Upload
others
View
2
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Ag
roa
lim
en
tàri
a d
e C
ata
lun
ya
20
09
Info
rme
Av
an
çat
de
la
In
dú
stri
a
2
Aquest estudi ha estat realitzat per l’empresa de consultoria Horwath Accelera Management , especialitzada en
serveis d’estratègia, projectes d’innovació empresarial i projectes de promoció econòmica local i regional.
Aquesta empresa ofereix serveis integrals (conceptualització, seguiment i implementació) en matèria d’innovació,
desenvolupament territorial i foment de la competitivitat empresarial. A més, compta amb un equip d’experts
format per especialistes dotats de capacitats pluridisciplinars amb l’objectiu de donar serveis eficaços i plenament
satisfactoris al seu client.
L’equip que va participar en l’elaboració d’aquest estudi està format per:
Soci-Director:
- Dr. Adrià Royes i Riera.
Responsable de l’estudi:
- Dr. Rodrigo Rabetino.
Consultors col·laboradors:
- Sra. Inmaculada Rico Delgado.
- Sra. Samantha Alvárez Morán.
- Sra. Leia Gesse.
- Sra. Meritxell Pérez Fernández.
- Sr. Jaume Oliva Romero.
- Sra. Gemma Hellín Llaveria.
- Sra. María del Mar Peláez Mañas.
- Sra. Olaya Carrillo Fernández
3
PRÒLEG
La missió de la Fundació del Món Rural és establir mecanismes facilitadors de la reflexió sobre els
problemes específics i/o diferencials del món rural, fent promoció i divulgació de debats, estudis,
recerques i altres actuacions que vagin adreçades a trobar models de desenvolupament que entenguin
la ruralitat com un espai amb activitat econòmica dinàmica i diversificada, infraestructures i serveis
suficients i de qualitat, i que preservin el territori i les seves riqueses naturals i culturals.
Des de la Fundació del Món Rural s’analitza el sistema agroalimentari, un sector bàsic per
l’economia rural, com altres activitats no agràries, amb la perspectiva de fomentar la innovació i aquells
elements que incentivin el dinamisme econòmic i la competitivitat de les activitats empresarials
ubicades en les diferents zones del territori català. Dins dels objectius de la Fundació del Món Rural,
s’inclou el foment d’estudis i la recerca per generar activitat econòmica en el món rural i crear sinèrgies.
La Fundació del Món Rural és conscient de la importància econòmica que representa el sector
agroalimentari de Catalunya. En primer lloc, segons European Cluster Observatory, Catalunya és un
dels principals clústers agroalimentaris europeus juntament amb la regió de Lombardia. A continuació,
tenint en compte les dades del DIRCE de l’any 2009, la indústria catalana de l’alimentació i begudes ha
comptat amb un total de 3.638 empreses que representen el 11,8% sobre el total d’indústries
alimentàries de l’Estat Espanyol. El pes d’aquest sector a Espanya en termes d’ocupació arriba al
20,4% i al 23,4% en termes d’ingressos d’explotació, (INE, 2008). Aquestes xifres situen Catalunya
com la principal Comunitat Autònoma en indústria agroalimentària. Finalment, respecte al sector
industrial català, la xifra de negoci de la indústria agroalimentària representa el 15%, només superat
per la indústria química i el 13% de les persones ocupades en el sector industrial català pertanyen a la
indústria agroalimentària. (Idescat, 2007).
El decreixement econòmic registrat en l’any 2009, que ha afectat principalment a les economies
més avançades ha engolit també la indústria de l’alimentació i les begudes, que fins ara era un dels
sectors que es mantenia estable enfront al deteriorament de la situació econòmica. La menor renda
disponible ha comportat un menor consum i per tant una disminució de la demanda i la producció. La
tendència registrada en l’any 2009 apunta que en termes d’ingressos i vendes hi ha hagut un
decreixement superior al 3% en el sector industrial alimentari català. Per poder dissenyar les
estratègies i aplicar mecanismes per fer front a aquesta nova situació, és necessari tenir informació
d’actualitat sobre l’evolució de l’estat de la indústria agroalimentària catalana.
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat de Catalunya
publica l’estudi “La indústria, el consum i la distribució agroalimentaris a Catalunya 2007”, elaborat per
4
la Direcció General d’Alimentació, Indústries i Qualitat Alimentàries. Aquesta publicació és el desè
volum d’una sèrie de butlletins de periodicitat anual que tenen com a objectiu actualitzar les dades
disponibles i analitzar els principals canvis conjunturals del sector agroalimentari català. En aquest
informe es recullen les darreres estadístiques oficials sobre el sector agroalimentari català. La
rigorositat d’aquestes dades estadístiques oficials i el seu posterior estudi provoquen que en el moment
de publicació d’aquest document de referència pel sector agroalimentari, es disposi de dades que es
corresponen a un o dos anys anteriors a l’any de publicació.
Arran dels canvis provocats per la situació de recessió econòmica actual, des de la Fundació del
Món Rural, s’ha impulsat l’elaboració de L’INFORME AVANÇAT DE LA INDÚSTRIA
AGROALIMENTÀRIA DE CATALUNYA , que té per objectiu disposar d’una eina que permeti tenir
informació amb rapidesa i d’actualitat, sobre l’evolució de les principals variables econòmiques que
defineixen l’estat de situació de la indústria agroalimentària, dibuixant les tendències dels diferents
subsectors que la composen i estant a la disponibilitat de tots els agents implicats durant el primer
trimestre posterior a l’any econòmic analitzat. La metodologia de l’informe està basada en la consulta a
diferents fonts d’informació tant públiques com privades, així com en entrevistes directes a actius de la
cadena agroalimentària. Això implica per tant, la participació d’una mostra important d’indústries
agroalimentàries catalanes.
Esperem que el present INFORME AVANÇAT DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA, on
s’indiquen les tendències de l’evolució del sector agroalimentari en l’any 2009 sigui un recurs útil per tot
el sector i també per les Administracions Públiques, per detectar amb immediatesa els perills i les
debilitats que amenacen un dels principals sectors econòmics de Catalunya. Així, es permetrà
dissenyar i aplicar amb rapidesa les estratègies que hauran d’incentivar la recuperació econòmica de la
potent indústria agroalimentària catalana.
Francesc Cribillers i Riera
Director de la Fundació del Món Rural
5
ÍNDEX
1. OBJECTE, ÀMBIT I METODOLOGIA DE L'ESTUDI .................................................................. 8
1.1. Objectiu ..................................................................................................................................... 8
1.2. Àmbit d’estudi ......................................................................................................................... 9
1.3. Metodologia de l’estudi ....................................................................................................... 11
2. LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA ........................................................................................ 12
2.1. Context econòmic ................................................................................................................ 12
2.2. Evolució de la indústria agroalimentària ........................................................................ 17
Descripció de la indústria ......................................................................................................................... 17
Magnituds econòmiques de la indústria.................................................................................................. 19
Altres indicadors de la indústria............................................................................................................... 22
3. ELS SUBSECTORS DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA ............................................ 30
3.1. Indústria càrnia ..................................................................................................................... 30
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 31
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 31
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 32
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 32
3.2. Indústria del peix, els crustacis i els mol·luscos ......................................................... 34
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 35
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 35
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 35
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 36
3.3. Indústria de fruites i hortalisses ....................................................................................... 37
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 38
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 38
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 38
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 39
3.4. Fabricació d'olis i greixos vegetals i animals ............................................................... 41
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 42
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 42
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 42
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 43
3.5. Indústria làctia ....................................................................................................................... 44
6
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 45
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 45
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 45
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 46
3.6. Indústria de la molineria, midons i productes amila cis ............................................. 48
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 49
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 49
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 49
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 50
3.7. Fabricació de productes per a l’alimentació animal ................................................... 51
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 52
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 52
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 52
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 53
3.8. Indústria del pa, les galetes i les pastisseries .............................................................. 54
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 55
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 55
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 55
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 56
3.9. Indústria del cacau, la xocolata i la confiteria .............................................................. 57
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 58
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 58
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 58
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 59
3.10. Indústria de pastes alimentàries i productes simila rs ................................................ 60
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 61
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 61
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 61
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 62
3.11. Elaboració de cafè, te i infusions ..................................................................................... 63
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 64
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 64
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 64
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 65
3.12. Indústria d’aliments infantils i dietètics .......................................................................... 66
7
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 67
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 67
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 67
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 68
3.13. Indústria de la resta de productes alimentaris ............................................................. 69
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 70
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 70
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 70
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 72
3.14. Indústria vinícola .................................................................................................................. 73
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 74
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 74
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 74
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 75
3.15. Indústria d’altres begudes alcohòliques ........................................................................ 77
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 78
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 78
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 79
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 79
3.16. Indústria de begudes no alcohòliques ............................................................................ 80
Descripció del subsector ........................................................................................................................... 81
Magnituds econòmiques del subsector ................................................................................................... 81
Altres indicadors ....................................................................................................................................... 81
Notícies rellevants del subsector ............................................................................................................. 82
4. CONCLUSIONS.............................................................................................................................. 84
5. FONTS SECUNDÀRIES................................................................................................................ 86
ANNEX....................................................................................................................................................... 88
A.1. Metodologia.................................................................................................................................... 88
A.2. Qüestionari utilitzat........................................................................................................................ 92
A.3.Definició de variables ...................................................................................................................... 95
A.4. Indicadors addicionals .................................................................................................................... 97
8
1. OBJECTE, ÀMBIT I METODOLOGIA DE L'ESTUDI
1.1. Objectiu
La indústria de l’alimentació i les begudes a
Catalunya ocupa un dels primers llocs tant pel
què fa al valor de la xifra de negoci (15% del
total de la indústria, i només superat per la
indústria química) com en relació al nombre
d’ocupats (13% del total de la indústria, i
només superat per la indústria metal·lúrgica)1.
Malgrat la importància d’aquest sector
industrial, no existeix gaire informació
actualitzada sobre l’evolució dels diferents
subsectors de la mateixa. Actualment, el
document més complet que existeix és
l’elaborat pel Departament d’Agricultura,
Alimentació i Acció Rural (DAR) que
s’anomena “Informe Anual de la indústria, la
distribució i el consum agroalimentaris a
Catalunya”. El punt feble d’aquest informe és
la periodicitat, ja que les dades que es
publiquen en aquest tenen dos anys de
retard, restant-hi utilitat per a la presa de
decisions de les empreses, les associacions i
les entitats vinculades amb aquesta indústria,
així com per a l’Administració encarregada de
desenvolupar polítiques i actuacions dins del
sector.
1 Dades de l’informe “Estadística, producció i comptes de la indústria 2007” d’IDESCAT.
Des de la Fundació Món Rural, s’ha detectat
aquesta necessitat d’informació, i després
d’un procés de reflexió, ha sorgit l’idea
d’elaborar un informe avançat de l’evolució
d’aquesta indústria a l’últim any amb la
finalitat d’oferir als agents implicats una eina
útil i actualitzada.
Per tant, l’objectiu d’aquest estudi és
recopilar informació, així com estimar i
analitzar els valors d’algunes variables i
indicadors econòmics rellevants que
proporcionin una radiografia actual de
l’evolució de la indústria agroalimentària a
Catalunya en el darrer any.
A més, es pretén que aquest informe avançat
sigui una eina valuosa que es correspongui
amb la situació present i que ajudi els agents
rellevants d’aquesta indústria a la presa de
decisions.
9
1.2. Àmbit d’estudi
L ’àmbit d’aquest estudi comprèn totes les
empreses que desenvolupen la seva activitat
dins de la indústria de l’alimentació i les
begudes a Catalunya. És a dir, aquelles
empreses l’activitat principal o secundària de
les quals està relacionada amb la
transformació, conservació i/o manipulació de
productes agraris destinats a l’alimentació.
Concretament, s’han identificat 16 subsectors
dins d’aquesta indústria, seguint la
classificació de l’informe anual elaborat pel
DAR.
Aquests subsectors estan delimitats pels
codis de la classificació catalana d’activitats
econòmiques 2009 (CCAE-09 (cat)), i es
mostren a la taula següent:
10
Taula 1: Classificació dels subsectors per codis CC AE-09
Subsector Codi
CCAE-09 Descripció de les activitats del codi CCAE-09
Indústria Càrnia 101 Sacrifici de bestiar i conservació de carn i elaboració de
productes carnis
Indústria del peix, crustacis i mol·luscos 102 Elaboració i conservació de peix, crustacis i mol·luscos
Indústria de les fruites i les hortalisses 103 Preparació i conservació de fruites i hortalisses
Fabricació d’olis i greixos 104 Fabricació d'olis i greixos vegetals i animals
Indústria Làctia 105 Fabricació de productes lactis
Indústria de la molineria, midons i
productes amilacis 106
Fabricació de productes de molineria, midons i productes
amilacis
Fabricació d’alimentació animal 109 Fabricació de productes per a l'alimentació animal
Indústria del pa, galetes i pastisseria 1071 i 1072
- Fabricació de pa i de productes de fleca i pastisseria
frescos
- Fabricació de galetes i productes de fleca i pastisseria
de llarga durada
Indústria del cacau, xocolata i productes
de confiteria 1082 Fabricació de cacau, xocolata i productes de confiteria
Indústria de pastes i similars 1073 Fabricació de pastes alimentàries, cuscús i productes
similars
Indústria del cafè, te i infusions 1083 Elaboració de cafè, te i infusions
Indústria d’alimentació infantil i preparats
dietètics 1086
Elaboració de preparats per a l'alimentació infantil i
preparats dietètics
Indústria de la resta de productes 1081, 1084,
1085 i 1089
- Fabricació de sucre
- Elaboració d'espècies, salses i condiments
- Elaboració de menjars i plats preparats
- Elaboració d'altres productes alimentaris no classificats
anteriorment
Indústria vinícola 1102 Elaboració de vins
Indústria d’altres begudes alcohòliques
1101, 1103,
1104, 1105
i 1106
- Destil·lació i mescla de begudes alcohòliques
- Elaboració de sidra i begudes fermentades de fruites
- Elaboració d’altres begudes no destil·lades, fermentades
- Fabricació de cervesa
- Fabricació de malt
Indústria de begudes no alcohòliques 1107 - Fabricació begudes analcohòliques; aigües minerals Font: Elaboració pròpia
11
1.3. Metodologia de l’estudi
La metodologia que s’ha seguit en aquest
informe ha estat el resultat d’un estudi previ
metodològic anomenat “Metodologia per a
l’elaboració de l’informe sobre l’estat de
situació de la indústria agroalimentària de
Catalunya”, publicat per la Fundació Món
Rural. A l’annex de l’esmentat informe es
recull una explicació detallada de la
metodologia emprada.
De forma resumida es pot dir que aquesta
metodologia va estar enfocada a una anàlisi
quantitativa de cada subsector, però
reforçada i aprofundida amb informació de
tipus més qualitatiu.
Les principals tasques desenvolupades per
elaborar aquest informe avançat són:
� Recollida i anàlisi d’informació quantitativa
obtinguda d’una mostra representativa
d’aquesta indústria
� Entrevistes qualitatives a empreses i
entitats rellevants dins de cada subsector
� Recopilació i anàlisi d’altres fonts
secundàries
S’ha realitzat una enquesta on-line a
empreses elegides aleatòriament incloses
dins d’una mostra representativa de la
indústria alimentària, preguntant per una sèrie
de variables econòmiques rellevants que
permeten conèixer l’evolució de l’empresa i
del subsector en el darrer any.
La informació s’ha recollit en termes relatius i
per intervals de variació. Aquests han estat
compresos entre -15% i 15%; només en els
casos extrems que s’han situat fora dels
intervals marcats, les empreses han respost
obertament el valor exacte.
Les variables consultades es resumeixen en
la taula següent. A més, a l’annex es defineix
detalladament cada una d’aquestes.
Taula 2: Variables consultades a l’enquesta
Variable Unitats de
mesura Àmbit
Ingressos d’explotació Euros Sector I empresa
Vendes netes de productes
Unitats físiques
Sector
Personal Ocupat Nombre de treballadors
Sector i empresa
Consum de primeres matèries
Unitats físiques
Empresa
Despeses de personal Euros Empresa
Exportacions/Importacions Euros Sector i empresa
Font: Elaboració pròpia
Amb la informació recopilada, tant de forma
quantitativa com qualitativa, s’ha realitzat una
anàlisi sobre com ha evolucionat la indústria
de l’alimentació i les begudes a Catalunya el
2009, així com cadascun dels subsectors
identificats.
12
2. LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
2.1. Context econòmic
Tal com es mostra a la taula i al gràfic
següents, el 2009 ha presentat un creixement
econòmic negatiu a nivell mundial, sobretot a
les economies avançades. A més, a la zona
Euro aquesta caiguda ha estat més
pronunciada que la mitjana dels països
desenvolupats. Només, algunes economies
com la Xina i la mitjana dels països
emergents i en desenvolupament no han
arribat a variacions negatives, malgrat que
també han experimentat desacceleracions.
En el cas de l’economia espanyola, aquesta
desacceleració ha estat lleugerament inferior
a la de la zona Euro, situant-se en el -3,6%.
Segons les estimacions del Fons Monetari
Internacional (FMI), l’economia mundial ha
començat a recuperar-se en el segon
trimestre de 2009, i aquesta tendència
continuarà a 2010. D’aquesta manera es
preveu que l’economia mundial es recuperi en
2010 i el PIB real creixi amb valors al voltant
del 4%. Aquesta recuperació serà més lenta
en el cas dels països avançats, mentre que
als països emergents i en desenvolupament
el creixement serà major, a causa del
dinamisme de la demanda interna.
Aquestes previsions mostren que el
creixement de l’economia espanyola ha estat
més lent, i que en 2010 la taxa de variació
interanual del PIB real seguirà essent
negativa i al voltant del -0,6%.
Taula 3: Variació interanual del PIB real a diferen ts territoris mundials
Variació Interanual (%)
Estimació
2007 2008 2009
2010
Producte mundial 5,2 3,0 -0,8 3,9 Economies avançades 2,7 0,5 -3,2 2,1 Economies de mercats emergents i en
desenvolupament 8,3 6,1 2,1 6,0
Estats Units 2,1 0,4 -2,7 2,7
Zona Euro 2,7 0,6 -3,9 1,0 Espanya 3,6 0,9 -3,6 -0,6
Japó 2,3 -1,2 -5,3 1,7 Xina 13,0 9,6 8,7 10
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FMI, gener 2010.
13
Gràfic 1 Evolució del PIB real a diferents territo ris mundials
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FMI, gener 2010.
*el valor de 2010 és una estimació del FMI
La taxa d’atur d’una economia és un indicador
anticíclic2 mitjançant el qual es pot analitzar la
situació econòmica que travessa un país. Al
gràfic 2 s’observa com a partir de l’any 2007,
tant l’economia europea com l’economia
espanyola van experimentar creixements en
el seu atur, essent més pronunciat en el cas
d’Espanya.
A més, la taxa d’atur d’Espanya des de 2007
es va allunyar de la taxa europea, fins arribar
al 2009 a valors al voltant del 18%. Aquesta
diferència entre l’atur europeu i espanyol pot
reflectir la pitjor recuperació de l’economia
espanyola respecte de l’europea en 2010.
2 És a dir, marca una tendència contraria a l’evolució de l’economia. Si la taxa d’atur augmenta, el creixement de l’economia disminueix.
14
Gràfic 2: Evolució de la taxa d’atur: Europa vs. Espanya
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’EUROSTAT.
Els preus de les primeres matèries el 2009,
han experimentat fortes caigudes per sobre
del 20%. En la taula 4 i el gràfic 3, s’observa
com el preu del petroli ha disminuït en més
del -36%, essent una mica més suau en el
cas de les primeres matèries de béns no
combustibles, amb un decreixement de més
del -20%.
