Embed Size (px)
DESCRIPTION
Informatiu de Castellolí
Citation preview
Seccions Espai entitats Formacions polítiques
El jovent de sempre Recomanem…
Joves.cat … i més!
Món petit Passatemps
Coses de casa Vides
L’Ajuntament El suro
Sabies que...
Aquest mes comencen totes les activitats a Cas-tellolí?
Octubre del 2012 12
informatiudecastelloli.wordpress.com
Editorial
Ara que ha començat un nou curs, fem una petita reflexió.
Els pares i mares d’avui han tingut l’oportunitat d’accedir a l’ensenyament, a aprendre, a formar-se. La majoria tenen les estratègies per a millorar, per créixer en la tasca d’educadors. Sembla que tenen força clar el què vo-len per als seus fills, si més no tenen capacitats i mitjans per fer-ne la reflexió.
Per què hi ha doncs pares que pateixen tant l’educació dels fills?
Educar és renúncia i la renúncia vol sacrifici i esforç. És més fàcil que cedim davant l’exigència d’un fill, que mantenir-nos ferms en allò que creiem que és un bé per a ell.
Els nens ens fan por. Por que no ens estimin. I aquesta por, que és la més terrible de totes, ens mena cap a la sobreprotecció: els excusem sempre de les seves mancances, els donem poder de decisió en coses que ens esclavitzen, seguim les seves demandes a ulls clucs...
El que ignorem és que d’aquesta manera no ens estimaran més, perquè el que estem construint són uns nens febles, capriciosos i malcriats que sempre demanaran més i no estaran mai satisfets: “La mar, com més té, més brama”.
Siguem valents! Exigim als nostres fills que compleixin amb les seves tasques fins al final, acceptant de bon grat les conseqüències de la seva manca de responsabilitat; diguem-los NO; ensenyem-los a esperar, etc. Per-què és així com s’aprèn i no hi ha motiu més gran d’agraïment.
La mar, com més té, més brama
2
La redacció vol publicar tot allò que arribi a les seves mans, sense fer tria. Però té molt clar que no publicarà escrits anònims ni aquells que puguin ferir sensibilitats o que utilitzin l’Informatiu per qüestions personals.
Espai de les entitats
AMPA CEIP Castellolí Un estiu pirata! En aquest espai us volem oferir un petit recull de les imatges que hem pogut capturat durant els Casals d’Estiu. En el nostre cofre pirata en tenim moltes més! I us podem garantir que són un veri-table tresor. No només les foto-grafies, sinó els meravellosos moments que hem viscut aquest estiu amb tots i cadascun dels nostres petits pirates.
Moltíssimes gràcies! Els monitors
La fotografia de la portada és d’en Sergi Vila
3
Espai de les entitats
4
Espai de les entitats
Recull d’imatges dels Tallers de Setembre 2012.
Una setmana de jocs, contes, titelles, cançons amb guitarra i moltes activitats més abans de començar el nou curs escolar. Algunes d’elles relacionades amb els contes: “Lluna, lluneta”i “Carlota i la granota”. El monitors
El jovent de sempre
5
Espai de les entitats
Penya Blaugrana de Castellolí
comprovar les qualitats futbolístiques dels castellolinencs, i s’ha de dir que són molt bones.
Per concloure l’aniversari, es va dur a terme el dinar de germanor, aquest cop a Cal Betes. Un menjar i un servei exquisit conjuntament amb una tarda molt agradable van fer que el dinar de germanor acabés sent una gran reunió d’amics plena de converses, rialles i en definitiva alegria.
Penya Blaugrana de Castellolí
El passat diumenge 23 de Setembre la Penya Blaugrana de Castellolí va celebrar el seu segon aniversari. Una cinquantena de socis i amics es van reunir per celebrar-lo.
La jornada es va iniciar a la seu de la penya a les 12:00 del migdia amb la celebració de l’assemblea anual de socis. En l’assemblea es van discutir temes d’organització interna i es van sotmetre a votació. Un dels punts aprovats per majoria a l’assemblea va ser el de declarar el bar “Cal Be-tes” com a “bar amic de la Penya blaugrana de Castellolí”.
Un cop acabada l’assemblea tothom es va desplaçar a la pista poliesporti-va on es va disputar un partit de fut-bol sala entre veterans i joves amb el resultat final de 2 a 2. Seguidament es va celebrar un vermut i es va rea-litzar un sorteig de material blaugra-na. En aquest sorteig es van poder
A Castellolí també aixequem el teló!
