El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya va inaugurar el passat 20 demaig l’exposició temporal “Habita et Labora. Colònies industrials a Catalunya”.L’exposició té com a objectiu donar una visió de les colònies tèxtils a partir dela mirada del fotògraf Lluís Casals, que ens ofereix unes imatges nostàlgiques delque són actualment les colònies industrials.

La mostra fotogràfica s’integra en una visió més àmplia que pretén donar a conèi-xer i mostrar la gran quantitat de colònies industrials, construïdes a Catalunya aprincipis del segle XX, per a la fabricació de teixits de cotó fonamentalment. Alcostat dels rius Llobregat i Ter hi ha actualment el conjunt de colònies tèxtils mésgran d’Europa. Les colònies constituïren un nou model d’urbanització del territoritotalment innovador, que trencà amb els models que fins aleshores s’haviendesenvolupat a les comarques interiors de Catalunya. Representaren nous nuclisde població on els propietaris impulsaven les relacions socials, culturals ireligioses. S’han seleccionat seixanta fotografies de colònies industrials, agrupades en sisàmbits: paisatge, la torre de l’amo, energia, arquitectura industrial, l’habitatge obreri la vida a la colònia. A cada àmbit deu fotografies ens emmarquen l’estat actuald’aquests espais –actualment poc coneguts– i se’n descriuen els trets més signifi-catius quan estaven en funcionament. S’ha completat l’exposició fotogràfica ambobjectes originals procedents d’algunes d’aquestes colònies. L’exposició romandrà oberta al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunyafins el 21 de setembre de 2008; a partir d’aquesta data itinerarà per diversosmuseus catalans. Paral·lelament, l’exposició té una versió en alemany ques’exposarà a Renània, fruit de la col·laboració amb el RheinischesIndustriemuseum.

Informatiu del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Nova exposició temporal al mNACTEC:“Habita et labora. Colònies Industrials aCatalunya”

European Industial HeritageInternacional, pàg. 4

“La Rajoleta”Avui visitem, pàg. 5

Descobrir, estudiar, valorar,difondre i recuperar el patrimoniindustrialEl tema, pàg. 6

Un viatge geològic als fonsoceànicsRecerca, pàg. 9

Joan MuntEntrevista, pàg. 12

IS15

Sumari

maig 2008

www.mnactec.cat

El portal del patrimoni

industrial

expos

la tribuna2 Informatiu del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Nova exposició "Sensibilitats del paper"des d'Holanda al Museu-Molí Paperer deCapellades

La cultura comuna es concentra en aquelles institucions de caràcter dominantmentpúblic que s’orienten a la documentació, difusió i exposició de l’anomena’t patri-moni cultural. Els museus són centres que desenvolupen tasques de recerca, con-servació i emmagatzematge de col·leccions i que garanteixen la seva preservacióper a les futures generacions. Per tal d’apropar-se a la societat que els dóna sen-tit, els museus organitzen accions de sensibilització, exposició, comunicació mésparticipatives i que mostren les tasques tècniques a grups de públics cada vega-da més amplis. En aquesta línia les noves propostes d’obertura de museus foradels horaris habituals està tenint una molt bona acollida.Enguany, la quarta edició de la Nit dels Museus, 17 de maig, ha posat de manifest,tant amb el nombre d’activitats proposades, com en el nombre d’assistents, la ne-cessitat de revisar les “clàssiques” accions de participació en aquests centres decultura. La Nit dels Museus està promoguda pel Consell d’Europa i organitzada enparal·lel amb el Dia Internacional dels Museus celebrat per l’ICOM. La participacióde més de 2.000 museus europeus que varen obrir les portes a la nit ha aconse-guit apropar a una major quantitat de públic, en particular joves, i crear propostesinnovadores que permeten descobrir els museus com a espai d’animació cultural.Més d’un milió i mig de visitants als museus europeus participants en una sola nit,conviden a la reflexió.

Participació ciutadana nocturna

Amb el títol “Sensibilitats del paper”, l’exposició col·lectiva mostra una selec-ció d’obres de sis artistes amb el paper com a nexe comú i Holanda com a llocde creació. L’exposició es pot visitar des del 15 de març fins al 15 de juny.

Les obres s’inspiren en la naturalesa i mostren les diferents sensibilitats que elpaper propicia, així com les grans possibilitats plàstiques que té: textures, co-lors, formes i formats que van de les joies a les instal·lacions de grans dimen-sions. L’exposició té com a marc el Mirador del Museu, l’antiga sala d’assecatgedel paper, un espai de 440 m2 únic en el seu gènere i de gran bellesa arquitec-tònica. Els sis artistes exploren i expressen la seva pròpia percepció del paper:A Luis Acosta l’interessen particularment les formes inspirades en els “Quipus”(‘nusos’ en l’idioma quètxua) i xarxes. Explora les possibilitats que li brinda unaforma, un color i una transparència emprant fils de paper cosits a màquina. Mariëlle van den Bergh s’inspira en la força de la natura, com ara una marejada,l’onatge i els allaus, que l’observador pot apreciar en les seves escultures, ob-jectes i instal·lacions. A Yuko Ebina l’interessa l’origen del món natural, com podem veure en les sevesaquarel·les i llibres de paper fet a mà. Toshihiro Hattori busca que l’observador sigui conscient de la relació entre l’és-ser humà i la natura, la vida i la cultura, així com el medi ambient i l’art. Miriam Londoño,els dedica a éssers estimats, històries d’immigrants o fets quo-tidians. També utilitza poemes d’escriptors de segles passats o actuals. Ingrid Siliakus treballa amb la tècnica japonesa d’“arquitectura de paper”. Crearefinades i complexes escultures basades en matemàtiques i arquitectura.