Taula 4: Preus de les primeres matèries i de consum
Variació Interanual (%)
Projecció Preus de les primeres matèries
(US dollars) 2007 2008 2009 2010
Petroli 10,7 36,4 -36,6 24,3
No combustible (promig basat en ponderacions de l'exportació mundial
de primeres matèries) 14,1 7,5 -20,3 2,4
Preus al consum
Economies avançades 2,2 3,4 0,1 1,1
Economies emergents i en desenvolupament 6,4 9,3 5,5 4,9
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FMI, gener 2010
15
En el cas dels preus al consum, en canvi, han
continuat augmentant, tot i que amb menys
intensitat que als darrers anys. Mentre que en
les economies avançades el preu s’ha
mantingut amb variacions properes al 0,1%,
en les economies emergents i en
desenvolupament aquesta variació s’estima
en 5,5%.
La previsió del FMI per a 2010 és que els
preus de les primeres matèries pujaran a
causa de la recuperació de la demanda
mundial, sobretot la procedent de països
emergents, encara que aquest increment serà
més moderat que en anys anteriors, com a
conseqüència de l’acumulació d’existències
en alguns sectors productius.
Gràfic 3: Evolució dels preus de primeres matèries i consum a nivell mundial
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FMI, gener 2010
*el valor de 2010 és una estimació del FMI.
Aquesta desacceleració econòmica a nivell
mundial també s’ha apreciat en l’evolució del
comerç exterior mundial (taula 5 i gràfic 4).
Tant en el cas de les exportacions com de les
importacions, la variació interanual al 2009 ha
decrescut, essent més pronunciada la
caiguda a les economies més avançades.
16
Taula 5: Evolució del comerç exterior a economies avançades i en desenvolupament Variació Interanual (%)
Comerç exterior mundial Projecció
Importacions 2007 2008 2009
2010
Economies Avançades 4,7 0,5 -13,7 1,2
Economies emergents i en desenvolupament 13,8 9,4 - 9,5 4,6
Exportacions
Economies Avançades 6,3 1,9 -13,6 2
Economies emergents i en desenvolupament 9,8 4,6 -9 ,5 3,6
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FMI, gener 2010.
Gràfic 4: Evolució del comerç exterior
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de FMI, gener 2010
*el valor de 2010 és una estimació del FMI.
Tal com s’observa en el gràfic 4, la situació de
conjuntura econòmica que va començar al
2008, s’aprecia en les variacions negatives de
les exportacions i de les importacions.
Igualment, les previsions del FMI per al 2010
són de recuperació econòmica generalitzada.
Aquest fet es pot observar en el creixement a
nivell mundial en l’àmbit del comerç
internacional.
17
2.2. Evolució de la indústria agroalimentària
Descripció de la indústria
Segons dades del DIRCE (INE), al 2009 la
indústria alimentaria de Catalunya ha comptat
amb un total de 3.638 empreses (nombre que
representa el 11,8% sobre el total d’Espanya),
davant de les 3.647 empreses que van existir
al 2008. Per tant, la indústria d’alimentació i
begudes ha experimentat un descens en el
nombre d’empreses del -0,2%, encara que en
el cas de les begudes, el nombre d’empreses
ha crescut en un 1,6%. Si es comparen
aquestes dades amb les totals de la indústria,
s’observa que la indústria alimentària s’ha
ajustat millor a la situació que travessa
l’economia, ja que el nombre d’empreses de
la indústria general s’ha retret en un -3,6%.
La taula següent mostra l’estructura, tant de
la indústria general com de la indústria
alimentària, segons el nombre d’assalariats
de les empreses. D’aquestes dades es pot
extreure que la indústria alimentària de
Catalunya concentra un major nombre
d’empreses de més de 50 treballadors
(mitjanes i grans).
Taula 6: Estructura sectorial per dimensió de le s empreses 3
Sen
se a
ssal
aria
ts
Mic
roem
pres
es
Pet
ites
Mitj
anes
Gra
ns
Tot
al (
%)
Tot
al a
bsol
ut
Espanya 30,8% 50,9% 15,3% 2,4% 0,6% 100% 209.298 Total
indústria Catalunya 31,0% 48,9% 16,2% 3,0% 0,8% 100% 41.389
Espanya 26,7% 52,8% 16,9% 2,8% 0,8% 100% 30.905 Indústria
alimentació i
begudes Catalunya 22,8% 46,8% 23,8% 4,5% 2,1% 100% 3.638
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de DIRCE – INE, 2009
3 La classificació utilitzada per agrupar les empreses segons dimensió d’assalariats ha estat:
Microempreses (menys de 10 assalariats); petites (entre 10 i 49 assalariats); mitjanes (entre 50 i 199 assalariats); i grans (més de 199 assalariats).
18
A més, si s’analitza l’evolució del nombre
d’empreses segons la dimensió de les
mateixes existeixen algunes diferències a
destacar. La més significativa és que, en el
cas del total de la indústria, les empreses
petites i aquelles amb més de 200
treballadors van ser les categories que van
experimentar una major caiguda (-8,2% i -9%,
respectivament) respecte el 2008. Però, en el
cas de la indústria alimentària aquestes
categories són les que millor resisteixen a la
situació de crisi econòmica, ja que van créixer
en aquest període (0,3% en el cas de les
petites empreses, i 2,6% en el cas
d’empreses amb més de 200 treballadors).
Igualment, el gràfic següent mostra com es
composa la indústria alimentària de Catalunya
per subsectors identificats segons la
facturació de les empreses que el formen.
S’observa que el subsector més rellevant a
Catalunya és la indústria càrnia que té un pes
al voltant del 30%, seguida de la de begudes
que suposa, aproximadament, el 17%
(incloent indústria vinícola, altres begudes
alcohòliques i no alcohòliques).
Gràfic 5: Estructura sectorial de la indústria alimentària a Catalunya segons facturació
Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels informes de la indústria agroalimentària del DAR, 2007
19
Magnituds econòmiques de la indústria
Tal com s’ha comentat anteriorment, aquest
estudi s’ha basat en l’anàlisi de una sèrie de
variables econòmiques que permeten
conèixer com ha evolucionat la indústria
alimentària el 2009.
Dues d’aquestes variables analitzades són els
ingressos d’explotació i les vendes netes , i
l’evolució de les quals es presenta al gràfic
següent.
L’evolució fins l’any 2007 es va obtenir amb
les dades que proporciona l’“Informe anual
de la indústria, la distribució i el consum
agroalimentaris a Catalunya” que elabora el
Departament d’Agricultura, Alimentació i
Acció Rural (DAR). D’aquests informes
només hi ha disponibilitat d’informació fins
l’any 2007, per aquest motiu es van estimar
els valors dels anys 2008 i 2009.
Per aproximar la variació de les vendes i dels
ingressos d’explotació de l’any 2008 s’ha
utilitzat la base de dades SABI. S’ha recopilat
la informació disponible de 2008 de totes les
empreses de la indústria alimentària (codis 10
i 11 de la CCAE-2009) a Catalunya.
En el cas de 2009, s’ha estimat la variació de
les variables en base a la informació recollida
en la fase d’enquestes i entrevistes
qualitatives per subsectors, i tenint en compte
el pes de cada subsector dintre de la indústria
alimentària.
En el gràfic s’observa que el 2008, tant les
vendes com els ingressos d’explotació
generals d’aquesta indústria van experimentar
variacions positives i situades en el 4,3% i
3,1%, respectivament. Però el 2009, aquestes
variables han decrescut, experimentant
caigudes del -3,1% en el cas dels ingressos
d’explotació i del -3,4% en el cas de les
vendes.
20
Gràfic 6: Evolució de les principals magnituds econ òmiques de la indústria alimentària a Catalunya (milers d’euros)
-6,0%
-4,0%
-2,0%
0,0%
2,0%
4,0%
6,0%
8,0%
10,0%
12,0%
14,0%
2003 2004 2005 2006 2007 2008* 2009**
Ingressos d'explotació Vendes netes
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels informes de la indústria agroalimentària del DAR, la base de dades SABI* i
les estimacions obtingudes en aquest estudi**
Una altra de les variables analitzades és
l’ocupació . La taula següent mostra que, al
2009, el nombre d’afiliats a la Seguretat
Social al territori espanyol era de 1.911.75
treballadors, on el 24,5% pertanyien a
Catalunya.
Quan acotem les dades al sector de la
indústria d’alimentació i begudes, s’observa
que hi ha 350.530 persones ocupades, de les
quals un 21,6% estan a Catalunya.
Tot i que en ambdós casos es mostra que la
indústria ha notat l’actual conjuntura
econòmica, Catalunya ha pogut suportar
millor els efectes de l’actual recessió
econòmica (tal com es mostra al gràfic 7).
Aquestes dades mostren la tendència
negativa de l’ocupació als darrers anys a
causa d’aquesta conjuntura econòmica.
Encara que s’observa que aquesta tendència
és menys intensa al territori català. Mentre
que la caiguda del nombre de treballadors
afiliats del total de la indústria ha estat d’un
-19,1% a Espanya, a Catalunya s’ha situat en
un -11,3%.
A més, amb aquestes dades també es pot
puntualitzar que el sector d’alimentació i
begudes s’adapta millor als cicles econòmics,
ja que l’ocupació de la indústria d’alimentació
i begudes catalana ha caigut un -2,8% davant
de la caiguda del -11,3% de la indústria total
(igualment, a Espanya la caiguda de la
21
indústria agroalimentària ha estat d’un -4,5%
davant d’un -19,1% de la indústria total).
Taula 7: Ocupats en la indústria: general vs. alime ntació i begudes (milers de persones)
Ocupació 2005 2006 2007 2008 2009
Espanya 2.363,5 2.363,4 2.427,9 2.362,9 1.911,75
Indústria
Catalunya 556,3 544 546,9 528,3 468,5
Espanya 343,07 347,58 365,67 367,12 350,53 Alimentació i
begudes Catalunya 73,51 72,54 76,56 78,15 75,92
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de
Trabajo e Inmigración.
Gràfic 7: Evolució de l’ocupació de la indústria ge neral vs. alimentació i begudes
-20,0%
-15,0%
-10,0%
-5,0%
0,0%
5,0%
2006 2007 2008 2009
Ocupació-Espanya Total Indústria Ocupació-Catalunya Total
Ocupació-Espanya Indústria alimentació i begudes Ocupació-Catalunya Indústria alimentació i begudes
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de
Trabajo e Inmigración.
22
Altres indicadors de la indústria
L ’actual situació de conjuntura econòmica
també s’ha notat en el consum alimentari ,
tant fora com dins de les llars.
Segons les dades del Panel Alimentari del
Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y
Marino (MARM), el 2009 la despesa
alimentària a les llars espanyoles s’ha situat
en 64.910,6 milions d’euros, respecte l’any
anterior, fet que ha suposat una disminució
del -2%, encara que el volum de quantitats
comprades ha crescut en un 1%. Aquesta
diferència ha estat ocasionada per la caiguda
dels preus en el període, que en termes mitjos
han caigut en un -2,9%. A més, cal
puntualitzar que hi ha un canvi dels hàbits
dels consumidors que dirigeixen les seves
compres cap a productes més econòmics.
En el cas de Catalunya, les darreres dades
disponibles sobre el consum alimentari a les
llars corresponen al mes de setembre, perquè
s’ha analitzat l’any mòbil octubre-setembre 4.
En aquest cas, tant la variació del volum del
consum a les llars com la del valor, han
experimentat una caiguda del -1%.
La taula i el gràfic següent recullen l’evolució
de les dades del consum a les llars per
diferents períodes, tant a Espanya com a
Catalunya.
4 Com no es disposa d’informació de consum a les
llars de Catalunya per al total de l’any natural 2009 (gener-desembre), s’han analitzat les dades de l’any mòbil octubre-setembre.
Per una altra banda, el consum en el canal de
restauració i hostaleria (Horeca), ha patit una
forta caiguda en aquest període de crisi,
essent un dels més afectats per la situació
econòmica actual. El 2009, el valor del
consum en aquest canal a Espanya ha
experimentat una caiguda de més de dos
dígits (-10,2%). Gairebé tots els tipus de
productes han experimentat variacions
negatives superiors al 10%. Només la
brioixeria, galetes i pastisseria, els cafès i
infusions, les patates congelades, les
begudes espirituoses i l’aigua han tingut
creixements positius (0,3%, 3,6%, 8%, 1% i
1,1%, respectivament).
En alguns casos, el consum de determinats
productes (com la cervesa) en el canal
Horeca ha caigut, però s’ha traslladat a les
llars. L’explicació d’aquesta tendència és el
canvi d’hàbits dels consumidors cap a
l’estalvi, substituint el consum als bars i/o
restaurants pel consum a la llar.
Una altra característica del consum en aquest
període és el creixement de la compra de les
marques blanques o del distribuïdor (MDD).
Segons un estudi de Nielsen, actualment
aquestes marques suposen el 31,9% de les
vendes totals de productes d’alimentació
envasada, drogueria i perfumeria. Fet que ha
suposat un creixement del 8,5% respecte el
2008. A més, aquest creixement es produeix
en totes les categories de productes
23
Taula 8: Consum alimentari dins de les llars
Consum 2005 2006 2007 2008 2009
Volum (tones)
28.100.350 28.219.070 28.993.040 29.080.260 29.391.640
Espanya* Valor (milers
d’euros) 56.175.240 59.360.110 62.991.940 66.189.320 64.910.600
Volum (tones)
4.460.990 4.544.790 4.569.750 4.649.470 4.604.270
Catalunya** Valor (milers
d’euros) 9.251.110 9.912.920 10.382.930 11.201.228 11.085.550
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Panel de Consum alimentari del MARM i DAR.
*Dades acumulades del consum d’Espanya en l’any natural (Gener-Desembre)
**Dades acumulades del consum de Catalunya en l’any mòbil Octubre-Setembre.
Gràfic 8: Evolució del consum de les llars: Catalun ya** vs. Espanya*
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Panel de Consum alimentari del MARM i DAR.
*Evolució d’Espanya segons any natural (Gener-Desembre)
**Evolució de Catalunya segons any mòbil Octubre-Setembre.
Tal com s’ha comentat anteriorment, segons
el nombre d’empreses, la indústria
d’alimentació i begudes de Catalunya
representa el 11,8% de total d’Espanya.
Encara que l’aportació positiva d’aquestes a
la balança comercial és major, ja que les
exportacions de les empreses alimentàries de
Catalunya suposa un 21,2% del total
24
d’Espanya. Igualment, les importacions
d’aquests productes a Catalunya suposen el
32,9% del total espanyol el 2009 (Taula 9 i
gràfic 9).
El comerç internacional s’ha vist afectat per la
situació de crisi actual, i aquest fet s’observa
en el gràfic que mostra l’evolució de les
importacions i exportacions. En aquest últim
any, tant les importacions com les
exportacions d’Espanya i de Catalunya han
experimentat caigudes properes al 15%.
Cal puntualitzar que la variació de les
exportacions de Catalunya ha estat per sobre
de la variació espanyola, fet que mostra la
importància del comerç exterior a la indústria
agroalimentària de Catalunya.
Taula 9: Importacions i exportacions de la industri a d’alimentació i begudes (milions d’euros)
Comerç Exterior 2005 2006 2007 2008 2009
Espanya 20.025,1 21.094,2 23.770,9 25.052,2 22.040,5 Importacions
Catalunya 6.197,5 6.516,5 7.560,9 8.416,7 7.252,7
Espanya 21.869,9 23.185,9 25.068,9 26.978,5 25.025,5 Exportacions
Catalunya 4.285,8 4.657,9 5.106,4 5.855,3 5.319,8 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICEX
Gràfic 9: Evolució del comerç exterior a la indústr ia d’alimentació i begudes
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’ICEX
25
Si s’analitza la taxa de cobertura5 del comerç
internacional en aquests dos territoris
s’observa que en el cas d’Espanya la taxa se
situa en 113,5%, el que indica que el valor de
les exportacions supera el valor de les seves
importacions. Però en el cas de Catalunya, hi
ha un dèficit comercial marcat per una taxa de
cobertura del 73,3%, això indica que el valor
de les exportacions no cobreix el de les
importacions.
L’evolució de la taxa de cobertura mostra que
en etapes de creixement econòmic (des de
2006), la variació d’aquesta és negativa, ja
que en aquestes etapes s’incrementa la renda
i s’augmenta tant la demanda interna com les
importacions d’altres països. Però en
períodes de crisi econòmica (a partir de 2007)
la taxa va créixer, tant a nivell d’Espanya com
de Catalunya. Aquest creixement és degut a
la reducció de les importacions, que van
disminuir en major mesura a Catalunya.
El fet que la taxa de cobertura s’incrementi
amb major intensitat a Catalunya mostra els
menors efectes que ha tingut la crisi sobre el
comerç internacional català, i el major
dinamisme d’aquest respecte el territori
espanyol.
5 La taxa de cobertura es calcula com:
Exportacions/Importacions. Aquest indicador mesura en quin percentatge les exportacions cobreixen les importacions.
26
Taula 10: Taxa de Cobertura de la indústria d’alime ntació i begudes
Taxa de Cobertura (%)
2006 2007 2008 2009
Espanya 109,9 105,5 107,7 113,5
Catalunya 71,5 67,5 69,6 73,3
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICEX
Gràfic 10: Evolució del taxa de cobertura de la indústria d’al imentació i begudes.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’ICEX
Per una altra banda, la producció industrial
total, tant a Espanya com a Catalunya, ha
patit una forta caiguda des de l’any 2008.
Concretament, el 2009 la variació de l’Índex
de Producció Industrial (IPI) s’ha aproximat a
valors del -7%, i ha continuat disminuint fins a
arribar a valors del -16,2% en el cas
d’Espanya, i del -15,7% en el cas de
Catalunya. Aquestes dades es mostren a la
taula11 i el gràfic 11.
Encara que, quan només s’analitza l’evolució
de la producció industrial del sector
d’alimentació i begudes, s’observa que el
decreixement ocasionat per la situació
econòmica actual, afecta en menor mesura a
aquesta indústria alimentària, ja que la
caiguda és més suau i s’aproxima a valors del
-3%. Aquest fet, indica que la indústria
agroalimentària té una major capacitat per
adaptar-se als cicles econòmics.
27
La millor adaptació es pot explicar per la
tipologia dels productes que es produeixen en
aquesta indústria, ja que molts d’aquests són
productes considerats de primera necessitat
(segons els estàndards de vida occidental) i
es segueixen consumint encara que la
situació econòmica del país empitjori. Un altre
motiu addicional podria ser el fet que els
consumidors puguin adquirir productes de
marques del distribuïdors (MDD), o marques
blanques, que s’adapten millor al seu poder
adquisitiu.
Taula 11: Índex de producció industrial anual
IPI 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Espanya 96,5 97,9 99,8 100 103,7 106,2 98,6 82,6
General
Catalunya 100,6 100,7 102,1 100 105 107 98,1 82,7
Alimentació i
begudes Espanya 93,6 97,3 98,7 100 100,8 102 101,9 99
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de INE
Gràfic 11 Evolució de l’índex de producció industri al
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de INE
28
A l’igual que ha ocorregut amb la producció
industrial, els preus industrials d’aquesta
indústria també han patit una caiguda des de
l’any 2008. Les diferències en aquest cas són
que el decreixement no és tan pronunciat i
que el comportament dels preus de la
indústria general i de la indústria de
l’alimentació i begudes és similar, sobretot en
el cas de Catalunya (no hi ha una escletxa tan
pronunciada com en el cas de la producció
industrial).
Aquests valors es mostren a la taula 12 i el
gràfic 12, sobre l’evolució de l’índex de preus
industrials.
Aquest descens dels preus industrials també
s’explica amb la conjuntura econòmica actual.
En aquest cas, la caiguda de la demanda en
aquest període fa que els preus dels
productes baixin. A més, hi ha un canvi de
tendència del consum cap a productes de
menor valor afegit o de marca del distribuïdor
(MDD), aquest fet també afecta de forma
negativa a l’índex de preus.
