Informe del cens de coloms i cotorres de pit gris a la ... · amb el programa MapSource de Garmin ©) es va poder generar les coordenades de cada punt juntament amb les el número

2017

Text i Fotografies:

Jaume Izquierdo Palma

Colomba Control S.L.

Març 2017

INFORME DEL CENS INICIAL DE COLOMS I COTORRETES DE PIT GRIS A

GIRONA

Cens inicial de coloms i cotorretes de pit gris a Girona, 2017

2

Cens de coloms

INTRODUCCIÓ

Al llarg de tota la nostra història, diverses espècies d'ocells han sabut treure profit de les restes

d'aliments produïdes per l'ésser humà, han trobat un refugi lliure de depredadors en pobles i

ciutats o han ocupat les nostres construccions per construir els seus nius. En algunes espècies,

la transformació de l'hàbitat per part de l'ésser humà no ha suposat una pèrdua en el seu

nombre sinó que tot el contrari, les seves poblacions s'han vist afavorides.

El colom roquer (Columba livia var.), com a espècie salvatge, és nativa de les regions

temperades d'Europa, el Nord d'Àfrica i el Sud-oest asiàtic. Els coloms que trobem a pobles i

ciutats son varietats semidomèstiques originades a partir de diferents varietats domèstiques del

colom roquer amb una gran quantitat de variacions en termes de morfologia, fisiologia i

comportament. L'elevada variabilitat de colors de plomatges, la capacitat de reproduir-se de

forma continua i la pèrdua d'agressivitat territorial, son exemples d'aquestes modificacions

produïdes per l'home de forma intencionada o indirecta (Johnston & Janiga, 1995). Aquestes

modificacions han fet del colom "semidomèstic" un ocell amb un elevat potencial colonitzador

dels nostres pobles i ciutats, capaç de viure en densitats molt elevades per les modificacions en

el comportament ja esmentades. Per tant, el colom es probablement l'espècie que pot generar

més problemes higiènics, d'embrutiment dels elements urbanístics i molèsties directes als veïns

(Johnston & Janiga, 1995) i, conseqüentment, és l'ocell que provoca més motius de denuncia

per part dels ciutadans.

Amb l'objectiu de gestionar les poblacions de coloms, i d'aquesta forma evitar fenòmens de

superpoblació, serà necessari un seguiment continu del seu nombre. Les estratègies de control

més adequades seran aquelles que permetin unes mides poblacionals reduïdes i sanes de

forma que, no només l'espècie sortirà afavorida per la disminució de la seva densitat, sinó que

també podrà permetre un augment en la biodiversitat urbana i una major conscienciació

ambiental ciutadana. Per una altre part, la presencia d'algunes espècies com coloms i pardals a

les nostre ciutats és important ja que hi son presents des de fa segles i tenen una forta càrrega

simbòlica en l'imaginari urbà Mediterrani.

La finalitat del present cens és el de determinar la distribució i densitat de coloms a Girona. A

partir d'aquest resultats, es podrà establir la situació actual i, d'aquesta forma, optimitzar les

gestions de control per tal d'evitar poblacions de coloms sobredimensionades.

METODOLOGIA

Es va realitzar un cens complet al terme municipal de Girona exceptuant les grans àrees zones

boscoses. La prospecció va cobrir tot el nucli urbà, els polígons industrials, així com les zones

agrícoles confrontants (veure Mapa 1).


3

El cens de coloms es va dur a terme entre el 8 i el 19 de maig de 2017. Els censos

començaven a les 8:30h del matí i acabaven a les 13:30h del migdia ja que son les hores de

màxima activitat dels coloms. Aquest patró a sigut corroborat amb diversos estudis que s'han

dut a terme a la ciutat de Barcelona (Uribe et al., 1984). A l'iniciar la jornada, s'apuntava l'hora

d'inici, el waypoint inicial del GPSmap Garmin 60CXs i diverses variables ambientals (temps,

vent i temperatura). Al finalitzar la jornada es tornava a apuntar l'hora final i l'últim waypoint del

gps que s'havia anotat. Cal remarcar que els cens mai es va realitzar en dies de pluja,

temperatures extremes o fort vent ja que aquests factors poden provocar un error en l'estimació

dels individus.

El recompte dels individus va consistir en recórrer a peu la totalitat de carrers, avingudes,

places, parcs, etc. a una velocitat constant (3-4 km/h aprox.) encara que un dia es va realitzar

una prospecció amb cotxe acompanyat d'un operari de la brigada municipal. Per cada coloms o

grup de coloms, es va anotar la localització en un mapa físic del municipi proporcionat per

l'Ajuntament de Girona. Per grup de coloms, s'entén a grups cohesionats on els individus no es

troben agregats de forma casual. Per altre banda, la ubicació exacta de cada punt es va marcar

amb l'ajuda del GPSmap Garmin 60CXs.

En el cas d'exemplars en vol es va establir, de forma aleatòria, només anotar aquells que

provenien del nord o l'est per tal d'evitar fenòmens de replicació de dades. En carrers amples

amb bona visibilitat a ambos costats, el cens es va realitzar un cop i de forma unidireccional. En

el cas de carrers estrets, amb balcons sobresortints o d'un gran relleu, el cens es van realitzar

independentment per a cada costat del carrer mitjançant un ziga-zaga cada pocs metres o be,

realitzant primer l'observació a una banda del carrer d'anada i l'altre de tornada. En els dos

últims casos, el factor decisiu per fer-ho d'un mètode o d'un l'altre va ser el transit de vehicles

d'aquests carrers.

Mapa 1. Àrea de mostreig del cens de coloms a Girona amb informació dels úsos del sol.


4

Aplicació del Factor de Correcció

Quan l’investigador recorre els carrers en busca de coloms, no veu tots que hi ha sinó

únicament a una fracció d’aquests. Bàsicament hi han 3 tipus de biaix, ja sigui perquè l'individu

no es troba al seu territori en el moment en el que es fa el cens (biaix de presencia), perquè es

troba en un lloc fora de la vista de l'observador (biaix de disponibilitat) o perquè l'individu es

passat per alt per part de l'observador (biaix de detecció) (Pascual et al. 2011a). Diversos

estudis realitzats a la ciutat de Barcelona han permet establir la detectabilitat dels coloms, és a

dir, quina és la fracció de coloms de la població total que estem observant. Un cop estimat

aquest paràmetre, aleshores calculem el seu invers (1/detectabilitat) i ja tenim el factor de

correcció pel qual cal multiplicar la quantitat de coloms vistos per tal d’estimar la població total.

En un cens realitzat a Barcelona el 1991, es va calcular la detectabilitat dels coloms al barri de

Gràcia (Senar & Sol 1991) i va donar un factor de correcció de 3,5, coincident amb el calculat

per a la ciutat de Pavia (Barbieri & de Andreis 1991). En el cens de 2011 es va calcular

novament la detectabilitat per a dos punts diferents de Barcelona i es va confirmar que el valor

de 3,5 és robust (Pascual et al. 2011a).

