2

informació

Aquest any el certamen de l’elecció de la Pubilla i l’Hereu de Catalunya 2009 s’ha celebrat a la Vila de Sant Pol de Mar, al Maresme.

Sant Vicenç va participa en aquest certament amb la representació de la nostra Pubilla Xantal Moratones acompanyada de la primera Dama, Sara Rodríguez, representants de la comissió de pubillatge de Sant Vi-cenç i la regidora de Cultura.

Els actes van tenir lloc durant dos dies: el dissabte 26 i el diumenge 27 de setembre.

El dissabte ens van donar la benvin-guda i tot seguit les Pubilles i Hereus es tancaren per efectuar els exàmens, després un recorregut itinerant i cul-tural de la vila i, per acabar el dia, el sopar de Gala.

El diumenge es va fer la proclama-ció de la pubilla i hereu dels quals els nous representants són:

PUBILLA DE CATALUNYA 2009 HE-REU DE CATALUNYA 2009

Júlia Giner Joaquim de Gironella (Berguedà) Aleix Gorchs Rovira de Seva (Osona)

PUBILLA DE LES COMARQUES BAR-CELONINES HEREU DE LES COMAR-QUES BARCELONINES

1a. Dama d’Honor de Catalunya 1r. Fadrí d’Honor de Catalunya

Laura Massegú Serra de Tordera (Maresme) Albert Rodríguez Bueno de Súria (Bages)

PUBILLA DE LES COMARQUES GI-RONINES HEREU DE LES COMAR-QUES TARRAGONINES

2a. Dama d’Honor de Catalun-ya 2n. Fadrí d’Honor de Catalunya, Laura Figueras Marès de Les Pla-nes d’Hostoles (Garrotxa) Albert Miró Mola de Móra la Nova (Ribera d’Ebre).

PUBILLA DE LES COMARQUES TA-RRAGONINES HEREU DE LES CO-MARQUES GIRONINES

3a. Dama d’Honor de Catalunya 3r. Fadrí d’Honor de Catalunya, Sònia Carmona Juan de Móra la Nova (Ri-bera d’Ebre) Jordi Colobrans Farrès de Santa Pau (Garrotxa). Per acabar el dia es va fer un gran dinar de ger-

manor al pavelló municipal de Sant Pol de Mar que va comptar amb la presència destacada de la Sra. Montserrat Candini i Puig, Senadora a Madrid per CiU .

S’ha d’esmentar que encara que no sortís elegida, la nostra Pubilla va fer un fantàstic paper en representació del nostre poble.

2 3

el poble

arts gràfiques

info@print-fol.comtelf. 93 837 28 48

ELECCIÓ DE LA PUBILLA I L’HEREU DE CATALUNYA 2009

4

el poble

En Dani Díaz Luque és un dels qua-tre santvicentins que pertanyen als castellers Tirallongues de Manresa. Té 41 anys i és mecànic de motos de professió. Un dia tot fent footing, va veure un xicot que duia una samarre-ta dels Tirallongues i li va preguntar si en formava part. Aquell mateix dia ja van quedar per assajar, cosa que fan dos cops per setmana, dimarts i divendres. El seu local d’assaig és l’antiga església de Casa Caritat i el seu manteniment va a càrrec de la colla, tot i que l’Ajuntament de Man-resa els dóna un cop de mà.

Són entre 60 i 70 membres de to-tes les edats i solen actuar un cap de setmana sí i un altre no. Ho fan per tot Catalunya i a la Catalunya nord. L’any passat van anar a Itàlia, concre-tament a Pisa. Són una colla de gam-ma de castells de 7 i mig.

En Dani, a part de formar part dels Tirallongues, és àrbitre de futbol des de l’any 1993 i també és membre de la colla dels Diables de Manresa des de l’any 2002.

David Junyent

El passat dimecres, 1 d’octubre, va tenir lloc el Ple Municipal de Sant Vi-cenç de Castellet.

En aquest ple es va aprovar cedir un terreny de la balconada per a la “Fundació Castellet”, que no apareix al registre de fundacions de la Gene-ralitat de Catalunya, per tal de cons-truir un nou geriàtric i centre de dia, amb una concessió de 50 anys.

A part de la falta d’aclariment de què està al darrera de la “Fundació Castellet”, em faig la pregunta de si la Balconada és la millor ubicació per a un nou geriàtric. Al meu entendre no ho és per tres raons fonamentals:

- Comunicació. Esta ubicat en un cul de sac amb una única sortida amb vehicle en cas d’emergències,

- Contaminació acústica i atmos-fèrica. Just davant d’una autopista, sorolls de vehicles i gasos contami-nants, i a prop de la cantera del Grau, sorolls d’explosions i pols produïda,

- I el que crec més important, aïlla-ment. Més que un centre geriàtric sembla un gàrgola per a avis, lluny del nucli urbà i, per tant, amb falta

de relacions intrageneracionals, acti-vitats culturals, falta de zones verdes adequades per a gent gran que, en la majoria de casos té problemes de mobilitat, no podem seguir tractant la gent gran com ciutadans de terce-ra, considerant-les persones impro-ductives. No hi ha cap lloc al centre urbà, escoles velles, camp de futbol, infrautilitzat a la actualitat? No es pot simplement ampliar el geriàtric actual o ubicar el nou geriàtric al cos-tat per a establir sinèrgies, activitats conjuntes, entre els dos? Per què no s’ha convocat concurs perquè dife-rents empreses puguin optar a cons-truir el geriàtric en aquella parcel•la, basant-se en projectes concrets?

Després de les preguntes de l’oposició, es van aclarir diverses co-ses:

-que l’Ajuntament creu prioritària la construcció de la biblioteca, mit-jançant concurs d’idees, a la d’una escola bressol,

-que l’Ajuntament manté dos ar-quitectes (per a un s’ha convocat plaça de funcionari recentment) en

nòmina a pesar de la davallada de la construcció al municipi.

Però el més lamentable és la pica-baralla entre els membres del go-vern actual i els de l’oposició, que és continua. En cada ple, amb desqua-lificacions greus, i grans frases com “aquest Ajuntament funciona com el cul”. Serà veritat o solament treballa com qualsevol altre Ajuntament?

Sincerament el què crec que el que hi ha és una manca de transparència o millor dit una falta de cultura infor-mativa de l’administració local, sobre els projectes que afecten el munici-pi, pla urbanístic del pla del riu, ARE residencial zona nord, instal•lacions culturals. I pel que fa a l’oposició, manquen projectes alternatius als presentats per l’equip de govern, així com una falta de participació ciuta-dana en els aspectes quotidians, pos-siblement degudes a la desafecció cada vegada major envers la “classe” política.

Xabier Iglesias

UN SANTVICENTÍ ALS TIRALLONGUES DE MANRESA

PLE MUNICIPAL DEL DIA 1 D’OCTUBRE

L’escola de la nostra població de les Germanes Dominiques ha tingut un mes d’octubre molt especial. El fun-dador de l’ordre, en Francesc Coll i Guitart, ha estat canonitzat per Be-net XVI. Nascut a Gombrèn al 1812, des de ben petit pren consciència

religiosa. Estudia teologia a Girona i al 1836 celebra la primera missa. Va ser nomenat vicari d’Artés i de Moià. Preocupat per les nenes i les noies de l’època, sense cap possibilitat d’estudiar, al 1856 funda la congre-gació de les Germanes Dominiques.

Des de llavors l’ordre s’estén per tot el món educant a noies que fins lla-vors no tenien els recursos per fer-ho. Mort al 1875, el llegat del Pare Coll continua amb les Germanes. Beatifi-cat per Joan Pau II al 1979, aquest 11 d’octubre de 2009 ha estat ca-nonitzat a Roma. Per acompanyar en aquest acte, la directora de la nostra escola, Montserrat Sànchez, i la titu-lar, la germana Josefina, van empren-dre viatge cap a la capital italiana.Com a agraïment a la canonització,

el dijous 15 d’octubre, alumnes de les escoles se secundària i batxillerat de les províncies catalanes de les do-miniques, pujaren a peu a Montse-rrat i celebraren un acte a la Basílica. Un més dels molts que es faran en aquest any tant especial per a totes les germanes i els que han estat i en-cara són alumnes de les seves escoles.

5

el poble

CANONITZACIÓ DEL PARE COLL

Properes dates rellevants:

29 de gener: Concert de l’Esco-lania de Montserrat. Església parro-quial. 21h.7 de febrer: Concert de profes-

sors. Sala de Plens. 12 migdia13 de febrer: Concert Manel

Camp i Llibert Fortuny. Lloc a deter-minar 21 de març: 1a Trobada interco-

marcal +música. Pavelló municipal. A partir de les 10h.

