8

1. Què és la geografia?

La geografia és la ciència que estudia l’espai terrestre.Una de les classificacions més comunes divideix la geo-grafia en dues branques: la geografia regional, que estu-dia les característiques que singularitzen les diferents re-gions de la Terra, i la geografia general, que busca establirels principis generals a partir de l’anàlisi regional.

La geografia general se subdivideix, al seu torn, en dues:la geografia física i la geografia humana (doc. 1).

• La geografia física se centra en l’estudi dels elementsnaturals (relleu, aigües, climes, vegetació, sòls, etc.), lesrelacions entre ells i les diferències que presenten enfunció del lloc i l’època. Però també analitza les rela-cions entre la natura i els éssers humans.

• La geografia humana estudia els aspectes humans d’unindret: com es distribueix la població, quines carac-terístiques presenta, quines activitats econòmiques dua terme, com s’organitzen els estats, quins motius n’ex-pliquen el diferent grau de desenvolupament, etc.

Per investigar, el geògraf recorre a diferents fonts d’in-formació: observació personal directa, enquestes, esta-dístiques, mapes, gràfics, imatges de satèl·lit i fotografiesaèries (docs. 4, 5 i 6).

2. Per a què serveix la geografia?

Sovint, la geografia es considera una ciència fonamental-ment descriptiva que es limita a localitzar i descriure unseguit d’elements, com ara sistemes muntanyosos, rius opoblacions.

De tota manera, la geografia és molt més que això. És unaciència que mira de comprendre l’espai en la seva to-talitat, els processos que determinen l’existència de llocsamb característiques diferents i les relacions que s’hi es-tableixen. Per això, tots els esdeveniments que tenen unadimensió espacial poden ser objecte d’estudi de la cièn-cia geogràfica, que n’analitzarà les causes, les conse-qüències i, en la mesura que sigui possible, establirà pre-visions per al futur (docs. 2 i 3).

El coneixement geogràfic dels diferents indrets ens aju-darà a pensar i actuar amb més bon criteri, a tenir unaactitud més oberta amb cultures diferents de la nostra,a comprendre determinats comportaments i a valorar elpatrimoni natural i cultural del món.

Introducció: la geografia i la feina del geògraf

GEOGRAFIA FÍSICA

• CLIMATOLOGIA. Estudi del clima

• GEOMORFOLOGIA. Estudi del relleu

• BIOGEOGRAFIA. Estudi dels éssers vius i com es distribueixen en l’espai

• HIDROGRAFIA. Estudi de l’aigua

GEOGRAFIA HUMANA

GEOGRAFIAGENERAL

• DEMOGRAFIA. Estudi de la població

• RURAL. Estudi del camp i les seves activitats

• URBANA. Estudi de les ciutats

• ECONOMIA. Estudi de les activitats econòmiques

• GEOPOLÍTICA. Estudi de l’organització dels estats

• CULTURAL. Estudi de les àrees culturals

Doc. 1 Branques de la geografia.

Doc. 3 Barca amb emigrants subsaharians que arriben a la costa de Gran Canària.

Doc. 2 Agricultors a Liendo (Cantàbria).

Per què es conreenaquests productes

i no uns altres?

Com és que aquestespersones han emigrat dels

seus llocs d’origen?

831213 _ 0008-0013.qxd 15/3/07 17:06 Página 8

9

Interpretar una fotografia aèria

Una fotografia aèria és una imatge que ha estatpresa des d’un avió.

Podem trobar fotografies aèries en blanc i negre, en color real i en «fals color». En aquestes últimes, la vegetació, per exemple, es mostra en tonsrogencs.

Els contrastos tonals (com ara les diferents gammesde grisos de les imatges en blanc i negre) i les textures ofereixen informació interessant al geògraf sobre els elements de l’espai fotografiat.

Les fotografies aèries presenten algunes distorsionsa causa del moviment de l’avió, de la inclinació i les lents de la càmera i del desnivell del relleu.Aquestes distorsions es poden corregir mitjançantuns aparells anomenats restituïdors, que donen com a resultat unes imatges planes igual de precises que un mapa i que reben el nomd’ortofotografies (doc. 4). Per això, a partir de les ortofotografies es fan mapes i amidaments correctes.

