A L’Amable Atenció de l’Oficina del Síndic de Greuges

INFORME SOBRE EL PROCÉS D’INTRUSIÓ ACÚSTICA PRODUÏT PEL CIRCUIT DE BARCELONA-CATALUNYA

Montornès del Vallès, Maig 2015

1

Índex:

0. Presentació

1. Antecedents

2. Impacte ambiental

2.1 L’aspecte “Soroll”2.2 Història de l’Impacte acústic del Circuit de Catalunya2.3 Extensió de l’impacte ambiental2.4 Magnituds acústiques2.5 Extensió temporal del fenomen2.6 Activitats del Circuit. Llibertat per a generar soroll sense límits.

2,7 Característiques psicològiques del soroll. 2.8 Accions populars 2.9 Perquè fa tan soroll el Circuit?2.10 Conclusions

3. Actuació dels poders públics

3.1 Paradoxa bàsica 3.2 Mesuraments 3.3 Perquè no hi ha hagut més pressió popular? 3.4 El PDU

4- Propietat i Resultats Econòmics del Circuit de Barcelona-Catalunya

4.1 Antecedents 4.2 Situació actual:

5 - Legislació

6– Conclusions

2

0 - Presentació

Aquest informe ha estat redactat per xxxx xxxxxxx (DNI xxxxxxxx), veí de Parets del Vallés), xxxxxxxx xxxx (DNI xxxxxxxx) i xxxxxxx xxxxxxxx (DNI xxxxxxxx) veïns ambdós de Montornès del Vallès. Intenta ser un resum de llur punt de vista davant les circumstàncies que van motivar la implantació i motiven actualment el manteniment del Circuit, així com dels greuges que pateixen els habitants dels municipis que esmentarem.

Des de la seva implantació, el Circuit de Catalunya ha alterat les condicions ambientals dels municipis circumdants i la vida dels seus habitants, causant un impacte acústic perceptible, amb més o menys intensitat, per unes cent o cent-cinquanta mil persones, en els següents 22 Municipis:

GranollersLliçà d’AmuntSanta Eulalia de RonçanaBigues i Riells Sant Feliu de CodinesCaldes de Montbui Lliçà de VallParets del VallèsMollet del VallèsSant Fost de CampsentellesMartorelles

Santa Maria de MartorellesMontmelóVilanova del VallèsVallromanes Premià de Dalt ÒrriusVilassar de DaltLa Roca del Vallès CardedeuLes Franqueses del Vallès Canovelles

Els greuges que intentem descriure, s’inscriuen en tres aspectes fonamentals:

- Soroll- Passivitat dels poders públics davant el problema- Diner públic destinat a aquesta activitat

3

1 – Antecedents

Entre Octubre de 1986 i Juliol de 1988, els Ajuntaments de Montmeló i de Granollers, van modificar els seus plans generals urbanístics, mentre el RACC va adquirir els terrenys on es construiria el futur Circuit de Catalunya per un valor de 500 milions de pessetes, començant les gestions per aprovar el projecte del pla especial presentat als Ajuntaments de Montmeló i Granollers, el març del 1988. El pla es va aprovar l’octubre següent.

El 24 de febrer de 1989 es va constituir el Consorci del Circuit de Catalunya, format per La Generalitat, el RACC, l’Ajuntament de Montmeló i el conveni amb el Consejo Superior de Deportes, col·locant la primera pedra aquell mateix dia l’Honorable president de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol. El Circuit va debutar esportivament el 15-9-1991 (Nou 9 –Deu Anys Circuit-10-10-01)

Per tant, des de l’inici el Circuit es defineix com una instal·lació construïda amb l’aportació bàsica de les Institucions (Generalitat, Ajuntaments i CSD), gestionant recursos econòmics públics.

La construcció del Circuit va ser vista des del principi amb gran escepticisme per part de los habitants de la comarca, tement l´impacte que podia produir en llurs condicions de vida.

En el propi Municipi de Montmeló hi hagué una reacció important, apaivagada amb la primera campanya publicitària, que remarcava uns suposats beneficis econòmics que el Municipi o la Comarca rebrien a canvi de un limitat impacte ambiental en dies molt puntuals, quan hi haguessin proves esportives.

S’ha intentat obtenir informació sobre l’avaluació que degué fer-se inicialment sobre aquest problema, consultant els documents que poguessin substituir a l’avui preceptiu Estudi d’Impacte Ambiental. Si aquest estudi -o algun document equivalent- existeixen, no s’han pogut localitzar.

També s’ha intentat confirmar exactament quin és l’origen i la propietat actual dels terrenys on s’ubica el Circuit, sense que ho haguem aconseguit.

Testimonis recollits indiquen que en l’època de la seva construcció existien rètols que indicaven “Terrenos cedidos con el Consorcio de

4

la Zona Franca de Barcelona“, mentre que el Sr. Salvadó, president del RAAC va declarar (nou9, suplement esmentat) “Ens van localitzar els terrenys del Consorci de la Zona Franca al Vallès, i es va fer una opció de compra per poder presentar el projecte als Ajuntaments de la zona”.

Tanmateix, durant molts anys hi hagueren rètols en la zona confrontant amb el Circuit, adjacent a l’actual Polígon Industrial, indicant que aquells terrenys pertanyien al Consorci de la Zona Franca, que va adquirir-los com a possibles mesures expropiatòries sobre els antics propietaris, amb vistes a la projectada Terminal TIR de Barcelona. Això donava als terrenys un caràcter de servei públic prioritari, tractant-se d’una futura instal·lació pública imprescindible.

L’ús finalment donat a aquests terrenys -una zona esportiva gestionada por una Societat Limitada i un polígon industrial amb empreses privades- no és en absolut conseqüent amb les condicions de compra i les raons adduïdes per aquesta obra.

5

2 – Impacte ambiental.

2.1 L’aspecte “Soroll”

Existeix un estudi, realitzat por la entitat pública francesa Bruitparif i la Societat Azimut Monitoring, amb vistes a la instal·lació, ja descartada, d’un circuit de velocitat en el Departament francès d’Ille de France http://www.bruitparif.fr/sites/forum-des-acteurs.bruitparif.fr/files/ressources/F1_impact_sonore.pdf

Amb un resum traduït al castellà accessible a:

https://foracircuit.files.wordpress.com/2012/10/traduccion-resumida-de-f1-impact-sonore.doc

Que conté tres dades demolidores sobre els circuits de velocitat:

--“ La dimensión “ruido” se encuentra en el primer lugar de los agravios que pueden reprocharse a la actividad…”

--La actividad “circuito automovilístico” es ante todo una actividad económica que debe funcionar entre 200 y 250 días por año para que pueda perdurar en el tiempo y justificar las inversiones realizadas” Por lo tanto hay que prever que un Circuito no funcionará solo con la F1 sino que deberá funcionar el resto del año acogiendo otras actividades y por lo tanto será el conjunto de estas actividades las que habrá que evaluar para entender el impacto global de su funcionamiento.

