2
Ruta del Front La Guerra Civil espanyola es visqué al Penedès de diverses maneres en funció del ritme en què el front de guerra anava acostant-se. En contra del que s’ha dit tradicionalment, l’ocupació franquista del Penedès (del 18 al 24 de gener de 1939) no fou un passeig, sinó que algunes unitats republicanes oferiren resistències a les línies defensives L-2 a la Bisbal, el Montmell i Albinyana i a la L-3 a Subirats (a Sant Pau d’Ordal, el Pago i el port d’Ordal), que aturaren alguns dies l’avançada franquista, i això permeté que la resta de companys i refugiats es retiressin. Molts soldats republicans moriren en aquesta resistència i la majoria foren enterrats, en fosses, a camps de conreu i muntanyes del Penedès. Finalment, amb la derrota republicana al Penedès, la cerimònia franquista d’ocupació fou molt similar a totes les poblacions: col·locació de la bandera espanyola o substitució de la senyera, actualització de l’hora al rellotge de l’Ajuntament o l’església, celebració d’una missa i establiment d’un centre de detenció per redistribuir els presoners. Mentrestant, més de 2.000 penedesencs marxaven a l’exili. Aquesta ruta transcorre pels municipis penedesencs de Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Albinyana, la Bisbal del Penedès, l’Arboç, Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès i Subirats. Ens permet conèixer com es produí l’avanç franquista pel Penedès i els diversos punts on l’exèrcit republicà oferí resistència. Alhora, ens acosta, també, al drama dels refugiats, quan passaren per la comarca camí de l’exili, quan patiren els atacs indiscriminats de l’aviació franquista. La ruta proposa un itinerari per diversos espais patrimonials relacionats amb aquests fets. Són espais triats per l’interès històric que tenen, per l’estat de conservació, per la ubicació i per la representativitat que suposen en relació amb el desenvolupament de la Guerra Civil al Penedès. Itineraris de Memòria Democràtica pel Penedès La Guerra Civil espanyola s’inicià el 19 de juliol de 1936, un cop fracassà parcialment el cop d’estat feixista contra el règim republicà i el Govern no aconseguí d’aturar-lo arreu del país. L’Estat espanyol restà dividit en dues zones: l’ocupada per les forces rebels franquistes i la que controlaven les forces lleials al Govern republicà. Catalunya esdevingué ben aviat la capital política i econòmica de la República, i el Penedès es veié immers en l’esforç de guerra que comportà ser un territori no ocupat fins quasi el final de la guerra. La divisió dins les files republicanes i l’escàs suport internacional, descomptant les Brigades Internacionals, l’URSS i Mèxic, per una banda, i la unitat de les files franquistes i els ajuts rebuts, sobretot, de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, per l’altra, decantaren, finalment, la victòria del cantó franquista. La presència de la guerra fou constant al Penedès, malgrat que el front era a molts quilòmetres de distància: els milicians voluntaris, els soldats de lleva, els refugiats d’altres zones del país, els hospitals militars, els camps d’aviació, les fàbriques d’armament, els bombardeigs aeris, la defensa passiva i la defensa activa, l’escassetat alimentària, la violència i la repressió, les col•lectivitzacions agrícoles i industrials... Finalment, el mes de gener de 1939 el front es féu present al Penedès amb els combats, els bombardeigs, la retirada republicana de civils i militars i l’ocupació franquista i l’inici de la repressió. Els 47 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf serven més de 400 elements patrimonials relacionats amb la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i inventariats pel projecte de recerca i difusió històrica “Tots els noms” (el Penedès 1931-1978), coordinat per l’Institut d’Estudis Penedesencs. A partir d’aquests elements s’han dissenyat i senyalitzat tres rutes que passen per 16 municipis i s’integren dins dels Itineraris de la Memòria Democràtica pel Penedès i la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya: la ruta de les Defenses de Costa, la ruta del Front al Penedès i la ruta del Vesper de la Gloriosa. Aquestes tres rutes estan interrelacionades i es pot optar per fer-les geogràficament o temàticament. Ruta de Defensa de Costes Durant la Guerra Civil, arran del bombardeig del creuer franquista Canarias a la població de Roses l’octubre de 1936, les costes catalanes es fortificaren, ja que temien un possible desembarcament de les tropes franquistes. A partir d’aquest fet la costa esdevingué front de guerra i començà el procés de militarització, consistent en un primer moment a artillar el litoral i realitzar construccions defensives. S’instal·laren bateries a diferents punts de la costa catalana per protegir tot el litoral, però aquestes bateries, majoritàriament, tenien molt poc valor militar, ja que eren peces desfasades, en molts casos amb més de cinquanta anys d’antiguitat. Tot i així, a principis de 1937, s’havien instal·lat un total de 120 peces d’artilleria, repartides entre una trentena de bateries, però a mesura que avançà el conflicte aquest nombre de peces i bateries anaren disminuint davant la manca d’armament que tenia l’exèrcit republicà. A principis de 1937, quan ja feia sis mesos que durava la Guerra Civil, s’inicià la construcció de diverses obres de fortificació, com nius de metralladores i búnquers, a determinades zones de les costes penedesenques. Aquest itinerari passa per diverses poblacions costaneres del Garraf i el Baix Penedès: Sitges (amb Vallcarca i el Garraf), Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell i el Vendrell. S’han recuperat i senyalitzat diferents vestigis per explicar la tasca realitzada en la rereguarda republicana per defensar-se d’un hipotètic atac per mar de l’exèrcit franquista. Es poden veure nius de metralladora amb senyals explicatius a Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles i el Vendrell, i la ruta també incorpora una sèrie de cartelleres amb informació general sobre la Guerra Civil i els elements i les estratègies defensives que creà el Govern republicà, a Sitges, Vilanova i la Geltrú i Calafell. Ruta del Vesper de la Gloriosa Després d’un any i mig de Guerra Civil, a finals de 1937, amb la pèrdua dels aeròdroms situats a l’Aragó i el moviment del front de combat cap a les terres lleidatanes, l’aviació republicana, La Gloriosa, es replegà cap a aeròdroms situats a Catalunya i a una certa distància del front bèl·lic. Així, des de començaments de 1938 i fins a inicis de 1939 el Penedès visqué l’arribada de l’aviació republicana de caça i l’establiment de quatre aeròdroms militars. El primer aeròdrom republicà que es construí fou el dels Monjos, estrenat el març de 1938. El segon dels terrenys de vol fou el de Santa Oliva (Albinyana i Santa Oliva), al Baix Penedès, un camp important per les seves dimensions i capacitat. El tercer i el quart camp foren els de Sabanell (Font-rubí i Torrelavit) i Pacs (Pacs del Penedès - Vilobí del Penedès). Aquestes instal·lacions de La Gloriosa esdevindran actives en diversos moments: els primers dos períodes puntuals corresponen a l’abril i el maig de 1938 per donar suport a les accions al front del Segre. El tercer període correspon a la batalla de l’Ebre i l’ofensiva de