Per interpretar una fotografia aèria:

1. Observa atentament la imatge. És un espainatural o humanitzat? Rural o urbà?

2. Identifica els elements més destacats del paisatge, tant físics (el relleu, la vegetació, els cursos fluvials, etc.) com humans (les poblacions, les infraestructures viàries, etc.).

3. Descriu com són aquests elements (si el relleu és accidentat o pla, si l’hàbitat és concentrat o dispers, la forma i la mida de les parcel·lesagràries, els cultius que hi ha, l’extensió i l’aspecte d’una ciutat, etc.).

4. Explica la transformació que ha patit el paisatgenatural, mirant sempre d’analitzar-ne les causes i les conseqüències a partir del coneixement que tens sobre aquell espai.

5. Avalua els aspectes positius i negatius, que, segons el teu parer, ha representat el canvi.

Sempre que sigui possible, cal que comparis duesfotografies del mateix lloc preses en dates diferents.Així podràs comprovar l’evolució d’aquell espai en el temps. Per exemple, pots veure si la desforestació ha avançat, si s’ha produït un procésd’urbanització o quin ha estat l’impactemediambiental causat per la instal·lació d’una centralhidroelèctrica o d’una gran superfície comercial.

1. ●●● Observa les fotografies B i C, i fes-ne un comentari.

A

C

B

Doc. 6 Arenal d’es Castell (Menorca) l’any 2001.

Doc. 5 Arenal d’es Castell (Menorca) l’any 1968.

Doc. 4 Ortofotografia de la ciutat de Lleida.

831213 _ 0008-0013.qxd 15/3/07 17:06 Página 9

10

3. El mapa: una eina fonamental del geògraf

Un mapa és una representació plana d’una part o del to-tal de la superfície terrestre (docs. 7 i 8). Per al geògraf,el mapa és una eina de treball bàsica.

Podem diferenciar dos tipus principals de mapes: el to-pogràfic i el temàtic.

• El mapa topogràfic ofereix informació variada. Fo-namentalment informa sobre el relleu d’un lloc, peròtambé sobre altres aspectes del medi físic (com aracursos fluvials i vegetació) i de l’activitat humana(com ara nuclis de població, carreteres, línies ferro-viàries i límits administratius).

• El mapa temàtic representa la distribució espaciald’un aspecte geogràfic concret. Hi ha tants mapestemàtics com temes diferents es representin: la densi-tat de població, la producció econòmica, la xarxa ur-bana, el trànsit de mercaderies, el tipus de sòls, eltemps atmosfèric, etc.

En els mapes es distingeixen diferents elements, com arala xarxa de coordenades geogràfiques, l’escala i la llegenda.

Saragossa

Barcelona

PalmaValència

Pamplona

Madrid

Logronyo

Vitòria

Valladolid

SantanderOviedo

Santiago deCompostel·la

Mérida

Toledo

Sevilla

Múrcia

CEUTA

MELILLA

Meridiano de G

reenwich

38º

40º

42º

2º 0º 2º 4º

36º

4º 2º 0º 2º

42º

40º

38º

DENSITAT DE POBLACIÓ N

S

O E

A N D A L U S I A

REGIÓDE

MÚRCIA

COMUNITAT

VALENCIANA ILLESBALEARS

EXTREMADURAC A S T E L L A -L A M A N X A

COMUNITATDE MADRID

C A S T E L L AI L L E Ó C A T A L U N Y A

A R A G Ó

PAÍSBASC

C. F. DENAVARRA

LA RIOJA

CANTÀBRIA

PRINCIPATD’ASTÚRIES

GALÍCIA

Las Palmas deGran Canaria

Santa Cruzde Tenerife

28º

14º16º18º

18º 16º 14º

28º

C A N À R I E S

Meridiano de G

reenwich

DENSITAT DE POBLACIÓ(en habitants per km2)

Més de 300

De 190 a 300

De 85 a 190

Menys de 85

Capital d’estat

Capital de comunitat autònoma

El símbol d’orientació. Assenyala el nord del mapa. Si aquest símbol no hi apareix, el nordcorrespon a la part superior del mapa.