Després de dos anys de teatre infantil a Castellolí i amb tres obres sota el braç ("La rateta que escombrava l'es-caleta", "El flautista d'Hamelí" i "Pippi Langstrump"), comença el nou curs d'extraescolar de teatre! Amb uns pe-tits grans actors i actrius i amb més ganes que mai!
Tots els divendres de 16,30 a 18h a l'escola!
Bon inici de curs a tothom!
Maria Berenguer Organitza: AMPA CEIP Castellolí
Fotos de l’últim dia de classes del curs passat. Activitat: “El regal” (tota història és un regal), una de les activitats durant el curs.
6
Espai de les entitats
Escola Les Passeres
També estem molt contents de rebre nou amics a P3: el Ton, l’Ivan, la Roser, l’Hugo, la Mar i la Lucía. Els encanta el pati d’Infantil i jugar amb les pales, les ga-lledes i els més atrevits al tobogan!
Ah! i... si voleu anar seguint el dia a dia de l’escola ho podeu fer en el nostre blog: http://lespasseres.wordpress.com/
La Gemma, la Laura, la Mercè, l’Eli, la Rosa, el Sebasti-án, la Marta, el Cesc i la Iolanda us saludem i desitgem un bon curs escolar.
Ja hem començat l’escola...
El dimecres 12 de setembre l’escola va obrir les portes per rebre un curs més els seus alumnes. La família va creixent i aquest any ja som una setantena de nens i nenes.
El curs és molt llarg, però està ple, pleníssim, d’activitats, festes, projectes, sortides, colònies... per anar gaudint i compartint amb tots vosaltres.
Sabeu..., aquest curs els alumnes de Cicle Superior: la Ailis, el Joan, el Pau, el Marc, la Montse, la Maria i la Paula han estrenat aula nova. És per això que el diven-dres van inaugurar la seva classe tot decorant-la amb globus, serpentines i van convidar a la resta de com-panys de l’escola a un pica-pica.
7
Castellolí Universal
LA DILIGÈNCIA IGUALADINA
En Joan Prat de Cal Betes va decidir anar a Barcelona. Estava preparant la presentació dels seus vins per l’Exposició Universal de 1885, era conscient que feia uns bons vins i estava segur que podria aspirar a un bon premi. Anar a la capital no era cap problema, la diligència parava davant de la fonda i volia parlar amb alguna persona, que potser li presentaria a un dels “sommeliers” tastavins, que haurien de jutjar el seu xarel·lo. La inauguració seria el 8 d’abril, encara que la reina vídua regent, Maria Cristina d’Habsburg-Lorena, no vindria a la inauguració fins el 20 de maig. Barcelona era una joia de 530.000 habitants.
Va encarregar el bitllet a en Vicenç, un dels dos conductors i majoral de la diligència pel proper dijous 16 de febrer. Li va donar 16 rals més 5 cèntims de propina i que els lliurés al Sr. Fuster l’administrador. Era una bona persona que coneixia els animals de tir com ningú més. Els parlava a cau d’orella i acaronava les panxes com si fossin ga-tets. Arribant a cal Betes des d’Igualada els abeurava i els deia... matxos, matxos, matxos... Ara ve la pujada cap a La Guàrdia i a can Solà, i vinga, vinga ... tot baixada fins a l’estable d’Esparraguera ...matxos, matxos, matxos...
Es trigaria encara vuit hores a arribar al carrer Sant Pau n. 2, davant del Liceu al bell mig de Barcelona on hi havia tanta gent i on els senyors de Barcelona, compraven flors per a les seves estimades. Hi arribaria cap les set del ves-pre i els fanalers haurien ja encès els fanals de gas i camisoles amb els seus llargs pals de ganxo amb un llum d’oli, des de la Font de Canaletes fins al monument a Colom, que s’acabava d’alçar i que era una meravella amb els lle-ons vigilants. A Barcelona la nit semblava de dia.
Senyor, senyoret, vol venir a passar la nit amb mi?...sóc la més maca i li faré de tot.
No em vinguis amb romanços, que jo el que vinc a fer, és a treballar.
