Embed Size (px)
Citation preview
informació
2
editorial
El dia 30 d’abril va haver-hi una ma-nifestació pels carrers de Sant Vicenç. Era promoguda pels treballadors de l’empresa que General Elèctric té al nos-tre municipi, Power Controls Ibérica SL. Era la manera de protestar pels acomia-daments anunciats i que venen a afegir-se als que ja s’han produït anteriorment, amb la qual cosa s’arribarien als 40 acomiadats. Desapare¬gu¬des ja les empreses tèxtils que ocupaven entre 600 i 1.000 persones, Power Controls, amb una plantilla d’aproximadament 200 treballadors, és probablement la de major ocupació del municipi. Amb aquest procés d’acomiadaments, (que forma part d’un projecte de suprimir plantes a Espanya i traslladar la pro-ducció a Polònia i Hongria) augmenta el nombre d’aturats alhora que es debilita el teixit industrial i econòmic del mu-nicipi. Els nous acomiadats s’afegirien a la ja llarga llista de desocupats que hi ha a Sant Vicenç, amb un índex que ha arribat al 20%, un dels més alts de Catalunya, i que encara pot créixer, ja que hi ha una altra empresa important que també està preparant més acomia-daments o potser els haurà fet efec-tius quan això surti publicat. Una taxa alta d’atur no és una situació nova al poble, ja que en períodes de crisi, Sant Vicenç sol assolir els índex més alts de Catalunya, però no per això deixa de ser inquietant per a tota la població.
L’acció dels treballadors s’afegia a la vaga de dies anteriors en un intent de mitigar la sangria constant de llocs de treball. Aconseguir mesures menys traumàtiques, compensacions, jubila-cions, etc., alguna petita conquesta que compensi el període d’angoixa que s’obre cada a dia a tantes persones.
La sensació d’impotència que el tre-ballador té davant la pèrdua del lloc de treball es veu multiplicada per l’altra impotència, la de veure que les ac-cions de protesta potser ajuden a la negociació, però no aturen el procés d’acomiadaments. Les protestes, va-gues, manifestacions, formen ja part de l’expedient, com un tràmit més, i les empreses i ja hi compten: presentació de l’ERO, protesta, negociació i aco-miadaments. La crisi actual no l’hem generada els
treballadors però som els qui ho pa-garem més car. Hi ha grans pressions nacionals i internacionals per reduir drets i millores aconseguides durant molts anys de tenacitat i reivindicació, i aquestes pèrdues s’emmascaren amb expressions indefinides: “flexibilitza-ció” vol dir menys compensacions per a qui perd la feina; “revisar el model de pensions” vol dir eliminar drets i rebaixar les jubilacions que percebran les generacions que ara han complert els 40 anys; etc. Aquestes pressions, que existeixen sempre, s’incrementen en temps de crisi i el més significatiu és que les demandes de “flexibilització” i “reformes” venen sempre dels sectors que tenen ben coberta la seva situació. Un exemple prou representatiu podria ser el de Jean-Claude Trinchet, presi-dent del Banc Central Europeu, que mentre demanava el 2009 “reformes” en el mercat laboral i congelació de salaris, el seu sou, que no és pas petit, creixia tres vegades l’IPC. Però el seu cas no és pas l’únic, encara que aquí no en farem pas una llista. L’objectiu d’aquest editorial no és pas fer una relació de privilegiats. Ja sabem que hi son. El nostre propòsit és solidaritzar-
nos amb el col•lectiu de persones que veuen com la seva vida fa passes enre-re i paga les conseqüències d’un model econòmic del qual no ha redactat les regles.La sensació d’impotència pot encara
incrementar-se veient com les mesu-res que es reclamen no van en la di-recció de corregir les desigualtats sinó de consolidar-les. Però això no ha de conduir a la renúncia i a l’acceptació dels fets. Les generacions que ens han precedit no ho van fer i ens van deixar unes millores aconseguides. Les gene-racions actuals hem de seguir el seu exemple i intentar evitar o suavitzar les mossegades que l’actual model econò-mic projecta ja sobre les generacions futures. En aquest sentit, en el de no renunciar als drets adquirits amb tants anys d’esforç, l’acció dels treballadors de Power Controls Ibérica mereix i ha d’aconseguir el recolzament de tot el municipi. Tota la ciutadania en som part interessada.
LA CRISI AFECTA A TOTHOM
c/ Prim, 3 - Tel. 93 833 03 62SANT VICENÇ DE CASTELLET
3
el poble
4
Les Escoles Públiques de Sant Vicenç de Castellet, seguint la proposta de mobilització unitària que formulen els sindicats d’educació, es concentraren el passat 27 d’abril davant l’Ajuntament de la nostra vila per a poder fer la lec-tura del manifest sindical i, posterior-ment, fer entrega d’aquest al consis-tori municipal i els seus diferents grups, per tal de proposar-los que ve-hiculin aquestes demandes al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Va ser una concentració petita però que, per primera vegada, va comptar amb membres de tota la comunitat educativa (pares, mares, mestres,...). A la mateixa plaça ja es valoraven les
properes accions a realitzar i com poder-les anar fent més massives, do-nat que l’objectiu d’aquestes mobilit-zacions no és altre que exigir, no no-més la millora de l’Educació Pública, ara ens toca exigir que la dotació de recursos, tan materials com humans, no disminueixi cada curs.
Aquesta mobilització va tenir la seva continuació el passat dia 6 de maig. La comunitat educativa de l’Escola Cal Soler es va tancar a partir de les sis de la tarda al centre. Durant la tan-cada, que va durar unes quantes hores, es va poder debatre i conèixer la si-tuació actual de l’Educació Pública. Un debat enriquidor per les aporta-cions de pares, mestres i represen-
tants sindicals. Es va concloure amb la necessitat de continuar aquest pro-cés d’informació, per tal que totes les famílies del centre coneguin els mo-tius d’aquesta lluita. Una lluita que acompanya a la que es lliura diària-ment per fer una escola pública de qualitat.
jbcb
PER LA MILLORA DE L’ESCOLA PÚBLICA
5
el poble
El passat dimecres 5 de maig van tenir lloc dos plens extraordinaris de l’ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.
En el primer es va aprovar el nou Pla Local de Joventut amb l’abstenció del grup socialista perquè considerant que pel temps d’elaboració del mateix, 8 mesos, el resultat no és suficient, amb mancances a les enquestes rea-litzades a la escola i a l’Institut amb dades no que no reflecteixen la reali-tat del jovent del municipi, un procés d’elaboració amb una manca de parti-cipació clara, i sobretot perquè no s’ha consultat a l’oposició i conside-ren que en el procés podrien haver aportat coses.
Un pla que preveu dos nous tècnics municipals un de joventut, que es de-dicarà a mantenir el Xamba al nou ca-sal, i un altre de inserció laboral de jovent, aquest últim és contestat per l’oposició, dient que si aquesta feina no pot ser complida pel Consorci de iniciatives del Bages Sud.
Al segon ple es va aprovar per unani-mitat el pagament de la nòmina d’un treballador social que no estava comptabilitzat als pressupostos i per motius legals, baixa del interventor, vacances del regidor, s’havia d’aprovar en un ple municipal.
Xabier Iglesias
Tal i com és habitual per Pasqua, enguany també sortiren al carrer els caramellaires del nostre poble, om-
plint els carrers de cants i balls. Fou el primer cap de setmana d’abril a cà-rrec de l’Esbart Dansaire Santvicentí, la
Societat Coral l’Estrella i l’Associació Musical Castellet. Acompanyem la no-tícia d’unes fotos de les actuacions.
CARAMELLES 2010
PLE MUNICIPAL DEL DIA 5 DE MAIG
Les opinions reflecti-des a les pàgines de El Breny, expressen única-
ment les opinions dels seus autors.
El Breny es reserva el dret de publicar els es-
crits que ens arribin, i de determinar la
prioritat de publicació.
NOTA INFORMATIVA
6
el poble
La participació a Sant Vicenç en la consulta popular sobre la independèn-cia va ser del 16,8%, amb rotunda vic-tòria del sí
La participació en la consulta popu-lar sobre la independència de Catalunya a Sant Vicenç de Castellet, el passat 25 d’abril, va ser del 16,8% (d’un cens de 7.308 persones, inclosos immigrants i joves de 16 a 18 anys). En total, es van aconseguir 1.227 vots, amb el següents resultats: el sí va ob-tenir 1.151 vots, que representa el 93,81%; el no va tenir 41 vots, que són el 3,34%; i hi va haver 35 vots en blanc, que són el 2,85%.
