Embed Size (px)
Citation preview
EPOCA 3.'. ANY Yin .—BATALLADA 3S2 BARCELONA •5 DE MARS DE 1877.
PRED DE SUSCRIPCIÓ A D M I N I S T R A C I Ó
REDACCIÓ DONARÁ A L MENOS UNA B A T A L L A D A CADA SENMANA. fORA DE BARCCtOBA.
LLIBRERIA ESPANYOLA, _ J M " l n ü j . 20. ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^
BARCELONA. AatUlu ( C i U y P u . B>c<4. . 1« .
b l n a g w M •
CADA NÚMERO 2 QUARTOS PER TOT ESPANYA.
JDIUMENJE DE RAMS.
0.09o
i Ja está ben guarnida!
LA CAMPANA. DK GRACIA.
UNA V I S I T A A L'EXPOSICIÒ.
L'Exposició de l 'Univers i ta t aeaba de tan-«rir-u. quuu molta part dti Barcelouu y mo'.ta gent de fura eucaru uo haTiau t i u g u u touips de Teurela be.
Es impossib'e ferne una reaeuya complerta. Ho obscxut. farem lo que h i sapiguem. Y sobre tot rccui l i róm unu püu de obserra-
cions quu sc'us hau ocorregut y una pila de xlstos que mi rau t los objectes, hem s e u ü t a áir.
k\ entrar s 'hi trobaba una niontanya do car-b i, uu surt idor y una locomotora dalt de uu pont.
Desde " l tancat ho mirara un carreter. —¡Que tonta qu'es la gont, los babaus pagan
dos rals d'entrada, y jo desdo fora bo veig do Iraucb.
Lo pór t ich do l 'Du i r e r s i t a t . aquell espay baix de sostre, pla de columnas y de capolletas y fusch com una gola de llop, ja te uu nom.
Un puges al veuro ' l nb tantas ampollas ds TÍ y una que altra bota aqu í y allà, exclama.
—¡Quiu selle m«s maco!
A mi t ja escala, qaadros. /Pobrats! DO van podé acabà de pujà a dalt .
A l arribar al ú l t i m replà 's veyan uns quants à n g e l s enfilats dalt de la brana ¿Qué fan aquets ànge l s de Dòu?
jV'atualisto! Are me'n adono: s'han enfiilat per veure mea
b è aquella dona tota nua que s ' e s tà sobre tu an Ueo.
¡Quiu mon m é s pervar t i t !
Entrada: t i r e m à ma esquerra, sortim á l a galeria.
Los apotacaris s'han l lu ï t . A l veure aquellas ampolletas tant ben embo
ticadas r aquells babons y aquellas pildoretas platejadas, l'hnme mes sér io fà dentuta.
Jo 'Is bo d ich al> franquesa: me veniau g a las de caure malalt perquè rnc 'n dessin.
Lo dia |ue senti n uu xicotet. cantant al lé é ' •ÀpoUtari è r » t ; l ' h i veuto una oatxeta.
Entrem à n'aqnesta sala de la dreta. Una taula plena de llibrets vells y polsosos y
do ll ibrets nous que uodiuheti res. A l vol una pila d'armaris, y ' l s armari» plens
de fetos y de calaveras. Pero ¿ahont sont los verdaders fetos? ¿ A h o a t
son las verdaderas calaveras? ¿Ais armaris ó ala Hibres»
Tancat d in t re de una campana de cristall h i ha un home m i t j obert.
A l estrem del ventre h i t é una fulla. —Tu mira , v á d i r u n vis i tant . ¡Quina malal
t i a mes estranya! L ' h i ha nascut un pàmpol . —Pobre home. se I b i devia quedar un gra '
4« rah im al ventra.
La sala de primeras llctraa. Bu ella ea ahoot lo dia du I ' obertura và t ro -
barhi mes aotas que admirar lo conde de Tolano.
/(Juina l l à s t ima que no h l bagues palmatas!
Acabem de dar la vo l t a à la galcria y sort im al corredor.
Varias pells, alguns manguitos y un t ig re . Vaja, digan lo que vulgan, per s'er fot á Bar
celona, es un t igre mo'.t maco. Bestias cridan bestias y ¿n 'volen de micos,
d'aocells, de papaüouaa . da peixos, d'oseos y avestrusos?