Així i tot, aquests estudis es van realitzar fora de l'època de forma que la detectabilitat es més

elevada ja que no hi han coloms dintre dels nius. Degut a que el present cens es va realitzar

durant el període de cria el factor de correcció es va elevar a 4 per tal de fer una estimació més

precisa.

Elaboració de mapes

Amb els punts marcats al mapa i els punts marcats al GPSmap Garmin 60CXs (i descarregats

amb el programa MapSource de Garmin ©) es va poder generar les coordenades de cada punt

juntament amb les el número de coloms observats a cada punt.

Mitjançant el programa ArcGis de ESRI ©, per una part, es va obtenir un mapa de distribució,

on s'observa els punts exactes d'observació amb el número de coloms. Per altre part, es va

obtenir un mapa de densitat on es mostra el número de coloms (un cop aplicat el factor de

correcció) dintre de quadrats de 250 x 250 metres que correspon a l'àrea de deambulanció o

home range dels coloms. Degut a que la retícula es va fer a posteriori alguns quadrats van ser

més petits. En aquesta retícula es van organitzar les densitats amb diferents grau de resolució

per tal d'intuir patrons de densitat i distribució.

Les ortofotos del terme municipal de Girona van ser proporcionades por l'Institut Cartogràfic i

Geològic de Catalunya i descarregades de la pàgina web de l'Institut: http://www.icc.cat/vissir3,

les capes dels barris i el límit municipal van ser facilitades per pàgina web de l'Ajuntament de

Girona: http://www.girona.cat/umat/cat/productes.php. Finalment, la capa d'usos del sol va ser

facilitada per la Carme Teixidor, la persona encarregada de l'àrea de Sostenibilitat, Medi

Ambient, Participació i Cooperació de l'Ajuntament de Girona.

RESULTATS I DISCUSSIÓ

Al llarg de les 2 setmanes de prospecció per tota l'àrea de mostreig, es van arribar a

comptabilitzar un total de 909 coloms (veure totes les observacions detallades a l'Annex 1). Si

multipliquem aquesta xifra pel factor de correcció de 4, ens dona un valor de 3.636 coloms.

http://www.girona.cat/umat/cat/productes.php


5

La majoria d'observacions de coloms van ser de petits grups menors a 4 individus, però el més

habitual va ser l'observació de parelles o individus solitaris (veure Figura 1). Els coloms

semidomèstics es poden reproduir durant tot l'any encara que el màxim es dona a la primavera

i a l'estiu, es per aquest motiu que s'observen tantes parelles. En alguns casos, es van

observar parelles fent el ritual de festeig (veure Foto 1). La gran quantitat d'observacions

d'individus solitaris por venir explicada pel fet de que la parella es queda al niu mentre que

l'altre individu busca menjar. Així i tot, es van observar grans grups a determinades places, amb

un màxim de 40 coloms.

Es va trobar grans colònies de cria situades a les parets antigues, murs i muralles, sobretot al

centre històric. Aquests murs proporcionen forats perfectes perquè els coloms situïn els seus

nius (veure Foto 2, 4). Altres llocs on es van observar nius de coloms van ser als edificis

abandonats com el que es troba al C/ Progrés o al final del C/ Barcelona (Foto 5 i 6). L'Hospital

Universitari de Girona Doctor Josep Trueta també alberga coloms fent niu a alguns forats de la

seva façana (veure Foto 7), així com la zona de la tribuna de l'Estadi Municipal de Montilivi

(veure Foto 8).

0

50

100

150

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39

Nú

mer

o

d'o

bse

rvac

ion

s

Número de coloms observats junts

Figura 1.Histograma de freqüències del número de coloms observats junts.

Foto 1: Parella de coloms fent el ritual de

festeig (Parc del Migdia).

Foto 2: Colonia de cria a una paret antiga (C/

Clavera).

Foto 3: Colònia de cria a un mur de pedres (C/

Montjuic).

Foto 4: Colònia de cria a la muralla en envolta el

barri Vell


6

A partir de l'observació del mapa de densitats observades en relació als usos del sòl, (veure

Mapa 2) es pot veure clarament que la distribució de coloms al llarg del municipi no es

homogènia. Totes les agregacions de coloms es troben associades a teixit urbà, sobretot el

centre ciutat mentre que a les zones industrials, agrícoles o forestals son pràcticament

inexistents. Això es degut a factors que determinen la distribució dels coloms.

La disponibilitat de recursos tròfics és probablement el factor principal, almenys fora de l'època

de cria, per aquest motiu els coloms tenen tendència a agrupar-se en parcs, places o carrers

comercials o centres educatius, llocs on és fàcil obtenir menjar per part dels ciutadans, ja sigui

o no de forma intencionada.

Les estructures adequades per criar o per descansar, també son un factor clau en la presència

i abundància de coloms. Com s'ha vist anteriorment, els coloms crien agregats formant

colònies. De forma natural, el colom roquer col·loca els nius entre forats de roca localitzats en

penya-segats, per aquest motiu, les muralles o murs de pedra són llocs òptims que fan la

mateixa funció però de forma artificial. Si no troben murs qualsevol lloc elevat i fora de l'abast

dels depredadors por ser utilitzat pels coloms a les ciutats.

Foto 5: Colònia de cria a un edifici abandonat al

carrer Progrés.

Foto 6: Colònia de cria als edificis abandonats

al final del carrer Barcelona.

Foto 7: Colònia de cria a l'Hospital Universitari

Dorctor Josep Trueta.

Foto 8: Colònia de cria a l'Estadi Municipal de

Montilivi.


7

Si s'estudia la distribució dels coloms entre els diferents barris de Girona (veure Mapa 3), es

pot veure que els coloms es localitzen principalment en 3 barris. El barri amb un major número

de coloms és l'Eixample, seguit del Centre i de Santa Eugenia. La resta de barris, encara que

poden tenir punts amb una elevada densitat de coloms, aquests son molt puntuals i

normalment es troben associats a algun requisit molt específic pels coloms com por ser una

font d'aliment, normalment algun centre educatiu, o grans llocs per establir colònies de cria.

A continuació es realitzarà un examen més exhaustiu de la distribució i densitat dels coloms al

llarg dels diferents barris.

Mapa 2. Mapa de distribució dels coloms observats en relació als usos del sól.


8

Barri Nord

Al barri Nord es va observar una densitat reduïda en el número de coloms amb punt puntuals

de densitat moderada (veure Mapa 4). Aquests punts van ser: grup de blocs Pont Major (veure

Foto 9), Plaça Maria Auxiliadora (veure Foto 10), l'Institut Narcís Xifra Masmitjà i el Caprabo.

Es van observar petits grups a la zona del Pedret, prop de la Policia Nacional.

Mapa 3. Mapa de distribució dels coloms observats en relació als barris de Girona.

Foto 9: Grup de coloms a Pont Major Foto 10: Coloms a la Plaça Maria Auxiliadora.


9

Barri Montjuïc

En aquest barri només es van observar alguns exemplars en l'extrem sud del barri, localitzats a

la muralla externa (veure Foto 11), al pont sota el carrer Montjuïc (veure Foto 12) i als voltants

de l'Escola Montjuïc.

