Iussum y nominatio (2009)

Embed Size (px)

Citation preview

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    1/18

    141Iussum ynomInatIo enlasadquIsIcIonesatravsdedependIentes

    Revista de Estdis Histric-Jrdics[Secci Derech Ra]

    XXXI (Valaras, Chile, 2009)[. 141 - 158]

    abstract

    Ra jrisrdece aalsed thecseeces acisiti carried t ba c slave based the llwig: theact that either the slave acted der theiussum e his c-wers r that e the c-wers exressel aited ther that rse (nominatio). Sabiiaii, that all revailed i classicjrisrdece, was bilt based this r-ble. This wrk stdies the cstrctircess this revailig ii based the aalsis jrisrdecial ragetsthat ais t shw the st relevat lad-

    arks i shaig the aalsis strctre the rble. The athr thiks that Salvi Jlias iterveti is decisive i thehistr the jrisrdecial treatet the rble.

    Keywords : Iussum Nominatio Acisitis thrgh slaves.

    resumen

    Ls eects de la adisici eradar esclav c er exaiadasr la jrisrdecia raa a artir dea sealada cesti: el hech de e elesclav actase c iussum de de sscdes, bie e l hiciera c exresadesigaci de de sts (nominatio).Sbre este rblea se e cstred laii sabiiaa, e teri r ser ladiate e la jrisrdecia clsica. Eltrabaj exaia el rces de cstrccide esta ii diate, sbre la base de alisis de ragets jrisrdeciales,

    e retede er de aiest ls hitss relevates e la craci de aestrctra de alisis del rblea. A jicidel atr, la iterveci de Salvi Jliaaarece c decisiva e la histria del tra-taiet jrisrdecial del rblea.

    palabrasclave: Iussum Nominatio Adisicies r edi de esclavs.

    IuSSum y nomInATIo En LAS ADquISICIonES A TRAVSDE DEpEnDIEnTES*

    [Iss ad niati i Acisiti Thrgh Servats]

    patrIcIo lazo**

    uiversidad de Atagasta

    * Este trabaj ra arte del rect Fondecyt n 11075098. Las ideas ricialescteidas e l er exestas e el XII Cgres de Histria del Derech DerechRa, rgaizad r la Sciedad Chilea de Histria del Derech Derech Ra,ls das 19 20 de viebre de 2008. Agradezc las bservacies cetaris e e talcasi realizar is clegas patrici-Igaci Carvajal Alejadr Gz Brit.

    ** presr de Derech Ra de la uiversidad de Atagasta. Direcci stal:Av. uiversidad de Atagasta 02800, Atagasta, Chile. Crre electric: [email protected]

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    2/18

    patrIcIo lazo142 reHJ. XXXI (2009)

    I. pREmISAS. EXpoSICIn DEL pRoBLEmA. mEToDoLoGA

    Desde hace a s de ds dcadas e el exae del desarrll de ls erles

    jrdics de la actividad eresarial e ca raa ha veid gaad esacietre ls estdiss1. E esta ersectiva de alisis se atiede a la itici dee el exae de las etes erite dar c gras e istitcies jrdicase sirvier c istrets ats ara la csecci de es asciads adichas actividades. E este setid, se ha ctribid cviceteete a dibjarel araa de la actividad ecica e tv c base de s desarrll a laeresa clectiva2. A s tr, tales resltads ha sid recgids r la dctriarastica3 ha abiert evs les de ivestigaci.

    u de ls asects iteresates de bservar es la actividad de deediete,

    ccretaete, esclav e, a s tr, erteece a ds s socii, ls e sesirve de l ara desarrllar a actividad ecica. La literatra rastica ha

    1 La literatra es abdate al resect: dI porto, Adrea, Impresa colletiva e schiavomanager (mila, Gir, 1984); KIrcHenbaum, Aar, Sons, slaves and reemen (Jersale- Washigt DC., The mages press - The Hebrew uiversit Jersale, 1987); serrao,Felicia, Impresa colletiva a Roma nellet commerciale(pisa, pacii, 1989); petruccI, Ald,

    Mensam exercere. Studi sullimpresa nanziaria romana (II sec. a.C. - II sec. d.C.); Gallo,Fili, Negotiatio e mutamenti giuridici nel mondo romano, e marrone, mate (a cra di),

    Imprenditorialit e Diritto nellesperienza storica (paler, Sciet Italiaa di Stria del Diritt,1992), . 133-167; dI porto, Adrea, Filius, servus e libertus. Strumenti dellimprenditoreromano, e marrone, mate (a cra di), Imprenditorialit e Diritto nellesperienza storica (paler-, Sciet Italiaa di Stria del Diritt, 1992), . 231-260; bove, Lci, Nautae e mercatores(nali, Jvee, 1993); labruna, Ligi, El diritto mercantile dei romani e l espansionismo, ecorbIno, Alessadr (editr), Le Strade del Potere. Maiestas Populi Romani. Imperium CoercitioCommercium (Cataia, Librera Editrice Trre, 1994) . 115-129 = lmIsmo, Rmisches

    Marktrecht und Expansionpolitik, e FeenstraR. - HatKamp, A. S. - spruIt, J. E. - sIJpesteIJn,p. J. -wInKel, L. C. (editres), Collatio Iuris Romani. tudes ddies Hans Ankum (Aster-da, J. C. Giebe, 1995), . 223-240;aubert, Jea-Jaces, Bussiness Managers in Ancient

    Rome.A Social and Economic Study on Institors 200 BC - AD 250(Lede - new yrk - Kl,Brill, 1994); FldI, Adrs, Remarks on the Legal Structure o Enterprises in Roman Law, eRIDA. 43 (1996), . 179-209; dI porto, Adrea, Il diritto commerciale romano. Una zonadombra nella storiograa romanistica e nelle rifessioni storico-comparative dei commercialisti,e VV. AA., Nozione, ormazione e interpretazione del Diritto. Dall t romana alle esperienzemoderne. Ricerche dedicate al proessor Filippo Gallo (nali, Jvee, 1997), III, . 413-452;GarcaGarrIdo, mael, El comercio, los negocios y las nanzas en el mundo romano (madrid,Dkis, 2001); ceramI, p. - dI porto, A. - petruccI, A., Diritto commerciale romano. Prolostorico (2 edici, Tri, Giaichelli, 2004); petruccI, A., Per una storia della protezionedei contraenti con gli imprenditori(Tri, Giaichelli, 2007).

    2 Vase: r eciar el e a i jici es a bra caital e esta ersectiva, las brasde Di prt citadas e . 1, esecialete, Impresa colletiva e schiavo manager.