La valoració de Sant Vicenç de Castellet Decideix, l’entitat que va or-ganitzar el 25A, és molt positiva, ja que “aconseguir que més de mil perso-nes es mobilitzessin per anar a votar és tot un èxit”, sobretot, “tenint en compte els recursos limitats amb què comptàvem i la poca presència me-diàtica”. El més destacable, segons l’associació, ha estat “el suport que hem rebut de persones i entitats, sen-se esperar res a canvi, de forma total-ment desinteressada”.
La jornada del 25A es va desenvolu-par amb plena normalitat, sense cap incidència. Els col•legis electorals, el CEIP Sant Vicenç i l’IES Castellet, es
van obrir amb puntualitat a les 9 del matí i van mantenir les portes ober-tes fins a les 8 del vespre, quan es va portar a terme el recompte de vots. Durant el dia es van celebrar diverses activitats; vermut a càrrec de Ceps i Manduca, inflables per a la canalla, cercavila de la Colla de Geganters i concert amb The Other Face i mem-bres dels Strombers, que, a la tarda, va omplir d’animació la plaça Onze de Setembre.
A més, dos dies abans, el divendres 23, l’entitat va organitzar una gala cultural de Sant Jordi, al teatre del Coro, dirigit per Joan Maria Segura, i un concert, a Can Soler, amb El Caracol Cojo, Cent Durets, The Other Face i membres de Brigada Avel•lina, amb èxit de públic a tots dos.
Sant Vicenç de Castellet Decideix agraeix el suport de totes les perso-nes i entitats que d’una manera o altra
han participat a la consulta i als ac-tes previs de campanya, així com a la direcció de l’IES Castellet i l’Ajuntament per la seva col.laboració.
L’associació continuarà treballant amb l’objectiu de promoure la partici-pació ciutadana i el dret a decidir or-ganitzant periòdicament activitats d’informació.
http://www.facebook.com/#!/group.php?gid=150446388976
LA PARTICIPACIÓ A SANT VICENÇ EN LA CONSULTA POPULAR SOBRE LA INDEPENDÈNCIA VA SER DEL 16,8%, AMB ROTUNDA VICTÒRIA DEL SÍ
7
el pobleSANT VICENÇ DE CASTELLET
CELEBRÀ SANT JORDI AMB LA PRIMERA “MARATÓ
DE CONTES” OBERTA A TOTHOM.
Nois i noies, pares i mares, profes-sors i professores i avis i àvies po-dien explicar contes per a tot l’alumnat de les escoles de Sant Vicenç. A tra-vés d’aquesta activitat es vol pro-moure la lectura de llibres i contes entre els nens i nenes del municipi, coincidint amb la data assenyalada del 23 d’abril.
L’explicació dels contes es feia de manera simultània a la plaça de l’Ajuntament, a la plaça Farmacèutics Gelabert, a l’escola bressol El Niu i a la biblioteca a partir de tres quarts de 10 del matí i fins a les 5 de la tar-da. La cloenda de la jornada anirà a càrrec del grup d’animació ‘Mireia i Salut Vidal i Renom’ amb el muntatge ‘Contes de petons’ a un quart de 6 de la tarda a la plaça de l’Ajuntament.
CatPress
Quinze escoles d’arreu de Catalunya amb un total d’uns tres cents estu-diants, s’han immers en aquest taller de cinema, tan a nivell teòric com en les seves pràctiques. Tretze alumnes de IES Castellet del nostre poble hi parti-cipen, amb el suport de d’alguns del seus professors i la realitzadora de ci-nema Núria Aidelman.
Els tallers han constat de diversos exercicis: gravació del Minut Lumiere, pràctica experimental, pràctica central i el rodatge d’un curtmetratge d’una durada de 6 a 9 minuts.
Aquest projecte l’organitza l’entitat barcelonina A Bao A Qu. El final del mateix serà a l’Institut francès de Barcelona els dies 26 i 27 de maig, amb la projecció de tots els treballs.
Si voleu repassar els treballs inicials dels nostres alumnes, ho podeu fer a la pàgina:
http://blocs.xtec.cat/cinemaencurscastellet0910/
CINEMA EN CURS
8
el poble56è APLEC DEL PANELLET
SERVEI DE REPARACIÓ DE TOT TIPUS DE CALÇAT
Enguany, aquest primer de maig, l’Aplec del Panellet de Sant Pere de Vallhonesta, ha tingut dues vessants: la pròpia de la festa, i les restaura-cions de l’ermita.
La primera, o sigui, l’Aplec, ha estat extraordinària, s’han repartit més d’un miler de panellets, entre 900 i 1000 persones han pujat a gaudir d’aquest entorn tan verd i regat per las pluges d’aquests dies, que la majoria dels fo-rasters que ens varen visitar, ens van felicitar per cuidar tan bé, aquest en-torn tan bonic. Aquest any més florit que mai, perquè la festa ha coincidit amb la màxima floració dels lilàs que hi ha per tot l’entorn i principalment dos del quatre lilàs que ens envolten l’ermita, plens de raïms lilàs que om-plien amb el seu peculiar aroma tot el recinte de l’ermita.
També s’ha notat, molt jovent i molta quitxalla, juntament amb molts matri-monis que omplien de xerinola la feixa de la bassa i tots els voltants, a l’hora d’esmorzar.
La Santa Missa es va oferir a les 10 del matí i degut a l’amenaça de la pluja es va fer dins de l’ermita. Acte seguit es va procedir a la benedicció i repar-tició del panellet, que ha resultat molt fluida i sense embussos.
A continuació, l’onzena audició de Sardanes, a càrrec de la Cobla la Prin-cipal de Terrassa va ser tot un èxit, omplint fins i tot amb tres rotllanes,
la feixa de les sardanes, que enguany tenir un apoteòsic final amb cantada i repetició de “La Moreneta”, dedicada molt especialment a una imatge de la mateixa que dins la seva capelleta pre-sidia l’audició de les sardanes.
Com sempre, la gent del Centre Excur-sionista que fa més d’un mes que re-passen l’entorn i preparen la Festa, van haver de fer “mans i mànigues” perquè no es notés tant la “Crisi”, en el recap-te dels panellets, en van lluir amb el muntatge de la “taverna” oferint: entre-pans medievals, coques exclusives de l’Aplec, samarretes de marca, i aquest any la novetat del “codonyat” que to-thom ha provat, perquè era ecològic, molt barat i ben presentat. Tampoc hi
varen faltar els cafès, tallats i cigalons ben preparats.
A l’ermita, la secció de restauració i recerca del Centre Excursionista ha acabat d’enrajolar tan el terra com el darrera de l’altar, que feia anys que es-taven inacabats i en mal estat. També han fet el terra i una neteja total de la Sagristia, quedant un bonic espai que fins i tot i amb la col•laboració de Mos-sèn David, s’hi podria fer una mica de museu.
Però no solament el terra ha estat restaurat, sinó que la secció especialit-zada del Centre Excursionista ha recu-perat les dues llànties que tant llueixen amb la seva claror. Llànties que segons mossèn David: “Han estat donades, per
8
el poble56è APLEC DEL PANELLET
un veí, perquè llueixin a l’ermita de St. Pere de Vallhonesta”. El mossèn va re-collir la donació d’un veí que feia molts anys que la tenia i va confiar-ne la res-tauració, al millor tècnic de la secció del Centre, a qui tothom va felicitar per la feina tan ben feta, doncs d’unes llàn-ties arraconades i guardades (d’abans de la guerra), ha aconseguit que sem-blin noves i il•lumini tot l’altar, fent-lo més bonic.
Mossèn David, per la seva part ha fet fer una repassada a la teulada, canviant totes les teules trencades i tapant pos-sibles degoters, de tota la nau central, així com ha instal•lat el St. Pere de pedra, que queda a l’ermita, sobre un peu de pedra a la paret de l’abscís i ha portat un St. Josep situat també a la paret de la volta a l’esquerra, mirant a l’altar. Abans d’acabar, cal donar un sin-cer agraïment al Centre Excursionista, a l’Associació de Veïns de Vallhonesta, a les Pubilles, a l’Hereu, a l’Agrupació Sardanista, Carreters i Cansaladers, als Geganters, a la Parròquia, a la Di-putació, Ajuntament i també a tots als que varen participar en la festa, pel gran respecte i civisme que varen mostrar per l’entorn de l’ermita, ja que van deixar-ho tot com estava “net com una patena”, ni un petit arbre trencat, ni un paper al terra, moltes felicitacions a tots els assistents per aquets gran prova de civisme.
Moltes gràcies a tots.