Seròs (novembre de 1938). I, el darrer moment, durant la batalla per Catalunya, a partir del 23 de desembre de 1938 fins al 15 de gener de 1939. La concentració d’aeròdroms republicans en un espai tan petit comportà que el Penedès, l’Alt Camp i l’Anoia fossin coneguts com el Vesper de la Gloriosa, ja que l’enlairament i l’aterratge d’una munió d’avions semblava un eixam de vespes. Aquest itinerari està estructurat a partir dels elements patrimonials que resten dels aeròdroms republicans penedesencs durant la Guerra Civil: Santa Oliva, els Monjos, Sabanell i Pacs. Els diferents punts que configuren la ruta permeten visitar diversos vestigis recuperats i senyalitzats. Són instal·lacions, petites edificacions i refugis que foren construïts amb la participació de mà d’obra local. Aquesta ruta incorpora la visita al Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA), a l’antic camp d’aviació dels Monjos. CIARGA. Centre d'Interpretació de l'Aviació Republicana i la Guerra Aèria L’aeròdrom dels Monjos fou un dels principals camps d’aviació del Vesper de la Gloriosa. La construcció es realitzà en una esplanada de terrenys agrícoles entre el riu Foix i les carreteres de Barcelona a València i de Vilafranca a Valls. L’aeròdrom dels Monjos s’estrenà el març de 1938 amb l’aterratge de la tercera esquadrilla de bombarders Tupolev SB-2, Katiuska. Aviat, però, es comprovà que el camp de vol era més adient per als avions caça que per als bombarders i fou base de diverses esquadrilles del Grup 26 de caces (el Polikarpov I-15, Xato) i, ocasionalment, d’alguna esquadrilla del Grup 21 (Polikarpov I-16, Mosca). A més fou seu del comandament del l’Esquadra 11 de caces. Des de l’aeròdrom dels Monjos i dels altres camps del Vesper, l’aviació republicana de caces participà activament en la batalla de l’Ebre i al front del Segre i després en la campanya de Catalunya. Als Monjos, a més, hi ha havia dos tallers de muntatge d’avions Polikarpov I-15, Xatos, a la societat La Margaridoia i a la de Cal Rubió, una presó per a pilots franquistes al castell de Penyafort i diversos refugis civils i militars. El CIARGA està ubicat al Parc de la Memòria, indret que esdevé, amb la instal·lació d’aquest equipament, un espai memorial de referència al Penedès. Aquest lloc, on durant la Guerra Civil hi hagué l’aeròdrom republicà dels Monjos, ha estat senyalitzat i s’hi ha recuperat el refugi principal del Serral, que també es pot visitar. El centre s’estructura en diversos àmbits i explica aspectes com el desenvolupament de l’aviació durant la guerra, el paper de l’aviació republicana, la rellevància que tingué la intervenció estrangera en tots dos exèrcits o com era la guerra aèria tant al front com a la rereguarda. També s’hi mostra com es construïa un aeròdrom militar o quin personal (aviadors, mecànics, armers...) hi treballava. El centre és l’element de referència per a la realització de la ruta del Vesper de la Gloriosa. A Santa Margarida i els Monjos, a més, també es poden visitar altres espais recuperats, com el refugi de La Margaridoia, el refugi elemental de Cal Rubió o la presó de pilots al castell de Penyafort, tot seguint l’itinerari senyalitzat. Itinerarios de Memoria Democrática por el Penedès La Guerra Civil española se inició el 19 de julio de 1936, después de fracasar parcialmente el golpe de Estado fascista contra el régimen republicano y de que el gobierno de la República no consiguiera acabar con él por todo el país. El Estado español quedó dividido en dos zonas: la ocupada por las fuerzas rebeldes franquistas y la que controlaban las fuerzas leales al gobierno republicano. Cataluña se convirtió pronto en la capital política y económica de la República, y el Penedès se vio inmerso en el esfuerzo de guerra que supuso ser un territorio no ocupado hasta casi el fin de la guerra. La división dentro de las filas republicanas y el escaso apoyo internacional, descontando las Brigadas Internacionales y la URSS y México, por una parte, y la unidad de las filas franquistas y las ayudas recibidas, sobre todo, de la Alemania nazi y la Italia fascista, decantaron, finalmente, la victoria de su lado. La presencia de la guerra fue constante en el Penedès, aunque el frente estaba a muchos kilómetros de distancia: los milicianos voluntarios, los soldados de leva, los refugiados de otras zonas del país, los hospitales militares, los campos de aviación, las fábricas de armamento, los bombardeos aéreos y la defensa pasiva y activa, la escasez alimenticia, la violencia y la represión, las colectivizaciones agrícolas e industriales, etc. Finalmente, en el mes de enero de 1939 el frente se hizo presente en el Penedès con los combates, los bombardeos, la retirada republicana de civiles y militares y la ocupación franquista y el inicio de la represión. Los 47 municipios de las comarcas del Alt Penedès, el Baix Penedès y el Garraf guardan más de 400 elementos patrimoniales relacionados con la Guerra Civil española (1936-1939), e inventariados por el proyecto de investigación y difusión histórica “Tots els noms” [Todos los Nombres] (El Penedès 1931-1978), coordinado por el Institut d’Estudis Penedesencs. A partir de estos elementos se han diseñado y señalizado tres rutas que pasan por 16 municipios y se integran dentro de los Itinerarios de la memoria democrática por el Penedès y la Red de espacios de memoria de Cataluña: la ruta de las defensas de costa, la ruta del Frente en el Penedès y la ruta del Avispero de la Gloriosa. Estas tres rutas están interrelacionadas y se puede optar por hacerlas geográfica o temáticamente. Ruta del Frente La Guerra Civil española se vivió en el Penedès de diversas maneras, dependiendo del ritmo en que el frente de guerra iba acercándose. Contrariamente a lo que se ha dicho tradicionalmente, la ocupación franquista del Penedès (del 18 al 24 de enero de 1939) no fue un paseo, sino que algunas unidades republicanas ofrecieron resistencias en las líneas defensivas L-2 en La Bisbal, El Montmell y Albinyana y L-3 en Subirats (en Sant Pau d'Ordal, el Pago y el puerto de Ordal), que pararon algunos días el avance franquista. Esto permitió retirarse al resto de compañeros y refugiados. Muchos soldados republicanos murieron en esta resistencia y la mayoría de ellos fueron enterrados, en fosas, en campos de cultivo y montañas del Penedès. Finalmente, con la derrota republicana en el Penedès, la ceremonia franquista de ocupación era muy similar en todas las poblaciones: colocación o sustitución de la bandera, actualización de la hora en el reloj del ayuntamiento o de la iglesia, celebración de una misa y establecimiento de un centro de detención para redistribuir a los prisioneros. Mientras tanto, más de 2.000 penedesenses se marchaban al exilio. Esta ruta transcurre por los municipios del Penedès de Vilanova i la Geltrú, El Vendrell, Albinyana, La Bisbal del Penedès, L’Arboç, Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès y Subirats. Nos permite conocer cómo se produjo el avance franquista por el Penedès y los diversos puntos donde el ejército republicano ofreció resistencia. Al mismo tiempo, nos acerca, también, al drama de los refugiados, a su paso por la comarca camino del exilio, cuando sufrieron los ataques indiscriminados de la aviación franquista. La ruta propone