INFORME ANUAL 2011 310512 DEFINITIU Enviat …productesdelaterra.diba.cat/sites/productesdelaterra...Informe anual 2011 7 Pròleg Un any més l’Observatori del Porcí edita el seu

INFORME ANUAL

INFORME DEL SECTOR PORCÍ.

EXERCICI 2011

MAIG 2012

Observatori del porcí

Informe anual 2011 2

Informe del sector porcí. Exercici 2011

Autors

Grup Gestió Porcina (Departament de Producció Animal, Universitat de Lleida) Daniel Babot Gaspa Carme Soldevila Novell Aida Cortés Fabregat Javier Álvarez Rodríguez Esther García Hernández Karen Larrosa Romero Laura Noguera Solans David Contreras Tinoco Gerardo Blanco Abilla

Amb la col·laboració de:

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM): Francesc Reguant Fosas Alba Canfran Ribalta

ISBN:



Índex de continguts

Pròleg ............................................. .............................................................................................. 7

1.- Estructura del sector porcí: Evolució en l’espa i i en el temps.................................... ...... 8

1.1.- Importància en l’àmbit mundial............... ...................................................................... 9 1.2.- Importància en l’àmbit europeu ............... ................................................................... 13 1.3.- Importància en l’àmbit espanyol .............. ................................................................... 16 1.4.- Importància en l’àmbit de Catalunya .......... ................................................................ 21

1.4.1.-Cens porcí a Catalunya............................................................................................ 22 1.4.2.- Explotacions porcines catalanes i règim de tinença ............................................... 24 1.4.3.- Sacrifici de bestiar porcí .......................................................................................... 27

1.5.- Conclusions .................................. ................................................................................ 29 1.6.- Fonts ........................................ ...................................................................................... 30

2.- Factors de producció........................... ................................................................................ 31

2.1.- Matèries primeres alimentació animal......... ............................................................... 32 2.1.1.- Blat de moro ............................................................................................................ 32 2.1.2.- Ordi P.E.-64............................................................................................................. 33 2.1.3.- Blat pinso P.E.-72.................................................................................................... 34 2.1.4.- Soja integral 19g/36pr ............................................................................................. 36 2.1.5.- Farina soja 44%....................................................................................................... 37 2.1.6.- Colza 00 .................................................................................................................. 39

2.2.- Aliments compostos ........................... ......................................................................... 40 2.3.- Aigua ........................................ ...................................................................................... 43 2.4.- Energia...................................... ..................................................................................... 46

2.4.1.- Gasoil C................................................................................................................... 46 2.4.2.- Energia elèctrica...................................................................................................... 47


3.- Producció i mercat de matèries primeres per a l ’alimentació animal a Catalunya....... 50

3.1.- Introducció .................................. .................................................................................. 50 3.2.- Matèries primeres usades en l’elaboració de p insos .............................................. . 51

3.2.1.- Cereals .................................................................................................................... 53 3.2.2.- Llavors oleaginoses................................................................................................. 54 3.2.3.- Subproductes agrícoles........................................................................................... 55 3.2.4.- Lleguminoses gra .................................................................................................... 57 3.2.5.- Substitutius dels cereals.......................................................................................... 58 3.2.6.- Altres matèries primeres ......................................................................................... 58

3.3.- Producció de matèries primeres ............... .................................................................. 59 3.4.- Producció de pinsos compostos ................ ................................................................ 61 3.5.- Balanç de matèries primeres.................. ..................................................................... 62 3.6.- Fonts ........................................ ...................................................................................... 64

4.- Rendiment tècnic i econòmic de les explotacions porcines.......................................... . 65

4.1.- Rendiment tècnic ............................. ............................................................................. 66 4.1.1.- Comparativa entre períodes.................................................................................... 66 4.1.2.- Comparativa entre tipus d’explotacions .................................................................. 67 4.1.3.- Comparativa entre regions ...................................................................................... 68

4.2.- Rendiment econòmic ........................... ........................................................................ 69 4.2.1.- Dades econòmiques de les explotacions porcines catalanes................................. 69 4.2.2.- Distribució dels costos en una explotació porcina .................................................. 71 4.2.3.- Comparativa entre períodes.................................................................................... 73 4.2.4.- Comparativa entre regions ...................................................................................... 75


5.- Evolució del rendiment tècnic i econòmic de les explotacions porcines a diferents països europeus.................................... .................................................................................... 79



5.1.- Evolució del rendiment tècnic................ ..................................................................... 79 5.1.1.- Productivitat numèrica............................................................................................. 80 5.1.2.- Prolificitat ................................................................................................................. 80 5.1.3.- Ritme reproductiu .................................................................................................... 82 5.1.4.- Reposició................................................................................................................. 83 5.1.5.- Transició i engreix ................................................................................................... 84

5.2.- Evolució del rendiment econòmic .............. ................................................................ 85 5.2.1.- Costos ..................................................................................................................... 86

5.2.1.1- Costos variables................................................................................................87 5.2.1.2- Costos fixes.......................................................................................................88 5.2.1.3- Costos totals de producció................................................................................89

5.2.1.- Marge ...................................................................................................................... 90 5.3.- Conclusions .................................. ................................................................................ 90 5.4.- Fonts ........................................ ...................................................................................... 91

6.- Consum i distintius d’origen i qualitat en el s ector porcí........................................ ........ 92

6.1.- Consum a les llars de productes derivats del porc ............................................... ... 92 6.1.1.- Consum a Espanya ................................................................................................. 93

6.1.1.1- Consum dels diferents tipus de carn a Espanya ..............................................93 6.1.1.2.- Consum de carn de porc a Espanya................................................................93

6.1.2.- Consum a Catalunya............................................................................................... 95 6.1.2.1.- Consum, preu i despesa dels diferents tipus de carn a Catalunya .................95 6.1.2.2.- Consum de productes derivats del porc a Catalunya ......................................97

6.2.- Novetats en distintius d’origen i qualitat en el sector porcí ................................... . 98 6.2.1.-Carn de porc............................................................................................................. 98 6.2.2.- Pernils i espatlles..................................................................................................... 99 6.2.3.- Embotits, salaó i altres productes carnis................................................................. 99

6.2.3.1.- Chorizo de Cantimpalos.................................................................................100 6.3.- Conclusions .................................. .............................................................................. 103 6.4.- Fonts ........................................ .................................................................................... 103

7.- Percepció del consumidor català en relació al s ector porcí i la carn de porc ............ 104

7.1.- Introducció .................................. ................................................................................ 104 7.2.- Font d’informació ............................ ........................................................................... 105 7.3.- Hàbits de compra i consum.................... ................................................................... 105 7.4.- Coneixement del sector porcí ................. .................................................................. 115 7.5.- Opinió sobre el sector porcí ................. ..................................................................... 118

7.5.1.- Seguretat alimentària ............................................................................................ 121 7.5.2.- Alimentació animal ................................................................................................ 122 7.5.3.- Benestar animal..................................................................................................... 123

7.6.- Conclusions .................................. .............................................................................. 124 7.7.- Fonts ........................................ .................................................................................... 125

8.- Comerç exterior de carn de porc................ ...................................................................... 126

8.1.- Comerç exterior espanyol..................... ..................................................................... 126 8.2.- Comerç exterior a Catalunya .................. ................................................................... 134 8.3.- Grau d’autoproveïment ........................ ...................................................................... 140 8.4.- Conclusions .................................. .............................................................................. 140 8.5.- Nota metodològica ............................ ......................................................................... 141 8.6.- Fonts ........................................ .................................................................................... 142

9.- Preus .......................................... ......................................................................................... 143

9.1.- Preus en origen.............................. ............................................................................. 144 9.1.1.- Preu del garrí......................................................................................................... 144 9.1.2.- Preu del porc ......................................................................................................... 145 9.1.3.- Preu de la canal..................................................................................................... 146 9.1.4.- Comparativa entre preu en viu i preu de la canal ................................................. 147 9.1.5.- Preu de la truja de rebuig ...................................................................................... 148

9.2.- Preus en destí ............................... .............................................................................. 149 9.2.1.- Cotització històrica productes derivats del porc, venda a l’engròs ....................... 149 9.2.2.- Cotització actual productes derivats del porc, venda a l’engròs ........................... 152



9.2.3.- Preus dels productes derivats del porc, venda al detall........................................ 153 9.3.- Fonts ........................................ .................................................................................... 155

10.- Estudi de la cadena de valor de la carn de por cí.......................................................... 156

10.1.- Descripció de l’estructura de la cadena de v alor de la carn de porcí ................. 156 10.1.1.- Fase de producció ............................................................................................... 157 10.1.2.- Fase de sacrifici - transformació ......................................................................... 157 10.1.3.- Fase de distribució - venda ................................................................................. 158

10.2.- Anàlisi econòmic de la cadena de la carn de porcí a Catalunya l’any 2011....... 158 10.2.1.- Metodologia ......................................................................................................... 158 10.2.2.- Dades econòmiques de la cadena de valor de la carn de porcí ......................... 159

10.2.2.1.- Preus en producció ......................................................................................159 10.2.2.2.- Preus de venda majorista ............................................................................160 10.2.2.3.- Preus de venda minorista ............................................................................161 10.2.2.4.- Costos en la fase de producció....................................................................163

10.2.3.- Distribució dels costos en la cadena de valor de la carn de porcí ...................... 164 10.2.4.- Distribució del valor afegit en la cadena de valor de la carn de porcí................. 165

10.3.- Conclusions ................................. ............................................................................. 167 10.4.- Fonts ....................................... ................................................................................... 168

11.- Implicacions tècniques i econòmiques derivades de l’adaptació a la normativa de protecció i benestar en porcí ...................... ........................................................................... 169

11.1.- Introducció ................................. ............................................................................... 170 11.2.- Requisits legals ............................ ............................................................................ 171 11.3.- Informació tècnica .......................... .......................................................................... 172

11.3.1.- Concepte de superfície de sòl lliure .................................................................... 172 11.3.2.- Concepte “tipus de sòl” ....................................................................................... 178

11.4.- Allotjaments per a truges gestants en grups . ....................................................... 178 11.4.1.- Tipus i mida de grup............................................................................................ 179 11.4.2.- Sistemes d’alimentació i maneig ......................................................................... 180

11.4.2.1.- Sistemes d’alimentació a terra.....................................................................180 11.4.2.2.- Sistemes d’alimentació amb tremuja convencional .....................................180 11.4.2.3.- Sistemes d’alimentació amb dosificadors individuals ..................................181 11.4.2.4.- Sistemes d’alimentació amb estacions d’alimentació electrònica ...............182

11.5.- Comparativa legislació UE................... .................................................................... 186 11.5.1.- Implementació de la legislació ............................................................................ 186 11.5.2.- Mesures més restrictives en benestar animal..................................................... 186

11.5.2.1.- Superfície mínima de sòl lliure (truja jove després de la cobrició i truja).....187 11.5.2.2.- Sòl continu compacte i obertures de drenatge ............................................187 11.5.2.3.- Truges lligades i grups de truges i truges joves prenyades.........................188 11.5.2.4.- Material manipulable alimentació i altres .....................................................188 11.5.2.5.- Soroll, llum, material manipulable i altres ....................................................189 11.5.2.6.- Tipus de sòl, freqüència d’alimentació, accés a l’aigua i mutilacions..........190

11.6.-Implicacions econòmiques associades a l’allot jament de truges gestants en grups en granges de nova construcció..................... .................................................................. 192

11.6.1.- Descripció d’alternatives constructives ............................................................... 192 11.6.2.- Dimensionament de les alternatives constructives ............................................. 195 11.6.3.- Implicacions econòmiques .................................................................................. 196 11.6.4.- Comparació de sistemes d’allotjament i alimentació en base a projectes de nova construcció executats durant els últims 5 anys ................................................................ 198

11.7.-Implicacions econòmiques associades a l’adapt ació de granges existents a l’allotjament de truges gestants en grups.......... .............................................................. 199

11.7.1.- Allotjament de truges gestants en grups............................................................. 199 11.7.2.- Sistemes de construcció ..................................................................................... 201 11.7.3.- Proposta d’alternatives........................................................................................ 203

11.7.3.1.- Factor escala: Dimensió granja – dimensió lot – dimensió grup .................203 11.7.3.2.- Factor estratègia d’adaptació.......................................................................204 11.7.3.3.- Factor cens ..................................................................................................204

11.7.4.- Descripció d’alternatives ..................................................................................... 204 11.7.4.1.- Situació inicial ..............................................................................................204 11.7.4.2.- Retirar algunes línies de boxes....................................................................205



11.7.4.3.- Retirar cubicles, retallar i configurar corrals ................................................206 11.7.4.4.- Retirar cubicles, retallar i configurar corrals ocupant zona de passadís .....207 11.7.4.5.- Retirar cubicles, i formar corrals per instal·lar estacions d’alimentació electròniques ................................................................................................................209

11.7.5.- Valoració econòmica ........................................................................................... 210 11.8.- Agraïments .................................. .............................................................................. 213

12. – Present i futur de la producció porcina ecolò gica ............................................... ...... 215

12.1.- Introducció ................................. ............................................................................... 215 12.2.- El sistema de cria i l’alimentació com a ele ment diferencial ............................... 217

12.2.1.- Cria a l’interior ..................................................................................................... 218 12.2.2.- Cria a l’exterior .................................................................................................... 218 12.2.3.- Allotjament mixt ................................................................................................... 220

12.3.- Reptes i recomanacions a cada fase productiv a .................................................. 221 12.3.1.- Truges reproductores .......................................................................................... 221 12.3.2.- Garrins lactants ................................................................................................... 223 12.3.3.- Porcs d’engreix.................................................................................................... 225

12.4.- La qualitat del producte carni com a element diferencial .................................... 226 12.5.- Referències bibliogràfiques................. .................................................................... 227



Pròleg

Un any més l’Observatori del Porcí edita el seu informe anual, un informe que fa referència a la dinàmica del sector agrari més important de Catalunya, el qual aporta el 31,5% de la Producció Final Agrària, amb 1.238 milions d’euros. L’Observatori és una eina d’informació i anàlisi que el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural posa a disposició del sector agroalimentari per ajudar a la presa de decisions empresarials, formant part de la seva política de transparència i suport informatiu al sector agrari. Entre les actuacions que realitza l’Observatori, vull destacar les següents:

- Dissenyar i mantenir indicadors que sintetitzen la situació i la dinàmica del sector porcí en cada moment. - Analitzar els indicadors, la situació del mercat i altres dades d’interès per al sector. - Realitzar els estudis oportuns per a la comprensió de la realitat sectorial, del seu entorn i de les perspectives. - Elaborar els informes necessaris sobre l’evolució del sector porcí.

De les dades exposades en l’informe anual voldria ressaltar la resistència del sector per fer front a les successives crisis, tant a les específiques del sector com a la crisi econòmica actual. En aquest sentit, el cens no ha deixat de créixer en els darrers anys i el comerç exterior és cada cop més important, fet que presenta el millor índex de competitivitat. En plena crisi des de 2009 al 2011 Catalunya ha incrementat un 17,8% les seves exportacions, les quals representen el 70,1% de les exportacions espanyoles. El sector porcí català s’enfronta ara a un gran repte, l’adaptació de les explotacions a la noves exigències de benestar animal. És en moments com aquests en els que la informació és una eina essencial per detectar els punts febles i adoptar les mesures adequades que permetin mantenir Catalunya com el principal clústers carni-ramader d’Europa. Voldria, doncs, encoratjar a tots els agents que constitueixen el sector a que utilitzin les informacions que proporciona l’Observatori i que, des del seu coneixement, suggereixin incorporacions i propostes que puguin millorar-ne el contingut per a respondre el millor possible a les necessitats informatives del sector. Maria Teresa Martí i Castro Secretària General Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural



1.- Estructura del sector porcí: Evolució en l’espa i i en el temps

Resum La carn de porc continua sent la més produïda en l’àmbit mundial, representant el 39,4% l’any 2010, amb un total de 109.258 milers de tones produïdes. El continent asiàtic és un any més el capdavanter com a productor de carn de porc, la producció del qual s’ha incrementat un 8,5% des del 2008 al 2010; el continent europeu, amb una producció de 26.968 milers de tones l’any 2010, continua sent el segon productor. Com a país, Xina es manté en primera posició, produint ella sola el 47% de la producció mundial de carn de porc, i tendeix a l’alça, incrementant la seva producció gairebé un 10% entre 2008 i 2010. Estats Units i els dos capdavanters europeus (Alemanya i Espanya) ocupen les següents posicions en el rànquing. Mentre la cabanya porcina de la UE-27 s’ha reduït un 2% entre l’any 2009 i 2011, la producció de carn de porc s’ha vist incrementada un 5% en el mateix període. L’any 2011, el cens de bestiar porcí de la UE-27 ha estat de 148.572 milers de caps, mentre que la producció de carn de porc ha assolit els 22.354 milers de tones (dades provisionals). Alemanya i Espanya continuen sent els països capdavanters i continuen creixent: en els últims dos anys (2009-2011), la producció de carn de porc s’ha vist incrementada un 6,1% (Alemanya) i un 5,7% (Espanya). Durant l’any 2011, a Espanya s’han sacrificat aproximadament 42 milions de caps de porcí, els quals han aportat 3.479.474 tones de carn. L’any 2006 el cens porcí espanyol va assolir el seu punt àlgic, amb més de 26 milions de caps, després de diversos anys en augment. Des de llavors, el cens ha deixat de créixer, mantenint-se més o menys estable. Així ho demostra l’evolució del cens entre l’any 2010 i 2011, que ha descendit un 0,37%. Catalunya, com a primera comunitat espanyola, amb el 27,5% del cens porcí espanyol, continua creixent, com els darrers cinc anys. Durant l’any 2011 el cens ha augmentat un 4% respecte l’any anterior, tendència que ha estat seguida pels garrins i pels porcs d’engreix, però no pels reproductors, en què el cens ha disminuït un 0,9%. La província de Lleida continua concentrant el bestiar porcí, passant de representar el 52% del cens català l’any 2010, al 55% aquest any 2011. El règim de tinença majoritari de les explotacions de reproductores de Catalunya és la propietat, representant l’any 2011 el 69% de les explotacions. Tot i així, la tendència va a la baixa, ja que l’any 2008, era el 82% de les explotacions de mares que es trobaven en propietat. Per contra, el règim d’integració en aquest tipus d’explotacions ha passat de suposar el 16% (l’any 2008) al 29% (l’any 2011). Quant a les explotacions d’engreix, la integració és el règim majoritari, representant l’any 2011, el 77,6% de les explotacions. Per un costat, Lleida continua sent la província catalana on es concentra la producció porcina, concentrant durant el 2011 el 55% del cens. Per l’altre costat, a Girona i Barcelona és on té lloc el sacrifici d’aquests animals, concentrant entre ambdós el 90% del sacrifici durant l’any 2011.



1.1.- Importància en l’àmbit mundial

Segons dades de la F.A.O. (FAOSTAT, 2012), durant l’any 2010 la producció mundial de carn de porcí es situa en primer lloc, pel que respecta a la producció de carn d’altres espècies. La carn de porcí representa el 39% de la producció mundial de carn de bestiar, quedant per sota la producció de carn d’aviram (31%), així com la producció de boví (23%). S’estima que de l’any 2009 al 2010, la producció de carn de porc s’ha incrementat en un 2,68%, produint-se al 2010 més de 109 milions de tones de carn. No obstant això, la producció de carn que més s’ha incrementat durant aquest període és la d’aviram (4,31%), seguida de la producció de carn d’ànec (3,06%), i en tercer lloc, es troba la de porc (Figura 1). Així doncs, del 2009 al 2010, la producció de carn dels diferents tipus de bestiar ha anat a l’alça, sent l’única excepció la carn d’oví, que s’ha mantingut pràcticament estable.

Figura 1.- Producció de carn en l’àmbit mundial dels diferents tipus de bestiar durant l’any 2010, expressat en percentatges i en milers de tones (Font: FAOSTAT. Abril 2012).

Porc39,4%

Aviram 31,1%

Boví22,5%

Oví3,1%

Caprí1,9%

Ànec1,4%

Conill0,6%

2009 2010 Variació (%)Porc 106.405 109.258 2,68

Aviram 82.511 86.064 4,31Boví 61.731 62.304 0,93Oví 8.535 8.529 -0,07

Caprí 5.072 5.145 1,45Ànec 3.858 3.977 3,06Conill 1.666 1.693 1,59

La tendència a l’alça de la producció de carn en l’àmbit mundial dels diferents tipus de bestiar que observàvem entre 2009 i 2010, queda palesa en l’evolució de la producció de l’última dècada (Figura 2). Així doncs, des del 2000 fins al 2010, el tipus de carn que ha sofert una major increment de la producció ha estat la carn d’aviram (47%), passant dels 59 als 86 milions de tones. En el cas de la carn de porcí l’increment també ha estat significatiu (21%), incrementant la producció en més de 19 milions de tones.



Figura 2.- Evolució de la producció de carn en l’àmbit mundial de diferents tipus de bestiar en el període 2000-2010. (Font: FAOSTAT. Abril 2012).

0

20.000.000

40.000.000

60.000.000

80.000.000

100.000.000

120.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Anys

Ton

esPorc Aviram Boví Oví Caprí

L’any 2010, el cens de bestiar porcí en l’àmbit mundial es situava en 965.855 milers de caps de bestiar (Taula 1), sent el continent asiàtic el màxim productor, amb un 60% del cens. Europa és el segon continent en cens porcí (20%), seguit d’Amèrica del Nord i Central amb un 10%, Amèrica del Sud amb un 6%, Àfrica amb un 3%, i finalment, Oceania amb un 1% (Figura 3).

Figura 3.- Distribució continental del cens mundial de ramat porcí en el 2010 (Font: FAOSTAT. Abril 2012).

Àsia60%Europa

20%

Amèrica del Nord i

Central10%

Amèrica del Sud6%

Oceania1%

Àfrica3%

Com hem vist a la Figura 3, Àsia és el principal continent en quant a

cens de porcí, seguit d’Europa. Aquest fet ja ve donant-se fa anys, tot i que la diferència de cens entre ambdós continents ha anat divergint amb el pas dels anys. Així doncs, mentre el cens de porcí al continent asiàtic ha sofert un fort creixement en els últims trenta anys (52,6%), a Europa el cens porcí s’ha reduït en un 23,9%, a partir dels anys 90. Al continent Africà, tot i no trobar-se en les primeres posicions, ha estat el continent que més creixement ha experimentat, amb un 192 % més de cens des de 1980, mentre que a Amèrica del Nord i Central i Amèrica del Sud, el cens s’ha mantingut estable amb el pas del anys. En l’àmbit mundial, s’ha experimentat un creixement del 21,1% del nombre de caps de bestiar porcí, en els últims trenta anys (Figura 4). Dins del continent asiàtic, Xina és el país més important en cens de porcí, amb el 81,7% del cens asiàtic i el 49% del cens porcí mundial, seguit de Vietnam amb un 4,7% del cens asiàtic. Pel que respecta Europa, Alemanya i Espanya són els països amb més nombre de caps de porcí, amb un 14% i 13,4% del cens del continent europeu, respectivament. En quant a Amèrica del Nord i Central, Estats Units



presenta el 64,5% del cens, seguit de Mèxic (15,3%) i Canadà (11,8%). Finalment, dins d’Amèrica del Sud, el país més important en quant a nombre de caps de porcí és Brasil amb un 66,7%.

Figura 4.- Evolució dels cens de bestiar porcí en l’àmbit mundial per continents en el període 1980-2010 (Font: FAOSTAT. Abril 2012).

0

100.000.000

200.000.000

300.000.000

400.000.000

500.000.000

600.000.000

1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010

Anys

Cap

s de

bes

tiar p

orcí

Àsia Europa Amèrica del Nord i Central Amèrica del Sud Àfrica Oceania

A la Taula 1 es presenta com ha evolucionat el cens de porcí per continents en els últims 10 anys, i les variacions entre els anys 2000/2010 i 2008/2010. En els últims deu anys, Europa ha estat l’únic continent amb una pèrdua de cens de porcí, amb un decrement del 5,57%. Pel que fa a la resta de continents, la cabana porcina d’aquests s’ha vist incrementada, sobretot en el continent Africà (40,57%), Amèrica del Sud (13,2%) i a Àsia (10,15%). En la globalitat del món, el cens de porcí s’ha incrementat un 7,5%. Respecte a l’evolució dels cens porcí entre els anys 2008-2010, Àfrica és el continent que mostra un major creixement (9,37%), seguit d’Àsia (5,84%). Pel que respecta la resta de continents, el cens de porcí en els últims dos anys ha disminuït, sent més marcat a Oceania (-2,1%), seguit d’Amèrica del Nord i Central (-1,48%) i Amèrica del Sud (-1,34%). Tot i així, l’elevat pes que té Àsia en el cens porcí ha fet que el cens de porcs en l’àmbit mundial s’hagi incrementat un 3,26% del 2008 al 2010 (Taula 1).

Taula 1.- Evolució del cens porcí per continents en el període 2000-2010 (milers de caps).

Àsia 529.127 524.205 523.421 545.500 550.650 582.813 10,15 5,84

Europa 200.344 194.723 192.353 193.490 190.954 189.176 -5,57 -0,93

Amèrica del Nord i Central

91.531 93.406 95.012 96.525 102.121 100.613 9,92 -1,48

Amèrica del Sud 51.556 52.653 53.658 58.071 59.158 58.363 13,20 -1,34

Àfrica 21.119 22.832 23.660 25.641 27.144 29.688 40,57 9,37

Oceania 5.136 5.826 5.485 5.643 5.314 5.203 1,31 -2,10

MÓN 898.813 893.644 893.589 924.870 935.341 965.855 7,46 3,26

Variació (%) 2000/ 2010

Variació (%) 2008/ 2010

201020082006200420022000

Font: FAOSTAT. Abril 2012.



La producció de carn de porc ocupa el primer lloc en l’àmbit mundial, aportant el 39,4% de la producció de carn total (FAOSTAT, 2012). A la Figura 5 es presenta la distribució de la producció d’aquesta carn per continents, observant-se un patró de distribució força similar al del cens de porcí. Així doncs, Àsia és el principal productor (57%), seguit d’Europa (25%) i Amèrica del Nord i Central (12%). Fins als anys 90, el principal continent productor de carn de porc era Europa, a partir d’aquell moment i fins ara, és Àsia qui es situa a la capdavantera en producció de carn de porc, quedant Europa en segon lloc.

Figura 5.- Distribució de la producció mundial de carn de porc durant l’any 2010 (Font: FAOSTAT. Abril 2012).

Oceania0,4%

Àfrica1,1%

Amèrica del Sud4,7%

Amèrica del Nord i Central

12,3%

Europa24,7%

Àsia56,7%

A la Taula 2 es mostra l’evolució de la producció de carn de porc en

l’àmbit mundial per continents, en el període 2000-2010. El continent Africà, malgrat la baixa producció, és el continent on la producció s’ha incrementat més en eles últims deu anys (60%). A la resta de continents, la producció de carn de porc també ha anat a l’alça, amb increments des d’un 6,26% (Europa) fins un 30% (Amèrica del Sud). Per contra, Oceania ha estat l’únic continent on ha disminuït la producció, amb un decrement del 3,04%. D’altra banda, i si comparem respecte fa dos anys, la producció mundial de carn de porc ha anat a l’alça (5,26%), augmentant en la majoria de continents, a excepció d’Amèrica del Nord i Central (-3,08%) i Oceania (-5,57%). En l’àmbit europeu, la producció de carn de porcí entre aquests dos anys s’ha incrementat un 2,15%.

Taula 2.- Evolució de la producció carn de porc per continents en el període 2000-2010 (milers de tones).

2000 2002 2004 2006 2008 2010Variació (%) 2000/2010

Variació (%) 2008/2010

Àsia 48.007 50.351 53.073 57.150 57.117 61.958 29,06 8,48

Europa 25.379 25.353 25.275 25.078 26.402 26.968 6,26 2,15Amèrica del Nord i Central

11.377 11.986 12.445 12.715 13.880 13.452 18,24 -3,08

Amèrica del Sud 3.983 4.265 4.623 4.636 4.756 5.173 29,86 8,77Àfrica 770 825 889 949 1.137 1.232 60,04 8,33Oceania 489 542 535 525 502 474 -3,04 -5,57MÓN 90.005 93.322 96.839 101.054 103.794 109.258 21,39 5,26

Font: FAOSTAT. Abril 2012.



A la Taula 3 es mostra el rànquing dels deu països amb una major producció de carn de porc en l’àmbit mundial durant l’any 2010, així com la variació entre 2008 i 2010. Xina, amb el 47,34% de la producció de carn de porc mundial, és la capdavantera amb diferència i continua creixent, incrementant la producció en un 9,6% entre l’any 2008 i 2010. Com a segon major productor de carn de porc es troben els Estats Units, que durant l’any 2010 han suposat el 9,32% de la producció mundial porcina. En tercera i quarta posició es troben els dos capdavanters europeus, Alemanya i Espanya, amb un 5% i un 3% de la producció mundial, respectivament. No obstant això, durant el període 2008-2010, els països del top 10 que han evolucionat més positivament han estat: Brasil amb un creixement de la producció del 16,8%, Rússia amb un 13%, la Xina amb un 9,60% i Vietnam amb un 9,12%. Per contra, els països que han reduït més la seva producció han estat: Estats Units (3,90%) i Espanya (3,31%), tot i trobar-se entre les primeres posicions.

Taula 3.- Rànquing dels països més productors de carn de porc de l’any 2010 (tones), i la seva variació entre els anys 2008 i 2010.

Països Any 2008 Any 2010 Variació (%)1. Xina 47.190.352 51.719.500 9,60

2. Estats Units 10.599.000 10.185.600 -3,90

3. Alemanya 5.121.610 5.488.370 7,16

4. Espanya 3.484.360 3.368.920 -3,31

5. Brasil 2.635.550 3.078.410 16,80

6. Vietnam 2.782.700 3.036.360 9,12

7. Rússia 2.042.060 2.307.500 13,00

8. França 2.274.110 2.259.720 -0,63

9. Canadà 1.947.830 1.925.930 -1,12

10. Polònia 1.920.400 1.894.800 -1,33 Font: FAOSTAT. Abril 2012.

1.2.- Importància en l’àmbit europeu

Durant l’any 2011, el cens de bestiar porcí de la UE-27 ha estat de 148.572 milers de caps. Cal tenir en compte que aquestes dades són provisionals, ja que les dades d’alguns països no són encara definitives. Del total de cens de la Unió Europea-27, Alemanya i Espanya són els països amb un major cens de porcí, amb el 18,4% i el 17,3%, respectivament. Els segueixen França, Polònia, Dinamarca i Holanda, amb un 8-9% del cens europeu, cadascun d’ells (Figura 6). Així doncs, aquests sis països acumulen aproximadament el 70% del cens comunitari.



Figura 6.- Distribució per països del cens total del ramat porcí a la Unió Europea-27 durant l’any 2011 (Font: EUROSTAT. Abril 2012). Espanya

17,3%

La resta12,6%

Regne Unit2,9%

Romania3,6%

Bèlgica4,3%

Itàlia6,3%

Holanda8,1% Dinamarca

8,3%Polònia

8,8%

Alemanya18,4%

França9,4%

A la Taula 4, es presenta l’evolució del cens porcí des de l’any 2001

fins al 2011 dels 10 principals països de la UE-27. Cal tenir en compte però, que el cens de l’any 2011 és encara provisional. Tal i com s’ha comentat prèviament, Alemanya i Espanya són els països amb un major cens de porcí de la UE-27, tendència que s’ha anat accentuant en els últims deu anys (Figura 7), ja que ha augmentat la diferència de cens entre aquests dos països, i el grup de països productors que el segueixen (França, Polònia, Dinamarca i Holanda). En els últims deu anys, tant la cabana porcina d’Alemanya com d’Espanya ha crescut (5,57% i 7,45%, respectivament), mentre que els següents països en importància en cens porcí (França, Polònia i Dinamarca), el cens ha anat a la baixa (Taula 4). D’altra banda, destacar dos països, que malgrat no es troben en les primeres posicions, han sofert un canvi important en el cens en aquest període: Romania amb un creixement del 22% i Regne Unit, on el cens ha minvat un 24%. En el global de la UE-27, en aquesta última dècada, el cens de porcí ha decrescut un 6,06%, disminució que s’ha donat principalment a partir de l’any 2007.

Taula 4.- Evolució de la cabanya porcina en els 10 països més importants en producció porcina de la UE-27 en el període 2001-2011 (milers de caps).

Països 2001 2003 2005 2007 2009 2011 * Variació (%)

2001/2011Variació (%) 2009/2011

Alemanya 25.958 26.495 26.989 27.113 26.841 27.403 5,57 2,09Espanya 23.858 24.098 24.889 26.061 25.343 25.635 7,45 1,15França 15.275 15.265 15.123 14.969 14.552 13.950 -8,68 -4,14Polònia 17.494 18.439 18.711 17.621 14.253 13.056 -25,37 -8,39Dinamarca 12.975 12.969 12.604 13.170 12.873 12.348 -4,83 -4,08Països Baixos 11.514 10.766 11.000 11.710 12.108 12.103 5,12 -0,04Itàlia 8.766 12.969 9.200 9.273 9.157 9.351 6,67 2,12Bèlgica 6.775 6.366 6.253 6.200 6.228 6.328 -6,60 1,61Romania 4.447 5.145 6.604 6.565 5.793 5.404 21,53 -6,72Regne Unit 5.687 4.843 4.726 4.671 4.423 4.326 -23,93 -2,19UE-27 158.153 158.970 159.108 159.965 151.569 148.572 -6,06 -1,98* Dades provisionals

Font: EUROSTAT. Abril 2012

En els últims dos anys, el cens de bestiar porcí de la Unió Europea-27 ha disminuït un 2,09%, tendència que ha estat seguida en la majoria de països, i sent especialment marcada a Polònia i Romania, amb un descens del 8,4% i el 6,7% de la cabana, respectivament. Tot i així, el cens dels dos principals països europeus en cens porcí, Alemanya i Espanya, ha augmentat (2,1% i 1,1%, respectivament), així com també a Itàlia (2,1%).



Figura 7.- Evolució del cens porcí en els sis països més importants de la Unió Europea-27 en el període 2001-2011 (Font: EUROSTAT. Març 2012).

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

22.000

24.000

26.000

28.000

30.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Any

Cen

s (m

ilers

de

caps

)Alemanya Espanya França Polònia Dinamarca Holanda

Pel que respecta la producció de carn de porc a la UE-27 durant l’any 2011, aquesta ha assolit una xifra de 22.354 milers de tones. De la mateixa manera que amb el cens de porcí, Alemanya i Espanya són els principals països en quant a la producció de carn de porc, amb un 24,9% i 15,6%, respectivament (Figura 8). Tot i així, la diferència de pes entre ambdós països s’accentua per a la producció de carn (25% i 16%) respecte el cens (18% i 17%), fet que és degut a l’elevada importació d’animals vius que té Alemanya, procedents principalment d’Holanda i Dinamarca. No obstant això, França presenta el 8,9% de la producció, Polònia el 8,1% i Dinamarca el 7,7%.

Figura 8.- Distribució per països de la producció de carn de porc (milers de tones) a la UE-27 durant l’any 2011 (Font: EUROSTAT. Abril 2012).

França8,9%

Alemanya24,9%

Polònia8,1%

Dinamarca7,7%

Itàlia7,0%

Holanda6,0%

Bèlgica5,0%

Regne Unit3,6%

Àustria2,4%

La resta10,8%

Espanya15,6%

En l’última dècada, la producció de carn de porc dels dos principals

productors europeus, la qual suposa aproximadament el 40% de la producció europea, ha anat a l’alça. D’una banda, Alemanya ha sofert un fort creixement (36,55%) durant aquest període, amb un augment continu de la producció any rere any (Figura 9); d’altra banda, a Espanya l’increment de la producció s’ha situat en un 16,26%, tot i que al llarg del període 2001-2011 hi ha hagut petits d’altabaixos (Figura 9). França, el qual ocupa la tercera posició europea, ha sofert un descens d’aproximadament el 14% de la producció de carn de porc, passant dels 2.315 als 1.998 milers de tones entre 2001 i 2011 (Taula 5). Aquesta tendència a la baixa també ha estat seguida per Holanda, amb un descens del 5,96% de la producció en l’última dècada. La producció de carn de porc a la UE-27 entre els anys 2009 i 2011 s’ha incrementat aproximadament un 5% (Taula 5). Aquesta tendència a l’alça ha estat seguida per la majoria dels principals productors (Alemanya, Espanya, Polònia i Dinamarca). Destacar que



a França, tercer productor, les tones de carn de porc produïdes s’han mantingut pràcticament estable entre aquests dos anys.

Taula 5.- Evolució de la producció de carn de porc en els 10 p aïsos més importants en producció porcina de la Unió Europea-27 en el període 2001-201 1 (milers de tones).

Alemanya 4.074 4.239 4.500 4.985 5.241 5.564 36,55 6,15Espanya 2.993 3.190 3.168 3.439 3.291 3.479 16,26 5,74França 2.315 2.333 2.274 2.281 2.004 1.998 -13,69 -0,29Polònia 1.849 2.094 1.926 2.091 1.608 1.811 -2,07 12,59Dinamarca 1.714 1.762 1.793 1.802 1.583 1.718 0,23 8,54Itàlia 1.510 1.589 1.515 1.603 1.588 1.570 4,01 -1,15Holanda 1.432 1.253 1.297 1.290 1.275 1.347 -5,96 5,66Bèlgica 1.072 1.029 1.013 1.063 1.082 1.108 3,42 2,42Regne Unit 781 715 706 739 720 806 3,15 11,91Àustria 488 506 509 531 533 544 11,32 1,94UE-27 21.645 22.819 21.279 22.354 5,05

2011 Variació (%) 2009/2011

2003 2005 2007 2009 Variació (%) 2001/2011

Països 2001

Font: EUROSTAT i FAOSTAT. Abril 2012

Figura 9.- Evolució de la producció de carn de porc (milers de tones) en els sis països més importants de la Unió Europea-27 en el període 2001-2011 (Font: EUROSTAT i FAOSTAT. Març 2012). 1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Any

Pro

ducc

ió c

arn

porc

(mile

rs d

e to

nes)

Alemanya Espanya França Polònia Dinamarca Itàlia

1.3.- Importància en l’àmbit espanyol

Tal i com s’ha vist en l’apartat anterior, Espanya és el segon país amb major cens de bestiar porcí i amb major producció de carn de porc de la UE-27. Durant l’any 2011, Espanya compta amb més de 25,6 milions de caps de porcí, dels quals 23.178.397 caps són de producció intensiva, mentre que 2.412.056 caps es corresponen al porc ibèric, amb producció extensiva. Del cens total, el 50% es concentra en dos comunitats autònomes: Catalunya (27,5%) i Aragó (21,8%) (Figura 10). Castella i Lleó i Andalusia, les següents comunitats en importància de cens total de bestiar porcí (12,6% i 8,5%, respectivament), també destaquen perquè entre ambdues concentren el 57% de la producció extensiva de porcí d’Espanya (Figura 11). La Regió de Múrcia, Castella la Manxa, Extremadura, la Comunitat Valenciana i Galícia són les comunitats autònomes que segueixen, amb un 4-6% del cens de porcí d’Espanya.



Figura 10.- Distribució regional del cens porcí (intensiu + extensiu) a Espanya durant l’any 2011 (Font: MAGRAMA. Març 2012).

Resta de CCAA3,8%

Galícia4,1%

Comunitat Valenciana

4,3%

Extremadura4,5%

Castella la Manxa

6,1%

Regió de Múrcia

6,7%

Andalusia8,5% Castella i Lleó

12,6%

Aragó21,8%

Catalunya27,5%

Quant a la distribució geogràfica del cens d’ibèric, a la Figura 11

podem observar com segons les dades de l’enquesta de maig de 2011, bàsicament està concentrat en tres comunitats: Extremadura (40%), Andalusia (30%) i Castella i Lleó (27%). Aquestes tres comunitats s’emporten el 97% del cens extensiu d’Espanya, deixant el percentatge restant per Castella la Manxa (3%) i Madrid, amb solament 615 caps.

Figura 11.- Distribució regional del cens porcí ibèric (extensiu) a Espanya durant l’any 2011 (Font: MAGRAMA. Març 2012).

Madrid; 615; 0%

Castella i Lleó;

653.018; 27%

Andalusia; 716.903; 30%

Extremadura; 970.028;

40%

Castella la Manxa;

71.492; 3%

A la Taula 6 es presenta l’evolució del cens porcí a Espanya en els últims 15 anys. L’evolució durant el període 1996-2011, mostra una clara tendència a l’alça, ja que el cens ha passat de 18,6 milions de caps a 25,6 milions de caps, el que suposa un increment del 37,3% del cens porcí en la globalitat d’Espanya. Aquesta tendència a l’alça ha estat seguida per totes les comunitats autònomes, però especialment marcada a Aragó, on el creixement del cens ha superat el 100%, així doncs, amb aquests quinze anys, el cens s’ha duplicat en aquesta regió. Castella la Manxa i Extremadura són la segona i la tercera comunitat on la variació del cens en el període 1996-2011 s’ha incrementat en major mesura, amb un 50% i 65%, respectivament.



Taula 6.- Anàlisi provincial de la sèrie històrica del cens p orcí total a Espanya en el període 1996-2011.

1996 2001 2006 2010 2011Variació (%) 1996/2011

Variació (%) 2010/2011

Catalunya 5.356.192 6.108.391 5.825.457 6.722.695 7.029.873 31,25 4,57

Aragó 2.751.214 4.134.196 5.170.609 5.580.049 5.580.048 102,82 0,00

Castella i Lleó 2.597.414 3.359.954 3.708.826 3.450.037 3.233.064 24,47 -6,29

Andalusia 1.888.379 2.249.116 2.632.254 2.119.523 2.189.055 15,92 3,28

Regió de Múrcia 1.474.262 1.773.755 1.999.662 1.749.885 1.722.605 16,85 -1,56

Castella la Manxa 1.038.825 1.912.291 2.278.592 1.582.180 1.562.175 50,38 -1,26

Extremadura 696.669 1.476.129 1.552.988 1.349.930 1.150.594 65,16 -14,77

Comunitat Valenciana 1.053.109 1.127.835 1.223.248 1.168.836 1.108.045 5,22 -5,20

Galícia 981.315 777.118 890.152 1.018.941 1.055.877 7,60 3,62

Resta de CCAA 814.583 938.990 936.918 961.963 977.061 19,95 1,57

ESPANYA 18.651.962 23.857.775 26.218.706 25.704.039 25.608.398 37,30 -0,37

Font: MAGRAMA. Març 2012.

D’altra banda, observant el període 2010-2011, Catalunya ha estat la

comunitat que més creixement ha obtingut (4,57%), assolint els 7 milions de caps de porcí, segons l’enquesta de maig del 2011. Galícia i Andalusia també mostren un increment en el cens en els últims dos anys (al voltant del 3,5%), mentre que a Aragó, les dades es mantenen estables. La resta de comunitats, mostren un decrement del cens, destacant Extremadura per ser la comunitat en la qual el cens s’ha reduït més en aquest últim any (-14,77%). En general, el cens d’Espanya s’ha mantingut pràcticament estable (-0,37%) respecte l’any 2010, tal i com es pot veure a la Taula 6. A la Figura 12 es mostra l’evolució del nombre de caps de bestiar porcí a Espanya en els últims vint anys, per tipologies: garrins, porcs d’engreix i reproductors. Així doncs, el cens de porcí a Espanya ha tendit a l’alça en les últimes dues dècades, tot i que en l’últim quinquenni s’observa una certa estabilització del cens. L’any 2006 és l’any en què el cens de bestiar porcí a Espanya va ser màxim, amb més de 26,2 milions de caps; l’any 2011, amb 25,6 milions de caps, el cens s’ha reduït un 2,3% respecte l’any 2006. Aquesta tendència a l’estabilització o lleugerament a la baixa en els últims cinc, anys, ha estat seguida pels porcs d’engreix i els reproductors, tipologies en què el cens ha disminuït un 5,1% i un 10,3%, respectivament. D’altra banda, no ha passat el mateix amb el cens de garrins, que en aquest últim quinquenni s’ha incrementat un 7,6%.

Figura 12.- Evolució del nombre d’efectius porcins per tipologia a Espanya en el període 1991-2011 (Font: MAGRAMA. Març 2012).

4.157.362 4.890.485 6.285.585 6.833.257 7.356.974

11.055.08411.614.380

14.891.44816.630.902 15.781.578

2.034.4462.147.096

2.680.742

2.754.547 2.469.845

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

1991 1996 2001 2006 2011

Any

Cap

s de

bes

tiar

porc

í

Garrins Porcs d'engreix Reproductors

Garrins: animals fins als 20 kg de pes viu Porcs d’engreix: animals des de 20 kg fins a sacrifici Reproductors: truges de reposició, truges reproductores i verros



Si ens fixem amb el pes de cada tipologia, a la Figura 12 podem observar com el porcí d’engreix és la tipologia predominant, característica que ha marcat la producció porcina al llarg dels anys. Durant l’any 2011, del total de 25.608.397 caps, el 28,7% s’ha correspost amb garrins, el 61,6% amb porcs d’engreix i finalment, el 9,6% amb reproductors. Si ens fixem en les diferents comunitats autònomes, a la Figura 13 podem apreciar com el predomini del porcí d’engreix és compartit en totes elles.

Figura 13.- Nombre d’efectius per tipologia en les diferents CCAA durant el 2011 (Font: MAGRAMA. Març 2012).

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

Catalun

yaAra

gó

Castella

i L leó

Andalusi a

Regió de

Múrcia

Castella

la M

a nxa

Extremad

ura

C. Valen

ciana

Galícia

Resta C

CAA

Cap

s de

bes

tiar

porc

í


La producció porcina espanyola està altament concentrada en la regió nord-est del territori: Catalunya i Aragó sumen el 51% del cens dels garrins, el 50% de porcs d’engreix i el 41% dels reproductors. Catalunya, amb 7.029.873 caps de porcí durant el 2011, és la comunitat més important i presenta el 27,5% del cens espanyol. Si ens fixem per tipologies, Catalunya continua sent la comunitat amb més pes, allotjant el 28% del cens espanyol de garrins, el 28% del de porcs d’engreix i el 23% del de reproductors (Figura 14).

Figura 14.- Pes de les diferents comunitats autònomes espanyoles en el cens de garrins, porcs d’engreix i reproductors durant l’any 2011 (Font: MAGRAMA. Març 2012).

Pes de les comunitats per a cada tipologia

28 28 23

23 22

18

14 12

15

89

9

5 87

8 57

4 4 8

3 5 4

4 4 53 4 5

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Resta CCAA

Galícia

C. Valenciana

Extremadura

Castella la Manxa

Regió de Múrcia

Andalusia

Castella i Lleó

Aragó

Catalunya

D’una banda, a la Figura 14 també podem apreciar com Catalunya i Aragó presenten una particular especialització en garrins i engreix, mentre que el seu pes en reproductors perd pes, malgrat ser les primeres comunitats en cens. Així doncs, mentre a Catalunya es concentra el 28% del cens de garrins i de porcs d’engreix d’Espanya, el pes de Catalunya en el nombre de reproductors és inferior (23%). El mateix succeeix a Aragó, en què hi ha el 23% dels garrins i el 22%



dels porcs d’engreix de tot Espanya, però alberga el 18% del cens de reproductors. D’altra banda, el pes del bestiar reproductor guanya força en comunitats com Castella i Lleó i Andalusia. Si enlloc de tenir en compte el cens de bestiar porcí, es prioritza les tones de carn de porc produïdes, la distribució regional canvia considerablement. Tot i així, Catalunya continua sent la capdavantera, concentrant el 40% de la producció de carn de porc d’Espanya (Figura 15) amb el 27,5% del cens de porcí espanyol. Així doncs, una part considerable dels porcs que es maten a Catalunya no són criats en aquesta comunitat, sinó en comunitats veïnes. A diferència del cens, Aragó perd posicions, situant-se en cinquena posició amb el 8% de la producció càrnia, tot i que era la segona comunitat en cens, amb el 21,8% del total espanyol. Per tant, Aragó cedeix posicions a Castella i Lleó (15%), Andalusia (9%) i Castella la Manxa (8%), les quals adopten el segon, tercer i quart lloc.

Figura 15.- Distribució per comunitats autònomes de la producció de carn de porc (tones) durant l’any 2011 (Font: MAGRAMA. Març 2012).

Castella i Lleó15%

Catalunya40%

Aragó8%

Castella la Manxa

8%Andalusia

9%

C. Valenciana

4%

R. Múrcia8%

Galícia2%

Extremadura2% Resta CCAA

4%

Durant l’any 2011, a Espanya s’han sacrificat 42 milions de caps de porcí, els quals han aportat 3.479.474 tones de carn. En l’última dècada, la producció de carn de porc en l’àmbit espanyol ha tendit a l’alça, tot i que amb petits daltabaixos, tal i com es pot apreciar a la Figura 16. Des del 2001 fins al 2011, la producció de carn de porc a Espanya s’ha incrementat un 16,4%. Aquesta tendència a l’alça ha estat seguida per les comunitats espanyoles amb una major producció, com és Catalunya o Castella i Lleó. Tot i així, la producció càrnia d’algunes comunitats com la Comunitat Valenciana, Galícia o Extremadura ha tendit a la baixa durant aquesta última dècada (Taula 7). Segons l’informe anual de Mercasa “Alimentación en Espanya, Carne y productos cárnicos, 2011”, a Espanya, en termes generals, es considera que hi ha en activitat més de 700 escorxadors, unes 2.370 sales de desfer, al voltant de 4.500 indústries d’elaboració, amb un nombre mitjà d’11 treballadors per empresa. Castella i Lleó és la comunitat autònoma on es troba el major nombre d’escorxadors, mentre que en el cas de les sales de desfer i magatzems frigorífics, el primer lloc és ocupat per Catalunya. Segons la distribució geogràfica dels establiments de les indústries càrnies, Catalunya acapara el major nombre d’aquests, amb el 19,9% del total, seguida per Andalusia (14,5%), Castella i Lleó (14,2%), Comunitat Valenciana (9,8%), Castella la Manxa (6%), Madrid (5,6%), Galícia (4,7%), Extremadura (4,2%), Aragó (3,4%) i País Basc (3,3%).



Figura 16.- Evolució de la producció de carn de porc a Espanya en el període 2001-2011 (Font: MAGRAMA. Març 2012).

3.368.921

3.479.474

3.290.566

3.451.8633.439.442

3.181.968

3.168.039

3.076.120

3.189.508

3.070.116

2.989.146

2.900.000

3.000.000

3.100.000

3.200.000

3.300.000

3.400.000

3.500.000

3.600.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Any

Pro

du

cc

ió d

e c

arn

de

po

rc (

ton

es

)

Si analitzem la producció de carn de porc respecte l’any anterior (2010), les dades de la Taula 7 mostren com el sacrifici s’ha incrementat un 3,28% entre aquests dos anys en la globalitat d’Espanya. Andalusia i Extremadura són les comunitats on la producció més ha pujat (≈ 15%), mentre que a Galícia és on més ha minvat (-7%). En el cas de Catalunya, amb el 40% de la producció espanyola, el sacrifici de bestiar porcí ha augmentat un 2,44% entre 2010 i 2011, passant de les 1.373 milers de tones a 1.406 milers de tones (Taula 7).

Taula 7.- Anàlisi per comunitats de la producció de carn de porc (tones) a Espanya en el període 2001-2011.

2001 2006 2010 2011Variació (%) 2001/2011

Variació (%) 2010/2011

Catalunya 947.898 1.227.557 1.372.853 1.406.405 48,37 2,44Castella i Lleó 365.160 507.581 504.722 509.633 39,56 0,97Andalusia 271.236 289.557 268.145 306.181 12,88 14,18Castella la Manxa 213.592 290.214 279.187 294.444 37,85 5,46Aragó 198.065 226.136 270.311 278.477 40,60 3,02R. Múrcia 197.479 207.854 262.891 273.329 38,41 3,97C. Valenciana 129.577 102.431 120.509 124.230 -4,13 3,09Galícia 101.096 99.241 78.478 72.988 -27,80 -7,00Extremadura 74.877 74.090 57.127 66.636 -11,01 16,65Resta CCAA 149.264 157.307 154.699 147.151 -1,42 -4,88Altres sacrificis 340.901 0 0 0ESPANYA 2.989.146 3.181.968 3.368.921 3.479.474 16,40 3,28

Font: MAGRAMA. Març 2012.

1.4.- Importància en l’àmbit de Catalunya

El sector porcí és un puntal de l’economia catalana. L’any 2010, la carn i el bestiar de porquí van aportar el 55% de la producció final ramadera, amb 1.238 milions d’euros. A Catalunya, el porcí és el principal subsector agrari, representant el 31,5% de tota la producció de la branca agrària.



1.4.1.-Cens porcí a Catalunya

Figura 17.- Evolució del cens porcí a Catalunya en el període 2001-2011(Font: DAAM. Març 2012).

L’any 1980 Catalunya tenia un cens de bestiar porcí que no arribava als 3 milions de caps. Aproximadament vint anys més tard, l’any 1999, s’assolien per primer cop els 6 milions d’animals d’aquesta espècie. A l’enquesta de maig de 2011, s’assoleix per primera vegada els 7 milions. Aquesta és una mostra clara de l’evolució positiva que ha tingut la producció porcina a Catalunya en les últimes tres dècades. Si fixem l’espai del temps en els últims deu anys, podem observar clarament dos períodes: durant la primera meitat de la dècada, el cens s’ha mantingut força estable, amb petits daltabaixos entre anys; d’altra banda, durant la segona meitat s’observa un cert augment, passant dels 5,8 milions de caps l’any 2006, fins arribar gairebé als 7 milions l’any 2011 (Figura 17). Aquest augment del cens s’ha donat com a fruit de l’augment del nombre de garrins i de porcs d’engreix (Taula 8), ja que per altre costat, el cens de reproductors ha minvat gairebé un 6% durant aquest període. Cal tenir en compte que les dades de cens presentades es corresponen amb les de l’última enquesta de l’any, és a dir, dels mesos de novembre-desembre.

5.800.000

6.000.000

6.200.000

6.400.000

6.600.000

6.800.000

7.000.000

7.200.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Any

Cen

s de

por

cí (

caps

)

La producció porcina catalana es caracteritza per una especialització en l’engreix, tipologia que durant el 2011 ha representat el 64% del cens porcí, amb 4,5 milions de caps. Tot i així, els garrins, amb un 28% del cens l’any 2011, mostren una clara tendència a l’alça, amb un augment de gairebé el 34% en l’última dècada (Taula 8). En darrer terme es situen els reproductors, truges i verros, que amb 556.916 animals, han representat el 8% del cens català. En l’últim any, el cens porcí de Catalunya ha augmentat un 4%. Els garrins són la tipologia que més s’ha incrementat (5,6%), però també han seguit aquesta tendència el nombre de porcs d’engreix (4%), mentre que en els reproductors s’observa una lleugera tendència a la baixa (-0,91%), tal i com mostra la Taula 8.



Taula 8.- Evolució del cens porcí de Catalunya segons tipologi a en el període 2001-2011.

2001 2006 2010 2011Variació (%) 2001/2011

Variació (%) 2010/2011

Garrins 1.448.049 1.508.265 1.830.893 1.933.867 33,55 5,62Porcs d'engreix 4.069.474 3.766.572 4.329.764 4.500.759 10,60 3,95Reproductors 591.085 580.880 562.040 556.916 -5,78 -0,91TOTAL 6.108.608 5.855.717 6.722.697 6.991.542 14,45 4,00

Garrins: animals fins els 20kg de pes viu Porcs d’engreix: animals de 20 kg fins a sacrifici Reproductors: truges de reposició, truges reproductores i verros

Font: DAAM. Març 2012. Dels quasi 7 milions de caps de bestiar porcí que allotja Catalunya,

més de la meitat es troben a la província de Lleida (Figura 18). Dels quasi 3,8 milions de caps que presenta aquesta regió, el 28% es correspon amb garrins, el 64% amb porcs d’engreix i el 7% restants, amb reproductors (Figura 19). Ocupant el segon lloc es troben les comarques de Barcelona, les quals engloben el 26% del cens català, i amb un pes considerablement inferior es situen Girona (13%) i Tarragona (6%). A la Figura 19 es pot observar com els porcs d’engreix són la tipologia predominant en la globalitat de Catalunya, però també en cada una de les províncies, representant entre el 62-71% del cens porcí provincial.

Figura 18.- Distribució provincial del cens de bestiar porcí durant l’any 2011. (Font: DAAM. Març 2012).

Girona; 911.499;

13%

Lleida; 3.845.642;

55%

Tarragona; 420.679; 6%

Barcelona; 1.813.722;

26%

Figura 19.- Distribució per aptituds del cens porcí a les diferents províncies de Catalunya durant el 2011 (Font: DAAM. Març 2012).

0

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUNYA

Regió

Cen

s de

por

cí (

caps

)

Reproductors Garrins Porcs d'engreix



En el període 2001-2011 el cens de bestiar porcí s’ha incrementat en general, amb un augment en la globalitat de Catalunya del 14,45%. Entre les 4 províncies catalanes, Lleida i Girona han experimentat un creixement considerable del cens en els últims 10 anys, sent del 27,79% i el 21,35%, respectivament. Mentre que a Tarragona i Barcelona el cens ha anat a la baixa, sent especialment a Tarragona (-17,36%), tot i el poc pes que té aquesta província en el cens porcí català (Taula 9). D’altra banda, si ens fixem com ha evolucionat cada aptitud (garrins, porcs d’engreix i reproductors), observem diferències regionals. En primer lloc, el cens de garrins, el qual representa el 28% dels cens porcí català, és l’aptitud que s’ha vist més incrementada. En aquests deu anys el cens de garrins s’ha incrementat un 34% a Catalunya, tendència seguida a les províncies de Girona, Lleida i Tarragona, però no a la de Barcelona, on el cens de garrins ha descendit un 3%. En segon lloc, pel que fa el cens dels porcs d’engreix, que representen al 2011 el 64% de la cabana de porcí de Catalunya, el cens ha augmentat un 10,6% a la globalitat catalana. Tant a Barcelona, com Girona i Lleida el cens de porcs d’engreix també ha augmentat durant aquest última dècada, mentre que a la província de Tarragona aquesta tipologia d’animals ha descendit aproximadament un 29%. En darrer lloc, i representant el 8% del cens català de porcí, trobem els reproductors. Aquesta és l’única tipologia de bestiar porcí que ha anat a la baixa en el període 2001-2011 a Catalunya (-6%). Tarragona, Girona i especialment, Barcelona, han seguit aquesta tendència a la baixa, amb decrements del 12%, 11% i 24%, respectivament. Mentre que a la província de Lleida, el cens de reproductors s’ha incrementat durant aquests anys un 13%.

Taula 9.- Evolució del nombre de caps de porcí per aptituds en les diferents províncies de Catalunya durant el període 2001 a 2011, així com la seva var iació.

2001 2011Variació

(%)2001 2011

Variació (%)

2001 2011Variació

(%)2001 2011

Variació (%)

Barcelona 537.970 521.874 -2,99 1.074.034 1.119.694 4,25 227.031 172.154 -24,17 1.839.035 1.813.722 -1,38Girona 155.388 210.228 35,29 535.326 647.462 20,95 60.448 53.809 -10,98 751.162 911.499 21,35Lleida 660.381 1.082.365 63,90 2.096.480 2.477.210 18,16 252.523 286.067 13,28 3.009.384 3.845.642 27,79

Tarragona 94.310 119.400 26,60 363.634 256.393 -29,49 51.083 44.886 -12,13 509.027 420.679 -17,36CATALUNYA 1.448.049 1.933.867 33,55 4.069.474 4.500.759 10,60 591.085 556.916 -5,78 6.108.608 6.991.542 14,45

Reproductors TOTALGarrins Porcs d’engreix

Font: DAAM. Març 2012. 1.4.2.- Explotacions porcines catalanes i règim de tinença

El sector porcí català és un sector que es troba en creixement i amb una marcada tendència com és l’engreix de porcs. Aquests, tal i com s’ha dit anteriorment, és la tipologia majoritària a Catalunya pel que fa al cens, els garrins ocupen la segona posició, i en últim lloc, tot i que igual d’important, es troba el porcí reproductor, el qual, permet que tota la cadena productiva sigui possible. Quant a l’estructura del règim de tinença de les explotacions porcines, a continuació veurem que depèn del tipus d’explotació (reproductores o engreix), a la vegada que hi ha diferències entre regions. Així doncs, en les explotacions de reproductores, el règim de propietat és el que clarament predomina, representant segons l’enquesta de maig-juny del 2011 el 69% de les explotacions, tot i que la tendència sembla que va a la baixa, tal i com es pot observar a la Figura 20. Els contractes d’integració en explotacions de mares mostren una tendència a l’alça segons les enquestes dels últims quatre anys, tot i que amb diversos daltabaixos dins del període. Durant l’any 2011, un 29% de les explotacions de reproductores han



Figura 20.- Distribució de les explotacions de reproductores de Catalunya segons el tipus de règim de tinença durant el període 2008-2011, segons enquestes d’efectius de bestiar porcí del DAAM (Font: DAAM. Març 2012)

Figura 21.- Distribució de les explotacions d’engreix de Catalunya segons el tipus de règim de tinença durant el període 2008-2011, segons enquestes d’efectius de bestiar porcí del DAAM (Font: DAAM. Març 2012)

estat sota el règim d’integració. D’altra banda, el pes del cooperativisme dins d’aquest tipus d’explotacions és molt baix, solament amb el 2,2% de les explotacions durant el 2011.

Explotacions de reproductores

05

10152025303540455055606570758085

PROPIETAT COOPERATIVA INTEGRACIÓ

% e

xplo

taci

ons

Desembre 2008 Novembre-Desembre 2009 Maig-Juny 2010

Novembre-Desembre 2010 Maig-Juny 2011

Pel que fa les explotacions de porcs d’engreix, és el règim d’integració el que s’emporta la majoria de contractes. Amb un pes variable entre 73-77% durant el període 2008-2011, segons les dades de l’enquesta de maig-juny de 2011 ha suposat el 77,6% de les explotacions d’engreix. Els altres dos tipus de règims de tinença es reparteixen el percentatge restant, sent pel 2011 d’un 15,8% en propietat i un 6,7% en cooperativa.

Explotacions d'engreix

05

10152025303540455055606570758085

PROPIETAT COOPERATIVA INTEGRACIÓ

% e

xplo

taci

ons

Desembre 2008 Novembre-Desembre 2009 Maig-Juny 2010

Novembre-Desembre 2010 Maig-Juny 2011

Segons les dades de l’enquesta de maig-juny de 2011, la majoria d’explotacions de reproductores (69%) es troben en règim de propietat, les quals es concentren principalment a les províncies de Barcelona (582 explotacions) i Lleida (411 explotacions) (Figura 22). En aquestes dues províncies és on es concentra també el 81% de les explotacions de reproductores en integració. D’altra banda, de les poques explotacions en integració cooperativa (42), més de la meitat es troben a la província de Lleida (27 explotacions).



Figura 22.- Distribució de les explotacions de reproductores de Catalunya segons el tipus de règim de tinença durant l’any 2011 (enquesta maig-juny) per províncies. (Font: DAAM. Març 2012)

Explotacions de reproductores

762

8

197

582

61

249250

27

411

42

0

100

200

300

400

500

600

700

Propietat Cooperativa Integració

Règim de tinençaN

º ex

plot

acio

ns

Barcelona Girona Lleida Tarragona

Quant a les explotacions d’engreix, tipologia predominant a Catalunya, s’observa una tendència clara als contractes d’integració, representant el 77,6% del total. En aquest tipus de contractes la província de Lleida té un paper molt important, concentrant 1.821 explotacions, segons les últimes dades del 2011. El règim de propietat i cooperativisme en les explotacions d’engreix perd importància, englobant 687 explotacions i 291 explotacions, respectivament, respecte les 3.380 explotacions d’engreix en règim d’integració (Figura 23).

Figura 23.- Distribució de les explotacions d’engreix de Catalunya segons el tipus de règim de tinença durant l’any 2011 (enquesta maig-juny) per províncies. (Font: DAAM. Març 2012)

Explotacions d'engreix

147

764

18

534

12

235

1.821

25624956 5

261

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

Propietat Cooperativa Integració

Règim de tinença

Nº

expl

otac

ions


El sector porcí català ha evolucionat en els últims anys. A la Figura 17 vèiem com el cens de porcí a Catalunya s’ha incrementat aproximadament 1 milió de caps en els últims deu anys, passant del 6 milions als 7 milions d’animals. D’altra banda però, el nombre d’explotacions s’ha vist reduït gairebé a la meitat durant aquesta dècada. Aquesta és una mostra de com ha crescut la capacitat de les explotacions porcines, ja que malgrat que el nombre de caps s’ha incrementat, el nombre d’explotacions ha anat a la baixa.



1.4.3.- Sacrifici de bestiar porcí

L’any 2011, a Catalunya s’ha sacrificat 17.449.851 caps de porc, produint 1.417.966 tones de carn de porc, segons dades provisionals facilitades pel DAAM. Respecte l’any 2010, l’augment ha estat de l’1% en caps i aproximadament del 3% en pes de canal. A la Figura 24, s’observa l’evolució dels animals sacrificats i el pes de canals sacrificades en el període 2006-2011. En aquest període, l’evolució ha estat a l’alça any rere any, tot i que de forma moderada. N’és excepció l’any 2009, en què el sacrifici disminuí, tot i que lleugerament (menys d’un 1%). L’any 2011, a Espanya s’han produït 3.479.474 tones de carn de porc sacrificant 42.066.155 caps de porc, dels quals un 40% correspon a Catalunya.

Figura 24.- Evolució del sacrifici de bestiar porcí a Catalunya del 2006-2011 (Font: DAAM).

14.000

14.500

15.000

15.500

16.000

16.500

17.000

17.500

18.000

2006 2007 2008 2009 2010 2011 *Anys

Ani

mal

s sa

crifi

cats

(m

ilers

de

caps

)

1.100

1.150

1.200

1.250

1.300

1.350

1.400

1.450

Pes

de

cana

ls s

acrif

icad

es

(

mile

rs d

e to

nes)

Caps sacrif icats (milers) Pes canal total sacrif icat (milers t)

*Dades provisionals

A la Figura 25 es mostra l’evolució mensual dels caps sacrificats a Catalunya en el període 2008-2011. Durant l’any 2011, l’evolució mensual del sacrifici de bestiar porcí ha estat bastant estable, tot i petits daltabaixos. Durant el mes de novembre és quan s’ha donat el major sacrifici mensual, amb 1.610 milers de caps, coincidint amb el període de major exportació de carn de porc a altres països. De fet, durant els mesos de setembre, octubre i novembre és quan acostuma a donar els majors sacrificis (Figura 25). D’altra banda, el mes amb un menor sacrifici de bestiar porcí durant aquest any 2011 ha estat l’abril, amb 1.217 milers de caps. Cal destacar que durant el 2008, al llarg de l’any hi hagueren daltabaixos considerables en el sacrifici, sent el mes de major sacrifici l’octubre, amb un increment del 49% respecte el mes de setembre.



Figura 25.- Sacrifici mensual de caps porcins (caps) a Catalunya del 2008-2011 (Font: DAAM, dades del 2011 provisionals).