Alfons
9
10
la columna
CINC MINUTSA un grup d’artistes madrilenys se’ls ha passat pel cap muntar una
exposició de l’art com a provocació.Llegint biografies de Miró, Picasso.... i altres reconegudes icones de
l’art, trobem una inquietud que es repeteix amb freqüència: l’art com a provocació, l’art com a eina per a fer ressorgir del nostre interior els nostres pensaments, sensacions i sentiments que, sovint, les forma-litats socials ens han fet enterrar en un racó. Les reaccions immedia-tes que tenim davant d’imatges, colors, textures, olors... són actituds espontànies que no han passat encara pel sedàs racional. Aquest és l’objectiu prioritari d’aquest tipus d’art.
Bé, doncs l’exposició a què feia abans referència, ja ha passat per diferents poblacions abans d’arribar a Manresa.
Consisteix a exposar pels carrers d’una determinada població uns car-tells negres amb unes frases escrites amb color blanc i amb grafismes àrabs.
Una de les reaccions que s’hagués pogut aconseguir hagués estat la de fer que la gent anés a buscar algun veí o veïna àrabs que els tra-duïssin la frase que els havia cridat l’atenció. Aquesta reacció potser podia afavorir la comunicació entre persones de cultures diferents. Po-dia ser una excusa per posar-te en contacte amb d’altres persones.
Però segueix essent una provocació i, com a tal, les reaccions són sempre diferents, depenent de les persones.
A Manresa, han aparegut els cartells pintats (tatxats per a ser més precisos) amb esprai. Les queixes ja han arribat a l’Ajuntament (de la mateixa manera que ha passat en d’altres poblacions).
La provocació ha tingut una reacció. Parles amb la gent i el primer que et comenten és que, com a mínim, podien haver posat una traducció del text al costat del cartell. Tenim dret a saber què hi posa.
El que està clar és que no es pot presentar prèviament al públic una experiència d’aquesta mena per a explicar quins són els seus objectius perquè, evidentment, això faria que l’experiència, com a tal, perdés tot el seu sentit.
Però si analitzem les reaccions que ens ha provocat, podem aprendre moltes coses de nosaltres mateixos. Si l’escrit hagués estat en rus, alemany, finès o swahili, haguessin
aparegut les pintades amb esprai? No hi ha d’altres cartells publicitaris amb frases escrites en idiomes que no tothom entenem?
Podem ser socialment correctes, però què s’amaga realment al nostre interior?
Què ha influït en aquestes reaccions? L’allau recent de la immigració d’una cultura que ens és llunyana o desconeguda? La influència d’idees que ens inculquen els mitjans de comunicació? El fet de no conèixer unes paraules que ens és necessari desxifrar? La por a ser ofesos, sen-se tenir opció a defensar-nos?
Aquest tipus d’experiències ens poden ajudar a conèixer millor la reali-tat que ens envolta però, el més important encara, ens ajuda a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos. Què hi ha realment al nostre interior? ELENA FRANC SIS
de les florsel racó
Carrer Gran, 54 - Sant Vicenç de Castellet 08295Tlf. 93 833 06 12
Flor talladaRams i centresNúvies i celebracionsPlantes d’interior i exteriorProjectes per a particulars i empresesDissenys personalitzats
CASA CALLIS
RESTAURACIÓ I PINTURACLASSES PER A ADULTS I NENS
C/ Mestre Aubert, 608295 Sant Vicenç de Castellet
93 833 09 00 / 619 99 43 16
10 11
humor
Els acudits no expressen l’opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.
Sismògrafs avisarenl’epicentre no es va concretari al país més pobre d’Amèrica
un Tsunami el va arrasar.I això va passar aquell diacreant destrucció i tristesa
Haití paradís i pobresa.Haití hemisferi occidental,
que el 25 de generla pobresa hi va fer mal.
Moments de pànic i angoixade desconcert i de dol,
que ha portat a tot un poblea plorar sense consol.
No és perdre uns bens materialssón mil dolors compungits,
és mirar un cel sense entendreés mirar la buidor dels sentits.
És sentir-se despullat,caminar per caminar,
mirant un entorn de runesi sense saber on anar.
Però hem de crear una cadenaque arribi a tots els germans,
i les llàgrimes que brollenles eixuguin les nostres mans.
Perquè nosaltres ens queixem de vici,estem de crisi però no ens falta res,
tenim el cotxe a la portai diners per fer un cafè.
I quan s’ha perdut la il•lusiói també les ganes de viure
donem un xic del que ens sobrai fem-los arrencar un somriure.
Tan sols un granet de sorra,molts granets fan una platjai si ens unim tots els pobles
els arribarà l’oratge.I el cor se’ns eixamplarà
quan junts mirem cap el cel,mirant els dolços somriures
quan ens transportarà un estel.I al lluny sentirem ressòd’unes veus d’agraïment
que ens faran sentir orgullososd’alleujar el seu patiment.
I avui quan s’apaguin els llums de festai ens diem adeu amb les mans,
nostres cors lluiran feliçosd’haver ajudat a uns germans.
Dolors Botines
poesiaTSUNAMI 25 DE
GENER 2010
EN QUIM ARRIBA AL NEPAL (1)
el reportatge
12
Ja hem arribat al Nepal !!
Hem viatjat de nord a sud del Tibet, creuant l’imponent Himàlaia, deixant el sostre del món a les nostres esque-nes, amb el record d’aquest poble que ens ha acollit molt amablement i de l’increïble cel blau, com l’oceà, que ens ha estat acompanyant amb les seves meravelloses tonalitats.
Nepal, com actualment el coneixem, és un país relativament nou. És un dels països més pobres del món. Tot i amb això, ens consta que és un dels destins escollits pels tibetans en la seva fugi-da cap a una situació millor
Volíem poder documentar l’èxode que el poble tibetà ha de fer per poder tro-bar una llibertat i uns drets que durant
tant de temps se’ls ha negat. però no ens va ser possible, entre d’altres co-ses perquè amb la nostra presència po-díem posar en perill nens, guies i tota la xarxa que hi ha muntada per aquest propòsit. . Era massa el que podríem perdre per les represàlies del govern militar. Són d’aquells moments en què has de fer balanç i deixar de banda el sentiments i pensar que queda molt de camí i vies alternatives per a lluitar.
Massa persones han mort en aquest camí. Encara avui, a la Xina, practiquen execucions publiques i tortures terri-bles. Així que, a l’últim moment decidim creuar la frontera legalment i continuar el nostre treball de recerca des de te-rres Nepaleses per més seguretat .Vo-lem arribar a la frontera i esperarem la
arribada dels nanos després de creuar l’Himàlaia.
Mentre estem creuant el pont que se-para aquest dos països, un sentiment d’alegria ens corre per tot el cos, per tota la tensió que hem viscut durant la nostra estada a la Xina.
Els primeres moments al Nepal han estat un canvi radical d’escenari. Hem arribat a un altre món: les seves ex-pressions, el color de la seva pell, el color vermell de la tika que exhibeixen als seus fronts i el perfum de les gar-dènies que simbolitzen l’hinduisme i la seva mitologia.
Un cop a l’autobús direcció a Katmna-du, la capital del Nepal, i mirant el que ens envolta, sento que és l’inici d’una nova aventura i una introducció a l’Índia de Gandhi.
De camí, xerrant amb la gent de l’autobús, ens informen que és el fes-tival de Thair, conegut com el festival de la llum. Quina sorpresa!! A la nostra arribada, la ciutat ens regala un espec-tacle de focs artificials pels seus ca-rrers plens de pols. A les fosques, les espelmes il•luminen la ciutat, donant vida a les ombres que ballen entre si en les parets dels temples i les façanes. L’ombra de l’hinduisme ens acompanya tota la nit.
Quin viatge! Quines sensacions noves corren pel nostre interior! La curiositat ens provoca ganes de submergir-nos en aquest nou món de castes, gastro-nomia, religió, política i ètnies.
Si mai us afarteu de tanta caputxeta,
12 13
el reportatge
patufet..., us recomano que compreu per als menuts de la casa, algun lli-bre sobre les històries dels déus, les vaques sagrades, persones amb caps d’elefant... que apareixen en la mito-logia de l’hinduisme. És un espectacle imaginatiu sense fi!
El primer mati l’hem passat inten-tant comunicar-nos amb el Rasu, un noi nepalès que treballa en projectes solidaris. Ens vam posar en contacte amb ell, gràcies a un gran amic que van conèixer a la Xina i que ens va facilitar el seu mail. El Rasu ens ha dit que ens poséssim en contacte amb ell, en arri-bar a Katmandu i que estaria encantat d’ajudar-nos en tot el que pogués.