un itinerario por diversos espacios patrimoniales relacionados con estos hechos; son espacios escogidos por su interés histórico, por su estado de conservación, por su ubicación y por la representatividad en relación con el desarrollo de la Guerra Civil en el Penedès. Ruta de Defensa de Costas Durante la Guerra Civil, a raíz del bombardeo del crucero franquista Canarias a la población de Roses en octubre de 1936, las costas catalanas se fortificaron por el temor a un posible desembarque de las tropas franquistas. A partir de este hecho, la costa se convirtió en frente de guerra y se inició su militarización, consistente en un primer momento en artillar la costa y realizar construcciones defensivas. Se instalaron baterías en diferentes puntos de la costa catalana para proteger todo el litoral, pero estas baterías, mayoritariamente, tenían muy poco valor militar ya que eran piezas desfasadas, en muchos casos con más de cincuenta años de antigüedad. Aun así, a principios de 1937, se habían instalado un total de 120 piezas de artillería repartidas entre una treintena de baterías, pero a medida que avanzó el conflicto, este número de piezas y baterías fue disminuyendo ante la carencia de armamento que tenía el ejército republicano. A principios de 1937, cuando ya se llevaban seis meses de guerra, se emprendió la construcción de varias obras de fortificación como nidos de ametralladoras y búnkeres en determinadas zonas de las costas del Penedès. Este itinerario pasa por varias poblaciones costeras del Garraf y el Baix Penedès: Sitges (con Vallcarca y el Garraf), Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell y El Vendrell. Se han recuperado y señalizado diferentes vestigios para explicar la tarea realizada en la retaguardia republicana para defenderse de un hipotético ataque por mar del ejército franquista. Se pueden ver nidos de ametralladora con señales explicativas en Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles y El Vendrell. La ruta también incorpora una serie de carteleras con información general sobre la Guerra Civil y los elementos y las estrategias defensivas que creó el gobierno republicano en Sitges, Vilanova i la Geltrú y Calafell. Ruta del Avispero de la Gloriosa Después de un año y medio de Guerra Civil, a finales de 1937, con la pérdida de los aeródromos situados en Aragón y el movimiento del frente de combate hacia las tierras leridanas, la aviación republicana, la Gloriosa, se replegó hacia aeródromos situados en Cataluña y a cierta distancia del frente bélico. Así, desde comienzos de 1938 y hasta inicios de 1939 el Penedès vivió la llegada de la aviación republicana de caza y el establecimiento de cuatro aeródromos militares. El primer aeródromo republicano que se construyó fue el de Els Monjos, estrenado en marzo de 1938. El segundo de los terrenos de vuelo fue el de Santa Oliva (Albinyana y Santa Oliva), en el Baix Penedès, un campo importante por sus dimensiones y capacidad. El tercero y el cuarto campo serían los de Sabanell (Font-rubí y Torrelavit) y Pacs (Pacs del Penedès - Vilobí del Penedès). Estas instalaciones de la Gloriosa se convirtieron en activas en diversos momentos: los primeros dos periodos puntuales corresponden a abril y mayo de 1938 para apoyar las acciones en el frente del Segre. El tercer periodo corresponde a la batalla del Ebro y la ofensiva de Seròs (noviembre de 1938). Y el último momento, durante la batalla por Cataluña, a partir del 23 de diciembre de 1938 y hasta el 15 de enero de 1939. Por la concentración de aeródromos republicanos en un espacio tan pequeño el Penedès, el Alt Camp y la Anoia fueron conocidos como el Vesper de la Gloriosa (Avispero de la Gloriosa), ya que el despegue y el aterrizaje de una multitud de aviones parecía como un enjambre de avispas. Este itinerario está estructurado a partir de los elementos patrimoniales que quedan de los aeródromos republicanos del Penedès durante la Guerra Civil: Santa Oliva, Els Monjos, Sabanell y Pacs. Los diferentes puntos que configuran la ruta permiten visitar varios vestigios recuperados y señalizados: son instalaciones, pequeñas edificaciones y refugios, que se construyeron con la participación de mano de obra local. Esta ruta incorpora la visita al Centro de Interpretación de la Aviación Republicana y la Guerra Aérea (CIARGA), en el antiguo campo de aviación de Els Monjos. CIARGA. Centro de Interpretación de la Aviación Republicana y la Guerra Aérea El aeródromo de Els Monjos fue uno de los principales campos de aviación del Avispero de la Gloriosa. Su construcción se realizó en una explanada de terrenos agrícolas entre el río Foix, y las carreteras de Barcelona en Valencia y de Vilafranca a Valls. El aeródromo de Els Monjos se estrenó en marzo de 1938 con el aterrizaje de la 3.ª Escuadrilla de Bombarderos Tupolev SB-2, Katiuska. Pero pronto se comprobó que el campo de vuelo era más adecuado para los aviones de caza que para los bombarderos y se convirtió en base de varias escuadrillas del Grupo 26 de Caza (el Polikarpov I-15, Chato) y, ocasionalmente, de alguna escuadrilla del Grupo 21 (Polikarpov I-16, Mosca). Además fue sede del mando del la Escuadra 11 de Caza. Desde el aeródromo de Els Monjos y de los otros campos del Avispero, la aviación republicana de caza participó activamente en la batalla del Ebro y en el frente del Segre y después en la campaña de Cataluña. Además, en Els Monjos había dos talleres de montaje de aviones Polikarpov I-15, Chatos, en la sociedad La Margaridoia y en la de Cal Rubió, una prisión para pilotos franquistas en el castillo de Penyafort, y diversos refugios civiles y militares. El CIARGA está ubicado en el Parque de la Memoria, lugar que se convierte, con la instalación de este equipamiento, en un espacio memorial de referencia en el Penedès. Este lugar, en el que durante la Guerra Civil se situaba el aeródromo republicano de Els Monjos, ha sido señalizado y se ha recuperado el refugio principal de El Serral, que también se puede visitar. El centro se estructura en varios ámbitos y explica aspectos como el desarrollo de la aviación durante la guerra, el papel de la aviación republicana, la relevancia que tuvo la intervención extranjera en los dos ejércitos o cómo era la guerra aérea tanto en el frente como en la retaguardia. También se muestra cómo se construía un aeródromo militar, o qué personal (aviadores, mecánicos, armeros...) trabajaba ahí. El centro es el elemento de referencia para la realización de la ruta del Avispero de la Gloriosa. En Santa Margarida i els Monjos también se pueden visitar otros espacios recuperados, como el refugio de La Margaridoia, el refugio elemental de Cal Rubió o la prisión de pilotos en el castillo de Penyafort, siguiendo el itinerario señalizado. 1939. El 'Pont de Ferro' dinamitat - El 'Puente de Hierro' dinamitado (MF) 1938. Pilots de la 3a esquadrilla de 'Xatos' - Pilotos de la 3a escuadrilla de 'Chatos' (ADAR) 1937. Prova de Torpede aeri al Garraf - Prueba de Torpedo aéreo en el Garraf (AMTM) 1938. Bombardeig de l'estació FFCC Sant Vicenç de Calders - Bombardeo de la estación de FFCC de Sant Vicenç de Calders (USR) 1937. Defensa antiaèria de Calafell - Defensa antiaérea de Calafell (AC) 1941. Clínica Militar núm. 10 Molí d'en Rovira (Vilafranca del Penedès)