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1.800.000

2.000.000

2.200.000

Gener

Febre

rM

arçAbr

il

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octub

re

Novem

bre

Desem

bre

MesosS

acrif

ici d

e be

stia

r po

rcí

(cap

s)

2008 2009 2010 2011 *

*Dades provisionals

El sacrifici de bestiar porcí l’any 2011 a les quatre províncies catalanes ha estat similar a anys anteriors. En la següent Figura 26, es mostra el sacrifici de caps de bestiar porcí per províncies a Catalunya l’any 2011. La província amb més sacrificis ha estat Barcelona, amb un 52% del total de Catalunya, amb un total de 9.140.675 caps de porc. En segon lloc, es troba Girona amb un 38% del sacrifici català (6.589.414 caps), seguit de Lleida, amb tant sols un 10% (1.708.944 caps). Per últim, trobem Tarragona, pràcticament insignificant en el sacrifici de bestiar porcí, on únicament s’ha sacrificat durant el 2011, 10. 818 caps. Cal dir que, entre Barcelona i Girona es sacrifica el 90% de caps de tot Catalunya.

Figura 26.- Sacrifici de caps porcins per províncies a Catalunya l’any 2011, dades provisionals (Font: DAAM)

Lleida; 1.708.944; 10%

Tarragona; 10.818; 0%

Girona; 6.589.414; 38% Barcelona;

9.140.675; 52%

Els destins de la carn de porc obtinguda són bàsicament dos: d’una

banda, el consum directe, és a dir, carn en canal destinada a sales de desfer, carnisseries, mercats o supermercats que es comercialitza en fresc, i d’altra banda, el consum industrial o indirecte, carn destinada a la indústria càrnia de transformació per obtenir productes derivats del porc. A continuació, a la Figura 27, s’observa el destí de la carn de porc per províncies. Barcelona i Lleida, destinen la carn de porc produïda en un 56% i un 65% a consum directe i la resta, a consum indirecte, respectivament. Girona, en canvi, destina un 45% de la carn a consum directe i la resta, a consum indirecte, mentre que Tarragona tota la poca carn produïda es destina a consum directe. Així, el conjunt de Catalunya destina a consum directe un 53% (755.880 tones) i a consum indirecte un 47% (662.986 tones).



Figura 27.- Destí de la carn de porc (tones) a Catalunya l’any 2011, dades provisionals (Font: DAAM)

432.453226.013

96.491

924

755.880

335.853274.951

51.282

0

662.086

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUNYA

Consum directe Consum indirecte

A Catalunya, l’any 2010 hi havia distribuïts al territori 54 escorxadors dedicats al sacrifici de bestiar porcí, abastits tant de les produccions catalanes com de les provinents de la resta de l’Estat, tal com s’observa a la Taula 10. Mentre el volum de sacrificis es concentra a les províncies de Girona i Barcelona en un 90% (Figura 26), el nombre d’escorxadors que correspon a aquestes dues províncies és de 18 i 10 escorxadors, respectivament, representant un 52% del total del territori català. En canvi, les províncies de Lleida i Tarragona, amb un 10% i 0,06% del sacrifici català, disposen d’un total de 18 i 8 escorxadors, respectivament, és a dir, un 48% dels escorxadors del territori català. Aquesta distribució dels escorxadors al territori català ve donada per les dimensions d’aquests, ja que a les províncies de Girona i Barcelona aquests solen ser escorxadors frigorífics o carnis de gran capacitat, majoritàriament, mentre que a les províncies de Lleida i Tarragona es situa un gran nombre d’escorxadors municipals i comarcals però de poca capacitat. Així, la situació geogràfica del sacrifici de porcs es troba desplaçada respecte la producció de porcs, la qual es concentra en un 55% a Lleida.

Taula 10.- Escorxadors de bestiar porcí per províncies a Catal unya el 2010 (Font: DAAM).

Província Nombre PercentatgeBarcelona 10 19

Girona 18 33Lleida 18 33

Tarragona 8 15Catalunya 54 100

Escorxadors de bestiar porcí per províncies a Catalunya el 2010

1.5.- Conclusions

La producció de carn de porcí, l’any 2010 representava el 39,4% de la carn total produïda en l’àmbit mundial, produint-se 109.258 milers de tones. D’aquestes, els principals productors en l’àmbit de continents són: Àsia, la qual, produeix més de la meitat de la producció mundial (60%), Europa amb un 20% i, Amèrica del Nord i Central amb un 10%. Els principals països productors són la Xina (47,34%), Estats Units (9,32%), Alemanya (5%) i Espanya (3%). A la Unió Europea-27, tant la concentració de cens com la producció de tones de carn de porc durant l’any 2011 es concentra



majoritàriament en dos països principals: Alemanya (18,4% i 24,9%) i Espanya (17,3% i 15,6%). A més a més, ambdós continuen evolucionant a l’alça, tant pel que respecta el cens, com la producció. França, Polònia i Dinamarca segueixen als dos capdavanters. A Espanya es van produir l’any 2011 quasi 3,5 milions de tones de carn de porc amb un cens total de més de 25,6 milions d’animals. Catalunya és la comunitat espanyola capdavantera, tant en cens de porcí com en producció de carn, amb el 27,5% i el 40%, respectivament, del total espanyol. D’altra banda, la comunitat veïna, Aragó, amb el 21,8% del cens, solament sacrifica el 8% del volum total d’Espanya. Aquest fet ens indica que mentre la producció porcina està principalment concentrada a Catalunya i Aragó (49%), el sacrifici es situa a Catalunya i Castella i Lleó (45%). La producció porcina a Catalunya, consta d’un cens de gairebé 7 milions de caps repartits entre 6.254 explotacions de bestiar porcí, que juntament amb les importacions d’animals vius, són capaces d’aportar al mercat carni uns 17,3 milions d’animals per sacrifici, amb una producció de més de 1,4 milions de tones de carn. Davant d’aquestes dades, el sector porcí català es consolida com la base del sector agroalimentari català.

1.6.- Fonts

• FAOSTAT, Organización de la Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación.

• EUROSTAT , European Comission.

• MAGRAMA , Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio

Ambiente. • MERCASA, 2011 . Alimentación en España 2011. Carne y

productos cárnicos. • DAAM , Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural.



2.- Factors de producció

Resum Els preus dels cereals (ordi, blat i blat de moro) durant l’any 2011 han estat els més elevats dels últims vint anys. Durant el primer semestre de l’any, els preus s’han mantingut més o menys estables i molts alts, mentre que durant el segon semestre, la tendència ha estat a la baixa, però en tot moment per sobre de la mitjana dels cinc anys precedents (2006-2010). Durant el 2011, la cotització mitjana de l’ordi ha estat de 215 €/t, pel blat de 229 €/t i pel blat de moro de 238 €/t. Pel que respecta les oleaginoses, mentre el preu de la soja integral ha seguit la tendència dels cereals, amb un preu mitjà pel 2011 superior als cinc anys precedents (430 €/t), no ha succeït el mateix per la farina de soja i la colza. La farina de soja 44% de la Llotja de Barcelona s’ha pagat durant el 2011 a un preu molt similar als tres anys precedents (308 €/t), però lleugerament inferior, mentre que la colza 00 s’ha cotitzat a una mitjana de 215 €/t. Durant l’any 2011, el preu del pinso de porcs en creixement i engreix i el de truges reproductores ha estat el més elevat dels últims sis anys, amb un valor de 27,77 €/100kg i 27,53 €/100kg, respectivament. D’altra banda, el preu del pinso dels garrins, tot i que s’ha pagat durant aquest any a un preu força elevat (37,92 €/100kg), va ser l’any 2007 quan es va pagar a un preu més elevat del període 2006-2011. Durant el primer semestre de l’any, els preus dels tres pinsos per a la producció porcina estudiats, s’han mantingut estables a preus elevats, mentre que durant la segona meitat de l’any, hi ha hagut una lleugera tendència a la baixa. De l’any 2010 al 2011, el preu de l’aigua de xarxa s’ha incrementat un 5,4% a Catalunya, situant-se en 1,708 €/m3, per un consum mensual de 12 m3. Aquesta tendència a l’alça ha estat seguida per la majoria de províncies catalanes, a excepció de Lleida, on les dades mostren un descens en el preu de l’1%. A la província de Barcelona és on l’aigua s’ha pagat a un preu més elevat (1,822 €/m3), mentre que a Lleida és on s’ha pagat més barata (1,132 €/m3). Dins l’àmbit espanyol, el preu de l’aigua a la ciutat de Barcelona ocupa una posició mitjana-alta, mentre que en l’àmbit d’Europa el preu és mitjà-baix, amb un elevat pes de la part fixa de la tarifa (independent del consum), respecte altres ciutats europees. El preu del gasoil per a calefacció i del petroli ha estat durant el 2011 el més car dels últims quatre anys. El gasoil C s’ha pagat a una mitjana de 0,8567 €/l, amb un mínim de 0,7885 €/l, durant el mes de gener, i un màxim de 0,9033 €/l, en l’últim mes de l’any. El preu de l’energia elèctrica, tant en la tarifa d’accés o peatge (mercat lliure), com la tarifa d’últim recurs d’energia elèctrica ha anat a l’alça de l’any 2010 al 2011, amb un increment del 4,7% i del 18%, respectivament. La tarifa d’últim recurs d’energia elèctrica (inclou la comercialització i distribució) s’ha mantingut força estable al llarg de l’any 2011, tot i que a un preu elevat (0,141194 €/kWh).



2.1.- Matèries primeres alimentació animal

Les matèries primeres usades per a l’alimentació dels animals és molt variada. L’espècie, l’edat i l’estat fisiològic de l’animal, així com també la disponibilitat i el preu de les matèries primeres, són factors que determinaran que s’utilitzin unes o altres matèries per a la fabricació del pinso. Tot i així, el grup dels cereals, els seus productes i subproductes s’emporta el major pes, representant a Catalunya durant el 2010 el 67% de les matèries primeres usades en l’elaboració de pinso. Dins d’aquest grup, l’ordi, el blat i el blat de moro (els tres cereals analitzats) van representar durant el 2010 el 86% dels cereals usats en la producció de pinso. Així es demostra la importància que tenen els cereals en l’alimentació animal i la forta dependència que presenten. D’altra banda, el grup de les llavors oleaginoses, fruits oleaginoses, els seus productes i subproductes, es situen en segon lloc, representant durant el 2010 aproximadament el 20% de les matèries primeres usades per a la fabricació de pinso a Catalunya. Dins d’aquest grup, es troba la soja integral, la farina de soja i la colza, també analitzades en el present apartat. Cal tenir en compte però, que aquests valors corresponen a la producció de pinsos compostos en global, és a dir, de totes les espècies, i no pel cas particular de la producció porcina. De totes maneres, ens dóna una idea del pes de les diferents matèries primeres i la seva rellevància en l’alimentació animal.

2.1.1.- Blat de moro

En aquest apartat es presenta l’evolució del preu setmanal fixat a Mercolleida pel cereal “blat de moro (Urgell)” amb posició sobre camió a destí (Lleida). Dels últims sis anys, el 2011 ha estat el període durant el qual el blat de moro s’ha pagat més car. La mitjana de les cotitzacions del blat de moro a Mercolleida durant l’any 2011 ha estat de 237,9 €/t (Taula 11), valor des d’un 18,86% superior, respecte l’any 2007, en el qual la mitjana va ser de 200,15 €/t, fins un 60%, respecte l’any 2009, en el qual la mitjana de les cotitzacions va ascendir a 148,45 €/t. Respecte l’any 2010, el preu del blat de moro ha ascendit un 30,7%, passant dels 181,98 €/t (any 2010) a 237,9 €/t (any 2011). De fet, a la Figura 28 es pot observar clarament com els preus d’aquest cereal durant el 2011 han estat desorbitats respecte la mitjana dels cinc anys precedents i inclús respecte l’any 2010. Solament cap a finals d’any (a partir de la setmana 40 aproximadament), les cotitzacions del blat de moro del 2011 s’han equiparat a les del 2010, però s’han mantingut per sobre de la mitjana 2006-2010.



Taula 11.- Mitjana mensual i anual dels preus del blat de moro (Urgell) sobre camió destí (Lleida) de Mercolleida pels anys del període 2006-2011 (Font: DAAM).

G F M A M J J A S O N D2006 140 138 138 137 141 144 144 149 156 164 170 174 149,832007 178 174 174 177 180 187 202 229 248 234 220 233 200,152008 234 220 215 212 205 218 218 209 186 157 149 139 197,252009 148 150 143 147 163 166 154 148 135 139 146 146 148,452010 148 144 145 154 160 165 189 217 211 206 209 225 181,982011 242 243 239 251 256 266 259 266 226 202 208 203 237,90

Mitjana mensual i anual del preu del blat de moro ( Urgell) sobre camió destí (Lleida) de Mercolleida ( €/t)

AnyMes Mitjana anual

(€/t)

El blat de moro s’ha cotitzat entre els 240 €/t i els 270 €/t, aproximadament, durant els vuit primers mesos de l’any 2011. Durant els cinc anys precedents, solament s’havien assolit xifres similars durant el setembre de l’any 2007, en que la mitjana de les cotitzacions del mes va ser de 248 €/t. A partir de setembre de 2011, el preu del blat de moro ha començat a baixar, fins estabilitzar-se a finals d’any al voltant dels 200 €/t. Així doncs, durant l’any 2011 el preu del blat de moro ha seguit una evolució al llarg de l’any similar a la del 2008, amb elevats preus durant la primera part de l’any i un descens en el preu en el segon semestre. De totes maneres, el descens durant l’any 2011 ha estat inferior que el que va tenir lloc l’any 2008, en el qual la mitjana mensual va passar de 234 €/t (gener) a 139 €/t (desembre).

Figura 28.- Evolució del preu del blat de moro (Urgell) sobre camió destí (Lleida) de Mercolleida durant l’any 2011, 2010 i la mitjana del període 2006-2010 (Font: DAAM).

120

140

160

180

200

220

240

260

280

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Setmana de l'any

Pre

u b

lat d

e m

oro

(€/t)

2011 2010 Mitjana 2006-2010 2.1.2.- Ordi P.E.-64

Els preus tractats en aquest apartat fan referència al preu setmanal fixat a Mercolleida pel cereal “ordi P.E.-64”, és a dir, amb un pes específic de 64, amb posició sobre camió destí (Lleida). Si comparem l’evolució del preu del blat de moro (Figura 28) amb la de l’ordi (Figura 29) dels últims sis anys, observem que ha estat força similar, en termes generals. Així doncs, en ambdós casos, la mitjana del preu dels cinc anys precedents (2006-2010) s’ha mantingut relativament estable al llarg de l’any, amb preus entre els 160-180 €/t. L’any 2010, s’ha caracteritzat per un fort augment del preu durant la segona meitat de l’any en ambdós cereals, fent que les cotitzacions passessin de situar-se per sota de la mitjana 2006-2010, a situar-s’hi



Figura 29.- Evolució del preu de l’ordi P.E.-64 sobre camió destí (Lleida) de Mercolleida durant l’any 2011, 2010 i la mitjana del període 2006-2010 (Font: DAAM).

per sobre durant la segona meitat de l’any. Finalment, durant l’any 2011 els preus han estat molt superiors als preus de l’any 2010, com de la mitjana dels cinc anys precedents, solament equiparant-se amb els del 2010, a finals d’any.

120

140

160

180

200

220

240

260

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Setmana de l'any

Pre

u or

di (€

/t)

2011 2010 Mitjana 2006-2010 La mitjana del preu de l’ordi P.E.-64 de l’any 2011 ha estat de 215,06 €/t, valor superior a la mitjana de cada un dels cinc anys precedents (Taula 12). Així doncs, tal i com hem vist anteriorment en el cas del blat de moro, el major increment ha estat respecte l’any 2009 (≈ 60%), mentre que el menor s’ha donat respecte l’any 2007 (12,4%). Al llarg de l’any 2011, el preu de l’ordi ha tendit a la baixa, tot i que d’una forma més discreta que el blat de moro. Així doncs, durant el mes de gener va ser quan l’ordi es va cotitzar a un major preu (236 €/t), mentre que va ser en el mes d’octubre (201 €/t) quan la mitjana mensual del 2011 va ser inferior.

Taula 12.- Mitjana mensual i anual dels preus de l’ordi P.E.-64 sobre camió destí (Lleida) de Mercolleida pels anys del període 2006-2011 (Font: DAAM).

G F M A M J J A S O N D2006 140 134 128 126 126 125 126 127 138 148 158 161 136,272007 164 169 168 175 182 169 175 193 219 233 219 226 191,312008 235 221 222 210 195 208 198 179 172 151 139 131 188,882009 139 138 134 135 140 140 133 133 129 127 133 134 134,422010 134 127 126 132 131 130 137 181 185 188 199 219 157,652011 236 233 223 224 222 206 204 212 212 201 208 203 215,06

Mitjana mensual i anual del preu de l'ordi P.E.-64 s obre camió destí (Lleida) de Mercolleida en (€/t)


(€/t)

2.1.3.- Blat pinso P.E.-72

Les dades del blat considerat en aquest apartat fan referència al preu setmanal fixat a Mercolleida per “blat pinso P.E. 72” amb posició sobre camió a destí (Lleida), és a dir, el blat usat per a la fabricació de pinsos amb un pes específic de 72. L’evolució del preu del blat per a pinso P.E.-72 durant els últims sis anys ha seguit la mateixa tònica que la dels dos altres cereals analitzats prèviament: l’ordi i el blat de moro. A la Figura 30 s’observa com durant l’any 2011, el blat s’ha cotitzat a un preu molt per sobre de la mitjana dels cinc anys precedents (2006-2010) i especialment,



Figura 30.- Evolució del preu del blat pinso P.E.-72 sobre camió destí (Lleida) de Mercolleida durant l’any 2011, 2010 i la mitjana del període 2006-2010 (Font: DAAM).

durant la primera meitat de l’any. Així doncs, de la mateixa manera que succeïa amb l’ordi i el blat de moro, dels últims sis anys, l’any 2011 és quan s’ha pagat el blat per a pinso més car. Si comparem respecte l’any anterior, 2010, el preu del blat s’ha incrementat aproximadament un 29%, passant dels 177,49 €/t a 228,71 €/t (Taula 13). Solament cap a finals d’any, el preu del 2010 va superar al de l’any 2011 (Figura 30), fruit de la tendència a la baixa del preu del blat cap a la segona meitat del 2011 i del fort augment del preu dels cereals que va tenir lloc durant la segona meitat de l’any 2010.

130

150

170

190

210

230

250

270

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Setmana de l'any

Pre

u bl

at p

inso

(€/t)

2011 2010 Mitjana 2006-2010

Durant l’any 2011, durant els primers mesos, gener i febrer, és quan el blat s’ha pagat més car (255 i 256 €/t, respectivament), mentre que en els darrers mesos de l’any, és quan el preu del blat ha estat més baix, amb un preu al voltant dels 205-210 €/t.

Taula 13.- Mitjana mensual i anual dels preus del blat pinso P. E.-72 sobre camió destí (Lleida) de Mercolleida pels anys del període 2006-2011 (Font: DAAM).

G F M A M J J A S O N D2006 139 138 135 134 138 138 137 140 153 170 173 175 147,602007 177 176 176 179 187 189 198 229 266 262 242 254 211,942008 263 255 253 235 214 219 209 191 177 157 144 136 204,772009 147 152 144 148 161 158 146 140 135 143 149 149 147,642010 151 144 142 152 153 155 167 194 207 208 217 236 177,492011 255 256 242 249 248 234 212 213 216 204 209 210 228,71


(€/t)

Mitjana mensual i anual del preu del blat pinso P.E .-72 sobre camió destí (Lleida) de Mercolleida en ( €/t)

Tal i com vèiem a la Figura 28 (blat de moro), Figura 29 (ordi) i Figura

30 (blat de pinso), l’evolució del preu d’aquests tres cereals en els últims sis anys ha seguit un patró molt similar. De fet, si analitzem un període més llarg, per exemple des de 1990 (Figura 31), ens trobem en la mateixa situació. L’evolució del preu d’aquestes tres matèries primeres per alimentació animal ha estat molt paral·lela: des de 1990 fins l’any 2006 els preus es van mantenir relativament estables; durant el període 2007-2008 els cereals es van pagar a preus desconeguts en més de vint anys, fet que s’ha tornat a repetir en el període 2010-2011, però amb valors encara superiors durant aquest últim any.



Figura 31.- Evolució del preu de l’ordi P.E.-64, blat de moro i blat pinso P.E-72 sobre camió destí (Lleida) de Mercolleida durant el període 1990-2011 (Font: DAAM).

120

130

140

150

160

170

180

190

200

210

220

230

240

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Any

Pre

u ce

real

s (€

/t)

Ordi Blat de moro Blat pinso

2.1.4.- Soja integral 19g/36pr

Figura 32.- Evolució del preu de la soja integral 19g/36pr d’ASFAC sobre fàbrica proveïdor (Barcelona) durant l’any 2011, 2010 i la mitjana del període 2006-2010 (Font: ASFAC).

En aquest apartat es mostra el preu setmanal fixat per la soja integral 19g/36pr (19% de contingut en matèria grassa i 36% de proteïna bruta) sobre fàbrica de proveïdor a Barcelona, publicat per l’Associació Catalana de Fabricants de Pinsos (ASFAC). El preu de la soja integral, a diferència dels cereals, s’ha mantingut elevat durant tots els anys posteriors, després de la pujada del segon semestre del 2007. De totes maneres, a la Figura 32 s‘observa com el preu d’aquesta matèria primera ha estat superior durant l’any 2010 i 2011, respecte la mitjana del període 2006-2010. L’any 2006, el preu de la soja encara no havia començat a pujar, i es va pagar a una mitjana d’uns 249 €/t (Taula 14). Preus similars a aquests es van mantenir durant el primer semestre de l’any 2007, però durant la segona part de l’any, el preu va començar a incrementar-se, fet que ja es va començar a notar en la mitjana del preu anual (≈ 316 €/t), que va augmentar un 27% respecte l’any anterior. En els anys posteriors, període 2008-2011, el preu s’ha mantingut al voltant dels 400 €/t, sent mínim l’any 2009 (376 €/t) i màxim, aquest any 2011, amb una mitjana del preu de 430 €/t.

310

330

350

370

390

410

430

450

470

490

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Setmana de l'any

Pre

u so

ja in

tegr

al (€

/t)

2011 2010 Mitjana 2006-2010 Al llarg de l’any 2011, la tendència del preu de la soja integral ha estat a la baixa, passant d’una mitjana de 475 €/t durant el mes de gener, a un valor pròxim als 405 €/t, en els darrers tres mesos de l’any. Malgrat el descens del preu cap a finals d’any, el preu continua sent



considerablement més elevat que el preu de la mitjana 2006-2010, en la mateixa època.

Taula 14.- Mitjana mensual i anual dels preus de la soja integ ral 19g/36pr sobre fàbrica proveïdor (Barcelona) d’ASFAC pels anys del període 2006-2011 (Font: ASFAC).

G F M A M J J A S O N D2006 252 260 250 240 237 235 242 238 247 256 267 265 248,992007 277 283 281 274 293 298 295 313 344 370 377 394 315,982008 418 436 411 399 427 460 473 423 425 353 352 317 406,342009 356 363 335 371 398 405 389 391 368 372 388 382 376,152010 368 363 367 388 406 394 384 400 416 406 429 466 398,732011 475 461 438 420 419 421 435 429 437 404 404 409 429,71

Mitjana mensual i anual del preu de la soja integra l 19g/36pr sobre fàbrica proveïdor (Barcelona) d'AS FAC (€/t)


(€/t)

2.1.5.- Farina soja 44%

En aquest punt es presenten els preus setmanals fixats a la Llotja de Barcelona per la “farina soja 44%” (44% de contingut en proteïna bruta) amb posició sobre camió en origen (Barcelona). L’evolució de les cotitzacions de la farina de soja 44% segueix una dinàmica molt similar a la de la soja integral que s’ha vist en l’apartat anterior, però amb uns preus inferiors. Així doncs, mentre la mitjana de les cotitzacions setmanals del període 2006-2011 de la soja integral ha estat al voltant dels 360 €/t, per la farina de soja ha tingut un valor d’uns 280 €/t. Durant l’any 2010 i 2011, la cotització de la farina de soja ha estat superior a la mitjana del període 2006-2010, tot i que a finals del 2011, els preus s’han equiparat (Figura 33).

Figura 33.- Evolució del preu de la farina de soja 44% sobre camió origen (Barcelona) de la Llotja de Barcelona durant l’any 2011, 2010 i la mitjana del període 2006-2010 (Font: DAAM)

250

270

290

310

330

350

370

390

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Setmana de l'any

Pre

u fa

rina

de s

oja

44%

(€/t)

2011 2010 Mitjana 2006-2010

L’evolució del preu de la farina de soja 44% al llarg de l’any 2011 ha estat a la baixa. Durant el mes de gener, s’han registrat les cotitzacions més altes de l’any, amb una mitjana mensual de 362 €/t; mentre que les cotitzacions més baixes han tingut lloc durant els dos últims mesos de l’any, amb una mitjana de 284 €/t i 287 €/t, respectivament (Taula 15).



La mitjana del preu de la farina de soja 44% durant el 2011 (308,36 €/t) ha estat elevada (Figura 34), però inferior a la dels tres anys precedents, tot i que amb poca diferència. Aquest és un fet destacable d’aquesta matèria primera per alimentació animal, ja que en la resta que hem estudiat prèviament, l’any 2011 és quan s’havia registrat el preu més alt dels últims 6 anys i en el cas dels cereals, almenys, dels últims 21 anys.

Taula 15.- Mitjana mensual i anual dels preus de la farina de soja 44% sobre camió origen (Barcelona) de la Llotja de Barcelona pels anys del període 200 6-2011 (Font: DAAM)

G F M A M J J A S O N D2006 189 192 181 175 174 173 171 174 179 188 196 188 181,522007 204 213 212 205 222 225 226 231 255 287 296 315 240,182008 325 332 314 335 327 363 357 306 300 269 268 241 311,902009 289 311 288 311 343 340 323 321 311 300 302 303 311,702010 313 301 302 326 336 306 297 311 324 317 332 351 317,812011 362 347 320 299 300 296 302 299 307 292 284 287 308,36

Mitjana mensual i anual del preu de farina de soja 44% sobre camió origen (Barcelona) de la Llotja de Barcelona (€/t)


(€/t)

Figura 34.- Evolució del preu de la farina de soja 44% sobre camió origen (Barcelona) de la Llotja de Barcelona durant el període 1990-2011 (Font: DAAM).

140

150

160

170

180

190

200

210

220

230

240

250

260

270

280

290

300

310

320

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Any

Pre

u fa

rina

soja

44%

(€/

t)

Si analitzem l’evolució del preu de la farina de soja 44% en un període més ampli, per exemple, des de 1990, a la Figura 34 podem observar diferents fets. D’una banda, que el preu de la farina de soja s’ha mantingut a un valor molt elevat des de la pujada de preus de l’any 2007, i que a diferència dels cereals, el preu durant l’any 2009 no es va recuperar. D’altra banda, que al llarg d’aquest període, a part de l’increment de preus 2007-2011, anteriorment ja s’havien donat altres pics, tot i que menys pronunciats. Així doncs, l’any 1996-1997, el preu de la farina de soja va arribar a gairebé els 290 €/t, quan dos anys abans no arribava als 170 €/t. Si fem un anàlisi global de l’evolució del preu de les matèries primeres per alimentació animal en el període 1990-2011, d’una banda, observem com el de la farina de soja s’ha incrementat gairebé un 110% des de l’inici fins a l’actualitat (Figura 34). D’altra banda, el preu dels cereals també s’ha incrementat considerablement en aquest període, però sense arribar a aquests valors tants alts: l’increment de la mitjana anual des de 1990 fins 2011 ha estat al voltant del 40% pels tres cereals analitzats, tot i que cal tenir en compte, que l’any 1990 no va ser l’any del període amb uns preus inferiors, fet que sí que es donava en la farina de soja.



2.1.6.- Colza 00

En aquest apartat es mostra els preus fixats a la Llotja de Barcelona per la “colza imp. 00 34/36% Profat” amb posició sobre camió origen (Tarragona), és a dir, la colza d’importació amb un grau de puresa 00 (se li han eliminat alguns factors antinutritius: àcid erúcic i glucosinolats) i amb un nivell conjunt de proteïna bruta i matèria grassa del 34/36 %. Al llarg de l’any 2011, el preu de la colza 00 ha tendit a la baixa, tal i com es pot observar a la Figura 35, passant dels 262 €/t durant el mes de gener a 196 €/t en l’últim mes de l’any (Taula 16). Aquest descens progressiu al llarg de l’any 2011, ha situat el preu de la colza a un nivell similar al de la mitjana del període 2006-2010, a la mateixa època. La colza 00 s’ha cotitzat durant el 2011 a un preu mitjà de 215,44 €/t, valor superat per la mitjana de l’any 2008 (223,19 €/t) i del 2010 (221,52 €/t).

Figura 35.- Evolució del preu de la colza importació 00 34/36% Profat sobre camió origen (Tarragona) de la Llotja de Barcelona durant l’any 2011, 2010 i la mitjana del període 2006-2010 (Font: DAAM).

160

180

200

220

240

260

280

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

Setmana de l'any

Pre

u co

lza

00 (€

/t)

2011 2010 Mitjana 2006-2010 Taula 16.- Mitjana mensual i anual dels preus de la colza impo rtació 00 34/36% Profat sobre camió origen (Tarragona) pels anys del període 2006-2011 (Font: DAAM).

G F M A M J J A S O N D2006 143 151 146 136 131 128 126 125 135 144 148 150 138,542007 161 173 185 181 173 167 178 195 212 221 223 239 192,852008 253 264 275 268 255 264 255 215 189 145 142 150 223,192009 188 209 199 201 208 200 172 157 157 154 167 191 183,262010 206 214 196 208 229 225 222 225 224 228 236 246 221,522011 262 250 220 216 215 221 213 200 201 197 201 196 215,44

Mitjana mensual i anual del preu de la colza 00 so bre camió origen (Tarragona) de la Llotja de Barcel ona (€/t)


(€/t)

A la Figura 36 es presenta l’evolució de la mitjana anual del preu de la colza d’importació 00 en el període 2003-2011. D’aquests nou anys disponibles, 2008, 2010 i 2011 han estat els anys en que la colza s’ha pagat més cara, amb un valor pròxim als 220 €/t. Durant l’any 2009, el preu va disminuir (183 €/t), tot i que sense arribar als preus dels anys precedents.



Figura 36.- Evolució del preu de la farina colza importació 00 34/36% Profat sobre camió origen (Tarragona) de la Llotja de Barcelona durant el període 2003-2011 (Font: DAAM).

130

140

150

160

170

180

190

200

210

220

230

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Any

Pre

u co

lza

00 (

€/t)

2.2.- Aliments compostos

Catalunya és la primera comunitat autònoma espanyola en producció de pinsos compostos, tant per la producció total (totes les espècies), com per la de pinso de porcí. Durant l’any 2008, aproximadament el 24% de l’estimació de producció de pinso en l’àmbit espanyol es va produir a Catalunya; així com el 30% del pinso per a porcí (DAAM). Durant l’any 2010, l’estimació de la producció de pinsos compostos a Catalunya va ser de 7.254.711 tones, de les quals, aproximadament un 57% (4.103.331 t) es va correspondre amb pinso de porcí. Dins dels pinsos compostos d’aquesta espècie, més de la meitat del pinso produït va ser per a porcs d’engreix (DAAM). Tant la producció porcina, com la producció de pinsos compostos pren un paper rellevant en l’àmbit català. Si a més a més, li sumem l’elevat pes que té l’alimentació dins dels costos de la producció porcina, resulta molt important conèixer com ha evolucionat el preu d’aquest factor de producció en els últims anys. És per això, que a continuació es presenta l’evolució del preu del pinso per a garrins, porcs en creixement i engreix i per a truges reproductores en els últims sis anys. El preu ofert és el preu mitjà que paga el ramader per la compra dels seus inputs situats a l’explotació de destí i sense considerar impostos indirectes ni taxes que puguin gravar les transaccions. Els valors obtinguts són la mitjana aritmètica dels preus mitjans corresponents a Catalunya, obtinguts a partir d’una xarxa d’informadors repartits per les quatre demarcacions catalanes (DAAM) 1. Durant els últims sis anys, l’evolució del preu del pinso de porcs en creixement i engreix i del de truges reproductores ha seguit una dinàmica molt similar (Figures 37 i 38), tant pel que respecta en evolució interanual, com en valor numèric (Taula 17). Així doncs, dins dels sis anys d’estudi, ambdós pinsos s’han pagat durant l’any 2011 al preu més elevat, amb un valor de 27,77 €/100 kg (porcs en creixement i engreix) i 27,53 €/100 kg (truges reproductores). D’altra banda, durant els anys 2006 i 2009, és quan aquests dos tipus de pinsos s’han pagat a uns preus més baixos, amb valors al voltant dels 20 €/100 kg (Taula 17).



Taula 17.- Mitjana anual del preu pagat pel pagès pel pinso de garrins, porcs creixement i engreix i truges reproductores durant el període 2006-2011 (Font: DAAM).

Garrins Porcs creixement i engreix Truges reproductores2006 33,56 19,89 19,222007 39,15 23,40 23,092008 36,80 25,93 25,982009 31,16 20,60 20,422010 33,37 22,54 22,102011 37,92 27,77 27,53

Any

Mitjana anual del preu pagat pel pagès del pinso (€ /100kg)Tipus pinso

1 Al gener 2008 es va millorar el procés d’obtenció d’informació de preus, seleccionant els centres d’informació més rellevants (llotges, grans venedors, grans compradors) i definint de forma més acurada i representativa els productes estàndards a informar. Aquest fet provoca un petit trencament en les sèries estadístiques, amb l’objectiu de millorar la qualitat informativa. Figura 37.- Evolució del preu pagat pel pagès pel pinso de porcs en creixement i engreix durant l’any 2011, 2010 i la mitjana del període 2006-2010 (Font: DAAM).

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

Gener

Febrer

Mar

çAbr

ilM

aigJu

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Mesos de l'any

Pre

u pi

nso

porc

s cr

eixe

men

t i e

ngre

ix

(€/1

00kg

)

2011 2010 Mitjana 2006-2010

Al llarg de l’any 2011, tant el preu del pinso de porcs en creixement i engreix (Figura 37), com el de truges reproductores (Figura 38), s’ha mantingut a un preu molt elevat, respecte els anys anteriors. Durant el segon semestre de l’any, el preu ha tendit una mica a la baixa, però tot i així, al llarg de tots els mesos s’ha pagat a un preu més car que l’any 2010 i considerablement per sobre de la mitjana dels últims cinc anys. Durant el mes de desembre, el preu d’ambdós pinsos gairebé s’ha equiparat al preu del desembre de l’any 2010, però tot i així, s’ha mantingut durant aquest mes, aproximadament uns 3 €/100kg per sobre de la mitjana del període 2006-2010, pel mateix mes (Figures 37 i 38).

Figura 38.- Evolució del preu pagat pel pagès pel pinso de truges reproductores durant l’any 2011, 2010 i la mitjana del període 2006-2010 (Font: DAAM).

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

Gener

Febrer

Mar

çAbr

ilM

aigJu

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Mesos de l'any

Pre

u pi

nso

truge

s re

prod

ucto

res

(€/1

00kg

)

2011 2010 Mitjana 2006-2010



L’índex ASFAC del pinso de porc d’engreix, calculat en base a la taula de preus de l’Associació Catalana de Fabricants de pinsos i a una fórmula preestablerta, i modificada segons lla situació del mercat de matèries primeres, mostra un patró d’evolució d’aquest tipus de pinso molt similar al del preu pagat pel pagès pel pinso de porcs en creixement i engreix. Així doncs, a la Figura 39 podem observar com el preu d’aquest pinso durant l’any 2011 s’ha mantingut per sobre al del 2010, a excepció dels últims tres mesos de l’any, en que els preu s’han equiparat.

Figura 39.- Evolució del preu pagat pel pagès pel pinso de porcs en creixement i engreix i de l’índex ASFAC del pinso de porc d’engreix durant els anys 2010 i 2011 (Fonts: ASFAC i DAAM).

20

22

24

26

28

30

32

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Mesos de l'any

Pre

u pi

nso

porc

s cr

eixe

men

t i e

ngre

ix (

€/10

0 kg

)

ASFAC_2011 2011_DAAM ASFAC_2010 DAAM_2010

En el cas del pinso per a garrins, l’evolució del preu en els últims sis anys ha estat similar a la dels dos pinsos analitzats anteriorment, però amb certs matisos. En primer lloc, el preu del pinso per a garrins és considerablement més elevat; en segon lloc, en aquest tipus de pinso observem una convergència de preus en els últims tres mesos de l’any del 2011, de l’any 2010 i de la mitjana del període 2006-2011 molt més marcada (Figura 40); i finalment, a diferència dels dos pinsos analitzats prèviament, durant el període 2006-2011, va ser l’any 2007 quan el pinso per a garrins es va pagar més car (39,15 €/100 kg) i no aquest any 2011 (37,92 €/100kg) (Taula 17).

Figura 40.- Evolució del preu pagat pel pagès pel pinso de garrins durant l’any 2011, 2010 i la mitjana del període 2006-2010 (Font: DAAM).

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Julio

l

Agost

Setembre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Mesos de l'any

Pre

u pi

nso

garr

ins

(€/1

00kg

)

2011 2010 Mitjana 2006-2010

De la mateixa manera que succeïa amb el pinso de porcs en creixement i engreix i amb el de truges reproductores, durant el segon semestre de l’any 2011, el preu del pinso dels garrins ha anat a la baixa i durant els mesos d’octubre a desembre s’ha equiparat al preu



de l’any anterior i a la mitjana del període 2006-2010 (Figura 40). Al llarg de l’any 2011, ha estat l’últim mes de l’any quan el pinso de garrins s’ha pagat més baix (35,29 €/100kg), mentre que va ser el mes de juny, quan es va pagar més car (39,45 €/100 kg), tot i que durant el primer semestre es va mantenir a un preu similar.

2.3.- Aigua

L’aigua és un recurs natural utilitzat a les explotacions porcines en diferents àmbits. En primer lloc, l’ús que en fan els animals, tant pel que respecta la ingesta per part dels porcs, com l’ús en el joc. En segon lloc, l’aigua s’utilitza en els sistemes de refrigeració dels animals, ja sigui per nebulització, pulverització, etc. I finalment, aquest recurs és usat en la neteja de les instal·lacions. Malgrat que moltes vegades l’aigua usada a les explotacions porcines procedeix més aviat de pous o de canals de reg, que de la pròpia xarxa d’aigua potable, en aquest apartat s’avaluarà el preu de l’aigua de xarxa, que és la que considera l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i en concret, la de consum domèstic, per tal de tenir-ne una referència i poder-ne avaluar l’evolució del preu. El preu de l’aigua per a ús domèstic està descompost en els següents factors bàsics: - Tarifa de subministrament d’aigua en baixa : S’obté d’aplicar el consum de l’usuari a la tarifa que té l’operador. El recapta directament l’entitat subministradora i la tarifa es basa en els següents elements: - Quota fixa de servei i/o mínim de consum o facturació - Part variable per blocs de consum - Quota fixa o per blocs per la conservació de comptadors i connexions - Altres cànons i recàrrecs vinculats al servei - Cànon de l’aigua: És un tribut la naturalesa jurídica del qual és la d’impost amb finalitat ecològica. És recaptat per l’entitat subministradora per compte de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). - Clavegueram: El preu pot anar lligat al consum d’aigua o no i s’estructura amb una component fixa i una variable (igual que el subministrament). - IVA: El tipus per la tarifa de subministrament i el cànon de l’aigua és del 7% (8% a partir de l’1 de juliol de 2010), menys per les quotes de conservació de comptadors i connexions, que estan subjectes al 16% (18% des del 1 de juliol de 2010). L’aplicació de l’IVA al Clavegueram, depuració i/o sanejament depèn de la naturalesa tributària de la tarifa. Tal i com s’ha vist prèviament, el preu de l’aigua de consum domèstic depèn, en part, del consum realitzat. És per això, que a la Taula 18 es presenta el preu mitjà ponderat de l’aigua en el global de Catalunya i en cadascuna de les províncies durant l’any 2011, per a quatre nivells de consum mensuals (6 m3, 10 m3, 12 m3 i 20 m3). A la Taula 18 podem observar com la província de Barcelona continua sent on l’aigua es paga més cara, independentment del consum mensual, seguida per la província de Tarragona. D’altra banda, a la província de Lleida és on el preu del metre cúbic d’aigua de xarxa resulta més econòmic. Així doncs, amb un consum mensual de 12 m3, el tram més habitual, el preu mitjà ponderat de l’aigua de xarxa en l’àmbit català durant l’any 2011 ha estat de 1,708 €/m3, amb el màxim provincial a Barcelona (1,822 €/m3) i el mínim a Lleida (1,132 €/m3).



Taula 18.- Preu mitjà ponderat de l’aigua de consum domèstic (t arifa de subministrament i cànon de l’aigua, amb l’IVA corresponent, més el clavegueram) segons consum mensual i per províncies, per l’any 2011 (Font: ACA).

6 m3/mes 10 m 3/mes 12 m 3/mes 20 m 3/mesBarcelona 2,079 1,782 1,822 2,199

Girona 1,651 1,329 1,392 1,738Lleida 1,302 1,103 1,132 1,336

Tarragona 1,795 1,470 1,488 1,859CATALUNYA 1,973 1,671 1,708 2,071

PREU MITJÀ PONDERAT ANY 2011

PREU UNITARI (€/m3)CONSUM

Entre els diferents factors que componen el preu del metre cúbic d’aigua, la tarifa de subministrament d’aigua és la partida més important. Així doncs, a la Figura 41 podem observar com del preu mitjà ponderat en l’àmbit català durant el 2011 (1,708 €/m3), la tarifa de subministrament suposa el 56% pel preu total ( 0,955 €/m3), seguida del cànon de l’aigua (0,463 €/m3), el qual representa el 27% del cost total. Pel que respecta les altres dues partides que componen el preu de l’aigua, el clavegueram ha suposat el 10% del preu total del metre cúbic i el 7% restant, es correspon amb l’IVA del global de les diferents partides, amb el tipus corresponent.

Figura 41.- Distribució del cost mitjà ponderat de l’aigua de consum domèstic a Catalunya durant l’any 2011 per un consum mensual de 12 m3, en les partides de la tarifa de subministrament, cànon de l’aigua, clavegueram i IVA (Font: ACA).

Distribució del cost de l'aigua a Catalunya l'any 2 011 per un consum de 12 m 3/mes

0,463 €/m3; 27%

0,167 €/m3; 10%0,123 €/m3; 7%

0,955 €/m3; 56%

Tarifa de subministrament d'aigua en baixa Cànon de l'aigua Clavegueram IVA

En el global de Catalunya, el preu de l’aigua de xarxa s’ha encarit un 5,4% del 2010 al 2011, passant de 1,62 €/m3 a 1,708 €/m3. Aquesta tendència a l’alça ha estat seguida per la majoria de províncies catalanes (Barcelona, Girona i Tarragona), però curiosament a nivell lleidatà, les dades mostren un decrement del preu del 1% entre aquests dos anys (Taula 19). Pel que respecta la resta de províncies, els increments de preus entre 2010 i 2011 han variat des d’un 2,1% (Girona) fins un 6,8% (Barcelona).



Taula 19.- Variació del preu mitjà ponderat de l’aigua de cons um domèstic (tarifa de subministrament + cànon de l’aigua + clavegueram + IVA) per un cons um mensual de 12 m 3, entre els anys 2010 i 2011 (Font: ACA).

2010 2011Barcelona 1,706 1,822 6,8% ▲

Girona 1,364 1,392 2,1% ▲

Tarragona 1,464 1,488 1,6% ▲

Lleida 1,144 1,132 -1,0% ▼

CATALUNYA 1,620 1,708 5,4% ▲

Preu unitari (€/m 3)Any

2011 vs. 2010Variació (%)

L’estudi “El preu del Cicle de l’aigua a Espanya i Europa 2011” realitzat per l’ACA, permet posicionar el preu de l’aigua de Catalunya (i en concret, de Barcelona) en l’àmbit espanyol i europeu. Així doncs, el preu de l’aigua a Barcelona pren una posició mitja-alta, respecte altres ciutats espanyoles. En l’estudi de l’ACA mencionat anteriorment es va comparar el preu de vuit ciutats espanyoles (Valladolid, Zaragoza, A Coruña, Bilbao, Madrid, Sevilla, Barcelona i Múrcia), situant Barcelona com la ciutat amb el segon preu més elevat. Dins d’aquestes ciutats, Valladolid és on l’aigua és més econòmica, mentre que Múrcia és on es paga més cara, arribant a triplicar-se el preu entre ambdues ciutats (Figura 42). Quant a l’estructura tarifària (part fixa i part variable), Barcelona pren una posició intermèdia, amb un 34% del cost total corresponent a part fixa i un 66% a la part variable. En les posicions extremes, es situen Valladolid (5% part fixa i 95% part variable), mentre la ciutat amb una major proporció de part fixa és A Coruña (47% part fixa i 53% part variable).

Figura 42.- Preu unitari del cicle de l’aigua (Inclou el lloguer i manteniment de comptadors i conservació d’escomeses, preu sense IVA) de consum domèstic a diferents ciutats espanyoles durant l’any 2011, per un consum mensual de 10m 3 (Font: ACA).

2,624

1,8311,82

1,466

1,252

1,0751,062

0,841

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

Valladolid Zaragoza A Coruña Bilbao Madrid Sevilla Barcelona Murcia

Ciutats espanyoles

Pre

u (€

/m3 )

En l’àmbit europeu, el preu de l’aigua a la ciutat de Barcelona pren una posició intermitja-baixa. Així doncs, de les onze ciutats analitzades, pertanyents a Grècia, Itàlia, Espanya, Regne Unit, França i Alemanya, el preu de l’aigua a Barcelona es situa en quarta posició per la cua (preus més econòmics). De les ciutats analitzades, Berlín és on l’aigua es paga més cara, amb un preu gairebé cinc vegades superior al pagat a Atenes, ciutat on l’aigua és més barata (Figura 43). Així doncs, a nivell europeu observem unes diferències molt marcades entre països i ciutats. A nivell de país, Grècia, Itàlia i Espanya (països mediterranis) presenten uns preus més econòmics, mentre que les



ciutats analitzades d’Alemanya i Regne Unit, es situen a l’extrem oposat. Quant a l’estructura tarifària, de les ciutats europees comparades, Barcelona és la ciutat que presenta una major part fixa (34% part fixa i 66% part variable), mentre que París és la ciutat on el preu de l’aigua depèn en major mesura del consum d’aquest bé (6% part fixa i 94% par variable).

Figura 43.- Preu unitari del cicle de l’aigua (Inclou el lloguer i manteniment de comptadors i conservació d’escomeses, preu sense IVA) de consum domèstic a diferents ciutats europees durant l’any 2011, per un consum mensual de 10m 3 (Font: ACA).

4,856

4,100

3,552

2,9562,9312,802

1,9011,831

1,466

1,0050,984

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

Atenes Roma Madrid Barcelona Florència Londres París Lió Munic Bristol Berlín

Ciutats europees

Pre

u (€

/m3 )

2.4.- Energia

2.4.1.- Gasoil C

Una de les fonts energètiques usades en les explotacions porcines és el gasoil per a calefacció. El preu d’aquest factor energètic és publicat en el Butlletí Petrolier setmanal de la Comissió Europea, així com també d’altres productes derivats del petroli, per diferents estats membres de la Unió Europea. Al preu de referència sense taxes publicat, cal afegir-hi l’impost especial d’hidrocarburs, el tram estatal de l’impost sobre vendes minoristes i l’IVA (que al juliol de l’any 2010, va passar del 16% al 18%), obtenint així el preu de mercat a nivell d’Espanya. A la Figura 44 es representa l’evolució mensual d’aquest preu del gasoil per a calefacció en els últims quatre anys. Si comparem els quatre anys, podem observar com el preu d’aquest factor energètic s’ha mantingut més o menys estable al llarg dels anys 2009, 2010 i 2011, tot i que amb valors diferents, mentre que durant l’any 2008 hi va haver un daltabaix important en el preu.

Figura 44.- Evolució mensual del preu de gasoil calefacció (C) a Espanya durant el període 2008-2011, amb taxes i IVA (Font: Butlletí Petrolier de la Comissió Europea).

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

Gener

Febre

rMar

ç Abr

ilMaig

Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octu

bre

Novem

bre

Desem

bre

Mes

Pre

u de

l gas

oil C

(€/

l)

2008 2009 2010 2011

Mínim 2011: 0,7885 €/l Màxim 2011: 0,9033 €/l



La mitjana del preu del gasoil C durant l’any 2011 ha estat la més alta dels últims quatre anys amb un valor de 0,8567 €/l. L’increment màxim s’ha donat respecte l’any 2009, amb un augment del 55%, mentre que l’increment més baix ha estat respecte l’any 2008 (any del fort daltabaix) en que l’increment ha estat aproximadament del 4% (Taula 20). Al llarg de l’any 2011, el preu del gasoil C ha oscil·lat entre els 0,7885 €/l (gener) i els 0,9033 €/l (desembre).

Taula 20.- Evolució anual del preu del gasoil calefacció C a Esp anya (amb taxes i IVA) i del petroli (Barril de Brent) en el període 2008-2011 (Fonts: Butlletí Petrolier de la Comissió Europea i U.S. Energy Information Administration).

2008 2009 2010 2011

Gasoil C (€/l) 0,8226 0,5530 0,6885 0,8567

Petroli (Barril de Brent) (dòlars/barril) 97,53 61,36 79,59 111,38

Any

Si comparem la Figura 44 (preu gasoil C) i la Figura 45 (preu del petroli), podem observar com l’evolució d’ambdós factors energètics ha seguit una dinàmica molt similar durant els últims quatre anys. Per valorar el preu del petroli, s’ha escollit el preu del barril de Brent, cru produït a la regió del Mar del Nord, que serveix de referència en el mercat europeu. De la mateixa manera que succeïa amb el gasoil C, el preu del barril de Brent ha estat durant l’any 2011 el més alt dels últims quatre anys. El petroli s’ha pagat durant el 2011 a un preu mitjà de 111,38 dòlars/barril, valor un 14% superior a la mitjana del 2008 (97,53 dòlars/barril) i un 81,5% per sobre de la mitjana corresponent al 2009 (61,36 dòlars/barril). Al llarg de l’any 2011, el preu del barril de Brent s’ha mantingut força estable, amb un mínim de 94,72 dòlars/barril, la primera setmana de l’any, i un màxim de 125,36 dòlars/barril, la setmana 17.

Figura 45.- Evolució del preu del petroli (Barril de Brent) en el període 2008-2011 (Font: U.S. Energy Information Administration).

30

50

70

90

110

130

150

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51 53

Setmana de l'any

Pre

u d

el p

etro

li (B

arril

de

Bre

nt)

(dò

lars

/bar

ril)

2008 2009 2010 2011

2.4.2.- Energia elèctrica

Les tarifes d’energia elèctrica acostumen a variar de forma semestral o trimestral. Al llarg de l’any 2011, s’han aplicat quatre tarifes, una per trimestre. El preu de l’electricitat, publicat per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) varia en funció de diversos factors: amb o sense discriminació horària; alta o baixa tensió; de la potència contractada, etc. Per a l’anàlisi de l’evolució del preu de l’electricitat s’ha considerat



el cas particular de baixa tensió, sense discriminació horària i amb una potència contractada igual o inferior a 10 kW. A la Figura 46 es presenta l’evolució del preu de la tarifa d’accés o peatge (mercat lliure) durant els anys 2010 i 2011. Els preus s’han fixat per trimestres, a excepció del gener del 2010, en el qual la tarifa va ser semestral. Així doncs, a la Figura 46 podem apreciar com el preu de la tarifa d’accés s’ha incrementat de l’any 2010 (0,056724 €/kWh) al 2011 (0,059414 €/kWh) un 4,7%, considerant com a valor anual, la mitjana ponderada per temps aplicat. Durant l’any 2010, el preu de la tarifa d’accés es va mantenir constant durant el primer semestre, mentre que durant la segona meitat de l’any, es va pagar a un preu lleugerament inferior. D’altra banda, durant l’any 2011 hi ha hagut diferències importants de preu entre trimestres, amb uns preus considerablement superiors durant el segon i tercer trimestre de l’any (0,064139 €/kWh) , respecte el primer (0,055479 €/kWh) i l’últim trimestre del 2011 (0,053899 €/kWh).

Figura 46- Evolució del preu del terme energia (€/kWh) de la tarifa d’accés o peatge (mercat lliure), per a baixa tensió i una potència contractada ≤ 10 kW, durant l’any 2010 i 2011 (Font: ICAEN)

0,057969

0,055479 0,055479 0,055479

0,064139 0,064139

0,053899

0,051

0,053

0,055

0,057

0,059

0,061

0,063

0,065

Gener 2010 Juny 2010 Octubre 2010 Gener 2011 Abril 2011 Juliol 2011 Octubre 2011

Mes del canvi de la tarifa

Pre

u ta

rifa

d'ac

cés

o p

eatg

e (€

/kW

h)

Pel que respecta el preu de l’energia de la tarifa d’últim recurs d’energia elèctrica, és a dir, que inclou la comercialització i la distribució, a la Figura 47 podem observar com de l’any 2010 al 2011, també ha anat a l’alça, incrementant-se aproximadament un 18%. Durant l’any 2010, el preu de l’energia elèctrica es va mantenir estable a 0,117759 €/kWh durant els primers trimestres de l’any i va augmentar un 6,3% durant l’últim trimestre de l’any, amb una mitjana anual de 0,119609 €/kWh. D’altra banda, durant l’any 2011 el preu de la tarifa d’últim recurs d’energia elèctrica s’ha mantingut força estable, però a un preu força elevat (mitjana de 0,141194 €/kWh), després d’incrementar-se el preu gairebé un 12% a principis d’any, respecte l’últim trimestre de l’any 2010.

Figura 47.- Evolució del preu del terme energia (€/kWh) de la tarifa d’últim recurs d’energia elèctrica per a baixa tensió, una potència contractada ≤ 10 kW i sense discriminació horària, durant l’any 2010 i 2011 (Font: ICAEN)

0,1423190,1423190,1400690,140069

0,125159

0,1177590,117759

0,100

0,110

0,120

0,130

0,140

0,150

Gener 2010 Juny 2010 Octubre 2010 Gener 2011 Abril 2011 Juliol 2011 Octubre 2011

Mes del canvi de la tarifa

Pre

u de

tarif

a d'

últim

recu

rs

d'en

ergi

a el

èctr

ica(

€/kW

h)



2.5.- Conclusions

Durant l’any 2011, els preus dels factors de producció no han posat les coses fàcils a la producció porcina catalana. D’una banda, el principal grup de matèries primeres usades per a la fabricació de pinsos, els cereals, s’han situat a preus desorbitats, mai vistos en més de 20 anys. Les oleaginoses, el segon grup de matèries primeres en importància en la fabricació de pinso, també han presentat uns preus força elevats. Tot plegat ha fet que el preu del pinso de porcs en creixement i engreix i el de truges reproductores es pagués durant aquest any 2011, a un preu per sobre al dels últims sis anys. A més a més, el preu de l’aigua de xarxa també s’ha incrementat respecte l’any precedent, amb un augment al voltant del 5% en l’àmbit de Catalunya. Malgrat que el preu pagat per l’aigua a nivell català és més aviat baix respecte altres ciutats europees, sí que presenta una estructura tarifària peculiar, amb un fort pes de la part fixa a pagar. A tot això, encara cal sumar-hi un elevat preu dels factors energètics. El gasoil per a calefacció s’ha pagat durant el 2011 a un preu molt elevat i superior als tres anys precedents, mentre que el preu de l’energia elèctrica també ha anat a l’alça durant aquest any. Així doncs, malgrat que durant l’any 2011 el porc s’ha pagat a un preu elevat respecte anys precedents, l’augment del preu de la majoria dels factors de producció implicats en la producció porcina, ha fet que la situació econòmica de les explotacions porcines no hagi estat gens fàcil. Durant les primeres setmanes de l’any 2012, el preu del porc continua a l’alça, seguint un patró similar al de principis del 2011. D’altra banda però, els preus dels factors de producció no es rendeixen: el gasoil per a calefacció continua a l’alça, el preu de la tarifa d’accés d’energia elèctrica s’ha encarit pel primer trimestre del 2012 i els preus de les matèries primeres no deixen d’augmentar. S’haurà de veure com evoluciona tot plegat, en un any en que els costos encara es poden veure més incrementats per les reformes necessàries en benestar animal que tindran que fer les explotacions porcines que decideixin continuar lluitant pel sector ramader més important en l’àmbit català.

2.6.- Fonts

• ACA , Agència Catalana de l’Aigua • ASFAC , Associació Catalana de Fabricants de Pinso.

• Comissió Europea. http://ec.europa.eu/energy/observatory/oil/bulletin_en.htm

• DAAM , Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural. • ICAEN, Institut Català de l’Energia.

• U.S. Energy Information Administration .

http://tonto.eia.doe.gov/dnav/pet/hist/LeafHandler.ashx?n=pet&s=rbrte&f=d



3.- Producció i mercat de matèries primeres per a l ’alimentació animal a Catalunya Resum

Els cereals són el principal grup de matèries primeres usades en l’elaboració de pinsos a Catalunya, representant de mitjana durant el període 2005-2009 el 56% del volum total. Dins d’aquest grup, el blat de moro, el blat i l’ordi cobreixen aproximadament el 86 % del volum de cereals emprat. Catalunya, tot i una producció encara considerable d’aquests tres cereals presenta un balanç negatiu i la producció és insuficient per les necessitats per a produir pinso. El percentatge d’autoproducció varia segons el cereal i segons l’any estudiat. Així doncs, el balanç és més negatiu en el blat i el blat de moro, que en el cas de l’ordi, el percentatge d’autoproducció del qual oscil·la segons l’any entre el 30% i el 60%, aproximadament. Un altre grup de matèries primeres importants són els subproductes agrícoles, en el qual s’inclou productes com el segó de blat, el tortó de soja, gira-sol i colza, la melassa i subproductes de l’arròs i altres productes i processos. Els subproductes agrícoles van representar en el període 2005-2006 gairebé el 17% del volum de matèries usades en l’elaboració de pinsos. Dins d’aquest grup, el tortó de soja i el segó de blat són els subproductes més emprats, i la seva evolució en l’ús és oposada: el tortó de soja va a la baixa, mentre que el segó de blat més aviat a l’alça. Les llavors oleaginoses són el tercer grup de matèries primeres en importància, representant en el període 2005-2009 el 12% del volum de matèries primeres emprades en la fabricació de pinso. Entre les diverses oleaginoses, la farina de soja pren més de tres quartes parts del volum emprat. Les faves de soja, la colza i les llavors de gira-sol es situen per sota, amb un pes molt més baix (3-8%). La producció d’oleaginoses a Catalunya és pràcticament insignificant comparat amb la de cereals, la qual cosa fa que balanç sigui merament negatiu, amb percentatges d’autoproducció molt baixos (inferiors al 10% en la majoria de casos). En el cas de la soja el percentatge d’autoproducció és zero, fet que fixa una alta dependència exterior en l’adquisició d’aquesta oleaginosa per a producció animal. Les lleguminoses de gra van representar de mitjana el 2,5% del volum de matèries primeres en el període 2005-2009. Dins d’aquest grup, la principal matèria usada són els pèsols, amb el 85% del volum de lleguminoses emprades. Tot i així, l’ús ha anat molt a la baixa en els últims cinc anys analitzats. Tot plegat mostra la forta dependència exterior que presenta Catalunya en l’adquisició de matèries primeres per alimentació animal, per la qual cosa és altament sensible a la volatilitat dels preus.

3.1.- Introducció L’alimentació és la principal partida de costos d’una explotació porcina,

arribant a representar durant l’any 2011 el 71,7% del cost de producció d’un porc engreixat a 105 kg. Així doncs, factors com l’eficiència en l’ús del pinso, una formulació adequada als requeriments nutritius segons l’estat fisiològic de l’animal, una elecció correcta de les matèries primeres que entren en fórmula, en funció dels preus de mercat, entre altres, són factors que poden condicionar el cost de producció del porc. En els últims anys s’ha vist com l’increment del preu de les matèries primeres per alimentació animal ha provocat un increment del cost de



producció del porc, fet que ha pràcticament anul·lat els beneficis dels ramaders porcins. Diversos factors poden condicionar els preus de les matèries primeres per producció animal: sequeres i males collites en les regions amb major producció de matèries primeres, la competència de les matèries en l’ús en altres sectors diferents que l’alimentació animal, etc. Sigui com sigui, en els últims anys s’ha pogut comprovar com el preu d’aquest factor de producció és altament volàtil, fet que dóna poca estabilitat al productor. Per tant, com major sigui la dependència de compra de matèries primeres de l’exterior, major serà la inestabilitat de preus. Consegüentment, és important conèixer quant produïm a casa nostra i quant necessitem importar per tal d’autoabastir-nos. En els següents apartats es presenta la producció de les principals matèries primeres usades en alimentació animal que hi hagut en territori català en els últims anys, així com l’ús que se n’ha fet en la fabricació de pinso. En aquest últim cas, la classificació de les matèries primeres usades en la fabricació de pinso, per a la seva quantificació, ha estat modificada l’any 2010 (últim any disponible), per la qual cosa les dades d’aquest any no poden ser comparades amb els anys precedents. En aquesta nova classificació s’incorporen alguns grups de matèries primeres que en els anys anteriors no s’havien tingut en compte de forma explícita, les matèries primeres dels quals s’usen en baixes proporcions en la fabricació de pinsos.

3.2.- Matèries primeres usades en l’elaboració de p insos Les matèries primeres utilitzades en l’elaboració de pinsos són molt

variades. Segons la procedència i la finalitat es poden agrupar el diversos grups. A la Taula 21 es mostra la mitjana del període 2005-2009 del pes de cada un d’aquests grups en la fabricació de pinsos. Així doncs, observem com els cereals són el grup capdavanter, com passa a Espanya i a la resta de països europeus i mundials, representant el seu ús en els pinsos un 56%. Per sota, es posicionen els subproductes agrícoles i les llavors d’oleaginoses, tot i que en menor grau, ja que representen el 16,7% i l’11,9%, respectivament, del total de tones de matèries primeres usades en la fabricació de pinsos. Dins el grup dels subproductes agrícoles trobem matèries com el segó de blat, el tortó de diferents productes (soja, gira-sol, colza, etc.), la melassa, els olis vegetals, els subproductes d’arròs o d’altres productes o processos com de la vinificació, cerveseria, entre altres matèries primeres. La resta de grups (lleguminoses, substitutius dels cereals, farratges, matèries d’origen animal, premescles i altres) són minoritaris, incloent-se al pinso en una proporció entre el 0,5 i 4,1%.

Taula 21.- Mitjana i proporció que representa dins del total c ada grup de matèries primeres utilitzades en tones en l’elaboració de pinsos durant el períod e 2005-2009. (Font: DAAM).

Mitjana (05-09) %Cereals 4.204.591 56,0Subproductes agrícoles 1.252.700 16,7Llavors oleaginoses 889.529 11,9Substitutius dels cereals 306.263 4,1Altres 278.501 3,7Matèries d'origen animal 263.206 3,5Lleguminoses gra 186.339 2,5Farratges 81.749 1,1Premescles 39.521 0,5

TOTAL 7.502.398 100,0



En les últimes dades disponibles, de l’any 2010, de la mateixa manera que es donava en els anys precedents (Taula 21), els cereals són el grup majoritari, representant gairebé el 62% del volum de matèries primeres usades per a la fabricació de pinsos (Taula 22).

Taula 22.- Utilització en tones dels principals grups de matèr ies primeres en l’elaboració de pinsos l’any 2010 i proporció que representa cadascun d’aq uests dins del total . (Font: DAAM).

2010 %Cereals 4.402.380 61,7

Farines d'extracció 1.176.842 16,5Subproductes de cereals 393.390 5,5Llavors de oleaginoses 254.153 3,6

Productes d'animals terrestres 229.418 3,2Minerals 189.484 2,7

Productes diversos 115.697 1,6Plantes, productes i subproductes 92.116 1,3

Lleguminoses i subproductes 71.110 1,0Farratges 69.230 1,0

Tubercles, arrels, els seus productes i subproducte s 63.525 0,9Olis vegetals 37.502 0,5

Productes lactis 16.719 0,2Altres llavors i fruites, els seus productes i subp roductes 11.275 0,2

Peix, altres animals marins, els seus productes i s ubproductes 8.825 0,1Total 7.131.666 100,0

De fet, si analitzem com ha evolucionat la proporció dels principals grups de matèries primeres en la fabricació de pinso durant el període 2005-2009, a la Figura 48 podem observar com el bloc dels cereals (blat, ordi, civada, blat de moro, sorgo, etc.) sempre ha estat el capdavanter i presenta una tendència a l’alça, ja que l’any 2005 representava el 52% del volum de les matèries primeres, mentre que l’any 2009 la importància d’aquesta partida ja assolia el 64%.

Figura 48.- Evolució del pes dels diferents grups de matèries primeres per a la fabricació de pinso en el període 2005-2009 (Font: DAAM).

52 53 54 5864

16 17 1816

1612 1213 13

96 45 35 6

9 8 9 10 8

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005 2006 2007 2008 2009

Any

Pes

de

cada

gru

p (%

)

Cereals Subproductes agrícoles Llavors oleaginoses

Substitutius dels cereals Lleguminoses gra Altres

Per contra, el pes del grup dels subproductes agrícoles (tortons, segó de blat, melassa, olis vegetals i altres subproductes) s’ha mantingut més o menys estable, tot i una pujada en els anys centrals. Mentre que les lleguminoses de gra i els substitutius dels cereals han tendit a la baixa i han deixat el 5-6% que representaven l’any 2005, per suposar l’any 2009 l’1-2% del volum de matèries primeres per a la fabricació de



pinso. La importància del grup de les llavors oleaginoses s’ha mantingut amb els anys, amb un 12-13% del volum, tot i un descens en el darrer any. Cal aclarir que en l’apartat altres de la Figura 48, s’ha inclòs els grups amb menor pes: matèries d’origen animal, farratges, premescles i altres. En els apartats següents s’analitzarà grup per grup i es veurà quines matèries primeres han estat les que han tendit a l’alça i a la baixa en els últims cinc-sis anys disponibles.

3.2.1.- Cereals

Dins del grup de matèries primeres més utilitzat en l’elaboració de pinsos destaquen principalment tres cereals: el blat de moro, el blat i l’ordi. El blat de moro és el cereal capdavanter, representant el 35% dels cereals aportats per a la fabricació de pinso, segons la mitjana del període 2005-2009. El blat i l’ordi ocupen el segon i tercer lloc amb un 31% i un 20%, respectivament (Taula 23). Tot i així, l’ordre d’importància d’aquests tres cereals no ha estat sempre mateix. Així doncs, per exemple, l’any 2010, el blat i l’ordi prenien un paper més rellevant que el blat de moro en la fabricació de pinsos (Taula 23).

Taula 23.- Mitjana i proporció que representa cada cereal dins el grup dels cereals utilitzats en tones en l’elaboració de pinsos durant el període 2005-20 10. (Font: DAAM).

