INTERCANVI PROFESSIONAL DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI … · 2a Edició Setembre de 2009 DOCUMENTS OCASIONALS DE LA XARXA DE CUSTODIA DEL TERRITORI, 13 (2a edició) ... Praga Arribada

INTERCANVI PROFESSIONAL DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI A LA

REPÚBLICA TXECA

.

INTERCANVI PROFESSIONAL DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI A LA REPÚBLICA TXECA 2a Edició Setembre de 2009 DOCUMENTS OCASIONALS DE LA XARXA DE CUSTODIA DEL TERRITORI, 13 (2a edició) 1a edició: Autors: Hernan Collado, Xarxa de Custòdia del Territori; Guillem Mas, Associació Nereo. 2a edició: Autora: Imma Gamundí, Xarxa de Custòdia del Territori. Les opinions reflectides en aquest document són les dels seus autors i ni són una postura conjunta ni tenen perquè coincidir amb l’opinió de la Xarxa de Custòdia del Territori i les seves organitzacions membres. DOCUMENT DE LA XARXA DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI DE LLIURE ÚS · 2009 Citació recomanada: Gamundí, I. 2009. Intercanvi professional de custòdia del territori a la República Txeca. Documents ocasionals de la Xarxa de Custòdia del Territori, 13 (2a edició). XCT. 55 pp.

Aquest intercanvi professional, edició 2009, i aquest document estan subvencionats pel programa de Projectes Innovadors d’acord amb l’Ordre TRE/337/2008 i estan patrocinats pel Servei d’Ocupació de Catalunya i cofinançats pel Fons Social Europeu

Sumari

Sumari ................................................................................3

1. Resum introductori................................................................4

2. El viatge d’estudis: presentació...............................................7

3. Impressions generals sobre la República Txeca, CSOP i la custòdia

del territori .............................................................................. 14

4. Cròniques des de Txèquia .................................................... 19

5. Cròniques i articles d’opinió publicats al C30........................... 34

6. Les visites una per una: Fitxes resum d’organitzacions visitades

durant el viatge........................................................................ 38

7. Avaluació de l'intercanvi professional de 2009 ........................ 55

4

Intercanvi professional de Custodia del territori República Txeca, maig 2009

xarxa de custòdia del territori Amb suport regular de: Departament de Medi Ambient i Habitatge-Generalitat de Catalunya · Obra Social de Caixa de Catalunya · Universitat de Vic · organitzacions i persones membres de la xct

1. Resum introductori Aquesta 2a edició de la crònica de l’intercanvi professional pretén ser un recull de les experiències viscudes i narrades per n’Hernan Collado i en Guillem Mas durant el seu viatge a la República Txeca el març de 2006 ampliat amb les que un grup de 8 persones d’entitats membres de la xct (Andrea Munita d'Associació Hàbitats-Projecte Rius, Ariadna Armás de Nereo, Cèlia Clotes de Rurbans, Eduardo Soler de Limonium, Joan Feliu d'Acció Natura, Imma Gamundí de xct, Núria Sellarès del Centre d'Estudis de Rius Mediterranis i Núria Verdeny de Lo Trencalòs) varen poden gaudir gràcies al projecte innovador 3 anys després. El primer viatge d’estudis a la República Txeca va aparèixer com una oportunitat que la Fundació Quebec – Labrador oferia a la xct dins una activitat pròpia i fruit de circumstàncies imprevistes. CSOP i QLF havien previst aquest viatge com a retorn al que els txecs havien pogut fer en terres americanes anteriorment. Tanmateix, la baixa resposta de les entitats americanes a l’hora de viatjar a Txèquia facilità que hi hagués places disponibles per a entitats europees. La xct tenia constància de l’existència de CSOP i del moviment de la custòdia del territori a la República Txeca a través de Hanna Bernardova, una estudiant txeca que s’havia posat en contacte amb la xct arran d’un intercanvi internacional, però no en tenia detalls aclaridors. El viatge, per tant, es presentà com a una oportunitat preciosa per conèixer la realitat de la custòdia del territori a la República Txeca i l'entitat CSOP, així com per a establir-ho relacions i aliances. Aquest primer viatge va permetre conèixer una realitat que s’assembla a la nostra en la forma i el moment en què va ser introduïda la custòdia del territori, i més semblant pel que fa al marc geogràfic, polític i legal que no pas els exemples americans. Però alhora, és una realitat que ha derivat en formes diferents per adaptació a unes necessitats ambientals i del món rural totalment diferent de les nostres, o bé simplement per que s’ha optat per opcions diferents davant situacions disjuntives similars. Tant de les semblances com de les diferències, hi ha grans aprenentatges a tenir en compte.

Cesky Svaz Ochráncu Prírody Xarxa de Custòdia del Territori Québec-Labrador Foundation

Fotografia dels participants del primer viatge a la República Txeca (març 2006)

Després d’aquest primer viatge, es varen mantenir els contactes amb els txecs. Fruit d’aquest primer intercanvi, representants d’entitats de custòdia txeques varen visitar Catalunya i algunes entitats de custòdia representatives l’octubre de 2008 i s’han sol·licitat alguns projectes conjunts.

Fotografia dels participants del viatge dels txecs a Catalunya (octubre 2008)

Finalment, el maig de 2009, 7 participants d’entitats de custòdia catalanes (AccióNatura, Associació Hàbitats – Projecte Rius, Centre d’Estudis dels Rius

6



Mediterranis, Limonium, Lo Trencalòs, Nereo, Rurbans), i una representant de la xct varen poder gaudir de l’experiència de visitar les entitats de custòdia txeques i conèixer de primera mà la realitat ambiental i social d’aquest país de l’Europa de l’Est.

Fotografia dels participants del segon viatge a la República Txeca (maig 2009)


2. El viatge d’estudis: presentació Programa del primer intercanvi Dia Lloc Programa Dissabte 25/03/2006

Praga Arribada a Praga, visita a la ciutat i sopar. Allotjament en un pis de l’organització al barri de Pankrac de Praga.

Diumenge 26/03/2006

Praga, Bohèmia del nord i Paradís de Bohèmia

Visita a l’àrea protegida del Paradís de Bohèmia (HUhttp://www.ceskyraj.cz/index_noflash.htmlUH). Viatge cap a Vlasim, on hi ha un dels centres de CSOP. Introducció al sistema Txec de conservació de la natura amb responsables de CSOP i del ministeri de medi ambient. Allotjament al centre de CSOP a Vlasim.

Dilluns 27/03/2006

Bohèmia central

Visita a l’entitat de custòdia de Vlasim; centre de recuperació de fauna, planter d’espècies autòctones i parc del castell de Vlasim. Allotjament a Vlasim

Dimarts 28/03/2006

Bohèmia oriental

Visita a l’entitat de custòdia de Radnice; seu en una antiga sinagoga restaurada. Visita a l’entitat de custòdia d’Spalene Porici; centre de recuperació de fauna. Tornada a Vlasim i allotjament.

Dimecres 29/03/2006

Moràvia, regions de Hana i Odra

Visita a l’entitat de custòdia de Prostejov. Visita al centre de recuperació de fauna de Bartosovice, situat en un edifici barroc recuperat. Allotjament a Bartosovice. Visita comentada a la ciutat històrica de Novy Jicin (http://www.novy-jicin.cz/nj/english/eindex.htmlUH)

Dijous 30/03/2006

Moràvia, regió dels Càrpats Blancs

Visita a Kosenka, entitat de custòdia de Valasské Klobouky; centre d’educació ambiental. Visita a Certoryje, entitat de custòdia a Veseli nad Moravou; centre d’informació dels Càrpats Blancs. Allotjament a Hruba Vrbka.

Divendres 31/03/2006

Moràvia del sud i Karst de Moràvia

Visita a Hady, l’entitat de custòdia de Brno; restauració d’una antiga pedrera. Visita a les coves kàrstiques de la zona. Assemblea anual de les entitats de custòdia txeques. Debat de valoració amb responsables de CSOP. Presentació de les nostres entitats als participants a l’Assemblea. Allotjament a Moravinsky Krass

Dissabte 01/04/2006

Moravia - Bohèmia

Retorn a Praga i a Barcelona.

8



Participants al primer viatge d’estudis de custodia del territori Hernan Collado XCT Xarxa de Custòdia del Territori c. Sagrada Família, 7 (Universitat de Vic) 08500 Vic, Catalunya Tel.: +34 93 886 61 35 [email protected] http://custodiaterritori.org

Responsable jurídic de la xct des de juny de 2003. Coneixedor dels diferents acords de custòdia a Catalunya i les seves formes jurídiques. Membre actiu de la Bassa Roja, petita entitat de custòdia de Vallfogona de Balaguer. Recentment, ha coordinat un grup de treball per a la redacció del Codi ètic de la xct i la futura redacció d’un codi de bones pràctiques per a entitats de custòdia.

Ondřej Fiala Uruguayská 7 Praha 2, 120 00, República Txeca Tel.: +420 222 516 115 [email protected] http://www.csop.cz

Coordinador de la xarxa de centres de recuperació de fauna de la CSOP. Format en zoologia. Interessat en zoologia, sociobiologia (ecologia del comportament), fauna salvatge, fotografia i patrimoni cultural.

Václav Izák (Vasek) ZO ČSOP Pozemkový spolek Hády Kamenná 6 Brno 639 00, Czech Republic [email protected]

Des de l’any 2000 és responsable d’iniciatives de Hády, una entitat de custòdia de Brno, membre de CSOP. Llicenciat en dret. President del Comitè de Relacions Internacionals i membre del Comitè Central Executiu i del Comitè d’Entitats de Custòdia de CSOP.

Guillem Mas Associació Nereo Mas d'en Pinc 17255 Begur Catalunya Tel.: +34 972 624 146 [email protected] www.nereo.org

Biòleg membre de l’equip tècnic de l’Associació Nereo des de maig de 2004. L’Associació Nereo gestiona la reserva marina de ses Negres, a la Costa Brava. Membre del Grup de Naturalistes d’Osona i, per tant, involucrat en acords de custòdia a Osona i campanyes de seguiment d’aus. Actualment, representa L’Associació Nereo al consell de membres de la xct, amb el càrrec de tresorer.

Brent A. Mitchell Quebec-Labrador Foundation Atlantic Center for the Environment Fifty-five (55) South Main Street Ipswich, Massachusetts 01938 USA Tel. +978.356.0038 [email protected]

Vicepresident de la Fundació Quebec-Labrador. Promou intercanvis amb professionals homòlegs a Europa, Amèrica Llatina, Carib i Orient Mitjà amb particular interès en la custòdia del territori. Ha viscut i treballat a parcs i projectes de conservació a cinc països del Carib i Amèrica Llatina. És membre actiu de la Comissió Mundial d’Àrees protegides de la IUCN i treballa colze a colze amb el Servei Nacional de Parcs dels EUA.

Jan Moravec (Honza) Uruguayská 7 Praha 2, 120 00, Czech Republic Tel.: +420 222 516 115

Coordinador d’entitats de custòdia de CSOP. Enginyer Agrícola. Especialment interessat en patrimoni natural i cultural, monuments històrics i paisatge. Només parla txec.

Stojan Radovanovic Program Coordinator Green Network of Vojvodina Zelena mreza Vojvodine, Pasiceva 24 Novi Sad, 21000, Serbia & Montenegro. Tel. +381 64 160 94 30 [email protected] http://www.zelenamreza.org.yu/

Coordinador de programes de l’entitat Zelena Mreza Vojvodine, de Novi Sad (al costat de Belgrad), des d’octubre de 2004. Enginyer mecànic. La seva entitat treballa en l’establiment de corredors verds, agricultura i producte local sostenible i energia renovable.


Denise Rambaldi Associação Mico-Leão-Dourado Caixa Postal 109.968 Casimiro de Abreu – RJ CEP 28860-970 Brazil Tels. +55 22 2778-2025 +55 22 400-7702 [email protected] http://micoleao.org.br

Secretària general de l’Associação Mico-Leão-Dourad des de 1994. Treballa a l’entitat des de 1989. Enginyera Forestal i llicenciada en dret. L’associació es dedica a la recerca, educació i restauració de l’hàbita del mico lleó daurat (tamari) a l’Amazònia. En aquest entorn, han creat diverses reserves privades per connectar hàbitats fragmentats del tamari i d’altres espècies.

