Embed Size (px)
DESCRIPTION
informacio i cultura
Citation preview
Ciutadella de Menorca, 16 de març de 2012. Preu 2,10 Ciutadella de Menorca, 16 de març de 2012. Preu 2,10 e e Nº 3.514Nº 3.514
ELS PRINCIPALSTTOO ALEMANYSCALCULEN REPETIR
LES MATEIXESXIFRES DE 2011
AQUESTATEMPORADA A
MENORCA
COMENÇA LACAMPANYAD’INSPECCIÓ
TÈCNICAD’EDIFICIS
PEDRO GENER,REGIDOR DE SERVEISMUNICIPALS I TURISME DE L’AJUNTAMENT
DE CIUTADELLA
Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 • Urgències: Tel. 112
Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 • Ta xis: Tel. 971 48 22 22
FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 16 MARCH Plaça Jaume II, 5Dissabte dia 17 CAVALLER Plaça de la CatedralDiumenge dia 18 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDilluns dia 19 PLAÇA NOVA Plaça NovaDimarts dia 20 OLEO Federico Pareja, 54Dimecres dia 21 MOLL Eivissa, 50Dijous dia 22 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Divendres dia 23 CASTANY Tres Alqueries, 3
S E T M A N A R I
AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)
PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI
CAMÍ DE SA FAROLA
CAMÍ DE SA FAROLAPOICI
CANAL SALAT-PLAÇA PINS
07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00
14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*
07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30
14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*
CIUTADELLA MAÓ
6:40
7:15
7:45
8:15
8:45
9:30
10:45
11:30
12:30
13:15
14:15
15:15
16:30
17:00
18:15
19:30
21:00
22:15
6:45
7:15
7:45
8:15
8:45
9:30
10:15
11:15
12:00
13:15
14:15
15:15
16:15
17:00
18:15
19:30
21:00
22:15
De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ
9:00
10:30
12:00
13:00
17:30
20:00
9:00
10:30
12:00
13:00
17:00
20:00
CIUTADELLA MAÓ
8:00
10:30
12:00
13:00
17:30
20:00
8:00
10:30
12:00
13:00
17:30
20:00
Dissabtes
Diumenges i Festius
PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)• Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins •
* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES
I FESTIUS
RESERVESCIUTADELLA
AL
971 484 216
Núm. 3.514. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.
DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / [email protected]À GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris
EDI TA:
PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA
HORARI A PARTIR DE L’1 DE DESEMBRESORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:
1 DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES 2 DIMARTS I DIJOUS
3 PER CALA’N BOSCH
Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 27 DE ENERO
61CALAN BLANES
DELFINESCALAN FORCAT
61 6407:15
08:00
10:00
11:00
12:00
08:00
11:00
17:00
18:00
09:003
10:003
12:30
16:00
19:00
14:002
15:001
17:00
19:45
64CALETA
CALA BLANCA CALAN BOSCH
DISSABTESDIUMENGESI FESTIUS
07:003
08:003
09:003
13:00
14:002
15:001
16:003
18:00
19:00
2
DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.
Lu nes 08'00 16’00
Mar tes 08'00 16’00
Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30
Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30
Vi er nes 08'00-16’00 11’30-19’30
Sá ba do 08'00 19’30
Do min go 16'00 19’30
3
Una iniciativade futur
L'iniciativa del batle de Ciutadella d’assistir a la Firade Creuers de Miami -pagat de la seva butxaca - està do-nant els seus fruits. Dos majoristes s’han interessat per a vi-sitar Ciutadella de cara a la propera temporada: SagaCruises i Norwegian Cruises Lines, que podran operar a SonBlanc un cop el Govern de les Illes Balears o bé l’iniciativaprivada hagin instal·lat les estacades d’amarratge (Ducsd’Alba), imprescindibles per tal que aquests vaixells puguinatracar al port exterior.
La presència del Director General de Ports de les IllesBalears, Antoni Deudero, que va acompanyar al batle deCiutadella, és en si una garantia de que el Govern és cons-cient del potencial turístic que poden representar els creuersper Ciutadella i per la seva economia. La presència de Deu-dero pot ser un bon aval perquè el Govern instal·li quanabans millors els Ducs d’Alba, que no sols permetran l’a-marratge de creuers, sinó també dels vaixells d’Acciona.
El gest de José María de Sintas en pagar-se de la sevapròpia butxaca els bitllets i l’estada a Miami, no és genscomú dins la classe política, tot demostrant que mira perl’interés general de Ciutadella i com a batle fa tot el que es-tigui en la seva mà per a reactivar l’economia de la ciutat iaposta d’una manera clara cap a la diversificació de l’ac-tual turisme de sol i platja, que s’ha de conservar i mimar,però també obrint noves alternatives que ajudina la desestacionalització i oferir un producteatractiu als visitants. S E T M A N A R I
PROFESSIONALS IRECREATIUS EN CONTRA
DELS FURTIUS
1A. PROVA DE CICLISME ENCARRETERA, ORGANITZADA
PEL GRUP ESPORTIU ESPORT
EDUCADORA INFANTILDE 39 ANYS,
S'OFEREIX PER CUIDAR FIETS/ES ES
CAPVESPRES DE DILLUNSA DIVENDRES.MÓNICA
TEL.636840443 / 971482917
4
El mateix batle diu que la remo-delació de les responsabilitatsdels membres de l'equip de
Govern respon a la necessitat de millorarel funcionament del Govern municipal. Pertant ell mateix reconeix que hi ha àrees queno funcionen correctament. D'aquestamanera es pronuncia la secretaria generaldel PSOE de Ciutadella i portaveu del grupsocialista a l'Ajuntament, Pilar Carbonero,en una primera valoració del canvi d'assig-nacions que ha anunciat el batle José Mariade Sintas.
Pilar Carbonero considera que aquestadecisió "presa quan porten vuit mesos go-vernant escenifica, ben a les clares, el queja hem denunciat en reiterades ocasions:
que en moltes àrees es posa de manifestuna manca important d'objectius. En el casde Turisme per exemple, vàrem deixarmolts projectes encetats sobre els quals,aparentment, no s'hi està treballant”.Aquest aspecte s'evidencia en el fet que elgrup socialista ha portar al ple del mes demarç una proposta per tal que l'equip deGovern compleixi els compromisos de ple-nari d'apostar de manera decidida perl'obertura de les coves de Cala Blanca.
Per a la dirigent socialista amb aquestaremodelació i amb la manera d'actuar desque van assumir el Govern de Ciutadellaqueda clar que l'executiu municipal "no ésun equip i que no tenen cap mena de modelde projecte. Vàrem veure moltes promeses
del PP en campanya electoral, però ara elscosta molt executar les seves propostes".Per argumentar-ho Carbonero posa un altreexemple, a banda del de la remodelació:"En el Ple de març el grup socialista hi pre-senta un total de 14 propostes. En canvi l'e-quip de Govern només en presenta quatre idues d'aquestes són canvis de noms decomissions".
De tota manera la secretaria general delPSOE de Menorca espera que aquests can-vis "serveixin perquè, realment, les cosesmillorin a Ciutadella".
TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS
EL PSOE DE CIUTADELLA CONSIDERAQUE LA REMODELACIÓ DE LESATRIBUCIONS DE L'EQUIP DE GOVERNEVIDENCIA EL MAL FUNCIONAMENTDE DIVERSES ÀREES
LOCAL
L'Ajuntament de Ciutadella, en elPle celebrat el passat dia 8 demarç, va procedir a l'aprovació
definitiva de la nova Ordenança de Inspec-ció Tècnica d'Edificis, la qual entrarà envigor una vegada hagi estat publicada alBOIB.
Aquesta ordenança s'ha elaborat percomplir el Reial Decret Llei 8/2011 que in-dica que tots els ajuntament de més de25.000 habitants n'han de fer inspecció enels edificis amb més de 50 anys d'antigui-tat.
Aquesta inspecció tècnica té per ob-jecte comprovar l'estat de conservació dels
edificis del municipi. Els propietaris dels im-mobles seran els responsables de sol·li-citaraquestes inspeccions, podent encarregar larealització de la mateixa al tècnic competent(arquitecte, arquitecte tècnic o aparellador)que creguin més convenient.
Aquesta inspecció s'ha de fer per primeravegada en l'any en que l'edifici compleix els50 anys d'antiguitat, havent-se de renovarcada 10 anys.
Per tal d'evitar un col·lapse de peticionsd'inspecció, s'ha previst un règim transitoriper a realitzar la primera inspecció. Així, du-rant la resta d'aquest any de 2012 s'haurand'inspeccionar tots aquells edificis cons-
truïts abans de 1900 o que estiguin catalo-gats.
L'any 2013, els construïts entre 1900 i1930.
L'any 2014, els construïts entre 1931 i1955.
L'any 2015, els construïts entre 1956 i1965.
Els edificis construïts a partir de 1966passaran la ITE l'any que compleixin els 50anys.
TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS
COMENÇA LA CAMPANYAD'INSPECCIÓ TÈCNICAD'EDIFICIS
5
LOCAL
6
7
TAULA
DE R
EDACCIÓ
Tu tienda especializadaen pesca de superficie y
pesca submarina.
Ven a disfrutar de lasúltimas novedades
del mercado.
Plaça Sa Font, 3971 48 21 02
EDUCADORAINFANTILDE 39 ANYS,
S'OFEREIX PERCUIDAR FIETS/ESES CAPVESPRESDE DILLUNSA DIVENDRES.MÓNICA TELÈFON636840443971482917
91 anys amb balls de salóL'Associació de Balls de Saló de Ciutadella, celebrà diumenge
l'aniversari de la sòcia de més edat del col·lectiu, na Carme MorellPérez que va acomplir 91 años, que va mantenir les ganes de bal-lar valsos i pas-dobles a la festa organitzada des de l'Associació deBalls de Saló, que des de les pàgines del Setmanari El Iris aprof-ita per a expresar-li la seva més sincera felicitació.
24 hores corrent per l’esclerosi múltipleL’Associació Esclerosis Múltiple Illa de Menorca amb la col·laboració d’Sport Bike Fitness Cen-
ter Menorca, iniciarà un nou repte del jove ciutadellenc, Alfons Piqué, que el proper dissabte, 24 demarç, correrà durant 24 hores damunt una cinta per reco-llir fons per l’esclerosi múltiple.
Ivan Caules 6è al Campionat d'Espanya en pista cobertaEls passats 10 i 11 de març es va celebrar el Campionat d'Espanya d'Atletisme en pista coberta
per a veterans. El corredor ciutadellenc, Ivan Caules, del Club Amistad-Correcaminos, es va clas-sificar en segon lloc a la prova de 400 metres i sisè al compute general, millorant la seva millormarca.
Sopar-Ball a benefici de l'AECC a l'Asador Molí des ComteAvui vespre es celebrarà a l'Asador Molí des
Comte un sopar a benefici de l'Associació Es-panyola Contra el Càncer a Ciutadella, gràciesa l'acord entre el restaurant ciutadellenc il'AEEC. A més del sopar, que es vendrà al preude 18 euros per persona (a triar entre dosprimers, 2 segons i dos postres, a més de begudai cafè incloses) hi haurà sorteigs de diferentslots de regals i música en directe a càrrec del"Trio Everest".
Jandro Vinent, director de l'Asador Molí desComte, explica que en moments com els queestà passant es fa més necessari que mai organitzat actes per serveixin per a recaptar diners per a lesassociacions solidàries.
Sopar de Maridatge al Cafè BalearAvui vespre, el Cafè Balear del port de Ciutadella, ofereix amb la col·laboració de les Bodegues
José Luis Ferrer de Binissalem, un excel·lent sopar de maridatge de peix i marisc de Menorca ambels vins del prestigiós celler de Binisssalem.
