Informe GROC Medes 2010

Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Seguiment i actualització del catàleg dels

opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

Resultats preliminars, desembre 2010

1 INTRODUCCIÓ ......................................................................................... 4

2 ANTECEDENTS ........................................................................................ 5

3 OBJECTIUS .............................................................................................. 6

4 METODOLOGIA ........................................................................................ 7

4.1 ZONA D’ESTUDI............................................................................................. 8

4.2 PROTOCOL DE MOSTREIG ........................................................................ 10

5 RESULTATS PRELIMINARS ................................................................... 13

5.1 ESPÈCIES OBSERVADES .......................................................................... 13

5.2 ANÀLISI TEMPORAL: OBSERVACIONS PER DIA DE MOSTREIG ........... 16

5.3 ANÀLISI ESPACIAL ...................................................................................... 18

5.3.1 OBSERVACIONS PER PUNT DE MOSTREIG ................................................ 18

5.3.2 OBSERVACIONS PER HÀBITATS .................................................................. 18

5.3.3 OBSERVACIONS PER RANGS DE PROFUNDITAT ...................................... 21

6 DISCUSSIÓ ............................................................................................. 23

7 CONCLUSIONS ...................................................................................... 23

8 PROPOSTES DE FUTUR ....................................................................... 25

8.1 CONTINUÏTAT DE L’INVENTARI ................................................................. 27

8.2 INICI DEL SEGUIMENT QUANTITATIU ...................................................... 25

8.3 CREACIÓ D’UNA XARXA D’OBSERVADORS ............................................ 27

8.4 EDICIÓ D’UNA GUIA SUBMERGIBLE ......................................................... 27

9 BIBLIOGRAFIA ........................................................................................ 28

10 ANNEXOS ............................................................................................... 29

10.1 ANNEX 1. INVENTARI ACTUALITZAT...................................................... 29

10.2 ANNEX 2. FOTOGRAFIES ........................................................................ 33

3

Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

Resultats preliminars 2010

Redacció i tractament de les dades :Guillem Mas i Irene Figueroa

Coordinador dels mostrejos : Enric Madrenas

Fotografia de portada: Platydoris argo (Albert Ollé i Callau)

Observadors : Marc Bosch, Josep Maria Dacosta, Irene Figueroa, Antoni López-Arenas,

Enric Madrenas, Guillem Mas, Elisenda Navarro, Albert Ollé i Callau, Miquel Pontes i

Jordi Regàs.

Agraïments : El Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya agraeix a Àlex Lorente,

tècnic marí del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, haver fet possible

la realització dels mostrejos i haver posat a la nostra disposició el suport logístic

necessari. A Sílvia Guix i Àlex Lorente pel suport donat en els mostrejos com a patrons

de l’embarcació del Parc.

4

1 INTRODUCCIÓ

El GROC és una entitat sense ànim de lucre, creada a principis de 2010 amb els

objectius fundacionals d’aprofundir en el coneixement dels opistobranquis del mar català,

fer arribar aquesta informació a la ciutadania i al món científic i conservar els seus

hàbitats.

Els objectius científics de l’entitat passen per determinar la distribució geogràfica i

batimètrica de cada espècie, establir els seus patrons fenològics i extreure informació

sobre les preferències, selecció i ús de l’hàbitat amb la finalitat de poder conservar millor

les seves poblacions i la biodiversitat dels ecosistemes marins a llarg termini.

Els opistobranquis són un grup d’organismes que per les seves característiques podrien

ser utilitzats com a bioindicador de l’estat de conservació del fons marí, de pertorbacions

o impactes ambientals i fins i tot del canvi climàtic. Aquestes característiques són:

• Gran diversitat d’espècies (205 a Catalunya),

• Facilitat d’identificació de la majoria d’elles de manera visual per caràcters

externs,

• Alimentació altament diversa a nivell de grup, però molt específica per a cada

espècie,

• Es poden mostrejar de manera senzilla.

5



2 ANTECEDENTS

A Catalunya hi ha registrades fins al moment 205 espècies d’opistobranquis (Ballesteros,

2007) que, tenint en compte la longitud de la costa catalana i comparat amb dades

publicades d’altres regions costaneres de la Península Ibèrica, es pot concloure que les

costes catalanes són molt riques en biodiversitat d’opistobranquis i que el grau de

coneixement adquirit sobre la diversitat d’aquest grup és molt elevat.

Abans de la realització del present mostreig, a les Illes Medes s’hi havien citat un total de

46 espècies d’opistobranquis provinents bàsicament de dues fonts:

• Els primers registres d’opistobranquis específics per les Illes Medes es remunten

als anys 80, quan encara s’estava planificant la protecció de l’arxipèlag. Aquells

primers mostrejos varen comportar un primer llistat de 36 espècies (Altimira,

1981 i Ros, 1984)

• A partir de l’any 2003 es va posar en marxa el projecte MolusCat, un banc de

dades a Internet que incorporava les observacions dels diversos taxons de

mol·luscs de Catalunya (M. Ballesteros, 2003). El buidatge de les observacions

d’opistobranquis i les revisions de les cites prèvies corresponents al quadrat

UTM EG15 (on es situen les Illes Medes) va comportar ampliar el llistat

d’espècies fins a les 45, tot i que s’ha de tenir en compte que aquesta quadrícula

de 10x10 km. inclou la major part de la costa del Montgrí i part de la Badia de

Pals.

• Les dades recopilades pels membres del GROC en immersions anteriors a l’inici

del seguiment van comportar la cita d’una nova espècie: Berghia coerulescens

(Peralta, 2004. Dades inèdites).

El Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya realitza des del 2008 una sèrie

seguiments d’opistobranquis a diversos punts del litoral català, entre els quals hi ha la

punta del Ferro (L’Escala) i la cala d’Aiguafreda (Begur), situats a uns 8 quilòmetres al

nord i al sud respectivament de les Illes Medes. El llistat d’opistobranquis de la Punta del

Ferro arriba fins a les 63 espècies (dades inèdites), mentre que el de la cala d’Aiguafreda

arriba a les 68 (dades inèdites).

6

3 OBJECTIUS

El Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya va sol·licitar a l’òrgan gestor del Parc

Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter poder realitzar un seguiment

d’opistobranquis a les Illes Medes amb els següents objectius:

• Ampliar la xarxa d’estacions de seguiment permanent del GROC . El GROC

compta actualment amb 3 estacions de seguiment permanent i la intenció és

anar ampliant aquesta xarxa a tants punts com sigui possible. Les Medes, per la

seva situació i característiques, seria la quarta estació.

• Creació d’una estació control sobre l’efecte “reser va” . La protecció de les

Illes Medes durant els darrers 20 anys permetria utilitzar els resultats del

seguiment dins la zona estrictament protegida com a control per comparar-los

amb els obtinguts a les estacions situades en zones no protegides.

• Actualització del catàleg d’opistobranquis de les i lles Medes . Es realitzaria

una actualització del catàleg d’opistobranquis de l’espai, donat que han passat

més de 25 anys des de l’elaboració del primer inventari.

• Testar el protocol de seguiment quantitatiu . El GROC ha redactat un protocol

de mostreig que permetrà de comparar els resultats obtinguts en mostrejos de

diferents èpoques i diferents llocs.