Foto 11: Muralla a la perifèria del barri de

Montjuïc on es van observar coloms niant.

Foto 12: Coloms niant sota el pont del

C/Montjuïc.

Mapa 5. Mapa de la densitat i distribució dels coloms observats al barri Montjuïc.

Mapa 4. Mapa de la densitat i distribució dels coloms observats al barri Nord.


10

Barri Oest

En aquest barri, es van trobar 3 focus amb coloms clarament diferenciats (veure Mapa 4). Per

una part, un punt amb una elevada densitat de coloms es va trobar a l'Hospital Universitari de

Girona Doctor Josep Trueta. El grup més gran de coloms es va trobar a una zona perifèrica de

gespa on hi havia diversos pots amb menjar de gat i agua (veure Foto 13). A l'Hospital, tal i

com s'ha exposat anteriorment, es van trobar coloms criant als forats de la façana de l'edifici.

La proximitat d'un supermercat, afavoreix les restes de menjar pels voltants. L'altre punt amb

una densitat elevada de coloms és Talaià, sobretot a l'escola i als grups d'edificis dels voltants.

Finalment, una altre supermercat afavoreix la presència d'un grup moderadament nombrós de

coloms a la carretera de França (veure Foto 14).

Barri Centre

El barri Centre és un dels barris amb més densitat de coloms, sobretot la zona del centre

històric, encara que fora es van algun punt amb una quantitat de coloms molt elevada (veure

Mapa 7).

Dintre del centre històric, els coloms es van trobar agrupats en zones determinades. Una d'elles

es la muralla, sobretot per la part de fora. Els forats que proporciona la muralla antiga, com s'ha

dit anteriorment, és el lloc òptim per situar el niu. En aquest tram es va trobar una gran colònia

de cria.

Foto 13: Coloms als voltants de l'Hospital

Josep Trueta.

Foto 14: Coloms al sostre d'un supermercat

(Ctra. França).

Mapa 6. Mapa de la densitat i distribució dels coloms observats al barri Oest.


11

Per altre banda, a la zona del Call es van trobar molt coloms amb una distribució més o menys

homogènia, aprofitant forats de cases antigues per fer el niu. La mateixa situació es trobar pels

voltants de la Catedral de Girona i la Basílica de Sant Feliu (veure Foto 17). La presència del

Campus de la Universitat de Girona pot proporcionar recursos tròfics a partir de les restes de

menjar dels estudiants i els bars localitzats pels voltants. A la resta del centre històric es van

trobar coloms solitaris o en parelles per la majoria de carrers. Un petit focus es va trobar a la

Plaça del Vi, davant de l'Ajuntament.

Fora del centre històric, la presència de coloms va disminuir molt. Així i tot, es va trobar un punt

al carrer Carme de 28 individus (veure Foto 18), en aquest cas una persona els hi estava

proporcionant aliment. Altra punt va ser la plaça davant de la Parròquia de Santa Susanna de

Mercadal (veure Foto 19) i els voltants de la Generalitat de Catalunya, al carrer Ballesteries

tambè es van trobar diversos individus (veure Foto 20).

Foto 17: Coloms a la Basílica de Sant Feliu.

Foto 18: Grup nombrós de coloms (C/ Carme).

Foto 19: Coloms a la Parròquia de Santa Susanna

de Mercadal.

Foto 20: Coloms al carrer Ballesteries.


12

Barri Eixample

El barri Eixample, degut a l'elevada superfície que té de teixit urbà continu, va ser el barri amb

una major quantitat de coloms. Encara que es van trobar coloms solitaris en una gran part dels

carrers, hi va haver-ho llocs on es van observar grans agrupacions (veure Mapa 8).

Un dels punts crítics, es va donar al Passeig de la Devesa, un dels carrers que recorre el Parc

de la Devesa (veure Foto 20). Es van arribar a observar més de 30 coloms que anaven i

tornaven dels edificis confrontants, alguns d'ells, abandonats o en mal estat de conservació, per

tal molt probablement es tracti d'una zona de cria. Per altre banda, dintre del Parc de la Devesa

es va un observar un focus de coloms on hi ha la zona d'esbarjo infantil.

Altres parcs on es van observar coloms va ser el Parc del Migdia (veure Foto 21). En aquest

cas, a major concentració es va observació a un dels extrems del parc, on es situa la Biblioteca

Carles Rebola on es van arribar a observar més de 25 coloms en la gespa on s'asseuen els

estudiants.

La zona davant de l'estació de tren, i inclús a la parada de tren, es van observar diversos grups

de coloms. Durant els diversos dies de prospecció, es van observar persones donant de menjar

aquests coloms mentre esperaven el tren així como coloms menjant restes pels bars i

restaurants dels voltants (veure Fotos 22-24).

Altre zona, abans comentada, que actua com a colònia de cria, es troba al final del carrer

Barcelona, a edificis/fàbriques abandonades (veure Foto 25). Pels voltants de la Plaça dels

Països Catalans, es van observar alguns grups moderadament nombrosos així com a la

Rotonda de Santa Eugenia. La zona de Sant Narcís, també va albergar diversos grups de

coloms (veure Foto 26).

Mapa 7. Mapa de la densitat i distribució dels coloms observats al barri Centre.


13

Foto 20: Coloms al Parc de la Devesa.

Foto 21: Grup de coloms al Parc del Migdia.

Foto 22: Coloms descansant al carrer Pierre

Vilar.

Foto 23: Coloms descansant a la façana d'un

supermercat.

Foto 24: Coloms a la Plaça de Pere Marquina

menjant restes de pa.

Foto 25: Zona de fàbriques abandonades al

final del C/ Barcelona.

Foto 26: Coloms al carrer la Corunya.


14

Barri Santa Eugenia

Barri relativament petit però amb diversos focus importants de coloms (veure Mapa 9). Al llarg

de tot el Carrer de Santa Eugenia es van observar coloms però els punts més importants es

van localitzar pels voltants de la Plaça Santa Eugenia (veure Foto 27), Fidel Aguilar, Passatge

Balandrau i l'Escola Dalmau Carles (veure Foto 28).

Mapa 8. Mapa de la densitat i distribució dels coloms observats al barri Eixample.

Foto 27: Coloms al carrer Puigmal.

Foto 28: Escola Dalmau Carles amb coloms al

pati.

Mapa 9. Mapa de la densitat i distribució dels coloms observats al barri Santa Eugenia.


15

Barri Mas Xirgu

En aquest barri, la superfície composta per zones industrials és molt elevada. Aquestes zones

no acostumen a tenir un gran nombre de coloms ja que no proporcionen una contant font

d'alimentació, excepte en el cas que alguna persona actuï com a alimentador/a, com és el cas

de Mas Xirgu. En un punt concret, una persona col·loca restes de menjar, de forma que en

aquest punt es va arribar a comptabilitzar uns 40 coloms (veure Mapa 10).