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

Crida a tothom qui tingui fotos dels primers anys d’escola

Enguany l’Escola Municipal de Mú-sica celebra el seu 20è aniversari, i per a obrir aquesta celebració, ho farà amb la presentació del CD, 20 anys 20 cançons, enregistrat pels alumnes de l’Escola de Música du-rant el curs passat. La data de pre-sentació d’aquest CD serà el dia de Santa Cecília, la patrona de la mú-sica (22 de novembre), a la Sala de

Plens de l’Ajuntament, i comptarà amb algunes actuacions i amb una exposició fotogràfica d’aquests da-rrers 20 anys d’escola.

Aprofitem per a fer una crida a to-thom que tingui fotografies, espe-cialment dels anys 1989 fins al 2000 de l’Escola de Música. Us agrairíem que ens les portéssiu a l’escola, per tal de fer-ne còpies i poder organit-zar la informació. Moltes gràcies per la vostra col•laboració!

Si vols anunciar-te en el pròxim Breny edició especial de Nadal, no dubtis en enviar-nos els teus anuncis a la nostra adreça de correu electrònic.

revista.elbreny@gmail.com

6

entitats

El diumenge 11 d’octubre del 2009, la nostra Penya Blaugrana, per celebrar el seu 31é. aniversari, començava el dia omplint set auto-cars de barcelonistes en direcció cap a Barcelona, per visitar en primer lloc el Museu del Barça. Cal dir que per aconseguir l’entrada, la cua era tan llarga que gairebé arribava a Colom. Sort que a la Penya li va tocar la cua dels grups i socis que era molt més curta que l’anterior, i sortia a meitat de preu. El nombre de visitants era tan elevat, que feia que la visita fos atapeïda i lenta, quedant mancada d’una mica de temps, per poder vi-sitar llocs tan emblemàtics com la Tribuna, tocar la gespa del camp, les cabines de retransmissions esporti-ves, la Sala de trofeus, la de la prem-sa, la de la Junta i d’altres indrets.

Tot seguit, la caravana barcelonista va emprendre la marxa cap a l’Hotel Juan Carlos I. De fora no ho sem-bla, però només entrar en el “Hall”, resulta esplendorós i espectacular. T’atures, respires a fons i dius, enda-vant, cap “el cocktail de benvinguda” amb el retrobament de tota la colla de barcelonistes de la Penya Blaugra-na de Sant Vicenç de Castellet.

En entrar al menjador, renoi! Quina impressió feia! Un menjador prepa-rat en un Hotel de 5 estrelles i per

500 persones, un passadís ample dividia l’immens menjador, hi havia col•locada la Taula Presidencial i al fons, l’escenari.

En acabar l’àpat, es varen presentar les COPES DEL TRIPLET que és el ma-teix que dir la COPA-LLIGA-CHAM-PIONS i de propina la de la LLIGA ACB (bàsquet), aquí es va desfermar el personal que, màquina en mà, disparaven de tots els llocs i indrets més amagats. Un cop feta la calma, situant les copes en el lloc adequat i donat tres hores de temps per fer fotografies, va tornar el seny. Així el nostre President en Josep Gomàriz, va pujar a l’escenari i va prendre la paraula, donant els agraïments co-

rresponents. Sense pen-sar-s’ho, es va dirigir al Sot-President del Barça, el Sr. Alfons Godall, fent la seva reiterada queixa a la Junta Directiva, dient que calia més ajut i recol-zament a la gent de totes les penyes barcelonistes que tant treballen per al nostre Barça. El Sr. Godall

molt respectuosament, acceptà la crítica, i tot pujant a l’escenari, va dir que en prenia nota i que després del “Mundialito” anunciaria si es presen-tava a las eleccions de President del Barça i que si ho feia, i les guanyava, estaria celebrant-ho amb la Nostra Penya el proper aniversari, tot aquest fet va fer arrancar en aplaudiments als 500 comensals.

L’altre triomfador de la tarda, el co-negut per la gent de Sant Vicenç, el famós cantant de Els Mustang, en Santi Carulla, ens va demostrar estar en plena forma en cantar a “capela” diferents cançons de quan venien a l’Ateneu. La seva simpatia i saber es-tar va fer esclatar el públic assistent en grans aplaudiments.

A continuació el ball va durar fins a les 7 de la tarda, hora en què la ca-ravana d’autocars dels barcelonistes de la Penya Blaugrana de Sant Vicenç enfilava la tornada al poble, després de gaudir d’un gran dia de germanor i barcelonisme en aquesta Festa del 31é. aniversari.

Alfons

31è ANIVERSARI DEL TRIPLET + 2 + LA LLIGA DE BÀSQUET

entitats

7

El passat dia 11 de setembre, una vegada acabats els actes oficials de l’ofrena de la diada nacional, a Sant Vicenç de Castellet, un grup de 22 persones, organitzats per la Secció de Muntanya del Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet vam en-caminar-nos cap al refugi de Viadós, al Pirineu d’Osca, per tal d’assolir el pic del Bachimala, de 3177 metres,

durant la jornada del dia següent. L’estança al refugi va ser agradable, amb bon tracte i un bon sopar.

El dissabte vam esmorzar a dos quarts de set i, tot seguit, vam co-mençar l’ascensió. Primer passant per un bosc, després per zones de pastura, amb unes vistes especta-culars dels Pirineus i Prepirineus.

En una zona de torrent, vam poder veure caus de marmotes encara que no vam veure cap animal perquè no hi havia aigua. Després vam anar per una zona pedregosa que acabava en una petita cresta fins al pic. La pujada no és difícil en quant a tècnica, però és una constant quasi sense descans. Tot i així, la vam aconseguir fer tots els participants. Alguns emocionats perquè era la primera vegada que as-solíem un pic superior als 3.000 m. A dalt vam fer la foto de rigor i la pen-jada de l’estelada celebrant la diada. Durant la baixada cadascú va agafar el seu ritme, a la qual cosa també hi va ajudar l’aparició de la pluja (po-ques gotes durant la travessa) . Per la tarda i durant la nit la pluja es van incrementar. Sort que ja érem al refu-gi, on vam passar l’estona jugant al “Rumminkub” i al “Uno”. Finalment tots a dormir i el diumenge baixada fins al poble.

Xabier Iglesias.

El dia 18 d’octubre ens varen visi-tar una colla de la Coordinadora de Jubilats de Manresa per conèixer Va-llhonesta i veritablement van quedar encantats del camí des de l’estació de la Renfe fins al refugi. Allà la gent del centre excursionista vàrem acompanyar-los i els convidarem a

esmorzar. Ells ho van celebrar i van gaudir d’allò més. Ens demanaren si podien tornar ja que el més enamo-rat del romànic no havia pogut venir. Varen agrair molt la visita l’ermita i l’explicació sobre la mateixa i vàrem quedar de tornar per visitar uns al-tres indrets de la zona.

SORTIDA BACHIMALA

VISITANTS A VALLHONESTA

SERVEI DE REPARACIÓ DE TOT TIPUS DE CALÇAT

entitats

8

Aquest estiu el Conjunt Instrumental Juvenil Disset i Escaig de l’Associació Musical Castellet, hem seguit treba-llant.

El 18 de juliol, a la nit i a la Plaça de l’Ajuntament, un any més vam oferir el concert d’estiu dins els Cicle d’Activitats d’Estiu de Sant Vicenç. Va ser un bonic concert on vam tornar a interpretar peces ja fixes del nostre repertori, però també es van poder escoltar noves incorporacions musi-cals adaptades al nostre conjunt i que van agradar força al públic assistent, com el Medley de la Mary Poppins i l’Amanida Catalana, un bonic recull de peces tradicionals de casa nostra. Tot aquest concert va anar acompan-yat amb unes boniques imatges que il•lustraven perfectament el tema musical que es podia anar escoltant. El concert va acabar amb la bonica sardana de la Moreneta i amb un públic totalment entregat i aplaudint amb moltes ganes el nostre grup.

