Embed Size (px)
Citation preview
Informe - Memòria de la prospecció dels següents sepúlcres megalítics: Dolmen de Clarà; Castelltallat; Puig ses Forques; Tres Caires; Serra de Cals; Tres peus
Josep Oriol Font Cot
Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Biblioteca del Patrimoni Cultural
Direcció General del Patrimoni CulturalServei d'Arqueologia i Paleontologia
4518
INFORME-MEMÒRIA DE LA PROSPECCIÓ
DELS SEGÜENTS SEPULCRES MEGALÍTICS:
DOLMEN DE CLARÀ
(Castellar de la Ribera, Solsolnès)
CASTELLTALLAT
(Sant Mateu de Bages, Bages)
PUIG SES FORQUES
(Calonge, Baix Empordà)
TRES CAIRES (Forallac, Fitor-Fonteta)
SERRA DE CALS (Forallac, Fitor-Fonteta)
TRES PEUS (Forallac, Fitor-Fonteta)
Josep Oriol Font Cot
Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques
Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia
UNIVERSITAT DE BARCELONA
Juny de 2004
2
SUMARI
INTRODUCCIÓ 3
L’informe-memòria: alguns matisos aclaratoris 3
El dolmen de Clarà: un exemplar tornat a identificar 3
La degradació del dolmen de Castelltallat, el de Tres Peus
i el de Puig ses Forques 4
Agraïments 4
Bibliografia 5
DOLMEN DE CLARÀ (Castellar de la Ribera) 6
CASTELLTALLAT (Sant Mateu de Bages) 10
PUIG SES FORQUES (Calonge) 12
TRES CAIRES (Forallac, Fitor-Fonteta) 14
SERRA DE CALS (Forallac, Fitor-Fonteta) 16
TRES PEUS (Forallac, Fitor-Fonteta) 18
3
INTRODUCCIÓ
L’informe-memòria: alguns matisos aclaratoris
De la mateixa manera que en els casos precedents, aquest informe-memòria
consta d’un conjunt de fitxes, una per megàlit, on a cadascuna hi ha la data de
prospecció, les coordenades de l’indret i la seva altitud sobre el nivell del mar, l’acimut
del megàlit (mesurat des de la cambra en direcció al passadís) i l’altura angular de
l’horitzó que hi ha al davant de l’entrada del dolmen. Les fitxes també expliquen com
arribar al monument, la seva ubicació i entorn, i el seu estat de conservació. A
diferència d’informes-memòria anteriors, en aquest cas la documentació gràfica
s’intercala dins de cada fitxa, i en diversos casos s’inclou la planimetria dels exemplars
prospectats, ja sigui perquè el sepulcre ha patit una reconstrucció poc acurada
(Castelltallat) o pel fet d’haver estat retrobat (Clarà). Pel que fa a les dimensions dels
dòlmens, excepte on es digui una altra cosa les mides de les lloses s’expressen en
longitud màxima, altura mesurada des del sòl i gruix màxim. Les mesures de la cambra
també es donen en amplària, longitud i altura màximes interiors.
El dolmen de Clarà, un exemplar tornat a identificar
Vaig visitar el dolmen de Clarà en companyia d’en Josep Castany Llussà, la
Lídia Fàbregas i la Núria Rodríguez Baylach. Es tracta d’un exemplar que es
considerava perdut, atès que Mn.Serra Vilaró el situava a un altre lloc, concretament
un kilòmetre al nord de la parròquia de Clarà. Gràcies a les dades facilitades pel Sr.
Josep Agustí i Prat vam arribar fins el dolmen de Clarà, que també coneixien en Josep
Castany i la Lídia Fàbregas, però que no havien relacionat amb l’exemplar que
esmenta Serra Vilaró, ja que, com s’ha dit més amunt, l’havia ubicat a un indret
bastant allunyat. En realitat, aquest dolmen es troba a prop dels megàlits dels Clots del
Solar, també a Clarà. Per aquest motiu, un cop al dolmen de Clarà, en Josep i la Lídia
ens van acompanyar fins el megàlit dels Clots del Solar II, que és a 160 metres de
distància del dolmen de Clarà. Vam comprovar que és en bon estat de conservació, i
n’hem inclòs un parell d’imatges al darrer apartat.