7



4 METODOLOGIA

El seguiment d’opistobranquis es va dur a terme localitzant els exemplars en el seu medi

per mitjà de la immersió amb aire comprimit convencional. La identificació es va realitzar

in situ o a través de la fotografia, i en cap cas es va realitzar recol·lecció de substrat o

exemplars per al seu posterior estudi al laboratori.

Mapa 1 Mostrejant opistobranquis amb escafandre autònom (Albert Ollé/GROC)

A nivell logístic, es va comptar amb la col·laboració de l’òrgan gestor del Parc Natural,

que va posar a disposició del GROC les ampolles amb aire i va facilitar l’accés als punts

de mostreig amb embarcació.

Mapa 2 Pujant a l’embarcació del Parc Natural després d’una immersió (Albert Ollé/GROC)

8

4.1 ZONA D’ESTUDI

Per tal de localitzar el màxim número d’opistobranquis calia prospectar les diferents

tipologies d’hàbitats, i per això es varen escollir punts de mostreig amb diferents perfils i

rangs de profunditat (Mapa 1): Ferranelles-Tascons Petits (4 mostrejos), el Salpatxot (1),

la Cova de la Vaca-Racó de la Vaca (1) i la Roca del Montnegre-Dofí Nord (1).

Mapa 1 Situació dels punts de mostreig (Font: SIG Pesca, Generalitat de Catalunya). MiraMon®

Ferranelles/ Tascons petits

Roca del Montnegre/ Dofí Nord

Cova de la Vaca/Racó de la Vaca

El Salpatxot

LA MEDA GRAN

LA MEDA XICA

CARALL BERNAT

9



La nomenclatura dels hàbitats de la llegenda (Taula 1) no es correspon amb la utilitzada

en aquest treball, ja que s’ha utilitzat la nomenclatura establerta pel CORINE biotopes

manual de la Unió Europea, descrits en el Manual dels hàbitats de Catalunya, Volum 1.

Hàbitats litorals i marins (Generalitat de Catalunya, 2008).

Taula 1 Llegenda del mapa 1.

10

4.2 PROTOCOL DE MOSTREIG

Periodicitat: El mostreig es va realitzar amb una freqüència mensual i, sempre que va

ser possible, es va dur a terme el primer cap de setmana de cada mes per tal d’obtenir

informació fenològica més rigorosa. Es varen realitzar 7 mostrejos des de finals de maig

fins a desembre (Taula 2) considerant, en termes pràctics, que el mostreig del 29 de

maig correspon al mostreig de la primera setmana de juny.

Taula 2 Mostrejos realitzats el 2010

Data Punt de mostreig Mostrejadors

29/05/2010 Les Ferranelles 6


07/08/2010 El Salpatxot 6

04/09/2010 Roca del Montnegre 6



04/12/2010 Cova de la Vaca 4

Sistema: Es va utilitzar el sistema de transsecte, consistent en mostrejar franges d’entre

150-200 metres de longitud, perpendiculars al gradient de fondària. S’intentava que el

traçat del transsecte inclogués el màxim nombre d’hàbitats possible amb l’objectiu

d’observar el major nombre d’espècies d’opistobranquis i poder prospectar i definir les

comunitats d’opistobranquis dels diferents hàbitats, ja que són organismes molt

especialistes i en alguns casos només és possible trobar-los sobre substrats concrets.

Durada: La durada del mostreig es va intentar que fos sempre la mateixa, al voltant dels

75 minuts, i es realitzava a velocitat lenta i constant per localitzar també els

opistobranquis de mida més petita.

Nombre d’observadors i experiència: El nombre d’observadors havia de ser de 6

persones per mostreig, tot i que en el darrer de l’any només varen ser 4. Tots els

mostrejadors tenien un alt coneixement en la identificació d’opistobranquis i una gran

capacitat per localitzar-los. El mostreig es feia en parelles, de manera que es realitzaven

tres transsectes paral·lels a una distància d’entre 10 i 15 metres entre ells (dos

transsectes en el cas del mostreig de desembre).

Cada parella disposava d’una càmera per fotografiar aquells exemplars d’espècies

dubtoses o massa petits per identificar-los a simple vista. En aquests casos la

identificació es va realitzar a posteriori amb l’ajuda de les fotografies.

Presa de dades : Per a cada exemplar d’opistobranqui observat s’anotava la informació

següent:

1. Nom científic de l’espècie : Es van identificar tots els individus a nivell d’espècie

a ull nu, exceptuant aquells exemplars impossibles de diferenciar per caràcters

11



morfològics externs. En aquest cas, s’anotaven els noms de les diferents

espècies possibles.

2. Profunditat : S’anotava, en metres, la profunditat a la que es trobava l’individu.

3. Inclinació : S’anotava la inclinació de la superfície (no la del seu substrat

concret) on es localitzava l’individu segons les següents opcions: horitzontal

(entre 0 i 35º), inclinat (entre 36 i 65º), vertical (entre 66 i 90º), extraplom (entre

91 i 120º), sostre (entre 121 i 180º), infralapidícola (sota d’una pedra) o orifici

(dins un forat o escletxa).

4. Hàbitat : El tipus d’hàbitat es va determinar a partir del Manual dels Hàbitats de

Catalunya d’acord amb els criteris establerts pel CORINE biotopes manual de la

Unió Europea. Donada la dificultat per identificar els hàbitats, no totes les

observacions van incloure aquesta dada.

5. Substrat : Es va anotar sobre quin substrat es trobava cada opistobranqui. En el

cas que estigués sobre un altre ésser viu, s’anotava preferentment l’espècie o,

com a mínim, el grup taxonòmic al qual pertanyia.

6. Mida : Amb un regle es va mesurar la longitud del cos, en mil·límetres, d’aquells

exemplars que presentaven el cos en posició de màxima extensió.

7. Observacions : Si s’observava amb claredat, s’anotava el comportament de

l’individu (alimentació, reproducció, còpula, desplaçament, etc...). També

s’anotava informació sobre malformacions, presència de paràsits o variacions en

la coloració. En el cas que s’observessin individus realitzant la posta es prenia

una fotografia per tal de realitzar un catàleg i intentar, a llarg termini, avaluar la

presència o absència de determinades espècies a partir de les postes.

Les dades preses es van incorporar a la base de dades del GROC (Mapa 3), una eina

que permetrà respondre preguntes que avui encara són incògnita, com ara la distribució

geogràfica i batimètrica de cada espècie, els seus patrons d’aparició al llarg de l’any i la

preferència, selecció i ús que fan dels diferents hàbitats i substrats.

Fotografia: Donada la limitació de temps que comporta el mostreig amb escafandre

autònom es va voler maximitzar la localització d’exemplars enfront a la presa de

fotografies de cada troballa, de manera que es va utilitzar la càmera únicament en els

casos d’espècies poc habituals o quan podia haver-hi problemes d’identificació, bé a

causa de la reduïda mida de l’exemplar, bé per la similitud entre dues o més espècies.

12

Mapa 3 Aspecte de la base de dades del GROC

Amb les dades preses durant les immersions es varen calcular els següents paràmetres

descriptius de les poblacions d’opistobranquis:

• Riquesa biològica: la riquesa biològica (o diversitat alfa), entesa com el número

d’espècies, es va calcular per les següents variables: dia de mostreig, punt de

mostreig, hàbitat i rang de fondària.

• Abundància: l’abundància, entesa com el número total d’individus, es va

calcular per les següents variables: dia de mostreig, punt de mostreig, hàbitat i

rang de fondària.