Va arribar a la fonda, s’havia tret el guardapols només al baixar de la diligència, i a l’habitació de l’hotel, al primer pis des d’on es sentia el brogit del carrer, es va treure l’abric, la jaqueta, i la camisa. Va rentar-se en una pica d’aigua freda que hi havia a un racó al costat del balcó. Amb un drap que portava dins d’una bossa, va fregar-se les sabates negres fins deixar-les lluentes. Es va engomar el bigoti i li va demanar al mirall si estava prou eixerit. Baixà fins la plaça Reial que estava remodelada de nou i pel passatge Bacardí va arribar al carrer Ferran.
Sabia on anava. Volia sopar amb la decència d’un vinater de Castellolí, que aspirava a tenir una menció especial del Marquès de Comillas i del mateix batlle de Barcelona en Rius i Taulet. Tot eren projectes i somnis, el futur era seu i encara mancaven quinze anys pel nou segle. Va sopar com un rei allà costat mateix, a can Culleretes. Va menjar només peix, una sopa de rap, una plata de rogers vermells fregits, lluç arrebossat, musclos i marisc de Garraf amb maionesa i romesco. E s va aixecar tip i satisfet, l’endemà divendres s’acostaria fins l’Ajuntament a cercar els im-presos per inscriure’s. Seria un altre home. Va assabentar-se que els tastavins no arribarien fins ben entrada l’Exposició i no hi podria parlar fins després del veredicte...
Continuarà... Carles Casanovas i Palop, en Carles d’Estudi. Documents cedits per en Joan Prat de Cal Betes.
El jovent de sempre
8
El jovent de sempre
9
La vida berlinesa és molt relaxada: molta vida als parcs, és molt comú fer barbacoes amb els amics als parcs els caps de setmana, molts ciutadans van amb bicicleta i el carril bici és un més dels carrers, els ke-babs són el principal menjar de la majoria de gent jo-ve, els tatuatges massius són ben normals. Els carrers en general no estan especialment nets. El temps és molt impredecible: pot ploure dos cops, fer sol i des-prés núvol en un sol dia.
Els alemanys no són coneguts per ser hospitalaris i oberts, són grans bebedors de cervesa i les ‘Weisswurst’ (salsitxes blanques grosses) I la Kartofel-salat (patates amb maionesa) són els plats estrella.
Per tant, tot i que no podria ser considerada una ciutat purament alemanya, Berlín té un encant especial. Aca-baré amb la conguda frase de l’alcalde, Klaus Wowe-reit: ‘’Berlin ist ärm, aber sexy! ‘’ (Berlín és pobre, però sexy!).
Alba Jorba Brugués
Des de Berlín
La meva experiència a la capital alemanya és de dos mesos, però suficient per copsar com es viu aquí.
Per començar, Berlín tot i ser la capital no és el centre econòmic en sí; les zones potents del país estan tocant a França (Dusseldorf, Köln) o a Bayern (München i Stuttgart).
Degut que la ciutat va estar divida pel mur fa 23 anys, la DDR (la part soviética) i la part aliada (Berlin oest), comporta que Berlín encara sigui una ciutat molt jove. Les restes del mur ara estan pintades. Actualment està rebent inmigrants de tot el món ja que té l’etiqueta de ciutat jove, alternativa, ‘cool’ i amb molta oferta noc-turna especialment de música tecno. Hi ha el turisme anomenat ‘tecno clubbing’: joves que vénen aquí no-més els caps de setmana ja que Berlín té els millors clubs nocturns del món. Per això ara han posat una taxa sobre aquests clubs ja que són l’autèntic motor de la ciutat.
Es pot dir que tenir feina aquí és tot un luxe; bàsica-ment dedicat a l’art i la cultura: músics, pintors, dissen-yadors gràfics, DJ, artistes.. i les altres feines són pura-ment del sector turisme i hosteleria. És molt habitual trobar edificis sencers pintats amb graffitis (fins i tot els bombers), però no sembla que sigui una imatge de decadència sinó d’art de carrer.
S’està donant el fenòmen anomenat ‘gentrificació’: els pisos de lloguer estan pujant molt de preu comparat fa alguns anys enrere, i fins i tot hi ha una campanya anomenada ‘Berlin doesn’t love you! (Berlin no t’estima) impulsada per berlinesos que no veuen amb bons ulls l’arribada de tant estranger i volen conservar l’esperit de la ciutat. La comunitat turca que viu princi-palment al districte de Kreuzberg és la més gran (vinguda aquí als anys 70 i que s’hi van establir perma-nentment). Però crec que ara els catalans i espanyols anem pel camí de ser el segon gran grup d’immigrants buscant feina. Però realment amb el temps que porto aquí he conegut gent de tots els països del món (Nova Zelanda, Japó, Austràlia, Veneçuela, Gabon, Xipre, EUA, Suècia, Tunísia...).
