Informe sobre contaminació acústica. Gener 2007 (pdf)

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

CONTAMINACIÓACÚSTICA

INFORME EXTRAORDINARI Gener 2007

EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

Síndic de Greuges de CatalunyaJosep Anselm Clavé, 3108002 BarcelonaTel 933 018 075 Fax 933 013 [email protected]

Coberta Contaminacio 5/2/07 11:37 Página 1

Contaminacio acustica 5/2/07 11:38 Página 1.1


EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC




Síndic de Greuges de Catalunya1a edició: gener 2007Informe extraordinari: Contaminació acústicaISBN: 9788439373827

Dipòsit legal: Impressió: Tallers Gràfics Hostench S.A.Imprès sobre paper ecològicDisseny original: America SanchezImatge portada: Sandra García Herreros


ÍNDEX GENERAL

1. INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

2. LES ACTUACIONS DEL SINDIC (2003-2005) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

2.1. OBJECTE DE L’ESTUDI 7

2.2. LÍNIES GENERALS DELS INFORMES ANUALS AL PARLAMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

2.3. L’ORIGEN DELS SOROLLS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

2.3.1. Els tipus de sorolls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

2.3.2. L’abast territorial dels sorolls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

2.4. EINES D’INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

2.5. RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

2.6. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

3. LES OPINIONS DELS SÍNDICS I ELS DEFENSORS LOCALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

3.1. COMENTARI GENERAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

3.2. ELS LOCALS PÚBLICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

3.3. ELS SOROLLS AL CARRER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

3.4. LES INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

3.5. LA CONVIVÈNCIA ENTRE VEÏNS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

3.6. ELS ANIMALS DOMÈSTICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

3.7. ELS LOCALS MUNICIPALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

3.8. LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS MUNICIPALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

3.9. ELS CENTRES DE CULTE. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

3.10. EPÍLEG. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

4. ANÀLISI DE L’ENQUESTA ALS AJUNTAMENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

4.1. INTRODUCCIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

4.2. METODOLOGIA DE L’ENQUESTA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

4.3. L’ADAPTACIÓ NORMATIVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

4.4. EL PERSONAL. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

4.5. ELS MITJANS MATERIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

4.6. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

4.7. LES CAUSES DEL SOROLL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

4.8. ELS ORGANISMES COL·LABORADORS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

4.9. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

4.10. ANNEX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Contaminacio acustica 5/2/07 11:38 Página 1

5. ANÀLISI NORMATIVA: COM HAN DE RESPONDRE LES ADMINISTRACIONS DAVANT LES DENÚNCIES DELS VEÏNS EN MATÈRIA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

5.1. INTRODUCCIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

5.2. PROBLEMÀTICA ACÚSTICA DERIVADA DE LES ACTIVITATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

5.2.1. Activitat sense llicència o sense comunicació prèvia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

5.2.2. Activitat que està tramitant la llicència ambiental, la llicència d’obertura d’establiment o l’autorització ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

5.2.3. Activitat que té la llicència ambiental, la llicència d’obertura d’establiment,l’autorització ambiental i no ha dut a terme l’actuació de control inicial . . . . . . . . . . . . . . . 51

5.2.4. Activitat que té la llicència ambiental, la llicència d’obertura d’establiment o l’autorització ambiental i que ha dut a terme l’actuació de control inicial o ha complert el règim de comunicació prèvia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

5.2.5. Activitat que té la llicència municipal atorgada d’acord amb el Reglament d’activitats classificades de 1961 (RAC) i que encara no s’ha adequat al règim de la LIIAA o que està en procés d’adequar-s’hi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

5.2.6. Activitat amb llicència municipal atorgada d’acord amb el RAC, que encaixaria dins d’alguna de les de l’annex III de la LIIAA, per a les quals aquesta llei no ha establert cap procés d’adaptació, sens perjudici del que puguin haver establert les ordenancesmunicipals en aquesta matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

5.2.7. Observacions finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

5.3. PROBLEMÀTICA ACÚSTICA DERIVADA DEL COMPORTAMENT VEÏNAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

5.3.1. Comentari general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

5.3.2. Les molèsties ocasionades pels animals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

5.3.3. L’accés a domicilis particulars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

5.4. L’ENREVESSAT JOC DEL SILENCI ADMINISTRATIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

5.5. LA PROGRESSIVA EXTERNALITZACIÓ DE LES POTESTATS PÚBLIQUES DE CONTROL I INSPECCIÓ A ENTITATS PRIVADES, ANOMENADES ENTITATS AMBIENTALS DE CONTROL . . . . . . 63

5.6. ELS NIVELLS SONORS APLICABLES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

5.7. LA POTESTAT D’INSPECCIÓ I LES MESURES DE POLICIA ADMINISTRATIVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

5.8. ELS SUPÒSITS D’EXTINCIÓ DE LA LLICÈNCIA/AUTORITZACIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

5.9. LES ADMINISTRACIONS ACTUANTS, MÉS ENLLÀ DELS AJUNTAMENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

5.9.1. Des del punt de vista de l’exercici de la potestat sancionadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

5.9.2. Des del punt de vista de l’exercici de potestats d’intervenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

5.10. ELS APARELLS HOMOLOGATS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

5.10.1. Els ciclomotors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

5.10.2. Les obres al carrer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

5.11. ELS ESTABLIMENTS PÚBLICS I LES ACTIVITATS RECREATIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

5.11.1. Deficiències en l’aïllament acústic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

5.11.2. Els clients que surten del local amb les begudes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

5.11.3. La concentració d’establiments públics i activitats recreatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

5.11.4. Els vetlladors o les terrasses. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

5.11.5. Les guinguetes de platja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

5.11.6. Les festes populars al carrer o en espais públics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

5.11.7. Un cas apart: els sorolls per la concentració de persones al carrer al marge de qualsevol local on es desenvolupi una activitat recreativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82


5.12. DUES ASSIGNATURES PENDENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

5.12.1. El condicionament acústic dels habitatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

5.12.2. Els aparells d’aire condicionat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

5.13. LA NECESSITAT SOCIAL. LA NECESSITAT D’UN ESPAI SENSE SOROLLS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

5.14. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

ANNEXOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Queixes rebudes amb relació a la contaminació acústica durant l’any 2006 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Relació de sigles. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA 3



El volum de queixes en matèria de contaminacióacústica rebudes a la institució en els darrers anysi la complexitat de les diferents problemàtiquesque s’hi plantegen ens van portar a considerar laconveniència d’elaborar un informe especial per asotmetre’l a la consideració del Parlament.

Sembla evident que la ciutadania valora cada copmés el dret a la intimitat i el fet de disposar d’àm-bits “sense soroll”, al mateix temps que les admi-nistracions es troben amb dificultats de tot tipusper a donar resposta a una demanda d’intervenciócreixent, amb els perills d’anar cap a una “judicia-lització” excessiva de la problemàtica, com aconseqüència de la inactivitat administrativa.

Per això, no hem volgut elaborar aquest informe almarge dels ajuntaments i els hem demanatl’opinió per mitjà d’una enquesta que ha respostmés d’un 54% dels municipis enquestats, als qualsvolem fer arribar el nostre agraïment.

L’informe, a banda de descriure les diferents pro-blemàtiques que ens traslladen les queixesrebudes, i les opinions dels defensors locals i delsajuntaments amb relació al tema, vol ser una guia

útil per a les diferents instàncies que intervenenen el control de les activitats susceptibles decontaminar per la via del soroll. Així, intentem ferrealitat la tasca de col·laboració amb les adminis-tracions, que ha de impregnar l’activitat del Síndic,a partir de la defensa dels drets de les persones i lasupervisió d’aquestes administracions.

Al final de cada capítol de l’informe hi ha unapartat de conclusions i recomanacions, amb lafinalitat d’ajudar les persones que pateixen elssorolls excessius i les administracions que hauriende tenir cura de llurs drets; i així mateix, amb lavoluntat que les activitats susceptibles de conta-minar acústicament trobin aquelles orientacionsque ajudin a millorar llur integració amb l’entorn,des del respecte als drets dels altres.

En la redacció de l’informe ha col.laborat tambél’enginyer Sr. Josep M. Querol, expert en matèria decontaminació acústica, el qual ha fet aportacionsal redactat i ha participat en totes les reunions dedebat prèvies a donar-hi el vistiplau.

Esperem que aquest treball sigui útil per a unamillor defensa dels drets de les persones.

1. INTRODUCCIÓ





2.1. OBJECTE DE L’ESTUDI

L’objecte d’aquest apartat és analitzar les actua-cions que ha dut a terme la institució en matèriade contaminació acústica, des de la perspectiva deles queixes presentades, tramitades i tancadesdins del període comprès entre el gener del 2003 iel desembre del 2005. El total de queixes objected’aquest estudi és de 150.

2.2. LÍNIES GENERALS DELS INFORMESANUALS AL PARLAMENT

El denominador comú dels informes anuals (2003,2004 i 2005) del Síndic de Greuges en matèria demedi ambient és el fet que una part important deles queixes rebudes a la institució s’emmarca enl’àmbit de la contaminació acústica, en tant queels sorolls afecten la intimitat de les persones,davant del que es pot considerar una vulneraciódel dret fonamental a la intimitat personal i fami-liar, i a la inviolabilitat del domicili.

L’informe anual corresponent al 2003 posava enrelleu el fet que els ajuntaments han d’assumir elrol d’actor principal davant la lluita per a eradicarles agressions mediambientals, en especial lacontaminació acústica. Aquests han d’executar elsactes administratius i, si convé, instruir expedientssancionadors i de restauració de l’ordre jurídicinfringit, amb l’adopció de mesures cautelars.

Moltes queixesplantegen la passivitat de les administracions

El Síndic ja recordava la necessitat de demanarajut o auxili a les entitats locals supramunicipals ode plantejar una delegació de competències, si elsmunicipis consideraven que no tenien prou mit-jans per a intervenir en segons quins casos. Laintervenció municipal ha de tenir lloc amb cele-ritat i de manera activa i decidida.

Així mateix, la doctrina jurisprudencial és unà-nime a constatar la passivitat o la inactivitat del’Administració pública a l’hora d’encarar-se a unaagressió mediambiental reiteradament denun-ciada pels particulars i que afecta el seu benestar ila qualitat de vida, i la preservació dels drets fona-mentals esmentats anteriorment.

En aquesta conjuntura, s’entén que, davant lainactivitat de l’Administració, els particulars acu-deixin a aquesta institució i plantegin queixes pelfet de no haver obtingut una resposta o unasolució per part dels ajuntaments, que en principihaurien de ser l’Administració més propera al ciu-tadà.

L'habitatge és un àmbit essencial d'intimitat i l'agressió implica una conculcació de drets

En la mateixa línia es pronunciava l’informe anualcorresponent a l’any 2004, el qual també ressaltavala circumstància que la majoria de les queixesrebudes pel Síndic en aquell període i en matèriade contaminació acústica eren per pertorbacions al’interior dels habitatges. Es percep l’habitatge coma àmbit essencial d’intimitat de les persones, i laconculcació dels drets fonamentals que implicaqualsevol agressió a aquesta intimitat.

Així mateix, l’informe anual de l’any 2004 intro-duïa una anàlisi de les característiques construc-tives a què estan subjectes els habitatges, ja que esva detectar una certa tendència a incidir fonamen-talment sobre el focus emissor del soroll i oblidar-se d’aquest altre factor.

Aquest informe feia una referència especial a lanormativa aplicable per a lluitar contra la contami-

2. LES ACTUACIONS DEL SINDIC (2003-2005)1

1 Les actuacions dutes a terme durant l'any 2006, atesa la nofinalització de la majoria dels expedients, s'exposen de manerasintètica en l'Annex


nació d’origen acústic en l’àmbit privat, diferen-ciant dos grans blocs. Un, que incidia en les carac-terístiques i les condicions del focus emissor, comara la maquinària i, en general, tots els elementsmaterials necessaris per a exercir l’activitat indus-trial o comercial. I un altre, constituït per lesnormes jurídiques i les actuacions que fan refe-rència a la protecció i les característiques cons-tructives de l’habitatge, és a dir, les mesures deprotecció passiva.

La defensa passiva dels habitatges contra la conta-minació acústica disposa d’una normativa proudetallada i suficient, i de compliment obligatorimés antiga que l’aprovada recentment sobrecontaminació acústica.2

Per contra, la normativa relativa a la lluita activacontra la contaminació acústica, és a dir, les dispo-sicions i els controls que incideixen sobre els focusemissors de contaminació, és de regulació mésrecent.3

Finalment, en matèria de contaminació acústica,el Síndic va plantejar la temàtica en l’informeanual de l’any 2005 des d’un vessant més didàctic,i descriu alguna de les queixes més significativesen aquesta matèria. Aquestes queixes tenen com adenominador comú una certa singularitat respectede les que habitualment es presenten en aquestainstitució.

Es tracta, concretament, de dues queixes presen-tades per veïns de Gavà i de Castelldefels pelssorolls dels avions de la tercera pista de l’aeroport,en el primer cas, i en el segon, pels avions quesobrevolen el casc urbà. També s’han presentatqueixes per sorolls de campanes d’esglésies (a Bar-celona i a l’Hospitalet de Llobregat) i per sorollsprovocats per la instal·lació, en carrers i carreteres,de bandes rugoses com a elements reductors develocitat.

2.3. L’ORIGEN DELS SOROLLS

La major part de les queixes plantejades al Síndicen matèria de contaminació acústica té l’origen en

els sorolls que generen tota mena d’activitatsrecreatives amb estructura permanent (24,7%),–bars, restaurants, discoteques, locals, escoles,ambulatoris, hotels-seguides, a una certa dis-tància, per totes les que tenen l’origen en lesmolèsties ocasionades per aparells d’aire condi-cionat (15,3%), amb independència que aquestsestiguin instal·lats en establiments de concur-rència pública, industrials o privats, i per les deri-vades de les molèsties generades per les activitatsindustrials (14,7%).

Així mateix, cal posar de manifest que hi ha unconjunt de queixes de tipologia diferent, i que aefectes estadístics s’ha agrupat sota la denomi-nació d’altres. Es tracta d’un volum considerable(11,3%), que s’analitza conjuntament, malgrat laseva diversitat. Així, a tall d’exemple, s’hanagrupat en aquesta categoria els sorolls provinentsd’aparells de muntacàrregues, els que provoquenel desajust de tapes de clavegueram o els causatsper portes de garatges.

La majoria de queixes fa referència a sorolls relacionats amb locals d'oci

També s’ha de destacar un altre grup de queixespresentades amb motiu d’activitats que han tingutlloc al carrer sense disposar d’una estructura per-manent (10,7%).

El grup de queixes derivades d’activitats privades,bàsicament les causades pels sorolls veïnals(9,3%), també és força nombrós.

Finalment, cal enumerar també les queixes quetenen l’origen en obres públiques o privades(7,3%), i les molèsties que provoquen els animalsdomèstics (6,7%), presentades gairebé en una pro-porció igual.

2.3.1. ELS TIPUS DE SOROLLS

El mapa i la taula que es presenten pretenen situaren el territori de Catalunya la casuística delssorolls que es produeixen i les comarques de lesquals el Síndic ha rebut queixes en aquestamatèria. Cal recordar que aquest estudi se centraen les queixes plantejades, tramitades i tancadesen el període 2003-2005.

S’han ombrejat les zones del territori de les qualss’han rebut queixes.

8 SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

2 Reial decret 1909/1981, del 24 de juliol, norma bàsica de l'edifi-cació sobre condicions acústiques als edificis, coneguda com aNBE-CA-88, la Llei 24/1991, del 29 de novembre, de l'habitatge,la Llei d'urbanisme, Llei 38/1999, del 5 de novembre, d'orde-nació de l'edificació i el Decret 259/2003, del 21 d'octubre, sobrerequisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i dela cèdula d'habitabilitat).

3 Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Ad-ministració ambiental i el seu reglament, la Llei 16/2002, del 28de juny, de protecció contra la contaminació acústica i la Lleiestatal 37/2003, del 17 de novembre, del soroll.


Tal com es desprèn del mapa, les comarques queagrupen el major nombre de les queixes plante-jades davant del Síndic en el període objecte d’a-quest informe, són: el Barcelonès, el Baix Llo-bregat, el Vallès Occidental, el Maresme, el VallèsOriental i el Tarragonès.

Aquesta circumstància coincideix amb una rea-litat: aquestes són les comarques amb una den-

sitat de població més elevada, amb gran diferènciarespecte de la resta del territori de Catalunya.

Si s’observen les dades de l’Institut d’Estadística deCatalunya relatives a la població existent percomarques l’any 2005, es constata el fet esmentatanteriorment: l’origen del major nombre de queixesplantejades per contaminació acústica prové de lescomarques amb un volum més gran de població.


2

2

7

15

2156

13

1

4

21

3

1

22

2

3

24

6

1

Activitats recreatives amb estructura permanent 1 1 8 1 14 1 1 2 1 4 3 38Activitats al carrer,sense estructura permanent 2 1 5 1 2 1 3 1 16Activitats industrials 1 1 2 2 1 4 1 2 1 1 1 5 22Aparells d'aire condicionat 1 1 16 1 2 1 1 23Activitats privades(sorolls veïnals) 1 3 6 1 1 1 1 14Animals domèstics 1 1 1 2 1 1 1 1 1 10Obres 4 1 5 1 11Altres 1 2 6 3 1 1 1 1 1 17TOTAL 4 2 2 2 21 4 56 2 1 1 13 3 1 2 1 2 2 3 6 15 7 150

Font: Síndic de Greuges de Catalunya. Elaboració pròpia

Alt

Em

por

dà

An

oia

Bag

es

Bai

x Em

por

dà

Bai

x Ll

obre

gat

Bai

x Pe

ned

ès

Bar

celo

nès

Gar

raf

Gar

rotx

a

Gir

onès

Mar

esm

e

Mon

tsià

Nog

uer

a

Oso

na

Pla

de

l’Est

any

Rib

era

d’E

bre

Segr

ià

Selv

a

Tarr

agon

ès

Val

lès

Occ

iden

tal

Val

lès

Ori

enta

l

TO

TAL


Així es demostra en la taula de l’índex en base 100de la relació entre població i queixes presentadesper cada comarca. S’hi ha utilitzat un índex base100 per fixar la relació queixa-població a partir dela mitjana de les comarques que han rebutqueixa; la resta de comarques s’han situat enrelació amb l’índex 100 mantenint la proporciona-

litat d’habitants per queixa presentada. Ambaquest índex, es constata que les comarques ana-litzades en detall (Barcelonès, Maresme, Tarra-gonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental i Vallès Occi-dental) se situen totes en un interval de 60 (30amunt o 30 avall) en relació amb el 100, i per tant,són properes a la mitjana.


Índex en base 100 de la relació entre població i queixes per cada comarca

Població ÍndexQueixes (2005) /queixa (100)

Ribera d’Ebre 2 22.925 11.462,5 27

Baix Penedès 4 79.967 19.991,8 47

Montsià 3 64.181 21.393,7 51

Pla de l’Estany 1 27.905 27.905,0 66

Alt Empordà 4 118.950 29.737,5 71

Maresme 13 398.502 30.654,0 73

Tarragonès 6 212.520 35.420,0 84

Baix Llobregat 21 757.814 36.086,4 86

Noguera 1 37.565 37.565,0 89

Barcelonès 56 2.215.581 39.563,9 94

Catalunya 150 6.318.912 42.126,1 100

Selva 3 144.420 48.140,0 114

Vallès Oriental 7 361.319 51.617,0 123

Garrotxa 1 51.786 51.786,0 123

Anoia 2 105.376 52.688,0 125

Vallès Occidental 15 815.628 54.375,2 129

Baix Empordà 2 120.302 60.151,0 143

Garraf 2 127.928 63.964,0 152

Osona 2 142.337 71.168,5 169

Bages 2 169.114 84.557,0 201

Segrià 2 183.954 91.977,0 218

Gironès 1 160.838 160.838,0 382

Font: Síndic de Greuges de Catalunya i Institut d’Estadística deCatalunya. Elaboració pròpia.

En síntesi, la mitjana de la relació queixa-habitant deles comarques seleccionades se situa aproximadamental voltant d’1 per cada 40.000 habitants.

Baix Llobregat

Barcelonès

Maresme

Tarragonès

Vallès Occidental

Vallès Oriental

Montsià

Ribera d’Ebre

Baix Penedès

Pla de l’Estany

Noguera

Alt Empordà

Garrotxa

Selva

Baix Empordà

Anoia

Garraf

Bages

Osona

Segrià

Gironès

114

123

123

125

129

143

152

169

201

218

382

27

47

51

66

71

73

84

86

89

94

2.3.2. L’ABAST TERRITORIAL DELS SOROLLS

Una altra dada interessant que cal ressaltar és queun gran nombre de les queixes plantejades provéde municipis costaners, per contra, el volum dequeixes presentades amb origen en municipis del’interior del territori és notablement inferior. Enl’explicació d’aquest fenomen podrien incidirdiversos factors, com ara la mateixa ubicació delmunicipi, els serveis de què disposa i que ofereix,l’afluència de visitants, entre altres.

Els municipis de la costa, any rere any, han deposar en marxa i en condicions adequades totauna maquinària, que gira al voltant del turisme,que permeti donar cobertura al flux de visitantsque reben, tant en període estival (majoritària-ment) com fora de temporada. Aquest és elmotiu pel qual moltes localitats costaneresaprofiten l’hivern per posar al dia les infraes-tructures municipals i el sector serveis, amb laqual cosa les molèsties es perllonguen sovint totl’any.


Així doncs, encara es podria establir un matís:constatar si la tipologia de les queixes varia enfunció de si aquestes es presenten a l’hivern o entemporada estival. Tot i que aquesta no sigui unadada rellevant als efectes d’aquest estudi, contras-tant dades es pot afirmar que sí que varien enfunció de l’època de l’any en què es presenten. Unexemple clar és l’elevat volum de queixes que esplantegen, coincidint amb l’inici de la temporadaestival, com a conseqüència de les molèsties queocasionen els aparells d’aire condicionat.

Així mateix, és evident que en els mesos d’estiu, ifins i tot abans, els locals d’oci, bars, restaurants ihotels, dels municipis turístics principalment,inicien la seva activitat, que, en certa mesura, reper-cuteix negativament en el descans i la qualitat devida dels veïns, sobretot en les poblacions on elnúmero de locals, comerços i serveis és molt elevat.

També són evidents les molèsties afegides que potocasionar un gran nombre de visitants. No obstantaixò, no podem oblidar que el turisme és un sectormolt important per a l’economia del país. La desti-nació bàsica dels turistes que anualment visiten elterritori català continua sent principalment la costa(Costa Brava, Costa Daurada, Maresme, Garraf), raó perla qual, moltes vegades, les poblacions més turís-tiques esdevenen poblacions especialment sorolloses.

Així, per exemple, els sorolls que provoquen elsaparells d’aire condicionat afecten de maneraespecial les comarques del Barcelonès i del Tarra-gonès, amb la coincidència que ambdues sóncomarques costaneres. Possiblement, en aquestescomarques costaneres hi ha més serveis i mésactivitats, i en conseqüència, més establiments onubicar aparells d’aire.

Els sorolls dels aparells d'aire condicionat afecten sobretot les zones més poblades

En un altre grup se situen els sorolls derivats de lesactivitats recreatives amb estructura permanent,que tenen en comú que el major nombre dequeixes que hi fa referència prové del Maresme,del Barcelonès i del Baix Llobregat, i coincideixamb el supòsit anterior amb el fet que sóncomarques costaneres, amb el tot el que això com-porta: més bars, restaurants, locals, serveis, etc.

Un altre aspecte que cal tenir en compte, per laseva possible influència en l’augment de contami-

nació acústica, és la gran quantitat de segonesresidències ubicades, en gran part, en el litoralcatalà. L’existència d’aquest volum de població nopermanent repercuteix d’una manera o altra en laqualitat de vida de les zones afectades i es trasl-laden, en molts casos, les molèsties típiques de lesgrans ciutats a les petites poblacions.

Generalment, els caps de setmana i els mesosd’estiu són els períodes en què es produeix unamajor afluència de població no permanent endeterminats municipis costaners, que coincideixamb el trasllat a les segones residències.

Igualment, cal destacar la tipologia de les queixesprovinent de les comarques del Vallès Occidental i del Vallès Oriental. Coincideixen ambdues comar-ques en el fet que la major part de les queixes sónconseqüència d’activitats recreatives amb estructurapermanent (bars, restaurants, locals d’oci, ambula-toris, etc), seguides per activitats al carrer senseestructura permanent, sense que a aquest fet se lipugui imputar un factor determinat o una situacióconcreta. No obstant això, al Vallès Occidental, elmajor nombre de queixes presentades té l’origen enactivitats industrials. Cal tenir present que, per lasituació estratègica de comunicacions i d’activitatindustrial que presenten, ambdues comarques estansotmeses a una gran pressió acústica.

2.4. EINES D’INTERVENCIÓADMINISTRATIVA

Aquest apartat analitza els tipus d’eines utilit-zades per les administracions locals amb la fina-litat de solucionar la problemàtica plantejada encada cas. Les eines emprades i que han estatobjecte d’aquest estudi són les següents:

• Intents de mediació• Mesures correctores• Precintament d’aparells• Imposició de sancions• Tancament de locals

Amb caràcter general, l’eina més utilitzada per lesdiverses administracions ha estat l’adopció demesures correctores, seguida –a gran distància–pel precintament dels aparells causants delssorolls, i finalment, per ordre de major a menorutilització, pels intents de mediació, el tancamentde locals i la imposició de sancions.

En la taula i el gràfic següents es visualitzen numè-ricament les eines utilitzades per les administra-cions de les comarques esmentades en l’apartatanterior, amb l’objectiu de resoldre la problemàticapatida pel ciutadà.



En aquesta taula també s’ha afegit l’apartat restade comarques, amb la finalitat de comprovar global-ment les eines emprades per les diverses adminis-tracions a l’hora d’intentar resoldre la problemà-tica. Per aquest motiu, s’ha agregat en un sol ítemla resta de comarques. Així es constata el tipusd’eines utilitzades a les comarques no destacades.

L'eina més usada per les administracions és l'adopció de mesures correctores

Tal com s’ha esmentat, del gràfic es desprèn que l’a-dopció de mesures correctores ha estat l’eina mésutilitzada amb molta diferència respecte de la restad’eines. Aquesta utilització pot respondre a la necessitat que té l’Administració de traspassar,als que vulneren la normativa sobre contaminacióacústica, l’obligació de restablir o resoldre lasituació generada amb les seves activitats o actituds–ja es tracti dels propietaris de les activitats, delspropietaris dels aparells que causen els sorolls, etc.

Aquesta necessitat de traspàs de responsabilitatde les administracions als particulars pot tenir lacausa en la manca de mitjans tècnics, personals ieconòmics que pateix gran part de les administra-cions. Aquestes dificultats, a la pràctica, impe-deixen dur a terme un altre tipus d’actuacions quepodrien ser, fins i tot, més efectives a l’hora de

resoldre la problemàtica inicialment plantejada,com ara la mediació.

De l’anàlisi de les enquestes dutes a terme als ajun-taments, que analitzen en detall els apartatssegüents, es constata la necessitat que els municipisamb menys recursos econòmics, mitjans tècnics ipersonals rebin assistència i col·laboració de l’Admi-nistració de la Generalitat o de les administracionssupramunicipals, ja que evidentment són els muni-cipis més petits els que tenen més manca de mitjans.

Els intents de mediació han estat una eina de laqual han fet ús els municipis de les comarques delVallès Occidental i Oriental (analitzades en detall)i algunes d’altres (agrupades en l’apartat resta decomarques). Una altra dada singular que cal posaren relleu és el fet que, del tancament de locals,n’ha fet ús bàsicament la comarca del Barcelonès,en concret l’Ajuntament de Barcelona. Probable-ment aquesta circumstància respon a la manca demitjans esmentada anteriorment i que afecta lesdiverses administracions. L’Ajuntament de Barce-lona, per la seva magnitud, no serveix com a refe-rent en aquest aspecte, ja que es tracta d’un ajun-tament que no es pot comparar amb l’ajuntamentd’un municipi petit, ni pel que fa a l’estructura, nials recursos i els mitjans tècnics i humans.

No obstant això, de l’enquesta als ajuntaments, se’nderiva que aquests utilitzen escassament el proce-diment sancionador o el precintament d’aparells, itambé en molt pocs casos la clausura d’establi-ments, tot i que en més ocasions que les dues einesanteriors. Tanmateix, la poca utilització d’aquestes


0

5

10

15

20

25

30

35

BaixLlobregat

Barcelo-nès

Maresme Tarra-gonès

VallèsOccidental

VallèsOriental

Restade

comarques


Intents de mediació 0 0 0 0 2 1 4

Tancament de locals 0 4 0 0 0 0 2

Imposició de sancions 0 3 0 0 0 0 2

Precinte d’aparells 1 4 1 0 1 0 1

Adopció de mesures correctores 13 20 7 3 4 3 10


eines no obeeix únicament a factors econòmics,també n’hi ha d’altres, com ara la por d’unademanda judicial, els dubtes a l’hora d’aplicar la lleiestatal o la catalana, i la durada de la tramitaciód’un expedient sancionador. Tots aquests són ele-ments determinants que expliquen el poc ús quese’n fa, de la potestat sancionadora o del precinta-ment i clausura d’aparells i establiments.

Cal que els municipis amb menys recursos rebin ajuda de les administracions més grans

Així mateix, de l’anàlisi de la gràfica es desprèn unaaltra conclusió: no en tots els casos s’han fet servirles eines proposades per a resoldre la problemàticasorgida. En algun dels expedients tramitats s’handut a terme mesuraments sonomètrics, en d’altres,les administracions no han donat resposta a lapetició d’informació realitzada pel Síndic de Greugessobre el tipus d’eina que farien servir per a resoldreel conflicte, i en altres casos l’Administració no hadut a terme cap mena d’acció o actuació.

2.5. RESULTATS DE LA INTERVENCIÓADMINISTRATIVA

En síntesi, s’ha donat solució a un 48,67% delsexpedients analitzats. Aquesta circumstància potrespondre al fet que en molts dels expedients trac-tats les administracions no han adoptat cap menade mesura, o bé, que les eines utilitzades no hanestat prou efectives.

Pel que fa a les recomanacions del Síndic en elsentit d’adaptar la normativa sobre contaminacióacústica, en concret les ordenances municipals, ales disposicions de la Llei sobre contaminació acús-tica, ha estat una solució de la qual només un ajun-tament ha fet ús, concretament l’Ajuntament deVallirana. S’entén que aquesta solució és més com-plexa, i es tractarà a bastament en l’apartat jurídic.

Així, el fet que hi hagi un nombre d’expedients delsquals no tinguem constància de la solució o dequines mesures s’han adoptat no implica necessà-riament que les administracions no hagin pres capdeterminació, poden haver adoptat mesures, peròpot ser que no ho hagin comunicat al Síndic.

Així mateix, explotant les dades dels 150 expe-dients analitzats, ens trobem que en un 76,67% deles queixes, l’actuació de l’Administració ha estat


Queixes en què Total de % solucionat/s’ha solucionat queixes Total

el problemaAlt Empordà 2 4 50,00%

Anoia 0 2 0,00%

Bages 2 2 100,00%

Baix Empordà 0 2 0,00%

Baix Llobregat 12 21 57,14%

Baix Penedès 2 4 50,00%

Barcelonès 29 56 51,79%

Garraf 0 2 0,00%

Garrotxa 0 1 0,00%

Gironès 1 1 100,00%

Maresme 5 13 38,46%

Montsià 1 3 33,33%

Noguera 0 1 0,00%

Osona 0 2 0,00%

Pla de l’Estany 1 1 100,00%

Ribera d’Ebre 1 2 50,00%

Segrià 2 2 100,00%

Selva 1 3 33,33%

Tarragonès 5 6 83,33%

Vallès Occidental 6 15 40,00%

Vallès Oriental 3 7 42,86%

Total 73 150 48,67%


Baix Llobregat

Barcelonès

Maresme

Tarragonès

Vallès Occidental

Vallès Oriental

Baix Penedès

Noguera

Alt Empordà

Garrotxa

Selva

Anoia

Garraf

Bages

Osona

Segrià

Gironès

Montsià

10 20 30 50 600 40

Baix Empordà

Pla de l’Estany

Ribera d’Ebre

Queixes on s’ha solucionat el problemaTotal se Queixes


correcta. En un 9,33% dels casos, l’Administracióha acceptat la resolució del Síndic, mentre que enun 4,00% dels expedients, l’acceptació ha estatparcial. L’Administració no ha acceptat la resoluciódel Síndic en un 4,67% dels expedients. Per tant,observem que el grau d’acceptació de les resolu-cions del Síndic gairebé duplica el de les no accep-tacions.

Un 2,67% de les queixes ha estat tramitat per altresdefensors.

El Síndic ha donat solució al 48% dels casos analitzats

Finalment, cal esmentar que un 1’33% dels expe-dients resten pendents de resposta per part del’Administració, en un 0,67% l’Administració no hacol·laborat i en un percentatge igual ha tingut llocel desistiment del promotor de la queixa.

A efectes pràctics, podem visualitzar aquestesdades en la gràfica inferior.

2.6. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

El denominador comú dels informes anuals 2003,2004 i 2005 del Síndic de Greuges en matèria demedi ambient és el fet que la majoria de les

queixes rebudes a la institució s’emmarca enl’àmbit de la contaminació acústica.

La major part de les queixes plantejades al Síndicté l’origen en els sorolls que generen tota menad’activitats recreatives amb estructura permanent,seguides pels sorolls dels aparells d’aire condi-cionat i les activitats industrials.

Les comarques que agrupen el major nombre deles queixes plantejades davant del Síndic en elperíode objecte d’aquest informe, són: el Barce-lonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, elMaresme, el Vallès Oriental i el Tarragonès.

L’eina més utilitzada per les diverses administra-cions ha estat l’adopció de mesures correctores,seguida –a gran distància– pel precintament delsaparells causants dels sorolls, i finalment, perordre de major a menor utilització, pels intents demediació, el tancament de locals i la imposició de sancions.

No sempre s’han fet servir les eines proposadesper a resoldre de la problemàtica sorgida.

S’ha donat solució a gairebé la meitat dels expe-dients analitzats. Només en un 0’67% dels casosl’Administració no ha col·laborat amb aquestainstitució.

El grau d’acceptació de les resolucions del Síndicper part de les administracions gairebé duplica elnombre del de no acceptacions.


0

10

20

30

40

60

80

100

50

70

90

Acc

epta

la r

esol

uci

ó

Pen

den

td

e re

spos

ta

Act

uac

ióco

rrec

ta d

el’A

dm

inis

trac

ió

Acc

epta

par

cial

men

tla

res

olu

ció

No

acce

pta

la r

esol

uci

ó

No

col·l

abor

a

Des

esti

men

td

el p

rom

otor

Tràm

itam

b al

tres

ombu

dsm

an

1,33%

76,67%

9,33%4,00% 4,67%

0,67% 0,67% 2,67%



3.1. COMENTARI GENERAL

En el marc d’aquest estudi, hem analitzat algunsinformes presentats pels diversos defensors localsals plenaris dels ajuntaments respectius.

Concretament, hem llegit els informes presentatsals ajuntaments de Badalona (informe 2004),Figueres (2004), Girona (2003), Granollers (2005),Igualada (2003), l’Escala (2004), Lleida (2004),Manlleu (2004), Mataró (2004), Mollet (2004), Reus(2005), Sant Boi de Llobregat (2004), Santa Colomade Gramenet (2004), Vilafranca del Penedès (2004) iVilanova i la Geltrú (2004).

D’aquests informes, se’n desprèn que el percen-tatge de queixes relatives a qüestions de contami-nació acústica, en relació amb el volum de queixesglobal ha estat el següent:

% queixes relatives a Municipi contaminació acústicaBadalona 4,8 %

Figueres 5,1 %

Girona 3,2 %

Granollers 4,8 %

Igualada 5,6 %

Escala (l’) 16,7 %

Lleida 10,0 %

Manlleu 11,8 %

Mataró 9 %

Mollet 13 %

Reus 6 %

Sant Boi de Llobregat 10,2 %

Santa Coloma de Gramenet 11,9 %

Vilafranca del Penedès 4,7 %

Vilanova i la Geltrú 10,5 %


Aquestes dades posen en relleu la importància dela problemàtica lligada a la contaminació acústicaen l’àmbit de la preocupació dels ciutadans, ja quearriba a superar el 16% en el cas d’un municipi,com ara l’Escala, i supera el 10% en municipis comSant Boi de Llobregat, Vilanova i la Geltrú, SantaColoma de Gramenet o Manlleu.

No és, doncs, agosarat concloure que el dret al des-cans, a la intimitat sonora ja és patrimoni d’amplis

sectors de la ciutadania, que no veuen “normal”que se’ls molesti amb sorolls exagerats, queafecten llurs costums i formes de vida.

Així mateix, els ajuntaments passen a ser els des-tinataris de la majoria de les queixes, tant per pro-ximitat com per competències pròpies. Dels ajun-taments, els ciutadans n’obtenen respostesdesiguals que segurament tenen a veure amb ungrau més alt o més baix de consciència del pro-blema, en un marc social que evoluciona perma-nentment en la consideració d’aquests nous drets.

Els ajuntaments reben la majoria de queixes,tant per proximitat com per competències

El que hi ha en el fons de molts d’aquests informesho resumeix el síndic Defensor de la Ciutadania deBadalona, en reproduir una part de l’informe anualde l’any 2003 del Síndic de Greuges de Catalunya,quan afirma: “Cal que l’ajuntament lideri la funciód’actor principal davant la lluita per a eradicar lesagressions mediambientals, en especial la conta-minació acústica, ja que aquesta és la causa de lamajoria de queixes que rebem en aquest àmbit.Per aquest motiu, entenc que l’ajuntament s’had’esforçar en el principi d’executivitat dels actesadministratius i, si convé, instruir procedimentssancionadors i de restauració de l’ordre jurídicamb l’adopció de mesures cautelars”.

Si entrem a considerar la diversa casuística analit-zada pels defensors locals, observarem que de lalectura d’aquests informes, se’n desprenen unseguit de consideracions.