Margo Sheppard Nature Trust of New Brunswick PO Box 603, Stn A Fredericton, NB, E3B 5A6 Canada Tel. +506 457 2398 [email protected] http://www.naturetrust.nb.ca

Directora executiva del Nature Trust of New Brunswick des de fa 10 anys. Tècnica de planificació ambiental. Prèviament, havia treballat per al ministeri de medi ambient de la província d’Ontario i ha estat voluntària d’entitats de custòdia locals.

10



Programa del segon intercanvi Dia Lloc Programa Divendres 15/05/2009

Praga, Moràvia

Arribada a Praga, i viatge cap a Valašské Klobouky Trobada a Kosénka. Allotjament a Královec

Dissabte 16/05/2009

Moràvia regió dels Càrpats Blancs

Visita als boscos democràtics de Kosénka, boscos vells salvats per la campanya Un lloc per a la natura. Viatge a Prostějov Dinar a Prostějovsko, gestió de prats de dall per afavorir la biodiversitat botànica en col·laboració amb l’administració estatal. Sopar i allotjament a Prostějov

Diumenge 17/05/2009

Moràvia del sud i Karst de Moràvia

Viatge cap a Brno Visita de l’entitat de custòdia Hády, restauració d’una pedrera de calcària en col·laboració amb l’empresa extractora Dinar a Brno. Viatge cap a l’entitat de custòdia Chaloupky, gestió de les finques en custòdia en col·laboració amb voluntariat ambiental. Sopar i allotjament al centre d’educació ambiental de Chaloupky

Dilluns 18/05/2009

Bohèmia oriental

Viatge cap a Vlasim, on hi ha un dels centres regionals més grans de CSOP. Custòdia cultural i manteniment de zones verdes, restauració paisatgística, renaturalització de cursos d’aigua i alter activitats (planter d’espècies autòctones, centre d’educació ambinetal, centre de recuperació de fauna salvatge,…) Allotjament i sopar al centre d’educació ambiental de CSOP a Vlasim. Visita a l’entitat de custòdia d’Spalene Porici; centre de recuperació de fauna. Tornada a Vlasim i allotjament.

Dimarts 19/05/2009

Bohèmia central

Visita a l’entitat de custòdia de Radnice; seu en una antiga sinagoga restaurada. Visita a les finques adquirides amb la campanya un lloc per a la natura (Kamenec) i fons propis and (Rašeliniště). Viatge cap a Bečov nad Teplou per visitar l’entitat de custòdia Berkut restauració d’un antic arboretum i promoció de l’ecoturisme de la zona Sopar i allotjament a la granja biològica Belina a Nežichov

Dimecres 20/05/2009

Bohèmia occidental

Visita a Karlovy Vary Visita de l’entitat de custòdia Meluzína coopració entre l’entitat, els pagesos i una escola de formació professional d’agricultura. Recupreció de les varietats locals de fruiters amb fons europeus. Dinar a Děčín. Sopar i allotjament a Pláně pod Ještědem

Dijous 21/05/2009

Bohèmia meridional

Visita a Čmelák, una de les entitats de custòdia més grans no members de CSOP - gestió de la biodiversitat forestal. Dinar a Liberec. Visita a Liberecko – activitats de custòdia en zones verdes urbanes Sopar i allotjament a Pláně pod Ještědem

Divendres 22/05/2009

Bohèmia Retorn a Praga Visita de la seu central del CSOP Cap a Barcelona.


Mapa de les entitats de custòdia txeques. En vermell, les que es varen visitar durant el segon intercanvi (maig de 2009)

12



Participants al segon viatge d’estudis de custodia del territori Andrea Munita Projecte Rius - Associació Hàbitats C/ Guadiana, 30, Baixos. 08014 Barcelona Tel: 34-934213216 [email protected] www.projecterius.org

Biòloga. Coordinadora del projectes de custòdia des de 2006. Coordinadora del grup de treball de custòdia fluvial

Ariadna Armás Associació Nereo Mas d'en Pinc 17255 Begur Catalunya Tel.: +34 972 624 146 [email protected] www.nereo.org

Biòloga. Membre de l’equip tècnic de l’Associació Nereo des de desembre de 2008. Tècnica del projecte de priorització de la custòdia a Nereo.

Cèlia Clotes Associació Rurbans C/ Val d’Aran núm.1. 25595 Llavorsí. Tel: +34 699 12 78 55 [email protected] http://www.projectegripia.cat/

Geògrafa. Tècnica del Banc de terres i la custòdia agrària del Projecte Grípia de l’associació Rurbans.

Eduard Soler Limonium Avda. Marià Fortuny, 83, 2on 2a, 43203 - Reus Tel: 977 342069 / 655 603021 [email protected] www.limonium.org

Enginyer agrícola. Gerent i soci fundador de Limonium, consultoria ambiental, des de 2006.

Jan Moravec (Honza) Uruguayská 7 Praha 2, 120 00, Czech Republic Tel.: +420 222 516 115

Enginyer Agrícola. Coordinador d’entitats de custòdia de CSOP. Especialment interessat en patrimoni natural i cultural, monuments històrics i paisatge. Només parla txec.

Jana Mrwova [email protected]

Estudiant de traducció i interpretació. Alumna del lectorat de català a la Universitat de Praga. Traductora castellà - txec. Ja va participar a l’intercanvi de l’octubre de 2008 a Catalunya.

Joan Feliu AccióNatura C/Duquessa d'Orleans 2, 08034 Barcelona Tel: +34660061502 [email protected] www.accionatura.org

Enginyer de Forests. Tècnic d’AccióNatura des de 2006. Àrea de boscos, rius i zones humides. Membre del nucli actiu del Grup de treball de custòdia fluvial.

Imma Gamundí xct - Xarxa de Custòdia del Territori c. Sagrada Família, 7 08500 Vic, Catalunya Tel.: +34 93 886 61 35 [email protected] http://custodiaterritori.org/

Ambientòloga. Tècnica d’iniciatives de la xct des de 2009. Coordinadora de les àrees de custòdia internacional i custòdia municipal.


Núria Sellarès Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis Passeig del Ter, s/n. 08560 Manlleu Tel: 0034 93 851 51 76 [email protected] www.mitmanlleu.org

Ambientòloga. Tècnica del CERM des de 2006. Coodinadora del Grup de treball de custòdia fluvial

Núria Verdeny Lo Trencalòs Centre Cívic Tarraquet. Avinguda Alcalde Rosell 8-10, 25 620 Tremp (Lleida) Tel (+34)973 653 441 [email protected] www.tremp.cat/lotrencalos

Tècnica de l’Associació Naturalista Lo Trencalòs interrompudament des de 2007.

Petr Stýblo Uruguayská 7 Praha 2, 120 00, República Txeca Tel.: +420 222 516 115 [email protected] http://www.csop.cz

Enginyer. Director del CSOP des de fa més de 14 anys.

Václav Izák (Vasek) ZO ČSOP Pozemkový spolek Hády Kamenná 6 Brno 639 00, Czech Republic [email protected]

Llicenciat en dret. Des de l’any 2000 és responsable d’iniciatives de Hády, una entitat de custòdia de Brno, membre de CSOP. President del Comitè de Relacions Internacionals i membre del Comitè Central Executiu i del Comitè d’Entitats de Custòdia de CSOP.

14



3. Impressions generals sobre la República Txeca, CSOP i la custòdia del territori

Característiques de la República Txeca La República Txeca és un país d'Europa central sense sortida al mar. Fa frontera amb Polònia al nord, Alemanya al nord-oest i l'oest, Àustria al sud i Eslovàquia a l'est.

Mapa de situació de la República Txeca Font: Wikipèdia

Està formada per dues regions més antigues, Bohèmia i Moràvia, i part d'una tercera, Silèsia. Actualment, és membre de la Unió Europea. La capital i la ciutat més gran és Praga.

Bohèmia Moràvia Silècia txeca

El paisatge txec és molt variat. Bohèmia, a l'est, és un altiplà envoltat d'elevats sistemes muntanyencs de baixa altitud, com la Selva de Bohèmia, les muntanyes Metàl·liquess, els cims de Bohèmia-Moràvia i Riesengebirge. El punt més elevat del país, Sněžka, amb 1.602 m snm. Aquest regió està conformada per una conca drenada per l'Elba i els seus afluents, el Vltava i l'Ohři. Moràvia, la regió oriental el país, també és muntanyosa, i drenada pel riu Morava, però també hi és la font de l'Oder. Les aigües de la República Txeca drenen en tres diferents mars: el mar del Nord, el mar Bàltic i el mar Negre. El seu límit nord està format per muntanyes dels Sudeten que es converteixen en els Càrpats a l'est. Els meandres del Dyje flueix a través de la frontera amb Àustria i el país hi ha un àrea protegida a ambdós costats de la frontera en l'àrea al voltant de Hardegg. Moràvia és una regió molt més agrícola, amb gran presència de prats i zones de roureda original.


Els boscs ocupen prop d'un terç del territori txec i són de caràcter centreeuropeu: rouredes a les terres baixes i fagedes més amunt, amb la presència de coníferes com l'avet, el pi roig i la pícea. El clima és continental. A Praga, la temperatura mitjana varia dels 0ºC el gener a 20ºC el juliol. Les mínimes poden arribar als —10ºC a les muntanyes de Bohèmia. La pluviositat oscil·la entre els 500 mm anuals a les planes de Bohèmia fins a 1.000 a les muntanyes del nord; la màxima ocorre al juliol i la mínima al febrer. L'agricultura, la mineria i la indústria són les principals activitats econòmiques de la regió de Bohèmia. Els cultius més importants són els de sègol, remolatxa, llúpol i blat. Les seves indústries produeixen ferro i acer, automòbils, productes químics, maquinària, tèxtils i comestibles. Bohèmia posseïx importants jaciments de carbó; igualment compta amb dipòsits de grafit, mineral de ferro, plata i urani. A la regió de Moràvia, s'han trobat jaciments de petroli i lignit. A més, el ferro, els productes químics, el cuir i els materials de construcció són els principals productes industrials. Moràvia es caracteritza per la seva viticultura, i la regió alberga el 94% de les vinyes de la República Txeca i és el centre de la indústria vitivinícola del país. La primera cosa que cal tenir en compte per a la interpretació d’aquest informe, i del viatge en general, és el passat polític més immediat de la República Txeca. Sense ànim de ser exhaustius, volem fer referència al fet que la República Txeca formava part de l’antiga Txecoslovàquia comunista i que, a partir de 1989 es dóna un procés de trànsit pausat (anomenat “revolució de Vellut”) cap a la democràcia capitalista i la divisió en dues realitats nacionals (Txèquia i Eslovàquia). Aquesta característica històrica es tradueix en una particular percepció de la diferència entre allò públic i allò privat i molt especialment de les relacions entre l'Estat i les organitzacions conservacionistes privades. Sovint ens trobem persones vinculades simultàniament al ministeri de medi ambient i a CSOP amb una separació poc clara entre ambdues tasques. De fet, la mateixa CSOP era una entitat pública abans de la revolució de Vellut, i avui dia el mateix estil de fer (i fins i tot de vestir quan es dediquen a les seves tasques) dels membres d’entitats conservacionistes recorda l’estil de la funció pública. L’estructura de la propietat a la República Txeca és la següent:

- 40% del territori és privat - 40% de l’administració estatal - 20% municipal

Moltes de les finques privades han retornat als seus propietaris recentment després de 40 anys de col·lectivitat i, sovint, després de llargs processos administratius o judicials. En canvi, moltes altres finques segueixen sent “terra de ningú” perquè actualment se’n desconeix el propietari. Per aquest

16



motiu, les entitats comenten que hi ha un fort arrelament a la propietat privada i és difícil aconseguir comprar terres. La venda de fusta ha estat tradicionalment una activitat econòmica molt important a la República Txeca. Durant el comunisme, la gestió forestal es va basar en l’explotació d’una sola espècie d’avet que no és propi de les terres baixes de Txèquia, en detriment de les espècies de bosc autòcton. Encara avui dia el 60% de la superfície forestal és de propietat estatal, i les finques forestals tenen més valor que les agrícoles. La Xarxa Txeca: Český svaz ochránců přírody - Unió Txeca per a la