Sengons ha explicat Bep Caules, aquesta inciativa servirà per a donar a conèixer productes deles illes i també diversificar un poc l'oferta gastronòmica del cap de setmana. A un preu de 30 eurosels comensals gaudiran d'un entrant a base de gambes, escamarlans, navalles i musclos de rocaacompanyats d'una copa de l'escumós José L. Ferrer Brut Veritas 2009. De primer plat es degustaràuna amanida de llagosta de Ciuadella amb vinagreta de festucs. El vi escollit és el José L. FerrerVVeritas Balnc 2011. De segon plat un bacallà confitat amb favetes tendres i bolets, on el maridatgees farà amb el José L. Ferrer Criança 2009 i de postre una greixera de formatge tendre de Menorca(brossat), amb crocant de pinyons i gelat de vaïnilla, amb una copa de José L. Ferrer Veritas Dolç2010.
Per altra banda, el passat 24 de febrer el Cafè Balear va ser el protagonista gastronòmic delCasino de Perelada amb un menú especial on la llagosta de Menorca n'era la protagonista. L'equipde cuina del Balear es va desplaçar a Perelada i va oferir el següent menú: Carpaccio d'emperadorde les illes amb cítrics i oli d'oliva argudell; Formatge de Menorca semi-curat i curat acompanyatde pa de coca amb tomàtiga. Per aquests entrants es va servir el Cava Castell de Perelada Brut Na-ture. De primer plat la prestigiosa caldereta de llagosta del Cafè Balear acompanyada del BlancChardonay Binifadet 2011. De segon plat es va degustar una llagosta amb ceba a l'aroma de vi blancmaridd amb Castell de Perelada Blanc Finca La Garriga 2011 i de postres la greixera de brossatamb crocant de vainilla y gelat de vainilla i efectes de gerds maridat amb Garnatxa Anubis.
8
Excursió al Toro del ClubDemocràtic
El Club Democràtic va gaudir d’unaexcursió al Toro, partint de Ciutadella ipassant per s’Ubaida, fins arribar al san-tuari del Toro. Desprès van seguir la jor-nada amb un dinar i ball al restaurant Jenides Mercadal.
Diumenge, matí de portesobertes al Centre deRecuperació
Reserveu-vos el dia a l'agenda, aquestdiumenge 18 de març es realitzarà una jor-nada de portes obertes al Centre de Recu-peració de Fauna Silvestre.
És una ocasió única per a visitar lesseves instal·lacions, conèixer de prop elsanimals que hi viuen, veure les novesbasses per a tortugues aquàtiques amb fil-tre verd incorporat, etc. També serà unajornada on els més petits podran gaudird'activitats per fillets i tots aprendrem méscoses sobre la nostra fauna i els inconve-nients que a vegades les activitats hu-
manes els hi representen. Hi haurà ventade coques i us podreu informar sobre elvoluntariat del GOB.
La labor del Centre de Recuperació ésimportantíssima per tal d'atendre a lafauna silvestre accidentada, donar suport aprojectes de conservació de determinadesespècies i sobretot, per sensibilitzar a lapoblació sobre el paper que aquestes es-pècies tenen en els ecosistemes.
La jornada es durà a terme des de les10 del matí fins a les 13,30 hores, l'en-trada serà per les pedreres de Lithica(Camí Vell de Ciutadella).
Us hi esperam!
Francesca Meri Cortés,nomenada directoramédica de l’Àrea de Salutde Menorca
La Conselleria de Salut, Família iBenestar Social ha aprovat el nomena-ment de Francesca Merí Cortès com a di-rectora mèdica de l'Àrea de Salut deMenorca, càrrec que ocupa des de dime-
cres. El gerent del'Hospital, el Dr JoséLuis Gallego, i lanova responsablemèdica van mantenirdimécres migdia unatrobada amb els caps deservei de l'HospitalMateu Orfila en unaprimera presa de con-tacte i presentació de laprofessional que com-pleta l'actual equip di-rectiu del centrehospitalari després de concloure el tràmitadministratiu de la convocatòria públicaper cobrir aquesta vacant.
Francesca Merí Cortés, de 55 anys, ésnatural de Xàtiva(València). Llicenciadaen Medicina per la Universitat de Valèn-cia, és especialista en medicina de família.En la seva última etapa professional, hatreballat com a metge d'urgències hospi-talàries en el centre Francesc de Borja deGandia.
Coneixedora de l'illa, la Dra MeríCortés assumeix amb il·lusió el seu llocde directora mèdica després de decidirtancar una etapa dedicada a l'atenció as-sistencial per emprendre el repte personali professional d'assumir responsabilitatsen l'àmbit de la gestió en l'Àrea de Salutde Menorca.
BREUS
9
10
Bones perspectives a la segonajornada de la fira internacionalde turisme ITB de Berlin per a
Menorca. Els principals TTOO alemanyspreveuen que repetiran les mateixes xifresque la temporada de 2011. Així ho hanmanifestat a la delegació de Menorca. Lestensions al nord d’Àfrica continuen bene-ficiant les diferents destinacions delMediterrani.
El missatge dels principals TTOO ale-mans –Tui, Thomas Coock, Rewe i All-tours- és generalitzat respecte al Governbalear i els diferents consells insulars:mantenir promoció específica per a cadailla perquè cadascuna posseeix una marcadiferenciada. En aquest sentit, Menorca estroba ben posicionada com a destinació defamilies, es demanden establiments exclu-sius i està identificada com a destinacio
sostenible. Thomas Coock es decanta pel turisme
actiu, producte que està treballant moltMenorca. A l’actualitat Rewe ja té venudesel 50% de les seves reserves. Per la sevabanda, TUI destaca la importància de ladiferenciació i continuar facilitant el tur-isme familiar.
Per mercats, els britàncis, italians inòrdics mantenen una bona tendència aixícom l’holandès que preveu un lleuger aug-ment. Els mercats minoritaris com el polaco suís mostren un petit descens.
Resulta fonamental mantenir la relacióentre qualitat i preu, invertir i mantenir lesinfraestructuras i continuar potenciant elsproductes diferenciadors per tal de fidelizarels clients com a objectiu prioritari. Lacol·laboració amb el sector és també clauper a l’èxit.
El TTOO alemany Studiosus Rreisenoperarà a Menorca en 2013, tal i com es vaconstatar a la reunió mantinguda per laconsellera de Turisme Mª Salomé Cabrerai l'equip de la Fundació Destí Menorca a ladarrera jornada de la ITB. Segons el repre-sentant del TTOO, Matthias Sorke, escerca la possibilitat de crear paquets de setdies i tematizar els programes combinantles rutes de senderisme amb la cultura.
TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS
ELS PRINCIPALS TTOO ALEMANYS CALCULENREPETIR LES MATEIXES XIFRES DE 2011AQUESTA TEMPORADA A MENORCA
11
la fira alemanya és con-seqüència de que el Go-vern balear no fa efectiuel mandat estatutari detransferir les competèn-cies en promoció turís-tica al Consell deMenorca, un mandat queel grup menorquinista ha reclamat reite-radament, tant des del Parlament, com delConsell. “Els Consells ni tenen les com-petències ni tampoc tenen veu ni vot perdecidir la promoció que es vol per cada illa.I la culpa no és tota de Mallorca –diu eldiputat–. El govern de Santiago Tadeo tam-poc no ha estat capaç de fer valer la posiciódel sector turístics menorquí: ni reivindi-cant la promoció turística, ni defensar laimatge diferenciada de Menorca”. Enaquest sentit, els fets demostren que és elconseller de Turisme del Goven balear,Carlos Delgado, qui exerceix de consellerde la matèria de Menorca, i que SaloméCabrera no té cap paper, afegeixen.
Traspàs en promoció turísticaPer a la formació menorquinista, la
manca de recursos no pot ser l'excusa perno fer efectiu el traspàs en promoció turís-tica. “Si hi ha recursos per fer accions con-juntes de les Illes Balears, n'hi ha perquècada illa faci la seva pròpia promoció.Potser amb menys diners, però amb lamajor eficàcia que aporta la visió i el sec-tor de cada illa”.
Davant aquest fets, els representantsdel PSM més per Menorca al Consell i alParlament interpel·laran als corresponentsconsellers per demanar explicacions i res-ponsabilitats sobre la mala imatge que s'hadonat des de Berlín. A més, Nel Martí de-fensà dimecres la transferència de promo-ció turística al Consell Insular de Menorcaa través d’una proposició no de llei.
REPORT
Els representants de Menorca van ex-plicar el gran ventall de combinacions quepodria realitzar tenint la possibilitat decompaginar el senderisme amb la rutes cul-turals, com la del patrimoni britànic, lamegalitíca, el llegat àrab-romà i el gas-tronòmic. Studiosus busca el contacte di-recte del poble, els costums, els seus llocsde reunió i l'essència pura de l’illa amb laseva cultura, gastronomia i natura.
Així el TTOO Studiosus s’uneix als pe-tits TTOO especialitzats, com WikingerReisen i Anem Reisen, que ja operen al’illa en temporada baixa, on busquen ladestinació evitant els mesos de juliol iagost, fugint de la massificació i apostantper la cultura i la natura.
Després de la reunió mantinguda ambels representants de Thomas CoockHolanda es va poder constatar la bonatendència del mercat holandès. La peticióprincipal del TTOO es la de mantenir unafluïda comunicació amb la destinació. Enla reunió es destacà el calendari d'esde-veniments veient aquests la possibilitat decrear productes actius per a temporadabaixa per incentivar un turisme més joveque cerca la natura i l'esport.
En aquesta darrera jornada de la firaITB, la Fundació Destí Menorca ha tingutl'oportunitat de donar a conèixer l'ofertaturística illenca davant més de 100 perio-distes alemanys, austríacs i suïssos, ques'han donat cita en l'esdeveniment orga-nitzat per l'agència de relacions públiquesHermann-Meier.
Per tant, es va establircontacte amb representantsde mitjans tan importantscom Spiegel Online, DieWelt, Die Zwei, i especial-itzats en viatges i turismecom Geo Saison, Reise-fernsehen.com, 55PlusMagazin, Via-Journal,Aquanaut, Magazine4you,Travelwords Berlin i Aus-trian Travel Press. Menorca
segueix rebent l'interès dels mitjans res-pecte a la seva oferta en turisme actiu, nàu-tic, cultural i gastronòmic.
A destacar l'interès suscitat pels esde-veniments esportius com la Festa del Mar,Cavalls de Ferro o Trail Menorca. Tots ellshan generat curiositat entre els mitjans ale-manys , sol·licitant en alguns casos més in-formació.
De la trobada es desprenen diversescol·laboracions, majoritàriament en formade publicació d'articles i realització de viat-ges de premsa, que tindran lloc en els pro-pers mesos.
Mala imatge segons el PSMLa mala imatge que està donant
Menorca en una de les fires clau del sectorturístic com és la ITB de Berlín és unamostra més de la deriva en la promocióturística de la nostra illa i un error greu quepot posar en perill la propera temporada,en un moment clau per evitar que Menorca,i el conjunt de les Illes Balears, no entrinen recessió. Així ho assegura el diputat delPSM més per Menorca, Nel Martí, quilamenta que, una vegada més, Menorcaperdi oportunitats de transmetre una imatgediferenciada.
“Des del PSM més per Menorca con-sideram imprescindible mostrar una imatgeespecífica per a cada illa i no que Menorcaaparegui com un element més entre unasuma de propostes de municipis i illes”, as-segura Martí. La situació que s’ha donat a
“Si hi ha recursos per fer accions conjuntes de les
Illes Balears, n'hi ha perquè cada illa faci la seva
pròpia promoció.”