--“Salvo configuraciones topográficas particulares, es por lo tanto delicado esperar solucionar la problemática de las molestias utilizando protecciones y arreglos a nivel de pista, a no ser que enterremos globalmente el circuito bastantes decenas de metros”

Això defineix perfectament els riscs de col·locar un Circuit de Velocitat en una zona densament poblada com la nostra. Lamentablement, les dades exposades en aquest estudi es basen en la legalitat i els costums francesos, desgraciadament força allunyats dels nostres.

6

2.2 Història de l’impacte acústic del Circuit de Catalunya

En els primers anys del Circuit, l’impacte acústic es reduïa a unes quantes dates puntuals al any, coincidents amb el calendari de competicions, i l’extensió màxima de las molèsties es limitava a les hores que duraven aquestes curses. Les esporàdiques activitats fora de calendari, normalment més sorolloses, encara motivaven la sorpresa dels veïns.

A partir de 1997 es va iniciar un nou model de gestió del Circuit, amb una utilització molt més intensa, per tal de generar beneficis. Les molèsties acústiques van augmentar enormement, no només per l’increment de dies d’utilització, sinó, sobre tot, per la major utilització del Circuit com a pista de proves per a la posada a punt de vehicles, i pràctiques de conducció.

Remarquem que la web del Circuit de fa uns anys registrava activitats como les següents:

2 Lloguers esportius. La pròpia activitat esportiva genera una alta presencia d’equips que realitzen jornades d’entrenaments i de proves de prototipus de competició

Actualment, la definició d’aquesta mena d’activitats, terriblement sorolloses, és molt més ambigua, agrupant aquest apartat, sota la genèrica descripció: “lloguer de pistes” o “Eventos privados”

2.3 Extensió de l’impacte ambiental.

La intrusió acústica del Circuit de Catalunya afecta, en major o menor grau, a un radi de 15 a 20 kms, als 22 municipis esmentats, i una població estimada al voltant de les 100.000 ,150.000 persones.

El Circuit de Catalunya està considerat com una font de contaminació acústica en Auditories Ambientals realitzades en diversos Municipis de la Zona, d’acord amb la Agenda 21 i amb alguns processos de confecció dels Mapes de Soroll.

Òbviament, un impacte de característiques tan especials i amb una extensió tan amplia no té una distribució regular, ni en l’espai ni en el temps, sinó que afecta de forma desigual diversos punts del mateix terme municipal, o un mateix punt en diferents moments.

7

Referint-nos a l’espai, l’impacte disminueix amb la distància i en les zones protegides per l’orografia. Sant Feliu, Bigues i Riells, Caldes o la part alta dels municipis del Maresme serien un exemple del primer cas, mentre certs barris de Montmeló, Granollers o Canovelles ho serien del segon.

Per contra, estan molt més afectades les zones més properes, les més elevades i les que no tenen una protecció orogràfica. Exemples serien, Montornès del Vallès, certs barris de Montmeló o de Parets i urbanitzacions situades a la vessant vallesana de la Serralada de Marina.

També cal considerar les condiciones climatològiques a cada instant, sobretot respecte a la intensitat i direcció del vent, així com a possibles núvols baixos.

Degut a la falta de mitjans tècnics, així com la manca d’estudis globals d’impacte coneguts –ja sigui per part del Circuit o de les administracions- no ha estat possible establir un mapa més detallat. Tanmateix, creiem que, a grans trets, ha quedat prou ubicada la zona afectada.

2.4 Magnituds acústiques

La manca de mitjans tècnics i l’escassesa de mesuraments que –al nostre coneixement, han efectuat les Administracions- fa que puguem aportar poques dades tècniques sobre les magnituds acústiques assolides en cadascuna de les zones, així com sobre les variacions produïdes per las condiciones atmosfèriques.

Tenim els resultats d’una desena d’estudis efectuats en els darrers deu anys, sobretot als municipis de Montornès i Parets del Vallès, amb resultats desiguals. Això es deu al fet que el mesuraments mai han estat sistemàtics, limitant-se sempre a registres del nivell sònic en dB, però sense entrar mai en les molestes característiques dels diferents sorolls que genera el Circuit.

Hi ha superacions, per exemple en registres nocturns a Montornès del Vallès on s’assoleixen els 60 dB en horari nocturn

8

https://www.dropbox.com/s/e8t17d7xncgex6l/2013_2344%20Montron%C3%A8s%20del%20Vall%C3%A8s%20%28informe%29.pdf?dl=0

o en altres mesuraments, tot i que els valors mitjans es consideren dins la legalitat, hi ha puntes molt significatives en les quals se superen fins i tot els 80 dB.

Pensem que les activitats més molestes són ignorades, ja sigui per casualitat o conscientment, i també que el temps que duren no està prou valorat, com tampoc no ho està llur contínua variació d’intensitat.

Pensem que també són importants els testimonis de les persones afectades pel problema, resumides a l’estudi que el TMA de Montornès del Vallès va efectuar amb motiu de la visita del Delegat del Govern a la població l’any passat:

https://foracircuit.files.wordpress.com/2014/05/informe-delegacic3b3-govern-circuit-blog.doc

Alguns especialistes en el tema, com l´empresa Entorn encarregada de la confecció de l´Auditoria Ambiental Municipal de Montornès del Vallès per la Diputació de Barcelona, feia referència a la Pàg. 443 d´aquesta auditoria, a la subjectivitat dels efectes del soroll:

“L’Organització Mundial de la Salut defineix el soroll com un fenomen acústic que produeix una sensació desagradable”.

Estem segurs de que a les poblacions citades hi ha el suficient nombre de persones que acceptarien aquesta definició, per anomenar les molèsties que el Circuit genera en llurs domicilis i en l’ambient natural.

2.5 Extensió temporal del fenomen

Fa més de 10 anys, el llavors Director del Circuit, Sr. Sust, declarava que el Circuit estava actiu 341 dies a l’any. Aquesta xifra potser era exagerada, como també ho és la publicitat de “365 dies de gas a fons” que ara envolta el Circuit, almenys si ens basem en el soroll perceptible pels habitants de la rodalia.

