L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 8 3

Divendres, 29 de juny del 2018

El PIB té el creixement més gran dels darrers anys

El cicle de l’EFA referma el paper del país com a plataforma tecnològica

La Cambra realitza la signatura de l’acord per a l’estudi de viabilitat de l’aeroport

Unió i paciència, claus per implantar la ‘blockchain’ al Principat

L’economia andorrana segueix una recuperació a ritme pausat

Les possibilitats del Principat fan que alguns experts considerin que pot ser «un petit Silicon Valley»

Pàg 4 Pàg 4 Pàg 4Pàg 4

L’entitat considera que la intal·lació seria compatible amb la que existeix actualment a la Seu d’Urgell

La tecnologia permet emmagatzemar dades ordenades en el temps sense l’opció de ser modificades

Passa a la pàgina següent

El s m o d e l s d e n e g o c i t r a d i c i o n a l s e s t a n a m e n a ç a t s . A q u e s t s són menys duradors del que solien ser i estan

subjectes a desplaçaments ràpids i, en casos extrems, a la seva desaparició.

A tots ens ve al cap el cas de Blockbuster. L’empresa va ser un dels l íders del sector de l loguer d e v í d eo s . Te n i e n u n a c a d e n a de subministrament i log íst ica adequades per mantenir l’estatus quo. Però la companyia aviat es va estancar i no va respondre als serveis de vídeo a la carta. I ara és Netflix el nou rei a l’hora de consumir vídeos, el vídeo sota demanda, digital i via streaming.

Recentment, el cas del gegant nord-americà de les botigues de joguines, Toys ‘R’ Us, que va fer trontollar el mercat quan es va declarar en fallida fa a penes uns mesos, va citar la «competència implacable del comerç electrònic» com a principal responsable de la seva situació.

El dilema que descompte per pagament es pot oferir

Consultori fiscalPere Brachfield

Jaime Mesas

Pàg 3Pàg 2

A tots ens ve al cap el gegant disruptor Amazon, i són moltes les empreses, no tant sols del sector de la distribució, que tremolen només sentir el seu nom.

L’últim exemple es va produir fa unes setmanes, quan el gegant del comerç minorista va anunciar que treballaria amb Berkshire Hathaway, el holding de Warren Buffet i JPMorgan Chase per crear una empresa que oferís atenció sanitària assequible als seus empleats. Tot seguit les accions de companyies d’assegurances de salut que cotitzen en borsa van caure de manera abrupta, esborrant milers de milions de dòlars en valor pels seus accionistes.

Però no tot és Amazon. Cada any el canal financer de televisió CNBC dóna a conèixer la denominada “Disruptor 50”, una llista configurada per les 50 empreses privades les innovacions de les quals estan tenint l’impacte econòmic més gran en el món. Aquest any podem veure empreses que pertanyen a sectors tant diversos com el de la biotecnologia, l’educació, el transport, el comerç minorista i, fins i tot, l’aeroespacial, entre d’altres.

En conjunt, aquestes 50 empreses van ser capaces el 2007 de recaptar

Models de negoci disruptiusJosep AntoniCerdanHead of equityAndbank

BUSINESS2 Divendres, 29 de juny del 2018

Ve de la pàgina anterior

Consultori fiscalAquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant del Departament de Tributs i de Fron-teres (d’ara en endavant, DTF) núme-ro CV0105-2018 del 6 de març del 2018 sobre, entre d’altres aspectes, la inter-pretació del DTF pel que fa l’aplicació de la deducció sobre la quota de tribu-tació per a noves inversions en l’Impost sobre Societats.

Concretament, pel que fa a l’apli-cació de la deducció per noves inver-sions regulada a la lletra b) de l’apartat primer de l’article 44 del Decret legis-latiu del 7 de febrer del 2018, de publi-cació del Text Refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats (d’ara en endavant, TRLIS) en relació als nous elements patrimonials adquirits i que estiguin afectes a l’acti-vitat econòmica, sobre inversions re-alitzades en els actius fixos que allar-guen la vida útil dels ja existents i que segons la normativa comptable el seu cost de renovació, ampliació o millo-ra s’ha d’incorporar a l’actiu com a ma-jor valor del bé i sobre les despeses que per la seva naturalesa es classifiquin

comptablement com a despeses de manteniment i reparació.