• Diversitat biològica: la diversitat biològica es va estimar amb l’índex de

diversitat de Shannon, que integra tant el número d’espècies observades

(riquesa) com el nombre d’individus de cadascuna d’elles (abundància). Es va

calcular aquest índex en funció de les següents variables: punt de mostreig, dia

de mostreig, hàbitat i rang de fondària.

Es van realitzar diferents proves estadístiques per analitzar l'existència de diferències

significatives entre els valors d'aquests tres paràmetres per a cadascuna de les

variables. El p-valor indica el valor de la significació, sent positiva per sota de 0.05.

També es va analitzar si existien diferències en les abundàncies relatives de les diferents

espècies per a cadascuna de les categories de les quatre variables.

13



5 RESULTATS PRELIMINARS

Els resultats obtinguts es consideren parcials o preliminars i no representen la comunitat

real d’opistobranquis de l’espai, ja que no es va completar ni un cicle anual de seguiment

i només es va mostrejar una petita part de la seva superfície.

5.1 ESPÈCIES OBSERVADES

En les set immersions realitzades es varen localitzar un total de 725 individus

d’opistobranquis, el 99.7% dels quals es van identificar a nivell d’espècie. Únicament tres

individus del grup Berthella/Berthellina no varen poder ser identificats al no mostrar

caràcters externs distintius a nivell específic i per aquesta raó es van registrar com a

Berthella aurantiaca/Berthellina edwarsii, les dues espècies possibles.

Considerant doncs, els individus Berthella/Bethellina com una sola espècie, finalment es

varen identificar 48 espècies diferents d’opistobranquis (Taula 3): 4 de l’ordre

Anaspidea, 5 de l’ordre Sacoglossa, 2 de l’ordre Pleurobranchaecea i 37 de l’ordre

Nudibranchia (17 de l’infraordre Doridina, 5 de Dendronotina i 15 d’Aeolidina). A tall

il·lustratiu s’han inclòs fotografies de les 48 espècies observades durant els mostrejos a

l’Annex 10.2.

Segons les fonts consultades, 15 d’aquestes espècies no havien estat citades a les illes

Medes anteriorment, de manera que representen noves espècies per l’arxipèlag (amb

asterisc “*” a la Taula 3).

Taula 3 Espècies observades durant els mostrejos de 2010 a les illes Medes (* noves cites).

Aeolidiella alderi*

Aplysia depilans

Aplysia fasciata

Aplysia parvula

Aplysia punctata*

Berghia coerulescens

Berthella/ Berthellina

Berthella ocellata*

Bosellia mimetica*

Calmella cavolinii

Caloria elegans

Chromodoris krohni*

Chromodoris purpurea

Cratena peregrina

Crimora papillata

Cuthona caerulea

Cuthona ocellata

Dendrodoris grandiflora

Dendrodoris limbata

Diaphorodoris luteocinta

Diaphorodoris papillata

Dondice banyulensis

Doto koenneckeri*

Elysia viridis

Elysis timida

Eubranchus farrani*

Facelina rubrovittata*

Facelinopsis marioni

Flabellina affinis

Flabellina ischitana*

Flabellina lineata*

Flabellina pedata

Hancockia uncinata*

Hypselodoris fontandraui

Hypselodoris orsinii

Hypselodoris tricolor

Hypselodoris villafranca

Limacia clavigera

Marionia blainvillea*

Onchidoris neapolitana

Peltodoris atromaculata

Petalifera petalifera*

Phyllidia flava

Platydoris argo

Polycera quadrilineata*

Thuridilla hopei

Tritonia nilsodhneri*

Tritonia striata

14

Amb aquests 15 nous registres el catàleg d’opistobranquis de les Illes Medes arriba a les

60 espècies, aproximadament el 30% de totes les espècies d’opistobranquis citades a

Catalunya (Taula 4): 4 de Cephalaspidea, 5 d’ Anaspidea, 4 de Sacoglossa, 1 d’

Umbraculacea, 2 de Pleurobranchaecea i 44 de Nudibranchia (22 Doridina, 6

Dendronotina i 16 Aeolidina).

Taula 4 Espècies d’opistobranquis citades a les illes Medes respecte a la llista dels

opistobranquis de les costes catalanes (Ballesteros, 2007).

Catalunya Medes % Medes

O. Cephalaspidea 36 4 11,1% O.Architectibrancia 9 0 0,0% O.Anaspidea 7 5 85,7% O.Thecostomata 11 0 0,0% O.Gymnostomata 3 0 0,0% O.Sacoglossa 14 4 28,6%

O. Notaspidea

Umbraculacea 2 1 50,0% Pleurobancheacea 8 2 25,0%

O.Nudibranchia

Doridina 55 22 40,0% Dendronotina 14 6 42,9% Arminina 4 0 0,0%

Eolidina 42 16 38,1%

TOTAL 205 60 29,3%

Les espècies més abundants varen ser tres nudibranquis eolidacis, generalment

abundants i a més fàcils de detectar a causa del seu color aparent i al fet de situar-se

normalment sobre hidrozous arborescents (Eudendrium sp.): Cratena peregrina,

Flabellina pedata i Flabellina affinis (Figura 1), la suma de les quals representa el 40% de

les observacions realitzades.

Altres espècies amb més de 25 exemplars observats son Hypselodoris tricolor, Cuthona

caerulea, Peltodoris atromaculata, Tritonia striata, Thuridilla hopei i Calmella cavolinii.

Les més escasses, amb una sola observació, varen ser Aeolidiella alderi, Aplysia

deplians, Aplysia parvula, Berthella ocellata, Facelina rubrovitatta, Flabellina lineata,

Hankockia uncinata, Hypselodoris villafranca, Marionia blainvillea i Tritonia nilsodhneri.

La causa d’aquesta baixa abundància pot ser deguda a que algunes d’aquestes ja

acostumen a ser poc abundants, és el cas de Hankockia uncinata i Flabellina lineata,

mentre que d’altres, tot i ser més abundants, presenten una activitat majoritàriament

nocturna i són més difícils de localitzar durant el dia com ara Aeolidiella alderi, Aplysia i

Berthella.

15



Figura 1 Número total d’individus de cada espècie localitzats durant els mostrejos

143

76

63

39

32

32

30

29

27

24

23

22

17

15

14

14

13

11

11

10

9

9

8

7

5

4

3

3

3

3

2

2

2

2

2

2

2

2

1

1

1

1

1

1

1

1

1

1

0 25 50 75 100 125 150

Cratena peregrina

Flabellina pedata

Flabellina affinis


Cuthona caerulea


Tritonia striata

Thuridilla hopei

Calmella cavolinii

Dondice banyulensis


Diaphorodoris luteocincta


Elysia timida

Caloria elegans

Elysia viridis


Cuthona ocellata

Flabellina ischitana

Chromodoris krohni


Bosellia mimetica


Polycera quadrilineata

Crimora papillata

Limacia clavigera

Aplysia punctata

Bertellina edwardsii / Berthella …


Doto koenneckeri

Aplysia fasciata


Dendrodoris limbata

Eubranchus farrani


Petalifera petalifera

Phyllidia flava

Platydoris argo

Aeolidiella alderi

Aplysia depilans

Aplysia parvula

Berthella ocellata

Facelina rubrovittata

Flabellina lineata

Hancockia uncinata


Marionia blainvillea

Tritonia nilsodhneri

16

5.2 ANÀLISI TEMPORAL: OBSERVACIONS PER DIA DE

MOSTREIG

La riquesa biològica obtinguda per dia de mostreig no va mostrar diferències

significatives (p-val=0.975) i es va mantenir al voltant de les 22 espècies de mitjana al

llarg dels mostrejos, amb un màxim el mes de juny amb 25 espècies a Ferranelles i un

mínim el novembre amb 19 també a Ferranelles (Figura 2). Aquest valor mitjà de riquesa

és similar als obtinguts en els seguiments del GROC a la cala d’Aiguafreda i la Punta del

Ferro (GROC, dades inèdites).