12
- Amb la reestructuració de l’equipde govern que ha decidit el batle, JoséMaría de Sintas, tindreu més feina. Veislògica la decisió que us traspassin Tu-risme?
- És un tema exclussiu del batle de Ciu-tadella. La decisió pel que fa a l’àrea deTurisme és lògica, si es pensa que jo ja ducel departament d’Urbanitzacions. Aquestasí que és una competència pròpia de l’A-juntament. És cert que tenim competènciesnostres lligades a Turisme, com són les in-formadores, i que alguns temes demanenque duguem una gestió molt lligada alConsell insular, com pot ser el de les covesde Cala Blanca. La competència directa del’Ajuntament en matèria turística està lli-gada, sobretot, a les obres que sónnecessàries a les urbanitzacions turístiquesdel terme municipal.
- El batle ha dit que la decisió de lle-var la gestió de Turisme a Paquita Mar-
quès per posar aquesta responsabilitaten les vostres mans té a veure tambéamb el desig d’evitar duplicitats in-necessàries...
- Així és, tot i que a mi se m’incrementauna mica la feina. Però, com dic, la gestióde Turisme va molt lligada a la feina quehe tingut fent fins avui des de l’àrea d’Ur-banitzacions.
- Us sentiu satisfet de la feina feta du-rant els últims vuit mesos? Deu serafalagador que des de l’oposició haginlloat també la vostra tasca....
- Estic satisfet, el que passa és que enstrobem amb les caixes buides i d’aquestamanera és molt difícil poder fer feina. Peròcrec que ha arribat el moment de no fergrans obres i de baratar les rajoles que lagent té davant ca seva. Jo crec que aquesttipus d’actuacions s’havien deixat molt debanda i ha arribat el punt de començar a en-gegar-les. Not que la gent està contenta
perquè fins ara ningú no li havia pintat elfanal de davant ca seva. Ara, la gent surt decasa i es troba el seu fanal aclarit, la sevarajola aclarida i veu com aquella obra quehavia partit torta, l’estem adreçant. Crecque és el tipus de gestió que hem de fer anivell de carrer. Jo em consider molt ciu-tadellenc i m’estim Ciutadella. Abans deser polític, som ciutadà i ciutadà de Ciu-tadella; per tant, em mir les coses des d’unpunt de vista diferent al que potser se lesmiren altres polítics.
- Estem parlant d’actuacions que nosón molt costoses i que demanan nomésuna tasca de manteniment, que pot as-sumir íntegrament la Brigada d’Obres...
- Hem organitzat d’una altra manera laBrigada. Estic molt satisfet amb la mevaàrea i amb la feina de la gent. Son més dequaranta persones. La feina no representaun cost molt elevat, tot i que evidentmentval doblers. En la mesura que podem, as-sumim nosaltres mateixos aquestes feines.
- Un dels projectes més interessantsdes del punt de vista turístic és el de lescoves de Cala Blanca, que heu esmentatabans. Creis que el projecte té capacitatsuficient per dinamitzar turísticament elnucli?, es pot trobar la fórmula capaç defer-lo rendible?
- N’estic ben segur. Pens que hauríemde donar una concessió a una empresa pri-vada perquè exploti les coves. El projectecrec que pot ser molt bo, turísticament, pera Menorca. Qui no coneix les coves d’An-dratx, a Mallorca? Pens que fins i tot elprojecte podria tenir algun tipus de reper-
TEXT: CARLES MARQUÈS FOTOS: BEP AL·LÈS
PEDRO GENER,REGIDOR DE SERVEIS MUNICIPALS I TURISMEDE L’AJUNTAMENT DE CIUTADELLA
Pedro Gener (Ciutadella, 1967) ha afegit recentment a la seva responsabilitat com a regidor de Ser-veis Municipals –una responsabilitat en la qual s’ha destacat força aquests darrers mesos, com hareconegut la pròpia oposició- la gestió de l’àrea de Turisme, després de la decisió presa pel batle,
José María de Sintas, de reestruturar l’equip de govern. Afiliat al Partit Popular des de l’any 2008, Generés casat i pare de dues filletes, de 6 i 10 anys. Tècnic en begudes –feina que fa des de fa més de vint anys-, és la primera vegada que es presentava a una llista electoral.
13
PRUEBA NUESTRA KEBAPBURGER I DÉJATE SORPREN-DER POR SÓLO 3,50 EUROS.
SI RECORTAS ESTE ANUNCIO,PATATAS FRITAS GRATIS CON
TU KEBAP BURGER.
TE ESPERAMOS,PROMOCIÓN LIMITADA.
Y TAMBIEN.....
· KEBAPS
· PIZZA TURCA
· FALAFEL...
col·laboració privada. Lazona queda molt fosca,hi ha uns llums baixos ija fa estona que se’ns de-mana que hi facem al-guna actuació. L’entitatBlancandria faria l’obracivil i nosaltres apor-taríem les luminàries itota la part elèctrica. Jatenc l’acord gairebé tan-cat. Seria una mena deprova pilot que després podríem aplicar aaltres urbanitzacions.
- Ja us heu posat fa una setmanes afer feina en la posada a punt de les ur-banitzacions, de cara a la propera tem-porada. Com us heu trobat lesurbanitzacions?
- Feim un repàs general a totes les ur-banitzacions. Des de fa sis mesos tenimuna gent de la Brigada que es dedica nomésa arranjar voreres i tot tipus de zones. In-tentem evitar, com a mínim, que les urban-itzacions presentin un estat generald’abandonament. Ara bé, també us he dirque ens hem trobat zones que portavenmolts d’anys abandonades i ens veim des-bordats. Alguns cops potser s’ha donat laimpressió que només existeix Ciutadella, iCiutadella són també les urbanitzacions.Per exemple, quan entram a Cala en
ENTREVIS
TA
cussió a nivell nacional. Des de l’Ajunta-ment s’hi està fent feina. Aquesta setmana,a nivell particular, he tingut una reunióamb la consellera de Turisme, SaloméCabrera, per parlar de tot un seguit detemes, i un d’ells ha estat el de les coves deCala Blanca.
- Quan?- L’Administració és molt lenta. A
voltes sembla que en tres setmanes lescoses estaran resoltes i me’n don compteque no, que les coses són molt lentes. Pens,no obstant, que dins l’any que ve potser po-drien veure llum verd les obres. Ara mateixs’està fent la feina de davall la taula, la quemenys es veu. Sembla que no s’està fentres, però veritablement no és així.
- En quin estat es troben les gestions?- Ara s’estan fent els informes geotèc-
nics i de viabilitat. Des de l’Ajuntaments’està fent feina per canviar els usos delsubsòl de les finques afectades. Com he ditabans, és un tema molt lent. El principalproblema que hi trob és l’econòmic. Aramateix, tenim uns 400.000 euros dins el Plade Dinamització del Producte Turístic queja s’estan fent servir. A banda d’això, estemparlant que es necessitarien, com a mínim,dos milions d’euros més per poder tirar en-davant les obres. El problema serà méseconòmic, per tant, que no de voluntatpolítica –que n’hi ha- per poder tirar enda-
vant aquest tema.- La decisió de suprimir CITUR, ha
estat encertada?- Ha estat una llàstima, perquè darrere
CITUR hi ha una tasca de molts d’anys. Joencara vull reunir-me amb l’empresa pri-vada per veure quina és la seva voluntat,perquè fins a dia d’avui el sector privat noha posat ni un euro damunt la taula. Encaravull fer un darrer esforç per fer entendre ales empreses privades que sense la seva im-plicació, l’Administració per si sola no pottirar endavant. Si d’aquí a unes setmanesveig que no hi ha cap tipus de voluntat anivell privat, CITUR desapareixerà defini-tivament. La implicació del sector privat ésimportant, per exemple a l’hora de tirar en-davant obres a zones turístiques. El quefaré a partir d’ara és demanar la implicaciódels comerciants i dels vesins per poder dura terme actuacions a les urbanitzacions. Laidea, per exemple, és que ells posin l’obracivil i que nosaltres posem un altre tipus defeina. El que no pot ser és que tothom de-mani però que a l’hora de col·laborartothom desaparegui. He transmès la nostraintenció a les diferents associacions devesins i entitats de conservació urbanística.Per exemple, tenim un petit projecte demillora de la pujada de la costa de Santan-dria, a la part de la discoteca Pedro’s, en elqual pensem que podem comptar amb la
“La gent agraeix més els petits detalls,com canviar un fanal, que no els gransprojectes”
14
l’aljub, quan jo tenc projectes molts mésimportants per fer i no hi ha un cèntim perfer-los. Es van fer molts de projectes pelsimple fet de fer-los. De rectificacions, joen faria moltíssimes, però en el cas de saContramurada pens que la més importantera la que estem fent.
- La dessalinitzadora ha estat unafont constants de maldecaps des que esva posar la primera pedra del projecte....
- La dessalinitzadora no és viable decap manera. El que no podem fer és enge-gar la dessalinitzadora quan a Ciutadellan’hi ha prou amb 6.000 metres cúbics ise’n generen 10.000. Què en feim, amb laresta?, llencem l’aigua a la mar? Repetesc:aquesta dessalinitzadora no és viable sinóté un abast insular. El que hem de fer, pertant, és fer les obres a nivell de totaMenorca perquè en un moment donatpoguem obrir o tancar aixetes. Si no es farepercutir el preu damunt tots els municipisque emprin l’aigua, la factura surt carís-sima. És impossible fer funcionar ladessalinitzadora a mitja marxa, perquè açòens obliga als ciutadellencs a assumir tot el
Blanes, donam una imatge lamentable.- No s’ha fet allò que s’havia d’haver
fet –mantenir les urbanitzacions en bonestat- quan hi havia realment doblersper fer-ho...
- Quan hi havia doblers, ningú no hi vaanar a pensar, només hi havia doblers per afer grans projectes. I les petites actuacionsdel dia a dia són, per a mi, el més impor-tant.
- El batle de Ciutadella és aquestasetmana a Miami, principal port turísticde creuers del món, per assistir a la firamundial més important del sector. Creisque Ciutadella té encara tot un potencialdavant seu per explotar, pel que fa alscreuers?
- Ciutadella és una destinació moltatractiva. N’hi ha prou a donar una voltaper Ciutadella. És una de les ciutats méspolides de les Illes i encara ho podríem fercrèixer una mica més. L’atractiu hi és. Jocrec que el port des d’un primer moment elvam fer petit i que l’hem de fer crèixer unamica més. D’altra banda, me sembla moltpositiu que l’alcalde hagi anat a aquestafira, no tant perquè demà mateix puguivenir un creuer, sinó perquè cal sembrar
per a després collir. La gent ho té malentès. Anar a Miami no vol dir que la set-mana que ve hagi de venir un creuer. Unrepte important seria aconseguir que dinsd’aquests quatre anys vingués una compa-nyia o dues de creuers.
- Ciutadella ho ha de fiar tot al tu-risme?
- Les cartes que ens queden per jugarsón poquíssimes, per açò és importantíssimque les juguem totes al turisme. Ens agradio no, tothom viu avui del turisme. Hemd’apostar pel turisme i per les zones turís-tiques. Si no ho feim així, ens equivo-carem....
- Dilluns van començar les obres derectificació dels caps de cantó sa Con-tramurada, una rectificació que dem-anaven molts de ciutadans...
