 10,4% 8,3%

No consta 7,7% 20,9% 8,3%


Estat civil 2011 2012 1r semestre 2013

Casada 39,6% 35,8% 47,2%

Soltera 17,6% 7,5% 13,9%

Divorciada 6,6% 10,4% 13,9%

Separada 12,1% 23,9% 16,7%

Altres 8,8% 19,4% 8,3%

No consta 15,4% 3,0% -

84,6%

15,4%

Espanya

Estranger

No consta57,1%

33,0%

9,9%

62,7%23,9%

13,4%

66,7%16,7%

16,7%

39




Física 64,8% 74,6% 50,0%

Psicològica 9,9% 3,0% 25,0%

Social 4,4% 3,0% 8,3%

Econòmica 3,3% 4,5% 8,3%

Sexual 7,7% 9,0% 5,6%

Totes 9,9% 6,0% 2,8%



Servei de detecció


Urgències 56,0% 62,7% 36,1%

Salut mental 30,8% 25,4% 38,9%

Metge/essa de familia 13,2% 6,0% 13,9%

Infermeria - 3,0% 11,1%

Treballadora social - 3,0% -

Servei de derivació


DonaInformació 13,2% 13,4% 5,6%

Metge/ssa família 12,1% 6,0% 8,3%

Salut mental 31,9% - 41,7%

Mossos d'Esquadra 6,6% 19,4% 2,8%

Hospital 2,2% 1,5% -

Infermeria - - 2,8%

Treballadora social - 22,4% -

No consta 34,1% 20,9% 38,9%

69,2%23,1%

7,7%

Sí

No

No consta

33,0%

57,1%

9,9%

43,3%46,3%

10,4%

27,8%

63,9%

8,3%

40


4. INDICADORS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El nombre total de dones ateses pels serveis inclosos a la Xarxa de lluita

contra el maltractament i la violència de gènere en aquests 6 primers

mesos de 2013 (53 casos) ha augmentat en relació a la dada de referència

del 2011 (49 casos). A excepció dels Serveis Socials Municipals, la resta de

serveis adherits a la Xarxa han augmentat la detecció i, en el cas del CAP, es

mantenen per igual.3

A la llum de l’anterior, la taxa de victimització de violència de gènere s’ha

incrementat lleugerament (d’1,36‰ a 1,52‰). Entre les dones de nacionalitat

espanyola, aquesta taxa ha augmentat (d’un 1,07‰ a un 1,28‰), mentre que

entre les estrangeres ha disminuït sensiblement (d’un 3,84‰ a un 2,51‰). Tal i

com s’observa, però, la taxa de victimització de violència de gènere entre les dones

estrangeres continua sent més del doble que la de les dones de nacionalitat

espanyola.

També cal destacar que, malgrat que les dones entre 25 i 44 anys continuen sent el

perfil majoritari (47,2%), el percentatge ha disminuït en relació a la dada de

referència (57,1%). Per contra, ha augmentat la proporció de dones ateses menors

de 25 anys (d’un 10,2% a un 13,2%) així com les majors de 44 anys.

Pel que fa a la nacionalitat de les dones ateses, la tendència es manté força

constant al voltant d’un 65% de dones de nacionalitat espanyola i un 35% de

nacionalitat espanyola. Una proporció i evolució similars es dona entre els

agressors.

També manté una evolució estable la distribució de les dones segons la relació amb

l’agressor: aproximadament un 60% mantenen una relació de parella i un 40% d’ex

parella.

S’ha detectat una disminució de les dones ateses amb fills (ha passat d’un 81,6% el

2011 a un 58,5% el 2013) així com un increment de les dones sense una ocupació

remunerada (d’un 39,1% a un 49,1%).

En relació a la interposició de denúncies, si bé el percentatge actual (49,1%) és

similar al de la dada de referència (50%), aquest trenca la tendència d’increment

detectada en anys anteriors. Val a dir, a més, que el percentatge de denúncies

entre les dones estrangeres (58,8%) segueix sent ostensiblement superior al de les

espanyoles (44,4%).

La concessió d’Ordres de Protecció ha augmentat en relació a la dada de referència.

Mentre el 2011 es van concedir un 29,4% de les Ordres de Protecció sol·licitades, el

2013 se n’han concedit un 36,4%.