Conservació de la Natura (CSOP) El CSOP (www.csop.cz) és una xarxa d’entitats conservacionistes amb 360 entitats membres arreu de la República Txeca (42 de les quals són entitats de custòdia). CSOP és creada el 1978 per l’Estat amb la intenció d’institucionalitzar el moviment de conservació de la natura. L’any següent, l’Estat força la dissolució de l’entitat Tis (Teix), que era la que representava el conservacionisme d’arrel social en el moment, amb 16.000 membres. L’any 1989, CSOP té 26.000. La revolució de Vellut significa un nou començament per a CSOP com a entitat privada. La transició suposa un descens d’afiliació fins als 3.000 associats. Actualment, ha assolit la xifra de 10.000 associats, sempre a través de les entitats membres, que paguen a CSOP una quota de 9 euros, aproximadament, per membre persona física. El CSOP no és una xarxa d’entitats de custòdia, sinó que és una associació cívica de persones que comparteixen un interès actiu en la conservació de la natura i el medi ambient. La seva missió és protegir i restaurar la natura, el paisatge i el medi ambient, per promoure l'educació ambiental i suport a un estil de vida sostenible. A més de treballar molt estretament amb l’Administració Pública, el CSOP té col·laboracions de 2 grans empreses de Txèquia: Transgas i una organització txeca d’explotació de la fusta. Pel que fa a l’ambit de la custòdia del territori, és l’organisme encarregat de certificar les entitats de custòdia de Txèquia, tant les que són membres com les que no, i d’assignar els fons estatals destinats a custòdia del territori en base a un sistema de qualitat que està inspirat en el document Standards and practises del Land Trust Alliance americà. Per a les tasques de certificació i assignació de fons públics, existeix un Consell de certificació format per:

• 6 representants d’entitats de custòdia (2/3 són entitats de CSOP) • 2 representants del consell executiu de CSOP • 4 representants d’institucions vàries (Ministeri de Medi Ambient,

propietaris,...).


L’any 2003 CSOP començà una campanya nacional de captació de fons, anomenada Un lloc per a la natura (Misto pro prirodu - www.mistoproprirodu.cz) adreçada a aconseguir donacions de particulars i d’empreses amb destí en iniciatives de les entitats de custòdia membres (normalment compra de territori a la carta de les entitats peticionàries). Per recaptar aquests fons fan difusió al web, al diari, a la ràdio… En total, aquesta campanya ha donat un resultat de 250 mil euros, 18 llocs d’interès natural i 67 ha en 6 anys. A diferència d’aquí, no totes les entitats de custòdia són membres del CSOP. Només 42 de les 62 entitats de custòdia són membres de la xarxa. Tant membres com no membres reben assessorament del CSOP i fons destinats a despeses estructurals (fins a 2000€ a l’any que no est poden destinar ni a gestio directa ni en compra/lloguer de terres). En canvi, només els membres es beneficien de la campanya d’un lloc per a la natura. CSOP també és membre de la UICN i membre fundador del Comitè Nacional Txec del PNUMA.

La custòdia del territori a Txèquia La custòdia del territori ha estat introduïda a la República Txeca per contacte amb els Estats Units i, concretament, amb la Fundació Quebec Labrador. Uns dels pioners de la custòdia a Txèquia és Mirek Janik, responsable de Kosenka, l’entitat de custòdia més antiga. A partir d’aquest contacte, igual que ha passat a Catalunya, els txecs adapten la filosofia i les eines a la seva realitat. Així, la custòdia del territori a la República Txeca es tradueix bàsicament en fórmules d’adquisició de la gestió de finques per part de les entitats de custòdia. Els objectius són, fonamentalment, una gestió destinada a la recuperació d’espècies autòctones en zones forestals, i al manteniment del dall en zones de prats. En apartats anteriors, ja hem parlat de la importància de l’explotació forestal a la República Txeca i les conseqüències que ha portat. L’altre gran aspecte tractat durant el viatge va ser la gestió dels prats en un moment en què s’ha abandonat totalment el seu ús per a alimentació animal a causa del descens de l’activitat ramadera i l’ús de pinsos. Entitats com Kosenka fa molts anys que es dediquen a recuperar la tradició de dallar els prats a mà per afavorir, entre d’altres, la floració de múltiples espècies d’orquídies. Els txecs són grans amants de la botànica, i entre els tècnics i responsables d’entitats de custòdia hi ha un gran nivell d’especialització i expertesa en espècies de flora. Aquestes, i altres com la restauració d’antigues pedreres, són necessitats que determinen una custòdia del territori activa, amb entitats que mobilitzen recursos i voluntariat per dur a terme gairebé sempre la gestió directa del territori.

18



En la sessió de conclusions amb la resta de participants al viatge i els responsables de CSOP, comentant la dificultat d’introduir el concepte de custòdia del territori a la societat en el cas de Catalunya, els txecs ens expliquen que en cap moment ho han intentat. A Txèquia, la custòdia del territori no s’ha introduït tant a nivell conceptual sinó directament a nivell pràctic, aprofitant les eines jurídiques existents (compra, arrendament, conveni de gestió,...).


4. Cròniques des de Txèquia Viatge de 2006 Aquestes cròniques les van enviar els participants al viatge d’estudis durant la mateixa estada a la República Txeca. Tot i que la tècnica informació que aporten ha estat ja ampliada i sistematitzada en els apartats anteriors, hem cregut oportú afegir-les com a testimoni de l’experiència personal que van suposar aquells dies. Primera crònica des de la República Txeca: Bohèmia La República Txeca té dues regions principals, amb algunes diferències culturals: Bohemia (capital Praha), la meitat oest, país de cervesa, i Moràvia (capital Brno), la meitat est, país de vi. Dissabte 25 de març arribem a la ciutat de Praha, on ens allotgen en uns apartaments de la organització CSOP. El pis és en un barri de les afores de Praha, la qual cosa ens dona un primer tast del llegat comunista de la República Txeca. El grup s’acaba reunint per primer cop davant el famós rellotge de Praha i anem a sopar el nostre primer bramburacu amb pivo. Diumenge 26, en un dia plujós sortim cap a Czesky Raj (Paradís de Bohemia), uns 100 quilòmetres al nord de Praha, conduint en mig d’un paisatge forestal totalment nevat. Arribem a un centre d’informació d’aquest espai natural protegit, on ens rep l’entitat de custòdia de Krizansky. Les primeres explicacions que rebem sobre com funciona una entitat de custòdia ens donen les primeres claus: entitats amb bastants o molts recursos, acords per a la gestió directa del territori, custòdia eminentment forestal (l’explotació de boscos és molt important a Txèquia i el terreny forestal és molt més car que el terreny agrícola!) i una certa confusió entre entitats públiques i privades, provablement per inèrcia de la situació política anterior. Malgrat el mal temps, tenim l’oportunitat de fer un curt passeig per la reserva natural i apreciar el seu impressionant patrimoni geològic.

20



La gran protagonista d’aquest primer dia, però, serà la CSOP i el seu funcionament intern (no som els únics que hem arribat a aquest país amb la missió de treure l’entrellat sobre què és ben bé aquesta organització, qui són els seus membres i quina és la seva relació amb l’Administració). Al vespre, tenim una presentació sobre la CSOP i el sistema de protecció de la natura de la República Txeca, amb la presència d’un càrrec de confiança del departament de medi ambient Txec. Aquesta presentació ens comença a desvetllar part de les claus:

- CSOP va ser fundada pel règim comunista de l’antiga Txecoslovàquia als anys 50 i tenia la consideració d’ONG “tolerada” o intervinguda per l’estat.

- A finals dels 80, CSOP té 25.000 socis i després de la revolució de vellut (1989, separació de Txèquia i Eslovàquia i pas al model capitalista) baixa fins a 3000 socis. En l’actualitat, el nombre de socis s’ha recuperat fins a 10.000 socis. S’entenen com a socis els socis de les entitats membres.

- CSOP té 360 entitats membres, de les quals només 40 són entitats de custòdia i representen aproximadament uns 2/3 de les entitats de custòdia que hi ha a la República Txeca (unes 60 en total).

- Per definició, les entitats de custòdia són privades, tot i que hi ha qui opina que la custòdia del territori és una eina interessant també per a les entitats públiques.

- Malgrat tot, CSOP funciona com a entitat de certificació de les entitats de custòdia a nivell de tot l’estat (hi ha 42 entitats certificades, no necessàriament membres de CSOP) i és l’encarregada d’assignar els fons públics destinats a entitats de custòdia a Txèquia. La certificació d’entitats i l’assignació de fons es fa per mitjà d’un consell format per 6 representants d’entitats de custòdia (2/3 són entitats de CSOP, ja que està en funció de la seva representativitat), 2 representants del consell executiu de CSOP i 4 representants d’institucions vàries, entre les quals el Departament de Medi Ambient i la propietat.

- CSOP no té acord amb propietaris directament, però si que ha aconseguit reunir capital per comprar territori al seu nom a instància d’entitats membres que després gestionen aquest territori per mitjà d’acords amb CSOP.


Dilluns 27 visitem l’entitat de custòdia de Vlasim, on hem passat la nit i passarem les dues properes, uns cent quilòmetres al sud-est de Praha. És provablement l’entitat de custòdia més gran de la República Txeca i té un gran nombre de

mitjans tècnics i personals per a la gestió del 80% del terreny d’interès natural de la seva regió. Treballa amb programes de d’inserció laboral de persones amb desavantatges socials (també d’origen penitenciari). Compta amb un gran nombre de recursos principalment públics i es dedica principalment a la gestió forestal, reintroducció d’espècies vegetals autòctones, recuperació de zones humides, gestió de prats, etc. També compten amb un dels 24 centres de recuperació de fauna que hi ha Txèquia, en un sistema molt proper però també molt costós i provablement ineficient malgrat els txecs n’estan molt orgullosos. L’entitat de custòdia de Vlasim gestiona també un parc públic de 80 ha. amb importants peces de patrimoni cultural a la ciutat de Vlasim (Vlasim és una ciutat de 12.000 habitants). Aquest és l’únic dia de bon temps que hem tingut fins ara, i l’aprofitem força bé fins i tot per fer una bonica excursió a una de les muntanyes més populars de la zona, el Blanik. Els txecs semblen molt aficionats a l’excursionisme i són físicament forts i amants de la canya, en general (no només la de cervesa, que també...). Al cim d’aquesta muntanya, on hi ha una torre d’aguait grandiosa, ens fem la primera foto de grup.

Aquest vespre serà per a les presentacions dels participants que s’acabarà a mitges quan la cervesa de Bohèmia i el vi de Moràvia fan inviable qualsevol possibilitat de concentració. És llavors que comença una mena de festival d’Eurovisió de cançó d’esplai txeca contra cançó d’espai catalana, que provablement van guanyar els txecs tant per memòria com per resistència...

22



Dimarts 28 tornem a tenir un dia rúfol i plujós a estones. Visitem dues petites entitats a Radnice i Spalene Porici, uns 120 quilòmetres a l’oest de Praha. La primera (Radnice) ha recuperat una antiga sinagoga que es va salvar per casualitat de la II Guerra Mundial, on ara tenen la seva seu i un centre d’exposició d’art local. Aquesta entitat te pocs acords de custòdia i gestiona el seu territori per mitjà de voluntariat en accions puntuals. Es dedica principalment a l’educació ambiental i a promoure el concepte de custòdia del territori a la seva regió. Té una única persona alliberada. El debat en aquesta entitat se centra en les dificultats de supervivència d’aquest tipus d’entitats, consecució de fons públics i privats, etc. en el qual ens adonem que hi ha molts paral·lelismes amb Catalunya. A Spalene Porici trobem una entitat molt diversa i amb forta implicació local (la meitat de la població i fins i tot el propi alcalde n’és membre i l’entitat organitza activitats que poden comportar l’endarreriment dels exàmens a les escoles per facilitar la participació dels nens i nenes). Els seus locals són compartits amb altres entitats locals. Es dediquen només parcialment a la custòdia; fan moltes activitats d’educació ambiental, gestionen un altre centre de recuperació de fauna i, en especial, impulsen una iniciativa de filtrat biològic d’aigües residuals per a petites poblacions. L’entitat també es dedica a aconseguir la connectivitat dels espais forestals locals, principalment en terreny municipal. Avui no hem pogut fer gaires visites a camp obert, donat el mal temps, però ha sigut possiblement el dia més llarg i encara, després de sopar, tindrem temps de parlar amb els representats de CSOP sobre les formes jurídiques de la custòdia a Txèquia i el seu sistema d’acreditació. Ens adonem de les moltes coses en comú que tenim uns i altres i comencem a entendre que ens interessa estar en contacte tant per la semblança dels nostres sistemes com per la proximitat geogràfica.