2005 2006 2007 2008 2009Tones % Tones %

Blat de moro 1.334.474 1.136.194 1.701.551 1.816.490 1.396.908 1.477.123 35,1 1.119.597 25,4Blat 1.415.090 1.221.032 777.798 1.144.856 1.962.839 1.304.323 31,0 1.551.564 35,2Ordi 592.586 861.227 801.427 808.142 1.146.142 841.905 20,0 1.466.729 33,3

Sorgo 156.231 212.940 716.904 639.544 61.733 357.470 8,5 Altres 220.968 434.190 59.891 34.879 161.515 182.289 4,3 264.490 6,0

Civada 20.479 30.292 27.942 36.730 91.959 41.480 1,0Total cereals 3.739.828 3.895.875 4.085.513 4.480.641 4. 821.096 4.204.591 100,0 4.402.380 100,0

Mitjana (05-09) 2010Tones

Malgrat els daltabaixos que hi pugui haver en l’ús dels tres principals

cereals (ordi, blat i blat de moro) en l’alimentació animal, els tres són punters claus en la fabricació de pinso. De fet, durant l’any 2010, el volum d’aquests tres cereals va suposar el 58% del total de matèries primeres utilitzades en la fabricació de pinsos. A la Figura 49 es presenta l’evolució del volum utilitzat d’aquests tres cereal en alimentació animal durant el període 2005-2010. Durant els anys 2007-2008, període caracteritzat per l’increment del preu dels cereals, la utilització del blat de moro es va veure incrementada, assolint el seu màxim del període analitzat; l’ús del blat va ser disminuït respecte anys precedents i posteriors; mentre que en el cas de l’ordi, la utilització es va estancar.

Figura 49.- Evolució de la utilització en tones del blat de moro, el blat i l’ordi en l’elaboració de pinsos durant el període 2005-2010 . (Font: DAAM).

500.000

700.000

900.000

1.100.000

1.300.000

1.500.000

1.700.000

1.900.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010

Anys

Ton

es

Blat Ordi Blat de moro



Pel que respecta la resta de cereals, l’ús del sorgo en els pinsos va experimentar un gran creixement l’any 2006, passant de 213 milers de tones a 717 milers de tones l’any 2007 (Taula 23). A partir de llavors, la seva utilització va començar a decréixer, amb un ús l’any 2009 de només 62 milers de tones. D’altra banda, l’ús de civada ha anat en augment al llarg d’aquests cinc anys, tot i el baix pes que suposa com a matèria primera en fabricació de pinsos.

3.2.2.- Llavors oleaginoses

Dins el grup de les llavors oleaginoses, la soja és clarament l’oleaginosa més emprada en la fabricació de pinsos, i en concret, la farina de soja. Així doncs, en el període 2005-2009 la farina de soja ha representat, de mitjana, el 78,7% del volum usat de llavors oleaginoses per a fabricar pinso, amb una mitjana de gairebé 700 milers de tones. El volum de farina de soja usada en la fabricació de pinso en aquests cinc anys ha estat variable (Figura 50), sent màxim l’any 2007 i 2008. Cal tenir en compte que el valor per l’any 2009 és una aproximació, ja que la farina i el tortó de soja estaven comptabilitzats conjuntament i s’ha estimat la proporció per a cada un, segons anys precedents. Entre les llavors oleaginoses, la farina de soja és seguida, tot i que a molta distància, per la fava sencera de soja, representant el 7,7% de les llavors oleaginoses i la colza, amb un 5,1% (Taula 24).

Taula 24.- Mitjana i proporció que representa cada llavor olea ginosa dins el grup de llavors oleaginoses utilitzats en tones en l’elaboració de pinsos durant el període 2005-2009 . (Font: DAAM).

Tones %699.955 78,768.677 7,745.327 5,127.900 3,117.088 1,930.581 3,4889.529 100,0

Farina de soja Faves de soja

Colza Llavors de gira-sol

OliAltres

Total llavors oleaginoses

Mitjana (05-09)

Figura 50.- Evolució de la utilització en tones de farina de soja en l’elaboració de pinsos durant el període 2005-2009. (Font: DAAM).

500.000

550.000

600.000

650.000

700.000

750.000

800.000

850.000

2005 2006 2007 2008 2009 *

Anys

Ton

es

*Estimació

Quant a l’evolució de l’ús de les altres llavors oleaginoses en la fabricació de pinso, a la Figura 51 observem una gran varietat. En primer lloc, l’ús de les faves de soja s’ha mantingut pràcticament estable en el període 2005-2009, amb valors pròxims a les 70.000 tones. En segon lloc, l’ús de l’oli s’ha duplicat en aquests cinc anys, malgrat el poc pes que representa. En tercer lloc, la utilització de les llavors de gira-sol ha disminuït, tendència general que també ha estat seguida per la colza, tot i un pic molt pronunciat l’any 2008, amb uns 78 milers de tones, quan



la mitjana dels cinc anys es mou al voltants dels 45 milers de tones (Taula 24).

Figura 51.- Evolució de la utilització en tones de les faves de soja, la colza, les llavors de gira-sol i l’oli en l’elaboració de pinsos durant el període 2005-2009. (Font: DAAM).

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

2005 2006 2007 2008 2009

Anys

Ton

es

Faves de soja Colza Llavors de gira-sol Oli

Segons la nova classificació de l’any 2010, en el grup de “llavors oleaginoses, fruits oleaginoses, els seus productes i subproductes”, a part d’incloure les llavors d’oleaginoses pròpiament dites i l’oli vegetal, també s’hi inclou les farines d’extracció d’aquestes, abans incloses en els subproductes agrícoles. Així doncs, segons les últimes dades disponibles, dins d’aquest nou grup, són les farines d’extracció el subgrup amb més importància, suposant el 80% del volum en tones usat per a la fabricació de pinso d’aquest grup. D’altra banda, les llavors senceres d’oleaginoses són menys usades en la fabricació de pinsos (Figura 52). Entre les farines d’extracció, la de soja és clarament la predominant, representant el 75% del volum de farines d’extracció usades en el pinso i gairebé el 60% del total del grup. Altres farines usades són la de gira-sol (10% de farines d’extracció) i la de llavor de colza (14%).

Llavors oleaginoses, fruits oleaginoses, els seus productes i subproductes

Llavors oleaginoses;

254.153; 17%

Oli vegetal; 37.502; 3%

Farines d'extracció; 1.176.842;

80%

Farines d'extracció

Altres; 17.159; 1%

Farines d'extracció de gira-sol;

115.653; 10%

Farines d'extracció

de soja; 876.142; 75%

Tortó i farina d'extracció de llavor de

colza; 167.888; 14%

Figura 52.- Pes de les matèries primeres usades per la fabricaci ó de pinso a Catalunya durant el 2010, dins de grup de “llavors oleaginoses, fruits oleagi noses, els seus productes i subproductes” (Font: DAAM). 3.2.3.- Subproductes agrícoles

Entre els diferents subproductes agrícoles usats en la fabricació de pinsos per a les diferents espècies animals, el tortó de soja és clarament el principal, el qual ha representat de mitjana en el període 2005-2009 el 36% del volum de subproductes incorporats en la formulació (Taula 25). El segó de blat pren la segona posició, amb gairebé el 23% del pes. Si



ens fixem en l’evolució de l’ús d’aquestes dues matèries primeres, a la Figura 53 veiem que és oposada: el tortó de soja amb tendència general a la baixa, mentre que el segó de blat més aviat a l’alça. Cal destacar que en ambdós matèries primeres s’observa l’any 2007, un canvi en la tendència general: un increment en l’ús del tortó de soja i un decrement en la utilització del segó de blat.

Taula 25.- Mitjana i proporció que representa cada subproducte dins el grup de subproductes agrícoles utilitzats en tones en l’elaboració de pi nsos durant el període 2005-2009. (Font: DAAM).

Tones %453.584 36,2286.995 22,9106.558 8,558.693 4,751.403 4,144.812 3,641.080 3,340.807 3,332.139 2,622.509 1,818.053 1,45.710 0,55.634 0,44.749 0,43.171 0,32.114 0,2

691 0,1200 0,0

73.795 5,91.252.700 100,0Total subproductes agrícoles

Altres subproductes

Tortó de cacau Sansa d'oliva

Subproductes arròs Altres tortons

Palla Sub.cervesseria

Sucres

Tortó de coco Sub.fruites hortalisses

Sub. Vinificació

Mitjana (05-09)

Sub.feculeria-midó

Segó de blat Tortó de gira-sol

Melassa Tortó de colza

Polpa remolatxa Olis Vegetals

Tortó de soja

Figura 53.- Evolució de la utilització en tones del tortó de soja i del segó de blat en l’elaboració de pinsos durant el període 2005-2009. (Font: DAAM).

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

500.000

550.000

600.000

2005 2006 2007 2008 2009 *

Anys

Ton

es

Tortó de soja Segó de blat

En tercer, quart i cinquè lloc en importància dins dels subproductes agrícoles es situen dos tortons, el de gira-sol (8,5%) i el de colza (4,7%) i la melassa (4,1%), respectivament. L’ús d’aquests tres subproductes en el període 2005-2009 va ser relativament similar i estable els quatre primers anys, però durant l’any 2009, l’ús del tortó de gira-sol es va triplicar, mentre que el tortó de colza i l’ús de la melassa van descendir de forma notable (Figura 54). La resta de subproductes, entre ells tortons d’altres llavors, polpa de remolatxa o subproductes de diferents processos de fabricació, són incorporats de mitjana en menys d’un 4% en la fórmula del pinso.



Figura 54.- Evolució de la utilització en tones del tortó de gira-sol, tortó de colza i la melassa en l’elaboració de pinsos durant el període 2005-2009. (Font: DAAM).

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

2005 2006 2007 2008 2009

Anys

Ton

es Tortó de gira-sol Tortó de colza Melassa

3.2.4.- Lleguminoses gra

L’ús de lleguminoses en la fabricació de pinso ha disminuït un 87% en el període 2005-2009, ja que durant els anys 2005-2006 se’n va usar uns 400 milers de tones, mentre que l’any 2009 no arribava als 50 milers de tones (Taula 26). La incorporació en la formulació ha anat a la baixa en diverses lleguminoses com els pèsols (Figura 55) o les garrofes (Figura 56), però el detonant ha estat la disminució d’ús dels pèsols, matèria primera que representa el 85% de les lleguminoses incorporades en el període 2005-2009. La resta de lleguminoses s’incorporen en petites quantitats respecte els pèsols, sent la més destacada les garrofes, les quals representen un 5,1% del volum de lleguminoses usades.

Taula 26.- Mitjana i proporció que representa cada lleguminosa dins el grup de lleguminoses gra utilitzades en tones en l’elaboració de pinsos dura nt el període 2005-2009 . (Font: DAAM).

2005 2006 2007 2008 2009Tones %

Pèsols 341.524 354.866 57.382 8.066 28.996 158.167 84,9Garrofes 17.857 9.937 8.142 7.006 4.220 9.432 5,1Tramussos 1.027 14.046 3.927 292 7.497 5.358 2,9

Faves 4.494 9.810 1.270 4.463 4.723 4.952 2,7Veça 2.327 285 151 196 94 611 0,3

Altres 13.764 20.649 885 1.348 2.450 7.819 4,2Total lleguminoses gra 380.993 409.593 71.757 21.371 47. 980 186.339 100,0

TonesMitjana (05-09)

Figura 55.- Evolució de la utilització en tones dels pèsols en l’elaboració de pinsos durant el període 2005-2009. (Font: DAAM).

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

2005 2006 2007 2008 2009

Anys

Ton

es

Tal i com es comentava prèviament, la utilització dels pèsols en el

període 2005-2009 ha passat a ser gairebé insignificant (29.000 tones, l’any 2009) si es té en compte que l’any 2005 se’n va utilitzar més de 340.000 tones (Figura 55). D’altra banda, en la resta de lleguminoses de gra, a la Figura 56 observem evolucions diverses: una disminució en l’ús de garrofes, i certs daltabaixos en el cas dels tramussos i les faves.



Figura 56.- Evolució de la utilització en tones de les garrofes, els tramussos i les faves en l’elaboració de pinsos durant el període 2005-2009. (Font: DAAM). 0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

2005 2006 2007 2008 2009

Anys

Ton

esGarrofes Tramussos Faves

3.2.5.- Substitutius dels cereals

El gluten del blat de moro i la mandioca són els principals substitutius dels cereals utilitzats en la fabricació de pinsos, representant entre ambdós aproximadament el 88% del volum de substitutius dels cereals incorporats en el període 2005-2009 (Taula 27). La tendència en l’ús d’aquest grup de matèries primeres en l’alimentació animal ha anat a la baixa, reduint-se aproximadament un 72% entre l’any 2005 i 2009. Així ho demostren els dos principals substitutius dels cereals, l’ús dels quals també s’ha reduït en el quinquenni 2005-2010, tal i com es pot observar a la Figura 57.

Taula 27.- Mitjana i proporció que representa cada matèria pri ma dins el grup de substitutius dels cereals utilitzats en tones en l’elaboració de pins os durant el període 2005-2009. (Font: DAAM).

Tones %136.293 44,5134.267 43,8

3.056 1,032.647 10,7306.263 100,0

Mitjana (05-09)

Gluten blat de moroMandioca

Solubles destil·leriaAltres

Total substitutius cereals

Figura 57.- Evolució de la utilització en tones del gluten de blat de moro i de la mandioca en l’elaboració de pinsos durant el període 2005-2009. (Font: DAAM).

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2005 2006 2007 2008 2009

Anys

Ton

es

Gluten blat de moro Mandioca

3.2.6.- Altres matèries primeres

A part dels grups de matèries primeres estudiats prèviament (cereals, llavors oleaginoses, subproductes agrícoles, lleguminoses gra i substitutius dels cereals), s’ha inclòs en aquest apartat la resta de matèries que s’usen en l’alimentació animal. Aquí hi trobem els farratges, matèries d’origen animal, premescles i altres productes i matèries. La suma de tots aquests grups representa aproximadament el 9% del volum



de matèries primeres usades en la fabricació de pinso, segons la mitjana del període 2005-2009 (Taula 21). Entre les matèries primeres més importants dins d’aquesta barreja de grups estan els greixos animals, amb el 25% del volum d’aquesta barreja, el carbonat càlcic (18%), l’alfals deshidradat (11%), els subproductes d’escorxadors d’aus (7%) i la sal (6%). Aquestes cinc matèries primeres sumen el 67% d’aquesta mescla (Figura 58).

Figura 58.- Pes de les diferents matèries primeres en la suma dels grups de farratges, matèries d’origen animal, premescles i altres en l’elaboració de pinsos durant el període 2005-2009. (Font: DAAM).

Altres matèries primeres

Greixos animals25%

Carbonat càlcic18%

A. deshidratat11%

Sub.Escorxador d'aus 7%

Altres minerals4%

Sal6%

Fosfat bicàlcic/Fosfat

dicàlcic5%

Altres13%

Llet i derivats2%

Lisina3%

Premescles porcs3%

Farina de carn 3%

3.3.- Producció de matèries primeres En l’apartat anterior vèiem quines matèries primeres i en quina

quantitat són utilitzades en la fabricació de pinso en l’àmbit català. El blat de moro, el blat i l’ordi són els tres cereals més importants per aquesta finalitat, mentre que la soja, la colza i el gira-sol són les tres oleaginoses més emprades en la fabricació. Així doncs, en aquest apartat s’analitza la superfície i la producció en tones d’aquestes sis matèries primeres per part de Catalunya i l’evolució al llarg dels últims anys disponibles. Entre elles, l’ordi és la que se’n produeix major volum a Catalunya, amb una mitjana en el període de 2006-2010 de 516.208 tones amb 187.033 ha (Taules 28 i 29). De fet, la producció d’ordi a Catalunya ha anat a l’alça, passant de no arribar a les 200.000 t l’any 2005 a sobrepassar les 700.000 t l’any 2010 (Figura 59). Malgrat l’augment amb els anys, la producció d’ordi a Catalunya encara està per sota de les necessitats per a la fabricació de pinsos.

Taula 28.- Mitjana de superfície de collita (ha) per a cada cu ltiu en el període 2006-2010 . (Font: DAAM).

ORDI BLAT BLAT DE MORO COLZA SOJA GIRA-SOLBarcelona 43.444 18.494 1.927 1.578 3 428

Girona 17.984 15.443 7.669 1.315 2 3.949Lleida 112.412 42.631 24.727 1.230 4 412

Tarragona 13.193 6.226 84 65 5 9Catalunya 187.033 82.794 34.407 4.188 15 4.797

Catalunya va produir durant el període 2006-2010 una mitjana de 325.498 tones de blat de moro, sent gairebé tres quartes parts (73%) cultivat a la província de Lleida. La producció de blat de moro s’ha mantingut pràcticament estable entre els anys 2005 i 2010 (Figura 59) i es queda molt per sota de les necessitats que n’hi ha per a la fabricació de pinso, que en el període 2005-2009 van ser de mitjana gairebé 1,5 milions de tones (Taula 23).



Taula 29.- Mitjana de producció (t) per a cada cultiu en el pe ríode 2006-2010. (Font: DAAM).

ORDI BLAT BLAT DE MORO COLZA SOJA GIRA-SOLBarcelona 124.243 69.179 7.223 2.728 7 406

Girona 48.250 48.802 81.377 2.136 3 6.546Lleida 297.627 133.335 236.230 1.528 7 698

Tarragona 46.088 20.209 668 96 14 8Catalunya 516.208 271.526 325.498 6.489 31 7.658

D’altra banda, la producció de blat s’ha vist incrementada un 188%

entre l’any 2005 i 2010, amb una mitjana pel període de 271.526 tones amb 82.794 ha. Amb aquesta producció de blat solament es cobreix aproximadament el 20% de les necessitats d’aquest cereal per a fabricar pinso. Cal destacar un descens en la producció durant l’any 2008, degut a les sequeres, especialment marcat en l’ordi, però també en el blat (Figura 59). La producció de cereals a Catalunya està concentrada bàsicament a la província de Lleida. Així doncs, aquesta regió concentra aproximadament el 57%, el 49% i el 73% de la producció d’ordi, blat i blat de moro de Catalunya (Taula 29).

Figura 59.- Evolució de la producció (t) de blat, ordi i blat de moro per Catalunya en el període 2005-2010. (Font: DAAM).

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

2005 2006 2007 2008 * 2009 2010

Any

Pro

ducc

ió (

t)

BLAT ORDI BLAT DE MORO

*Millora metodològica

Quant a les oleaginoses, la producció a Catalunya és molt baixa comparat amb els cereals i la poca producció és majoritàriament produïda a les províncies de Girona i Barcelona, depenent de la matèria. Així doncs, tenim que la producció de soja mitjana en el període 2006-2010 a Catalunya va ser solament de 31 tones en 15 ha (Taules 28 i 29), sent que en el període 2005-2009 es va usar més de 650.000 tones de farina de soja i faves de soja per a la fabricació de pinso. D’aquí l’alta dependència de l’exterior tant en aquesta oleaginosa com vèiem anteriorment amb els cereals. La producció de colza i gira-sol en l’àmbit català és força similar. En el període 2006-2010 es va produir de mitjana 7.658 tones de gira-sol i 6.489 tones de colza (Taula 29). Tot i així, la tendència no ha estat ben bé la mateixa: la producció de colza ha passat de 1.709 tones l’any 2005 a 9.859 tones l’any 2010, mentre que la producció de gira-sol s’ha mantingut pràcticament estable en aquest període, tot i petits daltabaixos (Figura 60). Les produccions de colza i gira-sol són també insuficients per cobrir les necessitats en la fabricació de pinsos, tot i que



el volum usat d’aquestes matèries primeres és baix, comparat amb el blat, l’ordi, el blat de moro i la soja.

Figura 60.- Evolució de la producció (t) de colza i gira-sol per Catalunya en el període 2005-2010. (Font: DAAM).

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2005 2006 2007 2008 * 2009 2010

Any

Pro

ducc

ió (

t)

COLZA GIRA-SOL

*Millora metodològica

3.4.- Producció de pinsos compostos El pinso per a l’espècie porcina representa el 56-59% de la producció

total de pinso en l’àmbit català, depenent de l’any. La producció de pinso per a porcí va disminuir un 6,7% del 2009 al 2010, situant-se en 4.103.331 tones, valors similar a l’any 2005 i més baixos respecte els anys entremitjos (Figura 61). Dins del pinso per a porcí, aquest es classificava fins a l’any 2009 segons la fase de producció en: pinso per a garrins d’iniciació, per a garrins de transició, per a engreix, per a acabament, per a reproductors, per a truges gestants i per a truges lactants. L’any 2010 la classificació ha estat canviada, per la qual cosa no es poden comparar els resultats per etapes.

Figura 61.- Evolució de la producció (t) de pinso per a l’espècie porcina a Catalunya en el període 2005-2010. (Font: DAAM).

Producció de pinso per a l'espècie porcina a Catalu nya

4.077.220

4.287.367

4.375.147

4.301.786

4.399.341

4.103.331

3.900.000

4.000.000

4.100.000

4.200.000

4.300.000

4.400.000

4.500.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010

Anys

Ton

es

El pinso per a engreix és el que més es fabrica, representant en el període 2005-2009, el 50% de la producció per a porcí. Seguidament es troba el de la fase d’acabament, amb el 19% del pes i el per a truges gestants, que amb unes 520.000 tones de mitjana en aquest període representa el 12% del volum fabricat per a porcí. Contràriament, el pinso per a reproductors representa una part molt petita del total per aquesta espècie (1%) (Taula 30).



Taula 30.- Mitjana i pes de la producció en tones dels pinsos per a l’espècie porcina segons la fase productiva durant el període 2006-2009 . (Font: DAAM).

Mitjana (05-09) %Garrins iniciació 172.404 4Garrins transició 429.526 10

Engreix 2.125.947 50Acabament 799.196 19

Reproductors 28.434 1Truges gestants 520.047 12Truges lactants 212.617 5

Total porcí 4.288.172 100

Degut que la classificació dels pinsos per a porcí durant l’any 2010 ha estat canviada, passant de 7 categories a 4, aquesta s’analitza per separat. A la Figura 62 es pot veure que en aquest any el pinso per a porcs d’engreix és el predominant amb un 53% del volum total dels pinsos porcins. Els reproductors en el global suposen el 15%, els garrins el 14% i queda un 18% per a la resta no inclosa en les classificacions precedents.

Figura 62.- Proporció (%) que representen els diferents tipus de pinsos per a l’espècie porcina l’any 2010 . (Font: DAAM).

Altres18%

Reproductors15%

Engreix53%

Garrins 14%

3.5.- Balanç de matèries primeres A la Taula 31, en la qual es presenta el balanç de les principals matèries

primeres per alimentació animal, s’observa la clara dependència que té Catalunya en aquest àmbit. Tant per a l’ordi, el blat, el blat de moro, la colza, la soja, com pel gira-sol el balanç és negatiu per a totes les matèries primeres analitzades i en tots els anys (període 2005-2009). De fet, si separem els cereals de les oleaginoses, observem una major autoproducció en els tres cereals analitzats, tot i que amb valors força variables. Així doncs, per exemple, en el cas de l’ordi, en què l’autoproducció és major que el blat i el blat de moro, l’any 2007 Catalunya va produir un 66% de les tones utilitzades en la fabricació de pinso. D’altra banda, a la Taula 31 observem l’alta dependència exterior en les oleaginoses, especialment en la soja, en què la producció a Catalunya és pràcticament nul·la. En el cas de la colza i el gira-sol l’autoproducció s’ha mantingut per sota del 10% en tots els anys, a excepció de la colza l’any 2009, en què l’elevada producció i el baix ús en alimentació animal, va fer que l’autoproducció superés el 50%.



Taula 31.- Balanç de la producció i l’ús en alimentació animal de l’ordi, blat, blat de moro, colza, soja i gira-sol en el període 2005-2009 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DAAM).

Producció (t) Ús alimentació animal (t) Balanç (t) % a utoproducció

2005 190.070 592.586 -402.516 322006 400.322 861.227 -460.905 462007 527.541 801.427 -273.886 662008 313.645 808.142 -494.497 392009 623.181 1.146.142 -522.961 54

2005-2009 410.952 841.905 -430.953 48

2005 133.978 1.678.618 -1.544.640 82006 200.005 1.500.908 -1.300.903 132007 268.651 1.030.288 -761.637 262008 199.119 1.449.775 -1.250.656 142009 303.237 2.297.002 -1.993.765 13

2005-2009 220.998 1.591.318 -1.370.320 15

2005 342.292 1.547.893 -1.205.601 222006 343.959 1.320.129 -976.170 262007 313.142 1.811.020 -1.497.878 172008 318.705 1.900.652 -1.581.947 172009 336.852 1.487.388 -1.150.536 23

2005-2009 330.990 1.613.416 -1.282.426 21

2005 1.709 131.930 -130.221 12006 3.346 118.447 -115.101 32007 7.042 105.708 -98.666 72008 2.776 146.118 -143.342 22009 9.420 17.895 -8.475 53

2005-2009 4.859 104.020 -99.161 13

2005 34 1.151.701 -1.151.667 0,02006 31 1.176.193 -1.176.162 0,02007 23 1.429.377 -1.429.354 0,02008 25 1.312.404 -1.312.379 0,02009 42 1.041.408 -1.041.366 0,0

2005-2009 31 1.222.217 -1.222.186 0

2005 7.676 97.965 -90.289 82006 9.261 112.514 -103.253 82007 6.379 116.519 -110.140 52008 8.003 99.576 -91.573 82009 8.047 245.717 -237.670 3

2005-2009 7.873 134.458 -126.585 7

SOJA

GIRA-SOL

ORDI

BLAT

BLAT DE MORO

COLZA

Cal tenir en compte que en el càlcul de les tones necessàries per a alimentació animal s’ha tingut en compte el cereal o l’oleaginosa en qüestió, així com els seus derivats:

- Blat: blat i segó de blat - Blat de moro: blat de moro i gluten de blat de moro. - Colza: llavor i tortó



- Soja: Farina, faves i tortó - Gira-sol: llavor i tortó

3.6.- Fonts

• DAAM , Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.



4.- Rendiment tècnic i econòmic de les explotacions porcines

Resum Rendiment tècnic

Pràcticament tots els principals índexs tècnics de les explotacions porcines de mares de Catalunya s’han vist millorats entre l’any 2010 i el 2011. Amb un augment de la productivitat del 5%, les explotacions catalanes han produït de mitjana 22,18 garrins deslletats/truja present i any, durant l’any 2011. Aquest increment és fruit d’una millora en la prolificitat, la fertilitat, així com també del ritme reproductiu. Els rendiments tècnics de les explotacions de transició són força similars als de l’any 2010. D’altra banda, en l’etapa d’engreix cal destacar un descens de la mortalitat de gairebé el 12%, situant-se en un 3,7% i una millora en l’índex de conversió, paràmetre que s’ha reduït un 1,3% entre 2010 i 2011. La duració mitjana de transició ha estat durant l’any 2011 de 42 dies, mentre que a l’etapa d’engreix ha estat de 135,5 dies. Els rendiments de les explotacions porcines catalanes i espanyoles durant el 2011 han estat molt similars, tot i petites diferències. Rendiment econòmic

Durant l’any 2011, el marge de les explotacions porcines catalanes ha estat negatiu, amb una pèrdua d’1,07 €/porc engreixat a 105kg. Així doncs, malgrat que durant aquest any el porc s’ha pagat al preu més elevat dels últims deu anys, amb un ingrés mitjà de 122,75 €/porc de 105 kg, això no ha pogut compensar dels elevats costos (123,81 €/porc engreixat) que s’han donat. La partida de l’alimentació és altre cop la detonant del elevats costos, el cost de la qual s’ha vist incrementat més d’un 20% respecte l’any 2010 i ha representat durant el 2011, el 72% del cost total de producció. Després de dos anys amb marges pràcticament nuls en la producció porcina catalana, però encara positius, l’any 2011 els costos han vençut els ingressos, fet que ha suposat una pèrdua d’un cèntim d’€/kg en viu. En les explotacions porcines del grup provincial Lleida/Tarragona les pèrdues han estat menors (-0,39 €/porc engreixat) que en les de Barcelona/Girona (-1,95 €/porc engreixat), la qual cosa s’ha degut a un menor cost total de les explotacions, que ha compensat els menors ingressos en la venda de porcs d’engreix, respecte les explotacions de Barcelona/Girona. El marge de la producció porcina ha estat negatiu tant a les explotacions catalanes (-1,07€/porc engreixat) com a les espanyoles (-3,37 €/porc engreixat). Tot i així, un major ingrés en la venda de porcs engreixats i uns menors costos han afavorit les explotacions catalanes, fent que les pèrdues fossin menors.



4.1.- Rendiment tècnic 4.1.1.- Comparativa entre períodes L’evolució dels principals índexs tècnics de les explotacions porcines

de mares de Catalunya entre l’any 2010 i 2011, mostren el continu augment de la competitivitat, amb la millora de la majoria d’índexs tècnics (Taula 32). Així doncs, entre aquests dos últims anys, solament han trencat la millora tècnica generalitzada, el nombre de garrins nascuts morts/ventrada, que s’ha vist incrementat, així com també el nombre de parts per truja de baixa, que ha disminuït lleugerament (-0,6%). La productivitat de les explotacions porcines catalanes s’ha vist incrementada entre 2010 i 2011, tant pel que respecta en deslletats per truja present i any (5%), com en deslletats per truja productiva i any (3,7%), assolint durant l’any 2011 els 22,18 i 26,37 garrins/truja i any, respectivament (Taula 32). Així doncs, tant la prolificitat com el ritme reproductiu s’han millorat a les explotacions porcines catalanes durant aquest any. El nombre de garrins deslletats per ventrada ha augmentat un 3,4%, arribant als 10,6, mentre que la mortalitat sobre nascuts totals ha disminuït un 4,5% entre 2010 i 2011. Quant a la fertilitat, observem tant una millora en el percentatge de parts, com de repeticions, amb un valor del 83,5% i del 14,93 %, respectivament. Finalment, i pel que fa referència al ritme reproductiu, a la Taula 32 podem apreciar una disminució, tant de l’interval deslletament – primer cobriment (6,37 dies, l’any 2011), com de l’interval deslletament- cobriment fèrtil (9,24 dies, l’any 2011). Quant a les dades tècniques de transició, els resultats durant aquest any 2011 són molt similars als del 2010, amb diferències pràcticament inapreciables en els nombres i amb variacions inferiors a l’1% per a tots els paràmetres. Així doncs, els resultats de les explotacions porcines catalanes durant el 2011, mostren que amb un pes mitjà d’entrada de 6 kg a transició i de sortida de 18,3kg, la mortalitat ha estat del 3,1%, amb un índex de conversió de 1,63 i una duració mitjana de 42 dies. D’altra banda, pel que respecta la fase d’engreix, el fet més destacable és la disminució de la mortalitat en gairebé un 12%. Així doncs, mentre que l’any 2010 la mortalitat mitjana de les explotacions d’engreix catalanes es situava en un 4,2%, la mitjana del 2011 mostra una xifra del 3,5%. També cal destacar una millora en l’índex de conversió, paràmetre que ha disminuït un 1,3%. Per tant, durant el 2011 els porcs han entrat a l’engreix amb un pes mitjà de 18,6 kg i n’han sortit amb 104,8 kg. La duració mitjana de l’engreix ha estat de 135,5 dies, molt similar a l’any passat.



Taula 32.- Valors mitjans dels principals índexs tècnics a les explotacions porcines catalanes durant 2010 i 2011.

Mostra n (truges presents) 175.560 184.170Deslletats/truja present i any 21,13 22,18 5,0% ▲

Deslletats/truja productiva* i any (*en producció)

25,43 26,37 3,7% ▲

Nascuts totals/ventrada 12,7 13,05 2,8% ▲

Nascuts morts/ventrada 1 1,02 2,0% ▲

Deslletats/ventrada 10,25 10,6 3,4% ▲

% baixes fins deslletament sobre NT 18,68 17,84 -4,5% ▼

Parts (%) 82,39 83,50 1,3% ▲

Repeticions (%) 16,1 14,93 -7,3% ▼

IDC (Interval desllet. 1a cobrició) 6,6 6,37 -3,5% ▼

IDCF (Interval desllet.cobri.fèrtil) 9,84 9,24 -6,1% ▼

Edat al deslletament (dies) 23 23 0,0% =Parts/truja present i any 2,06 2,09 1,5% ▲

Baixes Nº parts/truja de baixa 4,65 4,62 -0,6% ▼

Reposició Reposició (%) 47,26 46,59 -1,4% ▼

n (garrins sortits) 1.550.720 2.276.881Pes inicial 6,0 6,0 0,3% ▲

Pes final 18,1 18,3 0,8% ▲

% mortalitat 3,1 3,1 -0,6% ▼

IC (índex de conversió) 1,64 1,63 -0,7% ▼

Kg de pinso consumit/porc 19,68 19,78 0,5% ▲

Guany mitjà diari (g/dia) 288 290 0,5% ▲

Duració mitjana (dies) 41,6 42,0 0,8% ▲

n (porcs sortits) 2.756.633 3.283.668Pes inicial 18,5 18,6 0,3% ▲

Pes final 105,3 104,8 -0,5% ▼

% mortalitat 4,2 3,7 -11,9% ▼

IC (índex de conversió) 2,68 2,65 -1,3% ▼

Kg de pinso consumit/porc 231,55 227,44 -1,8% ▼

Guany mitjà diari (g/dia) 639 636 -0,5% ▼

Duració mitjana (dies) 135,4 135,5 0,0% ▲

* GGP_UdL i BDPorc** GGP_UdL i SIP

MARES *

PARÀMETRES ÍNDEXS TÈCNICSAny 2010

PERÍODE

Any 2011VARIACIÓ (%)

Prolificitat

TRANSICIÓ **

Productivitat

Engreix

ENGREIX **

Transició

Ritme reproductiu

Fertilitat

LLEGENDA: ▲ :Valor superior favorable ; ▼ :Valor inferior favorable ; ▲ :Valor superior desfavorable ; ▼ :Valor inferior desfavorable ; = :Valor sense variacions

4.1.2.- Comparativa entre tipus d’explotacions

A la Taula 33 es mostra el rendiment tècnic de les explotacions porcines catalanes de mares durant l’any 2011, segons el tipus d’explotació: cicle tancat, maternitat o maternitat + transició. Tal i com ja venia donant-se durant l’any 2010, els resultats mostren com la prolificitat i la fertilitat són lleugerament millors a les explotacions de maternitat i maternitat + transició que a les de cicle tancat, amb un major nombre de garrins deslletats per ventrada i un major percentatge de parts. Quant als índexs del ritme reproductiu, a la Taula 33 observem diversitat, sense observar que cap tipus d’explotació sigui millor per aquests paràmetres. Com en anys precedents, a les explotacions de cicle tancat s’observa un major percentatge de reposició (47,75%) respecte les altres tipologies d’explotacions, les quals es mouen entre un 43% i 45%.



Taula 33.- Valors mitjans dels principals índexs tècnics de l’ any 2011 a les explotacions porcines catalanes en funció del tipus d’explotació (Font: BDPorc).

Cicle tancat MaternitatMaternitat +

transicióNascuts totals/ventrada 13,08 13,24 14,01Nascuts morts/ventrada 0,96 1,01 1,33

Deslletats/ventrada 10,63 10,74 11,12% baixes fins deslletament sobre NT 18,30 18,70 20,37

Fertilitat Parts (%) 82,00 82,86 82,72IDC (Interval desllet. 1a cobrició) 6,31 6,62 6,41

IDCF (Interval desllet.cobri.fèrtil) 10,65 9,51 9,59Edat al deslletament (dies) 23 23 23Nº parts/truja present i any 2,10 2,03 2,06

Baixes Nº parts període /truja de baixa 5,24 4,95 4,97Reposició Reposició (%) 47,75 43,31 44,90

Any 2011Tipus d’explotació

Prolificitat

Ritme reproductiu

Paràmetres Índexs tècnics

4.1.3.- Comparativa entre regions

Els resultats tècnics de les explotacions de mares de Catalunya i la globalitat d’Espanya són força similars, tot i que els resultats del 2011 mostren una lleugera superioritat de les explotacions catalanes en força paràmetres (Taula 34). Així doncs, les xifres mostren que tant la prolificitat com la fertilitat de les explotacions catalanes és lleugerament millor a les espanyoles durant aquest any 2011. D’altra banda, els intervals deslletament- primera cobriment i deslletament- cobriment fèrtil són lleugerament més llargs a les explotacions catalanes. De la mateixa manera que en les explotacions de mares, els resultats de transició i engreix de les explotacions porcines catalanes i espanyoles són molt similars. Tot i així, les explotacions de transició de Catalunya mostren una lleugera superioritat en paràmetres com el percentatge de mortalitat o l’índex de conversió. D’altra banda però, en les explotacions d’engreix s’observa un guany mitjà diari inferior que en les explotacions d’àmbit espanyol i una duració superior de l’etapa (135,5 dies) respecte les espanyoles (131,5 dies).



Taula 34.- Valors mitjans dels principals índexs tècnics del 2 011 a les explotacions porcines catalanes i espanyoles.

ANY 2011

Catalunya Espanya

Mostra n (truges presents) 184.170 583.416Deslletats/truja present i any 22,18 21,6 0,58

Deslletats/truja productiva* i any (*en producció)

26,37 26,12 0,25

Nascuts totals/ventrada 13,05 12,97 0,08Nascuts morts/ventrada 1,02 1,03 -0,01

Deslletats/ventrada 10,6 10,52 0,08% baixes fins deslletament sobre NT 17,84 17,43 0,41

Fertilitat Repeticions (%) 14,93 15,52 -0,6IDC (Interval desllet. 1a cobrició) 6,37 6,12 0,25IDCF (Interval desllet.cobri.fèrtil) 9,24 9,1 0,14

Edat al deslletament (dies) 23 23 0,00Parts/truja present i any 2,09 2,05 0,04

Baixes Nº parts/truja de baixa 4,62 4,51 0,11Reposició Reposició (%) 46,59 45,23 1,36

n (garrins sortits) 2.276.881 9.250.000Pes inicial 6,0 6,0 0,0Pes final 18,3 18,0 0,3

% mortalitat 3,1 3,2 -0,2IC (índex de conversió) 1,63 1,69 -0,06

Kg de pinso consumit/porc 19,78 19,96 -0,18Guany mitjà diari (g/dia) 290 284 6Duració mitjana (dies) 42,0 41,6 0,4

n (porcs sortits) 3.283.668 12.475.503Pes inicial 18,6 18,3 0,3Pes final 104,8 105,0 -0,2

% mortalitat 3,7 3,7 0,0IC (índex de conversió) 2,65 2,66 -0,01

Kg de pinso consumit/porc 227,44 229,17 -1,73Guany mitjà diari (g/dia) 636 662 -27Duració mitjana (dies) 135,5 131,5 4,0

* GGP_UdL i BDPorc** GGP_UdL i SIP

TRANSICIÓ **

ENGREIX **

Transició

Engreix

MARES *

Productivitat

Prolificitat

Ritme reproductiu

PARÀMETRES ÍNDEXS TÈCNICSRegió Diferència

(Catalunya vs. Espanya)

4.2.- Rendiment econòmic 4.2.1.- Dades econòmiques de les explotacions porci nes catalanes A la Taula 35 es presenten els principals índexs econòmics de les

explotacions porcines catalanes, corresponents a l’any 2011, desglossats en les diferents fases de producció porcina: mares, transició i engreix.



Taula 35.- Valors mitjans pels principals índexs econòmics corr esponents a l’any 2011 a les explotacions porcines catalanes, segons fase de pro ducció.

ANY 2011

Mares Transició Engreix TOTAL

Compra Truja reposició 173,67 173,67Truja de rebuig 173,46 173,46

Porc d’engreix (105 kg) 122,75 122,75

Mares (€/garrí deslletat)

Transició (€/garrí)

Engreix (€/porc engreixat)

TOTAL (€/porc engreixat)

Gestació 8,60 9,27Lactació 3,69 3,97Transició 9,07 9,47Engreix 66,08 66,08TOTAL 12,29 9,07 66,08 88,80

Reproducció Inseminació (dosis + material) 0,74 0,80

ReposicióInclou compra, truja de rebuig,

pinso fins la 1a cubrició1,75 1,89

Medicaments Cost medicaments 1,71 1,47 1,68 5,0516,50 10,54 67,77 96,54





Mà d'obra 9,55Energia Elèctrica, gasoil, gas i aigua 3,55

Manteniment 1,91Purins Purins i altres residus 1,09

Amortitzacions/Lloguers 7,09Financers 1,91

Altres Administració, assegurança,etc 2,1810,94 3,32 11,79 27,27





27,44 13,86 79,56 123,81

TOTAL COSTOS VARIABLES

TOTAL COSTOS FIXES

COSTOS

PARÀMETRES ÍNDEXS ECONÒMICS

Venda

FASES

PREUS (€/unitat)

COSTOS TOTALS

COSTOS FIXES

COSTOS VARIABLES

Alimentació

COSTOS TOTALS

El cost mitjà total de produir un porc a 105 kg s’ha situat durant l’any 2011 a 123,81 €/porc engreixat. Entre les tres fases productives, l’engreix és la que s’emporta un major cost per animal sortit, amb un valor de 79,56 €/porc engreixat; el segueix l’etapa de mares, amb un cost de 27,44 €/garrí deslletat i finalment, l’etapa de la transició, amb un valor de 13,86 €/garrí sortit. Quant a la tipologia de costos, els costos variables representen el 78% dels costos totals, amb una xifra de 96,54 €/porc engreixat durant l’any 2011, mentre que del 22% restant són responsables els costos fixes (27,27 €/porc engreixat). Del total de partides, tant de costos fixes com variables, la de l’alimentació és la que presenta un major pes sobre el cost total de producció d’un porc engreixat, i per tant, l’eficiència en la gestió d’aquest recurs és merament important. Si a més se li suma que durant el 2011 el preu que s’ha pagat pel pinso de porcs en creixement i engreix i el de les truges reproductores ha estat el més elevat dels últims sis anys, el pes d’aquesta partida pren més importància que mai. Durant el 2011, el 72% del cost total de producció d’un porc s’ha correspost amb la partida de l’alimentació. En l’etapa de l’engreix la partida de l’alimentació ha pres un valor de 66,08 €/porc engreixat, arribant a representar el 83% del cost total d’aquesta etapa. Entre els costos fixes (27,27 €/porc engreixat), la mà d’obra (9,55 €/porc engreixat) i la partida d’amortitzacions i lloguers (7,09 €/porc engreixat) són les més importants, representant entre ambdues el 61% dels costos fixes.



Durant l’any 2011, el porc s’ha pagat al preu més elevat dels últims deu anys, amb un ingrés mitjà de 122,75 €/porc de 105 kg. Tot i així, l’elevat cost de la partida de l’alimentació ha fet pujar el cost total de producció a 123,81 €/porc engreixat. Així doncs, el marge econòmic d’una explotació porcina equivalent de cicle tancat durant l’any 2011, ha estat negatiu (Taula 36), amb una pèrdua d’1,07 €/porc engreixat, el qual és el mateix que -1 cèntim d’€/kg viu o -24,07 €/truja i any. Així doncs, l’augment dels costos per l’augment principalment de la partida de l’alimentació no s’ha vist plenament compensat pels elevats preus del porc durant aquest any. Quant al marge sobre l’aliment i el marge exceptuant la mà d’obra, han presentat un valor de 33,95 €/porc engreixat i 8,48 €/porc engreixat, respectivament. Així doncs, després de dos anys amb marges pràcticament nuls, però encara positius (0,42 €/porc engreixat l’any 2009 i 0,76 €/porc engreixat l’any 2010), l’any 2011 el marge ha estat negatiu, amb una pèrdua de 1,07 €/porc engreixat. Un any més, caldrà esperar l’evolució del preu de les matèries primeres, per veure si els costos disminueixen i poden arribar a ser compensats pels ingressos.

Taula 36.- Marge, marge sobre l’aliment i marge exceptuant la mà d’obra en les explotacions porcines catalanes durant l’any 2011.

ANY 2011

(€/truja i any) (€/porc engreixat) (€/kg en viu)

-24,07 -1,07 -0,010764,21 33,95 0,323190,84 8,48 0,081

* Marge + cost mà d'obraMarge exceptuant mà d'obra *

Marge Marge sobre l'aliment

MARGES

4.2.2.- Distribució dels costos en una explotació p orcina

A la Figura 63 es mostra com s’han distribuït les diferents partides de costos d’una explotació porcina catalana equivalent de cicle tancat, durant l’any 2011. Durant l’any 2011, del cost total de produir un porc de 105 kg (123,81 €/porc engreixat), el 22% s’ha correspost amb costos fixes de les explotacions, mentre que el 78% han estat costos variables. Si analitzem la distribució de costos entre aquests dos grups, en funció de l’etapa productiva, a la Figura 64, podem observar com el pes dels costos variables augmenta respectivament en les etapes de mares, transició i engreix. Així doncs, mentre a l’etapa de mares els costos variables representen el 60,1% dels costos totals que hi ha, a l’engreix, on l’alimentació pren especial rellevància, els costos variables arriben a representar el 85,2% dels costos totals d’aquesta etapa.



Figura 63.- Distribució de costos en una explotació porcina ca talana equivalent de cicle tancat durant l’any 2011.

Financers1,5%

Purins0,9%

Reposició1,5%

Reproducció0,6%

Altres1,8%

Manteniment1,5%

Energia2,9%

Medicaments4,1%

Mà d'obra7,7%

Amortització/ lloguers

5,7%

Alimentació71,7%

Lactació4,5%

Transició10,7%

Gestació10,4%

Engreix74,4%

Figura 64.- Pes dels costos variables i costos fixes sobre els costos totals, a les diferents etapes productives: mares, transició i engreix, així com a una explotació equivalent de cicle tancat, durant l’any 2011.

60,1

76,185,2

78,0

39,9

23,914,8

22,0

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Mares Transició Engreix Cicle tancat

Etapa

Per

cent

atge

del

s co

stos

tota

ls

Costos variables Costos fixes

L’alimentació és la principal partida en el cost total de la producció porcina (Figura 63). La segona partida de costos amb un major pes és la mà d’obra, que durant l’any 2011 ha representat el 7,7% dels costos totals. L’amortització i els lloguers han suposat el 5,7% del cost total, els medicaments el 4,1% i l’energia el 2,9% (Figura 63). Dins el cost d’alimentació, aquest en l’etapa d’engreix s’emporta gairebé tres quartes parts del cost d’aquesta partida (74,4%), el

Costos fixes22,0%

Costos variables

78,0%



segueixen transició i gestació, amb el 10,7% i 10,4%, respectivament, i finalment, l’alimentació en l’etapa de lactació és la que pren menys importància, amb un 4,5% (Figura 63). Respecte l’any 2010, el pes de l’alimentació d’engreix ha augmentat lleugerament, compensant la disminució del pes de l’alimentació a transició.

4.2.3.- Comparativa entre períodes

A la Taula 37 es comparen els principals índexs econòmics per una explotació porcina equivalent de cicle tancat, entre l’any 2010 i 2011.

Taula 37.- Taula comparativa dels principals índexs econòmics de les explotacions porcines catalanes entre els anys 2010 i 2011.

Any 2010 Any 2011

Compra Truja reposició 168,12 173,67 3,30% ▲

Truja de rebuig 151,73 173,46 14,32% ▲

Porc d’engreix (105 kg) 111,15 122,75 10,44% ▲

Any 2010 Any 2011

Gestació 7,77 9,27 19,28% ▲

Lactació 3,33 3,97 19,28% ▲

Transició 8,67 9,47 9,24% ▲

Engreix 54,13 66,08 22,08% ▲

TOTAL 73,90 88,80 20,15% ▲

Reproducció Inseminació (dosis + material) 0,86 0,80 -6,74% ▼

ReposicióInclou compra, truja de desfer,

pinso fins la 1a cubrició1,88 1,89 0,54% ▲

Medicaments Cost medicaments 5,39 5,05 -6,31% ▼

82,03 96,54 17,68% ▲

Any 2010 Any 2011

Mà d'obra 10,52 9,55 -9,26% ▼

Energia Elèctrica, gasoil, gas i aigua 3,41 3,55 3,92% ▲

Manteniment 1,99 1,91 -4,07% ▼

Purins Purins i altres residus 1,42 1,09 -23,26% ▼

Amortitzacions/Lloguers 5,97 7,09 18,77% ▲

Financers 1,99 1,91 -4,07% ▼

Altres Administració, assegurança,etc 3,13 2,18 -30,23% ▼

28,43 27,27 -4,07% ▼

Any 2010 Any 2011

110,38 123,81 12,17% ▲

Any 2010 Any 2011

0,76 -1,07 -1,83 ▼

EVOLUCIÓ ÍNDEXS ECONÒMICS

Variació (€/porc

engreixat)

TOTAL COSTOS FIXES

MARGE

Període

MARGE (€/porc engreixat)

Variació (%)COSTOS TOTALS

COSTOS TOTALS

PARÀMETRES ÍNDEXS ECONÒMICSPeríode

PREUS (€/unitat)

Variació (%)


COSTOS FIXES

Venda

COSTOS VARIABLES

COSTOS (€/porc engreixat)

Variació (%)

Variació (%)

Alimentació

LLEGENDA: ▲ :Valor superior favorable ; ▼ :Valor inferior favorable ; ▲ :Valor superior desfavorable ; ▼ :Valor inferior desfavorable ; = :Valor sense variacions



Els preus de compra (truja reposició) i de venda (truja de rebuig i porc d’engreix) s’han incrementat durant aquest any 2011, respecte l’any passat. Així doncs, mentre el preu de compra de les truges de reposició s’ha incrementat un 3,3% en aquest període, l’increment del preu de venda, tant de la truja de rebuig com del porc d’engreix, ha estat més notable, amb un augment respectivament del 14,3% i 10,4%. Cal recordar que la cotització del porc viu durant aquest any 2011 s’ha caracteritzat per un elevat preu i una manca de l’evolució estacional interanual característica del preu d’aquest producte. De totes maneres, en el preu de la truja de reposició, com de la truja de rebuig cal tenir en compte que el preu dependrà en part del maneig que fa el ramader: edat i pes a la que entra la truja de reposició, política de renovació, entre altres. Per un costat, si ens centrem en les partides de costos variables, a la Taula 37 podem observar com la partida d’alimentació s’ha incrementat més d’un 20% entre l’any 2010 i 2011. L’increment en el cost de l’alimentació s’ha donat en major o menor mesura a totes les etapes productives: gestació, lactació, transició i engreix, sent major en l’etapa d’engreix (22%) i menor a transició (9%). Per l’altre costat, el cost de la reproducció i dels medicaments ha anat a la baixa entre aquests dos anys, aproximadament un 6%, en ambdós partides. Tot i així, el fort increment del cost de l’alimentació i l’elevat pes que suposa aquesta partida, ha fet que els costos variables s’hagin incrementat gairebé un 18%. Cal destacar que respecte el primer semestre, en la globalitat de l’any 2011 els costos variables han descendit aproximadament un 4%, fet que indica que durant el segon semestre de l’any els costos variables han estat menors que durant el primer semestre, la qual cosa es deu principalment a una disminució del cost d’alimentació. Quant a l’evolució dels costos fixes, aquests han disminuït un 4% entre 2010 i 2011, tendència que ha estat seguida per la majoria de partides de costos fixes, a excepció de l’energia i el grup amortitzacions/lloguers, que s’han incrementat un 4% i 19%, respectivament. El resultat global, és un increment dels costos totals del 12,17% entre aquests dos últims anys. Per tant, si l’any 2010 produir un porc de 105 kg costava de mitjana 110,38 €/porc, l’any 2011 el cost ha assolit els 123,81 €/porc, el cost de producció s’ha encarit més de 13 €/porc. De l’any 2009 al 2010 el cost total de produir un porc a 105 kg ja es va incrementar lleugerament (0,5%), però aquest any 2011 l’augment ha estat marcat en totes les etapes, però especialment en l’engreix (Figura 65). Malgrat les altes cotitzacions del preu del porc durant aquest any 2011, el fort increment dels costos (12%) respecte l’any 2010, ha fet que el marge de la producció porcina hagi disminuït 1,83 €/porc engreixat, passant de ser positiu (0,76 €/porc engreixat) a ser negatiu (-1,07 €/porc engreixat). Respecte el primer semestre de l’any, el marge s’ha incrementat, ja que durant la primera meitat de l’any el ramader perdia 4,86 € per cada porc engreixat.



Figura 65.- Costos de producció totals per a la producció d’un garrí deslletat (6 kg), garrí de transició (18 kg) i porc engreixat (105 kg) en el període 2009-2011. 25,3 25,9 27,4

39,1 39,9 42,4

109,8 110,4

123,8

0

20

40

60

80

100

120

Cos

t tot

al a

cum

ulat

(€/a

nim

al p

rodu

ït)

Garrí 6 kg Garrí 18 kg Porc 105 kg

Tipus d'animal produït

2009 2010 2011

A la Figura 65 es presenta el cost total acumulat, per animal produït,

en els últims tres anys. Tant el cost de producció del garrí de 6kg, com del de 18 kg, com el del porc engreixat a 105 kg s’ha vist incrementat progressivament al llarg d’aquests tres anys, sent especialment marcat del 2010 al 2011. Durant aquest any 2011, la producció d’un garrí de 6 kg ha costat de mitjana al ramader 27,4 €, un 5,8% més que l’any passat; el cost de producció d’un garrí de 18 kg, amb un valor de 42,4 €, ha augmentat un 6,3%; mentre que el cost global de produir un porc de 105 kg (123,8 €) s’ha vist incrementat en un 12%.

4.2.4.- Comparativa entre regions

A la Taula 38 es presenten els principals índexs econòmics del 2011 en les explotacions porcines catalanes, separant el grup global de Catalunya, dels grups provincials catalans de Lleida i Tarragona d’una banda i de Barcelona i Girona de l’altra. El cost total de producció porcina és més baix a les províncies Lleida/Tarragona, que a les de Barcelona/Girona, tant del garrí de 6 kg com de 18kg, així com del porc de 105 kg. La diferència s’incrementa amb el pas progressiu de les etapes productives; així doncs, mentre la producció d’un garrí de 6 kg resulta 77 cèntims d’€ més econòmic a les explotacions de Lleida/Tarragona, en la producció d’un porc de 105 kg la diferència és de 2,6 € entre els grups provincials. Quant als preus de venda, durant el 2011 les explotacions de Lleida/Tarragona s’han beneficiat d’un major preu de la truja de rebuig, respecte les províncies de Barcelona/Girona; per contra, els ingressos per la venda de porcs d’engreix han estat superiors en 1,05 €/porc de 105 kg a les explotacions de Barcelona/Girona. Pel que respecta els costos, d’una banda, els costos variables mostren un menor valor en el grup provincial de Lleida/Tarragona, sent l’única excepció la partida de medicaments. D’altra banda, totes les partides de costos fixes han resultat més cares al grup provincial Lleida/Tarragona que al de Barcelona/Girona, fet que no s’havia donat en els dos anys precedents. El resultat global és un marge negatiu en ambdós grups provincials, però millor en les explotacions de Lleida/Tarragona (-0,39 €/porc engreixat) que en les de Barcelona/Girona (-1,95 €/porc engreixat). Per tant, els menors costos que han suportat les explotacions del Lleida/Tarragona han compensat els menors ingressos per la venda de porcs d’engreix, fent que les pèrdues fossin menors.



Taula 38.- Valors mitjans dels principals índexs econòmics pel 2011 a les explotacions porcines catalanes, diferenciant per províncies: Lleida/Tarr agona i Barcelona/Girona.

CatalunyaLleida/

TarragonaBarcelona/

Girona

Compra Truja reposició 173,67 156,83 194,85 -38,01Truja de rebuig 173,46 176,69 169,97 6,73

Porc d’engreix (105 kg) 122,75 122,33 123,38 -1,05

Gestació 9,27 9,08 9,46 -0,39Lactació 3,97 3,89 4,06 -0,17Transició 9,47 9,06 9,80 -0,74Engreix 66,08 64,95 67,27 -2,32TOTAL 88,80 86,98 90,59 -3,61

Reproducció Inseminació (dosis + material) 0,80 0,75 0,85 -0,10

Reposició Inclou compra, truja de rebuig,

pinso fins la 1a cubrició1,89 1,80 1,97 -0,17

Medicaments Cost medicaments 5,05 5,22 4,86 0,3696,54 94,75 98,27 -3,52

Mà d'obra 9,55 9,79 9,47 0,32Energia Elèctrica, gasoil, gas i aigua 3,55 3,64 3,52 0,12

Manteniment 1,91 1,96 1,89 0,06Purins Purins i altres residus 1,09 1,12 1,08 0,04

Amortitzacions/ Lloguers

7,09 7,27 7,03 0,24

Financers 1,91 1,96 1,89 0,06Altres Administració, assegurança,etc 2,18 2,24 2,16 0,07

27,27 27,97 27,05 0,92

27,44 27,08 27,85 -0,7742,40 41,32 43,01 -1,69123,81 122,72 125,32 -2,60

-24,07 -8,76 -44,37 35,61-1,07 -0,39 -1,95 1,5533,95 35,35 32,79 2,56

ANY 2011

Marge sobre l'aliment (€/porc engreixat)

MARGESMarge (€/truja i any)

Marge (€/porc engreixat)

Cost total de producció d'un porc de 105 kg

Venda

COSTOS VARIABLES (€/porc engreixat)

Alimentació

Cost total de producció d'un garrí de 6 kg


Cost total de producció d'un garrí de 18 kg

TOTAL COSTOS FIXES

COSTOS TOTALS (€/animal)

COSTOS FIXES (€/porc engreixat)


PREUS (€/unitat)

RegióDiferència

(L/T vs. B/G)

A la Taula 39 es comparen els principals índexs econòmics per les explotacions porcines catalanes i espanyoles durant l’any 2011. Tal i com ja ve donant-se en els anys precedents, segons les dades, totes les partides de costos fixes presenten un valor inferior en les explotacions porcines catalanes que en les espanyoles, fent que hi hagi una diferència d’1,96 €/porc engreixat entre els costos fixes totals d’ambdós grups d’explotacions. D’altra banda, amb el total de costos variables succeeix el contrari: en les explotacions porcines catalanes els costos variables són en la seva totalitat, 81 cèntims d’€/porc engreixat més elevats. Tot i així, no totes les partides de costos variables, segueixen aquesta tendència, ja que la reproducció, la reposició i els medicaments es paguen més cars a nivell espanyol. Així doncs, és la partida de l’alimentació, 1,41 €/porc engreixat més cara a les explotacions catalanes, la que fa encarir els costos variables de les explotacions catalanes. El resultat global és uns costos de producció més baixos en les explotacions porcines catalanes, tant en la producció de garrins de 6kg, de 18 kg, com de porcs de 105 kg. Així doncs, mentre a les explotacions catalanes el cost total de producció d’un porc de 105 kg ha estat de 123,81 €, en les espanyoles ha arribat als 124,96 €. Pel que respecta els preus, tant els de compra com els de venda afavoreixen les explotacions catalanes, amb un preu de compra més



econòmic i un major preu de venda. Durant l’any 2011, el porc d’engreix s’ha pagat de mitjana 1,16 €/porc engreixat més car a les explotacions catalanes, que en l’àmbit espanyol. Per tant, les explotacions porcines catalanes, amb un major ingrés en la venda de porcs engreixats i uns menors costos, han obtingut un millor marge que les explotacions espanyoles, tot i que també negatiu. Així doncs, mentre les explotacions porcines catalanes han perdut 1,07 €/porc engreixat, en les explotacions d’àmbit espanyol la pèrdua ha estat de 3,37 €/porc engreixat. Cal tenir en compte però, que la mostra espanyola està en fase de consolidació, pel que cal prendre les dades amb cura.

Taula 39.- Valors mitjans dels principals índexs econòmics dur ant el 2011 a les explotacions porcines catalanes i espanyoles.

Catalunya Espanya *

Compra Truja reposició 173,67 182,65 -8,99Truja de rebuig 173,46 159,61 13,85

Porc d’engreix (105 kg) 122,75 121,59 1,16

Gestació 9,27 9,12 0,16Lactació 3,97 3,91 0,07Transició 9,47 8,95 0,52Engreix 66,08 65,42 0,67TOTAL 88,80 87,39 1,41

Reproducció Inseminació (dosis + material) 0,80 0,88 -0,08

Reposició Inclou compra, truja de rebuig,

pinso fins la 1a cubrició1,89 2,25 -0,36

Medicaments Cost medicaments 5,05 5,21 -0,1696,54 95,73 0,81

Mà d'obra 9,55 10,23 -0,69Energia Elèctrica, gasoil, gas i aigua 3,55 3,80 -0,25

Manteniment 1,91 2,05 -0,14Purins Purins i altres residus 1,09 1,17 -0,08

Amortitzacions/ Lloguers 7,09

7,60 -0,51

Financers 1,91 2,05 -0,14Altres Administració, assegurança,etc 2,18 2,34 -0,16

27,27 29,23 -1,96

27,44 28,71 -1,2842,40 43,04 -0,64

123,81 124,96 -1,15

-24,07 -76,89 52,82-1,07 -3,37 2,3033,95 34,20 -0,25

* Mostra en fase de consolidació

ANY 2011

Cost total de producció d'un porc de 105 kgCost total de producció d'un garrí de 18 kgCost total de producció d'un garrí de 6 kg

COSTOS FIXES (€/porc engreixat)

COSTOS TOTALS (€/animal)

TOTAL COSTOS FIXES

Marge sobre l'aliment (€/porc engreixat)

MARGESMarge (€/truja i any)

Marge (€/porc engreixat)


PREUS (€/unitat)

Regió Diferència (Catalunya vs.

Espanya)


Venda

Alimentació

COSTOS VARIABLES (€/porc engreixat)



4.3.- Conclusions

Les explotacions porcines catalanes són cada dia més competitives. Així doncs, any rere any, veiem com els principals índexs tècnics són millorats, tant en les explotacions de mares, com en les de transició i sobretot en les d’engreix. Durant l’any 2011 el porc s’ha pagat a un preu no vist en la dècada precedent, i trencant l’evolució estacional interanual del preu. Tot i això, els elevats preus de les matèries primeres per a alimentació animal i l’elevat pes que suposa aquesta partida en el cost total de producció, han situat els costos per sobre els ingressos, fent que el ramader assolís pèrdues de més d’un euro per porc engreixat. Un any més, l’alimentació animal és el detonant de la rendibilitat del ramader, obtenint durant l’any 2011 pèrdues, després de dos anys amb marges pràcticament nuls, però encara positius.

4.4.- Fonts

• BDPorc


• GGP_UdL. Grup Gestió Porcina (Departament de Producció

Animal, UdL)

• SIP Consultors



5.- Evolució del rendiment tècnic i econòmic de les explotacions porcines a diferents països europeus

Resum Rendiment tècnic

Durant l’any 2011, en les explotacions porcines de Catalunya i Espanya la productivitat s’ha vist incrementada en un 3,7% i un 2,3% respecte l’any precedent, bàsicament com a conseqüència de l’increment de la prolifitat, tant en nascuts vius per part, com en deslletats per part. D’altra banda, la productivitat de les explotacions porcines holandeses s’ha mantingut a 27 garrins deslletats per truja productiva i any, fruit d’un manteniment de la prolificitat i el ritme reproductiu. En el cas de les explotacions porcines franceses la productivitat s’ha incrementat en aquest període molt lleugerament (0,35%), situant-se en 28,5 deslletats per truja productiva i any. Les explotacions porcines catalanes i espanyoles es mantenen a 23 dies de lactació durant l’any 2011. Aquest valor és força baix respecte els competidors europeus, tot i que cada dia s’aproxima més a la duració de les explotacions franceses, que amb la tendència a la baixa s’ha situat durant el 2011 a 24 dies. El percentatge de reposició de les explotacions porcines catalanes i espanyoles es situa durant l’any 2011 en un 46,6% i un 45,2%, respectivament. Valors mitjans-baixos, respecte els anys precedents. El percentatge de mortalitat i l’índex de conversió de transició i engreix de les explotacions de porcí de Catalunya mostren any rere any la millora en els paràmetres tècnics. Tot i així, durant l’any 2011 els resultats de l’etapa de transició mostren més aviat un manteniment, mentre que l’engreix mostra una clara millora amb un descens de la mortalitat del 12% i de l’índex de conversió del 1,1%, respecta l’any 2010.

Rendiment econòmic

El marge de la producció porcina de les explotacions catalanes s’ha mantingut pròxim a 0 en els últims tres anys, però durant l’any 2009 (0,42 €/porc engreixat) i 2010 (0,76 €/porc engreixat) encara es va mantenir positiu, mentre que durant el 2011 ha passat a ser de -1,07 €/porc engreixat. Malgrat que la tendència general del conjunt de costos fixes i dels altres costos variables (sense incloure l’alimentació) ha estat a la baixa en els últims tres anys, aquests fets no han pogut compensar el fort increment de l’alimentació animal (22,6%). D’altra banda, els ingressos s’han incrementat un 11,3% des del 2009 al 2011, augment que s’ha donat principalment durant l’any 2011 amb l’augment de la cotització del preu del porc.

5.1.- Evolució del rendiment tècnic

En aquest apartat es presenta l’evolució d’alguns dels paràmetres tècnics més importants de les explotacions porcines de mares de Catalunya, Espanya, França, Holanda i Dinamarca, al llarg dels anys dels que es disposa informació, per a cada país. Aquest any, a més a més, s’ha inclòs alguns paràmetres per Gran Bretanya. La informació consultada procedeix dels sistemes de referència europeus en gestió



tècnica, i en particular de: BDPorc, l’Institut Technique du Porc (ITP, França), el CBK system holandès, gestionat pel Research Institut for Pig Husbandry, el Danish Pig Production (Dinamarca) i Bpex (Gran Bretanya).

5.1.1.- Productivitat numèrica

La productivitat numèrica, avaluada amb el nombre de garrins deslletats per truja productiva i any, s’ha vist incrementada any rere any en les explotacions porcines, durant el període 1981-2011 (Figura 66). Al llarg d’aquests trenta anys, la productivitat de les explotacions porcines franceses s’ha mantingut per sobre de les catalanes, espanyoles i holandeses, mentre que aquests tres últims grups han mantingut unes xifres de productivitat força similars. Tot i així, en els últims quatre anys el nombre de garrins deslletats per truja productiva i any de les explotacions holandeses s’ha distanciat de les catalanes i espanyoles, malgrat que durant l’any 2011 tornen a situar-se força pròxims després que la productivitat a les explotacions holandeses s’hagi mantingut a 27. A la resta de regions analitzades, la productivitat numèrica s’ha vist incrementada entre 2010 i 2011. Mentre que a França l’increment ha estat més discret (0,35%), a Espanya (2,31%) i a Catalunya (3,7%) la productivitat ha crescut amb força, situant-se respectivament a 26,12 i 26,37 deslletats/truja productiva i any.

Figura 66.- Evolució del nombre mitjà de garrins deslletats per truja productiva i any (PN) a Catalunya, Espanya, França i Holanda en el període 1981-2011.