Itineraris de Memòria Democràtica pel Penedès Ruta del ... · L-3 a Subirats (a Sant Pau d’Ordal, el Pago i el port d’Ordal), que aturaren alguns dies l’avançada franquista,

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Itineraris de Memòria Democràtica pel Penedès Ruta del ... · L-3 a Subirats (a Sant Pau d’Ordal, el Pago i el port d’Ordal), que aturaren alguns dies l’avançada franquista,

Ruta del Front

La Guerra Civil espanyola es visqué al Penedès de diverses maneres en funció del ritme en què el front de guerra anava acostant-se. En contra del que s’ha dit tradicionalment, l’ocupació franquista del Penedès (del 18 al 24 de gener de 1939) no fou un passeig, sinó que algunes unitats republicanes oferiren resistències a les línies defensives L-2 a la Bisbal, el Montmell i Albinyana i a la L-3 a Subirats (a Sant Pau d’Ordal, el Pago i el port d’Ordal), que aturaren alguns dies l’avançada franquista, i això permeté que la resta de companys i refugiats es retiressin. Molts soldats republicans moriren en aquesta resistència i la majoria foren enterrats, en fosses, a camps de conreu i muntanyes del Penedès. Finalment, amb la derrota republicana al Penedès, la cerimònia franquista d’ocupació fou molt similar a totes les poblacions: col·locació de la bandera espanyola o substitució de la senyera, actualització de l’hora al rellotge de l’Ajuntament o l’església, celebració d’una missa i establiment d’un centre de detenció per redistribuir els presoners. Mentrestant, més de 2.000 penedesencs marxaven a l’exili.

Aquesta ruta transcorre pels municipis penedesencs de Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Albinyana, la Bisbal del Penedès, l’Arboç, Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès i Subirats. Ens permet conèixer com es produí l’avanç franquista pel Penedès i els diversos punts on l’exèrcit republicà oferí resistència. Alhora, ens acosta, també, al drama dels refugiats, quan passaren per la comarca camí de l’exili, quan patiren els atacs indiscriminats de l’aviació franquista. La ruta proposa un itinerari per diversos espais patrimonials relacionats amb aquests fets. Són espais triats per l’interès històric que tenen, per l’estat de conservació, per la ubicació i per la representativitat que suposen en relació amb el desenvolupament de la Guerra Civil al Penedès.