4
La degradació del dolmen de Castelltallat,
el de Tres Peus i el de Puig ses Forques
La Núria Rodríguez i jo vam poder comprovar l’estat de degradació de l’entorn
del dolmen de Castelltallat. L’interior de la cambra mostrava signes d’activitat
pirotècnica, i la Núria s’adonà que al costat de la llosa lateral sud hi havia un
amuntegament de terra més fosca, amb restes òssies en superfície, tal i com una
inspecció ocular ens va permetre apreciar.
D’altra banda, el dolmen de Tres Peus també presenta lleus signes de
degradació, ja que la cara interna de la capçalera ha estat pintada amb un grafit
vermell, per fortuna no massa visible. Signes molt semblants de degradació es poden
veure al dolmen de Puig ses Forques, tal i com s’especifica a la fitxa corresponent.
Agraïments
Un cop més, vull expressar el meu agraïment a força amics. En Josep Castany
Llussà i la Lídia Fàbregas es van interessar pel dolmen de Clarà i m’hi van
acompanyar, mostrant-me, també, el megàlit de Clots de Solar II. La Núria Rodríguez
Baylach també vingué amb mi fins el dolmen de Clarà, així com fins el de Castelltallat;
a més, m’ajudà en tot moment en la meva recollida de dades. També m’acompanyà la
Teresa Graupera Castellà, en aquesta ocasió fins els dolmens de Fitor-Fonteta. Igual
que en el cas de la Núria, no es va limitar a fer acte de presència, ajudant-me a
prendre mesures i anotacions, amb la qual cosa vaig poder agilitzar la feina en un dia
presidit per una meteorologia amenaçant. En Josep Agustí i Prat s’ha convertit en un
suport indispensable, assessorant-me en la meva recerca sempre que ho he
necessitat. Ell és qui ha fet possible poder identificar un dolmen que ja coneixien en
Josep Castany i la Lídia Fàbregas amb l’exemplar que inespecíficament Serra Vilaró
anomenava “Clarà”. Finalment, en Ferran García Luque m’ha facilitat un valuós
recolzament logístic.
5
Bibliografia
Daura i Jorba, Antoni – Galobart i Badal, Joan (1982), Les Fonts. Quaderns de
Recerca i Divulgació. 5. L’Arqueologia al Bages (I), Col·legi Doctors i Llicenciats –
Delegació Bages, p.74
Esteva Cruañas, Luis (1964), Corpus de Sepulcros Megalíticos. Fascículo 3.
Sepulcros megalíticos de las Gabarras (Gerona) I, Gerona, Instituto Esàñol de
Prehistoria del CSIC, Departamento de Barcelona. Servicio de Investigaciones
Arqueológicas de la Diputación de Gerona
Esteva Cruañas, Luis (1965), Corpus de Sepulcros Megalíticos. Fascículo 4.
Sepulcros megalíticos de las Gabarras (Gerona) II, Gerona, Instituto de Prehistoria del
Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Departamento de Barcelona. Servicio
de Investigaciones Arqueológicas de la Diputación de Gerona
Oliva Prat, M. (1945-46), “Colgante de pizarra del megalito de Puig-ses-Forques
(Calonge, Gerona)", Ampurias, VII-VIII, pp.325-329 + 2 láms.
Serra Vilaró, J. (1927), Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu
estudi, Solsona, publicacions del Museu de Solsona, p.175
Tarrús i Galter, Josep, et al. (1990), Dòlmens i menhirs. 48 monuments megalítics
de les Gavarres i el Massís d’Ardenya (Baix Empordà, la Selva, el Gironès), Figueres,
Carles Vallès – editor, 181 pp.
6
DOLMEN DE CLARÀ (Castellar de la Ribera) Data de prospecció: 14 de març de 2004
Coordenades: 42°00’01” N; 1°26’06.5” E
Altitud: 755 ± 10 m.s.n.m.
Orientació: 167° (de la capçalera al punt mig de les lloses laterals de la
cambra) / aprox. 176° (de la capçalera al punt mig del vestíbul).