16

18

20

22

24

26

28

30

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Anys

Nº

garr

ins

desl

leta

ts p

er tr

uja

prod

uctiv

a i a

ny

PN Espanya PN França PN Holanda PN Catalunya

5.1.2.- Prolificitat

En aquest apartat s’avalua l’evolució de la prolificitat de les explotacions porcines a partir de dos paràmetres tècnics: nascuts vius per part (Figura 67) i deslletats per part (Figura 68). Al llarg dels últims trenta anys, la tendència general ha estat creixent en ambdós paràmetres i en la majoria de regions analitzades. De totes maneres, les dades en prolificitat de Gran Bretanya mostren una certa estabilització, respecte la resta de regions, en què l’increment ha estat notable.



Figura 67.- Evolució del nombre mitjà de garrins nascuts vius per part (NV) a Catalunya, Espanya, França, Holanda, Dinamarca i Gran Bretanya en el període 1981-2011

9

9,5

10

10,5

11

11,5

12

12,5

13

13,5

14

14,5

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Anys

Nº

garr

ins

nasc

uts

vius

per

par

t

NV Espanya NV França NV Holanda

NV Catalunya NV Dinamarca NV Gran Bretanya

Entre els països estudiats, Dinamarca és el que presenta una major prolificitat en els últims anys, tot i que als anys noranta presentava uns valors molt similars als de França. La prolificitat de les explotacions de França i Holanda ha seguit un camí paral·lel i similar al llarg d’aquests trenta anys, tot i que durant la dècada (1997-2007) Holanda va créixer a un nivell més lent, però durant els anys 2007 i 2008 va tornar a recuperar-se. Quant a les explotacions porcines catalanes i espanyoles han presentat al llarg d’aquest període una prolificitat molt semblant, però inferior a les regions mencionades anteriorment (Dinamarca, Holanda i França). De la mateixa manera que succeïa amb la productivitat numèrica, la prolificitat de les explotacions porcines de França i Holanda s’ha mantingut respecte l’any 2010. D’altra banda, tant el nombre de garrins nascuts vius per part com el nombre de garrins deslletats per part s’ha vist incrementat en les explotacions porcines catalanes i espanyoles. Així doncs, durant l’any 2011 les explotacions catalanes han obtingut de mitjana 12,03 nascuts vius per part, un 2,8% més que l’any precedent, mentre que el nombre de garrins deslletats per part s’ha situat als 10,6, un 3,4% superior al valor del 2010.

Figura 68.- Evolució del nombre mitjà de garrins deslletats per part (ND) a Catalunya, Espanya, França, Holanda, Dinamarca i Gran Bretanya en el període 1981-2011.

8

8,5

9

9,5

10

10,5

11

11,5

12

12,5

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Anys

Nº

garr

ins

desl

leta

ts p

er p

art

ND Espanya ND França ND HolandaND Catalunya ND Dinamarca ND Gran Bretanya



5.1.3.- Ritme reproductiu

El nombre de parts per truja productiva i any (NPCA) és un indicador del ritme reproductiu, el qual depèn de la duració del cicle i aquesta a la vegada dels paràmetres que el determinen: duració de la lactació, l’interval deslletament-cobrició fèrtil i la duració de la gestació. A la Figura 69, en la qual es representa l’evolució del nombre mitjà de parts per truja productiva i any en els últims trenta anys es pot observar una evolució creixent, especialment marcada en les dues primeres dècades. D’altra banda, en el període 2001-2011 el ritme reproductiu de les explotacions porcines catalanes i espanyoles s’ha mantingut pràcticament igual, mentre que en el cas d’Holanda i França ha sofert alguns daltabaixos. Durant aquest any 2011 el NPCA de les regions analitzades s’ha mantingut pràcticament igual a l’any precedent, sent l’increment més significatiu en les explotacions franceses, amb un increment del 0,81%. Al llarg dels últims trenta anys, el NPCA de les explotacions porcines d’Holanda s’ha mantingut per sota de les explotacions franceses, catalanes i espanyoles, tot i que amb els anys s’han anat escurçant les diferències. En el cas d’Espanya, l’any 1981 el ritme reproductiu de les explotacions porcines es situava en 2,14 parts per truja productiva i any, una posició entre les explotacions franceses i holandeses; l’any 2011, el ritme reproductiu de les explotacions espanyoles es situa en 2,48 parts per truja productiva i any, valor molt similar al francès i català.

Figura 69.- Evolució del nombre de parts per truja productiva i any (NPCA) a Catalunya, Espanya, França i Holanda en el període 1981-2011.

2,0

2,1

2,2

2,3

2,4

2,5

2,6

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Anys

Nº

part

s pe

r tr

uja

prod

uctiv

a i a

ny

NPCA Espanya NPCA França NPCA Holanda NPCA Catalunya

Un dels paràmetres que condiciona el ritme reproductiu és la duració de la lactació (L), la qual determina, en part, el maneig que hi ha a cada país. Així doncs, a la Figura 70 podem observar com les explotacions porcines espanyoles i catalanes, amb una duració de la lactació molt similar, són les regions on és més curta en l’actualitat. Tot i això, trenta anys enrere, la lactació en les explotacions espanyoles era de gairebé 38 dies, la qual cosa indica el fort decrement que ha sofert, principalment concentrat en les dues primeres dècades. En els últims deu anys, la duració de la lactació a Espanya i Catalunya inclús s’ha incrementat una mica, passant dels 21 dies als 23, valor que s’ha mantingut a les explotacions espanyoles i catalanes durant 2010 i 2011. Pel que fa a França i Holanda, la duració de la lactació també ha tendit a la baixa, però d’una forma més suau que en el cas espanyol, i amb duracions força similars en ambdós països. D’altra banda,



Dinamarca és el país, dels analitzats, on la lactació dels garrins es fa durar més, arribant gairebé als 32 dies l’any 2006 (últim any disponible) i la tendència mostrava que anava a l’alça. Quant a les explotacions porcines de Gran Bretanya, la L s’ha mantingut pràcticament estable en els últims quinze anys: l’any 1996 era de 25 dies i el 2010 de 27 dies.

Figura 70.- Evolució de la duració de la lactació (L) a Catalunya, Espanya, França, Holanda, Dinamarca i Gran Bretanya en el període 1981-2011.

20

22

24

26

28

30

32

34

36

38

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

Anys

Dur

ació

lact

ació

(di

es)

L Espanya L França L Holanda

L Catalunya L Dinamarca L Gran Bretanya 5.1.4.- Reposició

La reposició és un índex tècnic que informa de la taxa de renovació d’animals reproductors en una explotació porcina. Diversos factors hi influeixen: des del tipus de maneig escollit pel ramader, fins la disponibilitat de compra o d’autoreposició de la mateixa granja. En informes previs vèiem que aquest paràmetre tècnic oscil·lava des d’un 35% (Itàlia) fins a valors superiors al 50%, pel cas d’Espanya i Dinamarca, segons dades del 2008.

Figura 71.- Evolució del percentatge de reposició de les explotacions porcines de Catalunya i Espanya en el període 2000-2011.

46,59

45,23

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Anys

% R

epos

ició

Catalunya Espanya

L’evolució de la reposició de les explotacions porcines catalanes i

espanyoles en els últims dotze anys, ha seguit un patró molt similar (Figura 71), oscil·lant entre un 43% i un 51%, aproximadament. Durant l’any 2011, el percentatge de reposició s’ha situat en les explotacions catalanes en un 46,59% i lleugerament inferior en les espanyoles (45,23%), ambdós valors inferiors a l’any precedent.



5.1.5.- Transició i engreix

Segons la duració de la lactació, entre altres factors, els garrins surten de la mare i entren a transició a un o a un altre pes. En informes passats vèiem que en països com Dinamarca o Regne Unit, on les lactacions són més llargues, els garrins sortien de transició a uns pesos aproximats de 38 i 32 kg, valors considerablement superiors al que estem acostumats a Catalunya i Espanya. A la Figura 72, en la qual es presenta l’evolució del pes final de lactació en els últims quatre anys, podem observar com aquí ens movem al voltant dels 6 kg, sense massa variacions. El pes final de transició es mou entre els 18 i 19 kg, depenent de l’any. En concret, durant l’any 2011 el pes mitjà de sortida dels garrins de transició en les explotacions catalanes ha estat de 18,3 kg. Finalment, i pel que respecta el pes de sortida d’engreix, el pes està bastant ajustat al voltant dels 104-105 kg. Durant l’any 2011, els porcs s’han tret a escorxador a un pes mitjà de 104,8 kg.

Figura 72.- Evolució del pes final de lactació, transició i engreix de les explotacions porcines catalanes en el període 2008-2011.

6,06,06,26,3

18,318,118,919,1

104,8105,3105,4103,7

0

20

40

60

80

100

120

2008 2009 2010 2011

Any

Pes

(kg

)

Pes final lactació Pes final transició Pes final engreix

Any rere any, les explotacions porcines catalanes mostren la seva millora en l’eficiència tècnica, el maneig i la gestió dels animals i els recursos. Així ho demostra l’evolució del percentatge de mortalitat i de l’índex de conversió de les etapes de transició i engreix, que en els últims quatre anys no han deixat de millorar. Així doncs, la mortalitat en l’etapa de la transició s’ha reduït un 20% en els últims quatre anys, situant-se l’any 2011 en un 3,1%. D’altra banda, i pel que respecta l’etapa d’engreix, la millora encara ha estat major, amb una disminució del 37% des del 2008 fins el 2011 (Figura 73).



Figura 73.- Evolució del percentatge de mortalitat a transició i engreix de les explotacions porcines catalanes en el període 2008-2011.

3,9

5,9

3,3

4,8

3,1

4,2

3,7

3,1

0

1

2

3

4

5

6

7

Transició Engreix

Mor

talit

at (%

)

2008 2009 2010 2011

La millora en els rendiments de transició i engreix, també queda palesa en la Figura 74 on es representa l’evolució de l’índex de conversió de transició i engreix. En els últims quatre anys, el consum de pinso per produir un quilogram de porc s’ha reduït un 9,4% a transició i un 6,4% en l’etapa d’engreix. L’optimització del recurs de l’alimentació resulta essencial en una partida amb tant pes en el cost de producció i amb uns preus tant elevats com hi ha hagut durant aquest any 2011.

Figura 74.- Evolució de l’índex de conversió a transició i engreix de les explotacions porcines catalanes en el període 2008-2011.

2,83

1,80

2,76

1,74

2,68

1,64 1,63

2,65

1

1,2

1,4

1,6

1,8

2

2,2

2,4

2,6

2,8

3

Transició Engreix

Índe

x de

con

vers

ió

2008 2009 2010 2011 5.2.- Evolució del rendiment econòmic

En aquest apartat es presenta com ha evolucionat el rendiment econòmic de les explotacions porcines catalanes, al llarg dels últims anys. Així doncs, s’analitzarà d’una banda l’evolució de les diferents partides de costos, tant variables com fixes i d’altra banda, l’evolució dels ingressos corresponents.



5.2.1.- Costos

La distribució en costos fixes i variables durant l’any 2011, s’ha vist lleugerament modificada respecte els dos anys precedents (Figura 75), incrementant-se el pes dels costos variables. Així doncs, mentre durant els dos anys precedents el pes dels costos variables es situava entre el 73-74%, durant l’any 2011 ha arribat al 78%. Aquest increment s’ha degut principalment a l’augment del cost de l’alimentació, que tal i com es pot apreciar a la Figura 76, ha passat de representar el 66% i 67% del cost total de producció, pels anys 2009 i 2010 respectivament, a suposar gairebé el 72% del cost. En conseqüència, el pes de la resta de partides que configuren el cost total de la producció porcina, ha tendit, de forma general, a la baixa.

Figura 75.- Evolució de la distribució dels costos totals d’una explotació porcina de cicle tancat, en costos fixes i variables, en el període 2009-2011.

73,5 74,3 78,0

26,5 25,7 22,0

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2009 2010 2011

Any

Pes

sob

re e

ls c

osto

s to

tals

Costos variables Costos fixes

L’alimentació és la principal partida en el cost total de la producció porcina (Figura 76). La segona partida de costos amb un major pes és la mà d’obra, que durant l’any 2011 ha representat el 7,7% dels costos totals. Aquest valor ha disminuït respecte anys anteriors (Figura 76), d’una banda perquè el cost de la mà d’obra ha descendit un 11,5% respecte el 2009 i d’altra banda, perquè l’increment del cost de l’alimentació l’ha fet desplaçar.

Figura 76.- Evolució de la distribució dels costos totals d’una explotació porcina de cicle tancat, en les diferents partides, en el període 2009-2011.

65,9 66,9 71,7

9,8 9,57,7

5,6 5,45,75,3 4,94,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2009 2010 2011Període

Pes

sob

re e

ls c

osto

s to

tals

Alimentació Mà d'obra Amortització/ lloguers Medicaments

Energia Altres Financers Manteniment

Reposició Purins Reproducció



5.2.1.1- Costos variables

Tal i com s’ha vist prèviament, l’alimentació és la partida de costos amb un major pes, representant durant el 2011 el 71,7% dels costos totals de producció (Figura 76). Aquesta partida sempre ha estat la capdavantera, però la importància ha estat variable segons els anys (Figura 76). Així doncs, durant l’any 2011, en què els preus de les matèries primeres per alimentació animal han anat a l’alça, i consegüentment, el preu dels pinsos de porcí també, la partida de l’alimentació ha suposat un percentatge sobre el cost total de producció, superior a anys precedents (Figura 76). De fet, el pinso per truges reproductores i per porcs en creixement i engreix s’ha pagat durant el 2011 a un preu superior al dels cinc anys precedents. D’altra banda, el pinso per garrins es va pagar lleugerament més car l’any 2007 (39,15 €/100kg) que aquest any 2011 (37,92 €/100kg) (Figura 77).

Figura 77.- Evolució del preu mitjà anual pagat pel pagès del pinso de garrins, de porcs en creixement i engreix i de truges reproductores en el període 2006-2011 (Font: DAAM).

15

20

25

30

35

40

45

Pre

u de

l pin

so (

€/10

0kg)

Garrins 33,56 39,15 36,80 31,16 33,37 37,92

Porcs creixement i engreix 19,89 23,40 25,93 20,60 22,54 27,77

Truges reproductores 19,22 23,09 25,98 20,42 22,10 27,53

2006 2007 2008 2009 2010 2011

La conseqüència de tot plegat és un augment més que considerable de la partida d’alimentació durant aquest any 2011 (Figura 78). Així doncs, l’alimentació ha costat durant aquest any a una explotació porcina equivalent de cicle tancat 88,8 €/porc engreixat, mentre que l’any passat aquesta partida resultava prop de 15 €/porc engreixat més barata, és a dir, s’ha encarit un 20%. D’altra banda, si comparem l’any 2009 i 2010, a la Figura 78 podem observar com el cost també es va incrementar lleugerament (2%), començant-se a notar l’increment del preu de les matèries primeres durant el segon semestre de l’any 2010.



Figura 78.- Evolució del cost de l’alimentació en producció porcina (€/porc engreixat) a Catalunya durant el període 2009-2011.

72,4373,9

88,80

65

70

75

80

85

90

2009 2010 2011

Període

Cos

t alim

enta

ció

(€/p

orc

engr

eixa

t)

A part de la partida d’alimentació, dins dels costos variables trobem la

reproducció, la reposició i els medicaments. El cost del global d’aquestes tres partides conjuntes ha anat a la baixa en els últims tres anys, amb un decrement de gairebé el 7% des del 2009 al 2011 (Figura 79). Aquesta disminució ha estat fruit d’un descens en els costos de reproducció (15%) i dels medicaments (13%) (Figura 79). D’altra banda però, els costos de la partida de la reposició s’han vist incrementats durant aquests tres anys (23%), però especialment entre 2009 i 2010. De totes maneres, el poc pes que suposa aquesta partida, ha fet que el global d’altres costos variables hagi anat a la baixa en el període esmentat.

Figura 79.- Evolució de les partides d’altres costos variables: reproducció, medicaments i reposició, en les explotacions porcines catalanes durant el període 2009-2011.

Altres costos variables

0,94 0,86 0,80

5,835,39 5,05

1,541,88

1,89

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

2009 2010 2011

Any

Cos

t (€/

porc

eng

reix

at)

Reproducció Medicaments Reposició

8,31 8,13 7,74

5.2.1.2- Costos fixes

Quant als costos fixes de la producció porcina, a la Figura 80 podem veure com la tendència ha estat a la baixa entre l’any 2009 i el 2011. Així doncs, durant aquest període el total de costos fixes ha disminuït un 6,5%, passant de 29,17 €/porc engreixat a 27,27 €/porc engreixat. Aquesta tendència a la baixa en el cost ha estat seguida per la majoria de partides de costos fixes, sent les dues úniques excepcions la partida de l’energia, que dia a dia veiem com el gasoil, el petroli, l’electricitat, etc. van a l’alça i la partida d’amortitzacions i lloguers, que s’ha incrementat no gens menys que un 15,7%.



Figura 80.- Evolució de les partides de costos fixes en les explotacions porcines catalanes durant el període 2009-2011.

Evolució costos fixes

15,7

-6,5

-32,0

-6,4

-25,3

-6,4

1,3

-11,5

-35

-25

-15

-5

5

15

Mà

d'ob

ra

Ene

rgia

Man

teni

men

t

Pur

ins

Am

ortit

zaci

ons/

Llog

uers

Fin

ance

rs

Altr

es

Tot

al c

osto

s fix

es

Var

iaci

ó (%

) de

ls c

osto

s fix

es d

el 2

009

al 2

011

5.2.1.3- Costos totals de producció

El cost total de producció es va veure lleugerament incrementat

(0,5%) entre els anys 2009 i 2010, passant dels 109,83 €/porc engreixat a 110,38 €/porc engreixat. Així doncs, tot i que els costos fixes i la majoria de variables van anar a la baixa, l’increment en un 2% del cost d’alimentació (principal partida) va fer incrementar el cost total de producció. De totes maneres, ha estat durant l’any 2011 que el cost de producció s’ha vist altament afectat per l’increment del preu de les matèries primeres per alimentació animal. Entre el 2010 i el 2011 el cost total de produir un porc de 105 kg ha passat dels 110,38 €/porc engreixat a 123,8 €/porc engreixat, el que suposa un increment de més del 12%. A la Figura 81 podem observar com aquest increment és degut a l’augment dels costos variables (17,7%), i en concret de la partida d’alimentació, ja que d’altra banda, els costos fixes han disminuït (4,1%) entre aquests dos anys. En els apartats anteriors vèiem com l’alimentació ha arribat a suposar durant aquest any 2011 prop del 72% del cost total de producció (Figura 75) i el seu cost s’ha vist incrementat un 20% respecte l’any precedent. En conseqüència, aquest ha estat el principal punt causant que el cost de producció assolís els 123,8 €/porc engreixat.

Figura 81.- Evolució dels costos variables, els costos fixes i costos totals en producció porcina (€/porc engreixat a 105 kg) a Catalunya durant el període 2009-2011.

96,5

82,0380,73

27,2728,4329,17

123,8

110,38109,83

20

40

60

80

100

120

140

2009 2010 2011

Any

Cos

t (€/

porc

eng

reix

at a

105

kg)

Costos variables Costos fixes Costos totals



5.2.1.- Marge

En els últims tres anys, el marge de la producció porcina ha estat pràcticament insignificant, però mentre durant els anys 2009 i 2010 encara es va mantenir positiu amb 42 cèntims €/porc engreixat i 76 cèntims d’€/porc engreixat, respectivament, durant l’any 2011, aquest ha passat a ser negatiu, amb un valor de -1,07 €/porc engreixat (Figura 82). Així doncs, durant l’any 2011 els costos (123,8 €/porc engreixat) han superat els ingressos (122,75 €/porc engreixat), malgrat les altes cotitzacions del preu del porc que hi ha hagut durant el 2011.

Figura 82.- Evolució dels ingressos, costos totals i marge en producció porcina (€/porc engreixat a 105 kg) a Catalunya durant el període 2009-2011.

-1,07

0,76

0,42

123,8

109,83110,38

122,75

111,15110,25

-2

-1,5

-1

-0,5

0

0,5

1

1,5

2

2009 2010 2011

Any

Mar

ge (

€/po

rc e

ngre

ixat

)

107

109

111

113

115

117

119

121

123

125

Ingr

esso

s i c

osto

s to

tals

(€

/por

c en

grei

xat)

Marge Costos totals Ingressos

5.3.- Conclusions

La productivitat numèrica de les explotacions porcines ha seguit una tendència creixent constant al llarg dels últims trenta anys. En el cas de la prolificitat, ha estat en les dues últimes dècades i especialment en els últims deu anys, que el nombre de garrins deslletats per parts s’ha vist augmentat de forma notable. D’altra banda, i pel que respecta el ritme reproductiu, el nombre de parts per truja productiva i any es va veure especialment incrementat en el període 1981-2001, mentre que en l’última dècada els increments han estat més discrets. No se sap fins a on poden arribar les xifres dels indicadors tècnics, però sí que valors que eren impensables fa trenta anys, s’estan donant avui per avui. Després de dos anys (2007 i 2008) marcats per l’increment del preu de les matèries primeres i elevats costos de producció, durant l’any 2011 torna a succeir el mateix, fet que ja s’intuïa durant el segon semestre del 2010. Durant l’any 2011, malgrat que el preu del porc s’ha pagat a preus no vistos durant la dècada precedent, el fort increment del preu de les matèries primeres per alimentació animal ha fet que solament la partida d’alimentació arribés a suposar el 72% del cost del porc, sent aquest molt elevat. Durant l’inici del 2012 les coses continuen igual i pitjors, ja que les matèries primeres continuen a l’alça, tot i que el preu del porc es manté igual o lleugerament per sobre que l’any 2011, de moment.



5.4.- Fonts


• BDPorc

• BPex

• Institut Technique du Porc (ITP, França)

• CBK system holandès (Research Institut for Pig Husbandry)

• Danish Pig Production (Dinamarca)

• SIP Consultors



6.- Consum i distintius d’origen i qualitat en el s ector porcí

Resum En l’àmbit espanyol, el consum de carn de les diferents espècies (boví, porcí, conill i oví/caprí) ha anat a la baixa en els últims quatre anys, mentre que el consum de carn d’au és l’únic que s’ha incrementat. Aquest tipus de carn és a la vegada la més consumida pels espanyols, mentre que la carn de porcí ocupa la segona posició. La tendència a la baixa en el consum de carn de porc ha estat seguida per algunes comunitats autònomes com Castella i Lleó (principal consumidor de carn de porc) o Catalunya, mentre que en altres, el consum ha augmentat durant el 2011, com són Canàries (comunitat amb un menor consum) o La Rioja. En l’àmbit català, el consum de carn de porc durant el 2011 s’ha situat en 11,71 kg/càpita i any, valor un 9% per sobre de la mitjana espanyola. La carn de porc és també la segona més consumida, després de la de pollastre. Tot i així, és amb la carn de porc que els catalans es gasten més diners. La despesa que ha suposat a les llars catalanes la compra de carn dels diferents tipus ha disminuït en totes les carns entre 2010 i 2011, a excepció del pollastre, fruit d’un augment del consum i del preu. En el cas de la carn de porc, la despesa s’ha reduït un 2,4% entre aquests dos anys, ja que tant el consum, com el preu pagat per la carn de porc, ha anat a la baixa. D’altra banda, el consum de la majoria de productes derivats del porc ha seguit la tendència de la carn de porc, és a dir, a la baixa, sent l’única excepció les salsitxes cuites, en que el consum s’ha incrementat considerablement, com ja ve fent des de fa uns anys. A Espanya existeixen quatre denominacions d’origen i de qualitat diferenciada de carn de porc, 10 de pernils i 28 en el sector dels embotits, salaons i altres productes carnis. Durant l’any 2011, s’ha incorporat a la llista dels pernils el Jamón de Serón, com a Indicació Geogràfica Protegida, a Andalusia, pendent però, de l’aprovació per part del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural i de la Comissió Europea. D’altra banda, en l’àmbit dels embotits, s’ha incorporat al registre de la UE el Chorizo de Cantimpalos com a IGP de la comunitat de Castella i Lleó.

6.1.- Consum a les llars de productes derivats del porc

La gran varietat de peces que s’obtenen del porc, així com l’ampli ventall de derivats, converteixen al porc en un aliment molt important en la nostra dieta. En aquest apartat s’analitzarà el consum a les llars, però cal tenir en compte que una altra part important del consum es realitza en l’àmbit de l’hosteleria-restauració, així com a la restauració social i les institucions.



6.1.1.- Consum a Espanya

6.1.1.1- Consum dels diferents tipus de carn a Espa nya

La carn de porc és la segona més consumida a les llars espanyoles, després de la carn d’au (pollastre, gall d’indi i altres). Durant l’any 2011, els espanyols han consumit una mitjana de 10,74 kg/càpita de carn de porc (sense comptar la congelada), mentre que en el cas de la carn d’au el consum ha estat de 16,14 kg/càpita (Figura 83). Amb un consum força inferior es troba la carn de boví (6,57 kg/càpita) i la d’oví/caprí (2,08 kg/càpita). Finalment, la carn de conill és la menys consumida, amb una mitjana per l’any 2011 de 1,34 kg/càpita. Si observem com ha evolucionat el consum dels diferents tipus de carn fresca al llarg dels últims quatre anys (Figura 83), en general, el consum ha anat a la baixa (carn de boví, porcí, conill i d’oví/caprí), sent l’única excepció, la carn d’au, que mostra una lleugera tendència a l’alça. Així doncs, durant aquests quatre anys, les dades mostren un decrement del consum especialment marcat en les carns més cares, com són la de boví (-17%) i d’oví/caprí (-21,5%). En el cas de la carn de porc fresca, el consum s’ha reduït aproximadament 1 kg/càpita durant aquest període, passant dels 11,76 kg/càpita a 10,74 kg/càpita.

Figura 83.- Consum anual per càpita de carn fresca de boví, porcí, conill, oví/caprí i au, a les llars espanyoles durant els període 2008-2011 (Font: MAGRAMA, 2012).

15,9

2,71,5

11,8

7,9

15,6

2,41,4

11,5

7,4

16,0

2,21,4

11,2

6,8

16,1

2,11,3

10,7

6,6

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

Boví Porcí Conill Oví/Caprí Au

Tipus de carn

Con

sum

(kg

/càp

ita i

any)

2008 2009 2010 2011

6.1.1.2.- Consum de carn de porc a Espanya

Tal i com s’ha vist prèviament a la Figura 83, el consum de carn de porc a les llars espanyoles ha anat a la baixa en els últims anys. Del 2010 al 2011 el consum ha passat d’11,17 kg/càpita a 10,74 kg/càpita, el que suposa una disminució del 3,8% (Figura 84). Tot i així, no en totes les comunitats s’ha seguit la mateixa tendència que a nivell espanyol en global, ja que hi ha hagut 8 comunitats autònomes en les quals el consum ha augmentat en aquest període. A Canàries és on el consum de carn de porc s’ha incrementat en major mesura en aquests últims dos anys (14%), tot i que és la comunitat on el consum d’aquest tipus de carn és més baix, amb diferència. D’altra banda, en comunitats com les Balears, Extremadura o Castella i Lleó, el consum ha disminuït de forma considerable, en un 22,6%, 16%, 13,4%, respectivament.



Figura 84.- Consum anual per càpita de carn de porc a les llars de les diferents comunitats autònomes espanyoles durant 2010 i 2011(Font: MAGRAMA, 2012).

10,54

14,18

10,07

11,39

5,24

9,58

12,53

16,48

11,80

13,46

13,79

12,01

9,58

9,91

11,33

11,25

8,71

11,17

9,82

14,20

10,48

8,82

5,98

9,85

11,88

14,27

11,71

11,30

13,37

12,43

9,20

9,48

11,40

9,10

11,47

10,74

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

Andalusia

Aragó

Astúries

Balears

Canàries

Cantàbria

Castella la Manxa

Castella i Lleó

Catalunya

Extremadura

Galícia

La Rioja

Madrid

Múrcia

Navarra

País Basc

València

ESPANYA

Consum per càpita any (kg/càpita i any)Any 2010 Any 2011

Quant a la comparativa de consum entre les diferents comunitats autònomes, Castella i Lleó continua sent la capdavantera, amb un consum per càpita durant el 2011 de 14,27 kg. De totes maneres, la disminució del consum del 13,4% en aquesta comunitat entre 2010 i 2011, ha fet que el consum s’hagi situat molt pròxim al consum mitjà d’Aragó, el qual s’ha mantingut pràcticament estable (14,2 kg/càpita). D’altra banda, i com s’ha comentat prèviament, Canàries és la comunitat on el consum de porc és més baix (5,98 kg/càpita), tot i que ha sofert un fort increment entre 2010 i 2011 (14%). A Catalunya, el consum d’aquest tipus de carn s’ha mantingut força estable entre aquests dos anys (-0,76%), amb un consum mitjà 11,71 kg/càpita, situant-se lleugerament per sobre de la mitjana espanyola (10,74 kg/càpita). Si analitzem l’evolució del consum dels últims quatre anys (Figura 85), tal i com s’havia vist prèviament, en el conjunt d’Espanya, el consum ha anat a la baixa. Aquesta tendència es veu també reflectida a Catalunya, però sobretot a Castella i Lleó (primera comunitat espanyola en consum de carn de porc), on en quatre anys, ha passat d’un consum mitjà de més de 18 kg/càpita i any, a poc més de 14 kg/càpita i any. D’altra banda, a Aragó, la segona comunitat amb major consum, en el període 2008-2011 s’observa un manteniment del consum després de la baixada l’any 2009.



Figura 85.- Evolució del consum anual per càpita de carn de porc a les llars de diferents comunitats autònomes espanyoles i a la globalitat d’Espanya durant el període 2008-2011 (Font: MAGRAMA, 2012).

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

ESPANYA Catalunya Castella i Lleó Aragó

Comunitat autònoma

Con

sum

de

carn

de

porc

(kg/

càpi

ta i

any)

2008 2009 2010 2011

6.1.2.- Consum a Catalunya

6.1.2.1.- Consum, preu i despesa dels diferents tip us de carn a Catalunya

Seguint el patró de consum de l’àmbit espanyol, la carn més consumida a les llars catalanes és la de pollastre, seguida de la de porc. Durant l’any 2011, els habitants catalans han consumit una mitjana de 15,3 kg/càpita de carn de pollastre, mentre que el consum de carn de porc ha estat d’11,7 kg/càpita (Figura 86). En tercer lloc es situa la carn de boví (6,7 kg/càpita) i finalment, la d’oví/caprí i la de conill, amb un consum de 2,4 kg/càpita i 2 kg/càpita, respectivament. Aquest patró d’hàbits de consum de carn, ja ve donant-se en els anys precedents (Figura 86), tot i que l’evolució no ha estat ben bé la mateixa per a cada tipus de carn. Així doncs, de la mateixa manera que succeïa en l’àmbit espanyol, el consum en els últims quatre anys ha anat a la baixa en la majoria de carns (boví, porc, oví/caprí i conill), sent l’única excepció la carn de pollastre, el consum de la qual ha incrementat un 9,3% del 2008 al 2011. Cal destacar la forta baixada de consum que s’ha donat en les carns més cares, de oví i d’oví/caprí, que durant aquests quatre anys ha estat del 14,1% i 17,2%, respectivament. En el cas de la carn de porc, el consum a les llars catalanes ha disminuït lleugerament (2,5%) en aquests últims quatre anys.

Figura 86.- Evolució del consum anual per càpita de diferents tipus de carn a Catalunya durant el període 2008-2011 (Font: MAGRAMA, 2012).

12,0

2,92,2

14,0

7,8

12,0

2,72,1

13,6

7,2 6,8

15,1

2,12,6

11,8 11,7

2,42,0

15,3

6,7

0

2

4

6

8

10

12

14

16

Boví Pollastre Conill Oví / Caprí Porc

Tipus de carn

Con

sum

(kg/

càpi

ta i

any)

2008 2009 2010 2011



Si enlloc d’analitzar el consum dels diferents tipus de carn, ens fixem en la despesa per càpita que ha suposat cada aliment, la cosa canvia. Així doncs, la despesa (Figura 87) dependrà de dos factors: el preu que té cada tipus de carn (Figura 88) i el consum que en fa cada persona (Figura 86). Des d’aquesta perspectiva, la carn amb la qual els catalans es gasten més diners és amb la de porc, suposant durant el 2011 una despesa mitjana de 70,48 €/càpita i any, fruit d’un consum mitjà d’11,71 kg/càpita i any i un preu de 6,01 €/kg. La segueixen a no molta diferència, la carn de boví i pollastre, que amb una despesa de 63,7 €/càpita i any ambdós, s’han equiparat aquest any 2011, ja que anteriorment la despesa de la carn de boví era superior a la carn de pollastre. Durant aquest any 2011, la disminució del consum de carn de boví i l’augment del de pollastre, ha fet que la despesa s’equiparés. Amb valors considerablement inferiors es troba la despesa que ha suposat la carn d’oví/caprí (25,99 €/càpita i any) i la de conill (11,07 €/càpita i any) a les llars catalanes (Figura 87).

Figura 87.- Despesa anual per càpita de diferents tipus de carn a Catalunya durant els anys 2010 i 2011 (Font: MAGRAMA, 2012).

64,8760,38

11,66

27,46

72,22 70,48

25,99

11,07

63,75 63,73

0

10

20

30

40

50

60

70

80


Tipus de carn

Des

pesa

(€/

càpi

ta i

any)

2010 2011

Si comparem la despesa que ha suposat cada tipus de carn a les llars catalanes entre l’any 2010 i 2011, a la Figura 87 podem observar com en la majoria de casos ha anat a la baixa, sent l’única excepció, la carn de pollastre. En aquest tipus de carn la despesa s’ha incrementat un 5,5%, ja que d’una banda, el preu ha augmentat un 4% i d’altra banda, el consum ho ha fet en un 1,5%. En la resta de carns (boví, conill, oví/caprí i porc) la despesa que han suposat a les llars catalanes ha estat menor, bàsicament com a conseqüència d’una disminució del consum, ja que el preu s’ha incrementat per a tots els tipus de carn, excepte per a la de porc, en que s’ha pagat un 1,8% més barata. Pel cas particular de la carn de porc, la despesa ha disminuït un 2,4%, passant dels 72,22 €/càpita any (2010) als 70,48 €/càpita i any (2011) (Figura 87).

Figura 88.- Preu mitjà pagat dels diferents tipus de carn a Catalunya durant els anys 2010 i 2011 (Font: MAGRAMA, 2012).

9,49

4,00

5,51

10,50

6,12 6,01

10,94

5,59

9,56

4,163

4

5

6

7

8

9

10

11

12


Tipus de carn

Pre

u m

itjà

(€/k

g)

2010 2011



6.1.2.2.- Consum de productes derivats del porc a C atalunya

No solament la carn de porc és important a la nostra dieta, sinó que la gran varietat de productes que se’n deriven, també se’n fa un consum que cal considerar. Entre els derivats del porc, el pernil salat és el que presenta un major consum, amb un valor de 2,22 kg/càpita i any, durant el 2011 (Figura 89), tot i que el consum ha disminuït un 6,8% respecte l’any 2010 (Figura 90). Amb un consum a les llars catalanes pròxim als 1,5 kg/càpita i any, es situa el pernil cuit, el qual també segueix una tendència a la baixa, havent disminuït el consum en un 21,3% des de l’any 2004 fins al 2011 (Figura 91).

Figura 89.- Consum anual de productes derivats del porc a les llars catalanes durant 2011 (Font: DAAM, 2012

0,25

0,99

2,22

1,51

1,16

0,71

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

1,2

1,4

1,6

1,8

2,0

2,2

2,4

Pernil salat Pernil cuit Salsitxes cuites Fuet /llonganisses

Xoriços Cansalada imantega

Con

sum

de

prod

ucte

s de

rivat

s de

l por

c (k

g/cà

pita

i an

y)

Del 2010 al 2011 el consum dels diferents derivats del porc ha disminuït, sent l’única excepció, les salsitxes cuites, el consum de les quals s’ha incrementat un 7,3%. Entre aquests dos anys el consum del pernil salat, el pernil cuit, els fuets/llonganisses i dels xoriços ha baixat entre un 5-7%, mentre que el consum de la cansalada i mantega, el descens ha estat més notable (15,5%). Així doncs, amb un valor de 1,16 kg/càpita i any durant el 2011, el consum de les salsitxes cuites no deixa d’augmentar. L’any 2004, el consum de salsitxes (0,71 kg/càpita i any) es situava lleugerament per sota del consum de xoriços (0,75 kg/càpita i any). Amb aquests 8 anys, el consum de salsitxes cuites no ha deixat de créixer, superant el de xoriços i l’any 2010, el de fuet/llonganisses (Figura 91).

Figura 90.- Variació del consum anual per càpita de productes derivats del porc a les llars catalanes entre els anys 2010 i 2011 (Font: DAAM, 2012).

-5,8-7,4

-15,5

7,3

-5,0

-6,8

-0,8

-18

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

Carn de porc Pernil salat Pernil cuit Fuet /llonganisses

Salsitxescuites

Xoriços Cansalada imantega

Var

iaci

ó de

l con

sum

(%)



Si analitzem l’evolució del consum dels derivats del porc en els últims 8 anys, a la Figura 91 podem observar com tant el del pernil cuit, com el de fuets/llonganisses, ha anat a la baixa. D’altra banda, en el global del període, el consum de xoriços i de cansalada i mantega, diríem que s’ha mantingut pràcticament estable. Mentre que solament el consum de salsitxes cuites ha augmentat, passant dels 0,71 kg/càpita i any (2004) als 1,16 kg/càpita i any (2011), el qual suposa un increment de més del 63%. (Figura 91).

Figura 91.- Evolució del consum anual per càpita de productes derivats del porc a les llargs catalanes en el període 2004-2011 (Font: DAAM, 2012).

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

2

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Any

Con

sum

pro

duct

es d

eriv

ats

porc

(kg/

càpi

ta i

any)

Pernil cuit Fuet / llonganisses Salsitxes cuites Xoriços Cansalada i mantega

6.2.- Novetats en distintius d’origen i qualitat en el sector porcí

En l’àmbit espanyol i en el sector del porcí existeixen un ampli ventall de productes alimentaris amb distincions de qualitat, tant de carn de porc, de pernils, així com d’embotits, salaons i altres productes carnis derivats del porc. En aquest apartat, es presenten els productes derivats del porc, amb distintius d’origen i qualitat existents a nivell espanyol, fent especial èmfasi en les novetats transcorregudes al llarg de l’any 2011.

6.2.1.-Carn de porc

Durant l’any 2011 no hi ha hagut modificacions en els distintius d’origen i qualitat de la carn de porc en l’àmbit espanyol. Així doncs, es mantenen els quatre distintius ja existents durant l’any 2010: la carne de cerdo de Teruel (Indicació Geogràfica Protegida) a Aragó, la carne de cerdo (PMS) (Marca col·lectiva de garantia) a les Balears, el cochinillo de Segovia (Denominació de qualitat, marca de garantia) a Castella i Lleó i el porc amb marca de qualitat alimentària Marca “Q” a Catalunya (Taula 40).

Taula 40.- Denominacions d’origen i de qualitat diferenciada e n el sector de la carn de porc a Espanya (Font: Mercasa, 2011).

NOM DISTINCIÓ COMUNITATCarne de cerdo de Teruel (*) Indicació Geogràfica Protegida Aragó

Carne de cerdo (PMS) Marca col·lectiva de garantia BalearsCochinillo de Segovia Denominació de qualitat. Marca de garantia Castella i Lleó

Porc Marca de qualitat alimentària Marca "Q" Catalunya(*) Denominació en tramitació



6.2.2.- Pernils i espatlles En l’àmbit d’Espanya, existeixen deu denominacions d’origen i qualitat

en el sector dels pernils i les espatlles (Taula 41). Durant l’any 2011, s’ha incorporat a la llista el “Jamón de Serón”, després de que el juny de 2011, la Xunta d’Andalusia reconegués la valia per obtenir el segell d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Ara queda pendent l’aprovació per part del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino i de la Comissió Europea. Aquesta IGP ha sorgit gràcies a la formació el 1996 de l’Associació d’Empresaris de Pernils i Embotits de Serón, format per 5 empreses.

Taula 41.- Denominacions d’origen i de qualitat diferenciada d e pernils a Espanya (Font: Mercasa, 2011; DOOR, 2012).

NOM DISTINCIÓ COMUNITATJamón de Huelva Denominació d'Origen Protegida Andalusia i Extremadura

Los Pedroches Denominació d'Origen Protegida Andalusia Jamón de Trevélez Indicació Geogràfica Protegida Andalusia

Jamón de Serón Indicació Geogràfica Protegida AndalusiaJamón de Teruel Denominació d'Origen Protegida Aragó

Guijuelo Denominació d'Origen ProtegidaExtremadura, Castella la Manxa, Castella i Lleó i

Andalusia

Jamón serrano Especialitat Tradicional GarantidaCatalunya, Castella i Lleó, la Rioja, Múrcia, Castella

la Manxa i Andalusia

Jamón curadoMarca de qualitat "CV" per a productes

agraris i agroalimentarisComunitat Valenciana

Dehesa de Extremadura Denominació d'Origen Protegida Extremadura Jamón y embutidos de chato murciano Marca de garantia Múrcia

Inscrita al registre de la UE

Per produir pernils de Serón, és necessari porcs blancs criats a qualsevol país de la Unió Europea, els quals han de ser curats o elaborats al terme municipal de Serón (Almeria), amb unes condicions microclimàtiques específiques. Alguns dels paràmetres fixats són el pes mínim, l’espessor de greix o el temps d’elaboració dels pernils. Una de les característiques més destacades és el reduït període de salaó, de menys d’1 dia de sal per quilogram de matèria primera.

6.2.3.- Embotits, salaó i altres productes carnis

A part de les denominacions d’origen i de qualitat de la carn de porc i dels pernils, hi ha una gran varietat d’altres productes derivats, com són embotits o salaons, que tenen aquesta distinció en l’àmbit espanyol (Taula 42). Els trobem distribuïts per la geografia espanyola, però hi ha algunes comunitats que són especialment destacades: Aragó, Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana. A Catalunya l’únic producte d’aquesta categoria amb una distinció d’origen i de qualitat és la Llonganissa de Vic, inscrita al registre de la Unió Europea l’any 2001 com a Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Durant l’any 2011, l’únic canvi que s’ha donat és la incorporació del chorizo de Cantimpalos (Castella i Lleó) al registre de la UE, com a Indicació Geogràfica Protegida, amb el Reglamento de Ejecución (UE) Nº 533/2011 de la Comissió de 31 de maig de 2011. Les característiques més destacades del procés d’elaboració del chorizo de Cantimpalos s’expliquen a l’aparat 6.2.3.1, que segueix a continuació, en base a la informació disponible a la pàgina web d’aquest producte i la font Mercasa (2011).



Taula 42.- Denominacions d’origen i de qualitat diferenciada e n el sector dels embotits, les salaons i altres productes carnis de porcí d’Espanya (Font: Mercasa, 2011; DOOR, 2012).

COMUNITAT DISTINCIÓ NOMChorizo

Conserva de cerdo en aceiteLomo embuchado

Longaniza de AragónMorcilla de Aragón

Paleta curadaAstúries Indicació Geogràfica Protegida Chosco de Tineo

Balears Indicació Geogràfica Protegida Sobrassada de Mallorca Botillo de Bierzo

Chorizo de CantimpalosChorizo zamorano

Ibéricos de SalamancaFarinato de Ciudad Rodrigo

Catalunya Indicació Geogràfica Protegida Llonganissa de Vic

Indicació Geogràfica ProtegidaEmbutido de Requena (chorizo, güeña, longaniza,

morcilla, perro, salchichón, sobrasada) (*)

Embutido oreado al pimentónLonganiza al ajo

Longaniza de pascuaLonganiza magraLonganiza seca

Morcilla de cebolla y piñonesMorcilleta de carne

Morcilla de panAndrolla de Galicia (*)Botelo de Galicia (*)

Lacón gallegoIndicació Geogràfica Protegida Chorizo riojano

Registrat i Certificat Productos cárnicos elaborados

Inscrita al registre de la UE(*) Denominació en tramitació

Indicació Geogràfica Protegida

Marques de Garantia

La Rioja

Marca de qualitat "CV" per a productes agraris i agroalimentaris

Comunitat Valenciana

Indicació Geogràfica ProtegidaGalícia

Aragó Marca de Garantia de Qualitat

Castella i Lleó

6.2.3.1.- Chorizo de Cantimpalos

El Chorizo de Cantimpalos és un producte embotit, curat i elaborat a partir de carns fresques de porc gras a les quals s’afegeix sal i pebre vermell, com a ingredients bàsics i a les quals també es pot afegir all i orenga, sotmeses a un procés de secat - maduració. DADES BÀSIQUES Al Consell Regulador estan inscrites 6 granges, 4 sales d’especejament, 4 escorxadors i 19 empreses càrnies, que comercialitzen 1,5 milions de quilograms de xoriços a l’any amb IGP. ELABORACIÓ - Zona geogràfica: La zona d’elaboració comprèn 64 municipis de la província de Segòvia. Les explotacions porcines que pretenguin dedicar-se a la producció d’aquest xoriço hauran d’estar dins de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, així com també els escorxadors i sales d’especejament destinades a elaborar Chorizo de Cantimpalos. - Matèries primeres: Hi ha tres ingredients bàsics:

• Carn de porc de raça blanca , el qual serà alimentat durant



els tres últims mesos de vida amb un contingut mínim del 75%, en matèria seca, d’ordi i blat. Aquests animals seran sacrificats entre els 7 i els 10 mesos de vida i a un pes entre els 115 i els 160 kg (90-140 kg en canal). La carn de porc utilitzada tindrà entre un 70% i un 80% de magre, i entre un 20% i un 30% de greix. No s’admetrà carn prèviament congelada o que hagi estat emmagatzemada, fins i tot estant en refrigeració, per un període superior a sis dies. El greix haurà de tenir com a mínim un 13% d’àcid esteàric i uns nivells d’androsterona de fins a 0,5 ppm i d’escatol fins 0,2 ppm.

• Pebre vermell , en una quantitat variable entre 18 i 25 g/kg

carn. Com a mínim, el 50% del pebre vermell procedirà de la IGP “Pimentón de La Vera”.

• Sal marina refinada , en una quantitat entre 15 i 22 g/kg carn

D’altra banda, hi ha els ingredients opcionals:

1) Com a espècies, all i orenga. 2) Com a additius, sucres, fosfats, antioxidants i proteïnes

(solament, proteïna de llet). - Procés d’elaboració: Consta de les següents etapes:

1. Condicionament de la carn: S’elimina de la carn els excessos de greix o parts tendinoses, a una temperatura ambiental inferior a 12ºC i durant un temps màxim de 2h.

2. Picat: En el moment del picat, la temperatura de la carn tindrà

que estar entre els 0 i els 2ºC. El diàmetre dels forats de les plaques de la picadora variaran en funció del format de xoriço que es vulgui fer: per a Sarta i Achorizado (10-16 mm) i per a Cular (18-26 mm).

3. Amassat

4. Repòs: Tindrà lloc en cambres de refrigeració a una

temperatura entre els 2 i els 7 ºC, durant un període entre 12 i 36 hores.

5. Embotit

6. Curació: Tindrà una duració total mínima de 21 dies (Sarta),

24 dies (Achorizado) i 40 dies (Cular), amb una minva mínima entre la massa inicial i el xoriço acabat del 25%. Constarà de dues etapes:

a. Maduració : Realitzada en assecadors a temperatura

entre 6-16ºC i una humitat relativa entre el 60-85%. b. Assecat: Realitzada en assecadors naturals durant

un temps superior al 40% del temps de curació

7. Etiquetat i envasat PRODUCTE FINAL - Formats de presentació (Figura 92)



a) Sarta: D’una sola peça i de calibre comprès entre 34 i

40 mm. b) Achorizado: Xoriço amb un calibre entre 36 i 50 mm,

que està lligat o grapat formant diversos xoriços. c) Cular: Amb un calibre superior a 38 mm, de forma

cilíndrica irregular, segons morfologia de la tripa.

Figura 92.- Formats de presentació del Chorizo de Cantimpalos (d’esquerra a dreta: Sarta, Achorizado i Cular) (Font: Chorizo de Cantimpalos, 2012).

- Característiques morfològiques: Segons el format.

o Sarta: Superfície de color vermell fosc, llisa o

lleugerament rugosa. o Achorizado : Superfície de color vermell fosc, llisa o

lleugerament rugosa, amb presència de flora externa d’aspecte farinosa i blanquinosa.

o Cular: Superfície amb flora externa farinosa i blanquinosa en part o en la totalitat del xoriço, apreciant-se un fons verdós procedent de l’oxidació de la tripa.

- Característiques fisicoquímiques:

• Humitat: 20-40% • Greix sobre extracte sec: Màxim 57% • Proteïna sobre extracte sec: Mínim 30% • Hidroxiprolina sobre extracte sec: Màxim 0,5% • Hidrats de carboni totals expressats com % de

glucosa sobre extracte sec: Màxim 1,5% (Sarta i Achorizado) i màxim 3% (Cular)

• Clorurs, expressats com clorur sòdic sobre extracte sec: Màxim 6%

• pH entre 4,8 i 5,6 • Fosfats residuals totals: Màxim 5.000 ppm de P2O5

- Característiques organolèptiques:

• Consistència ferma • Aspecte al tall de color vermell intens puntejat en

blanc vermellós. Ha d’estar exempta de trossos de greix de mida superior a 0,5 cm de diàmetre.

• Sense gust picant.



6.3.- Conclusions

La situació de crisi en la que es troba la societat catalana està condicionant els hàbits de consum i així doncs, el mercat de la carn. Cada dia més, el consumidor s’ha d’ajustar la butxaca per arribar a final de mes i per això, el preu de les diferents fonts proteiques, juga un paper important. Tal i com s’ha pogut observar en les dades, el consum de la carn que es paga més cara va a la baixa any rere any, mentre que la carn que es paga més barata (pollastre) és l’única el consum de la qual augmenta. Això no treu, que el consumidor exigeixi a la vegada un producte de qualitat. Malgrat que les enquestes realitzades en l’àmbit espanyol (MAGRAMA, 2009) mostren un desconeixement important per part del consumidor de les marques de qualitat, tant en carn (67% dels entrevistats no sabia què eren), com en vianda freda, embotits i pernil (52% les desconeixia), hi ha qui les coneix i aposta per productes amb una qualitat diferenciada, que és el que ofereixen les denominacions d’origen i qualitat. A Espanya n’existeix un ampli ventall, tant de carn de porc, com de pernils, però sobretot d’embotits, salaons i altres productes carnis.

6.4.- Fonts

• Chorizo de Cantimpalos http://www.chorizodecantimpalos.org/ Consultat: març 2012

• DAAM . Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural. http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR Consultat: març 2012

• DOOR. Comisión Europea. Agricultura y Desarrollo Rural.

Agricultura y alimentación. DOOR. http://ec.europa.eu/agriculture/quality/door/list.html Consultat: març 2012

• MAGRAMA . Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio

Ambiente. http://www.magrama.es/es/ Dades de consum. Consultat: març 2012

• MAGRAMA (2009). Estudio de mercado Observatorio del

Consumo y la Distribución Alimentaria. Presentación Monográfico Carne y Embutidos. Junio 2009. http://www.eurocarne.com/informes/pdf/monogr_carne_embutido_09.pdf

• Mercasa, (2011). Informe: Alimentación en España 2011 –

Información por sectores. Carnes y productos cárnicos. (2011) http://www.mercasa.es/ Consultat: gener 2012



7.- Percepció del consumidor català en relació al s ector porcí i la carn de porc

Resum

Els resultats de l’enquesta realitzada pel Grup de Gestió Porcina de la UdL (GGP_UdL) en l’àmbit territorial català mostren els hàbits de compra i consum, el coneixement que té el consumidor del sector porcí i què en pensa. El consum de carn de porc es situa en segona posició, després de la de pollastre, sent bàsicament porc blanc i destacant el llom com a peça més consumida. La freqüència mitjana de consum de carn de porc fresca és 7 dies al mes, mentre que la d’embotits i derivats del porc és de 13,3 dies al mes. El pernil salat, el fuet i el pernil dolç són els embotits/derivats del porc més consumits i és principalment la qualitat del producte, els bons preus i la proximitat, els factors que determinen en major mesura l’establiment de compra de la carn de porc. La carn de porc és majoritàriament adquirida en supermercats/ hipermercats i amb menor pes, en botigues tradicionals i solament un 2,2% dels enquestats ha comprat alguna vegada carn de porc o derivats per l. Quant al coneixement del sector porcí, aproximadament la meitat dels enquestats opina que la carn de porc és carn blanca, mentre que un 30% es decanta per carn vermella. Si ens centrem en la producció de carn de porc, un 22% coneix la posició correcta (2n) que ocupa Espanya dins de la UE i un 35% sap que Catalunya és la primera comunitat espanyola en producció d’aquesta font proteica. La puntuació mitjana que els consumidors donen a la imatge del sector porcí és d’un 6,7 sobre 10 i consideren que tant la seguretat alimentària, l’alimentació animal, el benestar animal i el respecte mediambiental són aspectes d’importància en la producció porcina. Així doncs, més d’un 70% dels enquestats afirma estar disposat a pagar un 5% addicional per una certificació d’aliment segur i procedent de porcs que han rebut una alimentació saludable. D’altra banda, més d’un 50% dels enquestats ofereix aquest 5% més, quan la carn de porc o els derivats estiguin certificats que procedeixen de porcs criats en millors condicions de benestar o respectant el medi ambient. Tot i així, la carn de porc que hi ha al mercat dóna en general seguretat al consumidor; tres quartes parts dels enquestats no coneix o no busca certificacions de qualitat; un 74% no sap amb què es fabrica el pinso per a porcs i aproximadament el 55% considera que les condicions de benestar són bones o molt bones.

7.1.- Introducció

Per tal de conèixer els hàbits de compra i consum, l’opinió al respecte i el coneixement que hi ha del sector porcí a Catalunya, el Grup de Gestió Porcina de la Universitat de Lleida (GGP_UdL) va realitzar un total de 319 enquestes durant el període 2010-2012 en l’àmbit territorial català. Els resultats obtinguts s’han comparat, en aquelles preguntes en comú, amb les enquestes realitzades pel MAGRAMA, l’any 2009 i 2010, en l’àmbit territorial espanyol. Els resultats obtinguts en mostren en el present document.



7.2.- Font d’informació

Del total de les 319 enquestes realitzades, el 55% es van fer personalment i el 45% restant per mitjà de la xarxa. L’enquesta va ser plantejada a persones de totes edats, encara que els resultats mostren un predomini de gent jove, ja que gairebé el 70% dels enquestats estan entre els 20 i els 45 anys. Del total de persones enquestades, un 62% eren dones, mentre que el 38% restant eren homes. Tal i com s’ha comentat anteriorment, l’àmbit territorial dels enquestats és Catalunya. Les quatre províncies catalanes hi són representades, encara que entre Lleida i Barcelona s’emporten el 85% dels enquestats; a la província de Tarragona es van realitzar el 11% de les enquestes i a Girona el 4% restant. Quant a la relació amb el sector porcí dels enquestats, el 32% afirmava no haver entrat mai a una granja de porcs, el 57% que ho havia fet alguna vegada i l’11% restant que hi entrava freqüentment.

7.3.- Hàbits de compra i consum

Malgrat l’especificació de ser una pregunta amb resposta única

(pregunta 1), molts dels enquestats van contestar de forma múltiple. De les 293 enquestes contestades correctament, més de la meitat (58%) afirma que és la carn de pollastre la que consumeix amb més freqüència, mentre que la carn de porc pren la segona posició, sent la carn més consumida pel 27% dels enquestats (Figura 93). Un 10% dels enquestats diu que la vedella és la carn que consumeix més freqüentment, mentre que la carn de corder solament representa el 2%. Si comparem qualitativament els resultats obtinguts amb les dades de consum del MAGRAMA de la Figura 86, observem com la posició dels diferents tipus de carn es manté: pollastre, porc, vedella i corder. No passa el mateix en l’estudi del MAGRAMA (2009), en el qual la pregunta era de resposta múltiple, ja que malgrat que el pollastre també es situa en primera posició (86,5%), és la carn de boví (80,4%) la que ocupa la segona posició enlloc de la carn de porc (60%).

1.- Quina carn menja amb més freqüència?

- Pollastre - Porc - Vedella - Corder - No menja carn

Resposta única



Figura 93.- Resultats de la pregunta: “Quina carn menja amb més freqüència ? “ (Resposta única) (n=293).

Carn més consumida

Pollastre; 58%

Altres; 1%

Porc; 27%

Vedella; 10%Corder; 2%

No menja carn; 2%

Dins de la carn de porc fresca, els resultats de la pregunta 2 mostren

com la majoria dels enquestats solen adquirir com a carn de porc fresca, porc blanc (91,3%), mentre que la carn de porc d’ibèric és mencionada pel 45% dels enquestats i solament el 1,6% afirma que sol adquirir carn de garrí (Figura 94). El percentatge d’enquestats que declara adquirir porc blanc és força similar als resultats d’àmbit espanyol de l’enquesta del MAGRAMA (2010), en la qual era del 89,1%; el garrí pren més importància en l’enquesta d’àmbit estatal, sent mencionat com a adquisició habitual pel 10,8% dels enquestats, la qual cosa possiblement és deguda a un major hàbit de consum del “cochinillo”; mentre que el percentatge d’enquestats que afirma la compra de carn de porc ibèric és superior en l’enquesta en qüestió (45%) que en la d’àmbit nacional (28,8%).

Figura 94.- Resultats de la pregunta: “Quin tipus de carn de porc fresca sol adquirir? “ (Resposta múltiple) (n=309).

1,6

91,3

45,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Porc blanc Porc ibèric Garrí

Tipus de carn de porc

Per

cent

atge

(%

)

2.- Quin tipus de carn de porc fresca sol adquirir?

- Porc blanc - Porc ibèric - Garrí = “cochinillo”



Als 282 enquestats que van afirmar que solien adquirir carn fresca de porc blanc, se’ls va preguntar quines peces acostumaven a comprar (Pregunta 2.1). Els resultats obtinguts (Figura 95) mostrem com el llom és clarament la peça més comprada, ja que el 91% dels enquestats afirma adquirir aquesta peça, fet que també es va donar en l’enquesta del MAGRAMA (2010), tot i que amb un percentatge considerablement inferior (55,4%). Amb un pes força inferior i amb ordre descendent en importància trobem la costella (40%), cap de llom (35%), filet (33%), llonza (30%) i la cansalada viada (27%). Altres peces que van ser mencionades van ser els ronyons, la carn picada i la llonganissa.

Figura 95.- Resultats de la pregunta: “Si normalment adquireix CARN FRESCA de porc blanc, quines peces acostuma a comprar? “ (Resposta múltiple) (n=282).

91,1

40,1

34,8

32,6

30,1

27,0

13,8

5,0

0 20 40 60 80 100

Percentatge (%)

Llom

Costella

Cap de llom

Filet

Llonza

Cansalada viada

Potes, careta, cua

Altres

Peces de porc blanc

2.1.- Si normalment adquireix CARN FRESCA de porc blanc, quines pece s acostuma a comprar?

- Llom - Costella - Llonza - Cap de llom - Cansalada viada - Filet - Potes - Altres

2.2.- Si normalment adquireix CARN FRESCA de porc ibèric , quines peces acostuma a comprar?

- Llom - Filet - “Secreto” - Pernil - Llonza - “Presa” - “Pluma” - Cansalada viada - Altres



D’altra banda, dels 139 enquestats que van afirmar que acostumaven a adquirir carn fresca de porc ibèric, el pernil i el llom són les peces més adquirides, sent mencionats pel 80% i el 53% dels enquestats, respectivament (Figura 96). Amb un pes força inferior es troba el filet, el qual va ser assenyalat pel 28% dels enquestats, seguit del “secreto”, amb el 18,7%. Si comparem els resultats obtinguts, amb els que van sorgir de l’enquesta del MAGRAMA (2010), els resultats són força similars, tant quantitativament com qualitativament: llom (43%), filet (28%) i “secreto” (22%). Tot i així, els resultats del percentatge d’entrevistats que afirmava adquirir pernil de porc ibèric va ser molt diferent: mentre a l’enquesta realitzada el 80% el mencionava, a la del MAGRAMA (2010), es situava en les darreres posicions, amb un 4,2%. Es creu que aquesta gran diferència pot ser deguda a una diferent interpretació de la pregunta: com a peça de carn fresca (MAGRAMA) o com a pernil curat (GGP_UdL), tot i mencionar carn fresca.

Figura 96.- Resultats de la pregunta: “Si normalment adquireix CARN FRESCA de porc ibèric, quines peces acostuma a comprar? “ (Resposta múltiple) (n=139).

79,9

53,2

28,1

18,7

15,1

12,9

5,8

5,0

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Percentatge (%)

Pernil

Llom

Filet

"Secreto"

Llonza

Cansalada viada

"Presa"

"Pluma"

Peces del porc ibèric

Quant a la freqüència de consum de carn de porc fresca (Pregunta 3), gairebé el 80% dels enquestats en consumeix d’1 a 3 cops per setmana (Figura 97). Un 15% en menja d’1 a 3 cops al mes, mentre que el consum diari i els enquestats que declaren no consumir carn de porc fresca són minoritaris, amb un 2-3% dels enquestats ambdós. Dels resultats de l’enquesta se’n deriva una freqüència mitjana de consum de carn de porc fresca de 7 dies al mes, un valor força elevat si es considera que la freqüència de consum de carn, en general, és d’11,4 dies al mes, segons l’enquesta del MAGRAMA (2009).

3.- Amb quina freqüència consumeix carn de porc fresca?

- Diàriament - 2-3 cops/setmana - 1 cop/setmana - 2-3 cops/mes - 1 cop/mes - No en menjo



Figura 97.- Resultats de la pregunta: “Amb quina freqüència consumeix carn de porc fresca?” (n=315).

Freqüència consum carn porc fresca

No en menjo3,2%

Diàriament2,5%1 cop/mes

4,4%

2-3 cops/mes10,8%

1 cop/setmana32,7%

2-3 cops/setmana

46,3%

D’altra banda, si enlloc d’analitzar la freqüència de consum de carn de porc fresca, ens centrem en els embotits i derivats del porc (Pregunta 4), la freqüència mitjana de consum es situa als 13,3 dies al mes, valor relativament superior als resultats obtinguts a l’enquesta del MAGRAMA (2009), en la qual la freqüència mitjana de consum de vianda freda, embotits i/o pernil curat es situava als 10,8 dies al mes. Així doncs, prop del 70% dels enquestats consumeix entre 1 i 3 cops per setmana embotits o derivats del porc (Figura 98). Però el fet més destacat respecte el consum de carn fresca, és que un 23% afirma consumir embotits i derivats diàriament, mentre que en el cas de la carn fresca de porc el consum diari era molt poc important (2,5%).

Figura 98.- Resultats de la pregunta: “Amb quina freqüència consumeix embotits i derivats del porc?” (n=312).

Freqüència consum embotits i derivats del porc

1 cop/mes1,9%

No en menjo1,3%

2-3 cops/mes4,2%

1 cop/setmana13,5%

Diàriament23,4%

2-3 cops/setmana

55,8%

4.- Amb quina freqüència consumeix embotits i derivats del porc?

- Diàriament - 2-3 cops/setmana - 1 cop/setmana - 2-3 cops/mes - 1 cop/mes - No en menjo



El pernil salat és l’embotit/derivat del porc per excel·lència, ja que gairebé el 90% dels enquestats afirma que el consumeix freqüentment (Figura 99). De fet, a l’enquesta d’àmbit espanyol del MAGRAMA (2009) aquest predomini del pernil curat també va ser observat en els resultats, sent mencionat pel 84,5% dels entrevistats. En segona i tercera posició, tot i que amb un percentatge pràcticament idèntic (66-67%) es troba el fuet/llonganissa seca i el pernil dolç. Un 38% dels enquestats consumeix botifarra amb freqüència, mentre que el xoriço, les hamburgueses i el bacó són mencionats per un 23-27% dels enquestats, cada un d’ells. Altres embotits/derivats no inclosos a la llista, que els consumidors catalans consumeixen són: llom embotit, catalana, salsitxa de Frankfurt, bull blanc i bull negre.

Figura 99.- Resultats de la pregunta: “Quins embotits i derivats del porc consumeix més?” (Resposta múltiple) (n=312).

Embotits i derivats del porc consumits

89,7

66,7

66,0

38,1

26,9

24,7

23,1

10,6

9,6

2,2

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Pernil salat

Fuet/llonganissa seca

Pernil dolç

Botifarra/llonganissa crua

Xoriço

Hamburguesa

Bacó

Sobrassada

Mortadel·la

Altres

Percentatge (%)

5.- Quins embotits i derivats del porc consumeix més?

- Pernil salat - Pernil dolç o cuit - Xoriço - Fuet / llonganissa seca - Mortadel·la - Sobrassada - Botifarra / llonganissa crua - Hamburguesa - Bacó - Altres

6.- Quins factors determinen l’elecció de l’establime nt de compra de la carn de porc?

- Bons preus - Qualitat producte - Proximitat - Confiança en el venedor - Que tingui mostrador - Varietat productes - Seguretat en el producte



Els consumidors catalans prioritzen la qualitat del producte i els bons preus a l’hora d’escollir l’establiment de compra de la carn de porc. Així doncs, el 77% dels enquestats afirma que la qualitat de la carn és un dels motius pel qual trien l’establiment, mentre que una mica més de la meitat dels enquestats (54%) diu que són els bons preus (Figura 100). Un altre factor també determinant és la proximitat de l’establiment (47%). En l’enquesta d’àmbit espanyol realitzada pel MAGRAMA (2010), en la qual també es realitzava la mateixa pregunta, tot i que amb alguna alternativa més, els resultats mostren com la qualitat del producte és també el criteri que es prioritza, sent marcat pel 53% dels enquestats. A diferència d’aquesta enquesta, el consumidor espanyol pren la confiança amb el venedor com a segon criteri (48%) en el moment d’escollir l’establiment (MAGRAMA, 2010) i els bons preus, que a Catalunya eren mencionats per més de la meitat dels enquestats, en l’àmbit espanyol és el tercer criteri en importància, sent determinant només pel 26% de les persones entrevistades.

Figura 100.- Resultats de la pregunta: “Quins factors determinen l’elecció de l’establiment de compra de la carn de porc?” en percentatge (Resposta múltiple) (n=309). 22,0

46,6

76,753,7

18,1

17,84,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Bons preus

Qualitat producte

Proximitat

Confiança en el venedorQue tingui mostrador

Varietat productes

Seguretat en el producte

Els resultats de l’enquesta realitzada mostren com més de la meitat (57%) dels enquestats compra la carn de porc als supermercats/ hipermercats, seguit per les botigues tradicionals, amb el 31% (Figura 101). L’ordre s’inverteix en l’enquesta del MAGRAMA (2010), en la qual el 46% dels enquestats espanyols afirmen comprar la carn de porcí en botigues tradicionals/especialitzades i un 40% en supermercats i hipermercats. D’altra banda, els mercats municipals és on el 8% dels enquestats adquireix aquest tipus de carn i solament un 2% la compra directament al productor. Dels enquestats, un 2% es produïen ells mateixos la carn de porc. Aquests últims resultats es mouen pròxims als valors obtinguts en l’àmbit espanyol (MAGRAMA, 2010).

7.- En quin tipus d’establiment compra normalment la c arn de porc?