notícies3IS15 · maig 2008

L’Obra Social de “la Caixa” i l’Ajuntamentd’Igualada van presentar el passat 2 d’a-bril l’exposició “El Bosc”, dirigida a totsels públics, amb interactius, gràfics i ma-quetes per mostrar de manera didàctica ientenedora què és un bosc, els tipus deboscos que hi ha i, principalment, els bos-cos mediterranis. La mostra pertany al programa de mediambient i ciència de la Fundació “laCaixa” i presenta els boscos com els eco-sistemes terrestres amb més biodiversi-tat del món. L’objectiu principal d’aquestamostra és insistir especialment en la granimportància dels boscos en tots els àm-bits, i en la necessitat de gestionar-losd’una manera sostenible. A més, la con-servació dels boscos implica un repte d’u-na importància fonamental.A grans trets, l’exposició té quatre àmbitsconceptuals: com funciona el bosc, l’ar-bre, els boscos de Catalunya i el bosc il’ésser humà.Aquesta exposició compta amb una visitagratuïta conduïda per un guia especialit-zat, adaptada als diferents nivells educa-tius a la qual s’ha convidat als 320 cen-tres d’educació infantil, primària isecundària de les comarques de l’Anoia,l’Alt Camp, el Baix Llobregat, l’AltPenedès, la Segarra, la Conca de Barberài el Bages.

Noves inscripcions de Museusdel Sistema al Registre de Museusde Catalunya

Recentment han estat publicades al DOGC les resolucions del conseller de Culturai Mitjans de Comunicació per a la inscripció del Museu Industrial del Ter deManlleu, l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries i el Museu de les Mines deCercs al Registre de Museus de Catalunya en la categoria de museu monogràfic.La inscripció en l’esmentat registre garanteix que aquests museus compleixenels estàndards de qualitat que exigeix la Llei de museus de Catalunya.Arran de ser inscrits al Registre de Museus, ja es podran fer els tràmits per talque la Junta de Museus els pugui declarar secció del Museu de la Ciència i dela Tècnica de Catalunya (mNACTEC).Tal com estableix el Decret 85/1998, de 31 de març, pel qual s’aprova el des-plegament del Sistema Territorial del mNACTEC, poden constituir-se com a sec-cions els museus que per les seves col·leccions o per la seva ubicació consti-tueixin una mostra rellevant de la ciència o de la tècnica de Catalunya.El pas següent és la signatura d’un conveni que ha de regir les relacions entreel mNACTEC i els museus, i amb la conformitat de la Junta de Museus deCatalunya ha de ser sotmès, a proposta del conseller de Cultura i Mitjans deComunicació, a l’aprovació del Govern de la Generalitat.La declaració com a secció de museu nacional comporta nombrosos avantatgesper a les entitats museístiques, entre els quals hi ha rebre el foment i el suporta les diverses tasques museològiques de l’entitat, l’assessorament tècnic i or-ganitzatiu i l’ajut econòmic per a despeses de funcionament.Cal dir també que el Pla de museus de Catalunya presentat el passat 21 de gener,és una proposta de reorganització museística del país, on els museus nacionalssiguin la punta de llança de l’excel·lència i la internacionalització de la cultura ca-talana i incideix en la creació i consolidació de xarxes territorials i temàtiques, benequipades i modernes, que tanquin el cercle de la museologia del país.

Exposició “El Bosc” de la Fundació“la Caixa” al Museu de la Pelld’Igualada i Comarcal de l’Anoia

Muntsa GuashTècnica del Museu de la Pell d’Igualadai comarcal de l’Anoia

Estudiants de batxillerat i avis fan un treballsobre la memòria històrica al voltant del passatminer de l’Alt Berguedà

El Museu de les Mines de Crecs i el grup de primerde Batxi-llerat d’Humanitats i Ciències Socials del’Escola Xarxa de Berga treballen en un projecte derecuperació d’història oral, que rep el suport delDepar-tament d’Educació de la Diputació deBarcelona.El projecte, titulat “La fotografia i la memòria his-tòrica: un encontre generacional a través de la fo-tografia històrica”, té com a objectiu recuperar fo-tografies de temàtica minera d’arxius de particulars amb la intenció d’utilitzar lesfotografies com a documents històrics i convertir en protagonistes les personesgrans, propietàries d’aquestes fotografies (avis i àvies de la conca minera de l’AltBerguedà, bàsicament habitants del municipi de Cercs), que comentant les foto-grafies antigues, expliquen la seva relació amb la mina. Els dos col·lectius són transmissors de la memòria històrica, ja que durant el pro-cés de recollida documental a través de la fotografia i amb l’enregistrament sonores copsa de primera mà l’intercanvi generacional. D’aquesta manera, es va re-construint un període de la història local de la comarca del Berguedà.

Carme GilabertDirectora de l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries

Alba BoixaderDirectora del Museu de les mines de Cercs

internacional4 Informatiu del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

La Revolució Industrial va néixer al nord-oestd’Europa, a Gran Bretanya, i tot seguit aBèlgica, ràpidament es va anant estenent pertot el continent. La Revolució Industrial va re-presentar un canvi radical, tant econòmica-ment com socialment, de manera que va ator-gar la identitat pròpia al continent. Els canvisposteriors en la indústria, el tancament de fà-briques, etc. han deixat al camí un gran llegatde patrimoni industrial, que en molts casos ésdifícil de conservar i mantenir en bon estat. Amb la intenció de mantenir aquest llegat his-tòric a través d’una cooperació entre els dife-rents estats, la Xarxa Europea de Patrimoni Industrial es va establir formalmentamb el projecte ERIH Interreg II C. En aquest primer ERIH es va dur a terme unpla mestre que va concretar idees i activitats per promoure el patrimoni europeuindustrial. Actualment, es porta a terme un projecte des de fa cinc anys en quètreballen conjuntament autoritats, institucions acadèmiques i organitzacions sen-se ànim de lucre sobre patrimoni industrial i de turisme de diferents estats.L’objectiu principal és preservar el patrimoni industrial europeu com a motor dedesenvolupament de regions que estan en declivi econòmic.I amb aquest objectiu es duen a terme diverses activitats, principalment de ca-ràcter turístic i lúdic. Amb la intenció d’apropar el patrimoni industrial a la po-blació s’han creat els “Anchor Points”, que vénen a ser punts d’informació sobrepatrimoni industrial a escala local, que a la vegada serveixen de guia per a rutesmés amplies a escala regional. També han creat rutes temàtiques europees so-bre tèxtil, mineria, metal·lúrgica, manufacturació, energia, transport i comunica-ció, aigua, arquitectura i construcció, serveis i oci industrial, i paisatges indus-trials.