3 Cal aclarir que és el color de les fletxes el que determina la valoració de l’indicador i no la seva orientació. Així, el vermell indica una evolució negativa, el verd positiva i el blanc, una evolució neutra.

41


4.1 Taula resum dels indicadors

Indicador

Dada de referència Dades anteriors Dada actual Evolució de

l’indicador 1r sem.

2011

2n sem.

2011

1r sem.

2012

2n sem.

2012 1r sem. 2013

I.1 Nombre total de víctimes de violència de gènere 49 casos 57 casos 46 casos 49 casos 53 casos

I.2 Nombre de víctimes de violència de gènere detectades pel Servei municipal d’atenció a les dones – DonaInformació

17 casos 12 casos 10 casos 9 casos 19 casos

I.3 Nombre de víctimes de violència de gènere

detectades pels Serveis Socials de l’Ajuntament 13 casos 8 casos 10 casos 4 casos 8 casos

I.4 Nombre de víctimes de violència de gènere detectades pels Mossos d’Esquadra

27 casos 32 casos 31 casos 37 casos 33 casos

I.5 Nombre de casos detectats pel CAP 37 casos 52 casos 39 casos 30 casos 36 casos

I.6 Nombre de casos detectats per la Policia Local 5 casos 7 casos 10 casos 4 casos 3 casos

I.7 Taxa de victimització de violència de gènere TOTAL

1,36 ‰ 1,67 ‰ 1,35 ‰ 1,41 ‰ 1,52 ‰

I.8 Taxa de victimització de violència de gènere de

dones de nacionalitat espanyola 1,07 ‰ 0,83 ‰ 0,86 ‰ 1,07 ‰ 1,28 ‰

I.9 Taxa de victimització de violència de gènere de dones de nacionalitat estrangera

3,84 ‰ 3,74 ‰ 3,94 ‰ 2,80 ‰ 2,51 ‰

I.10

Distribució de Victimització segons franges d’edat – TOTAL

17-24 anys: 10,2% 14,0% 22,2% 16,3% 13,2%

25-44 anys: 57,1% 55,8% 64,4% 49,0% 47,2%

45-64 anys: 30,6% 25,6% 11,1% 30,6% 34,0%

65 i més anys: 2,1% 4,7% 2,2% 4,1% 5,7%

42


Indicador



2011 2n sem.

2011 1r sem.

2012 2n sem.

2012 1r sem. 2013

I.11

Relació amb l’agressor de les

dones víctimes de violència – TOTAL

Parella: 57,7% 46,5% 68,9% 59,2% 62,3%

Ex-parella: 38,5% 46,5% 28,9% 38,8% 35,8%

Altres: 2,8% 7% 2,2% 0,0% 1,9%

No consta: - - - 2,0%

- -

I.12

Distribució les dones víctimes

de violència segons tinença

de fills/es - TOTAL

Sense fills/es: 18,4% 39,5% 37,8% 26,5% 41,5%

Amb fills/es: 81,6% 60,5% 62,2% 69,5% 58,5%

No consta: - - - 4,0% - -

I.13 Nacionalitat de les dones

víctimes de violència de

gènere – TOTAL

Espanyola: 64,6% 55,8% 55,6% 61,2% 67,9%

Estrangera: 35,4% 44,2% 44,4% 38,8% 32,1%

I.14

Nacionalitat de les persones

agressores de violència –

TOTAL

Espanyola: 64,7% 44,8% 55,6% 61,2% 62,3%

Estrangera: 35,3% 46,5% 44,4% 36,7% 37,7%

No consta: - 4,7% - 2,0% -

I.15

Situació laboral de les

víctimes de maltractament –

TOTAL

Ocupada: 60,9% 51,2% 42,2% 51,0% 50,9%

No ocupada: 39,1% 32,6% 40,0% 22,4% 49,1%

No consta: 16,3% 17,8% 26,0%

-

43


Indicador



2011 2n sem.

2011 1r sem.

2012 2n sem.