- Supermercats/Hipermercats - Botigues tradicionals - Mercats municipals - Directament al productor - Autoproducció

Resposta única



Figura 101.- Resultats de la pregunta: “En quin tipus d’establiment compra normalment la carn de porc?” (Resposta única) (n=282).

Establiment de compra de carn de porc

Directament a productor

2%

Autoproducció2%

Mercats municipals

8%Botigues

tradicionals31%

Supermercats/ Hipermercats

57%

La forma com es compra la carn de porc (al tall /envasada) a Catalunya presenta una varietat equitativa. Segons els resultats de l’enquesta realitzada pel GGP_UdL, un 32,7% dels consumidors compra la carn de porc al mostrador (al tall), un 29,4% l’adquireix ja envasada i el 37,9% restant, la compra de forma variada, unes vegades al mostrador, altres ja envasada (Taula 43). Aquesta repartició equitativa en les formes de compra de la carn de porc no és el que s’observa en l’enquesta del MAGRAMA (2010) en l’àmbit espanyol, segons la qual la majoria dels enquestats (70,3%) compra la carn al mostrador, restant solament un 16% per la carn ja envasada i un 13,6% ho fa de forma variada. Percentatges similars s’obtenen en l’enquesta del MAGRAMA (2009), en la qual es preguntava per la compra de carn en general, enlloc de la carn específica de porcí. Tot i així, els resultats d’aquesta última font també mostren un predomini de la compra al mostrador (83,9%), molt per sobre de la compra de la carn ja envasada (16,1%).

Taula 43.- Resultats de diferents fonts a com es compra la car n (MAGRAMA, 2009) o en concret la carn de porcí (GGP_UdL, 2012 i MAGRAMA, 2010).

Font GGP_UdL, 2012 MAGRAMA, 2010 MAGRAMA, 2009Àmbit territorial Catalunya Espanya EspanyaTipus de carn Porcí Porcí Totan (enquestes) 309 1000 1000Al tall, al mostrador (%) 32,7 70,3 83,9Envasada (%) 29,4 16,1 16,1Variat (%) 37,9 13,6

Com acostuma a comprar la carn?

8.- Com compra la carn de porc?

- Al tall, al mostrador - Envasada - A vegades d’una manera i altres de l’altra



Si enlloc d’analitzar la forma de compra de la carn de porc, ens centrem en els embotits, els resultats mostren valors força similars. No s’observen diferències importants en la compra al mostrador o envasats, ja que representen el 28 i el 30%, respectivament (Figura 102). De fet, la forma més freqüent és variada (37%), comprant unes vegades d’una manera, i d’altres, d’una altra. La compra d’embotits sencers és una pràctica que afirma realitzar el 5% dels enquestats. Igual que succeïa amb la compra de carn de porc, els resultats en l’àmbit espanyol (MAGRAMA, 2009) mostren un predomini de la compra al tall (70,7%), respecte l’envasada (29,3%) de la vianda freda, embotits i pernil salat, tot i que en aquest cas les alternatives solament eren dues, enlloc de quatre.

Figura 102.- Resultats de la pregunta: “Com compra els embotits?” (n= 302).

Forma de compra dels embotits

Al tall, al mostrador

27,8%

Envasats29,8%

Variat37,1%

Sencers5,3%

La compra de productes porcins per la xarxa és encara una pràctica poc estesa. El consumidor encara prefereix veure i escollir el producte amb els seus propis ulls, malgrat que això requereixi desplaçament i més temps. Tot i així, un 2,2% dels enquestats afirma que alguna vegada ha comprat carn de porc o derivats a través e la xarxa (Figura 103).

9.- Com compra els embotits?

- Al tall, al mostrador - Envasats - Sencers - A vegades d’una manera i altres de l’altra

10.- Ha comprat mai carn de porc o derivats a través de la xarxa ?

- Sí - No



Figura 103.- Resultats de la pregunta: “Ha comprat mai carn de porc o derivats a través de la xarxa?” (n= 313).

Compra a la xarxa de carn de porc o derivats

No97,8%

Sí2,2%

L’olor sexual és un defecte sensorial que es dóna sobretot en la carn de porcs mascles enters i que és deguda principalment a dues substàncies, l’androsterona (feromona sexual sintetitzada als testicles, associada a l’olor a orina i suat) i l’escatol (producte de la degradació anaeròbia de l’aminoàcid triptòfan pels bacteris de l’intestí i associat a l’olor fecal) (Font, 2000). L’androsterona és una substància que no tothom pot olorar, ja que aquesta habilitat està determinada genèticament. Dels 314 enquestats, el 42% va afirmar no haver notat mai aquesta olor, un 38% va declarar que no coneixia què era l’olor sexual de la carn de porc i gairebé un 20% afirmava sí haver-la percebut alguna vegada (Figura 104). A aquests últims, que sí que havien notat l’olor sexual de carn de porc, se’ls va preguntar si això condicionava l’elecció de carn de porc de mascle i de femella (Pregunta 11.1). Segons els resultats, en més de la meitat (66%), el fet de notar l’olor sexual de la carn condiciona el tipus de carn que compren, un 27% compra carn de mascle i femella indistintament i el 56,5% restant, no va contestar la pregunta.

Figura 104.- Resultats de la pregunta: “Ha percebut mail l’olor sexual (característica de mascle) de la carn de porc?” (n= 314). Entre els enquestats que van respondre que sí: “ És un factor que determina l’elecció del tipus de carn de porc (mascle/femella)?” (n= 62).

Percepció de l'olor sexual de la carn de porc

No ho conec; 38,2%

No; 42,0%

Sí; 19,7%

11.- Ha percebut mai l’olor sexual (característica de m ascle) de la carn de porc?

- Sí - No - No ho conec

11.1.- És un factor que determina l’elecció del tipus de carn de porc (mascle/femella)?

- Sí - No

Condiciona l'elecció del tipus de carn de porc?

Sí; 66,1%

No contestat; 6,5%

No; 27,4%



7.4.- Coneixement del sector porcí

La classificació de la carn de porc en carn blanca o carn vermella és un

punt que no està massa clar, si ho comparem amb la vedella (carn vermella) o el pollastre (carn blanca), però sol considerar-se carn vermella. La carn blanca presenta una coloració menys vermellosa que la carn vermella, degut a una menor quantitat de mioglobina. D’altra banda, la carn vermella presenta un major contingut en ferro i una major aportació de greix, que la fa més calòrica, gustosa i sucosa. Si ens fixem en l’animal del qual procedeix la carn, diríem que en termes generals, la carn blanca procedeix d’aus i la carn vermella de mamífers, tot i que la d’estruç és considerada carn vermella i el conill carn blanca. A vegades també es considera carn blanca, la carn de les cries de mamífers com la de vedella, corder o de porc de llet. I en el cas particular del porc, hi ha qui classifica en carn blanca o vermella en funció de la part de la canal. Així doncs, el filet es considera carn vermella i el llom carn blanca. Després de tota aquesta varietat de criteris, sembla lògic que hi hagi varietat de criteri per part del consumidor. Segons els resultats obtinguts de l’enquesta realitzada, aproximadament la meitat dels enquestats (49%) considera que la carn de porc és blanca, un 30% opina que és carn vermella i el 21% no es decanta per cap de les dues opcions (Figura 105). De la mateixa manera, en l’àmbit espanyol, la majoria de consumidors classifiquen la carn de porc com a blanca, tot i que amb un percentatge superior (70%), mentre que la consideren carn vermella un 23%, deixant el 7% per qui no opina (MAGRAMA, 2010).

Figura 105.- Resultats de la pregunta: “Com classificaria la carn de porc?” (n= 314).

Classificació de la carn de porc

No sé/ No contesta21,0%

Vermella29,9%

Blanca49,0%

12.- Com classificaria la carn de porc?

- Carn blanca - Carn vermella - No sé / No contesta



En la pregunta oberta de quines peces del porc blanc coneixien els enquestats, la peça més anomenada, així com més consumida (Figura 95), és el llom. Gairebé un 84% dels enquestats va escriure el llom, com a peça coneguda del porc (Figura 106). El bloc que inclou les orelles, mans, morro, cua, careta, papada i potes també pren un pes rellevant, sent mencionada alguna de les anteriors parts, pel 75% dels enquestats. En tercer lloc es situa la costella, la qual és coneguda pel 70,5% dels enquestats. Altes peces del porc amb un cert pes de coneixença per part del consumidor són: cansalada viada/ bacó/ cansalada (com a bloc) (41,6%), la llonza (39,5%), el filet i el pernil (34,7% ambdós) o el cap de llom (27,4%). En l’àmbit espanyol, igual que en l’enquesta realitzada, la peça més anomenada va ser el llom (75,6%), seguit de la llonza (56,8%), les costelles (53,3%) i el filet (52,8%) (MAGRAMA, 2010).

Figura 106.- Resultats de la pregunta: “Quines peces del porc blanc coneix?” (n= 190).

83,7

74,7

70,5

41,6

39,5

34,7

34,7

27,4

16,3

8,9

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

Percentatge (%)

Llom

Orelles/Mans/Morro/Cua/Careta/Papada/Potes

Costella

Cansalada viada / Bacó /Cansalada

Llonza

Filet

Pernil

Cap de llom

Espatlla

Fetge

Peces del porc blanc conegudes

Espanya és clau en la producció porcina mundial, ja que és el quart país del món en producció de carn de porc, després de la Xina, Estats Units i Alemanya. L’any 2011, Espanya va produir 3.479 milers de tones de carn de porc (dades provisionals), el qual representa el 15,6% de la producció de la Unió Europea-27. Espanya és el segon productor de carn de porc, després d’Alemanya, país que l’any 2011 va produir el 25% de la producció de la UE-27. Tot i així, més de la meitat dels enquestats (54%) diu que no ho sap (Figura 107). Entre les persones que opten per posicionar-se (46%), aproximadament la meitat coneixen correctament la segona posició que ocupa Espanya dins de la UE-27 en producció de carn de porc. D’altra banda, un 17% dels enquestats creu que Espanya és el major productor i un 7% creu que ocupa la tercera posició en el rànquing de la Unió Europea. Valors similars es van obtenir

13.- Quines peces del porc blanc coneix?

14.- Quin lloc ocupa Espanya en la producció de carn de porc en l’àmbit de la Unió Europea?

- 1r - 2n - 3r - No ho sé



a l’enquesta d’àmbit espanyol del MAGRAMA (2010), en la qual també un alt percentatge (59,7%) manifestava desconèixer la posició d’Espanya dins de la UE, un 17,1% dels enquestats coneixia el correcte posicionament (segon), un 14,7% creia que era el país capdavanter i el 8,5% restant el situava en tercera posició.

Figura 107.- Resultats de la pregunta: “Quin lloc ocupa Espanya en la producció de carn de porc en l’àmbit de la Unió Europea?” (n= 318).

Posició d'Espanya a la UE

3r; 7%

1r; 17%

2n; 22%

No ho sé ; 54%

Si ens centrem en el pes que té Catalunya en la producció porcina

espanyola, trobem que aquesta és la principal comunitat, tant en cens porcí, com en producció de carn de porc. L’any 2011, Catalunya va sacrificar el 40% de les tones de carn de porc d’Espanya, seguida de Castella i Lleó, amb el 15% del pes del sacrifici de porcí. Tot i la importància del sector porcí a Catalunya, molts consumidors ho desconeixen (51%) (Figura 108). Entre els enquestats que s’han posicionat (157 persones), la majoria (71%) coneix que Catalunya és la comunitat capdavantera dins l’Estat Espanyol, mentre que un 25% dels enquestats que s’ha posicionat opinen que es situa en segon lloc i el 4% restant, creu que és la tercera comunitat en producció de carn de porc.

Figura 108.- Resultats de la pregunta: “Quin lloc ocupa Catalunya en la producció de carn de porc en l’àmbit espanyol?” (n= 318).

Posició de Catalunya a Espanya

No ho sé ; 51%

1r; 35%

2n; 12%3r; 2%

15.- Quin lloc ocupa Catalunya en la producció de carn de porc en l’àmbit espanyol?

- 1r - 2n - 3r - No ho sé



7.5.- Opinió sobre el sector porcí

La nota mitjana que els enquestats catalans donen a la imatge del

sector porcí és d’un 6,7, amb un mínim de 0, un màxim de 10 i una desviació estàndard d’1,57. La puntuació moda és el 7, sent la puntuació de la imatge del sector porcí per gairebé el 31% dels enquestats (Figura 109). Així doncs, la majoria dels enquestats (95%) aprova el sector porcí i solament un 5% li dóna una puntuació inferior a 5.

Figura 109.- Distribució de la puntuació dels resultats de la pregunta: “Puntuï la imatge del sector porcí, sent 0 (molt dolenta) i 10 (molt bona)” (n= 309).

0,6 0,3 1,0 0,6 2,3

17,8 15,5

30,7

24,6

2,9 3,6

0

5

10

15

20

25

30

35

Per

cent

atge

(%)

De 0 a<1

D'1 a <2 De 2 a<3

De 3 a<4

De 4 a<5

De 5 a<6

De 6 a<7

De 7 a<8

De 8 a<9

De 9 a<10

10

Valoració (0-10)

Puntuació imatge sector porcí

Mitjana = 6,7

Quant als comentaris realitzats al respecte, les temàtiques més tractades són d’una banda el benestar, amb aspectes com la superfície per animal o el confinament en gàbies de les truges i d’altra banda, la informació que es té del sector a través dels mitjans de comunicació (Figura 110). Els enquestats opinen que els mitjans de comunicació no donen una imatge realista de la producció porcina, la majoria d’ells creient que empitjoren les condicions reals, però també hi ha qui diu que solament es mostra la part bona. Altres temàtiques abordades són el medi ambient, amb la generació de purins i les olors de les explotacions porcines; la necessitat de més ajudes pel sector i la dignificació del treball; el consum de la carn de porcs i derivats i com de saludables són aquests productes; les instal·lacions i la tecnificació de les explotacions porcines o l’alimentació animal.

Figura 110.- Temàtiques dels comentaris al respecte de la imatge del sector porcí en percentatge (n =40).

Comentaris respecte la imatge del sector porcí

15,0

20,0

15,0

7,5

2,5

12,5

20,0

32,5

32,5

0

5

10

15

20

25

30

35Ajudes i dignificació del treball

Consum, saludable

Informació (mitjans decomunicació)

Medi ambient (purins, olor,…)

Benestar Instal·lacions i tecnificació de les

explotacions

Importància del sector porcí

Traçabilitat

Alimentació animal

16.- Puntuï la imatge del sector porcí, sent 0 (molt do lenta) i 10 (molt bona): Comentaris:



La puntuació mitjana dels enquestats catalans de la carn de porc com a saludable és de 6,3, amb una puntuació mínima de 0, màxima de 10 i una desviació estàndard d’1,72. Aquest valor mitjà és molt similar al que va ser obtingut en l’àmbit espanyol (6,4) (MAGRAMA, 2010), en el qual s’apreciava que els majors de 65 anys consideraven la carn de porc més saludable que la resta d’estrats d’edat, donant-li 4 dècimes més, i per tant, una nota mitjana de 6,8. Tot i així, la valoració obtinguda de l’enquesta del MAGRAMA (2009) també en l’àmbit espanyol, obtenia una puntuació inferior, amb una mitjana de 5,6. A la Figura 111 es pot observar com el 84% dels enquestats dóna a la carn de porc una valoració entre 5 i 8, com a carn saludable. Un 4,4% dels enquestats considera aquesta carn excel·lent en termes de saludable, donant-li una puntuació de 9 o 10 i l’11,8% restant, no l’aprova.

Figura 111.- Distribució de la puntuació dels resultats de la pregunta: “Com veu la carn de porc de saludable, sent 0 (no saludable) i 10 (molt saludable)?” (n= 314).

Segons el consumidor, tant la seguretat alimentària, com l’alimentació animal, el benestar animal i el respecte mediambiental són aspectes importants, que cal tenir en compte en la producció porcina. Així ho demostren els resultats de la pregunta 18, en la qual es feia valorar la importància d’aquests quatre aspectes. La puntuació mitjana dels quatre presenta una valoració notable, tot i que amb petites diferències (Taula 44). La seguretat alimentària, és la que obté una major puntuació (8,9) i és l’aspecte en el qual el percentatge de puntuació 10 (molt important) és més elevat (Figura 112). L’alimentació animal pren la segona posició, amb una nota mitjana de 8,5, seguit del respecte mediambiental, amb un 8. El benestar animal, el qual era la temàtica més mencionada en els comentaris d’opinió sobre la imatge del sector (Figura 110), té una valoració mitjana de 7,5. De totes maneres, tant amb les notes mitjanes com amb la distribució de la puntuació de la Figura 112 podem dir que els quatre aspectes són rellevants pels consumidors.

17.- Com veu la carn de porc de saludable? (0= no s aludable) (10=molt saludable)

0,6 0,0

2,5

4,1 4,5

18,2

22,0 22,3 21,3

1,9 2,5

0

5

10

15

20

25

Per

cent

atge

(%)

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valoració

Puntuació de com de saludable és la carn de porc

Mitjana = 6,3

18.- Valori la importància de cada un dels següents asp ectes en la producció por cina, sent 0 (gens important) i 10 (molt important):

- Seguretat alimentària - Alimentació animal - Benestar animal - Respecte mediambiental



Taula 44.- Resultats de la pregunta: “Valori la importància de cada un dels següents aspectes en la producció porcina, sent 0 (gens important) i 10 (mo lt important)”.

n (enquestes) Mitjana Mínima Màxima Desviació estàndard ModaSeguretat alimentària 313 8,9 1 10 1,46 10Alimentació animal 312 8,5 2 10 1,42 10Benestar animal 312 7,8 0 10 1,94 10Respecte mediambiental 312 8,0 0 10 1,96 10

VALORACIÓ (0-10)

Figura 112.- Distribució de la puntuació dels resultats de la pregunta: “Valori la importància de cada un dels següents aspectes en la producció porcina, sent 0 (gens important) i 10 (molt important)”.

0

10

20

30

40

50

60

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Puntuació

Per

cen

tatg

e (%

)

Seguretat alimentària Alimentació animal Benestar animal Respecte mediambiental

En l’enquesta del MAGRAMA (2010), es va fer una pregunta de la mateixa temàtica, però diferent. En aquest cas, es preguntava quins eren els aspectes que més li preocupaven al consumidor de la producció de carn de porc. Els resultats van mostrar que l’alimentació animal era l’aspecte més preocupant, sent anomenat pel 47,6% dels enquestats, seguit de la forma de cria dels animals, amb el 30,8%. En aquest cas, el benestar va ser nombrat pel 10,8% i van ser un 3,5% dels enquestats els que van donar importància al respecte pel medi ambient.

Quan al consumidor se li pregunta si està disposat a pagar un 5%

addicional per una certificació que garanteixi certs trets de la carn de porc i dels seus derivats, una gran majoria afirma que sí. Així doncs, el pagament addicional per un aliment segur o per assegurar-se que l’alimentació que reben els porcs amb què és produïda la carn és saludable és afirmat per més del 70% dels enquestats (Figura 113). D’altra banda, gairebé un 60% dels enquestats està disposat a pagar un 5% més, per la garantia d’uns estàndards en benestar superiors o per l’especificació en la carn de porc pel respecte pel medi ambient.

19.- Està disposat a pagar un 5% més per la compra de c arn de porc i derivats, en els quals es certifiqui que són:

- Segurs - De porcs que han rebut una alimentació saludable - De porcs criats en millors condicions de benestar - De porcs criats respectant el medi ambient



Figura 113.- Resultats de la pregunta: “Està disposat a pagar un 5% més per la compra de carn de porc i derivats, en els quals es certifiqui que són: segurs, de porcs que han rebut una alimentació saludable, de porcs criats en millors condicions de benestar i de porcs criats respectant el medi ambient” (n=304,311,309 i 310, respectivament)

Disposat a pagar un 5% més?

Sí; 223 Sí; 229

Sí; 181 Sí; 182

No; 81 No; 82No; 128 No; 128

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Segurs Alimentaciósaludable

Benestar Respecte mediambient

En els tres subapartats següents veurem l’opinió que té el consumidor al

respecte de la seguretat alimentària, l’alimentació animal i el benestar animal en el sector porcí, i si aquesta pot justificar el fet que una gran proporció dels enquestats estigui disposada a pagar un plus suplementari per a garantir aquests trets.

7.5.1.- Seguretat alimentària

Malgrat que en la Figura 113 vèiem com més d’un 70% dels enquestats afirmava estar disposat a pagar un 5% addicional per una certificació que garantís una carn segura, quan al consumidor se li pregunta si li dóna seguretat la carn que ja hi ha al mercat, gairebé el 91% afirma que sí, mentre que solament un 9% dels 316 enquestats creu que no és segura.

En la compra de carn de porc, aproximadament tres quartes parts dels

enquestats no busquen certificacions de qualitat, ja sigui perquè no les coneixen (23%) o directament perquè els hi és indiferent (54%) (Figura 114). De fet, aquests valors són força similars als obtinguts en l’àmbit espanyol, en què el 79,3% afirmava no buscar cap certificació especial en la compra de carn de porc, mentre que el 20,7% restant la busca a l’hora d’anar a comprar (MAGRAMA, 2010). D’altra banda, destacar l’elevada desconeixença que hi ha per part del consumidor dels segells o marques de qualitat de la carn (denominacions d’origen o Indicació Geogràfica Protegida), ja que segons els resultats de MAGRAMA (2009) un 67% dels enquestats admetia que no sabia què eren. La desconeixença de les marques de qualitat en vianda freda, embotits i/o pernil salat es redueix respecte la carn, tot i que encara es situa en el 52,2% dels enquestats (MAGRAMA, 2009).

20.- Li dóna seguretat la carn de porc que es troba al mercat?

- Sí - No

21.- Quan compra carn de porc, busca alguna certificació de qualitat especial?

- Sí - No - No les conec



Figura 114.- Resultats de la pregunta: “Quan compra carn de porc, busca alguna certificació de qualitat especial?” (n= 312).

Certificacions de qualitat de carn de porc

No les conec ; 23%

Sí; 23%

No; 54%

7.5.2.- Alimentació animal

Quan al consumidor se li pregunta si creu que l’alimentació que reben

els porcs és saludable, un 42% opina que sí, que reben una bona alimentació; un 25% és de l’opinió de que no i el 33% restant prefereix no posicionar-se (Figura 115).

Figura 115.- Resultats de la pregunta: “Creu que l’alimentació que reben els porcs és saludable?” (n= 317).

Alimentació dels porcs és saludable?

No ho sé; 33%

Sí; 42%

No; 25%

D’altra banda però, un elevat percentatge dels enquestats (74%) afirma que no sap amb què es fabrica el pinso per a porcs, mentre que el 26% restant creu que sí. Entre els enquestats que van respondre que sí i a la vegada van contestar a quins, una gran majoria (75%) menciona el grup dels cereals, ja sigui de forma general, o algun o més d’un d’ells, com per exemple, el panís, el blat, la civada, l’ordi o el sorgo (Figura 116). Més de la meitat dels enquestats fa referència al grup de les lleguminoses/ farines/ oleaginoses/ farratges, ja sigui amb algun dels

22.- Creu que l’alimentació que reben els porcs és salu dable?

- Sí - No - No ho sé

23.- Coneix els principals productes usats per a la fab ricació del pinso dels porcs?

- No - Sí => Quins?



noms genèrics o amb alguna matèria prima en particular, sent especialment predominant la soja. El segueix el grup dels subproductes, mencionat per gairebé el 30% dels enquestats, grup on s’ha inclòs matèries com la melassa, el glicerol, les farines de carn i peix o els lactis, a part del concepte global de subproductes. Amb un pes considerablement inferior es troba el grup de les vitamines/ minerals/ correctors/ additius/ aminoàcids (16,4%) i els olis/ greixos (9,6%).

Figura 116.- Grups de matèries primeres mencionats pels enquestats en preguntar quins productes s’usen per a la fabricació del pinso dels porcs, en percentatge (n= 73).

Grups de matèries primeres esmentats

16,49,6

28,8

2,7

9,6

52,1

75,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Cereals

Lleguminoses/ Farines/Oleaginoses /Farratges

Vitamines/ Minerals /Correctors/ Additius /

Aminoàcids

Olis/greixosSubproductes

Tubercles

Altres

7.5.3.- Benestar animal

Quant a la temàtica de benestar animal, per un costat tenim que

aproximadament la meitat dels consumidors catalans enquestats consideren adequades les condicions de benestar actuals en la cria de porcs i prop del 5% creu que són molt bones (Figura 117). Per l’altra costat, gairebé un 20% diu que les condicions són dolentes o inclús molt dolentes. Sempre queda però, qui no vol manifestar-se, ja sigui per desconeixença o prevenció (26%).

Figura 117.- Resultats de la pregunta: “Com creu que són les condicions de benestar actuals en la cria de porcs?” (n= 317).

Com són les condicions de benestar en porcí?

4,7

49,5

16,7

3,2

25,9

0

10

20

30

40

50

60

Molt bones Adequades Dolentes Molt dolentes No ho sé

Valoració

Per

cent

atge

(%

)

24.- Com creu que són les condicions de benestar actual s en la cria de por cs?

- Molt bones - Adequades - Dolentes - Molt dolentes - No ho sé



Si ens fixem en diferents factors que poden condicionar les condicions

de benestar dels animals, els trets als quals els consumidors donen una major importància són el confort ambiental i la disponibilitat d’una major superfície disponible lliure per animal. Així doncs, ambdós criteris prenent una puntuació mitjana de 8,3 sobre 10, amb una moda de 10 (Taula 45). De totes maneres, els altres dos criteris analitzats, la disposició de truges en grups i la presència de materials manipulables, prenen una puntuació notable, amb una mitjana de 7,9 i 7,4, respectivament i una moda de 8 ambdós. Sigui com sigui, la distribució de les puntuacions que els consumidors han donat als quatre criteris segueix un patró molt similar (Figura 118), amb un predomini de les puntuacions en l’interval 7-10.

Taula 45.- Resultats de la pregunta: “Valori de 0 (gens import ant) a 10 (molt important) cada factor, segons la importància que cregui que té per fomenta r el benestar dels porcs”.

n (enquestes) Mitjana Mínima Màxima Desviació estàndard ModaConfort ambiental 310 8,3 1 10 1,59 10Truges en grups 306 7,9 1 10 1,82 8Superfície lliure disponible 310 8,3 2 10 1,56 10Materials manipulables 307 7,4 1 10 1,92 8

VALORACIÓ (0-10)

Figura 118.- Distribució de la puntuació dels resultats de la pregunta: “Valori de 0 (gens important) a 10 (molt important) cada factor, segons la importància que cregui que té per fomentar el benestar dels porcs”.

0

5

10

15

20

25

30

35

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Puntuació

Per

cen

tatg

e (%

)

Confort ambiental Truges en grups Superfície lliure disponible Materials manipulables

7.6.- Conclusions

Les compres a través de la xarxa són cada dia més freqüents, encara que hi ha productes que es resisteixen. N’és un exemple la compra de carn de porcs i derivats, que segons els resultats de l’enquesta realitzada, solament el 2,2% ha comprat alguna vegada aquest productes a través de la xarxa. Malgrat la importància que té el sector porcí, tant a Catalunya, com a Espanya, hi ha un elevat desconeixement per part de la societat de que Catalunya és la primera productora en carn de porc en l’àmbit espanyol i

25.- Valori de 0 (gens important) a 10 (molt important) cada factor, segons la importància que cregui que té per fomentar el benes tar dels porcs:

- Confort ambiental: nivell d’il·luminació i soroll, temperatura, concentració de gasos, humitat relativa, velocitat de l’aire, etc. adequats.

- Allotjament de les truges gestants en grups, enlloc de gàbies - Major superfície lliure disponible per animal - La presència de materials manipulables: palla, serradures, etc. perquè els animals

puguin dur a terme l’activitat exploratòria



que Espanya ocupa el segon lloc en l’àmbit europeu, després d’Alemanya i que a la vegada Espanya és el quart productor mundial d’aquest tipus de carn. El consumidor, el qual dóna una puntuació del sector porcí de 6,7, és crític amb aspectes com el benestar animal, el medi ambient o la imatge que els mitjans de comunicació donen d’aquest sector. A la vegada que opina però, també desconeix molts punts de la producció porcina.

7.7.- Fonts

• Font, M . (2000). Utilització de mascles enters per a la producció de carn de porc: avaluació sensorial i estudis de consumidors. Universitat Politècnica de Catalunya. IRTA-Centre de Tecnologia de la carn.

• GGP_UdL, (2012). Grup Gestió Porcina (Departament de

Producció Animal, UdL). Enquesta realitzada pel grup.

• MAGRAMA (2009). Estudio de mercado. Observatorio del Consumo y la Distribución Alimentaria. Presentación Monográfico Carne y Embutidos. Juny 2009. http://www.eurocarne.com/informes/pdf/monogr_carne_embutido_09.pdf

• MAGRAMA (2010). Estudio de mercado. Observatorio del

Consumo y la Distribución Alimentaria. Monográfico Carne de Porcino. Maig 2010. http://www.marm.es/es/alimentacion/temas/consumo-y-comercializacion-y-distribucion-alimentaria/Informe_Obs_Carne_de_Porcino_2010_tcm7-8065.pdf



8.- Comerç exterior de carn de porc

Resum Espanya ha exportat durant l’any 2011 un total de 995.319 t de carn de porc, el qual representa el 77% de les exportacions espanyoles de carn de diferents tipus de bestiar. El volum d’exportació de carn de porc porta incrementant-se des de fa més de vint anys: l’any 1990 les exportacions es situaven en poc més de 5,5 milers de tones, mentre que l’any 2011 s’ha sobrepassat els 995 milers de tones, el qual suposa un increment del 14,5% respecte l’any 2010. Malgrat que el principal destí de les exportacions de carn de porc són països europeus, les exportacions a tercers països s’han incrementat considerablement en l’últim any: les exportacions a Corea del Sud s’han duplicat del 2010 al 2011, mentre que a la Xina l’increment ha estat del 173% en aquest període. Tant el destí de les exportacions com l’origen de les importacions dels productes porcins d’Espanya són bàsicament països de la UE, tot i que els països tercers representen el destí del 22,8% del volum exportat de productes porcins. França és el principal destí i origen del comerç exterior de productes porcins per part d’Espanya, amb el 24% i el 35%, respectivament. A Catalunya, l’any 2011 les exportacions de carn de porc han sumat 697.286 tones, un 70,1% del total d’exportacions espanyoles, amb un 15,8% més respecte el 2010, i un 18,5% respecte l’any 2009. D’altra banda, les importacions de carn de porc durant aquest any, han augmentat un 17,8% respecte l’any anterior, situant-se en 31.520 tones, el qual representa el 35,8% del total d’importacions espanyoles. El grau d’autoproveïment de carn de porcí a Espanya i Catalunya ha estat durant el 2011 del 142,5% i 190,60%, respectivament.

8.1.- Comerç exterior espanyol

L’any 2011, el sector ramader espanyol ha exportat 1.292.188 tones de carn fresca/ refrigerada/ congelada de diferents tipus de bestiar a països intracomunitaris i extracomunitaris, dels quals 995.319 tones (77%) són de carn de porc. En segon lloc, però amb una quantitat molt menor, es troba la carn d’aus, de la qual s’ha exportat 142.771 tones (11%), seguit de la de boví amb 121.437 tones (9%). Per últim, trobem la carn d’oví i cabrú amb 28.629 tones (2%). Respecte l’any 2010, les exportacions dels diferents tipus de carn han augmentat poc o molt per les diferents espècies, però l’ordre qualitatiu es manté igual entre ambdós anys: porcí, aus, boví i oví/cabrú. En canvi, l’any 2009, les exportacions de carn de boví eren majors que les de carn d’aus.



Figura 119.- Exportacions espanyoles de carn de diferents tipus de bestiar els anys 2009, 2010 i 2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Abril 2012.

882.291 869.020 995.319

87.955 126.510 142.771

105.229 116.170 121.437

28.62927.47518.321

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2009 2010 2011Anys

Ton

es d

e ca

rnPorcí Aus Boví Oví i Cabrú

A la Figura 120 es mostra l’evolució històrica de les exportacions espanyoles des de l’any 1990 fins aquest any. Tal i com es pot observar, les exportacions de carn de porc són les que presenten una evolució creixent més marcada. Respecte l’any 2010, les exportacions de carn de porc han augmentat en 126.298 tones. D’altra banda, l’increment de les exportacions de carn d’aus, i d’oví i caprí en els últims vint anys ha estat més moderat.

Figura 120.- Històric de l’evolució de les exportacions espanyoles de carn de diferents tipus de bestiar (1990-2011). Font: MAGRAMA i DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012. 0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

1.100.000

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011 Anys

Ton

es

Carn de porc Carn bovina Carn ovina i caprina Carn d'aus

Si s’analitza l’evolució de les exportacions de carn de porc a Espanya durant els últims deu anys (2001-2011) (Taula 46), aquestes han augmentat un 173,3%. Posteriorment, hi ha les exportacions de carn d’aus, amb un creixement del 112,8% en el mateix període. Amb menor importància hi ha les de l’oví i caprí amb un 32,6% i les del boví amb solament un augment del 10,8%, pel mateix període. Respecte l’any 2010, les exportacions han augmentat en tots els tipus de carn, sent més importants en carn de porc (12,7%) i en la carn d’aus (11,4%).

Taula 46.- Evolució de les exportacions de diferents tipus de carn en el període 2001-2011 . Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

Tipus de carn 2001 2010 2011% variació 2001/2011

% variació 2010/2011

Oví i Caprí 21.585 27.475 28.629 32,6 4,0Boví 109.597 116.170 121.437 10,8 4,3Aus 67.097 126.510 142.771 112,8 11,4

Porcí 364.140 869.020 995.319 173,3 12,7

Evolució de les exportacions espanyoles de carn (to nes)



El ritme de creixement de les exportacions espanyoles de carn de porc han estat tradicionalment molt superior al de les importacions, degut al posicionament d’Espanya en el sector productiu mundial de porc (ocupa la quarta posició en el món de producció de carn de porc i el segon d’Europa). A la Figura 121 es presenta el flux comercial de les exportacions espanyoles del sector de la carn porcina a la UE i països tercers en el període comprès entre el 1986 i el 2011. Les exportacions de productes del sector de la carn porcina a la UE representen l’any 2011 un 77,2% (1.057.771 t), mentre les exportacions a tercers països tant sols representa el 22,8% (311.754 t). Aquesta proporció del destí de les exportacions ja ve establerta des de fa uns anys, tal i com s’observa a la Figura 121, tot i que respecte el 2010, un 5% de les exportacions que anaven a la UE ha passat a tercers països.

Figura 121.- Sèrie històrica de les exportacions espanyoles del sector de la carn porcina a la UE i països tercers en tones en el període 1986-2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Abril 2012.

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1986

1992

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Ton

es

Exportacions UE Exportacions P. Tercers Exportacions totals

Quant a les importacions de productes porcins (Figura 122), aquestes

provenen en un 99,5% de països de la UE, al igual que ja succeïa en anys anteriors. Així doncs, les importacions de països tercers presenten un pes insignificant.

Figura 122.- Sèrie històrica de les importacions espanyoles del sector de la carn porcina a la UE i països tercers en tones en el període 1986-2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Abril 2012.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

1986

1992

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Anys

Ton

es

Importacion UE Importacions P. Tercers Importacions totals

A la Figura 123, s’observa la destinació dels productes porcins entre

països tercers i a la UE l’any 2011. Quant als animals per vida o per sacrifici tots van destinats a països de la UE. Alhora, la carn de porc, els preparats, la carn i despulles i, la mantega també van destinats majoritàriament a la UE, amb un 85%, 80%, 78% i 78%, respectivament. En canvi, les despulles de porc tant sols en un 38% es destinen a països de la UE, mentre el 62% va a tercers països. La cansalada viada s’exporta per igual tant a països de la UE com a tercers països.



Figura 123.- Proporció de les exportacions espanyoles de productes del sector de la carn porcina a la UE i països tercers segons el tipus de producte l’any 2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Abril 2012.

750.269

56.18245.315

56.588 25.546 13.344

109.029 1.498

140.728

99.73045.445

13.897 7.936 4.015

0 0

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Carn deporc

Despullesde porc

Cansaladaviada de

porc

Preparatsde porc

Carn idespulles

Mantegade porc

Sacrificide porcs

Garrins

UE P. Tercers

Dels diferents productes del sector porcí que Espanya ha exportat durant l’any 2011, la carn de porc ha estat la més venuda, representant el 66% de les exportacions de productes porcins amb 890.997 tones, tant en fresc, refrigerat, com en congelat; seguit de les despulles de porcí (11%), i dels animals pel sacrifici (8%) i la mantega i greix de porc (8%). Altres partides de menys importància són els embotits i similars, les preparacions i conserves i la carn i les despulles (salats-secs-fumats) (Figura 124). L’any 2011, el total de productes exportats ha estat de 1.369.525 tones.

Figura 124.- Exportacions espanyoles de productes del sector de la carn porcina segons el tipus de producte l’any 2011, en tones. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

Despulles de porc; 155.912 ; 11%

Mantega i greix de porc; 108.118 ; 8%

Embotits i similars; 43.978 ; 3%Garrins ; 1.501 ; 0%

Carn i despulles salades, seques o fumades; 33.483 ;

2%

Preparacions i conserves; 26.508 ;

2%

Carn congelada de porc; 347.478 ; 25%

Animals pel sacrifici ; 109.029 ; 8%

Carn fresca o refrigerada de porc;

543.519 ; 41%

Si analitzem els destins de les exportacions espanyoles de productes de la carn de porcí durant l’any 2011 (Figura 125), observem en els tres primers llocs, països de la UE: França, Portugal i Itàlia, sumant entre els tres més del 50% de les exportacions espanyoles de productes porcins. Posteriorment trobem Rússia, el principal comprador de productes porcins de fora de la UE, representant un 7% de les exportacions totals, seguit d’altres països com Alemanya, Xina i Hong Kong. Cal destacar que el grup d’altres països és força important (20% de les exportacions), fet que indica una elevada variabilitat en els destins de les exportacions espanyoles.



Figura 125.- Destins de les exportacions espanyoles de productes del sector de la carn porcina l’any 2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

Rússia7%

Itàlia11%

Portugal16%

França24%

Alemanya6%

Xina4%

Dinamarca3%

Holanda3%

Regne Unit3%

Altres20%

Hong-Kong3%

Quant a les importacions de productes porcins d’altres països a Espanya, trobem segons s’observa a la Figura 126, que el producte porcí mes importat és també la carn de porc fresca, refrigerada o congelada amb un 46% (84.352 t), seguit de la mantega i greix de porc amb un 21% (38.749 t). Posteriorment, trobem altres productes importats però amb menys importància com les preparacions i conserves, embotits i similars, animals pel sacrifici, despulles de porc i garrins.

Figura 126.- Importacions espanyoles de productes del sector de la carn porcina segons el tipus de producte l’any 2011, en tones. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

Carn congelada de porc; 35.000 ;

19%

Embotits i similars; 18.624 ;

10%

Animals pel sacrifici ; 12.808

; 7%

Carn i despulles salades, seques

o fumades; 2.527 ; 1%

Garrins ; 2.793 ; 2%

Despulles de porc; 3.456 ; 2%

Mantega i greix de porc; 38.749 ;

21%

Preparacions i conserves;

20.506 ; 11%

Carn fresca o refrigerada de porc; 49.352 ;

27%

Segons s’observa a la Figura 127, l’origen de les importacions que realitza Espanya de productes porcins és bàsicament la Unió Europea. França (35%), Holanda (18%), Portugal (13%) i Alemanya (13%) constitueixen gairebé el 80% de l’origen de les importacions de productes porcins.



Figura 127.- Orígens de les importacions espanyoles de productes del sector de la carn porcina l’any 2011.. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

Alemanya13%

França35%

Holanda18%

Itàlia9%

Bèlgica3%

Dinamarca2%

Regne Unit2% Altres

2%

Hongria3%

Portugal13%

A la Figura 128 es presenta el flux comercial de les exportacions i importacions espanyoles de carn de porc en el període comprès entre el 1995 i el 2011, classificada segons la codificació que utilitza l’aranzel integrat comunitari (codi TARIC) 0203 “ Carn de porcí fresca, refrigerada, o congelada”. Així doncs, l’any 2011, les exportacions de carn de porc han estat de 995.319 tones, un 14,5% més que l’any anterior. Quant a les importacions, aquestes han sumat 88.030 tones, un 10,9% més que el mateix període de l’any anterior.

Figura 128.- Sèrie històrica de les importacions i exportacions espanyoles de carn de porc en el període 1995-2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Impo

rtac

ions

(to

nes)

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

Exp

orta

cion

s (t

ones

)Importacions Exportacions

A la Taula 47, es detalla el rànquing d’exportacions espanyoles de carn de porc per països en tones i milers d’euros de l’any 2011. Pel que fa el rànquing d’exportacions en milers d’euros, la majoria de països de la UE es situen en posicions capdavanteres i, alguns països extracomunitaris en posicions intermèdies com Rússia, Japó, Xina i Hong Kong. El país on s’exporta més car és Japó, i els més barats Xina i Hong Kong, mentre la resta països europeus es troben en valors entremitjos. Així doncs, els quatre principals destins de les exportacions de carn de porc d’Espanya, tant en volum, com en valor econòmic, són països de la UE: França, Itàlia, Portugal i Alemanya. El principal destí de les exportacions espanyoles de carn de porc, és el país veí, França, amb exportacions per un valor de 636.664 milers d’euros i 280.562 tones de carn de porc. Respecte l’any 2010, el preu de les exportacions ha estat major al país veí, ja que el valor econòmic ha augmentat un 6% per un volum similar d’exportacions. Itàlia es situa en segon lloc al rànquing, tant en volum com en valor econòmic, en canvi l’any 2010 es trobava en segon lloc en tones i en tercer, en milers d’euros.



En cinquena posició es troba Rússia, el primer país extracomunitari del rànquing amb 53.746 tones i 118.640 milers d’euros. Les exportacions a Rússia han augmentat al voltant d’un 70% tant en volum com en valor econòmic, respecte el 2010, encara que continua en cinquè lloc al rànquing.

Taula 47.- Rànquing d’exportacions espanyoles de carn de porc per països en tones i milers d’euros de l’any 2011 . Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

Milers euros TonesFrança 636.664 280.562Itàlia 215.457 117.910

Portugal 208.677 99.280Alemanya 146.002 60.005

Rússia 118.640 53.746Japó 78.818 25.357

Dinamarca 70.026 33.343Regne Unit 66.642 28.641

Polònia 63.456 22.710Xina 61.103 44.551

Holanda 46.033 26.451Corea del Sud 45.149 23.711

Bulgària 41.398 21.148Romania 34.952 21.983

Hong Kong 34.543 26.890Bèlgica 31.106 11.577

R. Txeca 27.470 16.804Grècia 25.096 11.936

Eslovàquia 18.983 8.423Hongria 16.685 8.807

MercatsExportacions

Rànquing exportacions espanyoles de carn de porc l'any 2011

A la Taula 48, es detalla el rànquing d’importacions espanyoles de carn de porc per països en tones i milers d’euros de l’any 2011. Quant al rànquing d’importacions en milers d’euros, la majoria de països són de la UE. El país d’on importem més car és Polònia, i els més barats Bèlgica, Itàlia, Regne Unit i França.

Taula 48.- Rànquing d’importacions espanyoles de carn de porc per països en tones i milers d’euros de l’any 2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

Milers euros TonesHolanda 48.218 23.380França 45.038 33.380

Alemanya 23.358 9.396Portugal 12.556 6.890Hongria 10.312 4.526Bèlgica 4.009 3.387

Itàlia 3.898 3.142Dinamarca 3.541 1.307Regne Unit 1.929 1.194

Polònia 1.582 534

MercatsImportacions

Rànquing importacions espanyoles de carn de porc l'any 2011



De la mateixa manera que l’any 2010, el país capdavanter en l’origen de

les importacions de carn de porc d’Espanya, en tones, és França, amb un total de 33.380 tones, però en canvi en valor econòmic ocupa la segona posició amb 45.038 milers d’euros, després d’Holanda, amb un total de 48.218 milers d’euros i 23.380 tones. Respecte el 2010, Holanda ha augmentat les importacions de carn de porc a Espanya al voltant del 50%, tant en tones com en valor econòmic. França, en canvi, les importacions han augmentat en un 26% en valor econòmic i un 7,5% en tones. Posteriorment, trobem altres països de la UE com Alemanya, Portugal i Hongria, respectivament en valor econòmic. L’any 2011, el principal destí intracomunitari de la carn de porc espanyola és el país veí, França, amb un 35% de les exportacions, seguit d’Itàlia i Portugal amb un 14% i 13%, respectivament, i Alemanya amb un 8% (Figura 129). Com es pot observar, aquests quatre mercats europeus absorbeixen el 70% de les exportacions espanyoles intracomunitàries de carn de porc. Aquest ritme de creixement de les vendes a l’exterior d’Espanya ha estat degut a l’augment de la producció i conseqüent excedent d’autoproveïment, fets que han incrementat la dependència del sector porcí espanyol del comerç exterior. Tot i això, s’ha de tenir en compte que el mercat nacional continua basant-se en la comercialització d’un producte fresc.

Figura 129.- Exportacions espanyoles de carn de porc de la partida 0203 als països més importants de la UE-27 el 2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

Regne Unit4%

França35%

Itàlia14%Portugal

13%

Alemanya8%

Dinamarca4%

Holanda3%

Polònia3%

Romania3%

Bulgària3%

Altres UE10%

Durant el 2011, les importacions de carn de porc de països de la UE-27 han estat de 87.276 tones, de les quals un 37% procedeixen de França, un 27% d’Holanda, un 11% d’Alemanya i un 8% de Portugal, sent aquests els quatre grans mercats europeus de les nostres compres (Figura 130). Els fluxos comercials de carn de porc dels principals països amb els que Espanya manté relació comercial (Portugal, França, Alemanya, Itàlia) són balanços comercials bilaterals. De totes maneres, cal destacar Holanda, ja que destaca com a origen de les importacions espanyoles de carn de porc, però no pren rellevància en les exportacions espanyoles d’aquesta partida.



Figura 130.- Importacions espanyoles de carn de porc de la partida 0203 dels països més importants de la UE- 27 el 2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

Bèlgica4%

Altres UE4%

Itàlia4%

Hongria5%

Portugal8%

Alemanya11%

Holanda27%

França37%

A la Taula 49 es mostra el volum de tones de carn de porc exportat a

països tercers durant els anys 2009, 2010 i 2011. En destins tradicionals, cal destacar Rússia, Japó i Corea del Sud, on les exportacions del 2011 han augmentat considerablement respecte el 2010, amb un 67%, un 51% i un 100%, respectivament. A Hong Kong, l’any 2011 l’augment ha estat del 12% respecte l’any 2010, mentre l’any 2010 disminuïren un 4% respecte el 2009. En canvi, en els nous mercats com és el cas de la Xina, l’augment de les exportacions de carn de porc d’Espanya a aquest destí ha estat notable en els últims dos anys. Altres mercats en creixement d’exportació de carn de porc són Filipines, Sud-Àfrica, Macedònia, Sèrbia i Singapur, on l’augment ha estat considerable tot i el poc volum d’exportacions.

Taula 49.- Evolució de les exportacions espanyoles de carn de porc a països tercers en tones en els darrers tres últims anys (2009-2011) . Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

Mercats Països 2009 2010 2011% variació 2009/2010

% variació 2010/2011

Rússia 23.603 32.276 53.746 37 67Hong Kong 24.969 24.000 26.890 -4 12Japó 7.228 16.840 25.357 133 51Corea del Sud 11.137 11.876 23.711 7 100Xina 7.860 16.309 44.551 107 173Filipines 979 3.412 5.065 249 48Sud-Àfrica 2.128 2.823 3.817 33 35Macedònia 1.325 2.200 2.956 66 34Sèrbia 643 1.022 1.652 59 62Singapur 0 407 1.384 100 240

Evolució de les exportacions espanyoles de carn de porc països tercers (tones)

Destins tradicionals

Mercats amb creixement

8.2.- Comerç exterior a Catalunya

Les dades de comerç exterior de Catalunya que es presenten en aquest apartat, tant les importacions com les exportacions, solament contemplen els moviments que fa Catalunya a fora d’Espanya, i no té en compte l’intercanvi dins del territori nacional espanyol. A la Taula 50 s’avalua el balanç comercial espanyol i català, i el percentatge que aquest últim ha representat en la globalitat de l’espanyol, durant els últims quinze anys. Com es pot veure, tant a la Taula 50 com en la Figura 131, entre els anys 1995 i 2011 les exportacions catalanes de carn de porc fresca, refrigerada o congelada han experimentat un creixement exponencial, sent evident com aquest



sector és un motor empresarial català en continu creixement. Globalment, el sector té un saldo positiu creixent des del 1995, d’acord majoritàriament als intercanvis del comerç intracomunitari.

Taula 50.- Exportació i importació de carn de porc fresca, ref rigerada o congelada per Espanya i Catalunya en el període 1995-2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

Exportació (t)

Importació (t)

Saldo (t)

Exportació (t)

Importació (t)

Saldo (t)

% Exportat respecte Espanya

% Importat respecte Espanya

1995 108.864 42.446 66.418 69.268 6.577 62.691 63,6 15,52000 329.895 82.203 247.692 183.025 7.709 175.317 55,5 9,42005 598.009 58.969 539.039 374.388 9.977 364.411 62,6 16,92006 598.657 79.938 518.719 393.889 18.550 375.339 65,8 23,22007 654.795 92.720 562.075 421.130 25.686 395.444 64,3 27,72008 839.274 76.064 763.209 547.355 21.932 525.424 65,2 28,82009 882.291 67.797 814.493 588.374 20.799 567.575 66,7 30,72010 869.020 79.402 789.618 602.141 26.749 575.392 69,3 33,72011 995.319 88.030 907.289 697.286 31.520 665.766 70,1 35,8

Exportació i importació de carn de porc fresca, ref rigerada o congelada per Espanya i Catalunya

ESPANYA CATALUNYA

Anys

Catalunya ocupa un paper molt important en les exportacions de carn de porcí realitzades per Espanya arreu del món, ja que durant el 2011, les exportacions catalanes han representat el 70,1% del total d’exportacions espanyoles, amb 697.286 tones de carn de porc. L’any 2011, Catalunya ha exportat un 15,8% més respecte el 2010, i un 18,5% respecte l’any 2009. D’altra banda, les importacions de carn de porc durant aquest any, han augmentat un 17,8% respecte l’any anterior, situant-se en 31.520 tones, representant el 35,8% del total d’importacions de carn de porc espanyoles. A la Figura 131 es presenta l’evolució de les exportacions i importacions de carn de porc en tones durant el període 1995-2011 realitzades per Catalunya. Tal i com es pot observar a la Figura 128, el creixement de les exportacions ha augmentat any rere any a un ritme considerable. Pel que fa a les variacions de les importacions, des de l’any 2007 que es situaven en 25.686 tones, aquestes havien disminuït consideradament els anys 2008 i 2009, situant-se el 2009 en 20.799 tones. En canvi, l’any 2011 les importacions han augmentat consideradament, superant les de l’any 2007, i situant-se en 31.520 tones. Durant l’any 2011 Catalunya ha exportat un total de 697.286 tones de carn de porc per valor de 1.497.736 milers d’euros, i ha importat un total de 31.520 tones de carn de porc per valor de 48.565 milers d’euros. El saldo és per tant positiu, de 665.766 tones.



Figura 131.- Evolució en tones de les exportacions i importacions de carn de porc fresca, refrigerada o congelada realitzades per Catalunya en el període 1995-2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

50.000

150.000

250.000

350.000

450.000

550.000

650.000

750.000

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Exp

orta

cion

s (

tone

s)

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

Exportacions Importacions

A la Figura 132 es mostren les exportacions i importacions de la partida de carn de porc fresca, refrigerada i congelada durant els diferents mesos de l’any 2011. En ella es pot observar com Catalunya és clarament exportadora de carn de porc, sent els mesos de més exportació de l’any 2011, els mesos de setembre, octubre i novembre, tal i com ja es donava l’any 2010.

Figura 132.- Importacions i exportacions de carn de porc fresca, refrigerada o congelada de Catalunya a tot el món durant el 2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

-5.000

5.000

15.000

25.000

35.000

45.000

55.000

65.000

Gener

Febre

r

Mar

çAbr

ilM

aig Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Ton

es


Les exportacions i importacions de la partida de carn fresca, refrigerada o congelada és una de les partides més importants pel que fa al comerç exterior català. Tot i així, també existeixen altres partides importants com són, el greix de porc inclòs el llard i els embotits i productes similars (Taula 51). Tal i com es pot observar a la Taula 51, la partida que més s’exporta és la de carn de porc fresca, refrigerada i congelada, representant el 96,3% de les exportacions de productes porcins. Mentre que la partida que més s’importa l’any 2011 és també la carn de porc (48,8%), a diferència d’anys anteriors on el greix de porc inclòs el llard era la partida de productes porcins que més s’importava a Catalunya. Així doncs, l’any 2011, aquesta partida es situa en segon lloc amb un 39,3% de les importacions de productes porcins a Catalunya.

Taula 51.- Exportació i importació de productes porcins a Cata lunya durant l’any 2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

Tones % Tones %Carn de porc fresca, refrigerada o congelada 697.286 96,3 31.520 48,8Greix de porc inclòs el llard 4.592 0,6 25.371 39,3Embotit i productes similars 21.981 3,0 7.644 11,8Total 723.859 100 64.535 100

Exportació i importació de productes porcins a Cata lunya l'any 2011

PartidesExportació Importació



Figura 133.- Evolució de les exportacions i importacions de greix de porc inclòs el llard per Catalunya en el període 1995-2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012. Figura 134.- Evolució de les exportacions i importacions d’embotits i productes similars per Catalunya en el període 1995-2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

A la Figura 133 es mostra l’evolució de les exportacions i importacions realitzades per Catalunya de la partida de greix de porc inclòs el llard en el període 1995-2011. Es pot observar com les exportacions d’aquest producte no segueixen cap tendència, tenint daltabaixos, i sent mínimes en els anys 1996 i 2007. Durant l’any 2011, tant les importacions com les exportacions de greix de porc inclòs el llard han disminuït considerablement respecte el 2010, amb un 45% i 24%, respectivament.

0

1.500

3.000

4.500

6.000

7.500

9.000

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Exp

orta

cion

s (to

nes)

5.000

15.000

25.000

35.000

45.000

55.000

Impo

rtaci

ons

(to

nes)


A la Figura 134 es mostra l’evolució de les exportacions i importacions de la partida d’embotits i productes similars en el període 1995-2011. Tal i com es pot veure a la figura, a partir de l’any 2002 les exportacions catalanes d’aquest producte han augmentat any rere any, mostrant el valor màxim l’any 2011, amb 21.980 tones exportades, un 10,8% més d’embotits que l’any 2010. En canvi, les importacions han estat pràcticament estables respecte els dos últims anys, situant-se l’any 2011 en 7.644 tones.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Exp

orta

cion

s (

tone

s)

01.0002.0003.0004.0005.0006.0007.0008.0009.00010.000

Impo

rtaci

ons

(to

nes)


Dins de la partida de carn de porc fresca, refrigerada o congelada trobem diferents subpartides. A la Taula 52 es mostren les exportacions en volum i valor econòmic de cada una de les diferents subpartides, en la qual s’observa com els productes amb més comercialització són els pernils i espatlles refrigerades amb os (127.199 t) i els trossos de carn desossats refrigerats (160.655 t) i congelats (112.195 t). En canvi, els productes menys comercialitzats són les canals i mitges canals ja siguin refrigerades o congelades.



Taula 52.- Exportació de les subpartides de carn de porc fresc a, refrigerada o congelada de Catalunya durant l’any 2011 . Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

Partides Milers euros Tones

Canals o mitges canals, porcí, fresc/refrig 8.464 5.045Pernil, espatlles, amb os de porcí, fresc /refrig. 275.779 127.199Parts davateres refrigerades 17.602 9.577Costella refrigerada 78.192 29.504Panxeta refrigerada 74.967 36.447Trossos de carn de porc sense os refrigerada 394.576 160.655Trossos de carn de porc amb os refrigerada 10.679 11.328Canals o mitges canals, porcí, congelat 6.435 3.501Pernil, espatlles, sense desossar cong porcí. 66.970 40.097Parts davateres congelades 32.231 17.307Costella congelada 45.085 18.155Panxeta congelada 87.328 38.555Trossos de carn de porc sense os congelada 241.420 112.195Trossos de carn de porc amb os congelada 158.006 87.720

Exportació de les subpartides de carn de porc fresc a, refrigerada o congelada l’any 2011

Del volum total de carn de porc fresca, refrigerada o congelada exportat per Catalunya durant el 2011, destaquen Girona i Barcelona, com les províncies catalanes més exportadores, amb un 50% i un 46%, respectivament (Figura 135). Aquest fet sembla raonable si es té en compte que la majoria d’escorxadors catalans es concentren en aquestes dues províncies i per tant, és on hi ha més sacrifici de bestiar porcí.

Figura 135.- Comerç exterior de carn de porc fresca, refrigerada o congelada per províncies catalanes durant el 2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000


Tone

s

Exportació Importació

Les exportacions i importacions d’animals vius de l’espècie porcina realitzades per Catalunya durant el període 1995-2011 han patit forts daltabaixos, sense seguir cap tendència . A la Taula 53 es mostra l’evolució dels animals vius exportats i importats durant en el període 1995-2011. L’any 2011, les exportacions d’animals vius per Catalunya han estat de 6.196 tones, un 25% més que l’any 2010. En canvi, les importacions han estat de 3.552 tones, un 50% menys que l’any 2010. Cal destacar que el volum d’exportacions i importacions d’animals vius està sent molt inferior que fa cinc anys.



Taula 53.- Evolució de les exportacions i importacions d’anima ls vius de la espècie porcina per Catalunya. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Març 2012.

Anys Exportació (t) Importació (t)1995 17.143 36.5242000 34.616 28.7482005 30.089 22.2752010 4.969 6.7082011 6.196 3.552

Evolució de les exportacions i importacions d’animals vius de la espècie porcina per Catalunya

Figura 136.- Destins de les exportacions d’animals vius de Catalunya l’any 2011, en tones. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Marzo 2012.

El principal destí de les exportacions d’animals vius que realitza Catalunya és Itàlia amb el 85% de les exportacions (5.335 t). Amb un menor pes, es troben dos països europeus: Portugal, com a segon destí de les exportacions d’animals vius de l’espècie porcina de Catalunya i amb un 10% de les tones i França, amb el 4%. Les exportacions són en un 94%, d’animals de pes superior a 50 kg.

Portugal; 597; 10%

França; 222; 4% Altres; 42; 1%

Itàlia; 5.336; 85%

Figura 137.- Orígens de les importacions d’animals vius a Catalunya l’any 2011, en tones. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). Marzo 2012.

D’altra banda, l’origen de les importacions d’animals vius per part de Catalunya està més diversificat que les exportacions, tot i que el 78% prové de tres països: Holanda (39%), Portugal (26%) i Alemanya (13%). Altres països d’on procedeixen els animals vius importats per Catalunya són França, Dinamarca, Itàlia i Regne Unit. Les importacions d’animals vius són en un 54% d’animals de pes menor de 50 kg, mentre en un 39% són animals de pes superior a 50 kg.

Alemanya; 456; 13% Portugal; 922;

26%

Itàlia; 131; 4%

França; 311; 9%

Dinamarca; 208; 6%

Regne Unit; 61; 2%

Altres; 28; 1%

Holanda; 1.435; 39%



8.3.- Grau d’autoproveïment El grau d’autoproveïment s’ha calculat de la mateixa forma que el de

l’informe del MAGRAMA: “El sector de la carne de cerdo en cifras. Principales indicadores económicos en 2010”, però amb certs matisos, que s’especificaran posteriorment. El grau d’autoproveïment es calcula dividint la Producció Indígena Bruta entre la Utilització Interior Total i multiplicant-ho per 100. La Producció Indígena Bruta és el volum (tones) d’animals sacrificats de l’espècie porcina a nivell nacional. D’altra banda, el denominador, la Utilització Interior Total es calcula sumant a la Producció Neta (PN), les importacions i restant-hi les exportacions de carn de porc fresca, refrigerada o congelada. La PN es calcula a partir de la Producció Indígena Bruta més les importacions d’animals vius menys les exportacions d’animals vius. A diferència de l’informe del MAGRAMA, en aquest cas només es té en compte la carn de porcí (TARIC 0203) i no tots els productes carnis porcins, i en el comerç exterior d’animals vius, aquí es té en compte tots els animals mentre que el MAGRAMA només té en compte garrins i animals per sacrifici. Cal dir que les dades de Catalunya són de baixa precisió perquè només té en compte els moviments d'animals a fora d'Espanya i no amb altres regions espanyoles, pel que no es dóna una visió global del grau d’autoproveïment català. El grau d’autoproveïment de carn de porcí a Espanya i Catalunya ha estat durant el 2011 del 142,5% i 190,60%, respectivament (Taula 54). Si comparem respecte l’any anterior, aquest paràmetre ha augmentat lleugerament a Espanya però considerablement a Catalunya. L’any 2011, a Catalunya el 50% de la producció de carn de porc s’ha destinat al comerç exterior fora del territori espanyol, mentre a Espanya s’ha exportat el 28% de carn de porc.

Taula 54.- Comparativa de produccions, comerç exterior i grau d’autoproveïment de carn de porc entre Espanya i Catalunya l’any 2009, 2010 i 2011. Font: DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio), MAGRAMA, DAAM. Març 2012

2009 2010 2011 * 2009 2010 2011 *Producció de carn (tones) 3.290.566 3.368.921 3.479.474 1.338.058 1.372.853 1.406.404Exportació de carn (tones) 882.291 869.020 995.319 588.374 602.141 697.286Importació de carn (tones) 67.797 79.402 88.030 20.799 26.749 31.520

% Exportat 26,81 25,80 28,61 43,97 43,86 49,58Grau d'autoproveïment (%) 140,4 137,8 142,5 174,1 171,8 190,6

* Dades provisionals

Espanya Catalunya

Grau d'autoproveïment de carn de porc entre Catalun ya i Espanya els anys 2009, 2010 i 2011

8.4.- Conclusions El producte porcí més comercialitzat cap a l’exterior des d’Espanya és la

carn de porc, ja sigui fresca, refrigerada o congelada (66%) i els destins majoritaris de les exportacions són països de la UE. Tot i així, altres destins de productes porcins espanyols són Rússia, Hong Kong i Xina. Quant a les importacions, la carn fresca, refrigerada o congelada és també el producte més importat (46%), seguit de la mantega i greix de porc (21%) i els productes importats provenen gairebé el 100% de països de la UE. El país veí, França és el principal destí de les exportacions i origen de les importacions de productes porcins



espanyols. A Catalunya, l’any 2011 les exportacions de carn de porc han sumat 697.286 tones, un 70,1% del total d’exportacions espanyoles, amb un 15,8% més respecte el 2010. Les importacions de carn de porc durant aquest any, han augmentat un 17,8% respecte l’any anterior, situant-se en 31.520 tones, representant el 35,8% del total d’importacions espanyoles. Així, el saldo és per tant positiu, de 665.766 tones. La partida que més exporta Catalunya és la de carn de porc fresca, refrigerada i congelada, mentre que la més importada l’any 2011 és també la carn de porc (48,8%), a diferència d’anys anteriors on el greix de porc inclòs el llard era la partida de productes porcins que més importava Catalunya. Així doncs, l’any 2011, aquesta partida es situa en segon lloc amb un 39,3% de les importacions de productes porcins a Catalunya. L’any 2011, les exportacions d’animals vius per Catalunya han estat de 6.196 tones, un 25% més que l’any 2010, amb destí en un 85% a Itàlia. En canvi, les importacions han estat de 3.552 tones, un 50% menys que l’any 2010, provinents en un 39% d’Holanda. El grau d’autoproveïment de carn de porcí a Espanya i Catalunya ha estat durant el 2011 del 142,5% i 190,60%, respectivament. Si comparem respecte l’any anterior, aquest paràmetre ha augmentat lleugerament a Espanya però considerablement Catalunya. L’any 2011, a Catalunya el 50% de la producció de carn de porc s’ha destinat al comerç exterior fora del territori espanyol, mentre a Espanya s’ha exportat el 28% de carn de porc.

8.5.- Nota metodològica

Les dades d’aquest informe de comerç exterior del sector porcí s’estructuren en dos grups: - CARN DE PORCÍ, en el qual s’analitza la carn de porcí fresca, refrigerada o congelada (codi TARIC: 0203). A diferència de l’informe del MAGRAMA, en aquest cas es té en compte tots els productes que inclou el codi TARIC 0203, segons el registre de dades DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio). - PRODUCTES PORCINS, que inclouen diversos productes a base de porc (animals, carn fresca, refrigerada i congelada, despulles, mantega, cansalada, embotits, preparats, entre altres), segons l’informe del MAGRAMA: “El sector de la carne de cerdo en cifras. Principales indicadores económicos en 2011”. Concretament, inclou, segons codi TARIC: - Animals

- Garrins < 50kg (0103.91.10) - Animals per a sacrifici (0103.92.19)

- Carn de porc fresca o refrigerada (0203.11.10, 0203.12.11, 0203.12.19, 0203.19.11, 0203.19.13, 0203.19.15, 0203.19.55, 0203.19.59 ) - Carn de porc congelada (0203.21.10, 0203.22.11, 0203.22.19, 0203.29.11, 0203.29.13, 0203.29.15, 0203.29.55, 0203.29.59). - Despulles de porc (0206.30.00, 0206.41.00, 0206.49.00).



- Cansalada i greix sense fondre (0209.00.11, 0209.00.19, 0209.00.30). - Carn i despulles salades, en salmorra, secs o fumats (0210.11.11, 0210.11.19, 0210.11.31, 0210.11.39, 0210.12.11, 0210.12.19, 0210.19.10, 0210.19.20, 0210.19.30, 0210.19.40, 0210.19.50, 0210.19.51, 0210.19.59, 0210.19.60, 0210.19.70, 0210.19.81, 0210.19.89, 0210.99.41, 0210.99.49). - Mantega i greix fos (1501.00.11, 1501.00.19) - Embotits i similars (1601.00.10, 1601.00.91, 1601.00.99) - Preparats i conserves (1602.10.00, 1602.20.90, 1602.41.10, 1602.42.10, 1602.49.11, 1602.49.13, 1602.49.15, 1602.49.19, 1602.49.30, 1602.49.50, 1602.90.10, 1602.90.51).

8.6.- Fonts


• DataComex (Ministerio de Industria, Turismo y Comercio).

• EUROSTAT, European Comission. • MAGRAMA , Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio

Ambiente.