Barri Sud

En aquest barri, la major part de la seva superfície està composta per teixit urbà discontinu,

format per urbanitzacions i zones naturals (veure Mapa 11). En aquesta part, no es van

observar coloms ja que no compleixen les seves necessitats vitals. Així i tot, en aquest barri es

localitza de forma agrupada el Campus de la Universitat de Girona Montilivi, l'Estadi Municipal

de Montilivi i l'Institut Montilivi, que en el seu conjunt proporciona aliment, refugi i zona de cria

pels coloms. A la zona composta per edificis si que es van observar coloms (zona nord).

A l'estadi Municipal de Montilivi, concretament a la zona de la tribuna, es van observar uns 15

coloms al sostre sobre els seus nius (veure Foto 29). Tal i com va informar en Julius,

l'encarregat de manteniment, aquest nombre pot arribar a ser molt major, arribant als 30-40

coloms. Aquesta colònia de cria crea greus efectes de brutícia degut a la gran quantitat

d'excrements que s'acumulen sobre les butaques (veure Foto 30). Molt possiblement, aquesta

colònia de cria s'alimenta de les restes de menjar que poden trobar al campus universitari o a

l'Institut. Concretament, a l'Institut es va trobar un grup moderat a l'hora del pati sobre el sostre

de les instal·lacions.

Mapa 10. Mapa de la densitat i distribució dels coloms observats al barri Mas Xirgu.

Foto 29: Sostre de la tribuna de l'Estadi

Municipal de Montilivi.

Foto 30: Butaques brutes d'excrements de

colom.


16

Barri Est

Al barri Est, es va prospectar la Font de Pólvora, Vila-roja i La Creueta. Degut a la conflictivitat

que hi ha en aquests punts, es va anar acompanyat de l'Adam, membre de la Brigada

Municipal. En cap d'aquestes localitzacions es van observar coloms encara que, tali com va

comentar l'Adam, en altres ocasions ell, personalment, ha vist coloms -entre 20-30- a Font de la

Pólvora.

Estratificació del Cens

Com s'ha explicat a la metodologia, un cop es van obtenir els punts juntament amb el número

de coloms - i un cop aplicat el factor de correcció - es va calcular el número de coloms dintre de

d'una retícula de quadrats de 250x250 metres. D'aquesta forma es va obtenir un mapa de la

quantitat de coloms en una escala superior. (veure Mapa 12 ). L'objectiu d'aquest mètode és

obtenir un mapa més visual de les densitats de coloms sense tenir en compte els nuclis

d'agregació.

Mapa 11. Mapa de la densitat i distribució dels coloms observats al barri Sud.

Mapa 12. Mapa de densitats on s'observa el número de coloms dintre de cada quadrat de 250 x 250 metres

a Girona un cop aplicat el factor de correcció.


17

Al mapa de densitats (veure Mapa 12) s'observa com les quadrícules amb un número major de

coloms es donen als barris Eixample i Centre encara que hi han altres punts on s'acumulen una

quantitat important de coloms. Entre aquestes zones es troben l'Hospital Universitari de Girona

Doctor Josep Trueta, la zona de Talaià, així com dos localitzacions al barri Santa Eugenia.

Finalment, es va elaborar un mapa de densitats amb el número de coloms per hectàrea (veure

Mapa 13).

Mapa 13. Mapa de la densitat estimada (coloms per hectàrea) dintre dels quadrats de 250x250 metres al

municipi de Girona.


18

Per saber si les densitats que s'han trobat son elevades o no a Girona (veure Mapa 13), hi han

estudis on han establert unes bases (Johnston & Janiga, 1995). Es considera densitats molt

elevades a partir de 16 coloms per hectàrea, elevades amb 10-16 coloms/ha, intermèdies amb

5-9 coloms/ha, baixes amb 1-4 coloms/ha i molt baixes amb menys de 2 coloms per hectàrea.

Per tant, es pot observar que tan sols 6 quadrats tenen una densitat molt elevada (punts

explicats anteriorment) i 10 amb densitats altes, mentre que la resta del territori manté densitats

acceptables o, fins i tot, una absència total de coloms. Es important tenir en compte que, degut

a la distribució heterogènia dels coloms, si s'hagués establert una retícula amb quadrats més

grans, els valors haurien sortit possiblement més baixos ja que s'hauria homogeneïtzat amb

zones sense coloms.

La densitat de coloms observada a Girona, és inferior a la densitat observada a 9 dels 10

districtes de la ciutat de Barcelona (amb valors que van dels 12,9 als 24,4 coloms/ha) (Pascual

et al. 2015). Per tant, es tracta d'una densitat que es pot considerar acceptable, exceptuant

alguns punts del barri Eixample o Centre, entre d'altres.

IMPACTE DELS COLOMS

Durant els censos, per tal de veure l'impacte directe dels coloms als ciutadans, es va tenir en

compte els mecanismes dissuasoris col·locats als edificis. Al nucli urbà es van observar alguns

edificis amb mecanismes dissuasoris com les punxes (veure Foto 31). També es van observar

llocs amb una gran concentració d'excrements de coloms (veure Fotos 32-34) fet que, no tan

solos provoca problemes estètics sinó que també sanitaris.

Foto 31: Fanals protegits amb punxes per

evitar la presència de coloms (C/ Nou).

Foto 32: Excrements a la façana de la Casa

Heras de Puig (C/ Bonaventura).

Foto 33: Excrments de coloms localitzats sota

la via de tren.

Foto 34: Excrements de coloms a l'Estadi

Municipal de Montilivi


19

Com a mesura de control, es recomana fer una sèrie de captures anuals per tal de reduir la

població actual i per evitar un augment degut a la descendència dels individus actuals.

Aquestes captures es farien preferentment durant l'època de cria per augmentar-ne l'efectivitat.

A partir dels resultats d'aquests mapa, es pretén optimitzar les gestions de captura i control de

coloms per tal de maximitzar els resultats.

CONCLUSIONS

1- La població de coloms estimada a l'àrea de mostreig al terme municipal de Girona és de

3.636 coloms.

2-La majoria d'observacions de coloms van ser de petits grups menors a 4 individus, encara

que es va arribar a observar un màxim de 40 individus. La majoria de coloms es van observar a

parcs, places, carrer comercials i centres educatius, llocs on reben aliment o troben restes de

menjar que deixen al pati els estudiants, així com a colònies de cria com les muralles que

envolten una part de la ciutat. Una possible gestió de control seria la de promoure un programa

de sensibilització ciutadana per disminuir la quantitat d'aliment que els coloms troben al carrer o

patis i un control de les cavitats on es fiquen els coloms per instal·lar el niu.

3- La densitat de coloms va ser clarament més elevada al nucli urbà en comparació amb els

barris perifèrics i les urbanitzacions. Aquells barris on es van observar més quantitats de

coloms van ser Eixample, Centre i Santa Eugenia, encara que es van observar grans

agregacions puntuals en altres llocs.

4- Les densitats observades van ser puntualment molt elevades i elevades, encara que les

densitats baixes/intermèdies son les predominants. A gran part del municipi es va observar una

total absència de coloms.