Des del mNACTEC i el Sistema Territorial de Museus hi ha hagut un apropamenta l’organització per tal d’aconseguir un intercanvi d’experiències amb altres xar-

xes d’àmbit internacional relaciona-des amb el patrimoni industrial. L’ERIH representa un referent euro-peu sobre turisme i patrimoni in-dustrial, ja que ha aconseguit con-solidar-se en aquest terreny, en elsindrets on és present. Actualment,els països participants són Bèlgica,Alemanya, Holanda, Àustria i GranBretanya principalment, tot i que hiha altres països que també hi parti-cipen creant una xarxa extensa i ca-da cop més consolidada, on esveuen beneficiades tant les institu-cions participants com el mateix pú-blic, que pot conèixer i gaudir d’a-quest llegat històric industrial.

European Industrial Heritatge (ERIH),referent com a Xarxa Europea dePatrimoni Industrial

ERIH està present en més de 830

llocs repartits en 29 països euro-

peus, formant una xarxa turística

que convida a la reflexió sobre la

diversitat en la història industrial

europea, sense oblidar les arrels

comunes.

La creació de xarxes per a estructurar i dinamitzar el patrimoni proporciona una deles eines més útils a l’hora de treballar sobre el territori. En son petits exemples elSTmNACTEC, TICCIH i el mateix ERIH.

avui visitem

Han passat sis anys des que, amb motiu de l’Any Gaudí, es va posar en marxal’organització periòdica de visites públiques en el recinte de l’antiga fàbrica deceràmica Pujol i Bausis d’Esplugues. En els inicis, era una iniciativa prevista no-més durant aquell any 2002. No obstant això, l’èxit, l’acollida i l’interès suscitat–reforçat per la immediata posada en marxa del Museu Can Tinturé que acull lacol·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel– han fet possible la seva conti-nuïtat fins ara.La gran varietat i singular tipologia de forns reunits en aquest espai, així comd’altres elements d’interès (basses, xemeneia...) confereixen una certa excep-cionalitat a tot el conjunt, malgrat la no conservació de les naus que l’empresaalçà els anys 1913 i 1914 .La visita a “La Rajoleta” ens introdueix en els antecedents i inicis de la històriade la fàbrica, l’extraordinària aventura que, l’any 1874, va iniciar Jaume Pujol iBausis amb la producció d’unes ceràmiques de gran qualitat i avançat dissenyque se sumaren als missatges de modernitat de l’època. En molts aspectes, “LaRajoleta” fou una empresa capdavantera: l’adopció de l’energia de vapor ja desde l’any 1886, la recuperació de la tècnica del daurat, l’adopció de noves matè-ries com el gres, que, fins aleshores, majoritàriament, s’importava d’Anglaterra,la praxis del binomi art-indústria... són dades que en delaten la projecció i trans-cendència. En l’actualitat, Esplugues, gràcies al significat de la fàbrica, forma part de la RutaEuropea del Modernisme, fruit de la rellevància productiva de les seves ceràmi-ques, especialment, durant el període d’auge del Modernisme. Arquitectes comGaudí, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Font i Gumà,Bassegoda... nodriren les seves obres arquitectòniques dels elements ceràmicselaborats a Pujol i Bausis; així mateix, bona part d’aquests arquitectes juntamentamb altres artistes (A. Gual, A. de Riqué, L. Brú...) van fer encàrrecs a la fàbrica.La visita al recinte ens permet no solament gaudir dels resultats de la seva pro-ducció, sinó que intenta explicar part dels seus processos i el funcionament delsseus esplèndids forns industrials, dels quals destaquem els sis forns de tipusàrab –dos d’ells soterrats–, el forn descobert, el forn de reflex metàl·lic i els dosforns d’ampolla.La història de la fàbrica des dels seus inicis és dilatada, complexa i apassionant,repleta de lluites i d’inquietuds, amb encerts i errors, però amb l’esperança d’es-tar ben projectada cap al futur.

IS15 · maig 2008 5

Can Tinturé, emplaçat al costat

de “La Rajoleta”, acull la col·lec-

ció de rajola de mostra de

Salvador Miquel, que proporciona

un atraient recorregut estètic per

la ceràmica preindustrial. La do-

ble visita a Can Tinturé i “La

Rajoleta” permet constatar l’evo-

lució i els canvis que hi ha hagut

des de la rajola de mostra de ti-

pus artesanal fins a la rajola se-

riada de tipus industrial.

El futur Museu de Ceràmica“La Rajoleta” d’Esplugues de Llobregat.La ceràmica del ModernismeRoser Vilardell i Tarruella

Directora del Departament de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament d’Esplugues

el tema6 Informatiu del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Descobrir, estudiar, valorar, difondrei recuperarAssumpció Feliu Torras

Vicepresidenta de AMCTAIC

El patrimoni industrial té una història en què el pas de la protoindústria a la in-dustrialització va produir un canvi en tots els àmbits: el social, el tècnic, l’eco-nòmic i l’artístic, que va generar nous conceptes i nous paràmetres. El temps jano era el mateix, la relació laboral tampoc, la producció i l’economia, l’oci i ellleure, tot va canviar.El món agrícola, el món dels gremis i el món artesà van patir de sobte una trans-formació amb l’arribada de la Revolució Industrial, les ciutats es van transformaramb l’engrandiment, molts dels tallers, construccions industrials petites i mit-janes que abans estaven als afores de les ciutats i dels pobles, de sobte esvaren trobar dins del nou entramat urbà.