3.2. ELS LOCALS PÚBLICS

L’informe de la Sindicatura Municipal de Greugesde Lleida recull fins a cinc queixes referides a barsmusicals, que acaben amb una resolució idèntica:


3. LES OPINIONS DELS SÍNDICS I ELS DEFENSORS LOCALS


“Tant la Llei catalana com l’estatal pretenen posaren pràctica tota una sèrie de mesures que tinguinun efecte directe en la qualitat de vida dels ciuta-dans i posar a l’abast de les administracions elsinstruments necessaris i els recursos suficientsper a assolir aquesta finalitat. L’Ajuntament deLleida ha de posar tots els mitjans que tingui a l’a-bast per a assolir-la, i a la vegada les administra-cions locals han d’aplicar, en tota la seva extensió,les possibilitats que la legislació els ofereix i acon-seguir que es respectin els drets fonamentals quetots els ciutadans tenen reconeguts en la Consti-tució espanyola. Per això [...] en la queixa relativa ales molèsties de sorolls i vibracions que provocal’activitat del bar, [...] que incompleix de manerareiterada la legislació vigent i les mesures provisio-nals imposades per l’Ajuntament de Lleida, es pre-ceptiu que, una vegada aplicada la legislacióvigent, es consideri la infracció com a molt greu i,en conseqüència, se l’imposi [...] la clausura defini-tiva de l’activitat, a més de les sancions pecunià-ries, perquè en aquest cas, com en d’altres, no n’hiha prou amb la clausura temporal, com s’hademostrat tot aquest temps, ni tampoc amb el pre-cintament dels equips de so.”

Els defensors locals coincideixen que els ajuntaments han de clausurar les activitats perjudicials

En aquest cas, la síndica posa el dit a la nafra d’allòque molts ajuntaments, per motius que s’ana-litzen en un altre apartat d’aquest informe, novolen fer: ordenar la clausura de l’activitat, quan elfuncionament d’aquesta resulta clarament perju-dicial per a l’entorn.

El mateix dictamina la Defensora del Ciutadà deGirona, quan diu a l’ajuntament: “En vistes de lainspecció efectuada, cal adoptar les mesures perti-nents per a deixar fora de funcionament els apa-rells molestos o retirar-los, si és necessari.

Contràriament al que és la tònica general, la clau-sura de l’establiment és el que va decretar l’Ajun-tament de Figueres en un expedient tramitat pelDefensor del Ciutadà de la dita ciutat, en la qualfou necessària la interlocutòria judicial per aentrar al local. (Val a dir que la relació entre judica-tura i activitat administrativa de control s’hauriade millorar i fer de manera molt més àgil).

Els defensors locals fan avinent la necessitatd’evitar la reproducció del conflicte en cas d’una

nova sol·licitud d’obertura del local, posterior alcessament voluntari de l’activitat que causa lesmolèsties. En aquests casos, l’activitat preventivade l’Administració és clau. Així ho reconeix elSíndic Personer de Mollet en el seu informe, en uncas en què l’habitatge on resideix la persona inter-essada (que confronta amb el local) no complia elsrequisits d’insonorització mínimament exigibles,atesa la seva antiguitat.

Cal que els consistoris extremin les prevencionsen matèria acústica enla concessió de llicències

Això vol dir que, en la concessió d’autoritzacionsi llicències, cal que els ajuntaments extremin lesprevencions en matèria acústica, especialmentquan la llicència afecta establiments que ja hanestat sotmesos a procediments administratiusde verificació o sancionadors en matèria desorolls.

3.3. ELS SOROLLS AL CARRER

Els informes dels defensors posen en relleu lesdificultats per a actuar en aquests casos, ja que les incidències fora de l’establiment són difícils deregular per mitjà de la llicència d’activitats, i tenenuna mancances evidents de mitjans policials per afer-hi front.

S'ha de cercar la complicitat amb els titulars dels locals nocturns perquè es responsabilitzin dels sorolls al carrer

El Síndic Municipal de Greuges de Manlleu faesment en el seu informe que, malgrat l’existènciad’un conveni entre el titular de l’establiment il’ajuntament, que porta fins al mínim detall allòque ja és de compliment obligat a partir de l’auto-rització ambiental, no hi ha hagut manera d’evitarles molèsties per sorolls causades per algunespersones amb comportaments incívics a la sortidad’un bar.



En aquest camp, segurament cal cercar la compli-citat entre el titular de l’establiment i les adminis-tracions, de manera que el que succeeixi a pocadistància de l’establiment, i n’estigui directamentvinculat als clients pugui tenir algun tipus derepercussió per al titular.

3.4. LES INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

La Sindicatura Municipal de Greuges d’Igualadadetalla en el seu informe l’activitat de mediacióentre una indústria situada en zona urbana i elsresidents en un immoble veí, malgrat que nodetalla el final de les seves gestions. Igualment, fareferència a molèsties per sorolls derivats d’unaparell de transformació d’energia elèctrica, quefou substituït un cop se’n constatà el funciona-ment deficient.

El Defensor del Ciutadà de Mataró detalla, en unexpedient de queixa, la importància del paper deldefensor en les actituds de “complicitat” amb lapersona interessada en la queixa, ja que la peticiód’informació a l’ajuntament i les demandes d’es-clariment als responsables municipals acceleren latramitació de la denúncia, i serveixen per a millorarles instal·lacions causants del soroll. Aquest mateixdefensor, en un altre expedient, adverteix a la per-sona afectada pels sorolls que, un cop resolt el pro-blema, pot anar a la jurisdicció contenciosa areclamar per responsabilitat patrimonial.

No hi ha un gran volum de queixes que afecti establiments industrials

S’observa, doncs, que no hi ha un volum de queixesimportant que afecti establiments industrials, segu-rament fruit del desplaçament, lent però constant,d’aquestes activitats cap a polígons industrials. Siaixò fos així, caldria esperonar els ajuntaments pertal d’evitar la delimitació de zones residencials enles proximitats dels polígons esmentats, a l’efected’evitar en el futur que es reprodueixin situacionsplenament previsibles que comportarien la neces-sitat de desplaçar de nou les activitats o els habi-tatges. El cas de l’Aeroport del Prat és un exempleparadigmàtic d’aquesta situació.

3.5. LA CONVIVÈNCIA ENTRE VEÏNS

Alguns ajuntaments opten per derivar cap al’àmbit de la jurisdicció civil totes les queixes per

contaminació acústica el focus de les quals estàsituat dins d’un domicili particular, sense atendreel fet que les ordenances detallen uns nivellsmàxims d’immissió que cal que es respectin en elscomportaments domiciliaris.

Alguns ajuntaments han creat organismes mediadors

Aquest no és el cas d’una queixa tramitada pelDefensor del Ciutadà de Granollers, en vista d’unescrit, en què en sol·licita la intervenció per sorollsprovocats a l’interior de l’immoble, per un motor oaparell similar que funcionava la major part del dia.Segons explica el defensor, un cop passada ladenúncia a informe, l’àrea corresponent de l’ajun-tament va practicar les indagacions necessàries, deles quals va resultar que l’origen era una campanade la cuina d’un dels pisos. El propietari es compro-meté a reparar-ho d’acord amb la seva assegurança.

En una dimensió diferent, el Síndic de Sant Boiexplica com la comunitat de propietaris ha decol·laborar amb l’Administració municipal en laresolució de conflictes derivats de sorolls exces-sius produïts en un dels habitacles de l’immoble, jasigui habitatge o local comercial, i com aquestacol·laboració fa molt més eficaç l’activitat muni-cipal en aplicació de les seves ordenances.

Alguns ajuntaments han optat per crear organismesmediadors, els quals es demostren molt útils espe-cialment quan els ocupants de l’immoble que generael sorolls són immigrants i en l’organisme mediadorhi ha persones d’origen idèntic o semblant.

En aquest camp, cal explorar igualment el paper dela justícia de proximitat, i, àdhuc, dels jutjats de pau.

3.6. ELS ANIMALS DOMÈSTICS

El Síndic de Sant Boi explica en el seu informe laimportància de la mediació en temes com aquests,un cop verificat que la resta de veïns de l’immobleno compartia la sensació de molèstia de la signantde la queixa. Això, no obstant, en defensa delsdrets d’aquesta senyora, la policia local, de comúacord amb el Síndic, va dur a terme una tasca demediació que va resultar profitosa.

3.7. ELS LOCALS MUNICIPALS

Si la inactivitat municipal és criticable en qual-sevol cas, quan les molèsties són originades per



activitats que es desenvolupen en locals de titula-ritat municipal, i en els quals es desenvolupenactivitats socials vinculades al municipi, lasituació esdevé inacceptable.

El Síndic Municipal de Greuges de Sant Boi del Llo-bregat detalla el cas d’un casal de barri denunciatper contaminació acústica. Un casal on fan ballsregionals i on assaja el grup de diables. L’ajunta-ment va trigar un any i mig a contestar l’escrit delciutadà que havia presentat la queixa, però final-ment va suspendre temporalment algunes activi-tats i va encarregar l’estudi per a la reforma inte-gral de la sala.

Cal trobar l'equilibri entre el respecte a la festa i el dret al descans

Sembla evident que els ajuntaments han de ferequilibris entre el respecte a la festa i a les tradi-cions, però quan aquestes són sorolloses en excés,cal que cerquin altres llocs d’assaig que nomolestin el veïnat.

3.8. LA PRESTACIÓ DELS SERVEISMUNICIPALS

La Defensora de Girona recull en el seu informediverses queixes derivades dels horaris de recol-lida de la brossa.

3.9. ELS CENTRES DE CULTE

Més enllà de la problemàtica derivada de l’activitatde les campanes d’algunes esglésies (vegeu l’in-forme del Síndic corresponent a l’any 2005), la

Defensora del Ciutadà de Girona posa de manifestuna queixa derivada dels cants d’una esglésiaevangèlica, el local de la qual està insuficientmentinsonoritzat. El tema està en vies de resolució,però referma la idea que les activitats d’aquestscentres s’han de regular dins les ordenances muni-cipals respectives, si volem evitar que en el futurun conflicte circumscrit dins l’àmbit estricte de lacontaminació acústica esdevingui un conflictereligiós.

3.10. EPÍLEG

El que hem descrit són unes pinzellades sobre elque han rebut els defensors locals en l’exercici dellurs funcions, la qual cosa consideràvem d’interèsen el marc d’aquest informe.

Mes enllà del que s’hi detalla, voldríem fer unaremarca especial amb relació a:

El que no hauria de ser

Que el defensor local hagi d’enviar la gent que s’hiadreça al jutjat o als diaris o a la recollida de signa-tures, la qual cosa constata la poca voluntat del’ajuntament d’intervenir en el tema, tal comapunta el Síndic de Vilanova i la Geltrú.

La reobertura recurrent d’un mateix expedient,pels reiterats incompliments per part del titular del’activitat, davant una certa laxitud en el compor-tament municipal de control, tal com posa enrelleu la Síndica Municipal de Greuges de Vila-franca del Penedès.

El que hauria de ser

Els quatre expedients que descriu el Síndic Muni-cipal de Greuges de Reus, i alguns dels que detallala Defensora de Girona, en els seus informes hanestat resolts favorablement per l’Administració, iel problema ha deixat d’existir.



4.1. INTRODUCCIÓ

L’objecte d’aquest capítol és analitzar els resultatsd’una enquesta tramesa a diversos ajuntamentscatalans amb l’objectiu de conèixer quina és larealitat municipal pel que fa a la contaminacióacústica.

En aquest sentit, es va demanar informació alsajuntaments sobre aspectes relatius a la norma-tiva, el procediment administratiu, els mitjans dequè disposen o les tasques que acompleix el per-sonal municipal en aquest àmbit. També se’ls vademanar l’opinió sobre les causes principals delssorolls en el seu municipi i la col·laboració quereben d’altres administracions.

Els resultats obtinguts s’analitzen i es comentenen els apartats següents, i s’acompanyen ambdiversos gràfics per facilitar-ne la comprensió. Aixímateix, al final del capítol, es recullen diversesconclusions i es poden consultar una síntesi delsresultats de l’enquesta i els mapes relatius a la dis-tribució territorial de les causes del soroll segonsles respostes que ofereixen els ajuntaments quehan contestat l’enquesta.

4.2. METODOLOGIA DE L’ENQUESTA

LA MOSTRA

La distribució de l’enquesta s’ha realitzat a partird’una mostra de municipis de tot Catalunya.

Per tal de fer la selecció de la mostra, s’ha utilitzatel sistema aleatori estratificat, utilitzant les varia-bles de territori i nombre d’habitants com a criterisde selecció.

La taula que es mostra a continuació determina elnombre d’ajuntaments enquestats segons zonaterritorial i el nombre d’habitants del municipi.

Es va comprovar que, com a mínim, en el 50% delsmunicipis seleccionats s’hagués rebut algunaqueixa a la Institució.

Finalment, la relació de municipis enquestats idels que es va rebre resposta fou la que apareix enla taula i en la gràfica que segueixen, tenint encompte que s’han obviat els noms dels municipisper a preservar l’anonimat de l’enquesta.

Les dades que es presenten al llarg de l’enquestaofereixen informació de les comarques que hi apa-reixen en fons blanc; per tant, a causa de la mancade resposta, no s’ha pogut incloure la informacióde les comarques ombrejades amb color gris.


4. ANÀLISI DE L’ENQUESTA ALS AJUNTAMENTS

Comarques Entre 1 i 5.000 habitants Entre 5.000 i 50.000 habitants Més de 50.000 habitantsGironines 6 8 1

Barcelonines 3 20 15

Lleidatanes 13 7 1

Tarragonines 4 11 2

Terres de l’Ebre 6 2 -

Catalunya Central 1 5 1

Pirineu 2 3 -



EL QÜESTIONARI

El qüestionari es va estructurar, segons els objec-tius d’anàlisi, en sis blocs temàtics clarament dife-renciats:

• Aspectes de legalitat• Aspectes de personal• Aspectes de mitjans materials• Sobre el procediment• Tipus de soroll

• Sobre els organismes de col·laboració

Per a cada apartat s’han utilitzat els tipus de pre-gunta que, tot facilitant el màxim als enquestats,millor responien a les finalitats de l’anàlisi.

És per aquest motiu que s’han utilitzat preguntesobertes i tancades. Entre les tancades, s’han uti-litzat tant preguntes de resposta dicotòmica (sí ono), d’elecció múltiple, o semiobertes, i tambéd’ordre i escalars.


211

0

11

10

11

10

11

20

21 3

476

108

33

44

21 2

1

30

33

32

40

11

20

21

32

31

53

21

20

21

22

21

11

32

513

0

10

30

21

20

33

11

enquestatcontestat

Contestat EnquestatAlt Camp 1 2

Alt Empordà 0 3

Alt Penedès 1 1

Alt Urgell 0 1

Alta Ribagorça 0 1

Anoia 0 2

Bages 1 2

Baix Camp 0 3

Baix Ebre 1 2

Baix Empordà 3 3

Baix Llobregat 8 10

Baix Penedès 2 3

Barcelonès 3 3

Berguedà 1 1

Cerdanya 1 1

Conca de Barberà 2 3

Garraf 1 2

Garrigues 1 3

Garrotxa 1 2

Gironès 2 3

Maresme 4 4

Montsià 2 2

Noguera 0 3

Osona 0 2

Pallars Jussà 1 1

Pallars Sobirà 1 2

Pla de l’Estany 1 1

Pla d’Urgell 1 2

Priorat 0 1

Ribera d’Ebre 1 2

Ripollès 1 2

Segarra 0 2

Segrià 3 5

Selva 0 4

Solsonès 0 1

Tarragonès 1 5

Terra Alta 0 2

Urgell 3 3

Val d’Aran 1 1

Vallès Occidental 4 8

Vallès Oriental 6 7

Total 59 111

Font: Síndic de Greuges de Catalunya.Elaboració pròpia


4.3. L’ADAPTACIÓ NORMATIVA

L’objectiu d’aquest primer bloc de l’enquesta eracomprovar el grau d’adaptació de les normes i lesactuacions municipals a les lleis vigents enmatèria de prevenció de la contaminació persoroll. La hipòtesi amb què es treballava s’ha vistcorroborada pels resultats de l’enquesta, tot i queel desfasament entre la normativa municipal i elque estableixen les lleis encara és notable.

Mapes de capacitació Adaptació aacústica la Llei 16/2002

Sí 23 9

No 35 47

Ns/Nc 1 3

Total 59 59

Així, un 60% dels ajuntaments enquestats encarano disposa de mapes de capacitat acústica, tot ique l’article 9 de la Llei 16/2002 establia un terminide tres anys per a disposar-ne des de l’entrada envigor, que acabava al final del 2005. Cal tenir pre-sent, però, que no va ser fins el Decret 245/2005,del 8 de novembre, que es van establir els criterisper a fer aquests mapes.

En canvi, prop d’un 60% dels ajuntaments enques-tats sí que disposen d’una ordenança sobre conta-

minació acústica4, tot i que la majoria d’ajunta-ments (80%) encara no s’ha adaptat a la Llei16/20025. La majoria d’ajuntaments enquestats vaaprovar les seves ordenances durant la dècada delsanys noranta i, d’acord amb la disposició tran-sitòria 2a de la Llei esmentada, disposaven de dosanys per a fer aquesta adaptació. Per això, és preo-cupant que més de 3/4 parts dels ajuntamentsenquestats encara no s’hagin adaptat a una lleique va entrar en vigor l’11 d’octubre de 2002.

Prop d'un 60% dels ajuntaments enquestats té una ordenança sobre contaminació acústica

Sembla evident, doncs, la necessitat d’adoptarmesures tant des de l’Administració de la Genera-litat com des de les administracions supramunici-pals per a aconseguir i facilitar l’aplicació de la llei,tot prestant l’assistència i la col·laboració necessà-ries als municipis, especialment als que disposende menys recursos econòmics, tècnics i personals.

Un 88% dels ajuntaments no s'ha adaptat a la Llei

Tanmateix, al costat d’aquestes dades decebe-dores, es constata que un 70% dels ajuntamentsenquestats controla l’aplicació de les Normesbàsiques de l’edificació (NBE) en els expedients dellicències d’obres6. Igualment, el 86% dels ajunta-ments enquestats assenyala que requereix pro-jectes acústics per autoritzar determinades activi-tats, com ara bars i restaurants7.


0

10

20

30

40

60

50

Map

es d

eca

pac

itac

ió a

cúst

ica

Ad

apta

ció

ala

llei

16/

2001


4 Vegeu la taula: 1.2. Disposició de l'ordenança sobre contami-nació acústica, pàg. 32.

5 Vegeu la taula: 1.3. Font: Síndic de Greuges de Catalunya. Elabo-ració pròpia

Adaptació a la Llei 16/2002, del 28 de juliol, sobre contaminacióacústica Pàg. 32.6 Vegeu la taula: 1.4. Control de l'aplicació de les Normes bàsi-

ques de construcció en expedients de llicència d'obres, pàg. 33.7 Vegeu la taula: 1.5. Exigència de projectes acústics en determi-

nades activitats, pàg. 33.

Sí No Ns/Nc


4.4. EL PERSONAL

Conèixer el tipus de personal municipal ques’ocupa dels assumptes relacionats amb la conta-minació per soroll i la seva formació era l’objectiuprincipal d’aquest segon apartat de l’enquesta.

Les respostes assenyalen que la gran majoria (89%)dels ajuntaments enquestats disposa de tècnicsper a incidir en el problema de la contaminacióacústica8. De tota manera, no es tracta de tècnicsdedicats específicament a la contaminació acús-tica, sinó amb una dedicació que no abasta tota laseva jornada (la majoria hi dedica un o uns dies ala setmana)9.

Les persones no tècniques que intervenen en aquestàmbit tenen un nivell escàs de formació, ja que10:

La major part dels ajuntaments enquestats mani-festa que el seu personal no ha rebut ni cursosintensius (94%) ni disposa de manuals (81 %).

La majoria del personal dels ajuntaments enques-tats tampoc ha rebut cap curset (57%) ni ha assistita cap xerrada (75%) sobre la temàtica.


Tipus de personal

Tècnics Administratius Policia local AltresSí 54 19 41 6No 12 3 2Ns/Nc 5 28 15 51

Total 59 59 59 59


0

10

20

30

40

60

50

Tèc

nic

s

Ad

min

istr

atiu

s

Poli

cia

loca

l

Alt

res

Hores de formació

Ns/Nc 20

de 0 a 10 h 26

d’11 a 50 h 12

Més de 100 h 1

Total 59


34 %

2 %20 %

44 %

8 Vegeu la taula: 2.1. Tipus de personal, a la pàg. 33.9 Vegeu la taula: 2.2. Font: Síndic de Greuges de Catalunya. Elabo-

ració pròpiaJornada que realitzen els tècnics municipals, a la pàg. 34.

10Vegeu la taula: 2.3. Font: Síndic de Greuges de Catalunya. Elabo-ració pròpiaNivell de formació del personal no tècnic, a la pàg. 34 i taula 2.4.Hores de formació del personal no tècnic, a la pàg. 34.


La formació rebuda no supera en la majoria delscasos les 10 hores.

Així mateix, contrasta amb això el fet que gairebéen tots els ajuntaments enquestats (96%) hi hagiuna regidoria de medi ambient11, que –calsuposar– gaudeix de competències i té responsa-bilitats majors o menors sobre la contaminacióper soroll.

Les regidories de medi ambient s'haurien d'implicar més

Així mateix, és mitjançant la policia local que lamajoria d’ajuntaments enquestats (79%) rep lesdenúncies per sorolls en horari nocturn12. Cap delsajuntaments enquestats disposa d’un contestadorautomàtic per a rebre aquest tipus de denúncia.Tot i l’existència de regidories específiques i la pre-sència majoritària de tècnics en els ajuntamentsenquestats, la recepció de les queixes per sorollnocturn es fa per mitjà de la policia local.

D’aquí es dedueix la necessitat de disposar ambmés amplitud dels tècnics que coneixen lamatèria i que han d’intervenir en els expedientsrelacionats amb els sorolls. Però, també, cal mésformació del personal no tècnic dels ajuntaments,sobretot si es té en compte que els ajuntamentsenquestats consideren que el nivell de preocu-pació ciutadana en aquest àmbit és elevat (vegeul’apartat 4.8).

Potser això demostra la necessitat que les regido-ries de medi ambient dels ajuntaments s’impli-quin més en aquesta qüestió. O també la neces-sitat d’establir i executar els protocols d’actuaciótransversal necessaris per a implicar les diversesàrees de l’organització municipal que es veuenafectades en casos de contaminació per soroll.

L’edició de guies o manuals d’actuació àgils i sen-zills adreçats als tècnics, la policia local i d’altrepersonal municipal ajudaria, en molts casos, aencarar adequadament moltes de les denúnciesper sorolls que reben els ajuntaments. El Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge, les diputa-cions, els consells comarcals i les entitats munici-palistes de ben segur que poden fer molta feinaútil en aquesta línia.


11Vegeu la taula: 2.5. L'Ajuntament disposa de regidor de MediAmbient, a la pàg. 35.

12Vegeu taula: 2.6. Sistema utilitzat per a atendre denúncies persorolls en horari nocturn, a la pàg. 35.



La finalitat d’aquest tercer apartat de l’enquestaera obtenir informació sobre els mitjans materialsde què disposen els municipis (essencialment,sonòmetres) i el suport tècnic i econòmic quereben d’altres administracions.

L'Associació Catalana de Municipis i Comarques té un conveni amb un laboratori d'inspecció acústica

Actualment, encara hi ha un 17% dels ajuntamentsenquestats que no disposa de sonòmetre homo-logat13, tot i que aquest és un element essencialper a poder obtenir unes dades fiables que fona-mentin l’actuació municipal i reforcin els procedi-ments administratius.

A més, només un 12% dels ajuntaments enques-tats té conveni amb alguna empresa homologadaper a efectuar estudis sonomètrics14 i, entre els queno en tenen, són majoria els qui creuen que no ésnecessari15, tot i que això pot ser un element pro-batori determinant per a decidir l’aplicació d’unesmesures legals o unes altres.

Per això, l’establiment de convenis en l’àmbitsupramunicipal per a prestar el servei de mesura-ment als ajuntaments (sobretot petits), a demandad’aquests quan ho necessitin, ha de servir per asuplir les mancances que es detecten en l’actua-litat. Fer sempre mesuraments homologats ambagilitat exigeix reforçar els mecanismes supramu-nicipals de prestació de serveis en aquest àmbit,tot tenint present que la fiabilitat en la recollida dedades és un element de solidesa jurídica de lesdecisions que adopti l’ajuntament.

1,69 %

81,36 %

16,95 %

0

10

20

30

40

60

50

Con

sell

Com

arca

l

Dip

uta

ció

Gen

eral

itat

Un

iver

sita

ts

L’ajuntament disposa de sonòmetreshomologats

Sí 48 81,36%

No 10 16,95%

Ns/Nc 1 1,69%

Total 59 100,00%

Nombre d’ajuntaments que reben suportd’altres administracions

Sí NoConsell comarcal 4 55

Diputació 17 42

Generalitat 16 43

Universitats 8 51


4.5. ELS MITJANS MATERIALS

13Vegeu la taula: 3.1. L'ajuntament disposa de sonòmetres homo-logats, a la pàg. 35.

14Vegeu la taula: 3.2. Existència de convenis amb empreses homo-logades per a dur a terme estudis sonomètrics, a la pàg. 36.

15Veure taula: 3.3. Necessitat de fer convenis amb empreses per adur a terme estudis sonomètrics, a la pàg. 36.


A tall d’exemple, l’Associació Catalana de Muni-cipis i Comarques (ACM) disposa d’un conveniamb un laboratori per a facilitar als ens associatsla prestació de serveis de certificació acústica,inspecció acústica, assessorament acústic, dissenyi enginyeria acústica.

Igualment, la resposta dels ajuntaments enques-tats a l’hora de dir si reben suport d’altres admi-nistracions o no és diversa: només la meitat delsens enquestats manifesta que sí (un 53%)16. Ara

bé, segons els ajuntaments enquestats, el suportes rep majoritàriament de l’Administració de laGeneralitat i de les diputacions. Són puntuals elsajuntaments enquestats que manifesten quereben suport dels consells comarcals o les univer-sitats17. Entre els 31 ajuntaments enquestats queafirmen que reben suport d’altres administra-cions, la major part manifesta que és un suporttècnic i en cap cas econòmic18 (de 31 ajunta-ments, només 1 ha respost que rep suport eco-nòmic).


16Vegeu la taula: 3.4. Suport d'altres organismes de l'Adminis-tració, a la pàg. 36.

17Vegeu la taula: 3.6. Nombre d'ajuntaments que reben suportd'altres administracions, a la pàg. 37.

18Vegeu la taula: 3.5. Tipus de suport, a la pàg. 36.


Pel que fa a aquest bloc de l’enquesta, l’objectiuera esbrinar el nivell d’utilització de les diversespotestats (sanció, clausura, precintament) quetenen els municipis a l’abast per a intervenir enl’àmbit de la contaminació per soroll. Igualment,interessava conèixer quins motius assenyalavenels municipis en els casos en què es feia un úslimitat d’aquestes potestats administratives.

El procediment sancionador i el precintament d'aparells s'utilitza en poc casos

En primer lloc, el conjunt dels municipis enques-tats considera que el procediment administratiuen el camp de la contaminació acústica tendeix aser poc àgil19 (una mitjana de 2’89 en una escalad’1 a 7).

Així mateix, en aquest àmbit, el procediment san-cionador (multes) o el precintament d’aparellss’utilitza escassament, en menys de la meitat delscasos20. Pel que fa a la clausura d’establiments,només la meitat dels ajuntaments enquestatsafirma haver utilitzat aquesta potestat21.

Entre els motius que esmenten els ajuntamentsenquestats pel fet d’usar poc les sancions o lespotestats de precintament i clausura d’aparells iestabliments destaquen els següents22:

1) La durada de la tramitació (que pot derivar enuna caducitat de l’expedient que deixi en no restota la feina feta) és el motiu principal que elsajuntaments enquestats apunten com a justifi-cant del poc ús de la potestat sancionadora.

2) Altres raons que la majoria dels ajuntamentsenquestats destaca són la manca de recursoseconòmics (vegeu l’apartat 4.5) i el fet que al poblees coneix tothom (vegeu apartat 4.8 pel que fa amediació i altres vies similars). També endiverses ocasions els ajuntaments enquestats


Valoració de l’eficiència de procediments i potestats

(1 = poc àgil; 7 = molt àgil)

(1 = mai; 7 = sempre)

(1 = mai; 7 = sempre)

Potestat de precintament d’aparells

Procediment administratiu

Procediment sancionador coercitiu

2,89

3,28

3,44

Es disposa de canals de mediació organitzats

Sí 16 27,12%

No 39 66,10%

NS/NC 4 6,78%

Total 59 100,00%


27,12 %

66,10 %

6,78 %

4.6. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU

19Vegeu la taula: 4.1. Agilitat en el procediment administratiu, a lapàg. 37.

20Vegeu les taules: 4.2. Font: Síndic de Greuges de Catalunya. Ela-boració pròpiaÚs del procediment sancionador coercitiu, a la pàg. 37, i 4.4. Úsde la potestat de precintament d'aparells, a la pàg. 38.

21Vegeu la taula: 4.6. Us de la potestat de clausura d'establiments,a la pàg. 38.

22Vegeu les taules: 4.5. Motius pels quals s'utilitza poc la potestatde precintament d'aparells, a la pàg. 38, i 4.7. Motius pels qualss'utilitza poc la potestat de clausura d'establiments, a la pàg. 39.

23Vegeu la taula: 4.9. Resultat del procediment contenciós admi-nistratiu, a la pàg. 39.


assenyalen que no s’arriba a l’ús d’aquestespotestats perquè el problema se soluciona abans.

La majoria dels ajuntaments enquestats no hanofert una resposta clara sobre el resultat delsrecursos contenciosos administratius en què s’hanvist immersos23. Una de les causes d’això pot serles dificultats que sorgeixen a l’hora que la per-sona obligada executi les resolucions judicials o enl’allargament temporal dels processos, un aspecte,que –com s’ha vist– dissuadeix els ens locals de ferservir llurs potestats sancionadores, i de precinta-ment i clausura d’aparells i establiments.

Davant d'alertes per sorolls la majoria d'ajuntaments diu que hi intervé immediatament

Això contrasta amb el fet que una majoria delsmunicipis no disposi de mecanismes alternatiusper a resoldre aquests conflictes, ja que el 66% noté canals de mediació organitzats24. Dels que entenen, la majoria ho enfoca mitjançant la inter-venció del regidor de l’àrea i, en segon lloc, permitjà de l’oficina municipal de mediació. Tot i això,en vista que bona part de les queixes per soroll(vegeu l’apartat 4.7) té l’origen en les relacions veï-nals, cal articular òrgans de mediació que puguintractar aquests assumptes. Així mateix, i davantl’absència de canals de mediació establerts, pot serd’utilitat instar la participació del jutge de pau(vegeu l’apartat 4.8.).

Davant d’una alerta per soroll excessiu, perexemple, per mitjà d’una trucada telefònica, lamajoria dels ajuntaments enquestats (72%) mani-festa que intervé de manera immediata, per mitjàde la policia local, i considera que ho fa en untemps raonable o prou adequat a la situació, ja queel conjunt assenyala una mitjana 3’51 (en una

escala d’1 a 7, en què 1 correspondria a molt poctemps i 7, a molt de temps)25. Aproximadament lameitat dels ajuntaments enquestats assenyala quela policia local, en els casos d’actuació immediata,intervé amb un equip de mesurament sonomè-tric26. Cal reproduir aquí el que ja s’ha apuntat enl’apartat 4.5 sobre la necessitat de fomentar queles intervencions dels agents es facin sempre ambun equip de mesurament homologat.

Igualment, els ajuntaments enquestats que diuenque no actuen de manera immediata assegurenque vehiculen la denúncia cap al tècnic municipal.

A l’hora de verificar les dades de la denúncia, elsajuntaments enquestats es reparteixen entre elsque ho assignen a la policia local i els que hoencarreguen als tècnics especialitzats. Són resi-duals els casos en què és el personal no tècnic(administratiu) l’encarregat d’acomplir aquestestasques.

A la llum de tot això, sembla indispensable que elsajuntaments es dotin de mitjans i adoptin lesmesures adequades per a agilitar els procedimentsadministratius en aquest àmbit.

També cal que, de manera decidida, els ajunta-ments facin ús de les potestats que els dóna lalegislació vigent en aquest àmbit, tant de sanció deles conductes infractores com de clausura i precin-tament.

Calen més mitjans per agilitzar els procediments relacionatsamb els sorolls

Igualment, una aposta més ferma per vies alterna-tives a la judicial per a resoldre els conflictes enaquest camp pot ajudar a resoldre’ls, sobretotquan afecten relacions veïnals o problemes entreresidents del municipi.


24Vegeu la taula: 4.10. Font: Síndic de Greuges de Catalunya. Ela-boració pròpiaEs disposa de canals de mediació organitzats, a la pàg. 39.

25Vegeu la taula: 4.11. Actuació immediata en cas d'una trucadaper soroll excessiu, a la pàg. 40.

26Vegeu la taula: 4.12. Font: Síndic de Greuges de Catalunya. Ela-boració pròpiaIntervé la policia local amb un equip de mesurament sonomè-tric, a la pàg. 40.


4.7. LES CAUSES DEL SOROLL

Saber de primera mà, a partir de les respostes delsmateixos ajuntaments, quines són les causesprincipals de la contaminació acústica en les seves poblacions era l’objectiu d’aquest penúltimapartat de l’enquesta.

A partir d’aquí, es comprova que, pel que fa altransport, el trànsit rodat és la causa més freqüentde contaminació acústica als municipis27: un 67%dels ajuntaments enquestats així ho assenyala.

S'han d'empendre mesures perquè les potestats municipals en aquest camp siguin realment efectives

Per contra, pel que fa a les activitats industrials ocomercials ubicades en zones urbanes, els tallers,fusteries, supermercats o fleques són els que esconsideren com a causa més freqüent de soroll28.De tota manera, només una quarta part dels ajun-taments enquestats rep queixes per sorolls exces-sius produïts a l’interior d’un polígon industrial.Igualment, cal destacar les obres privades com acausa destacada de contaminació acústica.

Entre els locals de concurrència pública, els bars,pubs, bingos, entre altres, són una font de conta-

minació acústica que remarca la majoria (87%)dels ajuntaments enquestats29. També la música al’aire lliure o les festes locals s’inclouen en aquestallista.

Pel que fa a instal·lacions diverses, els aparells derefrigeració (78%) i les cambres frigorífiques (48%)es consideren en una bona proporció una causa decontaminació acústica30.

En les relacions de veïnatge, els sorolls provocatsper animals i el volum dels aparells de televisió omúsica, els destaca bona part dels ens locals31.

Finalment, el 51% dels ajuntaments enquestatsveu les obres a la via pública com una causa desta-cada de les molèsties per soroll, juntament amb lapresència de persones al carrer a hores intempes-tives32.

Així, es comprova que en els àmbits que –a criteridels mateixos ajuntaments enquestats– són lacausa més freqüent de contaminació acústica, elsmunicipis tenen competències diverses que elsdoten d’una capacitat d’actuació que, en moltesocasions, no es desplega amb l’eficàcia i la celeritatque caldria. Per això, s’han d’emprendre lesmesures adequades per a fer efectives aquestespotestats municipals que impedeixin o redueixinels sorolls que esdevenen problemàtics.

Al final d’aquest capítol, es poden consultar unsmapes que reflecteixen la distribució territorial deles causes del soroll a partir de les dades dels ajun-taments que han contestat l’enquesta.


27Vegeu la taula: 5.1. Transport, a la pàg. 41.28Vegeu la taula: 5.2 Activitats en zona urbana, a la pàg. 42.29Vegeu la taula: 5.3. Locals públics, a la pàg. 43.

30Vegeu la taula: 5.4. Instal·lacions, a la pàg. 44.31Vegeu la taula: 5.5. Habitatges i veïnatge, a la pàg. 45.32Vegeu la taula: 5.6. Via pública, a la pàg. 46.


4.8. ELS ORGANISMESCOL·LABORADORS

Finalment, el darrer bloc de l’enquesta preteniaobtenir informació sobre la col·laboració entreadministracions en aquest àmbit i sobre la per-cepció que tenen els ajuntaments del grau depreocupació ciutadana que desperta la contami-nació per soroll.

Cal fer notar que la majoria dels ajuntaments (mésd’un 70% dels enquestats) assenyala que el jutgede pau no intervé en assumptes de contaminacióacústica33, tot i que –com s’ha vist– hi ha bona partdels assumptes que està molt lligat als veïns delmunicipi. A més, una de les causes esmentadespels ajuntaments enquestats pel fet de no fer ús deles potestats administratives de sanció, clausura oprecintament és precisament que al poble es coneixtothom.

Un jutge de proximitat podria abordar les situacions de sorolls conflictives amb més flexibilitat que l'ajuntament

Com s’ha vist en l’apartat 4.7, pel seu caràcter,moltes situacions que provoquen contaminacióper sorolls són idònies perquè hi intervingui unjutge de proximitat (sorolls per animals, TV imúsica dels veïns, obres privades, entre altres)que, de vegades, pot abordar la situació amb mésflexibilitat que la perspectiva administrativistadels serveis municipals.

L’aposta per una justícia de proximitat que s’en-carregui de resoldre els conflictes sorgits de lapròpia dinàmica urbana ha de ser decidida. Desdels principis de conciliació, diligència i rapidesa,una justícia propera al ciutadà hauria d’atendresituacions relacionades amb la contaminació persorolls que en l’estructura judicial actual no trobenuna resposta adequada, ja sigui per la seva len-titud, per la seva ineficàcia, pels terribles costosque genera o per altres motius.

Seria adequat que els jutges de proximitat s’encar-reguessin de resoldre els conflictes entre particu-lars –sobretot, entre veïns i en comunitats de pro-pietat horitzontal– causats pel soroll i que es

poden dirimir per la via civil, fent un ús especial deles facultats de mediació i conciliació. En aquestsentit, caldria que la llei reguladora determinésque aquests nous jutges fessin ús de fórmulesmediadores, especialment útils per a conflictes persorolls d’aparells domèstics, música, animals, etc.en comunitats de veïns.

En l’àmbit penal, als jutges de proximitat els cor-respondria el coneixement dels judicis de faltes,molt vinculats, de vegades, a relacions veïnalsconflictives i, per tant, una altra via útil per aexplorar mecanismes conciliadors i de mediació.