Demanin. D'ossos y avesf russos sobre tot, no u ' h i ha
tants al diumenje, pel carrer do Fernando al sort ir de missa de dotza de Saut Juuuse.
Tanta bestia disecada, es lo pa r t i t cousarn dor del rtyat aitinat.
A l entrar a! gran Balo, lo primer que's trova es uu Hit de ferro, eu una especie d'arcoba que forma - I ¡ I r t i c h d'entrada.
Deyu un pagès : —Aquest l l i t l ' h i deuhon haver posat perqua '1 que 's cansi de vuurcr aa-sas, puga feriu petar uua bacuina.
Anem seguint: Uu grau apurudor tot p i é de camisas. Ja'u vun veurà 'is miuistres: Barcelona serà
tot lo que vulgau; pero uo to res de uetaauu-suda.
—¿Qu'es aquesta sala? preguntava an v i s i tant.
—¡Ah! Aquesta sala es lo menjador. —Ja'u h i d i t jo qu'cra la meujadoru, salta un
pazes. Quan h i cutrut, h i sentit uua olor de aufuls y garrofas
—¿Y aquell rellotje tant gros, de que serveix.» —¡Oh! Es un rellotje molt precios: per la
quaresma fins marca 'Is dias de peix. —¿Y aquets candelabros tan macos, do qui
son? —Sou de 'n Girona —¿Per posarlos à la Rambla de Santa l l ó -
oica? —No, ca: per posarlos à l'escala de casa seva.
Primérv s*it « I M éitnltt qu* mil paritnlcs.
Seguim una tol la do salas: filats, te ix i t s y es tampat» de cotó.
Com qu'es tant maco to t y to t tan ben fabr i -aat y to t tant notable, no se m'acut cap xiate.
/ A h ! s i . . . . Devant de l ' ius ta lació da'n Puig y Llagoste
ra, un amich meu h i buscava aquella cèlebre propvsisió demanant que's fusellàs à tots los espanyols.
Era en và: no va trobaria. ¿No valdria mes que aquest bon senyor fes
forsa canas de madapolán y uo 's fiques ak l l i bres de cabal le r ía '
Xarxas de pescar A l g u n diputa t devia d i r : /MugniOch per pescar vots.' ¡Mirln -rostes, ab
xarxas de las qu ' t l \ fabrica, en Camilo Fabra va pescarbi las actas del carrer de Ponent.
A dalt de un bombo mol t alt h i ha una noya que fá puntas.
Un maredeya:—Lo^u'es la meva filla, encare que'in donguèssi í i uitl duros, uo la deixaria posar d'aquesta manera á la vergonya.
Entrem à l 'a l t re galeria: gran sur t i t de telas mecán icas .
Ladoua de un obrer preguntava al seu mar i t :
—Mero pe rquè serveix aixó? —Per fer Irajuet d ' is t iu, molt forts, mol t
baratos, molt nets y molt ventilats. A una altre part grans rimas de paper. ¡Quina cosa mes mal colocada! ¡Quin paper..... m è s rk l icu l ! Are al tornar à entrar à las salas, h i haurian
vist uu r. tul exposat que deya: •Ho se permito fumar.»
ï sota el rètol , h i baurian vist exposat un municipal ab un puro d'estunch à la boca.
—¿Qu' es a ixó tan maca* —Catifas do 'n Sort. —;Y perquè serveixen las catifas.» — A y . ay per posà a terra, — f i h i ha gent do tan poca co'.clcncia quo
gosi a trepitjar una cosa tant bonica»
En un salonut ple do seda un tipo llegeix lo nom del fabricant.
•Comas Besti t». Y girantse al altre costat, l legeix lo nom del
expositor:
•Malvehi>. —Pobre senyor Coma'; ja te sort d'anar •«<-
Hi aom va. Deu uos en guard- de uu msl t » U .
Aro vè la llana da Tarrassa. Y darrera la llana de Tarraisa, laa casullas da
T i c h . ¡Quina cosa más providencial.' Las aa&allas áu r re ra de la llana.