9

Una xifra més exacta estaria en 250 dies de percepció de soroll, dels quals, uns 200 dies generen soroll clarament perceptible sobre el fons, en la major part de las zones.

En 100 d’aquests 200 dies, el soroll és francament molest a les zones d’impacte alt, alterant de forma important l’ambient acústic original a la resta de les zones.

Cal remarcar que gairebé la meitat d’aquests dies de fort impacte ambiental corresponen a dies festius o a caps de setmana, dificultant el repòs dels ciutadans. Les tandes a les 9,00 del matí, molts diumenges, poden ser realment aclaparadores.

També cal remarcar que sovint es produeixen sessions de llarga durada, de forma que quan a les 9 del matí hom escolta el soroll del Circuit, els veïns intuïm que l’haurem de suportar durant força hores, produint una sensació d’estrès i/o d’indefensió, segons la personalitat de cadascú.

En aquest aspecte, cal remarcar la paradoxa, ignorada en els estudis que han arribat al nostre poder, de què les jornades més suportables són les corresponents a competicions i proves oficials, por dos motius:

1/. Llevat de les proves de resistència (24 h. Per Ex.), la durada de les competicions és limitada.

2/. El primer objectiu dels participants és acabar la prova, d’altra manera és impossible guanyar-la. Per tant, els motors són forçats de forma limitada, i llur influència conjunta produeix un soroll constant, més o menys intens, però amb uns trets acústics relativament neutres. La intensitat que hom demana al motor sol ser inversament proporcional a la durada de la prova, de forma que a duracions més llargues corresponen nivells acústics més reduïts.

Les pitjors molèsties i l´impacte més fort, es produeixen a les jornades d’entrenament, lloguer de pistes o proves de prototips, sovint amb horaris que comencen a las 9,00 del matí i duren, amb poques interrupcions, fins les 18,00 o 19,00 de la tarda. matí -sense respectar ni festius ni caps de setmana.

10

La taula següent resumeix la situació:

JORNADES D’IMPACTE

TOTAL ANY 365 DIESDIES %

SENSE ACTIVITAT, SILENCI 115 32SOROLL DETECTABLE PERÒ SUPORTABLE 50 14ACTIVITAT MOLESTA 100 27ACTIVITAT MOLT MOLESTA 100 27

365 100

2.6 Activitats del Circuit. Llibertat per a generar soroll sense límits

A la web del Circuit, es curiós constatar que, en cap de les seves activitats, hi ha cap mena de limitació en la capacitat dels vehicles per a generar soroll. Essent un recinte fora de las normes normals de circulació, hom no hi considera aplicables las homologacions necessàries per a la via pública, entre elles les limitacions de soroll.

Tampoc hi sembla existir limitacions respecte al lloguer de la pista per a l’ús privat, la qual cosa es fa ben palesa a les Tandes, que solen tenir lloc els diumenges a las 9,00 del matí. Qualsevol particular amb qualsevol vehicle, homologat o no, pot rodar pel Circuit mitjançant pagament d’una quantitat, generant qualsevol mena de soroll.

De fet, no sembla que hi hagi cap limitació d’accés a la pista per limitacions de soroll, criteris esportius o problemes mediambientals.

Per tant, sorprenen les certificacions de qualitat ambiental que anuncia el Circuit i el seu publicitat, “compromís ecològic”.

Curiosament, i sense sortir d’Espanya, el Circuito del Jarama sí que les té,

http://www.tandasprivadas.com/limitacionacusticacircuitodeljarama.html o

http://www.emocionday.com/es/informacion-circuitos

11

(emocionday es la empresa que organiza las nuevas actividades (¿Eventos privados?) de alquiler de coches y circuito en varios Circuitos españoles. En Montmelò ofrecen un bólido F1 triplaza entre otros F1.  Hay que comparar los packs que ofrecen en Montmeló (Incluyendo F1) y en el Jarama (Sin F1) y observar también el comentario sobre Restricciones de Ruido en el Jarama y la absoluta impunidad que se ofrece en Montmeló.)

Com també les tenen la gran majoria dels circuits europeus, ubicats normalment fora de zones urbanes a planes o conques on les barreres acústiques són més eficients,

Les proteccions d’expansió acústica, solen fer-se a tres nivells:

* mesuraments a l’entrar a la pista, como les citades,* mesuraments al recinte (veure activitats de Azimut Monitoring als circuits francesos)* mesuraments exteriors ( veure Sonòmetres on-line a Assen).

Acceptant que es tracti de vehicles esportius que tenen limitacions acústiques en llurs reglaments, la primera limitació aplicada a la pista, és la derivada del reglament esportiu de cada tipus de vehicle.

Un resum d’aquestes precaucions i de les diferents normatives sobre els circuits europeus, és accessible a les entrades de l’etiqueta “Circuits del Mon” del bloc “Tanquem el Circuit de Catalunya”

https://foracircuit.wordpress.com/tag/circuits-del-mon/

Durant anys, els entrenaments de F1 a Europa s’han fet sempre a Espanya, a Jerez i a Montmeló cosa que ens fa sospitar que en altres països hi hagin limitacions de soroll que impedeixin fer aquestes proves.

Molts circuits europeus tenen limitats els dies de màxim soroll a uns 30 dies a l’any.

Ja hem esmentat les proves de prototips o Tests de vehicles, actualment emmascarats en la descripció, “lloguer de pistes” o “eventos privados”. En aquestes proves, les característiques tècniques són portades al màxim, fins i tot fins la ruptura, produint els majors nivells de contaminació acústica.

12

És ben dubtós que la conducció d’aquests vehicles pugui ser considerat com un esport, però en tot cas, les proves que es fan al Circuit per a comprovar llur disseny o prestacions, caldria que fossin tractades com a activitats industrials, i caldria que fossin efectuades en instal·lacions insonoritzades.

Essent fruit d’una negociació entre Companyies privades, és impossible determinar la seva repercussió esportiva i les condicions d’ús de la pista. Però tot sembla indicar que, en contra del que succeeix en altres Circuits, no hi ha cap mena de limitació acústica.

Totes les activitats esmentades produeixen soroll com a efecte col·lateral. Per tant, quan la gestora del Circuit factura l’ús de les seves instal·lacions, també factura el drets dels vehicles a contaminar acústicament l’ambient, sense cap mena de control.

La Societat Circuits de Catalunya SL, gestora i, segons sembla, propietària actual de les instal·lacions, malgrat que disposi de capital públic, és una societat mercantil, i registrada como a tal. Per tant, s’hauria de regir pels mateixos paràmetres que qualsevol altra societat econòmica, pel que respecta a la legislació ambiental.