Però la feina de l’estiu no s’acaba aquí ja que el 31 de juliol vam agafar tot el material i vam marxar quatre dies a les boniques terres de l’Alt Em-pordà. Durant aquests dies vam po-der visitar la ciutat de Dalí, Figueres, la vila de Llançà i el monestir romà-nic de Sant Pere de Rodes. Una de les nits vam poder oferir un bonic concert a la platja del Port de la Sel-va, un concert acompanyat de fortes ratxes de vent, però que dins el caliu de la gent i amb el bonic paisatge del port i la platja del Port de la Selva, vam fer gaudir el públic d’una bona estona de música ben coneguda i per tots els gustos. Però una de les activitats de més èxit la vam poder fer el diumenge 2 d’agost a la boni-ca vila de Cadaquès, on vam llogar un “vaixell turístic” per al grup i vam

poder anar mar endins fins al Cap de Creus i gaudir durant una bona esto-na d’un bany dins les aigües del Mar Mediterrani, al voltant d’aquell mag-nífic paisatge marí. La nostra sortida va acabar amb la visita a Castelló d’Empúries i a la vila de Roses.

Van ser uns magnífics dies acom-panyats de bon temps, bona mar i

bon clima dins uns bonics paratges de les nostres terres.

ASSOCIACIÓ MUSICAL CASTELLET

Envia els teus correus a:

revista.elbreny@gmail.com

L’ESTIU DEL DISSET I ESCAIG

8 9

entitats

Aquest passat diumenge s’ha ce-lebrat la marxa popular de Sant Vi-cenç, que consistia en una caminada curta, una de llarga i una de bicicleta de muntanya. Va ser un gran dia per a la pràctica de l’excursionisme i del ciclisme; amb un dia assolellat, una temperatura agradable i un paisatge verd i relluent gràcies a les últimes pluges.

Hi va haver 180 participants, 36 amb bicicletes, 73 a la caminada llarga i 71 a la caminada curta. En-cara que per poc, però es va supe-

rar l’assistència de l’any passat, la qual cosa demostra la consolidació d’aquesta marxa.

El centre excursionista vol donar les gràcies a totes les persones que han col•laborat en la celebració de la marxa, així com als participants, per fer-la possible.

Esperant que es pugui repetir, vo-lem animar a aquells que no han participat a apuntar-s’hi per a l’any vinent.

Fem Poble Fem País

Xabier Iglesias

MARXA POPULAR SANT VICENÇ DE CASTELLET

www.elbreny.com

el racó gastronòmic

10

GUANYADOR DEL PASTÍS

DE CAN POSTRES

El guanyador d’aquest mes, del pastís que Can Postres sorteja men-sualment, és el Daniel Pous amb el número de soci 109. El guanya-dor agraciat, haurà de passar per la Biblioteca de Sant Vicenç a retirar el val que l’acrediti. Després es posarà en contacte amb Can Postres per recollir el premi.

humor

Els acudits no expressen l’opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.

L’ANDREUET

400 g d’arròs300 g de bledes½ ceba picadaoli d’olivaformatge ratllat1 got de vi blanc1 pastilla de brou d’ausal i pebre

Ingredients (4 pers).

Receptes de tardor

RISSOTO DE BLEDES

Preparació:Escalfeu dues cullerades d’oli en una cassola i ofegueu-hi l’arròs i la

ceba. Afegiu-hi les bledes i el got de vi.

En un cassó a part, coeu-hi la pastilla de brou amb 700 g d’aigua, quan el vi s’hagi evaporat, afegiu-hi aquest brou a l’arròs. Coeu-ho i aneu-ho remenant de tant en tant amb el cullerot o estri que trobeu convenient. Quan l’arròs estigui al seu punt, espolseu-hi unes quatre cullerades de formatge pel damunt i remeneu-ho abans de servir.

Josep Chertó

NOTA DE CATAHUGUET GRAN RESERVA

BRUT NATURE 200550% Parellada26% Macabeu24% Pinot Noir

Des de l’Alt Penedès, a la finca de Can Feixes, presentem aquest cava amb una llarga trajectòria de premis i reconeixements a la seva alta qualitat. Veremat manualment i seleccionat a posteriori, el raïm del que n’obtenim el most flor, passa 6 mesos de dipòsit i un mínim de 30 en cava, sense cap licor d’expedició, el fan completament sec. Fresc i herbaci, amb tocs de pera. Al evolucionar en copa es destapa una fruita més madura. En boca és ele-gant, equilibrat i amb el carbònic molt ben integrat.

Montse Colomer

11

col.laboracions

Que bé, ara siiii. No fa gaire temps, que el pànic existent sobre la grip A, envaïa el nostre mostrador de l’ambulatori del nostre C.A.P. i, les nostres hores de visita al nostre met-ge de capçalera, quedaven minva-des. Gràcies a Déu, sembla ser, que el problema s’ha solucionat i ha estat com per art d’encanteri. No es do-naven hores de visita, no es donava informació, es feia anar als usuaris tres o quatre vegades per ser visitats, però, perquè?. No sabia ningú res, i el millor de tot, era que no hi havia

una resposta coherent ni que tingués alguna mena de sentit. La informació s’esvaïa a l’espai…tot era un miste-ri!.

De sobte….ja no hi ha grip, es tor-nen a donar hores als usuaris, (això sí; com abans.... per d’aquí a dues setmanes!), però “bueno”, és millor això, que aquella incertesa tan esfe-reïdora, que et deixava sotmès a un mar de dubtes i una impotència que et feia sentir un no res, ja que tan sols pel fet de demanar alguna re-cepta, t’havies d’esperar a que a algú

li donés la santíssima gana de fer-te un lloc, dins d’aquesta agenda tan col•lapsada que tenen els nostres metges. I que si no ni posem més (de metges), potser els que es trobaran amb problemes de salut, seran ells mateixos.....esperem que això no passi. Després de molt reflexionar, s’arriba a la conclusió de que val més boig conegut que savi per conèixer, o sigui que benvingudes les hores, per visitar-nos els metges ... encara que siguin tard!

L’Andreuet

GUARDAR, ENDREÇAR I CON-SERVAR.1Un bon amic santvicentí, m’ha co-

municat, que ha adreçat una instàn-cia a l’Ajuntament perquè declari certs paratges, monuments i edificis preservats per a contribuir a la seva preservació. I evitar-ne la seva des-trucció, tal com va succeir amb els forns de l’antiga Fàbrica de Ciment. I em va proporcionar la seguen relació del llistat: El Castell, l’Ermita de Cas-tellet i el seu entorn; l’Ermita de Vall-honesta i els seus voltants, l’Església Parroquial, l’antic Cementiri ¨Parro-quial¨ ara Municipal, les torres Mo-dernistes del Bernat i del Francesc, la casa noucentista Matarrodona, La torre del Cots, La torre del Cap del Dipòsit de les Maquines del Tren. Les xemeneies dels vapors de Cal Soler i de Cal Balet, Els monuments del 11 de Setembre, d’Anselm Clavé, de la Sardana i el Mil•lenari, el dedicat a la Mare, al Cavall, a l’Àngel de Cas-tellet, el bust de Francesc Macià, la font de la Plaça de l’Ajuntament, la font de la Penya Blaugrana i les fi-tes que recorden les trobades dels nadons per commemorar els seus

cinquanta aniversari, les Tines de cal Vinyals. També s’hauria de efectuar una relació de les nombroses Barra-ques de Vinya, escampades arreu del terme municipal per poder preservar-les, el paratge dit de les Muntanyes Russes. Segurament la relació podria augmentar; però tot es començar. Fer-ho és en mans de l’Ajuntament.

GUARDAR, ENDREÇAR I CON-SERVAR.2Aprofitant l’anterior petició a

l’Ajuntament de Sant Vicenç de Cas-tellet, ens volem adreçar al veí ajun-tament de Castellgalí, precisament ara que ha endegat un seguit de mi-llores en diversos indrets del seu ter-me municipal; per demanar-los amb tot respecte, que preservin amb la més gran cura possible el monument romà de la Torre del Breny, desgra-ciadament ofegat per la urbanització que l’envolta. Que vetllessin per les sis xemeneies, conjunt segurament únic al país, en les instal•lacions de la antiga Companyia Fabril de Carbo-nes Elèctricos (Els Carburos), la xe-meneia del vapor de la desaparegu-da fàbrica tèxtil de Cal Sant Jaume. Demanar també què en queda de les

restes Romanes de Boades, que fo-ren objecte d’unes molt importants excavacions per part del Departa-ment d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Gràcies anticipades per escoltar la petició i atendre-la dins les vostres possibilitats.