La implantació de noves indústries juntament amb les noves tècniques, va revo-lucionar el món del treball i de les comunicacions. Les xarxes de transport tradi-cionals aviat varen quedar obsoletes i van ser necessàries noves infraestruc-tures, ciutats com Terrassa, Sabadell, Manresa, Igualada, centres de producciófabrils, varen ampliar les seves línees ferroviàries, varen construir carreteres perpoder arribar als centres d’expedició dels productes que s’hi produïen, com erael port de Barcelona.Des dels començaments de la Revolució Industrial i, com a conseqüencia, esvaren multiplicar els espais industrials, es varen construir grans naus fabrils inoves maquinàries, fets que capgiraren els conceptes societat-treball i produc-ció-economia. Avui, a principis del segle XXI, tenim un patrimoni industrial extens, un patrimonifruit de la indústria. En alguns casos aquests testimonis industrials han desa-paregut i en altres han resistit las tempestes de l’especulació, la desídia delspolítics, la desinformació i l’oblit, tant pel que fa al patrimoni moble, com a l’im-moble, i també al patrimoni documental, a vegades tan malmès. Es aquí on la societat civil té un paper i una obligació com a interlocutora d’aquestpatrimoni: historiadors, investigadors, associacions, comunitats de veïns, antics tre-balladors, sindicats, agrupacions, grups que giren entorn del patrimoni industrial perestudiar, difondre, recuperar, denunciar i protegir aquest patrimoni del món indus-trial, la memòria del treball i de la tècnica en constant evolució.

Descobrir, estudiar, valorar, difon-

dre i recuperar el patrimoni indus-

trial és la tasca primordial que

desenvolupa la societat civil.

La industrialització a Catalunya va arribar amb retard, en comparació amb la restade països europeus, com Anglaterra i França, que varen arrancar amb la RevolucióIndustrial de finals del segle XVIII.

El present és la petjada del passat que cal respectar i transmetreEn els darrers temps s’han multiplicat arreu del món las associacions que esdediquen a l’estudi i/o a la preservació del patrimoni industrial. Aquest incre-ment i el seu dinamisme és un testimoni visible de la seva autèntica inserció enel si de la població, que dóna esperança a la continuïtat d’un sector, encara jove,que combina el coneixement científic i la dinamització del patrimoni. Hi ha diferents tipus d’associacions, les regionals que, actuant en les regions ondiversos grups s’han estructurat, adaptant-se a les oportunitats i a les especi-ficitats locals per defensar el patrimoni industrial en general, o en casos concretsi puntuals, com els eco-museus. Associacions sectorials, nacionals, temàtiquescom la electricitat, les comunicacions, el tèxtil, etc…Associacions internacionals, com el TICCIH (The Internacional Comité for theConservation Industrial Heritage) d’àmbit mundial.E-FAITH (European Federation Associations Industrial Technical Heritage) d’àmbiteuropeu.AMCTAIC (Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’ArqueologiaIndustrial de Catalunya).Groupe d’Històire des Mines et de la Métallurgie (Grup d’Història de les Mines ide la Metal·lúrgia), de París.Association Française pour l’Étude et la Protection du Patrimoine des Industriesde la Chaux et du Ciment (Associació Francesa per a l’Estudi i la Protecció delPatrimoni de les Indústries de la Calç i del Ciment).CILAC (Comité d’Information et de Liaison pour l’Archéologie, l’Étude et la Miseen Valeur du Patrimoine Industriel) d’àmbit territorial francès.AIA (Association Industrial Archeology), del Regne Unit.A Europa i a la resta del món hi ha moltes més associacions, algunes d’àmbit lo-cal i d’altres d’àmbit estatal. Són necessaris, doncs, els congressos,les reunions i les jornades per intercan-viar i posar de relleu l’estat de la qüestió i obrar en conseqüència. Tots aquests moviments són un nexe entre la societat civil i els poders públics,associacions, grups d’interlocució i de consens per portar a terme la recuperaciód’aquest patrimoni tan incomprès i malmès.

7IS15 · maig 2008

Títol: Els molins paperers a CatalunyaAutors: Josep Esteve Farriol i Martí Ribas CardúsCol·lecció: Patrimoni IndustrialEdició: Barcelona 2008Idioma: CatalàPreu: 24 euros

En aquest llibre es fa un inventari històric i fotogràfic decasals paperers construïts durant el segle XVIII a Cata-lunya i que actualment resten en peu, tot i que la ma-joria estan en decadència i han abandonat l’activitatpaperera. Els autors classifiquen i estudien els molinspaperers i els ordenen per conques fluvials, ja que elsmolins estaven a prop dels rius, que els proporcionavenaigua i energia.La producció de paper, juntament amb el sector tèxtil,

el del ferro i l’aiguardent, va contribuir decisivament al creixement econò-mic de Catalunya al segle XVIII.

Títol: Arqueología industrial, el pasado por venirCol·lecció: Miguel Ángel Álvarez ArecesEdició: Cicees, Gijón, 2007Idioma: CastellàPreu: 9 euros

Una central hidroelèctrica, un pont de ferro, una loco-motora de vapor o un sistema de hidràulic tenen im-portància històrica i cultural pel fet de representar unvehicle de transmissió de formes de veure i entendrela vida. Son testimoni de lo quotidià y memòriacol·lectiva del treball i el lloc. Aquest llibre aborda la temàtica de la recuperació ivaloració del patrimoni industrial, des de les metodo-logies, estratègies i eines per la musealització de es-

pais industrials fins a entitats més complexes i amb clara visió deconjunt, com paisatges culturals i parcs patrimonials.

Per llegir...