2012 1r sem. 2013

I.16 Interposició de denúncia de

les víctimes de maltractament

– TOTAL

Denúncia: 50% 67,4% 73,3% 53,1% 49,1%

No Denúncia: 50% 27,9% 20,0% 4,1% 26,4%

No consta: - 4,7% 6,7% 42,9% 24,5%

I.17 Interposició de denúncia de

les víctimes de maltractament

SEGONS NACIONALITAT -

TOTAL

Espanyoles: 51,4% 65,2% 76,2% 51,6% 44,4%

Estrangeres: 66,7% 77,8% 81,0%

61,1% 58,8%

I.18 Nombre total d’Ordres de Protecció concedides

en relació a les ordres sol·licitades 29,4% 56,2% 55% 18,2% 36,4%

44


5. VALORACIÓ PER PART DE PROFESSIONALS DE LA XARXA DE

LLUITA CONTRA EL MALTRACTAMENT I LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El conjunt de dades analitzades en els apartats anteriors es recolzen amb la tasca

interinstitucional que desenvolupen els i les professionals de la Xarxa de lluita contra el

maltractament i la violència de gènere. Des del 2003, aquesta Xarxa s’ha configurat

com un espai per compartir informació i experiències entre els i les professionals. Fruit

d’aquest treball, el present informe ha pogut comptar amb diverses reflexions i

valoracions per part del personal implicat, les conclusions de les quals segueixen a

continuació:

En primer lloc, els i les professionals han manifestat la seva preocupació pels

casos de violència de gènere que, malgrat la intervenció de diferents serveis

de la Xarxa, s’han enquistat i en els quals les dones presenten molts

problemes per superar la situació.

En aquests casos, les dificultats econòmiques agreugen la situació i fan

més complicada la superació del cicle de la violència de gènere. La falta

de recursos per abordar la situació d’una manera integral cronifica aquells casos

en els quals les dones tenen una manca de suport social, econòmic i/o familiar,

que talment és propi de les situacions de violència de gènere.

La Renda Activa d’Inserció (RAI) és un dels recursos que l’Administració

Pública, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, posa a l’abast d’aquelles

dones que han patit o pateixen violència de gènere. És un instrument a través

del qual es recolza econòmicament les dones i les ajuda a sortir de la situació de

violència. Per a la percepció de la RAI és necessari acreditar la condició de

víctima de violència domèstica o de gènere a través d’una sentència judicial, una

ordre de protecció judicial, un informe del ministeri fiscal o un informe dels

serveis socials o del Servei de la Dona en què s'indiqui que es rep assistència per

aquesta circumstància. A l’actualitat, aquesta acreditació es tramita més

fàcilment quan la dona ja ha entrat dins del circuit de la Xarxa i presenta

l’avantatge d’evitar la doble victimització.

Tal i com expressen els i les professionals entrevistades, el principal problema

amb el qual es troben les dones amb dificultats econòmiques és

l’habitatge d’una banda i la manca de suport relacional i psicològic, de

l’altra. És evident la dificultat de deixar la convivència amb l’agressor per tal de

cercar un habitatge, especialment quan hi ha infants menors al càrrec.

En aquest mateix sentit, s’especifica que una vegada les dones que viuen

situacions de violència de gènere han fet front al primer estadi de vèncer la por i

acudir a algun dels serveis de la Xarxa, si aquests no poden proporcionar una

mínima estructura de suport, es fa molt complicat que aquestes dones puguin

finalment interposar una denúncia i iniciar el procés de superació de la situació.

45


En relació als infants menors, també es detecta que algunes dones temen deixar

els fills o filles a soles amb la seva parella quan decideixen iniciar el procés de

separació.

Els fills i les filles són, en definitiva, víctimes sovint silencioses i

invisibles de la violència de gènere i en pateixen les conseqüències.

Alhora, les etapes de la infància i l’adolescència són essencials en la transmissió

de models i patrons de comportament de manera que l’atenció als infants

víctimes de violència de gènere és un element essencial en la lluita contra

aquesta xacra social. En aquest sentit, l’atenció als infants continua en segon

terme, malgrat que es valora molt positivament la tasca duta a terme pel servei

Far de colors.

Un altre dels elements que suscita preocupació entre professionals és

l’exposició a la violència de gènere entre el jovent ja que s’han identificat

casos d’abusos, d’agressions sexuals i de violència física i psicològica.