5- Degut a la clara exposició de la metodologia emprada, serà fàcil de replicar en futurs censos.

D'aquesta forma es podrà fer un seguiment de les seves poblacions i avaluar l'efectivitat de les

mesures de gestió.


20

Cens de cotorreta de pit gris

INTRODUCCIÓ

Una altre espècie que ocupa les nostres ciutats des de no fa gaires dècades però amb un

increment poblacional exponencial a Catalunya, és la cotorreta de pit gris (Myiopsitta

monachus). Aquest ocell és originari d'Amèrica del Sud, des del sud del Brasil, Paraguai,

Uruguai i la meitat superior d'Argentina. En el seu habitat natural ocupa zones semi-obertes

amb petites zones forestals on nidifica (Domènech et al. 2003; Faus & Senar 2010).

La cotorreta de pit gris és un ocell amb un gran poder invasiu, ja que la primera observació que

es fa fer d'aquesta espècie a Catalunya va ser al 1975 al Parc de la Ciutadella de Barcelona i

cap al 1994 la seva població havia arribat al 850 individus. Els estudis han demostrat que en

Barcelona el creixement es exponencial i les seves poblacions es dupliquen cada 9 anys.

(Domènech et al. 2003). L'origen de d'aquestes poblacions naturalitzades provenen d'ocells

mantinguts com a mascota i escapats de les gàbies aixi com d'alliberaments indiscriminats per

part dels seus propietaris.

Aquesta espècie de la família dels psitàcids, i ocell mantingut engabiat com a mascota en molts

països, s'ha estès per bona part de la Península Ibèrica (Muñoz & Real 2006) i per la majoria

dels països d'Europa occidental (Strubbe & Matthysen 2009, DAISIE 2008). L'expansió de les

cotorres genera nombrosos conflictes amb les activitats humanes (Senar & Domènech 2001) i

pot tenir un important impacte en les poblacions d'espècies d'ocells autòctons (Strubbe &

Matthysen 2009).

La finalitat del present cens és d'estimar la població de cotorretes de pit gris dintre del terme

municipal de Cornellà de Llobregat. Un cop quedi establert el seu nombre i les localitzacions de

les colònies, es podrà actuar de forma convenient per tal el creixement continuat de les seves

poblacions.

METODOLOGIA

La prospecció de nius es va dur a terme entre el 8 i el 19 de maig de 2017. Al igual que es va

fer amb els coloms, en el cas del cens de la cotorreta de pit gris, es va realitzar sobre diferents

usos del sòl (veure Mapa 1). La prospecció de nius es va fer des de les 8:30h del matí fins les

13h del migdia encara que, en aquest cas, com es tracta d'una observació directa de nius l'hora

en la que es fa el mostreig no importa sempre i quan la llum ambiental sigui de bona qualitat

per poder contar les cambres.

Per a cada zona amb presència de nius, ja sigui una colònia o nius solitaris, es van buscar tots

els arbres que tinguessin nius i, per cada arbre, es va anotar la seva localització en un mapa

físic, i la coordenada exacta (waypoint) mitjançant amb l'ajuda del GPSmap Garmin 60CXs. A

més, en una fitxa es va anotar la espècie suport del niu (que podia ser arbre, palmera, ...), el

número de nius que contenia i el número de cambres que contenia cada niu. Per niu es va

entendre cada massa de branques teixides entre sí de manera contínua. Un arbre podia

contenir un o diversos nius (veure Fotos 1 i 2).

Per a l'estimació de la població total de cotorretes de pit gris es va emprar el mètode basat en

el recompte de cambres de nius, que s'ha demostrat que és més fiable que l'estimació

poblacional basada en el recompte d'individus observats (Faus 2010).


21

Aplicació del Factor de Correcció

El número de cambres es va multiplicar per un factor de correcció, estimat prèviament, que

calcula el número promig de cotorretes per cambra. Aquest número es va estimar en 1,52

individus/cambra en un estudi realitzat a Barcelona i el Baix Llobregat. En el present estudi s'ha

emprat el valor d'1,52 perquè ha estat l'utilitzat en la majoria d'estudis (Faus & Senar 2010;

Senar & Carrillo-Ortiz 2007.

Foto 1: Cedre (Cedrus sp.) amb un niu i una

cambra (Parc del Migdia). Foto 2: Palmera datilera (Phoenix sp.) amb un

niu i dos cambres (Hospitalet del Llobregat).

Mapa 1. Àrea de mostreig del cens de coloms a Girona amb informació dels úsos del sol.


22

Elaboració de mapes

Amb els punts marcats al mapa i els punts marcats al GPSmap Garmin 60CXs (i descarregats

amb el programa MapSource de Garmin ©) es va poder generar les coordenades de cada punt

juntament amb les el número de coloms observats a cada punt.

Mitjançant el programa ArcGis de ESRI ©, per una part, es va obtenir un mapa de distribució,

on s'observa els punts exactes d'observació amb el número de coloms.

Les ortofotos del terme municipal de Girona van ser proporcionades por l'Institut Cartogràfic i

Geològic de Catalunya i descarregades de la pàgina web de l'Institut: http://www.icc.cat/vissir3,

les capes dels barris i el límit municipal van ser facilitades per pàgina web de l'Ajuntament de

Girona: http://www.girona.cat/umat/cat/productes.php. Finalment, la capa d'usos del sol va ser

facilitada per la Carme Teixidor, la persona encarregada de l'àrea de Sostenibilitat, Medi

Ambient, Participació i Cooperació de l'Ajuntament de Girona.

RESULTATS I DISCUSSIÓ

Al llarg de tots els dies de prospecció, es van arribar a comptabilitzar 9 nius a l'àrea de mostreig

(veure totes les observacions detallades a l'Annex 2), amb un total de 28 cambres. Si

multipliquem el número de cambres pel factor de correcció de 1,52 per estimar el número de

d'individus, el valor obtingut és de 43 cotorretes de pit gris.

Tal i com es pot observar a la Figura 1, el major número de cambres per niu observades va ser

de 2-4, a partir de 4 cambres el número d'observacions disminueix ja que per fer nius comunals

grans necessiten arbres robusts per suportar el pes a mes de poc control per part dels

jardiners, ja que els grans nius solen tenir diversos anys. Així i tot, es va trobar un cedre que

alberga la major colònia, amb 16 nius en un sol arbre.

Els nius es van trobar situats sobre nomès una espècies suport, el Cedre. Degut a l'elevat

nombre d'híbrids entre cedres utilitzats com a espècie ornamental, s'ha optat per definir aquest

arbre a nivell de gènere (veure Taula1).

Espècie suport Número arbres Número de nius Número de cambres

Cedrus sp 5 9 28

0

1

2

3

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Nú

mer

o

d'o

bse

rvac

ion

s

Número de cambres per arbre

Figura 1. Histograma de freqüències del número de cambres observades per arbre.