CILAC

E-Faith

TICCIH THE INTERNATIONAL COMMITEEFOR THE CONSERVATIONOF THE INDUSTRIAL HERITAGE

Associació del Museude la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrialde Catalunya

tic8 Informatiu del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

RECERCAT, el butlletí electrònic sobre recerca científica i innovació tecnològ-ica elaborat des del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitatde Catalunya, va néixer el mes de març de 2005, i recentment ha complert elseu tercer any d'existència. Per celebrar-ho, RECERCAT va estrenar el passatmes de febrer nou format i nous continguts sobre ciència i tecnologia, i va in-corporar noves prestacions.

RECERCAT pretén estar al servei de la difusió de la recerca d'excel·lència i de latasca que estan portan a terme universitats, empreses, centres, grups i person-al investigador a Catalunya. El públic al que va adreçat RECERCAT és el profes-sorat i l'alumnat universitaris, el professorat d'ensenyament secundari, el per-sonal investigador i totes aquelles persones interessades per la ciència, latecnologia, el desenvolupament i el coneixement en general.Precisament, conscients de la importància que el paper de la ciència, cada copcreixent, desenvolupa per a la comunitat educativa, hem decidit crear una novasecció destinada al personal educador, en què trobareu recursos didàctics,pedagògics i informatius que poden ser d'utilitat per al professorat de ciències.Actualment el butlletí s’estructura en les seccions següents: Catalunya, UnióEuropea, Universitats i centres de recerca, Catalunya Innova, Ciència i tecnolo-gia, Recursos per al personal educador, Recomanacions, Novetats del web de re-cerca i una secció d'opinió.Actualment hi ha més de 1900 persones subscriptores. Us hi podeu subscriuregratuïtament des de www.gencat.net/recerca/recercat.recercat.cur@gencat.net

Recercat, el butlletí electrònicsobre recerca científica i innovació tecnològica, compleix tres anysXavier Lasauca i Cisa

Responsable d'R+I empresarial i transferència tecnològica

Al igual que las empresas o universidades están respondiendo a las innova-ciones tecnológicas, los museos están experimentando una necesidad cre-ciente de implantar programas de mediación para la participación de su públi-co usuario a través de Internet.

El objetivo final de estos proyectos es la creación de una comunidad virtual deusuarios que, como ya se ha demostrado en numerosos museos, enriquezca eintensifique su misión. La Web Social –también llamada Web 2.0– es aquellabasada en la interactividad y la conectividad en la que sus usuarios pueden par-ticipar creando y compartiendo contenidos. Este entorno de participación socialestá siendo considerado por los museos como una metodología alternativa parala gestión pública de sus fondos y actividades, además de atender las nuevasdemandas de comunicación e interacción por parte tanto de su público usuariocomo de los profesionales que trabajan en ellos.El uso de plataformas y herramientas de la Web Social para su uso específicoen museos (blogs, herramientas de sindicación, wikis, vodcasts o comunidadesen línea) incrementa exponencialmente la comprensión y difusión de las activi-dades de los museos, además de complementar sus objetivos educativos y so-ciales. Por eso es necesario que sus profesionales se involucren en el uso delas herramientas Web 2.0 para mejorar su actividad profesional y contribuir efi-cazmente al cumplimiento de los objetivos del museo. Y tú, ¿eres ya un profe-sional de museos 2.0?

¿Eres ya un profesional de museos 2.0?Pilar Gonzalo

Gestora cultural especializada en tecnologías web de interacción y participación social para

museos. pilar_gonzalo@fulbrightweb.org

recerca9IS15 · maig 2008

El 1650 aC, un tsunami creat per l’erup-ció del volcà de l’illa de Santorini, al marEgeu, assolava la flota naval de Minos ales costes de Creta, al MediterraniOriental. El Mare Nostrum, bressol de cul-tures i civilitzacions, té un rècord detsunamis i catàstrofes naturals en el pas-sat. Però tots aquests cataclismes tam-bé podrien repetir-se en el futur. «LaMediterrània és una zona altament vul-nerable al risc geològic» explica ÀngeloCamerlenghi, professor d’investigacióICREA al Departament d’Estratigrafia,Paleontologia i Geociències Marines de laUniversitat de Barcelona (UB). ElMediterrani és un laboratori natural a petita escala, on poden trobar-se diferentsambients geològics d’interès científic: zones de subducció, marges passius, gransdeltes fluvials com el del Nil –el més gran del món– i fins i tot plaques continen-tals que col·lisionen a la frontera límit dels marges oceànics. Però el Mediterranitambé ens mostra el seu nervi geològic per estudiar el risc natural associat a ca-taclismes amb potencial efecte destructor (tsunamis, erupcions volcàniques, es-llavissaments marins, sismes submarins, impactes de meteorits, etc). Estudiar la complexa relació causa-efecte entre els episodis d’inestabilitat delfons oceànic i el risc geològic és l’objectiu de MEDSLIDE, una proposta per de-senvolupar un projecte científic dins l’Integrated Ocean Drilling Program (IODP) isota la coordinació dels investigadors Àngelo Camerlenghi i Roger Urgelés delGRC Geociències Marines de la Facultat de Geologia de la UB, i on col·laboren

l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i altres experts del’àmbit internacional. En la mateixa línia, el projecte TRANS-FER de l’IODP, liderat per Stefano Tinti i coordinat a la UB pelcatedràtic Miquel Canals (cap del GRC Geociències Marines),també aposta per dirigir la mirada dels científics a l’estudidel risc geològic en punts d’alta vulnerabilitat a laMediterrània. Els esllavissaments submarins, que en alguns casos s’acu-mulen de manera recurrent a les riberes mediterrànies, sónla segona causa dels tsunamis (del japonès tsu: port i nami:onada) desprès dels terratrèmols. Al Mediterrani, un mar depetites dimensions i amb alta densitat poblacional en leszones costaneres, un gran tsunami podria tenir efectes de-vastadors. «En cas de tsunami, les onades podrien arribarràpidament a les costes i causar greus danys personals i ma-terials» apunta el professor Camerlenghi. Arran de la partici-pació europea a l’IODP a través de l’European Consortium forOcean Research Drilling (ECORD), els geòlegs estan perfilantnoves estratègies per investigar les catàstrofes naturals imillorar la prevenció del risc geològic a la Mediterrània i a al-tres regions del planeta. La tecnologia de perforació del sub-sòl oceànic, a més d’impulsar la ciència bàsica per estudiarl’estructura de la Terra sota els oceans, està ajudant a resol-dre problemes geològics a escala global obrint fronteres a larecerca de nous recursos minerals i energètics en profundi-tat, la tectònica de plaques en la litosfera oceànica, ladinàmica dels cicles geobioquímics i l’evolució climàtica ibiològica a la Terra.