Itineraris de Memòria Democràtica pel Penedès

La Guerra Civil espanyola s’inicià el 19 de juliol de 1936, un cop fracassà parcialment el cop d’estat feixista contra el règim republicà i el Govern no aconseguí d’aturar-lo arreu del país. L’Estat espanyol restà dividit en dues zones: l’ocupada per les forces rebels franquistes i la que controlaven les forces lleials al Govern republicà. Catalunya esdevingué ben aviat la capital política i econòmica de la República, i el Penedès es veié immers en l’esforç de guerra que comportà ser un territori no ocupat fins quasi el final de la guerra. La divisió dins les files republicanes i l’escàs suport internacional, descomptant les Brigades Internacionals, l’URSS i Mèxic, per una banda, i la unitat de les files franquistes i els ajuts rebuts, sobretot, de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, per l’altra, decantaren, finalment, la victòria del cantó franquista.

La presència de la guerra fou constant al Penedès, malgrat que el front era a molts quilòmetres de distància: els milicians voluntaris, els soldats de lleva, els refugiats d’altres zones del país, els hospitals militars, els camps d’aviació, les fàbriques d’armament, els bombardeigs aeris, la defensa passiva i la defensa activa, l’escassetat alimentària, la violència i la repressió, les col•lectivitzacions agrícoles i industrials... Finalment, el mes de gener de 1939 el front es féu present al Penedès amb els combats, els bombardeigs, la retirada republicana de civils i militars i l’ocupació franquista i l’inici de la repressió.

Els 47 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf serven més de 400 elements patrimonials relacionats amb la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i inventariats pel projecte de recerca i difusió històrica “Tots els noms” (el Penedès 1931-1978), coordinat per l’Institut d’Estudis Penedesencs. A partir d’aquests elements s’han dissenyat i senyalitzat tres rutes que passen per 16 municipis i s’integren dins dels Itineraris de la Memòria Democràtica pel Penedès i la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya: la ruta de les Defenses de Costa, la ruta del Front al Penedès i la ruta del Vesper de la Gloriosa. Aquestes tres rutes estan interrelacionades i es pot optar per fer-les geogràficament o temàticament.

Ruta de Defensa de Costes

Durant la Guerra Civil, arran del bombardeig del creuer franquista Canarias a la població de Roses l’octubre de 1936, les costes catalanes es fortificaren, ja que temien un possible desembarcament de les tropes franquistes. A partir d’aquest fet la costa esdevingué front de guerra i començà el procés de militarització, consistent en un primer moment a artillar el litoral i realitzar construccions defensives. S’instal·laren bateries a diferents punts de la costa catalana per protegir tot el litoral, però aquestes bateries, majoritàriament, tenien molt poc valor militar, ja que eren peces desfasades, en molts casos amb més de cinquanta anys d’antiguitat. Tot i així, a principis de 1937, s’havien instal·lat un total de 120 peces d’artilleria, repartides entre una trentena de bateries, però a mesura que avançà el conflicte aquest nombre de peces i bateries anaren disminuint davant la manca d’armament que tenia l’exèrcit republicà. A principis de 1937, quan ja feia sis mesos que durava la Guerra Civil, s’inicià la construcció de diverses obres de fortificació, com nius de metralladores i búnquers, a determinades zones de les costes penedesenques.

Aquest itinerari passa per diverses poblacions costaneres del Garraf i el Baix Penedès: Sitges (amb Vallcarca i el Garraf), Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell i el Vendrell. S’han recuperat i senyalitzat diferents vestigis per explicar la tasca realitzada en la rereguarda republicana per defensar-se d’un hipotètic atac per mar de l’exèrcit franquista. Es poden veure nius de metralladora amb senyals explicatius a Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles i el Vendrell, i la ruta també incorpora una sèrie de cartelleres amb informació general sobre la Guerra Civil i els elements i les estratègies defensives que creà el Govern republicà, a Sitges, Vilanova i la Geltrú i Calafell.

Ruta del Vesper de la Gloriosa

Després d’un any i mig de Guerra Civil, a finals de 1937, amb la pèrdua dels aeròdroms situats a l’Aragó i el moviment del front de combat cap a les terres lleidatanes, l’aviació republicana, La Gloriosa, es replegà cap a aeròdroms situats a Catalunya i a una certa distància del front bèl·lic. Així, des de començaments de 1938 i fins a inicis de 1939 el Penedès visqué l’arribada de l’aviació republicana de caça i l’establiment de quatre aeròdroms militars. El primer aeròdrom republicà que es construí fou el dels Monjos, estrenat el març de 1938. El segon dels terrenys de vol fou el de Santa Oliva (Albinyana i Santa Oliva), al Baix Penedès, un camp important per les seves dimensions i capacitat. El tercer i el quart camp foren els de Sabanell (Font-rubí i Torrelavit) i Pacs (Pacs del Penedès - Vilobí del Penedès). Aquestes instal·lacions de La Gloriosa esdevindran actives en diversos moments: els primers dos períodes puntuals corresponen a l’abril i el maig de 1938 per donar suport a les accions al front del Segre. El tercer període correspon a la batalla de l’Ebre i l’ofensiva de Seròs (novembre de 1938). I, el darrer moment, durant la batalla per Catalunya, a partir del 23 de desembre de 1938 fins al 15 de gener de 1939.

La concentració d’aeròdroms republicans en un espai tan petit comportà que el Penedès, l’Alt Camp i l’Anoia fossin coneguts com el Vesper de la Gloriosa, ja que l’enlairament i l’aterratge d’una munió d’avions semblava un eixam de vespes.

Aquest itinerari està estructurat a partir dels elements patrimonials que resten dels aeròdroms republicans penedesencs durant la Guerra Civil: Santa Oliva, els Monjos, Sabanell i Pacs. Els diferents punts que configuren la ruta permeten visitar diversos vestigis recuperats i senyalitzats. Són instal·lacions, petites edificacions i refugis que foren construïts amb la participació de mà d’obra local. Aquesta ruta incorpora la visita al Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA), a l’antic camp d’aviació dels Monjos.