    3 de martIno, LEconomia, e Princeps Urbium, cultura e vita sociale dellItalia romana(mila 1991, 255-366, . 263 = Diritto Economia e Societ nel mondo romano, III, . 393-454, . 401, ccede a Di prt el hech de haber est de relieve ls ecaiss de -ciaiet de la eresa clectiva, ctribed a la seraci de la ii diatehasta ese et, ara la cal el d ra haba tratad c idierecia a la eresaclectiva, c la exceci de las sciedades de blicas e areca estar cvecida dee el sistea ra se basaba sbre la eresa idividal.

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    3/18

    143Iussum ynomInatIo enlasadquIsIcIonesatravsdedependIentes

    lgrad dar ceta de la craci de a dctria jrisrdecial ssteta-dra de dicha actividad eresarial, a artir de a rgresiva diversicaci deeseas de ressabilidad, tat liitada c iliitada4.

    Etre ls asects e ede bservarse e e este trabaj s ests aexae, se ecetra el del valr de la nominatio del iussum, de cara a ls eectsadisitivs erads r esclav e criedad. Es decir, se iteta erde relieve ls eects e se sige de la actaci de esclav cad, r lad, acta exresaete a bre de de ls scis asect cbiert rla nominatio, r tr lad, cad, a esar de hacerl c se acaba deidicar, acta al aler de la atrizaci viclate de de ss cdes actaci ediate iussum.

    C se dr bservar, e ls cass e a se exaia, tat lanominatio

    c el iussum aarece c excecies a la regla geeral de la adisiciara tds ls crietaris, caliera sea la regla cre a la cal erela distribci etre ells. De tds ls asects e el exae de ests rag-ets e de relieve, e iteresa restar ateci al e tiee e ver c lacraci de a ii diate, la cal, c se ver, se rj al alerde la escela sabiiaa. Es recisaete dich rces de craci de talaritaria ii el bjet de este trabaj. pr l rt, ha e decir els texts disibles erite trazar sl a grades rasgs dich rces, er ha dad lces acerca de las vicisitdes e l jalar. Existe, es, zas

    c exlradas e reclaa acercaiet ar e da lgar, c sedr bservar, a ciertas cjetras. De ah e i iters sea ctribir al escla-reciiet de algs ts icierts de la raci de la ii diate,ara ls cales e sirv de la caraci de ls sests e s aalizadsr ls jristas, as c la rdeaci crlgica e e sts se rdce laesisa de a cadea casstica rgaizada a artir de cas-ga5. E l esige, e rg exaiar cada de ests cass sgerir algas hitesisacerca de ls criteris segids r la jrisrdecia ara alcazar esta decisi.

    II. GAyo

    Ga 3,67 da ceta de la dista etre sabiias rcleas acercade ls eects e rdce la adisici r arte de esclav c, e dssests ccrets: el rier, e el esclav adiera, tegraete ara dess des, revi iussum de ste; el segd, e adiera e virtd de stipulatio mancipatio a bre (nominatio) de de ls crietaris.

    4Vase: bretone, mari, Servus communis. Contributo alla storia della compropriet romanain et classica (nali, Jvee, 1958); dI porto, Impresa colletiva, cit. (. 1), ca. I.

    5 Sbre la ci de cas-ga s tilizaci ara el alisis de ls ragets jris-rdeciales, vase: GarcaGarrIdo, Casuismo y Jurisprudencia romana. Responsa (madrid,Edicies Acadicas, 2008), . 26 ss. para a evalaci de td, c esecial reereciaa ls trabajs de este lti atr, vase: lazo, patrici, El mtodo de comparacin casustica.

    Anlisis de sus resultados, e REHJ. 26 (2004), . 41-60.

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    4/18

    patrIcIo lazo144 reHJ. XXXI (2009)

    Illd aeritr, a d edii adiect ecit, ide aciat isex diis iss itercedes. nstriraecetres ride ei, i isserit, sliadiri existiat, ate si iati eisli stilats esset sers aciie idacceisset; diersae schlae actres ridetrise adiri tat, ac si llis issiterveisset.

    Se discte si, l is e se csigeaadied el bre del de se edecsegir ediate el ecarg de dels des. nestrs aestrs cree e,e este cas, adiere exclsivaete ara ele hiz el ecarg, l is e si hbieseestilad crad r aciaciexresaete a s bre; ls atres dela escela ctraria, e cabi, iesae adiere ara tds ls des, csi hbiese ediad ecarg de igde ells.

    La dista, c ede bservarse, tiee e ver c el hech de e lssabiias (arg. nostri praeceptores)asiilaba abs sests de adisici,de d tal de asigarles idtics eects, est es, e la adisici iba a radi-carse tegraete e el atrii de de ls des: ls rcleas (arg.diversae scholae auctores), r s arte, sl acetaba la rdcci de este eecta rsit de la nominatio; tratdse, e cabi, de la adisici e virtddel iussum, egaba a ste la rdcci de eects caaces de dicar las reglassbre adisici cjta (arg. ac si nullius iussum intervenisset)6.

    La ticia de Ga es, ades, irtate e tr setid. E eect, el textgaa ra arte de elec de asajes jrisrdeciales e trata del iscas. pr l is, la recstrcci de ls eects del iussum a rsit de laadisici del esclav c debe tar e ceta esta casstica7.

    III. CASIo, SABIno, oFILIo y pomponIo

    Lees e D. 45,3,6 (p., 26 Sab.):8

    olis recte dicebat et er traditie

    acciied vel deed cdad-e sse sli ei adiri, i issit: aesetetia et Cassii et Sabii dicitr8.

    oili sstea crrectaete e

    adiere slara el e atriz tat l e recibi etradici cat l e etreg e desit cdat. Se dice e esta era tabi laii de Casi Sabi.

    6 bretone, Servus communis, cit. (. 4), . 86, vicla esta slci sabiiaa a la reglae s adelate Jlia dar ra deitiva: communis servus duorum servorum personamsustinet(D. 45. 3.1.4). coppola bIsazza, Givaa, Dallo iussum domini alla contemplatiodomini(mila, Gir, 2008) . 35 hitiza, a artir de la ticia de Ga, e la adi-sici iussu nomine, ates de la cgraci atriialista de la relaci jrdica, ese laregla la exceci, c aarece e el asaje gaa.

    7 dI porto, Impresa colletiva, cit. (. 1), . 107 ss., ta ta de la existecia de estaviceda girisrdeziale, liitdse a avazar la hitesis seg la cal, a la vista de ladecisi jstiiaea de acetar la sici sabiiaa, ella habra sid la ii diateetre ls jristas.