• El sector de la carne de cerdo en cifras. Principales indicadores económicos en 2011. Abril 2012. Subdirección General de Productos Ganaderos. MAGRAMA



9.- Preus

Resum Preus en origen La mitjana de les cotitzacions del garrí de 20 kg de Mercolleida durant l’any 2011 ha estat de 29,59 €/unitat, valor mitjà respecte el quinquenni precedent. La cotització màxima (42 €/unitat) va tenir lloc en el mes de febrer, mentre que la cotització mínima (19 €/unitat) es va donar durant el mes de juny. Durant l’any 2011, el preu del porc viu no ha seguit l’evolució típica estacional i s’ha mantingut a un preu elevat, respecte anys precedents. La mitjana de les cotitzacions del preu del porc de Lleida de Mercolleida d’aquest any (1,223 €/kg viu) ha estat a la mitjana anual dels nou anys precedents. A Espanya, la mitjana dels preus de la canal porcina classe E durant l’any 2011 (159,8 €/100 kg) ha superat en un 4,3% la mitjana de la Unió Europea (153,3 €/100kg) i en un 2,6% a la mitjana d’Alemanya (155,8 €/100kg). Respecte l’any 2010, els preus han tendit de forma generalitzada a l’alça, tant a la mitjana de la UE, com en l’àmbit de cada país de forma individualitzada. A Espanya, el preu de la canal E s’ha incrementat un 9,7% entre aquests dos anys. La cotització de la truja de rebuig de Mercolleida durant el 2011 ha estat de 0,437 €/kg viu, valor un 9,65% superior a la mitjana de l’any 2010 (0,398 €/kg viu); molt similar a la del 2009 (0,438 €/kg viu) i un 8% inferior a la mitjana de l’any 2008 (0,475 €/kg viu). Preus en destí L’any 2011, els preus de la majoria de productes dels porc destinats a fabricants i majoristes, han estat lleugerament més alts que l’any 2010, segons les dades del Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona. La cotització màxima de la majoria de productes va tenir lloc en el mes de maig, mentre que la cotització mínima es va donar durant el mes de gener. D’altra banda, pel que fa referència a la venda al detall, els preus de l’any 2011 han disminuït lleugerament en la majoria de productes, respecte el 2010, segons enquestes realitzades pel Grup de Gestió Porcina. Així, el marge entre els dos preus de venda, majorista i minorista, incloent costos i benefici comercial, pot oscil·lar entre un 30 i 55%.



9.1.- Preus en origen

9.1.1.- Preu del garrí

A la Figura 138 es presenta l’evolució del preu del garrí de 20 kg de Mercolleida en els últims dos anys, així com també de la mitjana del període 2006-2010. Tal i com es pot apreciar a les diferents sèries, a principi d’any, el preu del garrí sol incrementar-se, per assolir preus màxims durant el període febrer-abril, coincidint amb l’època de menor oferta de garrins de 20 kg, degut als problemes de fertilitat de les truges en l’època estiuenca. Passat aquest punt àlgic, el preu acostuma a disminuir, per mantenir-se baix durant els mesos estiuencs i tornar-se a incrementar durant els últims mesos de l’any.

Figura 138.- Evolució del preu del garrí de 20 kg Mercolleida durant l’any 2011, 2010 i la mitjana del període 2006-2010 (Font: DAAM).

Evolució del preu del garrí de Mercolleida

15

20

25

30

35

40

45

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51

Setmana de l'any

Pre

u (€

/uni

tat)

2011 2010 Mitjana 2006-2010

La mitjana de la cotització del garrí de 20 kg de Mercolleida durant l’any 2011 ha estat de 29,59 €/garrí, valor intermedi que ha estat inferior a la mitjana dels dos anys precedents i del 2006 (Figura 139), però superior al 2007 i 2008. Així doncs, la mitjana de les cotitzacions del 2011 ha estat un 23,49%, un 10,61% i un 10,82% inferior a la mitjana dels anys 2006, 2009 i 2010, en els quals el garrí es va pagar a un preu mitjà de 38,68 €/garrí, 33,10 €/garrí i 33,18 €/garrí, respectivament. D’altra banda, durant aquest any 2011 el garrí s’ha pagat un 17,28% i un 27,8% per sobre dels anys 2007 i 2008, en els quals el garrí va tenir una cotització mitjana a Mercolleida de 25,23 €/garrí i 23,15 €/garrí, respectivament. A la majoria de mesos de l’any 2011, la cotització del garrí s’ha situat en una posició intermèdia, respecte els cinc anys precedents. Tot i així, en els tres últims mesos de l’any, el preu del garrí s’ha incrementat de forma notable, situant-se per sobre de les cotitzacions de l’any precedent a la mateixa època, així com també per sobre de la mitjana dels cinc anys precedents (Figura 138). Al llarg de l’any 2011, la cotització mínima es va donar durant el mes de juny (setmanes 22 i 23) amb un valor de 19 €/unitat; mentre que va ser durant el mes de febrer, quan la cotització va ser màxima, assolint els 42 €/unitat.



Figura 139.- Evolució de la mitjana anual del preu del garrí de 20 kg Mercolleida durant el període 2006-2011 (Font: DAAM).

29,59

33,1833,10

23,1525,23

38,68

0

5

10

15

20

25

30

35

40

2006 2007 2008 2009 2010 2011

AnyP

reu

(€/u

nita

t)

9.1.2.- Preu del porc

Les cotitzacions del porc de Lleida a Mercolleida durant l’any 2011 han estat atípiques, tant pel que respecta l’evolució interanual, com per les cotitzacions elevades, respecte anys precedents, tal i com es pot apreciar a les Figures 140 i 141. Així doncs, a la Figura 140 observem com els elevats preus assolits al març del 2011 s’han mantingut pràcticament estables al llarg de tot l’any, amb un descens molt discret cap a finals d’any. A la resta d’anys, podem apreciar el comportament típic de la cotització del porc (preus elevats durant els mesos estiuencs, per disminuir bruscament cap al setembre i arribar als mínims), fet que no succeeix durant el 2011. D’altra banda, el manteniment del preu al llarg de l’any ha fet que la mitjana de les cotitzacions del 2011 (1,223 €/kg viu), es situés per sobre de la mitjana dels nou anys precedents (Figura 141). Per tant, el porc viu s’ha pagat durant el 2011 a un preu no contemplat durant l’última dècada. Respecte l’any 2003, durant el qual la cotització mitjana de l’any va ser la més baixa dels últims deu anys (0,951 €/kg viu), el preu del porc s’ha incrementat un 28,6%, durant l’any 2011.

Figura 140.- Evolució del preu setmanal del porc de Lleida de Mercolleida durant l’any 2011, 2010 i la mitjana del període 2006-2010 (Font: DAAM).

Evolució del preu del porc de Lleida de Mercolleida

0,90

0,95

1,00

1,05

1,10

1,15

1,20

1,25

1,30

1,35

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51

Setmana de l'any

Pre

u (€

/kg

viu)

2011 2010 Mitjana 2006-2010

Tal i com s’ha comentat prèviament, l’evolució interanual de la cotització del porc viu no ha estat l’estacionalitat típica, mantenint una cotització relativament estable des del mes de març (Figura 140). Al llarg de l’any 2011, la cotització màxima s’ha donat durant les setmanes 18 i 19 (maig), amb una cotització d’1,295 €/kg viu; d’altra banda, la cotització mínima ha tingut lloc la primera setmana de l’any, abans de que el preu s’enfilés, amb un valor d’1,03 €/kg viu.



Figura 141.- Evolució de la mitjana anual del preu del porc de Lleida de Mercolleida durant el període 2002-2011 (Font: DAAM).

1,223

1,1101,095

1,145

1,011

0,951

1,026

1,062

1,146

1,040

0,90

0,95

1,00

1,05

1,10

1,15

1,20

1,25

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Any

Pre

u (€

/kg

viu

)

9.1.3.- Preu de la canal A la Figura 142 es presenta l’evolució del preu de la canal porcina

classe E a diferents països de la UE al llarg de l’any 2011. Durant aquest any, el preu de la canal porcina ha presentat, en general, un comportament anòmal a la Unió Europea, amb preus elevats i sense l’estacionalitat característica (alts preus durant els mesos estiuencs, seguit d’un descens sobtat). Durant aquest any, la mitjana de les cotitzacions a Espanya ha estat de 159,8 €/100kg, valor un 4,3% superior a la mitjana de la Unió Europea (153,3 €/100kg) i un 2,6% superior a la mitjana d’Alemanya (155,8 €/100kg) (Taula 55). Dins dels països analitzats, Dinamarca és el que presenta una mitjana de les cotitzacions de la canal porcina més baixa (139,1 €/100kg) durant l’any 2011, mentre que a l’altre extrem, es situa Portugal, amb la mitjana més alta, amb una valor de 161,4 €/100kg.

Figura 142.- Evolució del preu de la canal porcina classe E al llarg de l’any 2011 en diferents països de la UE (Font: DAAM).

Preu de la canal de porcí classe E en diferents paï sos de la UE

110

120

130

140

150

160

170

180

01/1

103

/11

05/1

107

/11

09/1

111

/11

13/1

115

/11

17/1

119

/11

21/1

123

/11

25/1

127

/11

29/1

131

/11

33/1

135

/11

37/1

139

/11

41/1

143

/11

45/1

147

/11

49/1

151

/11

Setmana/any

Pre

u ca

nal (

€/10

0 kg

)

Dinamarca Alemanya Espanya França Holanda Portugal Mitjana UE

Les cotitzacions de la canal porcina classe E a Espanya durant l’any 2011 s’han mantingut durant la major part de l’any per sobre de la resta de països europeus, i amb valors molt pròxims als de Portugal. De totes maneres, durant els dos últims mesos de l’any, els preus d’Espanya i Portugal han deixat de ser els capdavanters, sent superats per Alemanya i la mitjana de la UE, trencant-se la jerarquia que hi havia hagut durant la major part de l’any (Figura 142). A la Taula 55 es presenta la mitjana del preu de la canal porcina classe E a diferents països europeus pels anys 2009, 2010 i 2011, podent observar com el preu ha seguit una tendència generalitzada a l’alça als diferents països europeus, tant respecte l’any passat, com



respecte l’any 2009. A la mitjana de la UE el preu de la canal porcina s’ha incrementat més d’un 9% entre 2010 i 2011, tendència que ha estat seguida per cada país de forma individualitzada, amb increments des d’un 5,27%, en el cas de Portugal, fins gairebé un 13% a França. A Espanya, amb un valor de 159,8 €/100kg durant el 2011, el preu de la canal porcina de classe E ha augmentat un 9,66%, respecte l’any anterior. D’altra banda, si comparem les mitjanes dels anys 2009 i 2010, observem la mateixa tendència a l’alça, tant a nivell individual de país, com a la mitjana de la UE.

Taula 55.- Variació del preu de la canal porcina de classe E a diferents països de la UE (€/100kg) durant l’any 2011, respecte els dos anys anteriors (Font: DAAM).

2009 2010 2011Dinamarca 122,8 126,5 139,1 13,20% ▲ 9,92% ▲

Alemanya 146,0 144,5 155,8 6,76% ▲ 7,85% ▲

Espanya 145,2 145,8 159,8 10,11% ▲ 9,66% ▲

França 131,0 130,0 146,7 12,01% ▲ 12,86% ▲

Holanda 130,3 128,9 140,8 8,08% ▲ 9,24% ▲

Portugal 151,8 153,3 161,4 6,32% ▲ 5,27% ▲

Mitjana UE 142,2 140,3 153,3 7,83% ▲ 9,25% ▲

Variació 2009-2011 Variació 2010-2011Preu de la canal porcina classe E (€/100 kg)

Tal i com succeïa amb el preu del porc viu (Figura 141), el preu de la canal porcina classe E a Espanya s’ha pagat durant l’any 2011 a un preu superior als anys precedents (Figura 143). Aquesta evolució en els últims set anys, amb els preus majors durant l’any 2011 ha estat seguida per altres països com Dinamarca, França o Holanda. D’altra banda, a Alemanya i Holanda va ser durant l’any 2008 quan la canal porcina va pagar-se més cara. A la mitjana de la UE, la cotització d’ambdós anys és molt similar, amb 153,43 €/100 kg durant el 2008 i 153,32 €/100kg durant l’any 2011.

Figura 143.- Evolució del preu de la canal porcina classe E en el període 2005-2011 en diferents països de la UE (Font: DAAM).

110

120

130

140

150

160

170

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Any

Pre

u ca

nal (

€/10

0 kg

)

Dinamarca Alemanya Espanya França Holanda Portugal Mitjana UE

9.1.4.- Comparativa entre preu en viu i preu de la canal

A la Figura 144 es presenta l’evolució del preu del porc viu de Mercolleida, de la canal U de Catalunya i de la canal teòrica (assumint un 76% de rendiment) al llarg de l’any 2011. El preu del porc viu i de la canal U de Catalunya segueixen una evolució molt semblant al llarg de l’any, però la diferència entre aquests dos paràmetres no és exactament sempre la mateixa. Al llarg de l’any 2011, la màxima diferència ha estat de 0,41 €/kg (setmana 20), mentre que la mínima diferència es va donar les setmanes 2 i 3, amb un valor de 0,32 €/kg.



Figura 144.- Evolució del preu del porc de Lleida (Mercolleida), la canal U de Catalunya i la canal teòrica (76% de rendiment) al llarg de l’any 2011.

Comparativa del preu del porc i la canal de llotja i teòrica

0,9

1,0

1,1

1,2

1,3

1,4

1,5

1,6

1,7

1,8

01/1

103

/11

05/1

107

/11

09/1

111

/11

13/1

115

/11

17/1

119

/11

21/1

123

/11

25/1

127

/11

29/1

131

/11

33/1

135

/11

37/1

139

/11

41/1

143

/11

45/1

147

/11

49/1

151

/11

Setmana/any

Pre

u (€

/kg)

Porc de Lleida (Mercolleida)(€/kg viu) Canal U Catalunya (€/kg canal) Canal teòrica (76% rend.)(€/kg canal)

A la Figura 145 es representa la diferència entre el preu de la canal U de Catalunya i la canal teòrica (76% de rendiment de la canal) al llarg de les setmanes de l’any 2011. Durant aquest període, la màxima diferència positiva (1,4 cèntims d’€/kg) s’ha donat l’última setmana de l’any, la setmana 52; mentre que la màxima diferència negativa (-3,1 cèntims d’€/kg) es va donar durant les setmanes 5 i 6.

Figura 145.- Evolució de la diferència entre el preu de la canal classe U de Catalunya i la canal teòrica calculada com un 76% del preu del porc de Lleida al llarg de l’any 2011.

Evolució (preu canal classe U Catalunya - canal teò rica amb 76% rendiment) (€/kg)

-0,04

-0,03

-0,02

-0,01

0,00

0,01

0,02

01/1

103

/11

05/1

107

/11

09/1

111

/11

13/1

115

/11

17/1

119

/11

21/1

123

/11

25/1

127

/11

29/1

131

/11

33/1

135

/11

37/1

139

/11

41/1

143

/11

45/1

147

/11

49/1

151

/11

Setmana/any

Pre

u ca

nal U

- p

reu

cana

l teò

rica

(€/k

g)

Evolució (preu canal classe U Catalunya - canal teòrica amb 76% rendiment) (€/kg)

9.1.5.- Preu de la truja de rebuig

A la Figura 146 es presenta l’evolució del preu de la truja de Mercolleida des de principis de l’any 2008 fins a finals de l’any 2011. Durant aquests quatre anys, la cotització de la truja de rebuig ha oscil·lat entre els 0,29 i els 0,62 €/kg viu, valors que es van donar el mateix any, el 2008. Durant l’any 2011, la mitjana de la cotització de la truja ha estat de 0,437 €/kg viu, valor un 9,65% superior a la mitjana de l’any 2010 (0,398 €/kg viu); molt similar a la del 2009 (0,438 €/kg viu) i un 8% inferior a la mitjana de l’any 2008 (0,475 €/kg viu) (Figura 147). Entre les cotitzacions del 2011, la mínima ha estat de 0,33 €/kg



(setmanes 3 i 4), mentre que la màxima, amb un valor de 0,50 €/kg, es va donar la setmana 18.

Figura 146.- Evolució del preu de la truja de Mercolleida (2008-2011).

Evolució del preu de la truja de Mercolleida

0,25

0,30

0,35

0,40

0,45

0,50

0,55

0,60

0,65

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 51 53

Setmana de l'any

Pre

u (

€/kg

viu

)

2008 2009 2010 2011

Figura 147.- Evolució de la mitjana anual del preu de la truja de Mercolleida durant el període 2008-2011.

0,437

0,398

0,438

0,475

0,20

0,25

0,30

0,35

0,40

0,45

0,50

2008 2009 2010 2011

Any

Pre

u (

€/kg

viu

)

9.2.- Preus en destí

9.2.1.- Cotització històrica productes derivats del porc, venda a l’engròs

A la Figura 148, es detalla l’evolució anual del preu de venda a l’engròs a majoristes de diversos productes frescos de carn de porc, en els últims quatre anys. La majoria de productes frescos de carn de porc segueixen una certa estacionalitat durant el transcurs de l’any amb preus més elevats a l’estiu i més baixos al finalitzar l’any.

A la Figura 148 s’observa, com dels preus dels productes estudiats es situen entre els 2 i els 6 €/Kg, sent la peça més cotitzada el filet, on el preu mig anual és de 5,5 €/kg. En segon lloc, la peça més valorada econòmicament és el llom, amb un preu al voltant del 3-4 €/kg. Seguidament, trobem altres peces del porc com són la costella, el cap de llom i la llonza amb preus a l’engròs més econòmics, al voltant dels 2-3 €/Kg. També s’observa que en els últims quatre anys, el preu del filet s’està distanciant del preu del llom, mentre el preu del llom s’ajusta més cap a altres productes amb preus més econòmics.

L’any 2008 fou un any de preus elevats, ja que l’any 2009 els preus foren menors respecte el 2008. L’any 2010, fou any de daltabaixos respecte el 2009, amb preus mitjos menors i majors. L’any 2011,



sembla haver recuperat preus respecte el 2010 en tots els productes, i en algun cas per damunt dels nivells del 2008.

Figura 148.- Evolució del preu mitjà anual a l’engròs de les peces refrigerades de porc a majoristes a Catalunya els anys 2008, 2009, 2010 i 2011 (Font: Mercat Carni –Ramader i Avícola de Barcelona).

2

3

4

5

6

2008 2009 2010 2011 Anys

Pre

u (€

/kg)

Llonza Llom Costella Filet Cap de llom

A la Taula 56, es detalla els preus mitjans anuals i les variacions entre els anys dels diversos productes dels preus del porc del període 2008-2011. Així, podem veure com l’any 2009 els preus disminuïren respecte el 2008 de forma important en algunes peces com el llom, el cap de llom i la llonza, on el descens de preu fou al voltant del 15%, mentre el preu del filet el decrement de preu fou menys important (1,8%). Per exemple, en el llom, l’any 2008 el preu mig fou de 3,99 €/kg, mentre el 2009 el preu mitjà fou de 3,32 €/kg, representant una disminució del 16,88%. Seguidament, l’evolució de preus de l’any 2009 al 2010 fou diversa, amb increments de preu variables. Des d’un increment del 18,35% en la costella, passant de 2,14 €/kg a 2,53 €/kg, a un increment del 4,72% en el filet. Per contra, el preu mitjà del llom i la llonza disminuïren lleugerament per segon any consecutiu, tot i que amb una variació al voltant de l’1,1%. Per últim, l’any 2011 ha estat un any d’increment de preu en tots els productes estudiats respecte l’any 2010, amb increments de preu des d’un 1,8% en el cas del filet fins el 7,9% en la costella. Així doncs, el preu mitjà a l’engròs del filet durant l’any 2011 és de 5,85 €/kg.

Taula 56.- Variació dels preus (€/kg) de les peces refrigerad es del porc a l’engròs a majoristes del període 2008-2011 (Font: Mercat Carni –Ramader i Avícola de Barcelona).

Peces del porc

Any 2008

Any 2009

Any 2010

Any 2011

Filet 5,58 -1,78 ▼ 5,48 4,72 ▲ 5,74 1,81 ▲ 5,85Llom 3,99 -16,88 ▼ 3,32 -1,18 ▼ 3,28 4,77 ▲ 3,44

Costella 2,34 -8,36 ▼ 2,14 18,35 ▲ 2,53 7,87 ▲ 2,73Cap de llom 3,01 -16,62 ▼ 2,51 5,83 ▲ 2,65 2,14 ▲ 2,71

Llonza 2,67 -14,38 ▼ 2,29 -1,07 ▼ 2,26 5,50 ▲ 2,39

2009 vs 2008

2010 vs 2009

2011 vs 2010

A la Figura 149, es detalla l’evolució anual del preu de venda a l’engròs a fabricants de diversos productes frescos de carn de porc, en els últims quatre anys. Els preus dels productes estudiats es situen entre 0,5 i 2,5 €/Kg, sent la peça més cotitzada el pernil rodó, el preu del qual es situa pròxim als 2,5 €/kg. Posteriorment, trobem el bacó i el pernil York, amb preus al voltant del 2-2,5 €/kg. Seguidament, amb



preus entre 1-2 €/kg trobem la cansalada viada i l’espatlla. Per últim, les peces menys cotitzades són la cansalada i la papada, amb preus al voltant d’1€/kg.

També podem visualitzar com en els quatre anys estudiats, l’evolució del preu ha estat força diferent entre les diferents peces del porc. Mentre el preu de la cansalada viada, el bacó i l’espatlla en els darrers anys sembla, a simple vista bastant estable, no passa el mateix en el cas de la cansalada i la papada, en els quals el preu ha patit forts daltabaixos amb variacions del 25% any rere any. En canvi, l’evolució del preu en els últims anys del pernil rodó i del pernil York ha estat considerable (5-10%).

Figura 149.- Evolució del preu de peces refrigerades del porc a l’engròs a fabricants durant el període 2008-2011 (Font: Mercat Carni –Ramader i Avícola de Barcelona).

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

2008 2009 2010 2011 Anys

Pre

u (€

/kg)

Pernil rodó classificat Pernil York Espatlla s/pellCansalada viada Bacó s/os Papada s/pellCansalada s/pell

A la Taula 57, es detalla els preus mitjans anuals i les variacions entre els anys dels diversos productes dels preus del porc a fabricants del període 2008-2011. Així doncs, podem veure com l’any 2009 els preus foren variables respecte el 2008, amb decrements de preu màxims del 26,87% en la cansalada i increments màxims del 18,67% en la papada. L’any 2010, el preu baixà de forma més generalitzada en més productes, amb decrements màxims del 27,24% (papada s/pell), a excepció del pernil rodó i el pernil York que la cotització l’any 2010 fou a l’alça. Així, hi va haver productes que portaven dos anys (2009 i 2010) amb baixades de preus com per exemple la cansalada, on el preu l’any 2010 es situava en 0,65€/kg, un 50% menys que el 2008 quan el preu era de 1,22€/kg. Per últim, l’any 2011 ha estat un any d’increment lleuger de preu en la majoria els productes estudiats respecte l’any 2010, amb increments de preu generalitzats del 0,5-5%, excepte en la papada i la cansalada que l’augment fou del 13,93% i del 47%, respectivament. Com a excepció de l’any 2011 tenim el preu del pernil York, ja que aquest baixà un 4,7% respecte el 2010, situant-se el preu de venda a l’engròs l’any 2011 en 2,1 €/kg.



Taula 57.- Variació dels preus (€/kg) de les peces refrigerad es del porc a l’engròs a fabricants del període 2008-2011 (Font: Mercat Carni –Ramader i Avícola de Barcelona).

Peces del porc Any 2008Any 2009

Any 2010

Any 2011

Pernil rodó classificat 2,48 -6,43 ▼ 2,32 3,91 ▲ 2,42 1,68 ▲ 2,46Bacó s/os 2,28 3,62 ▲ 2,36 -2,91 ▼ 2,29 0,48 ▲ 2,30Pernil York 2,24 -11,12 ▼ 1,99 10,45 ▲ 2,20 -4,68 ▼ 2,10

Cansalada viada 1,85 4,07 ▲ 1,93 -3,36 ▼ 1,86 0,59 ▲ 1,87Espatlla s/pell 1,58 -4,49 ▼ 1,51 -0,32 ▼ 1,51 4,95 ▲ 1,58Papada s/pell 1,11 18,67 ▲ 1,32 -27,24 ▼ 0,96 13,93 ▲ 1,10

Cansalada s/pell 1,22 -26,87 ▼ 0,89 -26,65 ▼ 0,65 47,07 ▲ 0,96

2009 vs 2008

2010 vs 2009

2011 vs 2010

9.2.2.- Cotització actual productes derivats del po rc, venda a l’engròs

A la Figura 150 es presenta l’evolució del preu a majoristes de diversos productes refrigerats del porc a Catalunya al llarg de l’any 2011. Durant aquest any, el preu dels diversos productes, en la seva majoria, han seguit l’estacionalitat característica (augment de preus el segon-tercer mes de l’any, manteniment durant els mesos estiuencs, seguit d’un descens lleuger cap a final d’any), amb l’excepció del filet, el preu del qual ha estat constant al llarg de tot l’any (5,83 €/kg) després d’un descens de preu de la primera setmana de l’any (6,68 €/kg). Quant el llom de porc, el segon producte fresc més apreciat, la cotització màxima (3,59 €/kg) va tenir lloc en el mes de maig, mentre que la cotització mínima (3,15 €/kg) es va donar durant el mes de gener, sent el preu mitjà del llom durant el 2011 de 3,44 €/kg. El cap de llom, la llonza i la costella, segons l’evolució estacionària anual, han cotitzat a preus màxims al mes de maig, i preus mínims al mes de gener.

Figura 150.- Evolució setmanal del preu de peces refrigerades del porc a l’engròs a majoristes durant l’any 2011 (Font: Mercat Carni –Ramader i Avícola de Barcelona).

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

5,5

6,0

6,5

7,0

1 5 9 13 17 21 25 29 33 37 41 45 49

Setmanes

€/kg

Cap llom Llonza Llom Costella Filet

A la Figura 151 es mostra l’evolució setmanal del preu de peces refrigerades del porc a l’engròs a fabricants durant l’any 2011. L’evolució de preus dels productes ha estat variada al llarg de l’any, únicament coincidint en la majoria, en l’augment de preu considerable el segon mes de l’any, posteriorment l’evolució ha estat diferent en cada producte.



El pernil rodó i el pernil York, iniciaren l’any amb 2,39 €/kg i 2,01 €/kg, respectivament. La setmana 6 van augmentar de preu fins 2,53 €/kg i 2,20 €/kg, respectivament, preu que mantingueren constant fins a la setmana 22, a partir de la qual el preu ha evolucionat constant en llargs períodes i patint lleugers descensos de preu al llarg del transcurs de l’any, amb un preu a final d’any de 2,37 €/kg i 1,97 €/kg, respectivament. La cansalada viada i el bacó, després de varis mesos amb un preu constant (1,85 €/kg i 2,28 €/kg, respectivament), el mes d’agost tingueren un daltabaix, aconseguint un preu màxim de 1,91 €/kg i 2,34 €/kg, respectivament. Posteriorment, el preu es mantingué estable a 1,88 €/kg i 2,31 €/kg fins la setmana 43, quan el preu tornà a augmentar fins 1,96 €/kg i 2,39 €/kg, preu a què s’ha mantingut fins l’última setmana de l’any. El preu de la papada i la cansalada, han evolucionat a l’alça al llarg de l’any 2011, començant l’any a un preu constant fins la setmana 18 de 0,88 €/kg i 0,68 €/kg, respectivament. A partir d’aquí ha tingut lloc un augment progressiu del preu fins final d’any, situant-se el preu màxim de l’any en la setmana 45 a 1,48 €/kg (papada) i 1,51 €/kg (cansalada). Durant el mes de desembre el preu d’ambdós productes ha anat a la baixa, situant-se en l’última setmana de l’any en 1,33 €/kg i 1,36 €/kg, respectivament per la papada i la cansalada. El preu de l’espatlla s’ha mantingut constant al llarg de l’any 2011, després d’augmentar durant el mes de febrer, passant de 1,43 €/kg la setmana 6 a 1,60 €/kg la setmana 8.

Figura 151.- Evolució setmanal del preu de peces refrigerades del porc a l’engròs a fabricants durant l’any 2011 (Font: Mercat Carni –Ramader i Avícola de Barcelona).

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

1 5 9 13 17 21 25 29 33 37 41 45 49 Setmanes

€/kg

Espatlla s/pell Cansalada viada Bacó s/os Papada s/pell

Pernil York Cansalada s/pell Pernil rodó

9.2.3.- Preus dels productes derivats del porc, ven da al detall

A la Taula 58 es presenta el preu de venda al detall de diversos producte de porc, en la qual s’observa tres grups de preus. En primer lloc, trobem el filet de porc, el producte més valoritzat i per tant, més car, amb un preu mitjà l’any 2011 de 8,85 €/kg, tot i que el preu màxim de l’any fou de 11€/kg i el mínim de 7,30 €/kg. En segon lloc, un altre grup de productes el formen el llom i el cap de llom, amb preus mitjans al voltant del 5,4 €/kg, i finalment, hi ha un grup de productes més econòmics, amb preus de venda al detall al voltant de 4,5 €/kg. A la Taula 58, es veu com els preus dels diferents productes del porc,



obtinguts a partir d’enquestes directes a diferents punts de venda realitzades per Grup de Gestió Porcina, hi ha moltes diferències de preus entre uns punts de venda i altres, com per exemple, el llom i la llonza, segons en indica el coeficient de variació. Altres productes amb preus més similars en els diferents punts de venda són la costella i la cansalada viada.

Taula 58.- Preus mitjans, màxims i mínims (€/kg) de diverses p eces refrigerades de carn de porc en diferents punt de venda al consumidor del 2011 (GGP_UdL. Enquesta directa).

Productes Mitjana Màxim MínimDesviació

típicaCoeficient de variació

Filet de porc 8,85 11,00 7,30 1,39 15,70Llom de porc 5,54 8,05 4,39 1,26 22,79Cap de llom 5,32 5,90 4,36 0,61 11,40

Costella a trossos 4,79 5,54 4,23 0,41 8,46Llonza de porc 4,83 6,45 3,86 0,96 19,95Estofat de porc 4,69 5,55 3,47 0,70 14,87Cansalada viada 4,29 4,55 3,77 0,27 6,19

Preus de diverses peces refrigerades de carn de por c en diferents punt de venda al consumidor l'any 2011 (€/kg)

Respecte l’any 2010, els preus han disminuït en la majoria de productes, tal i com es pot veure a la Taula 59. El filet ha passat de 9,41 €/kg l’any 2010 a 8,85 €/kg l’any 2011, representant una disminució de preu del 6%, al igual que el llom, en el qual la variació també ha estat del 7,18%. En canvi, el preu de la llonza i l’estofat durant l’any 2011, ha augmentat respecte el 2010 en un 0,53% i 1,87%, respectivament.

Taula 59.- Preus (€/kg) de diverses peces refrigerades de carn de porc en diferents punt de venda al consumidor del 2010 i 2011 (GGP_UdL. Enquesta directa).

Productes Any 2010 Any 2011

Filet de porc 9,41 8,85 -5,99 ▼

Llom de porc 5,97 5,54 -7,18 ▼

Cap de llom 5,42 5,32 -1,82 ▼

Costella a trossos 4,90 4,79 -2,20 ▼

Llonza de porc 4,80 4,83 0,53 ▲

Estofat de porc 4,60 4,69 1,87 ▲

Cansalada viada 4,47 4,29 -4,10 ▼

Preus de diverses peces refrigerades de carn de por c en diferents punt de venda al consumidor l'any 2010 i 2011 (€/kg )

Variació (%) respecte 2010

Si comparem els preus dels productes del porc al punt de venda a l’engròs amb el punt de venda al detall, tal i com es mostra a la Taula 60, s’observa com els marges entre els diferents punts de venda es situen entre un 30% i un 55%. A aquest marge entre els dos preus de venda, majorista i minorista els correspon els costos i benefici comercial.



Taula 60.- Marge de preus de venda a l’engròs i al detall de d iverses peces refrigerades de carn de porc l’any 2011 (GGP_UdL. Enquesta directa).

Any 2011Venda a

l'engròs (€/kg)Venda al

detall (€/kg)Marge (%)

Llom canya 3,44 5,54 61,2Cansalada viada 1,87 4,29 128,8

Llonza 2,39 4,83 102,0Costella 2,73 4,79 75,4

Filet 5,85 8,85 51,3Cap de llom 2,71 5,32 96,4

Marge de preus de venda a l'engròs i al detall l'an y 2011

9.3.- Fonts


• Mercolleida , “Boletín informativo agropecuario de la lonja de

Mercolleida”

• Mercat Carni Ramader i Avícola de Barcelona

• GGP_UdL Grup Gestió Porcina (Departament de Producció Animal, Universitat de Lleida). Enquesta directa punts de venda.



10.- Estudi de la cadena de valor de la carn de por cí

Resum La cadena de valor de la carn de porc s’estructura en tres fases: producció, sacrifici-transformació i distribució-venda. Durant l’any 2011, la fase de producció ha assolit gairebé els 7 milions de caps de cens en 6.254 explotacions de porcí, les quals han suportat un cost mitjà de 123,81 €/porc de 105 kg produït. Això s’ha traduït en l’etapa de sacrifici-transformació amb un sacrifici màxim, de 17.500 milers de caps de porcí, els quals s’han pagat al ramader a un preu mitjà de 122,75 € per porc de 105 kg. La variació de les cotitzacions mitjanes de les peces refrigerades del porc a l’engròs i al detall respecte l’any 2010, han estat variables, algunes a l’alça i altres a la baixa.

Entre les tres fases que formen la cadena de valor de porcí, existeix una gran diferència de preus entre el preu en origen que el ramader percep per els seus porcs engreixats, i el preu que es troba el consumidor quan compra els productes de carn de porc a les botigues.

El cost mitjà en la fase de producció representa el 48% de tota la cadena de la carn de porc amb una repercussió en el preu de 1,552 €/Kg canal. Els costos de la fase de distribució- venda representen el 33,4%, mentre els costos de sacrifici- transformació representen el 18,5% de costos de tota la cadena de valor de la carn de porc. El valor afegit es distribueix en un 44% a la fase de producció, un 19% a la fase de sacrifici-transformació i un 36% a la fase de distribució – venda. El valor afegit de la fase de producció ha augmentat un 8,8% i un 5%, respectivament, respecte l’any 2009 i 2010, mentre que en la fase de sacrifici-transformació el valor afegit ha disminuït un 3% respecte el 2010 i ha tornat a nivells de l’any 2009. En la fase de distribució – venda, el valor afegit ha disminuït en un 2% i 9% respecte l’any 2010 i 2009.

10.1.- Descripció de l’estructura de la cadena de v alor de la carn de porcí

La cadena de valor de la carn de porc s’estructura en tres fases que inclouen varies etapes, en les quals participen un nombre variable d’agents: - Fase de PRODUCCIÓ - Fase de SACRIFICI -TRANSFORMACIÓ - Fase de DISTRIBUCIÓ – VENDA En cada una de les fases que composen la cadena de valor, s’ha identificat els agents implicats i les activitats que realitzen amb l’objectiu principal de produir carn i contribuir així a la cadena alimentària (Figura 152).



Figura 152.- Estructura de la cadena de valor de la carn de porc (Font: Observatorio de los Alimentos, 2009).

10.1.1.- Fase de producció

En la fase de producció, durant l’any 2011, el cens de porcs ha augmentat respecte el 2010, mentre que el nombre d’explotacions s’ha vist reduït. Quant al règim de tinença, la propietat continua dominant en les explotacions de mares (69%), tot i que el pes ha disminuït respecte l’any precedent. D’altra banda, en les explotacions d’engreix és la integració el règim majoritari (78%), el pes del qual ha augmentat respecte l’any 2010. El cost de producció d’un porc a 105 kg l’any 2011 ha estat 123,81 €/kg, un 12% major respecte el 2010 (110,38 €/kg) (Figura 153).

Figura 153.- Fase de producció a Catalunya el 2011 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DAAM).

10.1.2.- Fase de sacrifici - transformació

A la fase de sacrifici - transformació es situen els escorxadors, les sales d’especejament i filetejat, i la indústria de transformació de productes elaborats derivats del porc (Figura 154).

Figura 154.- Fase de sacrifici - transformació a Catalunya el 2011 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DAAM (dades provisionals)).

L’any 2011, tant el nombre de caps sacrificats, com la producció de

carn de porc en tones han augmentat lleugerament, prop d’un 2% respecte el 2010, segons dades provisionals facilitades pel DAAM. El preu mitjà de venda del porc a 105 kg a escorxador s’ha incrementat un 10,4% entre l’any 2010 (111,15 €/kg) i el 2011 (122,75 €/kg).



10.1.3.- Fase de distribució - venda

Figura 155.- Fase de venda a l’engròs a Catalunya el 2011 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona).

Tant els preus de venda a l’engròs com al detall de productes de carn de porc, l’any 2011, han estat variables respecte l’any 2010.

10.2.- Anàlisi econòmic de la cadena de la carn de porcí a Catalunya l’any 2011 10.2.1.- Metodologia

Per analitzar la cadena de valor de la carn de porc a Catalunya des del punt de vista econòmic, es parteix del flux de producció en les diverses etapes de la cadena, dels preus d’entrada i sortida d’aquestes fases. El flux de material i capital de la cadena de valor de la carn de porc, passa per diverses fases com són la producció, el sacrifici, l’especejament, la venda majorista i la venda minorista. De les fases de la cadena es recopila informació de la fase de producció, obtenint el preu a mercat/llotja i el preu al ramader; de la fase de venda majorista es disposa de preus de productes carnis de porcí a minorista; i de la fase de venda minorista es disposa de preus de productes carnis de porcí al consumidor (Figura 156).

Figura 156.- Flux d’animals i productes en la cadena de valor de la carn de porc (Font: Elaboració pròpia).



10.2.2.- Dades econòmiques de la cadena de valor de la carn de porcí

Les dades disponibles corresponen a la fase de producció (preu mercat/llotja i preu al ramader); en la fase venda majorista (preus de productes carnis de porcí venuts a minorista); i en la venda minorista, (preus de productes carnis de porcí venuts al consumidor). En l’anàlisi econòmic de la cadena, ens basarem amb canals senceres de porc, amb el qual caldrà ponderar els preus de les diverses parts d’una canal amb el pes relatiu de les diferents parts d’una canal de porc. Per dur a terme aquest càlcul, s’ha considerat com a pes relatiu de les diferents parts d’una canal de porc (Taula 61), el publicat a l’estudi del MAGRAMA (2009) citat anteriorment.

Taula 61.- Pes relatiu de les diferents parts d’una canal de p orc (Font: MAGRAMA, 2009).

Parts de la canalPercentatge

canal (%)Pernil 27

Espatlla 15Llonza 20

Cansalada viada 14Papada 4

Cap 3Resta 18

10.2.2.1.- Preus en producció

El preu de mercat/llotja s’ha considerat com a referència el preu a Mercolleida, on el preu mitjà del porc de Lleida el 2011 és de 1,223 euros/kg viu, onze i tretze cèntims d’euro per quilogram viu més que l’any 2010 i 2009, respectivament, segons dades publicades pel DAAM.

El preu mitjà percebut pel pagès el 2011 a Catalunya, és de 121,67 €/100 kg viu, d’acord a les dades publicades pel DAAM, el qual suposa uns 11 i 12 euros més que els anys 2010 i 2009, respectivament. En l’anàlisi de la cadena treballarem amb €/kg canal, i per convertir-ho en aquestes unitats, es suposa un rendiment entre el pes viu i el pes de canal del 76%. Així doncs, l’any 2011 aquest preu de 121,67 €/100 kg viu és equivalent a 1,60 €/kg canal, uns 14 cèntims d’euro per quilogram de canal major que l’any 2010 (1,46 €/kg canal).

A la Figura 157, es detalla l’evolució del preu percebut pel ramader del porc d’engreix entrat a escorxador, al llarg dels últims cinc anys. L’any 2010 i la mitjana dels anys 2006 a 2010, es pot observar l’estacionalitat del preu del porc durant el transcurs de l’any amb preus majors en l’època estiuenca i preus menors al finalitzar l’any. D’altra banda, durant l’any 2011 aquest paràmetre no ha seguit la tendència de l’estacionalitat. L’any 2011, el preu percebut pel ramader del porc d’engreix va iniciar-se amb un augment considerable els dos primers mesos de l’any per mantenir-se al llarg dels mesos fins l’estiu i progressar amb un lleuger decrement del preu els mesos de tardor, per remuntar l’últim mes de l’any. Així, el preu mitjà del 2011 ha estat superior als anys precedents estudiats, amb una diferència considerable de 10 euros per 100 kg viu, de mitjana anual.



Figura 157.- Evolució del preu percebut pel ramader del porc d’engreix entrat a escorxador, al llarg dels últims cinc anys (2006-2010) (Font: DAAM).

80

90

100

110

120

130

140

Gen.

Feb.

Mar

.Abr

.M

ai. Jun. Ju

l.Ago

.Set

.Oct. Nov.

Des.

Anual Mesos

€/10

0 kg

viu

Mitjana 2006-2010 2010 2011

10.2.2.2.- Preus de venda majorista

En el preu de venda majorista s’ha considerat la mitjana dels preus de venda a l’engròs de diferents productes refrigerats de porc l’any 2011 publicat pel Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona, tal i com es mostra en la següent Taula 62, on s’indica a més del preu mitjà, el preu màxim i preu mínim de cadascun dels productes durant l’any 2011.

Taula 62.- Preus mitjans de venda de peces refrigerades de por c a l’engròs a Catalunya el 2011 (Font: Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona).

Llonza Girona

Llom canya

Costella FiletCap de

llom

Pernil rodó

classificat

Pernil York

Espatlla s/pell

Cansalada viada

Bacó s/os

Papada s/pell

Cansalada s/pell

MÀXIM 1,70 2,48 3,59 2,83 6,68 2,84 2,53 2,20 1,60 1,96 2,39 1,48 1,51MÍNIM 0,14 2,21 3,15 2,58 5,83 2,43 2,37 1,97 1,43 1,81 2,24 0,88 0,63

MITJANA 1,583 2,389 3,437 2,732 5,847 2,710 2,456 2,096 1,581 1,874 2,304 1,096 0,961

2011

Preu canal classe 2a (R 76%) (€/kg) 1

Cotització de les peces refrigerades del porc a l'engròs (€/kg) amb taxes per a la destrucció

A majoristes A fabricants

En la següent Figura 158, s’observa l’evolució interanual dels preus a l’engròs dels productes refrigerats del porc, on veiem peces del porc amb preus estables al llarg de l’any i altres on el preu evoluciona segons l’època de l’any.

Figura 158.- Evolució dels preus mitjans de venda de peces refrigerades de porc a l’engròs a Catalunya el 2011 (Font: Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona).

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

1 5 9 13 17 21 25 29 33 37 41 45 49Setmanes

€/kg

Llonza Girona

Llom canya

Costella

Cap llom

Pernil rodó

Pernil York

Espatlla s/pell

Cansalada viada

Bacó s/os

Papada s/pell

Cansalada s/pell



Per determinar el preu de venda a l’engròs d’una canal (Taula 63), s’ha ponderat el preu mitjà de cada peça amb l’escandall de la canal del MAGRAMA (Taula 61). Aquest preu de venda a l’engròs l’any 2011 es situa en 2,28 €/kg canal, uns tres cèntims d’€/kg canal major que l’any 2010, quan el preu fou de 2,25 €/kg canal.

Taula 63.- Ponderació dels preus de venda a l’engròs de l’any 2011 i el pes relatiu de les peces d’una canal de porc (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona i MAGRAMA).

Peces del porcLlonza Girona

Llom canya

Costella FiletCap de

llom Pernil rodó classificat

Pernil York

Espatlla s/pell

Cansalada viada

Bacó s/os

Cansalada s/pell

RestaPreu canal a l'engròs

Preu engròs (€/kg canal) 2,39 3,44 2,73 5,85 2,71 2,46 2,10 1,58 1,87 2,30 0,96 2,00 2,28 Escandall MARM (%) 15 1420 26,5 24,5

La relació de les peces de l’escandall del MAGRAMA i els preus de peces de què disposem, s’estima com a llonza citada per l’escandall, el conjunt de les següents peces: la llonza de Girona, el llom de canya, la costella, el filet i el cap de llom. El pernil de l’escandall, és el conjunt del pernil rodó classificat i el pernil York. Finalment, hi ha l’espatlla, la qual representa un 15% de l’escandall, la cansalada viada, el 14% i un grup d’altres que comprenen el 24,5% de la canal. La comercialització de carns a la Xarxa de Mercas (mercats majoristes) l’any 2010, està representada en un 44% per carn de porc, seguida de la carn de vacum (34%), entre altres (Figura 159).

Figura 159.- Comercialització de carns a la Red de Mercas el 2010 (Font: Mercasa).

Vacum34%

Porcí44%

Oví7%

Altres15%

Segons l’estudi de MERCASA, el sector de la distribució comercialitza

la carn en un 33,4% a establiments especialitzats, un 44,9% en supermercats, un 11,5% en hipermercats i la resta en altres establiments comercials. Els proveïdors de la restauració comercial o sector Horeca (hostaleria, restauració i càtering) són en un 64,5% els majoristes i en un 19,6% fabricants directes.

10.2.2.3.- Preus de venda minorista

El preu de venda minorista correspon als preus de venda al detall de diferents productes refrigerats de porc obtingut de les enquestes a diferents punt de venda realitzades pel Grup Gestió Porcina (Departament de Producció Animal, Universitat de Lleida) (Taula 64).



Taula 64.- Preus mitjans de venda de peces refrigerades de por c al detall a Catalunya el 2011 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de GGP_UdL).

Llonza Llom Costella FiletCap de

llomPernil rodó

EspatllaCansalada

viadaAltres

MÀXIM 6,45 8,05 5,53 11,00 5,90 4,53 4,11 4,55 5,55MÍNIM 3,87 4,39 4,20 7,30 4,36 3,75 2,75 3,77 3,47

MITJANA 4,82 5,55 4,80 8,86 5,33 4,14 3,43 4,29 4,69

2011Preu màxim, mínim i mitjà de venda al detall de pro ductes refrigerats del porc l'any 2011

A continuació a la Figura 160, es mostra de forma gràfica el preus mitjans, màxims i mínims de peces refrigerades de porc en la venda al detall, en la qual s’observa com el rang de preu dels diversos productes. En alguns d’ells el rang és més estret i en altres més ampli.

Figura 160.- Rang (mitjana, màxim i mínim) dels preus mitjans de venda de peces refrigerades de porc al detall a Catalunya el 2011 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades de GGP_UdL).

0

2

4

6

8

10

12

Filet d

e porc

Llom de porc

Cap de llo

m

Costel

la de

porc

Llonza de

porc

Carn m

agra

Cansa

lada viad

a

Salsitx

es fran

kfurt

Choppe

d

€/kg

MITJANA MÀXIM MÍNIM

Per determinar el preu de venda al detall en canal sencera s’ha utilitzat el mateix mètode que en els preus de venda majorista. S’ha ponderat el preu mitjà de cada peça amb l’escandall de la canal del MAGRAMA (Taula 65). L’any 2011, el preu de venda al detall de productes carnis de porc es situa en 3,91 €/kg canal, un decrement lleuger respecte l’any 2010 on el preu era de 3,93 €/kg canal. Respecte l’any 2009, la disminució de preu ha estat més significatiu, ja que l’any 2009 el preu era de 4,27 €/kg canal.

Taula 65.- Ponderació dels preus de venda al detall de l’any 2 011 i el pes relatiu de les peces d’una canal de porc (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del GGP_UdL i MAGRAMA).

Peces del porc

Llonza de porc

Llom de porc

Costella de porc

Filet de porc

Cap de llom

Pernil rodó

EspatllaCansalada

viadaResta

Preu canal al detall

Preu detall (€/kg canal) 4,82 5,55 4,80 8,86 5,33 4,14 3,43 4,29 2,13 3,91

Escandall MARM (%) 26,5 15 14 24,520

Tant el preu a minorista com el preu a consumidor es refereix al preu d’algunes parts d’una canal de porc (Figura 161), les quals representen significativament una canal sencera de porc.



Figura 161.- Especejament d’una canal de porc segons el sistema de referència europeu (Font: IRTA).

10.2.2.4.- Costos en la fase de producció

Els costos de la fase de producció de les explotacions porcines catalanes s’han obtingut de l’informe A2 (Índexs econòmics) elaborat pel Grup Gestió Porcina (Departament de Producció Animal, Universitat de Lleida). A continuació es detallen els costos totals en euros per animal de les diverses fases de la producció porcina (Taula 66).

Taula 66.- Índexs econòmics de producció a Catalunya el 2011 (Font: GGP_UdL).

Mares Transició Engreix TOTAL

Compra Truja reposició 173,67 173,67Truja de rebuig 173,46 173,46

Porc d’engreix (105 kg) 122,75 122,75

Mares (€/garrí

deslletat)


Engreix (€/porc

engreixat)

TOTAL (€/porc

engreixat)Gestació 8,60 9,27Lactació 3,69 3,97Transició 9,07 9,47Engreix 66,08 66,08TOTAL 12,29 9,07 66,08 88,80

Reproducció Inseminació (dosis + material) 0,740,80

ReposicióInclou compra, truja de rebuig,

pinso fins la 1a cubrició1,75 1,89

Medicaments Cost medicaments 1,71 1,47 1,68 5,05

16,50 10,54 67,77 96,54Mares (€/garrí

deslletat)


Engreix (€/porc

engreixat)

TOTAL (€/porc

engreixat)Mà d'obra 9,55Energia Elèctrica, gasoil, gas i aigua 3,55

Manteniment1,91

Purins Purins i altres residus 1,09

Amortitzacions/Lloguers7,09

Financers 1,91Altres Administració, assegurança,etc 2,18

10,94 3,32 11,79 27,27Mares (€/garrí

deslletat)


Engreix (€/porc

engreixat)

TOTAL (€/porc

engreixat)27,44 13,86 79,56 123,814

ANY 2011

TOTAL COSTOS FIXES

COSTOS TOTALS

COSTOS TOTALS


COSTOS FIXES

Venda

COSTOS

COSTOS VARIABLES

Alimentació

PARÀMETRES ÍNDEXS ECONÒMICSFASES

PREUS (€/unitat)



L’any 2011, el cost de produir un porc a 105 kg viu és de 123,81 €/porc engreixat. Respecte l’any 2010, aquest preu ha augmentat en 13,43 €/porc engreixat, degut a l’elevat cost de la partida de l’alimentació.

10.2.3.- Distribució dels costos en la cadena de va lor de la carn de porcí

El coneixement dels costos en cada una de les fases de la cadena, i de les parts de què es composa, serà el punt de referència en l’anàlisi de la cadena (Taula 67). En aquest cas, només es disposa d’informació detallada de la fase de producció (Taula 66). Per determinar el costos en euros per quilogram de canal, a partir del cost en euros per animal que correspon a una explotació de cicle tancat, cal convertir-ho amb el pes viu final i el rendiment de la canal. A la Taula 67 es presenta el cost de la fase de producció (123,81 €/porc engreixat), el qual es correspon amb un cost de 1,552 €/kg de canal, segons un pes viu dels porcs engreixats de 105 kg i un rendiment de canal del 76%.

Taula 67.- Costos de producció a Catalunya el 2011 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del GGP_UdL).

Catalunya 2011€/porc

engreixat€/kg viu €/kg canal

COST PRODUCCIÓ 123,814 1,179 1,552

En segon lloc, els costos de distribució – venda s’han calculat a partir de la diferència del valor afegit entre les dues fases, i del marge econòmic estimat d’aquesta fase de la cadena. S’ha partit del preu de venda al detall sense IVA (3,620 €/ kg canal), el preu de venda a l’engròs- sortida especejament (2,28 €/kg canal), i del benefici estimat en aquesta fase que es considera del 5% segons enquestes directes a punts de venda i l’informe del MAGRAMA. Així, els costos de distribució – venda són 1,079 €/kg canal l’any 2011, un 4,7% menys que l’any 2010 on els costos representaven un 1,132 €/kg canal. Els costos de sacrifici- transformació s’han obtingut de la mateixa forma que l’anterior. S’ha partit del preu de venda a l’engròs (2,28 €/kg canal), i el preu de compra com el preu percebut pel ramader (1,60 €/ kg canal). El benefici estimat en aquesta fase és del 5%, segons l’informe del MAGRAMA (2009). Els costos d’aquesta fase de la cadena són merament estimacions ja que no disposem de dades del sector i es consideren uns costos sacrifici- transformació de 0,599 €/kg canal. Respecte l’any 2010, els costos de sacrifici- transformació han disminuït (16,58%), ja que l’any passat els costos d’aquesta fase suposaven 0,718 €/kg canal. A la Taula 68, es mostra la distribució dels costos en la cadena de valor de la carn de porc a Catalunya durant l’any 2011.



Taula 68.- Costos de les diverses fases de la cadena de valor de la carn de porc a Catalunya el 2011 (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona, DAAM, MAGRAMA, GGP_UdL).

COSTOS DE SACRIFICI-TRANSFORMACIÓ

1,552 0,599 * 1,079*

COSTOS DISTRIBUCIÓ - VENDA

COSTOS DE PRODUCCIÓ

*Costos estimats a partir dels valors de benefici publicats per l’informe del MARM del 2009.

El cost mitjà en la fase de producció representa el 48% de tota la cadena de la carn de porc amb una repercussió en el preu de 1,552 €/Kg canal. En la fase de sacrifici-transformació, els costos sumen una xifra de 0,599 €/kg canal, el qual suposa el 18,5% de tota la cadena de valor de la carn de porc i en la darrera fase de distribució-venda el cost ha estat de 1,079 €/kg canal durant el 2011, el 33,4% dels costos totals. En les darreres dues etapes els costos són estimacions en base al benefici esperat en cada fase (5%) segons les dades de l’informe del MAGRAMA. En comparació amb els darrers dos anys estudiats, la distribució de costos en les tres fases de la cadena ha variat sensiblement, ja que els costos de producció han augmentat respecte els darrers dos anys, mentre els costos de sacrifici- transformació i els costos de distribució- venda han disminuït alhora.

10.2.4.- Distribució del valor afegit en la cadena de valor de la carn de porcí

Per obtenir la distribució del valor afegit de la cadena de la carn de porc s’han processat les dades de Catalunya calculades anteriorment i resumides a la Taula 69. La distribució del valor afegit de la cadena de valor de la carn de porc a Catalunya, considera les dades de Catalunya una primera aproximació donat que manca informació detallada d’un part de la cadena molt important (sacrifici-transformació). A la Figura 162, es mostra l’evolució dels preus de venda al llarg de les diverses fases així com el valor afegit entre les fases de la cadena de valor de la carn de porc en els darrers tres anys. Els resultats obtinguts a Catalunya el 2011 (Figura 162) mostren com el valor afegit es distribueix en un 44,2% a la fase de producció, un 18,8% a la fase de sacrifici-transformació i un 37% a la fase de distribució – venda. Respecte l’any 2009 i 2010, el valor afegit de la fase de producció ha augmentat un 7,8% i un 4%, respectivament, mentre que en la fase de sacrifici-transformació el valor afegit ha disminuït un 3% respecte el 2010 i s’ha mantingut pràcticament igual respecte el 2009. En la fase de distribució – venda, el valor afegit ha disminuït en un 1% i 3,8% respecte l’any 2010 i 2009.



Taula 69.- Preus de les diverses fases de la cadena de valor d e la carn de porc (€/kg canal) a Catalunya el 2010 i 2011 (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona, DAAM, MAGRAMA, GGP_UdL).

2010 2011 2010 2011 2010 2011

Base referència 0,000 0,000

Costos de producció

1,383 1,552 1,383 1,552 40,0% 44,2%

Preu sortida d'engreix

1,456 1,601

Costos especejament

0,718 0,599 2,101 2,151 21,7% 18,8%

Preu sortida especejament

2,247 2,280

Costos majorista

0,584 0,556 2,684 2,707 19,1% 18,5%

Preu sortida majorista

2,943 2,950

Costos minorista

0,549 0,523 3,233 3,229 19,1% 18,5%

PVP s/IVA 3,639 3,620

PVP (8% IVA)

3,930 3,910 7,4% 8,0%

CATALUNYAEuros per fase

Costos acumulats (€)

Valor afegit (%)

Figura 162.- Valor afegit a les diferents fases de la cadena de la carn de porcí a Catalunya el 2009, 2010 i 2011 (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona, DAAM, MAGRAMA, GGP_UdL).

2,950

3,6203,910

2,280

1,601

0,0000,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

Base referència Preu sortidad'engreix

Preu sortidaespecejament

Preu sortidamajorista

PVP s/IVA PVP (7-8%IVA)

€/k

g ca

nal

2009 2010 2011

18,5%

18,8%

8,0 %

18,5%

44,2%



10.3.- Conclusions

L’estructura de la cadena de valor del sector porcí a Catalunya es reflexa a la Figura 163, en la qual s’observa la importància de Catalunya a nivell del sector porcí industrial, ja que es produeix un gran nombre de porcs, els quals es sacrifiquen i es processa la carn juntament amb altres no engreixats a Catalunya, i posteriorment, es retorna part de la carn processada per ser consumida en altres llocs d’Espanya i la resta del món.

Figura 163.- Estructura del sector porcí a Catalunya el 2011 (Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DAAM, Datacomex i GGP_UdL).

La cadena de valor de la carn de porcí es divideix en tres fases: producció, sacrifici -transformació i distribució - venda. La producció es concentra majoritàriament en la província de Lleida, amb ramaders que treballen de forma integrada (la majoria de la producció de porcs d’engreix) i altres de forma independent (sistema majoritari en explotacions de mares). El sacrifici de bestiar porcí i transformació de carn de porcí, es situen a la província de Girona i Barcelona, al voltant dels eixos de comunicació, a diferència de la zona de producció.

L’any 2011, els preu de venda en les diverses fases de la cadena (sortida engreix, sortida especejament i venda majorista) han augmentat, a excepció del preu de venda al detall de carn de porc que ha disminuït lleugerament.

El costos de les diferents fases de la cadena, han estat variables respecte els dos anys anteriors estudiats: el cost del porc d’engreix ha augmentat, mentre que els costos de sacrifici- transformació i els costos de distribució – venda han disminuït lleugerament. El valor afegit de la fase de producció ha augmentat respecte l’any 2009 i 2010, mentre que en la fase de sacrifici-transformació el valor afegit ha disminuït respecte el 2010 i ha tornat a nivells de l’any 2009. En la fase de distribució – venda, el valor afegit ha disminuït respecte l’any 2010 i 2009.



10.4.- Fonts

• DAAM , Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural.

• MAGRAMA , Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

• MERCASA, 2011 . Alimentación en España 2011. Carne y

productos cárnicos.

• Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona

• MAGRAMA, 2009. Estudio de la cadena de valor y formación

de precios del sector de la carne de cerdo de capa blanca. Observatorio de precios de los alimentos del MAGRAMA.

• GGP_UdL. Grup Gestió Porcina (Departament de Producció Animal, UdL)



11.- Implicacions tècniques i econòmiques derivades de l’adaptació a la normativa de protecció i benestar en porcí Resum

- L’any 2002 es va publicar el Reial Decret 1135/2002 referent a

les normes mínimes de protecció dels porcs. Juntament amb totes les seves modificacions posteriors recopilades a la Directiva 2008/120/CE, han de ser aplicades a les explotacions de porcí abans de l’1 de gener de 2013.

- Existeixen països de la Unió Europea que en l’actualitat ja estan aplicant de forma voluntària normes de protecció i benestar dels porcs més exigents que les que marca la Directiva 2008/120/CE.

- L’aplicació de la normativa vigent (Directiva 2008/120/CE) en relació a la protecció dels porcs pot suposar una oportunitat per a actualitzar i millorar les explotacions i el sistema productiu. Sempre que es potenciïn els efectes positius en quant al rendiment tècnic i econòmic i se’n minimitzin els efectes negatius.

- A causa de la complexitat que suposa la interpretació pràctica d’alguns dels texts de la normativa serà necessària una formació especialitzada dels tècnics que realitzin els serveis de seguiment i control.

- Un dels principals reptes en l’adaptació de les explotacions porcines serà la necessitat de manejar les truges gestants en grup en front als sistemes actuals de maneig individual dels animals allotjats en cubicles.

- Al mercat existeixen diferents tecnologies d’alimentació i control dels animals per a poder cobrir les necessitats de les truges gestants en les diferents condicions de les explotacions ramaderes, la clau de l’èxit passarà per l’adequada elecció de la tecnologia en funció de les característiques de l’animal i de l’estratègia del maneig que el ramader o tècnic pretengui adoptar.

- Tant en el cas de la nova construcció com en el cas de la reforma de les explotacions ja existents, l’adaptació a la normativa suposarà la necessitat d’una inversió, i per tant, un increment de costos en front a la situació actual.

- Per al cas de les explotacions o naus de nova construcció, els resultats obtinguts posen de manifest un increment del cost mitjà pròxim al 40% en el cas de grups de 10 animals allotjats en corrals amb separadors i en els casos de grups de 40 truges allotjades en corrals amb cubicles de lliure accés o en corrals amb estacions d’alimentació electròniques.

- El cost mitjà es situa en uns 430 €/plaça per a sistemes amb corrals i tremuges convencionals, 530-535 €/plaça per a sistemes amb corrals amb separadors i sistemes d’alimentació amb dosificadors o caiguda lenta, 641 €/plaça per a sistemes amb corrals i estacions d’alimentació i de 723 €/plaça per a sistemes amb corrals i gàbies de lliure accés.

- S’ha de ressaltar que un cop elegit el sistema d’allotjament i



alimentació, la variabilitat existent en el cost per plaça és gran (coeficient de variació oscil·la des de 5,5 fins a 45), el qual a la pràctica permet solucions a un cost molt diferent.

- Per al cas de reforma de naus de gestació, existeixen solucions d’adaptació que permeten utilitzar al màxim l’espai construït reutilitzant gran part dels equipaments existents, el que permet minimitzar el cost de la reforma.

- En el cas de no voler o no poder construir naus noves, l’adaptació pot suposar una reducció del cens entre un 5 i un 50%, en funció de la solució tecnològica que s’adopti.

- De forma generalitzada pot considerar-se que el cost d’adaptar una nau de gestació oscil·larà entre els 50 i 300 €/plaça finalment adaptada i disponible. En aquestes condicions pot requerir-se una certa reducció del cens.

- En el cas que l’objectiu sigui mantenir el cens, la reforma i la nova construcció tindrà associat un cost per plaça de gestació que pot oscil·lar entre els 150 €/plaça i els 350 €/plaça.

11.1.- Introducció

El porc, com tot ésser viu, requereix d’unes condicions de confort i benestar, per tal de desenvolupar-se en normalitat. En producció porcina l’objectiu és maximitzar la quantitat de carn produïda, i a la vegada realitzar una producció de qualitat, en un marc sostenible i respectuós amb els animals. Per això però, és necessari que els porcs convisquin en condicions de benestar en un ambient confortable i en uns allotjaments i instal·lacions adequats a les seves necessitats. La producció intensiva porcina ha fet que el confinament dels animals privés als porcs d’algunes de les actituds naturals (com per exemple: furgar, fer el niu,....), és per això que els allotjaments han d’estar dissenyats de tal manera que en la mesura de lo possible, els animals puguin expressar el seu comportament innat. Amb aquest objectiu sorgeix la legislació referent a benestar animal, que es resumeix a la Taula 70.

La normativa de benestar animal pel sector porcí queda englobada en dos àmbits: la protecció dels animals en les explotacions ramaderes (general) i la protecció dels porcs (específic).

Taula 70. - Legislació de referència en benestar animal pel sector porcí .

Directives i Reglaments comunitarisArticles de referència

Directives i Reglaments comunitaris que la

modifiquen

Articles modificats

Normes nacionals de referència

1.- Directiva 2001/88/CE del Consell, de 23 d'octubre

de 2001.

Articles 3,5, 6 y 10.

2.- Directiva 2001/93/CE de la Comisió, de 9 de

novembre de 2001.Annex

2.- Directiva 98/58/CE del Consell, de 20 de juliol de 1998, relativa a la

protecció dels animals en les explotaciones ramaderes.

Article 4

Reial Decret 348/2000 , de 10 de març, pel que s'incorpora

l'ordenament jurídic a la Directiva 98/58/CE, relativa a la protecció dels animals en les explotacions

ramaderes.

QUADRE ESQUEMÀTIC DE LA LEGISLACIÓ EN BENESTAR ANIM AL PEL SECTOR

1.- Directiva 91/630/CEE del Consell, de 19 de novembre de 1991, relativa a les normes mínimes de protecció de

porcs (DO L 340, 11.12.1991, p.33)

Articles 3 y 4(1)

Reial Decret 1135/2002 , de 31 d'octubre, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de

porcs.



De forma específica, les normes mínimes de protecció dels porcs a nivell europeu queden definides per la Directiva 91/630/CEE del Consell, de 19 de novembre de 1991, transposat a nivell espanyol pel Reial Decret 1048/1994, de 20 de maig. La Directiva 91/630/CEE va ser modificada posteriorment per la Directiva 2001/88/CE del Consell, de 23 d’octubre de 2001 (articles 3, 5, 6 i 10) i per la Directiva 2001/93/CE de la Comissió, de 9 de novembre de 2001 (Annex). Aquests canvis en la legislació van ser incorporats a nivell espanyol pel Reial Decret 1135/2002, de 31 d’octubre, amb el que es va derrogar el Reial Decret 1048/1994, mencionat anteriorment. De forma general, la protecció dels animals en les explotacions ramaderes a nivell europeu queda definit per la Directiva 98/58/CE del Consell, de 20 de juliol de 1998, transposat a nivell espanyol pel Reial Decret 348/2000, de 10 de març i aquest modificat posteriorment pel Reial Decret 441/2001, de 27 d’abril (article 5, referent als controls de la Comissió Europea). Degut a que la Directiva 91/630/CEE, referent a les normes mínimes de protecció dels porcs, ha estat modificada en diverses ocasions, s’ha cregut convenient la publicació d’una nova Directiva que procedeixi a la codificació d’aquesta. Això queda reflectit en la Directiva 2008/120/CE del Consell, de 18 de desembre de 2008, relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs (versió codificada), pendent de transposar a nivell espanyol, ara per ara. Aquesta Directiva mencionada anteriorment deroga la Directiva 91/630/CEE, així com les seves modificacions posteriors.

11.2.- Requisits legals

Dins dels varis aspectes que contempla la legislació mencionada en l’apartat anterior, referent a la normativa de benestar animal, el canvi de les truges gestants allotjades de forma individualitzada a grups, és un dels més destacats. En aquest sentit hi ha dos aspectes generals que contempla la legislació per a les truges gestants: el període en el qual han d'estar en grups i les condicions dels allotjaments.

En el primer cas, el Reial Decret 1135/2002, marca que les truges i truges joves es criaran en grups durant el període comprès entre les quatre setmanes següents a la munta i els set dies anteriors a la data prevista del part. Els costats del recinte en els quals es mantingui el grup mesuraran més de 2,8 metres (corral amb superfície superior a 7,84 m2). Quan es criïn en un grup de menys de sis individus, els costats del recinte mesuraran més de 2,4 metres (corral amb superfície superior 5,76 m2). Les condicions d’aquest paràgraf no s’aplicaran en explotacions que tinguin menys de 10 truges. No obstant això, les truges i truges joves criades en explotacions de menys de 10 truges podran mantenir-se aïllades durant el període comprès entre les quatre setmanes següents a la munta i els set dies anteriors a la data prevista de part sempre que puguin girar fàcilment al recinte en el que es trobin. Aquest aspecte està en vigència des de l’1 de gener de 2003 per les explotacions construïdes o reconstruïdes o que s’usen per primera vegada, i a partir de l’1 de gener de 2013 per a totes les explotacions.