En un país civilitzat, hom exigeix que els residus que produeixi qualsevol entitat, no poden ser abocats incontroladament a l’entorn natural, ni molt menys envair propietats privades. Des de fa més de 20 anys, el Circuit ignora aquest principi, i se li permet abocar a l’entorn el soroll –residu inevitable de la seva activitat- sense que se li hagi exigit cap mena de control.

Aquesta situació és clarament discriminatòria amb respecte a les altres empreses del nostre entorn, sotmeses a constants requeriments i controls destinats a minimitzar llur impacte ambiental.

2.7 Característiques psicològiques del soroll produït

Acceptada la definició de que soroll és aquell fenomen acústic que produeix una sensació desagradable en les persones, és evident el seu nociu efecte psicològic que produeix a qui l’ha de suportar.

El suposat esport automobilista i motociclista basa un dels seus atractius en un ambient sonor envoltant, que ressalta la potència dels vehicles, i pretén donar una sensació d’eufòria.

13

El soroll que conscientment generen aquestes competicions, procura potenciar l’ambient total de l’espectacle. Es tracta de nivells de soroll que sobrepassen els 100 dB. A més, no és un soroll neutre sinó discontinu, amb alts i baixos, i canvis de ritme importants. Tot això provoca una sensació de tensió, amb forts trets d’impacte psicològic, que intenta produir en els assistents un estat anímic exaltat, mitjançant la descàrrega de substàncies hormonals.

Actualment hi ha tècniques de control que permeten minimitzar el soroll generat pels vehicles, però en aquests espectacles s’evita aquesta possibilitat, perquè possiblement es pensa que els faria perdre part de l’atractiu.

Només cal veure què ha passat amb el soroll dels nous motors de F1, força més reduït, i la subsegüent demencial idea d’instal·lar amplificadors de soroll en los tubs d’escapament, per a recuperar el soroll anterior:

https://foracircuit.wordpress.com/2015/02/23/formula-1-parece-que-lo-han-conseguido-y-que-el-ruido-vuelve-a-ser-potente-y-agradable/

També cal remarcar les declaracions de l’actual director del Circuit a Vallès Visió, amb un total menyspreu vers les molèsties que patim els veïns:

https://foracircuit.wordpress.com/2014/06/13/el-sr-servia-en-valles-visio-y-su-opinion-sobre-el-ruido-del-circuit/

Qualsevol assistent a aquestes curses té -al sortir del recinte- un cansament produït por la tensió generada per l’espectacle, barrejat amb la satisfacció d’haver complert el seu desig d’assistir a un esdeveniment esportiu.

Però als habitants del Vallès Oriental se’ns està obligant a patir aquesta situació, sense tenir la possibilitat de dir si ens agrada o no, ni tampoc en quin moment, ni per quant de temps. Sense previ avís, i depenent només de la voluntat del gestor d’una Sociedad Limitada, hem de tensar-nos psicològicament, fet que indubtablement acabarà tenint repercussions negatives sobre la nostra salut.

14

Es tracta d’un soroll discontinu, amb alts i baixos i canvis importants de ritme que provoca a qui l’escolta una sensació de tensió. No és un soroll neutre sinó que té fortes característiques d’impacte psicològic.

En el link Paseo por Montornès del Valles “en compañía” del Circuit de   Catalunya. Hi ha tres gravacions efectuades a Montornès del Vallès en Dbre. 2013, exemples de les característiques del soroll del Circuit, clarament perceptible, fins i tot per damunt de vehicles circulant a distàncies molt més properes.

Un altre exemple: al c/, Vallromanes, al mateix lloc on es van fer mesuraments de les “24 hores” sense trobar superacions diürnes, a més o menys tres kilòmetres de distància del Circuit. I cal remarcar que no era un vehicle del més sorollosos:

https://www.dropbox.com/s/8luxlg75kkrow29/P1190908.MOV

2.8 Accions populars

Des del començament, el Circuit ha estat marcat per la polèmica. Els propis gestors reconeixien, fa una dècada, que 10 anys després de la seva construcció, “encara no està integrat a la comarca”.

Recentment s’ha justificat el PDU d’ampliació, entre altres, per aquest mateix motiu, acceptant que:

“El caràcter hermètic del Circuit de velocitat, tancat al seu entorn immediat, necessita una estratègia compensadora que potenciï els usos socials que ajudin a obrir el Circuit al territori.” 

És a dir, el Circuit, tot i que és terriblement sorollós, continua sent quelcom hermètic i inútil per a les activitats socials comarcals, com ho demostren força testimonis de veïns i entitats, queixant-se als Ajuntaments:

https://foracircuit.wordpress.com/2012/11/28/gossos-amb-llonganisses/

https://foracircuit.wordpress.com/2012/11/07/el-circuit-i-la-contaminacio-acustica/

15

2.9 Perquè fa tan soroll el Circuit?

La seva ubicació ho fa inevitable, com ho mostra la fotografia següent :

https://foracircuit.files.wordpress.com/2013/06/circuit.jpg

De fet, la millor descripció de la desafortunada ubicació de Circuit, la trobem en els ISAs Preliminars del PDU aprovat recentment, que descriu perfectament aquest problemàtica situació, si bé emmascarant-la –potser cínicament- d’una forma idíl·lica:

“El Circuit de Barcelona-Catalunya es va construir a mitja falda de la carena de la vessant del Congost, amb cotes que oscil·len entre els 100 i 145 metres. Aquesta situació configura un mirador privilegiat al Vallès i una localització estratègica, que defineixen una gran sensibilitat paisatgística derivada de l’extensa conca visual que gaudeix. Aquesta ubicació elevada també té conseqüències importants pel que fa a la contaminació acústica del circuit que el fa audible a més de 10 km de distància.”

Hi ha també un mapa a la pàg. 23 que ubica perfectament aquesta situació elevada de la mateixa manera que ho fa la fotografia.

En efecte, el soroll es propaga sense obstacles pels voltants, arriba fins les muntanyes properes, on rebota i queda ampliat. Aquest desagradable efecte envoltant, es fa especialment palès a les poblacions properes a la Serralada de Marina.

És lamentable constatar que, tot i reconèixer el problema del soroll, no hi ha en tot el PDU cap referència a com resoldre’l.

2.10 Conclusió

Creiem que, per tal de resumir el tema del soroll, basant-nos en alguns dels mesuraments que coneixem i, sobretot en l’extensa afirmació subjectiva entre los habitants de la zona, podem dir que:

El Circuit fa molt soroll. Durant molts dies a l’any i durant moltes hores en força dies. És perceptible en una zona

16

molt extensa, degut a la seva desafortunada ubicació i a que la font emissora té una potència d’emissió molt alta.