Avui dormim per darrer dia a Vlasim i demà direm adéu a la cervesa de Bohemia per començar uns nous dies de vi i custòdia a la banda de Moràvia. Segona crònica des de la República Txeca: Moràvia


Dimecres 29 de març, viatgem de bon matí cap a Prostejov, uns 50 quilòmetres al nord oest de Brno. L’entitat de custòdia de Prostejov es dedica a gestionar unes 45 ha. de prats en una regió eminentment forestal. És una entitat petita amb 150 membres, 25 dels quals voluntaris actius, i té una persona alliberada a jornada complerta i dues a temps parcial. Treballa principalment terres arrendades a preu simbòlic (0,03 euro/ha./any) i també una petita propietat, així com algunes terres per mitjà d’acords verbals. La seva principal activitat és el dall de prats per afavorir la flora, i també es dedica a la recuperació biològica d’una petita pedrera. D’acord amb el que anirem veient, sembla que el dall de prats és la principal activitat de les entitats de custòdia a la República Txeca, i això es deu a la gran estima que els txecs tenen per les flors silvestres. Antigament, el dall era una activitat econòmica rentable, però ha esdevingut poc viable donat que no hi ha demanda d’herba i part d’aquesta s’ha de cremar.

A la tarda, visitem el centre de recuperació de fauna de Bartosovice, uns trenta quilòmetres al sud d’Ostrava, molt a prop de la frontera amb Polònia, que és el més gran de la República Txeca. Aquesta nit tindrem l’oportunitat de fer una visita nocturna al centre històric de Novi Jicin, a 10 quilòmetres de Bartosovice, abans

de sopar. Avui hem fet un horari molt mediterrani i se’ns han fet les 10 de la nit al restaurant. Tornem a Bartosovice per passar la nit. Dijous 30 de març, viatgem uns 130 quilòmetres al sud per entrar a la regió de Valàquia, al peu dels Càrpats Blancs, i visitar l’entitat de custòdia “Kosenka”, de Valaske Klobouki. Aquesta és l’entitat de custòdia més antiga de la República Txeca (el seu primer acord és de 1998) i és hereva directa de l’entitat Tis (Teix), nascuda durant el comunisme i disolta pel govern considerant-la “difícil de controlar” (és en aquest moment que el mateix govern crea la CSOP, amb idèntic objectiu però sota el seu control). Kosenka treballa en un entorn privilegiat, una regió muntanyosa amb pobles, boscos i pastures molt pintorescs. El director de l’entitat, Merek Janik, és un apassionat del seu treball des de fa més de 25 anys i no dubta ni un moment en portar-nos muntanya amunt, amb neu fins als genolls, a veure la seva propietat. Un cop allà, ens fa restar un minut en silenci dins el bosc i ens acaba dient “no abandoneu mai!”. L’excursió té la seva

24



recompensa a la seu de l’entitat, una casa típica de la regió, restaurada segons els usos tradicionals, on ens espera un àpat de sopa kiselica i la seva coca local, amb uns quants gotets de licor capaços de tombar un elefant que estem obligats a veure d’un glop a la veu de “nasdravi!”.

Kosenka és propietària de 12 ha. de bosc i en gestiona algunes més sota arrendament. L’activitat principal que fa en aquestes finques és el dall de prats i la recuperació de les espècies originàries (faig i avet), que durant els anys de gestió estatal han sigut substituïdes per espècies més rentables arreu del pais. Kosenka organitza un gran esdeveniment per al dall de prats on l’activitat voluntària es barreja amb la festa i les tradicions locals (música, ball, menjar...), amb gran èxit de participació. Al vespre visitem l’entitat de Vesseli nad Moravou, propera a Klobouki. Aquesta treballa també el prat de dall en una àrea de 700ha. amb més de 3.000 propietaris. La complexitat d’aquesta estructura de la propietat centra la seva presentació i les nostres preguntes. Davant la impossibilitat de comprar, l’entitat ha aconseguit un model de participació de l’Estat a través de contractes de gestió entre aquest i la propietat en els quals l’entitat participa com a supervisora de la gestió. Avui acabem també molt tard i podem veure com les aigües dels rius txecs estan pujant de forma preocupant a causa del fort desglaç d’aquesta primavera. Anem a dormir a un poble proper amb molt poques vocals: Hruba Vrbka. Divendres 30 de març, sortim cap a Moravsky Kras (el karst de Moràvia), al nord de Brno), per visitar la darrera entitat de custòdia, que és la del nostre amfitrió més carismàtic, en Vasek. L’entitat, anomenada Hadi, es dedica a la recuperació d’una antiga pedrera on es creen ambients de gran interès per a les plantes termòfiles. L’entitat treballa principalment amb acords verbals amb


la companyia estatal de mines, però té una opció de compra sobre una part i la resta la té arrendada ja que la propietat està en litigi de moment. Hadi pensa comprar aquesta pedrera en els propers anys per mitjà d’un ajut LIFE. Arribem finalment a Ostrov u Marochy, un alberg enmig de la zona de coves més important de la República Txeca, on tindrà lloc la reunió anual d’entitats de custòdia. Tenim ja només temps per visitar les coves, fer valoració del viatge, presentar les nostres entitats als participants, acomiadar-nos i comprovar que hem establert llaços amb Txèquia que donaran fruits ben propers.

I fer encara unes cerveses més amb els nostres nous amics, és clar.... Demà tornem a casa, així que cal aprofitar la nit.

26



Viatge de 2009 A continuació s’adjunten les entrades que els participants varen escriure al bloc http://custodiantelterritori.wordpress.com/ durant la mateixa estada a la República Txeca. Tot i que la tècnica informació que aporten ha estat ja ampliada i sistematitzada en els apartats anteriors, hem cregut oportú afegir-les com a testimoni de l’experiència personal que van suposar aquells dies. Primer dia – 15/05/09. Arribada en avió a Praga, cinc hores de cotxe, dinar a les 18.00h, temps gris, sopa d’all. Arribem a la seu de Kosenka a les 21.00 hores i ens veiem obligats a complir amb les tradicions locals que bàsicament consisteixen en tastar un nombre il·limitat de licors de pruna i de poma, a l’entrar, al sortir per la porta. Allà filosofam sobre la natura i la conservació, i arribam a la conclusió que la diversitat ens uneix i que no hem de deixar de lluitar per conservar les tradicions. Ben cuits i calents per la llar de foc, la sopa de col, amb nata, patata, i salsitxes anomenada Kyselice, i les coques tradicionals de formatge i pruna, Fragál, arribem al campament de Kralovec, a 630 metres als Càrpats Blancs, on passem la nit als bungalows enmig de plantacions de pícees. No podíem esperar una benvinguda millor. Del primer dia ens en recordem de la maleta de la Núria! Ha arribat amb la maleta trencada i pobreta… l’ha de carregar amunt i avall sense poder-la arrossegar. Segon dia – 16/05/09. El sol surt a les 5.15, i no hi ha cortines. Així que ens despertam fàcilment, tot i l’esgotament. Esmorzem a les 8.00 h i ràpidament sortim caminant enmig dels boscos amb els membres de l’entitat de custòdia Kosenka. Kosenka és una entitat de custòdia que intenta preservar els boscos dels Càrpats Blancs en el seu estat originari, segons en Mirek, el responsable de la entitat, treballar per un bosc democràtic.

Visitem primer uns prats de muntanya que es pasturen amb ovelles i després un bosc madur d’avets i faigs, on ens expliquen la seva filosofia de no intervenir al bosc. El seu principal problema són els caçadors per una banda i els cabirols per l’altra. Una boira


espessa i un plugim ens acomiaden dels Càrpats. Junt amb en Mirek hi havia en Peter i l’Amelie, una parella d’arquitectes completament bolcats a la preservació del medi. I dues dones, que no recordem els noms, però mentre estàvem visitant el bosc, meditaven. Sortim en cotxe cap a Prostějovsko, on a la perifèria de la ciutat hi ha la seu de Iris, l’entitat local de la regió del SO de la República Txeca. Dinem molt bé a la seva sala de reunions. Ens han preparat un dinar de luxe, i com no, acompanyat del seu licor de prunes, Slivovice. Tot d’una després de dinar sortim per veure una de les iniciatives, la gestió d’una zona de torberes calcàries amb molta diversitat d’orquídies. Després anem a una fageda protegida per trobar una de les joies botàniques, l’orquídea Chipripedium calceolus. Després visitem un antic assentament celta al cap d’un turó on es manté neta l’herba per afavorir la flora calcària i termòfila Sopem en un restaurant de la ciutat i arribem a l’allotjament d’aquesta nit, uns habitatges dels obrers soviètics dels anys 70 i 80 reconvertit en un hotel amb unes habitacions força peculiars. La majoria acabam la vetllada amb la felicitat de saber que el Barça és campió de lliga al bar de l’hotel. Tercer dia – 17/05/09. Sortim ràpid cap a Brno i pel camí ens aturem a una zona càrstica on es pasturen els vessants per afavorir la biodiversitat de la flora. Abans d’entrar a la ciutat visitem l’antiga pedrera Hády, on l’entitat de custòdia homònima porta a terme la restauració en col·laboració amb l’empresa que s’encarregava d’extreure la pedra. Fa una calor tremenda. A Brno dinem i visitem breument el centre de la ciutat, i una cripta estranyíssima del convent dels Caputxins on es mantenen nombroses mòmies de singulars personatges. Ràpid, ens dirigim al sud-oest per arribar a les quatre a la seu de l’entitat de custòdia Chaloupky, que té un centre d’educació ambiental a una antiga casa de caçadors. En una preciosa tarda primaveral visitem una altra zona

de torberes que és reserva comarcal i que gestionen en custòdia amb la col·laboració de voluntaris on fan sega a mà, i una zona de brugueres que pasturen amb ovelles. Després de sopar, ràpid realitzem la visita del centre d’educació ambiental en plena nit.

28



Podreu estar contents! Treballem de sol a sol! Acabem la vetllada, que continua quan escrivim aquest text, martiritzant els nostres companys txecs amb una vetllada de cançó acompanyada de guitarra. Esperam poder-vos contar més peripècies en breu! Quart dia – 18-05-2009 Avui deixam la regió de Moràvia, on fins ara hem estat visitant experiències de custodia. Moràvia, juntament amb Bohèmia, son les dues principals regions de Txèquia, que es caracteritza pels seus boscos densos d’avet i, sobretot, per l’orgull que tenen els habitants per la seva beguda típica, l’slivovike.

Arribam a Vlasim, a la delegació del CSOP en aquesta regió, l’ecocentre Vlasim. Aquesta entitat és una de les que té més membres de la República Txeca, al voltant de 200. Un edifici sostenible, des don el CSOP fa custodia a les finques de la zona i als parcs urbans, i també educació ambiental. El centre disposa de tot tipus de recursos per a l’educació ambiental, fins i tot un arboretum i

una zona per d’assistència per animals ferits. Just davant del centre hi ha un castell en un parc mes gairebé comparable en dimensions a la ciutat de Vlasim. El CSOP de la regió s’encarrega de fer-ne la custodia tant de les zones verdes com del patrimoni cultural gracies a un acord amb l’ajuntament. Com a tret interessant aplicable a casa nostra, cal destacar que aquesta implicació d’una entitat de custodia a la gestió d’una zona verda urbana ha fet que el poble conegués l’entitat així com el concepte de custodia.