Tal i com estableix l’article 44.1.b del TRLIS; «els obligats tributaris poden minorar de la quota de tributació les quantitats següents: el resultat d’apli-car el 5 per cent a l’import de les no-ves inversions fetes a Andorra d’ac-tius fixos afectes a l’activitat empresa-rial. Aquests actius s’han de mantenir durant un mínim de cinc anys des del moment en què s’adquireixin. En el cas que no es compleixi amb el manteni-ment de les inversions durant el perí-ode mínim de cinc anys, l’obligat tri-butari ha d’ingressar l’import de la de-ducció aplicada, juntament amb els interessos de demora».

En aquest sentit, el DFT en l’esmen-tada consulta aclareix el tractament de l’aplicació sobre la deducció per noves inversions, així, i pel que fa als nous elements patrimonials, en la me-sura que els nous elements patrimoni-als adquirits estiguin afectes a l’acti-vitat econòmica de l’obligat tributari, s’hagin posat en funcionament i esti-guin degudament comptabilitzats al balanç de la societat com a actiu fix, es podria aplicar la deducció per no-ves inversions.

D’altra banda, i pel que respecta, a les inversions realitzades en l’actiu fix que allarguen la vida útil dels actius fi-xos ja existents i que segons la norma-

tiva comptable el seu cost de renova-ció, ampliació o millora s’ha d’incorpo-rar a l’actiu com a major valor del bé, en atenció a que no es tractarien d’adqui-sicions de nous actius no seria aplica-ble la deducció per noves inversions.

Finalment, i sobre les despeses que per la seva naturalesa es classifiquin comptablement com a despeses de manteniment i reparació que s’han de reconèixer en l’exercici de la seva me-ritació, no generarien el dret a la de-ducció per noves inversions regulada a l’article 44.1.b del TRLIS.

Addicionalment i segons l’establert a l’article 30.5 del Decret del 23 de se-tembre del 2015, pel qual s’aprova el Reglament de l’Impost sobre Societats «en el cas d’aplicar la deducció per no-ves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial, l’obligat tributari ha d’informar en la memòria del detall de les inversions esmentades i del seu manteniment en els termes que estableix la Llei de l’im-post. En el cas que no es compleixi el manteniment de les inversions durant el període mínim de cinc anys, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora».

En aquest sentit, El DTF estableix en els supòsits en que el nombre de no-ves inversions pugui ser molt elevat, els diferents elements patrimonials es podran agrupar a la memòria sempre que tinguin la mateixa naturalesa i da-ta d’adquisició.

No obstant això, en el cas d’una eventual comprovació de l’Administra-ció, els obligats tributaris haurien de disposar de la informació suficient que permeti identificar individualment ca-da element als efectes de l’acreditació de la deducció esmentada.

prop de 78.000 milions de dòlars per la fórmula del capital-risc, derivant-se un valor de mercat total de 350.000 milions de dòlars.

T r e n t a - t r e s d ’ a q u e s t e s 5 0 companyies són unicorns. Per definició, un unicorn és un animal meravellós i mitològic. Però en els negocis aquest terme té una connotació diferent. El novembre de 2013, Aileen Lee, fundadora de Cowboy Ventures, va ser la primera a introduir aquest terme. Es referia a una companyia tecnològica que aconsegueix un valor de mil milions de dòlars en alguna de les etapes del seu procés d’obtenció de capital, abans de ser llistades públicament en el mercat de capitals.