Taula 12: Índex de preus industrials anual
IPRI 2005 2006 2007 2008 2009
Espanya 100 105,4 109,2 116,3 112,4
General
Catalunya 100 103,7 107,7 114,2 113,7
Espanya 100 105,5 109,3 115,7 111,7 Alimentació i
begudes Catalunya 100 103,9 108,2 116,8 113
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de INE
29
Gràfic 12 Evolució de l’índex de preus industrials
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de INE
30
3. ELS SUBSECTORS DE LA INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA
3.1. Indústria càrnia
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació - Vendes netes -
Ocupació - Consum de primeres
matèries = Despeses de personal - Exportacions (valor) - Importacions (valor) -
Preus consum + + + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
La xifra de negoci i les vendes de la indústria càrnia han experimentat una caiguda entre el -3,5%
i el -1,5% el 2009, mentre que el descens de l’ocupació ha estat menor, oscil·lant entre el -2,5% i
el -0,5%.
Aquesta indústria té una alta capacitat exportadora (taxa de cobertura del 565,7%), que ha
permès compensar la caiguda de la demanda interna, assolint que el decreixement del subsector
sigui més suau. Sobretot, les empreses de major dimensió són les que han augmentat el seu
volum d’exportacions per afrontar millor la caiguda del subsector.
Igualment, l’actual situació de conjuntura econòmica ha ocasionat que la quota de mercat de les
marques blanques o del distribuïdor (MDD) augmenti.
31
Descripció del subsector
El subsector de la indústria càrnia està format
pels escorxadors de bestiar, boví, porcí, oví i
similars, així com les empreses industrials
que produeixin, preparen i envasen carn
fresca, refrigerada i/o congelada.
El subsector de la carn és el que major pes té
dins de la indústria alimentària de Catalunya.
Segons les dades de facturació de 2007
aquest subsector representa el 29,8% del
total.
Gràfic 13: Estructura producció de la carn
Porcí
74,92%
Equí
0,08%
Boví
5,65%
Conills
0,92%
Cabrum
0,04%
Aviram
17,49%
Oví
0,90%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de MARM, gener-
novembre 2009
Dins de la indústria càrnia es poden
diferenciar dos grups: carns d’abast (porcí,
boví, equí, oví i cabrum), i les carns de no
abast (aviram i conills). L’estructura del
subsector segons el volum de producció es
mostra en el gràfic 13. S’observa que la carn
de porcí representa gairebé el 75% del total
del subsector, convertint-la en la de major
pes, seguida per la carn d’aviram (17,49%), i
per la carn de boví (5,65%). La resta de tipus
de carn són poc representatives.
Magnituds econòmiques del subsector
Respecte els resultats d’aquest estudi, s’ha
estimat que els ingressos d’explotació a la
indústria de la carn en el 2009, han patit una
variació entre el -3,5% i el -1,5%. Cal
puntualitzar que les empreses de major
dimensió s’han mantingut millor en aquest
període ja que han augmentat les seves
exportacions, i aquest fet ha aproximat
l’interval als valors positius. Per altra banda,
les empreses de menor dimensió han
disminuït els seus ingressos en major mesura
(aproximadament entre -7% i -4%).
Aquesta explicació és molt similar quan
s’analitza el comportament del volum de
vendes de les empreses càrnies, ja que
l’interval de creixement també oscil·la entre el
-3,5% i el -1,5%. També, l’augment de les
exportacions és el causant del manteniment
de les empreses de major dimensió.
També s’ha estimat que, l’ocupació i la
variable de despeses de personal en aquest
subsector han oscil·lat entre els valors
negatius del -2,5% i un -1% , valors
lleugerament inferiors al volum de vendes i
als ingressos d’explotació.
Finalment, el consum de les primeres
matèries s’ha mantingut en aquest període,
perquè la variació estimada per al 2009 ha
estat molt propera al 0%.
32
Altres indicadors
Segons les dades del panel alimentari del
MARM, el consum de carn a les llars ha
caigut en un -3,9% en quan a volum, i en un -
2% si es valora en termes monetaris entre els
anys mòbils octubre-setembre 2008 i octubre-
setembre 20096. A més, el comportament del
consum de la carn fresca, la congelada i la
transformada han experimentat variacions
diferents. En els casos de la carn fresca i la
congelada, el volum de consum ha variat en
un -4,8% i en un -8,6%, respectivament (-
3,5% i -6,5% en valor, respectivament).
Encara que, en el cas de la carn
transformada, el volum de consum ha crescut
en un 8,2% (5,8% en valor).
Els preus mitjos del total de la carn a nivell de
consum han variat positivament en un 1% el
2009.
Respecte el comerç exterior , aquest
subsector és el primer en quant a volum i a
valor d’exportacions de la indústria
alimentària. El 2009, el valor de les
exportacions ha superat els 1.644 milions
d’euros. A més, en aquest període, el volum
d’exportacions ha crescut en 0,48%, però en
valor aquesta variació és negativa, situant-se
en un -4,5%. Igualment, en el cas de les
importacions el volum ha crescut en un 14%,
però en valor la variació s’ha situat en el valor
negatiu del -2,1%.
6 Com no es disposa d’informació de consum a les llars de Catalunya per al total de l’any natural 2009 (gener-desembre), s’han analitzat les dades de l’any mòbil octubre-setembre.
La variació positiva del volum de vendes als
mercats externs només ha estat a l’abast de
les empreses que anteriorment van exportar,
ja que penetrar en nous mercats no és un
procés ràpid i possible per adaptar-se a la
situació econòmica. Sobretot, són les
empreses de major dimensió les que han
incrementat les seves exportacions.
La taxa de cobertura d’aquest subsector el
2009 ha estat en el 565,7%, el que suposa
una variació del -2,4% respecte l’any anterior.
Aquesta taxa tan elevada i positiva mostra el
superàvit comercial en aquesta indústria (les
exportacions de les empreses d’aquest
subsector cobreixen amb un marge molt ampli
les importacions d’aquests productes).
A més, s’han identificat algunes variables
addicionals que són rellevants per a la presa
de decisions de les empreses de la indústria
de la carn: el volum de sacrificis animals, i el
preu de les primeres matèries. Per aquest
motiu s’ha recollit en l’annex diferents gràfics i
taula amb l’evolució d’aquestes variables en
els darrers anys.
Notícies rellevants del subsector
� Segons un estudi realitzat per Kantar
Worldpanel (i presentat en el X Congrés
AECOC de Productes Carnis i Elaborats), les
despeses dels consumidors en carn van
presentar una caiguda del 1,7% al 2009 .
Aquest estudi indica que els consumidors
inclouen els productes carnis en el seu menú
fundamentalment per qüestions de salut,
33
seguit de motivacions que obeeixen al plaer.
A més, l’estudi apunta que els consumidors
prefereixen adquirir els productes al canal
especialitzat.
� La Federació Russa va aixecar el veto a
les exportadores porcines de Barcelona,
Sevilla i Valencia. El mercat rus representa el
50% de les exportacions a països tercers.
� Casa Tarradellas va posar en marxa un
nou centre productiu a Olost de càrnies
curades que va permetre incrementar la
producció d’espetec.
� Segons el Balanç de la Indústria Càrnia
de Confecarne , aquesta indústria va obtenir
una xifra de negoci de 19.339 milions d’euros
el 2009 (-2,6%). La producció de carn de
porcí va disminuir en un -5%, en un -12% la
de carn de vacum, i en un -25% en el cas de
la carn de oví-cabrum.
34
3.2. Indústria del peix, els crustacis i els mol·luscos
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació - - Vendes netes -
Ocupació - - Consum de primeres
matèries - Despeses de personal - Exportacions (valor) - - Importacions (valor) - - -
Preus consum = + + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
Les principals variables econòmiques (ingressos d’explotació, vendes netes i ocupació) en
aquesta indústria han experimentat variacions negatives el 2009. Les estimacions obtingudes
en aquest estudi mostren una variació entre el -7% i -5% en el cas dels ingressos, entre el -6% i
el -4% en el cas de les vendes, i entre el -9% i el -7% en el cas de l’ocupació.
Els preus mitjos del consum a les llars de Catalunya d’aquests productes el 2009 s’han
mantingut. Però en el cas del preu de les primeres matèries la variació va ser negativa.
El volum d’exportacions d’aquests productes a Catalunya ha crescut per sobre del 140%.
Encara que, a causa de la caiguda de preus en el mercat exterior, el valor d’aquests ha
experimentat una caiguda del -5,6%.
35
Descripció del subsector
Dins d’aquesta indústria s’inclouen dues
tipologies d’empreses diferents: les que
elaboren productes congelats, ultracongelats
i/o refrigerats de peix, crustacis, mol·luscos i/o
altres recursos marins; i les empreses que
fabriquen conserves de peix.
Aquesta indústria representa aproximadament
un 1% del total de la indústria alimentària de
Catalunya.
Magnituds econòmiques del subsector
Segons els resultats obtinguts en aquest
estudi, els ingressos d’explotació de les
empreses d’aquest subsector han caigut entre
un -7% i -5%.
Respecte el volum de vendes d’aquests
productes, l’interval de variació ha estat molt
similar als ingressos, situant-se entre el -6% i
el -4%.
En el cas de la variable d’ocupació , la
variació negativa ha estat lleugerament per
sobre que en els casos anteriors, ja que al
2009, s’ha estimat un interval del -9% i el -
7%.
Per una altra banda, la variable de despeses
de personal ha experimentat una caiguda
que oscil·la entre els valors -6% i 4%.
Finalment, el consum de primeres matèries
està molt vinculat amb el volum de vendes en
aquest subsector. Però el 2009 el preu
d’aquestes ha experimentat una forta
caiguda, i aquest fet ha afectat al seu
consum. D’aquesta manera, la variació en
aquest període ha estat negativa, amb
variacions entre el -4% i el -2% (caiguda
inferior a la de vendes).
Altres indicadors
Els preus mitjos de consum a les llars dels
productes del peix, els crustacis i els
mol·luscos s’han mantingut en un nivell del
0,4% en l’any mòbil octubre–setembre 2009.
Cal puntualitzar que s’està considerant tant
els peixos, mol·luscos i crustacis frescos com
els productes congelats, cuits o en conserva.
Els productes considerats dins d’aquest
subsector, fan referència als peixos,
mol·luscos i crustacis cuits, congelats o en
conserva. Si s’analitzen els preus d’aquests
productes s’observa que han experimentat
tendències diferents. En el cas dels peixos
congelats i dels mariscs i mol·luscs cuits, els
preus mitjos han crescut en un 2,3% i un
9,8%, respectivament. Mentre que en el cas
dels mariscs i mol·luscs congelats i de les
conserves els preus mitjos han caigut en
valors propers al -1,5% i -1,7%,
respectivament.
El consum total a les llars també s’ha
mantingut en aquest període, ja que en volum
només ha variat en un 0,3% i en valor en un
0,7%. Igualment, s’ha de diferenciar entre els
36
peixos, mariscs i mol·luscs frescos i els
productes congelats, cuits o en conserva, ja
que el valor del consum del peix fresc ha
crescut en un 3,6%, però el congelat ho ha fet
en un -1,6%, el marisc congelat en un -8,1%,
el cuit en un 11,8% i les conserves en un
1,1%.
Respecte al volum de consum, els productes
congelats han experimentat un decreixement
(el peix congelat ha caigut caure en un -3,8%
i els mol·luscs congelats en un -6,6%), encara
que els mol·luscos cuits han crescut en un
1,8% i les conserves en un 1,1%
Amb referència al comerç exterior , el volum
d’exportacions dels productes que es
fabriquen en aquest subsector (peix i
mol·luscs congelats, cuits i en conserva), ha
crescut en un 141,6%. Aquest fort creixement
és causat per l’increment del 341,1% del
volum de les exportacions de mol·luscs i
mariscs congelats. Però si s’analitza les
exportacions en valor s’observa que en
aquest període han decrescut en un -5,6%,
essent els peixos congelats els que més han
caigut (-12,1%). Aquesta important diferència
entre volum i valor està ocasionada, sobretot,
per la caiguda de preus dels peixos i mariscs
congelats. Les importacions han decrescut,
tant a nivell de volum (-5,4%) com a nivell de
valor (-19,5%), convertint-se les conserves en
el producte que major caiguda ha
experimentat.
La taxa de cobertura d’aquest subsector el
2009 s’ha calculat en un 24,2%, amb una
variació interanual del 17,3%. La taxa de
cobertura mostra que les exportacions no
cobreixen el valor de les importacions. A més,
la variació positiva de la taxa de cobertura
indica que el valor de les importacions ha
caigut més que el de les exportacions. Aquest
canvi podria explicar-se si es considera que
els consumidors en aquesta situació de
conjuntura econòmica decideixen consumir
els productes locals i compren menys
productes estrangers.
Notícies rellevants del subsector
� La producció aqüícola espanyola i
europea està tenint cada vegada més pes en
el total del sector de la pesca.
� Als darrers anys, les empreses
conserveres han diversificat el seu catàleg
de productes amb la finalitat d’incrementar la
seva rendibilitat i la seva quota de mercat.
Igualment, aquestes empreses també van
ampliar la quota de mercat, exportant a
països estrangers. Un dels principals destins
on s’han dirigit aquestes empreses és el
mercat asiàtic.
� L’empresa Anxoves de l’Escala ha
triplicat la seva capacitat de producció, una
vegada que va finalitzar l’ampliació de les
noves instal·lacions a la província de Girona.
� La situació actual de l’economia
espanyola ha afectat de forma important al
sector dels fumats , així en els últims anys la
producció es va reduir en un -4%.
37
3.3. Indústria de fruites i hortalisses
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació - Vendes netes -
Ocupació - Consum de primeres
matèries = Despeses de personal = Exportacions (valor) - - - Importacions (valor) - - -
Preus consum + + + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
Les variables econòmiques d’ingressos d’explotació, de vendes netes i d’ocupació en aquesta
indústria han experimentat variacions negatives el 2009. Les estimacions obtingudes en aquest
estudi són similars per a aquestes variables, oscil·lant l’interval estimat entre els valors de -4% i
de -1%
Tant el volum com el valor de les exportacions d’aquesta indústria han caigut el 2009 amb valors
superiors als -10%, encara que en l’últim mes de l’any, aquestes exportacions, s’han recuperat
lleugerament.
A més, en aquest any les empreses conserveres de fruites i hortalisses s’han vist perjudicades
per la pujada de preus de les llaunes.
38
Descripció del subsector
Aquest subsector comprèn totes les
empreses de la indústria alimentària de
Catalunya dedicades a la preparació i
conservació de patates, elaboració de sucs
de fruites i hortalisses i/o a la preparació i
conservació de fruites i hortalisses.
Segons les dades del DIRCE, al 2009 aquest
subsector a Catalunya ha comptat amb un
total de 99 empreses, fet que ha suposat un
creixement del 2,1% respecte l’any anterior. A
més, ha estat un subsector molt atomitzat on
predominen les petites i microempreses
davant de les grans (només el 3% de les
empreses superen els 200 treballadors). És
per això, que les empreses d’aquest
subsector tenen poc poder de negociació
davant dels distribuïdors.
Magnituds econòmiques del subsector
Les dades obtingudes en aquest estudi,
mostren que els ingressos d’explotació de
les empreses d’aquesta indústria han caigut
el 2009 entre un -4% i un -1%.
Aquest interval és igual en el cas de la
variable de volum de vendes que ha fluctuat
entre un -4% i -1%. Aquesta similitud entre
l’interval d’ingressos i les vendes reflecteix un
manteniment dels preus dels productes a
sortida de producció.
Per una altra banda, l’ocupació també ha
mostrat una variació relativament lineal,
oscil·lant al voltant del -4% i el -1%.
En el cas de la variable de despeses de
personal , els resultats obtinguts la presenten
com estable, ja que s’ha mantingut el 2009,
gràcies a que les variacions estimades es
situen al voltant del 0%.
Igualment, la variable de consum de
primeres matèries també s’ha mantingut en
aquest any, amb variacions similars al 0%.
Altres indicadors
Els preus mitjos del sector de la fruita i les
hortalisses a nivell de consum de les llars han
crescut entre l’any mòbil octubre-setembre
2008 i 2009. Concretament, s’han incrementat
en termes mitjos en un 1,8%. Cal puntualitzar
que en aquest cas s’està incloent tant les
fruites i hortalisses fresques com les
transformades, i si s’analitza l’evolució dels
preus de consum d’aquestes dues categories
s’observa que les variacions són diferents. En
el cas de les fruites i hortalisses fresques, els
preus han caigut més del -4, mentre que els
preus mitjos de les fruites i les hortalisses
transformades han experimentat pujades
properes al 2%, sobretot en el cas de les
conserves.
El consum a les llars de fruites i hortalisses
totals ha caigut en un -1,2% en termes de
volum, però en valor s’ha mantingut en un
0,5%.
39
En el cas del consum de les fruites i
hortalisses transformades, aquesta variació
és lleugerament positiva amb increments del
0,2% en volum i 0,8% en termes monetaris.
Aquesta tendència positiva ha estat causada,
sobretot, per l’augment de la menestra (amb
creixements del 15,3% en volum i del 5,4% en
valor), i pel de les conserves de tomàquet
(tant fregit com natural) que també han
crescut en un 2,8% en volum i un 21,4% en
valor. Però en el cas general de les conserves
de fruites i hortalisses, tant el volum com el
valor han experimentat caigudes del -4,8% i
del -4,4%, respectivament.
També en el cas de la fruita fresca (-0,1% en
volum i un -6,4% en valor) i les hortalisses
fresques (1,1% en volum, però un -1,5% en
valor), les variacions interanuals són
negatives.
Respecte el comerç exterior , aquest
subsector és el segon de la indústria
d’alimentació i begudes que exporta més en
valor, arribant el 2009 a 680.600 milers
d’euros. Per una altra banda, el volum
d’exportacions d’aquests productes ha caigut
en -12,54%, encara que en valor aquesta
variació ha decrescut en un -11,9%. Pel que
fa a les importacions s’observa que, tant el
volum com el valor, han disminuït en més de
dos dígits respecte el 2008, amb
decreixements del -12,2% i -13%,
respectivament.
La taxa de cobertura d’aquest subsector el
2009 s’ha situat en 44,1%, fet que suposa
una variació positiva del 1,2% respecte l’any
anterior. Aquest increment ha estat causat per
una caiguda major del valor de les
importacions.
Notícies rellevants del subsector
� Malgrat les dades del panel de consum
alimentari del MARM mostren un
manteniment de la demanda de les
conserves de fruites i hortalisses, les
dades proporcionades per empreses com IRI i
Nielsen mostren que aquestes conserves han
experimentat caigudes importants en l’últim
any. La diferència es troba en l’evolució
positiva de les conserves de tomàquet.
� Les empreses conserveres han patit
aquest any alguns esdeveniments que han
empitjorat la seva rendibilitat, entre els que es
troben: la pujada dels preus dels proveïdors
d’envasos de llauna (pujada propera al 30%),
la revalorització de l’euro, la caiguda del
consum, la falta de R+D, l’atomització del
sector, i la penetració dels productes xinesos i
peruans amb preus més baixos.
� Catalunya, Aragó i Balears són les
comunitats autònomes que lideren el
consum d’hortalisses a Espanya segons
confirma l’Associació “5 al dia”.
� El subsector de IV Gamma dels
productes de fruites i hortalisses va sortejar la
crisis i va créixer en aquest període de
caiguda generalitzada del consum.
40
� Segons FEPEX, les exportacions de les
hortalisses i fruites van perdre pes en l’últim
any com conseqüència de la pèrdua de
competitivitat del sector.
� El president de Catalonia Qualitat,
Marcial Gómez, creu que "l’acumulació de
stocks de pomes a França i a Alemanya ha
generat una paralització de les exportacions
des de Lleida". A més, va advertir que va
existir una dinàmica que va fer que les
vendes a l’exterior de peres i pomes
lleidatanes depenguin molt de la collita dels
països europeus.
41
3.4. Fabricació d'olis i greixos vegetals i animals
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació - Vendes netes -
Ocupació - Consum de primeres
matèries - Despeses de personal + Exportacions (valor) - - - Importacions (valor) - - -
Preus consum - - - + + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
S’ha estimat en aquest estudi que els ingressos d’explotació de les empreses d’aquesta indústria
han caigut entre valors de -4% i -1%. A més, la variable de vendes netes ha oscil·lat entre el -3%
i el 0%, i la d’ocupació entre -5% i el -2%.