L’escala. Indica, de manera gràfica o numèrica,l’equivalència entreuna distància amidadasobre el mapa i aquesta mateixadistància amidadasobre el terreny.

La llegenda. Explica el significat delssignes i els colors.

La toponímia.Identifica els indrets i els edificis mésdestacats.

El títol. En un mapatemàtic, el títol ens diu quin aspectegeogràfic es mostra.En un mapatopogràfic, el títol sol coincidir amb el nucli de població principalque hi apareix; això ens serveixper localitzar la zonarepresentada.

La xarxa decoordenadesgeogràfiques.En els mapes hiapareix dibuixada la xarxa geogràficaformada per paral·lels i meridians, queindiquen els valors de latitud i longitud.

Doc. 8 Elements d’un mapa.

Doc. 7 Mapa topogràfic.

Carretera principal

Carretera secundària

Camí

Edifici no habitable

Cementeri. Ermita

Pou, font

Molí

Casa o edifici habitable

Límit municipal

1: 25.000ESCALA

ESCALA 1:25.000

0 2,5 km 5 km

831213 _ 0008-0013.qxd 15/3/07 17:06 Página 10

11

Calcular distàncies amb l’escala

L’escala d’un mapa ens permet saber la distància en línia recta que separados llocs en la realitat.

L’escala ens diu quina és l’equivalènciaentre una distància amidada sobre el mapa i aquesta mateixadistància en la realitat. En el mapa del document 7, l’escala és 1:50.000; aixòsignifica que 1 cm amidat sobre el mapa equival a 50.000 cm en el terreny.

L’escala es pot expressar de duesmaneres:

6. ●● Compara les escales dels documents 7 i 8. Sóngràfiques o numèriques? Quin significat tenen?

7. ●●● Esbrina la distància real que separa l’església de Sant Joan i Sant Esteve i cal Cucut en el document 7.• Amida amb un regle la distància que hi ha entre els dos indrets.

Són 5 cm.• Aplica una «regla de tres» per esbrinar l’equivalència entre

aquests centímetres del mapa i la realitat. La x representa la distància real que vols saber.

• Les distàncies se solen expressar en quilòmetres.Quants quilòmetres separen Sant Joan i Sant Esteve i cal Cucuten la realitat?………… cm = ……… km

Aleshores... x =

x = ……… cm

50.000 � 51

11

Situar un lloc per les coordenades geogràfiques

La xarxa geogràfica està formada per línies imaginàries,denominades meridians i paral·lels, que serveixen per localitzaramb exactitud qualsevol punt de la Terra.

• Els meridians són semicercles imaginaris que uneixen els polsNord i Sud. El més important és el meridià de Greenwich, que es considera el meridià 0º. La longitud ens diu a quantsgraus a l’oest (O) o a l’est (E) del meridià de Greenwich es troba un lloc.

• Els paral·lels són cercles imaginaris perpendiculars als meridians. El cercle més gran és l’equador, que divideix la Terra en dues meitats o hemisferis iguals. L’equador esconsidera el paral·lel 0º. La latitud ens indica a quants graus capal nord (N) o cap al sud (S) hi ha un lloc respecte de l’equador.

2. ●● Observa el document 8 i respon les preguntes.• Entre quins graus de latitud nord se

situa la Península ibèrica? La sevalongitud és est, oest, o totes duescoses?

• Tots els llocs per on passa un mateixparal·lel tenen la mateixa latitud? I la mateixa longitud?

• Indica les coordenades geogràfiquesaproximades de la ciutat de Toledo.

3. ●● Consulta un atles i esbrinaquina ciutat hi ha a 40º 43’ N,74º 01’ O.

Interpretar una llegenda

En els mapes, la informació esrepresenta amb diferents símbols: colors,línies, punts, dibuixos, etc. Aquestssímbols es recullen a la llegenda.