Preocupa la tolerància i normalització dels comportaments violents en els

models de referència dels joves entre els que destaquen les influències tant

del grup d’iguals com dels mitjans de comunicació i fins i tot els videojocs. La

convivència diària amb la violència per part dels mitjans i la seva banalització

conjuntament amb la representació dels estereotips sexistes encara vigents són

pautes de cap manera desitjables per a la socialització dels i les joves.

També cal seguir insistint en el trencament dels tòpics associats a la

violència de gènere: part de la ciutadania encara associa aquesta problemàtica

amb nivells educatius baixos i classes econòmiques més desafavorides, inclús es

vincula a altres cultures. Malauradament i tal com reflecteixen les dades, la

violència de gènere afecta a dones de totes condicions, edats, nivell d’estudis i

estatus social i econòmic.

La detecció de casos de violència de gènere és quelcom molt delicat. Els i les

professionals identifiquen que hi ha casos que no surten a la llum degut a

l’actuació de diversos factors com ara el propi aïllament social que el cicle

de la violència de gènere comporta així com la manca de recolzament familiar.

D’altres dones, tot i haver afrontat la situació i haver acudit a algun dels serveis

de la Xarxa demanen no ser presents a les estadístiques que aquest informe

recull. Així, i en compliment de la Llei de protecció de dades, hi ha casos

detectats que no han quedat recollits en les estadístiques presentades.

46


6. CONCLUSIONS

A partir de les dades referents als diferents serveis de la Xarxa de lluita contra el

maltractament i la violència de gènere, els indicadors elaborats i les aportacions del

personal implicat, es desprenen un seguit de conclusions en relació a l’impacte de la

violència contra les dones a Sant Cugat que es descriuen seguidament. Cal insistir,

però, en la necessitat d’interpretar les dades amb prudència i ser conscients que no

analitzem la totalitat del fenomen sinó aquells casos que han estat registrats per algun

dels serveis de la Xarxa.

El present informe és el tercer que es realitza en base a la metodologia de recollida de

dades semestrals i, per tant, ja permet elaborar una comparativa de dos anys naturals

sencers (2011 i 2012) així com del primer semestre del 2013. A través d’aquesta

metodologia, es pot afirmar que el 2011 el total de casos registrats va ser de 106

mentre que el 2012 va ser de 95. El primer semestre de 2013 mostra un manteniment

d’aquesta tendència amb un total de 53 casos. S’observa, per tant, que la mitjana se

situa al voltant dels 100 casos anuals.

Val a dir, però, que entre aquests casos no es computen els atesos pels Centres

d’Atenció Primària ja que la metodologia de recollida de dades no permet agregar-los al

còmput general. Des de fa uns anys, els CAP de Sant Cugat s’han configurat com un

servei molt important en la detecció de casos de violència de gènere: el 2011 van

atendre 91 casos i el 2012, 67. Seria, per tant, d’interès poder agregar aquestes dades

al còmput global per tal de poder obtenir una radiografia més acurada de l’impacte de

la violència contra les dones a la ciutat.

En relació als CAP, cal posar en valor els esforços d’aquest servei per detectar i seguir

els casos de violència psicològica contra les dones. A través de la formació i

sensibilització dels i les professionals implicades, dones víctimes de violència psicològica

que altres anys no eren detectades han pogut iniciar el procés de superació del cicle de


Tal i com s’ha observat al llarg de l’informe, el perfil de les dones que pateixen violència

de gènere és heterogeni i afecta dones de diferents edats, nivells formatius i

nacionalitats. Malgrat això, i posant una mirada curosa en la interpretació de les dades,

es pot establir un perfil mitjà de dones que han acudit als serveis municipals analitzats.

El perfil majoritari, tal com es mostra a la taula, és el d’una dona entre 25 i 44 anys de

nacionalitat espanyola, vivint amb parella, i amb una feina remunerada.