LA PLAÇA.Sembla que les obres del PlanE per

atenuar l’atur s’han acabat. La pavi-mentació dels carrers Mestre Aubert i Prim, i la renovació del voreres de l’avinguda Secretari Canal han arri-bat a la seva fi. Queda la renovació de part de l’enllumenat públic. És una llàstima que no s’inclogués en la millora la renovació de l’empedrat de la Plaça de l’Ajuntament. La majoria de les lloses presenten un estat molt lamentable. Recordem que l’enllosat data de la seva urbanització l’any 1917.És evident que el temps no ha passat en va. Si mai es decideix can-viar l’empedrat de la plaça, hauríem d’assegurar que es realitzés amb la total garantia d’usar material provi-nent de les nombroses pedreres de la població, i no amb lloses provinents de la Xina.

ABC

L’ANDREUET

L’ANDREUET

CURTS DEL POBLE

Visca la Sanitat!

Nota: Volem recordar al nostres lectors, que els escrits inclosos a la secció Col•laboracions, són opinions dels qui els signen, ja sigui amb el seu nom o amb pseudònim. En cap cas és la opinió de El Breny.

12

la columna

CINC MINUTSHi ha moltes maneres d’entendre una conversa. Anem a veure

avui diferents maneres a partir de frases que han fet història:

Hi ha qui, a partir de la cortesia, es desentén de discursos que no li semblen interessants. Deia Montesquieu: “ Amb mol-ta gent m’estimo més donar-los de seguida la raó abans que escoltar-los”.

Per altra banda trobem un anònim que és molt més posi-tiu. Pretén que de qualsevol situació negativa és pot treure un bon aprenentatge. Diu així: “ Del xerraire he après a callar; de l’intolerant, a ser indulgent, i del malèvol a tractar els altres amb amabilitat. I, per curiós que sembli, no sento cap mena de gra-titud vers cap d’aquests mestres”

Hi ha opinions molt més sarcàstiques com la de Shakespeare, qui afirmava que “ Quant més disminueixen els plaers corporals, més augmenta el desig pel plaer de la conversa”. Aquí potser hi podríem afegir-ne una de molt nostra que diu: “Qui no sap què fer, el gat pentina”

I, anant més enllà, podríem arribar a un tipus força freqüent de conversa: la discussió. La discussió ben entesa és un dels ti-pus més enriquidors de conversa que puguin existir. És una ex-posició de diferents opinions i les seves argumentacions. Però també és una de les més difícils de practicar, perquè cal ser ca-paç d’escoltar i de replantejar idees. I això ens costa molt a to-thom.

Un dels motius d’aquesta dificultat el definia Rochefoucauld “ La raó que hagi tan poques persones que resultin agradables en una conversa, rau en el fet que cadascú està més pendent del que vol dir que del que diuen els altres i mai no escoltem quan estem frisosos per parlar” O bé, com deia Ambrosio Bierce: “ Per norma general ens persuadim amb més facilitat per les raons que nosaltres mateixos hem descobert que no pas per les que ens ofereixen els demés”

Així que, per acabar, podríem fer-nos ressò de dues cites:

“La conversa més agradable és aquella que no és recorda amb precisió, però que et deixa una impressió general agradable” Samuel Johnson.

“El talent de la conversa no consisteix a fer-ne ostentació del nostre propi, sinó a fer brillar el dels demés” Pitigrilli.

A partir d’aquí, que cadascú tregui les conclusions que vulgui, però sobretot, no deixem mai de conversar. Podem aprendre mi-llors maneres, millors temes, millors enfocaments o millors tons. L’art de la conversa és un estri bàsic per a la nostra convivència.

Elena Franc Sis

13

el racó del conte....

13

Conozco a una muchachade aquí, de San Vicentetrabaja en el Ayuntamientoy ella es muy buena gente.

Me pidió que escribiera algoy aunque soy jubiladaestudios yo no he tenido lo haré de muy buena gana.

Aquí vivo, primero mi hermano,los demás lo hicimos despuésaunque algunos ya no están siempre, en mi mente los tendré.

Nací en Almagro, Ciudad Real,1926, 11 de Febrerovoy al Centro Culturalallí muchas cosas aprendemos.

C. Mestra Carme Baldellóes un centro muy entretenidohacemos muchas manualidadestambién hacemos bolillos.

Pero sí, pido un favorpara el Centro Cultural,que nos ayuden un pocoporque si no se cerrará.

Voy hace muchos añoshe aprendido a hacer muchas cosasanimo a las señoras que venganque no sean perezosas.

A San Vicente lo quierolo digo con todo mi respetoaquí casé a mis hijos en Terrassa nacieron mis nietos.

Soy Manchega, no lo niegoy ésa es una gran verdadpero tengo en mi corazóna este pueblo catalán.

Sant Vicenç, eres pequeñopero para mi eres muy grandeaquí todos te queremosaunque no seamos catalanes.

Rogelia Fernández Parras

Hepatia, sabia, filosofa i astrònoma del segle IV D.C. viu immersa en desxifrar l’enigma de l’eclipsi. La Biblio-teca d’Alexandria, una de las més selectes y extenses de tots els temps està al seu càrrec. Per a ella, els llibres són la seva vida. A la vida de Hepatia no hi ha lloc per a l’amor, la cultura l’omple de manera especial i, saviesa i amor no confraternitzen.

Un tema molt recurrent i força original ens presenta Amenábar, aquesta vegada s’ha lluït de debò, el pres-supost de la pel•lícula és el més car de la història del cinema europeu i el desplegament de mitjans fan de la pel•lícula un espectacle inusual a les nostres pantalles, concretament al que a cinema espanyol es refereix.

Els actors són gairebé desconeguts, és per això que va-ren haver de passar un càsting força important. No en va. Rachel Weisz, sí que va ser triada per al personatge d’Hepàtia. Alejandro Amenàbar va pensar expressament

en ella. Cal recordar que aquesta actriu va acon-seguir l’Oscar a millor actriu amb “El jardinero fiel”.

Gran pel•lícula i molt recomanable a tots els afeccionats al cinema de “Peplums”. Alejandro Amenábar després de tenir una curta, però molt dilatada carrera cinema-togràfica ens ha tornat a sorprendre amb un tema molt poc tractat avui dia en el nostre cinema; l’originalitat i el saber fer d’aquest jove director madrileny, nascut a San-tiago de Chile, ha fet d’aquesta “Agora” un dels fenò-mens més admirats i esperats de la temporada.

Dins de la filmografia d’aquest gran director podem trobar títols tan magistrals com: “Tesis”, “Abre los ojos”, “Los otros” y la seva darrera “Mar adentro”.

UNA HISTÒRIA

cinemaÁGORADirector: Alejandro AmenábarIntèrprets: Rachel Weisz, Max Minghella, Oscar Isaac, Rupert Evans, Ashraf Barhom, Michael Lonsdale.Fotografía: Xavi Giménez.Música: Dario Marianelli.

Josep Chertó

Sinopsis:

14 15

el reportatge

Primer ens hem instal•lat a Dali, a la província xinesa de Yunnan. Treballem en un bar per poder re-

collir diners per a finançar el nostre viatge. Estem coneixent gent molt maca.Els estrangers no tenim permís per

visitar les escoles, però nosaltres, amb l’ajuda de gent del país, hem pogut anar a una escola de Deqin. Les escoles es mantenen gràcies a

donacions de la gent. És la seva úni-ca font d’ingressos. Aquesta escola, concretament, la manté un empresari nou ric de 35 anys de Dali. Suposem que les donacions són conseqüència de què ell és igual que la monja que porta l’escola.Aquesta monja s’ha recorregut tota

la zona buscant donacions i recollint la canalla més necessitada. Gràcies a això ha aconseguit diners per a crear una petita biblioteca, un menjador, habitacions amb lliteres per als nens i per als mestres, també ha aconse-guit donacions per al menjar diari i per a la instal•lació de l’aigua pota-ble i la de la llum, entre d’altres co-ses. Aquesta dona mai no ha volgut ser entrevistada, ni aparèixer en cap publicació, perquè diu que la millor manera per a escapar-se de la forta onada ideològica que se’ls imposa i de que no els vinguin a controlar el treball que fan, és mantenir-se vivint feliç en el silenci. Arreu de l’escola es respira un profund respecte i agraï-ment.Els alumnes d’aquesta escola són

nens i nenes orfes o procedents de famílies molt pobres, que no els po-den mantenir. Vénen de diferents punts del país.Hi ha 48 criatures d’entre 7 i 16

anys, repartits en quatre grups o classes que només tenen en comp-te el nivell de cada alumne i no pas

la seva edat. D’aquesta manera tre-ballen amb més rapidesa. El mestre hi dedica molta més estona als qui van més endarrerits. De llibres, n’hi ha ben pocs, però en treuen molt de profit, perquè és de l’única eina de què disposen.Fan classes de tibetà, d’anglès, de

xinès, d’educació física...Ara estan buscant algú que pugui

impartir classes d’art tibetà, que és

el que demana la canalla, però no és fàcil trobar gent preparada i menys que vulgui venir a treballar en aques-tes condicions. A part, el tibetà i la seva cultura estan prohibits pel go-vern, així que fins i tot per a fer les seves classes en el seu propi idioma, han de tenir molta cura.Dissabte. Les classes comencen a les