Així mateix, en l’esfera contenciosa administrativapodria ser útil que aquests jutges s’ocupessin deqüestions relatives a la inactivitat municipaldavant de denúncies per sorolls. Caldria que escaracteritzessin per l’ús decidit de mecanismescautelars per a precintar aparells i clausurar esta-bliments o activitats sorolloses, sobretot activitatsemplaçades en el teixit urbà. Una atenció especí-fica i prioritària a aquestes demandes, amb elsuport tècnic dels pèrits judicials corresponents,ajudaria que un problema concret per sorolls nos’eternitzés per la simple lentitud del procedimentjudicial.

Els problemes de convivència derivats de la vida enels barris, pobles i ciutats de Catalunya que, coms’ha vist en l’apartat 4.7, els ajuntaments enques-tats ressenyen com una de les causes de la conta-minació acústica, s’han de poder resoldre demanera comprensible, econòmica i àgil per mitjàd’una instància judicial, com ara els jutges de pauo de proximitat. De fet, tant el nou Estatut d’auto-nomia de Catalunya, com el Llibre verd de l’Admi-nistració de justícia a Catalunya o el projecte dellei de modificació de la Llei orgànica del poderjudicial, que actualment es tramita a les cortsgenerals, són tres iniciatives que aposten per lajustícia de proximitat i li donen un disseny queseria apte –amb alguns retocs– per a ocupar-sedels conflictes relacionats amb el soroll.

Cal que la llei reguladora determini que la justícia cerqui fórmules mediadores

Amb tot, les iniciatives legislatives que estan entramitació no detallen gaire les facultats d’aquestajustícia de proximitat. El desplegament normatiud’aquesta legislació de la justícia de proximitat -que d’acord amb l’article 108 de l’Estatut d’auto-


33Vegeu la taula: 6.1. El jutge de pau intervé en alguna ocasió entemes de contaminació acústica, a la pàg. 47.


nomia, correspondria a la Generalitat de Cata-lunya– esdevé un requisit indispensable per apoder treure el millor partit possible a una einajudicial nova.

El nivell de preocupació ciutadana sobre contaminació acústica és elevat,segons els enquestats

Aquesta justícia de proximitat ha de permetresuperar les dificultats de la justícia ordinària per aatendre les demandes per conflictes menors, talcom són considerats encara, molts cops, elsassumptes relacionats amb les molèsties persoroll. Per a això, a banda d’una dotació adequadade mitjans personals i materials, cal formarexpressament els jutges en l’ús de fórmules alter-natives per a resoldre els conflictes, ja que, per lanaturalesa d’aquests plets, la mediació i la conci-liació podrien tenir un resultat molt eficaç.

Igualment, a l’hora de valorar des del món muni-cipal la participació d’altres organismes en la pro-

blemàtica de la contaminació per soroll, es com-prova el següent:

Els ajuntaments enquestats consideren que la par-ticipació de les administracions comarcals i delsjutjats en aquesta matèria és poca, i la valoren persota del 2’8 (en una escala que va de l’1 –partici-pació nul·la– al 7 –molta participació–).

Pel que fa a la participació del Departament deMedi Ambient i Habitatge, les diputacions, elsMossos d’Esquadra, el Síndic de Greuges i les uni-versitats, els ajuntaments enquestats considerenque és correcta i la situen molt pròxima al 4 (en una escala que va de l’1 –participació nul·la– al7 –molta participació–).

Finalment, les administracions locals enquestadesconsideren que el nivell de percepció o preocu-pació ciutadana amb relació a la contaminacióacústica és elevat, ja que se situa en un 4’83 en unaescala de l’1 (molt baixa) al 7 (molt elevada)34.


Valoració de la participacióContesta Ns / Nc Total

Consell Comarcal 2,62 29 30 59

Departament de Medi Ambient i Habitatge 3,90 41 18 59

Diputació 3,68 37 22 59

Jutjats 2,84 32 27 59

Mossos d’esquadra 3,23 30 29 59

Síndic de Greuges 3,76 33 26 59

Universitats 3,30 27 32 59

Altres 2,75 4 55 59


Generalitat

Diputació

Consell comarcal

Mossos d’esquadra

Síndic de Greuges

Jutjats

Altres

Universitats

1 = participació nul·la 7 = molta participació

1 2 3 4 5 6 7

2,57

3,90

3,68

2,79

3,16

3,68

3,39

2,75

34Vegeu la taula: 6.3. Nivell de preocupació ciutadana, a la pàg. 48.


4.9. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

A partir del que s’ha exposat en els apartats ante-riors, els resultats de l’enquesta permeten extreureles conclusions següents:

Cal que l’Administració de la Generalitat i lesadministracions supramunicipals (diputacions iconsells comarcals) facin més esforços per aassistir els municipis en l’aplicació de la Llei deprevenció de la contaminació acústica i poder ferefectives les disposicions que conté (apartat 4.3.).

Cal que s’incrementi la dedicació dels tècnicsmunicipals en els assumptes relacionats amb lacontaminació per soroll, però, sobretot, ésadequat oferir més formació al personal no tècnic(policia local, altre personal no especialitzat,entre altres). L’edició de guies o manualsd’actuació municipal davant de denúncies persorolls de ben segur ha de ser una eina que ajudi a resoldre bona part dels problemes(apartat 4.4.).

Atès que molts ajuntaments no fan mesuramentshomologats, caldria reforçar els mecanismessupramunicipals de prestació de serveis enaquest àmbit per a reforçar les garanties jurí-diques de les actuacions municipals contra lacontaminació per sorolls (apartat 4.5).

Cal una acció decidida dels ajuntaments per aagilitar els procediments administratius en

aquest àmbit, tot disposant dels mitjans perso-nals i materials que calguin, per a evitar dilacionsen el temps que agreugin la situació (apartat 4.6.).

A banda d’això, també és necessari que els ajunta-ments exerceixin llurs potestats administrativessense vacil·lació, tant pel que fa a la sanció de lesconductes infractores com a la clausura i el precin-tament d’establiments i aparells (apartat 4.6.).

Els àmbits, com ara el trànsit rodat, la petita indús-tria i el comerç emplaçat en el teixit urbà, els barsi restaurants, els aparells de refrigeració, els ani-mals domèstics, els aparells de música i televisió iles obres al carrer són considerats com les causesmés freqüents de contaminació pels mateixosajuntaments. Atès que, sobre aquests àmbits, l’or-denament reconeix diverses competències alsajuntaments, caldria emprendre mesures per a ferefectives les potestats municipals i reduir elssorolls (apartat 4.7).

Davant del notable nivell de preocupació ciuta-dana pel soroll que perceben els ajuntaments, hiha administracions –com ara la judicial– que ofe-reixen una capacitat de resposta molt limitada. Calpensar a corregir això afavorint la intervenció demediadors o d’institucions judicials –com arajutges de pau o de proximitat– que, per les sevescaracterístiques, poden encarar i resoldre amb agi-litat i flexibilitat determinats conflictes per sorollque estan molt lligats a les relacions ciutadanes(apartat 4.8.).



4.10. ANNEX

Resum dels resultats de l’enquesta duta a termeals ajuntaments


1. ASPECTES DE LEGALITAT

1.1. Establiment de mapes de capacitatacústica

Sí 23 38,98%

No 35 59,32%

Ns/Nc 1 1,69%

Total 59 100,00%


38,98 %

1,69 %

59,32 %

1.2. Disposició de l’ordenança sobre contaminació acústica

Sí 34 57,63%

No 24 40,68%

Ns/Nc 1 1,69%

Total 59 100,00%


57,63 %

1,69 %

40,68 %

1.3. Adaptació a la Llei 16/2002, del 28 dejuliol, sobre contaminació acústica

Sí 9 15,25%

No 47 79,66%

Ns/Nc 3 5,08%

Total 59 100,00%


5,08 %15,25 %

79,66 %



1.4. Control de l’aplicació de les Normesbàsiques de construcció en expedients dellicència d’obres

Sí 42 71,19%

No 8 13,56%

Ns/Nc 9 15,25%

Total 59 100,00%


71,19 %

13,56 %

15,25 %

1.5. Exigència de projectes acústics en determinades activitats

Sí 51 86,44%

No 7 11,86%

Ns/Nc 1 1,69%

Total 59 100,00%


86,44 %

1,69 %11,86 %

2. PERSONAL QUE TREBALLA EN TEMES DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

2.1. Tipus de personal

Sí No Ns/Nc TotalTècnics 53 0 6 59

Administratius 18 12 29 59

Policia local 41 3 15 59

Altres 5 2 52 59


0

20

40

60

Tèc

nic

s

Ad

min

istr

atiu

s

Poli

cia

loca

l

Alt

res



2.2. Jornada que realitzen els tècnicsmunicipals

Tots els dies

laborables 5 8,47%

Uns dies

a la setmana 10 16,95%

Un dia

a la setmana 37 62,71%

Ns/nc 7 11,86%

Total 59 100,00%


62,71 %

16,95 %

11,86 % 8,47 %

2.3. Nivell de formació del personal no tècnic

Cursos intensius 3 5,08%

Cursets 25 42,37%

Xerrades 14 23,73%

Manuals 11 18,64%


0

10

20

30

40

50

Cu

rsos

inte

nsi

us

curs

ets

Xer

rad

es

Man

ual

s

2.4. Hores de formació del personal no tècnic

de 0 a 10 h 27 45,76%

d’11 a 50 h 11 18,64%

Més de 100 h 1 1,69%

Ns/nc 20 33,90%

Total 59 100,00%


45%

2 %

34 %

19 %



2.5. L’ajuntament disposa de regidor deMedi Ambient

Sí 57 96,61%

No 1 1,69%

Ns/Nc 1 1,69%

Total 59 100,00%


1,69 %

96,61 %

1,69 %

2.6. Sistema utilitzat per a atendredenúncies per sorolls en horari nocturn

Policia Contestadorlocal Automàtic

Sí 47 0

No 12 59

Total 59 59


0

20

40

60

Poli

cia

Loca

l

Con

test

ador

auto

màt

ic

3. SOBRE ELS MITJANS MATERIALS

3.1. L’ajuntament disposa de sonòmetreshomologats

Sí 48 81,36%

No 10 16,95%

Ns/Nc 1 1,69%

Total 59 100,00%


81,36 %

1,69 %16,95 %



3.2. Existència de convenis amb empreseshomologades per a dur a terme estudissonomètrics

Sí 7 11,86%

No 52 88,14%

Total 59 100,00%

Necessitat de fer convenis amb empreses per a dur a termeestudis sonomètrics

11,86 %

88,14 %

3.3. Necessitat de fer convenis ambempreses per a dur a terme estudissonomètrics

Sí 17 28,81%

No 18 30,51%

Ns/Nc 24 40,68%

Total 59 100,00%


28,81 %

30,51 %

40,68 %

3.4. Suport d’altres organismes del’Administració

Sí 31 52,54%

No 26 44,07%

Ns/Nc 2 3,39%

Total 59 100,00%


52,54 %

3,39 %

44,07 %

3.5. Tipus de suport

Tècnic 30 50,85%

Econòmic 1 1,69%

Ns/Nc 28 47,46%

Total 59 100,00%


50,85 %

1,69 %

47,46 %



3.6. Nombre d’ajuntaments que rebensuport d’altres administracions

Sí No TotalConsell comarcal 4 55 59

Diputació 17 42 59

Generalitat 16 43 59

Universitats 8 51 59

0

10

20

30

40

60

50

4. EL PROCEDIMENT

4.1. Agilitat en el procediment administratiu


1 = Poc àgil 7 = Molt àgil

1 2 3 4 5 6 7

2,89

4.2. Ús del procediment sancionador coercitiu


1 = S’utilitza poc 7 = S’utilitza molt

1 2 3 4 5 6 7

3,28



4.3. Motius pels quals s’utilitza poc el procediment sancionador coercitiu

Sí Noa Manca de recursos 13 46

econòmics

b Manca preparació 7 52personal

c Por de la demanda judicial 1 58

d Durada tramitació 15 44

e Al poble es coneix tothom 8 51

f Denunciant no viu poble 0 59

Font: Síndic de Greuges de Catalunya. Elaboració pròpia0

5

15

10

a b c d e f

4.4. Ús de la potestat de precintament d’aparells


1 = S’utilitza poc 7 = S’utilitza molt

1 2 3 4 5 6 7

3,44

4.5. Motius pels quals s’utilitza poc la potestat de precintament d’aparells

Sí Noa Manca de recursos econòmics 9 50

b Manca preparació personal 7 52

c Por de la demanda judicial 1 58





5

10

a b c d e f

4.6. Us de la potestat de clausurad’establiments

Sí 28 47,46%

No 28 47,46%

NS/NC 3 5,08%

Total 59 100,00%


47,46 %

5,08 %

47,46 %



4.7. Motius pels quals s’utilitza poc la potestat de clausura d’establiments

Sí Noa Manca de recursos

econòmics 6 53

b Manca preparació personal 3 56

c Por demanda judicial 3 56





5

10

a b c d e f

4.8. Procediment contenciós administratiuen aquesta matèria

Sí 20 33,90%

No 35 59,32%

NS/NC 4 6,78%

Total 59 100,00%


33,90 %

59,32 %

6,78 %

4.9. Resultat del procediment contenciósadministratiu

Favorable 11 18,64%

Desfavorable 3 5,08%

NS/NC 45 76,27%

Total 59 100,00%


18,64 %

76,27 %

5,08 %

4.10. Es disposa de canals de mediacióorganitzats

Sí 16 27,12%

No 39 66,10%

NS/NC 4 6,78%

Total 59 100,00%

27,12 %

66,10 %

6,78 %



4.11. Actuació immediata en cas d’unatrucada per soroll excessiu

Sí 42 71,19%

No 6 10,17%

NS/NC 11 18,64%

Total 59 100,00%

Font: Síndic de Greuges de Catalunya. Elaboració pròpia71,19 %

10,17 %

18,64 %

4.12. Intervé la policia local amb un equipde mesurament sonomètric

Sí 28 47,46%

No 17 28,81%

NS/NC 14 23,73%

Total 59 100,00%


47,46 %

28,81 %

23,73 %

4.13. Temps entre la trucada i l’actuació municipal


1 = Poc 7 = Molt

1 2 3 4 5 6 7

3,51

4.14. Actors de les intervencions municipals

Policia local 26 44,07%

Administratius 3 5,08%

Tècnics especialitzats 36 61,02%

Total 59 100,00%


0

20

40

60

Poli

cia

Loca

l

Ad

min

istr

atiu

s

Tèc

nic

ses

pec

iali

tzat

s


5. LES CAUSES DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

5.1. Transport


Alt Camp 0 1 0 0 0 1Bages 0 1 0 0 0 1Baix Ebre 0 1 0 0 0 1Baix Empordà 0 2 0 0 0 2Baix Llobregat 2 5 3 0 1 11Baix Penedès 0 1 0 0 0 1Barcelonès 0 3 1 0 0 4Berguedà 0 1 0 0 0 1Cerdanya 0 1 0 0 0 1Conca de Barberà 0 1 0 0 0 1Garraf 1 0 1 0 0 2Garrotxa 0 1 0 0 0 1Gironès 2 2 0 1 0 5Maresme 0 3 1 1 0 5Montsià 0 2 0 0 0 2Pallars Sobirà 0 1 0 0 0 1Pla de l’Estany 0 1 0 0 0 1Pla d’Urgell 0 1 0 0 0 1Ripollès 0 1 0 0 0 1Segrià 0 2 1 0 0 3Tarragonès 0 1 1 0 0 2Urgell 0 2 0 0 0 2Vallès Occidental 0 3 0 0 0 3Vallès Oriental 0 3 1 0 0 4Total 5 40 9 2 1 57


Aer

i

Tràn

sit

rod

at

Ferr

ocar

ril

Alt

a ve

loci

tat

Met

ro

Tota

l


5.2. Activitats en zona urbana


Alt Camp 1 1 1 0 0 0 1 0 0 0 1 5Alt Penedès 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1Bages 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 2Baix Ebre 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 2Baix Empordà 0 0 0 0 0 2 0 0 1 0 1 4Baix Llobregat 4 2 0 3 4 4 0 1 2 1 3 24Barcelonès 3 2 1 1 3 2 0 0 1 0 0 13Berguedà 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1Conca

de Barberà 2 1 0 0 1 1 0 0 0 1 1 7Garraf 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 2Garrotxa 1 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0 3Gironès 1 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 9Maresme 3 2 0 1 2 1 0 0 1 0 2 12Montsià 1 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 3Pallars Jussà 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2Pallars Sobirà 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1Pla de l’Estany 1 1 0 0 1 1 0 0 0 0 0 4Pla d’Urgell 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1Ripollès 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2Segrià 1 0 0 0 0 1 0 1 1 0 0 4Tarragonès 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 1 3Urgell 3 1 1 0 1 2 0 0 1 1 1 11Vallès Occidental 2 2 0 2 2 1 1 1 2 0 2 15Vallès Oriental 2 1 0 2 3 1 0 0 0 0 1 10Total 30 15 7 10 20 18 2 4 12 4 19 141


Tall

ers

Fust

erie

s

Tú

nel

s d

e re

nta

t

Pàrk

ings

Fleq

ues

Sup

erm

erca

ts

Esco

les

de

Mú

sica

Esco

les

de

Dan

sa

Gim

nàs

Col

·legi

s i

esco

les

bres

sol

Obr

es

Tota

l



5.3. Locals públics

Alt Camp 0 1 1 0 0 0 0 2Alt Penedès 1 1 0 0 0 0 0 2Bages 0 1 0 0 0 1 0 2Baix Ebre 0 1 0 0 0 0 1 2Baix Empordà 1 2 1 0 0 1 1 6Baix Llobregat 4 8 4 1 0 2 1 20Baix Penedès 1 2 1 0 0 0 0 4Barcelonès 2 3 2 0 1 1 0 9Berguedà 0 1 1 0 0 1 1 4Cerdanya 0 1 1 0 0 1 0 3Conca de Barberà 1 2 0 0 0 1 1 5Garraf 1 1 1 0 1 1 0 5Garrigues 0 1 0 0 0 0 1 2Garrotxa 0 1 1 0 0 0 1 3Gironès 0 1 0 0 0 0 0 1Maresme 3 3 0 0 0 0 1 7Montsià 1 2 1 0 0 1 1 6Pallars Jussà 0 1 0 0 0 0 0 1Pallars Sobirà 0 1 0 0 0 0 0 1Pla de l’Estany 1 1 1 0 0 0 0 3Pla d’Urgell 0 1 0 0 0 0 1 2Ripollès 0 1 1 0 0 1 1 4Segrià 1 2 1 0 0 1 1 6Tarragonès 0 1 0 0 0 0 0 1Urgell 2 3 1 1 1 2 1 11Vallès Occidental 3 4 3 0 1 1 1 13Vallès Oriental 3 5 1 0 0 3 0 12Total 25 52 22 2 4 18 14 137

Res

tau

ran

ts

Bar

,Pu

bs,B

ingo

s

Dis

cote

qu

es

Cin

emes

,tea

tres

Cen

tres

cu

ltu

rals

Mú

sica

air

e ll

iure

Fest

es l

ocal

s

Tota

l



5.4. Instal·lacions

Alt Camp 0 1 0 0 1 0 0 2Alt Penedès 0 1 1 0 0 0 0 2Bages 0 1 0 0 1 0 0 2Baix Ebre 0 1 0 1 0 0 0 2Baix Empordà 0 2 1 1 0 0 0 4Baix Llobregat 3 6 5 3 3 0 0 20Baix Penedès 0 2 0 0 0 0 0 2Barcelonès 0 1 3 1 1 0 0 6Berguedà 0 0 0 0 0 1 0 1Cerdanya 0 1 0 0 1 0 0 2Conca de Barberà 0 1 0 0 0 0 0 1Garraf 0 1 1 1 0 0 0 3Garrigues 0 1 0 0 0 0 0 1Garrotxa 0 1 0 0 0 0 0 1Gironès 0 1 1 1 1 1 1 6Maresme 0 4 2 0 2 0 1 9Montsià 0 2 1 0 0 0 0 3Pallars Jussà 0 0 0 0 0 1 0 1Pallars Sobirà 0 1 0 0 0 0 0 1Pla de l’Estany 1 1 1 1 0 0 0 4Ripollès 0 1 1 0 0 0 0 2Segrià 2 2 0 1 2 0 1 8Tarragonès 0 1 1 0 0 0 0 2Urgell 1 3 3 1 0 0 0 8Vallès Occidental 1 4 3 1 2 0 0 11Vallès Oriental 3 3 3 2 3 0 0 14Total 11 43 27 14 17 3 3 118


Cal

efac

ció

Ref

rige

raci

ó

Cam

bres

fri

gorí

fiq

ues

Ven

tila

dor

s

Port

es d

e ga

ratg

e

Asc

enso

rs

Cam

pan

es

Tota

l



5.5. Habitatges i veïnatge

Alt Camp 0 0 0 0 1 1Alt Penedès 0 0 0 0 1 1Bages 0 0 0 0 1 1Baix Ebre 0 0 0 0 1 1Baix Empordà 1 1 0 1 1 4Baix Llobregat 3 2 0 2 4 11Baix Penedès 0 1 0 0 0 1Barcelonès 1 0 0 1 1 3Conca de Barberà 0 1 0 0 0 1Garrotxa 0 0 0 1 0 1Gironès 0 1 0 1 2 4Maresme 2 1 1 0 1 5Montsià 1 1 0 1 1 4Pallars Jussà 0 0 0 1 1 2Pla de l’Estany 1 1 0 0 1 3Pla d’Urgell 0 1 0 1 0 2Ribera d’Ebre 0 0 0 0 1 1Ripollès 1 1 0 0 1 3Segrià 2 0 0 1 1 4Urgell 2 1 1 1 2 7Vallès Occidental 1 2 1 2 2 8Vallès Oriental 2 3 1 0 3 9Total 17 17 4 13 26 77


TV

/H

i-Fi

Inst

rum

ents

mu

sica

ls

Elec

trod

omès

tics

Veu

s

An

imal

s

Tota

l



5.6. Via pública

Alt Camp 1 1 1 3Bages 1 0 0 1Baix Ebre 1 0 0 1Baix Empordà 2 0 1 3Baix Llobregat 5 4 5 14Barcelonès 2 0 0 2Berguedà 1 1 1 3Cerdanya 0 0 1 1Conca de Barberà 1 1 1 3Garraf 1 1 1 3Garrotxa 1 0 0 1Gironès 1 0 0 1Maresme 3 0 0 3Montsià 1 1 1 3Pallars Jussà 1 1 1 3Pla de l’Estany 1 0 0 1Ripollès 1 1 0 2Segrià 1 1 1 3Tarragonès 1 0 0 1Urgell 2 1 1 4Vallès Occidental 1 2 2 5Vallès Oriental 1 1 3 5Total 30 16 20 66


Obr

es

Rec

olli

da

de

bros

sa

Pers

ones

al

carr

er

Tota

l



5.7. El municipi disposa de polígon industrial

Sí 52 88,14%

No 5 8,47%

NS/NC 2 3,39%

Total 59 100,00%


88,14 %

3,39 %8,47 %

5.8. Es tenen reclamacions per sorollsexcessius produïts a l’interior d’un polígon

Sí 15 25,42%

No 38 64,41%

NS/NC 6 10,17%

Total 59 100,00%


25,42 %

64,41 %

10,17 %

5.9. Activitats industrials nombroses dins el nucli urbà

Sí 12 20,34%

No 45 76,27%

NS/NC 2 3,39%

Total 59 100,00%


3,39 %

20,34 %

76,27 %

6. ELS ORGANISMES DE COL·LABORACIÓ

6.1. El jutge de pau intervé en alguna ocasióen temes de contaminació acústica

Sí 6 10,17%

No 43 72,88%

NS/NC 10 16,95%

Total 59 100,00%

Font: Síndic de Greuges de Catalunya. Elaboració pròpia 72,88 %

16,95 %10,17 %



6.2. Valoració de la participació de diversos organismes en la problemàtica


Diputació

Consell comarcal

Mossos d’esquadra

Universitats

1 = poca participació 7 = molta participació

1 2 3 4 5 6 7

2,57

3,90

3,68

2,79

3,16

3,68

3,39

2,75

Generalitat

Jutjats

Síndic de Greuges

Altres

6.3. Nivell de preocupació ciutadana


1 = Molt baix 7 = molt elevat

1 2 3 4 5 6 7

4,81


5.1. INTRODUCCIÓ

Aquest estudi s’elabora amb la voluntat de seruna eina pràctica i útil per a tots els poderspúblics, especialment els ens locals, que han d’in-tervenir en la protecció, la defensa i la restauraciódel medi ambient. Intervenció, la dels ens locals,que no respon solament al que estableix l’article45 de la Constitució espanyola (CE), que implicatots els poders públics en l’acompliment de lestasques de protecció; o al que estableix la legis-lació bàsica en matèria de règim local, que enu-mera tot un seguit de competències que les lleissectorials de l’Estat i les comunitats autònomesels han de reconèixer o que disposa la prestaciódels serveis mínims que, en funció de la poblaciódel municipi, han d’efectuar de manera obliga-tòria en matèria de medi ambient, sinó que tambérespon a l’aplicació del principi de subsidiarietat;principi que comporta que el ciutadà s’adreci enprimer lloc a l’Administració que li és més pro-pera, la qual és la que hauria d’estar, normalment,més sensibilitzada i preocupada per a satisfer idonar resposta a les necessitats i les inquietudsde la comunitat veïnal.

Els municipis exerceixen una competència molt important de control de locals i activitats

Amb aquest preàmbul, obviant les referènciesexpresses sobre l’anàlisi dels títols competencialsque, en aquesta matèria, recullen els manuals detext, a continuació, com a primer pas, intentaremfer una anàlisi de la situació en termes generals.Prèviament, advertim que, atesa la finalitat d’a-quest estudi, al llarg del redactat, s’obvien moltesdefinicions de conceptes legals que els que, perl’especificitat de la matèria, estan en contactedirecte amb les disposicions normatives ja saben iconeixen.

Es proposa partir de la distinció següent:

1.- Problemàtica acústica derivada de les activitats2.- Problemàtica acústica derivada del comporta-

ment veïnal

5.2. PROBLEMÀTICA ACÚSTICADERIVADA DE LES ACTIVITATS

El plantejament que suggerim és examinar, enprimer lloc, el règim d’intervenció a què està sot-mesa l’activitat en aplicació de la Llei 3/1998, del 27de febrer, de la intervenció integral de l’Adminis-tració ambiental (en endavant LIIAA) o de l’orde-nança municipal que, en aquesta matèria, hagipogut aprovar l’ajuntament. Per què? Doncsperquè els municipis exerceixen una competènciamolt important de control dels establiments i lesactivitats susceptibles de produir molèsties enmatèria de contaminació acústica, entre altres,mitjançant l’atorgament de determinades llicèn-cies, i llur control i supervisió.

En el cas que no estigui subjecta a aquest règimd’intervenció, cal que l’activitat tingui una lli-cència per a l’exercici d’activitats, que les orde-nances municipals poden haver decidit subjectaral règim de comunicació prèvia, tal com ho esta-bleix el Decret 179/1995, del 13 de juny, pel quals’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveisdels ens locals (en endavant ROAS). De totamanera, com és obvi, sempre s’ha de verificar queels locals, les instal·lacions o l’exercici de l’activitatcompleixen les condicions de tranquil·litat, segu-retat i salubritat.

En qualsevol cas, en el procés de tramitació de lallicència i/o amb caràcter previ al funcionament del’activitat, és imprescindible verificar-ne l’ade-quació a les disposicions de la Llei 16/2002, del 28de juny, de protecció contra la contaminació acús-tica o a l’ordenança municipal en matèria desorolls i vibracions, sempre que aquesta s’hagi


5. ANÀLISI NORMATIVA: COM HAN DE RESPONDRE LESADMINISTRACIONS DAVANT LES DENÚNCIES DELSVEÏNS EN MATÈRIA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA?


adaptat a la llei esmentada. En un altre apartat, jatractarem la manera de determinar la normativaacústica d’aplicació.

En el procés de tramitació d'una llicència cal verificar-ne l'adequacióa la Llei de protecciócontra la contaminacióacústica

A grans trets, les situacions que es poden pre-sentar sobre la taula dels responsables de l’àreaencarregada de gestionar la problemàtica acústicasón les següents:

• activitat que no té la llicència ambiental, la lli-cència d’obertura d’establiment o l’autoritzacióambiental, o que no ha complert el règim decomunicació prèvia.

• activitat que està tramitant la llicència am-biental, la llicència d’obertura d’establiment ol’autorització ambiental.

• activitat que té la llicència ambiental, la llicènciad’obertura d’establiment o l’autorització am-biental i no ha dut a terme l’actuació de controlinicial.

• activitat que té la llicència ambiental, la llicènciad’obertura d’establiment o l’autorització am-biental i ha dut a terme l’actuació de control ini-cial o ha complert el règim de comunicacióprèvia.

• activitat que té la llicència municipal atorgadad’acord amb el Reglament d’activitats classifi-cades de 1961 (en endavant RAC) i que encara nos’ha adequat a la LIIAA o està en el procés d’ade-quar-s’hi.

• activitat amb llicència municipal atorgada d’a-cord amb el RAC, que encaixaria dins d’algunade les de l’annex III de la LIIAA, per a les qualsaquesta llei no ha establert cap procés d’adap-tació, sens perjudici del que puguin haver esta-blert les ordenances municipals en aquestamatèria.

5.2.1. ACTIVITAT SENSE LLICÈNCIA OSENSE COMUNICACIÓ PRÈVIA

El sentit comú ens porta a afirmar que no es potdesenvolupar una activitat sense llicència o sensehaver complert el tràmit de la comunicació prèvia.

Si hi ha una normativa que regula tot el procés ques’ha de seguir per a poder muntar una instal·lació i

desenvolupar una activitat, l’Administració, que had’actuar amb una submissió plena a la llei i al dret(art. 103. CE), no ha de tolerar-ne el funcionament i,encara menys, si aquest produeix molèsties.

Per tant, ens trobem davant d’una activitat clan-destina, que ha de ser clausurada per l’ajunta-ment, sens perjudici que es puguin iniciar els trà-mits per a legalitzar-la.

L’article 41.5 de la LIIAA atribueix la condició declandestinitat a les activitats de l’annex III, és adir, les de baixa incidència ambiental, que s’exer-ceixin sense comunicació prèvia o sense disposarde la llicència d’obertura d’establiments alterna-tiva en el cas dels ajuntaments que en les orde-nances hagin substituït el règim de comunicaciópel de llicència, i en faculta la clausura als ajunta-ments.

En primer lloc cal indicar que, del terme que uti-litza l’article en qüestió en indicar que l’activitatclandestina “pot ser clausurada per l’ajuntament”,no es desprèn que l’Administració sigui lliure dedecidir si l’ha de tancar o no. El que posa de mani-fest és l’habilitació de la potestat d’execució deltancament, però no el caràcter discrecionald’exercir-lo.

La llei atribueix als ajuntaments la potestat de clausurar una activitat clandestina

En segon lloc, en cap apartat de la llei s’atribueixla condició de clandestinitat en les activitats del’annex I i II de la LIIAA que s’exerceixen senseautorització o sense llicència. Això no vol dir queno tinguin aquest caràcter i que no puguin nihagin de ser clausurades. Aquesta mesura declausura, que no té caràcter sancionador i que ésautònoma envers la imposició de sancions, no ésaltra cosa que el resultat de fer respectar l’objectede la LIIAA: sotmetre les activitats al règim d’in-tervenció administrativa fixat. De fet, la jurispru-dència del Tribunal Suprem ha estat establint,amb caràcter general, que l’absència de llicència,tant d’instal·lació com d’obertura, és el que fona-menta l’ordre de tancament, ja que manca elcontrol de l’Administració. Aquest tancaments’ha d’acordar després de donar audiència altitular de la instal·lació, llevat dels casos en quèhi hagi un perill, i evidentment s’ha d’executar almés aviat possible, davant la manca de tanca-ment voluntari.



El caràcter clandestí que la Llei 4/2004, de l’1 dejuliol, reguladora del procés d’adequació de lesactivitats d’incidència ambiental al que estableixla Llei 3/1998, atribueix a les activitats que nos’hagin adaptat a la LIIAA després d’efectuar tresrequeriments d’adequació (vegeu l’epígraf 5.2.5d’aquest estudi), no serveix per a cobrir les situa-cions que es poden produir davant les noves acti-vitats que s’exerceixen sense autorització am-biental o sense llicència ambiental.

L'absència de llicència és un dels motius que fonamenta l'ordre de tancament d'una activitat

Tot i això, estimem que seria més que convenientque la LIIAA establís expressament, igual que hoha fet amb les activitats de l’annex III, que lesactivitats de l’annex I i II que no disposin d’unaautorització ambiental o d’una llicència am-biental siguin considerades clandestines i puguinser clausurades pel Departament de Medi Am-bient i Habitatge (DMAH) i l’ajuntament, respecti-vament. Com sempre, la claredat contribueix aposar fi als dubtes, a les confusions i als recelsinterpretatius.

5.2.2. ACTIVITAT QUE ESTÀ TRAMITANT LALLICÈNCIA AMBIENTAL, LA LLICÈNCIAD’OBERTURA D’ESTABLIMENT OL’AUTORITZACIÓ AMBIENTAL

L’activitat que es denuncia per les molèsties quen’ocasiona el funcionament i que no disposa de lallicència/autorització preceptiva ni de l’acta decontrol inicial favorable, la qual s’està tramitant,evidentment, tampoc no hauria d’estar en marxa.

Per aquest motiu, en tant que no disposa de captítol jurídic que en legitimi i n’habiliti el funciona-ment, cal operar com s’ha vist en l’apartat ante-rior, amb l’ordre de tancament corresponent que,per descomptat, cal executar com més aviat millor,davant l’incompliment voluntari de cessament perpart del titular de l’activitat.

Les denúncies per sorolls del funcionament d’unaactivitat, la llicència/autorització de la qual s’estàtramitant, ens adverteixen de l’existència de defi-ciències en l’àmbit acústic. Per tant, cal verificar elcontingut del projecte tècnic, les mesures esta-blertes per al condicionament acústic de l’activitati, especialment, el contingut de l’estudi d’impacte

acústic i el projecte d’aïllament proposat. Aquestestudi d’impacte acústic està recollit en els articles18, 19, 20 i l’annex 10 de la Llei 16/2002, i ha d’a-companyar necessàriament la sol·licitud d’autorit-zació o la llicència ambiental de les activitats delsannexos I i II de la LIIAA, o la documentació ques’ha de presentar en el cas d’activitats subjectes alrègim de comunicació o la llicència d’oberturad’establiments de l’annex III de la LIIAA; i de lamateixa manera, les activitats i les infraestruc-tures sotmeses al procediment d’avaluació d’im-pacte ambiental susceptibles de generar sorolls ivibracions i, totes les activitats i les instal·lacionsque, malgrat no ser recollides pels supòsits ante-riors, siguin susceptibles de generar sorolls i vibra-cions. En aquest darrer cas, l’ajuntament ha defonamentar en un informe el perquè de la neces-sitat de disposar d’aquest estudi d’impacteacústic.

Cal verificar l'estudi d'impacte acústic de les activitats denunciades que tenen el permís en tràmit

Finalment, cal tenir present que l’annex 10 de laLlei 16/2002, en referir-se al contingut de l’estudid’impacte acústic per a les activitats, estableixque, un cop hagin estat instal·lats els elementsd’aïllament, cal acreditar-ne l’eficàcia i el fet queno se superen els valors límits d’immissió queestableix la llei, mitjançant el certificat emès perun tècnic competent.

5.2.3. ACTIVITAT QUE TÉ LA LLICÈNCIAAMBIENTAL, LA LLICÈNCIAD’OBERTURA D’ESTABLIMENT,L’AUTORITZACIÓ AMBIENTAL I NO HA DUT A TERME L’ACTUACIÓ DECONTROL INICIAL

Quan en l’epígraf 5.2.1 fèiem referència a la doc-trina del Tribunal Suprem davant dels casosd’exercici d’activitat sense la llicència d’instal·la-ció o d’obertura, ja s’estava avançant quina haviade ser la resposta aplicable a aquestes situacions:cal dictar l’ordre de cessament de l’activitat finsque no s’acrediti l’eficàcia de les mesures correc-tores per mitjà de l’actuació de control inicial.

L’Informe anual que la institució va presentar alParlament de Catalunya, corresponent a l’exercici2005, recull un apartat relatiu al control inicial



abans de la posada en marxa de l’activitat. Aquestapartat es recull en la pàgina 196 i següents del’Informe, al qual es pot accedir per mitjà del webdel Síndic (www.sindic.cat). La finalitat de l’ac-tuació de control inicial és assegurar l’eficàcia deles mesures i els condicionaments fixats sobre elpaper. La LIIAA estableix que el que habilita per aexercir l’activitat i el que comporta la inscripciód’ofici en els registres ambientals és la presentacióa l’administració corresponent de les verificacions,que consisteixen en la certificació del tècnicdirector de l’execució del projecte, la certificacióemesa per una entitat col·laboradora de l’adminis-tració (EAC), i també l’acreditació de la resta dedeterminacions administratives que conté l’auto-rització o la llicència.

La comprovació de les mesures correctores implica una verificacióconcreta i material

La comprovació de l’eficàcia del les mesures cor-rectores no es pot limitar només a rebre els docu-ments que aporti el titular de l’activitat, sinó queha de portar aparellada una verificació concreta imaterial de la realitat de les mesures, a les quals sesupedita l’eficàcia de la llicència.

En matèria acústica això es tradueix en el fet decomprovar, en la mesura que sigui possible, que ellocal conté tots els aïllaments i les mesures correc-tores que defineix el projecte d’aïllament acústic,com ara silenciadors i esmorteïdors, entre altres; i,a més, verificar la presentació del certificat emèspel tècnic competent acreditatiu de la no super-ació dels valors límits d’immissió– d’acord ambl’annex 10.4.5 de la Llei 16/2002– a banda de com-provar la presentació del certificat acreditatiu delmesurament corresponent a l’aïllament acústic insitu per a les activitats en què la normativa muni-cipal així ho demani. Per a establir una pauta,podria ser orientatiu remetre’ns al contingutmínim del protocol de mesurament sonomètricd’una entitat acreditada, que recull el web delDMAH, sota la instrucció tècnica IT-102, en l’a-partat relatiu a les EAC. Es tracta de comporvar,bàsicament, que l’activitat funciona en condicionsnormals, d’articular els mecanismes adients per aevitar que el nivell de soroll de la font no hagi estatmodificat durant el transcurs d’un mesurament(per això és recomanable que hi vagin dos tècnics),és a dir, que es mantinguin les condicions delsmesuraments, i es duguin a terme en els llocs on

els resultats obtinguts siguin representatius delnivell més desfavorable produït per l’activitat.