En aquest període els preus de consum a les llars han experimentat baixades superiors al -10%.
Aquesta baixada ha fet que les empreses tinguin menors marges de benefici.
El volum d’exportacions d’aquests productes ha experimentat un creixement de més del 50%. Al
2009 però, com a conseqüència de la caiguda de preus del comerç internacional, el valor
d’aquestes exportacions va caure en un -18,8%.
42
Descripció del subsector
Aquest subsector el troben constituït per
aquelles empreses de la indústria alimentària
que fabriquen i produeixen margarina i altres
greixos similars, així com olis (tant d’oliva com
altres) a Catalunya.
Segons dades del DIRCE (INE), el 2009 hi ha
173 empreses dins d’aquest subsector a
Catalunya. En quant a aquesta variable, el
pes de les empreses d’olis i greixos suposa el
4,8% del total de la indústria alimentària.
Però respecte a facturació (dades de
l’enquesta industrial de 2007) el pes és del
9,4%, fet que situa a aquest subsector en el
tercer més rellevant de la indústria alimentària
de Catalunya.
Magnituds econòmiques del subsector
Dels resultats obtinguts en el present estudi,
es mostra que els ingressos d’explotació de
les empreses d’aquest subsector han caigut
entre un -4% i un -1%.
En el cas de la variable volum de vendes
netes , la variació ha estat una mica inferior
als ingressos, ja que la fluctuació s’ha estimat
entre el -3% i el 0% . Aquesta diferència entre
ingressos i vendes és causada per la baixada
de preus d’aquests productes, tant a nivell de
consum intern com a nivell de preus del
mercat internacional. Sobretot, aquesta
caiguda de les vendes ha estat ocasionada
per la variació negativa de les vendes en el
canal Horeca, ja que a les llars el consum
s’ha mantingut.
En el cas de la variable d’ocupació , el
comportament és similar a la variable
ingressos ja que s’ha obtingut una variació el
2009 que oscil·la entre el -5% i el -2%.
Per una altra banda, el consum de les
primeres matèries ha estat molt vinculat a la
variable de vendes. Per aquest motiu, al 2009
també ha patit un decreixent que s’ha situat
entre el -3% i el 0%.
Finalment, una altra de les variables
analitzades és la de despeses de personal .
L’interval estimat en aquest cas se situa entre
el 0% i el 2%.
Altres indicadors
El consum a les llars d’olis i altres greixos
s’ha mantingut en un 0,3% en quan a volum, i
un -10,9% en quant a valor, segons les dades
del panel de consum alimentari del MARM en
l’any mòbil octubre-setembre de 2009.
Aquesta diferència, entre volum de consum i
el seu valor, és conseqüència de la forta
baixada dels preus mitjos del consum
d’aquests productes que han experimentat
una baixada del -11,2%. La majoria de
productes del subsector han vist reduïdes les
seves vendes, excepte en el cas de l’oli
d’oliva refinat i de la margarina que han
43
crescut en volum en un 9,7% i 5,3%,
respectivament.
Un altre indicador que explica l’evolució del
subsector és el comerç exterior . Aquesta
indústria té una alta activitat exportadora,
situant-se en el tercer lloc en termes de valor.
El 2009 ha arribat a exportar uns 617.785
milers d’euros.
Tant en el cas de les exportacions com el de
les importacions, el volum al 2009 ha
experimentat creixements, que se situen en
un 51,7% i en un 3,7%, respectivament. Però
en el comerç exterior, els preus han
experimentat fortes caigudes en aquest
període. Aquesta baixada de preus situa el
valors de les exportacions en una caiguda del
-18,8%, i en el cas de les importacions en un
decreixement del -24,8%.
La taxa de cobertura de 2009 d’aquest
subsector és del 153,4%, suposant una
variació positiva del 8%. Aquest indicador
mostra el superàvit del comerç exterior
d’aquesta indústria, ja que s’han cobert les
importacions amb el valor de les
exportacions. La variació positiva en l’últim
any d’aquesta taxa és conseqüència de la
major caiguda de les importacions respecte
les exportacions.
Notícies rellevants del subsector
� Com en altres subsectors alimentaris, les
marques blanques van ascendir (MDD) el
2009 en el mercat d’oli d’oliva, assolint nivells
propers al 65% de la quota de mercat. Aquest
fet ha provocat importants canvis en el
repartiment empresarial.
� Les organitzacions agràries demanen al
Govern que requereixen a l’UE que activi
mecanismes d’emmagatzematge privat
d’oli d’oliva .
� L’Interprofessional de l’oli d’oliva
(Asoliva), ICEX y Extenda, han posat en
marxa una campanya de promoció de l’oli
d’oliva a Mèxic . Les actuacions que van tenir
lloc en novembre i desembre compten amb
un pressupost de 100.000 euros, i estan
dirigides al punt de venda i a la restauració.
� Segons l’associació d’exportadors
ASOLIVA, els olis envasats estan patint
fortament les conseqüències de la crisis
internacional, sobretot per la pèrdua
d’exportacions a països on l’oli d’oliva no és
un aliment de primera necessitat.
� El sector d’olis intervindrà en el
mercat mitjançant l’entitat Cecasa
(Companyia Espanyola de Comercialització
d’Oli), una vegada rebuda la sentència a favor
del Tribunal Suprem. Aquesta entitat és lliure
per operar i intervenir en el mercat,
emmagatzemant oli amb finançament privat
en situació de crisis o de greu pertorbació del
mercat.
44
3.5. Indústria làctia
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació = Vendes netes -
Ocupació - Consum de primeres
matèries - - Despeses de personal - Exportacions (valor) - - - Importacions (valor) - - -
Preus consum -
+ + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
En aquest estudi s’ha estimat l’evolució de la indústria làctia al 2009. Aquesta evolució ha estat
condicionada pel manteniment dels ingressos d’explotació, la caiguda entre el -2,5% i el -0,5%
de les vendes, i la variació negativa entre el -6% i el -3% de l’ocupació.
La baixada generalitzada dels preus en aquesta indústria ha permès incrementar el consum dels
productes làcties a les llars de Catalunya. Aquesta caiguda de preus és conseqüència de la
baixada de preus de primeres marques i del creixement del pes de les marques del MDD.
En aquest període tant el volum com el valor de les exportacions de productes làctics han patit
variacions negatives de més del 12%.
45
Descripció del subsector
Aquest subsector està constituït per les
empreses de la indústria alimentària que es
dediquen a la fabricació de gelats, de
formatges, així com a la preparació de llet i
productes derivats làctics (com iogurts, llet
liquida, nata,...).
Segons dades del DIRCE (INE), el 2009
aquesta indústria comptava amb 151
empreses, quantitat que suposa el 4,2% del
total de les empreses de la indústria làctia.
Aquest pes de les empreses làcties és similar
si es calcula segons la seva facturació (dades
de l’enquesta industrial de 2007), que és del
5%.
Magnituds econòmiques del subsector
Les dades obtingudes en aquest estudi
mostren que la variable d’ingressos
d’explotació al 2009 s’ha mantingut. La
variació estimada se situa en valors al voltant
del 0%.
Tot i així, l’estimació de la variable del volum
de vendes netes obtinguda mostra una
caiguda el 2009 que se situa entre el -2,5% i
-0,5%. Aquesta caiguda de les vendes es pot
explicar, sobretot, per la caiguda del consum
en el canal Horeca i per la caiguda de les
exportacions (tant en volum com en valor).
En el cas de l’evolució de les variables
d’ocupació i de despeses de personal ,
s’observa un decreixement. Ambdues
variables han oscil·lat entre els valors del -6%
i el -3% el 2009.
Per una altra banda, els resultats obtinguts
mostren que la variable de primeres
matèries en aquest subsector ha patit un
decreixement lleugerament superior.
L’estimació que s’ha obtingut per aquesta
variable se situa entre el -8,5% i el -6%.
Altres indicadors
El volum del consum mig de les llars en
productes lactis (incloent la llet i els derivats
lactis) ha crescut el 2009 (any mòbil octubre-
setembre) en un 1,6%. Encara que aquesta
variació passa a ser negativa en el cas de
valorar el consum en termes monetaris (en
valor el consum de productes lactis ha caigut
en un -2,8%). Aquesta diferència s’explica
amb la caiguda dels preus mitjos d’aquests
productes lactis en un -4,3%. Aquesta
baixada de preus generalitzada, ha estat
condicionada tant per la reducció dels preus
de les primeres marques com pel creixement,
al voltant del 3%, de les vendes de les
marques del distribuïdor (MDD).
Cal puntualitzar que la variació és diferent
depenent de si es fa referència a la llet o als
derivats lactis. Mentre que la llet és un
producte més inelàstic (les variacions dels
preus afecten en menor mesura a les
vendes); els derivats lactis són productes amb
major elasticitat. Per aquest motiu, la forta
46
caiguda del preu mig de la llet (-10,1%),
gairebé no ha modificat el volum de consum
de les llars (només el 1,2%). En canvi, els
derivats lactis com iogurts, formatge i gelats
han vist incrementat el seu volum de consum
en major mesura gràcies a la caiguda de
preus (el volum de consum d’aquests
productes han crescut en 1,6%, 5,6% i 2,5%,
respectivament). En general, els derivats
lactis han augmentat el seu volum de consum
en un 2,2% (1% en termes de valor).
Amb referència al comerç exterior , el volum
d’exportacions ha decrescut en un -15,4% i
en el cas de les importacions en un -2%. Però
si es valoren aquestes operacions en valor,
en el cas de les exportacions la variació ha
estat per sota (-12,1%), i en el cas de les
importacions la variació ha estat molt per
sobre (-15,6%).
La taxa de cobertura d’aquests productes
lactis s’ha situat al 2009 en el 23,8%,
suposant una variació del 4,3% sobre l’any
anterior. Aquesta taxa és molt baixa, és a dir,
que les importacions són molt superiors al
valor de les exportacions. A més, la variació
positiva de la taxa està marcada per la major
caiguda del valors de les importacions
respecte el valor de les exportacions.
Notícies rellevants del subsector
� Segons l’informe bianual publicat per la
multinacional Tetra Pak, “Índex Lacti de Tetra
Pak", on es mostra les tendències de
consum del sector lacti, s’espera un
creixement continu del consum global de
lactis líquids del 2,2% anual entre el 2009 i
el 2012. El president i CEO del grup Tetra
Pak, Dennis Jönsson, afirma que: “malgrat
que la crisis econòmica mundial ha afectat a
molts sectors, el lacti no s’ha vist tan afectat
com els altres (referint-se als alimentaris), ja
que la llet és un aliment bàsic, saludable,
nutritiu i assequible, que el 44% de la
població mundial consumeix tots els dies.
Encara que sí s’ha detectat que els
consumidors opten per productes més
barats”.
� Els països emergents (com l’Índia,
Pakistan, Xina i Orient Mig) han impulsat la
major part del creixement de la indústria
làctia, mitjançant l’augment de la població i
l’increment de les rendes de les llars. Mentre
que els països desenvolupats s’han mantingut
estables.
� El mercat del formatge blanc ha
mantingut les seves dades estables en l’últim
any, a pesar de la situació de conjuntura
econòmica que s’està travessant.
� Els preus del sector lacti van reduir-se
al 2009, ja que els fabricants es van
comprometre a traslladar el descens de les
seves despeses de les primeres matèries als
preus finals dels productes.
� La recuperació de les vendes de llet i
derivats lactis ha estat monopolitzat per
les marques de distribució (MDD) .
Aquestes tenen una participació en el mercat
47
superior al 50%. Per mantenir posicions i no
cedir més terreny a les MDD, les empreses
espanyoles de llet líquida revisen les seves
estratègies.
� En el dia mundial de la llet, les
principals associacions de la cadena de
valor han exposat la seva visió sobre la
conjuntura econòmica . Per part dels
ramaders, PROLEC (Federació Espanyola
d’Empresaris Productors de Llet), ha destacat
el descens de preus que perceben el seus
associats (caigudes de dos dígits), a causa de
la importació de primeres matèries a preus
inferiors a les despeses de producció a
Espanya. Aquesta baixada de preus no va ser
compensada per la baixada de despeses
procedents de la reducció de preus en la
alimentació del bestiar. Per una altra banda,
la FENIL (Federació Nacional d’Indústries
Làcties), argumenta que les compres a
l’exterior són conseqüència de la menor quota
de consum lacti. A més, proposen l’elaboració
d’un pla estratègic per assolir una major
competitivitat de tota la cadena de valor a
partir de 2015, i un canvi de política
promocional dirigida a productes de major
valor afegit que proporcionen majors marges
per a la distribució.
48
3.6. Indústria de la molineria, midons i productes amila cis
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació - - - Vendes netes - - -
Ocupació - - - Consum de primeres
matèries - - - Despeses de personal - - - Exportacions (valor) - - Importacions (valor) -
Preus consum +
+ + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
D’aquest estudi s’extrau que els ingressos d’explotació de les empreses d’aquesta indústria han
experimentat una forta caiguda estimada entre el -20% i el -15%. A més, la variable de vendes
netes ha oscil·lat entre el -12% i el -9%, i la d’ocupació entre el -10% i el -7%.
Les empreses d’aquest subsector dirigeixin els seus productes a les llars i altres empreses de la
indústria alimentària. L’evolució negativa del subsector s’explica, sobretot, pel descens de les
vendes a empreses del pa, pastisseria i brioixeria, que també han evolucionat negativament en
aquest període.
El preu dels productes en el comerç exterior ha patit una forta baixada, ja que en volum les
exportacions han crescut, i en valor aquestes han caigut en més del -13%.
49
Descripció del subsector
Aquest subsector inclou a totes aquelles
empreses de la indústria alimentària l’activitat
de les quals és la fabricació de productes de
molineria (producció de farinetes, sèmoles,...),
així com la fabricació de midons i productes
amilacis.
Segons dades del DIRCE (INE), al 2009 a
Catalunya aquest subsector ha estat constituït
per 69 empreses (1,9% del total de les
empreses alimentàries catalanes). Respecte
el 2008, hi ha un 6,8% menys d’empreses
dins d’aquest subsector. Fonts consultades
suggereixen que aquesta tendència de
tancament de les empreses es repetirà en
períodes següents. L’explicació és que aquest
és un subsector amb moltes empreses
tradicionals que no innoven ni inverteixen en
els processos de producció, i aquest
comportament fa que s’adaptin pitjor a
l’entorn i acabin tancant.
Magnituds econòmiques del subsector
Segons l’estudi realitzat, les empreses
d’aquest subsector de la molineria han
experimentat el 2009 una notable caiguda
dels seus ingressos d’explotació . L’interval
de variació que s’ha estimat està entre els
valors del -20% i del -15%.
En el cas de la variable de volum de vendes
també s’ha estimat una variació negativa de
dos dígits. En aquest cas, l’evolució d’aquesta
variable s’ha situat entre els valors del -12% i
del -9%. Respecte a aquesta variable s’ha de
diferenciar entre les dos categories de clients
que tenen aquestes empreses: llars i
empreses de la indústria del pa, pastisseria,
brioixeria i pastes. En el cas de les llars, les
vendes han experimentat creixements
positius segons el panel de consum
alimentari. Encara que les vendes dirigides a
empreses han experimentat fortes caigudes.
Com la majoria dels productes estan dirigits al
segon tipus de client, l’evolució general de les
vendes de la indústria està per sota de dos
dígits.
Per una altra banda, la variable d’ocupació
ha patit una caiguda una mica inferior a les
variables anteriors. En aquest cas l’interval
s’ubica entre els valors del -10% i del -7%.
La variable de les despeses de personal ,
presenta un comportament molt similar al de
l’ocupació, ja que l’interval estimat se situa
entre el -11% i el -8%.
Finalment, s’ha obtingut un interval mig de la
variable del consum de primeres matèries
que se situa entre el -12,5% i el 9,5%.
S’observa la similitud amb el cas de les
vendes, ja que en aquest subsector, ambdues
variables estan molt vinculades.
Altres indicadors
Si s’analitza el consum de les farines i
sèmoles a les llars, s’observa que en l’any
2009 (any mòbil juliol-juny), el volum ha
50
crescut un 9,8%, encara que en termes de
valor el creixement és major, situant-se en un
13,4%. La diferència es troba en la pujada
dels preus de consum d’aquests productes
que se situa en el 3,7%.
Tal com s’ha comentat anteriorment,
aquestes dades de consum de les llars
difereixen dels valors obtinguts per al total de
la indústria. Aquesta diferència s’explica amb
el tipus de client al que va dirigit el producte
final d’aquestes empreses. Només una part
de la producció està dirigida a les llars, i la
major part dels productes es venen a altres
indústries com la indústria fornera, de la
brioixeria, de la pastisseria o de les pastes
alimentoses.
Respecte el comerç exterior , tant a nivell
d’exportacions com a nivell d’importacions, el
volum ha crescut en l’últim any.
Si es valoren aquestes operacions en termes
monetaris, la tendència es transforma en
negativa. El decreixement de les exportacions
en valor és del -13,4% i de les importacions
del -5,8%.
A més, la taxa de cobertura l’any 2009 se
situa en el 41,5%, fet que suposa una variació
negativa respecte el 2008 del -8,1%. Aquesta
taxa negativa és causada per una major
caiguda del valor de les exportacions
respecte les importacions.
Notícies rellevants del subsector
� L’empresa lleidatana “Harinera La
Meta” adquireix aquest any el 100% de
l’empresa Rallipan, fabricant de pa rallat i
farines especials. A més, no descarten la
compra d’altres empreses per continuar
creixent
� L’empresa fabricants de farines Fills
de Moretó , ha realitzat una inversió de 2,1
milions d’euros per a la posada en marxa
d’una nova línia de paletització i
automatització.
51
3.7. Fabricació de productes per a l’alimentació animal
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació - Vendes netes -
Ocupació - Consum de primeres
matèries + Despeses de personal = Exportacions (valor) + + + Importacions (valor) - - -
Preus comerç exterior - + + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
Els ingressos d’explotació de les empreses d’aquest subsector han evolucionat de forma
negativa entre els valors del -6% i el -4%. Igualment, les vendes també han decrescut entre
valors del -5% i -3%. I, respecte la variable d’ocupació, l’estimació se situa entre el -3% i el -1%.
Cal puntualitzar que els productes d’alimentació destinats a animals de companyia han
evolucionat en aquest període millor que els destinats a animals de granja.
Els preus establerts per als mercats internacionals han experimentat caigudes, i aquests han fet
que el creixement del volum d’exportacions en més del 50% no compensi la caiguda de les
vendes, reduint els marges de les empreses.
52
Descripció del subsector
Aquest subsector està format per totes les
empreses que fabriquen productes
alimentaris destinats a l’alimentació animal,
tant a animals de granja com a animals de
companyia.
Segons dades del DIRCE (INE), el 2009 a
Catalunya hi ha 171 empreses dins d’aquest
subsector, tant per cent que suposa el 4,7%
del total d’empreses de la indústria
alimentària. Però si s’analitza el pes d’aquest
subsector segons les dades de facturació de
l’enquesta industrial de 2007, s’observa que
representa més del 11% sobre el total,
situant-se en el segon més rellevant de la
indústria alimentària a Catalunya.
Igualment, cal diferenciar entre l’alimentació
destinada a animals de granja i a animals de
companyia. Segons les dades de facturació
del SABI, les empreses d’alimentació
d’animals de granja representen el 84% del
subsector (front del 16% que suposen les
empreses d’alimentació de mascotes).
Magnituds econòmiques del subsector
Basant-nos en els resultats obtinguts en
aquest treball, es pot dir que els ingressos
d’explotació de les empreses de la indústria
d’alimentació animal han patit una variació
negativa el 2009. L’interval calculat per
aquesta variable oscil·la entre el -6% i el -4%.