Respecte a l’abundància, si que es varen detectar diferències significatives (p-val<0.001)

entre el número total d’individus observats per dia de mostreig, amb un mínim de 75

individus el mes de juliol i un màxim de 144, quasi el doble, el mes d’octubre. Amb el

tipus de mostreig realitzat no es pot determinar la causa d’aquestes diferències ja que les

dades no corresponen a un mateix punt de mostreig i per tant, factors com l’època de

l’any o el lloc (que determina la composició dels hàbitats, la batimetria o l’exposició) són

variables que podrien explicar aquestes diferències.

Respecte a la diversitat de Shannon tampoc es varen obtenir diferències significatives (p-

val=1) amb un valor mitjà de 2.64, que es pot considerar força elevat.

Figura 2 Riquesa (nº d’espècies), abundància (nº total d’individus) i diversitat (valor de l’índex de Shannon multiplicat x10 per facilitar la representació gràfica) per dia de mostreig

Si es té en compte la freqüència d’aparició de les diferents espècies al llarg del temps, és

a dir el percentatge de mostrejos en els quals apareix una determinada espècie,

s’observa que aquelles més abundants són també les més freqüents, fet que podria

indicar que es tracta d’espècies sense cicles estacionals, com a mínim és el que s’intueix

en aquest mig any de mostrejos (Taula 5). No obstant, per afirmar estadísticament

l’existència de patrons fenològics d’aquest tipus, caldria comptar amb sèries de molts

anys d’observacions.

25 23 20 22 2419 23

87

75

93

106

144

133

87

29,6 28,1 25,4 25,3 23,9 23,528,8

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Ferranelles

29/5

Ferranelles

3/7

El Salpatxot

7/8

Montnegre

4/9

Ferranelles

2/10

Ferranelles

6/11

Cova la Vaca

4/12

Riquesa

Abundància

Diversitat

17



Taula 5 Número d’individus de cada espècie observats a cada dia de mostreig i percentatge de

mostrejos en els quals s’ha observat cada espècie.

Espècies juny juliol agost setembre octubre novembre desembre total %

Cratena peregrina 11 10 19 27 49 19 8 143 100 Flabellina pedata 7 8 9 4 18 26 4 76 100

Flabellina affinis 1 4 8 9 10 26 5 63 100 Hypselodoris tricolor 2 2 12 6 9 5 3 39 100 Cuthona caerulea 3 6 3 1 6 8 5 32 100 Diaphorodoris papillata 4 4 3 3 1 1 7 23 100 Peltodoris atromaculata 2 5 7 3 4 11 32 86 Tritonia striata 5 2 2 1 14 6 30 86

Thuridilla hopei 7 1 13 5 1 2 29 86 Diaphorodoris luteocincta 4 11 1 1 1 4 22 86 Elysia viridis 3 1 3 4 1 2 14 86 Hypselodoris orsinii 3 1 1 2 1 5 13 86 Calmella cavolinii 5 3 3 14 2 27 71 Chromodoris krohni 2 2 1 3 2 10 71

Bosellia mimetica 2 1 1 1 4 9 71 Dondice banyulensis 1 9 12 2 24 57 Facelinopsis marioni 4 10 2 1 17 57 Flabellina ischitana 2 1 2 6 11 57 Berghia coerulescens 2 4 2 1 9 57 Polycera quadrilineata 2 3 1 1 7 57

Caloria elegans 8 5 1 14 43 Cuthona ocellata 1 1 9 11 43 Crimora papillata 3 1 1 5 43 Limacia clavigera 1 1 2 2 43 Hypselodoris fontandraui 7 1 8 27 Aplysia punctata 1 2 3 27

Bertellina/Berthella 1 2 3 27 Doto koenneckeri 2 1 3 27 Dendrodoris limbata 1 1 2 27 Onchidoris neapolitana 1 1 2 27 Phyllidia flava 1 1 2 27 Elysia timida 15 15 14

Aplysia fasciata 2 2 14 Chromodoris purpurea 3 2 14 Dendrodoris grandiflora 2 2 14 Eubranchus farrani 2 2 14 Petalifera petalifera 2 2 14 Platydoris argo 2 2 14

Aeolidiella alderi 1 1 14 Aplysia depilans 1 1 14 Aplysia parvula 1 1 14 Berthella ocellata 1 1 14 Facelina rubrovittata 1 1 14 Flabellina lineata 1 1 14

Hancockia uncinata 1 1 14 Hypselodoris villafranca 1 1 14 Marionia blainvillea 1 1 14 Tritonia nilsodhneri 1 1 14

Nº d’individus 87 75 93 106 144 133 87 725

Nº d’espècies 25 23 20 22 24 19 23

18

5.3 ANÀLISI ESPACIAL

5.3.1 OBSERVACIONS PER PUNT DE MOSTREIG

Donat que es va mostrejar Ferranelles en quatre ocasions i la resta una única vegada,

prèviament a la comparació entre punts es va calcular la mitjana dels 4 mostrejos de

Ferranelles.

Entre els 4 punts mostrejats els valors de riquesa varen mostrar diferències però, poc

significatives (p-val=0.47), amb un màxim de 23 a Ferranelles i la cova de la Vaca i un

mínim de 20 al Salpatxot (Figura 3).

Les abundàncies en canvi varen resultar significativament molt diferents entre els

diferents punts (p-val<0.001), amb un màxim de 110 a les Ferranelles i un mínim de 87 a

la Cova de la Vaca.

Per altra banda, la cova de la Vaca va resultar ser el punt amb més diversitat (índex de

Shannon=2.88), per davant de Ferranelles (2.63), el Salpatxot (2.54) i la Roca del

Montnegre (2.53), però les diferències no varen ser significatives entre els punts (p-

val=0.9987).

Figura 3 Riquesa (nº d’espècies), abundància (nº total d’individus) i diversitat (valor de l’índex de Shannon multiplicat x10 per facilitar la representació gràfica) per punt de mostreig

5.3.2 OBSERVACIONS PER HÀBITATS

En 473 de les 725 observacions (65% dels individus) va ser possible identificar l’hàbitat

on es localitzaven els opistobranquis. Segons aquestes dades, es varen localitzar

opistobranquis en 12 tipologies d’hàbitats diferents (Taula 6).