47


Fitxa resum del perfil de dones ateses el primer semestre de 2013

Total violència de gènere 2011: 106

Total violència de gènere 2012: 96

Total violència de gènere primer semestre 2013: 53

Denúncies: 49,1%

Franges d’edats: 13,2% menors de 25 anys, 47,2% entre 25 i 44, 34% entre

45 i 64 i 5,7% majors de 64 anys

Edat mitjana de les dones que han patit violència: 41 anys

Ocupació: 50,9% amb treball remunerat, 49,1% sense treball remunerat

Estat civil: 62,3% casades o en parella, 35,8% separades o divorciades i un

1,9% tenen

Nacionalitat de les dones: 67,9% de nacionalitat espanyola, 32,1%

estrangeres (Gran Bretanya, Països Baixos, Macedònia, Bolívia, Paraguai,

Hondures, Marroc, Pakistan, Mèxic)

Nacionalitat de l’agressor: 62,3% de nacionalitat espanyola, 37,7% de

nacionalitat estrangera

Malgrat el perfil mitjà sigui similar a l’observat en anys anteriors, es detecten algunes

tendències que cal tenir en compte:

o Un increment de les dones sense treball remunerat

o Un decreixement de la proporció de dones que interposen denúncia

L’increment de les dones sense treball remunerat és fàcilment atribuïble a l’augment

generalitzat de l’atur i les dificultats per trobar una feina, especialment per a les dones.

El fet que gairebé la meitat de les dones ateses no tinguin una feina remunerada

posa llum vermella sobre aquesta tendència ja que, tal i com ha manifestat el

personal implicat, la dependència i les dificultats econòmiques agreugen la

situació i fan més complicada la superació del cicle de la violència de gènere.

Aquestes problemàtiques econòmiques i per mantenir una vida independent es poden

relacionar, també, amb la dificultat amb la qual s’enfronten les dones que viuen

una situació de violència de gènere a l’hora d’interposar una denúncia. Així, si

els serveis públics no poden garantir una mínima estructura de suport per a les dones,

és complex que aquestes puguin arribar a interposar una denúncia i iniciar el procés de

superació de la violència.

48


Les darreres dades mostren que la proporció de denúncies se situa aproximadament al

50%. Tot i que aquesta dada no indica una disminució notable en relació a la dada de

referència (1r semestre de 2011) sí que trenca amb la tendència observada en els

semestres anteriors on s’havien assolit percentatges de denúncia del 60% i el 70%. Cal

recordar, a més, que es tracta d’una proporció calculada en base a les dones que han

acudit a algun dels serveis analitzats i que per tant ja han fet el primer pas per fer front

a la situació de violència.

Un altre aspecte a destacar és l’increment de la victimització de les dones de

nacionalitat espanyola en detriment de les de nacionalitat estrangera. Malgrat

que la taxa de victimització de les dones de nacionalitat estrangera segueix sent

superior al de les de nacionalitat espanyola, es detecta un augment de casos entre les

segones. Val a dir que l’augment de casos entre dones autòctones no es registra en tots

els serveis sinó principalment en el CAP, els Mossos d’Esquadra i DonaInformació,

talment els que més casos recullen.

En bona part dels serveis analitzats, a més, s’ha posat de manifest un

increment de la proporció de casos de violència física atesos. Si bé aquesta

tendència no s’identifica ni en l’Oficina d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra ni

en el CAP, els que més casos detecten, sí que s’ha observat en el servei

DonaInformació, els Serveis Socials i la Policia Local.

Cal fer referència, també, a la preocupació per part dels i les professionals

implicades entorn la violència de gènere i els comportaments masclistes entre

la joventut. Tal i com s’ha especificat, suscita preocupació la creixent tolerància i

normalització de la violència en l’entorn del jovent així com la vigència dels estereotips

masclistes en el seu imaginari i el seu comportament. I és que, en definitiva, els models

de relacions amoroses als que estan subjectes els i les joves a través de la indústria de

l’entreteniment i la publicitat esdevenen una forma de pressió negativa sobre bona part

de la joventut. En aquest sentit, la coeducació es postula com un element essencial en

la prevenció de les relacions abusives.

Cal esmentar, però, que mentre alguns serveis com DonaInformació sí que han

identificat un augment de casos entre dones menors de 25 anys, no és una tendència

alarmant en la resta de serveis. Malgrat no haver detectat un augment alarmant de

casos de violència de gènere entre dones menors de 25 anys, sí que és especialment

preocupant el fet de detectar casos de noies de 20 anys o menys, ja que mostra que la

violència de gènere continua estant present en les generacions més joves.

