Martí Boada. ICTA. Dept Geografia UABMoli del Foix 2014

Importancia sociecològica i relacio del sector primari i el paisatge

Paisatge Expressió híbrida

Història natural Història social

Pi de les tres branques

Paisatge i territori

• Paisatge i territori expressió híbrida d’HHSS i d’HHNN

• Forces inductores de caràcter biofísic.• Forces inductores de caràcter socioeconòmic.• Les primeres generen bosc. Tanmateix es el

resultant dels dos processos.• El paisatge no està quiet. A Catalunya la climacitat

dona bosc.

Paisatge: Expressió híbrida

¨ Crisi civilitzatòria: Demografia¨ Consum¨ Crisi energètica¨ Escalfament global¨ Dislocació ambiental

El context de Crisi Ambiental: Creixement de la població

¨ MODEL NO UNIVERSALITZABLE80% població consumeix 20% recursos del planeta20% població consumeix 80% recursos del planeta

. Àrea Metropolitana de Barcelona:Endoconsum diari: 4.500 KcalExoconsum diari: 24.500 Kcal

El Peak Oil, un indicador global de la crisi ambiental

3. El context de Crisi Ambiental: Petjada ecològica

Ciutat de Barcelona = 4,5

(Relea i Prat, 1998)

Actualment a Catalunya = 7

(Mayor, 2005)

Ecological footprint (Rees & Wackernagel): indicador que expresa en termes de producte de l’extensió urbana l’equivalent de sòl productiu que necessita un sistema urbà per satisfer el seu model de desenvolupament

El context de Crisi Ambiental: Creixement de la població

A partir de Terradas, 1979

Ecología urbana

EXPORTACIONS

Serveis, noosfera (pensamiento

yiconeixement)

Residuos

FLUxeS D’ENERGÍA i MATERIAS EN L’ ECOSISTEMA URBÀ

IMPORTACIONS

Aliments, electricidat, , petróleo, gas,

materiales, aigua

Aigua potablleP

recipitación

Eva

pora

ción

Rad

iaci

ón

EMISsIONS

Óxid de nitrogenoy asofre, partícules,

c.

Cultura urbana: tensions

¨ Desconeixement progressiu de l’orígen del productes bàsics. Perspectiva de Chomsky i Cronnon.

¨ Consum aigua, exemples: 1 tomàquet 13 litres. 1 poma 70 litres. 1 hamburgesa 2400 litres.

¨ Animadversió subjetiva cap al mòn rural:agressiu, empastifador del medi, segrestador d’aigua.

¨ Societat urbana que expia la insostenibilitat amb l’exaltació del mite de l’intocabilitat.

¨ El wilderness, com ideal reaccionari.

Mon rural viu,territorialment indispensable¨ Pagesía, sector estratègic. Productor de bens indispensables.¨ Agricultura, construcció i manteniment del paisatge. En alemany BAUEN vol dir

alhora: llaurar i construir. Ildefons Cerdà cita: “Llaurar es la causa mes fecunda de la civilització”.

¨ Funció de manteniment i vigília del territori. Pastors de la Calma¨ Formes d’apropiació i producció positives.¨ Rol de futur clau: Sobirania alimentaria. Slow food. En oposició al kiwi

neozelandés (metàfora)¨ El futur, models sostenibles, reverents.

¨ Necessitat d’augment de l’autoestima del sector

Fraxinus excelsior.Freixa esmotxada.

Lledoner i ombra. Vilamajor de la Noguera.

Sembrat amb clapís de carrasques Vialmajor de la Noguera

XIFRES I NOTES 2. L’AGROALIMENTACIÓ CATALANA

Evolució de la superfície forestal en els últims 1.000 anys

Transportadors de combustible: carboners i benziners

Evolució superfície forestal a Catalunya (1945-1990)

Font: Boada, 2003

Increment anual mig de boscos = 33.9 · 106 arbres/any

Increment 1992-2004 (2on-3er Inventari) = 407· 106 arbres

Espècies en augment:

•Alzina (Quercus ilex) = 762.9 · 106 arbres (2004) // 641.5 · 106 arbres (1992) = ▲ 18,9%

•Pi blanc (Pinus halepensis) = 261.5· 106 arbres (2004)// 191.5 · 106 arbres (1991) = ▲ 36.5%

Espècies en descens:

•Castanyer (Castanea sativa) = ▼7 · 106 arbres (1992-2004)

•Pinassa (Pinus nigra)

Individus joves de Faig (Fagus sylvatica) i Pi pinyer (Pinus pinea)

Boscos a Catalunya: TendènciesFont: IEFC-CREAF (2004-2007)

Muntanya mitjana

Alta muntanya

Terra baixa mediterrània

Pasturatges

• Els animals en pasturatge:– Ingesten a un gran nombre d’especies– Consumeixen algunes parts de cada planta– Seleccionen les espècies (dieta)– Trepitgen l’herba, branques i el sòl– Incorporen MO (font de nutrients)

• Les plantes compensen l’acció animal- Mobilitzen les seves reserves– Augmenten la capacitat de rebrot– Desenvolupen mecanismes de defensa– Canvien composició química i valor nutritiu– Afavoreixen el segrest i incorporació de C al

sòl

INTERACCIÓ PLANTA - ANIMAL

És una interacció de predació

Foto: Josefina Plaixats/ UAB

• Homogeneïtzació del paisatge

• Risc d’incendi

Matollar dens

Canvis d’ús del sòl• Abandó de camps de conreu

• Disminució del nombre de ramats

• Manca de cremes periòdiques

Matollar dispers

• Disminució oferta alimentària

Invasió de pastures per llenyoses

Invasió de prats per ginestell (C. scoparius) a la Calma

Cobertura arbustiva 0 % 60 % 90 %

Nº sp. 52 83 22

’Densitat 3 sp/punt 3 sp/punt 1 sp/punt

Cobertura herbàcia 100 % 99,6 % 81,6 %

Prat obert Matollar densMatollar dispers

Estratègies d’invasió de pastures per llenyoses4. Protecció o ‘apadrinament’ (ginebre-alzina)

Ginebre-alzina Ginebre-boix

1943

2003

1920s

Montseny mountains

Manifestacions del Canvi Global

Recessió dels conreus Avançada del bosc

Perdiu (Alectoris rufa) Conill (Oryctolagus cuniculus)

Àguila cuabarrada (Hieratus fasciatus) Àguila daurada (Aquila chrysaetos) Duc (Bubo bubo)

Recessió dels conreus i pastures Pèrdua de biodiversitat

Sector primari viu,territorialment indispensable

Moltes gràcies