Després anam a visitar mes casos de custodia d’aquest centre, en que la gestió de les torberes mitjançant la sega manual és la principal activitat. D’aquesta manera, s’afavoreix la biodiversitat de la flora. Per posar-nos en context, cal explicar que els txecs tenen molta afecció a la botànica i moltes iniciatives de custòdia tenen com a finalitat

incrementar la biodiversitat de la flora local. Cinquè dia – 19/05/09 Ens despertam a l’ecocentre de Vlasim, on hem passat la nit i anam cap a l’oest de Txèquia. La primera aturada és l’entitat

de custòdia de Radnice. Ens rep en Joseph, l’alcalde del municipi i membre de l’entitat de custòdia, amb un esmorzar ben complet que inclou les pastes típiques del país. L’edifici és una


sinagoga que es va rehabilitar i ara s’utilitza com a centre cultural. L’entitat és la responsable de custodiar-la, així com de fer el manteniment de les zones verdes del municipi, que té prop de 1700 habitants. Gràcies a aquesta relació entre el consistori i l’entitat de custòdia, el poble coneix bé el CSOP i la seva feina, fet que no trobam en molts altres llocs de Txèquia.

Després ens dirigim cap a una zona que Radnice té en custòdia, Kamenec, un espai on tenen un acord per fer segada parcial beneficiosa per a les papallones. Aquesta finca ha estat adquirida amb els fons de la campanya Un lloc per a la natura del CSOP. Tot i que el paisatge en sí no és singular, ho gestionen per evitar la destrucció de l’hàbitat i per preservar les més

de 30 espècies de papallones que tenen censades. Cal destacar l’acord que té aquesta entitat de custòdia: l’entitat cedeix la sinagoga a un grup de teatre com a local d’assaig i a canvi ells es comprometen a fer la sega de l’espai en custòdia voluntàriament. Abans d’acomiadar-nos, en Joseph ens dóna records per a tothom que va conèixer a Catalunya a l’octubre. Seguim el nostre trajecte cap a l’oest i arribam al poble de Vecklov, una localitat força turística en un fons de vall. Allà ens esperen els representant de l’entitat de custòdia Berkut. El seu principal objectiu és recuperar el paisatge regional i la cultura, ja que arran de l’arribada de nous vinguts a començaments del s. XX hi ha un desinterès general per part de la població per mantenir les tradicions. L’entitat es va fundar el 93 i actualment és la delegació regional del CSOP. Malgrat que tenen moltes finques en custòdia, en destacarem només dues: un jardí botànic abandonat del s.XIX amb gran diversitat d’espècies locals i exòtiques i una zona on s’intenta recuperar la fructicultura. La primera finca que visitam la tenen llogada a l’ajuntament per 50 anys amb opció de compra, si són capaços de gestionar-la correctament. Una zona la tenen en propietat i varen haver d’invertir una bona part del capital que tenien destinat a la gestió, ja que una empresa elèctrica la volia comprar a l’ajuntament i varen haver de pagar més del que tenien previst. Tot això fa que el jardí tengui un aspecte força descuidat, encara que en un futur breu esperen construir un centre d’interpretació i arreglar el jardí. Treballen conjuntament amb la universitat per conèixer millor com s’han adaptat les espècies exòtiques a resistir al fred i compten amb la col·laboració de voluntaris per al manteniment de les plantes.

30



La segona finca en custòdia és una zona on antigament hi havia diversitat de cultius hortícoles i ara és tot monovarietal. Promouen la recuperació de l’activitat ramadera i de la biodiversitat dels cultius, per com no, afavorir la presència de papallones i la diversitat botànica. Parlant amb ells, ens comenten els problemes que tenen encara 20 anys després de la caiguda del comunisme amb la propietat privada. Per posar-nos una mica en context, dir que la República Txeca formava part de la banda comunista d’Europa fins el 1989. Després de la caiguda del mur de Berlín, es va iniciar una època de transició anomenada la Revolució del Vellut. Durant aquest període es va intentar retornar la propietat privada mitjançant les escriptures de propietat conservades d’abans de la col·lectivització de les terres. Aquest procés no va ser del tot transparent i molts documents es varen perdre, fet que suposa que la propietat de moltes finques encara no està identificada, amb els problemes que això comporta, en especial amb la custòdia del territori. Després de la conversa interessant d’història txeca, ens dirigim cap a la granja ecològica on passarem la nit i txecs i catalans compartirem la vetllada enrevoltant una foguera. Sisè dia – 20/05/09 Seguim la nostra ruta d’entitat de custòdia. Després d’haver passat la nit prop de la frontera amb Àustria tornam cap a l’oest del país. Feim un parèntesi a la custòdia i visitam Karlovi vari, un balneari de la classe benestant russa durant el comunisme. Malgrat l’actual decadència del poble, manté l’espectacularitat i la imponència d’un poble que en el passat va ser residència d’estiu d’una classe social adinerada. El poble es caracteritza pels rètols en rus i pels edificis senyorials, i sobretot pel guèiser natural amb aigua que emana a 72ºC. Seguim el trajecte fins a Meluzina, on una entitat de custòdia amb el mateix nom té un acord amb una escola d’agricultura per a gestionar un jardí botànic. Aquesta escola seria equivalent a un centre de formació professional al nostre sistema acadèmic. L’originalitat de l’acord entre l’escola i l’entitat de custòdia ens sorprèn: l’entitat dirigeix les tasques de

manteniment i s’encarrega de les feines més especialitzades (divulgació, retolació, recerca,…) mentre que els estudiant fan les tasques de manteniment més bàsiques de jardineria. El seu objectiu és impulsar la coexistència entre les persones i el medi local. Realitzen 3 tipus d’activitats diferents: educació ambiental dirigida a joves entre 15 i 15 anys,

custòdia del territori i assessorament de bones pràctiques agrícoles i ambientals.


En Martin, el director de l’entitat de custòdia, ens acompanya a una verneda mixta amb pomeres de 25 ha. Fa poc que han arribat a un acord amb els propietaris, fet pel qual no podem veure signes de gestió. Aquestes pomeres es varen sembrar fa 60 anys i fa cosa de 20 es varen abandonar. El seu objectiu es recuperar el cultiu de les pomes i arribar a acords amb una licorera perquè utilitzi l’excedent de pomes mitjançant fons europeus. Aquesta entitat de custòdia és una de les 20 organitzacions que col·laboren amb el CSOP però que no en són membres. A diferència de la realitat catalana de custòdia, el CSOP manté relacions estretes i finança projectes d’entitats de custòdia encara que no en siguin membres. A causa del llarg viatge que ens espera avui no visitam cap entitat de custòdia més. Després de 5 hores de viatge arribam a Pláně pod Ještědem, per passar la nit en un alberg als peus d’una pista d’ski, que ara ja no té gens de neu. Mentre sopam, en Vasek, el nostre guia, xofer, i amic, ens explica com funciona el CSOP. L’oficina central es troba a Praga i compta amb 13 delegacions regionals, una per a cada regió. Les delegacions, com ja hem comentat en altres entrades, són entitats de custòdia que assumeixen aquest paper. El CSOP, a més de promoure la custòdia, fa educació ambiental i aglutina tot tipus d’organitzacions ambientalistes, de les quals només una sisena part fan custòdia del territori. El CSOP obté els recursos econòmics de diferents fonts: 30% de les empreses patrocinadores, entre les que hi ha Transgas, una empresa txeca de gas, un 30% de l’estat, un 1% de les quotes de les entitats de custòdia membres, que paguen 12€ a l’any perquè el CSOP les acrediti mitjançant un sistema semblant a l’anglès, i la resta de fons provenen de projectes propis. Tant membres com no membre poden sol·licitar un ajut del CSOP central de prop de 2000€ anuals, destinats a la pròpia activitat de l’entitat de custòdia que no es poden dedicar ni a la gestió directa ni a adquirir terres així com rebre assessorament tècnic i jurídic. A més, els membres es beneficien d’un projecte anomenat Misto pro prorody, que en català vol dir un lloc per a la natura. Una part d’aquest projecte és una campanya amb el mateix nom per recaptar fons mitjançant les donacions econòmiques de persones físiques per comprar terres. I després d’aquesta conversa interessant comparant la realitat catalana i txeca ens anam a dormir, Dobrou noc! Setè dia – 21/05/09 Ja s’acosta el final del viatge però encara ens queden moltes ganes d’aprendre i de passar-nos-ho bé. La primera entitat de custòdia del dia té una finca just al costat d’on hem dormit! No ens ho podem creure! No hem d’agafar el cotxe! L’entitat en qüestió és Cmelak,

32



de la qual podeu visitar el web i entendre-ho ja que és en anglès. Aquesta entitat de custòdia no és membre del CSOP però col·labora amb la xarxa de custòdia txeca. Fa 6 anys que aquesta entitat està fundada però que treballen des de fa més de 15. El seu objectiu és recuperar la biodiversitat forestal en una vall on antigament hi havia farratge. Actualment tot són monocultius de Pinus sylvestris i Picea abies, espècies que tot i ser presents a la República Txeca no són pròpies d’aquestes zones, i, per tant, volen potenciar la presència de Fagus sylvatica i de Abies alba. Per gestionar la biodiversitat fan planten les espècies que volen potenciar i en lleven aquelles que no volen, en tanques d’unes 25-50 ha per evitar que els animals es mengin els plançons. Tenen conflictes amb els caçadors i amb conflictes urbanístics. En aquesta mateixa finca visitam una font amb faigs centenaris que varen sobreviure al canvi d’ús del sòl que és hàbitat de més de 12 espècies de ratapinyades diferents. Han pogut preservar i gestionar aquesta zona gràcies a un projecte LIFE. Poc després anam cap a la seu d’aquesta entitat on en Petr ens rep per explicar-nos altres línies de treball que tenen a banda de la custòdia del territori, com ara l’educació ambiental, la denúncia de la corrupció ambiental i el centre social per a mares amb pocs recursos. Després de dinar en un pub típic txec anam cap a Liberecko on ens trobam amb l’entitat de custòdia Armilaria. Aquesta entitat es dedica fonamentalment a gestionar i preservar espais verds enmig de la ciutat o prop de zones urbanes. El primer lloc que visitam, Opicak, és un bosquet amb basses enmig d’un polígon industrial a prop de l’aeroport. Han pogut comprar aquesta zona gràcies amb els fons de la campanya Un lloc per a la natura. Els seus objectius són habilitar-ho per a que els ciutadans puguin venir a passejar, per a fer educació ambiental amb infants i gestionar les espècies invasores que hi ha. El segon lloc és un parc municipal on mitjançant la participació de voluntaris pretenen fer custòdia. Tot i que se’ns fa estrany que el que volen fer és més bé jardineria i condicionar aquest espai verd amb il·luminació, rampes, bancs…, és a dir es guien més per finalitats estètiques que no pas per les ambientals. El tercer lloc que gestionen és un rierol amb la presència de llamprees. Aquesta zona està amenaçada ja que s’ha fet una urbanització amb més de 200 habitatges. Estan pendents de si el municipi finalment protegeix aquesta zona. I tornam cap a l’alberg per fer el darrer sopar tots junts i passar la nostra darrera nit a Txèquia.


Vuitè dia – 22/05/09 Avui és el darrer dia d’aquest intens i profitós viatge. Ens aixecam ben prest per aprofita el dia i anam cap a Praga, per visitar la seu central del CSOP. Quedam tots amb la boca oberta. És un edifici sostenible al bell mig de la capital txeca. La seu s’abasteix de energies renovables i el mobiliari i les portes i les finestres són de fusta de la regió explotada sosteniblement. Fins i tot i ha un jardí amb una bassa plena de calàpets que han arribat sols fins aquí. Aprofitam la visita per fer unes breus reflexions del viatge i per acomiadar-nos, sense abans agrair a en Vasek, en Homsa, en Petr i na Jana (que hauríem fet sense la nostra txeca catalana!) aquesta experiència increïble i inoblidable.

De camí a l’aeroport feim una visita llampec per Praga i visitam, si es pot dir així, els elements més singulars de la ciutat. En arribar a l’aeroport ens entra el cansament de cop i veiem més clarament que el viatge arriba al seu fi. Però, això no obstant, ens queden a la memòria totes les persones i experiències que ens hem anat trobant al llarg del viatge! Esperam poder-nos retrobar d’aquí poc! Děkuji!