Encapçala la llista d’aquest any Space

X, l’empresa que està liderant la nova carrera espacial. A principi de febrer, la companyia fundada pel controvertit Elon Musk, també fundador de Tesla, va llençar amb èxit el seu coet Falcon Heavy del Kennedy Space Center. És la primera vegada que un coet de tal envergadura ha estat llançat per una empresa privada en comptes d’una agència espacial del govern. El coet Falcon Heavy jugarà un paper clau, perquè l’empresa aposta que es pugui transportar en un futur no tan llunyà mercaderies i persones entre la Terra

Un unicorn és una empresa tecnològica que té un valor de mil milions de dòlars en una etapa del procés d’obtenció de capital

Jaime Mesas

sistemes GPS i les tecnologies de telèfons intel·ligents havien erosionat l’avantatge competitiu dels taxistes quant a navegació.

I tercer en el podi, Airbnb que està alterant la industria hotelera i del turisme. L’aparició de plataformes com Airbnb ha propiciat que més gent

pugui viatjar. El gegant amb seu a San Francisco està actiu a 81.000 ciutats de 191 països i té més de 4,5 milions de fitxes a la seva plataforma, incloent 3.000 castells i 1.400 cases-arbre.

Més empreses deixaran d’existir, probablement, a mesura que avancem en l’era de la ruptura digital, o en el que el

Fòrum Econòmic Mundial fa referència com a la «Quarta Revolució Industrial». L’economia dig ital i la disrupció digital bàsicament requereixen una reestructuració de tots els negocis, o almenys del seu model de negoci, en forma de transformació digital. Si no, ja se sap el que els toca.

i Mart.En segon l loc d’aquesta l l ista

hi f igura Uber, l’empresa que està pertorbant els serveis de transport públic, taxi i limusina. Les companyies de transport compartit com aquesta van trobar que era fàcil posar potes avall la indústria del taxi, ja que els

BUSINESS 3Divendres, 29 de juny del 2018

El dilema que descompte per pagament es pot oferir

Un dilema freqüent que se li planteja el vene-dor a l’hora de propo-sar un descompte per pagament a un client

és quant més ha d’oferir sobre el ti-pus d’interès bancari habitual perquè aquest descompte resulti atractiu al comprador i que aquest decideixi uti-litzar la seva liquiditat ociosa per pagar abans la factura. Al seu torn, se li pot oferir descompte a un client que tingui liquiditat de sobres, és a dir, que sapi-guem que té tresoreria disponible. Per al client acceptar el descompte, supo-sa renunciar a un finançament i si no té líquid disponible, difícilment podrà ac-ceptar-ho. Però pot ser que li oferim al client un descompte i que aquest ens demani un tipus d’interès que ens su-posi un cost excessiu. En aquests casos cal negociar amb el client, aclarint-li la rendibilitat que per a ell suposa accep-tar el descompte. Per tant, és interes-sant calcular el % màxim de descompte que pot oferir el venedor per pagament immediat, així com a partir de quin ti-pus de descompte li pot convenir al comprador acollir-s’hi i acceptar el pa-gament anticipat de la factura.

En primer lloc, anem a veure el des-compte màxim per pagament que pot oferir el venedor. Aquest descompte màxim estarà determinat pel cost del seu finançament. En obtenir el paga-ment al comptat, el venedor s’estalvia haver d’acudir al finançament bancari durant el període d’ajornament.

Per tant, el venedor podrà oferir un tipus de descompte que serà com a mà-xim igual al cost del seu finançament, ja que si fos gran li resultaria més avantat-jós esperar que es compleixi l’ajorna-ment donat al venedor i finançar-men-tre pel banc.

Per poder comparar el cost del seu fi-nançament amb el descompte ofert, haurà de calcular el tipus anual equi-valent d’aquest descompte. La fórmu-la emprada és la següent:i = d x 365 / ton «i» és el tipus anual equivalent«D» és la taxa de descompte ofert«T» és el període d’ajornament conce-dit

Per exemple: una empresa proveïdora concedeix ajornaments per 90 dies i el seu cost de finançament bancari és del 10%. Calculem el descompte per paga-ment màxim que podrà oferir:Apliquem la fórmula, i = d x 365 / tDesprés, i = 0,10 x 365/90Després, i = 2,466%Per tant, el descompte màxim que po-drà oferir el proveïdor és del 2,466% (equivalent a un 10% anual). L’empresa venedora no podrà oferir descomptes majors ja que li resultaria més rendi-ble esperar els 90 dies de l’ajornament i mentre finançar-se al banc.