- La rectificació dels caps de cantó desa Contramurada ja fa temps que mevoltava pel cap i que s’havien enllestit lespeces de modificació. Sembla que els re-sultats són bons i que s’aniran canviant elscaps de cantó. Allò que em sembla preocu-pant és que s’hagin fet amb doblers públicsprojectes que no tenen cap sentit, com elque s’ha fet al costat del cementeri, devora
tecnologia de llums debaix consum. Allò quehem de fer, per tant, ésinvertir en noves tec-nologies per tal d’estalviarconsum i no veure’nsobligats amb el tems aapagar els llums. El que sívull dir és que a Ciutadellaen els últims anys gairebéno s’ha canviat res imoltes de les luminàries,sobretot des de Ciutadellacap a defora, estan obso-letes: Vila Juaneda, Plaçade ses Senyores, etcètera.Aquí a Ciutadella semprehem pecat del mateix:només ens posem a córrerquan veim que el bou ve cap a nosaltres.No hi ha hagut cap planificació de captipus, llevat de les zones noves de l’extrar-radi. Tota la resta del terme presenta unestat tercermundista. Per veure-ho, n’hi haprou a donar-se una volta pel carrer Mar-torell o pel carrer Santa Bàrbara.
- Un dels objectius de la Regidoria deServeis Municipals és anar eliminanttambé amb el temps el cablejat elèctricde les façanes....
- És una feina molt lenta i complicada,però jo us assegur que seré cansat amb lagent de la Brigada perquè anem acon-seguint l’objectiu d’eliminar el cablejat.Hem eliminat ja el cablejat de quatre car-rers. Estem en contacte amb Endesa i ambTelefònica, perquè no n’hi ha prou, comcomprendreu, a llevar els cables elèctrics.
ENTREV
ISTAcost. La Direcció General de RecursosHidrícs del Govern ha posat la pilota unaaltra vegada damunt la teulada de Madrid.El Govern balear no hi té res a veure, en re-alitat. És un tema que compet al Ministeride Medi Ambient. El Govern balear en capmoment no ha recepcionat l’obra i abansde fer-ho ha decidit passar la pilota aMadrid. Madrid té la dessalinitzadora deCiutadella, com té la de Santa Eulàlia imoltes altres arreu de l’Estat. El GovernCentral té un problema molt gros amb lesdessalinitzadores. En el cas de Menorca,faran falta entre 20 i 25 milions d’euros a-ddicionals per acabar les obres. Per tant, jocrec que tenint en compte que s’ha gastaraquesta quantitat dins l’illa amb tots elsembolics que té Madrid amb les dessali-nitzadores, n’hi ha per anys que poguemtenir la dessalinitzadora en marxa.
- És a dir, que la dessalinitzadoratreurà rovell...
- Exactament. - Els actes de vandalisme damunt el
mobiliari urbà representen una despesaafegida als ajuntaments...
- Nosaltres vam fer un informe per cal-cular qui cost representaven per a l’Ajun-tament els actes de vandalisme. En setmesos, han representat 60.000 euros. Hi hados treballadors de la Brigada que esdediquen específicament cada dia a solu-cionar els desperfectes ocasionats damuntel mobiliari pels actes de vandalisme.Estem desbordats. Per exemple, els lava-bos de la Plaça des Pins els vam posar nousfa tres o quatre setmanes i ja estan totsromputs. Per Carnaval, se’ls van carregar.
Bancs, papereres, fanals... en reben les con-seqüències, d’aquest vandalisme. Us pucavançar, per exemple, que al Canal Salat,en aquest moment, s’estan eliminant totesles barbacoes i tots els llums a fi que notinguem aquests problemes. De les cinc osis barbacoes que hi havia, en deixaremuna com a punt de referència per veure si lagent és prou conscient i es pot mantenir;però la resta, es retiraran. Els llums baixos,els retirem tots i posarem tres torres de noumetres. Un cop ens hem adonat aquestsmesos que és impossible que hi hagi unmínim de civisme ens hem replantejat fercanvis allà on poguem a fi d’evitar que s’o-casionin més desperfectes. Ara mateix, dar-rere la zona del Bastió de sa Font, on s’hifa molt de botellot, s’hi van posar uns focusper crear una il·luminació indirecta; doncsbé, estan tots romputs. Ho hem posat totnou i col·locarem unes reixes a fi que no espuguin tornar a rompre.
- Creis que la gent ha entès en gen-eral que s’hagi reduït la il·luminació du-rant els vespres?
- De vegades és molt difícil fer-ho béperquè no tota Ciutadella permet, per lamanera de llevar els automàtics o de fer-hoper fasses, que quedi una il·luminació reg-ular. A moltes zones ens hem vist obligatsa llevar els fusibles. Per exemple, a sa Con-tramurada hem deixat un fanal encès i unno, a fi de don donar una sensació d’aban-donament. Crec que ha estat una decisiómolt positiva i que la gent l’ha entesa. Dinsels pressupostos per a l’any que ve hempogut preveure una partida de 60.000 eurosper canviar luminàries i anar cap a la nova
16
És un tema complicat,com dic, però que siempenyem entre totspoc a poc el solu-cionarem. També vulldir que hem hagut dellevar molts d’ele-ments que ens hem tro-bat a la via pública queno eren gens neces-saris, com senyals oferros d’aquell tempsde quan hi havia els ca-bles. Pens que hi hahagut, en els darrersanys, una mica dedeixadesa. Fins fa pocsemblava que qui feiael projecte més granera el millor, quan araem trob que la gentm’està donant les grà-cies per coses que, ami, no m’han duitmassa feina. Aquests detalls –m’he donatcompte- són els que la gent valora. Jo cadavegada estic més per la gent, pel ciutadà.Abans de ser polític, som persona i somciutadà. Som una persona de carrer, no somuna persona de ficar-me dins un despatx ipassar el dia envoltat de quatre parets.
- Hi ha encara moltes cases a Ciu-tadella sense connexió a la xarxa declavegueram?
- Dins el nucli antic encara hi ha moltís-sima gent que funciona amb pous negres.El gran problema que tenim són les paneresi altres animalets que es mouen lliuramentper culpa d’aquests pous negres. La gentha de ser conscient que aquesta situació,poc a poc, s’ha d’anar modificant. La meva
idea és fer una campanya informativa. Vulltrobar la millor fórmula per solucionaraquest problema. Potser una solució seriaque, quan algú demani permís per una re-forma, es condicioni la llicència a què lacasa es connecti a la xarxa de clavegueram.
- És difícil coordinar la Brigada?,quines necessitats té?
- Estic molt content, en general, de laBrigada Municipal. Avui, pràcticament nocontractem cap empresa privada per ferobra enmig del carrer, per açò tota la gentque poguem tenir sempre serà poca. En-guany, per exemple, hem hagut de col·lo-cars els llums de Nadal nosaltres mateixos,a diferència del que s’havia fet en anys an-teriors. La Brigada se’ns ha quedat petitís-
sima, però mentre poguem intentarem ferles coses per nosaltres mateixos.
- Us sentiu còmode dins l’equip degovern?
- Me sent molt còmode. Amb tot, vencde l’empresa privada i, per aquesta raó,dins els mecanismes d’un ajuntament, devegades me’n vaig amb alguna nerviada aca meva perquè veig que l’Administracióés molt lenta. Me consider una personanerviosa en temes de feina i moltes veg-ades quan dic una cosa ja la voldria veurefeta tot d’una. Per tant, molts de dies me’nvaig amb bastant mal de panxa. Però intentque les coses es facin el màxim de deverespossible.
PROFESSIONALS I RECREATIUS ENCONTRA DELS FURTIUS
La comissió executiva de la Fe-deració Balear de Confraries dePescadors aboga per obrir una
mesa de diàleg permanent amb els repre-sentants de la pesca recreativa per tal degarantir unes relacions d'equilibri i con-vivència entre les dues activitats a partird'una comunicació continuada que fins arano s'ha produït i posar en comú tots els in-struments necessaris per combatre la pescafurtiva. Aquest contacte directe amb elsrecreatius és un dels punts que més interèsdesperta als pescadors professionals i quees tractarà a la junta general de la federacióprevista per demà dissabte.
Turisme pesquerSegons ha informat la federació, el sec-
tor està convençut a donar els primers pas-sos per introduir el turisme pesquer com aactivitat complementària per a les embar-cacions professionals i, així, diversificar laseva feina. La comissió va aprovar dissabte
passat realitzar un estudi sobre els proto-cols comercials amb una empresa de tur-isme cultural per desenvolupar aquestaactivitat. La decisió d'apostar pel turismepesquer també es plantejarà a la Junta Gen-eral de demà. Això sí, els pescadors tenenclar que la seva posada en marxa, en cas deser aprovada, serà un procés dificultós jaque hauran d'analitzar els marcs normatiuscom ara, el d'ordenació pesquera de la co-munitat.
En la passada reunió de la federació esvan analitzar les implicacions que tindràper al sector l'avantprojecte de la Llei dePesca que està ultimant el Govern dels IllesBalears.
Reforma de la política pesqueraLa reforma de la política pesquera
comú (PPC) ha estat el tema central de lareunió del Consell Consultiu de PolíticaPesquera en què, el conseller d’Agricul-tura, Medi Ambint i Territori del Govern deles Illes Balears, Biel Company, ha aprofi-
tat per exposar la situació de desigualtatd’oportunitats que pateix el sector pesquerde les Illes Balears respecte d’altres re-gions europees amb condicions similars iper reclamar la urgència que el nou text eu-ropeu inclogui un règim específic que tin-gui en compte els desavantatges provocatsper la insularitat. El conseller d’Agricul-tura, Medi Ambient i Territori també hareclamat que es reconegui que a la nostracomunitat autònoma es pesquen diferentsespècies i que s’utilitzen diferents arts depesca. Finalment, Company ha posat demanifest la necessitat de redefinir el con-cepte de pesca artesanal que figura en l’ac-tual normativa europea, per tal que esreconeguin les particularitats de la pescaartesanal de les Illes Balears.
TEXT: BEP AL·LÈS FOTOS: BEP AL·LÈS
17
REPO
RT
18
SE OFRECE CHICA PARACUIDAR NIÑOS, CAMARERA,LIMPIEZAS DE CASAS... BUENAS REFERENCIAS.INTERESADOS LLAMAR
AL 655 397 677
TEXT I FOTOS: JOAN CANALS SOLDADO
L’HIPÒDROM DE LA TORRE DEL RAMOBRE EL TELÓ AL TROT
unam de Flo.La quarta del programa oferia la prova
estel·lar de la jornada en la que un colossalSaleroso a les mans de n’Esperança Marquèss’adjudicava el triomf, realitzant una espec-tacular carrera corrent al vent durant tot elrecorregut i arribant a la línia d’arribada deforma còmode per aconseguir una gran vic-tòria. Last Tango era segon i tercer CeliniCla.
La darrera carrera de la reunió era per elscavalls de la categoria de foment en la queuna brillant Única Monsol a regnes de SiscuMarquès sorprenia a la resta de rivals, rodantenmig del pilot per realitzar un gran canvi deritme a la darrera corba que la duria a la vic-
El començament de la temporada al’Hipòdrom Torre del Ram va ser fantàstic ies van disputar cinc proves damunt la dis-tància dels 2100 metres, patrocinades per laFederació Balear de Trot i en la que una ve-gada més es reprenia un nou cicle de car-reres, amb una alta participació i am totes lesproves molt disputades per els participants.