7 del matí, fins a les 8. El dinar és de 12 a 1 de migdia. Hi ha una dona tibetana que fa el menjar, nosaltres també l’hem tastat, hi ha molta ver-dura i és ben bo. En acabar el dinar, tothom es renta el seu plat i el desa en un petit armari. Després, d’1 a 2, fan la migdiada. En llevar-se, cadascú es dedica a la neteja personal: neteja

de dents, de cos, es renten la seva roba...Avui tenen el dia lliure i hem pogut

conèixer força la realitat que s’hi viu. A dos quarts de set és l’hora del so-

par. L’Stefano i jo ens hem ofert per a cuinar, cosa que els ha fet molta il•lusió a tots.El nostre menú ha estat idea de

l’Stefano. Damunt un foc de llenya hem posat un wok. La canalla és al

nostre voltant, impacients per veure què fem i per si ens poden ajudar.Així que els hem donat unes cara-

basses i unes albergínies que sembla-ven realment gegants, en compara-ció amb les nostres. I tots asseguts, a pelar la verdura.Hem posat una mica de carn de

vedella i de porc al wok, juntament amb la verdura i algunes espècies. Hem deixat que s’anés fent durant mitja hora, tot afegint aigua de la font perquè s’anés fent el brou.Mentre, hem preparat un arròs tal i

com es fa allí, sense aigua i amb una textura perfecta.El resultat ha estat un plat d’arròs

per a cadascú, on s’hi afegia la ver-

QUIMET AL TIBET (2)

el reportatge

15

dura, la carn i el brou.Cada criatura, un cop li han omplert

el seu plat, ha vingut en fila al nostre costat i ens ha donat les gràcies. Són nens i nenes molt educats, respec-tuosos i agraïts.Com que dissabte és el dia lliure,

poden anar a dormir a l’hora que vulguin.Cap a les 11 de la nit, nosaltres hem

anat cap a dormir, però per la fines-

tra vèiem la canalla jugant a fora. No ens hem pogut resistir i hem sortir amb ells.Han posat tot de catifes en rotllana,

al terra, i asseguts, canten cançons tibetanes i fan danses i jocs de força. Això sí, sense cap agressió, amb total respecte.M’han fet sortir al mig de la rotlla-

na tot cridant “teacher” “teacher”. I allà em teniu. Tots volen saber coses

de mi: que si tinc parella, que si tinc fills...Hem estar enraonant força esto-

na. Els he parlat de la lluna i de la influència que té en les persones, el animals, les marees...Hem tornat a cantar i ens hi hem

estat fins que ja era força tard i feia massa fred.Pel matí nosaltres hem de seguir

viatge. Els nanos ja s’han llevat i es-tan netejant els lavabos, fent la seva bugada, passejant els gossos, nete-jant l’estany, tot cantant les seves cançons. Cap a les 10 hem agafat les motxilles per a marxar, però ens han agafat les coses, ens han agafat de la mà i ens han acompanyat fins a la carretera. S’han quedat amb no-saltres fins que un cotxe s’ha aturat i un monjo de l’escola ha indicat al conductor el nostre destí. Llavors ens hem hagut d’acomiadar. Ha estat un moment molt tendre i trist a l’hora. En poc més de 24 hores aquella ca-nalla ja ens ha robat el cor. I aquesta és la mena de coses que ens dóna més força i ganes per a seguir el nos-tre viatge.

Quim Martínez

16

cartes a el Breny

En la celebració del 25è aniversari de la nostra Colla, durant i després dels actes programats, hem pogut constatar amb molta satisfacció, emoció i orgull, que tots els esforços esmerçats en la creació i consolidació de l’entitat han donat el seu fruit. No va ésser en va tota la il•lusió posada en el projecte, ans el contrari.La llavor que es va sembrar ha ger-

minat amb escreix i heu demostrat la vostra sensibilitat i reconeixement a

aquelles persones que ho vàrem ini-ciar.És per aquest motiu que us agraïm

de tot cor la gran “festassa” que heu organitzat, amb tota mena de detalls i amb molta cura.Heu donat al poble la prova evident

d’una entitat treballadora i constant, que té molt clars els seus objectius: FESTA, AMISTAT, SOLIDARITAT I SER-VEI , dedicats a Sant Vicenç de Cas-tellet i al nostre país.

Us encoratgem a continuar la tasca de la nostra estimada entitat sense defallir.Per sempre, fal•lera, fal•lera,fal•lera

gegantera!!! Moltes gràcies!

President, cap de colla i geganters de l’ any 1984.

Aprofitant que en el Breny núm. 350, per fi, algú fa denúncia dels maltractaments que s’està fent dels nostres arbres, i dic nostres perquè són els del nostre poble; agraeixo la denúncia que en fan públicament, en aquest cas el Grup Municipal Socialis-ta, dels 7 pollancres (centenaris), que en la foto de sota es poden veure en el solar de la RENFE on s’està cons-truint el nou C.A.P. i que s’havien de conservar. En la mateixa foto es pot veure el dipòsit i el pollancre que ha quedat.En la foto de la dreta es pot veure

l’arbre (centenari) indultat i el calaix

que ha hagut de fer en la construcció del Nou C.A.P. Podem deduir perfec-tament que els 7 pollancres varen ser tallats perquè feien nosa.Un cop desapareguts aquests ar-

bres centenaris( pocs ja en queden al poble) seria bo aconseguir entre tots els santvicentins encapçalats per el nostre Sr. Batlle i regidors de l’Ajuntament, a qui el Grup Municipal Socialista ha informat públicament i molt encertadament de la desapari-ció irreparable del arbres que abans d’acabar-se la construcció del tot, del nou C.A.P. fos aprovat i presentat públicament, l’ajardinament, planta-

da d’arbres i acabament de l’entorn, perquè no torni a passar com ara.

Un santvicentí, Alfons

BENVOLGUTS COMPANYS GEGANTERS

DE LA GUERRA CONTRA ELS NOSTRES ARBRES

c/ Prim, 3 - Tel. 93 833 03 62SANT VICENÇ DE CASTELLET

cartes a el Breny

17

Com a promotors de la recollida de les 1022 signatures dirigides al ple de l’Ajuntament, sol•licitant la reser-va del solar que havia ocupat l’edifici derruït de les antigues Escoles Nacio-nals, per destinar-lo a la construcció d’una Llar-Residència, cada dia més necessària per l’ús preferent dels santvicentins. Considerant i ressal-tant, sobretot, que la seva cèntrica situació era la més apta i socialment recomanada pels sociòlegs especia-listes, per no deslligar ni el contac-te, ni la relació dels seus ocupants ni amb el seu ambient habitual, ni amb les persones amb les que se sol con-viure i relacionar cada dia.

La petició es va lliurar a l’Ajuntament directament, en la persona de la re-gidora d’Obres Socials i de la Gent Gran, el 9 del mes d’Octubre del 2008. Fins cinc mesos més tard i desprès de insistents requeriments orals per la nostra part, no vàrem re-bre més que una tèbia resposta a la sol•licitud, acceptant positivament la proposta, però donant llargues a la qüestió. Malgrat tot, no ens vàrem desanimar. Considerant la importàn-cia que representava per molts dels veïns de Sant Vicenç, els esporàdics contactes orals varen continuar. La resposta solia ser la mateixa: que dins el possible s’estaven realitzant

prospeccions i poc més.

Amb evident i inesperada sorpresa, el dimecres dia 30 de Setembre, du-rant la Sessió Plenària reglamentaria de l’Ajuntament, es va aprovar la construcció d’un residència geriàtri-ca, en uns terrenys de propietat mu-nicipal, situats en la barriada-urba-nització de La Balconada. Allunyada del centre del casc urbà i sobretot de molt difícil accés. El que suposa aïllar, relegar i condemnar els nostres avis a un aparcament, o dit d’una forma mes crua, relegar-los en un camp de concentració ,privant-los d’un con-tacte vital i directe amb l’habitual ambient en el que es desenvolupa la seva existència.