En segon lloc, anem a veure el des-compte mínim per pagament que re-sultarà interessant al comprador. El ra-onament és similar: l’estalvi que obtin-

dies en comptes d’esperar al venciment de pagament que és de 60 dies data fac-tura. El client espera fins a l’últim dia del termini per pagar, de manera que el període real de temps avançat en el cobrament és de 50 dies. El descompte ofert quantificat en unitats monetàries és de 250 euros, però si calculem el ti-pus anual veiem que:

El tipus anual d’interès es calcula amb la següent equació:

[% Descompte / (100-% Descomp-te)] x [(360 / Termini Pagament - Ter-mini Avançat) x 100]

després,Tipus anual = [5% / (100 - 5%)] X

[(360/60 - 10) X 100] = [0,05 / (100 - 0,05)] X [(365/50) X

100] = 36,52%

El càlcul de la taxa anual permet com-provar que el cost d’oferir un descomp-te per pagament del 5% per avançar el cobrament 50 dies suposa un tipus fi-nancer anual del 36,52%, el que sens dubte és molt elevat. En molts casos els departaments comercials no són cons-cients del cost efectiu que suposen els descomptes per pagament immediat, i el benefici financer real que suposa per al client que s’està beneficiant dels des-comptes. Així mateix, amb freqüència, ni tan sols el propi client sap l’enorme descompte efectiu que gaudeix, for-mulat en una taxa anual equivalent.

Per a la millor implementació del descompte per pagament cal seguir les recomanacions següents:

En primer lloc, el venedor ha de fer servir el descompte per pagament no-més per avançar cobraments i reduir risc operacions i evitar el seu ús indis-criminat com una bonificació comer-cial més que s’ofereix a tots els clients.

En segon lloc, el departament de credit management ha d’actualitzar els percentatges de descomptes oferts a les variacions dels tipus d’interès. Avui no és factible oferir el mateix des-compte que fa un any amb la caiguda brutal dels tipus d’interès del BCE que hem experimentat.

En tercer lloc, cal anualitzar sempre el percentatge de descompte ofert ja que un aparentment insignificant 2% de descompte per avançar el cobra-ment noranta dies, es converteix en una taxa anualitzada del 8%. Per tant, els tipus de descompte oferts s’han de convertir en percentatge sobre perío-des anuals per comparar el valor real del descompte.

En quart lloc, recordar que per al client que accepta el descompte, sem-pre obté major rendibilitat en taxa d’interès, que el cost en tant per cent que li suposa al proveïdor, sempre en termes anuals. Per exemple, si el pro-veïdor ofereix un descompte per paga-ment del 2% si el client paga com més tard el dia 10 una factura de 100.000 euros o que pagui l’import net amb ven-ciment a 100 dies. El comprador accep-ta el descompte i per descomptat paga l’últim dia hàbil que és el 10. Així les co-ses, el proveïdor sacrifica 2.000 euros a canvi d’avançar 90 dies el cobrament de 98.000 euros. Així que % per al proveï-dor la taxa anualitzada d’interès aplica-da en el descompte és del 8% (el 8,24% si s’aplica l’interès compost). El client que paga el dia 10 la suma de 98.000 euros, en realitat guanya 2.000 euros en 90 dies, i això suposa una rendibi-litat en percentatge de: 2000 / 98.000 = 0,0204 = 2,04%. Per tant, per al client el rendiment percentual anual del des-compte és del 8,16% (8,41% si s’aplica l’interès anual compost)