Altura angular: 2°
Com arribar-hi: des de Solsona agafem la carretera C-26 / L-301, en direcció a
la Collada de Clarà. En aquest punt, ens desviem a mà esquerra, seguint el camí
asfaltat, fins que trobem, a mà dreta, un desviament senyalitzat que mena a l’ermita de
Clarà. Recorrerem 1800 metres, fins que trobarem un nou desviament que porta a
l’ermita. Deixarem enrera aquest desviament, i continuarem per la pista, que ara ja no
és asfaltada. Al cap de 500 metres deixarem enrera la masia del Pla. Després
trobarem un nou desviament, però nosaltres sempre anirem per la pista principal.
Recorreguts 2100 metres des del punt on s’acaba l’asfaltat, arribarem a una corba
tancada. Deixem el vehicle en la recta següent, i des de la corba ens enfilem en
direcció nord-est travessant el bosc. Caminats 80 metres trobarem el dolmen, al costat
d’un camp de conreu (que és al sud del megàlit) i en l’inici d’un bosc. El dolmen de
Clarà és a 160 metres al sud de la cista de Clots del Solar II.
Ubicació i entorn: aquest megàlit és a mig camí d’una suau vessant, en
posició dominant vers el segon i tercer quadrants. Al sud, és a dir, cap on domina, hi
ha un camp de conreu. El dolmen és en l’inici d’una zona boscosa ben neta de
sotabosc. Els tàxons més abundants són el pi blanc i el roure.
Estat de conservació: si el comparem amb la planta que publicà Serra Vilaró
(1927:175) el dolmen no és en massa bon estat de conservació, tot i que la vegetació
dificulta esbrinar si es conserven més lloses de les que es poden veure.
Totes les lloses són de gres. La cambra amida 140 cm d’amplària (a l’altura de
la capçalera) i 160 cm, a l’altura de l’inici de les lloses laterals. Aquestes tres lloses són
al seu lloc, i amiden 100 x 90 x 20 cm (capçalera), 200 x 105 x 20 cm (lateral de
llevant) i 210 x 135 x 20 cm (lateral de ponent). A més, és possible esbrinar-ne dues
més, que formarien part del vestíbul. Una és partida, i la trobem entre la lateral de
7
llevant i la única llosa del vestíbul que es pot veure amb claretat. Aquesta llosa, per
tant, tanca la cambra i apunta el vestíbul. Respectivament, els fragments amiden 45 i
40 cm de llargària (la resta de les mides és difícil de prendre). La llosa del vestíbul que
és ben visible mesura 70 x 30 x 20 cm.; l’altra llosa, que tancaria el vestíbul pel cantó
de ponent, no es pot apreciar amb claretat. Per aclarir si pertany a l’estructura
megalítica caldria fer una petita intervenció en aquest punt. Això no obstant, l’hem pres
com a referència per obtenir l’orientació del megàlit des de la capçalera en direcció a
aquest sector. L’acimut és aproximat, amb un marge d’error que estimem no superior a
5°. De la complexa estructura del vestíbul que hi ha a la planta aixecada per Serra
Vilaró no es pot veure res més, la qual cosa no vol dir que hagi desaparegut: per
saber-ho, caldria fer una intervenció en aquest punt.
A dalt: planta i seccions del dolmen de Clarà, segons Serra Vilaró (1927:175)
Just al davant del vestíbul hi ha dos grans fragments d’una llosa partida, que
potser són part de la cobertera. Respectivament, amiden 125 x 60 x 40 cm i 100 x 90 x
30 cm.
8
El túmul és erosionat, però se’n conserven força vestigis. Prop de la llosa
lateral de ponent es pot apreciar la tècnica constructiva, a base d’amuntegament
anàrquic de pedres i terra. Així mateix, es poden veure algunes lloses del cromlec, una
prop del costat nord i l’altra al cantó de ponent.
Altres observacions: aquest megàlit no apareix a la Carta Arqueològica de
Catalunya. S’havia donat per destruït, però gràcies a les indicacions del Sr.Josep
Agustí i Prat, del GESEART, ha estat retrobat.
A dalt: el dolmen de Clarà des del costat sud-est.