Obrien el programa els poltres de dosanys en la que un millorat Vladimir Allès, ales regnes de Manuel Pineda va mostrar laseva millor versió rodant al lloc de la mort idesfent-se a la recta d’arribada dels seus ri-vals aconseguint així la primera victòriad’aquesta nova temporada a l’hipòdrom deponent. Village de Crismi era segon i tercer
Vina Pipeta.A la segona prova del capvespre, una ex-
traordinària Titona amb en Carlos Raga alsulky va sumar una gran victòria, sent la quemés compromís li va posar a la prova, rea-litzant un gran remat als metres finals em-portant-se una treballada victòria. La regularTila Corner era segona i Mare Corner ter-cera.
Demostració de poder a la tercera carreraper part de Nes BG que de la mà de CarlosMercadal realitzava un demolidor atac a faltade 400 metres i exigint el màxim als seus ri-vals, per deixar-los enfonsats, va aconseguiruna victòria més que merescuda. Comple-taven el trio guanyador Thomas Lauko i Le-
El passat diumenge va començar la temporada de trot a l’hipòdrom Torre del Ram de Ciutadella,una temporada que es preveu molt interessant, amb molta il·lusió, amb noves activitats culturalsi amb molts de participants.
19
ESPORTS
RESULTATS TÈCNICS
1ª CARRERA PREMI POLTRES GENERACIÓ V1- VLADIMIR ALLES - M. PINEDA RU 1,26,42- VILAGE DE CRISMI - I. BOSCH 1,27,03- VINA PIPETA - D. BOSCH T 1,27,2
2ª CARRERA – III Categoria 1 - TITONA - C. RAGA (AP) 1,23,82 - TILA CORNER - J.CARRERAS 1,23,93 - MARE CORNER - P. GENER 1,24,04 - TESIGN BG - I. BOSCH 1,24,1
3ª CARRERA – II Categoria1 - NESS BG - C. MERCADAL 1,21,02 - THOMAS LAUKKO - R. TRIAY(AP) 1,21,23 - LEUNAM DE FLO - F.CORTES 1,21,44 - TANIA MONSOL - M. JUAN 1,21,6
4ª CARRERA – I Categoria1 - SALEROSO - E. MARQUES 1,20,32 - LAST TANGO - M.A. HUGUET 1,20,63 – CELINI CLA – C.SUBIRATS(AP) 1,21,04 - KERRYMAN - P.ORFILA 1,21,2
5ª CARRERA - Foment 1 - UNICA MONSOL - F. MARQUES 1,24,92 - OCELL BIRD - D. TRIAY 1,25,13 - SEATLE MISS - M. GENER 1,25,34 - NADA NEGRA - L. MESQUIDA 1,25,4
tòria. Ocell Bird i Seatle Miss eren segon itercer respectivament.
Però les cinc carreres no van ser tot i coma principal novetat de la temporada, va haveractuació musical en directe, i és que el can-tant ciutadellenc Bep Marquès va animaraquesta primera jornada de la temporadapresentant als assistents el seu nou disc“Sal”, i juntament amb els seus músics Ig-nasi Comellas i Toni Bosch oferien entre car-reres uns grans moments musicals. En BepMarquès que està en plena presentació delseu nou disc no va voler perdre’s aquestprimer dia a l’hipòdrom ciutadellenc idemostrà una vegada més el seu comprimísamb el poble.
La presidenta de l’Hipòdrom Torre delRam Eugènia Bagur ens comentava que“aquesta primera jornada de la temporadaens fa preveure que podria ser molt positiva,hem tingut moltes inscripcions i la veritat esque és notava la il·lusió dels menadors i delsassistents, a més enguany volem que set-
manalment hi hagi ac-tivitats al recinteperquè entre carrera icarrera, durant aquesttemps tant importantper els menadors perpreparar els cavallsper la següent carrera,el públic assistentpugui gaudir d’alter-natives força interes-sants com podrien serconcerts com el queens va oferir en BepMarquès aquesta set-mana, balls de fan-dango o demostracions de diferents clubshípics de l’illa. Enguany s’ha fet per part dela directiva i dels que setmanalmentgaudeixen del trot un esforç molt gran, s’hamillorat molt l’estat de l’hipòdrom on hemintentat donar-li una millor imatge i la veri-tat és que veure totes les ganes que hi ha
posat aquestes persones que han col·laboratens fa pensar que tindrem una temporadaforça interessant, intentant recuperar afi-cionats”.
integrants del geep. I en lacategoria alevina foren enRoberto Ledesma Estevez,Ivan Gayón Seguí i XavierBarrera Cursach, inte-grants de geep, l’ordre enque quedaren classificats.
La classificació combinada en la cate-goria infantil masculí el primer classificatfou en Marc Pons Pons del geep, en segonlloc en Llorenç Villalonga Camps del geepi en tercer lloc fou per en Toni Bosch Ponsde la pcc. En infantil femení tenim com aprimera classificada a na Júlia BoschAnglada del geep i en segon lloc na NúriaBosch Picó de la pcc. La combinada per lacategoria alevina fou per en RobertoLedesma Estevez, Ivan Gayón Seguí i enMarc Moll Salord, components del geep.En categoria cadet masculí MiguelLedesma Estevez, Eric Vega Bagur iXavier Florit Mesquida, integrants delgeep. Cadet fèmina Judit Janer Hidalgo,geep. I en categoria junior masculí PauTorres Huguet i Miquel Aparicio Borrasdel geep. Junior femení Júlia TorresBarceló.
Gràcies a la participació de tots elscorredors i corredores, i a la col·laboracióconstant dels pares que amb la seva orga-nització i coordinació varen fer possible eldesenvolupament de la prova fou àgil ipràctic, tot i que fos un programa molt ex-tensiu, elaborat pel Grup Esportiu Es Port.
20
ESPORT
S
El passat diumenge dia 11, en elcircuit d’1 km tancat al transit,del polígon de Ciutadella, a les
11 del matí i amb un fort vent de tra-muntana, començava la primera prova deciclisme en modalitat de ciclisme en car-retera d’aquesta temporada 2012, especí-fica de l’esport per a l’edat escolar,organitzada pel Grup Esportiu es Port, ambel patrocini del Consell Insular de Menorcaconjuntament amb l’Obra Social Sa Nos-tra.
Aquesta es desenvolupà amb una granparticipació, distribuïda entre les diferentscategories base dels dos únics clubs ci-clistes ciutadellencs que tenim escoles deciclisme en tota Menorca. Més de 50 corre-dors i corredores, repartides entre les cate-gories base i amb la participació extra dela categoria junior. El volum més gran esmostra amb la categoria dels més petits elsprincipiants i promeses amb 23 partici-pants.
L’atractiu del programa a desenvolupar,començà amb una contrarellotge que de-senvoluparen els integrants de la categoriacadet i junior. Un total de 10 participantsen tres sectors es disputaren sa provaquedant en millor temps el junior Pau To-rres Huguet en 7’ 27”, seguit del primercadet Miguel Ledesma Estevez amb 7’ 42”.En fèmines la millor classificada fou la
junior Júlia Torres Barceló amb 8’22”.Seguint el programa, per a les cate-
gories infantil, alevina i principiants, ambuna gimcana on hi havia que superar elsobstacles adaptats a cada categoria. Lestres primeres posicions en infantils masculíforen per en Marc Pons Pons del geep, enToni Bosch Pons de la pcc, i en LlorençVillalonga Camps del geep, en primera,segona i tercera posició respectivament. Enalevins na Núria Moll Salord, en RobertoLedesma Estevez i Ivan Gayón Seguí,foren la primera, el segon i tercer, tots ellsdel geep.
Després varem passar a realitzar laprova de puntuació per els cadets conjun-tament amb els juniors, llavores els infan-tils, els alevins i per acabar amb elsprincipiants amb les promeses feren la sevacursa particular. La prova delscadets i ju-niors amb un total de15 voltes, amb 3 esprints puntu-ables en la volta 5, 10 i 15guanyà en Pau Torres Huguet,seguit per en Miguel LedesmaEstevez i en Xavier FloritMesquida, els tres del geep. Enla categoria infantil, amb un totalde 10 voltes i amb 3 esprintspuntuables, fou en Marc PonsPons, seguit den Llorenç Villa-longa Camps i en Gerard Fernández Moll,
TEXT I FOTOS: GRUP ESPORTIU ES PORT
1A. PROVA DE CICLISME ENCARRETERA, ORGANITZADA PELGRUP ESPORTIU ES PORT
21
Busca personas arraigadas en MENORCA.Con un claro perfil comercial y de servicio.
Interesados en iniciar su actividaden el sector Seguros.
Como Agente Profesional de Seguros;a tiempo completo o con dedicación parcial.
OFRECEMOS:• SEGURIDAD ECONÓMICA.• PRESTIGIO PROFESIONAL.
Pudiendo llegar a ser gerente de unaOficina de Agencia.
Interesados enviar C.V. a: [email protected]
(Antonio Rosselló)[email protected]
Fax: 971719416.(J. Vicente Peón)
propi govern, gasta mensu-alment (mensulament!)287.303,33 euros en ladessaladora d’Alcúdia i303.772,08 euros en lad’Andratx per tal de participar en la sevaamortització i/o finançament. I la conselle-ria de Medi Ambient s’ha compromès ambl’ajuntament de Pollença a estudiar un con-veni de col·laboració per reduir el cost delrebut en aquest municipi perquè l’aigo(provinent de la dessaladora d’Alcúdia) elscosta setanta cèntims el metre cúbic!
El PP s’ha negat al Parlament i a l’Ajun-tament de Ciutadella a què el govern posidoblers en la dessaladora per tal que els ciu-tadans tenguin aigo de qualitat i a un preujust, mentres veim que ho fa (i a bastament),en les dessaladores de Mallorca. Les admin-istracions tenen l’obligació de tractar els ciu-tadans a partir del principi d’equitat, pel qualtots tenim dret a rebre els serveis i les presta-cions fonamentals en igualtat de condicions.
No hi ha cap dubte que la qualitat del’aigo és un bé necessari i que el seu preu hade ser just. I no hi ha cap motiu ni econòmicni tècnic que justifiqui que les famílies deCiutadella hagin de pagar l’aigo a un preuescandalós mentre el govern compensa elscostos de les dessaladores de Mallorca pertal que les famílies tenguin aigo de qualitat aun preu assequible. És un qüestió de justíciai d’equitat.
Damià Borràs
Diputat socialista al Parlament de les
Illes Balears
23
OPIN
IÓ
ES LLOGACASETA D’HORTALPER TOT S’ANYTEL: 660 653 601
CIUTADELLA TÉ DRET APAGAR L’AIGO DESSALADA AUN PREU JUST I EQUITATIU
La decisió de maldar resoldre elsproblemes d’aigo de Ciutadellaamb la construcció d’una dessa-
ladora no ha deixat de ser polèmica d’ençà lava prendre el llavors Ministre de Medi Am-bient, el Sr. Jaume Matas.
El debat va començar sobre la con-veniència i necessitat de la dessaladora,sobre la seva ubicació i la manca de con-nexió amb els pous de Ciutadella i sobre elseu elevat consum energètic. I també va ser(i és) polèmica, la dessaladora, per la decisióde repercutir el cost de construir-la i d’ex-plotar-la (amb els corresponents interessosfinancers) sobre el rebut de l’aigo que arribaa les cases de Ciutadella.
El 36,1% (7.268.000€) de la inversió vaser pagada amb fons FEDER de la Unió Eu-ropea, mentre que la resta ho haurà de ser(d’acord amb la decisió que llavors es vaprendre) a través dels rebuts. Açò implicaque, mentres que més del 85% de les casesde Ciutadella ara paguen entre devuit itrenta-tres cèntims per un metre cúbicd’aigo, amb la dessaladora pagarien (si no hiposam remei, que n’hi ha) gairebé un euro imig (gairebé cinc vegades més, de mitja). És,aquest, un cost del tot insostenible per amoltes famílies i, endemés, és del tot injust.