Passem do llarch le saló de Bollas Arts, ahar.t h i ha molt pocas cosas étllas y moltas ctaas welUt: auám á baix al tra vegada y surt iut al pati de la maquiuaria, escoltem à un cou t r i -buyent qu ' esclamu:
—¡Xeriugas de douar ajndas à dalt! ¡X-srin-gas d'apagar fech á la dreta' ¡Xcr ingas do fer butifarras à l'esquerra.'Xeringas {Hirtutarrea... ¡Vet a^ui porque 'ns xeringan.'
A n á m al al tre pati y deixembo to t . ¿Su sentón uu ' olor especial quo 'Is llama eap
à uu deis quartos d' un rucó deis claustros.» Trayemse la gorra: l legim lorc to l : •LisCalati*
Mleeltta i t Vich*. —¡Déu have r lü molts canaris! —;Dau bnverbi molts capellans! Ho, aquets productos s'esposiïràn un al t redia. Per a v ú y coutentiase mirant al fondo y mi
rant à uu cost: Molt *».(«*• ptUi y mol t bonas ¡langtnitttu.
Observació final. Ab tants expositors y ab tanta alase de prc-
ductos. no S'ha presentat un sol armor, na una sola arma.
¡Gloria à Catalunya! P. K .
FABULETAS.
L O MIRAL·L.
Un v ; l l ^ue, per ser r i ch . se creya encara Dels seas v i n t anys poguer guardar la cara.
En lo miral l uu d ía S u n y t á s a fesomia. Y al veure ia v r i t a t , Y al veure al condemnat
Loe pensaments robautli y l ' esperansa. Volgué al mateix moment pendrer venjansa. Euces. ab v i u color, que mal l i esqueya. Y que mostrat uo habia molt temps feya. Lo puny va cntrenyer. mossegantse " I l l a v i . Lo Cras aisá, c lamà forsa al agravi . Sobre '1 mira l l va caun-r su ma closa
Y res tà satisfet Quan ja en aiuquanta trossos l* h a g u é fet. Sa boca va mostrar la victoriosa Rialla t an t avara.
—¡Ja cstlch venjat! c r idà Mentres en cada tros vejent sa cara. To tg roch y esporuguit lo lloch de ixà .
Companys: selre una/alia PriHtu t' aeis que ' l Ion amich tos dona.
Que qui al i i r l i s' exalta Pera amagarla més, més la pregona.
I I .
TV O R G U L L D E L S A B I -
Uolts me diuhen que só sabi. j o no ho crech:
si fos sabi uo h i hauria aqai ' i nom mou:
perqué un subi, com qu ' es sabi té talent,
y os talent del mi l lo r sabi ser modest.
Sabi, a ix i s jo no puch serbo. n i molt monys.
L A CAMPANA D E GRACIA.
perqué ab mos ireTalls, magaifUhi 6 dolents,
busco un prcmi qu ' es lo nunei del DOIU méu;
y es orgul l ei n ixó fa ua sabi, uo taleut.
. •. u , • ASES.
Lo Pare Sant ra, fer una a locució en lo Sacro Gol-legi de Cardenals, en lo palacio del Vat icà .
En ulla d i g u é lo l'arc Sant entre altres cosas. Que çuasi en latas las regions de Europa trama
ab ftresa cuntra la Iglesia. No es ni será may lo líomi Pontífice dvenijo ie
la pleta llilerlal dels seus actes, ni de la pltnittU dt la seva potestat, me .Cris en esla eiulat se veja sutdit d' altres senuors.
Y Yictor Maauel co¡u t í l i diguessen Llucia.
Un mestro de noys de Guardarrama (Allcant) 7 la mestra de J ü c a r (Audulucia), bau mor t de fam.
¡Pobres infelissos.' Després de gustar lo seu capital pera adqui
r i r una carrera al olijccto d- assegurar sou porvenir, tenir que ser màr t i r s del pressupuesto.'
iQuin delicte ha ccimcs aquesta classe per uo •obrar ruay.y deixarlos com sersdcspret íables?
Aixó es áes«Odsolador.
A molt? exposi tors los han afanat alguns duls productos exposats.