L’exercici d’una activitat de les que inclou l’annexI i II de la LIIAA sense disposar de la verificació del’actuació de control inicial està tipificada com ainfracció molt greu i greu, respectivament, en laLIIAA, i pot ser sancionada per la Generalitat (lesde l’annex I i II.1) i per l’ajuntament ( les de l’annexII.1 i II.2). Aquí, per tant, donem entrada a la inter-venció del DMAH en aspectes com els de ladetecció i la reacció davant d’aquests casos.

El Decret 136/1999, del 8 de maig, pel qual s’aprovael reglament de la LIIAA (RLIIAA), quan desenvo-lupa el sistema de control per a les activitats delsannexos I i II, estableix una tramitació que semblaque és la mateixa, tant per al control inicial comper al periòdic.

Qui duu a terme aquest control? Amb caràctergeneral, el control de les activitats de l’annex I i II.1és efectuat per una EAC; el de les de l’annex II.2,l’efectua, segons el que determini la reglamentaciómunicipal, o bé el mateix ajuntament o bé unaEAC. El mateix succeeix amb les activitats del’annex III, només quan l’ajuntament hagi substi-tuït el règim de comunicació pel sistema de lli-cència d’obertura d’establiment. En aquest sentit,és convenient fer un petit incís per a recordar laResolució de 28.11.2000, del DMAH, DOGC 3282, del’11.12.2000, per la qual es va aprovar una orde-nança tipus reguladora de la intervenció adminis-trativa de les activitats en el marc de la LIIAA.

L'ordenança tipus sobre la intervenció administrativa de les activitats no té caràcter normatiu

L’ordenança tipus no té caràcter normatiu, sinóque es concep com a una eina o un instrument quees posa a disposició dels ajuntaments per a aplicarel nou sistema d’intervenció en les activitats, i enpermet l’adopció íntegra o bé l’adaptació a lesseves peculiaritats i necessitats. Doncs bé, enmatèria de control pel que fa a les activitats del’annex II.2, l’Ordenança tipus proposa que, ambcaràcter general, les actuacions de control esduguin a terme per mitjà d’una entitat ambientalde control, llevat del cas que la llicència ambientaldetermini que les efectuarà el personal al servei del’ajuntament o bé que l’ajuntament hagi autoritzatespecíficament determinades entitats de control



per a dur a terme aquestes funcions. Conclusió: calque els ajuntaments hagin aprovat la reglamen-tació municipal de la LIIAA corresponent per asaber amb precisió com dur a terme el control deles activitats de l’annex II.2 i III.

El Síndic ha recomanat al Departament de Medi Ambient que promogui una regulació detallada del control inicial

El RLIIAA no estableix en quin moment, un copfinalitzada la construcció de les instal·lacions,resta l’activitat definitivament habilitada per acomençar a funcionar; és a dir, no diu si es potexercir quan l’EAC emet l’acta de l’actuació decontrol o quan l’EAC fa les analítiques i elaboral’informe corresponent o quan la ponènciaambiental del DMAH o la ponència tècnica muni-cipal o comarcal, en funció de l’annex en què estrobi l’activitat, avalua l’actuació de control.Tampoc no estableix què succeeix en els casos enels quals, per exemple, malgrat no ajustar-se lesinstal·lacions al projecte, les variacions siguinaccessòries i s’hagin adoptat totes les mesures queimposa la llicència. A més, per a dur a terme elcontrol inicial cal que l’establiment es posi en plefuncionament, i malgrat que de vegades potresultar necessari efectuar proves pilot que s’allar-guin en el temps per a verificar el funcionamentadequat d’una instal·lació a l’objecte d’apreciarpossibles anomalies que, documentalment, potserno són previsibles, el RLIIAA tampoc no recull comcal actuar davant d’aquestes situacions.

També es desconeix si, en aquest àmbit, no hihauria de jugar la figura del silenci administratiupel transcurs del termini que s’estipuli, un copsol·licitada l’acta de control inicial, tal com, encanvi, estableix expressament la recent Llei2/2006, del 5 de maig, de prevenció de la contami-nació i la qualitat ambiental de la ComunitatValenciana.

Tot això ha motivat que la institució recomani alDMAH que promogui una regulació detallada,concreta i clarificadora de l’actuació de controlinicial, a banda del que consideri pertinent per alcontrol periòdic, que permeti saber amb exactitudquè fer en cada cas a partir del que resulti del cer-tificat de l’EAC i del certificat del tècnic director del’execució del projecte i, en el cas de les activitatsde l’annex II.2, de l’acta de control que emeti el

tècnic municipal, per al cas en què no hi hagi unareglamentació municipal que ho especifiqui. ElDMAH manifesta que es pot analitzar l’oportu-nitat d’incorporar criteris interpretatius respectede la realització dels controls integrats que esduen a terme a les instal·lacions incloses en elsannexos de la LIIAA en el marc de les primerespropostes en què està treballant la DireccióGeneral de Qualitat Ambiental del DMAH per amodificar la LIIAA. El Síndic de Greuges insisteixen la necessitat de desplegar, al més aviat pos-sible, el règim del control per tal de dilucidar exac-tament en quin moment està habilitada l’activitatper a funcionar, en quin moment s’entén que escomet la infracció d’exercir l’activitat sensedisposar de la verificació de l’actuació de controlinicial i, també, de com es resolen les possiblesdiscrepàncies que hi puguin haver entre una actade control favorable d’una EAC i una avaluació dela ponència ambiental municipal, comarcal o delDMAH desfavorables. En definitiva, cal tenir claren quin moment està habilitada l’activitat per afuncionar.

A tot això, s’hi pot afegir que la Direcció Generalde Qualitat Ambiental té exposats en la pàginaweb del DMAH els criteris per a dur a terme elcontrol inicial d’un establiment i determina elspronunciaments que pot fer una EAC, tant quan hiha una presa de mostres com quan no n’hi ha.Mereixen una atenció especial els casos en què elpronunciament és desfavorable amb una inci-dència lleu i greu sobre el medi ambient: en elprimer cas (incidència lleu), s’entén que l’establi-ment pot continuar l’activitat provisionalmentfins que resolgui les disconformitats i en el segoncas (incidència greu), que no pot iniciar-la/conti-nuar-la i ha d’esperar la resolució de l’Adminis-tració.

En cas d'incidència greu s'ha d'aturar l'activitat i esperar la resolució de l'Administració

Obviem la regulació que conté l’Ordenança tipusamb relació al procés que s’ha de seguir un cop esdisposa del resultat de les actuacions de control del’EAC, perquè, lluny de clarificar-lo, introdueix trà-mits de propostes d’actuacions i d’observacionsque no ajuden a determinar amb certesa qui s’hade pronunciar sobre què i si l’establiment enqüestió pot funcionar malgrat les incidènciesdetectades en el medi ambient.



5.2.4. ACTIVITAT QUE TÉ LA LLICÈNCIAAMBIENTAL, LA LLICÈNCIAD’OBERTURA D’ESTABLIMENT OL’AUTORITZACIÓ AMBIENTAL I QUEHA DUT A TERME L’ACTUACIÓ DECONTROL INICIAL O HA COMPLERT EL RÈGIM DE COMUNICACIÓ PRÈVIA

Com pot ser possible que una activitat subjecta auna llicència pugui ser objecte de denúncies veï-nals per molèsties per sorolls, quan disposa d’unaacta de control inicial el resultat de la qual ha estatfavorable? Diem favorable perquè entenem que, encap cas, no s’hauria de permetre l’exercici d’unaactivitat que ocasioni molèsties degudes a defi-ciències prèviament constatades en l’acta decontrol inicial. Arribats a aquest punt, ens per-metem de tornar a insistir en la necessitat de dura terme el desenvolupament normatiu mésexhaustiu del règim de control.

Doncs bé, si això succeeix i es comprova la realitatdels fets denunciats, a banda d’ordenar que s’a-doptin les mesures correctores escaients amb laparalització consegüent dels focus causants de lesmolèsties fins que no s’acrediti la correcció i l’efi-càcia de les mesures adoptades, cal posar enconeixement de la unitat d’acreditacions delDMAH la situació generada arran de l’actuació del’EAC. Per què? Doncs perquè si la problemàticasucceeix en un breu espai de temps des de l’ac-tuació de control inicial de l’EAC favorable a l’inicide l’activitat, cal activar la posada en marxa de totsels mecanismes que tendeixen a determinar lescircumstàncies d’aquesta presumpta incorrectaactuació de l’EAC per a evitar que en el futur esreprodueixin situacions com la denunciada i percloure, si s’escau, amb la retirada de l’acreditació.

En el cas que l’actuació de control inicial hagi estatefectuada per personal al servei de l’ajuntament,aquest, a banda d’adoptar les mesures escaientsper a evitar el manteniment de les molèsties,hauria d’avaluar i analitzar els motius pels qualss’ha arribat a aquesta situació (manca de dili-gència, formació específica insuficient, sobresatu-ració del servei, etc.) i corregir-ho perquè no esreprodueixi en el futur.

S'ha de tenir en compte que el control inicial només és una mesura preventiva

Hem d’entendre que el control inicial no és altracosa que una mesura preventiva que, per si sola,

no garantirà per sempre el compliment dels límitsque estableix la legislació vigent i que, per tant, caluna actitud de vigilància permanent o periòdica, jasigui d’ofici o a instàncies veïnals.

5.2.5. ACTIVITAT QUE TÉ LA LLICÈNCIAMUNICIPAL ATORGADA D’ACORD AMB EL REGLAMENT D’ACTIVITATSCLASSIFICADES DE 1961 (RAC) I QUEENCARA NO S’HA ADEQUAT AL RÈGIMDE LA LIIAA O QUE ESTÀ EN PROCÉSD’ADEQUAR-S’HI

Aquest punt ens porta a la Llei 4/2004, de l’1 dejuliol, reguladora del procés d’adequació de lesactivitats d’incidència ambiental al que estableixla LIIAA, i al Decret 50/2005, del 29 de març, que ladesplega.

El fet que una activitat disposi de llicència municipal no l'autoritza a produir molèsties per sorolls

No es tracta de fer esment en aquest punt de tot elprocés de tramitació i adequació de les sol·licituds,sinó de tenir clares dues premisses que sónbàsiques, a banda de recordar que, d’acord ambl’annex del Decret 50/2005, en el cas que a l’1 d’oc-tubre de 2005 la persona titular d’una activitat ques’ha d’adequar a la LIIAA no hagi rebut el requeri-ment en què es fixi el termini en què ha de pre-sentar la sol·licitud d’autorització ambiental o dellicència ambiental, s’entén que l’haurà de pre-sentar abans de l’1.7.2006.Tanmateix, la nova pròr-roga d’un any que estableix la Llei 12/2006, del 27de juliol, perquè les activitats incloses en l’annexII.2 de la LIIAA puguin fer el procés d’adequació–que havia de finalitzar abans de l’1 de gener de2007– i que ara es fixa en l’1 de gener de 2008,podria fer trontollar una part del procés d’ade-quació i del calendari d’adequació que estableix elDecret 50/2005.

Les dues premisses són:

El fet que l’activitat disposi de la llicència muni-cipal atorgada d’acord amb el RAC i estigui trami-tant-ne l’adequació, o encara no, no l’autoritza aproduir molèsties per sorolls. Per tant, cal que l’a-juntament ordeni l’adopció de les mesures correc-tores escaients amb la consegüent paralitzaciódels focus causants de les molèsties fins que no sen’acrediti la correcció i es comprovi l’eficàcia de lesmesures adoptades. El fet que l’activitat encara no



hagi iniciat el procés d’adequació, perquè encarano hagi finalitzat el termini fixat en el requerimentd’adequació, no és una excusa per a deixard’adoptar les mesures correctores en matèriaacústica fins que l’iniciï.

El fet que l’activitat estigui en procés d’adequacióa la LIIAA no impedeix que es puguin avançar lesactuacions encaminades a corregir l’impacteacústic generat per l’activitat; és a dir, es tracta deprioritzar la correcció d’aquest factor de contami-nació ambiental detectat, en tant que afecta laqualitat de vida de les persones en detriment deldret fonamental a la intimitat personal i familiaren l’àmbit domiciliari. Cal recordar, ara que s’haesmentat la possible afectació d’aquest dret fona-mental, que la jurisprudència constitucionaldetermina la concurrència de tres notes caracte-rístiques perquè el fenomen del soroll tingui relle-vància constitucional: l’exposició perllongada a unnivell de soroll qualificat d’evitable i insuportable;la impossibilitat o dificultat del lliure desenvolupa-ment de la personalitat; i l’existència d’una lesió oun perjudici que prové d’una acció o omissió atri-buïble a un ens del sector públic.

Si el titular de l’activitat no ha presentat lasol·licitud d’adequació a la LIIAA dins del terminifixat en el calendari d’adequació que recull l’annexdel Decret 50/2005, la Llei 4/2004 estableix laposada en marxa d’un règim sancionador, amb latipificació de dues infraccions, que es poden san-cionar amb una multa de fins a 6.000 euros.

La llei esmentada fixa la possibilitat d’imposarmultes coercitives, amb un màxim de tres conse-cutives, i amb la quantia màxima de 200 euros pera cadascuna. Si després de la imposició de les tresmultes coercitives encara persisteix l’incompli-ment d’iniciar el procés d’adequació, l’activitat,malgrat disposar d’una autorització fruit del règimque estableix el RAC, és considerada clandestina ipot ser clausurada.

La jurisprudència constitucional determina la concurrència de tres notes perquè el soroll tingui rellevància constitucional

La Llei 4/2004 fixa quina és l’Administració compe-tent per a imposar les sancions; i el Decret 50/2005fixa quin és l’òrgan de l’Administració competent

per a imposar les multes coercitives i clausurarl’activitat clandestina.

La reflexió efectuada a l’entorn del règim sancio-nador que recull la normativa esmentada ensporta a assenyalar el següent:

a) Hi ha una tècnica legislativa deficient en la regu-lació del règim sancionador, igual que succeeixamb la LIIAA. S’inclou dins d’un mateix sac, elrelatiu al règim sancionador, les infraccions i lessancions, que corresponen pròpiament al procedi-ment sancionador, i les multes coercitives, que sónun mitjà d’execució forçosa dels actes administra-tius. La Llei 4/2004, quan declara que el DMAH ésl’ens competent per a imposar les sancions perinfraccions relatives a les activitats de l’annex I,també col·loca dins del mateix apartat la potestatde clausura de les activitats de l’annex II.1 de laLIIAA. Curiosament, la Llei només fa referència aaquestes activitats i no diu res respecte de la pos-sibilitat de clausurar les de l’annex I i l’annex II.2.Això, no obstant, aquest oblit es resol amb elDecret 50/2005.

L’incompliment del requeriment d’adequació potcomportar la imposició de fins a 3 multes coercitives

Les multes coercitives no tenen caràcter retributiuo sancionador, sinó que llur funció és doblegar ovèncer la resistència de l’administrat a observaruna conducta o atendre un requeriment imposatper un acte administratiu previ (art. 99 Llei30/1992).

Aquesta mateixa tècnica deficient s’observa tambéen la LIIAA, ja que en el capítol, relatiu al règimsancionador, s’hi recull l’article 53, sobre mesurescautelars en el marc del procediment sancionador,en què estableix la possibilitat d’imposar multescoercitives.

El fet que l’article 99.1 de la Llei 30/1992 reque-reixi la disposició legal expressa de la multa coer-citiva perquè aquesta es pugui imposar, no vol dirque s’hagi d’incloure dins del règim sancionador,quan realment la multa coercitiva no hi té res aveure.

En conseqüència, per raons de claredat i per aevitar confusions als operadors jurídics, cal que les



multes coercitives s’incloguin en un apartat dife-rent del règim sancionador de la llei, precisamentperquè no tenen res a veure amb les sancions.

b) És que, potser, per a acordar el tancament del’activitat davant l’incompliment del requerimentd’adequació s’han d’imposar necessàriament tresmultes coercitives?

Entenem que no, que no cal imposar tres multescoercitives. De fet, el redactat de la norma recordael règim que fixava l’article 40.2 del RAC, quetambé establia la clausura de l’activitat desprésd’haver imposat tres multes consecutives.

La jurisprudència ha manifestat, amb relació aaquest article del RAC, que el règim de les tresmultes no regeix quan l’Administració opta d’en-trada per la retirada de la llicència davant d’unasituació d’incompliment i de molèstia constatadaals veïns, malgrat els requeriments de correcció.

Si traslladem aquesta jurisprudència a la dispo-sició de la Llei 4/2004, podem concloure que,davant la no adequació de l’activitat al règim de laLIIAA, malgrat els requeriments d’adequació dic-tats, i la constatació de la voluntat manifesta d’in-compliment i de la molèstia que ocasiona l’acti-vitat als veïns dels voltants, l’Administració potdecretar d’entrada la clausura de l’activitat sensenecessitat, doncs, d’haver de passar prèviamentper la imposició de tres multes coercitives.

5.2.6. ACTIVITAT AMB LLICÈNCIAMUNICIPAL ATORGADA D’ACORD AMB EL RAC, QUE ENCAIXARIA DINSD’ALGUNA DE LES DE L’ANNEX III DELA LIIAA, PER A LES QUALS AQUESTALLEI NO HA ESTABLERT CAP PROCÉSD’ADAPTACIÓ, SENS PERJUDICI DELQUE PUGUIN HAVER ESTABLERT LES ORDENANCES MUNICIPALS ENAQUESTA MATÈRIA

No cal negar que moltes de les queixes que ensarriben per molèsties per sorolls encaixen dins deles activitats considerades per la LIIAA com de baiximpacte ambiental, que recull l’annex III, com araels bars, els restaurants i les fleques, entre altres.

Doncs bé, les disposicions transitòries de la LIIAAno han establert cap procés d’adequació d’aques-tes activitats a la mateixa LIIAA, per la qual cosas’ha d’estar amatent al compliment efectiu del quedisposa la legislació sectorial. Cal puntualitzar queel que recull la disposició transitòria tercera de laLIIAA estava pensada per a les activitats de l’annexIII que no disposessin de les preceptives autoritza-cions i les llicències atorgades de conformitat amb

la legislació ambiental aplicable, és a dir, que nodisposessin de la llicència municipal d’activitatsd’acord amb el RAC.

Tanmateix, la LIIAA estableix que les activitats sot-meses al règim de comunicació, és a dir, les del’annex III, s’hagin de sotmetre a una verificaciótècnica i periòdica de caràcter ambiental que acre-diti el compliment dels requisits exigibles. Aquestcontrol s’ha d’efectuar d’acord amb el que esta-bleixi el reglament municipal i, a manca d’aquest,cada cinc anys. Crida l’atenció que l’ordenançatipus del DMAH estableixi, en canvi, que el controlperiòdic s’ha d’efectuar cada vuit anys. S’enténque el còmput d’aquest termini s’inicia a partir delmoment en què s’efectua la comunicació prèvia;però, com es duu a terme el còmput en el cas d’ac-tivitats que ja disposaven d’una llicència atorgadade conformitat amb el RAC?

Moltes queixes són per activitats considerades de baix impacte (fleques, bars, etc.)

La LIIAA no ens dóna la resposta a aquestaqüestió, per la qual cosa cal veure si l’ajuntamentha establert alguna disposició concreta en el casque hagi aprovat una ordenança en aquestamatèria. A tall d’exemple, l’Ordenança tipus de laDiputació de Barcelona estableix que les activitatsautoritzades per l’ajuntament abans del 30.6.1999,que ara restarien sotmeses al règim de comuni-cació, s’adaptin a les disposicions de l’Ordenançaamb motiu de qualsevol canvi substancial en l’ac-tivitat, o com a molt tard, amb motiu del primeracte de control o verificació tècnica ambiental quees dugui a terme. La qüestió és: en quin momentes duu a terme el primer acte de control o la veri-ficació tècnica ambiental per a les activitats quedisposaven de llicència atorgada d’acord amb elRAC? Per tant, mentre no hi hagi una disposicióexpressa sobre aquesta qüestió en les ordenancesque puguin aprovar els ajuntaments, ens podremtrobar amb activitats de l’annex III, amb la lli-cència atorgada de conformitat amb el RAC, senseadaptació a la LIIAA.

Quina és la repercussió d’aquesta llacuna legal,quant a mesures contra la contaminació acústica?Cap, perquè evidentment per aquest fet l’Adminis-tració no deixa d’exercir el seu control sobre l’acti-vitat ni pot deixar d’acordar ordres de correcciódavant la detecció del mal funcionament de lesinstal·lacions. Tanmateix, es perd una eina enl’àmbit de la prevenció, com ara la que s’obté amb



el certificat tècnic acreditatiu que les instal·lacionsi l’activitat compleixen tots els requisits ambien-tals exigibles.

5.2.7. OBSERVACIONS FINALS

Totes les activitats que recullen els annexos I, II i IIIde la LIIAA han d’incloure, en la tramitació de lasol·licitud d’autorització ambiental/llicència am-biental o en la documentació que acompanya lacomunicació a l’ajuntament o a la relativa a la tra-mitació de la llicència d’obertura d’establimentsun estudi d’impacte acústic, que ha de tenir elcontingut mínim que estableix l’annex 10 de la Llei16/2002. Per a les activitats i les instal·lacions sot-meses a llicències d’obres o altres actes d’inter-venció municipal no incloses en cap dels annexosesmentats i que siguin susceptibles de produirmolèsties per sorolls i vibracions, d’acord amb uninforme fonamentat de l’ajuntament, (pensem enles llicències que autoritzen la realització d’obresde caràcter públic o privat) també cal adjuntar unestudi d’impacte acústic. Per tant, els responsablesmunicipals encarregats d’instruir les sol·licitudsde llicència han d’extremar les cauteles i no consi-derar que l’estudi d’impacte acústic s’ha acom-plert amb la presentació d’un document que eslimita a identificar el tipus d’aïllament que es volfer, a l’estil d’un pressupost d’obra.

Cal tenir en compte, a més, que cal acreditar mit-jançant la certificació emesa per un tècnic compe-tent que no se superen els valors límits d’immissióque estableix la llei. Una qüestió que es planteja ésdeterminar qui compleix la condició de tècniccompetent per a dur a terme aquest tipus d’es-tudis. Sens perjudici del que la jurisprudència per-fili, s’ha d’entendre per tècnic competent el que lalegislació o els estatuts col·legials habiliten per auna finalitat concreta.

Si s'apliqués amb rigor la normativa posada en marxa de l'activitat no hi haurien tantes denúncies posteriors

Finalment, les activitats i les infraestructures sot-meses al procediment d’avaluació d’impacteambiental susceptibles de generar sorolls i vibra-cions, per si mateixes o per l’ús que se’n faci,també han d’incloure en l’estudi d’impacteambiental, un estudi d’impacte acústic de lesemissions.

És més costós paralitzar una activitat o unainstal·lació en funcionament que postposar-ne laposada en marxa perquè no compleix els requisitsque estableix la norma. Si s’apliqués amb rigor ladisposició normativa que habilita la posada enmarxa de l’activitat en l’acta de control inicial, deben segur que moltes de les denúncies queomplen les taules dels tècnics municipals no esproduirien. El mateix succeiria si es revisés ade-quadament la documentació aportada juntamentamb la comunicació prèvia. En qualsevol cas, l’ar-ticle 18.4 de la Llei estatal 37/2003, de 17 denovembre, del soroll, llei bàsica, ens recordaexpressament que l’administració competent nopot autoritzar, aprovar o permetre el funciona-ment de cap instal·lació, construcció, modificacióampliació o trasllat de qualsevol tipus d’emissoracústic, si incompleix el que estableixen la llei iles normes de desenvolupament en matèria decontaminació acústica.

La llei estatal del soroll habilita ordenances locals per a tipificar les molèsties derivades d'activitats domèstiques

5.3. PROBLEMÀTICA ACÚSTICADERIVADA DEL COMPORTAMENTVEÏNAL

5.3.1. COMENTARI GENERAL

Quines són les activitats que encaixem en aquestpunt? D’entrada, s’hi podrien incloure els crits,l’arrossegament de mobles, les obres privades dereforma de la llar, el funcionament d’aparells elec-trodomèstics a hores intempestives o el volumelevat del televisor o de l’aparell de música, entrealtres. També hi podríem afegir el generadorinstal·lat en un habitatge unifamiliar que s’engegade manera intermitent, la bomba instal·lada per aaugmentar la pressió de l’aigua, l’aparell d’airecondicionat o el comportament dels animalsdomèstics, entre altres.

De fet, en la majoria dels casos que hem exempli-ficat, llevat potser dels aparells d’aire condicio-nats, es constata una certa reticència per part delsajuntaments a intervenir, tot al·legant que estracta d’un conflicte veïnal que s’ha de resoldreper la via civil.



Què hi diu la Llei 37/2003 estatal del soroll? Enprimer lloc, exclou del seu àmbit d’aplicació elsemissors acústics derivats de les activitats domès-tiques o el comportament veïnal. Sempre i en totsels casos? No, només els exclou quan la contami-nació acústica que produeixin es mantingui dinsdels límits de la tolerabilitat, de conformitat ambles ordenances municipals i els usos locals.

El que no reculli l'ordenança municipal sí que pot ser sancionable

En l’àmbit del règim sancionador, la Llei estatal delsoroll habilita les ordenances locals per a tipificarinfraccions amb relació a: el soroll provinent delsusuaris de la via pública en determinades circums-tàncies i el soroll produït amb les activitats domès-tiques; alhora estableix el tipus de sancions quepoden establir: les multes i la suspensió de lavigència de les autoritzacions o de les llicènciesmunicipals en què s’hagin establert condicionsrelatives a la contaminació acústica, per a un per-íode de temps inferior a un mes. Quantes activitatsdomèstiques requereixen una llicència per poderfuncionar? De moment, no n’hi ha cap que ensvingui al cap.

Aquesta disposició de la legislació sectorial del’Estat creiem que s’ha de relacionar amb els cri-teris de tipificació d’infraccions i sancions enl’àmbit local que recullen els articles del 139 al 141de la Llei 7/1985, de bases de règim local (LBRL) enla modificació introduïda per la Llei 57/2003, del 16de desembre, de mesures per a la modernitzaciódel govern local. No hi ha cap contradicció. Lalegislació local conté una habilitació més àmpliaperquè les ordenances tipifiquin infraccions enmatèria de contaminació acústica– la pertorbacióde la convivència que afecti la tranquil·litat de lespersones o l’exercici de drets legítims– partint delstipus genèrics de l’article 140 de la LBRL. Pel que faa les sancions, no es poden excedir les quantiesque fixa la LBRL, per bé que la Llei estatal del sorollamplia el tipus de sancions en introduir, a bandade la multa, la suspensió de la vigència de les auto-ritzacions i les llicències.

En definitiva: els ajuntaments són lliures per aestablir infraccions o no, per la qual cosa, el que noreculli l’ordenança municipal no pot ser sancio-nable.

Què hi diu la Llei catalana del soroll? Que cor-respon als ajuntaments, o bé als consells comarcals

o les entitats locals supramunicipals, en el cas queels municipis els hagin delegat les competències,elaborar i aprovar ordenances reguladores de lacontaminació per sorolls i vibracions i que el DMAHha de prestar el suport tècnic, jurídic i adminis-tratiu necessari per a l’elaboració d’aquestes orde-nances als ajuntaments que ho sol·licitin. Aquestesordenances no poden reduir les exigències i elsparàmetres de contaminació acústica que esta-bleixen annexos de la Llei. Els aspectes que han deregular fan referència, entre altres, a les activitatspròpies de les relacions de veïnatge, com ara el fun-cionament dels aparells electrodomèstics, l’úsd’instruments musicals i el comportament d’ani-mals domèstics, i també les instal·lacions d’airecondicionat, ventilació o refrigeració. Això significaque, si un ajuntament no ha aprovat l’ordenança ol’ordenança aprovada ha obviat la regulació conc-reta d’un aspecte acústic, no són sancionables lesmolèsties per sorolls derivades del comportamentveïnal o dels animals? Tot i que una lectura ràpidadel precepte ens condueixi a dir inicialment que sí,hi ha diversos elements que ens permetendecantar en sentit contrari.

A diferència del que succeeix amb la Llei bàsica del’Estat, la legislació de Catalunya ha anat més enllài inclou expressament dins del seu àmbit d’apli-cació totes les instal·lacions, les maquinàries, elscomportaments veïnals o les activitats inclosos enels annexos de la llei que originin sorolls i vibra-cions. El soroll dels usuaris a la via pública és l’únicque no recull la legislació catalana, en part, perquèés fronterer amb la protecció de l’ordre públic i laseguretat pública i, per tant, ens hauríem deremetre a la disposició que conté la Llei estatal delsoroll.

Només els ajuntaments de municipis de més de5.000 habitants estan obligats a aprovar les orde-nances reguladores de la contaminació per soroll ivibracions, segons la disposició addicional sisenade la llei catalana. Això no vol dir, però, que lesmolèsties per sorolls que s’hi puguin produir nopuguin ser objecte d’intervenció o de sanció.

La llei catalana del soroll inclou expressament les instal·lacions i elcomportament veïnals que originin sorolls

La llei catalana conté una habilitació legal perquèels ajuntaments puguin concretar en llurs orde-



nances, si així ho estimen pertinent, els tipus queja estableix la llei. En aquest cas, s’utilitza unmecanisme similar al que va introduir l’Estat ambla reforma de la Llei orgànica 1/1992, del 21 defebrer, en matèria de seguretat ciutadana (LOSC),per la Llei 10/1999, del 21 d’abril. Aquesta darrerallei va introduir un últim paràgraf en l’article 29.2amb què es va pretendre facilitar als ajuntamentsla concreció, via ordenança local, de conductessancionables tipificades en la llei i relacionadesamb la seguretat ciutadana. Segons l’exposició demotius de la llei, es volia resoldre les dificultatsque plantejava als alcaldes l’absència d’una habili-tació expressa en la llei perquè les ordenancespoguessin establir especificacions dins del tipuscorresponent a cada infracció definida en el textlegal.

Els annexos 3 i 4 de la Llei 16/2002, relatius a la determinació dels nivells d’avaluació de laimmissió sonora en l’ambient exterior i interior,respectivament, produïda per les activitats i elveïnat, fixa com a soroll produït pel veïnat el queprové de les activitats domèstiques, del funciona-ment dels electrodomèstics, els aparells, elsinstruments musicals o acústics, dels animalsdomèstics, les veus, els cants, els crits o altres orí-gens assimilables.

Com es determinen les molèsties per sorolls enaquest àmbit, relatiu als crits, al comportamentveïnal, a les molèsties que puguin produir els ani-mals, entre altres? L’única resposta que inicial-ment se’ns acut és tenir en compte el nivell sonorenregistrat a partir dels mesuraments sonomètricsefectuats; en funció del nivell sonor i del nombred’unitats que se superin respecte dels valors límitsd’immissió permesos, es podrà sancionar amb unamulta i el precintament dels focus emissors, ja quea banda de la sanció pecuniària, la llei estableixque es pugui acordar l’adopció de mesures correc-tores.

No hi ha mesures preventives que impedeixin molèsties pels comportaments veïnals

No és qüestió de fer una immersió en l’àmbit delprocediment sancionador en aquest apartat, peròsí que aprofitem per introduir unes reflexions quepensem que poden ser útils:

Les molèsties derivades dels comportaments veï-nals o dels animals tenen una dificultat afegida

per a ser combatudes eficaçment, a diferència delque succeeix amb les activitats subjectes a una lli-cència o una autorització de l’Administració.Aquests comportaments no estan, evidentment,subjectes a llicència i, per tant, no es potsuspendre cap activitat ni revocar cap autoritzacióque pugui habilitar el funcionament de laconducta o el comportament sorollós. La capacitatde resposta que té un ajuntament enfront de l’ac-tuació imprevisible d’un veí en un moment pun-tual és limitada perquè no existeix un mecanismejurídic previ o una mesura preventiva que impe-deixi que es produeixi aquesta situació. Única-ment es pot ordenar el precintament del focusemissor, no solament com a sanció afegida a lamulta per al cas de les infraccions greus i moltgreus, sinó com a mesura cautelar en el transcursdel procediment sancionador o anteriorment. Ésclar, però, que hom pot objectar que no semblagaire factible o possibilista el precintament d’unaparell electrodomèstic, d’un instrument musicali, encara menys, d’un animal.

Calen sortides dialogades a les problemàtiques derivades de conductes privades

Com es mesura amb el sonòmetre la conductaanimal o el comportament veïnal que no es pro-dueix de manera continuada perquè no comportal’exercici d’una activitat, a diferència del quepodria ser el volum de la música d’un bar, disco-teca, etc.? Pot resultar molt complicat arribar amesurar la incidència acústica que ocasiona elcomportament del veí. Cal que la policia local, enel cas que el municipi en disposi, l’agutzil o el vigi-lant, si n’hi ha, el tècnic municipal o el tècnic delconsell comarcal, en el cas que hagi operat unadelegació de competències, els tècnics de l’EAC, siaixí s’ha establert, puguin atendre la sol·licitudd’intervenció requerida pel ciutadà afectat permesurar in situ les molèsties en el moment en quèes produeixen. S’ha de reconèixer, però, que hi hauna certa dificultat per a poder dur a termeaquesta tasca i determinar el tipus infractor, ja queels conceptes pertorbació de la convivència o molèstiaper soroll són conceptes jurídics indeterminats quecal concretar per mitjà d’uns paràmetres objectiusper a evitar qualsevol dosi de subjectivitat a l’horade fer-ne l’apreciació, i en l’àmbit administratiusembla que només es pot recórrer als valorsmàxims que recullen les normes administratives.És per això que, en aquests casos, caldria que l’Ad-ministració tendís cap a iniciatives mediadores,



amb l’objectiu de llimar i suavitzar el malestar queprodueixen les conductes privades que van mésenllà del criteri de la tolerabilitat normal o assu-mible a l’objecte d’aconseguir retrobar la pauveïnal. Es tracta d’aconseguir una sortida dialo-gada a la problemàtica.

Les molèsties derivades de la pràctica, ambcaràcter habitual, d’un instrument musical perme-trien plantejar, pel fet de no trobar-nos davantd’una conducta imprevisible i fruit d’una mancade civisme, el requeriment de l’adopció d’unamesura correctora, com ara la insonorització de ladependència on es desenvolupa la pràctica, amb lapossibilitat de precintar l’instrument si no s’exe-cuta la mesura.

5.3.2. LES MOLÈSTIES OCASIONADES PELSANIMALS

Quines directrius han de seguir els ajuntaments enel cas de les molèsties ocasionades pels animalsquan són en el domicili de llurs propietaris? Enaquest apartat, no ens detindrem a analitzar elssupòsits de les molèsties que puguin ser ocasio-nades pels animals ubicats a les instal·lacions d’a-colliment, perquè entenem que aquestes han deser objecte d’una llicència municipal d’obres id’activitats, en el curs de la tramitació de la quals’han de determinar l’eficàcia de les mesures cor-rectores proposades en l’estudi d’impacte acústiccorresponent. Tanmateix, només volem mani-festar que, ja sigui en el marc de la LIIAA com en elmarc de la Llei 16/2002, cal tenir en compte queuna mesura cautelar de suspensió del funciona-ment de l’activitat fins que no s’adoptin mesurescorrectores o una sanció de suspensió de l’activitattenen un element afegit que cal valorar: què cal feramb els animals causants de les molèsties? S’hande comissar? En quin centre els hem de traslladar?Són qüestions que requereixen alguna resposta i,no solament de l’ajuntament afectat, sinó delsdepartaments més propers a aquesta matèria, comara el DMAH i el Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca.

Ara, però, centrem-nos en el cas de qui pateix elslladrucs de gossos, situació no gens infreqüent,com es pot veure en el recull dels informes que lainstitució anualment presenta al Parlament. Lapossibilitat de reconduir el fet que el gos bordi a laLlei de protecció dels animals es fa francamentdifícil, després d’un intent no reeixit de la insti-tució en una actuació d’ofici davant del DMAH. Laconstrucció jurídica per la qual es va optar va serla de considerar, per mitjà de l’efecte indirecte dela normativa, que si les molèsties pels lladrucs delgos es poden atribuir a les condicions d’allotja-ment no respectuoses amb el Decret 6/1999, del 26de gener, pel qual s’estableixen les condicions de

manteniment dels animals de companyia, enstrobem davant d’un maltractament d’un animal;un maltractament que la Llei de protecció dels ani-mals tipifica com a infracció, en funció de lesconseqüències que comporta per a la salut de l’a-nimal i que pot comportar, a banda d’una sancióeconòmica, el comís de l’animal. El DMAH, però, vaderivar el tractament d’aquesta qüestió a lesdisposicions que, amb caràcter exprés, poguessinincloure les ordenances locals dictades en apli-cació de la Llei 16/2002. Així mateix, va recalcar elfet que la Llei de protecció dels animals és una lleipensada essencialment, i valgui la redundància,per a la protecció dels animals, la qual recondueixexpressament les molèsties que aquests ocasionina les persones a la legislació civil.

És difícil reconduir a la Llei de protecció dels animals el fet que un gos bordi

Tot i així, què ens diuen les ordenances locals enaquesta matèria? Els ajuntaments que regulenaquesta problemàtica la solen incloure dins de lesordenances municipals reguladores del control itinença d’animals, i tipifiquen com a infracció elfet que un animal domèstic provoqui de manerademostrada una situació de molèsties als veïns oaltres persones. La pregunta és: com determinemla situació de molèstia? L’única resposta que d’en-trada se’ns acut és: per mitjà dels mesuramentssonomètrics. Tanmateix, pot no ser gaire operatiudeterminar els nivells sonors seguint la metodo-logia que estableix la Llei 16/2002. Igualment,també volem apuntar que les molèsties que els lla-drucs continus dels gossos poden generar, devegades, no arriben a superar els nivells sonorsque estableix la llei si som en indrets on es gaudeixd’una tranquil·litat absoluta, com ara en nuclisrurals, amb un nivell sonor de fons extremada-ment baix. En aquests casos, tot i que sembla queel trencament del silenci es percep amb més niti-desa amb aquests sons, atès que partim d’un nivellde fons molt baix, el so dels lladrucs no ultrapassaels nivells sonors màxims permesos. Res no impe-deix, però, que es faci constar que la percepció delsoroll és alta, amb independència del nivell depressió sonora que s’enregistri.