Taula 1. Espècies suport observades amb el nombre d'arbres, nius i cambres observats.

http://www.girona.cat/umat/cat/productes.php


23

Utilitzar una espècie suport o una altra pot dependre de les preferències però també de la

disponibilitat. La cotorreta de pit gris té una clara preferència per fer nius en palmeres, sobretot

la datilera, grans i amb podes poc freqüents.

Degut a que a Girona, no abunden les palmeres als seus carrer, les cotorretes han tret profit

del cedre, una espècie d'arbre molt utilitzat com a suport en altres ciutats.

Sembla ser, que el requisit basic per col·locar un niu és que sigui un lloc de difícil accés per

part dels depredadors i estructures resistents per tal de ficar el niu que, en molt casos, pot

assolir una mida i pes considerable; per aquest col·loquen en nius en arbres elevats i robusts.

Al observar el mapa de la distribució de nius al llarg de tota l'àrea de mostreig (veure Mapa 2),

es pot veure que les cotorres, solen fer els nius en colònies. A Girona, només es va

comptabilitzar una colònia al Parc del Migdia, i un niu solitari a una plaça del Centre Històric.

A continuació, es detallaran les dues localitzacions:

Parc del Migdia

El Parc del Migdia allotja l'única colònia ce cotorreta de pit gris a Girona (veure Mapa 3). Es van

observar 4 arbres amb nius, però un d'ells amb un nombre de nius molt superior que la resta

(veure Fotos 3 i 4). Un cedre en particular, encara que pertany a la colònia del Parc, es troba a

fora, just a una de les entrades.

Mapa 2. Localització dels nius de cotorreta de pit gris observats a Girona.


24

Centre Històric

Al barri Centre, dintre del Centre Històric, es va trobar un niu de cotorres situat sobre un cedre

(Cedrus sp.) en un placeta localitzada entre el Monestir de Sant Pere i la Plaça dels Jurats

(Veure Mapa 4). Es tracta de 2 nius, amb un total de 4 cambres (veure Foto 5). En un futur,

aquest niu podria actuar com a fundador d'una nova colònia si no es pren cap mesura.

Foto 4: Niu sobre la branca d'un cedre (Parc

Migdia).

Foto 3: Cedre que allotja la principal colònia de

cotorreta de pit gris a Girona (Parc Migdia).

Tarredelles

Foto 2: Parque Veredillas.

Foto 5: Niu de cotorreta de pit gris sobre cedre

(Cedrus sp.) al Centre Històric.

Mapa 3. Localització dels nius de cotorreta de pit gris, amb el número de cambres per niu, observats al Parc del

Migdia.


25

MESURES DE CONTROL

La població de cotorretes de pit gris a estimades a la ciutat de Girona amb 43 individus, es molt

baixa si la comparem amb altres municipis dintre de la província de Barcelona com Terrassa

amb 378 individus; Rubí amb 325 individus, Torredembarra amb 325 individus o 830 individus a

l'Hospitalet del Llobregat.

Com a mesures de gestió per controlar la població de cotorretes de pit gris, la destrucció de

nius i extracció d'ous i/o polls sembla ser la més efectiva.

Per una part pot eliminar la descendència d'un any determinat any d'una parella i per altre part,

pot actuar com a element dissuasori. Altres possibles mesures de gestió per controlar

l'establiment de les colònies pot consistir en la reducció de la presència de les espècies

vegetals que utilitzen les cotorres per establir els seus nius, un control d'aquestes espècies

mitjançant podes regulars i una eliminació periòdica dels nius.

Una altre mesura és la disminució dels recursos tròfics, especialment aquells que provenen

directament de les persones ja que les cotorres acostumen a aprofitar-se de les restes de pa i

llavors, tal com fan els coloms.

En la ciutat de Girona, la població de cotorretes de pit gris es pot considerar controlada pel fet

que només s'ha establit una colònia de mida mitjana al Parc del Migdia i d'un niu solitari aïllat al

Barri Centre.

Encara que el nombre de cotorretes de pit gris és elevat, es pot considerar controlat pel fet que

només s'han trobat dos colònies principals molt localitzades i acotades.

ALTRES ESPÈCIES DE PSITÀCIDS

Al Parc de la Devesa, es va identificar un grup d'uns 10 individus d'na altre espècie de cotorra,

la cotorra de Kramer (Psittacula Krameri).

Mapa 4. Localització dels nius de cotorreta de pit gris, amb el número de cambres per niu, observats al Centre

Històric de la ciutat de Girona.


26

A tota la península ibérica, es troba inclosa, juntament amb la cotorreta de pit gris, dintre del

Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores".

A Catalunya, no es troba tan ampliament distirbuida com la cotorreta de pit gris, sent el major

focus d'aquesta espècie la ciutat de Barcelona, on es duen a terme estudis de la seva

expsansió des de fa anys (veure Foto 6).

A diferència de la cotorreta de pit gris que construeix nius a partir de brnaquillons, la cotorra de

Kramer fa els nius dintre de forats naturals localitzats als arbres. Degut a la facilitat que tenen

els plàtans vells (Platanus sp.) a agafar malalties i tenir zones amb necrosi, el Parc de la

Devesa pot supossar l'hàbitat perfecte per a aquesta espècie per establir la colònia de cria. Aixi

i tot, es poc probable que la colonia creixi fins a ser incontrolable ja que les necessitats

ecològiques son més estrictes que en el cas de la cotorreta de pit gris.

CONCLUSIONS

1- La població de cotorretes de pit gris s'estima en 43 individus basant-se en l'observació de 28

cambres. Es va trobar un màxim de 16 cambres per arbre, sent 3 cambres el més habitual.

2- Els nius de cotorreta de pit gris es van trobar sobre 1 espècie suport, el cedre (Cedrus sp.).

3- Totes les observacions, es van observar en el nucli urbà. Es va trobar 1 colònia principal, al

Parc del Migdia i 2 nius solitaris sobre un arbre a una placeta prop de la Plaça dels Jurats, al

barri Centre.

4- La població de cotorreta de pit gris estimada es molt baixa relativament en comparació amb

altres municipis de la província de Barcelona. Es pot considerar molt controlada pel fet que

només hi ha 1 colònia principal molt localitzada i un niu solitari. Una mesura de gestió podria

consistir en limitar el número d'espècies suport òptimes (com palmeres o grans arbres) a la

ciutat i/o mantenir-les en controlades mitjançant podes i mitjançant l'eliminació de nius de forma

periòdica. Altres mesures son l'eliminació directa de ous i/o polls.

5- Es va trobar al Parc de la Devesa un grup de aproximadament 10 individus d'una altre

espècie de psitàcid, la cotorra de Kramer (Psittacula Krameri). Degut al nombre petti d'individus

i les necessitats ecològiques d'aquesta espècie, es poc probable que arribi a suposar un

problema a la ciutat de Girona com a ocell invasor.

6- Degut a la clara exposició de la metodologia emprada, serà fàcil de replicar en futurs censos.

D'aquesta forma es podrà fer un seguiment de les seves poblacions i avaluar l'efectivitat de les

mesures de gestió.

Foto 5: Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri) a

Barcelona.

Tarredelles Foto

2: Parque Veredillas.