Cal tenir en compte que possiblement no es va realitzar un esforç de mostreig equivalent

en cada hàbitat (ni tampoc es pretenia de fer-ho pels objectius inicialment plantejats), de

23 22 20 23

110106

9387

26,3 25,3 25,428,8

0

20

40

60

80

100

120

Les

Ferrenelles

Roca del

Montnegre

Salpatxot Cova de la

Vaca

Riquesa

Abundància

Diversitat

19



manera que la riquesa i abundància d’opistobranquis dels diferents hàbitats és relativa,

condicionada per l’esforç de mostreig dedicat a cada un d’ells. Així doncs, els hàbitats

amb més observacions podrien ser els més rics, però també podria tractar-se d’un efecte

del biaix per la diferent presència de l’hàbitat en cada punt de mostreig o al temps de

mostreig destinat a cadascun d’ells.

Taula 6 Hàbitats on es varen localitzar opistobranquis durant els mostrejos (Classificació segons

el Manual dels Hàbitats de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2009)

Codi Hàbitat

11.261+ Coves i túnels submarins semifoscos

11.2211+ Fons detrítics costaners

11.2224+ Sorres infralitorals de llocs calms

11.2414+ Fons infralitorals rocosos, calms, ben il·luminats, sense algues fucals

11.2416+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, sense algues fucals

11.2418+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l'onatge i poc il·luminats

11.2419+ Fons infralitorals rocosos, calms i poc il·luminats

11.2421+ Fons circalitorals rocosos no concrescionats, dominats per algues

11.2422+ Fons circalitorals rocosos no concrescionats, colonitzats sobretot per animals

11.334+ Alguers de Posidonia oceanica, mediterranis

11.2511+ Coral·ligen sense gorgònies, circalitoral

11.2512+ Coral·ligen amb gorgònies, circalitoral

Es varen detectar diferències significatives en la riquesa dels diferents hàbitats (p-

val<0.05), essent els més rics els fons circalitorals de coral·ligen sense gorgònies i els

fons circalitorals rocosos no concrescionats dominats per algues, on es varen localitzar

25 espècies diferents (Figura 4). Els més pobres van ser els hàbitats detrítics, els de

sorra i les coves, que altrament també varen ser els menys mostrejats. Però aquestes

diferències podrien ser conseqüència de possibles diferències en l’esforç de mostreig per

a cada tipus d’hàbitat, per tant, la interpretació dels resultats dels anàlisis estadístics s’ha

de fer amb cautela.

De la mateixa manera l’abundància va presentar diferències molt significatives (p-

val<0.001), amb un valor màxim també en el coral·ligen sense gorgònies.

La diversitat en canvi no va mostrar diferències entre els diferents hàbitats (p-

val=0.9865). Cinc dels 12 hàbitats presentarien una alta diversitat al situar-se líndex de

Shannon per sobre de 2, mentre que els 7 restants presentarien una diversitat baixa, per

sota de 2.

D’aquesta manera, amb els resultats preliminars l’hàbitat de coral·ligen sense gorgònies

podria ser el més valuós de cara als opistobranquis, per la seva riquesa, abundància i

diversitat d’opistobranquis. Però per poder-ho afirmar amb suport estadístic caldria

20

corregir per l’esforç de mostreig realitzat a cadascun dels hàbitats. Però per poder-ho

afirmar amb suport estadístic caldria corregir per l’esforç de mostreig realitzat a cadascun

dels hàbitats.

Figura 4 Riquesa (nº d’espècies), abundància (nº total d’individus) i diversitat (valor de l’índex de Shannon multiplicat x10 per facilitar la representació gràfica) per hàbitat

1

1

1

3

4

5

7

11

15

21

25

25

1

1

2

3

4

13

36

26

81

70

90

146

0,00

0,00

0,00

10,99

13,86

13,78

14,71

20,98

22,72

27,78

26,59

27,81

0 25 50 75 100 125 150

11.2211+ Fons detrítics costaners

11.2224+ Sorres infralitorals de llocs calms

11.261+ Coves i túnels submarins semifoscos

11.2512+ Coral·lígen amb gorgònies, circalitoral

11.2419+ Fons infralitorals rocosos, calms i poc il·luminats

11.334+ Alguers de Posidonia oceanica, mediterranis

11.2418+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l'onatge i poc il·luminats

11.2416+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, sense algues fucals

11.2414+ Fons infralitorals rocosos, calms, ben il·luminats, sense algues

fucals

11.2422+ Fons circalitorals rocosos no concrescionats, colonitzats sobretot per

animals

11.2421+ Fons circalitorals rocosos no concrescionats, dominats per algues, sense

Cystoseira

11.2511+ Coral·ligen sense gorgònies, circalitoral

Diversitat

Abundància

Riquesa

21



5.3.3 OBSERVACIONS PER RANGS DE PROFUNDITAT

Es varen prendre dades de profunditat de 496 observacions (97% dels casos) i

posteriorment es varen agrupar per rangs de fondària de 5 metres per facilitar el seu

tractament i perquè des del punt de vista dels opistobranquis té sentit biològic fer rangs i

d’aquesta amplitud (Figura 5). Igual que en el cas dels hàbitats, no tots els rangs de

profunditat varen ser prospectats amb el mateix esforç de mostreig.

La riquesa d’espècies va presentar diferències significatives (p-val<0.05) respecte a la

fondària, descrivint un patró sinusoïdal, amb un màxim de 34 espècies al rang entre els

10 i els 15 metres, un 71% de totes les observades. Aquest valor es podria explicar

perquè a les Illes Medes, entre els 10 i els 15 metres de fondària, es dóna el contacte

entre les comunitats fotòfiles i el coral·ligen, és a dir, la transició entre aquestes

comunitats, de manera que és possible trobar-hi representats una gran diversitat

d’hàbitats diferents, o també es podria explicar per un major esforç de mostreig a

aquestes profunditats, sobretot pel que fa al temps.

El patró mostrat per l’abundància va resultar similar al de riquesa, amb unes diferències

també molt significatives (p-val<0.001), però amb la particularitat que entre els 5 i els 10

metres hi apareix un pic no proporcional de 183 exemplars. Aquest fet s’explicaria

perquè l’espècie més abundant a les Illes Medes, Cratena peregrina, té en aquesta rang

de fondària el seu aliment bàsic (Eudendrium) i per tant hi presenta el màxim número

d’individus.

Al calcular la diversitat, aquest patró sinusoïdal es recupera, amb el valor màxim de totes

les variables calculades (Index de Shannon=3.09) al rang entre 10 i 15 metre, tot i que

no mostra diferències significatives entre profunditats.

22

Figura 5 Riquesa (nº d’espècies), abundància (nº total d’individus) i diversitat (valor de l’índex de Shannon multiplicat x10 per facilitar la representació gràfica) per rang de profunditat

1

11

21

27

34

20

9

1

26

102

166

173

183

50

0

22,7

26,1

29,1

30,9

21,3

17,5

0 50 100 150 200

30-35

25-30

20-25

15-20

10-15

5-10

0-5

Ra

ng

s d

e p

rofu

nd

ita

t

Diversitat

Abundància

Riquesa

23



6 DISCUSSIÓ

La riquesa d’opistobranquis no va presentar diferències significatives entre els dies de

mostreig, indicant que durant els darrers set mesos de 2010 el número d’espècies

observat es va mantenir constant. La riquesa entre els diferents punts de mostreig si que

va resultar significatiu, però molt poc, de manera que la localització del mostreig no

sembla un factor determinant pel que fa al número d'espècies. En canvi, si que es van

observar diferències en la riquesa dels diferents hàbitats i els diferents rangs de fondària,

indicant que o bé hi ha una clara selecció per part dels opistobranquis de certes

categories d’aquestes variables, o bé a hi ha hàbitats i rangs de fondària molt més

prospectats que altres. Si aquesta darrera hipòtesi fos certa, les modificacions

proposades per la metodologia de mostreig que s'aplicaran a partir d'ara permetran

eliminar aquesta incertesa.