I, en cinquè lloc, els proveïdors han d’estar atents de no oferir als clients descomptes per pagament aparen-tment petits, però que un cop anualit-zats són tipus d’interès elevadíssims.

gui el client pel descompte haurà de ser més gran que el cost del seu finan-çament: si l’empresa compradora pa-ga al comptat haurà de disposar d’uns fons que haurà de finançar amb la seva entitat bancària; només si amb el paga-ment al comptat aconsegueix un estal-vi superior al cost del seu finançament, li resultarà interessant acceptar el des-compte per pagament immediat. Si el

descompte que obté és inferior al cost del seu finançament, preferirà acollir a l’ajornament del pagament i esperar al venciment de la factura per fer l’abo-nament del seu import. Igual que en el cas anterior, i per poder comparar la taxa de descompte amb el cost del seu finançament, caldrà calcular el tipus anual equivalent d’aquest descompte, aplicant la mateixa fórmula que en el cas anterior.

Per exemple: una empresa com-

pradora es finança amb una pòlissa de crèdit que li ha atorgat el seu banc al 12% d’interès anual. En una operació de compravenda, el venedor li ofereix un pagament ajornat de 120 dies o un des-compte per pagament del 3%. Anem a veure si el convé acollir-se a aquest descompte pagament immediat.

Es calcula el tipus anual equivalent al descompte ofert:

S’aplica la fórmula, i = d x 365 / tDesprés, i = 0,12 x 365/120Després, i = 9,125%

Veiem que el descompte que li ofe-reixen al client per pagament és inferi-or al cost del seu finançament, de ma-nera que no li convé acollir-s’hi.

I també veiem un altre exemple: Què passaria si el descompte ofert fora del 5%?

Llavors tornem a calcular el tipus anual equivalent, i = 0,05 x 365/120

Després, i = 15,7%En aquest cas sí que li convindria al

client acollir-se al pagament al comp-tat

Raó per la qual, les empreses amb excedents de liquiditat, ofereixen als seus proveïdors la possibilitat de pa-gar-los les factures amb anticipació a canvi de descomptes per pagament, ja que han calculat que el desembor-sament anticipat de les sumes de les

factures abans del venciment de paga-ment, els proporciona uns beneficis fi-nancers considerables, i més tenint en compte que les entitats bancàries no remuneren els saldos en comptes cor-rents, de manera que els clients poden fer inversions a curt termini sense cap risc -ja que estan pagant un crèdit- i obtenir grans beneficis.

Amb bastant freqüència els depar-

taments comercials ofereixen des-comptes per pagament subanuals del 3% o fins i tot del 5% ja que els prenen per tipus d’interès anual. Un descomp-te aparentment insignificant del 5% pot suposar un percentatge de deduc-ció descomunal si es calcula en termes anuals. Per exemple, l’empresa Verde SL en una venda que totalitza 5.000 eu-ros ofereix a un client unes condicions de pagament amb un descompte del 5% si paga la factura en els primers 10

El venedor l’ha de fer servir només per avançar cobraments i reduir risc operacions i evitar el seu ús indiscriminat

Els proveïdors han d’estar atents de no oferir als clients descomptes per pagament aparentment petits

Pere Brachfield@PereBrachfield

Director de Brachfield Credit & Risk Consultants

BUSINESS4 Divendres, 29 de juny del 2018

La Cambra de Comerç signa l’acord per l’estudi de viabilitat de l’aeroport

Elements clau per implantar la ‘blockchain’ al Principat

L’empresa Navblue començarà a treba-llar en la primera fase de l’estudi sobre la viabilitat d’un aeroport a Andorra des-prés que el president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, i el vicepre-sident de Comerç, Ramon Ginesta, sig-nessin l’acord a Tolosa amb el director ge-neral de l’empresa, Thomas Lagaillarde. Navblue és una companyia que pertany a Airbus i es dedica a solucions integrades d’operacions de vol i gestió del tràfic ae-ri, i té oficines, a més de Tolosa, a Water-loo (Bèlgica), Ontario (el Canadà) i Hers-ham (el Regne Unit).