El problema de determinar les magnituds exactes queda limitat a la voluntat de col·locar els aparells de mesurament en els punts i horaris adients, per part de las autoritats competents.

17

3- Actuació dels poders públics

3.1 Paradoxa bàsica

A l’intentar traslladar el problema a les autoritats, hom es troba amb una contradicció entre elles:

Si hom es dirigeix a la Generalitat, la resposta sol ser que la competència sobre soroll correspon als Ajuntaments, que han de posar solucions a aquest problema. Vegem un exemple:

https://www.dropbox.com/s/hbvxvmfckb0n3kz/Carta%20DGQA%202004-06-04%20a%20Salvador.pdf?dl=0

La DIBA s’ha limitat a fer mesuraments per compte dels Ajuntaments, amb diversos resultats, i de vegades amb comentaris tan estranys com:

https://www.dropbox.com/s/2sd1rp1bawh71eg/Nota%20tecnica%20DIBA%202001-04-09.pdf?dl=0

O com els comentaris de l’Informe Tècnic inicial de l’informe tècnic dels mapes de soroll de Montornès del Vallès, que van generar un llarg debat, amb la participació popular.

Per part dels Ajuntaments, la resposta sol ser que el Circuit és una instal·lació supramunicipal, o bé situada fora del terme municipal. Això justifica que l’Ajuntament no pugui fer res, llevat de dirigir-se a la Generalitat o a la Diputació, per tal de demanar mesuraments o queixar-se.

Hi ha una llarga llista d’exemples al llarg del temps (p.ex.):

https://www.dropbox.com/s/95yc85exh84b6y8/Escritos%20con%20Aj%20Montornes%202001-04-05.pdf?dl=0

https://www.dropbox.com/s/ix419jiqdia394f/Mails%20con%20Alcalde%20Montorn%C3%A8s%202011-04-25.pdf?dl=0

https://www.dropbox.com/s/3wyriznpzgp2zxk/Respuesta%20aj%20Parets%20quejas%20Joan%20Maseras.pdf?dl=0

18

A Montornès hi ha hagut intents d’afrontar el problema. Ja l’any 2001 es va protestar davant el Circuit, rebent aquesta ambigua carta de resposta:

https://www.dropbox.com/s/pobcvthqh0hzdw9/Carta%20dir%20Circuit%202001-04-26%20arboles.pdf?dl=0

El 7-3-02 es va aprovar en Ple una moció sobre les molèsties causades pel Circuit, sense arribar a res de concret.

L’expedient TMAG2004.12 conté una llarga relació de documents (Cartes a la Direcció Gral. de Qualitat ambiental, als Ajuntaments de Montmeló, Granollers i Parets, al Circuit i al Àrea de Medi Ambient de la DIBA) que conclouen amb la següent carta del llavors regidor de Medi ambient al Director del Circuit.

https://www.dropbox.com/s/b8wb97bylsngqld/Escritos%20RMA%20Aj%20Montornes%20con%20DirCirc%20y%20DGQA%20Gencat%202004-05-28.pdf?dl=0

Tot i que abans s’hagués dit al Sr. Martínez que l’Ajuntament no era responsable d’aquest soroll

https://www.dropbox.com/s/m7h98wh3quqnpwd/Escritos%20con%20Aj%20Montornes%202004-02-23%20No%20responsabilidad.pdf?dl=0 El problema fonamental és que a Catalunya no existeix una normativa sobre aquesta mena de recintes, como per exemple el decret italià o les homologacions periòdiques franceses. Aquest buit legal és aprofitat pels gestors del Circuit, que segueixen actuant amb criteris que només ells coneixen, i sense el més mínim respecte envers els habitants de les zones adjacents.

El Maig del 2012, la llavors regidora de Medi Ambient de Montornès del Vallès, va reconèixer que no sabia com afrontar de forma eficaç el problema, i va demanar a Salvador Pila i Alberto Martínez que li presentessin suggerències. En el document:

https://www.dropbox.com/s/a175ustg84ag13b/SUGERENCIAS%20REGIDORA%20MEDI%20AMBIENT%20MONTORES%20TRAS%20TMA.docx?dl=0

19

Es pot veure un detall de les suggerències presentades, la resposta del TMA i comentaris posteriors. Mai no hi hagué una resposta concreta, tot i que ambdós senyors van ser invitats a integrar-se en la Comissió de soroll del CMA de Montornès.

Dins d’aquest context poden situar-se els e-mails intercanviats entre Febrer i Març 2013 sobre la necessitat de sintetitzar i resumir els mesuraments realitzats, per tal de determinar si els veïns de Montornès tenim el dret de queixar-nos o no.

https://www.dropbox.com/s/tgaavh1q1s4b714/Mails%20con%20RMA%20Montorn%C3%A8s%202013-03-12%20y%202013-02-20.pdf?dl=0

El procés de confecció dels Mapes de soroll municipals va generar discrepàncies importants sobre el tractament que calia donar a la influència del Circuit. El 9/1/13 es va acordar amb la regidora una sèrie de punts sobre el Circuit, entre els quals que:

“Se establece un plazo de nueve meses para determinar, utilizando las mediciones efectuadas hasta ahora y las que puedan efectuarse en este periodo, que superaciones se producen debido a la actividad de esta instalación. Las superaciones descritas en los Mapes de Superacions de la Diputación, correspondientes a días en que el Circuit no es perceptible, se complementarán con una descripción complementaria definiendo las producidas por el Circuit de la forma más concreta posible.”

Aquests acords, comentats pel TMA poden revisar-se a:

https://www.dropbox.com/s/5ejlg00nol9f7fc/Discusiones%20Circuit%20en%20Mapes%20Soroll%20Aj%20%20Mont%20Oto%C3%B1o%202013.pdf?dl=0

Els mapes van ser aprovats amb documentació que encara no hem entès del tot bé. La regidora va deixar el càrrec i fins avui no hi ha hagut continuïtat en el procés, ni una nova iniciativa per part del nou regidor.

És un exemple de com acaben diluint-se aquestes iniciatives municipals, fins i tot quan hi ha les millors intencions. Tanmateix, si hom cerca, als registres municipals, referències al Circuit durant el procés de confecció dels Mapes de Soroll de Montornès, sens dubte les trobarà.