9
.
A dalt: el dolmen de Clots del Solar II, tal i com el vam poder veure en la nostra prospecció. Si el comparem amb allò que diu la bibliografia, és en bon estat de conservació. A baix: el dolmen de Castelltallat, des del lateral nord.
10
CASTELLTALLAT (Sant Mateu de Bages) Data de prospecció: 14 de març de 2004
Coordenades: 41°48’43.8” N; 1°40’43.1” E
Altitud: 845 ± 10 m.s.n.m.
Orientació: 75° aproximadament. No és possible col·locar el jaló a l’altura de la
capçalera. Ha calgut mesurar la llargada d’aquesta llosa, i establir el punt mig a la part
posterior de la cambra, allí on no ho impedeix la cobertera.
Altura angular: -3°, vers la muntanya més propera. La calitxa no permet veure
l’horitzó llunyà. No obstant, la posició clarament dominant del megàlit permet suposar
que la dada obtinguda és bona.
Com arribar-hi: a l’altura de Callús cal agafar la carretera BV-3003, en direcció
a Sant Mateu de Bages. Passarem els masos de la Rabassola i la Rabassa, i del
kilòmetre 12.6 surt un camí ascendent a mà dreta. El seguirem, i a poca distància
trobarem una cruïlla, amb un dipòsit d’aigua de color verd a l’esquerra. Nosaltres
continuarem pel camí ascendent, que no és massa bo, fins que apreciarem, de nou a
l’esquerra, la cobertera del megàlit. Des de l’inici del camí fins aquest punt haurem
recorregut 500 metres.
Ubicació i entorn: és en posició clarament dominant, en especial vers els
quadrants oest, sud i est. A l’entorn hi ha petits roures, pins, romaní i esbarzers.
Estat de conservació: el dolmen de Castelltallat és en regular estat de
conservació. Si prenem com a referència la restauració que se’n feu, no apreciem
diferències significatives; ara bé, el megàlit és força desfigurat si el comparem amb el
que documentà Valentí Santamaria, ja que la cobertera és col·locada en una posició
totalment diferent, així com la llosa lateral nord (planta i secció a Daura-Galobart,
1982:74). Les lloses són de gres, i amiden 90 x 60 x 15 cm (capçalera), 170 x 50 x 25
cm (lateral sud), 90 x 35 x30 cm (lateral nord) i 220 x 120 x 40 cm (cobertera). D’altra
banda, hi ha petites lloses clavades al sòl allí on Santamaria dibuixà el vestíbul, que es
troben a 3 metres de la capçalera. L’amplada interior del sepulcre és de 100 cm.
Creiem que sols la capçalera i la llosa lateral sud es mantenen in situ, mentre
que la lateral nord s’hauria arrambat a la capçalera, eliminant un espai d’uns 30 cm,
que a la planta i a la secció de Santamaria és ocupat per pedres fins el nivell del sòl.
11
Quant a les llosetes del vestíbul, si prenem com a referència la planta de Santamaria
podrem apreciar un cert décalage, ja que en l’esmentada planta romanen a 250-275
cm de distància de la capçalera, quan nosaltres les hem trobat a 300 cm de la llosa
esmentada. Tot i aquestes modificacions, és possible establir l’orientació del megàlit
amb una certa exactitud, tenint en compte la problemàtica que apuntem més amunt.
El túmul és molt erosionat. Se’n conserven alguns vestigis als laterals oest i
nord de la cambra.
A dalt: planta i secció longitudinal del costat nord del dolmen de Castelltallat, segons
Santamaría (a Daura-Galobart, 1982:74). El dolmen va ser reconstruït sense respectar-ne la
forma. En l’actualitat, la llosa lateral nord és arrambada vers la capçalera, mentre que la posició
de la cobertera no és l’original.