27

BIBLIOGRAFIA

Barbieri, F. & de Andreis,C. 1991. Indagine sulla presenza dei Colombi (Columba livia forma domestica) nel centro storico di Pavia e nell'oltrepo Pavese (U.S.L. N. 79, voghera). Richerche Biol. Selvaggina, 17, 195-198.

DAISIE. 2008. European Invasive Alien Species Gateway. Available from: http://www.europe-

aliens.org.

Domènech,J., Carrillo,J. & Senar,J.C. 2003. Population size of the monk parakeet Myopsitta monachus in Catalonia. Revista Catalana d'Ornitologia, 20, 1-9.

Faus, J. 2010. Valoració dels mètodes d'estimació de l'abundància de la cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) en medis urbans. Universitat Autònoma de Barcelona.

Faus, J. and Senar, J. C. 2010. Estima de la població de cotorres, gavians i garses de la ciutat de Barcelona. Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ICUB.

Johnston,R.F. & Janiga,M. 1995. Feral Pigeons. New York: Oxford University Press.

Muñoz,A.R. & Real,R. 2006. Assessing the potential range expansion of the exotic monk parakeet in Spain. Diversity and Distributions, 12, 656-665.

Pascual, J., Senar, J. C., and Riba, D. 2011a. Determinació de la detectabilitat dels coloms a

la ciutat de Barcelona. Museu de Ciències Naturals de Barcelona / Agència de Salut Pública.

Senar,J.C. & Sol,D. 1991. Censo de Palomas Columba livia var. de la ciudad de Barcelona:

Aplicación del muestreo estratificado con factor de corrección. Butlletí Grup Català d'Anellament, 8, 19-24.

Strubbe,D. & Matthysen,E. 2009. Establishment success of invasive ring-necked and monk parakeets in Europe. Journal of Biogeography, 36, 2264-2278.

Uribe,F., Colom,L., Camerino,M., Ruiz,J. & Senar,J.C. 1984. Censo de las palomas semidomésticas (Columba livia var.) de la ciudad de Barcelona. Miscel. lània Zoològica, 8, 237-

244.


28

ANNEX I


29

Coordenades UTM Nº coloms Coordenades UTM Nº coloms Coordenades UTM Nº coloms Coordenades UTM Nº coloms