En un altre ordre de coses ens plantegem elsegüent: quina sanció podem imposar si s’arriba adeterminar la superació dels nivells sonors? La Llei16/2002 estableix una sanció econòmica i el pre-cintament del focus emissor en el cas de les infrac-cions greus i molt greus.Tanmateix, en tant que no



és possible aplicar en l’àmbit del dret adminis-tratiu sancionador l’analogia in malam partem noconsiderem que es pugui assimilar el precinta-ment amb el comís de l’animal, que només espodria produir, de manera justificada i com amesura cautelar, durant la tramitació del procedi-ment sancionador, amb el problema afegit que jahem apuntat abans.

5.3.3. L’ACCÉS A DOMICILIS PARTICULARS

El problema d’ordre pràctic en què es troba l’Admi-nistració en aquest àmbit és que, en la majoriadels casos, per a executar els actes administratius,cal accedir al domicili d’un particular i, a mancadel consentiment del titular, és necessari requerirl’autorització judicial. Per tant, això comporta for-mular una petició davant la instància judicial,degudament justificada, perquè es valori i se n’e-meti una resolució, la qual cosa representa, devegades, una nova peça de l’engranatge que fa mésfeixuga la tasca municipal.

Es podria retreure que aquesta autorització judi-cial també és predicable quan cal entrar en locals,establiments, seus de societats civils, mercantils,entre altres, ja que malgrat no tenir la condició dedomicili als efectes de la protecció constitucionalatorgada per l’article 18.2 de la Constitució, l’ar-ticle 91.2 de la Llei d’enjudiciament civil (LEC)actual estén l’autorització judicial a la resta d’edi-ficis o llocs, l’accés als quals requereixi el consen-timent del titular.

Per a fer inspeccions a domicilis privats cal el consentiment del titular o una resolució judicial

Per contrarestar aquesta possibilitat ens fem ressòde l’opinió del magistrat en situació d’excedènciavoluntària, José Maria Macías Castaño, en el seuarticle El desahucio administrativo. La problemàtica desu ejecución: la entrada en un domicilio y la jurispru-dencia constitucional, recollida en el número 127 dela Revista española de Derecho Administrativo. Enaquest article, afirma que el precepte de la LECesmentat és atributiu de competència en unamatèria i se n’esgota el contingut en la dimensióprocessal. D’aquesta manera, el precepte no regulael règim jurídic de l’activitat d’execució dels actesadministratius, ni comprèn per si mateix una res-tricció a l’autotutela de l’Administració, és a dir, nodetermina que, per a entrar en un domicili o altres

llocs calgui l’autorització judicial. El que diu ésque, quan calgui l’autorització, l’òrgan competentper a atorgar-la és el jutjat contenciós.

I en quins casos ens caldrà l’autorització? Quanhàgim d’entrar en un domicili i no tinguem elconsentiment del titular o quan no hi hagi unasituació d’estat de necessitat que ho legitimi(vegeu l’article 21.3 de la Llei orgànica 1/1992, del21 de febrer, de protecció de la seguretat ciuta-dana) o quan no tinguem una habilitació legalespecífica a la llei substantiva aplicable. En aquestdarrer cas, l’article 27 de la Llei estatal del soroll,aplicable a Catalunya pel seu caràcter bàsic,disposa que els funcionaris que acompleixintasques d’inspecció en matèria de contaminacióacústica tenen el caràcter d’agents de l’autoritat ipoden accedir a qualsevol lloc, instal·lació, odependència de titularitat pública o privada; en elcas que calgui dur a terme entrades domiciliàriesés necessari el consentiment del titular o la reso-lució judicial.

La conclusió de tot això és la següent: el trenca-ment de la convivència veïnal per les actituds i lesconductes de determinades persones difícilmentes pot resoldre de manera definitiva per mitjà del’aplicació de les ordenances municipals mentreno es disposi d’una regulació clara i precisa de lesrelacions veïnals. Amb això apuntem la conve-niència de disposar d’una regulació legal d’a-questes relacions que contingui ordres i directriusclares perquè la policia local, en els municipis onn’hi hagi, o la resta de forces i cossos de seguretatsàpiguen com actuar davant el creixent nombre desituacions incòmodes o molestes que semblen queencaixen en aquest àmbit. Mentre no hi hagiaquesta regulació, sembla que la via del diàleg i dela mediació per part de l’ajuntament és la mésoperativa per a contribuir a resoldre la proble-màtica.

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia deMadrid, en un cas de petició de responsabilitatpatrimonial exigida a l’Ajuntament per la pre-sumpta inactivitat municipal pels danys i els per-judicis produïts pels sorolls del domicili veí, asse-nyalava que l’activitat sorollosa d’un veí, que ésocasionada per la utilització d’un electrodomèsticamb relació al qual l’Administració no disposa decapacitat per adoptar-ne la clausura, té establertauna resposta amb sancions econòmiques que, perla seva quantia, no són el mitjà idoni per a posar fials sorolls denunciats. El Tribunal assenyala que,en aquests casos, els veïns han de recórrer a l’or-denament jurídic privat, que és el que conté laregulació de les relacions de veïnatge.

En aquest sentit, la jurisprudència de la Sala Civildel Tribunal Suprem ha tingut ocasió de mani-



festar que l’ordenament jurídic privat pot inter-venir en tots els problemes i els conflictes origi-nats en l’àmbit de les relacions de veïnatge, en elssupòsits de culpa contractual i extracontractual ien els que impliquin un abús del dret o l’exerciciantisocial d’aquest (article 7 Codi civil). Finalment,atesa l’autonomia de l’ordre civil en l’apreciació dela tolerabilitat o no de les molèsties respecte delque assenyalen les disposicions reglamentàries,els nivells sonors que no superin els valorsmàxims admesos, ja sigui en els annexos de la lleio en les ordenances municipals aprovades que, pertant, en via administrativa es consideren ajustats ala norma, poden arribar a ser considerats com a molestos pel Tribunal Civil en funció de les cir-cumstàncies del cas i del trastorn produït, teninten compte les exigències d’una normal convi-vència veïnal.

Tot i això, hi poden haver decisions judicials enquè, amb el propòsit d’evidenciar o provar la into-lerabilitat del soroll, el jutge tingui com a referentels límits màxims establerts per la regulacióadministrativa. Pel que fa a la normativa, aquestadisposició s’ha reflectit en la regulació de lesimmissions que recull la Llei 5/2006, del 10 demaig, del Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya,que deroga, entre altres, la Llei 13/1990, del 9 dejuliol, de l’acció negatòria, les immissions, les ser-vituds i les relacions de veïnatge. Concretament,l’article 546.14.1 del Codi esmentat, relatiu a lesimmissions il·legítimes, defineix els “perjudicissubstancials” com els que superen els valors límito indicatius que estableixen les lleis o els regla-ments.

5.4. L’ENREVESSAT JOC DEL SILENCIADMINISTRATIU

No pertoca a aquest treball fer una relació delsaspectes de la LIIAA que s’hagin pogut veure alte-rats per l’entrada en vigor de la legislació bàsicaestatal en matèria de prevenció i control integratde la contaminació, la Llei 16/2002, de l’1 de juliol(LPCIC). Tanmateix, cal que esmentem el pes delsilenci, que no és nou, i que molts estudiosos del tema ja han reiterat en llurs manuals.

En matèria d’autorització ambiental, és a dir, acti-vitats de l’annex I, la LIIAA estableix que la reso-lució s’ha de dictar en un termini màxim de sismesos a comptar des de la data de presentació dela sol·licitud. Aquest termini pot quedar inter-romput en el cas que es demani una esmena ouna millora de la documentació i es reprèn un copesmenada. Un cop passat el termini dels sismesos sense que s’hagi dictat la resolució, s’enténque aquesta s’ha atorgat; és a dir, el silenci és

positiu. Aquest silenci positiu xoca de manerafrontal amb l’article 21 de la LPCIC, que assenyalaque la resolució ha de ser dictada en un termini dedeu mesos i, un cop transcorregut el termini, s’had’entendre que la resolució s’ha desestimat persilenci negatiu. En aquest punt, cal entendre quel’apartat de la LIIAA esmentat està derogat perquècontravé la llei bàsica de l’Estat, tenint en compteque aquesta darrera llei només se centra en lesactivitats equivalents a les de l’annex I de laLIIAA. Cal tenir en compte que aquesta llei bàsica,la LPCIC, és una transposició d’una directivacomunitària, la qual exigeix que el permís que s’a-torgui per a exercir les activitats sigui escrit, per laqual cosa és raonable interpretar que sempre caluna resolució expressa, excloent-hi el caràcterpositiu del silenci. Aquesta interpretació coinci-deix, a més, amb l’article 43.2 de la Llei 30/1992,que assenyala com a una de les excepcions delsilenci positiu que una norma de dret comunitariestableixi el contrari.

Les resolucions d'autorització ambiental s'han de dictar en un màxim de 6 mesos

Què succeeix en els casos de les activitats del’annex II i III, en aquest darrer cas quan l’ajunta-ment ha substituït el règim de comunicació per lallicència d’obertura d’establiments?

La LIIAA estableix, per a les activitats de l’annex II,que el silenci sigui positiu un cop hagin transcor-regut quatre mesos des de la presentació de lasol·licitud, tenint en compte que el termini restainterromput en el cas que es demani una esmenao una millora de la documentació i es reprèn uncop esmenada.

Doncs bé, no són poques les vegades en què elresponsable municipal al·lega el joc del silencipositiu per a permetre el funcionament d’una acti-vitat, la llicència de la qual no ha estat resolta dinsde termini i que, evidentment, és una causa dedenúncies veïnals pels sorolls que genera. Enaquests supòsits, s’ha de tenir en compte elsegüent:

El termini dels quatre mesos no solament s’inter-romp en el cas que es demani una esmena o unamillora de la documentació, sinó també en la restade supòsits que estableix l’article 42.5 de la Llei30/1992, als quals la LIIAA s’hi hauria pogut



remetre expressament per a evitar cap dubte.D’entre aquests casos, mereixen una atenció espe-cial els supòsits en què es demanen informes pre-ceptius i determinants del contingut de la reso-lució a un òrgan de la mateixa administració odiferent, en què el termini d’interrupció, que s’hade comunicar als interessats, en cap cas no potexcedir dels tres mesos. Això ens interessa perquèen el procés de tramitació de la llicència ambientales demanen informes preceptius i vinculants.

Per bé que es pugui entendre que la llicènciaambiental s’ha atorgat per silenci positiu, s’ha detenir en compte que el que habilita per a exercirl’activitat, com ja s’ha vist abans, és l’acta decontrol inicial. Per tant, si el sol·licitant de la lli-cència no pot demostrar que disposa d’un controlinicial amb resultat favorable, a parer nostre nohauria de poder iniciar l’activitat, malgrat quetingui la llicència atorgada per silenci. Segons elscriteris que recull la web del DMAH per a dur aterme el control inicial, l’únic document que ésimprescindible perquè l’EAC dugui a terme l’ac-tuació de control és el certificat del tècnic directorde l’execució del projecte.

La LIIAA diu que la llicència atorgada per silencien cap cas no genera facultats o drets contraris al’ordenament jurídic i, particularment, sobre eldomini públic. Per tant, a sensu contrario, s’enténque la llicència no s’ha atorgat per silenci quanes confirma que no respecta la legislació enmatèria de protecció contra la contaminacióacústica. Com ja hem vist, el principi general delsilenci positiu en els procediments iniciats asol·licitud d’interessat que recull l’article 43 de laLlei 30/1992 admet, entre altres excepcions, el fetque una norma amb rang de llei estableixi elcontrari. Aquest seria el cas de la LIIAA, queintrodueix aquesta excepció en els termesexpressats. En aquest sentit, ens remetem a lasentència dictada amb motiu d’un recurs de cas-sació en interès de la llei, publicada en el DOGC4391, del 25.5.2005.

5.5. LA PROGRESSIVAEXTERNALITZACIÓ DE LESPOTESTATS PÚBLIQUES DECONTROL I INSPECCIÓ A ENTITATSPRIVADES, ANOMENADES ENTITATSAMBIENTALS DE CONTROL

Atès que aquest apartat fa una referència mésdirecta a les EAC, aprofitem l’avinentesa per a res-saltar la conveniència de tenir uns mecanismesque permetin assegurar, en el funcionament ordi-nari d’aquestes entitats, les garanties d’objectivitat,independència, imparcialitat i eficàcia, entre altres.

La Recomanació del Parlament Europeu i delConsell del 04.04.2001 sobre els criteris mínims deles inspeccions mediambientals en els Estatsmembres admet que es pugui delegar les tasquesd’inspecció sota la seva responsabilitat i super-visió, d’acord amb la legislació nacional, a qual-sevol persona jurídica de dret públic o privat,sempre que aquesta persona no tingui interessospersonals en els resultats de les inspeccions queduu a terme.

Cal ampliar el camp d'actuació de lesentitats de control ambiental acreditades

L’article 27.2 de la Llei catalana 16/2002 estableixque l’actuació inspectora pot ser exercida per enti-tats de control autoritzades pel DMAH, en lescondicions i amb els requisits que s’estableixin perreglament. Tanmateix, el reglament al qual remetla Llei 16/2002 encara no ha estat aprovat.

Així mateix, el Decret 170/1999, del 29 de juny, pelqual s’aprova el reglament provisional reguladorde les entitats ambientals de control, limita elcamp d’actuació de les entitats públiques o pri-vades acreditades en les actuacions de control enel marc de la LIIAA.

Tenint en compte que els ajuntaments invoquenla manca de mitjans per a dur a terme les tasquesd’inspecció i control de les activitats denunciadespel veïnat, ja sigui per llur complexitat tècnica oper l’escassetat de materials (sonòmetres) o pelfet de no disposar de prou personal tècnic o pelfet que aquest no estigui degudament format,pensem que cal impulsar de manera immediatal’aprovació del reglament que ampliï l’abast delcamp d’actuació de les entitats acreditades en lestasques d’inspecció ambiental, com a mínim enel camp acústic. Mentre això no s’aprovi, l’ajunta-ment pot acordar la prestació de tasques desuport per al vector acústic amb alguna EAC queestigui capacitada per a fer-ho, i en aquest sentitl’ajuntament pot contactar amb el servei o launitat d’acreditacions del DMAH per a conèixerquines estan capacitades per a actuar en aquestvector concret. En aquest sentit voldríem asse-nyalar que, a parer nostre, l’ordenança tipussobre el soroll i les vibracions de la Diputació deBarcelona ha anat més enllà del que està legal-ment establert perquè inclou les EAC dins de larelació d’ens que poden exercir l’actuació inspec-tora i els atribueix el caràcter d’agents del’autoritat.



L’ordenança tipus del DMAH reguladora de laintervenció administrativa de les activitats esta-bleix, amb relació a l’actuació d’inspecció, que elpersonal acreditat per a exercir l’acció d’inspecciópugui ser assistit tècnicament per EAC deguda-ment acreditades o autoritzades o, si escau, perpersonal al servei del consell comarcal o de l’OGAU(Oficina de Gestió ambiental Unificada) correspo-nent, a petició raonada de l’alcaldia. En aquest cas,es parla d’assistència tècnica al municipi i no pasd’exercici de les potestats d’inspecció.

En aquest sentit, cal tenir present que:

l’Administració no pot invocar la manca de mit-jans per a no intervenir en l’àmbit de les potestatsd’inspecció i control. La competència és irrenun-ciable, com recorda l’article 12 de la Llei 30/1992, il’han d’exercir els òrgans administratius que latenen atribuïda com a pròpia. Si no ho fan, llurcomportament pot ser susceptible de ser cor-responsable en la vulneració de la legalitat.

el fet que el Decret regulador de les EAC, pel fetque és anterior a la Llei 16/2002, no inclogui dinsdel seu camp d’actuació l’acompliment de lestasques de control i inspecció que puguin ser dele-gades pels ajuntaments, a parer nostre, no lesimpossibilita de complir les funcions de suport.Per a acomplir les tasques d’inspecció cal eldesplegament reglamentari corresponent.

les actes que emetin les EAC no gaudeixen de lapresumpció de certesa com la que tenen els fetsconstatats per funcionaris en l’acompliment dellurs tasques i als quals se’ls reconeix la condiciód’autoritat. No obstant això, les actes de les EAC,en tant que emeses per organismes sobre els qualshan de concórrer requisits d’imparcialitat, objecti-vitat i independència, poden oferir prou garantiescom a mitjans de prova, la destrucció de la qualnomés opera amb una altra prova que permetiposar-ne en dubte l’eficàcia.

5.6. ELS NIVELLS SONORS APLICABLES

En l’apartat anterior vèiem que la determinaciódels nivells sonors de la immissió sonora, querecullen els annexos de la Llei 16/2002, és un delspilars bàsics en què en l’àmbit administratiu esfonamenta la consideració d’una situació com acontaminació acústica.

Mereix atenció, però, la determinació de quin és elrègim jurídic aplicable en matèria de sorolls ivibracions respecte dels municipis que disposend’ordenances anteriors a l’aprovació de la llei i elsmunicipis que no en disposen.

En el cas dels municipis que no disposen d’orde-nances en aquesta matèria, bé perquè no les hande tenir necessàriament perquè són més petits de5.000 habitants o bé perquè encara no les hanaprovades, són aplicables les disposicions de laLlei 16/2002.

Els municipis sense ordenances en matèria de sorolls poden aplicar la Llei 16/2002

Pel que fa als municipis que tenien aprovada unaordenança municipal abans de la promulgació dela Llei 16/2002, la disposició transitòria segona de la llei assenyala que els municipis les hand’adaptar al seu contingut abans de dos anys(s’entén que el còmput s’inicia amb l’entrada envigor i que aquests dos anys van finir l’11.10.2004),si bé poden mantenir les mesures preventives icorrectores que atorguin un grau de proteccióambiental més elevat, pel que fa a activitats i com-portaments ciutadans.

La qüestió que la institució ha plantejat al DMAHés la següent: què s’entén per mesures preventives icorrectores que atorguin un major grau de protecció?Com podem saber que les mesures de l’ordenançaatorguen un grau de protecció ambiental méselevat? Hem de posar en relació els valors límitsd’immissió de la llei amb els de l’ordenança, i elsque siguin més estrictes són els que hem d’agafarcom a referència? Tenir en compte només elsvalors límits d’immissió no ens pot dur a lectureserrònies? Podria ser que en funció de la metodo-logia, de com es calculin els nivells d’avaluació,també canviï el resultat? A què s’està referint la lleiquan assenyala que es poden mantenir lesmesures preventives i correctores de les orde-nances que atorguen un grau de protecció méselevat? Això vol dir que es poden admetre les orde-nances aprovades abans de la promulgació de lallei que siguin més restrictives, pel que fa alsvalors límits d’immissió exclusivament, amb inde-pendència de com es calculi el nivell d’avaluació?O bé, si el càlcul per a determinar el valor és dife-rent, llavors l’aplicació de l’ordenança no és pos-sible per bé que els valors límits siguin més restric-tius?

En tractar tots aquests interrogants en el decursd’una reunió amb personal de la Direcció Generalde Qualitat Ambiental del DMAH, sembla que es vaarribar a la conclusió que per mesures preventives icorrectores que atorguin un grau de protecció més elevat



s’ha d’entendre: valors més restrictius o períoded’avaluació més curt que el que fixa la Llei 16/2002.

Tanmateix, si això no es dóna a conèixer, ja siguiper mitjà d’instruccions o de circulars del DMAHque es facin públiques, pot conduir a confusió elsajuntaments que continuen aplicant llurs orde-nances sense haver passat per un procés previd’adaptació a la llei pel fet de considerar que, atèsque els valors límits d’immissió són més restric-tius, llur normativa és la que s’ha d’aplicar, senseentrar en altres consideracions, com ara la relativaa la metodologia o el càlcul per a determinar elsnivells, o la determinació de l’horari nocturn idiürn. A tall d’exemple, hi ha ajuntaments quecontinuen fixant l’horari diürn a partir de les 7hores del matí, fins i tot a l’hora d’elaborar unanova ordenança adaptada a la llei, quan la llei elfixa a partir de les 8 hores amb relació a les activi-tats o bé, com succeeix amb l’Ordenança del mediambient urbà de l’Ajuntament de Barcelona, enquè la determinació dels valors límit d’immissióen l’ambient interior es fixa, no en funció de leszones de sensibilitat acústica, sinó en funció delsespais interiors d’àmbit domèstic, com ara els dor-mitoris, les sales d’estar, les zones de serveis(cuines, banys, etc.), i amb un període diürn ques’inicia a les 7 del matí i que finalitza a les 22hores, a diferència de les 21 hores que estableix laLlei 16/2002. Es pot afegir també que el règim san-cionador de les ordenances segurament no s’a-justa al que marca la Llei, quant a la tipificació deles infraccions i les sancions i, per tant, sempre calaquesta adaptació.

Tot això posa de manifest que els tècnics i els ope-radors jurídics, els uns com a operadors sobre lafont sonora i els altres com a operadors en ladeterminació de la normativa, han de saber coms’ha d’aplicar la Llei.

Totes les ordenances municipals anteriors a la Llei 16/2002 s'hi han d'adaptar

A criteri d’aquesta institució, totes les ordenancesmunicipals aprovades abans de la Llei 16/2002 s’hand’adaptar a aquesta llei, ja que la disposició trans-itòria segona estableix que l’adaptació al contingutde la Llei s’ha de fer en un termini de dos anys i, elmunicipi que així ho vulgui pot, en aquest procésd’adaptació, mantenir les mesures preventives icorrectores que atorguin un grau de protecció mésalt; mesures preventives i correctores enteses coms’ha dit abans, és a dir, nivells d’immissió més res-

trictius o període d’avaluació més curt. Per tant, elmunicipi que tingui una ordenança no adaptada ahores d’ara a la Llei, li és aplicable únicament iexclusivament les disposicions de la Llei.

Igualment, aquesta institució també ha plantejatcom s’ha d’interpretar la disposició transitòriasegona amb relació a la disposició addicional pri-mera de la Llei. Aquesta darrera disposició diu que“les mesures establertes per aquesta Llei no sónaplicables en el cas que altres normatives regulinmesures que atorguin un grau de protecció mésalt, tant de caràcter preventiu com corrector,inclosos els límits d’emissió i immissió”. Caldriaconcretar a què fa referència, és a dir, si fa refe-rència a disposicions normatives específiques quees puguin dictar en sectors d’activitats concrets,sense que es pugui entendre que es fa referència ales ordenances, ja que, quan la Llei hi vol fer refe-rència, ja ho diu expressament.

Considerem que qualsevol iniciativa que contri-bueixi a aïllar les incògnites i els dubtes que pre-senta la normativa hauria de tenir una respostaper part del DMAH que es podria inscriure, si esvolgués, en la seva tasca de suport tècnic, jurídic iadministratiu necessari per a l’elaboració de lesordenances, que estableix l’article 21.4 de la Llei16/2002.

Per tant, hem recomanat que es facin públicsaquests aclariments, per exemple, per mitjà de lapàgina web del DMAH, especialment en unmoment tan delicat com l’actual, en què els ajun-taments estan duent a terme els tràmits correspo-nents a l’aprovació o l’adaptació d’ordenancesreguladores en matèria de sorolls i vibracions.

Finalment, voldríem tornar a remarcar la impor-tància que, sense dubte, té el fet d’estudiar acura-dament en el curs de la tramitació d’una orde-nança municipal en matèria de sorolls, la fixacióde la metodologia que s’ha de seguir per al càlculo la determinació dels nivells d’avaluació de laimmissió sonora. Així doncs, cal pensar si el per-íode d’avaluació que estableix l’annex de la Llei16/2002 és prou útil i àgil a l’hora de poder deter-minar els graus d’incidència acústica de les activi-tats que normalment són objecte de denúnciaveïnal, o bé cal establir un període d’avaluació méscurt, tal com s’ha decantat l’ordenança tipus sobreel soroll i les vibracions de la Diputació de Barce-lona. En definitiva, caldria poder trobar un meca-nisme que no deixés sense resposta adequada lesmolèsties produïdes pels sorolls de curta durada,és a dir, els sorolls que no s’estenen de maneraconstant al llarg d’un període d’avaluació diürn onocturn (com ara els lladrucs dels gossos, el fun-cionament d’instruments musicals, els avisadorsacústics, les converses dels treballadors d’un esta-



bliment, les operacions de càrrega i descàrrega, lesportes de pàrquing, etc.) i que, en aplicació delprotocol de mesurament que estableix la Llei16/2002, llur incidència acústica restaria diluïda enel temps, malgrat llur efectiva incidència real. Estractaria de no permetre que el nivell d’immissió,de resultes del mesurament efectuat, tot respec-tant el període d’avaluació que marca la Llei,enfosquís una realitat, que és la constatació d’unamolèstia, la qual cosa també facilitaria la tascadels tècnics. Mentre aquesta resposta normativano es produeixi, seria recomanable que els ajunta-ments, a l’hora d’aprovar llurs ordenances, fixessinunes mesures correctores que atorguessin un graumés elevat de protecció i que consistissin, entrealtres, a establir un període d’avaluació més curtque el que fixa la Llei. A aquests efectes, és útilrecordar que la web del DMAH recull un programad’avaluació que permet, a partir de mesuramentsde nivell de soroll durant un temps determinat,calcular el nivell d’avaluació LAr tal com esta-bleixen els annexos de la Llei 16/2002.

Cal trobar un mecanisme per a regular els sorolls de curta durada

5.7. LA POTESTAT D’INSPECCIÓ I LESMESURES DE POLICIAADMINISTRATIVA

Una de les qüestions que pensem que angoixa mésels responsables municipals que han d’atendre lesdemandes dels veïns davant la incidència acústicad’activitats, un cop aquestes han estat efectiva-ment comprovades i verificades, és el fet de nosaber exactament de quins mecanismes jurídicsdisposen per a fer efectiu l’exercici de la potestatd’inspecció, al marge, per tant, de l’exercici de lapotestat sancionadora.

L’entrada en vigor de la LIIAA va deixar sense apli-cació per a Catalunya el RAC, segons el que esta-bleix la disposició addicional sisena de la lleiesmentada.

La LIIAA conté un capítol, relatiu al règim sancio-nador, que tipifica les infraccions i les sancions, iconté les mesures cautelars que es poden ordenara l’hora de tramitar el procediment sancionador.Aquestes mesures, però, se supediten al fet que esconstati un risc greu del medi ambient, la segu-retat o la salut de les persones, i estan connectadesa l’obertura d’un procediment sancionador.

En l’àmbit de la legislació sectorial sobre contami-nació acústica, ja sigui la Llei 16/2002 o la Lleiestatal del soroll, totes les mesures provisionalsque estableix, com ara, el precintament del focusemissor, la clausura temporal total o parcial del’establiment, la suspensió temporal de l’autorit-zació que habilita per a exercir l’activitat estan lli-gades sempre a l’existència d’un procediment san-cionador.

Amb l’anterior règim jurídic derivat del RAC erapossible que l’ajuntament ordenés al titular del’activitat la suspensió temporal d’aquesta o elprecintament dels elements causants de lesmolèsties davant l’incompliment de l’ordre d’a-dopció de mesures correctores prèviament dictadai fins que aquesta es dugués a terme de maneraefectiva. S’entenia que aquesta potestat d’actuacióno s’inscrivia en el marc d’un procediment sancio-nador en què s’hagués de respectar els principis delegalitat i tipicitat, sinó com a mitjà de reacciódavant l’incompliment de les condicions en què hade romandre l’establiment.

Com ja hem assenyalat, el fet que el RAC a Cata-lunya es quedés sense aplicació i que aquestapotestat d’actuació no es recollís expressament enel règim jurídic de la LIIAA, llevat que s’exerceixien el marc d’un procediment sancionador, semblaque complica i confon els tècnics i els operadorsjurídics.

Els ajuntaments desconeixen els mecanismes jurídics que tenen per exercir la potestat d'inspecció

Cal que ens preguntem el següent: és que l’únicareacció possible davant del funcionament incor-recte de l’activitat és el procediment sancionador?És que no es poden adoptar mesures cautelars oprovisionals en el si d’un altre procediment que nosigui el sancionador? A criteri d’aquesta instituciósí que és possible, per bé que seria necessari que la normativa en matèria d’intervenció integral o lalegislació sectorial en matèria de protecció contrala contaminació acústica ho establissin de maneraexpressa per a contribuir a donar més claredat aaquesta qüestió.

Aquesta manca de claredat i la necessitat d’esta-blir-ho expressament s’observa, per exemple, apartir de les disposicions que va optar per recollirl’ordenança tipus de la intervenció integral del’Administració, elaborada per la Diputació de Bar-



celona i a la qual molts municipis s’han acollit. Ladisposició addicional tercera d’aquesta ordenançaestableix l’aplicació supletòria del RAC mentre nos’hagi completat l’ordenació que estableix la LIIAAamb relació a les facultats municipals derivadesdels procediments de revisió, control i inspecció.En aquest sentit assenyala que l’ajuntament potexercir les potestats i les atribucions quecontenen, entre altres, els articles del 34 al 41 delRAC. També assenyala que cap de les mesurescoercitives o de restabliment de la legalitat infrin-gida que estableix l’article 38 del RAC no técaràcter sancionador, tot indicant que quan hi hagillacunes que no puguin ser integrades emprant lesfonts de l’ordenament jurídic europeu o de Cata-lunya, les administracions poden exercir les potes-tats d’intervenció que estableixen els articles del34 al 41 del RAC. Això pot tenir el seu sentit, ja que,en matèria de medi ambient, el RAC pot quedarsense aplicació sempre que el nivell de proteccióque s’assoleix amb la nova normativa que eldesplaça, la LIIAA, sigui igual o superior. Calrecordar que en matèria de medi ambient s’ha derespectar la legislació bàsica de l’Estat, sens perju-dici d’establir normes addicionals de protecció. Pertant, si en la LIIAA es detecta que resten buits o lla-cunes que redueixen, en conseqüència, lesmesures o les possibilitats de reacció davant ladetecció d’incompliments normatius, cal quecontinuem considerant l’aplicació dels preceptesdel RAC esmentats. En definitiva, es tracta que noens quedem orfes en les possibilitats d’interveniren l’àmbit de l’execució dels actes administratius.

Tota activitat autoritzada s’ha d’adaptar al règim legal vigent

També, l’ordenança tipus dictada pel ConsellComarcal del Vallès Oriental regula sota el títol IV“Les mesures de protecció de la legalitatambiental”, en què es requereix al titular de l’acti-vitat que corregeixi les deficiències en un terminiprudencial. S’estableix que, si les deficiències nos’esmenen un cop esgotats els terminis, l’alcaldepot ordenar suspendre l’activitat o les parts d’a-questa que constitueixin el focus del dany o de lamolèstia fins que s’acrediti el compliment de lesmesures i l’eficàcia d’aquestes. També assenyalaque les actuacions que estableix aquest procedi-ment ho són sens perjudici d’ incoar el procedi-ment sancionador que correspongui, d’acord ambla valoració feta per l’autoritat ambiental compe-tent per raó de la matèria. Així mateix, l’Ordenançatipus del Consell Comarcal del Berguedà conté un

capítol dedicat a les mesures de protecció de lalegalitat ambiental.

S’ha constatat que hi ha, si més no, una mancançaen el desenvolupament de les disposicions quequalsevol règim d’inspecció de les activitats hauriade comportar, atès que en l’àmbit de la LIIAAnomés s’hi dediquen dos articles i el reglament dedesenvolupament no conté cap disposició. Elmateix es pot dir pel que fa a les disposicions del’actuació inspectora a la Llei 16/2002. A títol com-paratiu, la Llei valenciana 2/2006, de prevenció dela contaminació i la qualitat ambiental, recull, dinsdel títol relatiu a la disciplina ambiental, un capítoldedicat al règim d’inspecció, que estableix que enel cas que s’adverteixin irregularitats o deficièn-cies en el funcionament d’una activitat, l’òrgancompetent ha de requerir-ne la correcció en untermini prudencial, no superior a sis mesos.Aquest requeriment pot dur aparellada la sus-pensió cautelar de l’activitat. L’adopció d’aquestesmesures és independent de la incoació de l’expe-dient sancionador corresponent.

Les mesures cautelars tenen una naturalesa preventiva

Com es fonamenta aquesta potestat d’actuació?L’existència d’una llicència ambiental/autoritzacióambiental/permís municipal ambiental o el règimde comunicació genera el naixement d’una relaciópermanent o de tracte continu entre l’Adminis-tració i el subjecte autoritzat, la qual cosa es pre-dica de les autoritzacions de funcionament. Aixídoncs, és obvi que l’Administració pugui acordar elque calgui perquè l’activitat s’ajusti a les exigèn-cies de l’interès públic a partir d’una funció depolicia, que no s’esgota amb l’atorgament de la lli-cència, sinó que li ha de permetre establir mesurescorrectores i revisar-les quan aquestes esdevin-guin ineficaces. L’Administració ha de vetllar pelcompliment del manteniment de la tranquil·litatdels ciutadans davant del funcionament de lesactivitats. Hem de recordar que el que persegueixla LIIAA és assegurar que les activitats compresesen l’àmbit d’aplicació de la Llei i les instal·lacionsvinculades assoleixin de manera permanent elsobjectius de qualitat ambiental que fixa la legis-lació vigent. No hi ha cap dubte, doncs, de la pos-sibilitat d’imposar l’adaptació de l’activitat autorit-zada al règim legal vigent en cada moment, i nosolament a les condicions incorporades en l’acteautoritzatori. Són les conditio iuris de les llicències,és a dir, les condicions que s’incorporen amb pos-terioritat a l’acte administratiu perquè ho esta-bleix la norma.



Què succeeix en els casos d’activitats no subjectesa la LIIAA que produeixin molèsties per sorolls?Doncs trobarem el fonament de la potestat d’inter-venció en la Llei 16/2002, que persegueix, entrealtres objectius, la correcció de la contaminacióacústica per a garantir, no solament la protecciódel medi ambient sinó la protecció de la salut, eldret a la intimitat, i el benestar i la qualitat de vidadels ciutadans.

En conseqüència, les corporacions locals podenintervenir l’activitat dels ciutadans que afectin elsinteressos públics locals en els supòsits que esta-bleixen les lleis; lleis, com ara la LIIAA i la legis-lació sectorial esmentada. En llur actuació i acti-vitat d’intervenció s’han d’ajustar als principis delegalitat, igualtat de tracte, proporcionalitat icongruència amb els motius i els fins que justifi-quen la potestat per a intervenir, i també elrespecte a la llibertat individual (article 3 ROAS iarticle 84 LBRL).

Tot això ens trasllada a l’àmbit de les mesures depolicia administrativa, que no és altra cosa queuna activitat objectiva i ordinària de l’Adminis-tració, que té la finalitat de comprovar que elsinteressats ajustin llur activitat a les autoritza-cions prèvies i reguladores de l’activitat. Enstrobem, doncs, davant una actuació que tendeix arestaurar l’ordre jurídic infringit que, a parernostre, no comporta la restricció de cap dretperquè el sentit comú ens diu que cap ciutadà estàautoritzat a desenvolupar una activitat, sotmesa alrègim de la LIIAA o no, incomplint les disposicionsde la Llei 16/2002. Per tant, totes les mesures cau-telars de precintament del focus emissor osuspensió de l’activitat establertes en aquestàmbit no són fruit, necessàriament, de l’exercici decap procediment sancionador, i comporten laposada en pràctica de la potestat genèrica queestableix l’article 72 de la Llei 30/1992, d’adoptarmesures provisionals per a assegurar l’eficàcia dela resolució que cal adoptar en el curs de l’expe-dient instruït.

Un cop verificada la realitat de les molèsties no s'ha de tolerar que se’n mantinguin en funcionament els focus emissors

Els criteris identificadors d’una mesura cautelarvers una activitat són, a grans trets, el fet que

aquesta se supediti a la correcció dels defectes i a laverificació de l’eficàcia, per la qual cosa té una natu-ralesa preventiva; el fet que l’entitat del risc, cons-tatada per mitjà del resultat dels mesuramentssonomètrics, en justifiqui la suspensió com amesura cautelar idònia per a evitar la continuïtat enla producció del dany; i la proporcionalitat per aassolir la finalitat perseguida: posar fi a les molès-ties patides pels veïns. En qualsevol cas, l’aixeca-ment de la mesura cautelar queda exclusivamenten mans i a la voluntat del titular de l’activitat, en elmoment que solucioni les deficiències acreditades.

Les potestats d'actuació que tendeixen a la protecció de la legalitat haurien de tenir la mateixa claredat que en l'àmbit urbanístic

Amb la intenció d’aconseguir la màxima claredaten l’exercici d’aquestes potestats d’actuació queinscriuríem sota l’exercici de procediments quetendeixen a protegir la legalitat ambiental ens pre-guntem: per què el legislador no les articula igualque ho ha fet en l’àmbit de la legislació urbanís-tica, en regular diversos procediments de proteccióde la legalitat urbanística al marge del procedi-ment sancionador, com ara el procediment desuspensió d’obres i actuacions en curs i l’adopcióde mesures de reposició, tant quan s’executenobres o s’efectuen actuacions sense llicència comquan s’incompleixen les condicions assenyaladesen la llicència? Pensem que aquest supòsit és per-fectament traslladable a les situacions que hemvist que poden aparèixer en l’àmbit de les llicèn-cies/autoritzacions ambientals: inici d’expedient imesura de suspensió provisional de l’activitat odels focus causants de les molèsties un cop hanestat constatades, tràmit d’audiència i resolucióque acorda que la persona interessada ajusti laseva actuació a l’autorització/llicència atorgada,quant a les mesures d’insonorització, per exemple.Són interessants les mesures provisionals querecull l’article 98 del Decret 287/2003, del 4 denovembre, pel qual s’aprova el reglament parcialde la Llei 2/20002, del 14 de març, d’urbanisme,com ara: el precintament o la retirada de la maqui-nària i clausura dels accessos, el requeriment desuspensió cautelar dels subministraments d’aigua,energia elèctrica, gas, i telefonia, entre altres, i ladisposició que estableix que qualsevol despesaocasionada per l’actuació subsidiària de l’Admi-nistració vagi a càrrec de la persona interessada.