La Cambra va aprovar destinar uns 100.000 euros als estudis, amb l’objectiu de saber si és possible disposar d’un aero-port al país, que seria, segons Armengol, compatible amb la instal·lació de la Seu d’Urgell. Precisament, l’alcalde d’aques-ta població, Albert Batalla, va qualificar el projecte de «ciència-ficció». Una de les possibles ubicacions de l’aeroport seria la zona de Grau Roig. L’estudi tindrà di-verses fases. La primera inclou el proce-diment d’aproximació d’aterratge-enlai-rament i els radis d’acció dels avions A319, A320NEO i A321NEO-LR. Si l’estudi és ne-gatiu, ja no es continuarà amb el projecte. L’A319 és un avió civil de passatgers de la companyia Airbus. És un model escurçat derivat de l’A320. Com que té els mateixos dipòsits de combustible, però menys pas-satgers (124, dividits en dues classes), el seu abast es veu augmentat fins als 7.200 km, el major de la seva classe. Els models Neo permeten un estalvi de combustible d’un 20% respecte a l’anterior generació i permet recórrer grans distàncies.

Unió i paciència són les dues claus per im-plantar la tecnologia ‘blockchain’ a Ando-rra, segons les diverses conferències que es van dur a terme organitzades per la co-missió ANDblockchain de la Confedera-ció Empresarial Andorrana (CEA). El seu president, Àlex Armengol, va explicar que «cal aplicar dues de les divises que figuren a l’escut d’Andorra, que són ‘virtus’ i ‘uni-tas’, a més de la paciència perquè no ens hem de precipitar». Armengol va intro-duir les conferències amb Pere Augé, el president de la comissió Marca Andorra de la CEA. Es va parlar de les tendències regulatòries, el tractament fiscal a Espan-ya i a Andorra i la criptomoneda i tendèn-cies ‘blockchain’. En quan a fiscalitat, el Principat té uns avantatges fiscals que la fan ser molt competitiva. El país també pot ser un laboratori d’innovacions però abans s’ha de saber la regulació i l’impacte de les criptomonedes i les seves noves formes de negoci. Vanessa Villen i Pau Au-gé van parlar sobre ‘compliance’ i tendèn-cies regulatòries, mentre que Marc Urgell i Javier Blázquez van centrar la seva inter-venció sobre el tractament fiscal a Espan-ya i a Andorra. La sessió es va tancar amb una ponència sobre la criptomoneda i les tendències ‘blockchain’. Aquesta tecno-logia s’està convertint en la plataforma capdavantera i el principal motor de la transformació de l’economia i de la socie-tat actuals. Una ‘blockchain’ (cadena de blocs, en anglès) és una base de dades dis-tribuïda, formada per cadenes de blocs dissenyades per evitar-ne la modificació un cop que una dada ha estat publicada.

El PIB experimenta l’augment més gran dels últims anysEl sector serveis, la construcció i l’agricultura presenten els majors creixements, i es confirma que l’economia andorrana es recupera a bon ritme

El Producte Interior Brut (PIB) va augmentar un 2% el pri-mer trimestre d’aquest any, la variació més positiva dels últims deu anys, segons les

dades facilitades pel departament d’Es-tadística del Govern. Respecte al mateix període de l’any passat suposa un incre-ment de mig punt.

Durant el primer trimestre, només el sector industrial, amb una taxa de varia-ció negativa del 0,9%, continua arrosse-gant el creixement negatiu dels darrers dos períodes i, en canvi, el sector serveis (4,8%), la construcció (5%) i l’agricultu-ra (2,2%) ofereixen creixements inten-sos. Així mateix, es va diluint la dinàmica dual en l’economia andorrana fins a finals de l’any 2016 en la mesura que els serveis financers van consolidant la funcionali-tat dels trimestres immediatament an-teriors. El resultat confirma també el que s’havia apuntat en les darreres enquestes de conjuntura de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, segons les quals l’eco-nomia andorrana ha continuat la recupe-ració a un ritme pausat i sota la influència positiva del sector exterior.