L’abundància en canvi, presenta diferències molt significatives per totes les variables, fet

que es podria explicar per una banda pels diferents pics que certes espècies van

presentar en condicions concretes, i per l’altra per un possible esforç de mostreig no

homogeni de les diferents categories de cada variable.

La diversitat de Shannon no presenta diferències significatives a cap de les variables, és

a dir, que en totes les categories de totes les variables hi ha una proporció similar entre

el nombre d'espècies absents o molt poc abundants i el d'espècies molt abundats.

Per tant, tenint en compte que la riquesa va resultar significativa en tres variables i la

diversitat en cap d’elles, queda clar que la diferència rau en l’abundància de cada

espècie concreta entre les diferents categories de les variables.

Resumint, podem dir que les abundàncies relatives de les diferents espècies presenten

diferències significatives, tant al llarg del temps com en els diferents punts de mostreig

així com respecte a la tipologia dels hàbitats i a la profunditat. Amb aquests resultats

preliminars es comença a intuir que les comunitats d'opistobranquis són variables i vénen

determinades, com a mínim, per aquestes variables.

7 CONCLUSIONS

• Els mostrejos duts a terme pel Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya

durant la realització del seguiment mensual d’opistobranquis a les Illes Medes del

juny al desembre de 2010 van comportar la observació de 48 espècies, 15 de les

quals no havien estat citades abans a l’arxipèlag segons les publicacions i les

fonts consultades. Amb aquestes dades el catàleg d’opistobranquis de les illes

Medes arriba a les 60 espècies.

• Tot i que es van realitzar mostrejos amb un freqüència mensual, no es va

completar un cicle anual i es varen realitzar en diferents punts de mostreig, de

24

manera que no és possible treure conclusions sobre l’abundància d’opistobranquis

al llarg de l’any, ni tampoc definir patrons temporals d’aparició de les diferents

espècies. Per fer-ho es necessitarien sèries de diversos anys de mostreig.

• Comparant els resultats amb els obtinguts en seguiments similars del GROC,

s’observa que les Illes Medes són una punt ric i divers en d’opistobranquis, però

tot i així encara s’està lluny d’assolir els valors reals, ja que només es varen

realitzar 7 mostrejos. La comparació amb els seguiments d’altres zones només es

podrà realitzar de forma objectiva quan s’hagi augmentat l’esforç de prospecció.

• Un problema important dels mostrejos realitzats va ser que bàsicament es van

prospectar els fons de roca i, per raons de seguretat, únicament des dels 0 fins

als 35 metres de fondària (majoritàriament per sobre dels 25 m). Aquest fet va

limitar el número d’espècies observades, ja que no es van prospectar els fons tous

de sorra i fang, les praderies de Posidonia oceanica tampoc van ser suficientment

mostrejades, ni els hàbitats més profunds per sota dels 25 metres. Caldria doncs,

prospectar també aquests hàbitats de manera exhaustiva si es vol completar el

catàleg d’opistobranquis.

• Cal tenir en compte que el protocol no inclou el sacrifici d’exemplars per identificar-

los mitjançant l’anàlisi de la ràdula, de manera que alguns individus, com per

exemple els corresponents als gèneres Bertella/Bertellina, poden no ser

identificats correctament a nivell d’espècie. En alguns casos, els gèneres Aplysia i

Elysia també poden comportar aquesta limitació.

• Amb els resultats obtinguts es posa de relleu la necessitat d’escollir un únic punt

de mostreig, d’acotar el temps d’immersió i definir i descriure detalladament el

recorregut del transsecte per tal d’equilibrar el temps que es dedica a cada hàbitat

i rang de fondària.

• El fet que els opistobranquis siguin tan especialistes fa que algunes espècies

puguin tenir una distribució molt local. Per tant, si es vol obtenir un inventari real i

complert de les espècies d’opistobranquis de les illes Medes caldria anar variant el

punt de mostreig per aconseguir la representació de tota la variabilitat existent.

• De cara al futur, caldria obtenir dades més rigoroses per poder aplicar nous

estadístics que tinguin en compte l’abundància d'espècies rares o molt poc

abundants. A més, s'ha de tenir en compte que en aquests mostrejos preliminars

no s'ha pogut corregir per l'esforç realitzat a cadascuna de les categories de les

diferents variables, fet que podria esbiaixar els resultats de manera important.

25



8 PROPOSTES DE FUTUR

Les propostes de futur van encaminades no només a l’aprofundiment del coneixement

dels opistobranquis del Parc, sinó també a la difusió d’aquest grup animal entre el

col·lectius de submarinistes, ja que les illes Medes són un destí d’immersió de primer

ordre a nivell europeu i cal aprofitar aquest potencial d’observadors.

8.1 INICI DEL SEGUIMENT QUANTITATIU

Per al GROC és important comptar amb dades quantitatives i per això es proposa iniciar

un seguiment quantitatiu a les Illes Medes, de manera que s’hauria d’escollir un únic punt

del Parc on realitzar-hi un mostreig mensual amb un esforç equivalent i un transsecte

ben definit.

A partir dels resultats preliminars no és senzill escollir el punt amb més riquesa

d’opistobranquis, doncs les diferències entre punts són poc significatives. No obstant, la

immersió de Ferranelles presenta certs avantatges com ara un perfil suau, gran diversitat

d’hàbitats (praderies de posidònia incloses) i es troba arrecerat de tramuntana.

Es proposa definir el transsecte entre les zones de Tascons Petits, l’Escrivana i les

Ferranelles (Mapa 2), iniciant la immersió a la boia de centres de Tascons petits i

finalitzant-la a la boia de particulars de les Ferranelles. D’aquesta manera a l’inici de la

immersió es podrien mostrejar els hàbitats de coral·ligen profund de les primeres barres

de l’Escrivana i paulatinament anar ascendint a mesura que es va arribant a la boia de

Farrenelles passant per una gran diversitat d’hàbitats.

El protocol quantitatiu a més dels paràmetres detallats en l’apartat 4.2 Protocol de

mostreig, ha d’incorporar les següents millores:

• Realitzar-se sempre al mateix punt,

• Utilitzar sempre el mateix número d’observadors (amb experiència similar)

• Realitzar el mateix recorregut submarí, tenint en compte que sigui equilibrat

respecte al percentatge d’hàbitats i rangs de profunditat.

26

Mapa 2 Situació del transsecte proposat per realitzar-hi el seguiment quantitatiu.

27



8.2 CONTINUÏTAT DE L’INVENTARI

Es proposa de seguir realitzant mostrejos a diferents punts del Parc (no només a les Illes

Medes) per tal de determinar la riquesa real d’espècies i obtenir una distribució

batimètrica i de preferència d’hàbitats de cada una d’elles. Es mostrejarien de forma

específica hàbitats poc representats fins ara com els fons tous de sorra i fang i les

praderies de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa.

Tot i que es proposa que siguin mensuals, aquests mostrejos no seguirien el protocol

quantitatiu del GROC, i per tant, no seria imprescindible fer-los amb una determinada

regularitat ni esforç de mostreig. En aquest cas hi hauria la possibilitat de que hi

participessin els centres d’immersió de la zona cedint places de les seves sortides als

mostrejadors del GROC.