D’altra banda, els allotjaments de les truges gestants en grups han de complir els requisits que es mostren a la Taula 71 (RD 1135/2002, de 31 d’octubre, Article 3, apartats 2 i 3). De la mateixa manera que els aspectes anteriors, aquests requisits estan en vigència des de l’1 de



gener de 2003 per les explotacions construïdes o reconstruïdes o que s’usen per primera vegada, i a partir de l’1 de gener de 2013 per a totes les explotacions.

Taula 71.- Requeriments dels allotjaments dels porcs criats e n grups segons la legislació.

Superfície lliure mínima (m2/animal)

Tipus animal Grup < 6 animals 1

Grup de 6-39

animals

Grup ≥ 40

animals 2

Superfície mínima de terra continu

compacte (m2/animal) 3

Amplada màxima de fenedures (mm) en

engraellats de formigó 4

Amplada mínima de biguetes

(mm) en engraellats de

formigó 4

Truja jove després de la

munta 1,81 1,64 1,48 0,95 20 80

Truja després del primer part 2,48 2,25 2,03 1,3 20 80

1 Superfície lliure mínima general més el 10 % 2 Superfície lliure mínima general menys el 10 % 3 Del qual, el 15% com a màxim, es reservarà a les obertures de drenatge 4 D’acord amb el que disposa la norma UNE-EN 12737:2006+A1

11.3.- Informació tècnica

11.3.1.- Concepte de superfície de sòl lliure

La superfície lliure és la superfície a disposició de l'animal sense obstacles que impedeixin el moviment dels mateixos de manera que puguin aixecar-se, ajeure’s i descansar lliurement (inclosos patis exteriors amb lliure accés de les truges). Els principals elements que poden representar un obstacle en un corral de gestació estaran relacionats amb el sistema de subministrament de l'aliment (sòlid o líquid) i amb el sistema de separació dels animals (tanques, separadors, cubicles o semi-cubicles). Pel que fa al sistema d'alimentació, el primer element a considerar és el tipus de sistema de subministrament i el tipus de menjadora. Així tenim que en el sistema d'alimentació a terra, no hi ha una menjadora pròpiament dita, i tota la superfície del corral es considera a la vegada superfície disponible per menjar i per descansar (Figura 164). Mentre que quan es fan servir tremuges o estacions d'alimentació electròniques, caldrà restar l'espai que ocupa el sistema i que suposa un obstacle per al moviment de l'animal. El sistema de caiguda amb dosificador (ràpida o lenta) sol anar acompanyat de menjadora correguda o individual. En aquest cas, llevat que la menjadora pel seu disseny suposi un obstacle, l'espai que ocupa la menjadora pot considerar-se com accessible pels animals en tot moment. Així doncs, en aquest cas no és gens fàcil concretar quan la menjadora suposa o no un obstacle. Tot sembla indicar que si la menjadora se situa per sota del nivell del sòl (Figura 165c) i no és massa profund (més de 25 cm) (Figura 165b) es pot entendre que no suposa un obstacle i la seva superfície pot ser utilitzada per l'animal quan descansa. De la mateixa manera pot ser superfície útil si la menjadora s'ubica de forma suspesa (Figura 165a) deixant tot l'espai entre el terra i la base de la menjadora disponible per al descans de l'animal (Figura 166). En canvi si la menjadora suposa una discontinuïtat (vorera) en el nivell del sòl, això suposarà un obstacle per al descans de l'animal i no podrà considerar-se com a superfície útil. En el cas d'existència d'estacions d'alimentació es podrà considerar també com a superfície lliure el conjunt de passadissos d'accés i sortida de l'estació, havent-se de descomptar l'espai físic que ocupa l'estació i que no està a disposició de l'animal.



Figura 164.- Superfície lliure, no lliure i ampliada per a un corral de 20 truges segons el sistema d’alimentació elegit.

Figura 165.- Ubicació de la menjadora lineal: a) suspès, b) a nivell de terra, c) per sota del nivell del terra.

Figura 166.- Menjadora correguda suspesa.

Per analitzar els canvis de necessitats de superfície en funció del sistema d'alimentació i el tipus de menjadora escollit, a la Taula 72 es quantifica l'increment de superfície requerit en l'elecció d'un o altre sistema d'alimentació, en grups de 20 truges i de 40 truges per separat.



Taula 72.- Increments de superfície per corral segons el sist ema d’alimentació escollit, en grups de 20 i 40 truges.

Grups de 20 truges Grups de 40 truges Superfície

corral (m2) Superfície sist. alim. (m2)

Increment superfície (%)

*

Superfície corral (m2)

Superfície sist. alim.

(m2)

Increment superfície

(%) * Alimentació a terra 45 0 0 81 0 0 Tremuja circular 46 1 2,2 83 2 2,5 Menjadora lineal útil 45 0 0 81 0 0 Menjadora lineal no útil 48,6 3,6 8 88,2 7,2 8,9 Estació alimentació 48,3 3,3 7,3 84,3 3,3 4,1

* Increment respecte el sistema d’alimentació a terra de la mateixa mida de grup

A la Figura 164 es poden observar de forma gràfica les implicacions derivades dels diferents plantejaments possibles a l'hora de definir la superfície funcional que requereix una truja. A més a més, es mostra de forma aproximada, en el cas de corrals de 20 truges, com s'ha de modificar l'amplada (encara que també es podria augmentar la longitud) del corral per a cada sistema d'alimentació per complir amb els requisits de superfície mínima per truja de 2,25 m². El segon aspecte a aclarir és el referit a l'ús de separadors formant cubicles, semi-cubicles o gàbies. En el cas de l'ús de separadors i / o cubicles que permetin el confinament total o parcial dels animals pot ser una mica més complex establir la superfície lliure. En aquest apartat podem trobar dos tipus de situacions, una en la qual l'animal no pot ser capturat o confinat de forma col·lectiva i una altra en que sí. En la primera, en l'actualitat es proposa que tot l'espai pugui ser considerat com a superfície lliure i en la segona caldrà fer les consideracions oportunes. Així, quan existeixen cubicles amb obertura permanent (sense porta del darrere), l'espai intern del cubicle podrà considerar-se també sòl lliure. En el cas de gàbies (Figura 167) de lliure accés (moviment de la truja a la seva voluntat) l'espai intern de la gàbia també es pot considerar com a sòl lliure. Les gàbies de lliure accés, també anomenades d'auto-captura, (Figura 167) presenten un mecanisme que fa que quan la truja de forma voluntària entra a la gàbia per menjar o descansar, aquest queda tancat, evitant que els altres animals puguin molestar-la. Aquest mecanisme pot ser bloquejat de forma puntual pel granger en cas de necessitar-ho per al maneig individual de la truja, de manera que aquest sistema ofereix protecció, però no retenció forçada.

Figura 167.- Gàbia de lliure accés o d’autocaptura

En el cas de les gàbies amb porta posterior abatible controlada per l'home (Figura 168) i sempre que l'animal només pugui ser confinat de forma individual i puntual la valoració pot ser similar a la realitzada per la gàbia de lliure accés. En canvi, l'espai de la gàbia no pot ser considerada com a sòl lliure si hi ha algun mecanisme que permeti confinar (engabiar) els animals de forma no puntual i col·lectiva. Aquest últim requisit pot



relaxar-se si hi ha garanties que el confinament col·lectiu només s'utilitzarà per millorar el benestar dels animals del grup (per exemple, bloquejar els animals mentre mengen per controlar el consum i evitar agressions) i mai serà usat de forma permanent.

Figura 168.- Gàbia d’accés controlat o abatible.

Reprenguem el nostre cas d'anàlisi per veure com pot afectar tot l'anterior a la superfície necessària. Així doncs, a la Taula 73 es presenten els requeriments d'increment de superfície per a grups de 20 i 40 truges, en funció del sistema de separadors escollit. D'altra banda, a la Figura 169 es mostra gràficament l'increment de superfície requerit en grups de 20 truges, en funció del sistema de separació escollit i el maneig d'aquest.

Taula 73.- Increments de superfície per corral segons sistema d’allotjament escollit, en grups de 20 i 40 truges.

Grups de 20 truges Grups de 40 truges Superfície

corral (m2) Superfície sist. allot.

(m2)


(%)

Superfície corral (m2)

Superfície sist. allot.

(m2)


(%) Gàbies lliure accés 45 0 0 81 0 0 Gàbies accés controlat

- Sense porta posterior

45 0 0 81 0 0

- Amb porta posterior i control individual

45 0 0 81 0 0

- Amb porta posterior i control col·lectiu

70,8 25,8 57,3 132,6 51,6 63,7

Figura 169- Superfície lliure, no lliure i ampliada per a un corral de 20 truges segons sistema de separació i maneig del mateix.



A més a més dels mínims de superfície lliure també és recomanable considerar les necessitats de distància lliure per al moviment dels animals del grup. De manera explícita la normativa actualment vigent no indica requeriments per a aquest paràmetre en l'interior dels corrals. Però sembla raonable reprendre en aquest punt els requeriments de longitud mínima dels costats dels corrals o recintes, xifrats en 2,4 m per a grups de 2 a 5 animals i en 2,8 m per a grups de 6 o més animals. Per possibilitar una dinàmica correcta dels animals del grup haurien de respectar-se els valors anteriors com a distància lliure per al moviment en l'interior dels corrals. Per tractar aquest tema, partirem de la situació més comuna de la disposició de boxes a les granges actuals. A la Figura 170 es mostra la distribució més habitual dels boxes de gestació, en aquest cas s'ha disposat d'una amplada de menjadora de 30 cm, 105 cm de superfície de sòl compacte de formigó i 130 cm d'engraellat, deixant un espai de maneig dels animals de 100 cm. Aquesta distància de maneig acostuma a oscil·lar a la pràctica entre els 80 cm i 120 cm.

Figura 170.- Disposició dels boxes de cobriment /control.

A la Figura 171 es presenta l'opció de retallar els boxes actualment existents a les naus de gestació, deixant un espai mínim per al moviment dels animals. Partint de la situació descrita prèviament, podem adaptar la granja a benestar animal retallant els boxes a 1,25 m de longitud i deixant al voltant de 2,4-2,8 m de moviment (Figura 171), el que ens permetria disposar d'una distància mínima per al moviment dels animals, contribuint a una bona dinàmica en els grups d'animals. Les implicacions referents a la superfície lliure (m2) mínima necessària per truja s'analitzaran posteriorment.

Figura 171.- Alternativa a l’adaptació de les truges en grup, retallant boxes a 1,25m.



Un altre dels aspectes susceptibles de ser considerats fa referència a les diferents necessitats d'espai definides per a les truges joves (truja púber abans del part) acotades en 1,64 m2 i per a truges adultes (2,25 m2/truja). Aquesta variació pot ser considerada estimant la proporció de truges joves del ramat, aquesta proporció depèn de les estratègies de maneig i sacrifici-renovació dels animals, però en termes generals pot situar-se entre un 17 i 25%, tal com es desprèn dels valors obtinguts a la Taula 74. Assumint aquests valors podem xifrar en 2,13 m2 com a superfície lliure necessària per a la truja equivalent que forma part d'un ramat amb un 80% de truges adultes i un 20% de truges joves. Si apliquem aquest factor de correcció podem reduir en un 5,3% l'espai lliure necessari respecte a la situació de considerar totes les truges com adultes. A la pràctica, pot ser difícil i complex garantir una distribució homogènia de les truges joves en les diferents bandes i en els diferents corrals. A més a més, per optimitzar el maneig (alimentació, control, ...) pot ser necessari manejar les truges joves en gestació de forma separada de les adultes. A la pràctica, tot sembla indicar que el disseny més polivalent passa per considerar totes les truges com adultes en termes d'espai (2,25 m2/truja), el que després permetrà tot tipus de maneig sense incomplir els requeriments d'espai. De les dades de la Taula 74 també es desprèn que en condicions normals el percentatge de places de gestants en relació al total de places per a truges productives se situa al voltant del 50%. Si considerem el total de places necessàries per a totes les truges presents (productives i no productives reposició-sacrifici) el percentatge de places de gestants seria pròxim al 45%.

Taula 74.- Dimensionament de granges porcines amb diferent mid a (600, 1200 i 2400 truges productives) manejades en bandes setmanals i assum int diferents valors per a la duració de la lactació (21 i 28 dies), reposició anual del 50%, f ertilitat del 85% i taxa d’avortaments del 3%.

TRUGES PRODUCTIVES 600 1200 2400 Lactació (dies) 21 28 21 28 21 28 Núm. Bandes 21 22 21 22 21 22 PARTS

- Bandes 4 5 4 5 4 5 - Truges/Banda 28 28 57 55 114 109 - Places 112 140 228 275 456 545

GESTACIÓ - Bandes 12 12 12 12 12 12 - Truges/Banda 29 29 59 57 117 112 - Places 348 348 708 684 1404 1344

COBRIMENT - CONTROL - Bandes 6 6 6 6 6 6 - Truges/Banda 34 34 69 67 138 132 - Places 204 204 415 400 828 792

TOTAL PLACES 664 692 1351 1359 2688 2681 REPOSICIÓ

- Truges any 300 300 600 600 1200 1200 - Truges banda 6 6 12 12 23 23 - Reposició mínima per banda

(%) 17 17 17 17 17 17

- Reposició per banda (%) * 21 21 20 21 20 20 * Considerant una fertilitat de les nul·lípares del 85%.



Com ja s'ha comentat, la norma també té prevista una reducció o increment de la superfície necessària en funció de la grandària del grup. Així doncs, quan els grups són de menys de 6 animals, la superfície s'incrementarà un 10%, mentre que si els grups són de 40 o més individus, aquesta es pot reduir un 10%. Això és perquè es considera que quan els grups són grans, l'espai extra pel moviment dels animals és compartit i per tant, pot ser reduït, sense perjudicar el benestar dels animals. Cal dir que en la pràctica el maneig de grups grans pot ser complex si no es disposa de sistemes d'alimentació amb control individual, com succeeix en el cas de les estacions electròniques d'alimentació o sistemes similars. En els sistemes d'alimentació en grup, sense control individual, amb dosificadors i sistemes de caiguda de diferents tipus es recomana treballar en grups petits de mida molt inferior a les 40 truges. Ressaltar finalment que a la pràctica, més que la superfície lliure oficial en termes estrictament numèrics cal tenir en compte la superfície funcional que és la que fa que un sistema funcioni i doni resultats de rendiment positius. Per això, en cada cas s'ha de pensar més en la superfície necessària per als animals que en la mínima superfície des de l'òptica legal. En tot cas, sempre cal mantenir el sistema en condicions de benestar iguals o millors que les que especifica la normativa vigent.

11.3.2.- Concepte “tipus de sòl”

Pel cas de truges joves i adultes criades en grup la legislació obliga a disposar d'un mínim de superfície de sòl compacte i continu (veure Taula 71), del qual el 15%, com a màxim, es reservarà a les obertures d'evacuació. Tot sembla indicar que la interpretació més general serà la de considerar com a sòl continu compacte aquell en el qual, si existeixen obertures, la superfície d'aquestes no supera el 15% de la superfície. Cal tenir present també que la normativa només regula les característiques dels sòls engraellats de formigó, no indicant condicions per a altres tipus de superfície. Sota aquestes premisses es plantegen 4 situacions clarament diferenciades: 1.- Corrals amb sòl engraellat en tota la seva superfície, d'un o diversos tipus, amb percentatge d'obertures inferior al 15% de la superfície en el total, o a la zona de descans. 2. - Corrals amb sòl de formigó compacte en tota la seva superfície, sense engraellat. 3.- Corrals que combinen part de sòl de formigó compacte i part de sòl engraellat. 4.- Ús d'altres materials sense regulació específica, sempre que el benestar no es vegi compromès.

11.4.- Allotjaments per a truges gestants en grups

El pas d'estar les truges gestants allotjades en gàbies individuals a estar allotjades en grups és un canvi molt important que afectarà tant el maneig dels animals com a l'economia de l'explotació. En primer lloc cal fer èmfasi en la inversió econòmica necessària per fer la reconversió de la granja. Però, possiblement el canvi més important i complex fa referència a l'adaptació de les estratègies de maneig dels animals. Fins ara, la disposició de les truges gestants en gàbies permetia una atenció individualitzada i així una relativament fàcil optimització de l'alimentació i



el maneig. Aquest canvi ha estat justificat perquè alguns autors argumenten que les truges quedaven molt lluny del comportament natural de l'animal pel que fa a l’exploració de l'entorn i la vida en grup, podent causar comportaments anòmals (estereotípies). Entre aquests comportaments no naturals cal destacar: les mossegades de les barres de les gàbies, la manipulació de la menjadora / abeurador, la masticació al buit, moviments repetitius del cap i el furgar a terra (Cerisuelo et al., 2008). Entre els avantatges de l'allotjament en grup tenim que els animals disposen de més espai per fer exercici i explorar el medi i alhora que tenen l'oportunitat d'expressar les interaccions socials pròpies de l'espècie. Com a inconvenients tenim que poden aparèixer més agressions, a causa de la competència i dominància entre truges, la mà d'obra ha de ser més especialitzada i, que en alguns sistemes, és difícil supervisar i alimentar de forma individualitzada als animals (Mantega i Gasa, 2005 ). En l'allotjament de les truges en grups es pot diferenciar tres zones: zona d'alimentació, zona bruta i zona de descans. A la primera zona és on s'han de situar els sistemes d'alimentació, ja siguin manuals o automàtics, i generalment també el subministrament d'aigua, encara que de vegades està a la zona bruta, però mai a la zona de descans. La zona bruta, destinada a que les truges defequin i orinin, és aconsellable que sigui de sòl engraellat total per permetre un bon drenatge, i sol estar situada entre la zona d'alimentació i descans. Finalment, la zona de descans és on es pot subministrar el material d'enriquiment i on les truges van a tombar-se i descansar. En aquesta zona s'aconsella fer compartiments perquè les truges s'allotgin en grups petits de forma segregada. Tal com ja s'ha apuntat amb anterioritat, la necessitat d'allotjar a les truges gestants en grup obliga a una replanificació d'aspectes clau en l'explotació i del maneig dels animals: 1. - Tipus i grandària dels grups 2. - Sistema d'alimentació 3. - Instal·lacions (separadors, gàbies, ...) per al control i maneig de les truges

11.4.1.- Tipus i mida de grup

A la pràctica poden configurar-se dos tipus de grups diferents, amb els seus avantatges i inconvenients (Taula 75):

Els grups estàtics són aquells en els quals els animals del grup no canvien al llarg de la gestació i per tant totes les truges es troben en una fase de gestació similar.

Els grups dinàmics són aquells en els quals els animals del grup

canvien contínuament i les truges no es troben en un mateix estat de gestació.

Taula 75.- Avantatges i inconvenients dels grups estables i de ls grups dinàmics (Fàbrega et al., 2007).

Avantatges Inconvenients

Grup estable - Bon control dels animals - Estats de gestació similars - Jerarquies estables

- Major cost d’alimentació - Major espai de reserva - Distribució del corral per grups petits

Grup dinàmic - Alimentació més assequible - Poc espai per a maneig

- Jerarquies més inestables, més nivell d’agressivitat.



Com es pot suposar, la facilitat del maneig dels grups és major en la mesura que aquests siguin més petits i homogenis. La definició de la mida desitjable dels grups també dependrà del sistema d'alimentació i la capacitat de control individual del consum de pinso. Per això, de manera general pot aconsellar-se grups d'entre 10 i 20 truges

11.4.2.- Sistemes d’alimentació i maneig

Per valorar els diferents sistemes d'alimentació cal considerar el conjunt d'instal·lacions (separadors, gàbies, ....) existents per al control dels animals. En aquest sentit, sembla raonable que a continuació es tractin de forma conjunta ambdós aspectes en diferents situacions pràctiques que ens podem trobar.

11.4.2.1.- Sistemes d’alimentació a terra

En aquest sistema els animals s'alimenten simultàniament distribuint el pinso sobre el terra del corral, de forma manual o automàtica, en certs punts del corral o per tot el corral (Figura 172). El cost econòmic de la implantació d'aquest sistema és baix, però dificulta el control de la ingesta individual dels animals i les agressions entre animals són altes comparat amb altres sistemes. En aquest cas l'aliment s'ofereix segons les necessitats mitjanes del grup. És el sistema més senzill d'alimentació-maneig i generalment es fa servir en grups estàtics petits. Segons Pedersen (2004a), el disseny típic d'aquest sistema inclou dos terços de sòl ferm, i la resta de sòl engraellat. A més a més, aconsella que la zona compacta tingui com a mínim 3 metres d'ample per evitar el malbaratament de menjar.

Figura 172.- Sistema d’alimentació a terra (Pedersen, 2004a)

11.4.2.2.- Sistemes d’alimentació amb tremuja conve ncional

L'aliment se subministra a l'animal per mitjà d'una tremuja d'ús col·lectiu (Figura 173). L'aliment s'ofereix a l'animal a voluntat i el control d'ingesta es realitza en base a l'ajust de la dosificació de cada aportació de menjar (aquest ajust sol ser manual). Juntament amb l'alimentació a terra, és un dels sistemes més senzills i econòmics, però pot comportar problemes d'agressions i d'heterogeneïtat en la condició corporal dels animals, a causa del poc control individualitzat de l'alimentació. En aquest tipus de sistemes no és habitual trobar separadors o gàbies per a la protecció de l'animal que està menjant.



Figura 173.- Tremuja per a truges gestants.

11.4.2.3.- Sistemes d’alimentació amb dosificadors individuals

L'aliment és subministrat a l'animal mitjançant dosificadors individuals, per tant, es requereixen un mínim d'un punt de subministrament per animal. El control d'ingesta es planifica per al conjunt d'animals del grup i es pot regular mitjançant la velocitat de subministrament d'aliment (sistema de caiguda més o menys lenta). En funció del tipus de cubicle o gàbia existent el sistema permet, més o menys, protecció i confinament dels animals un cop triat el seu lloc d'alimentació, el que permet cert control de l'alimentació i facilita el maneig. A la Figura 174 es pot veure el sistema implementat conjuntament amb gàbies d’autocaptura. La gàbia d’autocaptura permet un alt nivell de protecció de la truja que està menjant i per tant garanteix que totes les truges consumeixin la seva ració.

Figura 174.- Truges gestants en boxes d’autocaptura (Ter Beek, 2007).

A la Figura 175 es pot veure la implementació d'aquest sistema amb separadors curts (0,5-1.0 metres) i sistema de caiguda lenta. Els animals s'alimenten de manera simultània i amb la mateixa quantitat, mitjançant una distribució lenta de pinso que s'adapta a la velocitat de consum mitjà del grup d'animals (uns 80-160 g / minut segons Fàbrega et al. 2007, 100-150 g / minut segons Mantega i Gasa, 2005 o 100-120 g / minut segons Parés, 2008), que fa que els animals romanguin relativament quiets en la seva plaça d'alimentació. Aquest fet sumat a que disposen de separacions, ofereix certa protecció als animals durant l'alimentació.



Figura 175.- Sistema d’alimentació de caiguda lenta (Collell, 2008).

A la Figura 176 es pot veure el sistema d'alimentació en sopa subministrada en menjadora correguda i amb separadors curts. Així al corral hi ha una zona d'alimentació amb menjadora lineal dividida per petites separacions o semiboxes que faciliten que cada truja ocupi el seu lloc en el moment de menjar i no molesti a la resta.

Figura 176.- Sistema d’alimentació amb semiboxes i en sopa (Abaigar et al, 2007).

11.4.2.4.- Sistemes d’alimentació amb estacions d’a limentació electrònica

En aquest cas, l'animal és reconegut per l'estació dispensadora de menjar, mitjançant un microxip que normalment porten a l'orella, un collaret o un implant subcutani electrònic. Existeixen bàsicament tres sistemes d'alimentació amb identificació electrònica: amb tremuja, Fitmix i amb túnel. Els sistemes basats en l'ús de la identificació electrònica, permeten grups grans d'animals, el que permet un estalvi d'espai, ja que només es requereix una estació d'alimentació per cada 20-70 truges (Mantega i Gasa, 2005) o 40-60 (Ruiz de la Torre, 2008) i el control estricte a nivell individual permet la detecció de problemes patològics. Altres autors com Devant (2004) citat per Cerisuelo et al. (2008) diferencien entre el tipus Fitmix (Figura 178), en què recomanen una estació per cada 20-25 truges i el sistema amb túnel (Figura 179) on es recomana una estació per cada 50-70 truges. Mentre que Pedersen (2004b) diferencia entre nul·lípares (50 per estació) i truges adultes (70 per estació). D'altra banda, la mà d'obra requereix certa formació i els animals requereixen un procés d'aprenentatge, ja que per obtenir l'aliment han d’accionar un mecanisme (aquest procés és menor en el sistema Fitmix i tremuja, que al túnel). De tota manera, s'estima que entre un 5-10% dels animals no s'adapten (Mantega i Gasa, 2005) per la qual cosa s'aconsella entrenar les truges abans de posar-les en grups i barrejar truges nul·lípares amb multípares perquè aquestes últimes ensenyin a les primeres a menjar (Palomo, 2008). D'altra banda, s'estima que el preu és un 40-50% més



elevat que els sistemes que no permeten una alimentació individualitzada (Cerisuelo et al., 2008). Una altra consideració a tenir en compte amb aquest sistema és la pèrdua de microxips, que s'estima que no és superior al 3% anual (Palomo, 2008). Finalment, considerar que el sistema de túnel dóna la possibilitat d'aïllar animals al sortir del túnel per vacunar, detectar zels, ... fet que no permet el sistema Fitmix o tremuja.

● Sistema tremuja: Aquest sistema consta d’una tremuja que pot presentar diferents mètodes d’identificació: mitjançant un dispositiu electrònic que reconeix i llegeix els xips dels porcs, fet que permet una individualització de l’alimentació o amb un sensor de presència. D’altra banda però, el fet de no presentar cap protecció, fa que amb gran facilitat els porcs siguin destorbats per la resta quan estan menjant, i especialment pels més dominants, amb el que és difícil garantir que l’aliment subministrat a una truja segons les seves necessitats sigui realment ingerit per ella i no per la resta de companys del corral. Aquest sistema s’usa per a grups estàtics i s’aconsella una tremuja per cada 8-10 truges (Figura 177).

Figura 177.- Sistema d’alimentació amb identificació electrònica amb tremuja.

● Sistema Fitmix: Aquest sistema d’alimentació electrònica es caracteritza pel tipus de protecció que ofereix al porc i pel sistema d’alimentació. En aquest cas, el porc queda protegit per uns laterals a banda i banda, però solament cobreixen la part davantera del porc: el cap (Figura 178). Aquest sistema, malgrat que ofereix certa protecció, no evita que una altra truja faci fora la que està menjant, tal i com fa el túnel, fet que augmenta les agressions. D’altra banda, l’altre tret que caracteritza aquest sistema és que el dispositiu d’alimentació és com un xumet que ofereix l’aliment en forma de puré, on el porc ha d’introduir a la boca per ser alimentat. Aquesta propietat evita malbarataments de pinso. Aquest sistema d’alimentació és usat en grups estàtics de 25-50 truges.

Figura 178.- Sistema d’alimentació amb identificació electrònica tipus Fitmix.



● Sistema de túnel: Utilitzat en grups dinàmics amb 50-70 truges per estació, permet una màxima protecció de la truja en el moment de l’alimentació, evitant que aquesta pugui ser molestada durant la ingesta, gràcies al túnel (Figura 179). A més a més, aquest sistema permet que les truges puguin ser separades del grup automàticament, ja sigui per retirada de l’explotació, tractament, etc. D’altra banda però, aquest dispositiu de protecció fa més lenta i costosa l’adaptació de les truges, que en els sistemes de tremuja i Fitmix (Cerisuelo et al., 2008) i hi pot haver el risc que alguna truja es quedi massa temps en el túnel, evitant que la resta mengin.

Figura 179.- Sistema d’alimentació amb identificació electrònica amb túnel.

A la Taula 76 es resumeixen els avantatges i els inconvenients per a

cada sistema alimentació-maneig i la dimensió del grup d’animals recomanable.

Taula 76.- Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes d’alimentació per a truges gestants en grup (Fàbrega et al., 2007; Abaigar et al., 2007; Manteca i Gasa, 2005; Collell, 2008; Cerisuelo et al., 2008; Parés, 2008; Forcada, 2009).

Tipus Mida del grup Avantatges Inconvenients

A te

rra

Distribució puntual

Distribució estesa

Petits, estàtics, 10-20 6-8

- Baix cost - Fàcil adaptació dels animals

- Alta competència per l’aliment - Difícil supervisió dels animals - No es pot controlar l’espai per animal (no hi ha separacions)

- No es pot controlar el consum individual d’aliment ni es pot racionar

individualment. - Una part de l’aliment es perd

- Cal més mà d’obra per manejar i supervisar els animals

- Cal amplada mínima de sòl compacte per no fer malbé el pinso

- Pot donar lloc a una gran heterogeneïtat de la condició

corporal dels animals - Cal més superfície

- En general, presenta mals resultats



- Es pot controlar el consum i racionar de forma individual

- Menor pèrdua de pinso - Facilita la tria d’animals amb

problemes - Fàcil adaptació a granges

actuals per grups - Estalvi d’espai

- Disminueix el temps de la mà d’obra dedicat a alimentació

- No es pot alimentar a tots els animals de forma simultània.

- Si les màquines són insuficients i hi ha problemes de disseny, es

produeix agressivitat. - El cuidador ha de tenir

coneixements informàtics bàsics. - Cost i manteniment elevat

Amb tremuja

Grups estàtics: 8-10

- El procés d’aprenentatge de les truges és més simple. - Permet un estalvi d’espai

- Les truges poden ser molestades fàcilment quan mengen

- No garanteix amb màxima eficàcia la individualització de l’alimentació

- Augmenten les agressions respecte el túnel

Sense protecció (Fitmix)

Grups estàtics: fins 50

- El procés d’aprenentatge de les truges és més simple. - Permet un estalvi d’espai

- Augmenten les agressions respecte el túnel

Am

b id

entif

icac

ió e

lect

ròni

ca

Amb protecció (túnel)

Grups dinàmics: 100-250

- Les truges no són interrompudes mentre mengen - Després de passar pel túnel,

les truges poden ser separades pel seu tractament

- Als animals els costa adaptar-se, perquè requereix procés

d’aprenentatge - Hi ha el perill que certes truges no mengin, perquè altres obstrueixin el

túnel

Amb tremuja (menjar a voluntat)

Solen ser petits

(12-20)

- Baix cost - Fàcil adaptació de la mà

d’obra i dels animals al nou sistema

- No es pot controlar el consum, ni racionar individualment l’aliment.

- Els animals no es poden alimentar de forma simultània, el que incita a

competència entre els animals. - En cas necessari, no es pot

immobilitzar l’animal - Consum extra de pinso.

- Risc de sobrealimentació de les truges dominants.

- Pot donar lloc a heterogeneïtat dels animals

Men

jado

res

Sen

se id

entif

icac

ió e

lect

ròni

ca

Amb boxes de lliure accés i dosificadors

Solen ser petits i estàtics (10-12)

- Immobilització i inspecció fàcil.

- Fàcil adaptació a granges actuals.

- Fàcil adaptació dels animals - No es perd pinso

- Baixa competència entre animals, ja que cada truja té

una plaça - Bons resultats productius

- Cost moderat

- Més requeriment d’espai per truja. - Difícil control de la ració individual,

a no ser que s’immobilitzi.



Boxes curts i dispensadors

de caiguda lenta (Biofix o trickle feeding)

Solen ser

petits, 8-10, fins

a 20

- Poca agressió entre les truges. - Fàcil adaptació a les granges

actuals - Alimentació uniforme de totes

les truges. - Bona adaptació dels animals

al sistema. - El moment de la ingesta és

idoni per inspeccionar els animals.

- No hi ha malbaratament de pinso

- El maneig no és complicat si es tracta amb grups reduïts

- No adaptable a grups dinàmics.

- No permet un control individual, ja que tots els animals reben igual

quantitat d’aliment - Dificultat de definir la velocitat de

caiguda.

Sistema de semiboxes i

alimentació en sopa

Grups petits (6-

12 animals)

- Les separacions permeten que els animals no es molestin a

l’hora de menjar. - Econòmic

- Totes les truges poden menjar alhora i l’alimentació líquida

evita dominàncies - No cal passadís d’alimentació

- Permet vigilar l’estat dels animals individualment sense

entrar al corral.

- Alimentació no és individualitzada, fet que requereix grups petits i

homogenis. - Agressivitat i dominància

considerable, degut a la dificultat d’escapar.

- El temps de distribució de l’aliment és considerable, degut a que es

reparteix vàlvula per vàlvula.

11.5.- Comparativa legislació UE

Per comparar els requeriments legislatius en matèria de benestar animal en porcí en els diferents països europeus, s’ha considerat oportú considerar l’estudi realitzat per la Universitat de Wageningen, que porta per títol “EU-Welfare legislation on pigs” de març de 2010. L’estudi tenia dos objectius: d’una banda, veure la situació de cada país, en quant a la implementació a la legislació nacional de la Directiva 2008/120/CE i d’altra banda, fer un inventari dels estudis nacionals sobre temes de benestar porcí relacionats amb la Directiva, dels últims cinc anys. Tot i així, aquí ens centrarem en els resultats del primer objectiu. La informació va ser obtinguda via mail i telèfon, a través de cinc preguntes. Quant als països analitzats, es va estudiar els 27 membres de la UE, a excepció de Xipre, Luxemburg, Malta i Portugal, que no es van incloure a la revisió per diversos motius.

11.5.1.- Implementació de la legislació

A març de 2010, quan es va realitzar l’estudi de la Universitat de Wageningen, tots els estats membres, a excepció d’Hongria i Romania, havien implementat la Directiva 2008/120/CE, a la legislació nacional. En aquest dos països la implementació estava en procés, degut a la posterior incorporació a la UE.

11.5.2.- Mesures més restrictives en benestar anima l

A part dels requeriments en benestar animal que exigeix la legislació europea, alguns països, en la seva transposició, han optat per mesures més restrictives. A continuació es presenten aquests països, amb els trets diferencials pels quals han optat. La resta de països no mencionats s’interpreta que han seguit la legislació europea en la transposició.



11.5.2.1.- Superfície mínima de sòl lliure (truja j ove després de la cobrició i truja)

En el cas de les truges joves després de la cobrició i truges, Àustria, Dinamarca, Alemanya i Suècia exigeixen un mínim de superfície de sòl lliure superior que la legislació europea, mentre que a Holanda , els requeriments més estrictes solament es donen per truges joves després de la cobrició. A Alemanya i Àustria les mesures més restrictives en truges solament es donen en grups d’animals de menys de 6 animals i de més de 40 animals (Taula 77). Destacar que a Dinamarca els requeriments de superfície mínima lliure s’organitzen per grups d’animals diferents que la legislació europea. A la Taula 77 es pot veure com Suècia és el país amb un major nivell d’exigència en termes de benestar.

Taula 77.- Superfície mínima de sòl lliure per verro, truja j ove després de la cobrició i truja en m 2

(Article 3.1.b, Annex 1 Capítol II A).

Grup <6 Grup 6-39 Grup ≥ 40 Grup <6 Grup 6-39 Grup ≥ 40Directiva 2008/120/CE 1,804 1,64 1,476 2,475 2,25 2,025Àustria 1,85 1,65 1,5 2,5 2,05

Dinamarca

Alemanya 1,85 1,65 1,5 2,5 2,05

Holanda 2,475 2,25 2,025Suècia (corral amb llit acumulat) 1,81 (a) CE (a) 1,64 (a) 2,48 (2,5) CE (2,5) 2,25 (2,5)(a) Superfície mínima de sòl compacte = 0,10 + pes (kg)/167

PAÍSTruja jove Truja

Primeres 10 truges joves: 1,90 m2

11a-20a truja jove: 1,70 m2

21a o més: 1,50 m2

1a-4a truja: 2,80 m2

5a-10a truja: 2,2 m2

11a-17a truja: 2 m2

≥18 truges: CE

11.5.2.2.- Sòl continu compacte i obertures de dren atge

Tal i com es pot observar a la Taula 78, a Dinamarca i Holanda els requeriments de superfície de sòl continu compacte són superiors als europeus, en la majoria de tipus d’animals, mentre que el màxim permès d’obertures de drenatge és inferior a la directiva europea. A Suècia són encara més exigents: el sòl completament engraellat està prohibit i les obertures de drenatge no estan permeses en el sòl continu compacte.

Taula 78.- Superfície de sòl continu compacte (segons tipus d’ animal) i màxim d’obertures de drenatge (%) (Article 3.2.a, Annex 1 Capítol II C).

PAÍS Truja jove després cobrició Truja prenyadaDirectiva 2008/120/CE 0,95 1,30 15%

Dinamarca

UE o quan estan en cubicles individuals: >90 cm longitud

mesurats des de la part posterior de la menjadora 2)

UE o quan estan en cubicles individuals: >90 cm longitud mesurats

des de la part posterior de la menjadora 2)

10% 2)

Alemanya 1)

Holanda 3) 1,30 m2 5%

Suècia

0,9 (difereix de la UE, tot i que les

obertures de drenatge no estan permeses)

1,1 (difereix de la UE, tot i que les

obertures de drenatge no estan permeses)

No permeses les obertures de drenatge. Prohibició de

sòl completament engraellat

1) Truges joves i truges allotjades individualment han de tenir un sòl continu en llocs amb absència de menjar fet malbé, excrements o orina.

2) Període de transició per construccions existents fins l'1 de gener de 2013.3) Des d'un moment fins a determinar per Koninklijk Besluit la superfície compacta ha de ser del 56-60% (Varkensbesluit article 5.4)

Superfície de sòl continu compacte (m 2) Màxim d'obertures de drenatge (%)



11.5.2.3.- Truges lligades i grups de truges i trug es joves prenyades

Des de l’1 de gener de 2006, la directiva europea prohibeix l’ús de lligadures per a truges i truges joves. D’altra banda, la legislació europea obliga a criar en grups les truges i truges joves des de les 4 setmanes posteriors a la cobrició fins una setmana abans de la data prevista al part. Aquest període es veu reduït en alguns països, com Holanda , on enlloc de 4 setmanes després de la cobrició són 4 dies, o a Regne Unit , on l’excepció de les 4 setmanes després de la cobrició no existeix. D’altra banda, a Suècia , les truges i truges joves han d’estar sempre en grups, excepte la setmana abans de la data prevista del part i durant la lactació. A més a més, en aquest país, les truges i truges joves han d’estar sempre lliures, inclús durant la lactació (Taula 79). Finalment, pel que fa referència a les dimensions mínimes dels corrals de les truges i truges joves criades en grups, solament Dinamarca és més exigent, demanant un mínim de 3 m, quan la legislació europea exigeix 2,8 m (Taula 79).

Taula 79.- Requeriments i prohibicions en l’ús de lligadures e n truges i truges joves (Article 3.3) i cria de truges en grups (Article 3.4).

PAÍS Article 3.3

Directiva 2008/120/CEEstà prohibit lligar les truges

joves i les truges

Les truges i truges joves s'han de criar en grups en el període comprès entre les 4 setmanes posteriors a la cobrició i els 7 dies anteriors a la data prevista de part

Els costats dels corrals on es criïn les truges joves i truges en grups han de fer > 2,8m

(Grups <6: 2,4 m)

Derogació: explotacions <10 truges, poden estar allotjades individualment, sempre que puguin donar-se fàcilment la

volta al recinte

Dinamarca 3,0

HolandaAls 4 dies després de la cobrició fins una

setmana abans de la data prevista del part

Suècia Les truges i truges joves han

d'estar sempre lliures (també a lactació)

Les truges i truges joves han d'estar sempre en grups (excepte truges i truges joves 1

setamana abans del part, i truges lactants)

Regne Unit

Està prohibit mantenir les truges no lactants en boxes durant les 4 primeres setmanes posteriors

a la cobrició

No hi ha l'excepció de les 4 setmanes després de la cobrició

Article 3.4

11.5.2.4.- Material manipulable alimentació i altre s

Segons la directiva europea, les truges i truges joves han de disposar d’accés permanent a material manipulable. A Àustria i Alemanya , la legislació afegeix que el material té que ser inofensiu i suficient. D’alta banda, a Suècia s’exigeix que tots els porcs tinguin accés a la palla i que les truges i truges joves lactants han de disposar de material adequat per la nidificació i en suficient quantitat, durant la setmana prèvia a la data prevista del part. Quant al sistema d’alimentació, la Directiva 2008/120/CE demana que les truges i truges joves criades en grups s’alimentin amb un sistema que garanteixi que cada animal pugui menjar suficientment, tot i la presència d’altres animals que competeixin pel menjar. En aquest cas, els països de la UE-27 no han restringit més aquesta mesura, a excepció de Suècia , el qual fixa un espai mínim d’alimentació per porc, en funció del tipus d’animal i del pes del mateix. A més a més, la directiva europea exigeix que totes les truges i truges joves buides rebin una quantitat suficient d’aliments grossers o rics en fibra i aliments amb un elevat contingut energètic, per calmar la gana i donada la necessitat de mastegar. Per aquesta exigència, Alemanya posa valors, sent més específica i exigint que el contingut de fibra en la matèria seca sigui com



a mínim del 8% o aproximat per tal de garantir la ingesta diària de 200g de fibra (Taula 80). Segons la legislació europea, els porcs que s’han de criar en grups, que siguin particularment agressius, que han estat atacats per altres porcs o estan ferits o malalts, poden mantenir-se en corrals individuals, els quals han de permetre que l’animal giri fàcilment, sempre que no sigui contrari als consells veterinaris específics. La legislació de Dinamarca és més específica per aquests tipus d’allotjaments, exigint uns mínims de superfície i de sòl compacte (Taula 80).

Taula 80.- Requeriments de l’Article 3 (5-9) referents a mat erials manipulables, alimentació i altres.

PAÍS Article 3.5 Article 3.6 Article 3.7 Article 3.8 Article 3.9

Directiva 2008/120/CEAccés permanent a

material manipulableCada animal

suficient menjar

Quantitat suficient d'aliments rics en fibra i

amb elevat contingut energètic per les truges i

truges joves buides

Els porcs agressius, malalts o ferits poden estar en corrals individuals (aquests corrals

han de permetre que l'animal giri fàcilment)

Per explotacions que es construeixin o

reconstrueixin: 1 de gener de 2003. Totes les explotacions: 1 de gener

de 2013.

Àustria Inofensiu i suficient, etc.

Dinamarca

> 2,8 m2/animal, superfície mínima del corral: > 3,5 m2 i sòl compacte, >0,95 m2/truja jove i

>1,3 m2/truja

Alemanya Inofensiu i suficient, etc.Fibra: almenys un 8% de la

matèria seca o 200 g fibra diaris

Noves o reconstruïdes: 4 d'agost de 2006; en

algunes parts període de transició

Eslovènia

Totes les explotacions: Art. 3.4 (1 de gener de 2005), Art. 3.5, 3.8 (6 de maig de

2003)

Suècia

1.- Les truges i truges joves lactants han de tenir

material de nidificació adequat en suficient quantitat durant la

setmana abans de la data prevista de part.

2.- Tots els porcs han de tenir accés a la palla.

a)

a) Mínim espai (amplada) per porc en m: Garrins deslletats i porcs de producció = 0,164 + pes(kg)/538; Truges joves i truges petites =0,45; Altres truges = 0,50

11.5.2.5.- Soroll, llum, material manipulable i alt res

La Directiva 2008/120/CE diu que a la part de l’edifici on es trobin els porcs s’evitarà nivells de soroll continu superiors a 85 dBA, així com sorolls duradors o sobtats. La majoria de països europeus han mantingut aquest criteri, a excepció de Suècia , que ha baixat el nivell de soroll permès (Taula 81). Quant als requeriments de llum, la directiva europea fixa un mínim de 40 lux durant un mínim de 8 hores per dia. Per aquest aspecte són 4 els països que han fet més restrictiva la llei: Àustria, Bèlgica, Alemanya i Suècia. A Bèlgica i Suècia la llum del dia és un requeriment essencial, mentre que a Àustria aquest requeriment hi és quan els animals no tenen accés a corrals exteriors. D’altra banda, a Alemanya la intensitat de llum mínima requerida durant un mínim de 8 h per dia és de 80 lux, enlloc de 40 lux, a més a més, del requeriment de disposar de llum del dia. Pel que respecta les condicions ambientals i dels allotjaments, la legislació europea fixa que els porcs han de poder: - tenir accés a una àrea de repòs, confortable des del punt de vista físic i tèrmic, adequadament drenada i neta, que permeti que tots els animals es tombin al mateix temps. - descansar i aixecar-se normalment



- veure altres porcs; tot i així, durant la setmana anterior al moment del part i durant el mateix, les truges i truges joves podran mantenir-se fora de la vista dels animals de la seva mateixa espècie. Bulgària i Suècia fixen en la seva legislació demandes específiques de qualitat d’aire, fixant valors màxims en paràmetres com concentració de CO2, NH3, H2S, humitat relativa o concentració de partícules de pols. Mentre que a Dinamarca , tots els porcs han de poder veure altres porcs, a excepció dels que estan aïllats per malaltia o ferides. Finalment, a Bèlgica els porcs criats a l’aire lliure han de tenir accés a un refugi (Taula 81). L’últim punt d’aquest apartat especifica que els porcs hauran de tenir accés permanent a una quantitat suficient de materials, els quals permetin unes activitats adequades d’investigació i manipulació, com palla, fenc, fusta, serradures, compost de xampinyons, torba o una barreja dels mateixos, que no comprometi la salut dels animals. En aquest àmbit, solament Dinamarca és més específica, mencionant que han de tenir accés a material per furgar al terra.

Taula 81.- Requeriments de l’Annex I, Capítol 1 de la Direct iva 2008/120/CE, dels punts 1 (soroll), 2 (llum), 3 i 4 (materials manipulables).

PAÍS 1 2 3 4

Directiva 2008/120/CEMàxim per nivells de

soroll continu: 85 dBALlum: com a mínim 40 lux durant ≥ 8 h per dia

Àrea confortable, on tots els animals es puguin tombar al mateix temps.

Descansar i aixecar-se normalment. Veure altres porcs (a excepció de la setmana

prèvia al part i durant el mateix)

Accés permanent […] a material que permeti […]

activitats

Àustria

Si no hi ha accés a un corral exterior: 3% de la superfície de sòl amb

accés de la llum del dia a la paret o al teulat

Bèlgica 1)

3% de la superfície de sòl amb accés de la llum

del dia a la paret o al teulat

Bulgària

Els requeriments mínims contenen paràmetres microclimàtics, incloent contingut de gasos nocius,

condicions de ventilació, humitat i temperatures mínimes (garrins)

Dinamarca * Veure altres porcs (no quan estan aïllats per malaltia o ferides)

Accés a material per furgar al terra

Alemanya

80 lux per ≥ 8 h per dia; 3% de la superfície de

sòl amb llum del dia a la paret/teulat (si no és

possible: 1,5%)

Suècia Nivell de soroll màxim: 65

dBA (o 75 dBA)

Els edificis dels porcs han de tenir finestres per

llum natural

Requeriments mínims de qualitat de l'aire: <10 ppm NH3, <2000 ppm CO2, <0,5 ppm H2S, <80% HR, <10

mg/m3 pols* Dinamarca recomana el subministrament d'un simstema de vaporització o semblant per truges i truges joves prenyades en sistemes d'allotjament lliures i per porcs deslletats/reproductors/per escorxador de > 20 kg i subministres específics per porcs criats amb sistemes a l'aire lliure1) A Bèlgica els porcs criats a l'aire lliure han de tenir accés a un refugi per protegir-se de les dures condicions meteorològiques, depredadors i riscos sanitaris.

11.5.2.6.- Tipus de sòl, freqüència d’alimentació, accés a l’aigua i mutilacions

La Directiva 2008/120/CE cita que els sòls seran llisos, però no relliscosos, per tal d’evitar danys als porcs i es dissenyaran, construiran i cuidaran de forma que no causin dany o patiment als porcs. Seran adequats a la dimensió i pes dels porcs i, si no s’equipen amb llits de palla, formaran una superfície rígida, plana i estable. Aquest aspecte ha estat adaptat a la legislació dels diferents països europeus de la mateixa manera, sense modificacions ni especificacions. Quant a la freqüència d’alimentació, la legislació europea exigeix que s’alimentin a tots els porcs almenys un cop al dia. D’altra banda, també fixa que quan els porcs s’alimentin en grups i no a voluntat, o mitjançant



un sistema automàtic d’alimentació, cada porc tindrà accés a l’aliment al mateix temps que els altres animals del grup. Aquest punt tampoc ha estat modificat per cap país europeu. La legislació europea fixa que tots els porcs de més de dues setmanes d’edat han de tenir accés permanent a una quantitat suficient d’aigua fresca. En els cas d’Àustria , Alemanya i Suècia , l’exigència d’accés permanent a aigua fresca és per a tots els porcs, independentment de l’edat. Pel que respecta les mutilacions, la Directiva europea prohibeix tots els procediments no deguts a motius terapèutics o de diagnòstic, o destinats a la identificació dels porcs de conformitat amb la normativa pertinent i que provoquin lesions o la pèrdua de una part sensible del cos o l’alteració de l’estructura òssia, amb les següents excepcions: - Reducció uniforme de les puntes de les dents dels garrins mitjançant polit o secció parcial, abans de que superin els set dies de vida, deixant una superfície llisa intacta; en cas necessari es pot reduir la longitud dels ullals dels verros per evitar lesions a altres animals o per raons de seguretat. - L’escuament parcial - La castració dels porcs mascles per mitjans que no sigui la ruptura de teixits - L’anellat del morro únicament quan els animals es mantinguin en sistemes de cria a l’aire lliure i d’acord amb la normativa nacional. En mutilacions, Àustria, Dinamarca i Suècia són els països que apliquen unes mesures més restrictives. D’una banda, a Suècia i Àustria, l’anellat del morro està prohibit. Pel que respecta l’escuament de la cua, a Suècia està totalment prohibit, mentre que a Dinamarca solament es pot fer entre el 2n i 4t dia i no més de la meitat de la cua. A més a més, a Dinamarca la secció de les dents està prohibit i solament es poden polir durant els 4 primers dies i la castració només es pot realitzar entre els dies 2-7 (Taula 82). A més a més, a Suècia els garrins no poden deslletar-se abans de les 4 setmanes.

Taula 82.- Requeriments de l’Annex I, Capítol 1 de la Direct iva 2008/120/CE, dels punts 5 (tipus de sòl), 6 (alimentació), 7 (accés a l’aigua) i 8 (mut ilacions).

PAÍS 5 6 7 8

Directiva 2008/120/CE

Els sòls seran llisos, però no relliscosos. Seran

adequats a la dimensió i al pes dels porcs

Alimentats almenys un cop al dia… (quan alimentats en

grups, tots han de tenir accés a l'aliment al mateix temps)

Porcs > 2 setmanes: accés permanent a una

quantitat suficient d'aigua fresca

Les intervencions s'han de prohibir. Excepcions: - Reducció de les dents < 7 dies -

Escuament de part de la cua - Castració dels porcs mascles

- Anellat del morro en sistemes de cria a l'aire lliure

Àustria Requeriments de la UE

aplicats a TOTS els porcs

No hi ha excepció per l'anellat del morro en els sistemes de cria a l'aire

lliure

Dinamarca

Prohibició de la secció de les dents, solament el polit durant els 4 primers dies. L'escuament de la cua solament del 2n al 4t dia i no més de la meitat de la cua. La castració només dels

dies 2-7.

Alemanya Regulat per cada tipus de porcRequeriments de la UE

aplicats a TOTS els porcs

Suècia 1) Requeriments de la UE aplicats a TOTS els porcs

L'escuament de la cua i l'anellat del morro està prohibit

1) Els garrins s'han de deslletar de la truja a com a mínim 4 setmanes d'edat



11.6.-Implicacions econòmiques associades a l’allot jament de truges gestants en grups en granges de nova construcció

La necessitat d'adaptació a la normativa de Benestar Animal (RD 1135/2002), obliga a replantejar-se l'estructura de l'explotació porcina i implica la proposta d'alternatives que siguin solució per al compliment de la nova legislació. Els canvis en allotjaments, instal·lacions i equips derivats de l'allotjament de truges gestants en grup tenen una implicació en els costos que s'han de valorar de manera oportuna. Per a això, es parteix de la situació tradicional més habitual, truges gestants a boxes individuals, i es proposen diversos sistemes constructius per a truges gestants en grups. Es parteix del treball publicat per Babot et al. (2009), que va ser realitzat amb dades del 2007 i s'actualitza la valoració econòmica amb dades del 2012 per tenir en compte les variacions derivades de les fluctuacions econòmiques durant els darrers 5 anys. Finalment es contrasta el cost de les diferents alternatives sobre la base de dades de camp obtingudes de projectes reals implementats durant els últims 5 anys.

11.6.1.- Descripció d’alternatives constructives

Es comparen les distribucions i dimensions de cadascuna de les solucions constructives i les partides de costos per a la situació objectiu del cas pràctic d'una granja de nova construcció amb un nombre de places de gestació de 960.

Els sistemes constructius comparats són els següents:

1. - Sistema tradicional d'allotjament de truges gestants en boxes individuals (Boxes tradicionals: BI)

2 - Sistema d'allotjament de truges gestants en grups en corrals amb menjadora correguda (Sistema de corrals: SC)

3. - Sistema d'allotjament de truges gestants en grups amb boxes abatibles (Boxes abatibles: BA) pressupost 2007

4. - Sistema d'allotjament de truges gestants en grups amb boxes de lliure accés (Boxes lliure accés: BL) pressupost 2012

5. - Sistema d'allotjament de truges gestants en grups en corrals amb estacions d'alimentació automàtiques (Estacions d'alimentació: EA)

• Sistema tradicional (BI)

A la Figura 180 es pot veure que es tracta d'una nau de 25,35 m d'ample i 81,20 m de llarg, amb un passadís transversal a meitat de la nau de 1,20 m d'ample. A cada costat del passadís es distribueixen 8 fileres de boxes, separades entre elles per un altre passadís de 0,85 m d'ample. Cadascuna de les fileres compta amb 60 boxes individuals. Els boxes mesuren 2,15 m de llarg i 0,65 m d'ample (Figura 180).



Figura 180.- Plànol de la nau de truges gestants en un sistema d e boxes individuals.

• Sistema de corrals (SC) A la Figura 181 es pot veure com la nau dissenyada té unes dimensions de 121,80 m de llarg per 24,3 m d’ample.

Es divideix la nau en dues grans zones mitjançant un passadís central. Cadascuna d'aquestes zones compta amb 48 corrals amb capacitat per allotjar 10 truges gestants cadascuna. Com es pot veure a la Figura 181, cada grup de 10 truges disposa d'un espai lliure engraellat amb formigó de 18,5 m2, i la superfície lliure per truja de 2,36 m2. A la part frontal de cada corral, i adjacent als passadissos longitudinals, es troba un menjador de formigó polimèric situat a sobre d'un paviment de formigó. Aquest presenta una cara posterior al accés de la truja de 40 cm d'alçada per evitar que caigui pinso al passadís. Tallant perpendicularment la menjadora se situen, cada 65 cm, uns semiboxes de ferro massís (no diàfans) de 60 cm de longitud de manera que impedeixi el contacte entre truges mentre estan menjant. El sistema de transport de pinso és de cadena amb dosificadors estàndard en cada un dels cubicles en què es van a situar els animals per menjar.

Figura 181.- Plànol de la nau de truges gestants amb un sistema de corrals.



Figura 182.- Fotografia d’una nau amb sistema de corrals.

• Boxes abatibles (BA) A la Figura 183 es pot veure que es tracta d’una nau de 2.723 m2 (108,92 m de llargada per 25 m d'amplada). La superfície es divideix en 12 zones iguals. Cadascuna d'elles amb capacitat per a 80 truges, dividint la zona en 2 espais amb 40 boxes abatibles cadascun. El box mesura 0,65 m d'amplada i 1,15 m de llarg. Cada corral té una superfície total de 93,99 m2 (13 m de llarg per 7,23 m d'ample), de la qual, si restem la superfície de les menjadores, dóna una superfície útil per corral de 84,89 m2, la qual cosa suposa que cada truja disposarà d'un espai de 2,12 m2. Aquest valor està dins del rang legal per a grups de truges de 40 o més animals.

Figura 183.- Plànol de la nau de truges gestants amb un sistema de boxes abatibles.

• Boxes lliure accés (BL) A la Figura 184 es pot veure que es tracta d'una nau idèntica a la proposta per al sistema de boxes abatibles (2.723 m2 amb 108,92 m de llarg per 25 m d'ample). La superfície es divideix en 12 zones iguals. Cadascuna d'elles amb capacitat per a 80 truges, dividint la zona en 2 espais amb 40 boxes de lliure accés cada un. El box mesura 0,65 m d'ample i 2,20 m de llarg. Cada corral té una superfície total de 93,99 m2 (13 m de llarg per 7,23 m d'ample), de la qual, si restem la superfície de les menjadores, dóna una superfície útil per corral de 84,89 m2, la qual que suposa que cada truja disposarà d'un espai de 2,12 m2. Aquest valor està dins del rang legal per a grups de truges de 40 o més animals.



Figura 184.- Plànol de la nau de truges gestants amb un sistema de boxes lliure accés .

• Estacions d’alimentació (EA)

La nau dissenyada té unes dimensions de 98,1 m de llarg per 25,35 m d'ample, que ens donen una superfície de nau de 2.486,8 m2. A la Figura 185 es pot veure com les 960 truges es distribueixen en 12 grups de 80 truges amb accés a dues estacions d'alimentació, així doncs la relació és de 40 truges per estació d'alimentació. La zona de l'estació d'alimentació i l'espai lliure del corral és d’engraellat de formigó, i la zona de repòs de les truges composta per diverses subzones de 6.25 m2 de formigó continu. Com es pot veure a la Figura 185, cada grup de 4 corrals té una zona en els vèrtexs comuns, on es troba el corral dels mascles, per facilitar la detecció de zel de les truges que es troben en la fase de control-cobriment . Amb aquest disseny les truges tenen una superfície lliure de 2,26 m2 per animal, restant 1m2 per a cada estació d'alimentació, 6m2 per corral de mascle a repartir entre dos corrals de truges i la superfície ocupada pels murs que separen les zones de repòs , suposant un gruix de 15 cm.

Figura 185.- Plànol de la nau de truges gestants amb un sistema d’estacions d’alimentació.

11.6.2.- Dimensionament de les alternatives constru ctives

A la Taula 83 es presenten les dades descriptives de cadascuna de les situacions constructives avaluades. Tal i com s’ha indicat prèviament, es parteix de l’objectiu d’allotjament de 960 truges gestants en el sistema tradicional i s’ajusta la dimensió de ramat objectiu de truges per optimitzar l’alternativa constructiva escollida en cada cas. Pot veure’s com l’objectiu de truges només es veu lleugerament modificat en el cas del box abatible (972 places) per adaptar la dimensió dels corrals a la



dimensió del grup de maneig. Amb la resta de tipologies constructives adaptades a la nova normativa de benestar (corrals i estacions d’alimentació) el nombre d’animals es manté, però considerant en tots els casos un augment de la superfície construïda necessària. L’increment de superfície construïda és màxim pel cas dels corrals, amb un augment del 44% per tenir la necessitat de treballar en grups d’animals petits (10 truges). D’altra banda, el que es persegueix amb la nova normativa és incrementar la superfície disponible per a cada animal, factor considerat com molt important per aconseguir el benestar del porc. En el sistema tradicional avaluat, la superfície mitja de la que disposa cada animal és de 1397 m2, arribant a un valor màxim de 2,36m2 per truja en el sistema de corrals.

Taula 83.- Dimensions de les diferents solucions constructives : sistema tradicional (BI), sistema de corrals (SC), boxes abatibles (BA), boxes lliure ac cés (BL) i estacions d’alimentació (EA).

unitats BI SC BA/ BL EA Nº caps 960 960 972 960 Ample nau m 25,35 24,3 25 25,35 Longitud m 81,2 121,8 108,92 98,1 % longitud sobre tradicional % 1 50 34 21 Superfície total m2 2.058,42 2.959,74 2.723,0 2.486,84 % superfície sobre tradicional % 1 44 32 21 Superfície útil per cap m2 1,397 2,36 2,12 2,26 Nº corrals Ut --- 96 24 12 Dimensió grup caps individual 10 40 80 Ample box m 0,65 0,64 0,65 --- Superfície d’engraellat m2 812,9 1.827 1.629 1.487

11.6.3.- Implicacions econòmiques

A la Taula 84 es presenten els resultats del cost per plaça de truja gestant desglossat per partides per a les diferents alternatives en la valoració realitzada segons els preus de 2012. Pot veure’s com la partida més important sempre és la relativa a estructura de l’edifici, oscil·lant entre el 38 y 50%. El segueix en ordre d’importància la partida d’equips, que és especialment important en els sistemes amb estacions d’alimentació (38%) i de box de lliure accés (34%). La partida d’instal·lacions representa al voltant del 8-10% i la partida d’obra civil oscil·la entre el 15 y 19% en funció de la superfície construïda i de la superfície de cimentació.

Taula 84.- Cost comparat (euros/plaça) per a diferents sisteme s d’allotjament de truges gestants.

Valor (%) Valor % Valor % Valor %Obra civil 83 17 136 19 114 16 99 15Estructura 219 44 354 50 292 41 259 38Equips 150 30 163 23 239 34 257 38Instal·lacions 45 9 59 8 65 9 69 10TOTAL 498 100 713 143 710 143 684 137

Box individual Corrals Box lliure accésEstacions

alimentació



A la Taula 84 es presenten els resultats desglossats en la valoració econòmica de les diferents alternatives proposades. L’anàlisi de les dades presentades posa de manifest que l’adaptació a la nova normativa suposa en tots els casos considerats un increment en el cost econòmic de l’explotació. En les Taules 85 y 86 es veu com el preu total (cost total), és més elevat en qualsevol de les tres alternatives constructives si els comparem amb el sistema tradicional. L’increment del cost respecte al sistema tradicional de box individual s’ha valorat en el 2007 en un 38%, 29% y 43% per als sistemes de corrals, box abatible i estacions d’alimentació respectivament. Per la valoració del 2012, l’increment del cost es situa en un 43%, 43% y 37% pels sistemes de corrals, box lliure accés i estacions d’alimentació respectivament. El descens del cost relatiu en els sistemes d’estacions d’alimentació es deu al descens del cost de les partides d’estructura i instal·lacions.

Taula 85.- Cost derivat de l’allotjament de truges gestants (e uros/plaça) en diferents sistemes (ST: Sistema tradicional; SC: sistema corrals, BA: boxes abatibles 2007; BL: box lliure accés 2012; EA: estacions alimentació).

ST SC BA BL EA2007 83 136 115 992012 83 136 114 99Variació 07-12 (%) 0,3 0,2 0,2

2007 253 371 335 2992012 219 354 292 259Variació 07-12 (%) -13,1 -4,5 -13,4

2007 123 129 142 2392012 150 163 239 257Variació 07-12 (%) 22 26,3 7,4

2007 46 59 59 842012 45 59 65 69Variació 07-12 (%) -1,3 0,4 -17,8

2007 504 695 651 7212012 498 713 710 684Variació 07-12 (%) -1,3 2,6 -5,2

TOTAL

Obra civil

Estructura

Equips

Instal·lacions

Taula 86.- Variació (%) del cost total i de cadascuna de les p artides de l’allotjament de truges gestants segons sistema (ST: Sistema tradicional, S C: sistema corrals, BL: Box lliure accés; EA: estacions alimentació) segons pressupost de 2012 i agafant com a base de referència (100) el sistema tradicional.

ST SC BA BL EA100 164 137 119100 162 133 118100 109 160 171100 130 143 153100 138 129 143100 143 143 137

TOTAL (2007) TOTAL (2012)

Obra civilEstructuraEquipsInstal·lacions



Analitzant les partides de cost, s’observa com el percentatge que representa l’obra civil, es quasi el mateix, al voltant del 15-20% del cost total, en tots els casos (Taula 84). Les solucions adaptades a la nova normativa suposen increments de cost d’aquesta partida que van des del 19% (estacions d’alimentació), fins el 64% (corrals) (Taula 86). Una altra partida important és l’estructura o edificació, el percentatge de cost d’aquesta partida dins del cost total es pot considerar per tots els tipus propera al 40% (Taula 84). El sistema que més es veu afectat per aquesta partida és el de corrals, amb un 62% d’increment de cost respecte al sistema tradicional de boxes individuals. El segueix en increment de cost, respecte al sistema de box individual el sistema de boxes lliure accés, amb un 33%, i finalment el d’estacions d’alimentació amb un 18% (Taula 86). La partida d’equips posa de manifest el gran increment de cost que suposa l’ús de boxes de lliure accés (+ 60% respecte al sistema tradicional) i d’estacions d’alimentació (+71% respecte al sistema tradicional). Per últim, és necessari fer referència a la partida de les instal·lacions, considerant la instal·lació elèctrica i la de subministrament d’aigua. En aquest partida, el màxim increment respecte al box individual es presenta en les estacions d’alimentació (53%), el segueix els boxes abatibles (43%) i per últim el sistema de corrals amb un 30%. Un cop feta la valoració global dels costos dels diferents sistemes analitzats es posa de manifest un cert avantatge relatiu dels sistemes basats en les estacions d’alimentació pel fet de poder treballar amb grups de més de 40 animals (reducció 10% necessitats de superfície lliure). A més a més, aquest sistema també requereix menys necessitats en tancaments per a formar corrals.

11.6.4.- Comparació de sistemes d’allotjament i ali mentació en base a projectes de nova construcció executats durant els últims 5 anys Per desenvolupar aquest apartat s’ha revisat la documentació d’un total

de 35 projectes d’enginyeria referents a la construcció de naus de gestació noves i entre ells, s’ha seleccionat 24 casos, amb els quals s’ha elaborat la informació que es presenta a la Taula 87. Els resultats presentats a la Taula 87, els quals fan referència al cost comparatiu entre les diferents situacions analitzades, són concordants amb els obtinguts en l’apartat anterior, on es treballava amb escenaris simulats (Taula 84). Els resultats de cost obtinguts en els casos simulats es situen en la zona de cost mitjana-alta en relació amb els obtinguts en els projectes reals. Aquesta variació és en part deguda a les diferències en el procediment de valoració de les partides de cost, així com també per la gran variabilitat presentada en els projectes d’enginyeria. De totes maneres indicar que es corrobora l’increment de cost de la construcció de granges noves en condicions d’adaptació a la normativa de benestar front al sistema tradicional en cubicles. Així, si prenem com a referència el valor 100 punts pels sistemes amb box curt i caiguda lenta, veiem com els sistemes amb dosificadors passen a tenir una puntuació de cost de 101, pràcticament idèntic, si s’usa box curt, i de 111, si s’utilitzen cubicles amb porta abatible. Finalment, en el cas de les estacions d’alimentació el cost es situa en 121 punts, sent solament superat pel sistema amb boxes de lliure accés amb dosificadors, en el qual el cost ascendeix a 136. L’única situació en la qual s’obté un cost



més baix és en el cas d’allotjament en corrals amb alimentació amb tremuja convencional (430,6 €/plaça gestació), front als 498 €/plaça obtinguts com a cost de construcció en el sistema tradicional de cubicles l’any 2012. Aquests resultats són clarament explicables si es combina el cost de les diferents tecnologies i el disseny de la dimensió dels grups de truges per corral. A nivell d’exemple, indicar que el cost d’una estació d’alimentació electrònica es situa a l’actualitat entre 6.000 i 10.000 € (incloent l’estació, alimentador, muntatge i posta en marxa) i el cost d’un cubicle de lliure accés pot costar entre uns 175 i uns 230 €. Els resultats de camp presentats a la Taula 87 també mostren la variabilitat existent en relació a la mida de grup de truges, oscil·lant entre 8 i 80 animals. En el cas d’existir estacions d’alimentació electrònica la mida de grup en tots els casos va ser superior a 40 truges. Quan es disposa de sistema d’alimentació amb dosificadors (inclús amb caiguda lenta) i separador curt (30-100cm) el més habitual és disposar de grups de no més de 10 truges (66% dels casos) i solament en dos dels casos es van dissenyar grups de 40 animals. En tots els casos en els que es van projectar sistemes d’allotjament amb cubicles amb porta abatible (box abatible) la mida de grup va ser superior a 40 truges, amb una mitjana de 56 truges per grup. En els quatre casos estudiats en els quals es disposava de cubicles de lliure accés, dos d’ells (50%) es van planificar amb grups de 40 animals, un amb grups de 20 animals i un altre amb grups de 8 truges. Aquestes diferències en la dimensió del grup influeixen en les necessitats de superfície lliure per animal i d’això se’n deriva efectes en el cost.