Un viatge geològic als fons oceànicsdel planetaRosa Martínez

Redactora científica de Comunicació Universitat Barcelona

Des de fa milers d’anys, les cos-

tes mediterrànies acumulen vesti-

gis geològics de grans esllavissa-

ments submarins, fenòmens

naturals més freqüents del que

sembla en mars i oceans de tot el

món. Experts de tot el món lide-

ren ara projectes de perforació

oceànica per conèixer les claus

del risc geològic i l’estabilitat dels

fons marins al planeta.

Perforant mars i oceans al planeta Terra

En plena Guerra Freda, a mitjan segle XX, la idea científica de perforarels fons oceànics revolucionava la visió clàssica sobre la tectònica deplaques. El març últim, la UB acollia una reunió de l’IOPD (IntegratedOcean Drilling Program, IODP), el programa internacional de perforaciódel subsòl marí amb tecnologies per perforar fins a 7.000 metres desubsòl marí a 11.000 metres de profunditat.

El buc de perforació Chikyu, constuït pels japonesosper al projecte IODP, és el vaixell tecnològicamentmés avançat de tot el projecte de perforacions cien-tífiques dels fons oceànics.

Mapa dels pous perforats pels projectes Deep Sea Drilling Project (1968-1983) iOcean Drilling Program (1985-2003) en els fons marins dels oceans del planeta.

L’Ecomuseu-Farinera estrenawebJa està activa a la xarxa el noumitjà de difusió de l’Ecomuseu-Fa-rinera de Castelló d’Empúries: elweb www.ecomuseu-farinera.orgon podreu trobar a bastament in-formació sobre l’ens, les activi-tats que programa i els serveisque ofereix.Com a tal, el web és una einamolt dinàmica de difusió de l’enti-tat que ens ha de facilitar arribara un major nombre de persones,visitants potencials del museu. Elweb també permet la interaccióamb els visitants en línia, ja queté l’opció de descarregar diversostipus d’informació i formularis,trametre sol·licituds i deixar l’opi-nió i suggeriments al llibre de vi-sites. També facilita enllaços aaltres institucions amb què l’Eco-museu està vinculat i entitats re-lacionades amb temes depatrimoni industrial, agroalimen-tària, etc.El web ha estat finançat a travésde la Xarxa de Turisme Industrialde Catalunya (XaTIC), el Departa-ment d’Innovació, Universitats iEmpresa de la Generalitat de Ca-talunya i el Ministerio de Indus-tria, Turismo y Comercio, a travésdel Pla de Dinamització del Pro-ducte Turístic Industrial i de la In-novació Tecnològica.

La Colònia Vidal de Puig-reig,escenari del XXXIV Crossd’Aula Escola EuropeaEl Museu de la Colònia Vidal dePuig-reig ha estat l'escenari delXXXIVè Cross anual, celebrat almarç per l’aula escola Europea.El Cross d’Aula és una activitatque es porta a terme des de fa34 anys i que reuneix els alum-nes, els pares i mares i els pro-fessionals. L’edició d’enguany haaplegat un total de mil dos-centsvisitants, que s’han concentrat alllarg de tot el dia.Aquest any s’ha escollit la Colò-nia Vidal per l’alt valor que té coma patrimoni industrial i per la visi-ta que ofereix el Museu, que aju-da a entendre la industrialitzacióde Catalunya. Des de fa 9 anys,l’escola AULA ha tingut la visita alMuseu de la Colònia Vidal dePuig-reig com una activitat fixa enel seu programa de curs, fet queha comportat que prop de milalumnes hagin visitat la colònia.

Millorant el salí de GerriAroa Yagüe MedinaGerent del Consorci de Gerri de laSalDes del mes de febrer, un parti-cular i propietari d’una part delssalins està refent una era i unaarcabota als salins de Gerri de laSal. La reconstrucció d’aquest es-pai s’ha fet a la manera tradicio-nal, arrencant pedra per pedra itreballant l’argila per tal de tornar-la a fer impermeable.La intenció d’aquesta reparació,és mostrar als visitants els dife-rents estats que sofreix l’aiguasalada abans de cristal·litzar-se iconvertir-se en sal.

VIII Festa de la Pela del Suro El 21 de juny se celebra la vuite-na edició d'aquesta festa típica-ment surera, organitzada pelMuseu del Suro, l'Institut de Pro-moció Econòmica de Palafrugell il'Associació de Veïns i Amics deLlofriu. Es poden realitzar diver-ses activitats lúdiques, veure ex-posicions, tallers per a lamainada, etc. El programa incloutambé una caminada popular, unatrobada de col·leccionistes de xa-pes de cava, una demostració deljoc de bitlles catalanes, una mos-tra de tallada de troncs, l’exhibi-ció i concurs de carruatges, lavisita a una explotació ramadera iun concurs de fotografia digital rà-pida, entre moltes altres activi-tats previstes.

“Literasuro: l’Hereu de Pru-denci Bertrana”El Museu del Suro de Palafrugellofereix des del 10 de novembrede 2007 l’exposició Literasuro:l’Hereu de Prudenci Bertrana. Pro-rrogada fins al 31 de maig de2008, en què es preveu que iti-neri a una altra sala o museu, se-guint el desig del Museu del Surode donar a conèixer la vida d’a-quest extraordinari escriptor ipoeta català del poble de Palafru-

gell. La raóde la prorro-ga ha estatla seva re-pe rcuss iómediàtica,ja que queel catàlegd’aquestae xpos i c i óva ser no-

menat pel prestigiós Premi Visualde Disseny. D’altra banda, aques-ta exposició formarà part dels ac-tes de la VIII Festa de la Pela delSuro a Llofriu, el 21 de juny de2008.