Mentre l’esperem, al cor de la ciutat, podem observar la pobresa en el seu estat més pur: nens desnodrits dormen a les entrades dels temples, persones amb malformacions demanen diners pels carrers, deixalles per tot arreu, rierols contaminats on el bestiar beu i on les persones es dutxen en mig d’una olor molt forta a putrefacció, gossos moribunds i el moviment de partits po-lítics extremistes (Maoistes).
El Rasu arriba en mig d’aquest caos, amb un gran somriure, i ens fa una forca abraçada. Els seu ulls, plens de felicitat, confirmen el que no para de repetir: Què content estic de conèixer dos nous amics!
Ens porta a fer un te en un petit bar on és increïble la quantitat de brutícia i el greix que cobreixen els fogons i les pa-rets: tota una obra d’art, amb un sabor indescriptible al que ens haurem d’anar acostumant.
Ens explica que porta més de 5 anys treballant pel seu propi compte amb un grup de nens i nenes que viuen al carrer. Ell els fa classes diàries de nepalès i d’anglès i, després de cada classes, els ofereix un te amb llet.
Ens parlar del problema que pateixen aquest nens i de la seva addició a la cola que és el principal motiu que els exclou de les ONG dedicades als nens que viuen al carrer i dels seu progra-mes de reintegració social. Aquest
producte, procedent de l’Índia, es diu “dendrite” i és una cola que venen en qualsevol sabateria o negoci.
Ens convida a anar amb ell a veure del què parla i nosaltres hi estem d’acord, sentint aquella sensació de shock emo-cional que ens ha transmès un sol dia a la ciutat. De camí, comprem uns llapis i llibretes. Ens comenta la inestabilitat política que actualment pateix el seu país, amb un govern jove, de 4 anys de antiguitat, després d’una guerra civil que va durar 10 anys.
Passem per temple hindú més gran del Nepal ‘’ Pashupatinath’’ on diuen que van trobar el cap de Shiva, el déu de la creació i la destrucció. Un fum blanc s’enfila per les parets del tem-ple. En passar per una porta, des d’on es veu l’interior, podem observar cos-sos humans cremant sobre un llit de fusta. Ens endinsem en un parc on es pot veure un grup de nens i nenes as-seguts en rotllana. En veure’ns, vénen corrent. És evident la seva curiositat en veure uns estrangers. Ens fan un munt de preguntes i aprofitem per començar les classes d’anglès.
Hi ha nens amb ferides infectades i d’altres amb una bossa a la mà, inha-lant la cola i això que són les 3 de la tarda. Ens expliquen que treballen per la nit, recollint materials reciclables que una deixalleria del mig de la ciutat els compra per quilos. Amb els diners compren cola i menjar.
Molt d’aquests nanos han estat aban-donats al mig de la ciutat per les seves famílies; d’altres han escapat de casa per la violència domèstica causa de l’alcohol, i d’altres per l’efecte d’atracció que té una ciutat, pensant que hi troba-ran més oportunitats laborals.
Després de la classe ens acomiadem del nens i del Rasu fent un te plegats.
De camí al hostal el silenci ens acom-panya durant tot el trajecte. Seiem un moment per intentar assimilar tot el que acabem de veure i d’escoltar. La cruel realitat procedent de la pobresa, on no existeix cap llei que protegeixi aquest nens. Viuen una gran discrimi-
nació social pel sistema de castes que porta aquest nens i nenes a un forat sense sortida.
Arribem a l’hostal amb el senti-ment amarg que fa temps que és part d’aquest viatge. Què cruel és la realitat del món en què vivim! El Rasu com mol-tes altres grans persones que ens hem anat trobant pel camí, ens ha motivat a voler lluitar per aquest món de tots.
Jo vull compartir tot el que els meus ulls veuen amb vosaltres perquè siguem conscients de com en som d’afortunats de tenir portes a les oportunitats, a l’expressió, a ser estimats, a millorar...
De moment, hem decidit quedar-nos aquí per poder conèixer millor la situa-ció i, sobretot per poder treballar amb ONG i lluitar amb el nostre petit gra de sorra.
Estem organitzant un festival solidari per a recollir diners per a tota aquesta canalla, si més no, per a proporcionar-los una mica de menjar, roba, calçat... i ajudar-los a afrontar una mica millor les baixes temperatures de l’hivern.
Quim Martínez
Envia els teus correus a:
entitats
El dia 2 de maig de 2010 a Sant Vi-cenç de Castellet es va celebrar el Dia de la Mare davant el monument que l’any 2001 es va inaugurar l’escultura que es va posar al Parc de Sant Joan. L’Agrupació agraeix a totes les entitats i particulars per les ofrenes florals que aquest any han dipositat en l’escultura del monument.
Varem estar acompanyats pel batlle de Sant Vicenç, Sr. Joan Manel Garcia
i Campillo, la Regidora de Cultura i de-més regidors, també assistí a l’acte el Mn. David de Vargas, que varen dirigir unes paraules.
En aquest acte es va lliurar una placa a la viuda del Jaume Dalmau q.e.r. que va ser un dels promotors per fer aques-ta festa i la corresponent escultura,
l’Agrupació Artística i jo personalment, estem molt joiosos d’aquesta obra.
Sant Vicenç de Castellet, maig de 2010.
PresidentaEngracia Santiago i Sanmartí
OFRENA AL MONUMENT A LA MARE
C/Poeta Maragall 12 bxs. 08295St. Vicenç de Castellet.
INSTAL•LACIONS ELÈCTRIQUES EN GENERAL DOMÈSTIQUES I INDUSTRIALS
INSTAL•LACIONS DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES.
INSTAL•LACIONS DE XARXES INFORMÀTIQUES
INSTAL•LACIONS ALARMES
INSTAL•LACIONS TELECOMUNICACIONS
MANTENIMENT INDUSTRIAL I AVARIES EN GENERAL.
INSTAL•LACIONS D’ENLLUMENAT PÚBLIC.
INSTAL•LACIONS D’AIRE CONDICIONAT I REFRIGERACIÓ INDUSTRIAL.
Telf: 93.833.29.29
14
15
entitatsLA PENYA AMB HAITÍ
La penya Blaugrana de Sant Vicenç de Castellet ha fet lliurament de 500 euros, al jugador del F.C. Barcelona DANI ALVES, recollits en el sorteig d’un pernil el passat mes de febrer durant el dinar de la calçotada en solidaritat amb els damnificats pel terratrèmol d’Haití. El
jugador del F.C. Barcelona DANI ALVES, està vinculat a una campanya d’ajuda a Haití de recaptació de fons mitjançant Global Humanitària.
Al lliurament que s’ha fet el dia 22 d’abril ha estat possible fer-lo perso-
nalment gràcies a l’ajut del recuperador del Barça Juanjo Brau i hi han assistit el president de la Penya Josep Gomá-riz, i el membres de la directiva, Vicenç Forns, Manuel Alonso i Joaquim Casa-juana.
Mai havíem estat a Cal Gallifa. Aquest lloc, és el centre cívic de Sant Joan de Vilatorrada, una Sala Polivalent on s’hi poden fer diferents activitats, ja que les butaques del teatre poden bellugar-se a discreció, fins quedar-se amagades per tal que el local estigui disponible per ballar, fer-ne exposicions, xerrades, etc…
És en definitiva una antiga nau tèxtil amb estil, molt llunyana de la nostra sala de Can Soler.
El dia 24 d’abril, dissabte a la nit, el Cul-i-seu va participar en el primer concurs de teatre amateur de Sant Joan de Vila-
torrada, amb l’obra “Beckenbauer”, fins ara només s’havien atrevit a organitzar mostres de teatre, però enguany han anat més lluny, el grup nostre ha cregut oportú portar aquesta comèdia “dispa-ratada”, on els embolics, l’erotisme i la televisió hi juguen un paper important. Una obra senzilla, sense gaires preten-sions, on els actors ajuden a treure més suc del que realment hi ha. Impacta el final, increïblement…… diferent.
Ens deien els del grup de teatre lo-cal que sempre hi ha hagut força pú-blic, però aquest cop no ha estat el cas, n’hi ha hagut molt poc. Justament
aquest dia, al costat del edifici (hi ha una plaça molt gran,) s’hi feien activi-tats variades, sobretot pel públic més menut, tot dins dels actes del dia 25 pel Referèndum o Consulta sobre la In-dependència a Catalunya.