En qualsevol cas, un cop verificada la realitat de lesmolèsties per sorolls, no s’ha de tolerar que esmantinguin en funcionament els focus emissorsde les molèsties, la correcció de les quals no es potlimitar només a la recepció dels documents quelliuri el titular de l’activitat. Cal una verificacióconcreta i material de la realitat i eficàcia de lesmesures correctores ordenades. Tampoc no es potpermetre, com malauradament succeeix amb unafreqüència excessiva, que els constants requeri-ments de correcció d’una activitat es facindependre de les denúncies del veí, sense que l’in-compliment de les mesures correctores ordenadesgeneri cap altra reacció municipal que una novamissiva al titular de l’activitat que ordeni la cor-recció de les deficiències constatades, sense portaraparellada una ordre de cessament del funciona-ment de l’activitat o dels elements causants de lesmolèsties, que s’hauria d’executar, via precinta-ment, davant aquest incompliment.

5.8. ELS SUPÒSITS D’EXTINCIÓ DE LA LLICÈNCIA/AUTORITZACIÓ

Al fil del que assenyalava l’apartat anterior, lamanca de correcció de les deficiències, per part deltitular de la llicència/autorització, que posi demanifest una recalcitrant i obstinada voluntatd’incompliment de les condicions establertes en eltítol que habilita el funcionament de l’activitat obé de les conditios iuris, és a dir, de les determina-cions establertes en l’ordenament jurídic aplicablea la matèria objecte del tipus de llicència de què estracti, que, encara que no siguin recollides expres-sament a l’acte d’atorgament, s’hi entenen implí-cites o com a contingut natural de la llicència, hade ser considerat com a motiu de la revocació del’autorització/llicència. No sembla proporcionat enaquests casos atorgar un nou termini per a corregirles deficiències causants de l’excés de soroll, jaque comporta perllongar i agreujar la situació quepateixen els veïns afectats.

L’incompliment de les condicions de funcionament pot serun motiu de revocacióde llicència

La legislació sol atribuir un caràcter sancionador ala suspensió de l’autorització/llicència o a la clau-sura de l’activitat. A tall d’exemple, es podenesmentar les sancions establertes a la LPCIC, les dela Llei 16/2002 o les de la Llei 10/1990, del 15 de

juny, sobre policia de l’espectacle, les activitatsrecreatives i els establiments públics (Llei 10/1990).

Tanmateix, la legislació de règim local (article 88del ROAS, article 16.1 del Reglament de serveis deles corporacions locals), la legislació dels establi-ments públics i de les activitats recreatives (article6 de la Llei 10/1990) i la jurisprudència reconeixenque el funcionament d’una activitat amb unincompliment demostrat de les condicions esta-blertes constitueix un motiu de revocació, clara-ment diferenciat del procediment sancionador,que es tramita amb un procediment ordinari ambaudiència prèvia al titular de l’activitat. Consi-derem que és útil transcriure parcialment el fona-ment jurídic 4 de la sentència del Tribunal Consti-tucional, del 15.11.1990 (referència aranzadi181/1990), que diu així:

Caldria regular la possible caducitat d'una autorització en casos d'interrupció de l'activitat

“[...] La revocación de una licencia constituye unaactuación administrativa que en ocasiones tieneuna dimensión sancionadora y en otras no. Enefecto, en tanto en cuanto la revocación de unalicencia, al igual que su no otorgamiento se baseen el incumplimiento de los requisitos estable-cidos por el ordenamiento para el desarrollo de laactividad pretendida, no cabe afirmar que se estéante una medida sancionadora, sino de simpleaplicación de este ordenamiento por parte de laAdministración competente [...]”.

Així mateix, cal esmentar la sentència del TribunalConstitucional (referència aranzadi 132/2001), enquè el Tribunal assenyala que la suspensió tem-poral de la llicència d’auto-taxi, imposada perl’Ajuntament de Madrid, és una sanció administra-tiva i, com a tal, sotmesa al que prescriu l’article25.1 de la Constitució espanyola. El Tribunal asse-nyala:

“[...] Se trata, con claridad, de una decisión admi-nistrativa con finalidad represiva, limitativa dederechos, basada en una previa valoración nega-tiva de la conducta del titular de la licencia a la luzde lo dispuesto en la Ordenanza municipal del taxide Madrid. Por ello,..... se trata de una resoluciónadministrativa sancionadora. [...]”.

“ Hemos de destacar aquí que, conforme a lo ale-gado por el Ministerio Fiscal, la resolución admi-



nistrativa cuestionada no suspende la eficacia dela licencia de auto-taxi hasta que el recurrenteadecue su conducta a la reglamentación del ser-vicio; la decisión administrativa de suspensión espor un lapso temporal fijo (tres meses) con inde-pendencia de la conducta del recurrente duranteese tiempo. Por lo tanto, la resolución impuestapresenta un caràcter claramente represivo y preci-samente la función represiva, retributiva o de cas-tigo es lo que, [...] distingue a la sanción adminis-trativa de otras resoluciones administrativas querestringen derechos individuales con otros fines(coerción y estímulo para el cumplimiento de lasleyes, disuasión ante posibles incumplimientos oresarcimiento por incumplimientos efectivamenterealizados)[...]”.

Això significa que ens trobem davant de sentèn-cies contradictòries? No necessàriament. La sancióde suspensió temporal de la llicència és fruit de lacomissió d’una infracció que no té cobertura legal,tal com el Tribunal Constitucional s’encarregad’assenyalar posteriorment. En canvi, la revocaciód’una llicència és un instrument per a eliminar lasituació jurídica derivada d’un acte vàlid en elmoment en què es va dictar, però els efectes delqual no pot sostenir l’ordenament jurídic per l’in-compliment reiterat, manifest, i amb plenavoluntat i coneixement de les condicions d’atorga-ment de la llicència i de les determinacions ques’hi entenen implícites. A més, la revocació tambés’utilitza per a eliminar un acte vàlid en elmoment de dictar-se, però que l’Ordenamentjurídic no pot sostenir per raons de legalitat o d’o-portunitat, sens perjudici, si escau, de la quantifi-cació de la indemnització que pertoqui.

En un supòsit d’incompliment, per part d’uns esta-bliments de bar, de les condicions fixades en la lli-cència que els autoritzava únicament i exclusiva-ment a exercir l’activitat de bar i de bar restaurant,un cop comprovat que l’activitat realment exer-cida era la de bar musical i havent constatat l’in-crement dels nivells sonors autoritzats a partir deles nombroses molèsties i incomoditats que com-portava per al veïns l’efecte additiu de la sevaemissió i la concentració de la clientela, el JutjatContenciós Administratiu núm. 2 de Tarragona el30.4.2001 va estimar la sol·licitud de revocació deles llicències d’obertura sol·licitada per una comu-nitat de propietaris, en aplicació de l’article 88.1del ROAS i l’article 16.1 del RSCL, la qual va serconfirmada pel Tribunal Superior de Justícia deCatalunya, el 24.5.2002.

En conseqüència, també és mereixedor de críticael fet que la LIIAA no reculli expressament aquestacausa d’extinció especialment quan, pel que fa al’autorització ambiental, no es pot recórrer al ROASper a la revocació, ja que es tracta d’un acte admi-

nistratiu dictat per una administració autonòmicai no local.

També són causa d’extinció de la llicència/autorit-zació l’incompliment de les condicions imposadesper normes posteriors dins dels terminis establertsa les disposicions transitòries i la resta de supòsitsque estableix l’article 88 del ROAS.

Tornem a invocar, com a exemple de més claredat,la Llei valenciana de prevenció de la contaminaciói la qualitat ambiental, que dedica un article alssupòsits d’extinció, revocació, anul·lació isuspensió.

En darrer lloc, també voldríem assenyalar queseria convenient regular els supòsits en què es potproduir la caducitat d’una autorització/llicènciadavant dels casos en què es pot produir una inter-rupció o una paralització de l’activitat. Es tracta desituacions reals que es produeixen sovint, com araactivitats que reobren després de romandre moltde temps sense funcionar i possiblement ambcondicions inadequades, les quals no trobenresposta concreta ni en la legislació sectorial ni enl’article 92 de la Llei 30/1992. A aquest respecte,ens fem ressò de la disposició que recull la Lleivalenciana esmentada, pel que fa a la caducitat.Així mateix, apuntem, perquè pot ser útil per alsajuntaments, el que recull l’article 47 del Reialdecret 2816/1982, del 27 d’agost, pel qual s’aprovael Reglament general de policia en matèriad’espectacles públics i activitats recreatives.Aquest precepte estableix que la interrupció delfuncionament d’una activitat per un període desis mesos com a mínim implica que quedi senseefecte la llicència d’obertura i funcionament, perla qual cosa cal que el propietari del local o l’em-presari sol·liciti el reconeixement previ de l’esta-bliment abans de l’inici o la represa de les activi-tats, perquè la llicència pugui recuperarplenament els efectes. A parer nostre, aquestadisposició no és incompatible amb les actuacionsde control periòdic de caràcter ambiental querecull la LIIAA.

Finalment, cal indicar que potser seria convenientque el DMAH efectués una ordenació dels meca-nismes d’intervenció en el cas de les activitats sot-meses al règim de comunicació per als casos enquè els ajuntaments no hagin optat per substituiraquest règim pel d’obertura d’establiments.

5.9. LES ADMINISTRACIONS ACTUANTS,MÉS ENLLÀ DELS AJUNTAMENTS

A l’hora de començar aquest estudi assenyalàvemque els ens locals, concretament, els ajuntaments,



tenen reconegudes, tant en la LBRL com en la legis-lació sectorial, competències en matèria de mediambient i en l’objecte d’aquest estudi: la protecciócontra la contaminació acústica.

Això significa que cap altra administració potintervenir en aquest àmbit? No, pensem que éspossible admetre la intervenció i la participaciód’altres administracions que també poden ajudara resoldre la problemàtica acústica objecte dedenúncia. A continuació, ho exposarem des dediversos vessants.

5.9.1. DES DEL PUNT DE VISTA DE L’EXERCICIDE LA POTESTAT SANCIONADORA:

5.9.1.1. En l’àmbit de la normativa sobreintervenció integral:

a) La LIIAA, que com ja hem assenyalat, amb lavoluntat d’integrar i complir, en el curs de la trami-tació de la llicència/autorització ambiental, lalegislació sectorial ambiental, com ara la norma-tiva en matèria de contaminació acústica, esta-bleix un règim sancionador que recull únicament iexclusivament les multes com a sanció i atribueixla potestat sancionadora a diversos òrgans delDMAH, pel que fa a les infraccions lligades a acti-vitats incloses a l’annex I, als ajuntaments, pel quefa a les activitats de l’annex II.2 i III, i indistinta-ment al DMAH i als ajuntaments, pel que fa a lesactivitats de l’annex II.1.

En el cas que els ajuntaments considerin que notenen prou mitjans per tirar endavant la instrucciódels procediments sancionadors en aquestamatèria, el reglament de desenvolupament de laLIIAA possibilita als ens locals delegar les potes-tats sancionadores.

b) La LPCIC (estatal) afecta les disposicions proce-dimentals relatives a les activitats industrials esta-blertes a l’annex I, coincidents amb les de l’annexI de la LIIAA, ja que queden fora del seu àmbit d’a-plicació les instal·lacions corresponents a les acti-vitats dels annexos II i III. Mereixen atenció laquantia de les sancions que estableix la Lleiestatal, que és substancialment més elevada queles de la LIIAA, i l’establiment de sancions dife-rents de les multes, com ara la clausura de lesinstal·lacions, la revocació de l’autorització o lasuspensió. En el cas que hi hagi una infracció queencaixi en algun dels tipus que estableix aquestallei estatal i la LIIAA, considerem que, atès que enstrobem davant una llei amb caràcter bàsic i envista de la disposició que recull l’article 35 de laLPCIC en matèria de concurs de normes, opera undesplaçament normatiu cap aquesta darrera, és adir, cap a la llei estatal.

5.9.1.2. En l’àmbit de la normativa enmatèria de protecció contra la contaminacióacústica

a) La Llei 16/2002 estableix de manera genèrica quela competència per a imposar les sancions perinfracció de les normes que estableix la Llei, rela-tives a la maquinària, les activitats i els comporta-ments ciutadans, correspon als òrgans de l’Admi-nistració local que la tinguin atribuïda perreglament. Una interpretació assenyada de quin ésel reglament al qual fa referència la Llei és consi-derar que es tracta del reglament orgànic muni-cipal o de les normes d’atribució de competènciesde cada entitat local.

La Llei 16/2002 estableix, a banda de la sanciópecuniària, la possibilitat de suspendre definitiva-ment l’activitat i retirar temporalment o definiti-vament l’autorització. L’Administració local potsancionar amb la retirada d’una autoritzacióambiental, quan l’administració competent per aatorgar-la, segons la LIIAA, és el DMAH? Enstrobem davant d’un interrogant obert que caldriaconcretar. A parer nostre, si qui atorga l’autorit-zació ambiental és el DMAH, també hauria de cor-respondre a aquest departament intervenir,corregir i sancionar totes les vicissituds, deficièn-cies i infraccions vinculades a l’exercici d’aquestaactivitat, sens perjudici de l’aplicació dels principisque presideixen les relacions interadministrativesi, en concret, de la col·laboració i la cooperació quepuguin prestar els ajuntaments. En definitiva,aquesta possible resposta a l’interrogant plantejatpot ser plausible i encaixa amb el que veurem acontinuació respecte de la Llei estatal del soroll.Tanmateix, pensem que cal que la resposta defini-tiva a aquesta qüestió es traslladi sobre el paper, ésa dir, en el text legal.

La comunitat autònoma no pot deixar l'acompliment normatiu exclusivament en mans dels ens locals

b) La Llei estatal del soroll ens recorda que la impo-sició de les sancions correspon, amb caràctergeneral, als ajuntaments i a les comunitats autò-nomes en determinats supòsits. Aquest supòsitses lliguen a les tramitacions en què intervé lacomunitat autònoma, com ara l’incompliment deles condicions establertes en matèria de contami-nació acústica en l’autorització ambiental inte-



grada, o en l’autorització o l’aprovació del projectesotmès a l’avaluació d’impacte ambiental. Per tant,sembla que el que hem dit a l’apartat a) sobrequins són els òrgans competents per a imposar lessancions s’ha de matisar en el sentit d’incloure-hi,tant l’Administració local com l’Administracióautonòmica. Podríem dir, doncs, que l’incompli-ment de la normativa en matèria de sorolls no ésquelcom que la comunitat autònoma pugui deixarexclusivament a mans de les entitats locals.

5.9.2. DES DEL PUNT DE VISTA DEL’EXERCICI DE POTESTATSD’INTERVENCIÓ:

5.9.2.1. Activitat en un municipi diferent delqui rep l’impacte sonor

La possibilitat, no gens infreqüent, de com i qui had’intervenir per a resoldre la contaminació acús-tica provocada pel funcionament d’una activitatsituada dins d’un terme municipal, que produeixefectes en un altre municipi no té una disposicióconcreta en la Llei 16/2002. En aquest sentit, consi-derem que el DMAH ha d’intervenir activament,fent un paral·lelisme amb les atribucions compe-tencials que la Llei estatal del soroll assigna a lescomunitats autònomes, quan l’àmbit territorial delmapa del soroll excedeix d’un terme municipal.Tot això, sens perjudici de les potestats d’inter-venció i sanció que té l’ajuntament del municipien què estigui ubicada la instal·lació, en el cas quesigui una activitat subjecta a llicència ambiental osotmesa al règim de comunicació, i la potestatd’intervenció de l’ajuntament en què es troba eldomicili del subjecte afectat, en tant que l’activitatestà afectant els interessos dels veïns de llurmunicipi. Aquestes potestats s’han d’exercir demanera coordinada per les administracions impli-cades.

Els ajuntaments poden delegar l'elaboració d'ordenances als consells comarcals o a les diputacions

Sens perjudici de la capacitat dels ajuntaments pera intervenir en el procés d’aprovació del planeja-ment urbanístic dels municipis limítrofs –en tantque les disposicions que s’hi recullen, pel que faals usos permesos i llur emplaçament, podenincidir desfavorablement en el confort acústic delmunicipi veí– la Generalitat hauria d’examinar lacompatibilitat de la proposta amb la realitat urba-nística dels municipis del voltant.

5.9.2.2. Els consells comarcals. Els enssupramunicipals

L’article 21 de la Llei 16/2002 possibilita que elsajuntaments deleguin als consells comarcals o ales entitats locals supramunicipals, per exempleles diputacions provincials, l’elaboració i l’apro-vació d’ordenances reguladores de la contami-nació per sorolls i vibracions. També estableix queel DMAH presti, als ajuntaments que ho sol·licitin,el suport tècnic, jurídic i administratiu necessariper a elaborar aquestes ordenances.

Cal impulsar mecanismes perquè les diputacions de Lleida, Tarragona i Girona prestin assistència tècnica als municipis

L’article 27 de la llei esmentada permet als ajunta-ments de cedir als consells comarcals o a les enti-tats locals supramunicipals la inspecció i el controlde la contaminació acústica de les activitats, elscomportaments ciutadans, la maquinària i elsvehicles de motor, sens perjudici dels controls quees facin en la ITV.

Encara que la llei esmentada no ho digui expressa-ment, els municipis també podrien delegar llurspotestats sancionadores als consells comarcals o ales entitats locals supramunicipals. Tanmateix,com sempre, tot gira al voltant de la capacitat eco-nòmica financera i de com s’articula la delegacióde les competències.

Quin mecanisme es pot articular per a atendre lesreclamacions dels ciutadans davant la necessitatd’efectuar mesuraments sonomètrics quan l’Ajun-tament no té els mitjans per a verificar l’objecte dela reclamació?

L’article 27.4 de la Llei estableix que el DMAH ha detenir equips per a vigilar la contaminació acústica,els quals s’han de desplaçar als municipis que hosol·licitin per a donar suport a les tasques decontrol i inspecció. Cal articular mecanismes àgilsde resposta per a atendre les peticions com mésaviat millor, atès que molts cops són motivades pelfet que hi ha un ciutadà al darrera afectat per lesmolèsties ocasionades per una activitat. Els ajun-taments han de conèixer l’existència d’aquestavia.



Coneixem la tasca d’assistència que, en matèria decontaminació acústica, presta als municipis elServei de Medi Ambient de la Diputació de Barce-lona. Tanmateix, en unes consultes efectuadesprop dels serveis corresponents de les Diputacionsde Tarragona, Lleida i Girona, el resultat no va sertan òptim. Per tant, cal impulsar mecanismesperquè les diputacions esmentades també puguinprestar l’assistència tècnica als municipis que horequereixin.

Una puntualització: els municipis que tenen unaelevada concentració d’establiments recreatius imusicals haurien de tenir necessàriament apa-rells de mesurament i personal amb formacióespecialitzada per a fer-los anar, ja que la proble-màtica acústica que es pot generar és quelcominherent a les responsabilitats assumides pelconsistori a l’hora d’autoritzar-ne el funciona-ment. En l’anàlisi de l’enquesta sobre contami-nació acústica que vam fer als ajuntaments esdetectava que, a hores d’ara, hi ha un 17% desajuntaments enquestats que no disposa de sonò-metre homologat i que els tècnics que hi inter-venen ho han de compaginar amb altres qües-tions que afecten també el municipi, a banda delfet que la seva dedicació en aquest àmbit és par-cial, no abasta tota la seva jornada de treball.També detectàvem l’escàs nivell formatiu de lespersones no tècniques que intervenen en el trac-tament d’aquesta problemàtica, i de l’elevatnombre de denúncies que es presenten en horarinocturn.

L’article 25 de la Llei 16/2002 ens recorda que s’hande promoure convenis de col·laboració entre l’Ad-ministració de la Generalitat, l’Administració locali, si escau, l’Administració de l’Estat per a aplicarles mesures que estableix la Llei.

Finalment, és important recordar que la disposicióaddicional sisena de la Llei estatal del soroll habi-lita les entitats locals perquè puguin establir taxesper a prestar serveis d’inspecció per a verificar elcompliment del que disposa la Llei.

5.9.2.3. Municipis que no disposen depolicia local en horari nocturn.El Departament d’Interior

Com es resolen les peticions d’intervenció querequereixen la realització d’un mesurament enhorari nocturn si el municipi no disposa de policiaLocal? Qui ho ha de fer? Caldria trobar algun meca-nisme que donés resposta a les peticions quepoden formular els ciutadans, especialment si exi-geixen uns mesuraments in situ i els fets es desen-volupen en horari nocturn. Les administracions noes poden desentendre del problema. El ciutadàs’ha de sentir atès, escoltat i ha de saber a on

poder dirigir-se. És a dir, si tenim clar que quanveiem un incendi hem de trucar al telèfon delsbombers 080, o si ens cal una ambulància podemtrucar al 061, el veí afectat per una situació d’ordrepúblic, incivisme i contaminació acústica tambéhauria de saber a on dirigir-se. Un cop descartadala possibilitat de crear una policia mancomunada,com la que va funcionar a la Vall del Tenes, en tantque la Llei de policies locals de 1991 no permet quedos municipis o més comparteixin un sol cos deseguretat, pel fet que no permet constituir òrgansespecials de gestió ni aprovar la concessió o l’ar-rendament o cap altra forma de gestió indirectadel servei, cal buscar solucions normatives i tambéimaginatives per a donar resposta als veïns que horequereixin:

Cal tenir instaurat un servei d’atenció al ciutadà,per mitjà del contestador, si cal, que permeti enre-gistrar les denúncies i les incidències del municipidurant les 24 hores del dia.

El veí afectat per molèsties de sorolls en un municipi sense policies ha de saber on adreçar-se i s'ha de sentir atès

Cal que la policia local, si n’hi ha, o els vigilants, enels municipis que no disposin de policia local, tin-guin coneixements adequats per a poder inter-venir davant d’aquestes situacions (fer mesura-ments i passar còpia de les actes d’intervenció alsserveis tècnics municipals, requerir la disminuciódel soroll, entre altres). En qualsevol cas, res noimpedeix que, malgrat que l’activitat tingui lloc enhorari nocturn i el mesurament no es pugui dur aterme aleshores, se’n faci una simulació al matíposant en marxa les instal·lacions de l’activitat al’efecte de dur a terme un estudi de la incidènciaacústica de l’activitat.

Cal pensar també en la conveniència de fixar coma condicionant de la llicència un sistema d’auto-control de les emissions acústiques, per mitjà de lainstal·lació d’un limitador acústic convenientmentprecintat que enregistri totes les dades.

Quan els mesuraments efectuats per algun funcio-nari no semblin prou acurats, els tècnics munici-pals haurien de reconvertir la denúncia en unexpedient d’ofici per a fer un seguiment del cas idur a terme nous mesuraments amb totes lesgaranties.



En el cas que el desplaçament de la policia local odels vigilants al lloc dels fets no sigui possible oviable amb certa immediatesa, i els actes d’inci-visme persisteixin, cal tenir preparat el dispositiucorresponent perquè el ciutadà pugui adreçar-seals Mossos d’Esquadra, amb la subscripció delsconvenis de col·laboració corresponents per a pla-nificar els serveis policials concurrents o per adeterminar el suport als municipis que nodisposen de policia local. S’han de tenir en compteles disposicions que recull la Llei 4/2003, del 7 d’a-bril, d’ordenació del sistema de seguretat públicade Catalunya, concretament l’article 26, pel que faals convenis d’assistència, i l’article 28 respecte dela delimitació de serveis, quan determinen quesón funcions compartides la intervenció en laresolució amistosa de conflictes privats, la vigi-lància d’espais públics, a banda d’entendre’s com apròpies, les funcions de policia de seguretat ciuta-dana i ordre públic.

Cal que el ciutadà es pugui adreçar als Mossos d'Esquadra per incidències d'ordre públic en local d'oci

Si la problemàtica acústica que genera una acti-vitat normalment recreativa (bar, restaurant, barmusical, discoteca, etc.) té un component d’ordrepúblic, considerem que s’hauria de poder requerirla intervenció també dels Mossos d’Esquadra. Perbé que hi ha una tendència a entendre que lesmolèsties per sorolls provinents del funcionamentd’aquestes activitats és exclusivament compe-tència municipal, la qual cosa motiva que elDepartament d’Interior mai no sancioni per lainfracció tipificada a l’apartat m) de la Llei 10/1990,“La producció de sorolls, inclosos els produïts pelpúblic en sortir del local”, considerem que res nohauria d’impedir la intervenció del Departamentd’Interior en aquests casos, tant quan aquesta pro-ducció de sorolls provingui de l’aïllament acústicdeficient de l’establiment com també quan pro-vingui de l’actitud de la clientela en sortir del local.Es tracta, aquest darrer cas, de sorolls difícilmentmesurables amb un sonòmetre i en què el grau demolèstia és apreciable tant per la reiteració de lesdenúncies, com per l’hora en què es produeixenels fets i el nombre de persones que hi ha. Enaquest sentit, seria convenient establir un meca-nisme que permeti als ciutadans dirigir-se també,davant aquest tipus de problemàtica acústica, alsMossos d’Esquadra, els quals poden intervenirencara que no estiguin desplegats a la zona,perquè es tracta d’una funció vinculada a la policia

de l’espectacle, i per tant, a la Brigada del Joc id’Espectacles.

La intervenció dels Mossos d’Esquadra en l’àmbitde les activitats recreatives i dels establimentspúblics tindria el seu fonament en:

Les competències del Departament d’Interior enmatèria de seguretat pública, i la seva integracióamb les del joc i els espectacles.

Les competències del Departament d’Interior engarantir que els locals d’espectacles i establimentspúblics compleixin les condicions tècniques i deseguretat pertinents.

Cal recordar que, en cap cas, la manca de desple-gament dels Mossos d’Esquadra en els municipis,no pot fonamentar el replegament dels Cossos deSeguretat de l’Estat, mentre continuï vigent la Lleiorgànica de forces i cossos de seguretat.

5.9.2.4. El DMAH

A banda de la intervenció del Departament d’Inte-rior justificada en l’anterior apartat, es potreclamar la intervenció del DMAH davant lamanca d’actuació d’un ajuntament?

Partint del respecte total al principi d’autonomialocal, que vol dir el reconeixement del dret i lacapacitat efectiva de les corporacions locals deregular i gestionar una part important delsassumptes públics que afectin llurs interessos,però sense oblidar que aquesta autonomia localparteix d’un ordenament derivat, en què cal arbi-trar mecanismes de coordinació quan els serveislocals transcendeixin l’interès propi de les entitatsesmentades, incideixin o condicionin els de lesadministracions públiques restants o siguinconcurrents o complementaris amb aquestes,considerem que seria plenament justificada laintervenció del DMAH en determinats supòsits.Aquests supòsits són aquells en què el DMAH téun paper destacat en el sistema d’intervencióadministrativa de les activitats susceptibles d’a-fectar el medi ambient, la seguretat i la salut de lespersones. Pensem, per tant, en les activitats del’annex I i de l’annex II.1 de la LIIAA, amb relació ales quals, com ja hem vist, no solament exerceixtant la potestat sancionadora, sinó que també licorrespon el tancament de l’activitat declaradaclandestina per manca d’adaptació a la LIIAA dinsdel calendari d’adequació.

Cal observar, però, que en el règim sancionadorque estableix la Llei 4/2004, el DMAH és qui té atri-buïda la potestat sancionadora només per a lesactivitats de l’annex I.



En resum, en el règim sancionador que estableix laLIIAA, el DMAH té atribuïda la potestat sanciona-dora per a les infraccions que afectin les activitatsde l’annex I i les de l’annex II.1; en aquest darrer cas,de manera indistinta amb l’ajuntament. En el règimsancionador que estableix la Llei 4/2004, el DMAH téatribuïda la potestat sancionadora per a les activi-tats de l’annex I i l’ajuntament, per a la resta.

L'actuació per substitució de l'Administració autonòmica no afecta l’autonomia local

Què succeeix en el cas de les activitats de l’annexII.2 i III? Sembla més difícil reclamar una actuacióper subrogació en les activitats en què, en el cursde la tramitació de la llicència, el DMAH no haintervingut.

No obstant això, per un moment, voldríemrecordar que, en aplicació del RAC, la jurispru-dència havia considerat adequada la potestat d’in-tervenció de l’Administració autonòmica, davantla inhibició de l’Administració municipal desprésd’haver estat requerida per l’autonòmica per aintervenir, actuar i adoptar les mesures oportunes.Es tractava d’una actuació per subrogació, en apli-cació dels articles del 35 al 37 del RAC.

Així mateix, en la mateixa línia d’instar unaactuació per subrogació o substitució per part del’Administració autonòmica, no es pot obviar elpaper rellevant que té l’article 60 de la LBRL, pel fetde permetre a la comunitat autònoma d’adoptarles mesures necessàries per al compliment d’unaobligació imposada directament a una entitatlocal, l’incompliment de la qual afecta l’exercici decompetències d’aquella administració i la cober-tura econòmica de la qual està legalment o pressu-postàriament garantida. El compliment s’ha de feren substitució del subjecte titular de la potestat,que és el municipi. L’article 60 esmentat permet lasubstitució d’una entitat local quan es produeixiuna passivitat en el compliment de les obligacionsque la Llei l’imposi. Es tracta d’incompliments d’o-bligacions legals que no se substancien en actes oacords antijurídics, sinó en la inactivitat o la parà-lisi funcional com a situació de fet. L’article 60 dela LBRL no implica un control de legalitat, sinó queparteix del pressupòsit de la inactivitat municipal;és tracta d’una comprovació d’inactivitat. És peraixò que l’autonomia local, entesa com el dret i lacapacitat de les entitats locals d’ordenar i ges-tionar els assumptes públics, no es veu afectada

per l’actuació per substitució de l’Administracióautonòmica.

En l’àmbit de la protecció de la legalitat urbanísticaestà establerta la potestat d’intervenció per subro-gació del Departament de Política Territorial iObres públiques en el cas que l’òrgan municipalcompetent no incoï l’expedient corresponent. Ellegislador no podria establir expressamentaquesta facultat en tots els aspectes del mediambient que es considerin més rellevants?

5.9.2.5. La possible intervenció d’altresdepartaments diferents del Departamentd’Interior i el DMAH

No són gens infreqüents els casos en què la pro-blemàtica acústica té l’origen en una instal·lacióque gestiona l’Administració autonòmica, com aral’aparell d’aire condicionat d’un centre d’atencióprimària (Departament de Salut), el servei demegafonia emprat per un centre d’educacióinfantil (Departament d’Educació). En aquestscasos, considerem que l’Administració local tambéhauria de poder contactar amb els serveis cor-responents del departament afectat, a l’efecte d’a-conseguir la correcció de la situació al més aviatpossible. Fins i tot, ens atreviríem a suggerir queels ciutadans també podrien adreçar-s’hi, a bandade posar-ho en coneixement de l’ajuntament. Nohem d’oblidar que són tots els poders públics elsqui han de vetllar per a protegir i millorar la qua-litat de vida, i defensar i restaurar el medi ambient.

5.10. ELS APARELLS HOMOLOGATS

En aquesta línia, també pensem en l’increment deles relacions de col·laboració que s’haurien d’esta-blir quan la problemàtica suscitada afecta aparellstècnics degudament homologats, com ara el fun-cionament d’escalfadors, d’ascensors, entre altres,en què potser una instal·lació deficient o l’incom-pliment de la normativa reguladora dels aparells ode les instal·lacions de gas podria ser la causant deles molèsties. En aquests casos, davant dels dubtesque pugui tenir l’Administració local sobreaquesta qüestió, considerem que seria força inter-essant que, per raons d’eficàcia i celeritat, espogués adreçar al Departament de Treball i Indús-tria perquè els tècnics competents en verifi-quessin la correcció, d’acord amb la reglamentacióvigent i les instruccions tècniques complementà-ries. Un cop descartat el fet que la problemàticaacústica tingui l’origen en les condicions tècniquesi d’instal·lació de l’aparell, difícilment es potordenar l’adopció de mesures correctores en elfocus emissor, ja que, pel fet que es tracta d’unaparell homologat, aquest no admet manipula-



cions. El sistema de resolució del conflicte, quanens trobem davant d’instal·lacions domèstiquesaboca, molts cops, el particular a la via civil. Tan-mateix, la molèstia acústica de vegades pot estarcausada per un ús inapropiat de l’aparell, igual quesucceeix amb els avisadors acústics d’emergènciesdels vehicles prioritaris (vehicles del servei depolicia, extinció d’incendis o d’assistència sani-tària en servei urgent).

El Reial decret 2822/1998, del 23 de desembre, pelqual s’aprova el Reglament general de vehiclesdisposa, en l’annex XI, que els conductors delsvehicles prioritaris han d’utilitzar el senyal llu-minós de manera aïllada quan l’omissió delssenyals acústics especials no comporti cap perillper a la resta dels usuaris de la via. Hi ha una certatendència, per part dels conductors d’aquestsvehicles, a utilitzar com a norma general elssenyals acústics encara que no hi hagi un serveiurgent o encara que les condicions de fluïdesa dela via els facin prescindibles. Per aquest motiu i perconscienciar els conductors dels vehicles de lesrepercussions negatives de l’ús inadequat delssenyals acústics, caldria potenciar la realització decursos que incidissin en aquest factor, que esfessin recordatoris permanents en la utilitzaciód’aquests avisadors i que es promogués la sub-scripció de convenis amb associacions relacio-nades amb el transport sanitari.

5.10.1. ELS CICLOMOTORS

En la línia dels aparells homologats, cal que femreferència succintament a les molèsties per sorollsque generen els ciclomotors i les motocicletes, queva ser objecte d’un particular estudi, del qual es vafer ressò l’Informe presentat al Parlament cor-responent a l’exercici 2003. En aquest sentitpensem que ha de ser una eina molt útil per alsajuntaments poder reprendre una línia oberta decomunicació amb el Departament de Treball iIndústria, com es va iniciar l’any 2001 amb elconveni signat entre el Departament i les empresesaleshores concessionàries del servei d’ITV que,entre altres aspectes, establia la realització de lesproves necessàries per al control acústic en tots elsmunicipis que prèviament ho haguessin sol·licitatal Departament, amb les unitats mòbils correspo-nents que es desplaçarien als municipis. Aquests,en contrapartida, haurien de destinar els agents depolicia per a emetre, si escau, el butlletí dedenúncia corresponent. Així també, cal tenir encompte que la normativa en matèria de trànsit pro-hibeix la circulació de vehicles amb uns nivells desoroll superiors als reglamentàriament establerts,per la qual cosa tant els Mossos d’Esquadra, permitjà del Servei Català de Trànsit, com la PoliciaLocal són competents per a intervenir-hi i immobi-litzar el vehicle quan es confirmi la superació dels

nivells o quan aquest hagi estat objecte d’unareforma important no autoritzada (article 70.2 delRDL 339/1990, del 2 de març).

Els Mossos i la Policia Local poden immobilitzar vehicles amb nivells de soroll superiors als legals

En aquest punt paga la pena recordar que si bé lesordenances municipals solen establir límits sonorsdels vehicles, aquesta normativa no pot fixarvalors més restrictius que els que resulten de latransposició de la Directiva 97/24, modificada enpart per la Directiva 2006/27. Altrament, es podriaarribar a impossibilitar l’accés amb un mateixvehicle a determinats indrets d’un territori.Concretament, les mesures que estableixen lesdirectives es garanteixen mitjançant activitatsadministratives d’homologació i certificació, queexpressen nivells uniformes de soroll dins de laComunitat Europea, atès que els diversos Estatsmembres no poden deixar d’admetre, als efectesmercantils, els vehicles que compleixin les exigèn-cies comunes.

Així doncs, l’annex 6 de la Llei 16/2002 fa refe-rència als valors límits d’emissió de soroll delsvehicles de motor i de les motocicletes aturats, quees mesuren per mitjà del mètode de proximitat, al’efecte de facilitar el control d’aquests vehicles encirculació. S’assenyala que els valors que s’han derespectar són els que figuren en la fitxa d’homolo-gació i en el cas de no disposar dels valors límits,assenyala que el mesurament s’ha de fer d’acordamb el procediment que s’estableixi conjuntamententre el DMAH i Departament de Treball i Indús-tria. Per tant, tornem a insistir que els ajuntamentshan de tenir el suport d’aquests departaments enl’acompliment de les tasques de control del sorolldels vehicles esmentats.

5.10.2. LES OBRES AL CARRER

Finalment, sense deixar de banda els aparellshomologats, cal que fem referència a les maquinà-ries que s’utilitzen normalment a les obres que esduen a terme al carrer. El RD 212/2002, del 22 defebrer, modificat pel RD 524/2006, del 28 d’abril,regula les emissions sonores a l’entorn degudes ales màquines d’ús a l’aire lliure. La Llei 16/2002 ensremet a aquesta normativa per a determinar l’e-missió sonora de la maquinària que s’utilitza a lesobres públiques i en la construcció, a banda d’esta-blir l’horari de funcionament.



Doncs bé, els annexos 3 i 4 de la Llei 16/2002, rela-tius a la determinació dels nivells d’avaluació de laimmissió sonora en l’ambient interior i exteriorproduïda per les activitats i el veïnat, estenen elseu àmbit d’aplicació a les obres. El fet que s’in-clogui el concepte obres pot arribar a generar unaconfusió en els ajuntaments que es trobinimmersos en els processos d’adaptació o d’apro-vació de llurs ordenances. Per què? Doncs, perquèaixò comporta tant establir un topall màxim pelque fa al soroll provinent de les obres, la qual cosa,a la pràctica, és difícilment assolible, i generafalses expectatives d’actuació a futurs reclamantsde molèsties per sorolls provinents d’obres. Cal serrealistes: no es poden establir mecanismes d’inso-norització davant la realització de les obres, un cops’ha comprovat que la maquinària utilitzada com-pleix les prescripcions del Reial decret 212/2002.Per aquest motiu, caldria efectuar la correcció nor-mativa pertinent i, mentre això no es materialitza,fer algun tipus d’advertiment o nota informativaen la web del DMAH.