20

El 23/5/2006, el Sr. Martínez va intentar globalitzar el problema, enviant un e-mail conjunt al Director del Circuit, a l’alcalde de Montornès del Vallès i al llavors conseller de Medi Ambient de la Generalitat. No hi va haver cap reacció:

https://www.dropbox.com/s/co2ch371z59gg2c/Mail%202006-09-23%20a%20Circuit%2C%20Alc%20Mont%20y%20CMA%20Gencat.pdf?dl=0

3.2 Mesuraments

Ja hem mostrat alguns mesuraments acústics amb conclusions que ens semblen parcials i partidistes. Per raons que desconeixem hi trobem afirmacions subjectives, tendents a desprestigiar la sol·licitud de l’Ajuntament, a minimitzar o a obviar el problema, i a lloar unes suposades proteccions acústiques, les quals no han motivat cap variació en la percepció del soroll del Circuit per part d’aquells qui el patim.

Pensem que tot plegat posa en qüestió el valor, almenys, d’alguns d’aquests mesuraments, donat que –entre altres coses- el seu responsable no va suggerir possibilitats tan òbvies com apropar l’aparell de mesura a la font d’emissió, fer estudis sistemàtics, o cercar les zones de màxim impacte.

Cal remarcar una altra afirmació, repetida també en la confecció dels Mapes de Soroll: “L’activitat quan pot ser molesta es quan hi ha competicions i aquestes no es fan contínuament...” Realment, com hem comentat abans, les competicions no són les activitats més sorolloses: els entrenaments, les proves de prototips, i els Tests de vehicles ho són molt més.

Si realment es volgués afrontar el problema, n’hi hauria prou amb sol·licitar al Circuit un registre de activitats, o encara millor, un calendari real d’ús del Circuit amb previsió del soroll que es generaria, la qual cosa demostraria que no són les competicions les que provoquen els registres més alts.

És ben estrany que en els mesuraments hi hagi registres de 55 i 59 dBA, quan els registres ambientals de la zona sense el Circuit ja voregen els 55 dBA. Si realment fos així, seria gairebé impossible

21

distingir la influencia sònica del Circuit. Per desgràcia, la realitat no és així, com hem mostrat en links anteriors.

Per altra part, és obvi que si en els moments definits com d’impacte mitjà, s’assoleixen nivells vorejant el màxim permès, és inevitable que en moments d’impacte alt (entrenaments i proves de prototips) se sobrepassin aquests nivells.

També ens sembla obvi que una font de contaminació sònica capaç de percebre’s fins un radi de 15 kms (i que no pot comparar-se amb cap altra de la zona) és impossible que no provoqui cap alteració notable en el benestar mediambiental de la contrada.

Un altre punt a considerar, són les característiques del soroll emès pel Circuit. Com hem indicat, aquest soroll no és constant com el d’altres activitats (trànsit, activitat industrial..) sinó que conté alts i baixos molt importants en qüestió de segons.

Algunes gràfiques resumeixen mesuraments fets en intervals de 15 minuts o mes. No reflecteixen continuïtat en períodes curts de temps, semblen mostrar alts i baixos aleatoris, segons els moments en què hom va realitzar la mesura. Per tant, les puntes màximes reals, poden quedar fàcilment desapercebudes. Per exemple, a Grafica Mediciones GP F1 2002

https://www.dropbox.com/s/3apr9t37c0h1vck/Grafica%20Mediciones%20GPF1%202002.pdf?dl=0

o a

https://www.dropbox.com/s/4930h9q9b2tc6l3/informe%20t%C3%A8cnic%20circuit%20juny%202008%20Graficas.pdf?dl=0

Per tant, semblen molt més adients les gràfiques, amb intervals d’1 minut, de l’expedient TMAG 2004-8 de Montornès del Vallès

https://www.dropbox.com/s/t4eemyrpl9u4vzj/Superaciones%20Medidas%20Exp%20TMAG2004-8%20archivado%20Aj%20Mont%202004-03-0.pdf?dl=0

A alguns dossiers hi ha escrits de “bona voluntat” del Circuit, semblants a la resposta (que ja hem vist) donada per

22

l’Administrador de Circuits de Catalunya SA, Sr. Sust, el 26 Abril 2001. Reconeix l’autoria dels sorolls i manifesta desitjos de (repetició) pal·liar-los en el possible, tot i que amb unes mesures (amb arbres estil Monza”) que no resistirien cap anàlisi seriosa. El parc que envolta Monza és molt extens, amb arbres centenaris. Al Circuit hi ha una sola fila d’arbres, acabats de plantar. Potser d’aquí a alguns segles, el soroll disminuirà una mica.

De moment, quinze anys després de la plantació, el problema persisteix i no sembla que hi hagi cap intenció concreta d’estudiar-lo en tota la seva magnitud, definir-lo i començar a afrontar-lo de forma racional.

Com a exemple de soroll actual, la gravació de Novembre de 2014 a uns 3 kms. de distància del Circuit

https://www.dropbox.com/s/1v0rwf3ah29u133/P1220914%20F.avi?dl=0

3.3 Perquè no hi ha hagut més pressió popular?

El sentiment contrari a la permanència del Circuit en les condicions actuals és molt gran, i no ha derivat en accions més contundents per les següents raons:

Els Ajuntaments han reconegut el problema i manifesten voler solucionar-lo.

Hi ha una certa sensació d’impotència davant el fet de què els gestors del Circuit (anomenat de Catalunya) tenen el recolzament d’altes personalitats i entitats. De fet, hi ha hagut intervencions molt contundents a aquest respecte als mitjans de comunicació.

Els qui han estat davant les protestes, han triat vies raonables, en el convenciment que l’agressió acústica era tan evident, que feia innecessària una demostració massiva de la seva impopularitat.

23

3.4 El Pla Director Urbanístic de l’Entorn del Circuit (PDU).

Sovint ens hem preguntat, com va ser possible que s’aprovés una instal·lació d’aquesta mena, sense un Pla d’Impacte Ambiental que valorés els efectes que el soroll produiria a la rodalia.

El PDU recentment aprovat dóna una resposta contundent a aquesta pregunta, al permetre una gran ampliació de les instal·lacions, amb noves pistes i zones annexes, en las quals poden generar-se noves emissions de soroll, sense pràcticament cap referència al tema.