Cal dir que, a pesar de la poca gent tot va anar bé, no és una obra molt llar-ga, ni gens pesada, però en tot cas li toca al jurat del concurs decidir, si els actors van realitzar bé la seva feina.
Haurem d’esperar doncs el resultat de la cloenda que es farà properament al mateix Can Gallifa
Gemma
CUL-I-SEU A SANT JOAN DE VILATORRADA
16
entitats8a TROBADA D’INTERCANVI DE PLAQUES DE CAVA
El proppassat diumenge 2 de maig, l’ associació cultural i gastronòmica Ceps i Manduca, va celebrar la vuite-na Trobada d’ Intercanvi de Plaques de Cava a la sala polivalent de Can Soler.
La previsió era que seria una matinal plujosa i freda, però no va ser així i vàrem poder gaudir d’ una trobada-es-morzar amb perfectes condicions.
La trobada va començar puntualment a les 9 del matí igual que l’ esmor-zar popular, que aquest any, com ja en fa vuit, vàrem tornar a fer la copa de cava gravada, molt preuada pels col•leccionistes amb l’ anagrama de l’ associació Ceps i Manduca i amb la data de la trobada. Es varen servir més de 100 esmorzars de pa amb tomàquet i botifarra.
Cap a migdia va ser el punt de màxima afluència de públic, unes 500 persones
s’ aplegaren a la sala polivalent, entre col•leccionistes, socis i curiosos. Va ser llavors quan el Sr. alcalde Joan Ma-nel García i el sots-president de Ceps i Manduca, Sr. Josep Lluís Arcos, varen fer el tradicional brindis de presentació de la nova placa de la col•lecció “Es-pais Santvicentins”, que aquest any va dedicada a l’ Estació del Nord, amb mo-tiu del 150è. aniversari de l’ arribada del ferrocarril a la nostre població.
Amb aquesta placa ja són 7 les edi-tades. I per cert, molt buscades pels col•leccionistes: el 2004 va sortir la primera que va ser Castellet, el 2005 Sant Pere de Vallhonesta, el 2006 Sant Jaume de Vallhonesta, el 2007 el monument a Anselm Clavé, el 2008 la Plaça de l’ Ajuntament, el 2009 amb motiu del 25è. aniversari dels gegants de Sant Vicenç, el Marià i la Paula i en-guany l’ abans esmentada de l’ Estació
del Nord. Aquest any s’ han embotellat 504 ampolles i si algú encara no la te, pot posar-se en contacte amb l’ as-sociació a www.cepsimanduca.cat i li faríem arribar. També visitant el nos-tre web, podreu veure les més de 100 fotografies fetes el dia de la trobada de plaques i de la resta d’activitats que s’han fet. Recordar també que si algú s’ ha engrescat i vol començar la col•lecció dels “Espais Santvicentins”, l’ associació encara té alguna ampolla d’ anys anteriors, tot i que de les primeres edicions ja estan esgotades.
Ceps i Manduca vol aprofitar aques-tes línies per donar les gràcies a tots els que d’ una manera o altre vàreu col•laborar a fer d’ aquesta trobada una de les més importants i reconegudes del nostre país.
El dia 28 de març de 2010, a la sala d’actes de l’Ajuntament, s’inaugurà la XVll DIADA DE L’ART, amb una exposició on hi hagueren gran quantitat, d’artistes representats amb les seves obres.
En aquesta exposició hi haguera obres de pintures realistes i abstrac-tes, així com també hi va haver obres de l’escultora Concepció Boris (autora del monument a la mare), i de l’artista santvicentina Elisa Arimany, que va presentar una obra de ferro com es el seu estil.
Igualment tots els socis assistents van exposar les seves obres, l’acte va co-mençar amb unes paraules d’agraïment de la Presidenta de l’Agrupació Sra. En-gràcia Santiago a tots els assistents i per l’esforç realitzat pels artistes que han participat en l’exposició.
Seguidament prengué la paraula, l’alcalde de Sant Vicenç Sr. Joan Manel Garcia Campillo, que fou acompanyat, per diversos regidors.
També i participà l’artista manresà Ig-nasi Corrons, el qual en el seu discurs, valorà a totes les persones que valoren i creuen en l’art, cosa molt important en aquest mon que vivim.
A la tarda es va organitzar un espec-tacle multicultural, on hi van participar
diverses entitats santvicentines, ja que la recaptació es va fer a benefici dels damnificats d’Haití.
Van participar-hi
•Societat coral l’Estrella (màgia infan-til)
•Tot Dansa
•Grup de ball Luciana
•Coro Rociero
•Casa d’Andalucia
•Dolors Botines (Poesia)
•Diego (Cantada d’havaneres)
A l’acte, també hi participaren enti-tats d’altres indrets, que volgueren, col•laborar amb Haití, com van ser:
•Coral Camins (Cerdanyola del Va-llès,)
•Grup de Sevillanes (Manresa)
•Grup de dansa de la santvicentina Montserrat Camps (Navarcles)
Aquest acte fou presidit per la diputa-da al Parlament de Catalunya per CiU, Sra. MONTSERRAT RIBERA, que feu un breu parlament, agraint la iniciativa d’aquesta entitat.
La recaptació neta obtinguda a la ta-quilla per l’espectacle, va ser de 435€,
que fou ingressat en un compte de La Caixa.
AGRUPACIÓ ARTÍSTICA DE SANT VI-CENÇ DE CASTELLET
Comunicat :
A la darrera Assemblea General de socis de la Colla Gegantera de Sant Vicenç de Castellet, celebra-da el dia 26 de març de 2010, es va produir un canvi en la composició de la Junta directiva de l’entitat, quedant ocupats els càrrecs per les següents persones :
-President: Oriol Sardà
-Vice-president: Antonio Rueda
-Secretària: Ester Puigmal
-Cap de Colla: Joan Riudalbas
-Tresorera: Susanna López
-Cap de Grallers: Jèssica Rebollo
L’assemblea va aprovar la com-posició de la nova junta per una-nimitat.
17
entitatsDIADA DE L’ART DE L’AGRUPACIÓ ARTÍSTICA
DE SANT VICENÇ DE CASTELLET
NOVA JUNTACOLLA GEGANTERS
18
veïns
Maria Vilaseca i Bagués, una veïna de Sant Vicenç que, encara que no és nascuda aquí, ja fa anys que hi viu. A més, a format la seva família amb Antoni Vilaseca, tot això, ens diu que ja es pot considerar santvicenti-na. La Maria ja és molt popular i co-
neguda de tota la gent gran de Sant Vicenç, ja que havia tingut un negoci: “El petit Supeco”, la botiga al carrer de Creixell, a més de ser una persona amb molt bon caràcter. Té tres filles i un fill, que també són molt coneguts al poble.
Ja sabem alguna cosa de la seva vida per mediació del seu pare el Fidel, i del seu espòs, el “Toni”, entrevistats als Brenys 243 i 228/229, però penso que es millor que ens en doni detalls ella mateixa.
—Vaig néixer a Castellbell i el Vilar, l’any 1937, em caso amb l’ Antoni l’any 1966 al mes de maig, i anem a viure a Manresa, a correus, al mateix edifici, ja que el Toni hi estava destinat per motius de la feina. Mentrestant varen néixer, la Dolors i la Montserrat, i degut que l’habitatge de correus no estava en massa bones condicions, anem a viu-re a un pis de la carretera de Vic, però
tampoc estava amb les condicions que volíem, principalment al Toni no lo agradava ni mica, ja que no tenia bona situació perquè ens toques el sol. Pen-sant i buscant solució, decidim venir a viure a Sant Vicenç, ja que disposàvem de pis de propietat. No era massa gran i a més, tenia el desplaçament diari a Manresa el Toni, però la nostra decisió va ser venir. Per tant, fa uns trenta-cinc o trenta-sis anys que estic situada a Sant Vicenç. Tenim dos fills nascuts a Manresa i dos a Sant Vicenç.
—Felicitats per ser tan productius amb procrear la família. Estan amb vosaltres?, vull dir, si els teniu a pro-pet, i si teniu nets.
—La Dolors és la que tenim més lluny. Viu a Noruega, la Montserrat esta al costat de casa, la Sílvia i el Toni a Manresa, però és com si estesin aquí, i en quant a nets, en tenim tres i un que ve de camí, el net gran el Pol, aprofito per fer-ne una mica de propaganda, es un bon esportista, ja estat posat a les pagines del Breny per aquest motiu, els altres són més joves: dues nenes i es diuen Nadia i Uma, el que està per arri-bar no sé com es dirà.
—Estàs satisfeta d’haver vingut a Sant Vicenç?