Do manera que si·s fa un altre exposició, serà bò que cada expositor s h i posi uu guardia
D i n un periòdich do Madrit que "Is const i tucionals uo sabon sinó t irar ab pólvora sola y molts cops mullada.
Molt mil lor tota que 'n l loch de eassadars 1*3 t r ac t é s de pesca'Wirs de canya. ,
¡Quina paciencia la sèva.' No '8 caniai^may!
La Epoca periódlch da Madri t declara que peí ceneix a ' i (ffia un materia de parti ts buscan la juma y no la resta.
No dich que no. Sobre tot quan se tracta do cobrar la n ó m i u a
cense desquento.
A l despedirse de's seus lectors per 25 d i as h Solfeo, per mor de una sentencia del Tribunal de Imprenta, ho fá, repruduhiut 1' article 13 de la Cons t i tuc ió .
D i u l* article 13: «Tot espanyol té dret d'emetre librement sns
•piuions è Ideas, j a de paraula. Ja per eserit. valentse de I ' imprenta ú d' al tre procediment semblant, sense subjectarsa à la p rèv ia censura .»
La cons t i tuc ió proposa y " I gobem conservador mana y disposa.
La autori tat ha fet t a n c à als teatros durant iota la senmana santa.
Dejuni per las empresas, pèls artistas y pels empleats.
A b un gobem aixls pat i réra molt mentres siguem al mou: puro lo qu ' es la gloria del cel, • i en Barzauallaua 'ns la quita.
Ha observat un amich móu que 'Is per iódlchs ministerials pels primers de mes solen estar mes alegres.
No sabeu que'u fá aixó? ¿Que pels primers de mes se cobra la paga.
Se eonta que uns quants mils deros de cert establiment de c rèd i t de Barcelona, ban fu j i t j u n t ab un empleat.
En nu altre uitablimout,segons coutan n , h i
ha hagut una manganilla ab a ixó dels recibos del emprès t i t que serveixen pèl pago de contribucions.
A l g ú h i h a u r à que C ha fet un t i p do guanyar diners.
Y -1 gohern un t i p de menjar paper. ¡Oh morali tat! ¡Oh temps felissos dels goberns conserva
dors!
Algunas company ías de carrils han demanat al gobem que 'Is treus vagin acompanyats de guardia-c iv l l .
Mi l lor seria que cada passatjer dugués un guardia.
Llavors si qu ' estarían mes bóa sonseraats que 'Is prósechs eu tonserta.
En Mafié va publicar un art icle dias endarrera, en lo qual retreya que u n bisbe 1' h i havia d i t las s egüen t s páranlas :
• E l que no es cortés no es cristiane.» En Maüè quan parla dels sèus euemichs, los
omplade improperis. ¿Es crwt iá en Manó? Vels'hi aquí uu bisbe que v à confirmarlo per
segona vegada
Los robos per tot ar réu van en aument. Pero consólinse Ms robats. Los conservadors ab aquell t ino que tenen
sempre, ara com are j a han suspès á mes de set per iódlchs .
L'alcalde de Palafrugell es mes madur que una figa panxona.
Y com que uo podia desmentir las sevas ideas, resulta qu'en las ú l t imas eleccious va descuidarse de passar cédula à mes de 200 electors.
Per supuesto aquets electora eran casi tots demócra tas .
Si no vol tenir descuits d'aquesta clase, reco-m a u é m al alcalde do Palafrugell que meuji quas de pansa.
En Palautordera alguns joves han fet un teatro.
Y algun capellà es tà d í h é u t pel poble que ne sols cometen pecat-mortal los joves que h i van, Bino'Is pnres que'u consenten.
ü n altre capel là de Malgrat, predicant à Lloret de Mar va d i r en la funció d iglesia que à n'ell l "h i constava qu'en Castelar havia p e r dut lo j u d i c i y que ab molt disgust pronunciava ' I seu nom, perquo'l mer fet de pronunciarlo •onsti tuheix un atentat devant de Deu.
/Quina ü à s t i m a de capellans, que no h i haja al mou prou mitras!