Per fer arribar l’aigo a Ciutadella, el go-vern del PP ha decidit connectar la dessa-ladora amb els pous d’Es Caragolí (cosa quehauria d’haver estat prevista al projecte desdel principi), una obra que tot i tenir un cost
de tres milions i mig d’eu-ros, és del tot necessària sivolem regenerar elsaqüífers. I parla aratambé, el Govern, d’es-tendre el consum d’aigodessalada (i reduir així elscostos tot ampliant elnombre d’usuaris) fins aMaó i Es Castell, mu-nicipi qui també té pro-blemes de qualitat del’aigo per excés de nitrats.
El dur l’aigo fins Es Castell podria no seruna decisió dolenta per tal de regenerar elsaqüífers. Ara, fer-ho no és barat: si el dur-lafins Es Caragolí costa més d’un milió perquilòmetre, la canonada fins llevant potcostar gairebé el doble que la dessaladora).Ni és, tampoc, tècnicament senzill ni gensràpid de fer. I, endemés, s’ha de trobar el fi-nançament. A no ser que també es vulgui ferrecaure el seu cost sobre els consumidors,quan tornaríem a estar en les mateixes.
Mentrestant, la dessaladora està sense es-trenar, es va degradant i va generant interes-sos financers que afegir al munt del deuteque, si no hi posam remei, se repartirà ambel rebut de l’aigo.
Però de remei (tot i els problemeseconòmics actuals de les administracions),n’hi ha. I, endemés, és de justicia posar-n’hi.En la pàgina 49 dels pressuposts per enguanyde l’ABAQUA (l’organisme del Govern deles Illes Balears que gestiona l’aigo), hipodem llegir: “El principal cost d’aquestapartida” (Capítol II, Despeses en béns cor-rents i serveis) “correspon a les compres del’aigua amb un import de 14.120.529,00euros, ocasionat per la producció de l’aiguaprevista a la zona de la Badia de Palma,Eivissa, Sant Antoni, Formentera, Andratx,Alcúdia, Sa Costera i S’Estremera”.
Vet aquí que el govern es gasta enguanymés de catorze milions en comprar aigo,bona part d’ella dessalada. Així, per exem-ple, i segons la informació facilitada pel
22
23
SA DIDA (II)
Ma mare desgraciadament va tenir unfillet que va néixer mort, i, quan just feiaun parell de dies que una dona havia mortamb es part d’una criatura, van venir a de-manar si per favor el volia criar. En aquestcas, no es va poder negar, perquè tal voltaaquell homo no hagués trobat cap dida isa criatura s’hagués mort o s’ho hauriapassat mot malament, i després vénen esremordiments.
Quan ja era un poc grosset que conei-xia sa gent, es diumenges quan son pareel venia a veure i l’agafava en braços, feiaun estrago de plors i per força volia anara sa dida. Son pare, veient que estava tantencarinyat amb noltros, es va posar coma gelós i un diumenge, sense més ni més,l’agafà i se’l va endur a ca seva. Sa nos-tra família, de tant tractar-lo, ja el teníemen gran estima, i es cor mos va fer mal deveure com se l’enduia amb aquell granplor i amb s’ infant que li fugia per venircap a noltros.
Es diumenge següent, el vam anar aveure, i quan mos va descobrir va venircorrents i mos va donar tantes besades iaferrades pes coll que no ens el podíemdesferrar. El seu pare, quan ho va veure,
ens va dir que no hi tornàssim més, per-què així seria sa manera d’oblidar-lo. Jodevia tenir cinc o sis anys i me l’ estimavamolt: el vaig enyorar tant que moltes ve-gades plorava, i pens que ell també s’hodevia passar molt malament.
Passant els anys, quan son pare ja eramort, sa meua germana major va tenir s’ocasió de fer una bona xerrada amb ell ili va explicar tota sa història. Ell, com ésnatural, no se’n recordava de res, i a caseva tampoc mai havien rallat des tema.Va estar molt content de saber-ho i vavoler conèixer tots es que s’havien ali-mentat de sa mateixa llet. De llavors ençàsempre mos hem tractat com a germans.
Sa madona d’un lloc des terme deFerreries va criar una criatura de ca unssenyors de Ciutadella i la va criar junta-ment amb un fillet seu. Ella ho va fer coma favor, encara que va ser molt ben pa-gada.
En aquell temps, els al·lots (si no eraen cas que sa dona que li donava mamarhagués de tornar a tenir criatura, perquèa vegades eren un poc espessos) solienmamar fins es tres o quatre anys, i des-mamar-los solia ser un problema. Tenientanta gola que a vegades no es podiendormir si no podien fer es glopet:
“Mamà, mamà vull mam!”, fins que rom-pien es cor a sa mare o a sa dida. Un altraproblema era que aquestes criatures s’en-carinyaven molt amb sa dida, i, en es casd’aquesta criatura de cas senyors, feientant bo amb es fillet de sa dida que no espodien separar ni un moment.
Es senyors, com que el veien tan bencuidat i tan feliç (a part que a ca seuanomés tenien una dona una estona cadade dia per fer en menjar i per desar), pen-saven que no estaria tan bé com estava enaquell lloc i deixaven córrer es temps; i, siun diumenge se l’enduien a ca seua,també s’havien d’endur es seu germà dellet.
Quan va ser hora d’anar a escola, novan tenir més remei que tenir-lo a caseua. Va tenir un parell d’anys molt malsde passar, acostumat a jugar tot es dia perdavall sa porxada i pes pati i córrer perses tanques darrere els animals amb esseu germà de llet. Quan va ser gros, va es-tudiar una carrera, però mai es va oblidard’aquella família, principalment des seucompany de mam; i sempre que podia elsvisitava: hi anava a fer molts caps de set-mana, i en s’ estiu hi feia totes ses vacan-ces. Durant tota sa vida han mantingutcontacte i s’han considerat germans.
TEXT: TÒFOL CAPÓ
Converses d’antany
26
nadie entra en el bar; porque son unosmuertos de hambre, excepto los aprovecha-dos, el día de oferta. Y que en ciertaocasión “se le metió una familia de guaca-mayos” pidiendo el desayuno fuera delhappy hour. Que le dolían las rodillas. Yque a la Seguridad Social no va porque sonunos matasanos… No pude contener la risay solté una carcajada que despertó a todoslos cuerpos presentes que me miraron di-vertidos. Mientras, la ingestión del dienteparecía aclararle la voz, carraspeando sincesar a la par que aguantando la res-piración, y clavando sus ojos, ahora, enco-lerizados en nosotros, diciendo tener muyclaro que como su doctor privado no habíanadie.
No me atreví a cuestionarlo.Lo cierto es que estábamos allí y solo
queríamos un refresco. Pero antes detomarnos la comanda, él estaba empeñadoen vomitarlo todo. Y se cruzaron nuestrasmiradas. Captó de inmediato su imperti-nencia y quiso ser simpático. Parecía cono-cer a una de mis acompañantes y lepreguntó por la temporada sin dejarle con-testar. Inmediatamente cambió su talantecon una mueca… Se estaba riendo. El es-pectro de su dentadura fue total y no podíadiscernir cuántas filas de pedazos malpuestos subían y bajaban, excepto susprominentes caninos inferiores que fue lomás parecido a ver la cara de un cerdogruñendo. No podía ser compasiva con unsancho tal.
La situación empeoraba por momentos.Nos contaba a todos, con satisfacción so-brada, su dilatada experiencia en hosteleríay de qué modo “jodía” a sus compañeros.Ella asentía con la cabeza en actitud de em-patía, especificando que sólo comía ensal-ada porque él siempre se comía toda lacarne. Yo ya no escuchaba el relato, estabaallí en ese rincón del comedor para el per-sonal que hay en todos los hoteles, carac-terizado por su loza blanca, sus mesasalargadas y el saldo de baldosas cuyo colormoteado entre grises y marrones disimu-
MEZQUINO SANCHO BRUTOTEXT: SOLE SÁNCHEZ FOTOS: EL IRIS
Aunque me lo propuse no pudecontener mi aprensión. Mien-tras hablada con los ojos mi-
rando al vacío, su boca llena de dientes semostraba amenazante. Las palabras subíande su garganta renqueantes como una jau-ría de perros rabiosos que corren hacianinguna parte. No podíaapartar la mirada de suboca por temor a quese le escapara algomás que palabras.Entonces, pasó lo
más insospechado, a pesar de que pre-sentaba un aspecto realmente decadente nocontaba con que un trozo de diente se lepartiera.
Sin sorpresa alguna siguió hablando,mientras su lengua corta y gruesa intentabacazar inútilmente el pedazo de marfil po-drido que iba de lado a lado. No queríamirar. Pero era cuestión de supervivencia.Sabía que en cuanto tuviera el trozo lo es-
cupiría y ante él estábamos nosotros. Ensilencio. Por educación. Esa clase de edu-cación que te dan para estar de cuerpopresente, mirada atenta pero absorta, sinmovimiento pupilar, y una leve sonrisa
de asertividad. Esa es la exigencia,lo demás puede estar encualquier parte.
Y así era. Mientras nadie leescuchaba excepto yo, que notengo ninguna educación, es-taba horrorizada ante el inmi-nente escupitajo educado,también, que consiste en di-rigir con ángulo bajo lo quete sobra en la boca para nodar a quien tienes delante.Lo que sucedió después su-peró en mucho mis expec-tativas: finalmente su
lengua recogió el pedazo dediente y tras degustarlo, en
una fingida pausa de reflexión,se lo tragó.
Fue más de lo que podía so-portar. Y no soy precisamente unaseñora; de las que se toman elcortado con la cuchara dentro,como distintivo de elegancia,amenazando con sacarse unojo: cada día recojo canti-dades industriales de lafábrica procesadora quetengo en casa, que es miperro. Un enorme braconegro que caga más quecome. Y allí estaba él,hablando de lo mal que vatodo; que la culpa la tienenlos socialistas; que
menudo Ayuntamiento; que
genes de personas malnutridas, con uni-formes de la peor cali-dad, sirviendo comida araudales. Cajas llenas dedinero. Construcciones enmarcha, nuevos pisos,coches nuevos, parejas pi-diendo hipotecas, el des-pilfarro. Los constantescambios de decoración, laventa del piso, la compradel chalet, platos suciosque lavar, comida en ban-dejas, filas de personas enel paro, pendientes de cierta entrevista detrabajo a la que debían acudir, tras arreglarlos papeles del paro para cobrar, dinero ennegro… niños corriendo por el parque, elplan “renove” de los electrodomésticos yel coche, reventando los armarios deropa…navidades, nochebuenas, bolsasllenas de comida, la vuelta de la tempo-rada. Siguiente ciclo de esclavismo tras uninvierno en paro trabajando y cobrando,pagando préstamos e hipotecas y el cruceropor el Mediterráneo…Las imágenes cadavez más deprisa, más ruidosas: el recuerdode los olores a crema, kétchup y goma que-mada de las chanclas… Y la pobreza hu-mana del hombre que tenía delantehablando, ahora, como un empresario serioy efectivo por la calidad de su servicio ysus productos. “Mezquino Sancho Bruto”,así lo bauticé. “Globalización” fue la úl-tima pompa que se rompió en mi pen-samiento.
- ¡Una Coca- cola, por favor! ¡Memuero de sed!