    8 mommsen - KrGer, ad leg., jzga isiticiper traditionem.

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    5/18

    145Iussum ynomInatIo enlasadquIsIcIonesatravsdedependIentes

    El atr del raget del cal se extrae este raget es pi ,c se lee e la inscriptio, crresde a s bra de cetaris ad Sabinum.

    A rsit de ls eects de la adisici del esclav c, pi da

    ticia de a dctria e se reite a Casi Sabi, e ctia c oli e se rja e tr a cierts sests. El rier de ells es e el esclavc adiere sl ara al e l atriz (arg. qui iussit) a recibir r tra-ditio. El segd sest es c s rbletic, re se reere aa adisici riaete dicha, si a l e el esclav etreg e desit e cdat. C td, el rblea dgtic e e iteresa se relaciac la riera arte, est es, c ls eects del iussum. L e se bserva es este aarece c decisiv ara asegrar e la adisici del esclav cbeecia sl a de ls des. pr csigiete, s icidecia es dersa,

    de cara a l e al es, e ricii deba ser la regla geeral, est es, laadisici ara abs crietaris.El asaje ha sid, c es revisible, disctid r raistas crtics, c

    Leel Beseler. Leel cree iterlad el asaje de pi, ah recisaetedde se latea el sest de la etrega e desit cdat. A jici deLeel, esta arte del raget ha sid ailada, de d e se ha sstitida reerecia a las adisiciesduciae causae9.De acerd c esta hitesis,el asaje se reera rigialete i al desit i al cdat, si a l eel esclav adira r aciaci r casa de dcia, tat cum creditore,

    cat cum amico. pest e a la ca de Jstiia laducia haba a des-aarecid ss cies haba sid distribidas e egcis c el desit el cdat, ls cisaris habra aialete reelabrad el asaje, ertreete, re habra sstitid sest de adisici de la rie-dad r de trasisi de la sesi atral, l e carece de tda lgica.Beseler, segid r Brete, re eteder e las reerecias rigiales sereera a la mancipatio a la stipulati10.

    Cre irtate sitars e tra ersectiva. partas r csigar e essible ierir ciertas cjetras: hasta dde el text l erite, el cas e tratad

    iicialete r Sabi Casi; ates de ells, ha reerecias e rde a e

    9 para el erdper traditionem accipiendo vel deponendo commodandoque, lenel, ott,Palingenesia iuris civilis(Leizig, Berhard Tachitz, 1889 = rei. Ra, Il Cig GaileGalilei, 2000), II, 136 . 2 re:duciae causa mancipio accipiendo vel cum creditore velcum amico contractae.

    10 beseler, Gerhard v, Einzelne Stellen, e:ZSS. 66 (1948), . 610 re la sigieterecstrcci: Olius[recte] dicebat et [per traditionem ]accipiendo [] posse soli ei adquir[i] qui iussit: quae sententia Casii etSabinii[dicitur]. Cr.bretone, Servus communis, cit. (. 4), . 87. El arget ri-cial de esta ersectiva crtica es ral: el s de dicebathabra ilicad, ecesariaete,la eciaci de a ii ctraria a la exresada, l e ie sriir la exresirecte. E tras alabras, sega pi la tesis de oli, si e se a a ella; eeste setid, tr asaje dara ceta de s cridad c la ii rcleaa: FV. 75,4 D. 45,3,17. per s argets decisivs, a e ls cass de e trata dirase e sltagecialete garda a relaci c el cas de D. 45,3,6. De ah e, e i ii, ha raz ara estiar e pi estaba e desacerd c la dctria aterir.

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    6/18

    patrIcIo lazo146 reHJ. XXXI (2009)

    el cas haa sid rest aalizad; r csigiete, es cjetrable el hechde e Sabi Casi haa sid ls riers e tratar el rblea. pes bie,ls sests ate ls cales Sabi Casi se clcar er ds: el rier,

    e se tratase de esclav e criedad; el segd, e el esclav erasea adisici revi iussum de de ls rietaris. Tat ests sests,c la slci sabiia-casiaa de atribir l adirid al crietari ehaba ccedid el iussum er cservads c tales e la bra de oli,ie arece haber ivad i e ls sests i e la slci. y l riha de decirse de pi, de ca ticia tac es sible ierir e hbieseivad e alg asect.

    Si tas e ceta e Sabi Casi vive a riciis del sigl I d.C. e pi vive e el rier terci del s. II, habr e cclir e el cas

    reselt r ls dadres de la escela sabiiaa se atv c cas-gadetr de esta escela si e, a jzgar r ls testiis e tees a la a,sea sible bservar la itrdcci de iga variate.

    Traigas ahra a claci evaete el asaje de Ga (Gai. 3,167a). Eel cas e a hes led, ha e bservar e Ga se reere a ds sestsde adisici: e virtd de iussum, tr e virtd de nominatio. Llaa laateci el hech de e Ga desee aclarar e hace s e trasitir le l escela sabiiaa haba establecid hasta ese et; er, si se bservabie, ell es ctradictri c ls testiis e hasta ahra hes aalizad,

    e el setid de e hasta pi, el sest de la nominatio haba sidtratad.

    Hasta este t, el rblea s slci se atiee a ivel hittic.per si exaias evaete el text de Ga, bservas e ste hace areerecia a l e el esclav adiere r aciaci (arg. mancipioue quidaccepisset). Si Ga tv resete la bra de ls sabiias, ste debi ser s-est csiderad r ells , r csigiete, reerza hasta ciert t lascjetras crticas. Si se iesa, ades, e el sest del desit el cdat velve a aarecer e ls texts de jristas sterires, arece ievitable teer

    r segra la hitesis de ctaiaci textal11. C td, el rblea de laaarici del sest de la nominatio ctia e ie.

    IV. SALVIo JuLIAno

    A Casi, Sabi, oci pi, debes ahra sar tr jrista sa-biia: Jlia. E el raget de D. 45,3,7,1 (ul. 48 ad Sab.), la iide este jrista viee exesta r ulia, c se lee:

    11dI porto, Impresa colletiva, cit. (. 1) . 112, ae recce e el asaje es disctid, ve rblea e las reerecias al cdat al desit.

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    7/18

    147Iussum ynomInatIo enlasadquIsIcIonesatravsdedependIentes

    Si servs cis ab ex sciisstilats sit, si ide iati alterisci, ei sli debetr: si ate sie llaadiectie re stilats sit, relias artesis servs ceteris sciis raeter ea arte, exa rissr dis esset, adiret. sedsi iss is scii stilats est, ide irisest, d esset, si eide illi sci iatidari stilats esset. iterd etiasi eeiss ee iati alteri ex diisstilaretr, ei tae sli adirere eIlia lacit: t ta si id rte sti-letr, d trie adiri test.velti servitte ad d Creliastilats est, i ds Serii eratalteris ex diis: ei sli adirit.