L’entitat El Galzeran de Montornès del Vallès descriu en el seu blog la informació rebuda sobre el PDU i les al·legacions formulades:

https://elgalzeran.wordpress.com/2014/04/17/possible-ampliacio-del-circuit-de-montmelo/

També són accessibles al mateix blog les al·legacions que va formular l’Ajuntament de Montornès:

https://elgalzeran.wordpress.com/2014/05/16/informe-al-pdu-del-circuit-de-barcelona-catalunya-per-part-de-l-ajuntament-de-montornes-del-valles/

Que sapiguem, també van presentar al·legacions les següents entitats professionals o ecologistes (o almenys estan citats en la llista de entitats a les quals es va notificar l’aprovació del PDU): Depana; Adenc; Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya; Col·legi de Biòlegs; Col·legi d’Arquitectes; Col·legi de Geògrafs, Col·legi d’Enginyers de camins, canals i ports; Societat Catalana d’Ordenació del Territori; Ecologistes en Acció; Greenpeace; Associació per la Recuperació de la Fauna Autòctona Catalana; Instituto Bio-Natura; Grup Meles Meles de Lliçà de Vall; Centre per a la interpretació i recuperació de l’Entorn de la Conca del Besós; Associació Cívica Els Verds de Catalunya.

Doncs bé, El PDU ha estat tanmateix aprovat. Només amb una única referència a la pàgina 3 a les reserves de l’Ajuntament de Montornès i no hi ha cap esment específic sobre soroll en les 18 pàgines del següent document

24

https://www.dropbox.com/s/jywnn2l44a2mxju/Notificacion%20Aprobaci%C3%B3n%20PDU%20Resumen.pdf?dl=0

No hem pogut accedir al document ISA, que sembla ser acompanya el document urbanístic, però, vista la total despreocupació que hi havia en els documents ISA preliminars, no tenim esperança al respecte.

25

4- Propietat i Resultats Econòmics del Circuit de Barcelona-Catalunya

4.1 Antecedents

Durant anys, va ser difícil saber qui eren, exactament, els propietaris del Circuit de Catalunya i, per tant, quins eren els responsables últims del procés d’intrusió acústica generat per les seves instal·lacions.

Tanmateix, sembla que la figura del Consorci del Circuit de Catalunya, NIF Q58561191A, va tenir una importància fonamental.

El Consorci va estar presidit durant un temps per el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aparentment per raons del seu càrrec.

També durant anys, el Circuit, va estar gestionat per la societat mercantil Circuits de Catalunya SA, Mas La Moreneta, 08160 Montmeló, NIF A08282626. Essent el seu objecte social: “La Administración y explotación de Circuitos, Áreas de terreno y edificios para la realización de actos deportivos o Lúdicos”. Código CNAE 92.613. L’activitat declarada era: “l’explotació i funcionament del Circuit de Catalunya d’acord amb el conveni de cessió signat amb el Consorci del Circuit de Catalunya”.

Aquesta societat era unipersonal, sent el seu únic soci el Consorci del Circuit de Catalunya, amb un capital social de 60.101,21 Euros totalment desemborsat, i el seu administrador únic el Sr. Fidel Sust Mitjans, amb domicili a Barcelona. Era propietat 100% del Consorci del Circuit.

El 1999, declarava un benefici econòmic de 105.079.080 Ptes., davant les 2.495.002 Ptes. de l’exercici del 1998. Tanmateix, existia un detall de pèrdues fiscals pendents de compensació, de del 1992 fins el 1997, de 672.521.946 Ptes.

Una major eficàcia en la gestió, acompanyada de considerable increment del soroll, sembla ser la raó del canvi radical produït en els resultats econòmics assolits els anys 1998 i 1999, enfront dels

26

que es van produir en el període 1992 a 1997, i els dels que s’han produït els darrers anys.

En resum, malgrat alguns resultats positius en anys puntuals, el Circuit ha estat una instal·lació clarament deficitària.

4.2 Situació actual:

El consorci del Circuit de Catalunya ha estat liquidat. Que sapiguem, hom no va donar informació pública de com es va fer aquest procés de liquidació, i què va ser de les pèrdues que arrossegava el Circuit, avaluades com a previsió per al 2012 per les pròpies comptes de la Generalitat en -55.179.052,00 €

http://www15.gencat.cat/ecofin_wpres12/pdf/BC_6920.pdf

La societat Circuits de Catalunya SA fou substituïda per Circuits de Catalunya SL, sense saber en quines condicions. Tot i aparèixer com entitat pública 6920 en els pressupostos de la Generalitat, i haver-se publicat notícies al respecte, cal suposar que la propietat segueix sent, majoritàriament, de les institucions públiques catalanes.

Malgrat que la gestora s’havia constituït recentment, la Generalitat preveia pel al 2012 un resultat negatiu de -3.112.352,00 €, amb unes pèrdues acumulades dels exercicis anteriors de -25.397.945,00 €.

http://www15.gencat.cat/ecofin_wpres12/pdf/BC_8620.pdf

I això, malgrat unes subvencions declarades per part de la Generalitat de 5.016.000,00 €.

Entre 2012 i 2014, hom va assistir a un gran augment en el malbaratament de fons públics. No només 7.550.024,58 € per part de la Generalitat i “d'altres titulars” (Quins?) sinó també amb 4.000.000 € de diner públic aportat per la DIBA a fons perdut, i 4.000.000 € també a fons perdut, aportats per l’Ajuntament de Barcelona, per tal que el nom de la seva ciutat aparegués en el del Circuit:

http://www15.gencat.net/ecofin_wpres14/pdf/ED_8620.pdf

27

Amb quin resultat? Amb el d’unes pèrdues previstes per a l’exercici de 2014 de -4.475.635,90 €, i una acumulació de pèrdues de -18.409.274,73 €. És un resultat curiós, tenint en compte que la previsió de pèrdues acumulades per al 2012 era al voltant dels 25 milions, i el 2013 estaven registrades pèrdues de -6.390.385,87 €.

Està clar, és que, a nivell econòmic, el Circuit és un negoci ruïnós, que només es manté mitjançant generoses injeccions de diners públics. I això en una època de crisi, en la qual s’han retallat severament els fons destinats a drets bàsics com l’educació, la sanitat, ajudes socials…

Cal remarcar que –per exemple- a Montornès, Montmeló i altres municipis de la zona, s’han unificat i/o retallat les urgències nocturnes. Fa uns dies l’Hospital infantil de Sant Joan de Deu ha pogut reunir 1 milió d’euros amb penes i treballs per ampliar les seves instal·lacions mentre les institucions fan les seves milionàries aportacions al Circuit.