El nou aeroport de Brandenburg hauria d’haver estat acabat aquest juny i el fet del seu retard ha estat una autèntica vergonya per als alemanys. Molts diuen que quan hi hagi un aeroport internacional la ciutat deixarà de tenir la seva essència d’ alternativa.
Joves.cat
Alba Jorba Brugués
10
Món Petit
Hola sóc la Brugués de cal Quim, el dilluns 10 de setembre va ser el meu aniversari vaig fer 8 anys i el regal que més en va agradar me’l van fer els meus pares, el Quim i la Rosa amb l’ajuda de l’Isidre i la Verònica de cal Betes.
En van regalar poder veure i tocar els cavalls que tenen, a mi em va agradar moltísim perquè de gran vull ser gran-jera i tenir una granja amb cavalls, vaques, ovelles i un porc d’aquells que no es fan grans.
El cavall és l’animal que més m’agrada i no sé si serà veritat, però quan tingui 10 anys em regalaran el meu primer cavall. Hauré de fer un estable perquè pugui dormir i un tancat amb electricitat perquè no marxi, però el més im-portant és que serà meu.
Moltes gràcies Isidre per les teves explicacions i per deixar-me veure els teus cavalls, va ser molt divertit.
Brugués Folqué
El millor regal
11
L’Ajuntament
La Diada 2012: Manifestació històrica per la Inde-pendència
Catalunya Nou estat d’Europa! Aquest era el lema de la manifestació per la independència convocada per aquesta diada.
El sentiment independentista enguany s’ha incremen-tat com mai, els balcons i finestres d’arreu de pobles i ciutats de Catalunya lluïen senyeres i estelades. A Igualada, a Cal Marcelino, pocs dies abans de la diada es podia veure cua de gent per comprar estelades i senyeres, fins i tot van acabar les existències! Castellolí no va quedar enrera i també es va engalanar, tot el poble era ple dels colors de Catalunya, fins i tot les muntanyes de Puig d’Aguilera i Cal Manyoses els llu-ïen.
Els actes de la diada al poble van transcórrer com cada any amb la cercavila fins a l’Església Vella, acompan-yats pel grup de grallers i tabalers, els Bocs de Collba-tó que van animar la passejada amb el capgrós i el Cuc de Castellolí.
El manifest de la diada presentat per l’alcalde, el Sr. Joan Serra, va ser compartit, igual que l’any passat, pels tres grups polítics de l’Ajuntament, en primer lloc va parlar el Sr. Xavier Brugués del grup de Ciu, seguit del Sr. Josep Centellas del grup Apc i per acabar el Sr. Sergi Vila del grup Puc.
Prop de migdia, i ja de tornada a la piscina i a la pista poliesportiva es va fer un pica-pica popular i tot seguit els petits i no tan petits van gaudir de la festa de l’escuma.
Sobre les tres de la tarda sortia l’autocar que van orga-nitzar des de l’ANC per portar a tots els veïns i amics de Castellolí que ho van voler fins a Barcelona, a la his-tòrica manifestació de l’11 de setembre de 2012.
Ha finalitzat la campanya de vigilància contra in-cendis forestals
El Pla d’Informació i Vigilància contra Incendis Fores-tals de Control Anoia va finalitzar el passat divendres dia 31 d’agost. El temps més crític pels incendis ja han passat, l’estiu s’acaba i Castellolí conserva la seva mas-sa forestal. Enguany les temperatures han estat molt altes i a més ha estat un estiu molt sec, no ha plogut en tot l’estiu a excepció de la pluja de finals d’agost.
A nivell comarcal teníem 12 vehicles realitzant tasques d’informació i vigilància, distribuïts pels municipis de la comarca i les ADF han realitzat 261 sortides i han mo-bilitzat 501 voluntaris en l’extinció d’incendis de l’Anoia.
L’incendi més rellevant d’aquest estiu, va ser el dels Prats de Rei, del dia 29 de juny.