Y à próposit . Los periodichs coutan uu fet que ha pasat à
•ervera (Kioj«). S' estava morint un s e n y é r ich . mel t r ieh y
no v à voler confesarse. Lo rector va sortir horrorisat del quarto ex
clamant: —Està perdut: quan siga mort le d imoni en
persona v ind rà à buscarlo.
Efectivament v à morir, y mentres la familia vetllava i cadáver , ;plaf! vels'hi aqui '1 d ime-ni eu persoua que compareix al quarto.
Ne voleu de cri ts , de xiscles y d'espant. Lo dimoni anava to t vermell, duya una gran
qua y feya olor de sofre.
ü n cr iat de la casa agafa ua rclvdvor y 's presenta devant del dimoni .
L ' h i clava tres tiros. Lo dimoni cau banyat de saueb. Lo dimoni no 's belluga. Corren à mirarlo, per veure'l be. Y resulta que aquell dimoni tenia la mateixa
fatxa que I'cscolá de la parroquia. Lo dimoni devia apropiársela. L 'escolà qu ' era de la pell del dimoni s'ha fot
funedis. Y are sempre que 'la h i sur t in dimonis, los
hi aconsellaré que no 's descuidin del revdl-ver.
A l cap dc vall lo d imoni es l 'enemich del home.
l ï m 11 S' ESU 1 í i L MOÏ-'
» A PERICC MATALASX.
Soch un xicot lo mes guapo, c í a s , ben plantat, graciós; la gent fa du ma persona m i l y m i l comparacions. Las sol teras : . ¡vaya uu mosso! las casadas: /qui 'n hom brou! las viudas: ¡ay. . qua s'assembla à n'el méu mari t que 's mort!
Si alguna xicota 'm mira queda fletxada del cor, y si grassa es ma persona molt mes grassa u ' es ma sort.
Si 'Is amiebs gastan un duro jo mil lor me 'n gasto dos, y tot hom' sab que y o pago los t iber i sy "1 soroll, y con téu , tants com ne vulga à amicha y amigas per tut .
Com.so fort y rus m" espanta, taut sufreixo la caló com la ueu: res me costipa, res del mou me fá impresió.
Fiqs lo jornal que jo guanyo es g rasás per mi tot sol, y com que à casa 'm mantenen • i sé á com se ven 1' artos.
Fá algun temps penso en casarme y fins ab a ixó h i t inch sort, pu ig la nena qua y o estimo no n i ha pas altra milió, es sola, guapa y callada y ab deu m i l duros de dot.
Ja fa sis de mas promesas, . . . y 'm porta tanta afieló, que sols pensa ab mi y somia ou ser felissos tots dos.
Y per xó ab rahó de sobras dich ab ven alta y gojós, que sent r ich y gras y guapo / y que bé s' es tà à n ' el mou!
ZiüuuunrA.
Lo Sr. Ministre d ' Hisenda dihuen que te guerra declarada à las noyas.
—Y aixó, es posible? —Home, figuris que tracta de estancar la sal. —Pero... —Com que sento à d i r que las nr yas son sa
ladas... calculi, si estancan á la Marieta y á la Popa y . . . nada, s'coneix que al Sr. Barzauallaua sols l i agradan las cosas dolsas com las merengues, los turruns... y que vol ferhi.'
Segons d iu un periódich de Madrit, los admi-•istradors del Real Patrimoni, 's negan à admetre billets de banch.
Lo bauch es l * ü m c h establiment de c r è d i t autorisat pèl gobern.
Lo gobern es sempre igual . Per ell la raoueda: per nosaltres lo paper. Per el l la carn; per nosaltres los ossos.
Llegeixo en un periódich de Madrit . • Diu l ' Espanya, ocupantse de la pròxim pe
legrí nada: • A Roma donchs, tothom qui puga: y à posar
á las mans dels rect ors una l imosuaquán t iosa .» «Aqui està '1 quid. •Limosnas quantiosas. «¿Com ho tenim aixó? «Qué per ventura j a
ha arribat ¡' hora dc tornar à comprar fusells.'»
Lo dimecres tota la Universitat estaba plena do criaturas, procedents de tots los estudis y collegis de Barcelona.
TJn expositor al vèurels , exc lamà:
LA CAMPANA DE GRACIA.