8.3 CREACIÓ D’UNA XARXA D’OBSERVADORS

Les més de 65.000 immersions que es realitzen anualment a les illes Medes podria ser

una font molt important d’observacions si es creessin els canals de recollida de dades

necessaris. Es proposa de crear aquest canal a través d’una pàgina web a Internet amb

una base de dades associada per tal de recollir les observacions i les fotografies

d’opistobranquis. També caldria editar un fulletó informatiu de l’existència d’aquesta

xarxa i les instruccions per adherir-s’hi i entrar les dades.

8.4 EDICIÓ D’UNA GUIA SUBMERGIBLE

Amb els objectius de difondre els opistobranquis i millorar la formació dels observadors,

es proposa de dissenyar i editar una guia submergible amb fotografies de les 30 o 40

espècies més habituals.

28

9 BIBLIOGRAFIA

• Altimira, C.; Huelin, M.F.; Ros, J. (1981). Mol·luscs bentònics de les Illes Medes

(Girona). I. Sistematica. Butlletí Institució Catalana d’Història Natural (Sec. Zool.)

47: 69-75.

• Ballesteros, M. (1985). Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y

Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y

faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis doctoral (resumen).

Centro de Publicaciones de la Universitat de Barcelona, Barcelona.

• Ballesteros, M. (2007). Lista actualizada de los opistobranquios (Molusca:

Gastropoda: Opistobranchia) de las costas catalanas. Spira, Vol. 2, 3:163-188.

• Ballesteros, M. (30/12/2010). Mòdul Mol·luscs. Banc de Dades de Biodiversitat de

Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.

http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

• Cattaneo-Vietti, R. Chemello, R. &Gianuzzi-Savelli, R. 1990. Ed. La conchiglia,

Roma.

• Cervera, L. et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs

(Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and

Archipelagos). Bol. Inst. Esp. Oceanogr., 20 (1-4):1-122)

• Generalitat de Catalunya (2007). Manual dels hàbitats de Catalunya. Volum 1.

Hàbitats litorals i marins. Barcelona.

• Huelin, M.F; Ros, J. (1984). Els mol·luscs marins de les Illes Medes. A: J. Ros, I.

Olivella i J.M. Gili (Eds.) Els sistemes Naturals de les Illes Medes. Arx. Secc.

Ciènc., 73: 457-500. IEC, Barcelona.

• Ocaña, A. et al (2000). Guia submarina de invertebrados no artoropodos (2e

edició). Comares, Granada.

• R Development Core Team (2009) R, a Language and Environment for Statistical

Computing. Version 2.10.1. Viena, R Foundation for Statistical computing.

• Ros, J. (1973). Opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) del litoral ibérico. Tesis

doctoral, Universidad de Barcelona.

• Rudman, W.B. Sea Slug Forum. Australian Museum, Sydney.

http://www.seaslugforum.net

• Schmekel, L. & Portmann, A. (1982). Opisthobranchia des Mittelmeeres.

Springer.Verlag Berlin

• Trainito, E. (2005). Nudibranch of the Mediterranean. Il Castello srl, Trezzano sul

Naviglio, Italy

29



10 ANNEXOS

10.1 ANNEX 1. INVENTARI ACTUALITZAT Espècies ordenades per ordre alfabètic

Aeolidiella alderi*

Aplysia depilans

Aplysia fasciata*

Aplysia parvula

Aplysia punctata


Berthella aurantiaca

Berthella ocellata*

Bosellia mimetica*

Cadlina laevis

Calmella cavolini

Caloria elegans

Chromodoris krohni*

Chromodoris luteorosea


Cratena peregrina

Crimora papillata

Cuthona albopunctata

Cuthona caerulea

Cuthona ocellata


Dendrodoris limbata

Diaphorodoris luteocinta


Dondice banyulensis

Doris verrucosa

Doto koenneckeri*

Elysia viridis

Elysis timida

Eubranchus farrani*

Facelina rubrovittata*


Flabellina affinis

Flabellina ischitana*

Flabellina lineata*

Flabellina pedata

Haminoea hydatis

Haminoea navicula

Hancockia uncinata*



Hypselodoris picta



Limacia clavigera

Marionia blainvillea*



Petalifera petalifera*

Philinopsis depicta

Phyllidia flava

Platydoris argo

Polycera quadrilineata*

Runcina capreensis

Thuridilla hopei

Trapania maculata

Tritonia manicata

Tritonia nilsodhneri*

Tritonia striata

Tylodina perversa

* Noves espècies afegides al catàleg arrel de les prospeccions realitzades pel GROC durant el 2010

30

Espècies ordenades per ordre taxonòmic:

Phylum MOLLUSCA Cuvier, 1795

Classis GASTROPODA Cuvier, 1795

Subclassis ORTHOGASTROPODA Ponder et Lindberg, 1996

Superordo OPISTHOBRANCHIA Milne-Edwards, 1848

Ordo CEPHALASPIDEA s.s. Mikkelsen, 1996

Familia AGLAJIDAE Renier, 1807

Genus Philinopsis Pease, 1860

1. Philinopsis depicta (Renier, 1807)

Familia RUNCINIDAE H. et A. Adams, 1854

Genus Runcina Forbes et Hanley, 1853

2. Runcina capreensis Mazarelli, 1892

Familia HAMINOEIDAE Pilsbry, 1895

Genus Haminoea Turton et Kingston, 1830

3. Haminoea hydatis (Linnaeus, 1758)

4. Haminoea navicula (Da Costa, 1778)

Ordo ANASPIDEA Fischer, 1883

Familia APLYSIIDAE Lamarck, 1809

Genus Aplysia Linnaeus, 1767

5. Aplysia depilans Gmelin, 1791 [imatge 1] 6. Aplysia fasciata Poiret, 1789 [imatge 2]

7. Aplysia punctata Cuvier, 1803 [imatge 3]

8. Aplysia parvula Guilding in Mörch, 1863 Genus Petalifera Gray, 1847

9. Petalifera petalifera (Rang, 1828)

Ordo SACOGLOSSA Von Ihering, 1876

Subordo PLAKOBRANCHACEA Rang, 1829

Superfamilia PLAKOBRANCHOIDEA Rang, 1829

Familia PLAKOBRANCHIDAE Rang, 1829 (=ELYSIIDAE Forbes et Hanley, 1851)

Genus Elysia Risso, 1818

10. Elysia viridis (Montagu, 1804) 11. Elysia timida (Risso, 1818)

Genus Thuridilla Bergh, 1872

12. Thuridilla hopei (Vérany, 1853)

Familia BOSELLIIDAE Marcus, 1982

Genus Bosellia Trinchese, 1891

13. Bosellia mimetica Trinchese, 1891 Superfamilia LIMAPONTIOIDEA Gray, 1847

Ordo UMBRACULACEA Dall, 1889

Familia TYLODINIDAE Gray, 1847

Genus Tylodina Rafinesque, 1814

14. Tylodina perversa (Gmelin, 1791)

Clado NUDIPLEURA Wägele et Willan, 2000

Ordo PLEUROBRANCHACEA Férussac,1822

Familia PLEUROBRANCHIDAE Férussac,1822

Subfamilia PLEUROBRANCHINAE Férussac, 1822

Tribus BERTHELLINI Burn, 1962

Genus Berthella Blainville, 1824

15a. Berthella aurantiaca (Risso, 1818) 15b. Berthellina edwardsi (Vayssière, 1897)