—Molt, no en tinc cap mena de queixa; durant l’etapa de botiguera del Petit Supeco, em va servir per conèixer amb més intensitat a una bona part de la gent de Sant Vicenç, especialment a les dones, ja que eren les que més fre-qüentaven la botiga, n’estic molt con-tenta. A més, va ser durant uns anys, un al•licient per a treballar i sostenir a la família que estava pujant, ja que jo no tenia altra manera de treballar si no era a “casa”, en fi, entre tots ho vàrem anar fent tot.
—Encara que ja no tens la feina de botiguera, i ja que teniu la família si-tuada, que calculant tot plegat, pujant quatre fills, i la feina, de segur que no podies “tenir droperia” ni perdre el temps, és de suposar que estaràs activa amb d’altres activitats actual-ment?
—Gràcies a Déu si, i que em conservi
la fortalesa que encara disposo, de moment. A banda que estic cuidant la casa, faig de pagesa a Marganell on hi tenim terres, arbres fruiters una qua-rantena, cultivem hortalisses, verdura, i tenim molta feina, i es pot dir que jo sóc la pagesa, ja que al Toni la salut no li permet fer algunes feines. Jo li dic: “mentre em portis amb el cotxe a l’hort, ja en tinc prou”, en algunes feines (las més fortes), hi col•labora el nostre fill, el Toni, però jo de moment en sóc “la pagesa”. Si tot això és poc, també em dedico a estudiar pintura a l’oli a Manresa, faig quadres; canto a la Coral l’Estrella de Sant Vicenç; també per-tanyo al Cor Parroquial de Castellbell, això esta a càrrec del mestre Francesc Vila, amb els seus antics alumnes; tam-bé vaig a l’Esplai de Sant Vicenç a fer el taller de Memòria; cada dia camino una hora en companyia de l’amiga Rosa Sardà, i de passada fem petar la xe-rrada, que a les dones és el que ens dóna vitalitat, l’enraonar (de totes ma-neres, d’homes n’hi ha que tampoc es queden curts); també estic cuidant els nets quan es precisa, gràcies a Déu, de moment. El pare no m’ha deixat grans propietats però tinc la seva fortalesa i activitat; el pare morí als 97 anys i va esser molt fort i valent, fins que la vida li va dir: “Prou, Fidel”. També tinc un germà que es diu Domènec i esta vivint a Castellbell.
—Algun cas rellevant a la vida?
—La vida està plena de casos, però, a vegades és millor no pensar-hi. A la vida em sembla que sempre s’ha de pensar en positiu, encara que algunes vegades costa, i com a “cas extra” de moment, no en tinc de cap. El què de-mano que Déu és que ens doni salut i anys de vida per a tota la família.
Maria Vilaseca i Bagués nascuda a Castellbell, va viure un temps a Man-resa, i ja fa trenta-sis anys que esta a Sant Vicenç on, en companyia del seu marit han format una família, ja es pot considerar santvicentina.
Gracies per la teva col•laboració, Ma-ria.
Esteve Lafont
18 19
esportsL’EQUIP DE MADERAS SANT VICENTE FA LA SEVA PRESENTACIÓ
La formació ciclista Maderas San Vicente, que forma part de l’UC Sant Vicenç de Castellet, va presentar-se dies enrere. Està format per Rubén Almansa, Carlos Almansa, Josep Maria Roselló, Daniel Espín, Abel Blanqué, Ignasi Mangues, Santi Mangues, Al-bert Estrada i Ramon Comella i Carlos Sánchez, Carles Casas, Javier Olmedo, Carles Lorente, Josep Mominó, Jordi Giralt, José Sánchez i Rafa Lavado , a més de Samuel Garcia. També tenen el patrocini de Joieria Mominó, Trans-portes Carmelo Espín, Construccions Escorsell, Perruqueria Estrada i Forn L’Espiga. Un dels objectius d’aquesta temporada és potenciar l’especialitat de carretera i la introducció en algu-nes proves competitives.
RÀNQUING CLUB HOQUEI CASTELLETPer segon any consecutiu, la Genera-
litat de Catalunya ha elaborat una llista per determinar, segons paràmetres tan objectius com és possible, un rànquing anual de clubs, en el qual no entren els equips professionals. Rànquing a partir de mèrits competitius, organit-zatius i d’integració. La llista també valora paràmetres que no són tan de-rivats dels resultats esportius com ara
l’organització d’esdeveniments. Tam-bé es premia la presència d’esportistes de programes com l’ARC (Alt Rendi-ment Català) o becats, i la implicació en la pràctica esportiva per part dels esportistes discapacitats; la presèn-cia d’equips femenins; esportistes amb presència en seleccions i en compe-ticions internacionals; increment de llicències...
En aquesta llista, el CLUB HOQUEI CASTELLET ocupa el lloc 549, un molt bon lloc i que s’entén per una feina ben feta per part de tota la família del Club.
Alguns dels principals Clubs Catalans i el seu rànquing segons el llistat son:
1 F.C Barcelona 2532.752 R.C. Polo de Barcelona 2111.703 G.E.i.E.G 1590.8517 C.Natació Sant Andreu 759.2022 Futbol Sala Gironella 640.8529 Reial Club Deportiu Espanyol 499.2037 Club Natació Manresa 459.4070 Club Bàsquet Olesa 340.3588 Club Esquí Puigcerdà 306.05103 Club Atlètic Manresa 275.20165 Tir amb Arc Olesa 210.15222 Club de ball Esp.Swing Manresa 173.15388 C.B. i Unió Manresana 121.80414 Associació La Salle Manresa 114.45493 C. Exc. de la Comarca del Bages 96.35537 Club Bàsquet Artés 88.70549 Club Hoquei Castellet 86.90
653 Igualada Club Hoquei 72.10712 Club Taekwondo Castellet 65.25738 Centre d’Esports Manresa 63.551337 Club Bàsquet Castellet 38.551351 Club Natació Castellet 38.001825 Club Hoquei Navarcles 27.501955 Club Esportiu Futsal Vicentí 25.402030 Moto Club Manresa 24.652242 C. Excursionista St Vicenç de C. 22.052296 Ass. Futbol Sala St Vicenç de Cast. 21.402403 Club Petanca St Vicenç de C. 20.202494 Club Karate Sant Vicenç 18.302653 Hoquei Club Piera 15.203555 Soc. Pescadors St Vicenç de C. 10.203958 C.F St Vicenç de Cast. 7.004709 Club de Pesca Olímpic Castellet. 0.104751 Club Triatló Manresa 0.10
Lloc Club Punts Lloc Club Punts
EL BASTERS’ocupava de la confecció d’atuells per a ca-
valls, mules i matxos. Durant molts anys, al carrer gran hi va treballar en Llurdés. Hi tenia el seu taller, que es va anar completant amb una boti-ga dedicada a la venda, i reparació si calia, de bolsos, sarrons, cinturons i tot allò que estava més o menys relacionat amb la seva activitat.
20
col·laboracionsOFICIS, UNA CRÒNICA SENTIMENTAL (3) per Antolina Vilaseca
EL BOTERAl Fuster Vilarasau li deien “el boter” perquè
una part important de la seva feina era la de fer bótes per posar-hi el vi. A Sant Vicenç, a més dels magatzems de vi Rosendo, encara actius, la majoria de famílies tenien vinya i es feien el vi per al seu consum personal. Aleshores el boter era l’encarregat de fabricar les bótes per als seus clients.En Josep Vilarasau tenia un aprenent, l’Esteve
Planell, que més endavant es plantà com a fuster i reparador de bótes al carrer 1 de maig. A la fusteria del carrer Zorrilla (ara Pompeu Fabra), que encara està en actiu, s’hi feien moltes més coses a més de bótes, portes i finestres. La més artística era la confecció de mobles ornamentats amb baix relleu i incrustacions de marqueteria. En Josep tenia una vena artística notable i que expressava de forma diversa. De jove va ser aficionat a la música i a la pintura. Tocava el violí i ell mateix es confeccio-
nava els instruments.Després de la Guerra Civil, que trinxà tantes coses, abandonà definitiva-
ment la faceta musical i pictòrica, i se centrà en les feines d’utilitat quoti-diana.
Treballà a la fusteria en Pasqual Embid, notable artesà i un artista en la confecció de mobles corbats amb filigranes. En Pasqual va tenir durant molts anys la botiga a la carretera, al costat de l’actual bar Cosmos.També treballaren amb
en Vilarasau en Josep Yagüe, en Sabata i en Salvador Cots. Aquest últim, com a bon aficio-nat que era a l’aeromodelisme, es construïa els seus avions per enlairar-los cel enllà amb un grup d’amics santvicentins, tots ells aeromodelistes.