El volum de vendes netes ha experimentat un
canvi similar als ingressos, ja que l’interval
obtingut se situa entre el -5% i el -3%. Cal
puntualitzar que l’evolució de les diferents
tipologies de productes ha estar diferent. En
el cas de les vendes de l’alimentació
d’animals de granja, la majoria ha
experimentat variacions negatives (els pinsos
de porcí han caigut un -5%, els de vedella en
un -13%, i els d’aviar en un 5%). I en el cas
de les vendes de pinsos de mascotes
l’evolució ha estat positiva (al voltant del 7%
de creixement).
Per una altra banda, la variable d’ocupació
del subsector mostra també una lleu caiguda,
oscil·lant la variació entre el -3% i el -1%.
En el cas del consum de primeres matèries
l’evolució en aquest últim any ha augmentat,
amb un interval estimat entre el 1,5% a 3,5%.
Sobretot, aquesta variable ha evolucionat
positivament, per la bona marxa de les
empreses grans del subsector.
Finalment, en el cas de la variable de
despeses de personal l’estimació mostra
que l’evolució d’aquesta s’ha situat al voltant
del 0%.
Altres indicadors
Si s’analitza l’evolució del comerç exterior
de l’alimentació animal, s’observa que, tant el
volum de les exportacions com el valor, han
crescut positivament. En volum les
exportacions han crescut en un 53,1% i en
53
valor en un 9,8%. La diferència entre ambdós
valors mostra una caiguda dels preus
d’aquests productes als comerços externs. En
el cas de les importacions l’evolució ha estat
negativa en aquest període, han decrescut en
un -3,5% en volum i en un -15,5% en valor.
Aquesta diferència també està marcada per la
caiguda de preus d’importacions.
A més, la taxa de cobertura d’aquest
subsector se situa en el 45% al 2009, un 30%
més respecte el 2008. S’observa que aquesta
variació positiva ha estat ocasionada per
l’increment del valor de les exportacions en
comparació a les importacions.
Notícies rellevants del subsector
� El mercat d’aliments per animals , està
patint les conseqüències de la conjuntura
econòmica, amb variacions negatives en
quant a les seves vendes.
� Segons dades d’IRI Espanya, el mercat
d’aliments de mascotes està monopolitzat per
les marques del distribuïdor (MDD),
concentrant, aproximadament, el 35% del
total de la quota de mercat.
� Nestlé Affinity Petcare, després d’haver
recuperat una part de Purina, va anunciar un
creixement del 50% en 5 anys per liderar el
mercat espanyol. Per assolir aquest objectiu,
l’empresa reforçarà la seva presència en el
segment super-premium amb noves marques.
54
3.8. Indústria del pa, les galetes i les pastisseries
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació - Vendes netes -
Ocupació - Consum de primeres
matèries - - Despeses de personal - Exportacions (valor) = Importacions (valor) =
Preus consum + +
-10%
-5%
0%
5%
10%
15%
2003 2004 2005 2006 2007 2008* 2009**
Ingressos d'explotació Vendes netes Ocupació
+ + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
Tant els ingressos d’explotació, com les vendes netes, com l’ocupació d’aquest subsector han
evolucionat de forma negativa en aquest període. En el cas dels ingressos s’ha estimat una
variació negativa entre el -5,5% i el -3,5%, en el cas de les vendes entre el -6,5% i el -4,5%, i en
el cas de la ocupació entre -7% i el -3,5%.
Els preus mitjos dels productes d’aquest subsector a nivell del consum intern de les llars han
experimentat el 2009 una pujada del 8,2%. Aquest fet ha provocat una reducció del consum a
nivell de les llars
El comerç exterior en aquest període s’ha mantingut, ja que a nivell de valor, tant les
exportacions com les importacions, han oscil·lat amb valors al voltant del 0%.
55
Descripció del subsector
Aquest subsector està format per totes les
empreses de la indústria alimentària
fabricants de productes de fleca, galetes i
pastisseria fresca i de llarga durada.
Segons les dades de l’enquesta industrial de
2007, aquest subsector és el quart més
rellevant de la indústria alimentària de
Catalunya en relació a la facturació de les
empreses que el formen (suposa un 7,1%
sobre el total).
Magnituds econòmiques del subsector
Les dades recollides en el present estudi,
mostren que en el subsector del pa, les
galetes i la pastisseria els ingressos
d’explotació de les empreses han
experimentat un descens al 2009. L’interval
que s’ha obtingut per aquesta variable se
situa entre el -5,5% i el -3,5%.
Aquesta variació negativa és major en el cas
de la variable del volum de vendes netes. La
caiguda estimada per aquesta oscil·la entre
els valors del -6,5% i el -4,5% . La principal
causa d’aquesta caiguda es troba en la forta
baixada del consum intern, tant a nivell de les
llars com a nivell del canal Horeca.
La variable d’ocupació el 2009 també ha
evolucionat negativament, ja que en aquest
estudi s’ha estimat un interval comprés entre
els valors del -6,5% i el -3,5%.
La variable de despeses de personal ha
evolucionat de forma molt similar a la
d’ocupació. La variació estimada per aquest
període s’ha situat entre el -5% i el -3%.
Per últim, la variable de consum de primeres
matèries ha patit un decreixement més
pronunciat ja que s’ha calculat una evolució
entre el -9% i el -7%.
Altres indicadors
El consum a les llars d’aquest subsector
s’ha reduït en l’any mòbil octubre-setembre
2008 i 2009, situant-se en una variació
negativa del -7,5%, però en termes de valor
aquesta variació passa a ser positiva (0,2%),
ja que els preus mitjos del sector han pujat en
un 8,2%.
Si s’analitza el subsector per categories de
productes, s’observa que el consum de pa en
volum ha experimentat un descens del -9,9%,
però a nivell de valor aquest consum ha
caigut, només en un -1,1%, a causa de la
pujada de preus mitjos del 9,7%, sobretot en
el cas del pa fresc i congelat (amb pujades de
més del 10%). El pa és considerat un bé de
primera necessitat i al tenir un preu baix, es
podria esperar que en un període de
conjuntura econòmica com l’actual, el consum
d’aquest producte augmentés. Però s’observa
en aquestes dades del panel alimentari un
comportament contrari. L’explicació d’aquest
comportament es podria trobar un altre cop,
en el canvi d’hàbits dels consumidors en
56
aquest període. En etapes de bonança
econòmica, els consumidors prefereixen
comprar el pa cada dia, i en el cas de que
sobri rebutjar-ho. Tanmateix, en un període
com l’actual de crisis econòmica aquest hàbit
ha canviat i els consumidors han passat a
aprofitar el pa sobrant, deixant de comprar
aquest producte de forma diària.
Per una altra banda, en el cas de la categoria
de pastisseria i galetes, el consum en aquest
període ha decrescut en volum en un -0,7%.
Tanmateix, mesurat en termes de valor, la
variació passa a ser positiva i se situa en un
2,1%. La diferència es troba en la pujada de
preus del 2,7%.
Respecte el comerç exterior , el
comportament, tant del volum d’exportacions
com del valor de les mateixes, és de
manteniment, ja que en valor les exportacions
han caigut en un -0,3% i en volum un 0,7%.
Les importacions han evolucionat de forma
similar. En l’últim any, el volum d’aquestes ha
decrescut en un -8,6% i en valor s’han
mantingut amb una fluctuació del 0,5%.
A més, la taxa de cobertura del comerç
exterior d’aquest subsector se situa al 2009
en un 40,1%, decreixent en un -0,8%
respecte el 2008, pràcticament, el comerç
exterior d’aquest sector s’ha mantingut en el
període analitzat.
Notícies rellevants del subsector
� El consum de pa ha caigut el 2009.
Durant l’etapa de conjuntura econòmica que
s’està travessant, es podria pensar que un bé
tant bàsic i barat com el pa hauria de créixer
el seu volum de consum, encara que aquest
fet no ha ocorregut ans tot el contrari. Segons
una enquesta realitzada per la Cofradia del
Buen Pan, la majoria dels professionals del
sector consultats han remarcat que al 2009
els seus ingressos han disminuït.
� La collita de cereals ha caigut al 2009
un -5,5% a la UE i un -27 a Espanya, segons
les estimacions del Comitè Europeu de
Cereals i oleaginoses (Coceral). La collita que
més va a caure a Europa és la de blat de
moro (-6,9%), seguida de la d’ordi (-5,2%). A
Espanya va ser la d’ordi la que ha patit una
major caiguda (-34%).
� Les vendes de torrons han caigut al
voltant del -8% en volum amb relació a
l’exercici anterior, sent del -6% en quant a la
facturació. Aquesta és la valoració de la
campanya de Nadal del President del consell
regulador de la Denominació d’origen Xixona i
torró d’Alicant, José Enrique Garrigós.
� Ceopan ha insistit davant de
l’Administració perquè es modifiqui la
normativa i s’obligui a vendre el pa en
envasos precintats quan es fa en règim
d’autoservei.
57
3.9. Indústria del cacau, la xocolata i la confiteria
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació + Vendes netes +
Ocupació - Consum de primeres
matèries - Despeses de personal - Exportacions (valor) + + Importacions (valor) +
Preus consum - - - + + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
Tant els ingressos d’explotació, com les vendes d’aquest subsector han experimentat variacions
positives durant l’any 2009. S’ha estimat que ambdues variables han oscil·lat entre els valors del
0% i el 2%. En el cas de l’ocupació aquesta variació interanual se situa entre el -3% i el -1%.
El tipus de producte que es fabrica en aquest subsector ha fet que el consum a les llars i la
facturació de les empreses experimenten variacions positives el 2009, davant d’un descens del
preu de consum.
El valor de les exportacions d’aquesta indústria ha experimentat variacions positives el 2009 a
causa del major valor d’exportacions dels productes de confiteria.
58
Descripció del subsector
Aquest subsector inclou a totes les empreses
de la indústria alimentària que fabriquen
productes de cacau, xocolata i confiteria
(incloent també aquelles que fabriquen
caramels, xiclets, pastilles de regalèssia,
glacejats,...)
Segons les dades de facturació de l’enquesta
industrial de 2007, aquest subsector va
representar un 3,7% de la indústria
alimentària de Catalunya.
Magnituds econòmiques del subsector
La informació consultada per a l’elaboració
d’aquest informe, mostra que els ingressos
d’explotació de les empreses d’aquest
subsector han viscut un període de
creixement. L’interval de variació estimat per
a aquesta variable oscil·la entre el 0% i el 2%.
Aquest mateix comportament s’ha obtingut
per al cas de la variable volum de vendes
netes. Igualment, la variació estimada ha
estat entre el 0% i el 2%.
En el cas de la variable d’ocupació , al 2009
s’ha calculat un descens que oscil·la entre els
valors del -3% i del -1%.
Aquest mateix interval de variació també s’ha
calcular per a la variable de despeses de
personal (descens també situat entre els
valors del -3% i el -1% ).
Finalment, la variable que fa referència al
consum de primeres matèries s’ha
mantingut relativament estable en aquest
període, ja que la variació que s’ha obtingut
se situa entre els valors del -2% i del 0%.
Altres indicadors
Del panel alimentari de les llars, s’ha obtingut
que el consum de cacau, xocolata i confiteria
en l’any mòbil octubre-setembre 2009 ha
crescut en un 4,4% en quant a volum.
Aquesta variació és menor en el cas que es
valori en termes monetaris, on la variació és
del -3,8%. La diferència es troba en la
baixada dels preus mitjos d’aquests
productes, que ha decrescut en un -12,8%.
Caldria esperar que aquest tipus de béns
evolucionessin de forma negativa davant de
la situació de conjuntura econòmica actual.
Tanmateix, s’observa que el volum de
consum a les llars ha augmentat. La
explicació d’aquesta diferència està
relacionada amb el tipus de bé que és el
cacau i la xocolata i amb el potencial
d’aquesta indústria.
Aquests béns es podrien considerar béns de
plaer o de luxe i, per aquest motiu, la seva
demanda és elàstica. La caiguda de preus de
consum d’aquests productes ha pujat el
volum de consum i ha permès que les
empreses del subsector no es trobin
afectades per la situació de conjuntura
econòmica actual.
59
A més, els valors de facturació i de vendes
d’aquest subsector a Espanya estan per sota
d’altres països amb hàbits alimentaris
similars. El consum per càpita dels espanyols
és gairebé la meitat del consum europeu.
Aquestes dades mostren el potencial de
creixement d’aquest subsector.
Un altre aspecte a destacar és el comerç
exterior dels productes d’aquest subsector.
Segons les dades del ICEX, tant el valor de
les exportacions com el de les importacions
han crescut en el període analitzat. Mentre
que el valor de les exportacions ha augmentat
en un 5,3% (amb variació negativa del -1,4%
si es considera el volum d’aquestes), les
operacions d’importacions ho han fet en un
4% (només 3,1% en volum).
Cal puntualitzar que el comportament dels
productes de cacau ha estat diferent que en
el cas dels productes de confiteria, que ha
experimentar variacions positives en aquest
període.
Si es calcula la taxa de cobertura d’aquest
subsector s’obté un valor del 57,2% al 2009,
el que suposa un increment del 1,3%
respecte l’any anterior.
Notícies rellevants del subsector
� Segons un estudi de l’Institut
d’investigació Ipsos per a CHOCAO
(Associació espanyola de fabricants de
Xocolata i derivats de cacau) , 7 de cada 10
espanyols consumeixen xocolata i cacau. A
més, el 25% ho fa a l’esmorzar, i més del
35% per berenar. Aquest estudi també
informa que el tipus de producte que es
consumeix es diferent segons el moment del
dia. En l’esmorzar el més consumit és el
cacau en pols (per a un 67% del individus), i
fora de la llar es consumeixen més el batuts
de xocolata. En el cas de l’hora de berenar es
prefereix les rajoles de xocolata i el cacau per
untar.
� La prolongada debilitat del dòlar ha fet
que algunes primeres matèries com el
cacau s’hagin revalorat als mercats. Mai
abans va tenir un preu tant alt, aquest any la
tona va arribar a 3.600 dòlars en New York.
L’hivern és l’època de l’any on es consumeix
més xocolata (incloent el Nadal), aquest any
que ha estat un dels més freds i aquesta
situació ha ajudat a que el consum d’aquest
producte hagi crescut.
� Un dels problemes del cacau és que es
cull a pocs països i al voltant del 40% de la
producció mundial procedeix de Costa de
Marfil. A més, les darreres collites no han
estat bones respecte anys anteriors, fet que ja
havia afectat a l’oferta d’aquest producte
anteriorment. Encara que en aquest 2009, la
collita ha estat millor, i segons alguns
analistes, aquest fet ha baixat els preus.
60
3.10. Indústria de pastes alimentàries i productes simila rs
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació - Vendes netes +
Ocupació - Consum de primeres
matèries + Despeses de personal - Exportacions (valor) + + + Importacions (valor) -
Preus consum - + + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
Els ingressos d’explotació i la ocupació de les empreses d’aquest subsector han evolucionat
negativament durant l’any 2009. S’ha estimat un interval entre el -4% i el -2% en el cas dels
ingressos i entre un -2% i un 0% en el cas de l’ocupació. Per una altra banda, les vendes han
experimentat un creixement que s’ha estimat entre un 0% i un 2%.
Els preus mitjos de consum d’aquests productes han baixat al 2009. Algunes de les causes són:
la caiguda dels preus de les matèries primeres, i el canvi d’hàbits dels consumidors cap a
productes més bàsics i de menor valor.
Les exportacions d’aquests productes han crescut al 2009 tant en valor (més del 10%) com en
volum (més del 26%).
61
Descripció del subsector
Les empreses que constitueixen aquest
subsector són aquelles l’activitat de les quals
consisteixen en la fabricació de pastes
alimentàries cuites o sense coure, farcides o
sense farcir; la fabricació de cuscús, i/o la
fabricació de pastes enllaunades o
congelades.
Segons dades de facturació de l’enquesta
industrial de 2007, aquest subsector només
representa un 0,5% del total de la indústria
alimentària de Catalunya.
Són poques les empreses que estan dins
d’aquest subsector a Catalunya, però
aquestes representen un percentatge molt alt
de la quota de mercat d’aquests tipus de
productes.
Magnituds econòmiques del subsector
S’ha estimat que els ingressos d’explotació
de les empreses d’aquest subsector el 2009
han experimentat una caiguda respecte l’any
anterior que ha oscil·lat entre el -3% i el -1%.
Pel contrari, en el cas del volum de vendes
netes d’aquests productes s’ha observat un
creixement el 2009. L’interval calculat oscil·la
entre el 2% i el 4%. La diferència amb els
ingressos es pot explicar amb el canvi
d’hàbits dels consumidors davant de la
situació econòmica actual. Aquests productes
són bàsics i econòmics, i en crisis, els
consumidors compren més unitats, però ho
fan de productes de gammes més bàsiques
que tenen un menor valor.
En el cas de la variable d’ocupació , els
resultats obtinguts mostren que aquest
indicador ha experimentat una baixada que
s’ha estimat entre els valors del -2% i del 0%.
En el cas del consum de les primeres
matèries, el comportament ha estat molt
similar a l’evolució de les vendes netes, ja
que el producte final té una relació molt
directa amb la primera matèria (blat de moro).
D’aquesta manera la variació obtinguda de la
variable que fa referència al consum
d’aquestes matèries se situa entre el 2% i el
4%, (igual que la variació de les vendes)
Finalment, les despeses de personal han
experimentat una reducció similar a
l’experimentada per la variable d’ocupació, és
a dir, entre els valors del -2% i del 0%.
Altres indicadors
El volum de consum de les llars de les
pastes alimentàries ha crescut el 2009 en un
1,6%. Tanmateix, en termes de valor el
consum a les llars ha descendit en un -1,8%.
L’explicació d’aquesta diferència es troba en
la caiguda dels preus mitjos d’aquests
productes en un -3,4%. Aquesta pèrdua de
valor també reflecteix el canvi d’hàbits dels
consumidors comentat anteriorment, pel qual
els individus consumeixen igual o més
quantitat de pastes, però el producte és de
62
menor valor (consumeixen més pasta seca i
bàsica i menys pastes fresques o
elaborades).
A més, una part de la caiguda de preus ha
estat ocasionada pel descens dels preus de la
primera matèria (blat de moro), així com del
creixement de la quota de mercat dels
productes de marques del distribuïdor (MDD).
La presència d’aquestes marques (més
barates que els productes de primeres
marques) ha augmentat en un 3%,
aproximadament.
Si s’analitza el comerç exterior , en el cas de
les pastes alimentoses les exportacions has
crescut tant en volum (26,3%) com en valor
(10,5%). Encara que les importacions han
tingut un comportament diferent. Mentre que
el volum d’importacions ha experimentat un
creixement elevat (119,7%), el valor
d’aquestes operacions ha decrescut en un
-2,4%.
Per una altra banda, la taxa de cobertura en
el 2009 ha estat del 60,9%, això ha suposat
un creixement positiu del 13,2% respecte
l’any anterior. Aquest creixement positiu de la
taxa és conseqüència d’un important augment
del valor de les exportacions d’aquests
productes.
Notícies rellevants del subsector
� La situació de conjuntura econòmica
que està travessant actualment l’economia ha
ajudat el creixement del mercat de les pastes
alimentoses durant els darrers 12 mesos.
� El reduït marge de benefici de les
empreses és una de les senyes d’identitat
que caracteritzen al mercat de la pasta en el
canal food-service.
� La pasta seca recobra importància en
el sector, desprès d’alguns anys marcats pel
avanç de les varietats de pastes fresques,
com principal antídot davant de l’actual crisis
econòmica.
63
3.11. Elaboració de cafè, te i infusions
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació - Vendes netes -
Ocupació - Consum de primeres
matèries = Despeses de personal = Exportacions (valor) - - - Importacions (valor) - -
Preus consum + + + + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
El 2009, aquest subsector ha experimentat una variació negativa en les variables d’ingressos
d’explotació, de vendes netes i d’ocupació: Els ingressos s’han reduït entre el -2% i el 0%, les
vendes entre el -4% i el -2% i l’ocupació entre el -2,5% i el -0,5%.
Existeixen diferències entre l’evolució de les empreses que destinen els seus productes al canal
Horeca (aquestes han reduït les vendes en més del -4%); i les empreses que destinen els seus
productes al consumidor final (aquestes han experimentat caigudes més suaus).