Finalitzat el Ple, vaig fer patent el meu disgust, i el menyspreu en vers el conjunt dels 1022 santvicentins que eren el vertader germen del projecte.Com a resposta, ens cita-ren a l’Ajuntament dos dies després. Molt amablement, ens mostraren el projecte ja acuradament redactat i aprovat i manifestaren la dificultar de retirar-lo. Davant de la nostra oposició a la demostrada equivoca-ció del projecte, es comprometeren a reconsiderar-lo. Un dels motius que al•legaren era la falta de capacitat del solar de les Escoles Velles (1525 metres quadrats) per situar-hi la Re-

sidència-Llar que demanàvem. Quan en diverses poblacions del Bages, s’hi han edificat residències en terrenys amb molt menys espai. Al veí poble de Castellgalí, s’hi construeix una re-sidència de noranta places en sola-ment 1175 m. q. edificables També vàrem recordar que en un termini, no massa llunyà, quedaran per a ús públic els cèntrics terrenys que ocu-pa el camp de futbol, pendent d’un futur trasllat. Situats en un altre lloc idoni per ubicar-hi la realització, més a llarg termini del projecte. Durant la reunió ens manifestaren que consi-derarien la nostra petició i que ens en donarien puntual resposta. Confiem i esperem que els nostres guies muni-cipals, en el seu compliment obligat de fomentar la qualitat de vida dels sanvicentins en general i en particular del col•lectiu, cada dia més nombrós de la Gent Gran, facin honor a la seva paraula. Per la nostra part continua-rem a la total disposició de tothom per aconseguir, l’única, solució més raonable a la qüestió, sempre en bé dels veïns de Sant Vicens de Caste-llet. Continuarem informant.

Josep Bach i Casanovas.Jaume Dalmau i López.

CARTA AL POBLE DE SANT VICENÇ DE CASTELLET

18

cartes a el Breny

Les opinions reflectides a les pàgines de El Breny, expressen únicament les opinions dels seus autors.

El Breny es reserva el dret de publicar els escrits que ens arribin, i de determinar la prioritat de pu-blicació.

NOTA INFORMATIVA

PERMÍS D’OBRES?A Sant Vicenç es poden fer

obres sense cap tipus de lli-cència municipal? Això fora fantàstic però en realitat

no és així. Només algunes persones poden obtenir aquest regal.Fa uns mesos, a la Parròquia de Sant

Vicenç es va arranjar el campanar. Fa molt més temps, es van fer obres a l’interior de l’Església (algunes de les

quals van destruir part del nostre pa-trimoni artístic, recordeu la ceràmica de la capella del Santíssim). Fa molt més temps encara, es va remodelar l’edifici de la rectoria... Doncs, bé, per si no ho sabíeu, totes aquestes obres s’han fet sense pagar cap tipus de llicència a l’Ajuntament.No parlem per parlar. És el mateix

Ajuntament qui ens ha asseverat les

afirmacions que acabem de fer.Potser que la Casa de la Vila estigui

una miqueta més al cas. No us sem-bla? Especialment de cara a l’Església, si més no, per ser patrimoni cultural de gran valor. I si es vol fer quelcom, que tot vagi acompanyat dels projec-tes i plànols pertinents.

Col•lectiu Mossen Josep Rovira

Sempre fa il•lusió rebre un obsequi i sobretot si és dolç. He estat afor-tunada amb el pastís de Can Postres que sortegen cada mes al Breny.Moltes gràcies i que pugueu conti-

nuar molts anys.Paquita

GRÀCIES PEL PASTÍS

19

el Breny

20

Coses de l’Esplai està ocupat per Mi-quel Berenguer Anguera. És un sant-vicentí nouvingut , encara que Sant Vicenç no era pas desconegut per a ell. En Miquel ens donarà detalls del tema.

—Vaig néixer a Ascó, un poble pe-tit de la província de Tarragona i em vaig fer una mica gran a La Fatare-lla, un altre poblet també petit, prop d’Ascó.

Som vuit germans, quatre nascuts a la Fatarella, jo vaig néixer el 26 de juliol de 1940. Ja havia acabat la guerra, però la província de Tarrago-na estava molt malmesa degut a la guerra i teníem pocs medis.

Els pares. En Carmel conreava una mica de terra i tenia cura d’algun cap de bestiar. A més tenia una ca-mioneta, que en dèiem un Fort, de pedals amb la que feia encàrrecs per la província, sense allunyar-se massa, ja que el vehicle no donava per mas-sa desplaçaments.

La mare. La Carme i ell van aguan-tar fins l’any 1952, quan van decidir “emigrar” a Barcelona. Ja érem qua-tre germans i van veure que no te-nien gaire possibilitats de tenir feina mentre creixíem.

El nostre destí va ser Barcelona, al barri del Turó de la Peira, on el pare es va posar a treballar de taxista.

La mare ja tenia prou feina a pujar els fills. Jo era el més gran.

Vaig començar a fer de dependent a una botiga prop de la plaça Moli-na. Tenia dotze anys. Fins als divuit treballava pels matins i per les tar-des anava a classe a fer repàs i vaig aprofitar per treure’m el carnet de conduir. Llavors, el pare em va com-prar un tricicle i em vaig dedicar a fer transport per a una agencia fins els 22 anys.

Mentre es va morir la mare. Passat un temps, entre els anys 59 o 60, el pare va decidir casar-se amb la Pilar. Amb el nou matrimoni vàrem ser quatre germans més.

Encara que no som fills de la ma-teixa mare sempre hem viscut amb bona harmonia.

—Tal com expliques, tens uns mo-

viments a la vida molt excitants, però l’interessant és que estigueu ben avinguts. Digues-me alguna cosa dels teus germans.

—El Josep, casat amb la Carme, te-nen un noi i una noia i viuen a Bar-celona. En Joan és casat amb Dee, tenen dos nois i dues noies i viuen a Altea. En Mario està casat amb l’Antònia, tenen un noi i una noia i viuen a Caldes de Montbui. La Pi-lar té un noi i una noia i viu a Giro-na. La M. Àngels és casada amb en Joan i viuen a Tarragona amb la seva filla. En Ferran i l’Assumpció tenen una nena i viuen a Barcelona, com en Robert i la Núria, sense descen-dència. Aquesta és la situació dels meus germans.

—Recordes quan van morir els pa-res.

—La meva mare va morir jove, tenia 44 anys. La Pilar als 63 anys i el pare als 76 anys.

—Tu estàs casat amb ...?

—La meva dona es diu Eugènia Mar-torell Cunillera, és natural de Vilasa-na. Ens vam conèixer a Barcelona, al barri. Ella treballava de dependenta a una pastisseria. Però el casament el vàrem fer a Vilasana, ja que era el seu desig. Va ser a l’any 1967.

Tenim dos fills, un noi, en Jordi que està casat amb l’Anna Company. Te-nen una nena, la Laia, i estan espe-rant un altre fill. En Jordi és tècnic electricista. L’Anna és mestre i està destinada a Olesa de Montserrat,

coses de l’esplai

POLLASTRES A L’ASTObert tota la setmana

21

coses de l’esplai

però el domicili el tenen aquí a Sant Vicenç.

La filla es diu Maite, és educadora social i representant artística, viu a Roses i fa de dependenta d’hostaleria a Cadaqués.

—Ja sou iaios, per molts anys! Qui motiu us va fer venir a Sant Vicenç?

Podríem dir que per ajudar el fill, més ben dit, ajudar la seva família. Vam haver de pujar per la feina de l’Anna, el Jordi és igual s’ha de des-plaçar de totes maneres. Olesa no ens va fer massa gràcia i jo ja tenia referències de Sant Vicenç, que no era desconegut per mi.

—M’agrada que algú de fora ens tingui amb bon concepte, gràcies. Segons sé, la teva feina ha estat molt dispar amb el temps. Explica’t.

—Com tot cristià, he hagut de tre-ballar per guanyar-me les”garrofes”. Quan vaig anar a la mili, el pare es va vendre el meu “moto-carro” i vaig anar a treballar a Cobega, a la Coca-Cola. Amb ganes vaig treballar tan com vaig voler, com a tot arreu s’ha de fer i vaig ser-hi tres anys. Després vaig entrar a Gallina Blanca S.A. en qualitat de viatjant dels seus produc-tes, amb la ruta del Vallès, però quan el representant de la zona del Bages feia vacances o tenia algun proble-ma, hi anava jo, amb Sant Vicenç inclòs. Tinc una vaga idea del come-rç existent llavors. Recordo algunes coses, seria llarg d’explicar. En voler marxar de Barcelona vaig recordar

Sant Vicenç, i conjuntament amb el nostre fill i la seva dona, vam “explo-rar”, ens va convèncer i aquí estem.