—Arujr nos Tiaita '1 Ftment ie ¡a rffre¿uecié nmñnal .
Las personas de NaTarra mes afectadas ab U Mrl i smo diuhen que han decidit auare'n ab lo par t i t que s* acosta mes ais carcas.
A 1* escarola de la s i tuac ió h i faltaya '1 TÍna-gro.
T aro 'Is carlins lo portan.
No sabem si aquell dimani que T Í s«r t i r á 0erTcra. avaats d ' anar allí , ha r i a passat per Badalona.
A Badalona temps endarrera r á morir ua j a r o y •! rector Tá negarli terra sajpada.
A l puesto ahont r á n enterrarlo, 'Is amicha del difunt varen posarhi una lápida.
T ara resulta que aquesta lápida, á pesar de auo era molt grossa 7 de que pesara molt, ha «esaparescu t .
«No pcdrian mirar si ' I dimoai do Cerrera la tenia d iu t rede la butxaca?
Ha s igut rabada 1' iglesia do •rzales (Santander)
/Aquest sentiment re l igiós! ¡Aquesta afició á las cosas sagradas! Kobos a ix i s , eutemeixan.
A121 ascendeixen los diputats qn ' en las paa-aadas Córts no han fet us du la paraula.
No 'm creya que la respetable classe dais muts, t i n g u é s à las Córts tauts repreutauls.
En Cabrera serü elegit Senador pél gobera. Los liberals que '3 recordan do l ' a l t ra guerra
•ITÍI dcuben estar com qo i véu llumanatas. Aquest man as molt dolent,
passau cosas mol t e s t r anya» : t o t son trampas y patranyaa: qu i -u e n t é n , qu i no -u cuten.
L* industria r á bá. d iu un per iódiek de Ma-á f i t .
Las fábricas de Baraelona reparteixen nn 3* y un 40 pur cent.
Las fábricas de Barcelona, senyor mentider, reparteixen lo que pçden . y lo que poden repar t i r las fábricas de Barcelona, es lo que djuan los negosis mes magres.
L ' ún ica industria que are r á b d , es la de fer aorro rellotjes.
A lo menos es la mes segura. Las autori tats conservadoras es tán tant c m -
babieexdas que 'Is que 's dediaau á n ' aquesta iadustria, s' escapan sempre.
Ha sigut agafat lo cabecilla Morrut. Ja 'u r e u r á n . hasta quan 1' h i d o n g u i n 1' em
pleo que í' h i correspon, fará ntrrot.
Deyan d ías endarrera qna '1 senyoret N a p ^ león Bonaparte, ex-priacep imperial , havia arr ibat á Barcelona.
Después s' ha desmentit la noticia . —Per mi "va arribar, esclamava I " amo de ana
botiga. —¡Cá! —Si s e n y ó si: l ' a l t re dia r aa donarme un
Napoleón que so m* ha tornat to t groch y qua no fá pas lo pès . »
Demà es lo diomsnjo de rams. Los moderats y i s constitucionals . v i i r án á
kenchir la palma de 1' ignocencia y del mart i r i .
T & las portas del minis ter i , c r i da rán : —¡Obriu, obriu, qne volam eatrar.'
Lo Papa ha f bert la boca als cardenals. Als ca tó l iehs fervents, al l legir la noticia,
la boca se 'ns obra sense necessitat del Papa, y exclarném á coro:
- / A h . ' . . . .
L ' Ajuntament sembla que vol estendre i frontis de cala Ciutat per to t lo terreno qua ocupava la derribada iglesia de Sant Miquel.
A m i are se m* acut ferme una casa davant del Teatro Principal, en aquell tros que avanta ocupava la font del Vell.
ï desprès me'n faré un altra al mi t j de la Plassa Real.
T si l ' Ajuntament me d iu res, j o l i d i ré : sFi l l meu, j o no fuig mes qu ' imi t a r t e .»
Bn lo carrer da Carders s' h i llegaix la s.— g ü e n t r é to l .
OEilB». DI . 4»I.IUA
wwmñÁ n i n .
Si encara i Sr. Girona fos arcalde V h i rceo-manariam aquest establiment de violins.