34



5. Cròniques i articles d’opinió publicats al C30 Imma Gamundí, xct – C30 de juny Crònica del viatge de 8 representants d’entitats de custòdia catalanes a la República Txeca Vuit representants d’entitats membres de la xct (AccióNatura, CERM, Rurbans, Nereo, Projecte Rius, Lo Trencalòs, Limonium i xct) hem pogut gaudir d’una setmana a la República Txeca per visitar experiències de custòdia. En aquest viatge ens han acompanyat en Vasek, en Homsa i en Petr del CSOP, la Unió Txeca per la conservació de la natura, i na Jana, la nostra traductora del txec. El CSOP és una xarxa d’entitats conservacionistes txeques. La xct ja fa anys que manté relacions amb aquesta xarxa, i gràcies a diferents iniciatives, dos membres de la xct varen poder anar a Txèquia el 2006 i 5 membres del CSOP varen poder visitar Catalunya la tardor de 2008. A diferència de la xct, el CSOP aglutina tant les entitats de custòdia com altres tipus organitzacions ambientalistes. A més, dóna suport activament tant als membres com als no membres. En total hi ha unes 60 entitats de custòdia a tot Txèquia, de les quals només 40 en són membres. La principal activitat de les entitats de custòdia és fer-se càrrec de la gestió de les finques. Durant aquests dies hem pogut visitar 12 entitats de custòdia de la República Txeca i conèixer la seva realitat socioambiental i política en matèria de conservació. El principal tret diferenciador és la encara vigent impremta del règim comunista; 20 anys després de la caiguda del mur de Berlín i de la revolució del Vellut (la transició txeca al capitalisme) hi ha molts problemes per identificar la propietat de les finques, amb les repercussions que això té a la custòdia. Molts acords no es poden dur a terme perquè se’n desconeix la titularitat i no es poden ni vendre ni llogar les finques. Arran de la col·lectivització de la propietat, per una banda els txecs tenen un sentiment de propietat privada molt arrelat, fet pel qual es fa difícil arribar a acords de custòdia; això suposa que el preu del terrenys forestals (més preuats que els agrícoles) és el doble del que es paga a Catalunya. Molts dels espais adquirits per les entitats de custòdia han estat comprats amb fons d’una campanya engegada el CSOP per recaptar donacions de particulars (Misto pro prorody – Un lloc per a la natura). Per l’altra, les entitats de custòdia destinen molts esforços a recuperar tot tipus de tradicions (culturals, culinàries, pràctiques agrícoles i ramaderes,…) ja que l’expropiació va suposar una pèrdua del vincle identitari amb la terra. Una altra característica particular dels txecs és la seva afecció per la botànica. Molts dels acords de custòdia tenen com a finalitat incrementar la biodiversistat de les espècies forestals o de les orquídies. És per això que la principal actuació de gestió que es fa a les finques agrícoles en custòdia és dallar manualment els prats per afavorir la floració d’orquídies i a les forestals fer estassades selectives als boscos per recuperar espècies


autòctones després de l’explotació de l’avet. A més, també hem pogut visitar altres iniciatives de custòdia orientades a propiciar hàbitats per a les papallones, a restaurar pedreres i, fins i tot, al manteniment de zones verdes urbanes i de patrimoni cultural. Malgrat les diferències ecològiques i socials, la custòdia a Txèquia i a Catalunya té molts aspectes en comú, com ara, la mateixa font d’inspiració i un sistema semblant d’organització. Ambdues parts veiem necessari continuar col·laborant, compartint, i, sobretot, creant sinèrgies per impulsar la custòdia del territori. Agraïm l’amabilitat i la disposició a l’equip del CSOP que ens ha acompanyat i a les entitats de custòdia que ens han ensenyat els racons més diversos del territori txec. Eduard Soler, Limonium – C30 de juny No sabia exactament quina n’era la causa, però estava una mica confús i irritat. Potser era el sol de maig, intens i cremador encara en aquella hora de la tarda. Potser el fet de no saber desconnectar quan els nostres companys del CSOP parlaven txec, intentant mentalment i absurda destriar alguna paraula comprensible d’un idioma eslau absolutament aliè a les nostres arrels lingüístiques. Potser perquè era l’enèsima torbera que visitàvem i l’excitació inicial de veure tantes Dactylorhiza en flor s’havia esvaït entre el cansament acumulat. Intentava trobar les raons del meu mal humor quan la vista se’m va escapar cap una verderola que s’havia posat tranquil·lament damunt del plafó interpretatiu que explicava l’acord de custòdia i la gestió establerta en aquell bonic trosset d’Europa Central. Aquell mascle preciós, de viu color groc, em temptava a treure el meu teleobjectiu i intentar fotografiar-lo. Vaig pensar, però, que com ja havia passat d’altres vegades durant el viatge, estava suficientment lluny com per què la fotografia fos prou dolenta, i suficientment a prop com per a que en el meu intent mostrés una certa mala educació cap a la noia que explicava com la gestió realitzada a les torberes també beneficiava moltes espècies de papallones. Mirant-me de reüll la verderola, mentre escoltava amb sorpresa com els verns que, en el nostre país adoraríem en qualsevol ribera, eren allí considerats invasors de la torbera, me’n vaig adonar. El meu mal humor procedia de l’enveja. Sí, un sentiment tan primari i tan mediterrani. Enveja, pura enveja, davant del fet de que en cada espai que havíem visitat havíem vist plafons interpretatius de molt bona qualitat, plens de fotografies i dibuixos molt aconseguits, i suposo que amb una informació molt detallada, parlant a vegades de temes molt específics com els formiguers dels boscos, els rats-penats, les llamprees, les orquídies, les papallones, els prats de dall... I cap d’ells vandalitzat! Punyeta, cada entitat de custòdia txeca explicava de manera oberta i senzilla, en els límits de l’espai on realitzava la gestió, els objectius concrets

36



de la mateixa i les característiques de l’espai. I ho feia amb un d’aquells plafons que, a casa nostra, costaria entre 1500 i 2000 euros i duraria deu minuts, abans que algun dels nostres incultes conciutadans el ratllés, hi escrigués al damunt, l’arrenqués o el cremés. Un d’aquells plafons que, precisament amb l’excusa del vandalisme, manquen tant en els nostres espais. No em vaig estar de preguntar-los-hi i els companys txecs van comentar que ells també en patien, de vandalisme. Que a l’antiga pedrera en restauració que havíem visitat a Brno havien hagut de canviar-los. Fixa’t, quin nivell de vandalisme, especialment quan aquell espai estava en un suburbi obrer de la ciutat més industrialitzada del país. La verderola va aixecar el vol i es va posar a la branca d’una moixera uns metres més enllà. Allà, tranquil·lament, ens mirava amb aire interessat com si volgués participar a la discussió. Segurament algun company migrador que passés els hiverns més al sud li hauria comptat que al sud dels Pirineus hi ha uns espais naturals collonuts, però també moltes persones molt cafres. Me’n vaig adonar que aquell país, com molts d’altres europeus, tenia un nivell cultural bastant més alt que el nostre. Es veu a la cura dels espais públics, al respecte pel mobiliari urbà i rural i en molts altres aspectes subtils i petits. Enveja, no de la gastronomia txeca, ni del clima txec, ni de la biodiversitat txeca – tan castigada com a tota l’Europa occidental – ni de la qualitat de vida, però sí de la cultura que permet que, els esforços de les entitats de custòdia per arribar a acords amb propietaris i administracions i gestionar petits retalls de natura, no se’n vagin en orris pel menyspreu general d’una població de nous rics, com la que tenim – i tenim el que ens mereixem – a casa nostra. Cèlia Clotes, Associació Rurbans – C30 d’octubre Caring for the land, caring for the people La República Txeca és realment un país que no deixa indiferent. L’intercanvi catalano-txec del mes de maig ens va donar la possibilitat a 8 catalans/es de conèixer un territori centreeuropeu on la custòdia es troba en una fase força avançada i on les iniciatives són molt diverses i enriquidores. Durant tot el viatge no vam deixar de visitar entitats i espais en custòdia del territori txec que tot i ser monòton paisatgísticament i molt diferent respecte a la nostra variada geografia, no deixa de tenir un encant especial. Inicialment les visites es van centrar en entitats que aplicaven la custòdia a aspectes ambientals, suposo que el tema que jo vinculava directament a la custòdia del territori, però, qui va dir que la custòdia es reduïa únicament a aquest àmbit? Per què no pensar en la custòdia com a eina de gestió del patrimoni cultural i de la mateixa societat?


A mesura que passaven els dies les iniciatives que coneixíem eren cada vegada més innovadores i lligades no únicament al patrimoni natural i cultural sinó també a la millora de les condicions socials de la seva població. Aquest va ser el cas de la Land Trust de Liberecko, una entitat de custòdia amb 15 anys d’experiència amb una línia de treball que dóna ajuda a les mares sense recursos de la zona. Les mares amb dificultats poden dirigir-se al centre que ha habilitat l’associació per poder compartir experiències amb altres mares i fins i tot gaudir d’un servei de llar d’infants. Tot i les idees força personals del noi de l’associació respecte a la maternitat i com enfocar-la de manera “natural” que es podien compartir o no, va quedar ben demostrat que una associació que va néixer arrel d’una pluja àcida amb la voluntat de protegir els boscos i que s’ha hagut de qüestionar durant la seva història molts principis, ha estat capaç d’anar més enllà i arribar directament a influir en el funcionament de la societat. No és un concepte nou la idea de pensar i d’anar més enllà dels conflictes puntuals, com bé ho demostra aquella frase ja prou coneguda per tothom de pensa globalment i actua localment, però actuar-hi mai ha estat fàcil. Plantar cara als problemes d’aquesta manera requereix un seriós esforç d’observació i voluntat que pot ser part de la clau del nostre present i futur. Si som capaços d’assumir que molts dels problemes ambientals que patim provenen de la desvinculació a la terra de la nostra societat podem actuar sobre ella per solucionar-los. Tenir cura de la terra és indispensable per a garantir la supervivència i la conservació d’alguns hàbitats i espècies vulnerables en un determinat moment, però quina pot ser una via d’aprenentatge millor que a través d’una societat justa que creix directament vinculada a la natura des de que neix? Donar l’esquena als problemes aliens és sempre més senzill, però quan ja sents que formen part de tu i depenen de tu, els hi pots donar fàcilment l’esquena?

38



6. Les visites una per una: Fitxes resum d’organitzacions visitades durant el viatge

Les fitxes que presentem a continuació són un petit resum de les entitats de custòdia txeques que es varen visitar durant els dos intercanvis. En cadascuna d’elles s’especifica la data de la visita, i aquelles que s’han visita en dues ocasions, s’ha fet un compendi de la informació. Mostren en un format estàndard per a totes les organitzacions visitades durant l’intercanvi i es troben ordenades per ordre alfabètic. Al principi de cada fitxa s’identifiquen unes temàtiques clau per a l’organització visita en qüestió que faciliten la consulta temàtica. Les fitxes s’han elaborat per diferents autors i per això no mantenen sempre el mateix estil. Així mateix l’apartat de principals aprenentatges és el més valoratiu o d’opinió per part dels autors, i segurament podria ser més complert en alguns casos. A continuació es fa una llista per ordre alfabètic de les diferents entitats de custòdia que s’expliquen més avall.