CIARGA. Centre d'Interpretació de l'Aviació Republicana i la Guerra Aèria

L’aeròdrom dels Monjos fou un dels principals camps d’aviació del Vesper de la Gloriosa. La construcció es realitzà en una esplanada de terrenys agrícoles entre el riu Foix i les carreteres de Barcelona a València i de Vilafranca a Valls. L’aeròdrom dels Monjos s’estrenà el març de 1938 amb l’aterratge de la tercera esquadrilla de bombarders Tupolev SB-2, Katiuska. Aviat, però, es comprovà que el camp de vol era més adient per als avions caça que per als bombarders i fou base de diverses esquadrilles del Grup 26 de caces (el Polikarpov I-15, Xato) i, ocasionalment, d’alguna esquadrilla del Grup 21 (Polikarpov I-16, Mosca). A més fou seu del comandament del l’Esquadra 11 de caces. Des de l’aeròdrom dels Monjos i dels altres camps del Vesper, l’aviació republicana de caces participà activament en la batalla de l’Ebre i al front del Segre i després en la campanya de Catalunya. Als Monjos, a més, hi ha havia dos tallers de muntatge d’avions Polikarpov I-15, Xatos, a la societat La Margaridoia i a la de Cal Rubió, una presó per a pilots franquistes al castell de Penyafort i diversos refugis civils i militars.

El CIARGA està ubicat al Parc de la Memòria, indret que esdevé, amb la instal·lació d’aquest equipament, un espai memorial de referència al Penedès. Aquest lloc, on durant la Guerra Civil hi hagué l’aeròdrom republicà dels Monjos, ha estat senyalitzat i s’hi ha recuperat el refugi principal del Serral, que també es pot visitar. El centre s’estructura en diversos àmbits i explica aspectes com el desenvolupament de l’aviació durant la guerra, el paper de l’aviació republicana, la rellevància que tingué la intervenció estrangera en tots dos exèrcits o com era la guerra aèria tant al front com a la rereguarda. També s’hi mostra com es construïa un aeròdrom militar o quin personal (aviadors, mecànics, armers...) hi treballava. El centre és l’element de referència per a la realització de la ruta del Vesper de la Gloriosa. A Santa Margarida i els Monjos, a més, també es poden visitar altres espais recuperats, com el refugi de La Margaridoia, el refugi elemental de Cal Rubió o la presó de pilots al castell de Penyafort, tot seguint l’itinerari senyalitzat.

Itinerarios de Memoria Democrática por el Penedès

La Guerra Civil española se inició el 19 de julio de 1936, después de fracasar parcialmente el golpe de Estado fascista contra el régimen republicano y de que el gobierno de la República no consiguiera acabar con él por todo el país. El Estado español quedó dividido en dos zonas: la ocupada por las fuerzas rebeldes franquistas y la que controlaban las fuerzas leales al gobierno republicano. Cataluña se convirtió pronto en la capital política y económica de la República, y el Penedès se vio inmerso en el esfuerzo de guerra que supuso ser un territorio no ocupado hasta casi el fin de la guerra. La división dentro de las filas republicanas y el escaso apoyo internacional, descontando las Brigadas Internacionales y la URSS y México, por una parte, y la unidad de las filas franquistas y las ayudas recibidas, sobre todo, de la Alemania nazi y la Italia fascista, decantaron, finalmente, la victoria de su lado.

La presencia de la guerra fue constante en el Penedès, aunque el frente estaba a muchos kilómetros de distancia: los milicianos voluntarios, los soldados de leva, los refugiados de otras zonas del país, los hospitales militares, los campos de aviación, las fábricas de armamento, los bombardeos aéreos y la defensa pasiva y activa, la escasez alimenticia, la violencia y la represión, las colectivizaciones agrícolas e industriales, etc. Finalmente, en el mes de enero de 1939 el frente se hizo presente en el Penedès con los combates, los bombardeos, la retirada republicana de civiles y militares y la ocupación franquista y el inicio de la represión.

Los 47 municipios de las comarcas del Alt Penedès, el Baix Penedès y el Garraf guardan más de 400 elementos patrimoniales relacionados con la Guerra Civil española (1936-1939), e inventariados por el proyecto de investigación y difusión histórica “Tots els noms” [Todos los Nombres] (El Penedès 1931-1978), coordinado por el Institut d’Estudis Penedesencs. A partir de estos elementos se han diseñado y señalizado tres rutas que pasan por 16 municipios y se integran dentro de los Itinerarios de la memoria democrática por el Penedès y la Red de espacios de memoria de Cataluña: la ruta de las defensas de costa, la ruta del Frente en el Penedès y la ruta del Avispero de la Gloriosa. Estas tres rutas están interrelacionadas y se puede optar por hacerlas geográfica o temáticamente.

Ruta del Frente

La Guerra Civil española se vivió en el Penedès de diversas maneras, dependiendo del ritmo en que el frente de guerra iba acercándose. Contrariamente a lo que se ha dicho tradicionalmente, la ocupación franquista del Penedès (del 18 al 24 de enero de 1939) no fue un paseo, sino que algunas unidades republicanas ofrecieron resistencias en las líneas defensivas L-2 en La Bisbal, El Montmell y Albinyana y L-3 en Subirats (en Sant Pau d'Ordal, el Pago y el puerto de Ordal), que pararon algunos días el avance franquista. Esto permitió retirarse al resto de compañeros y refugiados. Muchos soldados republicanos murieron en esta resistencia y la mayoría de ellos fueron enterrados, en fosas, en campos de cultivo y montañas del Penedès. Finalmente, con la derrota republicana en el Penedès, la ceremonia franquista de ocupación era muy similar en todas las poblaciones: colocación o sustitución de la bandera, actualización de la hora en el reloj del ayuntamiento o de la iglesia, celebración de una misa y establecimiento de un centro de detención para redistribuir a los prisioneros. Mientras tanto, más de 2.000 penedesenses se marchaban al exilio.