Els preus mitjos de consum a les llars d’aquests productes han pujat a causa del major preu dels
nous formats de cafè expresso (càpsules) a les llars.
Les exportacions han caigut tant a nivell de volum (-9,8%), com a nivell de valor (-12,2%).
64
Descripció del subsector
Aquest subsector està compost per totes les
empreses de la indústria alimentària que es
dediquen al descafeïnament i la torrefacció
del cafè, a la producció de tots tipus de cafès i
succedanis, a la mescla de te i herbes, així
com a l’elaboració d’altres infusions.
El subsector representa, segons dades de
facturació de l’enquesta industrial de 2007, un
2,9% sobre el total de la indústria alimentària
de Catalunya.
Una característica a destacar del subsector
del cafè és que a Catalunya el mercat està
poc concentrat, al contrari que el mercat
nacional. Per tant, la competència
internacional, l’alta necessitat d’inversió i
l’especialització farà que els propers anys
aquesta situació canviï (tendència cap a la
concentració).
Igualment, cal diferenciar entre les empreses
que destinen els seus productes a les llars, i
les que dirigeixen els productes al canal
Horeca. En el cas de Catalunya el 50% del
mercat és d’empreses dirigides al consumidor
final i el 50% a restauració i hoteleria.
Magnituds econòmiques del subsector
Segons els resultats obtinguts en aquest
estudi, el nivell d’ingressos d’explotació de
les empreses d’aquest subsector s’ha reduït
al 2009 respecte l’any anterior. L’interval
calculat ha variat entre el -2% i un 0%. Cal
puntualitzar que hi ha diferències entre les
empreses que destinen els seus productes al
canal Horeca i les que ho fan a les llars. En el
primer dels casos, les dades indiquen que la
caiguda s’ha situat al voltant del -5%, a causa
d’un canvi d’hàbits dels consumidors que
prefereixen esmorzar a les llars, així com a
una caiguda del turisme. En el segon cas, els
ingressos han experimentat una pujada,
sobretot a causa d’un increment de preus
derivats dels nous formats de cafè expresso
(càpsules) a les llars.
En el cas de la variable de vendes netes ,
s’ha estimat que en aquest període hi ha un
retrocés respecte el 2008. La variació
estimada se situa entre el -4% i el -2%.
De la mateixa manera, la variable d’ocupació
ha experimentat una caiguda al 2009, ja que
la variació estimada s’ha situat entre els
valors del -2,5% i el -0,5%.
Finalment, tant la variable que fa referència al
consum de primeres matèries com la de
despeses de personal no han experimentat
cap variació, ja que s’han estimat valors
situats al voltant del 0%.
Altres indicadors
El volum de consum a les llars, en l’any
mòbil octubre-setembre 2009, del cafè, les
infusions i els tes ha experimentat una
caiguda del -3,1%. Però en termes de valor
65
aquesta variació és positiva, amb una variació
del 4,5%. Aquesta diferència, principalment,
és causada per l’augment dels preus mitjos
d’aquests productes, que se situa en un 7,8%.
Tal com s’ha comentat anteriorment, la
caiguda del consum d’aquests productes,
sobretot és conseqüència del canvi d’hàbits
dels consumidors que reemplacen el consum
fora dels llars (canal Horeca) per esmorzar
dins de les llars. Igualment, el descens del
turisme i el seu efecte sobre la caiguda de
vendes en bars, restaurants i hotels és una
altra causa de la caiguda del consum
d’aquests productes.
Aquest increment de preus de consum a les
llars no s’ha repetit en el cas del comerç
exterior , ja que, tant els preus de les
exportacions com de les importacions han
experimentat caigudes. En el cas de les
exportacions el volum ha decrescut en un
-9,8%, però en valor el decreixement és
lleugerament superior ja que se situa en el
valor del -12,2%. Les importacions han
experimentat un comportament similar (volum
ha caigut en un -7,3% i el valor en un -8,5%).
Per una altra banda, la taxa de cobertura
d’aquests productes se situa al 2009 en un
38,5%, decreixent un -4,1% respecte l’any
anterior. La variació negativa és
conseqüència d’una major caiguda del valor
de les exportacions.
Notícies rellevants del subsector
� El grup exportador de cafè de
Llatinoamericà, integrat per 8 països, ha
llançat un portal d’Internet
(www.mildwashedcoffees.org) amb
estadístiques i preus del gra, amb la finalitat
d’intercanviar informació estadística
actualitzada relacionada amb les
exportacions.
� La producció de cafè ha caigut un 19%
el novembre de 2009 a Colòmbia i les
exportacions del gra també han decrescut un
39% en el mateix període, segons la
Federació Nacional de Cafeters (FNC).
� Les exportacions brasileres de cafè
han baixat un 9,3% a l’octubre de 2009 en
comparació amb el mateix mes de 2008,
segons el Consell d’exportadors de cafè de
Brasil (CECAFÉ).
66
3.12. Indústria d’aliments infantils i dietètics
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació - - Vendes netes -
Ocupació = Consum de primeres
matèries = Despeses de personal = Exportacions (valor) + + Importacions (valor) - - -
Preus comerç exterior + + + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
Tant els ingressos d’explotació com les vendes netes d’aquest subsector han experimentat un
decreixement el 2009. Els ingressos s’han reduït entre un -7% i un -5%, i les vendes netes entre
un -6% i un -4%. En el cas de la variable d’ocupació la variació obtinguda ha estat al voltant del
0%.
Els preus mitjos d’aquests productes han baixat en aquest període, i aquesta s’ha traduït en
promocions, i no directament sobre el preu.
La taxa de cobertura d’aquest subsector és del 204%, i ha experimentat una pujada del 62,7%
respecte el 2008. Aquest increment és conseqüència del creixement del valor de les
exportacions en un 7,8%.
67
Descripció del subsector
Aquest subsector està format per les
empreses de la indústria alimentària que
elaboren aliments de nutrició especial com
preparats i productes d’alimentació infantil,
aliments de règim i/o dietètics, aliments sense
gluten,... Per tant, s’ha de diferenciar entre els
productes infantils i els productes dietètics i
per malalties especials.
Segons les dades de facturació de l’enquesta
industrial de 2007, aquest subsector
representa el 3% del total de la indústria
alimentària a Catalunya.
Magnituds econòmiques del subsector
A partir de les dades obtingudes en aquest
estudi, s’ha estimat que els ingressos
d’explotació de les empreses d’aquest
subsector s’han reduït aln 2009, ja que la
variació estimada es troba entre el -7% i el
-5%.
Igualment, s’ha estimat una evolució de la
variable volum de vendes similar als
ingressos. Per tant, la disminució ha oscil·lat
entre els valors del -6% i del -4%. Aquesta
similitud entre els ingressos i les vendes
mostren un lleuger descens en els preus de
consum dels productes. Però, fonts
consultades, han explicat que aquesta
baixada de preus no ha afectat directament al
producte final, sinó que s’ha traduït en
promocions sobre el volum dels productes.
Respecte la variable d’ocupació les dades
han mostrat una etapa de manteniment, ja
que la seva variació s’ha mogut al voltant del
0%.
De la mateixa manera, tant la variable de
despeses de personal com la de consum
de primeres matèries s’ha mantingut en
aquest període. L’interval obtingut se situa en
valors al voltant del 0%.
Altres indicadors
Respecte el comerç exterior cal puntualitzar
que les exportacions i les importacions han
tingut tendències diferents en aquest període.
A nivell d’exportacions, tant el volum com el
valor de les mateixes han experimentat
creixements del 6% i 7,8%, respectivament.
En el cas de les importacions, tant el volum
com el valor d’aquests han experimentat
caigudes molt notables per sobre de dos
dígits (amb variacions del -39,7% i -33,8%,
respectivament).
Aquestes dades mostren que els preus
establerts al comerç exterior han pujat (tant a
nivell d’exportacions com a nivells
d’importacions), ja que s’observa que la
caiguda del valor és més suau que en el cas
de la variació del volum.
Per una altra banda, la taxa de cobertura
d’aquests productes se situa el 2009 en un
204,4%, fet que mostra un creixement del
62,7% respecte l’any anterior. Aquesta taxa
indica que en aquest subsector el valor de les
68
exportacions cobreix un marge molt ampli el
de les importacions. A més, el creixement
positiu de la taxa ha estat causat per la forta
caiguda de les importacions.
Notícies rellevants del subsector
� El creixement de la població infantil a
Espanya durant els últims anys ha servit
d’impuls per tots els productes específics
infantils, tant a nivell de volum com de valor.
� El mercat de l’alimentació infantil a
Espanya està vivint uns dels seus millors
moments. Al 2008, les empreses d’aquest
sector van a produir un total de 71.444 tones i
van assolir els 585 milions d’euros. Igualment,
en aquests darrers anys les empreses van
començar una lluita de preus per guanyar
quota de mercat.
� El mercat dels productes dietètics està
repartit, principalment, en 3 empreses:
Bicentury, Santiveri i Gerblé. Entre aquestes
cobreixen el 67% del total del mercat. A més
en els darrers anys han incrementat les seves
vendes en gran distribució.
� Segons un informe elaborat el 2009,
basat en l’anàlisi de la situació financera de
199 empreses del sector de dietètics
d‘Espanya, el 28% d’aquests fabricants
presenten solidesa financera.
69
3.13. Indústria de la resta de productes alimentaris
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació + Vendes netes +
Ocupació = Consum de primeres
matèries + Despeses de personal = Exportacions (valor) - - - Importacions (valor) -
Preus consum +
+ + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
En aquest subsector, tant els ingressos d’explotació com les vendes netes han travessat una
etapa de creixement el 2009. Els ingressos han experimentat un creixement estimat entre el 3%
i el 5%, i les vendes netes entre el 2% i el 4%. En el cas de la variable d’ocupació s’ha estimat
un període de manteniment ja que els valors d’aquesta han fluctuat al voltant del 0%.
Els preus mitjos de consum a les llars d’aquests productes han pujat, encara que les vendes han
continuant creixent.
Alguns dels segments que més han crescut són el de plats preparats i el de brous i sopes.
Sobretot, el creixement del segment de sopes i brous ha estat ocasionat per l’augment de les
marques del distribuïdor (MDD).
En comerç exterior, tots els productes d’aquest subsector han perdut pes respecte el valor de les
exportacions.
70
Descripció del subsector
Una característica d’aquest sector és la gran
diversitat d’empreses que estan incloses en
aquesta indústria. Entre aquestes es troben
les empreses que elaboren espècies, salses i
condiments (incloent sal i vinagre), que
fabriquen sucre, i que elaboren plats
preparats (sopes, brous, potatges, mel,
caramels, aliments enriquits , plats locals i
regionals, pizzes congelades o
conservades,...)
Segons les dades de facturació de l’enquesta
industrial de 2007, aquest subsector té un pes
del 3,5% sobre el total de la indústria
alimentària de Catalunya.
Magnituds econòmiques del subsector
Els resultats obtinguts en aquest estudi
indiquen que els ingressos d’explotació de
les empreses d’aquest subsector al 2009 han
variat en sentit positiu entre els valors del 3%
i 5%.
El volum de vendes també ha experimentat
un creixement el 2009, però aquest és inferior
que en el cas dels ingressos. L’interval
estimat per aquesta variable se situa entre el
2% al 4%. La diferència entre aquestes dues
variables mostra un creixement generalitzat
dels preus mitjos d’aquests productes.
En el cas de la variable d’ocupació, l’evolució
al 2009 és de manteniment, ja que la variació
estimada ha oscil·lat amb valors propers al
0%.
Igualment, la variable de despeses de
personal també ha evolucionat de forma
estable en aquest període, és a dir, ha variat
al voltant del 0%.
I la variable de consum de primeres
matèries s’ha comportat d’una manera similar
a les vendes del subsector, ja que la variació
estimada s’ha situat entre el 2% i el 4%.
Altres indicadors
Tal com s’ha comentat anteriorment, una de
les característiques d’aquest subsector és la
gran diversitat dels productes que s’inclouen
en aquest apartat, per aquest motiu
s’analitzaran aquest indicadors per segments.
En termes mitjos, el volum de consum a les
llars de Catalunya d’aquests productes varis
en l’any mòbil octubre-setembre 2009 ha
variat positivament en un 2,3%, essent la
seva variació en termes monetaris del 5,3%.
La diferència està marcada per la pujada de
preus mitjos en un 2,8%. Però els diferents
subproductes han evolucionat de forma
diferent.
El segment de sucre, edulcorants i mel, és
l’únic que ha experimentat un decreixement
tant en volum com en valor. En volum, el
71
consum a les llars ha caigut en un -3,1%, i en
valor en un -2%.
Segons dades del panel alimentari del
MARM, un altre producte que ha experimentat
una caiguda a nivell de volum de consum a
Catalunya és el de brous i sopes. En aquest
segment, el volum ha baixat en un -2,7%,
però en valor existeix un creixement del
12,8%. Aquesta diferència està marcada per
la pujada dels preus del 15,9%. A més, a
nivell d’Espanya, l’empresa Nielsen ha
estimat que les vendes al 2009 d’aquests
productes han crescut en volum un 2,9% i un
4,4% en valor, sobretot a causa del
creixement de les vendes de marques del
distribuïdor (8,7% en volum i 18% en valor).
La resta de segments han crescut tant en
volum com en valor. El segment de plats
preparats és el que major pujada ha tingut. En
termes de volum aquest segment ha
augmentat un 2,9% i en valor en un 5,8%
(creixement de preus del 2,8%). En el cas de
les salses, el creixement de volum ha estat
situat en un 0,9%, i en valor en un 4,3%
(pujada de preus del 3,4%). Per una altra
banda, els condiments han crescut en volum
en un 0,8% i un 2,6% en valor (a causa d’un
augment de preus del 5,9%).
Respecte el comerç exterior , tant el valor de
les exportacions com el de les importacions
dels productes d’aquest subsector s’han
reduït al 2009. En valor, les exportacions han
variat negativament en un -12,4% i les
importacions en un -1,8%. Però si s’analitza
en termes de volum, la tendència difereix
entre les exportacions i les importacions. En
volum, les exportacions han crescut en un
7,4%, i en el cas de les importacions, el volum
ha decrescut en un -5,3%.
Igualment, es podria analitzar individualment,
cadascun dels tres grups principals que
conformen aquest subsector.
En el cas del sucre, tant el nombre
d’operacions d’exportació com el d’importació
ha pujat el 2009 (26,6% i 60,9%,
respectivament), però en valor les
exportacions s’han reduït en un -11,3% i les
importacions s’han incrementat en un 1,6%.
Les exportacions de les espècies, salses i
condiments, han experimentat un
comportament similar al general del
subsector. En volum, les exportacions
d’aquests productes han crescut en un 31%,
encara que en valor la caiguda ha estat en un
-8,6%. A més, les importacions en volum han
augmentat en un 93,1% i en valor han caigut
en un -7,1%.
Per una altra banda, en el cas de les sopes i
brous, tant en volum com en valor les
exportacions han experimentat caigudes
superiors al -30% (concretament, en volum en
un -33% i en valor en un -34,1%). Les
importacions han tingut un comportament
similar. En volum han caigut en un -33,1% i
en valor en un -9,3%.
A més, la taxa de cobertura mitjana de tots
aquests productes se situa el 2009 en un
24,9%, experimentant una variació negativa
del -10,8% respecte l’any anterior. Aquesta
72
variació negativa és conseqüència de la major
caiguda dels valors de les exportacions.
Notícies rellevants del subsector
� Segons un informe elaborat per
l’Associació d’Elaboradors de Plats
Refrigerats (AEPPR) i TNS , el 50% dels
espanyols compren plats refrigerats. Els
consumidors més joves (25-34 anys)
prefereixen els plats de pastes i els adults
(34-49 anys) els plats de llegums. Essent el
producte estrella la pizza, consumida per
totes les edats.
� Segons dades de Nielsen, el mercat de
brous, sopes i cremes ha crescut el 2009 a
Espanya, tant en volum com en valor. Aquest
creixement ha estat impulsat, principalment,
per la marca de distribuïdor (MDD), que s’ha
incrementat la seva presència en un 9% en
volum i un 18% en valor. La MDD s’ha
convertit en la segona marca del mercat
només darrere de l’empresa Gallina Blanca.
73
3.14. Indústria vinícola
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació - -
Vendes netes - - Ocupació =
Consum de primeres matèries =
Despeses de personal = Exportacions (valor) - - - Importacions (valor) - - -
Preus consum + + + + + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
Les vendes netes d’aquest subsector han experimentat una forta caiguda el 2009, que s’ha
estimat entre el -10,5% i el -8,5%. Igualment, els ingressos d’explotació també han decrescut
entre un -6% i un -4,5%. En el cas de la variable d’ocupació s’ha estimat un període de
manteniment amb valors al voltant del 0%.
Les tres causes principals de l’evolució negativa d’aquest subsector són: les pèrdues de vendes
al canal Horeca; la caiguda del consum a les llars a causa de la pujada de preus dels vins; i la
forta disminució de les exportacions (variació negativa de dos dígits) tant a nivell de volum com a
nivell de valor.
74
Descripció del subsector
Aquesta indústria està formada per totes les
empreses de Catalunya que elaboren vins,
vins escumosos i vins a partir de most
concentrat. Igualment, s’ha inclòs a totes
aquelles que elaboren vins de baixa
graduació alcohòlica o sense alcohol, i que
mesclen, depuren i embotellen el vi.
Segons les dades de facturació de l’enquesta
industrial de 2007, aquest subsector
representa el 5,5% del total de la indústria
alimentària de Catalunya.
Magnituds econòmiques del subsector
Els resultats obtinguts en aquest treball
mostren que els ingressos d’explotació de
les empreses del subsector vinícola han
experimentat una caiguda que se situa entre
el -6% i el -4,5%.
De forma molt similar ha variat el volum de
vendes netes al 2009, ja que l’interval
obtingut mostra que aquesta se situa entre el
-10,5% i el -8,5%. Aquesta important caiguda
de les vendes es pot explicar, principalment,
per tres causes. Per les pèrdues de vendes al
canal Horeca, per la caiguda del consum a les
llars a causa de la pujada de preus dels vins; i
per una altra banda, per la forta caiguda, en
valor i en volum, de les exportacions del
subsector.
A més, s’ha calculat que la variable
d’ocupació del subsector s’ha mantingut
estable, ja que l’interval resultant està proper
al 0%.
Igual ha passat amb les variables de
despeses de personal i consum de
primeres matèries que en aquest període
ambdues també han oscil·lat al voltant del
0%.
Altres indicadors
Segons el panel alimentari, el consum de vi
a les llars catalanes en l’any mòbil octubre-
setembre 2009 ha experimentat un
creixement positiu del 0,7% en volum, però
d’un 13% en valor. Aquesta diferencia està
marcada per la variació positiva dels preus
mitjos de consum d’aquests productes (un
12,3% aproximadament).
Cal puntualitzar que a nivells d’Espanya la
tendència en el consum de vins ha estat
negativa. Durant el 2009, el consum general
de vins i escumosos ha caigut en un -8,7% en
volum i en un -2,4% en valor, a causa de la
pujada del preus mitjos. Sobretot, aquesta
caiguda és conseqüència del decreixement
del consum de vins tranquils sense
denominació d’origen (D.O.), que en volum ha
estar en un -9% i en valor en un -12% fins
novembre de 2009. Igualment, els escumosos
i caves també han experimentat caigudes del
-10% en volum i del -6% en valor fins
novembre.
Tal com s’ha comentat anteriorment, una de
les causes de la caiguda de les vendes del
75
subsector, és el que ha tingut lloc al comerç
exterior . El subsector vinícola és el quart més
important de Catalunya respecte el valor de
les exportacions, que han arribat el 2009 a
461.976 milers d’euros. En el cas del volum
de les exportacions de vins, s’observa que
han experimentat un decreixement de -18,3%,
però en valor aquest descens és major, ha
caigut en un -20,5%. En el cas de les
importacions el comportament és similar. El
volum de les importacions s’ha reduït en un
-7,4%, i en valor la caiguda ha estar major i
s’ha situat en un -49,3%. La diferència entre
el volum i el valor és conseqüència d’una
baixada de preus a nivell internacional.