16. Berthella ocellata (Delle Chiaje, 1828)

31



Ordo NUDIBRANCHIA Blainville, 1814

Subordo ANTHOBRANCHIA Minichev, 1970

Infraordo DORIDINA Pelseneer, 1894

Familia ONCHIDORIDIDAE Alder et Hancock, 1845

Genus Onchidoris Blainville, 1816

17. Onchidoris neapolitana (Delle Chiaje, 1841-1844 ) Genus Diaphorodoris Iredale et O’Donoghue, 1923

18. Diaphorodoris luteocincta (Sars, 1870)

19. Diaphorodoris papillata Portmann et Sandmeier, 1960 Familia GONIODORIDIDAE H. et A. Adams, 1854

Genus Trapania Provot-Fol, 1931

20. Trapania lineata Haefelfinger, 1960

Familia POLYCERIDAE Alder et Hancock, 1845

Genus Limacia O.F. Müller, 1781

21. Limacia clavigera (O. F. Müller, 1776)

Genus Polycera Cuvier, 1817

22. Polycera quadrilineata (O. F. Müller, 1776) Genus Crimora Alder et Hancock, 1862

23. Crimora papillata Alder et Hancock, 1862

Familia CHROMODORIDIDAE Bergh, 1891

Genus Hypselodoris Stimpson, 1855

24. Hypselodoris villafranca (Risso, 1818)

25. Hypselodoris picta (Schultz, 1836) 26. Hypselodoris orsinii (Verany, 1846)

27. Hypselodoris fontandraui (Pruvot-Fol, 1951)

28. Hypselodoris tricolor (Cantraine, 1835) Genus Chromodoris Alder et Hancock, 1855

29. Chromodoris luteorosea (Rapp, 1827)

30. Chromodoris purpurea (Laurillard, 1831) 31. Chromodoris krohni (Vérany, 1846)

Genus Cadlina Bergh, 1878

32. Cadlina laevis (Linnaeus, 1767) Familia DORIDIDAE Rafinesque, 1815

Genus Doris Linnaeus, 1758

33. Doris verrucosa Linnaeus, 1758 Genus Platydoris Bergh, 1877

34. Platydoris argo (Linnaeus, 1767)

Genus Peltodoris Bergh, 1880

35. Peltodoris atromaculata Bergh, 1880

Familia PHYLLIDIIDAE Rafinesque, 1814

Genus Phyllidia Cuvier, 1797

36. Phyllidia flava (Aradas, 1847)

Familia DENDRODORIDIDAE O'Donoghue, 1924

Genus Dendrodoris Ehrenberg, 1831

37. Dendrodoris limbata (Cuvier, 1804)

38. Dendrodoris grandiflora (Rapp, 1827)

Subordo CLADOBRANCHIA Willan et Morton, 1984

Infraordo DENDRONOTINA Sars, 1878

Familia TRITONIIDAE Lamarck, 1809

Genus Tritonia Cuvier, 1803

39. Tritonia manicata Deshayes, 1853

40. Tritonia striata (Haefelfinger, 1963) 41. Tritonia nilsodhneri Marcus, 1983

32

Genus Marionia Vayssière, 1877

42. Marionia blainvillea (Risso, 1818)

Familia HANCOCKIIDAE MacFarland, 1923

Genus Hancockia Gosse, 1877

43. Hancockia uncinata (Hesse, 1872)

Familia DOTOIDAE Gray, 1853

Genus Doto Oken, 1815

44. Doto koenneckeri Lemche, 1976

Infraordo AEOLIDINA Odhner, 1934

Familia FLABELLINIDAE Bergh, 1889

Genus Flabellina Voigt, 1834

45. Flabellina affinis (Gmelin, 1791)

46. Flabellina pedata (Montagu, 1815)

47. Flabellina lineata (Lovén, 1848) 48. Flabellina ischitana Hirano et Thompson, 1990

Genus Calmella Eliot, 1906

49. Calmella cavolini (Vérany, 1846) Familia FACELINIDAE Bergh, 1889

Genus Facelina Alder et Hancock, 1855

50. Facelina rubrovittata (A. Costa, 1866) Genus Cratena Bergh, 1864

51. Cratena peregrina (Gmelin, 1791)

Genus Caloria Trinchese, 1888

52. Caloria elegans (Alder et Hancock, 1845)

Genus Facelinopsis Provot-Fol, 1954

53. Facelinopsis marioni (Vayssière, 1888) Genus Dondice Marcus, 1958

54. Dondice banyulensis Portman et Sandmeier, 1960

Familia AEOLIDIIDAE D'Orbigny, 1834

Genus Aeolidiella Bergh, 1867

55. Aeolidiella alderi (Cocks, 1852)

Genus Berghia Trinchese, 1877

56. Berghia caerulescens (Laurillard, 1830)

Familia EUBRANCHIDAE Odhner, 1934

Genus Eubranchus Forbes, 1838

57. Eubranchus farrani (Alder et Hancock, 1844)

Familia TERGIPEDIDAE Thiele, 1931

Genus Cuthona Alder et Hancock, 1855

58. Cuthona caerulea (Montagu, 1804).

59. Cuthona ocellata (Schmekel, 1966)

60. Cuthona albopunctata (Schmekel, 1968)

33



10.2 ANNEX 2. FOTOGRAFIES

Fotografies de les 48 espècies observades durant els mostrejos de 2010. Les fotografies

formen part del fons d’imatges del GROC, però no totes van ser realitzades a les Illes

Medes.

1.Aplysia depilans

2.Aplysia fasciata

3.Aplysia parvula

4. Aplysia punctata

5.Petalifera petalifera

6.Elysia timida

34

7.Elysia viridis

8.Thuridilla hopei

9.Bosellia mimetica

10.Berthella auriantiaca/Berthellina edwarsii

11.Berthella ocellata

12.Onchidoris neapolitana

13.Diaphorodoris luteocincta

14.Diaphorodoris papillata

35



15.Limacia clavigera

16. Polycera quadrilineata

17.Crimora papillata

18.Hypselodoris villafranca

19.Hypselodoris orsinii

20.Hypselodoris fontandraui

21.Hypselodoris tricolor 22.Chromodoris purpurea

36

23.Chromodoris kronhi 24. Platydoris argo

25.Peltodoris atromaculata

26.Phillydia flava

27.Dendrodoris grandiflora 28.Dendrodoris limbata

29.Tritonia nilsodhneri 30.Tritonia striata

37



31.Marionia blainvillea 32.Hankockia uncinata

33. Doto koenneckeri

34.Flabellina affinis

35.Flabellina ischitiana

36.Flabellina lineata

37.Flabellina pedata

38. Calmella cavolinii

38

39.Faceina rubrovittata

40.Cratena peregrina

41.Caloria elegans

42.Facelinopsis marioni

43.Dondice banyulensis

44.Aeolidiella alderi

45.Berghia coerulescens

46.Eubranchus farrani

39



47.Cuthona caerulea 49.Cuthona ocellata

Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya Mas Castellar, s/n web: www.opistobranquis.org Pontós 17773 mail: [email protected] (Girona) telèfon: 649056034

Documents

Informe GROC Medes 2010