Taula 87.- Cost comparatiu en la construcció de naus de gestac ió noves sota la normativa de benestar animal vigent.

Sistema allotjament NoBoxe curt

(30-100 cm)Boxe curt

(30-100 cm)Boxe abatible No Boxe lliure accés

Sistema alimentacióTolva

convencionalCaiguda lenta Dosificadors Dosificadors

Estacions alimentació

Dosificadors

n 2 3 6 5 4 4

Mitjana 10 20 17 46 68 27Mínim 8 10 8 40 50 8Màxim 11 40 40 54 80 40Mitjana 2,30 2,22 2,27 2,11 2,16 2,25Mínim 2,25 2,05 2,05 2,03 2,05 2,12Màxim 2,34 2,36 2,36 2,18 2,26 2,50

Obra civil 112,6 145,1 104,9 132,3 100,7 137,4Estructura 234,4 199,2 249,5 248,1 211,4 219,0Equips 53,8 135,1 135,8 147,6 272,6 305,7Instal·lacions 29,8 50,7 45,2 58,5 56,3 61,4TOTAL 430,6 530,2 535,4 586,5 641,0 723,5

Variació (%) 81 100 101 111 121 136Mínim 293,1 348,0 278,3 510,9 513,2 671,3Màxim 568,2 695,6 738,8 695,4 718,1 765,6Desviació típica 194,5 174,4 205,4 75,9 91,1 39,8

VALORACIÓ ECONÒMICA (€/plaça gestació)

Sistema d'alimentació / Sistema d'allotjament

CARACTERÍSTIQUES DEL CORRAL

Truges/corral

Superfície ÚTIL per truja (m2)

11.7.-Implicacions econòmiques associades a l’adapt ació de granges existents a l’allotjament de truges gestants en grups 11.7.1.- Allotjament de truges gestants en grups La necessitat d’adaptació a la normativa de Benestar Animal (RD

1135/2012), obliga a replantejar-se l’estructura de l’explotació porcina i implica la proposta d’alternatives que siguin solució pel compliment de la nova legislació. Els canvis en allotjaments, instal·lacions i equips derivats de l’allotjament de truges gestants en grup tenen una implicació en els costos que han de ser valorats de forma adequada, així com també en el cas de necessitar adaptar granges ja existents.



Abans de començar l’anàlisi d’aquest apartat creiem convenient puntualitzar un conjunt d’aspectes que cal tenir presents en el cas d’haver de plantejar-se la necessitat d’adaptar els allotjaments per a truges gestants: 1.- De forma general s’ha de dir que tots els sistemes d’alimentació (dosificadors, caiguda lenta, etc.) i control dels animals (separadors, cubicles, etc.) disponibles al mercat poden funcionar bé, amb un maneig adequat dels animals. 2.- Per determinar la dimensió del grup de truges, el principal objectiu a tenir en compte és preservar una alimentació adequada de les truges en funció de les seves necessitats (nul·lípares, primípares, multípares, condició corporal, ...). 3.- Sempre que sigui possible s’ha de preservar l’ordre prioritari en la disposició de les diferents zones (superfícies) del corral: zona d’alimentació seguida d’una zona de moviment, que ha de continuar amb una zona de descans. 4.- El sistema de tancat en la zona de moviment ha de ser amb forats, per minimitzar l’ús d’aquesta com a zona de descans. 5.- El sistema de tancat en la zona de descans ha de ser compacte per donar protecció i confort als animals en el seu descans. 6.- La distància lliure pel moviment dels animals ha de permetre el trànsit fàcil d’aquests i per això, aquesta distància seria desitjable que fos pròxima als 2m. En les zones de passadís en l’interior dels corrals, l’amplada del pas hauria de ser com a mínim d’1 a 1,2m. 7.- A la zona de descans s’ha d’evitar tot tipus de corrent d’aire. 8.- A la zona d’alimentació, sempre que sigui possible, serà millor utilitzar separadors llargs (1 a 2m) per tal d’assegurar la protecció suficient de les truges quan mengen i d’un mínim de 60-65 cm d’ample. Ambdós característiques donen a la truja una seguretat i un confort suficients, per a que assimilin aquesta superfície de forma polivalent, alimentació-descans, reduint així les necessitats d’espai addicional per aquestes funcions. 9.- Els materials utilitzats al sòl han de garantir les condicions d’antilliscament necessàries per facilitar el trànsit d’animals i evitar lesions. 10.- És imprescindible que els materials usats en la construcció i reforma compleixin les normes de qualitat i estiguin avalats pels certificats de garantia de la UE. Amb les premisses exposades, i tal i com s’ha fet al llarg del document, per abordar la problemàtica associada a la reforma de granges, es parteix de la situació actual més habitual, truges gestants en boxes individuals, i es proposen diversos sistemes constructius alternatius per a truges gestants en grups.



11.7.2.- Sistemes de construcció

En primer lloc es determina els models més usats en la construcció de naus per a gestants, el qual servirà de base per a proposar els escenaris d’inici per analitzar:

- Nau de 25 m d’ample amb 8 fileres de boxes (Figura 186) - Nau de 20 m d’ample amb 6 fileres de boxes (Figura 187) - Nau de 15 m d’ample amb 4 fileres de boxes (Figura 188)

Figura 186.- Nau amb pòrtics de 25 metres d’ample i amb 8 filere s de boxes per a gestants .

Figura 187.- Nau amb pòrtics de 20 metres d’ample i amb 6 filere s de boxes per a gestants.

Figura 188.- Nau amb pòrtics de 15 metres d’ample i amb 4 filere s de boxes per a gestants.



En segon lloc, s’identifica la disposició més usual en relació als cubicles i a les diferents superfícies (sòl compacte, engraellat, ...) existents a les naus de gestants amb allotjament convencional. Per això s’ha realitzat una enquesta de dimensions més habituals a diferents especialistes en allotjaments i instal·lacions ramaderes, en base al croquis que es presenta a la Figura 189.

Figura 189.- Croquis en 3D de les dimensions dels cubicles per a truges gestants.

Els resultats obtinguts de l’enquesta de dimensionament de places i cubicles de gestació es presenten a la Taula 88.

Taula 88.- Valors de les cotes (cm) obtinguts per les dimensio ns dels cubicles per a truges gestants en sistema d’allotjament convencional.

1 2 3 4 5 6 7Longitud del cubicle LC 210 215 220 220 210 220 200 215Altura del cubicle HC 100 100 96 100 100 100Amplada del cubicle AC 60 60-65 60-65 59 60 60 60-65Longitud zona compacta LZC 100 100 100 100 100 - 100Longitud engraellat LP 80 85 80-90 100 86 90 100 100Amplada menjadora ACO 30 30 30 40 30 30 30Profunditat de la menjadora HCO 17 - - - - 20 20 20

Distància posterior moviment d’animals LTRA 90-100 80-90 80-100 80-100 - 150 120 100

CotaCASOS

MODA

En base a les dades de la situació modal obtinguda a la Taula 88, es dissenya un perfil prototip de la situació més habitual en la distribució de superfícies en les naus de gestació amb cubicles tradicionals (Figura 190 i 191).



Figura 190.- Distribució en planta de superfícies d’una unitat b ase per a truges gestants en naus convencionals.

Figura 191.- Distribució en 3D d’una unitat base per a truges gestants en naus convencionals.

11.7.3.- Proposta d’alternatives

Es proposa estudiar les opcions d’adaptació més reals a la situació actual del sector i de les granges de porcí.

11.7.3.1.- Factor escala: Dimensió granja – dimensi ó lot – dimensió grup

Anteriorment s’ha posat de manifest la gran variabilitat en relació al disseny de la dimensió del grup i que hi ha la tendència a treballar amb grups de 40 animals o més, amb l’objectiu d’acollir-se a la reducció de necessitats (10%) de superfície lliure a disposició dels animals. A nivell orientatiu, es pot dir que solament en el cas d’estacions d’alimentació individualitzades poden proposar-se de forma clara grups de més de 40 animals. En els sistemes de corrals amb semiboxes o amb corrals amb cubicles de lliure accés, no sembla recomanable treballar amb grups de més de 20-24 truges. En tot cas, aquesta és una decisió que s’hauria d’ajustar als condicionants de cada cas, sempre intentant acollir-se als beneficis de la normativa, però sense perjudicar el bon funcionament i maneig dels grups d’animals.



11.7.3.2.- Factor estratègia d’adaptació

Es proposa considerar les següents estratègies d’adaptació: 1.- Retallar els boxes per a funcionar amb corrals amb semiboxe. 1a.- Retirar algunes línies de boxes per configurar els corrals, tot deixant els passadissos d’accés que siguin necessaris pel maneig de lots i grups. 1b.- Retallar i/o obrir part dels boxes i eliminar els que no siguin necessaris, per tal de guanyar superfície de descans i moviment, i configurar els corrals deixant els passadissos d’accés que siguin necessaris pel maneig de lots i grups. 1c.- Retallar i/o obrir part dels boxes i eliminar els que no siguin necessaris, per tal de guanyar superfície de descans i moviment, a la vegada que s’aprofita part del passadís de maneig. 2.- Retirar tots els cubicles existents a l’actualitat i fer l’obra necessària per a instal·lar estacions d’alimentació en sistema de túnel. 2a.- Aprofitar la zona compacta com a zona de descans 2b.- Compactar part de la zona engraellada per a augmentar la zona de descans.

11.7.3.3.- Factor cens

1.-REDUIR CENS En aquest cas es proposa remodelar la nau de gestació sense construir cap nau nova, el qual obligarà en la majoria de situacions a reduir el cens. 2.- MANTENIR EL CENS En aquest cas es proposa remodelar la nau de gestació existent i la construcció de nau nova en la superfície necessària per tal de complir amb la nova normativa i mantenir el mateix cens. Es proposa comparar les distribucions i dimensions de cada una de les solucions constructives, així com les partides de costos, per la situació objectiu del cas pràctic d’una granja amb un número de places de gestació de 960. Si es suposa un sistema de maneig setmanal, això pot correspondre a una granja amb 21-22 lots amb unes 80 truges. Per tant, en les situacions proposades haurem de proposar dissenys que facilitin el maneig amb aquesta configuració.

11.7.4.- Descripció d’alternatives

11.7.4.1.- Situació inicial

Es parteix de la situació en la qual es disposa d’una nau per allotjar 960 truges gestants, disposades en 8 fileres de 120 animals, cada una amb un passadís central, tal i com es pot veure al plànol de planta de la Figura 186. Recordem que les dimensions de la nau de partida són 25,35 m d’ample i 81,2 m de longitud. En aquesta situació inicial, assumint la disposició descrita a la Figura 190, cada truja disposa d’una superfície de cubicle de 1,202 m2 (1,85 m * 0,65 m).



Per tal de desenvolupar les diferents alternatives proposades es treballarà de forma modular, amb el supòsit de grups de 24 truges, excepte en el cas d’estacions electròniques d’alimentació, en el qual el nombre de truges previstes serà de 40. Aquest procediment permetrà adaptar fàcilment les solucions a naus amb diferents dimensions, ja sigui de 20 m d’ample (amb 6 fileres de cubicles) o de 15 m (amb 4 fileres de cubicles).

11.7.4.2.- Retirar algunes línies de boxes

Es proposa retirar una fila de boxes, de cada dos existents, tal i com es

pot apreciar a la Figura 192.

Figura 192.- Planta de distribució del mòdul equivalent per a 2 4 truges, en el cas d’eliminar una filera de cubicles.

En aquesta situació el factor limitant són els cubicles. Així doncs, per a grups de 24 truges caldrà un lineal de 24 cubicles i per tant, una longitud de corral de 15,6 m (24 cubicles * 0,65 m/cubicle). Finalment, cada truja disposarà de 3,25 m2 (sense contar la menjadora) o de 3,44 m2 (contant la menjadora) de superfície lliure de moviment. En aquest cas, la distància lliure de moviment dins del corral serà de 3,15 m en tots els punts. El disseny final implementat en el cas tractat, es pot veure a la Figura 193. La capacitat final de la nau serà de 480 truges distribuïdes en 4 fileres de 5 corrals de 24 truges (el 50% del cens existent a la situació inicial).



Figura 193.- Planta de la nau de gestació reformada, en el cas d ’eliminar una filera de cubicles.

11.7.4.3.- Retirar cubicles, retallar i configurar corrals

Es proposa retirar els cubicles que no siguin necessaris i retallar els

cubicles a ambdós costats de les fileres, deixant espai lliure tal i com es pot veure a la Figura 194.

Figura 194.- Planta de distribució del mòdul equivalent per a 24 truges, en el cas d’eliminar i retallar cubicles. En aquesta situació el factor limitant és la superfície. Així, amb grups de

24 truges es requereix 54 m2 (24 truges * 2,25 m2/truja). Hem de retallar 24 cubicles (també es pot deixar-ne un 10-15% sense retallar per a gestionar animals que necessitin ser tractats de forma individual) i retirar els cubicles sobrants, per tal de deixar espai de descans i moviment pels animals. La longitud de corral requerida per les 24 truges serà de 11,07 m (si no es compta la menjadora) i de 10,19 m (si es compta la menjadora). Si comparem amb la situació inicial (gestació amb cubicles convencionals) el canvi suposaria una reducció del cens del 29% i del 23%, respectivament. Finalment, cada truja haurà de disposar de 2,25 m2 de superfície lliure de moviment. La distància lliure de moviment dins del corral serà de 2,7 m en la zona de semi-cubicles i de 5,3 m en la resta de superfície. Per tal de complir amb la superfície mínima de sòl compacte, s’hauran d’adaptar 5,98 m2 de la zona que originàriament



estava ocupada per engraellat. El disseny final implementat en el cas tractat es pot veure a la Figura 195. La capacitat final de la nau serà de 672 truges distribuïdes en quatre fileres de 7 corrals de 24 truges si no es compta la menjadora com espai lliure (un 30% menys del cens existent a la situació de partida). Si es considera la menjadora com a espai lliure, la capacitat de la nau serà de 720 truges distribuïdes en quatre fileres de 7,5 corrals de 24 truges (un 25% menys de cens existent que en la situació de partida).

Figura 195.- Planta de nau de gestació reformada, en el cas d’e liminar i retallar cubicles.

11.7.4.4.- Retirar cubicles, retallar i configurar corrals ocupant zona de passadís

Es proposa retirar els cubicles que no siguin necessaris i retallar els

cubicles a ambdós costats de les fileres, deixant espai lliure. A més a més, tal i com es pot veure a la Figura 196, es proposa configurar els corrals, ocupant espai de passadís, sempre que sigui possible.

Figura 196.- Planta de distribució del mòdul equivalent per a 2 4 truges, en el cas d’eliminar i retallar boxes i ocupar part dels passadissos.



En aquest cas el factor limitant també és la superfície. Així doncs, per a grups de 24 truges es requereix, com sempre, 54 m2. S’hauria de retallar 24 cubicles i retirar els sobrants, per deixar espai de descans i moviment per als animals. La longitud del corral que es requereix per les 24 truges és de 10,4 m (si no es compta la menjadora) i de 9,75 m (si es descompta la menjadora). Si comparem amb la situació de partida (gestació amb cubicle convencional) el canvi suposaria una reducció del cens del 25% i 20%, respectivament. Finalment, cada truja haurà de disposar de 2,25 m2 de superfície lliure de moviment. La distància lliure de moviment dins del corral serà de 2,7 m en la zona de semi-cubicle i de 5,83 m, en la resta de superfície. Per tal de complir amb la superfície mínima de sòl compacte, s’han d’adaptar 3,48 m2 de la zona que originàriament estava ocupada per engraellat.

El disseny final implementat en aquest cas, es pot veure a les Figures 197 i 198. La capacitat final de la nau podrà ser de 720 truges distribuïdes en 4 fileres de 7,5 corrals de 24 truges si no es compta la menjadora com a espai lliure (un 25% menys del cens existent en la situació de partida). Si es considera la menjadora espai lliure, la capacitat de la nau serà de 768 truges, distribuïdes en 4 fileres de 8 corrals de 24 truges (un 21% menys del cens existent a la situació de partida).

Figura 197.- Planta de la nau de gestació reformada en disposici ó en forma de T dels passadissos; en el cas d’eliminar, retallar cubicles i ocupar part dels passadissos.

Figura 198.- Planta de la nau de gestació reformada en disposici ó lineal dels passadissos, en el cas d’eliminar, retallar cubicles i ocupar part dels pa ssadissos.



11.7.4.5.- Retirar cubicles, i formar corrals per i nstal·lar estacions d’alimentació electròniques

Es proposa retirar tots els cubicles i els sistemes de distribució d’aigua i de menjar, deixant una nau diàfana, en la qual instal·lar el nou sistema de corrals i de sistemes d’alimentació. A la Figura 199 es pot veure el primer model base, pensat per aprofitar al màxim les fosses de purins existents.

Figura 199.- Planta de distribució del mòdul equivalent de 40 truges, en el cas d’utilitzar estacions d’alimentació electrònica.

En aquesta situació el factor limitant és també la superfície. Així doncs, per a grups de 40 truges es necessita una superfície de 81 m2 (2,025 m2 per truja). La longitud del corral que es proposa per les 40 truges és de 7,38 m i una amplada de 11,91 m, el qual deixa una superfície lliure per animal de 2,09 m2. La distància lliure de moviment dins del corral serà de 2,5 m, excepte en els passadissos de connexió, que es dissenyen amb un metre d’amplada. El disseny final implementat en el cas tractat es pot veure en la Figura 200. La capacitat final de la nau podrà ser de 880 truges distribuïdes en 2 fileres d’11 corrals de 40 truges (un 8,3% menys de cens existent que en la situació de partida).

Figura 200.- Planta de la nau de gestació reformada, en el cas d ’utilitzar estacions d’alimentació amb màxima utilització de superfície engraellada.

Un model alternatiu, en el qual es redueix la superfície d’engraellat i per tant, pot haver-hi més problemes de neteja de corrals, es presenta a la Figura 201. En aquest cas es manté a 2,5 m la distància lliure de moviment, en la zona d’engraellat i els passadissos de moviment es dissenyen amb 1,2 m d’amplada.



Figura 201.- Planta de distribució del mòdul equivalent per a 40 truges, en el cas d’utilitzar estacions d’alimentació electròniques.

El disseny final implementat en el cas tractat, es pot veure a la Figura 202. La capacitat final de la nau també podrà ser de 880 truges distribuïdes en 2 fileres d’11 corrals de 40 truges (un 8,3% menys del cens existent en la situació inicial).

Figura 202.- Planta de la nau de gestació reformada, en el cas d ’utilitzar estacions d’alimentació reduint la superfície d’engraellat. 11.7.5.- Valoració econòmica

La valoració econòmica de les diferents estratègies d’adaptació proposades, s’ha realitzat en base a la taula de preus de les diferents partides (Taula 89), elaborada amb els valors mitjans de les diferents fonts enginyerils i comercials disponibles, així com també, dels amidaments corresponents a cada cas d’adaptació, descrits prèviament. Dins del conjunt de les partides de la Taula 183, trobem partides d’enderrocs i arranjaments (retallat i alçat de gàbies, alçat d’eslats), partides de divisòries i enreixat (valla de ferro o formigó, portes d’accés als corrals, eslats de diferents característiques segons les necessitats de sòl compacte), i finalment, de sistemes d’alimentació (estacions d’alimentació electrònica). La variabilitat de preus en una mateixa partida pot arribar a ser important, en funció de la qualitat del material, així com dels serveis que puguin portar o no inclosos. Un aspecte important que cal tenir en compte és l’alçat dels eslats, així com la col·locació dels nous. Són peces pesades que depenent de les



dimensions, poden pesar des d’uns 65 kg (1m x 0,6 m), passant per uns 140 kg (2m x 0,6m), fins uns 220 kg quan l’eslat és de 2,5m de llarg per 0,6m d’ample.

Taula 89.- Taula de preus per a la valoració econòmica de les diferents alternatives d’adaptació.

Partida Unitat ValorAlçat de gàbies €/unitat 6,5Retallar gàbies €/unitat 11Valla de ferro (separador de corrals) €/m 44,5Valla de formigó (separadors de corrals) €/m 26Porta d'accés a corrals (metàl·lica) €/unitat 35Porta d'accés a corrals (formigó) €/unitat 30Alçat d'eslat €/m2 9,5Eslat de formigó armat, per gestació (80-20) (Amb transport i col·locació)

€/m2 17,3

Eslat de formigó armat, per gestació de costella ampla (140-20) (Amb transport i col·locació)

€/m2 24

Estacions d'alimentació electrònica, amb alimentador, montatge i posta en marxa

€/unitat 10.750

TAULA DE PREUS

A la Taula 90 es presenten els costos per plaça derivats de cada sistema d’adaptació plantejat, seguint la nomenclatura descrita prèviament:

1.- Retallar els boxes per a funcionar amb corrals amb semiboxe. 1a.- Retirar algunes línies de boxes per configurar els corrals, tot deixant els passadissos d’accés que siguin necessaris pel maneig de lots i grups. 1b.- Retallar i/o obrir part dels boxes i eliminar els que no siguin necessaris, per tal de guanyar superfície de descans i moviment, i configurar els corrals deixant els passadissos d’accés que siguin necessaris pel maneig de lots i grups. 1c.- Retallar i/o obrir part dels boxes i eliminar els que no siguin necessaris, per tal de guanyar superfície de descans i moviment, a la vegada que s’aprofita part del passadís de maneig. 2.- Retirar tots els cubicles existents a l’actualitat i fer l’obra necessària per a instal·lar estacions d’alimentació en sistema de túnel. 2a.- Aprofitar la zona compacta com a zona de descans 2b.- Compactar part de la zona engraellada per a augmentar la zona de descans.

Així doncs, entre els models plantejats, observem dos rangs de costos molt diferenciats, d’una banda, les alternatives de retallar boxes (alternatives 1) que pretenen aprofitar al màxim les instal·lacions actuals, en que el cost d’adaptació oscil·la des dels 55 €/plaça fins als 89 €/plaça, mentre que per les alternatives que opten per instal·lar estacions d’alimentació (alternatives 2), en que es retira les instal·lacions existents i es fan les obres necessàries per incorporar estacions d’alimentació electrònica, el cost d’adaptació està al voltant dels 320 €/plaça (Taula 90).



Dins del primer grup d’alternatives, l’alternativa d’aprofitar part dels passadissos de maneig (1c), és la que resulta més econòmica (55 €/plaça), per diverses raons. D’una banda, perquè s’aprofita al màxim les instal·lacions existents, fent que la necessitat de tancament de ferro addicional a col·locar sigui mínima, en comparació amb les altres dues alternatives. D’altra banda, l’aprofitament de la superfície al màxim de les alternatives b i c (en la qual la superfície és el factor limitant en el disseny dels corrals), respecte l’alternativa de treure una de les fileres de boxes (1a) (en la qual són el nombre de boxes els que limiten la dimensió del corral), fa que els costos per animal en alçat i canvi d’engraellats siguin inferiors. En les alternatives de retallar boxes i retallar boxes aprofitant part dels passadissos, l’aprofitament al màxim de la superfície disponible fa que la superfície compacta lliure disponible per animal sigui inferior als 1,3 m2, pel que en aquests dos casos s’ha pressupostat part de la superfície d’engraellat amb eslat de costella ampla (140-20) (Figures 194 i 196), tot i que les opcions podrien ser altres. D’altra banda, pel que respecta a les dues alternatives d’adaptació amb estacions d’alimentació electrònica, els costos són molt similars.

Taula 90.- Valoració econòmica de les diferents partides per a les diferents alternatives d’adaptació.

Partides 1a 1b 1c 2a 2bAlçat de gàbies 6,50 2,71 2,17 7,38 7,38Retallar gàbies 11,00 11,00Valla de ferro (separador de corrals) 36,15 20,51 9,48Valla de formigó (separadors de corrals) 16,43 18,97Porta d'accés a corrals (metàl·lica) 1,46 1,46 1,46Porta d'accés a corrals (formigó) 0,75 0,8Alçat d'eslat 16,09 11,42 10,73 8,78 8,8Eslat de formigó armat, per gestació (80-20) (Amb transport i col·locació)

29,15 16,38 16,93 15,91 10,5

Eslat de formigó armat, per gestació de costella ampla (140-20) (Amb transport i col·locació)

5,99 3,48 7,5

Estacions d'alimentació electrònica, amb alimentador, montatge i posta en marxa

268,75 268,8

TOTAL 89,35 69,46 55,25 318,00 322,64TOTAL (%) 162 126 100 576 584

COST (€/plaça) segons alternativa

1a) Retirar 50% dels boxes, 1b) Retallar boxes, 1c) Retallar boxes i aprofitar passadís, 2a) Estacions d’alimentació cas a, 2b) Estacions d’alimentació cas b

Si prenem com a referència el valor 100 per l’alternativa d’adaptació més econòmica (retallar boxes i aprofitar part dels passadissos), l’alternativa de retallar part dels boxes i eliminar els que no són necessaris (1b) pren un cost de 126%, mentre que si optem per eliminar algunes línies de boxes sencers (1a) el cost puja a 162%. Per les dues alternatives amb estacions d’alimentació electrònica, el cost es multiplica per 5-6 vegades (Taula 90). Cal tenir en compte però, que cada alternativa estudiada implica un nivell de reducció de cens diferent, que cal tenir en compte, si el que es vol és mantenir el cens de l’explotació. Així doncs, a la Taula 91 es presenta el cost total per a cada alternativa mantenint el cens, considerant el cost d’adaptació per a cada sistema, més el cost de nova construcció de les places per tal de mantenir el cens en 960 truges gestants. Els preus per plaça adaptada són els obtinguts a la Taula 90, mentre que pels preus de nova construcció, en les alternatives 1, s’ha considerat el cost mitjà pel sistema de box curt i caiguda lenta dels projectes avaluats de nova construcció (530,2 €/plaça), mentre que per les alternatives 2, s’ha optat per mantenir el sistema d’estacions d’alimentació (641 €/plaça) (Taula 87).



La valoració dels diferents sistemes varia, quan el que es pretén és mantenir el cens (Taula 91), respecte quan solament es vol adaptar les instal·lacions existents (Taula 90). Així per exemple, en l’alternativa 1a (treure part de les fileres de boxes) el cost per plaça augmenta considerablement quan es vol mantenir el cens, ja que malgrat que l’adaptació no és molt cara, la reducció del 50% del cens, fa que s’hagin de construir moltes noves places, el qual fa incrementar el cost de forma important. El cost per a l’alternativa 1a (310 €/plaça) s’aproxima al cost de les alternatives 2a i 2b (345 i 349 €/plaça, respectivament), amb estacions electròniques, ja que al poder treballar amb grups grans (40 animals) el cens es redueix molt poc, i per tant les places de nova construcció són baixes (80 places). Així doncs, les alternatives 1b i 1c, en les quals s’aprofitava al màxim les instal·lacions actuals i la superfície disponibles, és en les que el cost total és més baix (185 €/plaça i 150 €/plaça, respectivament).

Taula 91.- Valoració econòmica de les diferents alternatives d’adaptació, mantenint el cens.

Alternativa Nº places Cost (€) Nº places Cost (€)1a 480 42.887 480 254.496 3101b 720 50.014 240 127.248 1851c 768 42.433 192 101.798 1502a 880 279.942 80 51.075 3452b 880 284.030 80 51.075 349

ADAPTACIÓ NOVA CONSTRUCCIÓ TOTAL (€/plaça)

1a) Retirar 50% dels boxes, 1b) Retallar boxes, 1c) Retallar boxes i aprofitar passadís, 2a) Estacions d’alimentació cas a, 2b) Estacions d’alimentació cas b 11.8.- Agraïments

Volem agrair la col·laboració i l’esforç de tots aquells professionals que ens han donat suport i ajudat amb les seves dades i coneixements, sense els quals no hauria estat possible la redacció d’aquest informe. Primerament s’ha de ressaltar l’aportació de dades i coneixements de diferents tècnics d’empreses de l’àmbit de la producció i de l’àmbit de la enginyeria que a continuació es relacionen per ordre alfabètic:

- AGRIC BEMVIG

- AGROTEC RAMADERA

- BMM Bosch Miquel

- C.A.D.A. Ingeniería

- Cooperativa Agroalimentaria de Guissona

- Cooperativa Ivars Urgell

- EXAFAN

- Grup Vall Companys

- MAZANA

- OJEFER

- Optimal Pork Production S.L.



- PRODES

- PROYECSE

- RAMALLEIDA

- ROTECNA

- SAHIVO

- SERVEI DE GESTIO RAMADERA S.L.

- SERVIPORC

Finalment és necessari fer un agraïment especial a David Contreras que ens ha dedicat la seva gran capacitat de treball i la seva especialització en tots els aspectes referents al disseny gràfic.



12. – Present i futur de la producció porcina ecolò gica

Resum L’ interès per la producció ecològica ha evolucionat de forma creixent en l’última dècada. Així ho demostren les últimes xifres disponibles, en les quals s’observa que el nombre d’explotacions ramaderes ecològiques a Catalunya s’ha multiplicat per 11 en el període 2000-2010, i concretament, les de porcí ecològiques han passat de ser una explotació l’any 2000 a 7 explotacions l’any 2010. En conseqüència, el nombre d’escorxadors, sales d’especejament i elaboració de productes carnis que s’han acollit a la normativa ecològica també s’ha multiplicat per 10 en el mateix període. Catalunya és la tercera comunitat, amb el 4% de les explotacions de porcí ecològiques, mentre que en cens ocupa la quarta posició, amb el 6,8% dels caps de porcí ecològic d’Espanya. La normativa ecològica fixa que els porcs han de tenir accés a l’exterior. Tot i així, existeixen diferents interpretacions i adaptacions territorials de la legislació comunitària, sorgint tres categories de sistemes d’explotació:

- Cria a l’interior, sistema més usat a Àustria, Suïssa i Alemanya.

- Cria a l’exterior, sistema més usat a Dinamarca, Itàlia i Regne Unit

- Allotjament mixt, que combina els dos anteriors, sent usat principalment a França i Suècia.

En producció ecològica, les truges lactants i les seves ventrades han de disposar d’un mínim de superfície de 10 m2, dels quals, 2,5 m2 com a mínim han de ser a l’exterior. D’altra banda, la lactació dels garrins és més llarga que en sistemes convencionals, amb un mínim de 40 dies. La castració dels mascles per a evitar l’olor sexual de la carn està permesa per la normativa ecològica, però sempre s’ha de realitzar amb anestèsia i analgèsia. Durant l’engreix, els porcs han de tenir accés ad libitum a fonts de fibra alimentària per a permetre el desenvolupament del seu comportament exploratori, així com accés a l’exterior. En aquesta fase, l’espai disponible per animal és molt superior als sistemes convencionals, ja que els porcs de 110 kg han de disposar de 2,3 m2 (1,3 m2 zona coberta + 1 m2 aire lliure). Aquestes diferències es tradueixen en modificacions dels paràmetres de qualitat de carn, generalment per un increment del contingut d’antioxidants, de compostos aromàtics i d’àcids grassos poliinsaturats essencials, que són saludables pels consumidors i milloren la qualitat sensorial de la carn de porc.

12.1.- Introducció

La producció ecològica és un sistema de producció d’aliments certificats i està regulada a nivell europeu pel Reglament (CE) nº 834/2007 del Consell, de 28 de juny de 2007, sobre producció i etiquetat dels productes ecològics, pel qual es deroga el Reglament (CEE) nº 2092/1991; i pel Reglament (CE) nº 889/2008 de la Comissió, de 5 setembre de 2008, pel qual s’estableixen les disposicions d’aplicació del Reglament (CE) nº 834/2007.



Aquests reglaments estableixen les normes de producció agrícola i ramadera, de transformació d’aliments i dels requisits de control i etiquetat dels productes ecològics. Les normes europees de la producció ecològica són d’obligat compliment per a tots els estats membres. Aquest fet permet el lliure intercanvi d’aliments ecològics a nivell europeu i la protecció comunitària dels terme ecològic (també anomenat arreu com a biològic o orgànic).

Per principi, la producció agrària ecològica està basada en un disseny i gestió adequats als processos biològics de l’explotació i en la utilització de recursos naturals propis del sistema. Així, es restringeix al màxim l’ús de recursos externs a la finca, intentant aconseguir una elevada integració agropecuària.

A Catalunya, el nombre d’explotacions ecològiques s’ha multiplicat per 11 en els darrers 10 anys (Figura 203). En el cas del porcí, aquest increment ha estat més moderat (creixement d’1 a 7 explotacions en el mateix període), però mostra el creixent interès en desenvolupar produccions de carn i productes transformats diferenciats de la producció convencional. Per províncies, les explotacions porcines ecològiques es troben 4 a Barcelona, 2 a Girona i 1 a Lleida, mentre que Tarragona no té cap explotació de porcí inscrita al Consell Català de producció ecològica.

Figura 203.- Evolució de les explotacions ramaderes ecològiques a Catalunya durant el període 2000-2010 (Font: DAAM, 2012).

0

100

200

300

400

500

600

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

No

mb

re d

'ex

plo

tac

ion

s

B arcelona

G irona

L leida

Tarragona

Total

Així mateix, el creixement de la indústria de transformació ha estat

paral·lel a l’ increment del nombre d’explotacions, multiplicant per 10 el nombre d’escorxadors, sales d’especejament i elaboració de productes carnis que han habilitat les seves instal·lacions i processos en els darrers 10 anys per acollir-se a la normativa ecològica (Figura 204).

Figura 204.- Evolució dels escorxadors, sales d’especejament i elaboració de productes carnis inscrits en producció ecològica a Catalunya durant el període 2000-2010 (Font: DAAM, 2012).

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Em

pre

se

s

B arc elona

G irona

L leida

Tarragona

Total



A nivell estatal, Catalunya ocupa la tercera posició en nombre d’explotacions porcines ecològiques. De les 145 explotacions de porcí inscrites a Espanya, més de la meitat estan localitzades a les illes Balears, seguida en importància per Andalusia (Figura 205). Tanmateix, la distribució del nombre de caps per comunitat autònoma és diferent. Dels 8.052 caps de porcí ecològic, les comunitats que presenten un major cens de bestiar són Aragó i Andalusia (Figura 206).

Figura 205.- Distribució de les explotacions de porcí ecològic a Espanya l’any 2009 (Font: MARM, 2010).

0,7%

0,7%

0,7%

0,7%

1,4%

2,8%

4,1%

37,2%

51,7%

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%

Castella i Lleó

Galícia

La Rioja

País Basc

Aragó

Extremadura

Catalunya

Andalusia

Balears

Percentatge respecte al total d'explotacions

Figura 206.- Distribució del nombre de caps de porcí ecològic a Espanya l’any 2009 (Font: MARM, 2010).

Aragó; 31,4%

Balears; 17,8%

Catalunya; 6,8%

Extremadura; 4,4%

País Basc; 0,4%

La Rioja; 3,6%

Galícia; 0,1%Castella i Lleó; 4,2%

Andalusia; 31,4%

La producció porcina ecològica a Catalunya representa menys del 0,01% del total de porcs presents a la comunitat. Tot i que el Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics de 2010 ressalta els productes carnis ecològics com uns dels aliments sobre els quals els consumidors voldrien incrementar el seu consum, es fa palès un desequilibri entre l’oferta i la demanda, que no és igual en tots els països europeus. A Alemanya, per exemple, el percentatge de caps de porcí ecològic sobre el total és pròxim a l’1%, mentre a Àustria aquest percentatge s’enfila fins el 1,6% (Vila, 2012).

12.2.- El sistema de cria i l’alimentació com a ele ment diferencial

A diferència dels sistemes convencionals de producció, la normativa de producció ecològica estableix que els porcs han de tenir accés a l’exterior. Cada país ha interpretat de forma diferent la legislació comunitària i això fa que avui en dia es trobin diferents tipus de parcs exteriors a base de formigó i enreixat o amb jaç acumulat, que poden estar a l’aire lliure o coberts per sostre. Els sistemes d’explotació es poden dividir en 3 categories: cria a l’interior, cria a l’exterior o allotjament mixt.



12.2.1.- Cria a l’interior

En aquest sistema el porcs es troben allotjats a l’interior i disposen d’accés exterior a un parc amb solera de formigó (Figura 207). És el sistema més utilitzat a Àustria, Suïssa i Alemanya. Els allotjaments a vegades són tancats i inclouen control de la climatització i altres vegades són completament oberts a l’exterior. El repte més important d’aquest sistema d’explotació és la provisió d’un ambient/tipus de corral que permeti l’expressió del comportament natural a les truges i als garrins. La separació de les zones de repòs, defecació i activitat és un requisit per evitar problemes sanitaris, pèrdues econòmiques i treball addicional. Altres reptes són la provisió d’una temperatura individualitzada per a truges, garrins i porcs en creixement segons les seves necessitats.

Avantatges: • És un sistema adequat per a zones amb climes freds de

períodes prolongats de gelades i neu. • Requereix poca superfície agrària. • Permet una examinació eficient dels animals. • Si el fem es distribueix apropiadament, té un impacte petit

sobre el medi ambient.

Desavantatges: • Elevats costos en edificació i energètics. • No satisfà les expectatives dels consumidors sobre producció

ecològica. • Restringeix l’expressió del comportament natural. • La major densitat animal incrementa el risc de malalties. • Les truges es poden mantenir en un règim de llum controlada. • Els garrins han de rebre preparacions orals de ferro després

del naixement per a la prevenció d’anèmia.

Figura 207.- Allotjament de porc d’engreix ecològic: sistema de jaç acumulat amb sòl parcial de formigó i accés a parc exterior amb sòl de formigó (Halberg et al., 2010).

12.2.2.- Cria a l’exterior

En aquest sistema els porcs es troben a l’exterior durant tot el cicle productiu amb coberts naturals o artificials (Figura 208). És el sistema més utilitzat a Dinamarca, Itàlia i Regne Unit. Els reptes més importants d’aquest sistema són l’organització d’una rotació de pastures que permeti mantenir la coberta vegetal, l’assegurament de la bioseguretat i la identificació i tractament de problemes sanitaris. Així mateix, aquest sistema té com a repte la millora de l’organització de tasques per a reduir la càrrega de treball.

A mode d’exemple, a Dinamarca les truges i els garrins en lactació són mantingudes tot l’any a l’exterior. Les truges gestants són mantingudes a la pastura al menys durant 150 dies a l’any. La majoria



dels porcs deslletats i d’engreix es crien a l’interior en estables que tenen parcs d’exercici exteriors. Tanmateix, alguns ramaders mantenen els porcs recent deslletats amb accés a pastura per a la prevenció de diarrees i els traslladen a l’interior amb 30-85 kg.

A Itàlia, les truges lactants i els garrins després del deslletament es mantenen normalment a l’exterior (entorn el 95%). Els porcs d’engreix són criats a l’exterior (entorn Del 60%) o a l’interior amb accés a parc exterior.

Avantatges: • Poca inversió inicial en edificacions. • Cobreix les expectatives dels consumidors ecològics. • Aporta més espai i diversitat ambiental, permetent una millor

expressió del comportament animal natural, amb un efecte positiu sobre la salut i el benestar.

• Baixa densitat animal i bona qualitat ambiental (renovació d’aire, concentracions de gasos) que contribueix positivament sobre la sanitat.

• Accés a cicles de llum natural. • Eficient utilització del fem, si la cria de porcs està integrada a

la rotació de cultius de l’explotació i els coberts i les zones d’alimentació es van canviant regularment, que aporta nutrients pels cultius següents i prevé pèrdues per la lixiviació de nutrients.

• La vegetació i el sòl suposen un aportació important de vitamines i minerals pels porcs a la pastura.

• Els problemes d’anèmia desapareixen perquè els garrins poden trobar suficient ferro del sòl.

Desavantatges: • És necessari controlar la càrrega ramadera per a que les

entrades de nutrients no es perdin per lixiviació (6,5 reproductores/ha o 14 porcs engreix/ha, equivalents a 170 kg N/ha i any).

• La logística de maneig pot ser laboriosa en períodes freds i humits.

• És més difícil identificar i tractar animals malalts, així com supervisar el parts.

• És necessari un control de paràsits rigorós. • La bioseguretat es veu compromesa perquè poden tenir

contacte amb reservoris animals silvestres i el sòl, suposant un risc per a la infecció de diversos paràsits i patògens.

• Els garrins recent nascuts són susceptibles a depredadors silvestres (voltors, corbs, guineus o fins i tot teixons).

Figura 208.- Porcs d’engreix ecològics en un sistema d’allotjament exterior amb accés a pastura (mescla de gramínies i trèvol) (esquerra) i truges amb garrins en un sistema de tenda protectora amb jaç acumulat de palla i accés a zones delimitades de pastura (dreta) (Halberg et al., 2010).



En un estudi comparatiu realitzat al Regne Unit, el sistema de cria a l’exterior va presentar un lleuger millor estat sanitari, reflectit pels percentatges de mortalitat de garrins i de reposició de les reproductores (Taula 92). No obstant això, la cria a l’exterior va presentar uns resultats reproductius més baixos, reflectits pel nombre de parts per truja i any i el nombre de garrins per part, tot i que la taxa de concepció no va ser diferent entre sistemes. Quant als problemes al voltant del part, la cria a l’exterior va presentar una lleugera millora en el nombre de nascuts morts per ventrada i en la supervivència fins el deslletament, tot i que aquest resultat es veuria condicionat per la diferència en el nombre de garrins per part.

Taula 92.- Resultats productius i reproductius d’explotacions amb allotjament a l’interior o exterior al Regne Unit ( Font: BPEX-FIBL, 2011).

Exterior InteriorMortalitat de reproductores (%) 3,1 3,9

Taxes de reposició (%) 45,8 47,7

Taxes de concepció (%) 82,2 81,6

Nombre de parts per truja i any 2,19 2,25

Nascuts vius per part 10,9 11,4

Nascuts morts per part 0,5 0,6

Mortalitat de garrins (% sobre nascuts vius) 12,3 13

Porcs deslletats per truja i any 20,9 22,4

12.2.3.- Allotjament mixt

En alguns països com França i Suècia s’utilitzen diferents combinacions de sistemes de cria a l’interior i l’exterior. Aquests sistemes combinen els avantatges dels dos sistemes d’allotjament, i s’adapten a les condicions climàtiques i a aspectes específics de cada explotació.

Els sistemes d’allotjament mixt permeten que les truges es mantinguin amb accés a pastura durant diferents períodes del cicle productiu, per exemple, durant la gestació o la lactació en grup. En algunes granges, les truges es mantenen a l’interior en corrals individuals durant el part i al cap de 10 dies són traslladades a un altre corral més gran o a una pastura amb coberts per a lactar en grup. Els porcs després del deslletament són criats a l’interior en corrals de gran mida amb parc d’exercici exterior, tot i que a l’estiu, es dóna accés a pastura o són traslladats a coberts a la zona de pastura.

A Suècia, la majoria de les truges lactants són mantingudes a l’interior durant l’hivern i a l’exterior durant els períodes més càlids (menys del 10% dels garrins ecològics naixen en sistemes a l’aire lliure). A França, aproximadament el 80% dels parts tenen lloc a l’exterior i el 20% restant a l’interior. El 70% de les truges són mantingudes amb accés a pastura després del deslletament o en coberts amb una zona d’exercici exterior amb jaç de palla. El 95% dels porcs d’engreix són mantinguts a l’interior amb una de les façanes de la nau tancada únicament per una xarxa.

Avantatges: • L’allotjament interior durant el part facilita la supervisió dels



garrins i de la truja en aquest moment. • El trasllat a un corral de grup uns dies després del part

suposa per la truja un estímul al consum d’aliment en un moment en què la seva producció de llet es troba en augment.

• El manteniment de porcs en coberts a l’exterior durant l’estiu té avantatges higiènics perquè facilita la neteja i el buit sanitari de l’allotjament interior.

Desavantatges: • El canvi de localització de les truges gestants de l’exterior a

un corral interior de part por suposar un estrès tèrmic per la truja.

• És necessari adaptar les instal·lacions per a alimentar individualment a les truges lactants en grups.

12.3.- Reptes i recomanacions a cada fase productiv a

Tant les truges com els garrins en producció ecològica es troben exposats a fluctuacions ambientals, paràsits i malalties infeccioses. La normativa de producció ecològica no permet en general la utilització preventiva de medicaments al·lopàtics per evitar problemes sanitaris. Els ramaders ecològics han d’utilitzar mesures preventives basades en el maneig, permetent adaptar-lo d’acord a les necessitats dels animals.

Tot i que la mortalitat de garrins sembla relativament elevada a les explotacions porcines ecològiques, existeix una elevada variabilitat que suggereix la possibilitat de millora d’aquest paràmetre. De forma similar, el maneig i el sistema d’allotjament varia molt entre explotacions. Aquest tret evidencia que un millor coneixement de les relacions entre les característiques de l’explotació i la mortalitat del garrins podria ajudar a reduir els problemes. El FIBL (2011) anomena 3 pilars pel desenvolupament del futur de la producció porcina ecològica:

i) Control del microclima que envolta els garrins després del naixement.

ii) Estratègies de maneig per a reduir el risc de malalties infeccioses i parasitàries.

iii) Selecció de genotips amb elevada robustesa i prolificitat.

12.3.1.- Truges reproductores

Segons la normativa comunitària (Reglament CE 889/2008), l’àrea per una truja lactant i la seva ventrada ha de ser com a mínim de 10 m2, els quals han d’incloure un mínim de 2,5 m2 a l’exterior. Les truges han de parir amb llibertat de moviment, tot i que en alguns sistemes es restringeix el moviment de la truja durant el part amb gàbies. Per a disminuir els possibles aixafaments en sistemes lliures, a Dinamarca s’està avaluant diferents dissenys de corrals individuals de part (Figura 209). Una lleugera inclinació en la meitat del corral indueix a les truges a estirar-se a la zona plana i pot ser una eina útil per a reduir els aixafaments de garrins en els dies següents al part (Danholt et al., 2011).

En sistemes a l’aire lliure, les truges són normalment allotjades en corrals individuals, tot i que els garrins poden circular entre corrals. En algunes explotacions (tant de cria a l’interior com a l’exterior), les



truges lactants són allotjades en grups entre els dies següents i unes setmanes després del part.

Durant el part i la primera setmana de lactació és el període de més risc sanitari en truges , podent presentar, per exemple, descàrregues vulvars, síndrome mamitis-metritis-agalàctia (MMA) i/o actinomicosi del braguer, entre altres patologies. La prevenció passaria per:

• Revisar la temperatura de l’allotjament. La temperatura crítica inferior i superior en l’allotjament amb palla en condicions extensives amb consums d’aliments normals és aproximadament 7 ºC i 26 ºC per a truges lactants i 12 ºC i 31 ºC per a truges seques.

• Assegurar una provisió d’aigua suficient, amb un caudal de 2-3 litres/minut.

• Proveir un ambient tranquil a la truja amb suficient palla i altres matèries fibroses per a la construcció del niu. En aquest sentit, alguns autors recomanen com a mínim l’accés a 2 kg de palla/truja (Baxter et al., 2011).

• Incrementar el règim alimentari d’acord a les necessitats nutricionals de la truja.

• Oferir a la truja una zona de repòs i una zona de defecació, així com la possibilitat de fer exercici i l’accés a matèries fibroses.

Figura 209.- Disseny de corral individual de part amb niu per a garrins en una cantonada i inclinació a la zona de repòs de la truja (unitats en cm; modificat a partir de Danholt et al., 2011) (croquis orientatiu no compatible amb espais mínims en ecològic).

La majoria de les explotacions porcines ecològiques es mantenen en allotjaments amb ventilació natural. Això fa que en funció de la localització de la granja, les truges sofreixin estrès tèrmic en diferents períodes de l’any. L’estrès per calor pot suposar un problema per a les truges lactants, que presenten una elevada ingestió d’aliment i activitat metabòlica per a la producció de llet, mentre les truges seques seran més susceptibles a l’estrès per fred degut al seu nivell d’ingestió restringit. La prevenció de l’estrès tèrmic

cobert

Niu per a garrins

Paret inclinada

Terra continu

Terra enreixat

Abeurador

Abeurador garrins

Carril de protecció per a garrins

Làmpada de calor

porta

Perfil del terra inclinat



passaria per:

• Proveir zones d’ombra, basses per rebolcar-se o sistemes d’aspersió d’aigua per alleujar l’estrès per calor.

• Proveir coberts o casetes i palla seca abundant per alleujar l’estrès per fred.

Com que la lactació de les reproductores és més llarga que en sistemes convencionals de producció (mínim 40 dies), les dietes han de ser d’elevada qualitat per a optimitzar la provisió de nutrients. A més, és necessari aportar fonts alimentàries fibroses, que serveixen tant com a material ocupacional com per a cobrir fins a un 50% de les necessitats energètiques de manteniment i una elevada proporció de les necessitats d’aminoàcids en truges gestants, si el farratge és de bona qualitat (<52,5% fibra neutre-detergent) (Edwards, 2003).

L’optimització de l’alimentació de reproductores passaria per:

• Efectuar controls de l’estat de reserves corporals de les truges, almenys durant els dies abans del part, després del deslletament i en el moment de diagnòstic de gestació (al voltant del dia 28 després de la inseminació/munta), per adoptar les mesures correctores adients amb la ració del període següent.

• Realitzar regularment anàlisis químics de les matèries primeres auto produïdes per assegurar una correcta formulació de la ració.

La neteja i la desinfecció dels allotjaments són importants pel control de patògens. L’organització de l’explotació en lots permetrà la pràctica de sistemes tot dins-tot fora per a la neteja, assecat i desinfecció entre lots. Algunes pautes a seguir són:

• Netejar acuradament els corrals després de treure les truges i els garrins. Retirar totes les restes de matèria orgànica i brutícia.

• Remullar amb aigua tèbia (entorn a 40 ºC) els corrals, esperar unes hores i rentar amb un aparell de neteja a elevada pressió. El rentat s’ha de prolongar fins que es vegi sortir aigua clara de totes les superfícies. Deixar assecar i desinfectar.

• L’assecat del corral és essencial per a reduir la presència d’ous de paràsits i larves. La llum ultraviolada contribueix en el procés de desinfecció. És necessari deixar els corrals buits durant almenys 5 dies posteriors a la neteja.

• Rentar les truges amb aigua tèbia i un raspall abans de moure-les a la zona de parts.

• Moure els coberts/casetes per a proveir un ambient més net pel següent part, que a més pot reduir la transmissió de certs coccidis als garrins.

12.3.2.- Garrins lactants

La normativa de producció ecològica (Reglament CE 889/2008) estableix un període de lactació més llarg (>40 dies, 8 setmanes en alguns països) que en producció convencional (3-5 setmanes). El deslletament després de 7 setmanes pot millorar l’estat sanitari dels garrins i pot estalviar la necessitat d’allotjaments de transició, però



redueix el ritme reproductiu si les truges presenten una baixa condició corporal al deslletament.

La producció de llet és variable durant la lactació: el pic de producció s’assoleix al voltant de la 3a-4a setmana de lactació. A partir d’aquest moment, la producció de llet no és suficient per a cobrir les necessitats de nutrients per al manteniment i creixement dels garrins. Per tant, els garrins haurien de tenir accés a pinso suplementari des de la 1a setmana d’edat, adaptat a les seves necessitats nutricionals i aptitud digestiva. S’ha determinat que el suplement de pinso pot aportar entre menys d’un 1% fins a més d’un 50% de la ingestió d’energia metabolitzable en garrins d’entre 21 i 40 dies de vida (FIBL, 2011).

La dieta de les truges no està adaptada a la capacitat digestiva dels garrins. Les truges no haurien de tenir accés a la menjadora de pinso de garrins, com tampoc aquests haurien de poder tenir accés a la menjadora de les mares. No obstant això, és beneficiós situar les menjadores dels garrins al costat de la zona d’alimentació de la truja per a facilitar el procés d’aprenentatge de les cries.

La provisió d’aigua per garrins és necessària des del naixement, i es pot fer en abeuradors lineals o de cassoleta, donat que ja és possible un comportament de beguda normal en aquestes edats. L’abeurador de garrins es situa normalment al costat del de la truja, amb l’objectiu de facilitar l’ensenyament i generar una única zona humida en el corral. L’accés a aigua és especialment important en condicions càlides, en presència d’episodis de diarrea i en els moments pròxims al final de la lactació (>4 setmanes), quan la producció de llet comença a decréixer i les necessitats dels garrins augmenten.

La castració física dels mascles, per evitar problemes d’olor sexual en porcs d’elevat pes al sacrifici, està permesa per la normativa comunitària ecològica (Reglament CE 889/2008), tot i que aquesta haurà de realitzar-se sempre amb anestèsia i analgèsia.

La mortalitat de garrins es veurà reduïda si no es donen les següents situacions:

• Ambient fred que fa que els garrins s’ajaguin vora les mares per combatre la hipotèrmia.

• Insuficient ingestió de calostre o producció de llet. • Elevat nombre de garrins per ventrada. • Falta de protecció dels garrins contra l’aixafament (niu,

sistema anti-aixafament). • Truges molt engreixades o molt primes.

En condicions de cria a l’exterior, es donen a més altres factors de risc per la mortalitat de garrins:

• Terrenys enfangats, que afavoreix l’embrutiment i la humitat sobre els garrins, amb la conseqüent coexistència de patògens. Els terrenys amb bona coberta vegetal i ben drenats, i la utilització de palla a l’entrada dels corrals de part poden disminuir el risc sanitari associat a aquests ambients.

• Presència de predadors (guineus, còrvids, etc) que ataquen els garrins directament o incrementen el risc d’aixafament per la intranquil·litat de les mares. La reducció de les pèrdues degudes als ocells pot afrontar-se amb la utilització de xarxes



i/o cortines que evitin el seu pas als corrals de part, la provisió suplementària de menjar pels predadors i la protecció amb tapes de les tremuges. Quant al control de guineus, pot ser necessari millorar els tancaments dels corrals de part i fer servir l’ajut de gossos pastors per la porcada.

12.3.3.- Porcs d’engreix

Després del deslletament , els porcs han de ser allotjats amb material vegetal com a llit i tenir accés exterior. En aquesta fase és freqüent que els porcs presentin diarrea degut a l’estrès alimentari, ambiental i social que suposa el deslletament. Algunes mesures a controlar durant aquest període són:

• Allotjar els porcs després del deslletament en zones independents de la resta de porcs de l’explotació, en corrals que permetin aplicar un sistema tot dins-tot fora.

• Donar accés als porcs a una zona càlida amb llum solar directa i incrementar l’espai disponible per a disminuir el comportament agressiu, promoure l’exercici i reduir els risc d’agents infecciosos. Segons la normativa comunitària (Reglament CE 889/2008), els porcs fins a 50 kg han de tenir un mínim d’espai disponible 1,4 m2 per animal (0,8 m2 zona coberta + 0,6 m2 aire lliure), que augmentarà fins a 2,3 m2 en porcs de 110 kg (1,3 m2 zona coberta + 1 m2 aire lliure).

• Els primers dies s’ha de proveir un niu amb llit de material vegetal sec que ha de trobar-se separat de la zona de defecació.

• Mantenir els garrins a la zona de maternitat fins a les 48 h després del deslletament per a reduir l’estrès associat l’exposició a un nou ambient.

• Agrupar els porcs de mida similar i/o mantenir els grups de les ventrades per a reduir la competència per l’accés al pinso, l’aigua i l’espai del niu.

• Canviar paulatinament les racions per evitar les depressions de consum i l’impacte sobre l’aparell digestiu. En aquest sentit, és interessant mesclar el pinso anterior amb el proper per facilitar l’adaptació.

Durant l’engreix , la normativa de producció ecològica (Reglament CE 889/2008) estableix que els porcs han de tenir accés ad libitum a fonts de fibra alimentària (herba fresca, fencs, ensitjats, polpes, palles, etc.). En sistemes d’engreix interior amb jaç acumulat és important mantenir un equilibri entre les dejeccions i la quantitat de palla addicionada, que hauria de ser mínim d’uns 30 kg/porc i cicle d’engreix (Delàs i Vila, 2008; Vila, 2010). En sistemes amb accés a pastura, aquest equilibri ha de tenir en compte, a més, el manteniment de la coberta vegetal i el risc de lixiviació del nitrogen (N) excretat, de forma que la càrrega ramadera màxima permesa és 6,5 truges reproductores/ha o 14 porcs d’engreix/ha (equivalents a 170 kg N/ha/any, Reglament CE 889/2008).

En condicions d’oferta de pinso ad libitum, la ingestió de farratge per part dels porcs d’engreix és baixa (5-6% de la matèria seca ingerida (MSI), Kelly et al., 2007), depenent sobretot de la seva qualitat química (sobretot, FND i proteïna) i del pes viu de l’animal (Edwards, 2003). El farratge consumit podria incrementar fins un 15-20% de la MSI si es limités l’accés al pinso, però actuaria en detriment del



guany mig diari (Carlson et al., 1999). Quan s’utilitza aquesta pràctica de restricció del pinso seguit d’un període d’alimentació ad libitum pot arribar a expressar-se un creixement compensador que modificaria la composició del guany de pes a nivell muscular i milloraria la tendresa de la carn (Therkildsen et al., 2004).

La quantitat de farratge ingerit pels porcs també es veu afectada pel sistema de producció. En allotjaments a l’aire lliure, la ingestió de farratges (ensitjat d’herba i remolatxa farratgera) diferents a la pastura és més baixa que en sistemes d’estabulació i pati (2 vs. 6% de la MSI, Kelly et al., 2007). Aquest fet reflecteix que els porcs a l’aire lliure utilitzen la pastura com a font nutricional de fibra i com a substrat per a l’expressió del seu comportament de furga i exploratori.

Tot i la limitada contribució del farratge sobre les necessitats energètiques i proteiques del porc d’engreix, l’aportació de fibra alimentària en forma de farratge independent del pinso incrementa l’activitat locomotora dels porcs, millora el benestar i redueix les agressions entre individus (Presto et al., 2009). En aquest sentit, alguns estudis apunten que els porcs criats a l’aire lliure creixen millor i tenen també menys lesions a la pell i menys úlceres d’estómac que els porcs criats en sistemes intensius d’estabulació amb enreixat (Guy et al., 2002a, b).

12.4.- La qualitat del producte carni com a element diferencial

La diferenciació dels productes carnis de porc ecològic vindria donada per una combinació de factors que inclourien el genotip, la dieta, les condicions climàtiques, l’exercici físic i l’enriquiment ambiental durant la cria d’aquests animals (Edwards, 2005).

Tot i la preferència per races autòctones, la normativa comunitària (Reglament CE 889/2008) estableix la necessitat d’elecció de genotips capaços d’adaptar-se a l’entorn i que mostrin un caràcter robust, amb vitalitat i resistència enfront les malalties. A més, aquesta selecció s’haurà de realitzar evitant certs problemes sanitaris específics associats amb algunes línies genètiques (com per exemple, el síndrome d’estrès porcí o el gen de la carn àcida RN).

Aquesta diferenciació genotípica s’ha aconseguit normalment a través de la utilització de races molt esteses com Duroc i Hampshire, i de certes races locals britàniques (Tamworth, Berkshire, etc), franceses (Basque, Gascon, etc), italianes (Cinta Senese, Mora Romagnola, etc), alemanyes (Swabian-Hall, Angler Sattelschwein, etc), així com autòctones espanyoles (Ibèric, Negre Mallorquí, Celta, etc). La utilització d’aquests genotips s’ha dut a terme tant en esquemes de producció en puresa com en esquemes de creuament amb línies d’aptitud maternal com Landrace i Large-White. En general, els genotips mencionats presenten una elevada capacitat de deposició de greix corporal i una moderada capacitat de retenció de teixit magre, que disminueix el seu estrès metabòlic en condicions de subnutrició alimentària i de falta de neutralitat tèrmica.

La major deposició de greix corporal confereix a aquestes races un major percentatge de greix intramuscular, que està associat a una millora sensorial de la carn al tast (Fernández et al., 1999) i en beneficis tecnològics per a l’obtenció de productes curats (Gilles, 2009). A banda de l’efecte genètic, la limitació d’utilització d’aminoàcids sintètics als pinsos compostos en producció ecològica



(Reglament CE 889/2008) també pot donar lloc a dietes deficients en certs aminoàcids essencials com la lisina, la treonina i la metionina. Aquest desequilibri en la ració provoca un increment indirecte del greix intramuscular i de la qualitat sensorial de la carn, sense alterar paràmetres tecnològics de la carn com el pH, el color i la capacitat de retenció d’aigua (Lebret, 2008; Bonneau i Lebret, 2010).

D’altra banda, el consum de farratge pels porcs millora la qualitat de la seva carn, majoritàriament per l’increment del contingut d’antioxidants com la vitamina E, d’àcids grassos poli-insaturats essencials omega-3 i de certs compostos aromàtics derivats de l’oxidació lipídica com els aldehids volàtils (García et al., 1991; Cava et al., 2000; Hansen et al., 2006).

En resum, la producció ecològica ofereix un ventall de sistemes de maneig alternatius que poden permetre la diversificació de la producció porcina a Catalunya, així com facilitar la diferenciació comercial dels productes carnis derivats del porc.

12.5.- Referències bibliogràfiques

• Baxter, E.M., Lawrence, A.B., Edwards, S.A., 2011. Alternative farrowing systems: design criteria for farrowing systems based on the biological needs of sows and piglets. Animal 5(4): 580–600.

• Bonneau, M., Lebret, B., 2010. Production systems and influence on eating quality of pork. Meat Science 84: 293–300.

• Carlson, D., Laerke, H.N., Poulsen, H.D., Jorgensen, H., 1999. Roughages for growing pigs, with emphasis on chemical composition, ingestion and faecal digestibility. Acta Agricultura Scandinavica A 49: 129–136.

• Cava, R., Ventanas, J., Florencio-Tejeda, J., Ruiz, J., Antequera, T., 2000. Effect of free-range rearing and a-tocopherol and copper supplementation on fatty acid profiles and susceptibility to lipid oxidation of fresh meat from Iberian pigs. Food Chemistry 68 (1): 51-59.

• Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Estadístiques. Disponible a: http://www.ccpae.org/

• Danholt, L., Moustsen, V.A., Nielsen, M.B.F., Kristensen, A.R., 2011. Rolling behaviour of sows in relation to piglet crushing on sloped versus level floor pens. Livestock Science 141: 59-68.

• Delàs, P., Vila, Ll., 2008. PorciEco. Producció porcina ecològica. Unió de Pagesos.

• Edwards, S.A., 2003. Intake of nutrients from pasture by pigs. Proceedings of the Nutrition Society 62: 257–265.

• Edwards, S.A., 2005. Product quality attributes associated with outdoor pig production. Livestock Production Science 94: 5-14.

• Fernandez, X., Monin, G., Talmant, A., Mourot, J., Lebret, B., 1999. Influence of intramuscular fat content on the quality of pig meat: 2. Consumer acceptability of M. longissimus lumborum. Meat Science 53: 67– 72.

• FIBL, 2011. Organic Pig Production in Europe 2011. Health management in common organic pig farming. Technical guide. Research Institute of Organic Agriculture (FIBL).

• García, C., Berdagué,J., Antequera, T., Lopez-Bote, C., Cordoba, J., Ventanas, J., 1991. Volatile compounds of dry



cured Iberian ham. Food Chemistry 41: 23-32. • Gilles, G. 2009. Dry cured ham quality as related to lipid

quality of raw material and lipid changes during processing: a review. Grasas y aceites 60 (3): 297-307.

• Guy, J.H., Rowlinson, P., Chadwick, J.P., Ellis, M., 2002a. Behaviour of two genotypes of growing–finishing pig in three diferent housing systems. Applied Animal Behaviour Science 75: 193–206.

• Guy, J.H., Rowlinson, P., Chadwick, J.P., Ellis, M., 2002b. Growth performance and carcass characteristics of two genotypes of growing–finishing pig in three different housing systems. Animal Science 74: 493– 502.

• Halberg, N., Hermansen, J.E., Kristensen, I.S., Eriksen, J., Tvedegaard, N., Petersen, B.M., 2010. Impact of organic pig production systems on CO2 emission, C sequestration and nitrate pollution. Agronomy for Sustainable Development 30: 721-731.

• Hansen, L.L., Claudi-Magnussen, C., Jensen, S.K., Andersen, H.J., 2006. Effect of organic pig production systems on performance and meat quality. Meat Science 74: 605-615.

• Kelly, H.R.C., Browning, H.M., Day J.E.L., Martins, A., Pearce G.P., Stopes, C., Edwards, S.A., 2007. The effect of breed type, housing and feeding system on performance of growing pigs managed under organic conditions. Journal of the Science of Food & Agriculture 87: 2794-2800.

• Lebret, B. 2008. Effects of feeding and rearing systems on growth, carcass composition and meat quality in pigs. Animal 2: 1548–1558

• Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino (MARM), 2010. Estadísticas 2009. Agricultura Ecológica en España.

• Presto, M.H., Algers, B., Persson, E., Andersson, H.K., 2009. Different roughages to organic growing/finishing pigs - Influence on activity behaviour and social interactions. Livestock Science 123: 55–62.

• Reglamento (CE) 889/2008 de la Comisión de 5 de septiembre de 2008, por el que se establecen disposiciones de aplicación del Reglamento (CE) 834/2007 del Consejo sobre producción y etiquetado de los productos ecológicos, con respecto a la producción ecológica, su etiquetado y su control (DOCE L 250 de 18/09/2008).

• Therkildsen, M., Vestergaard, M., Busk, H., Jensen, M.T., Riis, B., Karlsson, A.H., Kristensen, L., Ertbjerg, P., Oksbjerg, N., 2004. Compensatory growth in slaughter pigs – in vitro muscle protein turnover at slaughter, circulating IGF-I, performance and carcass quality. Livestock Production Science 88, 63–75.

• Vila, LL. 2010. La producción porcina ecológica. Suis 69: 28-35.

• Vila, LL. 2012. Opinió. La producció porcina ecològica a Catalunya. Agrocultura 47: 8-9.

Documents

INFORME ANUAL 2011 310512 DEFINITIU Enviat …productesdelaterra.diba.cat/sites/productesdelaterra...Informe anual 2011 7 Pròleg Un any més l’Observatori del Porcí edita el seu