Notícies
12
L’Ajuntament
L’estelada, la senyera diferent, la senyera que fa ben poc temps a molts feia un respecte fins i tot de veure-la penjada, pel que poguessin pensar, actualmente és el reflex de la indignació de la societat catalana res-pecte Espanya. La simbologia de l’estel solitari simbo-litza, per ell mateix, la llibertat i a la bandera, la inde-pendència del país que representa. El triangle equilà-ter representa l’estabilitat i la simplicitat. Tradicional-ment, el símbol de la divinitat.
Catalunya ha d’arribar a la recuperació de les seva dig-nitat com a poble, per poder decidir el seu futur amb plena potestat, lluny de les pressions i coaccions pròpies d’altres temps.
La independència de Catalunya s’ha d’aconseguir, però també s’ha de sostener i sols es sostindrà si és fundada en ella mateixa com fem els castells, amb la gran pinya a sota i amb mans a les mans, que és la for-ça del poble català. I sempre tots junts no parar, no defallir, treballadors i tossuts com som els catalans, la victòria ens sorprendrà a l’ aconseguir-ho.
El nostre himne nacional, que el seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII, ens diu que “ara és l´ hora”, que hem de tornar a ser “rics i plens”, i ens explica com fer-ho; “fent endarrera aquesta gent” els que ens menyspreen com a poble, i finalment ens diu com ho hem de fer; “bon cop de falç”, és a dir treba-llant i lluitant pel que és nostre, la nostra terra...
Ha arribat l’hora de collir el fruit després d’haver plan-tat, i no podem deixar que ningú ens ho impedeixi!. Endavant Catalans!
Catalunya Nou estat d’Europa !
Visca Catalunya!!!
Manifest:
Catalunya Nou estat d’Europa !
Ha arribat l’11 de setembre i aquest any sí, aquest any és diferent, tenim més percepció d’on som, de la situa-ció d’estancament i retallades insostenibles. Ens reta-llen drets, ens retallen la cultura, l’ensenyament i la sanitat.
Deia l’altre dia el President Pujol que ja no podem se-guir “fent la Puta i la Ramoneta” l’estratègia de molts anys de nedar i guardar la roba, ara ja no serveix, està esgotada. L’Estat ens oprimeix, ens escanya i ens fa recular.
Cal despertar, despertar conscients de la dificultat que comportarà qualsevol canvi, però cal construir, cal in-novar, cal organitzar-nos.
Catalunya vol ser el nou estat d’Europa. Aquest és el lema de la manifestació d’aquesta tarda a Barcelona. Tots hauríem d’anar-hi, que tot el món pugui veure com els catalans defensem la nostra terra, la nostra cultura i la nostra llibertat.
Catalunya independent és viable econòmica i social-ment, i cal que tots els catalans en prenguem concièn-cia. Un altre país és possible, si tots nosaltres caminem plegats cap a la independència... cap a la llibertat.
Catalunya ha estat la nació més gran del món! Va dir en Pau Casals en el seu discurs a les Nacions Unides.
Catalunya és capdavantera i pròspera en molts àmbits. Cal trencar les cadenes que ens tenen ben fermats i no ens deixen avançar. Ara aquestes cadenes ja no tenen cap sentit. No ens poden seguir sometent, ens van em-pobrint cada dia més i més. És necessari que tots els qui vivim a Catalunya sentim la necessitat d’escapar de la situació d’espoli i ofec econòmic que ens té sotme-sos Espanya, volem ser el nou estat d’Europa...
13
L’Ajuntament
de la seva presència per col·laborar i supervisar la pro-va. A més valorem molt positivament la divulgació i el ressò que ha fet d’aquest novedós esport i de Castellolí a la premsa internacional, així com a les xarxes socials.
L’activitat més espectacular va ser al migdia amb els salts acrobàtics a la piscina amb bicicleta. L’any pas-sat, per la diada vam estrenar aquesta activitat tan espectacular i la segona edició no ha baixat gens el llistó. Van obrir l’activitat els més petits amb una mini rampa especial per a ells. Els més atrevits i valents sal-tadors acrobàtics van ser l’Albert Costa, el Jan Serra, el Pol Jaén, el Ton Mendez i el Roc Guixà. Després es va obrir el torn pels experts saltadors amb la nova rampa, més alta i més espectacular. La qual va ajudar a poder veure salts tan increïbles i espectaculars com Tailwhip, No-hands, No-foots, Barspin, 360, i els backflip i front-flip. L’Ajuntament agraeix la participació de l’Oriol Peña, saltador local, i els seus companys d’Igualada. Tots els saltadors van rebre un Win de record de l’Ajuntament de Castellolí.