    Si esclav c ha estiladde de ss des l ha hech ex-resaete a avr del tr crietari,sl a ste se debe la bligaci; er si haestilad si iga deteriaci, esteesclav adiere ara ls trs crie-taris las restates artes dedcida la c-rresdiete al crietari ritete.Si ha estilad c la atrizaci de sl crietari, es l is e si h-biese estilad exresaete e se dieraa ese de. Adita Jlia e, a veces,adiere sl ara de ls crietarisa esar de estilar c s atrizacii exresaete ara l: r ejel, siestila alg e ede adirir arals ds cjtaete; as, si estila aservidbre ara el d Crelia eera exclsivaete de Seri, dels cdes, adiere sl ara l12.

    12

    C se bserva, ulia cieza r clcarse e tres sests: el rie-r, e el esclav estile exresaete (arg. nominatim) r de ls des; el

    segd, e el esclav estile si eci de ig de sts; el tercer, eel esclav estile revi iussum de de ss des. pes bie, la ii deJlia es trada exresaete a claci ara exer e, bstate la reglasetada recedeteete, seg la cal, ah dde el esclav estila si nominatioi iussum adiere ara ls des crietaris, ede darse cas e e, bstate altar la nominatio el iussum, el esclav adiere sl ara de lscrietaris. Se tratara del cas e e la estilaci, r s cteid, diera s e beeciar a de ells.

    La cita de Jlia es til. Si se bserva bie, r el testii de ulia,

    ede clegirse e Jlia abrda cas de adisici real, si decarcter bligacial: la adisici e raz de estilaci. Este cas cstite,etces, a variate resect de al e hes vist desarrllar de Sabia pi (ctere, r l des, de Jlia, si bie s jve13). Lavariate e exaia Jlia cserva ds sests, e rviee del cas re-selt r Sabi Casi: la criedad resect del esclav el iussum de de ls crietaris. per agrega trs ds, e viee a cstitir la variateresect del aterir: se trata ahra de a estilaci se alde, de asada, a lanominatio. E el ctext de ests evs sests, da la iresi de e td

    el text sl a artir de la reerecia exlcita a Jlia, cstite dctriade ste. Cre e ha, a l es, ds razes ara esar est. La riera, e

    12 para la crtica a este asaje, Vase: bretone, cit. (. 4), . 64 ss., ie cree e hasid bjet de a cleta reelabraci.

    13 KunKel, Wlgag - scHermaIer, marti, RmischeRechtsgeschichte (13 edici,Kl-Wiear-Wie, 2001), . 158.

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    8/18

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    9/18

    149Iussum ynomInatIo enlasadquIsIcIonesatravsdedependIentes

    V. CERVIDIo ESCVoLA14

    La dctria de Cervidi Escvla, a rsit de ls eects de la adisici

    del esclav c est reartida e varis asajes es ecesari, c se ver,rceder c catela. me iteresa, r ahra, exaiar la dctria de este jrista,a rsit del valr dgtic del iussum, bie, de la nominatio r arte delesclav de de ls des seedres. Cezas c text rveietede ulia, cservad e D. 41,1,23,3 (ul., 43 Sab.), e e cita a CervidiEscvla c idicaci de s bra.

    15

    Si is dbs ba de serviat, tri-e adiret, sed siglis ex re sa. date ex re alteris est, tr r arte ei,ci ba de servit, r arte di, si ser-vs sit, at, si liber sit, ei ci ba de servit,a ver ei debeat adirere tt, ex cisre est, videas. a secie Scaevlae tractat libr secd aesti:ait ei, si alies servs dbs bade serviat et ex is er re adirat,ratie acere, t ei dtaxat i slidadirat. sed si adiciat eis e, ex cis

    re stilatr, ec dbitad esse ait, iei sli adiratr, ia et si ex re isisstilaretr alteri ex diis, iatistilad slid ei adiret. et i ie-riribs rbat, t, avis iatiec iss e, ex re tae ea stilatssit, c lribs ba de serviret, ihisli adirat. a et illd recet est,t, ties cis servs ibsadirere test, ei sli e adirere,

    ci test. et hc Ilia e scriberesaee rettli ee ire tir.

    Si algie sirve de bea e a ds ers-as, adiere ara abas: ara cada a deellas l adirid c ss biees; er caberegtar si l e adiere c biees de de ells debe adirirls eteraeteara l e a arte ara e la traarte ara s de, e cas de ser esclav,, e cas de ser ersa libre, ; cas e tabi reseta Escvla, 2quaest, cad dice e si esclav ajesirve de bea e a ds ersas adierealg c biees ta sl de a de ellas, es

    l s razable e adiera sl aral la csa etera. E cabi, si icle es estilaci el bre de ael rcs biees estila, dice Escvla e ha e ddar e adiere sl ara l,est e tabi cad estila ara de ells e ss biees, al estilar ctal eci exresa adiere td ara l.

    y areba Escvla e tr libr sterire cad estila e is biees, ae

    e ecie exresaete i estilec i atrizaci, adiere sl ara, ae sirviera de bea e a variasersas. pre tabi se ha aditide cad esclav c edaadirir ara tdas aellas ersas a lase sirve, sl adiere ara aella araie ede servir. As he dich chasveces e l escribe tabi Jlia, es elderech e segis e la rctica15.

    14 KunKel - scHermaIer, cit. (. 13), . 157, da ticia de e el a 175 Cervidi Esc-vla epraeectus vigilum cree e lleg a reect del retri de marc Areli. Es, rcsigiete, alrededr de edi sigl sterir a Jlia.

    15bretone, cit. (. 4), . 78, jzga de dicilsia lectra a este asaje al e, r ciert, c-sidera ctaiad. E s crtica ria la bservaci ral r sbre la del cteid.

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    10/18

    patrIcIo lazo150 reHJ. XXXI (2009)

    C se bserva, ulia hace reerecia a a bra de Escvla, Quaestiones.El asaje es l scieteete clar c ara hacer distigibles las resestastat de ulia c de Escvla, al es, ralete. ulia da ticia

    del arecer de Escvla e el erd quem speciem . E s ticia uliase reere a ds librs de la bra de Escvla: la riera crresde al libr 2; lasegda, a la isa bra, er se esecica el libr; ulia se liita a sealare se trata de sterir (arg. in inerioribus probat).