Altres aspectes: al costat de la llosa lateral sud s’ha apreciat un
amuntegament de terra més fosca que no sembla pertànyer al túmul. A la superfície
d’aquest apilotonament s’hi podien veure diversos fragments ossis. Creiem que
aquestes restes cal relacionar-les amb els clars vestigis d’un foc realitzat no fa massa
dins la cambra del megàlit. Probablement, abans de fer el foc es va retirar part del
sediment que hi havia dins la cambra, dipositant-lo en el punt on l’hem vist. Com ja
s’ha dit, les evidències d’aquest foc són òbvies: dins la cambra es van trobar algunes
pedres partides pel foc i restes de troncs a mig cremar. A més a més, la cara inferior
de la cobertera mostra signes d’activitat pirotècnica.
12
PUIG SES FORQUES (Calonge) Data de prospecció: 4 de març de 2004
Coordenades: 41°51’28.1” N; 3°06’28.9” E
Altitud: 60 ± 10 m.s.n.m.
Orientació: 73°
Altura angular: 1°
Com arribar-hi: venint de Santa Cristina d’Aro, cal agafar, un cop dins de
Calonge però sense arribar a entrar al centre urbà, el desviament vers l’Avinguda dels
Països Catalans, la qual és senyalitzada en una rotonda just després de passar un
supermercat. Primer deixarem enrera el cementiri, i més endavant la “Urbanització
Verd”. Finalment, trobarem un rètol que indica les urbanitzacions “Parc St.Daniel”, “La
Pineda” i “Puig ses Forques”. El dolmen és en la darrera de les urbanitzacions, a pocs
metres d’aquest turó homònim.
Ubicació i entorn: el dolmen domina una vista esplèndida que abasta
pràcticament tot l’horitzó, ja que es troba a trenta metres del cim de Puig ses Forques,
on hi ha el menhir del mateix nom. Vers el quadrant SE/SW es pot veure el mar. El
tàxon dominant del bosquet -o més aviat caldria dir zona ajardinada- és l’alzina surera,
amb presència ocasional de pi pinyer.
Estat de conservació: prenent com a referència la bibliografia més
significativa (Oliva,1945-46:325-329; Esteva,1964:Nº 3; Tarrús et al.,1990:86-90)
veurem que el dolmen gairebé no presenta signes de degradació. Seguint la darrera
publicació, podem apreciar que hi ha clavades al sòl set lloses, cinc de les quals són in
situ. Totes les lloses pertanyen a la cambra, que és de planta subcircular. De sud-est a
nord-oest i de forma correlativa, les mides de les lloses són les següents: 145x75x30
cm (llosa 1, “de ponent” i d’ubicació dubtosa, segons Tarrús et al. (1990:88));
85x105x40 cm (llosa 2); 100x145x37 cm (llosa 3, que és bastant inclinada vers
l’interior de la cambra); 75x140x150 cm (llosa 4); 85x165x40 cm (llosa 5); 110x180x30
cm (llosa 6); i 90x168x30 cm (llosa 7, “de llevant” (íbid.)). Encara hi ha una altra llosa
més, ajaguda al costat de llevant, que també és citada per Tarrús et al., el qual la
interpreta com possible llosa de la cambra (íbid.:89). Amida 155x85x70 cm. Les mides
màximes de la cambra són o bé 150 cm d’amplària (línia que uneix les lloses 1 i 7) per
13
220 cm de longitud (sempre que considerem que la llosa 1 és al seu lloc) o bé 235 cm
d’amplària (línia que uneix les lloses 2 i 7) per 195 cm de longitud. En tots dos casos,
l’altura màxima és 180 cm. Les lloses són de granit. És dificil apreciar vestigis de
l’estructura tumular, ja que el dolmen és en un vessant nord-sud. Bé que molt
erosionades, les evidències més rellevants romanen al cantó nord. Alguns blocs
ajaguts (un al costat sud i un altre al nord) podrien haver format part del túmul.
Com en tots els casos en què el monument es troba a tocar un nucli urbà,
aquest megàlit presenta alguns signes de degradació, tot i que no massa importants. A
més de restes de brutícia (vidres d’ampolla i papers), dues de les lloses tenen grafits.
En aquesta pàgina: el dolmen de Puig ses Forques, vist des del costat NE.
14
TRES CAIRES (Forallac, Fitor-Fonteta) Data de prospecció: 4 de març 2004
Coordenades: 41°55’07” N; 3°05’04.1” E
Altitud: 280 ± 10 m.s.n.m.