CORRESPONDENCIA PARTICULAR.
Haa -ríTifci xarft'Wi 4 *«il#«ifulla« 4 i r > M d* iav^tu-M "< ala-tadus Valc«b* Jnltvprt. ÍV v t i r••U'. 3n%a\. T i l l a i ' T r» , Sipa», EaUaya—parllu. X a M d r Vall», Bohrtuira y M . SJIXD.
La* ilftnra q ur ao mrn UH.au no *o« a m p í i e a . Ciatadá P. LnlatU: Hi «nirá "I ^neolo.—Tinbr iaá|ri<-h: MMB
la « Í B M i m u . — X i i - h «Ir |l* U l r a i » \ ella- Idea, idrm y 'I i f . n » -«loaras.—Doearor. - I ç o a l qne "U e\áic*^"0*-—A. F . O . : Idea las aévaa mmltinacfoM.— Meatret: Arre^larca I ' aaaerama.— SeoailiTa' Pablirarrm lo quadrat.—C. d* o n ç u n U * MeM la qaina-—i- K.' IJem la rrrnieliArh.—Sipiri: Ja haará «iat la re-pii-h.—V- Maa; Y vtMlá *li taelim.—F. S J a : Mem la q>ie T—té 'na r*''amana.— I, P4NM: Seva pèl prúaini núoirra.- Rurh da l^aaladí: fc-i.ia ntall bé: la que na rtta h è ra la Hey d* impran la. —P. üalifrres: Ha ealref nmu al iliboixanl. á «enre «i a' inspira. Satac. Anlri 1' an irrr^ntirii.—M. l'adenrl: lli anlrá'I ProMrma. —Joal de D'tms y d« frl*: InwrLir^in ta quadrat.—Bohémica; Pobllcaréni la eerofrliftrli.—CiuluUa* lfna'adí dr la RamWi, Lapin. Jenaaí, Noy p-'Ul de la P^lma. »l. de CaHaden, J . Jrata, Vilaaoví lt.. Xiulet, Et-prom^a de la Serena, Sentloari^la, Noy nu o. J . Brncnera, Alionan V l l l , Joaa y TuyeUa.J. Maaraber, Estudiant, J . V, Chifibia. Sol y l.iaaa, Embalica—trona*. Pardal Kavenmai. C . de L l , Puir yl'apd^vüa, Pel-Rri SecI- r, J . Urla— dkh, Ribafiría, Pan Torra. Bil·lam^fo B. Eae<Bya M.taca*. Man d ó de Marte, Boy de'n Bl*!, Enemirh det Xino, Promc* de I* Amparo, Pa, «-O«-B y lloaruft, Mil-fd, A. R. , Fira da V^rdA, Amicb -le "o Signando, >.». qua t¿ doa roroaa«, lTa Caatellá, Gind ill •rr··· de VilamiJ'*r. Gaar.l y O U , Iu lnt, lUraat Xmxala, IViaramhi «er/Rrelala a^ron y F.lmlie : Ln que «mtta r»B na *n«ter«eia.—Éainya-P-K-Hiv il< aniri I1 a u ^ n i M - — 1 aiurerra: Idem (o ç*ra)tliEí-h.—FM\eia petit: Y •l|CHaa uuadnia,—Valen tí JuU%ert: U - t n la rMiputínu queja leatam y r anarreónüaa.— A . del Uara nuo: PiiMii ar-'m un fiualrat. - R . P^olia: ln»eeta-r -i» das qurntoa.—Paa Ronda M -m i ' anaerratna.—I>ínau de Ro-U y IM . n i y Sabir»: Publicar.Mn lo* aéo* quarlrata qoan naa attuiaeu de ua eran aúavra que *a leaim fia dipuail.
Á LO INSERTAT EN L ' ÚLTIM NÚMERO.