    Resect del libr 2 de las Quaestionesde Escvla, Leel cjetra e ha-bra estad dividid varis catls; e ccret, el raget citad se habraectrad baj el catl De Publiciana in rem actione16; e cat al librsterir, Leel cjetra e el raget al e se reere e este cas uliase ectraba e el libr 13, baj el ttl De stipulationibus17.

    Ha de agregarse a l aterir e el libr 2 de las Quaestionesde Escvla escitad r ulia e tr asaje, esta vez bicad e D. 7,1,25,6. para Leel estaeva reerecia a Escvla se crresde exactaete c el raget aldide la riera arte de D. 41,1,23,3. Debe tarse, es s, e esta vez uliabica la cita de Escvla e s libr 18 ad Sab., e tat e la cita aterir labicaba e s libr 43 ad Sab. Es decir, e la bra uliaea, el is text deEscvla es citad e lgares dieretes. De et, es ecesari etrar eel alisis de las aterias e e tales sedes aalizaba ulia.

    Fialete, ha e agregar e el asaje de la bra de Escvla e ulia-

    idetica crrectaete, crresdera, seg Leel, al libr 13 de lasQuaestionesde Escvla, el e viee a cicidir c el raget e se recgee D. 45,3,1918.

    Tds ests dats acseja teer a la vista tds ls ragets rcedera alisis carad.

    Ceces r ls sests tratads e el libr 2 de las QuaestionesdeEscvla, rertads r ulia, el rier e D. 41,1,23,3 (ul., 43 Sab.) el segd e D. 7,1,25,6 (ul., 18 Sab.):

    [...] a secie Scaevla etractat libr secd aesti: ait ei,si alies servs dbs ba de serviat etex is er re adirat, ratie acere,t ei dtaxat i slid adirat. sed siadiciat eis e, ex cis re stilatr,ec dbitad esse ait, i ei sli ad-iratr, ia et si ex re isis stilaretralteri ex diis, iati stiladslid ei adiret.

    [...] cas e tabi reseta Escv-la, 2 aest., cad dice e si esclavaje sirve de bea e a ds ersas adiere alg c biees ta sl de a deellas, es l s razable e adiera slara l la csa etera. E cabi, si iclee s estilaci el bre de ael rcs biees estila, dice Escvla e ha e ddar e adiere sl ara l,est e tabi cad estila ara

    de ells e ss biees, al estilar c taleci exresa adiere td ara l.

    16 lenel, Paling., cit. (. 9), II, cl. 272.17 lenel, Paling., cit. (. 9), II, cl. 280.18 lenel, Paling., cit. (. 9), II, cl. 281.

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    11/18

    151Iussum ynomInatIo enlasadquIsIcIonesatravsdedependIentes

    [...] a et i dbs bae ideissessribs hc ide est ad scaevlaagitat libr secd aesti, et aitvlg credit ratiee hc acere,t si ex re alteris stiletr, arte eidtaxat aeri, arte di: dsi iati sit stilats, ec dbitaridebere, i adiect ie slid eiaeratr. idee ait et si iss eisstiletr, ia iss r ieacciis.

    [...] es tratdse de ds seedresde bea e se discte est is e Esc-vla, 2 aest., dice ser ii c de raz e si se estilara adiistradbiees de de ells, se adiere araste slaete a arte la tra ara elde. Ahra bie, si el esclav hbieradich exresaete ara i estilaba debe ddarse e la ttalidad se adiereara al c bre se exres. Lis crre ae se estilara c satrizaci, re etedes e si esc atrizaci es igal e si ese a sbre.

    Carads ls ragets D. 41,1,23,3 D. 7,1,25,6, reslta e tieee c el hech de e abs se cetra e sest distit al e hastael et habas vist aalizad e Jlia e ls sabiias aterires al; e eect, Escvla a se reere exclsivaete al esclav e criedad,si e ala el alisis al sest del esclav adirid a non domino ese see de bea e.

    El rier sest e aaliza e D. 41,1,23,3, es e el esclav adiera algc biees de de aells a ls e sirve de bea e; a s tr, el riersest de D. 7,1,25,6 es e el esclav adiera e virtd de a estilaci.Ha, aareteete, a dierecia e abs, csistete e el hech de viclarla adisici a la estilaci e D. 7,1,25,6 e D. 41,1,23,3, cestie arece irrelevate si se ta e ceta e, e D. 41,1,23,3, a artir de sedsi adiciat eius nomen, la relaci de la adisici c la estilaci eda deaiest. De ah e e arezca jsticable ssteer e tda esta arte de D.41,1,23,3 haa e leerla e tris de e el esclav adiere r calieredi, si e virtd de a estilaci.

    Si la hitesis e se acaba de rer es lasible, ede es e casarsrresa ls resltads a ls e abs ragets cdce; ells s, cades, srredetes. E tat e e D. 41,1,23,3 la ii de Escvla es ee tal cas el esclav adiere sl ara el de de ls biees19, e D. 7,1,25,6l adirid se rearte etre el seedr r cs biees se estil, el dedel esclav, rbableete r artes igales. Si se hitiza a ctaiacitextal, cabe etces regtarse cl de ls ds asajes dra ser el gei.

    ya desde a ersectiva ral, cre e ha razes ara reerir D. 7,1,25,6 ,est e, c hes vist, el sest de esclav c e celebra a

    estilaci haba aarecid a e Jlia. C td, c as a exaiar a

    19 La decisi e rrcia Cervidi Escvla a rsit de este rier ast biedra ctextalizarse e el la de a ctrversia. Ae la slci arece ser delri Escvla, el t de la isa es idiciari e el setid de e se trata de a dc-tria acca. Ell eda destrad r el asis c el e cieza la segda racidel rra, e el setid de alegar e debe ddarse, e cabi, de l e asar a decir(sed[] nec dubitandum esse).

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    12/18

    patrIcIo lazo152 reHJ. XXXI (2009)

    ctiaci, tabi desde t de vista aterial, cre reerible atedera l trasitid e D. 7,1,25,6 .

    E el segd sest e aaliza Escvla e abs asajes (e D. 41,1,23

    crresde al erd sed si soli adquirature D.7,1,25,6 , a quod si eiquaeratur) se describe la icidecia e tedra el hech de e el esclav icleseel bre de ael r cs biees estila. E abs ragets se sealae e tal cas, dich seedr adiere la ttalidad de l adirid r el escla-v20. Llaa la ateci e e abs ragets se isiste e e ha ddasacerca de la jsteza de esta decisi (arg. nec dubitandum esse ait[D. 41,1,23,3];nec dubitari debere[D. 7,1,25,6])21. E esta arte, des csiderar segrel raget, desde el t de vista de s cteid, a esar de e uliaararasea a Cervidi Escvla.