En aquests casos, es detecta que les parelles eren nuvis amb els quals havien passat

períodes de convivència dins l’àmbit familiar. Sovint, es tracta de nois que presenten

una baixa tolerància a la frustració i la situació de violència esclata en el moment que la

noia vol trencar la relació de parella i el noi no accepta aquesta negativa.

49


S’ha d’interpretar amb cura aquestes dades, però, ja que poden significar una major

capacitat de detecció de la violència de gènere en edats més primerenques. La tasca de

sensibilització que, any rere any, es realitza a escoles i instituts pot haver influït en una

major capacitat per part de les joves (i els seus progenitors) d’identificar situacions

abusives que abans no s’haurien detectat.

Finalment, cal posar de relleu que l’assistència jurídica acaba essent una de les

queixes més recurrents entre les dones ateses, especialment pel Servei de

DonaInformació. Al fet de considerar no haver disposat de suficient assessorament en el

moment de la denúncia o només cinc minuts abans d’entrar en el Jutjat, s’hi afegeix la

doble o triple victimització de les dones. Les dones no només han de ratificar sinó

demostrar que és cert el què han denunciat, també han de demostrar que no tenen

altres intencions en el moment de d’efectuar la denúncia i fins i tot, és té una impressió

generalitzada que, per tal que les concedeixin l’ordre d’allunyament, cal que prèviament

mostrin unes seqüeles de violència física. Una altra consideració a tenir present, és que

els testimonis són claus i que cal una major implicació per part del conjunt de la

ciutadania, des de veïnatge fins a companys/es de feina, comerços, etc.

En aquest sentit, enguany, el lema de la campanya de l’ajuntament de Sant Cugat ha

estat “IMPLICA’T, és un tema que t’afecta, i en el què tu amb els altres hi pots

fer quelcom.”

Tot i que l’Annex es detalla la relació dels actes que s’han organitzat a l’entorn de la

Diada del 25 de novembre, es vol deixar constància que s’han realitzat les següents

accions en relació a la Guia de recursos per lluitar contra la violència de gènere:

1. Nova impressió de la Guia de recursos per lluitar contra la violència de gènere.

2. Traducció al castellà.

3. Repartiment extensiu.

4. Realització de sessions de sensibilització a Esglésies Evangèliques, Càritas i

residències gent gran.

5. Adaptació de la Guia de recursos per lluitar contra la violència de gènere per a

joves (en elaboració).

6. Durant la Jornada de Formació d’aquest any: es tractarà l’atenció en

multiculturalitat i es presentarà el Protocol d’Atenció en Violència de Gènere a

Joves.

50


Imatges de la Guia de recursos per lluitar contra la violència de gènere:

Pàgina 23Impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat del Vallès, 27 de novembre de 2012


51



52


7. RECOMANACIONS

La Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere s’ha convertit

en un espai per compartir coneixement, experiències i reflexions. Es convida a

què aquest espai serveixi també per compartir i posar en comú eines de

recollida de dades que permetin treballar la informació de manera

conjunta i analitzar l’impacte de la violència de gènere a la ciutat d’una forma

més integral, afegint variables que qualitativament millorin el treball realitzat.

La formació específica ha esdevingut un element essencial en el bon

funcionament de la Xarxa i ha donat fruits visibles. S’insta, doncs, en continuar

treballant en la sensibilització, el reciclatge i actualització formativa dels

i les professionals que formen part de la Xarxa per tal de continuar millorant la

prevenció i la intervenció.

Seria important unificar i ampliar recursos (professionals, econòmics,

materials) per poder proporcionar una estructura sòlida de suport i

garanties de protecció reals a les dones i infants víctimes de violència de

gènere i ens permeti valorar l’índex de recuperació en les dones.

En la línia endegada en la Guia de recursos per lluitar contra la violència de

gènere, cal seguir treballant per implicar la ciutadania en l’eradicació de la

violència contra les dones. En aquest sentit, es recomana fer difusió de la

Guia més enllà del Dia Internacional contra la violència envers les dones. Es

valora positivament la reedició de la Guia al català aquest any, així com la seva

traducció al castellà.

S’insta a mantenir i intensificar l’atenció a la infància i adolescència ja que és

necessari i imprescindible el treball sobre els més vulnerables per garantir un

futur millor basat en el respecte i el tracte igualitari.