Els dos últims salts: Joan Centelles i Oriol Peña
Cap de setmana rodat
El cap de setmana del 15 i 16 de setembre va estar ple d’activitats amb bicicleta, Push Bike, salts acrobàtics a la piscina, Bike Trial i la copa Catalana de BTT. Tot un èxit de participació.
Cursa de Push Bike a Castellolí
El matí del dissabte el van protagonitzar els més pe-tits amb el Push Bike. Uns 30 nens i nenes d’entre 2 i 5 anys es van fer els reis de la pista, van provar la veloci-tat corrent com un llamp per un circuit de Push Bike F1 de 130m, a la pista poliesportiva i per provar l’equilibri: 4 zones de Push Bike Trial relativament fàcils. Tots van competir a la cursa però per decisió de l’organització no es va puntuar, l’objectiu era participar d’una nova activitat esportiva i familiar. Tots els nens i nenes es van endur una medalla de record.
Participants Push Bike
Ens va acompanyar en l’organització de l’acte el Sr. Pere Pi, creador del Bike Trial i gran impulsor del Push Bike Trial (petites bicicletes sense pedals). Per l’Ajuntament de Castellolí va ser tot un honor gaudir
14
L’Ajuntament
El Vicepresident del Consell Comarcal, el Sr. Jordi Cal-pe valorava de manera molt positiva també, el suport a aquests tipus de pràctiques esportives, ja que pa-ral·lelament activen el desenvolupament econòmic i turístic de tota la Comarca.
A la tarda hi va haver el campionat infantil de Bike Trial.
L’Anoia Trial Academy va fer una festa d’inici del curs, uns 20 de nens i nenes de Sant Martí de Tous, Igualada i Castellolí van participar de la cursa. Els participants, majoritàriament els que l’any passat ja formaven part de l’acadèmia van superar 4 zones, 3 de fàcils i una de més llarga i complexa, per començar a agafar contacte amb la bicicleta després de les vacances. Els nens van fer una volta de reconeixement i dues puntuant els peus. No es va fer classificació, ja que sols volia ser una sessió d’entrenament diferent. Després de la breu pre-sentació del proper curs 2012-13, es va oferir berenar als participants.
El diumenge, cinquena i penúltima prova de la Copa Catalana de BTT
Castellolí va acollir una de les proves més espectacu-lars de BTT de la temporada segons Ocisport.
Els guanyadors de la categoria d’elit van ser Anna Vi-llar i Ismael Ventura, de Tomas Belles-Cannondale i Chain Reaction Cycles respectivament. Els prop de 200 participants van valorar la cursa, com una de les mi-llors dels últims temps. Un circuit complert de 7,5 km, amb un recorregut espectacular. Els experts corredors apuntaven que Castellolí és una de les zones de Cata-lunya ideals per a la pràctica de la BTT.
L’alcalde de Castellolí, Joan Serra, va mostrar la seva satisfacció i la bona disposició del municipi en l’organització de proves esportives de primer nivell, les diverses activitats del cap de setmana de bicicletes va esdevenir tot un èxit de participació, gràcies a la l’organització des de l’Ajuntament del Sr. Samuel Cer-vera, l’empresa Ocisport i la col·laboració de la Diputa-ció de Barcelona.
15
L’Ajuntament
la lliga, ja podeu passar per les oficines de l’Ajuntament i apuntar-vos abans del dia 11 d’octubre. A partir del 15 d’octubre publicarem el quadre d’aparellaments.
Més informació sobre la lliga de tennis a la web de l’Ajuntament http://www.castelloli.cat/lliga-tenis.
Curs d’anglès dissabtes pel matí Time to learn english again… • Dissabte 6 d’octubre a dissabte 15 de desembre • D’11 a 12,30h • 1 Lliçó: 5€/nen Confirmació a Claire Law al 630326433 o al correu [email protected]
Amb la col·laboració de:
Parada de peix
Us recordem que tots els dijous de 8:30 a 10:30, es desplaça a Castellolí un vehicle amb peix fresc, directe de Mercabarna.
Per fer comandes podeu trucar al tel.:
676581076 David
Final Torneig Comte d’Aulí
Raúl Criado guanya la primera edició del Torneig Compte d’Aulí de tennis 2012.