En cas de denúncia,s'ha de verificar si les màquines compleixen la normativa d'emissions sonores

Tot això no vol dir que l’ajuntament no pugui teniren compte els valors límits d’immissió de maneraorientativa, és a dir, com a referència per a valorar,en funció de la incidència acústica de les obres,l’horari més oportú per a desenvolupar-les, per ausar una determinada maquinària susceptible deser més sorollosa, etc.

Per tant, què han de fer els ajuntaments davant lesreclamacions de veïns per les molèsties que elspugui ocasionar la realització d’obres? No es tractade fer mesuraments sonomètrics, sinó de verificarque les màquines compleixen les prescripcions delReial decret esmentat anteriorment amb relació ala declaració CE, de conformitat. En el cas que noes compleixin aquests requeriments, consideremque l’ajuntament ha de contactar amb el Departa-ment de Treball i Indústria per a iniciar els tràmitscorresponents per a retirar del mercat lesmàquines esmentades. A més res no impedeix quel’Administració local pugui reglamentar, mitjan-çant les seves ordenances, l’ús de les màquines ales zones que es considerin sensibles, i fins i totlimitar-ne les hores de funcionament, de confor-mitat amb la disposició addicional única del Reial

decret esmentat. Finalment, cal recordar que l’úsd’aquestes màquines va lligada a la realització d’o-bres que requereixen l’atorgament d’una llicènciad’obres. Durant la tramitació d’aquesta, l’ajunta-ment podria buscar diversos sistemes per aconèixer el tipus de maquinària que s’ha d’uti-litzar, la seva ubicació, els períodes de funciona-ment previstos, els nivells d’emissió acústica deles màquines, la durada previsible de les obres,entre altres dades. Amb aquesta informació, l’a-juntament disposa de més marge d’actuació per aajustar les franges horàries oportunes per aldesenvolupament de les obres i per a fonamentar,si escau, el requeriment d’un estudi d’impacteacústic, a l’empara de l’article 20 de la Llei 16/2002esmentat.

Així mateix, no s’ha de perdre de vista que la preo-cupació mediambiental s’està consolidant dia reredia, la qual cosa es tradueix en l’aparició de prin-cipis informadors que impregnen la normativacomunitària. Així, per exemple, la Directiva2004/18/CE, del 31 de març de 2004, sobre coordi-nació dels procediments d’adjudicació delscontractes públics d’obres, de subministrament ide serveis possibiliten la introducció de considera-cions medioambientals, tant pel que fa als criterisd’adjudicació del contracte com pel que fa a lescondicions d’execució. Aquesta disposició té elreflex en l’actual projecte de Llei de contractes delsector públic aprovat pel Consell de Ministres.Disposar, doncs, d’una empresa que incorpori en elseu tarannà habitual un respecte acreditat per almedi ambient condueix a pensar que, probable-ment, serà més proactiva en el compliment de lanormativa ambiental.

L'Ajuntament hauria d'ajustar l'horari de les obres en funció del lloc on es realitzin

Finalment, també cal apuntar la potestat muni-cipal per a restringir els períodes d’activitat cons-tructiva molesta durant determinats períodes del’any i en determinades zones, especialmentdurant l’època estival. El Tribunal Superior de Jus-tícia de les Balears, en la sentència de referènciaAranzadi 1142/2001, va manifestar que en el difícilequilibri entre la necessària tolerància de manifes-tacions molestes de les activitats humanes ensocietat i la restricció d’immissions sorolloses, ésraonable el criteri de limitar en el temps i enl’espai l’activitat constructiva en els períodes i elsllocs en què les molèsties són més grans. No éstracta d’eliminar qualsevol activitat humana sus-



ceptible de ser molesta, sinó de regular-la i res-tringir-la, de manera que es dugui a terme de lamanera que menys perjudiqui tercers.

5.11. ELS ESTABLIMENTS PÚBLICS I LES ACTIVITATS RECREATIVES

Atès que els establiments públics i les activitatsrecreatives solen conformar un gruix important deles queixes que rep la institució, hem pensat quepodria ser útil fer un petit apart per tractar elsaspectes que, amb més freqüència, se’ns presenten.

La problemàtica acústica ocasionada pel funciona-ment d’aquestes activitats prové, bàsicament de:

5.11.1. DEFICIÈNCIES EN L’AÏLLAMENTACÚSTIC

La insonorització i l’aïllament acústic deficientssón atribuïbles normalment al fet que l’activitats’ha posat en marxa sense superar el control inicialo amb un control dut a terme deficientment, o pelfet de dur a terme una activitat diferent de l’auto-ritzada o que ha estat ampliada sense llicència isense els deguts condicionaments acústics.

Al llarg d’aquest estudi ja s’han analitzat aquestescauses i quina és la reacció jurídica que corresponper a evitar el manteniment d’aquesta situació.

Per raons de proximitat, als ajuntaments els és difícil executar les mesures de policia administrativa

Només voldríem apuntar que, a banda de la inter-venció de l’Administració local, en el cas de lesactivitats recreatives que funcionen sense llicènciao que infringeixen les normes respecte dels locals,els delegats territorials del Govern estan habilitatsper la Llei 10/1990 per a clausurar l’establimentque no té llicència o a suspendre l’espectacle queincompleixi les normes amb relació als locals. Sónmesures que s’inscriuen en l’àmbit de policiaadministrativa, i que tenen com a finalitat impedirque la infracció es continuï cometent i continuïdesplegant els seus efectes com si res no haguéspassat. Així mateix, la llei esmentada permetcomissar durant el temps que calgui els béns rela-cionats amb l’activitat objecte de prohibició o

suspensió. Per tant, res no obsta perquè el Depar-tament d’Interior pugui arribar a comissar els apa-rells de música en el cas que ens trobéssim davantl’exercici d’una activitat musical diferent de l’acti-vitat realment autoritzada en la llicència.

Cal tenir en compte que, per raons de proximitatterritorial, als ajuntaments, de vegades, els ésdifícil dur a terme o executar les mesures esmen-tades de policia administrativa. Per tant, en virtutdels principis que presideixen les relacions inter-administratives, i ateses les potestats que la nor-mativa sectorial atribueix al Departament d’Inte-rior, aquest està habilitat per a ordenar i executarles mesures esmentades.

Finalment, cal assenyalar que amb relació alsassumptes que ens arriben s’ha detectat la proble-màtica que ocasiona el funcionament d’activitatsde restauració, bàsicament bars, que disposen d’a-parells de música per a donar ambientació musicalal local i que ocasionen molèsties per sorolls. Devegades, per les característiques de l’activitatdesenvolupada i el tipus d’establiment, noencaixarien dins del concepte convencional de barmusical, però el fet de tenir l’aparell de músicatampoc encaixa dins de la definició que conté elcatàleg aprovat pel Decret 239/1999, del 31 d’agost.Això requereix, a criteri nostre, efectuar una rede-finició de les activitats del catàleg o bé, marcar unstopalls sonomètrics, de manera que a partir de laproducció d’un determinat nivell sonor a l’interiorde l’establiment hàgim d’entendre que ens trobemdavant d’un bar o d’un bar musical.

5.11.2. ELS CLIENTS QUE SURTEN DELLOCAL AMB LES BEGUDES

L’admissió en un establiment d’un nombre d’u-suaris superior al permès constitueix una infraccióque pot portar a l’alteració de l’ordre del local igenerar responsabilitats al titular de l’establiment,en el cas en què, per una manca d’espai físic, s’ex-pedeixin begudes en el local perquè siguin consu-mides al carrer. Cal recordar que la llicènciaambiental/permís municipal ambiental noméshabilita per a l’exercici d’una activitat en què elpúblic assistent pugui prendre consumicions, evi-dentment dins del local, no fora.

L’anàlisi d’aquestes situacions, d’acord amb la Llei10/1990, permet algunes respostes, com ara consi-derar que es produeix un incompliment delstermes en què es va concedir la llicència, la qualcosa en permetria la revocació (vegeu l’apartat 5.8“Els supòsits d’extinció de llicència/autorització”);o considerar que es comet una infracció greu perl’excés d’aforament, o bé considerar que es cometuna infracció greu per la producció de sorolls, en



els quals s’inclouen els produïts pel públic ensortir del local. Amb relació a aquesta darrerainfracció –sorolls produïts pel públic en sortir dellocal– ens remetem a les consideracions efec-tuades en l’apartat 5.9.2.3 “Municipis que nodisposen de policia local en horari nocturn. ElDepartament d’Interior”.

Així també, l’establiment de serveis de vigilànciaper a determinats espectacles, activitats recrea-tives i establiments públics, de conformitat amb elDecret 205/2001, del 24 de juliol, té per objectegarantir la seguretat dels usuaris a l’interior delslocals o recintes i de les seves dependènciesannexes i assegurar-ne el desenvolupamentnormal. A parer nostre, dins d’aquest objecterelatiu a assegurar “el desenvolupament normalde l’activitat” s’hi hauria d’encabir la tasca adre-çada a recordar i advertir als clients de no produiraldarulls a la sortida del local. Davant la inobser-vança dels requeriments, els vigilants haurien decontactar amb els Mossos d’Esquadra o la policialocal. Malgrat aquesta interpretació, que pensemque és possible efectuar, potser caldria que lanorma ho especifiqués expressament, sense cen-trar-se tan sols en el que succeeix a l’interior dellocal.

Cal tenir en compte, a l’hora de tramitar un expe-dient sancionador per la via de la Llei 10/1990, queen el cas que l’ajuntament no tingui delegades lescompetències sancionadores, d’acord amb el queestableix l’article 36 de la llei esmentada, noméspot sancionar fins al límit que li permet l’article31.4, sens perjudici de formular propostes de reso-lucions amb sancions més elevades, que han deser resoltes per l’òrgan competent del Departa-ment d’Interior. A més, l’article 35 disposa, en elmarc de les relacions interadministratives, que elsajuntaments poden demanar el suport tècnic delGovern de la Generalitat.

5.11.3. LA CONCENTRACIÓD’ESTABLIMENTS PÚBLICS IACTIVITATS RECREATIVES

El planejament municipal ha tendit fins ara aadmetre la compatibilitat o coexistència dels usosresidencial i recreatiu o lúdic, moltes vegadessense establir cap regulació addicional, com ara ladensitat dels usos, amb què es poden establir dis-tàncies mínimes i altres limitacions per a evitar elsefectes que les zones d’oci generen, especialmentper als qui tenen llur residència a la zona.

A tall d’exemple i com a mostra de regulacionsamb limitacions dutes a terme en altres àmbitsmunicipals, prenem com a referència l’Ordenançamunicipal de sorolls de l’Ajuntament de Burgos il’Ordenança municipal de l’Ajuntament de Sara-

gossa sobre distàncies mínimes i altres limitacionsper a activitats molestes. L’Ordenança de Burgosestableix els casos en què en un mateix edifici o enun mateix carrer o zona coexisteixin diverses acti-vitats sorolloses, siguin de la mateixa naturalesa ono, i el fet que això pugui donar lloc a efectes acu-mulatius, amb l’establiment de la reducció delsnivells sonors màxims admesos, i fins i tot la dene-gació de noves llicències en el cas que l’Ajunta-ment consideri que no es pot admetre cap apor-tació addicional.

El Tribunal Suprem, en una sentència de referènciaAranzadi 1098/1996, entén que la regulació ques’estableix davant dels efectes acumulatius éscongruent amb la resta de preceptes de l’Orde-nança i persegueix la mateixa finalitat, que ésevitar activitats sorolloses fora dels límits ques’entenen com a suportables. A més, manifestaque la disposició que recull el precepte valora unacircumstància objectiva, que és la realitat que dossorolls o més, que aïlladament poden estar per-mesos o en el límit autoritzat, quan es valoren o esprodueixen conjuntament poden produir, pel seuefecte acumulatiu una intensitat més alta.

Quant a les distàncies mínimes, el TribunalSuprem entén que es parteix d’una realitat objec-tiva, pel fet que l’escassa distància produeixefectes acumulatius. La sentencia remet a la sen-tència dictada amb relació a l’Ordenança de Sara-gossa (de referència Aranzadi 5092/1994), que asse-nyala que l’establiment d’unes distàncies mínimess’adequa al dret. La submissió de l’exercici decertes activitats al compliment de requisits ocondicions urbanístiques o administratives éscompatible amb el dret a l’exercici d’una activitatempresarial, en tant que el que es vol és preservarel manteniment de la qualitat de vida i del mediambient, i evitar els efectes additius d’una exces-siva concentració en l’espai de certs usos per a laseguretat i la tranquil·litat en les vies públiques.

Els municipis poden fixar distàncies mínimes entre locals d'oci per evitar-ne la concentració

La Llei 16/2002 estableix que els instruments deplanejament urbanístic han de tenir en compte leszones de sensibilitat acústica definides en elsmapes de capacitat acústica d’àmbit municipal iles normes per a les noves construccions en zonesde soroll. En conseqüència, en els casos en què alcostat d’una empresa o polígon industrial es



vulgui fer una àrea residencial, cal establir unazona de descompressió, ja que les fronteres del sono tenen una barrera territorial.

Així mateix, la disposició transitòria sisena delDecret legislatiu 1/2005, del 26 de juliol, pel quals’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme,disposa que són objecte d’avaluació ambiental,entre altres, els plans d’ordenació urbanísticamunicipal i llurs revisions.

De quins instruments disposen els ajuntamentsque es troben amb aquestes àrees saturades? L’ar-ticle 8 de la Llei 16/2002 regula les zones acús-tiques de règim especial (ZARE), per a les àrees enquè es produeix una elevada contaminació acús-tica, a causa de la presència de nombroses activi-tats, siguin de la naturalesa que siguin, i del sorollprovocat al seu voltant. Els requisits perquè unajuntament pugui declarar una zona ZARE sóndefinits en l’article esmentat. En virtut d’aquestadeclaració, els ajuntaments han d’aplicar un règimespecial d’actuacions per a aconseguir la dismi-nució progressiva del soroll en l’ambient exterior ala zona, mitjançant els diversos instrumentslegals, normatius i de control de què disposen. Ladeclaració de ZARE ha de ser proposada en unestudi a iniciativa de la mateixa administració o apetició d’un nombre representatiu de veïns, quepensem que caldrà concretar, igual que succeeixamb els termes de la declaració, en les ordenancesmunicipals.

Així mateix, l’Administració local ha de tenir pre-sent que té una altra eina per a establir limitacionsrespecte de locals concrets o locals concentrats endeterminades zones que, per la seva situació, oca-sionen molèsties als veïns d’habitatges del seuentorn físic, com ara establir reduccions d’horarirespecte de l’horari de tancament que fixa l’Ordrede l’1 de juliol de 1994. Aquestes modificacionss’han de fer mitjançant una resolució motivada iha de ser notificada a la delegació territorial delGovern corresponent.

5.11.4. ELS VETLLADORS O LES TERRASSES

L’arribada del bon temps convida a estendre l’acti-vitat de restauració al carrer amb la col·locació detaules i cadires en espais de domini públic i privat.

Tanmateix, a partir de les queixes que es reben,podríem gairebé afirmar que no hi ha una cons-ciència social generalitzada que consideri les ter-rasses o els vetlladors com a fonts potencials decontaminació acústica, especialment en el cas del’Administració local, que ha de vetllar per la qua-litat sonora del medi ambient. La tònica general ésconsiderar l’ocupació de l’espai amb els vetlladorsi les terrasses com una qüestió d’ocupació de

domini públic generadora de taxa i en què l’auto-rització es limita a establir quina és la superfíciemàxima autoritzada per a ocupar, el nombre detaules i cadires, i la seva distribució per a fer com-patible aquest ús especial amb l’ús normal deldomini públic.

Hi ha vegades, però, que, comparativament par-lant, l’activitat que es desenvolupa a l’exterior és laprincipal enfront de la que es fa a l’interior. Què calfer davant d’aquests casos?

Els ajuntaments haurien de regular els permisos de terrasses per mitjà d'una ordenança

L’Administració local és la que dóna l’autoritzacióper a ocupar el domini públic. Es tracta d’una auto-rització de caràcter discrecional i no reglada. Tan-mateix, seria bo que els ajuntaments s’acostu-messin a regular per mitjà d’una ordenança elrègim jurídic aplicable per a poder tenir accés auna autorització i les causes que poden com-portar-ne la revocació. Aquesta regulació hauriad’establir requisits, tant pel que fa a l’ocupació deldomini públic (l’amplada que han de tenir els car-rers per a permetre’n la ubicació, la superfícieautoritzada, la disposició del mobiliari, etc.) compel que fa a l’exercici de l’activitat (la prohibició detenir ambientació musical o amplificadors, elmanteniment d’una certa distància respecte de lafaçana de les cases, l’horari de tancament més res-trictiu que el de l’activitat quan hi hagi immoblesde veïns als voltants, entre altres), ja que es potassimilar la col·locació d’una terrassa al carrer auna extensió de l’activitat de restauració.

No s’ha de perdre de vista que l’activitat desenvo-lupada a l’aire lliure no té cap altra protecció acús-tica que la que puguin tenir els habitatges afectats,la qual s’anul·la des del mateix moment en quès’obren les finestres per a ventilar la casa. Per això,és inqüestionable que la decisió sobre l’atorga-ment de l’autorització no s’esgota amb el títolcompetencial relatiu al domini públic, sinó ques’han de tenir en compte altres condicionants jurí-dics, com ara la protecció del medi ambient. Enaquest sentit, l’ús del carrer no ha de comportarun atemptat a les normes protectores del mediambient. No s’ha d’oblidar que el dret al mediambient adequat implica el dret a un mediambient acústicament no contaminat, que no s’hade veure abatut pel desenvolupament, senselímits, d’un local a l’aire lliure (sentència del Tri-



bunal Suprem, de referència Aranzadi 8750/1990).Per tant, les terrasses o els vetlladors a l’aire lliureestan sotmesos a l’obligació genèrica d’evitar lesmolèsties i els efectes negatius a l’entorn amb lesseves conseqüències.

Quines han de ser les conseqüències davant d’unmal ús de la terrassa? En primer lloc, la possibilitatde tramitar la revocació de la llicència, després del’audiència a l’interessat, per l’incompliment deles condicions en què fou atorgada. (article 88.1ROAS). La tramitació d’un procediment sancio-nador en aquests casos que no vagi acompanyatd’una mesura cautelar de suspensió del funciona-ment de la terrassa no tindrà gaire efecte, ja quel’Administració no sol actuar amb celeritat i, quanaquest procediment es resol, la temporada turís-tica ha finalitzat i ha sortit més a compte pagar lasanció que respectar les condicions fixades en lallicència. I en segon lloc, la presa en consideraciódels incompliments davant la sol·licitud d’ocu-pació que pugui formular el titular de l’activitatdurant el següent exercici. Finalment, som delparer que en aquests casos difícilment es potreclamar la intervenció del Servei del Joc i d’Espec-tacles del Departament d’Interior.

5.11.5. LES GUINGUETES DE PLATJA

La utilització del domini públic marítimterrestreper a desenvolupar els serveis de temporada a lesplatges requereix una autorització que s’atorga alsajuntaments, els quals la sol·liciten al Servei Per-ifèric de Costes, de conformitat amb la legislacióvigent en matèria de costes. L’explotació del serveies pot fer per gestió directa o indirecta. Per tant,l’ajuntament és qui esdevé responsable del bon fide l’autorització atorgada com a titular i explo-tador d’aquest, sens perjudici de gestionar-lo indi-rectament.

Així mateix, el fet de disposar de l’autorització pera ocupar el domini públic marítim terrestre non’eximeix al titular d’obtenir les llicències, els per-misos i les altres autoritzacions que siguin exigi-bles per altres disposicions legals. Per tant, el fetque la guingueta tingui una autorització d’ocu-pació no l’eximeix d’obtenir la llicència ambientalo el permís municipal ambiental per a desenvo-lupar una activitat, l’objecte de la qual ha de sercompatible amb el concepte de “serveis de tempo-rada a les platges” i ha de respectar la normativavigent en matèria de contaminació acústica.

5.11.6. LES FESTES POPULARS AL CARRER OEN ESPAIS PÚBLICS

Hi ha una certa tendència de l’Administració local arelaxar o rebaixar els estàndards d’intervencióadministrativa quan es tracta d’activitats recreatives

amb motiu de la celebració de festes populars orevetlles. Són actes autoritzats per l’Administraciólocal, que se celebren normalment en llocs a l’airelliure o en indrets no preparats acústicament per aaquestes activitats extraordinàries, com ara casals,poliesportius municipals, espais oberts, etc., i que esdesenvolupen sense gaire miraments, pel que fa al’establiment de condicionants, tant pel que fa a lalimitació horària, com pel que fa a l’establiment decondicionaments que tendeixin a minimitzar elsefectes del desenvolupament de l’activitat.

S'ha de trobar l'equilibri entre els drets a descansar i el dret a gaudir d'activitats festivesal carrer

Vol dir això que hem de renunciar a celebrar lestradicions? No, però cal tendir a trobar un certequilibri, d’una banda, entre el dret dels veïns adescansar i a no patir intromissions sonores en elseu domicili més enllà del que estan legalmentobligats a suportar i, d’una altra, el dret a l’oci,concretat en la realització de les activitats cultu-rals i festives amb interès social i arrelament.

Per tant, a l’hora d’atorgar l’autorització municipal,cal determinar, per exemple, quina pot ser la ubi-cació dels altaveus més apropiada per a evitar inci-dències acústiques innecessàries; determinar lainstal·lació de limitadors de so; establir un horaride finalització de l’activitat que, en cap cas, nohauria d’anar més enllà del que estableix l’Ordre dela Generalitat en matèria d’horaris dels establi-ments públics dedicats a les activitats recreatives i,molt especialment, fer efectiu el dret a la infor-mació veïnal, és a dir, advertir amb temps suficientels veïns que puguin veure’s afectats per la cele-bració de les activitats al carrer o en un espai obert,en aplicació de l’article 9.4 de la Llei 10/1990, ja quela informació prèvia de la celebració d’un espec-tacle o activitat pacifica molt i tempera els ànims.

Així mateix, l’Administració local també hauria devalorar si els emplaçaments escollits per a dur aterme aquestes activitats són els més idonis oencertats, en el cas que siguin propers a zonesresidencials, de manera que s’estudiï la possibilitatde trobar espais alternatius que puguin amortir elsefectes d’aquesta situació.

A aquests efectes, pot ser útil tenir com a refe-rència el pronunciament del Tribunal Suprem



davant la reclamació d’una comunitat de propie-taris, amb motiu de la celebració d’espectaclesprop del seu domicili durant les festivitats de laSetmana Negra de Gijón. El Tribunal Suprem vaconcloure que, atès que s’havia comprovat que elssorolls produïts superaven àmpliament els límitsde l’Ordenança, les actuacions no es podienemplaçar en edicions successives al parc on s’ha-vien estat desenvolupant fins aleshores i que, encap cas, era vàlid l’argument de relativitzar lesmolèsties perquè aquestes es limitaven a unsquants dies l’any.

5.11.7. UN CAS APART: ELS SOROLLS PER LA CONCENTRACIÓ DE PERSONES ALCARRER AL MARGE DE QUALSEVOLLOCAL ON ES DESENVOLUPI UNA ACTIVITAT RECREATIVA

No hi ha una vareta màgica que pugui resoldredefinitivament aquesta problemàtica, però junta-ment amb la voluntat política i les ganes de posarfil a l’agulla, hi ha alguns instruments jurídics quepoden ajudar les administracions locals a com-batre o a fer front a aquestes situacions.

Des d’un punt de vista negatiu, el que no pot ferl’Administració local és aparcar les seves funcionsi mostrar-se inactiva, pel fet de considerar que laconcentració de persones en determinats espaispúblics és l’expressió de l’exercici del dret fona-mental de reunió. A aquest respecte, cal mani-festar que la concentració de gent al carrer norespon a l’exercici del dret fonamental de reunió,tal com recull la llei orgànica que el regula. La lleiel defineix com la concurrència concertada i tem-poral de més de vint persones amb una finalitatdeterminada i afegeix que la realització de reu-nions en llocs de trànsit públic requereix unacomunicació prèvia a l’autoritat governativa.

Si la conducta a la via pública pertorba el descans dels veïns ens trobem davant d'un ús abusiu del domini públic

És per això que, si la conducta dels qui es troben ala via pública pot arribar a pertorbar el descansdels veïns, ens trobem davant d’un ús abusiu deldomini públic, incompatible amb l’ús comúgeneral. Què pot fer l’ajuntament, de quins instru-ments disposa per fer-hi front?

El consum de begudes alcohòliques a la via pública

és un factor que no afavoreix la consecució de latranquil·litat pública. L’Administració local potprohibir, per mitjà de les seves ordenances, lavenda i el consum de begudes alcohòliques a la viapública i la resta de llocs de concurrència públicaper raons de seguretat pública, en aplicació de l’ar-ticle 18 de la Llei 20/1985, sobre prevenció i assis-tència en matèria de substàncies que podengenerar dependència, en la redacció donada per laLlei 8/1998, del 10 de juliol.

Així també, les prohibicions que puguin contenirles ordenances municipals sobre l’ús de les viespúbliques poden emparar-se en les disposicionsque recullen els articles del 139 al 141 de la Llei57/2003, del 16 de desembre, de mesures per a lamodernització del govern local. Aquests articles esvan incorporar sota un nou títol XI a la LBRL, ambla finalitat que, sota els criteris d’antijuridicitatestablerts per a les infraccions corresponents il’escala de sancions fixada, els ajuntamentspoguessin complir el principi de legalitat a l’horad’establir el règim sancionador en diverses matè-ries que no tenen suport en la legislació sectorial.D’aquesta manera, ens trobem amb infraccionsproduïdes per la pertorbació rellevant de la convi-vència que afecten de manera greu, immediata idirecta la tranquil·litat o l’exercici de drets legítimsd’altres persones, sempre que es tracti deconductes que no encaixin dins del règim sancio-nador de la Llei orgànica de seguretat ciutadana(LOSC) i amb infraccions que consisteixen en l’im-pediment de l’ús d’un espai públic per part d’una oaltres persones amb dret a utilitzar-lo, entre altres.

Així també, la LOSC, com ja hem apuntat al llarg d’a-quest estudi, habilita els ajuntaments a especificar,per mitjà de les ordenances locals, els tipus que escorresponguin amb les infraccions, la sanció de lesquals s’atribueixi a la competència dels alcaldes.Quines són aquestes infraccions? Les infraccionsgreus o lleus en matèria d’espectacles públics i acti-vitats recreatives, tinença il·lícita i consum públic dedrogues, i també pel que fa a les infraccions lleustipificades en els apartats g), h) i) i j) de l’article 26.Cal precisar que, en matèria d’espectacles públics iactivitats recreatives, ens hem de remetre a la legis-lació sectorial dictada per Catalunya en aquestamatèria i que, com ja hem vist, recull la Llei 10/1990.Pel que fa als apartats de l’article 26, amb relació a laqüestió que ens ocupa, trobem la desobediència alsmanaments de l’autoritat o de llurs agents en apli-cació del que disposa de la LOSC, l’alteració de laseguretat col·lectiva o el fet d’originar desordres a lesvies, els espais o els establiments públics i totes lesinfraccions que no siguin qualificades de greus omolt greus, però que constitueixin incomplimentsde les obligacions o la vulneració de les prohibicionsque estableixen la llei o les lleis especials relatives ala seguretat ciutadana.



Com establim la frontera entre les disposicions delnou títol XI de la LBRL i algunes de les disposicionsque recull la LOSC? Dit d’una manera, quan laconducta pertorbadora és subsumible en algunsdels tipus del règim sancionador de la LOSC? Per arespondre a aquesta qüestió pot ser útil remetre’nsa la sentència del Tribunal Constitucional 25/2004,del 26 de febrer de 2004, la qual fa referència a ladoctrina del Tribunal sobre el concepte de seguretatpública. La seguretat pública es refereix a la pro-tecció de les persones i els béns, i al mantenimentde la tranquil·litat i l’ordre ciutadà. Tanmateix, notota la seguretat de les persones i els béns, ni totala normativa encaminada a assolir-la o preservar-ne el manteniment pot encaixar-hi, perquè, si fosaixí, gairebé totes les normes de l’ordenamentserien normes de seguretat pública. Per tant, calguiar-nos per un concepte més estricte de segu-retat pública caracteritzat, per tant, perquè fa refe-rència a situacions o productes susceptibles d’oca-sionar greus riscos per a les persones i els béns, laqual cosa exigeix l’adopció de mesures d’unaintensitat especial, és a dir, requereix una inter-venció administrativa extraordinària. La LOSCabasta fonamentalment matèries concretes sus-ceptibles d’originar riscos certs que puguin afectarde manera directa i greu la seguretat de les per-sones i els béns, prenent en consideració fenòmenscol·lectius que impliquin l’aparició d’amenaces,coaccions o accions violentes amb greus repercus-sions, tant en el funcionament dels serveis públicscom també en la vida ciutadana. En síntesi, la LOSCfa referència als aspectes que, de manera especial-ment intensa, puguin originar riscos per a les per-sones i els béns o pertorbar la pacífica convivència.Quan calgui recórrer a l’adopció de mesuresextraordinàries per a garantir el desenvolupamentordenat d’un esdeveniment, aquestes s’inscriuendins del concepte de seguretat pública.

Si els ajuntaments no tenen prou efectius per a atendre “punts calents” s'han de preveure d'altres mesures preventives

La sentència dictada pel TSJ d’Andalusia, de refe-rència Aranzadi 1338/2001, és força il·lustrativa enreferir-se a la passivitat de l’Ajuntament de Sevillaper a fer front a les molèsties causades als veïnspels joves que es concentren durant els caps desetmana en els carrers de la ciutat, consumintbegudes alcohòliques fins a altes hores de la mati-nada, amb el que es qualifica de movida. Si bé

l’Ajuntament reconeix que no pot fer ús demètodes repressius salvatges i que la responsabi-litat dels pares, els educadors i la societat engeneral no és aliena al fenomen, perquè la mancad’educació, cultura solidària i civisme dels joves ésla causa dels efectes indesitjables d’aquestfenomen social, el que s’està fent és revisar lainactivitat municipal denunciada pels veïns afec-tats, centrada en la demanda d’impedir el consumde begudes alcohòliques al carrer, la utilització d’a-parells musicals de gran potència, controlar elsoroll de les motocicletes i facilitar la lliure circu-lació dels veïns a peu i en vehicle cap als seusdomicilis. Per això, el Tribunal arriba a la conclusióque la permissivitat, d’una banda, i la inactivitatmunicipal, de l’altra, han contribuït a les molèstiesi els sorolls, que són les que impedeixen el descansdels veïns a la zona. A continuació reproduïm, perla seva claredat i precisió, una part del fonamentjurídic cinquè i sisè de la sentència esmentada:

“En efecto no basta con regular mediante las opor-tunas ordenanzas la protección del medio ambiente,la prohibición de venta de alcohol fuera de los esta-blecimientos que tengan licencia para ello, la lim-pieza en los lugares públicos, sino que con losmedios adecuados hacer efectivas dichas orde-nanzas impidiendo se sobrepasen los límites deemisión de ruidos procediendo al cierre de los esta-blecimientos que lo incumplan e incluso disper-sando las concentraciones de jóvenes cuando sesobrepasan dichos límites. No se trata de ejercer unapresión policial, sino dentro de los límites de dichafunción denunciar una y otra vez las infraccionesadministrativas, incomodar y disuadir sin descansoa los jóvenes en sus comportamientos y no favo-recer mediante cortes de tráfico y vallas dichasconcentraciones porque los derechos de los jóvenesa expresarse y reunirse encuentran sus límites enlos derechos de los demás ciudadanos a la libre cir-culación, al descanso y a la propia vida atendida enun sentido amplio, no sólo físico, que se ven menos-cabados al no adoptar la administración demandadalas medidas adecuadas y suficientes para paliar almenos en parte los efectes negativos concretados enel presente proceso”. (...)” (...) de lo actuado se deducecierta inactividad que perjudica indudablemente alos vecinos de la zona... exceso de ruidos queimpiden el descanso nocturno y otras molestias queno tienen el deber jurídico de soportar y que sepueden paliar, si la administración en el àmbito desu competencia no hace dejación de su función yadopta cuantas medidas sean necesarias para exigirel cumplimiento de la Ley haciendo posible que elejercicio de un derecho por parte de un sector de lapoblación no menoscabe los derechos de los vecinosde la zona en la que se concentran. Ciertamentedichas medidas resultan impopulares y puedentener un coste electoral por parte del sector afec-tado, pero no hay que olvidar que la administración,



como proclama el artículo 103 de la Constitución,debe servir con objetividad los intereses generalescon sometimiento pleno a la Ley y al Derecho asícomo a los fines que la justifican”.

Si l’ajuntament no disposa de prou efectius per aaturar les situacions que es produeixen normal-ment en “punts calents” coneguts de la ciutat o lavila, considerem que és necessari tenir previstosamb anticipació els mecanismes que calen aplicarfruit dels principis que presideixen les relacionsentre les administracions públiques amb compe-tències sobre seguretat ciutadana, recollits a la Llei4/2003, del 7 d’abril, d’ordenació del sistema deseguretat pública de Catalunya. L’entrada en vigord’aquesta llei va establir, amb caràcter imperatiu, laconstitució de les juntes locals de seguretat en totsels municipis que tinguin policia local. La junta hade ser l’òrgan adequat on debatre i definir les estra-tègies per a mantenir i assegurar l’ordre públic ambtots els membres que la componen. És per això queel control que ha de dur a terme la policia local ambla col·laboració dels Mossos d’Esquadra pot ser unabona mesura preventiva i de caràcter dissuasori, sis’efectua de manera constant.

5.12. DUES ASSIGNATURES PENDENTS

5.12.1. EL CONDICIONAMENT ACÚSTICDELS HABITATGES

A l’hora d’analitzar els factors que contribueixen ala prevenció contra la contaminació acústica, ambfreqüència s’obvia o es relativitza la importànciaque té un control eficaç de les característiquesconstructives a què estan subjectes els habitatges.A aquest efecte, ens remetem a l’anàlisi normativaque, sobre aquesta qüestió, es va fer en l’Informepresentat al Parlament corresponent a l’exercici de2004, dins de l’apartat relatiu al Medi Ambient i sotal’epígraf “La protecció contra la contaminació acústica”,al qual es pot accedir per mitjà del web de la insti-tució: www.sindic.cat.

Per a actualitzar el que es va dir en l’Informe,afegim que l’Estat va aprovar el Reial Decret314/2006, del 17 de març, pel qual s’aprova el Coditècnic de l’edificació (CTE), el qual, amb relació ales exigències bàsiques de protecció enfront alsoroll, remet a la Norma bàsica de l’edificació NBE-CA-1988 Condiciones acústicas de los edificios fins ques’aprovi el Document bàsic sobre el soroll. Cal des-tacar que l’article 5 del Reial decret 314/2006disposa que són responsables d’aplicar el CTE elsagents que participen en el procés de l’edificació,segons el que estableix el capítol III de la Llei d’or-denació de l’edificació, la Llei 38/1999, del 5 denovembre (LOE). Aquests agents són: el promotor,

el projectista, el constructor, el director d’obra, eldirector de l’execució de l’obra, les entitats i elslaboratoris de control de la qualitat de l’edificació iels subministradors de productes.

Si no s'acredita el compliment de les condicions acústiques dels habitatges,l'Administració no ha d'atorgar la llicència d’ocupació

Això vol dir que l’Administració està exempta deresponsabilitats? A parer nostre, no. La normativaestà adreçada a facilitar que els propietaris d’habi-tatges identifiquin els agents contra els qualspoden exercitar la responsabilitat civil pels vicis oels defectes de les instal·lacions que ocasionin l’in-compliment dels requisits d’habitabilitat de l’ar-ticle 3.1c) de la LOE, entre els quals hi ha la pro-tecció contra el soroll. Tanmateix, això noimpedeix que l’Administració utilitzi els mitjansque tingui a l’abast per assegurar-se que, quanatorga la cèdula d’habitabilitat, ho està fent a habi-tatges que compleixen cadascuna de les disposi-cions de l’annex I del Decret 259/2003, del 21 d’oc-tubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en elsedificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat,com la que conté l’apartat 2.3.5 de l’annex quanassenyala “estar aïllada tèrmicament i acústica-ment segons la normativa vigent aplicable”.

Com ho pot fer l’Administració? L’article 13.2 de laLlei 16/2002 estableix que, abans d’atorgar els per-misos i les llicències corresponents, l’ajuntamentha de comprovar que es compleixen les mesuresadreçades a protegir els edificis de nova cons-trucció que s’ubiquin a les zones de soroll, lesquals s’han d’adoptar d’acord amb les Normesbàsiques d’edificació (NBE). Aquestes mesures,com ara la disposició d’ús sensible al soroll a lapart de l’edifici oposada al soroll, la insonoritzaciódels elements de construcció, les mesures de cons-trucció o reordenació susceptibles de protegir l’e-difici contra el soroll, l’apantallament per motes deterra o barreres artificials en la proximitat de lainfraestructura, s’han d’adoptar, com a mínim,amb relació a les construccions ubicades a leszones de soroll, que són els sectors del territoriafectats per la presència d’infraestructures detransport viari, ferroviari, marítim i aeri. Ara bé,què succeeix amb les construccions no ubicades a



les zones de soroll? Si la Llei 16/2002 no en diu res,això vol dir que no s’han d’adoptar aquestesmesures? Considerem que les mesures descritesanteriorment són específiques per a les construc-cions a les zones de soroll, però això no vol dir quela NBE no es pugui aplicar en altres zones, precisa-ment perquè aquesta concreta norma no fa distin-cions. Tanmateix, en tant que hom podria percebreen el redactat de la Llei 16/2002 un menor nivelld’exigència envers les construccions no ubicades ales zones de soroll, el 17.6.2004 (BOPC núm. 69) esva publicar una proposició de llei de modificacióde la Llei 16/2002, amb l’objectiu d’establir unnivell d’exigència més alt del que actualment esta-bleix la legislació catalana, pel fet que incorporavaun plus de protecció amb relació a la contaminacióacústica causada per defectes de construcció delshabitatges. Així doncs, s’establia un nou article 13bis, relatiu a les normes de protecció per a lesnoves construccions, que afegia que, per a obtenirla llicència d’ocupació dels edificis, a més dels cer-tificats que determini la legislació vigent, s’exi-geixen els certificats acreditatius de l’aïllamentacústic dels elements que constitueixen els tanca-ments verticals de façana i parets mitjanes, el tan-cament horitzontal i els elements de separacióamb sales que continguin fonts de soroll. Aquestaproposició de llei no va ser presa en consideraciópel ple, el 22.11.2004 (BOPC núm. 116).