L’exposició itinerant del Mu-seu del Suro “La dona a la in-dústria surera” a SantaCristina d’AroÉs una exposició itinerant del Mu-seu del Suro de Palafrugell, que,juntament amb les fotogràfiquesde Josep Capella, Ricard Mur i To-bías Harvey, es va cedint a dife-

rents sales d’exposicions d’arreudel país. Del 8 al 30 de març esva poder gaudir de l’exposició alMuseu del Suro de Palafrugell. Amés de l’exposició es van organit-zar altres actes, com una taula ro-dona, l’homenatge “Dones gransde Santa Cristina, grans dones”,un taller per a joves, un espai dedebat i un cinefòrum amb la pel·lí-cula Las Horas.

més notícies10 Informatiu del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Congrés de Citymarketing:“Marcaciutat”

Dates: 13 i 14 de junyLloc: FigueresInscripcions: Oficina deturisme de FigueresTel.: 972 503 155turisme@figueres.org

X Congreso Nacionalde Materiales 2008

Dates: del 18 al 20 de junyLloc: Donosti - SanSebastiánInscripcions:www.mondragon.edu/cnm08/inscripcion.shtml

Jornades “Ciencias para elmundo contemporaneo”

Dates: 20, 21, 22 de junyLloc: MadridInformació:www.cienciasmundocontemporaneo.fecyt.es/

Encuentro solar 2008

Dates: 27, 28, 29 de juny Lloc: Parque de lasCiencias, GranadaInscripcions: http://encuen-tro.terra.org/

19º Congreso Mundialdel Petróleo

Dates: del 29 de juny al 3 de juliolLloc: IFEMA (Madrid)Inscripcions:www.19wpc.com

ESOF 2008

Dates: del 18 al 22 de juliolLloc: Fira de BarcelonaInscripcions:www.esof2008.org/#REGISTRATION.html|main|REGISTRATION

agenda

la finestra 11IS15 · maig 2008

Per rescatar-lo del procés de degradació que l’afectava, Caixa Manresa l’adquiríamb la clara voluntat de restaurar-lo i posar-lo a l’abast de tothom amb els re-quisits dels temps actuals i amb un projecte de futur que garanteix la conser-vació i la posada en valor d’aquest patrimoni mil·lenari. Per explicar la històriadels mil anys de Sant Benet, s’han organitzat dos recorreguts. El primer, anome-nat “Mil anys d’un monestir”, inclou la part més monumental, la visita a l’es-glésia, la cripta, el claustre, el celler i les dependències monacals del segle XVI-II, per tal d’explicar-ne la història. Aquest recorregut, que comprèn, doncs, desde l’edat mitjana fins a l’època barroca, està conduït pel darrer abat del mones-tir, Bernat Garrich, que apareix en diversos audiovisuals, començant pel mésespectacular, que es pot veure a l’església. La proposta interpretativa és molt nova, amb moderns sistemes audiovisualsperò també amb la integració d’efectes de llum, de música, de recreacionsescenogràfiques d’espais i d’èpoques, com per exemple la de la consagració del’església on, amb el rigor i el respecte que requereix el projecte cultural, l’espaii la història, es reconstrueix una de les cerimònies més emotives i significativesdel fet religiós, la consagració de l’església. La segona visita, titulada “Un dia a la vida de Ramon Casas”, és un recorregutper les diverses estances que la família de Ramon Casas va convertir en unasumptuosa casa d’estiueig. Els visitants es traslladen a un dia de juliol de1924, quan la família de Ramon Casas arriba a Sant Benet per passar-hi lesvacances. Una excusa per fer-nos una idea de com era la vida d’una família dela burgesia catalana acompanyats per les veus i els records d’una colla de per-sonatges; una proposta per descobrir el procés de creació del pintor moder-nista. El conjunt de Món Sant Benet destaca també per la proposta excepcional i úni-ca en el món: la Fundació Alícia, un centre dedicat a la investigació tecnològicaen cuina i a la divulgació dels bons hàbits alimentaris.Món Sant Benet s’ha projectat com un complex ludicocultural d’alt nivell, capaçde convertir l’entorn del monestir en un pol d’atracció turística i més concreta-ment de turisme cultural amb tot el que implica de repte aquesta activitat en laseva vessant econòmica i patrimonial.

Del 24 al 27 d’abril de 2008, Madrid va acollir la novena edició de la FeriaMadrid es Ciencia, a la qual es van apropar més de 160.000 visitants. La firaestava emplaçada al centre ferial IFEMA, en dos recintes que ocupaven 28.000m2 i amb més de 500 activitats de caràcter científic amb què es pretenia treurela ciència dels seus llocs habituals, com són aules, laboratoris, museus o cen-tres d’investigació, i apropar-la a tota la població.Hi han participat universitats públiques i privades, centres d’investigació,museus, administracions públiques, empreses privades i centres d’educacióinfantil, de primària, de secundària i de batxillerat, on els petits i els joves erenels protagonistes. Una part de la fira estava destinada a organismes d’altres comunitats. El Museude la Ciència i la Tècnica de Catalunya va participar oferint informació del STmN-ACTEC. La proposta va ser acollida amb interès i cordialitat tant per part delpúblic madrileny com de la pròpia organització, permetent al Sistema obrir novesportes fora del territori català i aconseguint la participació amb els darrers inter-actius de la exposició permanent “Gas i Petroli: l’energia dels fòssils”.