Esta ruta transcurre por los municipios del Penedès de Vilanova i la Geltrú, El Vendrell, Albinyana, La Bisbal del Penedès, L’Arboç, Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès y Subirats. Nos permite conocer cómo se produjo el avance franquista por el Penedès y los diversos puntos donde el ejército republicano ofreció resistencia. Al mismo tiempo, nos acerca, también, al drama de los refugiados, a su paso por la comarca camino del exilio, cuando sufrieron los ataques indiscriminados de la aviación franquista. La ruta propone un itinerario por diversos espacios patrimoniales relacionados con estos hechos; son espacios escogidos por su interés histórico, por su estado de conservación, por su ubicación y por la representatividad en relación con el desarrollo de la Guerra Civil en el Penedès.

Ruta de Defensa de Costas

Durante la Guerra Civil, a raíz del bombardeo del crucero franquista Canarias a la población de Roses en octubre de 1936, las costas catalanas se fortificaron por el temor a un posible desembarque de las tropas franquistas. A partir de este hecho, la costa se convirtió en frente de guerra y se inició su militarización, consistente en un primer momento en artillar la costa y realizar construcciones defensivas. Se instalaron baterías en diferentes puntos de la costa catalana para proteger todo el litoral, pero estas baterías, mayoritariamente, tenían muy poco valor militar ya que eran piezas desfasadas, en muchos casos con más de cincuenta años de antigüedad. Aun así, a principios de 1937, se habían instalado un total de 120 piezas de artillería repartidas entre una treintena de baterías, pero a medida que avanzó el conflicto, este número de piezas y baterías fue disminuyendo ante la carencia de armamento que tenía el ejército republicano. A principios de 1937, cuando ya se llevaban seis meses de guerra, se emprendió la construcción de varias obras de fortificación como nidos de ametralladoras y búnkeres en determinadas zonas de las costas del Penedès.

Este itinerario pasa por varias poblaciones costeras del Garraf y el Baix Penedès: Sitges (con Vallcarca y el Garraf), Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Calafell y El Vendrell. Se han recuperado y señalizado diferentes vestigios para explicar la tarea realizada en la retaguardia republicana para defenderse de un hipotético ataque por mar del ejército franquista. Se pueden ver nidos de ametralladora con señales explicativas en Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles y El Vendrell. La ruta también incorpora una serie de carteleras con información general sobre la Guerra Civil y los elementos y las estrategias defensivas que creó el gobierno republicano en Sitges, Vilanova i la Geltrú y Calafell.

Ruta del Avispero de la Gloriosa

Después de un año y medio de Guerra Civil, a finales de 1937, con la pérdida de los aeródromos situados en Aragón y el movimiento del frente de combate hacia las tierras leridanas, la aviación republicana, la Gloriosa, se replegó hacia aeródromos situados en Cataluña y a cierta distancia del frente bélico. Así, desde comienzos de 1938 y hasta inicios de 1939 el Penedès vivió la llegada de la aviación republicana de caza y el establecimiento de cuatro aeródromos militares. El primer aeródromo republicano que se construyó fue el de Els Monjos, estrenado en marzo de 1938. El segundo de los terrenos de vuelo fue el de Santa Oliva (Albinyana y Santa Oliva), en el Baix Penedès, un campo importante por sus dimensiones y capacidad. El tercero y el cuarto campo serían los de Sabanell (Font-rubí y Torrelavit) y Pacs (Pacs del Penedès - Vilobí del Penedès). Estas instalaciones de la Gloriosa se convirtieron en activas en diversos momentos: los primeros dos periodos puntuales corresponden a abril y mayo de 1938 para apoyar las acciones en el frente del Segre. El tercer periodo corresponde a la batalla del Ebro y la ofensiva de Seròs (noviembre de 1938). Y el último momento, durante la batalla por Cataluña, a partir del 23 de diciembre de 1938 y hasta el 15 de enero de 1939.

Por la concentración de aeródromos republicanos en un espacio tan pequeño el Penedès, el Alt Camp y la Anoia fueron conocidos como el Vesper de la Gloriosa (Avispero de la Gloriosa), ya que el despegue y el aterrizaje de una multitud de aviones parecía como un enjambre de avispas.

Este itinerario está estructurado a partir de los elementos patrimoniales que quedan de los aeródromos republicanos del Penedès durante la Guerra Civil: Santa Oliva, Els Monjos, Sabanell y Pacs. Los diferentes puntos que configuran la ruta permiten visitar varios vestigios recuperados y señalizados: son instalaciones, pequeñas edificaciones y refugios, que se construyeron con la participación de mano de obra local. Esta ruta incorpora la visita al Centro de Interpretación de la Aviación Republicana y la Guerra Aérea (CIARGA), en el antiguo campo de aviación de Els Monjos.

CIARGA. Centro de Interpretación de la Aviación Republicana y la Guerra Aérea

El aeródromo de Els Monjos fue uno de los principales campos de aviación del Avispero de la Gloriosa. Su construcción se realizó en una explanada de terrenos agrícolas entre el río Foix, y las carreteras de Barcelona en Valencia y de Vilafranca a Valls. El aeródromo de Els Monjos se estrenó en marzo de 1938 con el aterrizaje de la 3.ª Escuadrilla de Bombarderos Tupolev SB-2, Katiuska. Pero pronto se comprobó que el campo de vuelo era más adecuado para los aviones de caza que para los bombarderos y se convirtió en base de varias escuadrillas del Grupo 26 de Caza (el Polikarpov I-15, Chato) y, ocasionalmente, de alguna escuadrilla del Grupo 21 (Polikarpov I-16, Mosca). Además fue sede del mando del la Escuadra 11 de Caza. Desde el aeródromo de Els Monjos y de los otros campos del Avispero, la aviación republicana de caza participó activamente en la batalla del Ebro y en el frente del Segre y después en la campaña de Cataluña. Además, en Els Monjos había dos talleres de montaje de aviones Polikarpov I-15, Chatos, en la sociedad La Margaridoia y en la de Cal Rubió, una prisión para pilotos franquistas en el castillo de Penyafort, y diversos refugios civiles y militares.