1. Armillaria, entitat de custòdia de Liberecko 2. Centre de Recuperació de Fauna de Bartosovice 3. Entitat de custòdia de Berkut 4. Certoryje, entitat de custòdia de Vesseli nad Moravou 5. Entitat de custòdia de Chaloupky 6. Entitat de custòdia de Cmelak 7. CSOP 8. Entitat de custòdia de Fergunna 9. Entitat de custòdia Hady, de Brno 10.Iris, Entitat de custòdia de Prostejov 11.Entitat de custòdia de Krizansky 12.Kosenka entitat de custòdia de Valasské Klobouky 13.Entitat de custòdia de Meluzina 14.Entitat de custòdia de Radnice 15.Entitat de custòdia d'Spalene Porici 16.Entitat de custòdia de Vlasim


Armillaria, entitat de custòdia de Liberecko Temàtiques clau: Custòdia d’espais verds urbans i periurbans Visita: 2009 Breu resum de l’organització / iniciativa: Organització amb 23 membres i 7 treballadors a la ciutat de Liberec. Gestionen un bosc (3,5ha) de terra baixa amb arbres de fulla caduca i estanys de pluja en propietat per compra, realitzen el manteniment i la senyalització. També gestionen un petit parc al costat d’una central tèrmica dins al citat. Tenen previst un projecte d’ús públic, realitzen el manteniment mitjançant voluntariat. És propietat de l’ajuntament. A més, intenten conservar un petit embassament i un riu. Gestionen els prats perifèrics i fan el manteniment del camí, un itinerari de natura de 4,7Km. El creixement urbanístic està empitjorant la qualitat de l’aigua. Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears: - Importància del voluntariat en la gestió i de l’educació ambiental. Dades de contacte: [email protected] Rychtarska 926/14 46014 Liberec 14 www.armillaria.cz

40



Centre de Recuperació de Fauna de Bartosovice (Nord de Moràvia) Temàtiques clau: Centre de recuperació de fauna Visita: 2006 Breu resum de l’organització / iniciativa: El Centre de Bartosovice és el més gran dels 24 que hi ha a la República Txeca. Les seves instal·lacions estan situades en els jardins d'un edifici barroc molt ben restaurat que ara serveix com a oficina del centre. Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears: Aquesta entitat no fa res en matèria de custòdia, a no ser que es consideri la restauració de l’edifici barroc com a custòdia cultural. Visita totalment prescindible per als interessos de la custòdia de territori. Dades de contacte:


Entitat de custòdia de Berkut Temàtiques clau: Gestió patrimoni paisatgístic, cultural I natural en projectes integrals i creació d’itineraris interpretatius i de coneixements. Visita: 2009 Breu resum de l’organització / iniciativa: Aquesta entitat realitza gestió dels recursos paisatgístics, patrimonials i naturals de Bechov i voltants. Recupera un antic jardí botànic del s. XVIII actualment abandonat. Tenen un projecte anomenat Muntanya d’oxigen, que construeix miradors paisatgístics al voltant de la ciutat d’aquesta regió turístics. A més, recupera arbres fruiters i patrimoni històric. Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears: - L’acord de custòdia del jardí botànic: han acordat amb l’ajuntament una cessió per 30 anys, i si demostren que ho poden gestionar bé, després l’ajuntament els ho vendrà per un preu simbòlic. - Intenten recuperar els usos agrícoles i ramaders, i les varietats de fruiters tradicionals. A més, també recuperen fonts. Aquestes actuacions les han fetes amb assessorament d’un paisatgista. - Cal destacar l’aproximació integral del projecte de Muntanya d’oxigen en col·laboració amb l’ajuntament. Amb aquest projecte s’obrin noves rutes per gaudir del paisatge i del patrimoni. Dades de contacte: www.panoramatikastezka.org

42



Certoryje, entitat de custòdia de Vesseli nad Moravou (Moràvia) Temàtiques clau: entitat de custòdia, dall de prats, recuperació d'espècies de fruiter autòctones, 700 ha i 3.000 propietats Visita: 2006 Breu resum de l’organització / iniciativa Certoryje té la seva seu en un centre d'informació i educació ambiental de CSOP a Vesseli nad Moravou. Vesseli es troba dins del marc dels Càrpats Blancs (Bilé Karpati), que és una zona muntanyenca d'alta atractiu turístic. Certoryje gestiona principalment un espai de prats de 700 ha. amb una trama molt complexa de propietaris (3.000 propietaris en total, un 10% dels quals desconeguts). Aquesta complexitat de l'estructura de la propietat ha fet que fos molt difícil trobar una fórmula amb la qual donar cobertura legal a l'acció de Certoryje. Durant l'etapa comunista, aquests camps han estat gestionats per l'empresa agrícola estatal, però en retornar la propietat als seus propietaris originals s'ha donat el fet que ja no és rentable continuar el dall. Alguns propietaris estarien fins i tot disposats a vendre, però el valor de taxació estatal és massa baix. Malgrat això, el valor de la flora i dels elements patrimonials de la zona justifiquen la necessitat d'impulsar aquesta gestió. La solució final ha estat que l'estat compensi als propietaris per la gestió i que l'entitat de custòdia rebi mitjans per actuar com a certificadora d'aquesta gestió. Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears: Dades de contacte: [email protected] Vzdelávací a informacní stredisko Bilé Karpaty, o.p.s. Bartolomejské nám. 47 698 01 Veselí nad Moravou Tel. 0631 32 25 45, 32 47 92


Entitat de custòdia de Chaloupky Temàtiques clau: Educació ambiental, gestió de pastures amb finalitats conservacionistes Visita: 2009 Breu resum de l’organització / iniciativa: Han habilitat una antiga casa de caçadors com a centre d’educació ambiental. Fan tot tipus d’activitats de contacte directe amb la natura. Gestionen tres finques (dues torberes (2ha) i brugueral) amb ramats d’ovelles. La gestió d’aquestes finques és amb finalitats conservacionistes, per augmentar la biodiversitat de flora i d’invertebrats. Les torberes són de propietat mentre que el brugueral és propietat de la comarca. Mitjançant camps de treball estival netegen els prats. Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears: - Integren les diferents disciplines acadèmiques (matemàtiques, arquitectura,...), amb l’eix transversal de l’educació ambiental. - La dificultat d’utilitzar el ramat com a eina de gestió en una àrea sense teixit ramader. - Tenen acords amb l’administració pública amb objectius de conservació molt concrets (papllones, flora,...), i l’administració pública ho entén. - Camps de treball amb família. Dades de contacte: Martin Kriz ([email protected]) Chaloupky o.p.s Knezice 109 67521 Okristy

44



Entitat de custòdia de Cmelak Temàtiques clau: Gestió de boscos, educació ambiental, destapar la corrupció política, centre social per a dones embarassades. Visita: 2009 Breu resum de l’organització / iniciativa L’organització es va crear fa 15 anys. Actualment són 15 persones treballant-hi, 1/3 dedicades a la custòdia. Gestionen unes 50ha. Transformen boscos de monocultiu o monoespecífics en boscos mixtos de faig, bedoll, avet i Picea abies. Fan parceles petites de transformació a masses mixtes. Tenen problemes amb els caçadors i els guardes forestalas, ja que fan petites parcel·les. Les fagedes són riques en ratpenats (12 espècies) i han protegit la zona mitjançant un ajut LIFE. Obtenen el finançament de subvencions, socis, empreses privades (Ikea,…) Secundàriament fan denúncia política i tenen un centre social per a dones embarassades i mares amb bebès petits. En aquest centre social, aprofiten per fer educació ambiental. No són membres del CSOP. Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears - Relacionar temes ambientals i socials amb problemàtiques conjuntes. - Vendre la natura com ven el McDonalds: els menús clars i simples. En entrar has de tenir ganes de consumir natura. No cal explicar tots els procediments (com es fa l’hamburguesa), si no que s’han d’explicar els resultat que és el la gent vol veure. - Col·laboració amb IKEA Dades de contacte Jan Konitar ([email protected]) Svermova 32 Liberec 10 46010 Czech Republic www.cmelak.cz


CSOP Temàtiques clau: Xarxa d’entitats conservacionistes Visita: 2009 Breu resum de l’organització / iniciativa: Explicat a la memòria Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears: - Creació d’un fons conjunt per adquirir terres. - Treballar més amb ECT no membres. - Que ECT actuïn com a delegacions territorials. - Treballar més amb objectius socials> això permet apropar altres col·lectius al medi ambient i proporcionar prestigi a les ECT. Dades de contacte: Petr Styblo - director ([email protected]) Kancelar UVR CSOP Uruguayska 7 12000 Praha 2 Czech Republic

46



Entitat de custòdia de Fergunna (Bohèmia septentrional) Temàtiques clau: Gestió i recuperació de rius i conques fluvials, conservació de la biodiversitat associada a aquests espais Visita: 2009 *Per falta de temps no vàrem poder visitar aquesta entitat. El que es recull aquí va ser una entrevista a un voluntari durant el dinar. Breu resum de l’organització / iniciativa : ECT de Decin, filial del CSOP d’Opam que treballa en la gestió de finques d’aquesta localitat per revitalitzar de rius, i concretament recuperar petites basses i prats humits. Fan el seguiment de la qualitat de l’aigua per aplicar la Directiva Marc de l’Aigua. La situació administrativa és força similar a la de Catalunya: el DPH no està ben delimitats, problemes amb el repartiment de les competències entre les diferents administracions, sequeres i ús de l’aigua,… Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears:

Dades de contacte:


Entitat de custòdia Hady, de Brno (Moràvia) Temàtiques clau: Entitat de custòdia, recuperació d'una antiga pedrera, zona periurbana, precontracte de compravenda, educació ambiental, recuperació de flora termòfila. Visita: 2006 i 2009 Breu resum de l’organització / iniciativa: Hady és una entitat de custòdia membre del CSOP i delegada a la regió creada l'any 2000 que treballa principalment per a la recuperació d'una antiga pedrera a la zona periurbana de la ciutat de Brno. La pedrera té un gran interès pel seu potencial ús social però sobretot per que constitueix un espai perfecte per a la flora termòfila, de forma que s'hi poden trobar espècies poc freqüents a la resta del país. La pedrera està a tocar del nucli urbà de Brno i totalment adossada a l'àrea protegida de Moravsky Kras (zona de gran interès espeleològic). La intenció de Hady és aconseguir incloure la pedrera dins l'àmbit de la zona de protecció. Segons la legislació txeca, si una empresa d’extracció de recursos ha explotat totalment quan zona està obligada a restaurar-la. Si només ho ha fet parcialment, no té cap obligació. Al 2006, part de la finca era propietat de l'empresa estatal i part estava en litigi per la seva possible restitució a la família que n'era propietària abans del comunisme. Hady tenia un precontracte de compravenda i un acord verbal de gestió sobre la part no litigiosa (no explotada totalment) i un arrendament de la part litigiosa (explotada totalment). El seu pla era comprar la totalitat de la finca mitjançant un ajut LIFE. Al 2009, es desconeixia la propietat de la part litigiosa, però com que l’empresa explotadora havia exhaurit els recursos i estava obligada a restaurar-la, Hady se n’ha ocupat de la restauració mitjançant un acord amb l’empresa. Han pogut crear un espai d’esbarjo per a la població de Brno. La part no litigiosa, la va poder adquirir amb fons LIFE. A més, tenen un espai on han recuperat espècies termòfiles de susbtart calcari que tenen el límit sud de distribució en aquesta zona mitjançant la sembra. Actualment hi ha 160 espècies, de les quals un 25% estan protegides. Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears: -Pre-contracte de compravenda com a opció de custòdia del territori. - Custòdia del territori en un espai periurbà, amb una certa pressió econòmica, ja que es tracta d'una pedrera susceptible d'explotació. - Reconversió d’un espai industrial a un d’ús públic. Dades de contacte: Václav Izák (Vasek) ([email protected]) ZO ČSOP Pozemkový spolek Hády Kamenná 6 Brno 639 00 Czech Republic http://psh.ecn.cz