Orientació: 182°
Altura angular: 1°
Com arribar-hi: des de Fonteta trobarem un desviament a mà dreta que mena
a Fitor. És una ruta senyalitzada per a fer caminant, que porta a la creu dels Frares, i
que nosaltres no haurem de seguir. Per tant, continuarem fins finalitzar el nucli de
Fonteta, i llavors ens desviarem a la dreta, tot seguint una pista asfaltada. Al cap de
pocs centenars de metres la pista deixa de ser asfaltada, i continua, en direcció a Fitor.
És una pista força ample i en bon estat, i sempre seguirem els rètols indicadors de
Fitor. Un cop recorreguts 4.500 metres des de l’inici de la pista no asfaltada, ens
trobarem davant del Camp de la Cadena, una bifurcació on hi ha els dos pals d’una
tanca amb cadena que havia funcionat de vell antuvi. En aquest punt serem al davant
de camps de conreu: el camí de l’esquerra porta al mas Plaja i a la parròquia de Fitor, i
el de la dreta, on al fons podrem veure uns eucaliptus, al mas Cals de Fitor i a la ruta
dels Tres Peus. Nosaltres prendrem el darrer camí, i immediatament a continuació
trobarem una trifurcació. El camí de la dreta és emboscat i no porta enlloc; el de
l’esquerra mena a mas Cals, i el del mig, que és el que agafarem, a la ruta dels Tres
Peus. La pista és ascendent i no massa bona, però amb un tot-terreny es pot fer sense
problemes. Recorreguts 800 metres des de l’inici d’aquest darrer camí veurem, a
l’esquerra, un caminet que porta al dolmen.
Ubicació i entorn: el dolmen és enturonat, en posició clarament dominant, en
especial vers l’horitzó que abasta de l’est a l’oest, amb una molt bona perspectiva de
les Gavarres. Els tàxons vegetals preponderants són l’alzina surera, el bruc i l’arboç.
Estat de conservació: Tres Caires és en bon estat de conservació, tant si el
comparem amb la planimetria d’Esteva (1965:Nº18) com, sobretot, amb la descripció
del GESEART (Tarrús et al., 1990:47-49), ja que la fotografia que reprodueixen
(íbidem) permet apreciar que la llosa del passadís de ponent és inclinada vers
l’interior. És a dir, que in situ hi ha sis lloses, la capçalera (85x85x20 cm), dues laterals
a ponent (120x80x20 cm per la de la cambra; 85x55x15 cm la del passadís), dues
15
laterals a llevant (85x70x10 cm la de la cambra; 70x70x20 cm la del passadís), a més
de la cobertera, que amida 180x50x20 cm. També hi ha una altra llosa al passadís de
llevant, que tot just aflora, i que Esteva dibuixa en secció (1965:íbid.). La cambra té les
següents dimensions: 75 cm d’amplària a l’altura de la capçalera; 70 cm d’amplària a
l’inici del passadís; 190 cm de longitud; i 85 cm d’altura. Tal i com especifiquen els
membres del GESEART (Tarrús et al., íbid.) també es poden apreciar les dues lloses
desplaçades que probablement pertanyien a la cambra: la possible cobertera del
passadís és al costat del passadís de llevant, i amida 160x90x18 cm, mentre que l’altra
llosa és al sud del megàlit. Alguns blocs ajaguts a l’entorn del dolmen, especialment al
costat de llevant, segurament haurien format part de l’estructura tumular. Les lloses
són de pissarra.
A baix: el dolmen de Tres Caires, des del nord.
16
SERRA DE CALS (Forallac, Fitor-Fonteta) Data de prospecció: 4 de març de 2004
Coordenades: 41°55’08.2” N; 3°05’00.8” E
Altitud: 280 ± 10 m.s.n.m.
Orientació: 148°, si donem per vàlid que la capçalera es trobava al costat NW.
Altura angular: 1°
Com arribar-hi: prosseguint per la pista des d’on surt la drecera que mena al
dolmen de Tres Caires, cal continuar un centenar llarg de metres més, fins que, ara a
mà dreta, trobarem un altre caminet, que ens porta al dolmen de Serra de Cals.