Aquest passat dissabte dia 22 de setembre s’ha dispu-tat la final del Torneig Comte d’Aulí de tennis de l’any 2012. Es van trobar en aquesta final els dos jugadors favorits des d’un inici. Per una banda el Raúl Criado, el guanyador de la darrera edició i per l’altra el Jordi Saiz, jugador veterà amb molta tècnica i esperit de sacrifici i concentració.
L’inici del matx es va caracteritzar per un Jordi Saiz molt concentrat i enèrgic. Si ja de per si el Jordi fa nor-malment un tennis molt segur i amb molts pocs errors, aquest cop va fer el mateix, però posant una marxa mes per intentar fer la màxima pressió al que era l’actual guanyador en aquell moment. Aquest fet va propiciar que el Raúl no es trobés còmode i cometés molts errors. Fruit d’això es va produir un fet fins ara encara inèdit des que realitzem la lliga a Castellolí: El Raúl va perdre un set.
Així doncs el primer set se’l va emportar el Jordi Saiz 6 jocs a 3. Al Jordi li va costar molt sacrifici guanyar-li un set al Raúl i el peatge que va haver de pagar va ser una baixada considerable de l’estat físic. Sota aquest con-text i fent un tennis com quasi sempre, és a dir, amb molts pocs errors, el Raúl es va anar fent amo i senyor del matx i es va acabar enduent els dos sets següents per 2 a 6 i 1 a 6.
Els assistents al matx estàvem d’acord que vam gaudir d’un gran partit de tennis entre dos molt bons juga-dors de tennis.
(crònica de Vicenç Serra)
Amb la final del torneig acaba la temporada de tennis. Si algú s’anima a apuntar-se a la propera temporada i a
16
L’Ajuntament
Proposta de cursos 2012-13
Organitza:
17
Coses de casa
Receptes
INGREDIENTS:
400 grs de rovellons i rossinyols
4 patates
4 moniatos
5ous
Sal i oli
Truita de tardor
ELABORACIÓ:
Peleu les patates i els moniatos, talleu-los. Poseu la paella on vulgueu fer la truita al foc i feu-hi coure les patates i els moniatos. Talleu els bolets a juliana i salteu-los amb una mica d’oli en una altra paella. Bateu cinc ous i poseu-hi una mica de sal. Quan tingueu les patates i els moniatos cuits, coleu-los per tal de treure’n l’excés d’oli. . Torneu a posar les patates, els moniatos i els bolets en una paella antiadherent. Aboqueu-hi els ous i lligueu la truita.
Esperem que aquesta tardor el bosc ens doni bolets!
Pepa Fernández
Correllengua
Recomanem...
Llengua, cultura i llibertat
9.30h: Trobada a l'Ajuntament. Pujada amb cotxe fins a cal Mabres. Caminada fins als Mollons. Aturada a la pedra Caganera. Lectura del manifest i tornada. 13.00h: Concurs de la Llengua. Sorteig d'un pernil entre els participants. 14.00h: Brases per cuinar i dinar en germanor. 17.00h: Pel·lícula: "Cayalunya: Uber alles!". Projecció a La Cooperativa. 20.00h: Partit de futbol: Barça-Madrid. Projecció a La Brillante.
Fe d’errades:
Lamentem profundamente haver-nos deixat per segona vegada, el nom de Montse Vila en les recomanacions que ens fa arribar de Literatura Infantil i Juvenil. La redacció
18
...i més!
Maria Berenguer
Eric Peña
Jordi Ollé
Vicenç Serra
L’11 de setembre en imatges
Berta Pelegrí
Sam Cervera
...i més!
19
Les causes de la mort podien ser malaltia, gana, tortu-ra, experiements mèdics i altres mil maneres sàdiques d’assassinar. Podien ser penjats, gasejats, afusellats, administrant-els-hi una injecció de gasolina al cor, etc.
Buscant a les llistes de víctimes, hi vaig trobar 7 perso-nes de la nostra comarca de l’Anoia que allà hi deixa-ren la vida, són: Simó de Capellades, mort el 17 d’abril de 1941 als 32 anys; Josep d’Igualada, mort el 10 de novembre de 1941 als 36 anys; Agustí d’Igualada, mort el 27 de març de 1941 als 61 anys; Salvador d’Igualada, mort el 19 de desembre de 1941 als 24 anys; Miquel de Masquefa, mort l’1 de desembre de 1941 als 41 anys; Domènec de Vallbona, mort el 13 de desembre de 1942 als 30 anys, i en Miquel, també de Vallbona, mort el 7 d’abril de 1941 als 26 anys, tots el “camp dels cata-lans”, a Gusen.