    E el lti sest velve a aarecer las dierecias, ae e este casarece s secill astar r la geiidad de de ls asajes. E eect,e D. 7,1,25,6 Escvla se clca e el sest de e c vistas a la estila-ci el esclav hbiese ctad c el iussum de de ls seedres, e ccas, estr jrista dda e asegrar e e tal cas se rdce las isascsececias e si hbiese iclid el bre del seedr. E cabi, eD. 41,1,23,3 ectras a glsa c tre, a e, ah dde Escvlaarece itetar jsticar la slci, l e hace es reetir el is seste idtica csececia (arg. quia et si ex re ipsius stipularetur alteri ex dominis,

    nominatim stipulando solidum ei adquiret[puesto que tambin cuando estipula parauno de ellos en sus bienes, al estipular con tal mencin expresa adquiere todo paral]). As, e tat D. 7,1,25,6 tiede a reetir el esea jliae, a rsitde ls sests e trata e el cas, est es, iussum nominatio, el ragetcteid e D. 41,1,23,3 tiee a redacci extraa setid e sedeja ver e etrece la cresi de la dctria de Cervidi Escvla. Ai jici este lti raget acsa a erte ailaci.

    Veas, a ctiaci, la trasisi de la dctria cteida e el libr13 de la bra Quaestiones. C se adelat, tabi resect del cteid

    de este libr, e l e se reere al tea e trat a, se verica e el Digesta dble trasisi, er c a irtate dierecia c la e se acabade aalizar: e este cas, el Digest recge raget directaete de la brade Escvla, e es la e carares c la ctiaci del raget deulia, e veas exaiad ates:

    20 La exresi soli, de D. 41,1,23,3 hiz esar a bretone, cit. (. 4), . 79, e acrrci de solidum, cesti e as iadvertida a beseler, Gerhard v,Miscellanea,eZSS. 44 (1924), . 385.

    21 Vase la ta 19.

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    13/18

    153Iussum ynomInatIo enlasadquIsIcIonesatravsdedependIentes

    D. 41,1,23,3 (ul., 43 Sab.): [...] et iieriribs rbat, t, avis i-ati ec iss e, ex re tae ea sti-lats sit, c lribs ba de serviret,ihi sli adirat. a et illd recetest, t, ties cis servs ibsadirere test, ei sli e adirere,ci test. et hc Ilia e scriberesaee rettli ee ire tir.

    [...] y areba Escvla e tr librsterir e cad estila e is biees,ae e ecie exresaete iestile c i atrizaci, adiere slara , ae sirviera de bea e a variasersas. pre tabi se ha aditide cad esclav c edaadirir ara tdas aellas ersas a lase sirve, sl adiere ara aella araie ede servir.

    D. 45,3,19 (Scaev., 13 quaest.): Sialies servs dbs bae dei servies ex

    is er re adirat, rati acit, t ei excis re adisiit id tt ei adirat, siveei sli sive asi dbs serviat: a et iveris diis ties trie adiritr,tties artes adiri: ceter si alii adiratr, ali slid habitr.igitr eade rati erit et i rsit, thic servs alies, i ihi et tibi bade servit, ihi slid ex re ea adirat,ia tibi test adiri, ia sit

    ex re ta.

    Si esclav aje e sirve a dsersas adiere alg c biees de a

    de ellas, es de raz e adiera td araael c cs biees hiz la adisici,ae sirva a ls ds sl a se, escad se trata de verdaders des seadiere ara abs, la adisici es rartes, er si adiere ara deells, el tr crietari tedr el td;as, es, la isa raz valdr ara el casrest, de aera e el esclav ajee s sirve de bea e a ti a adiera

    tegraete ara cad es c bieess, es ede adirir ara ti al haber sid c ts biees.

    C se ede bservar, ulia e D. 41,1,23,3 recerda e e tr librde la isa bra de Escvla, ste acetaba e, al estilar e ls biees de tr,si hacer eci al de de sts si s iussum, igalete adira ara elde de ls biees, ae se tratase de esclav e sirviera de bea e avaris. Esta aseveraci atribida a Escvla haca s e segir la dctriasetada r Jlia, ie cceda idtic eect ate sests claraetedeliitads; e eect, e el asaje ates exaiad de Jlia adita e, ecasies, la asecia de nominatio de iussum da salvarse, desde el tde vista de la idad de adisici, r la va de csiderar e se estilabaara ls biees de de ls crietaris. pr l e s ira ulia alal de D. 41,1,23,3 Escvla haca s e segir la dctria setada r

    Jlia. El text e ulia debi teer a la vista, deba cicidir, al es earte, c el cteid de la bra de Escvla e ls ciladres selecciar clcar e D. 45.3.19. Veas si ell e as.

    E D. 45,3,19, Escvla se vale de ds sests dieretes c a ite-ci bie clara, c l es el de alicar a la ratio decidendidel tr. E iarecer, la cesti a la e iere dar resesta Escvla es al rblea de laadisici r arte del esclav aje e se see de bea e. Este sest,al e se reere al ciez (arg. Si alienus - duobus serviat) leg al al delasaje (arg. igitur - re tua) es el t cetral de s asaje; cat ha e edi

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    14/18

    patrIcIo lazo154 reHJ. XXXI (2009)

    de abs es s e la dctria sabiiaa e tr a la adisici r edidel esclav c.

    Exe, e rier lgar a la adisici r arte de esclav aje.

    Cat ste adiere c biees de a de las ersas a las e sirve, l adieresl ara l. A ctiaci, c el bjet de dar la resesta e acabade dar, Escvla asa a abrdar el sest de esclav eectivaete c(arg. nam et in veris dominis quotiens totiens partes adquiri). Ate tal sitaci,Escvla distigir a regla geeral a exceci. Cstite la riera laadisici ara abs (arg. quotiens utrique adquiritur), e tat e la exce-ci es la adisici ara sl de ells (arg. ceterum si alii non adquiratur,alium solidum habiturum). El daet e ecetra ara el trataietdiereciad, es el hech de e el esclav adiera c biees de sl de ells

    (arg. ex unius eorum re adquirat, ratio acit). y, a ctiaci, exresa e estaisa raz (arg. eadem ratio) se alica al rier sest aalizad. Es decir,la sci resta asa r exteder la ratio decidendidel cas de tratarse decrietaris, al de seedres de bea e.

    pede bservarse e e ig de ls sests exests e este libr13 de las QuaestionesEscvla ecia a la estilaci, a la e s se reereulia e s cita del jrista e ds lgares detr de D. 41,1,23,3; s l haca,e cabi, e el libr 2. Si c de et e arece existe razesara descar de la geiidad del asaje de D. 45,3,1922 habra e acetar,

    al es rvisialete, e la reerecia liaea al libr 13 de las Quaes-tionesde Escvla dra ser errea, a e ste sl se reri al rblea de laadisici casada r a estilaci e s libr 2.