Les institucions públiques catalanes i els gestors del Circuit justifiquen aquest malbaratament de diners públics, en base a uns suposats estudis d’impacte econòmic. Però aquests estudis mai no han estat publicats detalladament, i ningú ha estat capaç de posar-se d’acord per tal de donar ni uns resultats ni unes xifres concretes:

https://foracircuit.wordpress.com/2014/08/01/el-impacto-economico-del-circuit-de-barcelona-catalunya-o-tan-dificil-es-ponerse-de-acuerdo/

El Sr. Masculell ho tenia clar a l’inici de la legislatura:

https://foracircuit.wordpress.com/2012/01/12/la-generalitat-apunta-cap-a-la-fi-de-la-formula-1-a-catalunya/

Però sembla que els seus companys de Govern, començant pel mateix President, van fer desdir-lo de fer comentaris al respecte.

28

5 – Legislació

No pretenem esmentar aspectes concrets de les Lleis que permetin definir la il·legalitat del Circuit, perquè ni tenim aquesta capacitat, ni pretenem assignar-nos-la.

Nogensmenys, voldríem reflexionar sobre l’esperit que sembla emanar de les Lleis sobre Medi Ambient que ens regeixen, i quina comparació resulta sobre el fenomen que analitzem. Hi ha una breu recapitulació en el següent fitxer:

https://www.dropbox.com/s/z66dxsm6v8sjgpd/Citas%20Legales%20sobre%20el%20Ruido.doc?dl=0

29

6– Conclusions

El Circuit va ser construït, és mantingut, i potser serà ampliat, amb aportacions considerables per part dels poders públics, els quals gestionen capitals procedents de tots els ciutadans.

No es va avaluar -o es va menystenir l’impacte que el Circuit anava a produir en una comarca densament poblada. No solament no es va dotar de cap protecció acústica eficaç (la barrera d’arbres sembla més aviat una burla), sinó que es va construir en una zona elevada, que ressalta el seu poder emissor.

Un procés similar es pot repetir amb les possibles ampliacions del Circuit, que preveu el PDU, menyspreant novament els possibles efectes del soroll als municipis ja afectats pel Circuit. Les noves pistes anunciades seran segurament noves fonts d’emissió de sorolls a la comarca.

Els drets dels habitants de la zona han estat sistemàticament ignorats. Se’ls ha imposat una greu font de contaminació acústica, prioritzant suposats criteris de difusió publicitària del nom de Montmeló, Catalunya i Barcelona. Així com unes expectatives d’impacte econòmic que, almenys en la zona, no s’han vist complertes.

Els veïns afectats no tenen coneixement de què els poders públics hagin fet mesuraments sistemàtics, a fi de donar un adequat suport tècnic a llurs queixes.

La gestió de les instal·lacions ha estat assignada a una Societat Mercantil, regida per criteris estrictament econòmics, imposant la màxima utilització possible de les instal·lacions. Com ja hem comentat, la major part dels dies més sorollosos no coincideixen amb les competicions esportives, la qual cosa sembla contradir l’epígraf fiscal en el qual es troba registrada la societat gestora del Circuit.

El calendari del Circuit és incomplet, i no reflecteix les activitats més molestes. Tampoc conté cap referència al soroll que va a generar cada activitat en concret.

30

De fet, no sembla que hi hagi la menor restricció d’activitats en el Circuit a causa del soroll. Diverses fonts citen que el soroll produït en origen pels vehicles de competició supera els 100 dBa. En tot cas, el fet de que el soroll del Circuit sigui identificable en un radi tan considerable, dóna una idea de la seva magnitud. Cap altra font de contaminació acústica a la comarca, i molt poques en tot l’Estat Espanyol, arriben a aquests nivells.

Las característiques psicològiques d’aquest soroll, així com els llargs horaris de moltes sessions d’utilització, fan que la seva molesta influència sobre la salut pugui arribar a ser molt negativa.

Un fet particularment desmoralitzant d’aquest procés de intrusió acústica, és el seu recolzament institucional, donat que les més altes personalitats de Catalunya i certs Ajuntaments, aparenten ser els seus responsables en darrera instància.

Aquest caràcter institucional dificulta el tractament objectiu del fenomen als mitjans de comunicació, relegant les protestes dels veïns a un nivell anecdòtic, i prioritzant las suposades virtuts de les instal·lacions, fent-les aparèixer com a gairebé imprescindibles.

La Generalitat de Catalunya va ajudar a construir aquestes instal·lacions amb les característiques que tenen, i encara vetlla per elles emparant la seva gestora. La mateixa Generalitat, té una Llei contra el Soroll, que atorga als Ajuntaments el poder regulador i sancionador de totes les activitats molestes, per tal de garantir el dret al descans dels seus habitants i la qualitat del Medi Ambient en el seu terme municipal. Però això ha estat del tot impossible durant un període de més de dues dècades, per les contradiccions abans assenyalades.

Fins ara, ha estat ben palesa la desprotecció -per part dels poders públics- de les persones que pateixen la intrusió acústica en les seves llars, propietats privades i en les zones públiques de llurs municipis. Els Ajuntaments són els responsables últims de la qualitat acústica en llurs municipis. Per tant, hauria de ser exigible per part seva una acció decidida, a fi de –amb mitjans i diners públics- contrarestar l’agressió d’unes instal·lacions que tenen caràcter institucional, és a dir, implantades també amb una bona part de diners públics.

31

Però això sembla inviable, perquè els poders municipals també estan condicionats per aquest caràcter institucional. No es troba una altra explicació al fet que hom no hagi realitzat accions més concretes, per tal de contrarestar la intrusió acústica que pateixen llurs habitants.

Estem convençuts de què, algun dia, el Circuit serà tancat, per las molèsties que causa i per el cost que implica el seu manteniment.

Però mentrestant, el calendari del Circuit hauria de ser públic en la seva totalitat, amb una descripció real de les activitats previstes i una avaluació dels nivells de soroll que van a generar-se. Això permetria disposar de dades més fiables de l’impacte, i facilitar els mesuraments de control en las dates adients.

Caldria que els regidors de Medi Ambient dels municipis més afectats, participessin en la redacció d’aquest calendari, responsabilitzant-se de la seva fiabilitat. El calendari hauria de tenir limitats –com en la major part dels circuits europeus- els dies amb activitats de màxima intensitat sonora,que caldria que no fossin superiors a 30 dies a l’any, incloses les competicions.

La presència d’aquests regidors també garantiria que s’imposessin controls acústics en els vehicles, així com proteccions més eficaces per tal de mitigar la seva influència en l’entorn.

Cal remarcar el caràcter superflu d’aquesta instal·lació, que no es correspon amb una necessitat objectiva, ni de la Comarca ni de Catalunya. Pensem que el tancament del Circuit no produiria cap desgavell econòmic, ni cap dèficit en les infraestructures de la nostra zona, en contra del que de vegades s’ha manifestat.

32