Les morts d’espanyols i catalans possiblement s’hagueren pogut evitar si, quan el govern de Hitler va preguntar al govern de Franco que què en feia de tots aquells republicans capturats a França, aquest, a tra-vés de Serrano Sunyer no hagués respost que en fessin el que volguessin, doncs aquells no eren considerats espanyols. Després d’això van ser internats al seu trist destí amb el vestit de ratlles, amb l’S de Spanien i el triangle blau d’apàtrides.
Això ho escric com a homenatge a en Josep Guixà So-teras, també presoner de les ordes nazis, que va ser forçat a treballar al mur de l’Atlàntic i a la base de sub-marins de Bordeus, i que tot i les penalitats passades, es va lliurar d’anar a parar a Gusen i va poder sobreviu-re a tant d’horror.
Pere Guixà Mabras
67 anys després de la lliberació dels camps nazis ubi-cats a Mauthausen i a Gusen (Austria).
Un dels fets que més avergonyeix al gènere humà és la creació de camps de concentració i extermini que l’Alemanya nazi va estendre per tota l’Europa conque-rida durant la Segona Guerra Mundial.
Hi havia dues classes de camps, els que estaven ubi-cats dintre de l’estat alemany i altres que principal-ment eren instal·lats a Polònia i Rússia.
En els primers, als interns se’ls feia treballar a l’obra pública i la indústria de guerra de manera forçada fins a la extenuació, provocant aquestes mesures d’esclavatge la mort de la majoria de presoners.
En els camps dels segon grup es tenia com a objectiu prioritari, el d’eliminar la màxima quantitat de perso-nes amb el mínim cost i temps (com s’havia tornat de malaltís l’ésser humà, que tractava els seus congène-res com animals de granja sense cap tipus de compas-sió ni remordiments).
S’ha parlat de sis milions de víctimes executades en aquells camps d’extermini, però crec que la quantitat exacta no se sabrà mai. Del que sí es té coneixement és de les procedències ètniques, nacionals i personals de la gran immensitat d’éssers assassinats i immolats. Se sap que la majoria eren de l’ètnia jueva i gitana i també de les nacionalitats russa i polonesa, així com militars dels països ocupats i també persones no gra-tes al sistema de “raça ària pura” que es pretenia im-posar, per això també s’hi internaven homosexuals, deficients físics i psíquics i inclús presos polítics de la mateixa Alemanya contraris al nazisme.
Per la part que ens toca, els espanyols, i en particular els catalans, també hi varen sofrir aquests horrors i sembla que hi moriren entre 4.769 i 5.500 presoners, la gran majoria a Mauthausen, i al camp adjunt de Gu-sen, aquest últim conegut pel nom de “el camp dels catalans” perquè la majoria moriren allà.
Recordant el meu oncle
Direcció i redacció Rosa Mondragón García
Maria Berenguer Pons
Carolina Abril Lorca
Eva Jorba Franquesa
Carles Casanovas Palop
Josefina Jové Boada
Col·laboració
Ajuntament de Castellolí
El suro
Sóc monitora de lleure amb experiència, referències i cotxe.
M’ofereixo per cuidar nens i portar casa (portar i recollir del cole/guarderia, banyar-los, que facin els deures, dinar/berenar, cuinar, fer llits, renta-dores, planxar, cosir disfresses i roba de casa…)
Tel: 669.253.372
PREUS A CONVENIR.
-CARME-
Sopar de Tardor a
Un Sopar-Concert amb música en directe a càrrec del jove grup de música ‘Crítica urbana’, format per dos joves músics, l´Albert Gámez (veu i piano) i Edmon Bosch (violoncel i veu), que ens deleitaran amb la seva música i les seves lletres en català.
Consulta el menú a cal Betes.
Castanyes, moniatos, bona música i el millor ambient de tardor... us podem assegurar que no hi faltaran!!
Celebra la Castanyada amb nosaltres!
El proper dia 31 d’octubre a les 21.30h.
Reserva la teva taula al 93 808 49 00.
M’ofereixo per netejar
Matí de 9 a 12’30 i Tarda de 3 a 4’30. 8€/hora.
Tel: 669.253.372
-CARME-
cal Betes