    El rblea, a i jici, es er. ua acertada cresi de eststexts dra servir de base ara evalar el arte de Cervidi Escvla a la dis-csi. Si se ctrasta c la resesta de Jlia ates estdiada, aarece eEscvla sige de cerca ls lateaiets de al, de d tal e el artee se sige de las resestas de Escvla e esta ateria ha e viclarl a le cstite, e i ii, s geia ctribci a la discsi, est es, la

    extesi e era de la ratio decidendidesde el sest de ls crietaris,al de ls seedres de bea e. Ctribe c ell a la geeralizaci de aregla jrdica? S, a ddarl. per a s: ctribe a la cstrcci de cle de ideas e tr a la gesti de ls egcis scietaris, de d de esta-blecer a regla e erita diereciar c claridad ls sests de adisicicjta de ls de adisici idividal. C eser der destrarl sadelate, esta geeralizaci cstite, a la vez, la base ara e ulia eretr jal e la tarea del estableciiet de a regla geeral sbre la ateria.

    VI. uLpIAno

    El arecer de ulia se ha did bservar a rsit de la dctria de

    22 masIello, Tas, Le Quaestiones di Cervidio Scaevola (Bari, Caccci, 2000), .125 rechaza la tesis leeliaa, e el setid de e habra a glsa e la rase ei ex cuius readquisiit.

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    15/18

    155Iussum ynomInatIo enlasadquIsIcIonesatravsdedependIentes

    algs de ls jristas ates exaiads. Ell se trabaj adelatad eahra es cveiete sisteatizar. Hasta el et, hes vist c de sest bastate secill, tratad e s it r Sabi Casi, se er

    desarrll istitcial e tiee etre ss ts alts, la dctria de Jlia,ca ifecia se ha bservad atete e Cervidi Escvla. C l adad essible distigir el esaiet de ulia tad c reerecia el esea

    jliae, a exaiad.u asaje hasta ahra aalizad, e el cal ulia tiee casi de reerirse

    a ls rbleas e hes a tratad es D. 45,3,5, extrad tabi de s brade cetaris ad Sabinum lib. 28:

    Servs cis sic i est

    asi siglr tts, sed r artibstie idivisis, t itellect agis arteshabeat a crre: et ide si idstilatr vel aa alia ratie adirit,ibs adirit r arte, a diii e habet. licet ate ei et iatialici ex diis stilari vel traditare acciere, t ei sli adirat. sed si iati di stiletr, sed issis dir, hc ire tir, t sli

    ei adirat, cis iss stilats est.

    El esclav c a varis rietaris

    erteece eteraete a cada deells, si r artes idivisas, ctas idealess e ateriales. pr l tat, si estilaalg adiere alg r la raz e sea,adiere ara tds ells e la cta rla e tiee riedad sbre l. pedeestilar, recibir r etrega ara l, exresaete ara alg de ss desde ra e sl adiera ara l; er estile exresaete ara

    de, si e l haga c la atrizacide de ells, se bserva e la rctica esl adiera ara ael c ca atriza-ci ha estilad.

    La lectra de este text erite reccer la tradici jrisrdecial ea hes exaiad, e tr a ls iss rbleas. ulia, cre a lacaracterstica tedecia a la geeralizaci e se recce e la jrisrdeciatardclsica, cieza r setar a regla geeral, cre a la cal, sbre elesclav c ls cdes tiee ctas ideales, ateriales. De ell extraea cclsi (arg. et ideo): cat el esclav c adiera, sea e l adierae virtd de estilaci, sea e virtd de calier tra casa, l adiere aratds ls cdes, de acerd a la cta de riedad e tiee resect del (arg. quid stipulatur vel quaqua alia ratione adquirit, omnibus adquirit pro parte,qua dominium in eo habent). Esta ltia arte rereseta a vedad e elesaiet de ulia, a e habas teid casi de verla exresada etris arecids e D. 45,3,7,1 (ul., 48 Sab.): sin autem sine ulla adiectione

    pure stipulatus sit, reliquas partes is servus ceteris sociis praeter eam partem, ex quapromissor dominus esset, adquiret.

    A ctiaci, ulia exresa e si el esclav estila recibe ara de ls cdes exresaete (arg. nominatim alicui), la adisici sl aectaa este cde. A s tr, si adiere sl c la atrizaci de de ssdes (arg. iussu unius dominorum), ae exrese s bre, igaletetal adisici se radicar e el atrii del cde atrizate (arg. soliei adquirat cuius iussu stipulatus est). Estas aracies, c hes vist, se

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    16/18

    patrIcIo lazo156 reHJ. XXXI (2009)

    ectraba a e la tradici sabiiaa , s ccretaete, e la e sige aJlia, a rsit de tratar el rblea de la nominatio el iussum, c caside la estilaci celebrada r el esclav. C ell ulia viee a crar e

    la ii sabiiaa di, r l rt, hasta el sigl III, l e ctribira ch a s recci hacia la bra jstiiaea.Del is libr 48 de cetaris ad Sabinum se recge el sigiete asaje,

    e D. 45,3,7 r. (ul., 48 Sab.), e ctia razad sbre la base de lrecedeteete dich:

    pride et si attr rte dishaberit et dr iss stilats sit, hisslis adiret i issert, agise est,t aealiter, sed r rtie di-ica tt eis adiratr. ide t et siiati eis stilats esse ratr:a et si i iss stilats sit velibs iati, dbitaresibs r diicis e rtiibs, r virilibs adirere.

    pr csigiete, si esclav tvieracatr des estila c la atrizacide ds de ells, sl adiere ara ls e ledier la atrizaci, es s ciert e adiere ara ells el td r artesigales, si e rrci a la cta etega e la riedad. L is crese da e el cas de e haa estiladexresaete ara ells, es tabi siha estilad c atrizaci de tds lsdes exresaete ara tds ells, ddares de e adiere ara tdsseg ss ctas de riedad r

    artes igales.El razaiet, c se bserva, se atiee e ls rgees de ls eects

    de la nominatio el iussum, cserva ls resltads bteids hasta Jlia. Ctd, ha e destacar e, a esar de l recieteete dich, ha asect delasaje e s tiee ciert grad de vedad; e reer a la rdizaci eera ulia a rsit del trataiet del rblea e sede de divisi dela riedad e ctas ideales. n es, c td, a ivaci de gra calad,er da ceta de esaiet e tiede sl a la sisteatizaci, sia la reslci de rbleas e haba sid exlcitaete exlrads rls trs jristas.