El PIB es divideix en nominal i real. El primer és el valor monetari total dels béns i serveis finals produïts per al mercat du-rant un any determinat dins les fronteres d’un país. El real, per la seva banda, aga-fa com a base els preus d’un any i permet fer una comparació de la producció amb

euros de mitjana), i aquest 2017 és el pri-mer any que repunta.Per tipologia de bé immoble, el metre quadrat més car és el dels locals comercials (2.311 euros), i el més barat el dels terrenys (936 euros).

A les transaccions immobiliàries, és a dir, el que passa pel notari i s’escriptu-ra, l’increment de l’11,6% és fruit sobre-tot a l’augment viscut a les parròquies de la Massana (23%), Escaldes-Engordany (19,7%) i Sant Julià de Lòria (81,3%). Van ser en total 1.907 transaccions les que es van fer l’any passat, per les 1.709 del 2016. La dada del 2017 és la més alta des del 2010, mentre que la del 2012, 851, és la més bai-xa des de llavors.

En canvi, els béns immobles transme-sos (dins una transacció pot haver-hi un o molts béns), que van ser 5.063 l’any pas-sat, representen 393 menys que al 2016. Sobretot en el cas de la tipologia conside-rada edificis, que van passar de 32 a 9. I per tipus d’obra, les transmissions cauen molt significativament en el cas de les noves, un 67,5%, i en canvi creixen les de segona mà, un 21,7%. En l’evolució des del 2010, es venia d’increments des del 2012, i aquest 2017 s’ha constatat de nou una caiguda.

Reforç d’Andorra com a plataforma tecnològicaEl potencial d’Andorra com a platafor-ma tecnològica i el paper de la tecnolo-gia per generar creixement econòmic es va posar de manifest durant el XXè cicle d’Empresa Familiar i Qualitat sobre ‘Can-vis tecnològics i emprenedoria III’.

Es van presentar quatre projectes in-novadors, un dels quals ja està implantat a Andorra amb una iniciativa del coro-nel de l’exèrcit de l’aire francès, Thierry Bacquey. L’‘Escut Security Services’ po-sa l’accent en les formacions en matèria de seguretat i, especialment, en la nor-mativa internacional. Segons Bacquey, «si fas una formació a França la faràs amb la normativa francesa i si la fas a Espanya amb l’espanyola. A Andorra, com que no forma part de la Unió Europea, podem oferir la formació en normativa interna-cional que és vàlida a 192 països i no estàs limitat a treballar a França i a Espanya». Pel proper curs ja hi ha 450 inscrits, co-sa que, per Bacquey, «pot propiciar una bona ocupació hotelera en temporades baixes». L’escola compta amb antics mi-litars francesos i Bacquey, que va obte-nir la titulació per poder impartir la for-mació als Estats Units, va posar molt èm-fasi en la importància que té actualment la seguretat.

Els altres tres projectes es van donar a conèixer amb l’objectiu de trobar inver-sors o de poder-se implantar a Andor-ra. En el cas de ‘Natural Machines’ ja hi ha uns socis andorrans. És un projecte que

imprimeix aliments saludables mitjan-çant una impressora 3D que es diu ‘Fo-odini’. Es tracta de la primera impresso-ra d’aliments que hi ha al món. ‘Foodini’ imprimeix tot tipus d’aliments frescos i nutritius, des de salats a dolços. Aquest nou aparell, innovador i a l’avantguar-da de la indústria alimentària, incorpo-ra una enorme pantalla tàctil en la qual l’usuari tria la recepta d’impressió, grà-cies a la seva connexió wifi. Una vegada seleccionada, es preparen els ingredi-