48



Iris, Entitat de custòdia de Prostejov (Nord de Moràvia) Temàtiques clau: Gestió de prats amb alt valor ecològic, arrendament i compra, educació ambiental Visita: 2006 i 2009 Breu resum de l’organització / iniciativa: L'entitat de custòdia de Prostejov està dedicada principalment a la gestió de pastures, tot i que es troba amb el handicap de què en l'actualitat és cada cop més difícil trobar mercat per al producte resultant (palla), ja que cada cop hi ha menys bestiar. Part de l'herba dallada l'han de cremar. El dall dels prats es fa per mitjà de voluntariat (fan camp de treball en família) i amb eines mecàniques. També estan recuperant una antiga pedrera situada en una de les finques que gestionen, afavorint la floració d'espècies autòctones i eliminant les foranies. L'entitat de Prostejov gestiona un total de 45 ha., de les quals 33 en arrendament i compra i la resta sota acords verbals amb propietaris. Amb els diners obtinguts de les donacions de la campanya Place for Nature van comprar ¾ d’hectàrea a Bale. Hi ha empreses a la zona que competeixen amb les entitats de custòdia per a la gestió de finques, però ofereixen preus més elevats per al propietari. L'entitat de Prostejov té 150 membres (25 dels quals actius), una persona remunerada a temps total i "dues o tres" (sic) a temps parcial. D’aquests un es dedica a tasques administratives, un a l’educació ambiental i un altre a la custòdia del territori. És la delegació regional del CSOP i agrupa 6 entitats. Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears: - Com en altres exemples vistos fins ara, l'entitat de Prostejov ens mostra com és possible que una entitat local i poc professionalitzada dugui a terme la gestió de finques gràcies al paper fonamental del voluntariat. - L’ajuntament prefereix encarregar treballs de gestió de prats i pastures en terrenys municipals a les entitats de custòdia (Prostejov o Sagitaria) enfront a les empreses de jardineria perquè els resulta més barat. Dades de contacte: Hana Kleinova ([email protected]) Skolni 1 77200 Olomonc


Entitat de custòdia de Krizansky Espai natural protegit Paradís de Bohèmia (nord de Bohèmia) Temàtiques clau: Cogestió d’espais naturals, organització CSOP Visita: 2006 Breu resum de l’organització / iniciativa: Cesky Raj (Paradís de Bohèmia) és el parc natural més antic, important i visitat de la República Txeca, amb un 40% del parc propietat de l’administració i la resta privada. La seva gestió recau sobre l’Administració, però al no tenir suficient personal per a fer-ho correctament, va demanar ajuda a les entitats. L’entitat Krizanky és la seu local de la CSOP (Unió Txeca per a la Conservació de la Natura) i col·labora en la gestió del parc a través de diferents projectes, entre els quals hi destaca la utilització d’acords de custòdia. Les seves activitats en matèria de custòdia tenen com a objectiu la recuperació de prats i pastures per a la conservació d’orquídies i plantes considerades rares. Els propietaris dels acords obtenen contraprestacions econòmiques per a la realització de bones pràctiques agrícoles i alguns són pagats per mantenir les activitats tradicionals dins els límits del parc per evitar la pèrdua de prats i pastures. També col·laboren assessorant a l’administració en qüestions com ara la tala d’arbres, la concessió de permisos d’obra i el traçat de les noves carreteres. Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears: - Sorprèn l’estreta relació que l’entitat de custòdia manté amb l’administració gestora de l’espai. Dades de contacte: Lenka Soltysova [email protected] www.ceskyraj.cz/index_notflash.html

50



Kosenka entitat de custòdia de Valasské Klobouky (Valàquia, Moràvia) Temàtiques clau: Entitat de custòdia, gestió forestal i dall de prats, recuperació d'espècies de fruiter autòctones, recuperació de tradicions. Visita: 2006 i 2009 Breu resum de l’organització / iniciativa: Kosenka és l'entitat que es dedica a la custòdia del territori des de fa més temps a la República Txeca (des de 1998). "Kosenka" significa "dalla", i l'activitat de l'entitat es podria resumir en la recuperació de les tradicions locals a través de la tradició del dall. La seva seu està situada a Valasské Klobouky, en una edificació tradicional de la regió, al peu dels Càrpats Blancs; una part d'aquesta edificació ha estat recuperada seguint de forma fidel el seu aspecte tradicional, també a la part interior (cuina econòmica, mobiliari rústic, etc.). Kosenka és propietària d'una finca forestal al mateix poble on té la seu. En aquesta finca, treballa per recuperar l'espècie d'avet autòcton, durant anys substituït per una espècie al·lòctona molt més rentable des del punt de vista de l'explotació forestal. Per poder adquirir territori, Kosenka organitza campanyes de captació de fons privats, així com també s’ha beneficiat de la campanya d’un lloc per a la natura. Al 2006, es dedicava al dall de prats mitjançant campanyes anuals de voluntariat i amb mitjans totalment anuals per afavorir la biodiversitat. Actualment, només ho fa simbòlicament a mode d’exemple. Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears: - Implicació del voluntariat mitjançant campanyes anuals de dall en les que es desenvolupen activitats musicals i tradicionals de gran atractiu. - Connexió de tradició amb paisatge: una forma de valorització de la conservació del territori de fàcil comprensió per a la ciutadania. Dades de contacte: Mirek Janik ([email protected]) Kosenka Bumovská 11 766 01 Valasské Klobouky


Entitat de custòdia de Meluzina Temàtiques clau: treball amb una escola agrària, recuperació de varietats locals i tradicionals Visita: 2009 Breu resum de l’organització / iniciativa: Entitat de custòdia no membre del CSOP però amb qui treballa conjuntament. Fan moltes tasques d’educació ambiental, capacitació agrària i assessorament a propietaris sobre bones pràctiques agràries. Creen diversitat d’ecosistemes per afavorir les pobalcions d’ocells, ratpenats, amfibis, rèptils i invertebrats. Fomenten la responsabilitat ciutadana per protegir el territori i compaginar l’explotació i la conservació. També gestionen una antiga explotació de pomeres. Amb l’excés de producció estan estudiant de fer sidra. Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears: - Treball conjunt amb una escola de capacitació agrària. L’alumnat fa la gestió directa. - L’ECT assessora directament a propietaris - Utilitzar l’excés de producció Dades de contacte:

52



Entitat de custòdia de Radnice (Bohèmia oriental) Temàtiques clau: Custòdia cultural, papillonari, educació ambiental Visita: 2006 i 2009 Breu resum de l’organització / iniciativa: Petita entitat de custòdia, seu local de la CSOP, amb només una persona contractada. El centre és una antiga sinagoga que ha estat restaurada. Durant el comunisme es va utilitzar de garatge. Deixen aquest espai al grup de teatre local per assajar i als estudiants del municipi com a sala d’estudi. A canvi col·laboren en la dalla de les finques. Tenen dos acords per a la gestió de finques on fan activitats de dall de prats per mitjà de campanyes de voluntariat i educació ambiental. Gestionen per fomentar la diversitat de papallones. Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears: - Compten amb l’ajut del parc de bombers local, el grup de teatre local i els universitaris per a les tasques de gestió i campanyes de voluntariat. - Tenen alt reconeixement a nivell local pel fet que impliquen molts de col·lectius en la custòdia. Dades de contacte: Josef Pasek ([email protected]) CSOP – Radnice Na potocich 221 338 28 Radnice Tel. 420371785085 www.csop-radnice.cz


Entitat de custòdia d'Spalene Porici (Bohèmia oriental) Temàtiques clau: Entitat de custòdia, sistema de depuració biològica, connectivitat ecològica, gestió de prats i pastures, custòdia cultural Visita: 2006 Breu resum de l’organització / iniciativa: Entitat de custòdia membre de la CSOP amb acords de custòdia dirigits a la connectivitat ecològica d’un paisatge eminentment agrícola. Han realitzat quatre corredors de 4 ha. Que intenten connectar espais naturals molt aïllats entre si. També gestionen pastures per afavorir el creixement d’orquídies, han restaurat una pedrera per afavorir la nidificació de l’oreneta de ribera (Riparia riparia) i han restaurat diversos elements culturals del paisatge (creus i figures religioses). També han construït una estació depuradora d’aigües residuals basada en la depuració biològica que realitzen les plantes aquàtiques. Gestionen un centre de recuperació de fauna que rep unes 250 entrades cada any. Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears: - Gran implicació de la societat en l’entitat. El 50% de la població és membre de l’entitat d’Spalene Porici. Dades de contacte:

54



Entitat de custòdia de Vlasim (Bohèmia central) Temàtiques clau: Educació ambiental, recuperació fluvial, viver de plantes autòctones, gestió parc municipal, custòdia cultural i recuperació de fauna Visita: 2006 i 2009 Breu resum de l’organització / iniciativa: Vlasim Land Trust és la seu local de CSOP a Vlasim i és l’entitat de custòdia més gran de la República Txeca. També tenen un centre d’educació ambiental que funciona amb energies renovables i un centre de recuperació de fauna. Aquest centre d’educació ambiental també serveix de locals social. Els 300 socis, que paguen una quota de 12€/any, es poden reunir aquí i, fins i tot, fer-hi festes. Els projectes de custòdia són:

- Compra de finca on realitzen multitud d’actuacions: viver de plantes autòctones, recuperació de llacunes, construcció de bassa per amfibis, plantació d’arbres i gestió forestal de la part boscosa de la finca.

- Recuperació fluvial: Acords amb propietaris de zones agrícoles colindants amb un curs d’aigua canalitzat per tal de renaturalitzar-lo a través de la creació de meandres, basses, marges i talussos.

- Gestió d’un parc municipal de 80 ha. amb bosc madur ben conservat. A més de la gestió forestal també han restaurat diversos edificis de l’entorn del parc i ara serveixen de centre d’interpretació o galeria d’art. Ho fan mitjançant un acord amb l’ajuntament

Actualment, aquesta ECT té 35 treballadors, la major part destinats al manteniment del parc. Principals aprenentatges interessants aplicables a Catalunya i Balears: - Gestió molt activa i professionalitzada de les finques amb acords. - Treball amb persones amb risc d’exclusió social (sistema penitenciari). - Tenen un fort reconeixement social per fet que gestionen un parc públic municipal. Dades de contacte: Karel Kriz ([email protected]) Pozemkovy spolek pro prirodu a pamatky Podblanicka Pláteníkova 264 258 01 Vlasim Tel. 0303-845169


7. Avaluació de l'intercanvi professional de 2009 La principal motivacions dels participants en l'intercanvi professional abans d'iniciar el viatge eren conèixer noves experiències i realitats de custòdia del territori a Txèquia per poder-les aplicar a Catalunya. Així mateix, alguns dels participants també tenien interès en conèixer el país. Majoritàriament, els objectius dels participants encaixen amb el que va ser l'intercanvi: es varen poder conèixer la varietat d'entitats de custòdia, i els diferents projectes que duen a terme. No obstant això, la percepció general és que aquestes iniciatives difícilment seran aplicables a Catalunya pel fet que les situacions polítiques, socials I ambientals són força dispars. El que destaquen més positivament els participants de la part més logística és la organització, l'amabilitat i bona predisposició dels guies, i el fet de poder compartir experiències entre els participants de les entitats de custòdia de Catalunya. Pel que fa als aspectes menys valorats, tots coincideixen en què no es va poder gaudir de temps lliure, perquè el programa de l'intercanvi va ser molt dens. També es destaca la dificultat de l'idioma, tot I haver-hi interpretació. Pel que fa al contingut de l'intercanvi, les dues organitzacions més ben valorades són l'entitat de custòdia de Vlasim i la seu central de CSOP. El que es valora millor és l'interès de la visita, ja que majoritàriament els participants varen trobar que les iniciatives de les entitats de custòdia eren innovadores i diferents a les que estam avesats a veure aquí. El que millor es puntua són els centres d'educació ambiental i que s'utilitza aquest eix transversalment a tota l'activitat de l'entitat. De la tasca del CSOP, el que va sorprendre més positivament als participants va ser l'acreditació de les entitats i el seu sistema de captació de fons. Com a perspectiva de futur, els participants veuen la necessitats de treballar colze a colze amb la ciutadania i l'administració local, agents que realment es poden implicar en el territori. Així mateix, han pogut tornar a casa amb energia i ganes de poder seguir fent custòdia i aplicar el que han après, en la mesura del possible. En canvi, no veuen condicions favorables per treballar conjuntament amb les entitats de custòdia txeques (sobretot per l'idioma). La visió global dels participants de la custòdia del territori a la República Txeca és que el CSOP funciona com a una xarxa que aglutina gran diversitat d'associacions, totes elles amb el denominador comú de la conservació de la natura. El funcionament d'aquesta estructura ha permès que es consolidi una xarxa eficient, organitzada i sòlida. A més, la recent incorporació de Txèquia a la Unió Europea els ha dotat de gran quantitat de fons, molts d'ells destinats al territori, fet que fa que ara mateix el futur els sigui molt favorable.