    Idtic atr de razaiet se ecetra e el esaiet exresadr ulia e D. 45,3,7,1, e a exaias a rsit de la dctria de

    Jlia. pest e sera cis vlver sbre l is, valga dejar setad ae este asaje se extrae evaete del libr 48 de ls cetaris ad Sabinumde ulia, c l cal va edad de aiest la stesis erada r el

    jrista tard clsic.

    VII. ConCLuSIn

    La craci de las reglas e tr a ls eects del iussum de la no-minatio a rsit de la actaci de esclav c, es rces lete, al es, e l e hes did ver, trascrre etre ls sigls I III; eesta tradici, de atriz sabiiaa, se va erlad la deitiva eiaraci deeects etre nominatio iussum.

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    17/18

    157Iussum ynomInatIo enlasadquIsIcIonesatravsdedependIentes

    Ls testiis de las etes exhibe testiis aterires a Casi Sabi, ca ii debi ser segida si chas variacies r oli pi. Este rier eslab se caracteriza r reerirse exclsivaete a la

    adisici erada r el esclav c e acta baj iussum de de ssdes. Ah hasta dde las sibilidades textales e l erite, he cje-trad e ha sid Salvi Jlia el jrista e itrdce l ivadr:r a arte, hace exlcita reerecia a la stipulatio c casa reta de laadisici , s irtate a, itrdce la eiaraci etre iussum ius-sum nominatio, e cat caractersticas rias de la egciaci del esclav.La resesta de Jlia atv s vigecia hasta ulia, e l e se reerea la jrisrdecia clsica. C se d ver, Cervidi Escvla itrdce avariate, csistete e la extesi del responsumjliae a ls seedres de

    bea e del esclav, a sl a ls crietaris de ste. ulia, a s tr, itrdce variates, ae re la geeralizaci de la regla rergaizasisteticaete el aterial, a artir de trataiet s aete dgticde la criedad. E raz de td est, cre e es avetrad arar els rbleas e tr a ls eects de la nominatio el iussum e la jrisrde-cia raa ecetra e la escela sabiiaa s rige e Jlia el ricialartce de s eiaraci.

    [Recibid el 4 de ji arbad el 4 de jli de 2009].

    BIBLIoGRAFA

    aubert, Jea-Jaces, Bussiness Managers in Ancient Rome.A Social and Economic Studyon Institors 200 BC - AD 250(Lede - new yrk - Kl, Brill, 1994).

    beseler, Gerhard v, Einzelne Stellen, eZSS. 66 (1948).bove, Lci, Nautae e mercatores(nali, Jvee, 1993).bretone, mari, Servus communis. Contributo alla storia della compropriet romana

    in et classica (nali, Jvee, 1958).ceramI, p. - dI porto, A. - petruccI, A., Diritto commerciale romano. Prolo storico

    (2 edici, Tri, Giaichelli, 2004).coppolabIsazza, Givaa, Dallo iussum domini alla contemplatio domini(mila,

    Gir, 2008).de martIno, LEconomia, e Princeps Urbium, cultura e vita sociale dellItalia romana

    (mila 1991) = Diritto Economia e Societ nel mondo romano, III.dI porto, Adrea, Filius, servus e libertus. Strumenti dellimprenditore romano, e

    marrone, mate (a cra di), Imprenditorialit e Diritto nellesperienza storica(paler, Sciet Italiaa di Stria del Diritt, 1992).

    dI porto, Adrea, Il diritto commerciale romano. Una zona dombra nella storiograa

    romanistica e nelle rifessioni storico-comparative dei commercialisti, e VV. AA.,Nozione, ormazione e interpretazione del Diritto. Dall t romana alle esperienzemoderne. Ricerche dedicate al proessor Filippo Gallo (nali, Jvee, 1997), III.

    dI porto, Adrea, Impresa colletiva e schiavo manager (mila, Gir, 1984).FldI, Adrs, Remarks on the Legal Structure o Enterprises in Roman Law, e RIDA.

    43 (1996), . 179-209.Gallo, Fili, Negotiatio e mutamenti giuridici nel mondo romano, e marrone,

  • 8/6/2019 Iussum y nominatio (2009)

    18/18

    patrIcIo lazo158 reHJ. XXXI (2009)

    mate (a cra di), Imprenditorialit e Diritto nellesperienza storica (paler,Sciet Italiaa di Stria del Diritt, 1992)

    Garca GarrIdo, Casuismo y Jurisprudencia romana. Responsa (madrid, EdiciesAcadicas, 2008).

    GarcaGarrIdo, mael, El comercio, los negocios y las nanzas en el mundo romano(madrid, Dkis, 2001).

    KIrcHenbaum, Aar, Sons, slaves and reemen (Jersale - Washigt DC., Themages press - The Hebrew uiversit Jersale, 1987).

    KunKel, Wlgag - scHermaIer, marti, Rmische Rechtsgeschichte (13 edici,Kl-Wiear-Wie, 2001).

    labruna, Ligi, El diritto mercantile dei romani e lespansionismo, e corbIno, Ales-sadr (editr), Le Strade del Potere. Maiestas Populi Romani. Imperium CoercitioCommercium (Cataia, Librera Editrice Trre, 1994) = l mIsmo, Rmisches

    Marktrecht und Expansionpolitik, e FeenstraR. - HatKamp, A. S. - spruIt, J. E.- sIJpesteIJn, p. J. -wInKel, L. C. (editres), Collatio Iuris Romani. tudes ddies Hans Ankum (Asterda, J. C. Giebe, 1995).

    lazo, patrici, El mtodo de comparacin casustica. Anlisis de sus resultados, e REHJ.26 (2004), . 41-60.

    lenel, ott, Palingenesia iuris civilis(Leizig, Berhard Tachitz, 1889 = rei.Ra, Il Cig Gaile Galilei, 2000), II.

    masIello, Tas, Le Quaestiones di Cervidio Scaevola (Bari, Caccci, 2000).petruccI, A., Per una storia della protezione dei contraenti con gli imprenditori(Tri,

    Giaichelli, 2007).serrao, Felicia, Impresa colletiva a Roma nellet commerciale(pisa, pacii, 1989);petruccI, Ald, Mensam exercere. Studi sullimpresa nanziaria romana (II sec.a.C. - II sec. d.C.).