El CIARGA está ubicado en el Parque de la Memoria, lugar que se convierte, con la instalación de este equipamiento, en un espacio memorial de referencia en el Penedès. Este lugar, en el que durante la Guerra Civil se situaba el aeródromo republicano de Els Monjos, ha sido señalizado y se ha recuperado el refugio principal de El Serral, que también se puede visitar. El centro se estructura en varios ámbitos y explica aspectos como el desarrollo de la aviación durante la guerra, el papel de la aviación republicana, la relevancia que tuvo la intervención extranjera en los dos ejércitos o cómo era la guerra aérea tanto en el frente como en la retaguardia. También se muestra cómo se construía un aeródromo militar, o qué personal (aviadores, mecánicos, armeros...) trabajaba ahí. El centro es el elemento de referencia para la realización de la ruta del Avispero de la Gloriosa. En Santa Margarida i els Monjos también se pueden visitar otros espacios recuperados, como el refugio de La Margaridoia, el refugio elemental de Cal Rubió o la prisión de pilotos en el castillo de Penyafort, siguiendo el itinerario señalizado.

1939. El 'Pont de Ferro' dinamitat - El 'Puente de Hierro' dinamitado (MF)

1938. Pilots de la 3a esquadrilla de 'Xatos' - Pilotos de la 3aescuadrilla de 'Chatos' (ADAR)

1937. Prova de Torpede aeri al Garraf - Prueba de Torpedoaéreo en el Garraf (AMTM)

1938. Bombardeig de l'estació FFCC Sant Vicenç de Calders - Bombardeo de la estación de FFCC de Sant Vicenç de Calders (USR)

1937. Defensa antiaèria de Calafell - Defensa antiaérea de Calafell (AC)

1941. Clínica Militar núm. 10 Molí d'en Rovira (Vilafranca del Penedès)

Page 2: Itineraris de Memòria Democràtica pel Penedès Ruta del ... · L-3 a Subirats (a Sant Pau d’Ordal, el Pago i el port d’Ordal), que aturaren alguns dies l’avançada franquista,

Ruta de Defensa de Costes - Ruta de Defensa de Costas

Garraf (Sitges)

Búnquer de Balmins (Sitges)

Edifici Miramar (Sitges)

Platja de la Barra (Sitges)

Búnquer Punta Mabrera (Vilanova i la Geltrú)

Parc de Ribes Roges (Vilanova i la Geltrú)

Búnquer Primera Roca (Vilanova i la Geltrú)

Búnquer platja/riu Foix (Cubelles)

Casa-búnquer de la Mota (Cubelles)

Passeig Marítim (Calafell)

Búnquer de les Madrigueres (El Vendrell)

Búnquer del Francàs (El Vendrell)

Ruta del Front - Ruta del Frente

Plaça de Sant Antoni (Refugi) (Vilanova i la Geltrú)

Rambla (El Vendrell)

Cementiri vell (Albinyana)

Plaça de Catalunya (La Bisbal del Penedès)

Plaça de la Badalota (L'Arboç)

Plaça de Santa Maria (Vilafranca del Penedès)

Plaça Sant Joan (Vilafranca del Penedès)

Cal Bolet (Vilafranca del Penedès)

Molí d'en Rovira (Vilafranca del Penedès)

El Pago (Subirats)

Carretera El Pago (Subirats)

Trinxera El Pago (Subirats)

Niu de metralladores El Pago (Subirats)

Ruta del Vesper de la Gloriosa - Ruta del Avispero de la Gloriosa

Estació de FFCC de Sant Vicenç de Calders (El Vendrell)

Aeròdrom de Santa Oliva-Albinyana

Caseta Cos Guàrdia (Santa Oliva)

Cal Sereno (Albinyana)

Aeròdrom dels Monjos (Sta Margarida i els Monjos)

CIARGA (Sta Margarida i els Monjos)

Refugi del Serral (Sta Margarida i els Monjos)

Plaça de l'Ajuntament (Sta Margarida i els Monjos)

Refugi de la Margaridoia (Sta Margarida i els Monjos)

Refugi del Xiringuito (Sta Margarida i els Monjos)

Presó Castell de Penyafort (Sta Margarida i els Monjos)

Refugi de Cal Rubió (Sta Margarida i els Monjos)

Aeròdrom de Pacs (Pacs del Penedès - Vilobí del Pendès)

Refugi del Sadurní (Vilobí del Penedès)

Can Maiol (Vilobí del Penedès)

Aeròdrom de Sabanell (Font-rubí - Torrelavit)

Refugi C-15 (Font-Rubí)

C-15 / El Pla del Penedès (Font-rubí)

Can Maristany. Lavern (Subirats)

Per a més informació - Para más información :

Institut d’Estudis Pendesencs: Tel. 938 921 979 - 669 882 959 [email protected]

VINSEUM Tel. 938 900 582

www.vinseum.cat

CIARGA: Santa Margarida i els MonjosTel. 627 000 129 - 938 982 514 [email protected] http://www.ciarga.cat

Consell Comarcal de l’alt PenedèsTel. 938 900 000 [email protected]

Consell Comarcal del Baix Penedès: Tel. 977 157 171 [email protected]

Consell Comarcal del GarrafTel. 938 115 715 - 938 115 978 [email protected]

Memorial Democràtic de Catalunyahttp://memorialdemocratic.gencat.cat

Coordinació, documentació i textos - Coordinación, documentación y textos : Ramon Arnabat, Adrián Cabezas, Jordi Farré, David Íñiguez, Núria Jané, Carme Miró, Jordi Ramos i Memorial Democràtic.

Fotografies actuals - Fotografías actuales : Memorial Democràtic, Institut d'Estudis Penedesencs, VINSEUM, Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.

Fotografies històriques - Fotografías históricas :Museu del Ferrocarril (Vilanova i la Geltrú), Arxiu ADAR (Barcelona), Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Poblet), Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare (Roma) i Arxiu Municipal de Calafell.

http://

Itinerarispel Penedès

CATESP

Itinerariospor el Penedès

Espais de Memòria - Espacios de Memoria

2

1

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39