LA VEREMAPel setembre, abans de collir el raïm, el meu pare convidava la famí-
lia a passar la tarda a la vinya. Mentre els ensenyava les diferents plantes, els feia les explicacions pertinents: aquest any els ceps venen molt carregats, però el raïm no és tan dolç com altres anyades, ja que les abundants pluges que vàrem tenir a l’agost l’han aigualit”. “Els ametllers, pel culpa de les glaçades tardanes, que varen matar la flor, no tenen tantes ametlles com l’any passat”.La Filo, amb els seus fills en Ramon i la Ventureta, se l’escoltaven
amb atenció, mentre, passejant entre terrossos, ceps, ametllers, oliveres i algun que altre arbre fruiter, amb una falç petita a la mà el meu pare anava collint d’ací i d’allà moscatell, picapoll i altres espècies que anaven a parar al cistell dels convidats. Després, a casa, faríem un berenar sopar amb tota la família gaudint de la mútua companyia. L’endemà solia començar la verema: es llogaven quadrilles de gent que anaven a les vinyes a collir el raïm i el
carro de Cal Rabitxol perquè traginés les portadores carregades de fruita fins al pati de Cal Diputat, on aboca-ven el raïm a les tines per ser trepitjat amb els peus. A casa hi havia dues tines profundes, de forma rectangular, cobertes amb taulons de cap a cap, sobre les quals
es tirava el raïm. En trepitjar-lo, el suc s’escolava per les escletxes de les fustes cap a dins, on es quedava perquè fermentés i el most es convertís en vi. Les raspes i pellofes del raïm s’introduïen a la premsa per treure’n la mica de suc que encara hi quedava i aprofitar-lo al màxim. Això sí que era una festa! Venia tota la canalla de la barriada a trepitjar i fer anar la premsa.La quitxalla, al temps de la verema, en sortir de l’escola fèiem un recorregut per diferents cases per anar a
trepitjar raïm: Ca l’Ismael del Pujolet, Ca l’Escolies al carrer Maria Ginferrer, Cal Peretons, darrere l’ajuntament, Cal Bosc, al passeig Balet, Cal Rabitxol, Cal Pasqual, a prop de l’església... La fortor i les taques de la verema, junt amb el fet d’arribar tard a casa, ens havia fet guanyar més d’un clatellot per part de les nostres mares.
EL CARROSSEREra l’ofici de construir i
reparar carros. A Sant Vi-cenç els germans Genescà varen tenir el seu taller al carrer del Dr. Trias, on ara reparen bicicletes. Tenien una farga on treballaven el ferro i junt amb el fuster construïen carros i tartanes, que en aquell temps es feien servir per trans-portar persones i coses. Molt a prop de Cal Genescà, hi havia les cava-llerisses de Cal Moll, que disposaven d’una bona colla de carruatges per traslladar mercaderies d’una banda a l’altra de la geografia.
EL FIDEUERCom el seu nom
indica, era l’ofici de fer pasta. Predo-minava la forma de fideu, des de la mida més prima, coneguda per “cabell d’àngel” fins a les més gruixudes. A Sant Vicenç hi havia una fàbrica, dita Cal Estiragués, al carrer Soler Puig-dollers, on feien tot tipus de pasta per vendre a diferents llocs del territori i on anava la majoria de botiguers del poble a proveir-se.
Recordo també un home que vivia al començament del carrer Sant Joan que només feia fideus, i segura-ment per aquesta raó era conegut per “el fideuer”. Els posava a assecar fent tirallongues molt llargues que anaven de cap a cap d’una cambra on tenia la màquina i els estris que feia servir per fabricar-los.
Tot i tenir el fabricant tan a prop, la pasta es venia sempre seca, ja que la idea de comprar pasta fres-ca, en aquells moments, ni tan sols es plantejava.
21
col·laboracions
22
col·laboracionsL’Andreuet
ENIGMA I TRADICIÓ GUANYADOR DEL PASTÍS DE
CAN POSTRES
El guanyador d’aquest mes, del pastís que Can Postres sorte-ja mensualment, és Montse Puig Clota amb el número de soci 267. El guanyador agraciat, haurà de passar per la Bibliote-ca de Sant Vicenç a retirar el val que l’acrediti. Després es posarà en contacte amb Can Postres per recollir el premi.
Desprès d’alguns mesos d’absència, l’Andreuet torna a la càrrega, tip de veure i escoltar tota mena de crítiques dirigides al nostre estimat poble.
Aquestes crítiques, moltes d’elles són ben certes, i si no n’hi ha prou que tot el poble en vagui ple, tenim el plaer de contar amb algun mitjà de comunicació de les rodalies que ja es cuida de do-nar fe de molts dels fets.
Sembla ser que un personatge “non grat” s’està infiltrant a les nostres vi-des i molt especialment en la d’algunes persones que degut a la seva afició, devoció i benedicció processada cap aquest personatge, pot resultar nefast pel seu benestar. Senyors…. Potser que tinguem els ulls ben oberts perquè apart de perdre la fe podria ser que perdéssim quelcom més.
La meva creença em fa pensar que tenim un Déu que vetlla per nosaltres, però potser que també pensem que els àngels caiguts els podem trobar per
qualsevol racó del nostre poble. Obrim bé els ulls… que això no és broma!
Canviant de tema i passant a una tra-dició tan nostrada com és el “panellet” de Vallhonesta, a he de dir que em va meravellar la gran afluència d’assistents que va tenir l’esdeveniment; també, recalcar que aquí hi podem trobar un bon motiu per admirar la gran tasca desenvolupada pel nostre Centre Ex-cursionista envers l’ermita i las seves contrades.
Sant Pere de Vallhonesta, un dels paratges més encisadors dels nos-tres voltants, és un lloc de gran belle-sa, molt cuidat per la nostra gent que estima la muntanya. Des d’aquestes ratlles els envio un agraïment per la gran tasca desenvolupada, i afegir que si tothom es cuidés de les coses com ho fan aquests excursionistes potser no tindríem tantes queixes en aquest poble.
L’Andreuet
23
col·laboracions
El Departament de Cultu-ra i Mitjans de Comunica-ció ofereix una subscripció sense cost a una publicació periòdica als més de 68.000 joves nascuts l’any 1992 i residents a Catalunya.Els joves de Catalunya que compleixen
18 anys durant aquest any 2010 podran obtenir una subscripció gratuïta a un diari o revista de la seva elecció. Per tercer any consecutiu, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ofereix aquesta possibilitat a tots els nois i noies que assoleixen la majoria d’edat. La iniciativa, emmarcada dins del Pla de Foment de la Lectura, té per objectiu incidir especialment en la pro-moció de la lectura de premsa entre els joves.
Es podran beneficiar d’aquesta inicia-tiva tots els joves nascuts l’any 1992 i residents a Catalunya, que podran fer la sol•licitud entre l’1 i el 25 de juny a través del web www.gencat.cat/18. Allà podran escollir un diari o revista entre un llistat de 80 publicacions, de temàtica i periodicitat diverses, i om-plir el formulari de sol•licitud. A més de la subscripció, els joves rebran a casa seva una samarreta “18!”.
Aquest és el tercer any que es porta a terme aquesta iniciativa, de la qual ja
es van beneficiar més de 30.000 joves els anys 2008 i 2009. Enguany són més de 68.000 els joves de tot Catalunya que tindran la possibilitat de demanar la subscripció.
Les publicacionsL’oferta de diaris i revistes que els jo-
ves poden escollir es divideix en tres grups: d’informació general; culturals, de divulgació científica i històrica; i esportives, de lleure o d’entreteniment. Les empreses editores de les publica-cions s’han adherit voluntàriament a la iniciativa, que els permet créixer en nombre de lectors i donar-se a conèixer al públic més jove.
Les 80 publicacions que finalment s’ofereixen als joves han estat se-leccionades per una comissió de va-loració de projectes en la qual hi ha representants del sector dels mitjans de comunicació, persones representa-tives del món acadèmic i professional, i representants del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Els criteris de selecció han estat el nom-bre d’exemplars subministrats per cada subscripció individual, la temàtica del contingut redaccional, la valoració de la memòria explicativa presentada per l’empresa editora, el pla de fidelització de subscriptors i la campanya de pro-moció per a la difusió d’aquesta inicia-tiva.