N41 56.110 E2 48.539 10 N41 59.659 E2 49.231 1 N41 59.161 E2 49.557 1 N41 58.713 E2 49.267 6

N41 56.110 E2 48.539 1 N41 59.646 E2 48.354 27 N41 59.150 E2 49.558 1 N41 58.712 E2 49.073 7

N41 56.110 E2 48.539 5 N41 59.654 E2 48.303 1 N41 59.164 E2 49.562 11 N41 58.680 E2 49.064 2

N41 56.110 E2 48.539 1 N41 59.730 E2 48.179 2 N41 59.189 E2 49.549 1 N41 58.691 E2 49.141 2

N41 56.110 E2 48.539 3 N41 59.720 E2 48.180 2 N41 59.211 E2 49.548 5 N41 58.626 E2 49.309 3

N41 56.110 E2 48.539 6 N41 59.738 E2 48.204 1 N41 59.181 E2 49.555 3 N41 58.521 E2 49.351 1

N41 56.110 E2 48.539 1 N41 59.720 E2 48.226 1 N41 59.173 E2 49.553 1 N41 58.605 E2 49.249 1

N41 59.407 E2 49.596 2 N41 59.721 E2 48.237 2 N41 59.170 E2 49.565 1 N41 58.586 E2 49.172 1

N41 59.411 E2 49.606 3 N41 59.674 E2 48.270 1 N41 59.156 E2 49.630 2 N41 58.612 E2 49.066 2

N41 59.424 E2 49.610 4 N41 59.684 E2 48.243 2 N41 59.186 E2 49.584 2 N41 58.614 E2 49.092 3

N41 59.461 E2 49.563 3 N41 59.690 E2 48.252 5 N41 59.174 E2 49.609 4 N41 58.639 E2 49.157 17

N42 00.126 E2 49.479 2 N41 59.206 E2 48.966 10 N41 59.233 E2 49.602 2 N41 58.627 E2 48.976 1

N42 00.191 E2 49.488 2 N41 59.254 E2 49.233 2 N41 59.211 E2 49.583 8 N41 58.513 E2 49.131 3

N42 00.615 E2 49.455 1 N41 59.234 E2 49.224 7 N41 59.145 E2 49.540 3 N41 58.460 E2 49.409 3

N42 00.604 E2 49.473 2 N41 59.161 E2 49.007 11 N41 59.165 E2 49.549 2 N41 58.413 E2 49.449 2

N42 00.595 E2 49.468 17 N41 59.146 E2 48.960 1 N41 59.159 E2 49.696 1 N41 58.270 E2 49.283 12

N42 00.597 E2 49.443 1 N41 59.126 E2 48.896 4 N41 59.141 E2 49.715 1 N41 58.332 E2 49.188 4

N42 00.275 E2 49.371 9 N41 59.051 E2 48.811 1 N41 59.189 E2 49.766 2 N41 58.432 E2 49.226 2

N42 00.266 E2 49.366 3 N41 58.792 E2 49.040 6 N41 59.078 E2 49.647 1 N41 58.440 E2 49.186 27

N42 00.266 E2 49.463 3 N41 58.762 E2 49.003 13 N41 59.027 E2 49.484 2 N41 58.474 E2 49.131 2

N41 59.417 E2 49.458 4 N41 59.028 E2 49.320 2 N41 59.061 E2 49.510 1 N41 58.525 E2 49.020 1

N41 59.395 E2 49.471 2 N41 59.073 E2 49.366 1 N41 59.069 E2 49.535 4 N41 58.524 E2 49.001 5

N41 59.374 E2 49.470 2 N41 59.124 E2 49.400 2 N41 59.034 E2 49.550 3 N41 58.433 E2 48.990 5

N41 59.376 E2 49.479 1 N41 59.228 E2 49.391 1 N41 59.029 E2 49.576 1 N41 58.423 E2 48.991 1

N41 59.411 E2 49.545 2 N41 59.001 E2 49.096 2 N41 59.035 E2 49.568 2 N41 58.357 E2 49.139 2

N41 59.398 E2 49.550 3 N41 59.002 E2 49.299 1 N41 58.960 E2 49.548 1 N41 58.438 E2 49.026 1

N41 59.357 E2 49.487 1 N41 59.069 E2 49.442 2 N41 59.006 E2 49.444 1 N41 58.589 E2 49.065 6

N41 59.287 E2 49.423 1 N41 59.183 E2 49.478 1 N41 58.911 E2 49.442 1 N41 58.394 E2 48.894 2

N41 59.146 E2 49.426 5 N41 59.329 E2 49.444 1 N41 58.899 E2 49.437 3 N41 58.323 E2 48.868 7

N41 58.768 E2 49.067 3 N41 59.285 E2 49.457 2 N41 58.838 E2 49.473 28 N41 58.041 E2 48.817 2

N41 58.797 E2 49.120 1 N41 59.288 E2 49.469 1 N41 58.785 E2 49.465 1 N41 58.014 E2 48.780 8

N41 58.831 E2 49.109 12 N41 59.294 E2 49.482 3 N41 58.794 E2 49.228 2 N41 58.003 E2 48.772 8

N41 58.888 E2 49.135 2 N41 59.285 E2 49.498 2 N41 58.803 E2 49.084 3 N41 57.969 E2 48.848 3

N41 59.014 E2 49.098 1 N41 59.301 E2 49.511 1 N41 58.831 E2 49.103 1 N41 58.313 E2 49.040 1

N41 59.056 E2 49.138 2 N41 59.269 E2 49.515 3 N41 58.938 E2 49.143 1 N41 58.304 E2 49.102 1

N41 59.118 E2 49.198 1 N41 59.255 E2 49.477 1 N41 58.937 E2 49.158 1 N41 58.357 E2 49.073 1

N41 59.494 E2 49.211 4 N41 59.256 E2 49.497 5 N41 58.758 E2 49.356 2 N41 58.250 E2 49.070 1

N41 59.778 E2 49.230 1 N41 59.246 E2 49.520 3 N41 58.789 E2 49.403 5 N41 58.161 E2 49.031 2

N41 59.802 E2 49.248 12 N41 59.243 E2 49.536 1 N41 58.844 E2 49.349 1 N41 58.122 E2 48.992 2

N41 59.853 E2 49.239 3 N41 59.218 E2 49.559 1 N41 58.912 E2 49.384 1 N41 57.919 E2 48.840 1

N41 59.838 E2 49.238 1 N41 59.215 E2 49.574 2 N41 58.894 E2 49.405 1 N41 58.055 E2 49.037 1

N41 59.838 E2 49.208 3 N41 59.202 E2 49.578 2 N41 58.966 E2 49.354 2 N41 58.163 E2 49.103 2

N41 59.188 E2 49.571 3 N41 58.950 E2 49.279 1 N41 58.130 E2 49.283 2


30

Coordenades UTM Nº coloms Coordenades UTM Nº coloms Coordenades UTM Nº coloms Coordenades UTM Nº coloms

N41 58.498 E2 49.542 3 N41 58.433 E2 48.784 1 N41 58.355 E2 48.476 2

N41 58.612 E2 49.547 1 N41 58.535 E2 48.801 1 N41 58.263 E2 48.384 11

N41 58.616 E2 49.535 1 N41 58.470 E2 48.575 1 N41 57.933 E2 48.633 1

N41 58.686 E2 49.581 1 N41 58.185 E2 48.542 1 N41 58.125 E2 48.970 3

N41 58.719 E2 49.614 8 N41 58.177 E2 48.639 2 N41 58.116 E2 49.019 4

N41 58.874 E2 49.560 1 N41 58.164 E2 48.620 2 N41 57.658 E2 49.676 15

N41 58.887 E2 49.530 4 N41 58.153 E2 48.670 2 N41 58.242 E2 49.457 1

N41 58.890 E2 49.553 2 N41 58.175 E2 48.690 1 N41 58.397 E2 49.533 5

N41 58.900 E2 49.570 5 N41 58.241 E2 48.688 1 N41 58.425 E2 49.479 1

N41 58.911 E2 49.581 2 N41 58.326 E2 48.558 1 N41 58.366 E2 49.653 1

N41 58.915 E2 49.585 1 N41 58.354 E2 48.615 2 N41 58.350 E2 49.665 3

N41 58.932 E2 49.587 1 N41 58.279 E2 48.692 8 N41 58.342 E2 49.637 2

N41 58.950 E2 49.607 1 N41 58.372 E2 48.757 2 N41 58.360 E2 49.718 1

N41 58.971 E2 49.620 2 N41 58.518 E2 48.664 2 N41 58.328 E2 49.758 2

N41 58.982 E2 49.636 3 N41 58.527 E2 48.696 2 N41 58.328 E2 49.794 2

N41 58.991 E2 49.636 2 N41 58.613 E2 48.544 3 N41 57.816 E2 49.645 7

N41 59.037 E2 49.660 1 N41 58.673 E2 48.466 3 N41 57.845 E2 49.641 3

N41 58.907 E2 49.075 2 N41 58.567 E2 48.191 5 N41 57.966 E2 48.472 40

N41 59.145 E2 49.025 1 N41 58.612 E2 48.219 7 N41 58.416 E2 48.846 1

N41 59.133 E2 48.977 1 N41 58.629 E2 48.376 1 N41 58.404 E2 49.455 1

N41 59.130 E2 48.958 2 N41 58.655 E2 48.427 1 N41 58.327 E2 49.792 4

N41 59.124 E2 48.942 7 N41 58.704 E2 48.559 2 N41 58.314 E2 49.748 2

N41 59.122 E2 48.924 1 N41 58.728 E2 48.589 2

N41 59.103 E2 48.862 2 N41 58.634 E2 48.571 1

N41 59.098 E2 48.742 3 N41 58.865 E2 48.923 1

N41 59.112 E2 48.737 4 N41 58.727 E2 48.643 1

N41 59.011 E2 48.757 3 N41 58.701 E2 48.563 2

N41 58.932 E2 48.861 1 N41 58.624 E2 48.232 1

N41 58.770 E2 48.685 9 N41 58.605 E2 48.112 2

N41 58.805 E2 48.788 1 N41 58.553 E2 48.105 2

N41 58.840 E2 48.931 2 N41 58.533 E2 48.120 8

N41 58.807 E2 48.946 3 N41 58.582 E2 48.463 2

N41 58.742 E2 48.889 1 N41 58.540 E2 48.356 2

N41 58.755 E2 48.883 1 N41 58.513 E2 48.191 2

N41 58.627 E2 48.823 2 N41 58.511 E2 48.164 6

N41 58.669 E2 48.765 2 N41 58.487 E2 48.092 3

N41 58.721 E2 48.715 8 N41 58.498 E2 48.281 2

N41 58.551 E2 48.867 1 N41 58.488 E2 48.348 7

N41 58.371 E2 48.826 1 N41 58.500 E2 48.522 1

N41 58.143 E2 48.724 1 N41 58.444 E2 48.498 14

N41 58.155 E2 48.664 1 N41 58.435 E2 48.333 1

N41 58.245 E2 48.702 4 N41 58.441 E2 48.197 1

N41 58.255 E2 48.706 2 N41 58.285 E2 48.428 3


31

ANNEX 2


32

UTM Tipus suport Nº nius Nº cambres

N41 58.383 E2 49.000 Cedrus sp. 1 3

N41 58.383 E2 49.052 Cedrus sp. 1 2

N41 58.436 E2 49.033 Cedrus sp. 5 16

N41 58.479 E2 49.029 Cedrus sp. 1 3

N41 59.291 E2 49.580 Cedrus sp. 1 4

Documents

Informe del cens de coloms i cotorres de pit gris a la ... · amb el programa MapSource de Garmin ©) es va poder generar les coordenades de cada punt juntament amb les el número