—Gràcies i per molts anys. A on més havies treballat?

—A la Gallina Blanca del 1963 al 1976. En plegar, vaig entrar a una petita empresa que prometia, CRI-MAT, de productes d’aperitius, pata-tes fregides etc. Vaig entrar com a cap de vendes, però degut a proble-mes que per a mi no vénen al cas, l’empresa va plegar a l’any 1990. Desprès, com que de ganes de treba-llar no m’han faltat, vaig trobar feina en una fàbrica a Montcada que es dedica a la fabricació de vidres bom-bats i plans. Hi vaig entrar com a via-tjant fins l’any 2007, que vaig plegar. Ja havia recorregut tota Espanya. Els primers passos van ser difícils, perquè acostumat a vendre menjar, això de vendre vidres no era el mateix, però quan es tenen ganes de fer una cosa normalment un se’n surt.

—Amic Miquel, tens un currículum per donar i per vendre. Que no per-dis la teva energia amb activitat. Va-res fer la mili. Hi ha alguna anècdota si s’escau?

—Vaig fer la mili a Figueres, al cos de Caçadors de Muntanya, Madrid 31. Aviat vaig entrar de xofer i vaig passar-ho bastant bé. Un dia fent assajos a Barcelona amb vehicles per la Diagonal i de matinada, ens pre-paràvem per la desfilada, va travessar una criatura davant del meu vehicle. No sé d’on va sortir a aquelles hores.

Vaig parar de cop i vaig baixar a mi-rar el que havia passat. Al nen res, a mi un expedient per abandonar el vehicle. Desprès tot es va aclarir. Un oficial va portar el seu fill a mirar com es preparava la desfilada, se li va escapar de la mà i va travessar per on no havia de passar. No va ser res greu, a banda dels problemes que vaig viure, però després van enten-dre que no va ser culpa meva. Un cas més per recordar.

—És de suposar que amb la teva activitat, has tingut algun vincle amb algun lloc esportiu, d’oci, etc.

—A Barcelona al centre d’oci socio-cultural de relacions Centre Passat-ge. Encara hi tenim un vincle. Estic sempre disposat a col•laborar amb el què estigui al meu abast.

—Ja m’adono que ets una persona activa. Que no decaigui la teva vita-litat. De l’Esplai de Sant Vicenç què em dius?

—De moment en tinc bona impres-sió. Sabedor de la seva activitat, vaig sol•licitar ser-ne soci i es va acceptar la meva proposta. Estic fent els cur-sets de Ciberaula i sóc voluntari de manteniment. Procuro ser sociable amb els companys per poder conviu-re entre ells, i si necessiten la meva col•laboració, ajudar. Tinc ganes i sense molestar ningú ser un bon soci i company.

Miquel penso que el que et propo-sis ho aconseguiràs, perquè de facul-tats no te’n falten, ja que la teva fei-na sempre ha estat relacionar-te amb la gent. Tens caràcter i maneres per fer-ho. Segur que ompliríem més pà-gines del Breny però la cosa no dóna per més. Moltes gràcies per la teva participació a Coses de l’Esplai. Grà-cies de part de l’Esplai, de El Breny i d’un servidor.

ESTEVE LAFONTNOTA: Volem demanar les nostres més sin-

ceres disculpes per l’errada que vàrem tenir el més passat al publicar la foto de Miquel Berenguer amb l’entrevista a Ramon Ferrer Freixes, la qual ja havia sigut publicada ante-riorment. La redacció.

22

El Consell Comarcal, amb motiu de la campanya que està portant a terme contra la “VIOLÈNCIA DOMÈSTICA” ha organitzat un concurs de cançons, i ens ha encomanat que en féssim la màxima difusió pels diversos municipis de la comarca.

Per aquest motiu, adjuntem els detalls de la campanya, per fer-ho arribar a tots els lectors de El Breny. Si esteu interessats en participar-hi i/o voleu més informació, podeu posar-vos en contacte amb el Departament de Serveis Personals d’Aquest Ajuntament (M. Carme, tel. 936930611)

CONTRA LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA CAMPANYA PEL 25 DE NOVEMBRE DE 2009 CANTA PER LA IGUALTAT

OBJECTIUS

• Eliminar la violència de gènere.

• Reflexionar sobre la responsabilitat que tenim homes i dones per a superar situacions de violència i discrimi-nació.

• Buscar nous models de relació entre dones i homes que ens portin cap a relacions amb igualtat.

A QUI VA DIRIGIT

A tots els col•lectius relacionats amb el món de la mú-sica (grups de joves, escoles de música, professorat de música d’escoles i instituts, grups d’animació infantils, corals: infantil, d’adults i d’avis, bandes, esplais,...) i a tota la ciutadania en general.

DESCRIPCIÓ

CONCURS A LA MILLOR CANCÓ ORIGINAL

5-30 d’octubre - Difusió del Concurs i la Campanya.

Edició de 1.000 tríptics i 1.000 cartells Mailling, prem-sa, web.....

Composició de les cançons

2-9 de novembre Rebuda de les cançons

12 de novembre Reunió Jurat

14 de novembre Gravació de la cançó

17-27 de novembre Difusió de la CANÇÓ

25 de novembre Entrega del premi en metàl•lic:

• 500 Euros.

• Gravació

• Difusió comarca

TU TAMBÉ POTS CANTAR PER LA IGUALTAT

5-30 d’octubre Difusió de la Campanya i el Con-curs: Edició de 1.000 cartells, Mailling, premsa, web.....Trucades a Entitats, Composició de les cançons

10-12 de novembre Inscripcions

17-25 de novembre Difusió de la CANÇÓ

25 de novembre Cantada popular, Lligar-ho amb Santa Cecilia (22 de novembre), Actes del Xesco Boix?, 20è aniversari Drets dels Infants (20 de novembre)

Esponsoritzat per l’empresa local Hilados y Tintes Soler, S.A., amb el nom de Hi-latorsol, format per joves treballadors de la fàbrica i d’altres nois del nostre poble. L’entrenador era en Santiago Mas, direc-tiu de l’empresa. A la fotografia, a dalt d’esquerra a dreta: Dalmau, Fuster, Ro-dríguez, Andrés, Palomares i Molins (de-legat). Agenollats: Miravent, Basomba, Vilaseca i Martín.

(Foto cedida pel Sr. Molins)

l’Ajuntament informaCONTRA LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

EQUIP DE BÀSQUET...

l’àlbum de la nostàlgia

Estem parlant de na Lluïsa Llagoste-ra i Coll. Estic molt feliç de portar-la a aquesta secció. Ella ha fet de l’esport l’eix de la seva vida i encara ha anat una mica més enllà. Llegiu…

BR- Lluïsa, estic sorpresa! La teva primera triatló als 61 anys…

LL- Si, és quelcom que portava al cap. El cas és que no sabia quan, ni com fer-la, però finalment ho he aconseguit aquest any 2009.

BR- De les tres disciplines de la triat-ló, quina ha estat més fàcil per a tu?

LL- Doncs el córrer perquè és el meu esport, que porto practicant aproxi-madament des de fa uns 35 anys.

BR- I encara corres?

LL- I tant!. Corro un mínim de qua-tre vegades per setmana. Ja saps he fet de l’esport “l’eix de la meva vida”.

BR- La bicicleta, com la portaves?

LL- Havia practicat la bicicleta du-rant els tres últims estius per les nos-tres muntanyes, però d’una manera més seriosa només aquest estiu del 2009.

BR- Què em dius de la natació?

LL- Ha estat, per a mi, l’esport més difícil.

BR- Explica’t…

LL- Quan tenia 22 anys em vaig ma-rejar dintre la piscina i em van haver de treure. Psicològicament aquell fet, em va deixar “tocada”, fins al punt que no era capaç de nedar a causa de la por que sentia.

BR- Vas fer cursets, vas provar de superar-ho?

LL- Ho vaig provar tot. Vaig fer molts cursets, vaig intentar-ho tota sola, amb l’ajuda d’amics i m’era impossible. Sempre havia de nedar al carril que està al costat, per poder agafar-me en qualsevol moment i assegurar-me de què no m’ofegaria.

BR- Com vas resoldre aquest pro-blema?

LL- Doncs, suposo que les ganes que tenia de fer la triatló em van ajudar mentalment i el monitor de la piscina, en Luciano, em va saber do-nar seguretat i durant el mes d’agost d’enguany, vaig ser capaç de posar-me a rotllo.