ents frescos en una pasta, es col·loquen dins d’unes càpsules de 120 centímetres cúbics d’acer inoxidable reutilitzables i s’inicia l’operació. La màquina, amb la grandària d’un microones, pot treballar fins a amb cinc aliments diferents alho-ra i permet preparar plats com la pizza, raviolis, pasta, galetes o puré de patates, per a fins a tres o quatre persones. Així, ‘Foodini’, segons el seu promotor Emilio Sepúlveda, «forma part d’una nova ge-neració d’electrodomèstics que combi-na tecnologia, menjar, art i disseny i que, a més, contribueix a un estil d’alimen-tació saludable».El neurocirurgià i em-El neurocirurgià i em-prenedor nord-americà, John Manglar-di, va assegurar que Andorra «pot ser un petit ‘Silicon Valley’». Manglardi va pre-sentar el projecte Optimus que plante-ja una solució tecnològica als quiròfans convencionals reorganitzant l’entorn de les sales d’operacions. Manglardi vol im-plantar aquest model a Andorra. El siste-

altres períodes de temps. El Govern va preveure, el mes d’octubre del 2017, que el PIB seria igual o superior al 2% fins el 2020. El PIB real de l’any 2017 es va situ-ar en 1.973,6 milions d’euros, augmentant en un 1,9% en relació a l’any 2016 i amb un increment generalitzat de tots els grans sectors d’activitat.

En comparació amb els països veïns, l’augment del PIB aquest primer trimestre del 2018 és molt proper a França (2,2%) i es troba mig punt per sota de la variació de la Unió Europea (2,5%). El creixement és proper a Espanya (3%) si només es consi-dera l’economia no financera. Traduït en diners, el PIB andorrà seria de 2.584,1 mi-lions d’euros.

CREIX EL PREU DEL METRE QUADRAT

Tal com marca la llei del Pla d’estadística 2018-2021 i el seu desplegament en el pri-mer Programa estadístic per a l’any 2018, el departament d’Estadística va publicar per primera vegada dades sobre transac-cions immobiliàries i preus de l’habitat-ge i sòl, tant del 2017 com del primer tri-mestre del 2018. Es tracta d’una publica-ció extensa on hi destaquen dades com que al llarg de l’any passat les transaccions immobiliàries van créixer un 11,6%, però que en canvi els béns immobles transme-sos van disminuir un 7,2%. En aquest sen-tit, el que més va davallar són els béns im-mobles d’obra nova transmesos, concre-tament un 67,5% respecte a l’any anterior.

Respecte a la superfície construïda trans-mesa, va davallar un 55%, i finalment pel que fa al preu de l’habitatge i el sòl dels béns transmesos va incrementar-se un 9,6%. En aquest sentit, el preu del metre quadrat es va establir en els 1.525 euros.

Tot i aquesta xifra mitjana del preu mitjà del metre quadrat de les transac-cions, varien molt les xifres si s’estableix una comparativa entre parròquies. Així, el preu del metre quadrat a Andorra la Vella s’eleva fins als 2.250 euros (creix un 21,5%), i en canvi a Canillo, on és més barat, és de 1.245 euros (creix un 3,4%). El preu del me-tre quadrat estava en progressió descen-dent des del 2011 (llavors fregava els 2.200

ma registra el que passa dins el quiròfan des de tots els angles i envia en temps real informació del que fan els metges. D’aquesta manera, un cirurgià especia-lista podria guiar un altre company sense haver de ser-hi present. I és que l’objectiu d’aquest sistema és que finalment s’acabi utilitzant en operacions de teleassistèn-cia en què els equips es trobin a milers de quilòmetres de distància.

Pel que fa al projecte Boolino és una proposta que ofereix als pares una expe-riència de lectura interactiva per als seus fills, amb el potencial d’accedir al món dels llibres de manera fàcil i organitza-da. Inicia un model d’expansió interna-cional basat en l’educació literària en lí-nia. La jornada que va comptar amb les ponències de Xavier Pont sobre ‘Tecno-logia i impacte social’ i d’Alejandro Ebrat sobre ‘Planificar la sucessió familiar: evi-tar els testaments conflictius i les gue-rres familiars’.