En aquest sentit, es motiva a fer recerca específica sobre el jovent i la

violència de gènere, per seguir investigant les causes de la violència i com es

desenvolupen les actituds en la població jove.

53


Alhora, el treball emocional i psicològic és essencial per evitar la reproducció

d’esquemes de violència i agressió en les seves relacions. En aquest sentit,

continuar impulsant accions preventives és essencial per reduir la violència de

gènere entre el jovent. S’insta a continuar impulsant accions preventives per

reduir la violència de gènere entre el jovent, ja sigui en format: tallers, accions

de sensibilització, piulades, vídeos, etc.

Es recomana continuar treballant i reforçant la lluita contra la violència

de gènere en base a la prevenció primària (per reduir la probabilitat

d’aparició de la violència), la secundària (amb una identificació precoç) i la

terciària (reduint les seqüeles de la problemàtica). És a dir, reduir la

probabilitat de aparició de la violència de gènere, la identificació precoç i pal·liar

les seqüeles. En relació a aquest segon i tercer pilar, es fa èmfasi en recursos

grupals com el Grup de treball terapèutic amb dones en situació de risc que s’ha

mostrat com una bona estratègia d’actuació.

Per últim, cal seguir fent accions de sensibilització, com les recollides

programa d'activitats que acompanya els actes d'aquest any i que s’exposen en

l’annex 1 d’aquest Informe. Així mateix, s’insta a una planificació d’iniciatives i

actes al llarg de tot l'any per no concentrar-les únicament al voltant de la Diada

del 25 de Novembre.

54


8. ANNEXES

8.1. PROGRAMA D’ACTIVITATS 25N, DIA INTERNACIONAL

CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

D’ara a demà”. Teatre de Manuel de Pedrolo

Divendres 15/11, 21.30 h

Teatre La Unió

Organitza: In-Fusió Teatre

Preu: 12 €. Socis: 10€

“Les saveurs du Palais”(La cocinera del presidente). Pel·lícula de

Christian Vincent

Dijous 21/11, 17 h, 19.30 h i 22 h

Cinemes Sant Cugat

Cicle cinema d’autor

Preu taquilla: 4,30 €. Internet: 4 €

“IGNORADES PERÒ DESITJADES” Presentació del llibre de Josep Lluís

Mart in Berbois

Dijous 21/11, 19 h

Casa de Cultura

“Feminicidi a Ciudad Juárez”. Documental. col·loqui a càrrec de Majo

Hernández

Divendres 22/11, 18 h

Casal de les Planes

Org: Grup de Dones de

la Creu d’en Blau

Fangoria. Cuatricromía. Concert

Divendres 22/11, 21 h

Teatre Auditori

Preu: 40 €

Impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat. Presentació 11è

informe

Dilluns 25/11, 18 h

Sala de Plens de l’Ajuntament

55


“Una vida com qualsevol altra?”. Xerrada a càrrecde Mireia Trias

Dilluns 25/11, 19.30 h

Casa de Cultura

Organitza: Fundació Yamuna

Col·labora: Amnistia Internacional

Defensa personal. Taller a càrrec del voluntariat de Creu Roja

Dilluns 18 i dimecres 20/11

16.15 a 20 h, Creu Roja Sant Cugat

Organitza: Creu Roja Sant Cugat

Informació i inscripcions:

[email protected]

Activitat gratuïta

Resolució de conflictes. Taller a càrrec de David Almazor

Divendres 29/11, 17 a 19 h

Casa de Cultura


[email protected]

Activitat gratuïta

Xarxa de lluita contra la violència. Jornada de Formació

Dimarts 17/12, 9 a 14 h

Casa de Cultura

Per a professionals de la Xarxa


[email protected]

Altres activitats del mes de novembre:

“Explica’m teixint” Taller de tapís

Museu Contemporani del Tapís

Casa Aymat

Col·labora: Associació Noestasola

Sensibilització i prevenció en violència. Tallers i Taules informatives

Centres educatius de secundària

Esglèsies evangèliques

Centres d’Atenció Primària (CAP)

56


8.2 NOTA DE PREMSA DE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

Dilluns, 18 de novembre de 2013

Sant Cugat referma el seu compromís en contra la violència masclista

El 25 de novembre es celebra el dia internacional per a l’eliminació de la violència

envers les dones

El Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat aquest vespre una moció institucional, en el

marc del dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, en la qual expressa

el seu rebuig més rotund a aquesta violència encara present a la nostra societat, i vol renovar i

refermar el seu compromís de seguir treballant de manera conjunta i coordinada per construir

una nova cultura on les relacions es basin en la igualtat i el respecte fins assolir una societat més

igualitària, formada per dones i homes lliures.