Aquesta tendència dels preus podria estar
ocasionada per una major competència en
aquests mercats internacionals.
La taxa de cobertura d’aquest subsector és
del 541,5% al 2009, fet que suposa una
variació positiva del 56,7%. L’elevada taxa de
cobertura, amb valors molt per sobre del
100%, indica que les exportacions han
superat amb un marge ampli el valor de les
importacions. Aquest fet mostra la rellevància
que tenen les exportacions en aquest
subsector, i per aquest motiu, la forta caiguda
de les exportacions suposa una causa
important de l’evolució negativa del subsector.
A més, el creixement positiu d’aquesta taxa
marca la major caiguda del valor de les
importacions respecte les exportacions.
Notícies rellevants del subsector
� El Nadal ha permès que el sector
vinícola es recuperés una mica al 2009.
Malgrat seguir tenint pèrdues a final d’any, en
els primers 11 mesos la caiguda del
subsector va ser encara major.
� El sector vinícola ha caigut al 2009 a
conseqüència de la menor demanda interna
de l’economia i de la caiguda de les
exportacions. Sobretot, la major caiguda de
consum ha tingut lloc en el canal Horeca. A
aquesta situació es suma el canvi normatiu
europeu dels mecanismes de regulació dels
mercats que ha eliminat la política
d’emmagatzematge.
� El cava va vendre un 3,7% menys
d’ampolles que al 2008 . El sector del cava
va tancar el 2009 amb una xifra de negoci del
929,1 milions d’euros (-5,28% menys que
2008), segons el Consell Regulador del Cava.
Part d’aquest descens és degut a la caiguda
de les exportacions a Alemanya (el seu
principal mercat exterior) on va vendre un
32% menys que l’any anterior. Encara que les
vendes a la resta de països on s’exporta
aquest producte van augmentar. A més, les
marques de distribució van guanyar pes el
2009 fins créixer en un 19,75%.
� El consum de xampany francès a
Espanya va experimentar una caiguda del
27% el 2009, retornant a valors de 2005. Les
76
vendes d’aquests productes s’han reduït en
un 9,1% a nivell global. A excepció del seu
mercat intern, que es va mantenir, tots els
principals importadors van tenir retrocessos.
Les importacions de Regne Unit van caure en
un 15,2%, les d’EEUU en un 27%, i les
d’Alemanya en un 5,4%.
77
3.15. Indústria d’altres begudes alcohòliques
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació - Vendes netes -
Ocupació - Consum de primeres
matèries - Despeses de personal - Exportacions (valor) = Importacions (valor) + +
Preus consum = + + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
Les principals variables econòmiques del subsector han experimentat caigudes al 2009. S’ha
estimat que els ingressos i les vendes s’han disminuït entre el -4,5% i el -2,5% i la variable
d’ocupació entre el -2% i el -0,5%.
Els dos segments principals d’aquest subsector han evolucionat de forma diferent. En el cas del
segment de cerveses, les vendes s’han mantingut a causa de la compensació entre el consum
fora i dins del les llars. I en el cas d’altres begudes alcohòliques i licors, la caiguda de vendes
supera el -10%.
El descens del turisme i les pèrdues de vendes al canal Horeca, són les principals causes de
l’evolució negativa d’aquest subsector.
El volum d’exportacions d’aquest sector ha crescut en més del 36% el 2009. Sobretot a causa
del creixement del segment de les cerveses.
78
Descripció del subsector
Aquest subsector està comprés per totes les
empreses de la indústria alimentària de
Catalunya l’activitat de les quals consisteixi en
l’elaboració de sidra i begudes fermentades
de fruites, la destil·lació i mescla de begudes
alcohòliques, així com la fabricació de
cerveses (amb i sense alcohol) i de malta. És
a dir, es podria subdividir el subsector en dos
grans blocs: empreses de fabricació de
cerveses i malta; i empreses d’elaboració
d’altres begudes alcohòliques.
Segons les dades de facturació de l’enquesta
industrial de 2007, aquest subsector
representa el 5,8% del total de la indústria
alimentària a Catalunya.
Magnituds econòmiques del subsector
Segons els resultats obtinguts en aquest
treball, els ingressos d’explotació de les
empreses d’aquest subsector s’han reduït
entre el -4,5% i el -2,5%.
Un comportament similar ha estat en la
variable del volum de vendes netes , ja que
l’interval estimat en aquest estudi se situa
entre el -4,5% i el -2,5%.
Cal puntualitzar, que dins del subsector
existeixen diferències entre l’evolució dels dos
blocs identificats anteriorment: cerveses i
altres begudes alcohòliques. En el cas de les
cerveses les vendes s’han mantingut en
aquest any. I en el cas dels licors les vendes
han baixat per sota del -10%.
Però existeixen dues causes comunes que
afecten a ambdós segments i que expliquen
la caiguda generalitzada del subsector.
Aquestes són la disminució del turisme i la
caiguda de les vendes al canal Horeca. La
diferència entre els dos segments és que en
el cas de les cerveses la pèrdua del canal
Horeca s’ha compensat amb l’increment de
les vendes per consum a les llars (ja que els
consumidors han deixar de consumir aquests
productes en bars i restaurants, però no a les
llars). Tanmateix, en el cas d’altres begudes
alcohòliques no s’ha compensat aquesta
disminució del consum fora de les llars.
En el cas de la variable d’ocupació , s’ha
estimat en aquest estudi que també l’evolució
ha estat negativa, però menys intensa que les
variables anteriors. El 2009 la fluctuació de
l’ocupació s’ha estimat entre el -2% i el
-0,5%.
El comportament de la variable de despeses
de personal ha evolucionat de forma similar
a l’ocupació. S’ha calculat un interval de
variació entre el -1,5% i el 0%.
Per una altra banda, la variable que fa
referència al consum de primeres matèries
ha experimentat fluctuacions similars a les
vendes. L’interval estimat se situa entre els
valors del -4,5% i del -2,5%.
79
Altres indicadors
Segons dades del panel alimentari del
MARM, el consum d’altres begudes
alcohòliques a les llars de Catalunya en l’any
mòbil octubre-setembre 2009 s’ha reduït en
un -1,2% en termes de valor, però en termes
de volum ha existit un lleuger creixement del
0,5% a causa de la baixada dels preus mitjos
en un -0,2%.
Tal com s’ha comentat anteriorment,
existeixen diferències entre l’evolució del
segment de cerveses i la del segment d’altres
begudes alcohòliques. Mentre que les
cerveses s’han mantingut en quant a volum
amb una variació del -0,2% (variació positiva
del 5,3% en valor), en el cas de la resta de
begudes alcohòliques i licors el consum a les
llars descendeix en un -10,8% en volum i en
un -8,8% en valor.
Si s’analitza el comerç exterior d’aquest
subsector, en termes generals, el volum de
les exportacions ha estat en un 36,8%, però
en termes de valor s’ha mantingut, ja que ha
decrescut només en un -0,8%. En el cas de
les importacions la tendència és positiva
(creixement del 7,3%) en termes de valor i
negativa (decreixement del -14,8%) en termes
de volum.
Per una altra banda, la taxa de cobertura
d’aquest subsector al 2009 se situa en un
44,5%, el que suposa un creixement negatiu
del -7,6% respecte l’any anterior. Aquesta
variació negativa és causada per un major
valor de les importacions respecte les
exportacions.
Notícies rellevants del subsector
� Malgrat les pèrdues del sector cerveser al
2009, sobretot per la caiguda del sector
Horeca, en aquest any el consum de
cervesa s’ha mantingut. Es preveu un
increment en aquest sector del 3% a nivell
internacional el 2010, a causa de l’augment
de les vendes en països emergents (segons
Plato Logic). A més, aquesta mateixa font
indica que, actualment, les 4 primeres
companyes cerveseres controlen el 50% del
mercat internacional, i són: AB InBev,
SABMiller Heineken i Carlsberg.
� El sector de la indústria dels licors s’ha
experimentat una caiguda del -12% en els 6
primers mesos de l’any respecte el volum.
Aquesta mateixa tendència negativa va
començar el 2003 i s’ha prolongat durant els 6
exercicis consecutius. En aquests mesos les
vendes en el canal Horeca van caure en un
-33,3%.
� La Federació de Begudes Espirituoses
d’Espanya (FEBE), reclama al Govern que
baixi els imposts especials de begudes
alcohòliques per fomentar el consum
d’aquestes begudes i augmentar la recaptació
fiscal mitjançant l’IVA.
80
3.16. Indústria de begudes no alcohòliques
Variables Evolució
2009
Ingressos d’explotació - Vendes netes -
Ocupació - Consum de primeres
matèries - Despeses de personal - Exportacions (valor) - - - Importacions (valor) -
Preus consum + + + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
* Aproximació dels valors del 2008 a partir de la base de dades SABI
** Estimació dels valors del 2009 amb la recollida de dades mitjançant enquestes i entrevistes qualitatives
Evolució 2009:
Les principals variables analitzades mostren que el 2009 la indústria de les begudes no
alcohòliques ha travessat una etapa de decreixement. Tant els ingressos d’explotació com les
vendes netes han fluctuat entre el -4% i el -2%. La variable d’ocupació s’ha estimat entre el -2%
i el 0%.
Les principals causes d’aquesta caiguda del subsector són: la disminució del turisme, les
pèrdues de vendes al canal Horeca, i a més, en el cas de les aigües envasades, el canvi
d’hàbits dels consumidors cap a un major consum de l’aigua de l’aixeta.
A més, aquest subsector ha estat molt afectat per la forta reducció, tant en valor com en volum,
de les exportacions.
81
Descripció del subsector
Aquest subsector està format per totes les
empreses de la indústria alimentària de
Catalunya que es dediquen a la fabricació i
elaboració de begudes analcohòliques,
excepte el vi i la cervesa sense alcohol.
Cal dividir aquest subsector en dos grans
grups. El grup que comprèn totes les
empreses que produeixin aigües minerals
naturals i aigües embotellades; i el grup de
les empreses que fabriquen begudes
analcohòliques aromatitzades o ensucrades
com llimonada, taronjada, cola, tòniques i
begudes energètiques.
Segons les dades de facturació de l’enquesta
industrial de 2007, aquest subsector
representa el 5,7% del total de la indústria
agroalimentària de Catalunya.
Magnituds econòmiques del subsector
Segons els resultats obtinguts, els ingressos
d’explotació de les empreses d’aquest
subsector han experimentat una etapa de
retrocés, ja que l’interval se situa entre el -4%
i el -2%.
S’ha observat un comportament similar en la
variable del volum de vendes netes , ja que
l’interval generat en aquest estudi se situa
també entre els valors del -4% i del -2% . Les
causes d’aquesta caiguda de vendes es
resumeixen en: la reducció de les vendes al
canal Horeca, la disminució del turisme, i el
menor consum d’aigua envasada en
substitució de l’aigua de l’aixeta. Aquesta
tercera causa només afecta al segment
d’aigües i és motivada per un canvi d’hàbits
dels consumidors en període de crisis, que
deixen de comprar aigua embotellada i la
substitueixen per aigua de l’aixeta. A més
aquest comportament dels consumidors és el
causant d’una pitjor evolució del segment de
les aigües respecte el segment dels refrescs i
gasoses.
En el cas de la variable d’ocupació , s’ha
estimat que l’evolució també ha estat negativa
però de manera més suau respecte les
variables anteriors. S’ha calculat un interval
que fluctua entre el -2% i el 0% .
Igualment, el comportament de la variable de
les despeses de personal és similar a la
d’ocupació. La variació estimada en aquest
cas també se situa entre el -2% i el 0%.
Finalment, la variable que fa referència al
consum de primeres matèries ha
experimentat fluctuacions similars a les
vendes. Situant-se l’estimació entre els valors
del -4% i del -2%.
Altres indicadors
Segons les dades del panel alimentari, el
consum mig a les llars de Catalunya
d’aigües i begudes analcohòliques ha caigut
en un -3,4% en termes de volum en l’any
mòbil octubre-setembre 2009. Aquest
percentatge canvia de signe quan s’analitza
82
en termes monetaris, situant-se la variació en
un 1,1%. La diferència entre aquestes dues
variacions mostra una pujada de preus mitjos
del 4,6%.
Tal com s’ha comentat anteriorment, es pot
diferenciar entre dos grans segments dins
d’aquest subsector: aigües minerals i
embotellades, i gasoses i begudes
refrescants.
En el cas de l’aigua envasada, la variació del
consum a les llars ha caigut tant en volum
com en valor (-8,9% en volum i un -13,3% en
valor), a pesar de la caiguda de preus mitjos
sobre del -4,9%. Aquesta evolució confirma el
canvi d’hàbits dels consumidors, comentat
anteriorment, cap al major consum d’aigua de
l’aixeta en una situació de conjuntura
econòmica com l’actual.
En el cas de les gasoses i begudes
refrescants, s’han produït increments, tant a
nivell de volum com de valor (5,4% i 8,7%,
respectivament), malgrat la pujada de preus
mitjos del 3,1%. A més, cal puntualitzar que el
creixement d’aquest segment de productes,
principalment, és conseqüència de l’augment
de les vendes dels refrescs isotònics, els
quals han crescut en un 38,2% (41,9% en
valor).
En relació al comerç exterior , tant el volum
de les exportacions com de les importacions a
nivell general del subsector han decrescut el
2009. En el cas de les exportacions la
caiguda es valora en un -41,1% en volum, i
en el de les importacions en un -8,9%. Si es
valora en termes monetaris, també s’ha
apreciat una reducció però d’una forma més
suavitzada (les exportacions han caigut en un
-33,5% i les importacions en un -4,6%). La
principal causa de la forta caiguda de les
exportacions és el descens en més del 57%
del valor de les exportacions de begudes
gasoses i refrescants (el valor de les
exportacions d’aigua només s’ha situat en un
-6,7%).
Per una altra banda, la taxa de cobertura
general de les begudes no alcohòliques al
2009 és del 79,4%, el que suposa una
variació negativa del -43,5% respecte l’any
anterior. El 2008 aquesta taxa es trobava
fixada en valors superiors al 100%, perquè les
exportacions van cobrir el valor de les
importacions. Però aquest període de
conjuntura econòmica actual, ha ocasionat
una forta caiguda de les exportacions per
sobre del valor de les importacions, fet que ha
marcat el creixement negatiu d’aquesta taxa, i
que ha generat una taxa de cobertura per
sota del 100%.
Notícies rellevants del subsector
� Segons les dades de la consultora
Estadística Cuatro, el sector de les begudes
refrescants va caure al 2009 en un -3,2%
(dels quals el 84,9% correspon als refrescs
tradicionals i el 15,1% a els denominats nous
refrescs). La major caiguda procedeix de les
gasoses que han descendit en un -9%, i les
coles (que representen més del 50% del
mercat) i van caure en un -3,1%. Una de les
principals causes d’aquesta disminució del
83
mercat és les pèrdues ocasionades al canal
Horeca per la crisis (les ampolles de vidre
cauen en un -24,5% i els dispensadors en un
-10,6%). .
� La crisi passa factura al consum fora
de les llars, fet que afecta al consum
d’aigües envasades que va caure en aquest
període.
� La categoria d’aigües amb sabor és la
que més notarà el descens de les vendes
del subsector, fet que suposarà un fre a
aquesta nova categoria. Segons els fabricants
el consumidor prefereix unes altres begudes
que incorporen productes naturals amb suc
(refrescs sense gas) com alternativa als
refrescs tradicionals.
� L’empresa Coca-Cola Espanya , ha
disminuït el seu volum de vendes al 2009 en
aproximadament el -3%. A pesar d’aquest
resultat negatiu, l’empresa va mantenir la
quota de participació en el segment de
begudes no alcohòliques (en volum en un
24,8% i un 50,3% en valor).
84
4. CONCLUSIONS
� Per concloure i observar de forma generalitzada l’evolució de tots els subsectors de la
indústria alimentària es mostra la taula següent:
Taula 13: Resum de l’evolució de les principals var iables per subsector
Evolució de les principals variables a 2009
SUBSECTORS
Ing
ress
os
d’e
xp
lota
ció
Ve
nd
es
Ne
tes
Ocu
pa
ció
Ex
po
rta
cio
ns
(va
lor)
Imp
ort
aci
on
s
(va
lor)
Indústria Càrnia - - - - - Indústria del peix, mol·luscos i crustacis - - - - - - - - - -
Indústria de fruites i hortalisses - - - - - - - - - Indústria d’olis i greixos - - - - - - - - -
Indústria làctia = - - - - - - - - Indústria de la molineria - - - - - - - - - - - - - -
Indústria d’alimentació animal - - - + + + - - - Indústria del pa, galetes i pastisseria - - - = =
Indústria del cacau, xocolata i productes de confiteria + + - + + +
Indústria de pastes i similars - + - + + -
Elaboració del cafè, te i infusions - - - - - - - - Indústria d’aliments infantils i dietètics - - - = + + - - -
Indústria de la resta de productes + + = - - - - Indústria vinícola - - - - = - - - - - -
Indústria d’altres begudes alcohòliques - - - = + + Indústria de begudes no alcohòliques - - - - - - -
+ + + Variació per sobre del 10%
+ + Variació entre 6% i 10%
+ Variació entre 1% i 5%
= Variació al voltant del 0%
- Variació entre -5% i -1%
- - Variació entre -10% i -6%
- - - Variació per sota del -10%
85
� L’actual conjuntura econòmica ha afectat negativament a la indústria alimentària de
Catalunya. S’ha estimat que al 2009, les vendes han caigut un -3,3% i els ingressos
d’explotació un -3,1%.
� Els subsectors que millor han evolucionat i millor han resistit la situació de crisis
actual són: els del “cacau, xocolata i confiteria”, el de “pastes alimentàries”, la “indústria
làctia” i el de “resta de productes alimentaris”.
� Els subsectors que han evolucionat pitjor en aquest període són: la “indústria de la
molineria” i la “indústria vinícola”.
� El consum intern a Catalunya el 2009 ha experimentat una caiguda, sobretot, en el
cas del canal Horeca.
� A nivell general, les marques blanques o del distribuïdor (MDD) han guanyat pes en
el mercat de l’alimentació i de les begudes.
� A més, la majoria d’empreses consultades han considerat que l’increment de l’IVA
tindrà una repercussió negativa per a l’empresa. Entre els motius més repetits es troben:
que l’increment de l’IVA pujarà el preu final del producte i aquest fet repercutirà en una
caiguda del consum; i que per mantenir preus hauran de reduir les despeses de personal.
86
5. FONTS SECUNDÀRIES
� Informes i publicacions:
- Anàlisi dels comptes econòmics dels sector agroalim entari (2006-2007). Departament
d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. 2010
- Directorio Central de Empresas . INE. 2009.
- Estadística, producció i comptes de la indústria 20 07. IDESCAT. 2009
- Informe Anual de la indústria, la distribució i el consum agroalimentaris a Catalunya 1998-
2003. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. 2005.
- Informe Anual de la indústria, la distribució i el consum agroalimentaris a Catalunya 2004 .
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. 2006.
- Informe Anual de la indústria, la distribució i el consum agroalimentaris a Catalunya 2005 .
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. 2007.
- Informe Anual de la indústria, la distribució i el consum agroalimentaris a Catalunya 2006 .
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. 2008.
- Informe Anual de la indústria, la distribució i el consum agroalimentaris a Catalunya 2007 .
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. 2009.
- Informe Económico 2008 . FIAB. 2010
- Perspectivas de la economía mundial. Actualización de las proyecciones centrales . Fons
Monetari Internacional. 2010.
- World Economic Outlook . Fons Monetari Internacional. 2009.