27
OPIN
IÓlaba efectivamente toda la mugre que caíasobre él. Olores diversos entre comida ysudores; sin ventilación, no dejaba muchoespacio al apetito. Y allí lo estaba obser-vando, sentado, ocupando dos espacios yhaciendo bromas desagradables. Pirope-ando a las turistas y haciendo ostentaciónde sus capacidades sexuales que rayaban logrotesco. Siempre ante la fuente de co-mida: si había pollo estornudaba inten-cionadamente sobre él, pudiéndosedistinguir sus babas y otros efluvios. Y sihabía carne se limitaba a hacer una salsacon un escupitajo y ceniza que añadía alplato común. “Y así, no comía nadie” decíabajando la cabeza y riendo socarrona-mente.
No podía ser más repugnante. Miréhacia la chica que no parecía mostrar sor-presa ni asombro y entonces fui yo la queadopté una actitud educada.
Está claro que cada cual tiene su es-tética. Más o menos cuidada. Y costumbrestan exóticas para mí como meterse elmeñique en la nariz y usarlo como gominapara las cejas. Y, del mismo modo, cadacual tiene su forma particular de ver elmundo. Pero mi falta de educación no mepermite pasar por alto determinados aspec-tos de higiene tanto corporal como espiri-tual. Y es que, a determinada edad, cadacual tiene la cara que se merece. Estabarealmente indignada por la actitud de esehombre.
Podía pasar por alto sus tintes ideológi-cos y abiertamente racistas, que en una so-ciedad como la nuestra son bien aceptados,puesto que despreciar a según qué personasno es racismo ni xenofobia, tan solo ciertoclasismo que permite “ordenar las cosas”
y “mantenerlas en su lugar”. Podía aceptarla hipocresía de ese hombre porque mien-tras despotricaba contra los “socialistas”,les servía con gusto, haciendo reverenciase incluso aguinaldos de cortesía, para des-pués despotricar sobre ellos, hablando conalgún borracho de barra y acabar por ca-garse en la corrupción del Partido Popular,pero puntualizando, que tampoco leparecía tan mal que también robasen éstos,porque, al menos, mejoraba la economía.Podía pasar por alto incluso la autolisis quehabía presenciado. Pero lo que me re-sultaba insoportable, asumiendo ya todoslos cánones sociales presentes en esa per-sona, era su bajeza moral ¿Cómo podíaquitarles la comida a sus compañeros detrabajo? ¿Cómo podía hacer eso, cuandosólo tenían quince minutos, para comer eincorporarse y acabar la jornada de diez odoce horas?
No pude evitar sumergirme en el tratotan injusto que reciben los trabajadores dehostelería en esta isla. Recordaba mis jor-nadas de catorce horas, sin día libre, sinfiniquito y a menudo cobrando a mediomes. No podía entender cómo ganandotanto dinero, había empresarios, y bas-tantes, que no dudaban en echar a la callea quien se diera de baja por cortase con unacortafiambres y llevar quince puntos cosi-dos en la mano. Y, entonces, tomé con-ciencia de que el auge turístico de la isla sebasaba en el maltrato constante a losobreros del sector, el abuso sobre ellos queredundaba en un mal servicio al cliente,que llegó a ser inadmisible con la inflaciónque acabó llamándose “crisis”. Me vino ala cabeza la lucha de clases de Marx, pa-labras como patronato, sindicatos, imá-
Se vende traje de neopreno enmuy buen estado.
Poco uso.Talla 54 de 5 milímetros degrosor y doble forro.
Precio ocasión: 80 euros.Interesados llamar al
686 703 178
ES CERCACOMERCIALEN EL SECTOR
D’ARTS GRÀFIQUES.
INTERESSATS ENVIARCURRÍCULUM A:
Sería por allá en el año 1951: y en Ciu-tadella había nacido una afición deportiva,El Ciclismo. Aquí estábamos acostumbra-dos al fútbol y de vez en cuando el balon-cesto en el OAR.
Hay que decir que solo había dos equi-pos, uno en el Círculo Artístico y el otro en
El 17 de Enero, estos dos equipos eran rivales ya que procedíande dos entidades del fútbol; el Ciudadela y el Minerva. El OARtambién participaba, pero en un segundo, plano ya que no habíatanta rivalidad con las dos entidades mencionadas. Lo cierto esque la afición iba en aumento, y casi toda la población esperabael domingo para ir a ver las carreras.
En el 17 de Enero solían correr los hermanos Marques, les apodaban Es Redons,y Pablo Montserrat, llamado también Pau Lagangue y un tal Pere Pitje. Por parte delCirculo Artístico, corría Carlos Pons llamado En Carlets, también corría un primo suyoJose Mª Arana y algunos mas que no recuerdo, y por parte del OAR corría FranciscoPons apodado Santa Maria debido a que había nacido en una finca con ese nombre; eraun chico bastante joven de unos 16 años más o menos, lo cierto es que era bastante tí-mido y de un aspecto aniñado, pero pronto impacto en la afición, no se si seria por suedad o su aspecto, pero lo cierto es que ganaba carreras, y en el OAR estaban muy con-tentos con el, así que permaneció en esta entidad mas de tres años, luego ficho por el Cir-culo Artístico. Lastima que en una carrera, concretamente una vuelta a Menorca, tuvola mala suerte de tener un accidente cayéndose del puente de Son Granot, este percancele tuvo apartado del ciclismo durante un año y medio. Entre tanto en Ciutadella seguíancon las competiciones entre las entidades y algún grupo de la isla. Sería en 1955 en quelas carreras iban tomando auge, que hasta se invitaba a ciclistas de Mallorca, pero un fatalaccidente mortal acabo momentáneamente con esta afición donde participaba casi mediaCiutadella. Fue tremendo, dos ciclistas del mismo equipo chocaron entre si con la malafortuna que a consecuencia del impacto moría en el acto Carlos pons “Carlets” desgra-ciadamente había chocado con su primo José Mª Arana. Aquello conmociono a todaCiutadella que se olvido por un tiempo del ciclismo. Fue entonces cuando el joven ci-clista Santa Maria, opto por irse a Mallorca a probar suerte y emprender de nuevo el ci-clismo. Claro, que antes tuvo que ir hacer la mili, otro paréntesis que le tuvo apartadomomentáneamente de las carreras, pero el seguía en su empeño, ya que su vocación erael ciclismo, y naturalmente soñaba con ser un ciclista de elite. De amateur en Mallorcapaso a ser profesional. Nuestro ciclista menorquín ficho 2 años para la casa Valls una em-presa mallorquina de licores muy famosa en aquella época, de allí paso a Barcelona yValencia fichando para la casa Ferris una famosa marca de camisetas y polos. Lo ciertoes que entre estas dos ciudades estuvo 4 años, compitiendo en vuelas a Cataluña, Le-vante y algunas vueltas en la Costa Azul colaborando con equipos franceses visitandoen sus recorridos Marsella, Cannes, Saint Tropez, y Niza. A lo largo de sus estanciaspor la Costa Azul tuvo la ocasión en Marsella de conocer a Brgitte Bardot a una de lasmas famosas estrellas de la pantalla de Francia, y en un restaurante de Niza le presenta-ron al actor Alain Delon un galán de cine que por aquellos entonces encandilaba a lasjovencitas
Termino su estancia en la Península y sus correrías por la Costa Azul, y regreso aMallorca donde permaneció otros 2 años más, retirándose a los 26 años. Regreso a sutierra natal y se dedico al trabajo del calzado, compaginado su tiempo con algunas ca-rreras benéficas. Pasaron los años y después de algunos abates e infortunios de la vidase retiro a Suiza por algunos años, y visitando Menorca en vacaciones. Actualmente viveretirado en la isla en un apartamento de la Cala Blanca. Y para terminar unas frases deamigo: apreciable Xec ¡Qué cosas! te admire cuando yo todavía era un niño y ni siquierate conocía personalmente, y ya ves, quien lo diría, paso el tiempo nos hicimos hombresy amigos, de eso hace cuarenta años, lo recuerdo muy bien porque a mi y a mi mujer nosinvitaste a comer en tu casa, de ahí nació una fiel amistad que ha seguido perdurando através de lo años, y esperemos que sea por muchos años mas
José Mª Cleofe Estévez
VIEJAS GLORIAS DELPASADO
28
La llei aprovada l’agost de l’any passat sobreles inspeccions de vivendes de més de cinquantaanys i per poblacions de més de vint i cinc mil ha-bitants, ho veig una llei injusta, des de que hi hamón mai s’havia aprovat una cosa semblant, i noveig la necessitat de fer-ho ja que hi ha persones lesquals la seva economia no ho permetrà i edemes,
perquè les poblacions menys habitants queden fora d’aquesta llei ?per quin sous ?. A qui vol afavorir aquesta llei ?..... , que edems im-posa que els qui no la compleixen seran sancionats.
Els polítics massa sovint s'obliden que són els nostres represen-tants, i actuen d'esquena a la voluntat de la ciutadania. Aquest és unexemple claríssim. Es dirà que aquesta llei a estat una de les poques,si no l'única, en tota la legislatura que va recolzar també l'oposició.És més, la llei sembla ser que va ser aprovada per unanimitat insis-teix una vegada més en què les lleis aprovades democràticament pelsnostres representants han de ser admeses sí o sí, No obstant això, sónmolts els qui ens neguem a veure en això una mostra inequívoca d'unsuposat consens per part de la ciutadania (i l'electorat) entorn de lamesura. Una cosa és votar a un partit i una altra ben diferent és subs-criure totes i cadascuna de les seves actuacions en les Corts. El vot,com sol dir-se, senar és un xec en blanc. Sense ànim de qüestionarel sistema vigent de democràcia representativa, és evident que nosempre el vot d'un diputat representa el sentir dels qui li han triat;més aviat cal dir, en la meva opinió, que amb el seu vot en les urnesl'elector delega en el diputat el seu vot sobre els assumptes que en lesCàmeres es debaten, però no sempre comparteix el que aquest faamb la seva delegació i en el seu nom. No fa falta recordar exemplesrecents d'assumptes en els quals la postura aclaparant ment majori-tària de la població no coincidia ni molt menys amb l'adoptada permajoria del polítics que han aprovat aquesta llei.
Em sembla que l'única actitud que correspon serà la “Resistèn-cia Passiva”; en altres termes, el rebuig de la llei i el negar-se a com-plir les prestacions que ella pretén imposar. Aquesta actitudpracticada d'una manera intel·ligent per un nombre apreciable d'in-dividus o de col·lectivitats poden fer les lleis injustes de molt difícilaplicació. Clar, en principi, molts hauran de pagar el cost d'aquestaresistència, però a mig termini, pot ser que valgui la pena. Tenint unafe absoluta en la saviesa de la voluntat general, els revolucionaris de1789 van creure que tota manifestació de la sobirania del poble, erano solament legal, sinó també raonable. Van establir les garanties in-dividuals, síntesi legal dels drets de l'home i van pensar que aques-tes garanties estaven suficientment assegurades en la separació delspoders, en els principis de la sobirania popular i sobretot en el prin-cipi de la legalitat. Però el principi de legalitat no pot ser consideratcom l'única garantia de les llibertats individuals, doncs, si protegeixa l'individu contra les arbitrarietats del poder executiu, es deixa alsciutadans sense defensa davant arbitrarietats del legislador, que potser culpable de promulgar una llei contrària al principi de la lliber-tat individual o als principis de la justícia proclamats pels pobles ci-vilitzats. Per l'anterior, és que el control de la constitucionalitat de leslleis es considera una garantia indispensable de les llibertats ciuta-danes. Em sembla que el poder d'anul·lar una llei inconstitucional ésun haver de més que un poder, haver de, que incumbeix a la méshumil cort d'estat, quan se li sotmet al seu coneixement una manifestaarbitrarietat. Amb tot, no pretenc fer un anomenat a resistir-se a leslleis, no pretenc ser un revolucionari ni molt menys, sinó que, sola-ment em sembla lògic el sentir de molts, quant a les diverses arbi-trarietats consignades en el nostre ordenament jurídic. Exemples, espodrien assenyalar per munts, però aquest no és l'objectiu de lesmeves paraules en aquesta oportunitat.