Per elaborar una llegenda cal seguirunes normes establertes: els signes hande ser clars i senzills; els cursos i les masses d’aigua es dibuixen de colorblau, i la vegetació, de color verd;normalment, els símbols es presentenseguint un ordre.

4. ● Imagina’t que t’han encarregat fer el mapa d’una localitat i ara en dissenyes la llegenda. Com representaries...• un hospital? • un aeroport?• una església? • una escola?• un parc? • un estany?• un camp de futbol? • una estació de tren?

5. ●● Observa la llegenda del document 7.• Diries que compleix les normes?• Trobes a faltar cap signe que hauria d’aparèixer a la llegenda?

Indica’l i explica’n el significat.

ESCALA 1:50.000

0 0,5 km 1 km

Escala numèrica

Escala gràfica

Si… 1 cm 50.0005 cm x

831213 _ 0008-0013.qxd 15/3/07 17:06 Página 11

12

4. El gràfic: una altra eina bàsica

Un gràfic és una representació de dades numèriques.Per exemple, el podem fer servir per mostrar la pujadadel preu de la benzina, l’evolució de les vendes de video-consoles o el percentatge de vots obtingut pels diferentspartits polítics en unes eleccions.

De ben segur que deus haver vist molts gràfics en llibres,diaris, revistes i altres publicacions, fins i tot a la televi-sió. Els geògrafs també fan servir gràfics per visualitzarels resultats dels seus estudis. Un gràfic ens permet per-cebre millor l’evolució d’una dada en el temps, i tam-bé les relacions entre diversos aspectes.

Hi ha molts tipus de gràfics. Els més habituals són els grà-fics de línies, els gràfics de barres i els gràfics sectorials.

Quan hagis d’elaborar un gràfic...• Fes servir dades procedents de fonts fiables.

Sempre que sigui possible, recorre a les dadesfacilitades per institucions oficials o de prestigi reconegut.

• Si tens moltes dades, escull-ne només unes quantes per representar-les; si no, el gràficperdrà claredat.

• Tingues en compte els valors màxim i mínim per establir l’escala del gràfic.

• Un cop acabat, no et descuidis d’incloure-hi el títol,la llegenda (si has fet servir diferents colors o trames) i la font de les dades.

Construir i interpretar un gràfic de línies

El gràfic de línies representa el valor d’una variable mitjançant línies que es tracen en un eix de coordenades. Aquest tipus de representació s’utilitza principalment per reflectir l’evolució d’una dada o variable durant un període de temps.

Per interpretar un gràfic lineal, fixa’t en:

• La tendència general de la variable al llarg del període de tempsconsiderat: si la línia puja, baixa o roman estable.

• Les oscil·lacions que mostra la línia. Mira sempre d’explicar, de manera raonada, les causes i les conseqüències d’aquestespujades i baixades a partir dels coneixements que tens sobrel’aspecte analitzat.

8. ● Interpreta el gràfic linealsobre l’evolució de FernandoAlonso en el campionat del 2005.• Com és la corba: ascendent,

descendent o estable?• Què vol dir això?

140

Austr

àlia

120

100

60

20

0

Malàisi

a

Bahre

in

San M

arino

Espa

nya

Mònac

o

Europ

a

Cana

dà

Estat

s Unit

s

Franç

a

Regn

e Unit

Aleman

ya

Hongri

a

Turqu

iaItà

lia

Bèlgi

caBr

asil

Japó

Xina

Total punts : 133

(en punts)

Puntuació obtinguda per Fernando Alonsoen el Mundial de Fórmula I (2005)

80

40

El títol indica el tema de què tracta el gràfic.La unitat de mesura varia segons el tema: ºC de temperatura, mm de precipitacions, milions de persones, milers d’euros, tonesd’arròs, etc. En aquest cas, són punts.

En l’eix horitzontal, anomenat eix d’abscisses o X, normalment esmarca el període de temps considerat (anys, mesos, etc.). En aquestcas, cada gran premi es correspon amb una setmana de l’any.