1. AriAGRAVA.—Sirp.—Reps.—Pret.—Peri . 2. PREGÜMA I —R» que rrema. 3. I». II .—Lo el del ¡nirrá.-4. QUADRAT DE PABAUI^S.—A M O R
M O L A O L O- t R A T A
5. XARADA l.—Pa-rt-lla. «. IP. n.—Ma-iU-4e. 1. E!«r>AViDAi.i.A.—Carreli. Han endaviuat totas la-; solusfons 109 c i u t n -
dants Xano de Valla y Feliuhet: menos la 3. Doble sis, I I Ganaru.si. Campaner ^e Llcyda, Papaloya, Lilas, Bun-rlqueta. S. y O, Ruluta segon. R. destronat. Pa'.oixa, Donacor. X . de 1'iglesia Vella y Delxeurai ser: menos las 1 y 3 Bernat Xinxola . Rstanya- iaullas. Didot, T i n ter m á g i c h , Guar y 0!a, Vtgilaut del P. R. de B, Que me "u lai do son. Gaiidularros d'i V i l a major, Kibagorria y Tcllafiirro: menos las 3 y 4 un Castel là, .Mariirfa Batlle, P u i g y Cap<kvila y Jenarós : menos las 3 y 7 Mntxero de Tarragona y T. Freda; menos las 2 y 3 P. Lolotta y Noy que te dos coronas: los 2. 4, 6 y 6 Retratista mort de fam, Freixota pet i t , Amich d'en Siseuando. Josepot deis Qnrruf&re. Fira de Ter-dÉ. A . R. y Just de non s y de fots: las 2. 4 y 6 Milor. l . Santandifeiiheiic y Itoch Pinyol: las 1, 4 y 5 Rich Ruch y C ' . D. de cal Escanya-pobres y Promès del Amparo: las 3. 4 y 6 Bne-mlch del Xino: las 4. 5 y 7 Badaloni: las 2. 4 y 6 Noy de'n Biel : las l . 2 y 5 Plana y Subirá: las 4 y 5 M. de Mart.'. lUnou de Roda. B. MOA-cas, Baldomero Boy Pau lionda: las 2 y 5 G i roflé Giroflá y R Plcolis: las 5 y 6 Moliñeret de Santa Creu: las 2 y 4 A. del Born Nou: las 1 y 4 Noy petit de la Salvin: finalment la 4 no mes Lapin. Gobern. Pastisser, Tita-Mona ó Iguala-ladi de la Rambla.
TRKNCA-CL0SCA3.
Roe deuma or.
Formar ab las anteriors paraulas lo nom da una pessa aatalaua.
CoaionRIPATA MK A Da.
SINONIMIA.
Desde '1 tot me d i g n ó adioa la noya del senyó Ttl. L" h i vaig dir:—Baixo do un kot
. y ella tot y "m d iu grac iós . SRiamTA.
PREGUNTAS.
¿Quin es 1' home qua 's pot morir sens haver sigut may viu'*
TRKICA-PINTOM.
¿Bn que se sembla UB abrlch del ivera ab na lladra quan fuig.'
BLANCH Neau.
PROBLtfMA ARITMÉTICH,
Descompondro '1 n ú m e r o 66. en qnatra parts, de manera que la primera dividida per 2 . la segona mult ipl icada per 4. la tercera restada de 6, y la quarta sumada ab 8, donguin totaslos resultats iguals.
DIIHET IR REUS.
A LA SENYORSTA RALIP.
DonyaRal ip: t inch llegida la seva estranya xarada y mereix un prima. tret. per la poca tersa y quatre ab que, sent una senyora, escriu vostè las paraulas.
Comprcnch be que la bocólica la te dus tercera cuarta en un continuo désl tx ' i]uc la musa no I ' h i apaga: per vostè , donchs. no per tret pot millor guardar la palla, y no tract; do tant ruchs uls lectors de la Campana, que si Parella farian ab la burra que te á casa, per vostè , c r égu im, senyora, aent tant tot y no gens ¡ruapa. Bino m ' endevina aquesta k t i n c h reservat un ase.
ZAKANanwA.
GEROCLIFICII.
PA PA PA PA PA (Do Bemof mei^ot'
Yd Enteniment 0 100
AD ID
M E N A CRISPISET CRUSPÍS.
(Lat tolucijHi e» It pròxim númera). Imf. 4e Eamh ViHt fU .—PeUfs , M.—BMTCIOM.
~ LOPEZ, Editor.—Rambla M Mili.