Entorn i ubicació: el megàlit és en mitja vessant (W-E) però en posició molt
dominant, en especial vers el sector que abasta des del nord fins el sud. La vista és
esplèndida, puix al nord-est es pot veure la plana de Torroella de Montgrí, així com el
mar i les Illes Medes. L’entorn vegetal és el mateix que el de Tres Caires, a més de
trobar-se un altre tàxon: el garric.
Estat de conservació: si el comparem amb la bibliorafia precedent més
significativa (Esteva, 1965:Nº19; Tarrús et al., 1990:50-51) el dolmen és en bon estat
de conservació. Tot i que molt inclinades en la direcció del vessant en què es troba el
megàlit, in situ hi ha la quatre lloses laterals –dues a cada costat- així com la
cobertera, que descansa sobre les laterals de ponent i es recolza en la lateral de
llevant de la cambra. Les lloses, que són de pissarra, tenen les següents dimensions:
100x60x17 cm (lateral de ponent de la cambra); 55x70x17 cm (lateral de ponent del
passadís); 80x120x25 cm (lateral de llevant de la cambra); 45x40x13 cm (lateral del
passadís de llevant); i 190x150x20 cm (cobertera). Les mesures internes màximes del
megàlit són: 170 cm de llargària aproximada per 60 cm d’amplària, tant allí on hi havia
la capçalera com a l’inici del passadís. L’altura real no es pot mesurar, atesa la
inclinació de les lloses de la cambra. L’estructura tumular és molt erosionada, però
se’n conserva algun vestigi, a base de lloses ajagudes, principalment al lateral de
llevant. Hi ha diverses lloses caigudes al voltant de la cambra, que podríen haver
format part del túmul o bé de la cambra. Aquestes lloses són, fonamentalment, al
costat lateral de ponent i al nord.
17
A dalt: el dolmen de Serra de Cals, des del lateral de ponent. Permet albirar, al fons, el mar i
les Illes Medes.
18
TRES PEUS (Forallac, Fitor-Fonteta) Data de prospecció: 4 de març de 2004
Coordenades: 41°55’07.5” N; 3°04’57.5” E
Altitud: 295 ± 10 m.s.n.m.
Orientació: 75°
Altura angular: 1°
Com arribar-hi: prosseguint per la pista que ens ha portat als dòlmens de Tres
Caires i Serra de Cals, haurem de recórrer 100 metres més, fins que, a l’esquerra, un
caminet ens porta al megàlit, perfectament visible des de la pista.
Ubicació i entorn: Tres Peus és en posició molt dominant, en especial vers els
vessants nord, est i sud, i no tant a ponent, perquè no és ben bé dalt del cim, sinó a
una vintena de metres de distància. L’entorn vegetal és idèntic al de Tres Caires, amb
l’ocasional addició del pinastre, un dels quals a no massa distància de la capçalera.
Estat de conservació: les referències bibliogràfiques més remarcables ens permeten
apreciar que el megàlit és en bon estat de conservació (Esteva, 1965:Nº20; Tarrús et
alii, 1990:52-55). Hi ha 7 lloses al seu lloc, la capçalera, tres al lateral nord, dos al sud,
i la cobertera. Les seves mides són 120x120x20cm (capçalera); 110x115x38 cm (llosa
lateral nord de la cambra); 43x30x20 cm (llosa lateral nord de l’inici del passadís);
90x112x25 cm (llosa lateral nord final del passadís); 75x80x15 cm (llosa lateral sud de
la cambra); 85x100x35 cm (llosa lateral sud del passadís). La cobertera amida
320x195x45 cm; les mesures màximes interiors de la cambra són 220 cm de llargària,
135 cm d’amplada a l’altura de la capçalera, 80 cm d’amplada a l’altura de l’inici del
passadís i 120 cm d’altura. A tots els laterals hi ha restes de lloses caigudes que
podrien haver format part de la cambra. Quant a l’estructura tumular, tot i que molt
erosionada, arreu en conserva vestigis. Les lloses són de pissarra.
A la pàgina següent: dues fotografies del dolmen de Tres Peus, des del costat est (superior), i
des del lateral sud (inferior).
19