En l’eix vertical, l’eix d’ordenades o Y, s’hi posen els valors que pren la variableque es representa. Poden ser xifresabsolutes o percentatges.

A la part superior es marca el valormés alt. Sovint, per no atapeir el gràfic, només es marquen algunsdels valors establint intervalsregulars: de deu en deu, de mil en mil, etc.

Els valors que té la variable en cada moment s’assenyalen amb un punt en la intersecció dels dos eixos.

Tots els valors o puntsrepresentats s’uneixen fins a formar una línia.

831213 _ 0008-0013.qxd 15/3/07 17:06 Página 12

13

Construir i interpretar un gràfic de barres

El gràfic de barres es fa servir per comparar un mateix fenomen entre llocs, anys o categories diferents.

Les dades es representen mitjançant barres sobre un eix de coordenades. Totes les barres estan separades per la mateixa distància i tenen la mateixa amplada, però l’alçada és proporcional a la quantitat que representen.

Per interpretar els gràfics de barres, identifica a quines categories corresponen els valors més alts i els més baixos i explicaels motius d’aquestes diferències.

Puntuació de les primeres escuderiesde Fórmula I. Any 2005

Ferrari Toyota WiliamsBMW

McLaren-Mercedes

Renault

191182

10088

66

200(en punts)

80

40

0

160

120

9. ●● Amb un gràfic de barres,representa la renda mitjana per habitant d’aquests països de la Unió Europea.

10. ●● Comenta les diferènciesentre els valors.

PaísPIB per càpita

2004 (en $)

Irlanda 31.900

28.700

58.900

17.900

23.300

11.500

12.000

16.800

14.900

Alemanya

Luxemburg

Portugal

Espanya

Letònia

Polònia

República Txeca

HongriaA l’altre eix es dibuixen les barresi s’indica què representen.

En un eix se situen els valors numèrics.Es divideix l’espai demanera proporcional.

Construir i interpretar un gràfic sectorial

El gràfic sectorial es fa servir per representar una distribució.Consisteix en un cercle o un semicercleque es divideix en tantes porcions o sectors com elements vulguemrepresentar. Les dades es donen en percentatges.A cada percentatge li correspon una porció de la circumferència.Per interpretar un gràfic sectorial,has de valorar la importància que técadascun dels elements, segons la proporció que ocupa en el gràfic.Després, mira d’explicar les causesd’aquesta distribució i les conseqüències que deu tenir.

EXEMPLE RESOLT

Ara elaborarem un gràfic sectorial circular sobre la distribució de punts en el Mundial de Fórmula 1 del 2005.

1. Calcula el percentatge que correspon a cada element. Ho pots fer aplicant una senzilla «regla de tres».

Si el 100 % dels punts són 738, els 133 punts aconseguits per Alonso representen un percentatgedel 18 %.

11. ●● Elabora un gràfic sectorialde la Xina i un altre de Bèlgicaamb les dades següents.Compara’ls.

Població ocupada

Agricultura 49 % 1,3 %

22 % 24,5 %

29 % 74,2 %

Indústria

Serveis

Xina Bèlgica

Si…738 100 %133 x

Aleshores...

x =

x = 18 %

133 x 100738

2. Amb una altra «regla de tres», calcula els graus de circumferència quecorresponen a cadapercentatge. El 100 % són els 360º de la circumferència. A quants graus equival el 18 % dels punts obtingutsper Alonso?

3. Amb un transportadord’angles, trasllada els valors en graus a la circumferència. Un raditraçat a l’atzar et pot servirde punt de partida.

Si…100 % 360°18 % x

Aleshores...

x =

x = 65°

18 x 360100

Alonso18%

Raikkonen15%Trulli

5%

Restade pilots

30%

M.Schumacher9%

Montoya8%Fisichella

8%

R. Schumacher6%

Escriu quèrepresentacada sector.

Pinta cadasector d’un color per facilitar-nela lectura.

Cada barra tindrà unalongitud corresponent al valor que representa.

831213 _ 0008-0013.qxd 15/3/07 17:06 Página 13