Pla de Foment de la LecturaEl programa de subscripcions gra-
tuïtes per als joves de 18 anys és una de les accions previstes en el Pla de Foment de la Lectura engegat pel De-partament de Cultura i Mitjans de Co-municació. Amb el lema “Llegir ens fa més lliures”, aquest Pla del Govern vol impulsar la lectura com a via fonamen-tal d’accés al coneixement per part de la ciutadania i millorar l’hàbit i la com-petència lectora en qualsevol suport, promovent especialment la lectura en llengua catalana.
D’aquesta manera, a més de fomentar la lectura dels llibres, es pretén inci-dir de manera especial a promoure la lectura de la premsa i les publicacions, explorant així les sinergies entre el món de la cultura i el de la comunicació. El Pla compta amb el suport i col•laboració de les administracions locals, el sector editorial i entitats diverses.
Entre les actuacions principals del Pla de Foment de la Lectura destaquen accions com el programa Tasta’m, que distribueix primers capítols de nove-tats editorials als transports públics; la posada en marxa del fòrum virtual www.quellegeixes.cat; el programa de Municipis Lectors; i la creació del postgrau en Mediació Cultural pel Fo-ment de la Lectura amb la Universitat de Barcelona.
SUBSCRIPCIONS GRATUÏTES A DIARIS I REVISTES PELS JOVES DE 18 ANYS
22
24
racó de la nostàlgia
Em dic Maria Coll de Gea. Vaig néixer el 23 d’abril a les 04:07h, pesava 3,680 kg i feia 51cm de llarg. Els meus pares es diuen Esther i David i en sóc la primera filla.
“MIQUELET”A la foto podem veure Miquel
Folgarolas Sanglas, conegut com el “Miquelet”. Fou massatgista del Club de Futbol Sant Vicenç l’any 1960, càrrec que va trapassar al seu cunyat Eusebio Niño.
Si teniu fotos antigues curioses amb la corres-ponent explicació, podeu enviar-nos-les per correu electrònic o deixar-les a la Biblioteca, on les tor-narem a deixar, un cop escanejades.
Em dic Xavier Corominas Escorsell. Vaig néixer l’11 de març a les 16:55h, pesava 3,950 kg. Els meus pares es diuen Xavier i Marta i tinc un germà que es diu Aleix.
benvingut nadó
Foto de M. Teresa Folgarolas Niño.
25
cinema
L’acció es desenvolupa a Irlanda del Nord, sobre l’any 1975, i en explica l’historia d’Alistair Litte, jove integrant de l’Organització UVF, grup terroris-ta, que es dedica bàsicament a ves-sar sang per motius ideològics; un dia executaran a un jove, davant la mirada esfereïdora del seu germà. Desprès de complir condemna, al cap dels anys, un “reality show” de televisió vol pactar un retrobament entre víctima i botxí. El re-trobament pot ser fatídic per les dues bandes.
Pel•lícula molt interessant, amb con-notacions de cinema negre on els seus principals protagonistes s’han d’enfrontar cara a cara per poder su-perar uns fets que han estat minant les seves vides.
Liam Neeson, ens porta una nova inter-pretació digna d’admiració, on la seva tasca que ens mostra pel•lícula rere pel•lícula, que és un dels actors mes prolífics del moment, no envà, tinc una menció molt especial per el seu “parte-naire” James Nessbitt, el qual amb les seves expressions facials, ens diu més del que poden mostrar molts dels ac-tors actuals. Nessbitt, possiblement es consolidarà com un dels actors revela-ció de la temporada precisament amb aquest títol.
Olivier Hirschbiegel de nacionalitat alemanya, ens mostra una pel•lícula premiada al Festival de Sundance amb tocs dramàtics i plena de moments angoixosos, cal esmentar que aquest director es el creador de la famosa “El
hundimiento” basada amb els darrers dies d’en Hitler y Eva Bran, molt premia-da i nominada als Oscar.
Recomanada especialment als afec-cionats a les pel•lícules amb caire te-rrorista.
Josep Chertó
Director: Olivier HirschbiegelIntèrprets: Liam Neeson, James Nesbitt, Ana Maria Marinca, Juliet CrawfordNacionalitat: Anglo-irlandesaGènere: ThrillerFotografía: Ruairi O’Brian
CINCO MINUTOS DE GLORIA
26
Plaça Progrés, núm. 8 - 08224 TERRASSA - Tel. 93 780 15 59 - Fax 93 733 61 34 e-mail: [email protected]
el racó gastronòmic
200 g. de salmó fumat a llenques2 boles de mozzarella100 g. de fulles d’espinacs2 tomàquets
Ingredients (4 pers).
Receptes de primaveraLASANYA D’ESPINACS AMB SALMÓ I SALSA ROMESCO
Preparació:
Per la salsa, treure las llavors de les nyores, i deixar-les en remull. Per altra banda coure uns 20 minuts a 190º les ametlles, el pa, els alls i el tomàquets. Treure els ingredients del forn, a mida que es vagin enrossint i tritureu-los tots amb el la batedora. Afegir-hi les nyores prèviament rascada la polpa, i afegir-hi l’oli a poc a poc, sense parar de batre. Afegir-hi sal i vinagre al gust.
Si la crema és massa espessa, rebaixar la intensitat, incorporant-hi 100 ml. d’aigua de remull de les nyores, reservar la salsa.
Per muntar la lasanya col•locar un tall de salmó i al damunt un tall de mozzarella, per sobre del formatge posar-hi una capa d’espinacs. Repetir aquesta operació tres vegades. Una vegada muntada tallar-la a cubs o bé a triangles i decorar-la amb la salsa romesco, una fulla d’espinacs i un quart de tomàquet A continuació servir-la.
NOTA DE CATAMARQU’ES D`ALELLA100 % PANSA BLANCA
D.O. Alella
Vi monovarietal del raïm que fora d’Alella s’anomena Xarel•lo. De reflexos verdosos, és afrui-tat, amb records de poma. En boca és voluminós, estructurat, potent i untuós. Amb un final llarg i molt peculiar, amarg, que ens dona l’elaboració. Un vi que expressa el caràcter mediterra-ni de la regió i el temperament de la varietat.
Montse Colomer
Josep
HORARI :De 10h a 13hDe 17h a 21h
PERMÍS B (COTXE) 760€
PERMÍS A (MOTO) 500€ LCC (CICLOMOTOR) 300€
27
l’ajuntament informa
arts gràfiques
[email protected]. 93 837 28 48
Des d’aquest mes de maig se separen les fraccions de paper i cartró, envasos i plàstics, matèria orgànica i rebuig.
L’Ajuntament de Sant Vicenç de Cas-tellet ha fet un pas endavant per pro-moure el reciclatge dels residus al mu-nicipi. Des d’aquest mes de maig s’ha introduït la recollida selectiva al mer-cat setmanal per fomentar que els pa-radistes separin les fraccions de paper i cartró, envasos i plàstics, matèria or-gànica i rebuig. Les regidories de Medi Ambient i Serveis i Via Pública demanen la col•laboració de tots els agents im-plicats en aquesta nova iniciativa que s’emmarca en les accions previstes en matèria de política ambiental.
Cada dia de mercat, en el moment del muntatge de les parades, es distribui-ran diferents contenidors de 240 litres per a la recollida de la matèria orgà-
nica, especialment a les parades sus-ceptibles de generar aquesta fracció. L’Ajuntament demana que la resta de residus es classifiquin de manera que al finalitzar el mercat cada paradista separi tota la brossa generada. A con-tinuació, els serveis de neteja podran recollir els residus de paper i cartró i els envasos i plàstic. L’Ajuntament de-mana la col•laboració als paradistes perquè dipositin la brossa de rebuig i de matèria orgànica als contenidors
corresponents.
Per assegurar l’èxit de la recollida se-lectiva al mercat setmanal, l’Ajuntament farà un seguiment d’aquesta inicia-tiva durant set setmanes. El passat 30 d’abril un informador va donar a conèixer les noves mesures als para-distes i els va fer arribar una carta per-què coneguessin els canvis introduïts de primera mà.
Adjuntem dues fotografies en què es veu l’informador a una de les parades i un dels camions que recull la brossa.
CatPress
SANT VICENÇ INTRODUEIX LA RECOLLIDA SELECTIVA AL MERCAT SETMANAL PER AFAVORIR EL RECICLATGE DELS RESIDUS DELS PARADISTES
Antònia Noguera Tarrés13-03-10 89 anys.
Rosa Guallart Amorós14-03-10 88 anys.
Juan Rosell Morros18-03-10 91 anys.
Carmen Fernández Rodríguez20-03-10 93 anys.
Piedad Moratonas Roca28-03-10 96 anys.
Carmen Perez Collado 26-03-10 83 anys.