Andreu Genestar Sabater
OPIN
IÓNO TOTES LES LLEIS SÓN JUSTES
porte o deportistas de cualquier disciplina, a domicilio, gimnasios. ciu-tadella Tel: 647 40 92 35
FEINA– Soy buena profesional y me gustaría encontrar trabajo enuna empresa de limpieza o en hoteles o apartamentos (cama-rera de pisos, friegaplatos o ayudante de cocina). Tel. 639 8810 24.– Menorquina, seria, responsable, con idiomas y experiencia, seofrece como: dependienta, dependienta/cajera/reponedora su-permercados, limpieza ( domicilios, oficinas, baqncos, escaleras,apartamentos....), fregaplatos, camarera de pisos o lo que surja.Tambien me ofrezco para el cuidado de personas mayores(acompañamientos, paseos, y tareas de hogar), canguros no-ches incluidas. CON EXPERIENCIA, SERIEDAD Y RESPONSABILI-DAD. Telf: 644 338 602 Anabel– Tengo formación y experiencia como ayudante de cocina yestoy buscando trabajo en restaurantes o en hoteles. Soy unapersona honesta, trabajadora y puntual. Tel. 605 49 19 79. Mi-guel Ángel.– Educadora infantil de 39 anys, s’ofereix per cuidar fiets/fieteses capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 48 29 17 -636 84 04 43.– Busco socio que sea mecánico para montar taller de repara-ción de motocicletas. Tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Se ofrece cobrador para empresas, sociedades, etc. Seriedad.tel.: 691 747 914 / 971 480 652.– Me ofrezco para trabajar para canguro y cuidado de personasmayores (por horas). También para trabajos de limpieza porhoras (bares, restaurantes, oficinas...) y tareas domésticas en ge-neral. Interesados llamar al 632406155– Se ofrece chica responsable y con ganas de trabajar y expe-riencia para trabajos de limpieza por horas y otras tareas delhogar (plancha...). Por horas. Flexibilidad de horarios. Tel.:660579006.– Busco trabajo de limpieza por horas y cuidar personas mayo-res y niños- Elena. 679 287 699 - 971 48 49 63
MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS– Es ven Robot Aspirador ROOMBA 531 COMPACT, pràcticament senseestrenar i amb un any i mig de garantia encara. Totalment nova, pernomés 200 euros. http://www.el-robot-aspirador.com/Roomba/. Telè-fon: 630213651.– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311
MOTOS I BICICLETES– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Vendo Bultaco Mercurio 155. Impecablemente restaurada ydocumentada. 2.500 euros. Tel.: 691 74 79 14.– Es ven moto vespa tx 200. Molt bon estat, 10.500 km reals.971 48 02 55 - 626 761 447.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67
NÀUTICA– Vendo Rodman Trancha cabinada.Motor Yamaha 40HP comonuevo. Toldo-ducha-radio teléfono VHF,sonda,compas, chalecosnuevos.Es muy marinera¡ Precio a convenir.Mobil 648 658 644– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.
ALTRES– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.– Vendo equipo de música para coche y 4 ruedas con llantasaleación. Móvil: 657 415039.– C/Pintor Torrent, planta baja de 2 dormitorios, salón, baño ycocina completa. 2 patios y terraza de 35 m2 co barbacoa. Anti-güedad de 5 años. 420 euros/mes. Tel.: 638 324 311– Busco casa de campo para alquilar todo el año, con cochera osala para taller. Elisabet. 685 101 680. [email protected]– Es cerca company/a de pis a Barcelona. Zona Travessera dedalt. Tel.: 690 319 555– PREPARACION FISICA mediante entrenamiento con preparador fisicocon experiencia, a cuerpos de seguridad del estado. bomberos, policianacional y policia local, guardia civil y particulares que les guste el de-
29
27 Març 1780 – L’Universitat de Maó comunica a la de Ciu-tadella que per demà se tindrà la junta de diputats, de totes lesUniversitats de l’Illa, en Mao, per redactar els articles que s’hande presentar a Sa Magestat concerments als greuges rabuts du-rant el govern de l’actual Governador. Van ser elegits diputats elDr. Miquel Oleo i D. Gabriel Saura. I per sindic per possar a Lon-dres en Francesc Xamenes, notari.16 Abril 1780 – Els Jurats de Ciutadella raberen carta del
quartelmestre general, en que els diu que el nombre requerit debestiar per la guarnició del castell de Sant Felip, en cas de siti,serà de 150 bous, 250 ovelles i 60 porcs, pagadors amb diner con-tant, al moment de l’entrega, a un terç més del preu que se pagaen les carnisseries. El terma de Ciutadella havia de contribuir amb36 bous, 62 ovelles i 14 porcs.18 Juny 1780 – El mestre de capella manifestà als Jurats de
Ciutadella que l’orga de l’Esglesia Parroquial necesitaba d’ado-bar, o prest no se podrà tocar.També se propasa que seria molt convenient donar principi, en
el lloc que elegí su Exa. (calanbusquets) per fer un llatzaret, perfer les quarentesses, perque no fentse perilla el llevar-se el donarguiatge.2 Juliol 1780 – Referent a l’adob de l’orga resolgueren que se
bejín amb la comunitat de peveres per saber amb quina quantitatvol contribuïr.En quant al llatzaret resol digueren qué és faixi un plánol de
les cases que s’han de Construïr i el que podrian costar.
30
Ses pàgines d'en Bep d'
Coses de ca nostra
Sabem que... ? (169)per Antoni Picó Vivó(e.p.d)
Cuina nostra
Ous plens ambgambes i beixamel
Ingredients:· Una dotzena d’ous durs, · 250 g de coes de gambes,· Salsa beixamel, · Formatge de Maó ratllat, · Mantega, · Pebre bo· Anou moscada.
Elaboració: Primer de tot posarem a bullir els ousfins que siguin durs, després els passem per aigua,pelam tallam per la meitat i reservam els vermells.Bullirem també les gambes, deixem refredar, pelami reservam les coes. També podem emprar coes degamba congelades que bullirem un poc. Mesclaremles coes de gamba amb els vermell d’ou i farcim elsblancs.Untarem una palangana o recipient per enfornar ambmantega de Menorca. Repartirem els ous durs tallatsper la meitat i farcits de gambes, els cobrim de salsabeixamel, salpebrarem, hi afegim un pols d’anoumoscada i cobrim amb formatge ratllat. Hi posam aldamunt un parell d’anous de mantega i enfornamuns 10 minuts a 180 graus o fins que quedi ben dau-radet i gratinat el formatge.
Francesc de Borja Moll era nomenat president d’honor de laSecció d’Estudis del Cercle Artístic de Ciutadella, que es su-mava d’aquesta manera als actes que s’organitzaven amb motiude l’entrega de la Medalla d’Or de la Ciutat. Al Setmanari ElIris es reproduïa, escrit en català, l’escrit fet pel president de laSecció d’Estudis, Josep Maria d’Olivar Canet -que va morir dis-sabte passat a Ciutadella-, a Francesc de Borja Moll, on l’in-formava de la iniciativa per tal que l’acceptés. “La presidènciad’honor ha de constituïr un llegítim orgull per a la nostra so-cietat, i en conseqüència per a la immensa majoria d’aquellsqui essent devots de la cultura i bons ciutadellencs, senten lesaficions literàries i estimen la seva terra, com vos l’have esti-mada sempre durant la vostra vida dedicada plenament a lanoble tasca del Diccionari, encoratjat per aquest mateix amor ala Pàtria, i coronada amb èxit indiscutible que ens enorgulleixa tots i ens felicitam”, assegurava d’Olivar Canet.
El Iris 16 de marçde 1962
Subscriu-te aSubscriu-te a
C/ CABRERA, 3TEL: 971 38 29 20
31
Que el Consell de Menorca hagi decidit nodonar cap ajuda a la premsa local editada encatalà de Menorca.Que IB3 hagi tancat la seva seu a Ciutadella.Que a Menorca, amb l’entrada del cèntim sani-tari, es pagarà la benzina i el gasoli més card’Espanya.El tancament de la fàbrica de bijuteria Juan Va-
lera, fundada al 1923.L’augment de robatoris a cases de Ciutadella, inclús ambels seus moradors a l’interior.Que la declaració de servei públic aèri amb Madrid en-cara haurà d’esperar fins a l’hivern.Que l’estand de la Fira de Turisme de Berlin, una de lesmés importants, hagi fet perdre operativitat al Consell deMenorca amb un espai petit i poc còmode que no ha per-més a la nostra illa donar l’imatge que necessita per a re-cuperar i incrementar el turisme alemany, que enguanyviatjarà més que mai a Balears.
Que el creuer “Saga Ruby” vulgui ope-rar al dic de Son Blanc.Que el batle de Ciutadella, José María deSintas, hagi viatjat a la Fira de Creuers deMiami, la més important del sector, per acon-seguir creuers pel dic de Son Blanc, i s’hagi
pagat de la seva pròpia butxaca el bitllets i l’estada, al con-siderar que l’Ajuntament no pot fer aquesta inversió.La nova agrotenda de la Cooperativa de Sant Llorenç aAlaior.Que el Consell permetrà habitatges vacacionals i projec-tes turístics a tots els nuclis urbans.Els retocs angles dels caps de cantó del carril velo de laContramurada.El nomenament de Rafel Torrent com a membre de la Co-fradia Europea de la Vela.La campanya de micromecenatge del Premi Born.
Dites i refranys...- De cada nit, surt un dia.
PARENÒSTIC DEL MESDE MARÇ DE 2012
SOL
Dia 1 el sol va sortir a les 07,17 i es va pondre a les 18,36 h.Dia 31 el sol sortirà a les 07,29 i es pondrà a les 20,08 h.
LES LLUNES DE MARÇ
Dia 1 lluna creixent en Bessons.Dia 8 lluna plena en Verge.Dia 15 lluna minvant en Sagitari.Dia 22 lluna nova en Àries.Dia 30 lluna creixent en Cranc.
FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINS
El mes de març és un bon mes per podar, però el darrer, i ésmillor fer-ho en lluna descendent. A la darrera quinzena ésl’hora de sembrar les patates d’anyada i les carabasses de porc,que són les de la nostra terra, de color groc.
QUE LLEIG!QUE POLIT!
Els sants de cada dia
REPLECS URBANSLa nova ordenança de les Festes de Sant Joan de Ciuta-
della, ha estat aprovada amb els vots de PP, PSOE i UPCM,amb l’abstenció del PSM, i en aquests moments es troba enperíode d’exposició pública.
Un dels temes calents era l’autorització de replecs a zonesurbanes o en la via pública, llocs on la responsabilitat tambéés municipal, que ha de vetllar el compliment de les normesde seguretat. Finalment es va acordar que es podran cele-brar replecs a zones urbanes sempre que siguin sense ànimde lucre, pel que quedaran autoritzats els organitzats per lesAssociacions de Veïns, com és el cas del que es celebra a labarriada dels Cavallitos.
La novar ordenança era més que necessària.
Divendres dia 16, Heribert, Hilari.Dissabte dia 17, Patrici, Teodor.Diumenge dia 18, Anselm, IV de Quaresma.Dilluns dia 19, Sant Josep.Dimarts dia 20, Eufèmia, Clàudia.Dimecres dia 21, Filemó.Dijous dia 22, Pau, Saturní.