Si no s’acredita el compliment de les condicionsacústiques, l’Administració no hauria d’atorgar elpermís, com ara la llicència de primera ocupació,en el cas dels ajuntaments, o la cèdula d’habitabi-litat, pel que fa al Departament de Medi Ambient iHabitatge, i el procediment hauria de restar ensuspens fins que se n’acrediti el compliment. Coms’acredita el compliment de les condicions acús-tiques? Si l’ajuntament no té mitjans per fer-ho pelseu compte, cal recórrer als certificats que puguiemetre una EAC especialitzada en el sectoracústic. En qualsevol cas, aquest tema no ésd’ordre menor, tenint en compte que avui dia l’ha-bitatge constitueix una de les inversions méssacrificades en el decurs de la nostra vida.

En aquest sentit, l’Ordenança tipus sobre el soroll iles vibracions de la Diputació de Barcelona recullen l’article 10 una mesura que tendeix a com-provar si els graus d’aïllament s’ajusten al ques’havia especificat sobre el paper. Així doncs, s’es-tableix que l’ajuntament pugui exigir els certificatsde les mesures d’aïllament in situ d’una mostrarepresentativa dels elements principals, com amínim, en la façana i en les separacions horitzon-tals, i també en les separacions verticals entreveïns diferents.

A tot això, ara també s’hi ha d’afegir el Decret21/2006, del 14 de febrer, pel qual es regula

l’adopció de criteris ambientals i d’ecosuficiènciaen els edificis, l’article 5 del qual recull els paràme-tres ambientals en edificis d’habitatges.

5.12.2. ELS APARELLS D’AIRE CONDICIONAT

Els progressos de la tècnica i la competitivitatdel mercat han fet possible que algunesinstal·lacions que anys enrere estaven a l’abastd’un sector molt reduït de la població s’haginexpandit de tal manera que ara arribin atothom: fem referència als aparells d’aire condi-cionat. Es tracta d’instal·lacions que augmentenel confort dels habitatges alhora que, devegades, per una instal·lació deficient, juguenen detriment de la tranquil·litat d’altres indi-vidus, que les pateixen.

Com resoldre aquesta problemàtica, que tambés’inscriuria dins de l’àmbit de les relacions veïnals,i que genera moltes denúncies a l’Administraciólocal i, de retruc, a aquesta institució?

Cal que els ajuntaments regulin la instal·lació d'aparells d'aire condicionat i equips de ventilació amb una ordenança

L’NBE esmentada anteriorment, sobre condicionsacústiques en els edificis, recull en l’annex II el queanomena condicionantes del medio. Assenyala queconèixer les fonts de sorolls exteriors i interiors alsedificis és important per a fixar l’aïllament acústicexigible als edificis en funció dels condicionantsdel medi. També assenyala la importància deconèixer aquestes fonts de soroll a l’hora de poderbuscar solucions que permetin complir les exigèn-cies de la norma. L’apartat 2.2.1.5 de l’annexesmentat fa referència a les instal·lacions de cli-matització, tot indicant el que ja sabem: que faci-liten la propagació de sorolls i vibracions proce-dents de la maquinària al llarg del seus conductesi constitueixen, a més, una via de transmissió desorolls entre recintes propers. S’estableix que lapropagació del soroll entre els conductes es potreduir mitjançant el revestiment de les superfíciesinteriors amb materials absorbents. També asse-nyala que una font addicional del soroll són lesreixetes, que exigeixen un disseny aerodinàmicespecialment acurat i una disminució de la velo-citat d’impulsió. Finalment, indica que lainstal·lació dels aparells s’ha de dur a terme de



manera que s’eviti la transmissió d’energia acús-tica a l’estructura de l’immoble, mitjançantsuports i dispositius elàstics. Al marge d’aquestesinstal·lacions resulta interessant tenir en comptealtres apartats que fan referència als electrodo-mèstics, a les activitats de les persones (passes,converses), equips de reproducció sonora, entrealtres.

L’ordenança tipus sobre el soroll i les vibracions dela Diputació de Barcelona, recull, en l’article 11,aspectes relatius a les instal·lacions comunitàries,com ara els aparells d’aire condicionat. Les dispo-sicions que recull poden ser útils també per a lesinstal·lacions individuals d’aire, com ara el fet ques’eviti la instal·lació de ventiladors i extractorsorientats cap a jardins, galeries, finestres i balconsdel veïnat, el fet que hagin d’estar proveïts d’ele-ments silenciadors i que hagin de tenir dispositiusadequats a les entrades i sortides d’aire per aevitar l’emissió de tons purs cap al veïnat.

Tot això ens condueix a recordar la conveniènciaque els ajuntaments regulin la instal·lació d’apa-rells d’aire condicionat i equips de ventilació permitjà d’una ordenança que reculli de maneraconjunta, tant les disposicions en matèria acústicacom les condicions d’instal·lació, com ara on espoden instal·lar, les distàncies que s’han derespectar pel que fa a la sortida de l’aire calent, laprohibició del vessament i per tant, l’obligació decanalitzar l’aigua de condensació dels aparells pera evitar-ne l’evacuació directa a la via pública, etc.En certa manera, això facilitaria, a parer nostre, latasca dels instal·ladors, els quals estarien obligatsa complir les exigències de la norma o a la conse-cució dels resultats que fixa, en tant que, general-ment, les molèsties que ocasionen els aparells nosón buscades i són fruit del desconeixement. L’in-compliment de les prescripcions de l’ordenançapermetria, si més no, aplicar les mesures per a pro-tegir la legalitat ambiental i urbanística.

Així mateix, cal que les administracions potenciïnla difusió d’aquesta normativa, en termes clars isenzills, amb la possibilitat de redirigir lesconsultes i els dubtes que en pugui generar la lec-tura a un servei d’atenció telefònica o per correuelectrònic, entre els sectors de la població queintervenen més directament en la instal·lació delsaparells, com ara: els punts de venda, el gremid’instal·ladors, etc., a banda que promoguin uncontracte d’instal·lació tipus que incorpori unaclàusula de responsabilitat de l’empresa ins-tal·ladora quan la instal·lació deficient de l’aparellsigui la causa de la contravenció de la normativaacústica. L’empresa s’hauria de fer càrrec de l’exe-cució dels requeriments medioambientals del’administració competent adreçats al titular de l’aparell .

5.13. LA NECESSITAT SOCIAL.LA NECESSITAT D’UN ESPAI SENSE SOROLLS

Més enllà del plantejament, més o menyscasuístic, que s’ha intentat fer dels diversos casosi circumstàncies en què es pot trobar l’Adminis-tració a l’hora de fer front a les denúncies, consi-derem que podem afirmar que una de les einesbàsiques necessàries per a afrontar amb un certèxit aquestes situacions és fer néixer i créixer lasensibilitat per la matèria. Sensibilitat, que vol dir,per a tota la població i cadascú en el paper que lipertoca, fomentar un canvi en l’educació de l’oci,i introduir i inculcar la cultura del silenci. Sensibi-litat, que vol dir, fent ús d’una paraula que s’haintroduït amb gran facilitat en el nostre llen-guatge quotidià, l’empatia envers la situaciópatida, és a dir, comprendre aquell que pateix l’a-gressió acústica, i posar-nos en la seva pell, un copconstatada la realitat de l’objecte denunciat. I, pertant, respondre a aquesta situació per a assegurarla protecció dels drets fonamentals en risc; dretsfonamentals a la vida personal i familiar, la invio-labilitat del domicili i la integritat física i moralque, tal com ha estat assenyalant la jurispru-dència del Tribunal Europeu dels Drets Humans–que han fet seva el Tribunal Constitucional, el Tri-bunal Suprem i la resta de tribunals i jutjats– espoden veure lesionats davant l’exposició perllon-gada a uns determinats nivells de soroll; sorollsobjectivament qualificats d’evitables i insuporta-bles, els quals, en funció de la saturació acústicaque suporti la persona, poden arribar a posar enperill greu i immediat la salut. Sensibilitat, quesignifica que els poders públics es coordinin icooperin, i que despleguin tant les mesures, leseines i els instruments de control de la contami-nació acústica, com també les ganes d’intervenir-hi; no solament perquè els poders públics hi estannormativament obligats sinó perquè ho sentencom alguna cosa pròpia que no es pot tolerar.Aquesta intervenció és imprescindible si es volarribar a aturar les incessants condemnes deresponsabilitat patrimonial per inactivitat o passi-vitat de l’Administració local, en l’exercici de lestasques de prevenció, correcció i sanció de lessituacions causants del soroll denunciades pelsseus veïns.

No volem acabar aquest petit estudi sense deixard’exposar algun suggeriment que podria ser útilper a ajudar-nos tots plegats a fer-nos caure en elsilenci. De la mateixa manera que s’han creat, arrande la llei reguladora de les mesures sanitàriescontra el tabaquisme, els anomenats espais sensefum, no ens podria ajudar a prendre consciènciad’aquesta problemàtica la creació d’espais sensesoroll? Per què no comencem a traslladar aquestsespais sense soroll a determinades àrees de les nos-



tres ciutats o municipis, àrees en què, per les sevescaracterístiques singulars, es considera conve-nient assolir una qualitat acústica d’interès espe-cial? No es podria fomentar aquest interès en lavoluntat de desenvolupar un turisme tranquil,amant del silenci i la quietud, com a recurs turísticd’especial protecció?

S'ha de fomentar la sensibilitat individual i col·lectiva en matèria de contaminació acústica

En aquesta línia, i pujant un nivell, apuntaríem lapossibilitat de desenvolupar un règim específic, eldels municipis no sorollosos, a l’empara de l’article 30de la LBRL. Aquest article remet a les lleis sobre elrègim local de les comunitats autònomes la possi-bilitat d’establir règims especials per a municipispetits o de caire rural i per als que compleixinaltres característiques que ho facin aconsellable, atall d’exemple, els de caràcter historicoartístic oamb predomini d’activitats turístiques. Per què,doncs, no s’estableix una nova categoria de muni-cipis no sorollosos? L’establiment d’un règim espe-cial amb aquesta categoria de municipis perme-tria, en la regulació legislativa de la matèria,incorporar mesures de foment, de conservació, deplanificació i de promoció, i també l’establimentd’ajuts i subvencions i altres estímuls econòmics ifiscals (com ara, exempcions tributàries, perexemple).

Si pensem que potser és massa agosaradaaquesta proposta, la podem temperar amb unasubclassificació dins de la categoria de municipisturístics, que facilitaria la possibilitat d’establiruna subcategoria: el municipi que opta per unturisme de qualitat sota la fórmula de municipi nosorollós.

Finalment, cal esmentar la proposta reeixida quela institució del Síndic de Greuges va fer davantdel Departament de Medi Ambient i Habitatge. Enaquella actuació es pretenia implicar el Departa-ment en la determinació d’ampliar la categoria deserveis que són susceptibles d’acollir-se a l’ob-tenció del distintiu de garantia de qualitat, en obs-ervar que el Departament havia dictat diversesresolucions que establien criteris ambientals per aatorgar el distintiu de garantia de qualitatambiental a diversos sectors de serveis, com araels tallers de vehicles, els establiments hotelers,les instal·lacions juvenils, les masies rurals etc.) Estractava de poder incorporar també a les activitats

musicals (discoteques, bars musicals, etc.) i a lesactivitats de restauració dins dels sectors ambpossibilitats d’aconseguir, després del compli-ment d’un seguit de requisits, el distintiu dequalitat.

Atesa la innegable incidència en el medi ambientque té el sector de les activitats recreatives, en elvessant de la contaminació acústica que aquestesgeneren, es tractava:

d’una banda, de fomentar que els titulars d’a-quests establiments obtinguessin el distintiu per aaconseguir, al seu torn, una sensibilització méselevada d’aquest sector concret en el complimentdels requeriments de qualitat ambiental querecollís la resolució corresponent;

de l’altra, que aquest fet contribuís, sense dubte, amillorar la percepció que tenen els ciutadansrespecte de la repercussió, de vegades desfavo-rable, que genera la implantació d’aquests establi-ments.

Es podria desenvolupar un règim específic de municipis no sorollosos

Aquest suggeriment de la institució fou atès pelDepartament, que ens va indicar que, amb caràcterprevi al nostre escrit, ja estava explorant l’aplicaciódel distintiu de garantia de qualitat en el sector deles activitats recreatives i que havia iniciat els trà-mits legals per a presentar la iniciativa a l’òrganque n’havia d’avaluar la viabilitat.

5.14. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS35

PROBLEMÀTICA ACÚSTICA DERIVADA DELES ACTIVITATS

L’Administració no ha de tolerar el funcionamentd’activitats sense la llicència ambiental, l’autorit-zació ambiental, la llicència d’obertura d’establi-ment o sense haver complert el règim de comuni-cació prèvia, i encara menys, si aquestesprodueixen molèsties.


35S'han destacat amb negreta aquells punts en els que es for-mula una recomanació al legislador o a les corresponentsadministracions implicades.


Caldria que la Llei 3/1998 (LIIA) recollís expressa-ment que les activitats de l’annex I i II que nodisposen de l’autorització ambiental o la llicènciaambiental són considerades clandestines i podenser clausurades.

Les denúncies per sorolls d’una activitat, la lli-cència o autorització de la qual s’està tramitant,ens adverteixen de l’existència de possibles defi-ciències en l’àmbit acústic. La manca de títoljurídic que n’habiliti el funcionament hauria decomportar l’ordre de tancament corresponent, ques’hauria d’executar subsidiàriament davant l’in-compliment voluntari del titular.

El control inicial és la peça clau en el procedimentque habilita la posada en marxa de l’activitat. Larealització del control inicial requereix que l’acti-vitat es posi en ple funcionament. En canvi, elresultat de l’avaluació del control no s’obté demanera immediata. Per tant, cal que el Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge reguli detalla-dament l’actuació de control inicial per a deter-minar en quin moment, un cop duta a termel’actuació de control, l’activitat està habilitada pera funcionar.

Cal que els ajuntaments aprovin la reglamentaciómunicipal de la LIIA per a determinar amb pre-cisió qui ha de dur a terme el control de les acti-vitats de l’annex II.2 i III (en aquest darrer casquan l’ajuntament hagi substituït el règim decomunicació pel sistema de llicència d’oberturad’establiment): si la mateixa administració o unaentitat ambiental de control (EAC).

El control inicial és una mesura preventiva que, persi sola, no garantirà per sempre el complimentdels límits establerts en la legislació vigent; és peraixò que cal que les administracions mantinguinuna actitud de vigilància permanent o periòdica, jasigui d’ofici, ja sigui arran de les denúncies veïnals.

Cal una disposició normativa expressa que doniresposta a la incertesa del moment a partir delqual s’ha de dur a terme el primer acte de controlperiòdic o de verificació de les activitats del’annex III amb llicència atorgada de conformitatamb el Reglament d’activitats classificades (RAC),i amb relació a les quals la LIIA no té establert capprocés d’adequació.

Cal corregir la deficient tècnica legislativa queacostuma a incloure dins del règim sancionadorles multes coercitives, les quals no tenen caràctersancionador, sinó que són un mitjà d’execucióforçosa dels actes administratius.

Per a decretar la clausura d’una activitat queincompleix reiteradament els requeriments d’ade-

quació a la LIIA no cal passar prèviament per laimposició de tres multes coercitives.

És més costós paralitzar una activitat o unainstal·lació en funcionament que postposar-ne l’i-nici perquè no compleix els requisits que estableixla norma. Si s’apliqués amb rigor la disposició nor-mativa que supedita la posada en marxa de l’acti-vitat al resultat del control inicial favorable, de bensegur que moltes de les denúncies que omplen lestaules dels tècnics municipals no es produirien.

Els responsables municipals i autonòmics encarre-gats d’instruir la sol·licitud d’autorització i la lli-cència ambiental, respectivament, han de verificarque la documentació aportada incorpori l’estudid’impacte acústic, i succeeix el mateix amb qual-sevol altra activitat i instal·lació sotmesa a la lli-cència d’obres, o amb els actes d’intervenció muni-cipal susceptibles de generar sorolls i vibracions.

PROBLEMÀTICA ACÚSTICA DERIVADA DELCOMPORTAMENT VEÏNAL

Els sorolls provinents dels usuaris a la via públicano queden recollits dins de l’àmbit d’aplicació dela llei de protecció contra la contaminació acústicade Catalunya, en tant que és una qüestió fronte-rera amb la protecció de l’ordre públic i la segu-retat pública. Tanmateix, sí que les ordenancesmunicipals poden tipificar infraccions relacio-nades amb aquest aspecte, fruit de l’habilitacióque els ofereix la Llei del soroll estatal i els articles139 a 141 de la Llei reguladora de les bases derègim local (LBRL), en la modificació introduïda perla Llei 57/2003, del 16 del desembre.

El tractament dels conflictes derivats de les molès-ties ocasionades pels sorolls d’animals domèsticso pel comportament veïnal s’haurien de reconduira iniciatives mediadores per a aconseguir una sor-tida dialogada de la problemàtica.

Cal que els ajuntaments regulin les relacions deveïnatge via ordenança municipal, les quals hande contenir ordres i directrius clares perquè lapolicia local o la resta de forces i cossos de segu-retat, en els municipis on no hi hagi policia local,sàpiguen com actuar davant el creixent nombrede situacions incòmodes o molestes queencaixen en aquest àmbit.

LA LIIAA I L’ENREVESSAT JOC DEL SILENCIADMINISTRATIU

La sol·licitud d’autorització ambiental no resoltadins de termini es pot entendre desestimada persilenci negatiu, per la qual cosa cal entendre quel’apartat de la LIIA corresponent està derogatperquè contravé la llei bàsica de l’Estat.



En el còmput del termini del procediment per a l’a-torgament de la llicència o l’autorització ambientals’han de tenir present els supòsits d’interrupciódel termini que estableix l’article 45.2 de la Llei30/1992, als quals la LIIA s’hauria hagut de remetreexpressament per més claredat.

La llicència o l’autorització ambiental que es puguiconsiderar atorgada per silenci positiu no habilitaper si sola la posada en marxa de l’activitat, finsque no es demostri que disposa d’un control inicialamb resultat favorable.

L’EXTERNALITZACIÓ DE LES POTESTATSPÚBLIQUES DE CONTROL I INSPECCIÓ

El Govern de la Generalitat hauria d’impulsar l’a-provació d’un reglament que ampliés l’abast delcamp d’actuació de les entitats ambientals decontrol a les tasques d’inspecció ambiental, coma mínim en el camp acústic (article 27.2 de la Lleicatalana, 16/2002, de protecció contra la contami-nació acústica). Mentre això no s’aprovi, els ajun-taments poden contractar la prestació de tasquesde suport en aquest camp amb les EAC que esti-guin capacitades per a fer-ho.

ELS NIVELLS SONORS APLICABLES

En els municipis que no disposen d’ordenancesmunicipals en matèria de sorolls i vibracions, jasigui perquè no les han de tenir perquè són méspetits de 5.000 habitants o bé perquè encara no leshan aprovades, els seran aplicables les disposi-cions de la Llei 16/2002.

Les ordenances municipals en matèria de sorollsaprovades abans de la Llei 16/2002 ja s’hi hauriend’haver adaptat. El municipi que, a hores d’ara, notingui l’ordenança adaptada a la Llei li seran apli-cables únicament les disposicions de la Llei16/2002.

En el procés d’adaptació a la Llei, el municipi queaixí ho vulgui pot mantenir les “mesures preven-tives i correctores que atorguin un grau de pro-tecció més alt”; sota aquest concepte s’ha d’en-tendre únicament i exclusivament: nivellsd’immissió més restrictius o període d’avaluaciómés curt que el que fixa la Llei 16/2002. Aquestaclariment conceptual s’hauria de fer públicperquè arribés a tots els ajuntaments que estanduent a terme o tenen previst dur a terme els trà-mits corresponents per a aprovar o adaptar lesordenances.

Cal trobar algun mecanisme que impedeixi deixarsense resposta adequada les molèsties produïdespels sorolls de curta durada, en tant que l’aplicaciódel protocol de mesurament de la Llei 16/2002 en

dilueix la incidència acústica, malgrat la seva efec-tiva incidència real.

LA POTESTAT D’INSPECCIÓ I LES MESURESDE POLICIA ADMINISTRATIVA

Es constata una mancança en el desenvolupamentde les disposicions legals que tots els règimsd’inspecció d’activitats haurien de comportar, tanten el marc de la LIIA com en el marc de la Llei16/2002, per la qual cosa seria desitjable que, pera contribuir a dotar de més claredat a aquestespotestats d’actuació, el legislador regulésdiversos procediments de protecció de la legalitatambiental, al marge del procediment sancio-nador, de manera similar al que ha fet en l’àmbitde la legislació urbanística.

És possible adoptar mesures cautelars o provisionalsen el si d’un procediment diferent del sancionador:el procediment que tendeix a restaurar l’ordrejurídic infringit i a protegir la legalitat ambiental.

L’actuació que tendeix a restaurar l’ordre jurídicinfringit no comporta la restricció de cap dret, atèsque el sentit comú ens diu que cap ciutadà estàautoritzat a desenvolupar una activitat si incom-pleix les disposicions de la Llei 16/2002.

Els requeriments de correcció adreçats al titular del’activitat han de portar aparellada una ordre decessament del funcionament de l’activitat o delselements causants de les molèsties mentre no s’a-compleixin i s’acrediti l’eficàcia de les mesurescorrectores ordenades. En el cas que aquest cessa-ment no es dugui a terme de manera voluntària, elmés operatiu és executar-lo via precintament.

ELS SUPÒSITS D’EXTINCIÓ DE LA LLICÈNCIA

El funcionament d’una activitat amb un incompli-ment demostrat de les condicions establertes en lallicència constitueix un motiu de revocació, clara-ment diferenciat del procediment sancionador.Seria desitjable que la LIIA recollís expressamentla revocació com a causa d’extinció de la llicènciao de l’autorització ambiental, tenint en compteque, en aquesta darrera –la revocació de l’autorit-zació ambiental– no es pot recórrer a l’article 88del Reglament d’obres, activitats i serveis dels enslocals ROAS, ja que es tracta d’un acte adminis-tratiu dictat per una administració autonòmica.

Caldria regular els supòsits de caducitat d’unaautorització/llicència quan hi hagi una interrupcióo una paralització perllongada de l’activitat.

Seria convenient que el DMAH efectués una orde-nació dels mecanismes d’intervenció administra-



tiva, en el cas de les activitats sotmeses al règim decomunicació.

LES ADMINISTRACIONS ACTUANTS, MÉSENLLÀ DELS AJUNTAMENTS

L’incompliment de la normativa en matèria desorolls no és quelcom que la comunitat autònomapugui deixar exclusivament a mans de les entitatslocals, especialment quan es tracta de l’incompli-ment de les condicions establertes en aquestamatèria en una autorització ambiental o en l’apro-vació d’un projecte sotmès a l’avaluació d’impacteambiental, els quals són resolts pels òrgans com-petents del DMAH. En aquest sentit, cal tenir encompte les disposicions que conté la Llei estataldel soroll, pel que fa a la potestat sancionadora, al’hora d’aplicar la Llei catalana del soroll.

Caldria que la Llei catalana del soroll resolguésde manera clara l’interrogant que s’obre quan,davant d’una autorització ambiental atorgada pelDMAH, el règim sancionador de la llei esmentadaestableix la possibilitat de sancionar amb la reti-rada temporal o definitiva de l’autorització i, encanvi, atribueix la competència per a imposar lessancions als ajuntaments.

El règim sancionador de la LIIAA, pel que fa a lesactivitats de l’annex I, s’ha de posar en relacióamb la Llei estatal de prevenció i control integratsde la contaminació, atès el caràcter bàsic d’a-questa darrera, tant pel que fa a la quantia de lessancions, les quals són substancialment més ele-vades que les de la LIIA, com pel que fa a l’esta-bliment d’altres sancions diferents de les multes.

L’Administració autonòmica, per mitjà delDMAH, ha d’intervenir activament per a resoldrela contaminació acústica provocada pel funciona-ment d’una activitat situada dins d’un termemunicipal que produeix efectes en un altre muni-cipi i, per mitjà del Departament de Política Terri-torial i Obres Públiques, per a intervenir en elprocés d’aprovació del planejament urbanísticdels municipis i examinar la compatibilitat de laproposta amb la realitat urbanística dels muni-cipis del voltant.

Els municipis que tenen una elevada concentraciód’establiments recreatius i musicals haurien detenir necessàriament aparells de mesuramentsonomètric i de personal amb formació especialit-zada, ja que la problemàtica acústica que es potgenerar és quelcom inherent a les responsabilitatsassumides pel consistori.

Cal buscar solucions normatives i imaginativesperquè els veïns afectats per una situació d’ordrepúblic, incivisme i contaminació acústica, que

viuen en municipis que no disposen de policialocal, sàpiguen a on dirigir-se per a trobar unaresposta com més aviat millor als fets denunciats,a banda d’impulsar la implantació de limitadorsacústics en els establiments públics i activitatsrecreatives com a sistema d’autocontrol de lesemissions acústiques.

Quan la problemàtica acústica generada per unaactivitat, normalment recreativa, té un componentd’ordre tècnic i un component d’ordre públic per l’ac-titud de la clientela en sortir del local, s’hauria depoder requerir la intervenció dels Mossos d’Es-quadra, encara que no estiguin desplegats a la zona,perquè es tractaria d’una funció vinculada a lapolicia de l’espectacle, en aplicació de la Llei 10/1990.

Cal que l’Administració autonòmica, en aplicacióde l’article 60 de la LBRL, insti una actuació persubstitució davant dels casos en què es produeixii s’acrediti una passivitat en el compliment de lesobligacions que la llei imposa a l’entitat local,després que l’autonòmica li hagi requerit queintervingui i actuï.

ELS APARELLS HOMOLOGATS

Cal conscienciar els conductors dels vehicles prio-ritaris (servei de policia, extinció d’incendis, assis-tència sanitària en servei urgent) de les repercus-sions negatives derivades de l’ús inadequat delssenyals acústics, tot promovent cursos que inci-deixin en aquest factor, efectuant recordatorisconstants i promovent la subscripció de convenisamb associacions relacionades amb el transportsanitari.

Caldria establir algun mecanisme que permetésals ajuntaments tenir el suport del Departamentde Treball i Indústria per a dur a terme les provesnecessàries per al control acústic dels vehiclesciclomotors que, amb freqüència, generen molès-ties per sorolls als veïns. Els Mossos d’Esquadra,per mitjà del Servei Català de Trànsit, i la policialocal són competents per a intervenir en la detecciód’emissions acústiques en els vehicles superiors ales reglamentàriament fixades i poden procedir a laimmobilització del vehicle quan es confirmi lasuperació dels nivells o quan aquest hagi estatobjecte d’una reforma important no autoritzada.

Les ordenances municipals no poden establir límitssonors dels vehicles més restrictius que els queresulten de la transposició de la Directiva 97/24.

L’Administració local pot reglamentar, en les sevesordenances, l’ús de les màquines a les zones quees considerin sensibles i, fins i tot, limitar-ne leshores de funcionament, de conformitat amb ladisposició addicional única del RD 212/2002.



En el curs de la tramitació de la llicència d’obres ala qual va lligada la utilització de màquines d’ús al’aire lliure, l’ajuntament ha de recollir la màximainformació possible –tipus i ubicació de la maqui-nària, períodes de funcionament previstos, duradaprevisible de les obres, etc.– per a ajustar lesfranges horàries oportunes per al desenvolupa-ment de les obres i per a fonamentar el requeri-ment d’un estudi d’impacte acústic.

En el procediment de contractació que l’Adminis-tració ha de seguir per a dur a terme obres o pera prestar serveis, gestionats de manera indirecta,que comportin la utilització de maquinària sus-ceptible de produir molèsties per sorolls, cal queaquesta hi incorpori les consideracions mediam-bientals, tant pel que fa als criteris d’adjudicaciódel contracte, com pel que fa a les condicionsd’execució.

L’Administració local pot restringir per mitjà del’ordenança els períodes d’activitat constructivamolesta durant determinats períodes de l’any i endeterminades zones.

ELS ESTABLIMENTS PÚBLICS I LES ACTIVITATS RECREATIVES

Cal redefinir les activitats del catàleg d’especta-cles, les activitats recreatives i els establimentpúblics aprovat per Decret 239/1999, en parti-cular, per a llimar de manera clara les diferènciesexistents entre els bars i els bars musicals, entant que moltes problemàtiques provenen de lesactivitats de restauració que disposen d’ambien-tació musical.

Dins de la tasca assignada pel Decret 205/2001 alsserveis de vigilància per a determinats especta-cles, activitats recreatives i establiments públics,s’inclou el fet d’assegurar el desenvolupamentnormal de l’activitat. La institució considera que,dins d’aquest concepte, s’hi pot encabir la tascaadreçada a recordar i advertir els clients que noprodueixin aldarulls a la sortida del local, per béque seria convenient que la norma fos més explí-cita.

Cal que els ajuntaments regulin les densitatsdels usos, tot establint distàncies mínimes ialtres limitacions, per a evitar que la compatibi-litat o la coexistència dels usos residencial irecreatiu o lúdic vagin en detriments dels quitenen llur residència a la zona.

Quan es prevegi la creació d’una àrea residencial alcostat d’una gran empresa o polígon industrial,l’Administració local hauria d’establir una zona dedescompressió, ja que les fronteres del so no tenenuna barrera territorial.

Les ordenances locals, en matèria de sorolls, han deconcretar el procediment que cal seguir per adeclarar una zona acústica de règim especial(ZARE). Les zones ZARE estan pensades per a lesàrees en què es produeix una elevada contami-nació acústica, a causa de la presència de nom-broses activitats, i recullen un règim especiald’actuacions per a aconseguir la progressiva dismi-nució del soroll a l’ambient exterior a la zona.

La reducció horària respecte de l’horari de tanca-ment de les activitats recreatives que fixa l’Ordred’1.7.1994 és una eina respecte de locals concrets oper a locals concentrats en determinades zonesque, per la seva situació, ocasionen molèsties alsveïns d’habitatges.

És convenient que els ajuntaments regulin, permitjà d’una ordenança, el règim jurídic aplicableper a poder accedir a una autorització per aocupar del domini públic amb la col·locació d’unvetllador o terrassa. La decisió sobre l’atorgamentde l’autorització no s’esgota amb el títol compe-tencial relatiu al domini públic, sinó que s’han detenir en compte altres condicionants jurídics, comara la protecció del medi ambient.

La celebració d’activitats culturals i festives ambinterès social i arrelament no ha de fer perdre devista les repercussions mediambientals, especial-ment acústiques, que poden comportar. Peraquest motiu, a l’hora d’autoritzar-les cal fixartots els condicionants possibles per a evitar lesincidències acústiques innecessàries i valorar elsemplaçaments escollits, a banda d’advertir ambtemps suficient als veïns que s’hi puguin veureafectats.

L’Administració local pot prohibir, per mitjà de lesseves ordenances, la venda i el consum de begudesalcohòliques a la via pública i la resta de llocs deconcurrència pública per raons de seguretatpública.

El control policial, que ha de dur a terme la policialocal amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra,pot ser una mesura preventiva i dissuasòria, sis’efectua de manera constant, per a aturar lessituacions que es produeixen en “punts calents “de la ciutat o la vila.

DUES ASSIGNATURES PENDENTS: EL CONDICIONAMENT ACÚSTIC DELSHABITATGES I ELS APARELLS D’AIRECONDICIONAT

Atès que, per a la majoria dels ciutadans, l’habi-tatge constitueix avui dia el gruix més importantde llurs inversions, cal que les administracionss’impliquin activament en el procés d’atorgament



de la llicència de primera ocupació i la cèdula d’ha-bitabilitat dels habitatges. La llicència i la cèdulanomés s’han de donar quan s’hagi verificat, entrealtres aspectes, que l’aïllament tèrmic i acústic,segons la normativa vigent aplicable, que avui diaés la NBE-CA-1988, és correcte. En el cas que lesadministracions no ho puguin fer pel seu comptecal recórrer als certificats que pugui emetre unaEAC especialitzada en el sector acústic.

Cal que els ajuntaments regulin per mitjà d’unaordenança la instal·lació d’aparells d’aire condi-cionat i equips de ventilació que reculli, no sola-ment les disposicions en matèria acústica, sinótambé les condicions d’instal·lació. Aquesta regu-lació contribuiria, sens dubte, a facilitar la tascadels instal·lador en tant que, en la majoria delscasos, les molèsties que aquests aparells generenno són buscades i són fruit del desconeixement dela norma. Alhora, les administracions haurien depotenciar la difusió de la normativa entre tots elssectors que intervenen més directament en lainstal·lació dels aparells, a banda d’estudiar la pos-

sibilitat de promoure un contracte d’instal·laciótipus que incorpori una clàusula de responsabilitatde l’empresa instal·ladora, quan la instal·laciódeficient de l’aparell sigui la causa de la contra-venció de la normativa acústica.

LA NECESSITAT SOCIAL. LA NECESSITATD’UN ESPAI SENSE SOROLLS

Per a afrontar amb cert èxit la problemàtica acús-tica cal fer créixer i néixer la sensibilitat per lamatèria, tant en la població com en els poderspúblics.

Per a prendre consciència d’aquesta problemàticacal impulsar iniciatives suggerents, com ara lacreació d’espais sense sorolls dins de determinadesàrees de les poblacions, o desenvolupar un règimespecífic, com ara la dels municipis no sorollosos, ocrear la subcategoria de municipi no sorollós dins dela categoria més àmplia de municipi turístic;aquests dos darrers a l’empara de l’article 30 de laLBRL.



ANNEX I

QUEIXES REBUDES AMB RELACIÓ A LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA DURANTL’ANY 2006

En aquest apartat es mostren algunes dades gene-rals de les queixes que han estat rebudes, admesesa tràmit i finalitzades per aquesta instituciódurant l’exercici 2006.


Queixes segons l’Administració afectadaAdministració central 2 3,51%

Administració local 55 96,49%

Total 57 100,00%

3,5 %

96,5 %

Queixes segons l’Administració local afectada (per comarques)

Alt Empordà 1 1,82%

Alt Penedès 1 1,82%

Anoia 1 1,82%

Bages 1 1,82%

Baix Llobregat 6 10,91%

Baix Penedès 1 1,82%

Barcelonès 24 43,64%

Cerdanya 1 1,82%

Garraf 1 1,82%

Garrotxa 1 1,82%

Gironès 1 1,82%

Maresme 2 3,64%

Segrià 1 1,82%

Selva 3 5,45%

Tarragonès 1 1,82%

Urgell 1 1,82%

Vallès Occidental 3 5,45%

Vallès Oriental 5 9,09%

Total 55 100,00%


Baix Llobregat

Barcelonès

Maresme

Tarragonès

Vallès Occidental

Vallès Oriental

Baix Penedès

Urgell

Alt Empordà

Garrotxa

Selva

Anoia

Garraf

Bages

Cerdanya

Segrià

Gironès

Alt Penedès

0 5 10 15 20 25



Queixes segons la causa del soroll

a Activitats al carrer, sense estructura permanent 6 10,53%

b Activitats industrials 6 10,53%

c Activitats privades (sorolls veïnals) 3 5,26%

d Animals domèstics 1 1,75%

e Aparells d’aire condicionat domèstic 4 7,02%

f Activitats recreatives amb estructura permanent 14 24,56%

g Obres públiques 7 12,28%

h Transports 7 12,28%

i Altres 9 15,79%

Total 57 100,00%


0

5

10

15

a b c d e f g h i



Queixes segons la causa del soroll segons les comarques

Alt Empordà 1 1Alt Penedès 1 1Anoia 1 1Bages 1 1Baix Llobregat 3 2 1 6Baix Penedès 1 1Barcelonès 2 5 2 1 1 2 5 3 3 24Cerdanya 1 1Garraf 1 1Garrotxa 1 1Gironès 1 1Maresme 1 1 2Segrià 1 1Selva 2 1 3Tarragonès 1 1Urgell 1 1Vallès Occidental 2 1 3Vallès Oriental 1 1 1 2 5Total 8 12 6 3 1 4 7 5 9 55


Act

ivit

ats

al c

arre

r,se

nse

estr

uct

ura

per

man

ent

Act

ivit

ats

recr

eati

ves

amb

estr

uct

ura

per

man

ent

Act

ivit

ats

ind

ust

rial

s

Act

ivit

ats

pri

vad

es (

soro

lls

veïn

als)

An

imal

s d

omès

tics

Ap

arel

ls d

'air

e co

nd

icio

nat

dom

èsti

c

Obr

es p

úbl

iqu

es

Tran

spor

ts

Alt

res

Tota

l


ANNEX II

RELACIÓ DE SIGLES

• BOPC: Butlletí oficial del Parlament de Catalunya• CE: Constitució espanyola • CTE: Codi tècnic de l'edificació• DMAH: Departament de Medi Ambient i Habi-

tatge• EAC: Entitat ambiental de control• LBRL: Llei 7/1985, del 2 d'abril, de bases de règim

local• LEC: Llei d'enjudiciament civil• LIIAA: Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la inter-

venció integral de l'Administració ambiental• LOE: Llei 38/1999, del 5 de novembre, de l'orde-

nació de l'edificació• LOSC: Llei orgànica 1/1992, del 21 de febrer, en

matèria de seguretat ciutadana• LPCIC: Llei estatal 16/2002, de l'1 de juliol, de pre-

venció i control integral de la contaminació• NBE: Normes bàsiques de l'edificació• OGAU: Oficina de gestió ambiental unificada• RAC: Reglament d'activitats classificades• RLIIAA: Reial Decret 136/1999, del 18 de maig, pel

qual s'aprova el reglament de la LIIAA (vegeuLIIAA)

• ROAS: Decret 179/1995, del 13 de juny, pel quals'aprova el reglament d'obres, activitats i serveisdels ens locals

• ZARE: Zona acústica de règim especial



EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC



EL DEFENSORDE LES

PERSONES

SINDIC

Síndic de Greuges de CatalunyaJosep Anselm Clavé, 3108002 BarcelonaTel 933 018 075 Fax 933 013 [email protected]

Coberta Contaminacio 5/2/07 11:37 Página 1

Documents

Informe sobre contaminació acústica. Gener 2007 (pdf)