Tanmateix el consistori vol agrair a les persones que componen la Comissió per la lluita contra els

maltractaments i la violència domèstica de Sant Cugat del Vallès el treball coordinat que estan

duent a terme, moltes vegades de manera voluntària, i que amb la seva acció estant ajudant a

moltes dones, nens, nenes i famílies que pateixen aquest tipus de violència a la nostra ciutat.

La Comissió està formada per: CAP SantCugat, CAP Valldoreix, CAP Turó de Can Mates, CAP Salut

Mental, Grup d’Atenció a la Víctima de la Comissària de Sant Cugat del Vallès de Mossos

d’Esquadra, Centre Borja, Associació Dona i Drets, EAP del Departament d’Ensenyament de la

Generalitat de Catalunya, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa, Grup de Dones de la Creu d’en

Blau, Associació Noestasola, Grup de Dones Immigrants de Sant Cugat i els serveis municipals:

Atenció a la dona, Serveis Jurídics, Serveis Socials, Educació, Salut Pública, i Policia local.

Una violència que ens obliga a esmerçar tots els esforços, tots els recursos, totes les

voluntats per prevenir-la i eradicar-la

El text assenyala que la violència masclista és un fenomen profundament arrelat a les estructures

socials que es pot manifestar en àmbits diferents: la parella, la família, la feina, les relacions

socials i adoptar múltiples formes: violència física, violència psicològica, violència sexual i

violència econòmica; i qualsevol de les formes anàlogues que lesionin la dignitat, la integritat o

la llibertat de les dones. Per això, les intervencions adreçades a abordar la violència masclista no

poden obviar el sistema que la sosté i la legitima, un sistema basat en relacions de desigualtat

entre dones i homes que, en molts aspectes, es resisteix a desaparèixer.

Les actuacions davant la violència exercida contra les dones han de tenir en compte que les

causes que les generen són multifactorials i, per tant, requereixen d’un treball coordinat i

transversal entre els diferents àmbits implicats i entre les institucions i instàncies competents.

Fa anys que es treballa conjuntament des de la voluntat política del Ajuntament, el Govern de la

Generalitat, i les diputacions, però també des de la tenacitat i la fermesa de la societat civil

organitzada, de les entitats i associacions de dones, i de totes aquelles persones que

individualment treballen de forma incansable per assolir aquesta fita.

Millorar la sensibilització social i la prevenció en els més joves

És imprescindible millorar la sensibilització social i la prevenció de la violència masclista amb

actuacions adreçades a tota la població per promoure un canvi de mentalitat que faci que el

57


maltractament contra les dones sigui impensable, i situï el discurs en la dignitat, el respecte i la

llibertat. D’aquí la importància d’incidir molt especialment en els grups de població més jove i

concretament en les relacions de parella, per tal d’evitar relacions desiguals.

La prevenció de la violència passa per la construcció de nous models de relació entre els sexes,

basats en l’equitat, el reconeixement i el respecte a la diferència, i potenciant la paraula, el diàleg

i l’escolta. Aquest treball s’ha de situar en espais de confiança i en contextos que afavoreixin

l’autonomia personal i l’ètica de la cura. Actualment, es una realitat constatable que en l’àmbit

educatiu, tant en el de l’educació formal com en el de l’educació no formal, existeix una bona

oferta de recursos, materials i experiències per abordar la prevenció de la violència masclista.

L’objectiu és, doncs, acompanyar, donar suport i capacitar les persones joves i donar-los els

elements de reflexió i les pautes necessàries perquè actuïn amb el convenciment que la violència

masclista és rebutjable i inadmissible i que els afectes entre dones i homes s’han de comunicar i

compartir amb dignitat, respecte i llibertat.

Documents

Impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat del ... · continuat que la Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere duu a terme al municipi des de