Món Sant Benet, un món de sensacions,un món d’emocionsRosa Serra Rotés

Directora de Transversal Produccions Culturals

Madrid es Ciencia

La proposta és fer un viatge a través dela història del conjunt monumental, uncenobi benedictí que va viure etapes bri-llants com la de la seva fundació al s. X,l’esplendor del s. XII i la puixança i pros-peritat que li va donar, en els segles delbarroc, la protecció de Montserrat.Després de la desamortització i d’unsanys d’abandó, Sant Benet va viure unanova etapa quan l’any 1907 la família delpintor modernista Ramon Casas, n’enca-rrega la restauració integral a l’arquitec-te Josep Puig i Cadalfalch.

MÓN SANT BENET

Camí de Sant Benet s/n08272- Sant Fruitós de BagesTelèfon 902 87 53 53Mail: info@monstbenet.comCoordenades gps: 1.90043 41.74189més informació: www.monstbenet.com

Entrevista12 Informatiu del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

D’aspecte assenyat, amb un posat rigorós i mirada aguda, la seva presencia evocal’home de negocis català que ha invertit molta vida en fer la feina ben feta. Al que vaser directiu d’IBM durant quaranta anys, també va triar esgarrapar temps per organ-itzar i empènyer projectes que requerien l’activa participació de la societat civil. Ha es-tat dedicat a activitats associatives vinculades a la potenciació del món de la tècnica,la cultura científica i el patrimoni industrial creient sempre en el associacionisme ambl'esperança d’ajudar a millorar la societat.

Perquè a finals dels vuitanta va voler formar part de l’Associació del Museu de laCiència i de la Tècnica i d' Arqueologia Industrial de Catalunya? La iniciativa va sorgir d’una comissió del Col·legi d’Enginyers Industrials. Jo vaig incor-porar-me en un projecte que ja s’havia engegat. En aquell moment em va interessarapropar-me a un àmbit que no estava relacionat ni amb el meu món de la informàtica,ni el de la més pura enginyeria. Va ser una oportunitat d’entrar en contacte amb pro-fessionals molt diversos i amb formes de veure el món molt diferents.

Quin paper va tenir en la consolidació del Museu de la Ciència i de la Tècnica deCatalunya? Durant deu anys em van encarregar la tasca de presidir l’Associació i en aquell períodevaig participar en la fundació de l’entitat autònoma del Museu. Una de les funcions vaser recolzar el Museu i fer de representant dels Enginyers Industrials en el ConsellRector del Museu. És quan vaig descobrir la força que pot tenir la societat civil quans’organitza per aconseguir un objectiu. També va ser durant la meva presidència ques’anomena oficialment a l’Eusebi Casanelles com a director del Museu.

Quina ha estat la trajectòria de l’associació durant aquests anys?La estratègia de l’associació en els seus inicis, va esser aconseguir la creació delMuseu; una vegada aconseguit aquest objectiu, ha estat la de ajudar a créixer elMuseu, fins la seva total consolidació, a l’hora que es tiraven endavant activitats perla protecció i difusió del patrimoni industrial català. La Associació ha estat oberta a tot tipus de col·lectius interessats en la preservaciódel patrimoni industrial, de manera que tenen cabuda persones de diferent formació iprofessions, al que resulta molt enriquidor. En aquets anys s’ha treballat molt perquèla ciència i la tècnica s’integri i es reconegui dins del món cultural. Ens sentim moltsatisfets perquè fa poques setmanes el Parlament ha aconseguit aprovar la Llei delConsell de la Cultura i de les Arts en la que, per primer cop, s’incorpora la ciència i latecnologia com a part de la cultura.

Quins projectes tenen a mig termini?Analitzar les possibles formes de donar suport i col·laboració al STmNACTEC. Altresaspectes importants són: tirar endavant la Fundació del Museu, intervenir en la creaciód’una una llei de defensa del patrimoni industrial o la complerta integració dins delmón del ensenyament. Per altre banda, continuem assistint al mNACTEC amb la di-namització de noves activitats.

Joan Munt

Vicepresident de l’Associació delMuseu de la Ciència i de la Tècnicai d’Arqueologia Industrial deCatalunya

per Pilar García

Consell de redacció:Eusebi CasanellesPilar GarciaCarme GilabertMuntsa GuaschJoan Muñoz

Col·laboradors d’aquestaedició:Soraya Uroz

Fotografies:Teresa LlordésArxius museusFrançoise Caraco, Zurich iagraïment a la Colecció d’ArtNordrhein-Westfalen K20/K21per les facilitats durant lessessions fotogràfiques(Fotografies MuseumPlus -Departament de Cultura)

Secretaria tècnica:Museu de la Pell d’Igualada iComarcal de l’AnoiaDr. Joan Mercader, s/n.08700 IgualadaTel. i fax 93 804 67 52guaschm@aj-igualada.net

COL·LECCIÓD’AUTOMÒBILSSALVADORCLARET

FASSINADE L’ESPLUGADE FRANCOLÍ

MUSEU DE LESSALINES DE GERRIDE LA SAL

MUSEU DELA TORNERIADE TORELLÓ

MINES VICTÒRIADE LA VALL D’ARAN

MUSEUHIDROELÈCTRICDE CAPDELLA

MUSEU DELA RAJOLETAD’ESPLUGUES DELLOBREGAT

PARC CULTURALDE LA MUNTANYADE LA SALDE CARDONA

L’associació del Museu de laCiència i de la Tècnica va ser unainiciativa del Col·legi d’EnginyersIndustrials de Catalunya per acon-seguir crear un espai on custodiar,divulgar i estudiar un període queva ser essencial a la historia con-temporània del país. Una associa-ció creada amb l’objectiu bàsic decrear un Museu que va ser –i enca-ra avui ho és- una iniciativa pionerai innovadora. El Joan Munt que ara,entre d’altres càrrecs, és elVicepresident d’aquesta associa-ció va ser una de les persones queva participar en ell desenvolupa-ment i dinamització d’un projectemuseístic nacional que ja és refe-rent internacional.

“A l’Associació del mNACTEC vaigdescobrir la força de la societat civil”