� Webs i recursos consultats:
- Asofruit (Associació de professionals de fruites i hortalisses).
http://www.asofruit.es/cat/presentacio.php
87
- ASFAC (Associació Catalana de Fabricants de Pinsos). http://www.asfac.org
- AIABECA (Associació d'Indústries d'Alimentació i Begudes de Catalunya).
http://www.bonmacor.es/aiabeca/index.htm
- Base de dades SABI. 2010
- Cambres de Comerç de Catalunya. www.cambrescat.es/
- Catalonia Qualitat. www.cataloniaqualitat.com
- Consell regulador del cava. www.crcava.es
- Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR
- Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. www.gencat.cat/treball/
- EUROSTAT. http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/
- Federació catalana d’indústries de la carn (FECIC). http://www.fecic.es/
- Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). http://www.fcac.coop
- Federación Española de la Industria de la Alimentación y las Bebidas. (FIAB). www.fiab.es/es/
- Fundació Món Rural. www.fmr.cat
- Gremi de Peixaters de Catalunya. http://www.gremipeixaters.com/links.asp?lan=es
- Idescat. 2009. www.idescat.cat/
- INE. 2009. www.ine.es/
- Instituto Español de Comercio Exterior. www.icex.es/
- Mercolleida. www.mercolleida.com/
- Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. www.marm.es/
- Ministerio de Trabajo e Inmigración. www.mtin.es/
- Unió Vinícola del Penedès – UVIPE. http://www.interceller.com/uvipe/cat.htm
88
ANNEX
A.1. Metodologia
El procés metodològic utilitzat per a l’elaboració d’aquest informe ha estat el resultat d’un estudi
que s’ha realitzat prèviament denominat “Metodologia per a l’elaboració de l’informe sobre l’estat de
situació de la indústria agroalimentària de Catalunya”, i que publica la Fundació del Món Rural.
D’aquest document previ s’extreu que la millor metodologia per desenvolupar aquest informe ha
d’estar enfocada des d’una anàlisi quantitativa de cada subsector, però reforçada i aprofundida
amb informació qualitativa.
Les fases i tasques que s’han realitzat per a l’elaboració d’aquest informe són:
1. Recollida d’informació quantitativa
2. Entrevistes qualitatives
3. Fonts secundàries
4. Correccions finals
5. Elaboració de l’informe
Recollida d’informació quantitativa
Aquesta fase consisteix en recopilar informació quantitativa de les empreses que formen els
diferents subsectors. A tal efecte, s’ha dissenyat un qüestionari, que es mostra en l’annex 2, i s’ha
obtingut una mostra representativa d’empreses de la indústria alimentària per a realitzar les
enquestes telefòniques.
El qüestionari, amb format on-line, va constar de nou preguntes sobre la situació del subsector de
l’empresa enquestada, i en el cas d’algunes variables concretes com ingressos d’explotació i
despeses de personal, sobre la situació específica de l’empresa. Set d’aquestes qüestions són
preguntes tancades i fan referència a les variables que permeten conèixer la situació econòmica i
actual del subsector, marcant un interval de creixement o decreixement sobre l’evolució de la
variable el 2009. A més, hi ha dues preguntes obertes, en una d’elles l’enquestat va poder donar la
seva opinió sobre l’efecte que podria tenir l’augment de l’IVA; i en l’altra va poder identificar unes
89
altres variables importants per a la presa de decisions, que no estan incloses en el qüestionari
actual però podrien incorporar-se en informes futurs. Els intervals considerats en aquest qüestionari
oscil·len entre els valors del -15% i del 15%; quan les empreses no han pogut situar-se dintre
d’aquests intervals, van poder respondre de forma oberta amb el valor exacte.
Les variables i magnituds utilitzades en el qüestionari es resumeixen en la taula següent.
Variable Unitats de mesura Àmbit Valor en
l’enquesta
Ingressos d’explotació Euros Sector/empresa Relatiu
Vendes netes de productes Unitats físiques Sector Relatiu
Personal Ocupat Nombre de treballadors Sector/empresa Relatiu
Consum de primeres matèries Unitats físiques Empresa Relatiu
Despeses de personal Euros Empresa Relatiu
Exportacions/Importacions Euros Sector/empresa Relatiu
Aquest qüestionari on-line s’ha realitzat sobre una mostra representativa d’empreses de la indústria
alimentària de Catalunya. La mostra representativa d’empreses s’ha obtingut mitjançant la
formulació estadística que es mostra:
Considerant que:
n és la dimensió de la mostra.
N és la dimensió de la població.
k és la constant que va dependre del nivell de confiança, i es va obtenir de les taules
estadístiques.
e és el error mostral desitjat (diferència entre el valor mostral i la població).
p és la proporció d’observacions respecte la població total que compleixen la característica que
s’analitza. Normalment, es desconeix aquest valor i es suposa que és 0,5.
q =1-p és la proporció d’observacions respecte la població total que no compleixen la
característica que s’analitza. Normalment, es desconeix aquest valor i es suposa que és 0,5.
S’ha considerat que el nivell de confiança hauria d’estar al 95,5% (per tant, k=2). A més,
l’experiència teòrica i empírica indica que l’error mostral hauria d’estar entre 5% i 10%, per això s’ha
considerat que en aquest cas un error acceptable estaria situat en un 6,5%. També, segons les
90
dades d’Idescat a Catalunya hi ha un total de 3.631 empreses7 vinculades amb la indústria
agroalimentària. Per tant, perquè la mostra sigui representativa s’haurien d’assolir unes 222
respostes vàlides. Les empreses s’han identificat i obtingut aleatòriament a partir de la base de
dades SABI.
Cal puntualitzar que s’ha fet un mostreig estratificat, ja que la població està dividida en 16
subsectors, i per tant, la composició de la mostra hauria de tenir en compte la participació
percentual dels diferents subsectors respecte la població total. A més, per trobar la representativitat
de la mostra s’hauria de considerar el pes que tenen les empreses per dimensió dintre de cada
subsector.
Per això, s’han classificat les empreses, dins de cada subsector, per categories de dimensió, tant a
nivell del nombre de treballadors (microempreses, menys de 10 treballadors; petites, entre 11 i 50
treballadors; mitjanes, entre 51 i 250 treballadors; i grans, més de 250 treballadors), com a nivell de
facturació (microempreses, menys de 2 milions d’euros; petites, entre 2 i 10 milions d’euros;
mitjanes, entre 11 i 50 milions d’euros; i grans, més de 50 milions d’euros).
Subsectors
Nom
bre
resp
oste
s
Em
pres
es G
rans
Em
pres
es
Mitj
anes
Em
pres
es P
etite
s
Mic
roem
pres
es
Indústria càrnia 47 3 7 17 20
Peix 5 0 0 3 2 Fruites i
hortalisses 5 0 0 2 3
Greixos i olis 6 0 1 2 3
Làcties 7 0 0 2 5
Molineria,midons 4 0 1 1 2 Alimentació
animal 11 1 2 4 4
Pa i Galetes 59 1 3 23 32
Cacau i xocolata 6 1 1 2 2
Pastes 3 0 0 1 2
Cafè i te 4 0 1 1 2 Alimentació
infantil 5 0 1 2 2
Altres 24 1 2 7 14
Vinícola 29 1 1 5 22 Altres begudes alcohòliques 4 0 0 1 3
Aigües i no alcohòliques 3 0 0 1 2
Total 222 222
7 IDESCAT i DIRCE (Directori central d’empreses de l’INE), 2008
91
La taula anterior recull el total d’empreses que s’han enquestat per subsector (segons el pes dins
de la indústria alimentària) i per dimensió.
Entrevistes qualitatives
Tal com s’ha comentat anteriorment, per reforçar i complementar la informació quantitativa
obtinguda mitjançant les enquestes telefòniques, s’ha entrevistat a alguns agents (empreses i
associacions) rellevants de cada subsector. La finalitat d’aquestes entrevistes és captar les
heterogeneïtats internes de cada subsector, entendre millor el funcionament dels subsectors, i
corregir la informació quantitativa recollida.
Aquests agents entrevistats s’han identificat i triat seguint criteris de: a) dimensió de l’empresa,
b) representativitat i ajustament a l’evolució del subsector, i c) disponibilitat per col·laborar amb el
projecte.
Informació de fonts secundàries
Per una altra banda, també s’ha reforçat la informació amb la recopilació d’informació d’altres fonts
secundàries vinculades amb cada subsector analitzat. La finalitat d’aquesta tasca és corregir i fer
valoracions generals sobre l’evolució dels subsectors i de l’economia en el seu conjunt.
Correccions finals
Una vegada recopilada tota la informació, tant qualitativa com quantitativa de la indústria
alimentària i els subsectors, s’ha construït un interval de variació (creixement o decreixement) de
cadascuna de les variables definides anteriorment per l’any 2009.
El primer pas per obtenir l’interval va ser calcular les mitjanes de les variables consultades en el
qüestionari mitjançant les enquestes telefòniques. A més, aquest interval es va ponderar amb la
participació de les empreses dins del subsector segons la dimensió.
L’interval inicial s’ha corregit amb la informació qualitativa recollida en les entrevistes als agents
rellevants; amb les dades històriques, fins el 2007, dels informes anuals de la indústria alimentària
del DAR, amb l’estimació de l’evolució dels subsectors el 2008 a partir de la base de dades SABI, i
amb la informació recollida d’altres fonts secundàries consultades.
92
A.2. Qüestionari utilitzat
Qüestionari Fundació Món Rural:
Informe Avançat de la Indústria Agroalimentària Empresa: __________________ Nº:_______ Sector/Activitat: ___________________ Data:______
1.1 Variació mitjana dels ingressos d'explotació del seu sector (€)
Menys de -15 %
Entre -15 i -11%
Entre -10 i -6%
Entre -5 i -1%
Entre -0,9 i 0,9%
Entre 1 i 5%
Entre 6 i 10%
Entre 11 i 15%
Més de 15 %
∆% Gen/Dec
2009 � � � � � � � � �
En cas de ser un valor major que 15% o menor que -
15%, especificar el valor aproximat
1.2 Variació mitjana dels ingressos d'explotació de la seva empresa (€)
Menys de -15 %
Entre -15 i -11%
Entre -10 i -6%
Entre -5 i -1%
Entre -0,9 i 0,9%
Entre 1 i 5%
Entre 6 i 10%
Entre 11 i 15%
Més de 15 %
∆% Gen/Dec
2009 � � � � � � � � �
En cas de ser un valor major que 15% o menor
que -15%, especificar el valor aproximat
2. Variació mitjana del volum de vendes de productes del seu sector (unitats físiques)
Menys de -15 %
Entre -15 i -11%
Entre -10 i -6%
Entre -5 i -1%
Entre -0,9 i 0,9%
Entre 1 i 5%
Entre 6 i 10%
Entre 11 i 15%
Més de 15 %
∆% Gen/Dec
2009 � � � � � � � � �
En cas de ser un valor major que 15% o menor
que -15%, especificar el valor aproximat
3.1 Variació de l’ocupació del seu sector (unitats físiques)
Menys de -15 %
Entre -15 i -11%
Entre -10 i -6%
Entre -5 i -1%
Entre -0,9 i 0,9%
Entre 1 i 5%
Entre 6 i 10%
Entre 11 i 15%
Més de 15 %
∆% Gen/Dec
2009 � � � � � � � � �
En cas de ser un valor major que 15% o menor
que -15%, especificar el valor aproximat
3.2 Variació de l’ocupació de la seva empresa (unitats físiques)
Menys de -15 %
Entre -15 i -11%
Entre -10 i -6%
Entre -5 i -1%
Entre -0,9 i 0,9%
Entre 1 i 5%
Entre 6 i 10%
Entre 11 i 15%
Més de 15 %
∆% Gen/Dec
2009 � � � � � � � � �
En cas de ser un valor major que 15% o menor
que -15%, especificar el valor aproximat
93
4. Variació mitjana del consum de primeres matèries de la seva empresa (unitats físiques)
Menys de -15 %
Entre -15 i -11%
Entre -10 i -6%
Entre -5 i -1%
Entre -0,9 i 0,9%
Entre 1 i 5%
Entre 6 i 10%
Entre 11 i 15%
Més de 15 %
∆% Gen/Dec
2009 � � � � � � � � �
En cas de ser un valor major que 15% o menor
que -15%, especificar el valor aproximat
5. Variació de les despeses de personal de la seva empresa (€)
Menys de -15 %
Entre -15 i -11%
Entre -10 i -6%
Entre -5 i -1%
Entre -0,9 i 0,9%
Entre 1 i 5%
Entre 6 i 10%
Entre 11 i 15%
Més de 15 %
∆% Gen/Dec
2009 � � � � � � � � �
En cas de ser un valor major que 15% o menor
que -15%, especificar el valor aproximat
6.1 Variació mitjana de les exportacions del seu sector (€)
Menys de -15 %
Entre -15 i -11%
Entre -10 i -6%
Entre -5 i -1%
Entre -0,9 i 0,9%
Entre 1 i 5%
Entre 6 i 10%
Entre 11 i 15%
Més de 15 %
∆% Gen/Dec
2009 � � � � � � � � �
En cas de ser un valor major que 15% o menor
que -15%, especificar el valor aproximat
6.2 Variació mitjana de les exportacions de la seva empresa (€)
Menys de -15 %
Entre -15 i -11%
Entre -10 i -6%
Entre -5 i -1%
Entre -0,9 i 0,9%
Entre 1 i 5%
Entre 6 i 10%
Entre 11 i 15%
Més de 15 %
∆% Gen/Dec
2009 � � � � � � � � �
En cas de ser un valor major que 15% o menor
que -15%, especificar el valor aproximat
7.1 Variació mitjana de les importacions del seu sector (€)
Menys de -15 %
Entre -15 i -11%
Entre -10 i -6%
Entre -5 i -1%
Entre -0,9 i 0,9%
Entre 1 i 5%
Entre 6 i 10%
Entre 11 i 15%
Més de 15 %
∆% Gen/Dec
2009 � � � � � � � � �
En cas de ser un valor major que 15% o
menor que -15%, especificar el valor aproximat
94
7.2 Variació mitjana de les importacions de la seva empresa (€)
Menys de -15 %
Entre -15 i -11%
Entre -10 i -6%
Entre -5 i -1%
Entre -0,9 i 0,9%
Entre 1 i 5%
Entre 6 i 10%
Entre 11 i 15%
Més de 15 %
∆% Gen/Dec
2009 � � � � � � � � �
En cas de ser un valor major que 15% o menor
que -15%, especificar el valor aproximat
8. Repercussió i efectes sobre l’activitat de l’empresa de l’augment de l’IVA
9. Indiqui altres indicadors rellevants per a la seva empresa.
95
A.3.Definició de variables
A continuació es defineixen totes les variables incloses en el qüestionari, i són:
- Ingressos d’explotació . Import total en euros obtinguts com a resultat d’agregar els diferents
ingressos lligats a l’explotació durant l’any de referència.
Ingressos d’explotació = Volum de negoci (vendes netes de productes i de mercaderies, i prestació
de serveis) + Altres ingressos (Treballs per a l’immobilitzat, subvenció per a l’explotació, i altres
ingressos d’explotació).
En el qüestionari, s’ha recollit la variació mitjana (és a dir en termes relatius) dels ingressos
d’explotació del subsector i de l’empresa durant el 2009.
- Vendes netes de productes . És el volum total de les vendes de productes, en unitats físiques,
efectuades per l’empresa durant l’any de referència de tots aquells béns fabricats per la mateixa
empresa, un cop descomptats els ràpels sobre vendes, les devolucions i els descomptes derivats
de defectes de qualitat o retards en el termini de lliurament de les comandes. S’hi inclouen tant
productes acabats, com semiacabats, com possibles subproductes, residus o materials recuperats.
El qüestionari va recollir informació sobre la variació mitjana d’aquesta variable en el cas del
subsector en el qual participa al 2009.
- Ocupació . Conjunt de persones fixes i eventuals que durant l’any de referència (des de gener a
desembre de l’any anterior al moment de l’enquesta) exercien una tasca (remunerada o no) per a
l’empresa, i que, a més de pertànyer, era remunerat per aquesta empresa. S’hi inclou el personal
de vacances, permís, malaltia i a temps parcial (si treballen més d’1/3 de la jornada completa).
La informació que es va preguntar en el qüestionari fa referència, tant a nivell del subsector com a
nivell de l’empresa, a termes relatius. És a dir, es va obtenir informació sobre la variació mitjana de
l’ocupació de l’empresa i del subsector.
96
- Consum de primeres matèries . És el volum, en unitats físiques, de les compres netes (un cop
descomptats els ràpels i les devolucions de compres) de primeres matèries efectuades per
l’empresa durant l’any de referència, disminuïdes o augmentades pel volum corresponent a la
variació d’existències.
En el qüestionari es van recollir les dades en termes relatius (és a dir, la variació mitjana) respecte
a l’empresa al 2009.
- Despeses de personal . Recull l’import total agregat, en euros, dels pagaments efectuats per
l’empresa en concepte de sous i salaris, indemnitzacions i càrregues socials, durant l’any de
referència. El formulari va recollir la variació mitjana d’aquesta variable a nivell d’empresa al 2009.
- Exportacions. És l’import total (valorat en euros) dels productes venuts (tant acabats, com
semiacabats, com residus) per l’empresa fora d’Espanya, en l’any de referència.
El qüestionari va preguntar per la variació mitjana d’aquesta variable (tant a nivell d’empresa com a
nivell de subsector) al 2009.
- Importacions . És l’import total (valorat en euros) dels productes i primeres matèries comprats
fora d’Espanya que s’utilitzen en el procés de producció per elaborar el producte final, en l’any de
referència.
Es va recopilar informació mitjançant el formulari sobre la variació mitjana d’aquesta variable (tant a
nivell d’empresa com a nivell de subsector) al 2009.
97
A.4. Indicadors addicionals
S’ha preguntat a les empreses per uns altres indicadors o variables que consideren rellevants per a
la presa de decisions dins de l’empresa. En el cas del subsector de la carn, s’han detectat alguns
indicadors com el volum de sacrificis d’animals i el preu de les primeres matèries. Per aquest motiu,
es presenta en aquest annex l’evolució d’aquestes variables en els darrers anys.
Amb la finalitat de dimensionar el volum de la producció de carn, s’ha analitzat el volum de
sacrificis d’animals que han tingut lloc, a Espanya i a Catalunya entre els mesos de gener i de
novembre de 2008 i de 2009.
En la taula següent es mostra que al 2009, el volum de sacrificis (en pes) de Catalunya ha
representat el 34,5% del total d’Espanya (2 punts més que a l’any 2008). A més, aquest
percentatge mostra la rellevància que té aquest subsector en el total d’Espanya. A més, la
producció de carn a Catalunya ha crescut en un 0,4%, sobretot per l’increment dels sacrificis
porcins (2,3%) i dels cabrums (65,7%).
Sacrificis animals en pes (Tones)
Producció Gen-Nov
2009 Gen-Nov
2008
Var. 2008/ 2009
Espanya 527.375 608.088 -13,3% Boví Catalunya 96.114 114.377 -15,9%
Espanya 105.478 123.556 -14,6% Oví
Catalunya 15.340 16.983 -9,7%
Espanya 6.910 7.032 -1,7% Cabrum
Catalunya 619 373 65,7%
Espanya 3.044.689 3.173.526 -4,1% Porcí
Catalunya 1.274.031 1.245.815 2,3%
Espanya 5.817 5.789 0,5% Equí
Catalunya 1.399 1.456 -3,9%
Espanya 1.186.890 1.238.166 -4,1% Aviram
Catalunya 297.416 299.314 -0,6%
Espanya 54.375 55.547 -2,1% Conills
Catalunya 15.684 15.808 -0,8%
Espanya 4.931.533 5.211.704 -5,4% Total Catalunya 1.700.603 1.694.125 0,4%
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de MARM
98
Igualment, una altra de les variables rellevants detectades és el preu de les primeres matèries ,
per a això, es presenten a continuació diferents gràfics que mostren els preus de mercat en els
darrers anys.
Preus de mercat del porcí Preus de mercat del xai
Font: Dades de DAR i Mercolleida
Preus de mercat de la vedella Preus de mercat del p ollastre
Font: Dades de DAR i Mercolleida
Preus de mercat del conill
Font: Dades de DAR i Mercolleida