BR- Com va anar la triatló?

LL- Vaig començar nedant i, amb en Josep Martí, que coneixia el meu pro-blema, vam pactar que quan hagues-sin sortit totes les noies m’avisaria, encara que no hagués completat les 20 piscines reglamentaries. Així ho vam fer i vaig nedar 6 piscines.

Després vaig completar la bicicleta pujant a Rocafort i després tornant a Sant Vicenç. Finalment, el meu es-port, córrer.

En començar a córrer, després de fer bicicleta, no em sentia les cames, tenia la sensació que no sabia cami-nar.

BR- Hi va participar cap altra dona de la teva edat?

LL- Cap. D’homes n’hi havia un que en tenia 63 anys.

BR- Has dit que el teu esport és có-rrer…

LL- Sí i el continuo practicant. Corro 3 o 4 vegades per setmana i prenc part en curses, que per una raó o una altra m’interessen.

BR- Al llarg de la teva vida esportiva, has corregut moltes maratons?

LL- I tant! Algunes d’internacionals com la de París i moltes vegades la de Catalunya.

BR- Penses repetir la triatló?

LL- Després de l’experiència, penso que sí, la repetiré encara que seré més previsora i entrenaré més a fons.

M’agradaria que repetissis perquè després del que has estat capaç de fer, m’ho crec tot.

Tens molta disciplina i força mental i, tot això, t’ajudarà a superar les te-ves futures pors i a fer els entrena-ments que calguin.

Molta sort en la teva futura vida es-portiva.

Juana Mª de Mateo

22

esports

23

LA PRIMERA TRIATLÓ ALS 61 ANYS

DIFUNTS SETEMBRE 2009

Luis Sanz i Galvan03-09-09 - 72 a.

Francesc Canal i Garrosset07-09-09 - 81 a.

Quirico Roca i Fontbona08-09-09 - 50 a.

Mercedes Domínguez i Lorenzo10-09-09 - 83 a.

Braulia Bravo i González14-09-09 - 90 a.

col.laboracionsOFICIS, UNA CRÒNICA SENTIMENTAL per Antolina Vilaseca

24

L’ESMOLET Ja se sent el xiulet tan agut de l’esmolet. El ”afilaor”, com ell s’anomena, passa pel carrer amb el carret tot cridant i fent brunzir la roda de pedra mentre informa el personal de la seva feina. De tant en tant s’atura i les dones li porten tisores i ganivets per esmolar i així poder tallar bé el que calgui. Mentre passa les fulles d’acer per la pedra que roda i roda, una

munió de guspires brillants s’escampa per l’espai. La mare s’afanya a revisar els estris que tallen: -Sobretot, no et deixis la ganiveta del pa, perquè vés a saber quan tornarà a passar l’esmolet!

EL PELLAIRE -El pellaire! Compro pells de conill!L’àvia, en sentir-lo cridar, va a buscar les pells que posa a assecar totes estirades i penjades en uns barrots de fusta que hi ha al celler. Baixa al carrer i la sento que regateja el preu amb el pellaire. -Una per tant! Quatre per tant! Sis per tant!

Mentrestant, penso en els “pràctics”, una mena de bu-fanda que és just a la mida del coll, es corda amb dos botons o dues borles de pell. Algunes nenes els porten els hiverns per escalfar-se coll, nas i cara amb la pròpia bubó de la respiració.

EL MATALASSERCada any s’han de refer els matalassos de llana de be; en-cara que s’espongin i es piquin amb la pala de vímets que sembla una flor, no és suficient. Amb el temps queden xafats, es deformen i s’omplen de pols. S’han de desfer i s’han de ren-tar les teles i la llana. Després vindrà el matalasser, col•locarà una borrassa o un llençol al te-rra del pati o de l’eixida, on hi posarà la llana neta. Amb uns llargs bastons l’esponjarà una bona estona tot tirant-la enlai-

re i tornant-la a agafar amb els bastons, fins que quedi al punt per introduir-la de nou dins les fundes netes, i cosir el voltant amb una agulla saquera i fil de sac. Després hi posarà els ullets simètricament repartits pel rec-tangle del matalàs per passar-hi unes vetes que fent un llaç ajuntaran la part de sota amb la de sobre, fent aquelles for-mes tan característiques dels matalassos de llana. Ja tindrem el matalàs a punt durant una bona temporada fins que un altre cop vingui el matalasser i tornem a sentir el dringar dels seus bastons men-tre esponja la llana.

EL MATAPORCS I LA MOCADERAPer NadalPosarem el porc amb salLa somera a la pasteraEl pollí a dalt d’un piToca toca ValentíBous i vaques amb sabatesGallines amb esperonsCorreu correu minyonsQue a la plaça hi ha torronsUn bon plat de cagallonsLa guineu els ha tastatDiu que els ha trobat saltsAi quin porc!Ai quin brut!Ai quin cara de pebrot!

Per Sant MartíMata el porc i enceta el vi

Mata el porc pel generSi vols que es conservi béA l’hivern, a moltes cases mataven el porc; era la manera de tenir part de la carn que consumia la família durant l’any. Del porc se’n salaven les cuixes, les espatlles i la cansalada. Es posaven a orejar a les golfes junt amb llon-ganisses, espetecs i secallones. D’altres parts se’n feia confitat: les costelles, les botifarres, el llomillo, etc. Un cop cuites es posaven en unes olles de terrissa i es cobrien amb el seu propi llard i així es conservaven força temps sense fer-se malbé. Aleshores només hi havia neveres de gel i el congelat dels aliments en-

cara no existia.El mataporcs o matarife era un home que anava per les cases carregat amb un joc de ganivets grossos i ben esmolats per degollar i esbudellar el pobre porc. Ajudat pels homes de la casa, col•locaven el marrà en un banc de fusta i el degollaven entre crits esgarrifosos de l’animal. Després el posaven sobre una graella i l’escalfor de les brases socarrimava el seu pèl i l’acabaven de pelar raspant-lo i deixant la cansalada ben neta. Aleshores l’obrien en canal per treure-li les vísceres i tot el budellam, que era netejat i posat a punt per omplir-lo de carn i fer els diferents tipus de botifarres.En aquest punt intervenia la “mocadera”, que estava especialitzada en netejar budells i fer botifarres. A Sant Vicenç, recordo l’Angeleta de Cal Martí de la plaça Clavé, que durant anys va anar a fer de “mocadera” per les cases ajudant les famílies en la matança del porc.

col.laboracionsOFICIS, UNA CRÒNICA SENTIMENTAL

24 25

L’ESQUILADORQuan al poble hi havia pocs cotxes i camions, les mules, els ma-txos i els cavalls eren els animals que es feien servir per carre-gar i treballar la terra. En Jaume Rosell, conegut com “l’esquilet”, era el que s’encarregava de tallar el pèl als animals quan els hi havia crescut massa. Segurament també li devien portar els gossos i potser el cridava el pastor per esquilar la llana del seu ramat.

L’AGUTZIL -De orden del señor alcalde se hace saber que...La trompeta de l’agutzil ens avisa que sortim de casa i estiguem al cas dels bans i avisos que el consistori vol co-municar a la població. L’agutzil es desplaça d’ací d’allà amb una bicicleta, tot portant la seva trompeta penjada a l’esquena. Se sol col•locar en places i cantonades, baixa del seu vehicle i després dels tocs reglamentaris, llegeix el ban a la població que l’escolta atentament posant-se en rotllana al seu entorn o intentant seguint-lo des de les finestres i balcons.-El ayuntamiento infoma que las contribuciones del año en curso ... etc etcL’agutzil quan llegeix fa una cantarella ben característica!

col.laboracionsOFICIS, UNA CRÒNICA SENTIMENTAL

Envia els teus correus a:

revista.elbreny@gmail.com

26

C/Poeta Maragall 12 bxs. 08295St. Vicenç de Castellet.

INSTAL•LACIONS ELÈCTRIQUES EN GENERAL DOMÈSTIQUES I INDUSTRIALS

INSTAL•LACIONS DE PLAQUES FOTOVOLTAIQUES.

INSTAL•LACIONS DE XARXES INFORMÀTIQUES

INSTAL•LACIONS ALARMES

INSTAL•LACIONS TELECOMUNICACIONS

MANTENIMENT INDUSTRIAL I AVARIES EN GENERAL.

INSTAL•LACIONS D’ENLLUMENAT PÚBLIC.

INSTAL•LACIONS D’AIRE CONDICIONAT I REFRIGERACIÓ INDUSTRIAL.

Telf: 93.833.29.29

27